Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

g2
Joaquim Botei y Sisó
Una concessió igual y concebuda en iguals termes, va fer cl reyen 17 d'A-
gost del meteix any 1299, a la vila de Cubells ^".
Inútilment. íins are, hem buscat la concessió feta a la ciutat de Lleyda
pera encunvar pugeses de coure, això es, monedes d'ínfim valor; per manera
que 'ns es impossible precisar la data en que va començar a Catalunya
l'encunyació de pugeses.
Del contingut dels citats documents se dedueix que les pugeses, més que
com moneda propriament dita, eren considerades com moneda represen-
tativa, com signes de valor, y d'aquí l'obligació d'asseguraries, això es, de
cambiarles en moneda efectiva propriament dita, que s'imposa a les enti-
tats a les quals se concedeix l'encunyació llur o en la demarcació de les quals
s'autorisa el curs de pugeses. El valor intrínsec d'aquestes monedes devia
ésser encare inferior a llur valor legal, y es molt fàcil consistissin al principi
en senzilles y primes plaques de coure o de llautó encunyades d'una
sola de les cares, per l'estil de les bracieades de Dona Teresa d'Entença
qu'hem descrit al tractar de les monedes del comtat d'Urgell, les quals són
poc posteriors a la data dels documents qu'estem comentant.
Igual consideració de moneda representativa varen tenir les monedes denominades
senyals, a les derreríes del sigle xv, y la meteixa obligació de
cambiarles en moneda efectiva fou imposada a les localitats autorisades pera
bàtreles.
L'establiment d'aquesta mena de monedes es un indici de la pobresa del
país en que corren, més que de la manca en ell de numerari.
La moneda reyal circulant a Lleyda y comarques veínes de dita ciutat,
era aleshores la jaquesa.
L'encunyació de pugeses a Lleyda va ésser de llarga durada y es molt
difícil la classificació cronològica dels exemplars que se 'n conserven, per
mancarhi les indicacions que podrien facilitaria, essent quasi totes elles
iguals de tipus y de llegendes. Més endevant descriurem plegats els exem-
plars de pugeses dels quals hem lograt el coneixement.
Millareses. Una orde donada al batlle y prohoms de Barcelona y als demés
oficials reyals de protegir y amparar a Pere Arnal, magistrum monele
Milarense, y de respectar les concessions y privilegis a ell otorgats per Jaume
I y Pere II. sembla justificar qu'a Barcelona perdurà l'encunyació de
millareses des del temps de Jaume I íins al principi del regnat de Jaume 1 1,
al menys, per tal que l'orde porta la data de Janer de 1292 ^-'.
(i) .Arxiu Corona Aragó : reg. n. 107, f. 169.
(_2) Idcni : reg. 91, f. 39.