18.05.2013 Views

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Les</strong> Monedes Catalanes 239<br />

llorcaque prohibien encunyar altra moneda que no fos l'otorgada als jurats<br />

y autoritats de la balear £;ran ; y que, a instància dels derrers, Alfons W va revocar<br />

la predita llicenciaymanà tornar la quantitat que pera la seva otorgació<br />

havia percebut; deia nova revocació d'aquella llicencia, dictada per Joan II<br />

en 23 de Desembre de 1458 "\ resulta qu'en 11 d'Agost del any 1453 el rey<br />

Alfons havia concedit als jurats y al consell general de l'illa de Menorca la<br />

facultat d'encunyar fi nsa 40,000 lliures, y no més, de moneda nova, que s'havia<br />

de denominar diners y havia d'ésser de coure sense barreja d'altre me-<br />

tall; los quals diners havien de tenir la meteixa forma y dimensions que 'Is<br />

barcelonesos y portar gravades en una de llurs cares les armes reyals y en<br />

l'altra la testa coronada del rey, y valdré 12 de dits diners un sou y 20 sous<br />

una lliura, equivalent 26 de dits diners a un real o croat de plata de Barcelona,<br />

de Valencià, de Mallorca y de Perpinyà, y havent d'ésser admesos<br />

en l'illa per aquest valor en tots els pagaments y contractes, tant pels insu-<br />

lars <strong>com</strong> pels extranys qu'hi negociessin. L'expressada moneda havia d'és-<br />

ser batuda en la vila de Ciutadella, en la casa qu'escullissin, la qual s'ano-<br />

menaria seca.<br />

No 's pot, doncs, seguir l'opinió de Don Joan Ramis, qui suposava encunyada<br />

la moneda menorquina en temps d'Alfons III, ni tampoc la de don<br />

Antoni Ramis, qui, si encertà al dir que va ésser encunyada a Ciutadella<br />

regnant Alfons IV, s'errà al indicar l'any 1428 <strong>com</strong> el de la seva fabricació.<br />

Aquestes <strong>monedes</strong>, que sense ésser molt rares no abunden, degueren <strong>com</strong>ençar<br />

a fabricarse en els últims mesos del any 1463, en virtut de la lli-<br />

cencia reyal d'Agost d'aquest any, y d'això no se 'n pot dubtar per que 'Is<br />

llurs tipus s'a<strong>com</strong>oden ab exactitut al text de dita llicencia, y<br />

lo meteix<br />

llur metall, ja que són de coure. Se desprèn també de la revocació de la<br />

llicencia dictada pel rey Joan II, que la decretada abans no produí efecte:<br />

puix no 's <strong>com</strong>pendria que'l rey Joan II tornés a revocar una llicencia ja<br />

revocada per son antecessor, sense haver tingut, pera ferho, cap motiu. Ja<br />

veurem que, pocs anys després d'aquesta segona revocació, tornà a obtenir<br />

l'illa de Menorca llicencia de batre moneda.<br />

VALENCIÀ<br />

/•<br />

9 d'Octubre de 141 0. (^rde a Francesc I•'errer, mestre de la seca de \'alencia,<br />

de presentarse a la Cort, en el termini de quin/o dies, pera donar<br />

(0 Apèndix :<br />

Documenl<br />

n. LX. Arxiu Corona Aragó :<br />

rcg. 2432, fs. 77 y 78.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!