Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 379
d'encLinyació dels senyals de \'ic es el qu"hem seguit en l'enumeració dels
tipus; això es : priïnerels marcats ab una V y una I més petita que s'hi fica
adintre, després, els que porten el nom de VIC gravat horizontalment en el
camp, y, per últim, els que porten el cap del rey. En els exemplars dels de-
rrers, que 's conserven, s'hi nota que, encare que són de coure, havien sigut
platejats, o einblanquits com deyen aleshores.
'Números ^go a 498. Les monedes descrites ab els ns. 490 a 494, no hi
hà dubte que són senyals encunyats a Tarragona a darrers del sigle xv y en
temps de Ferran II; lo primer ho justillquen, a més de la llegenda, llurs
tipus, l'inicial del nom de la ciutat, a l'una cara, y les armes d'ella, a l'al-
tra; lo segon, ho justifiquen les lletres gòtiques de la llegenda y, en general,
el llur estil y fabricació. Són de coure, y d'un mòdul molt major que '1 dels
senyals que fins aquí portem estudiats, lo que 'ns fa creure que representa-
ven un valor major y ho persuadeix aixís l'havernhi de més petits, que de
segur eren meytats dels grossos. N'hi hàn al menys de dues emissions diferentes,
que 's distingeixen per tenir les unes l'anvers més ornamentat que
les altres, les quals emissions devien obeir a llicencies també successives y
diferentes; però, encare que creyem haver probat que Ferran II autorisà a
la ciutat de Tarragona pera encunyar moneda local, no hem sabut trobar el
text de cap de les llicencies qu'al dit efecte li otorgà y que podrien fer llum
sobre l'encunyació y sobre '1 valor d'aquestes monedes, tant més interes-
sants quant sembla foren el patró de la major part dels senyals que 's fabri-
caren en la regió O. y SO. de Catalunya en aquella època. AI arxiu munici-
pal de Tarragona tampoc s'hi conserven documents de Ferran II relatius a
aquestes monedes.
La descrita ab el n. 496, la publicà M. Ileiss. manifestant qu'es de plom.
No tenim seguretat de que sigui una moneda y no un plom o tanto del Ca-
pítol catedral de Tarragona, com sabem ho són les altres dues peces de llau-
tó que publicà també 'I referit numismata. La meteixa observació tenim de
fer respecte de les que descrivim ab cl ns. 49G a 498, y ab més motiu, per
no haverles vistes may ni saber ab quin metall foren fabricades, ja que les
coneixem únicament pel dibuix, qu'hem calcat, que d'elles dóna un manus-
crit que 's custodia al arxiu del predit Capítol, del qual sembla deduirsen
que les tals peces varen córrer com monedes.
Núino-os 400 a 5o5. L'atribució del primer d'aquests senyals es clara,
per qu'ell meteix diu d'ont es : DE
ARBECA, població situada al extrem
de la plana d'Urgell, tocant a la Segarra. La distribució de la llegenda, el
caràcter gòtic deies lletres, el seu estil, el mòdul y l'espessor gruixaria del