Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

314
Joaquim Botet y Sisó
aquesta moneda un divisor dels esculs que feu encunyar a Barcelona Joan II,
y l'encunyà en la seca de dita ciutat Pere Morer? Potser que sigui aixís,
però'ns falten probes pera assegurarho.
Els documents qu'ordenen l'encunyació de pacífics no esmenten els llurs
divisors, meytats y quarteroles, però hi fan referència altres documents ja
publicats ^'\ y les peces que's conserven justifiquen la llur encunyació.
El florí inèdit que descrivim ab el n. 427, no l'hem vist. El coneixem
per l'emprempta que'ns ha sigut tramesa per Don Antoni Vives y Escu-
dero, al qui devem la noticia de la seva existència. En l'emprempta no's
distingeix la lletra que sembla haverhi a la terminació de la llegenda del
anvers, que'ns donaria'l nom del rey en qual regnat s'encunyà. Els escu-
dets, ab un lleó rampant, distribuits un a cada costat del Sant Joan del re-
vers, ens fan presumir que fou encunyat en temps de Joan II, puix durant
el regnat deson fill, Ferran II, no tenim cap noticia ni cap indici de que
s'encunyessin florins. Un lleó d' igual dibuix que'l del que's veu en aquests
escudets, figura en la moneda aragonesa de plata de Juan II que publicà
M. Ileiss en la planxa 73, n. 7, y també en les d'or de Ferran II gravades
pel meteix senyor en la planxa 80, ns. 1 1 y 12 : y ab la circumstancia d'es-
tar el lleó posat dintre un escudet del tot semblant al dels del ílori que'ns
ocupa, en les monedes, també de Ferran II, gravades en la derrera de les dites
planxes, ns. 13, 14, i5 y 16. D'altra banda, aquest florí porta, a la terminació
de la llegenda del revers, un escudet ab les armes reyals, y per senyal una
corona, qu'es el que porten els florins encunyats en la seca de Valencià; y
aquí convé recordar qu'en la contracta pera'l batiment de diverses monedes
feta per Joan II ab Jordi Lobet o Llobet en 27 de Maig de 14G6, hi figura'l de
florins d'or «de ley de setse quirats o de setse quirats e mig fins en .xvij. qui-
«rats, e detalla de sexanta e huyt peces el march ...e que los Jlorins puga
«fer semblants e de la talla, letres e emprenies dels de Valencià.» Tots
aquests antecedents concorden pera l'atribució a Joan II del florí descrit, y
acabaria de confirmaria 1' examen del meteix, si d'ell resultés qu'es de lliga
inferior a 18 quirats, no passant de 17.
(i) Consúllinse sobre 'Is menuts geronins o rocaberiins els articles de Celestí Pujol y
Camps : Apuntes acerca de las monedits que ha balido la ciudad de Gerona y la Carta à
D. C. Pujol y Camps sobre Numismàtica gerundense, escrita pel R. P. Fidel Fita : publi-
cats respectivament, els primers, en el Memorial Xumismaíico Espanol, t. I, ps. 184-203 y
224-246, y la segona, en la meteixa Revista, t. III, ps. 190-2 )7. .Vdemés, sobre les monedes
d" Enric de Castella, de Pere de Portugal y de Renat d'Anjou, l'article : Monedas de lospretendientes
à la Corona de Aragón en el siglo XV, escrit per Àlvar Campaner y Artur Pe-
DRALS, també en el Memorial Nutnismàíico Espanol, t. 1, ps. 84-87.