Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

122 Joaquim Bolet y Sisó
qu'hem apuntat, v. lïnalment el camhi dels creats bons però curts, ab
croats del pes degut, això es ab croats de 72 per marc de plata ? Ks molt pro-
bable, yaixí ho creyem. encareque'ns manquin nuticies pera poguerhu jus-
tificar plenament.
FLORINS
Durant el sigle xin feu sa reaparició en molts Estats cristians d'Occident
la moneda d'or. Els reys de Aragó 's trobaven ab grans dificultats pera encunvarne
en els llurs Estats peninsulars - Aragó, Valencià y Catalunya- per
raó dels juraments fets a cada un d'ells de no alterar ni mudar la llur respectiva
moneda propria; per això foren dels derrers en introduir la mone-
da d'or en llurs dits Estats. Pere '1 Cerimoniós, qui. com hem dit, s'apressà
a ordenar l'encunyació d'alfonsins d'or en l'illa de Sardenya, al reincorpo-
rar a la Corona 'Is Estats que foren dels reys de Mallorca aprofità l'ocasió
pera crear una nova seca, qu'establí en la ciutat de Perpinyà, ordenanthi
l'encunyació de monedes d'or, que, ab el nom de /?or/ns d'Aragó, tingueren
molt abiat curs general en els territoris a qu'hem fet referència.
«Els primers florins— diu Heiss— foren fets a Florència; els llurs tipus
eren d'un costat una flor (armes parlants de Florència) y del altre Sant Joan
Baptista, patró de dita ciutat; la llur primera emissió no fou anterior a la
segona meytat del sigle xiii, segons Mateu Villani y Leblanc. Tenien de fi
vint y tres quirats y tres quarts, o sigui la millor lley llavors coneguda, y
eren, per consegüent, les monedes més estimades y cercades; aixís es que
no trigaren a ésser imitades per tots els Estats d'Europa. La //orde Florèn-
cia, diu Lelewel, y Sani Joan Evangelista foren l'encuny de la moneda d'or
de França, Alemanya y Polònia, dels emperadors, reys, ducs, bisbes, comtes
y ciutats lliures. Des que l'or aparegué a França ab aquesta emprempta
en 1302, aquestes monedes se multiplicaren de pressa per tot arreu
en el sigle xiv ^'^
El document establint la seca de Perpinyà pera l'encunyació de florins,
que fou dictat a Poblet el 7 d'Agost del any 134O. no 's troba, o al menys
no hem sapigut trobarlo malgrat haverlo buscat pacientment en l'Arxiu de
la Corona de Aragó, y sols ne sabem lo que per referència se 'n diu en al-
tres de data posterior. D'aquèsts se dedueix que 'Is florins fets batre a Perpi-
(i) Heiss : i. II. p. 21.