Les monedes catalanes - Medievalcoinage.com

Les Monedes Catalanes 383
anterior. EI tipu del anvers conté dues representacions; un petit puig ab
una ílor de llir al cim, que deuen ser les armes d'Agramunt, perquè '1 trobarem
igual en un menut del sigle xvii encunyat en dita vila, y al costat
d'ell un objecte molt dificil d'apreciar, que, a lo que se sembla més, es a un
bot plé de liquit. Malgrat que l'interpretació del conjunt d'aquests tipus pu-
gui aparentar extranya y rebuscada, veyem en ells les armes parlantsde la
població. AGRE-MVNT. El mòdul d'aquesta peça es molt més petit que'l
de la generalitat dels senyals propris del O. y SO. de Catalunya, però a pro-
porció d'ell el seu Han es gruixut; potser no valia més qu'una pugesa.
El llautó que descrivim ab el n. 5i2 bis, el senyor Carreras es d'opinió
que pertany a Agramunt. Aixís ho creuriem també, si tinguéssim seguretat
en la lectura de la seva llegenda, quals lletres són gòtiques y de molt
mal llegir, malgrat no portar més emblema qu'una llor de llir, que no sabem
hagués usat sola, sinó acompanyada d'un puig y coronantlo, la vila
d'Agramunt.
^únio-os 5i^ a 5i5 La moneda o senyal n. 513, la copia M. Heissd'En
Salat y, com ell, l'atribueix a Cardona. Efectivament, encare que sense lle-
gendes, solament essent encunyada a Cardona s'explica que porti per tipus
un cart al anvers y un altre al revers, o sigui les armes de la població y
les del seu senyor. Acceptada l'atribució d'aquest senyal a Cardona, re-
sulten classificats els dos següents, que, com alguns d'Arbeca, tenen el re-
vers llis; per ser el primer d'ells reproducció exacte del anvers del n. 513,
y '1 segon, reproducció exacta del seu revers. Són de coure, de mòdul mitjà y
per llur istil y fabricació corresponen a la primera meytat del sigle xvi. En
aquesta època, segons Antic Roca, Cardona va encunyar moneda.
Les dues peces, ab llegenda, que publica AL lleiss (t. 11, 1. 90, ns. 3 y 4)
són de llautó y de data posterior.
ÜS^úmeros 5 [ 6 a 52Q. Totes les monedes descrites ab aquests números són
d'atribució incerta o molt dubtosa. La major part, pels llurs tipus y pel llur
istil. s'han de classificar com senyals encunyats en els derrers anys del sigle
XV o en la primera meytat del xvi, y si n'hi hem barrejat algun d'un xic
més modern, ho hem fet per que guarda ab els altres relació y pot ajudar
al llur estudi.
Anem a exposar el nostre parer respecte alguns dels descrits.
La moneda senyalada ab el n. 5iG. donada a conèixer pel Sr. \'idal-Qua-
dras, no hi hà dubte qu'es un senyal coetani o molt poc posterior als de
Tarragona v al més antic d'Arbeca. N'hem vistos varis exemplars, tots mal
conservats, y en cap hem pogut endevinar la llegenda en lletres gòtiques