Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes sSi
croats correguessin pel valor de 18 diners la peça, v desaforà o abaté 'Is flo-
rins, els quals solament de\íen córrer per llur valor intrínsec. Com l'agita-
ció promoguda perdurava, ordenà la reyna fer assaig dels croats, resultant
d'aquèst qu'en el croat hi havia més plata qu'en 18 diners de tern, y va
remetre l'expedient al rey pera la seva resolució. Aquest manà que"l croat
fos rebut a Barcelona, Catalunva y demés indrets ont corria la moneda bar-
celonesa per 18 diners, y que '1 llorí hi corregués per son valor intrínsec, tal
com ho havia disposat Dona Maria "\ y que d'això se'n fessin crides. Tots
aquests cambis y dificultats obeíen a la desproporció entre '1 valor y '1 for
de les monedes corrents, com tenim insinuat, y al agi qu'aquesta desproporció
ocasionava, essent de fet inútils les disposicions que's dictaren pera
evitarlo; l'única qu" hauria pogut conseguirho era la que no s'adoptà :
re-
formar el sistema monetari, acomodant el valor de les monedes al que te-
nien llavors els distints metalls ab que s'en encunyaven.
1 6 de Novembre de 1^54. En aquesta data, l'infant Joan. en sa qualitat
de lloctinent, tenint en consideració qu' en el derrer privilegi otorgat pel rey
als consellers de Barcelona no 's feya menció de que's poguessin encunyar
divisors del croat, qual encunvació era molt convenient per escassejar els
menuts barcelonesos de tern. autorisà la fabricació de mitjes, terces y sise-
nes parts de croat, ab iguais tipus que '1 de la moneda de tern y de la meteixa
lley que "Is croats; lo que concedí ab el beneplàcit del rey '-'. En virtut d'a-
questa autorisació, el Consell de la ciutat de Barcelona, en 18 de Juny de
1455, va acordar que's batessin croats, mitjos croats y sisens, y va resoldre
comprar plata pera l'encunyació. la major part de la qual se va fer de mitjos
croats y de terços de croat. L'encunyació d'aquestes monedes continuava en
Novembre de 1457.
8 d'Abril de 1456. El meteix infant, a petició de les Corts de Catalunya,
resolgué que sols tinguessin curs obligatori en el principat els iJorins d'A-
ragó, els croats de Barcelona y de Perpinyà y la moneda de tern. y donà al
florí '1 valor de 13 sous y als croats el de 18 diners