Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 171
«batuts. E si per ventura ans de la dita íi dels dits deu anss los dits cent
«milia marchs de fi aur eren batuts per los dits arrendadors que adonchs
«en aquell cas los dits arrendadors poguessen mes avant batre de la dita mo-
«neda aytanta com volrien ne porien dins lo dit temps de deu anys, pagant
«al dit senyor Rey en la manera e forma demunt dites los dits unze sols per
«cascun march de fi aur que mes avant batrien». Se prescriu així meteix :
«que la dita moneda d or sia apellada Timbres darago, e sia de la una part
«la ymatge del Senyor Rey estant de peus vestit de dalmatica reyalada e ti-
«nent en lo cap la corona e en la ma dreta lo ceptre e en la esquerra lo pom
«e noy haia tabernacle ne altres obres. E entorn sien les letres següents :
«Johannes dei gràcia Rex Aragonum, e de la altra part sia lo Timbre del dit
«senyor Rey ab la Targe Reyal deius sens altres obres. E entorn sien les le-
«tres següents : Apprehende arma et escutum et exurge in adjutorium mi-
«chi». Firmen el contracte, el rey, els predits arrendadors y nombrosos tes-
timonis, y ho firma també y hi consent En Berenger de Cortilles, sense
perjudici del seu dret de continuar batent tlorins de lley de 18 quirats y de
talla 68 el marc de Perpinyà de conformitat ab l'arrendament que '1 rey li
tenia fet (".
Pera '1 compliment d'aquest contracte s'expediren les ordres acostuma-
des als mestres y oficials de les seques y a les autoritats reyals y locals ^-\
y escrigué '1 rey als cònsols y prohoms de Perpinyà, pregàntloshi lloguessin
als arrendadors la casa apellada de la Monederia en la qual sa ja en
temps passat batut moneda e la
Mossèn Perpinyà Blau
Universitat daqueixa vila ha comprada de
(3).
En document separat, datat el meteix dia 10 de Novembre de 1394, el rey
autorisà als arrendadors pera fabricar els dits timbres, yademés la moneda
de bilió de que més endevant parlarem, no solament en la vila de Perpinyà
y en els comtats de Rosselló y Cerdanya, sinó ademés «in quibusvis
aliis civitatibus, villis et locis nostri dominii, tam citra quam ultra mare, in
quibus alia moneta cudi consueverit '-^^
També fou ampliat l'arrendament en 8 de Febrer del any següent 1395,
ab la facultat concedida als arrendadors d'encunyar «migs timbres e quarts
de timbres dor segons la ley e la taylla desús dits» (els corresponents en pro-
(i) Apèndix ; Document n. XLI. Arxiu Corona Aragó :
(2) ídem : reg. 1984, fs. 19-44 y 88-97.
(3) ídem : reg. 1984, f. 20 v.
{i) ídem : reg. 1984, f. 44 v.
reg. 1984, fs. 7-12.