Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

5o Joaquim liotel y Sisó
que pot ésser cert després de l'introducció en aquell regne del marc de Cas-
tella, no ho es respecte dels temps anteriors a la dita introducció, puix sabem
que la lliura de marc de \'alencia ha sigut avaluada en 35H grams y,
per consegüent, cl pes del marc, o sigui de vuyt unces d'aquesta lliura, ha-
via d'ésser el de 230 grams pròximament. Es probable que '1 marc usat per
la seca de Valencià, pera l'encunyació deia moneda de bilió y de plata, pesés
un xich menos, ja que són varies les equi\alencies de que "s fa menció
en els documents qu'a la moneda barcelonesa de tern donen un valor ma-
jor qu'a l'anomenada reals de Valencià.
MONTPELLER
Segons Al. Poey d'Avant, els comtes o senyors de Montpeller, que perce-
bien una part del lucre de la moneda que s'encunyava a Melgueil, no tin-
gueren moneda propria fins en l'any 1 273, en que Don Jaume, conceptuant
insuficient la melgoresa pera les exigències del comerç, disposà l'encunya-
ció de f^rossos de plata "*, L'establiment d'aquesta moneda 's feu a 8 de
Febrer del meteix any, ab subjecció a les següents condicions : i.'"*, que se-
ria batuda a Montpeller o en el senyoriu del seu nom y no enlloc més; 2.''',
que seria de plata fina de Montpeller; 3.'*^, que 's tallarien per marc de Mont-
peller 60 diners o 120 òbols grossos; 4.'', que cada diner de dita moneda val-
dria 12 diners melgoresos y cada òbol G d'aquests diners; 5.", s'hi determi-
nen els remeys de pes y de lley; G.'', que '1 rey nomenaria per custodis, per
si meteix o per via de son lloctinent, els dos prohoms de Montpeller que li
fossin proposats pels cònsols de la vila; 7.'", que tindria cursa Montpeller
son senyoriu y en tots els demés regnes y terres que fossin del domini del
rey; 8.^, que tindria curs també en el senyoriu de Montpeller la moneda
melgoresa ja encunyada y que s'encunyés, ab tal que fos de lley de quatre
diners menys picla '-' de plata fina de Montpeller, y de talla de divuyt sous
y nou diners per marc de Montpeller, y lo meteix els òbols, de conformi-
(i) PüF.Y d'Avant : t. II, ps. 294 y 2o5.
(2) Picia era '1 nom que 's donava a la moneda mcspclita o de menys valor qu'cncunyaren
els comies del Poilou. En el document s'usa aquesta paraula en el sentit de valor cone-
gut. Aquest era, segons sembla, la quarta part del valor del diner.