Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Lviii Joaquim Botet y Sisó
Se coneixen ab aquesta llegenda asos, quadrants y sextants del primer
període y asos del segon '".
Els tipus són iguals als de les monedes ausetanes :
el del sextant, al re-
vers, es un dofí nadant a la dreta. Els asos porten derrera '1 cap el símbol
porc: els quadrants v sextants, un dofí. L'indicació de valor està expres-
sada als quadrants per tres punts v al sextants per dos.
Pel conjunt de llurs tipus v símbols, conceptuem aquestes monedes en-
cunyades a la regió ausetana, però sense poderles adjudicar a població de-
terminada.
00'^001^ En Zobel transcriu aquesta llegenda ZRVZRVATAN, y
p•uppj es de parer que conté '1 nom de dos pobles, el dels Ethru-
thruetes y el dels Athanagienses, els primers no mentats per cap autor antic,
y els segons per T. Livi, qui 'Is situa a l'ilergecia. Es molt fàcil que sols
contingui '1 nom d'una sola població.
L'emprempta del anvers es la de les monedes ausetanes : la dels revers
s'aparta, no solament de la de dites monedes, sinó de la de les altres del dis-
tricte tarragoní, en que'l genet no porta palma, sinó una mena d'ensenya
que sosté en posició vertical, al cim de la qual y sobre un travesser s'hi veu
un porc.
Distribuïdes derrera y devant del cap del anvers hi hà les lletres ^O^F?
qual transcripció es GRSA o SAGR segons se comenci a llegiries per derrerra
o per devant del cap. En Zobel suposa que fan referència als Gerun-
denses, però també podrien ferne als Sigarrenses o sia als Sagarretes.
Tenim per molt aventurades totes les suposicions d' En Zobel sobre aques-
ta moneda, qu'es escassíssima (solament ne sabem dos exemplars, tots ells
asos del primer període). El porc potser fou posat sobre l'ensenya per estar
ocupat ab lletres el lloc que derrera '1 cap té a les monedes de la regió ausetana
y en algunes de les regions confinantsab l'Ausetania. A unad'aquès-
tes, potser a la Laceiania, opinem correspon sa encunyació.
bP^r^PM^r* se trancriu LAIEXCEN y 's llegeix [moneda] dels Laietans
o dels de Laia. En Delgado la llegeix Laiesa^ y sospita, potser per una llunyana
homofonía, que pot correspondre a l'actual població d'Olesa. Qu'hi
hagué una població anomenada Laia o Laiesa, ho fan creure no solament
les monedes ab la llegenda que comentem, sinó ademés l'existència de la
regió anomenada Laielania y també Laletania^ però ont era aqueixa pobla-
(i) En l^ujol, en sa Epigrafia tnimisjnàtica ibèrica («Boletin de la Real .Acadèmia de la
Historia», i8go, nota 98), diu posseir un semis ab aquesta llegenda. Fins are no ha sigut
publicat.