Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 239
llorcaque prohibien encunyar altra moneda que no fos l'otorgada als jurats
y autoritats de la balear £;ran ; y que, a instància dels derrers, Alfons W va revocar
la predita llicenciaymanà tornar la quantitat que pera la seva otorgació
havia percebut; deia nova revocació d'aquella llicencia, dictada per Joan II
en 23 de Desembre de 1458 "\ resulta qu'en 11 d'Agost del any 1453 el rey
Alfons havia concedit als jurats y al consell general de l'illa de Menorca la
facultat d'encunyar fi nsa 40,000 lliures, y no més, de moneda nova, que s'havia
de denominar diners y havia d'ésser de coure sense barreja d'altre me-
tall; los quals diners havien de tenir la meteixa forma y dimensions que 'Is
barcelonesos y portar gravades en una de llurs cares les armes reyals y en
l'altra la testa coronada del rey, y valdré 12 de dits diners un sou y 20 sous
una lliura, equivalent 26 de dits diners a un real o croat de plata de Barcelona,
de Valencià, de Mallorca y de Perpinyà, y havent d'ésser admesos
en l'illa per aquest valor en tots els pagaments y contractes, tant pels insu-
lars com pels extranys qu'hi negociessin. L'expressada moneda havia d'és-
ser batuda en la vila de Ciutadella, en la casa qu'escullissin, la qual s'ano-
menaria seca.
No 's pot, doncs, seguir l'opinió de Don Joan Ramis, qui suposava encunyada
la moneda menorquina en temps d'Alfons III, ni tampoc la de don
Antoni Ramis, qui, si encertà al dir que va ésser encunyada a Ciutadella
regnant Alfons IV, s'errà al indicar l'any 1428 com el de la seva fabricació.
Aquestes monedes, que sense ésser molt rares no abunden, degueren començar
a fabricarse en els últims mesos del any 1463, en virtut de la lli-
cencia reyal d'Agost d'aquest any, y d'això no se 'n pot dubtar per que 'Is
llurs tipus s'acomoden ab exactitut al text de dita llicencia, y
lo meteix
llur metall, ja que són de coure. Se desprèn també de la revocació de la
llicencia dictada pel rey Joan II, que la decretada abans no produí efecte:
puix no 's compendria que'l rey Joan II tornés a revocar una llicencia ja
revocada per son antecessor, sense haver tingut, pera ferho, cap motiu. Ja
veurem que, pocs anys després d'aquesta segona revocació, tornà a obtenir
l'illa de Menorca llicencia de batre moneda.
VALENCIÀ
/•
9 d'Octubre de 141 0. (^rde a Francesc I•'errer, mestre de la seca de \'alencia,
de presentarse a la Cort, en el termini de quin/o dies, pera donar
(0 Apèndix :
Documenl
n. LX. Arxiu Corona Aragó :
rcg. 2432, fs. 77 y 78.