Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

282 Joaquim Botci y Sisó
vila o en aquell altre lloc que be li semblés y quan volgués, monedes d'or,
de plata v d'altres metalls, del tot iguals en tipus, mòdul, lley, lliga y pesa
les que tenien cursen el Principat deCatalunya'". No sabem si En Requesens
feu us d'aquesta concessió, fins are ignorada, ni en cas de ferne, ont encunyà
la moneda. De Tàrrega no coneixem cap moneda que's pugui atribuir
a aquesta època, y no es de creure que 'Is sisens que poc temps després
consta que s'encunyaren a Lleyda y a Balaguer fossin monedes fabricades
en virtut de la llicencia que'ns ocupa,
12 de Janer de 14.64.. Ab aquesta data, això es, solament deu dies abans
que 's proclamés rey a Don Pere de Portugal, donà Don Joan al comte de
Prades, son capità general a Catalunya, entre altres instruccions, la següent
«Mes avant vol ordena e mana la prefata maiestat, que per lo dit compte
«sia feta batre moneda axi d or com d argent e menuts en la ciutat de Ta-
«rragona, e que per mills lo batiment fer se puixa e del útil que aquell pro-
«ceyra se puixa subvenir a la gent d armes qu esta per guarnició en la dita
«Ciutat, vol e mana la dita maiestat que tots aquells singulars de la dita
«Ciutat e encara de les viles e lochs del camp de Tarragona axi ecclesiastichs
«com seculars qui tenen or argent, sien per lo dit francisco pallares am-
«prats presten lo mes or argent que puixen. e aquell farà batre en la dita
«Ciutat, e del que proceyra de aquell subvendra la gent darmes que sta per
«guarda de la dita Ciutat e del castell de Tamarit. E lo argent or o diners
«que los dits singulars axi eclesiastichs com seculars e encara universitats
«prestarà, lo dit francisco Pallares los prometa restituyr dins lo temps que
«ab aquells concordar se pora, e aquells o aquelles los consignarà sobre los
«introyts rendes e drets de la regia cort pertanyents generalment sobre tots
«e sobre alguns en special, juxta la potestat al dit francisco pallares per la
«prefata maiestat atribuïda» '^^ Les monedes que, en virtut d'aquest mana-
ment, es probable s'encunyaren a Tarragona, per qu'en 10 d'Octubre del
meteix any Bernat Sala fou nomenat per Joan II mestre de la seca de dita
ciutat '31^ no han aparegut encare, que sapiguem :
havien
d'ésser monedes
reyals y estar encunyades a nom de Joan 11, com lesde Gerona. Dissentim,
en conseqüència, del parer del senyor Carreras, qui suposa que les monedes
de coure ab una T en l'anvers y l'escut de la ciutat ab la llegenda al voltant
DE TARRAGONA, en lletres gòtiques, en el revers, pertanyen a l'encu-
(1) Apèndix : Document LXXI. Arxiu Corona Aragó : reg. 3444, f. 2 v,
(2) Cabpebas y Candi : Discurs, p. 623 y 624, ap. VI il.
(3) Arxiu Corona Aragó : reg. 3558, f. 21 v.