Fes un tast del llibre! - Serret

serretllibres.com

Fes un tast del llibre! - Serret

Molles per no perdre’m

Jesús M. Tibau

PETRÒPOLIS


Molles per no perdre’m és un dietari on Jesús M.

Tibau recull o sembra reflexions i emocions viscudes

aquests darrers cinc anys, compartides sovint al

facebook, el twitter i, sobretot, al blog Tens un racó

dalt del món. Observador atent de les petites coses

que l’envolten, l’autor fa un parèntesi entre els seus

reculls de contes sense abandonar la literatura breu i

el gust per la síntesi.


Molles per no perdre’m

Jesús M. Tibau

PETRÒPOLIS

Terres de l’Ebre, 2012


Editorial Petròpolis

www.petropolis.cat

Col·lecció Nou Món, 9

ISBN: 978-84-615-8335-5

DL: T-380-2012

© dels textos, els autors

© de la imatge de la coberta:

“Entrant al circ”, de J.M. Tibau

Disseny i edició de la col·lecció:

Jaume Llambrich (http://www.basar.cat).

Este llibre es troba sota una llicència Creative Commons

Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/


ASSORTITS TIBAU

Era qüestió de temps que el literàriament polièdric

Jesús M. Tibau ens lliurés un paquet o altre del seu

dietarisme: un banc de proves, un work in progress:

la dita literatura del jo, o des del jo —aqueixa assemblea

d’ànimes que les conjuntures repinten.

L’aposta del tortosí de Cornudella deriva, per

tant, al nostre modest parer, del rejoc de la lògica:

fins allà on la lògica hi posa cullerada en els vaporosos

afers literaris...

Sí, el dúctil marc llibertari del dietarisme és ben

propici als conreadors dels gèneres breus. El microrelat,

la sumària reflexió a partir de qualsevol

menudalla del tràfec quotidià, l’aforisme esmolat,

desafiant i obert a la discussió, l’escorç de poètica

contemplativa o meditativa, tenen bon assentament

en la llibreta d’intermitències del dietari. I

Jesús M. Tibau ja ha assajat, amb celebrada destresa,

aquests topants convenients a l’escriptor confiat

al vol de l’alenada sintètica —no privada, per això,

d’una probable càrrega de profunditat, covada al

cos prim d’aquests gèneres condensats.

En aquestes Molles per no perdre’m, com calia

esperar de l’autor d’El vertigen del trapezista, els sabors

que ens esperen són variats, dins del seu uni-


vers creatiu. La caixa d’engrunes variades potser

demanarà del lector els mínims compassos d’espera,

per no mesclar els ressons harmònics de cada

entrada del dietari. Com sol ser freqüent en el consum

del dietarisme, l’ordre de lectura cada lector

se’ls pot reodenar en direcció lliure.

No sabem del cert si, en el títol, el juganer autor

ens proposa que siguem els pardals famolencs

que anem esborrant les pistes que el caminant va

deixant caure (com li passava a un personatge de

contalla infantil clàssica), però no seria descartable

la interpretació.

Era cosa de temps que Tibau encarés el gènere

sense rígides costures del dietarisme. El desplegament

de totes les potències i registres seus va donant-se

en aquestes pàgines (per ara d’aire virtual;

potser algun dia també en paper) amb la novetat de

que ens porta de la mà a vibracions potser més íntimes

(també els apunt de dietari solen donar-ho).

En resum de comptes: una festa per als qui el seguim

en les seves plurals manifestacions.

Tenim a l’abast unes engrunes que, en realitat,

porten tanta substància o més que molts suposats

pans sencers. Consumint-lo en picossades encuriosides,

el rastre de molles s’anirà esborrant i no ens

permetrà el retorn. Però, en determinades propostes,

és millor perdre’s. De vegades, les suposades

pèrdues acaben portant-nos exactament al moll de


l’essencial. Perquè cap experiència humana és aliena

a un altre humà mínimament despert. I aquest

primer capítol dietarístic de Jesús M. Tibau, de

l’humà parteix, cercant la complicitat —o la discrepància—

dels seus semblants.

Bon profit!

Josep Igual

15 de març de 2012


només es recorda allò que s’estima

Artur Bladé i Desumvila


11 | Molles per no perdre’m

1

La idea d’escriure un dietari fa temps que em gira

pel cap, però la recent lectura dels Quaders deltaics

de Josep Igual, i haver iniciat ahir Viatge a l’esperança,

d’Artur Bladé i Desumvila (quin parell de

narradors!), han precipitat els fets.

Tot i l’anunci d’un matí ple de núvols, ha lluït el

sol aquest diumenge. L’escalfor de la nostra estrella

i el plaer de les paraules d’Artur Bladé, m’inciten a

iniciar el dietari avui mateix; no amb el seu talent,

però sí amb l’ànim de deixar escrits els detalls petits

que em regali la vida, com molles per no perdre’m.

2

Visita a la nova Biblioteca de Roquetes, situada al

Centre cívic, un edifici rehabilitat que representarà

una magnífica infraestructura cultural per a la

ciutat. Els amants dels llibres d’aquestes terres ens

hem de felicitar per aquest nou equipament que se

suma a la recent inaugurada Biblioteca Marcel·lí

Domingo de Tortosa, que ja s’ha comprovat que

dinamitzarà amb força el barri vell, que bona falta

feia. Amb molta amabilitat m’han ensenyat les

instal·lacions, les prestatgeries encara assedegades

dels molts llibres que han de vindre, i una sala plena

de llum equipada per a fer tota mena d’actes.


12 | Jesús M. Tibau

S’hi està tan bé que un moixó s’havia colat per vés a

saber quin foradet. A l’ampit de la finestra, gaudint

de l’escalfor del sol i de la bona vista que es contempla

de Roquetes i Tortosa, es negava a sortir quan

li hem obert la finestra, fins i tot s’hi resistia amb

indignació. Finalment, les mans destres del bibliotecari

l’han fet volar.

3

Línia discontínua a la carretera; tot i el perill, és

possible avançar.

4

Entre moltes altres coses, el Servei de l’Ajuntament

on treballo s’encarrega de les fires setmanals de

venda ambulant del dilluns i del dissabte.

Ahir van venir a veure’ns, amb certa preocupació,

una parella de nuvis que es casen el proper

dissabte. Ella viu en ple carrer on s’instal·la la fira, i

vol que un cotxe, engalanat per a l’ocasió, vingui a

recollir-la a casa per dur-la a la cerimònia. Caldrà

estudiar el millor itinerari perquè el vehicle pugui

accedir sense dificultats. Tant de bo no hi hagi problemes

(per si de cas, he demanat el suport de la

Policia Local per a eliminar entrebancs un dia tan

feliç). Malgrat tot, a una mala, desitjo que d’aquí

molts anys els nuvis recordin amb tendresa el dia

que ella, vestida de núvia, hagué de sortir de casa


13 | Molles per no perdre’m

esquivant parades de roba, sabates, calces i sostens,

i una gitana amb un nen als braços li va augurar

amor etern.

5

A la vorera, una sabata de nen solta, abandonada,

perduda, inútil.

6

Fa tot just 20 minuts he enviat un paquet especial

per correu certificat, per tal de participar en un

premi literari. Espero tindre sort, perquè al paquet

l’acompanya una petita anècdota de les moltes que

ens regala la vida, a ports pagats.

L’ordinador que utilitzen per tramitar els enviaments

no funciona gaire bé (“és dilluns”, diuen les

treballadores de Correus) i cal reiniciar-lo, amb la

coneguda música que sona cada cop que s’engega

un d’aquests aparells. Breus segons després, com

esperant el senyal d’un director d’orquestra, sona

una altra melodia de les lleixes del darrere. “Són les

set i mitja”, diuen. Ja fa dies que a la mateixa hora,

puntual com un rellotge, surt aquesta música d’un

dels paquets abandonats a la lleixa, sense que cap

client el vingui a recollir.

N’hi ha que no tenen respecte pels pobres paquets,

ansiosos d’arribar als seus amos.


14 | Jesús M. Tibau

7

El mòbil ens permet parlar amb persones que es

troben lluny, i deixar de fer-ho amb qui tenim al

costat.

8

El derrotisme que molts cops flota en l’ambient és

el pitjor dels perills. Malgrat tot, afortunadament,

podem comptar amb diversos personatges que,

carinyosament, anomeno “feres”. Es tracta de persones

engrescadores, positives, carregades de projectes

i il·lusions encomanadisses i que, contràriament

a la sensació general, obtenen fruits sucosos.

Em sap greu dir noms i deixar-me’n algun, cosa

que lamento i demano disculpes, però me’n sabria

encara més no fer-los un petit homenatge. Segur

que n’hi ha més, i us prego que me’ls doneu a conèixer,

però avui voldria fer esment als següents:

Emigdi Subirats, escriptor campredonenc, articulista

i estudiós infatigable de la literatura ebrenca;

Albert Pujol, ànima del portal llibresebrencs.org i

de la Fira del Llibre i de l’Autor Ebrenc de Móra

d’Ebre; i Octavi Serret, espectacular conductor de

la Llibreria Serret de Vall-de-Roures.

9

Treballar a l’Ajuntament, com qualsevol activitat on

entres en contacte amb molta gent, et regala milers


15 | Molles per no perdre’m

d’anècdotes petites que pots mimar i incloure un

dia en un conte. Fa pocs dies, una senyora bastant

gran, riallera i eixerida, va venir a demanar que li

arreglessin els clots del camí. Per tal de prendre’n

bona nota, com sempre, li vam preguntar el nom

del camí. Ens va mirar una mica estranyada, amb

cara de sorpresa, i va respondre tota convençuda:

“el camí de casa meva!”

No sé quina és més òbvia, si la pregunta o la

resposta. Va intentar descriure com es va a casa

seva amb un repertori de gestos amb els braços, i

donant referències que, nosaltres, pobres ignorants

que desconeixem el camí de casa seva, no enteníem

amb un plànol estès damunt la taula. Va tornar l’endemà

tota somrient amb el nom oficial ben apuntat,

i vam sortir de dubtes. Sigui com sigui, ella ho

té ben clar, i coneix perfectament un camí tan important

per a tothom: el que duu a casa seva.

Espero que siguem prou eficients i que aviat pugui

anar-hi sense esquivar cap clot.

10

Passeig per la vora de l’Ebre; passo a la vora d’un

xiquet i sa mare. Ell l’estira del braç —amb aquella

insistència dels crios que fa tanta gràcia, sobretot

si només vénen de visita i després se’n van— i li

assenyala la llera del riu.

— Mare, quan anirem allí baix?


16 | Jesús M. Tibau

Sa mare fa un cop d’ull ràpid al trist Ebre que

passa normalment per Tortosa, ple d’algues i amb

restes de deixalles que la minsa força del riu no es

pot endur, i respon amb tanta rapidesa com contundència.

— Mai.

De vegades més val així, una resposta clara i

sense embuts que no creï falses expectatives.

11

El riu Siurana baixa i el so de l’aigua sona estrany i

tranquil·litzador enmig dels relleus del Priorat.

12

La presència d’un eixam d’abelles a una bústia de

correus de l’avinguda Generalitat de Tortosa obliga

a tallar un dels sentits durant prop d’una hora, fins

que un parell d’apicultors aconsegueix normalitzar

la circulació. I això que avui en dia les cartes no són

tan dolces, ni desprenen olor de flors.

13

En motiu del centenari de la riuada de 1907, l’Arxiu

Històric Comarcal del Baix Ebre organitza una

exposició commemorativa i explicativa. Els actes

inclouen una passejada per diversos indrets de la

ciutat on s’explica in situ els efectes de la riuada.

Reculls de premsa i sobretot imatges ajuden a fer-


17 | Molles per no perdre’m

se una idea de la catàstrofe i de l’impacte que representà.

De tots les fotos, me’n crida l’atenció una que

va fer Francesc Mestre i Noé al carrer de la Rosa.

L’aigua arriba a l’alçada del primer pis. Una barca

rema al fons, fora de lloc; unes dones aguaiten a

la barana d’un balcó, i enmig de les rames i deixalles

que s’acumulen a l’aigua, decantats, minúsculs,

atrapats i tendres, dos vaixells de paper.

La imatge d’aquests vaixells està ampliada, cosa

que demostra la sensibilitat del comissari de l’exposició,

i la fortalesa humana a superar les adversitats.

14

Un cotxe al darrere porta els llums encesos en ple

dia. Li vaig un senyal internacional amb la mà,

m’entén de seguida i els apaga. Quilòmetres després

m’avança mentre engega tots els intermitents;

interpreto el senyal com un “gràcies”.

Petits detalls així no costen gaire, i fan més amable

la vida quotidiana, especialment a la carretera.

No cal oblidar que dins els cotxes hi viatgen persones

amb sentiments, preocupacions, inquietuds i

il·lusions; no som tan sols màquines capaces de tot

per a arribar deu segons aviat al seu destí.

15

Durant l’acte d’entrega dels XXVI Premis Literaris

de Sant Antoni al Perelló, el director dels serveis

territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Xavier


18 | Jesús M. Tibau

Vega, comença la seva intervenció de manera simpàtica

i amb ironia, titllant de mentiders els escriptors

en general, i els que formàvem part del jurat,

en concret (Josep Igual i jo mateix). Amb aquesta

irònica “acusació” vol manifestar que, a través de la

ficció, els escriptors sovint expressem veritats.

Ficció i realitat es confonen, ja que personatges

imaginats com el Quixot, el Petit Príncep o la

Colometa han tingut tanta o més influència en les

nostres vides que molts humans.

El cert és que, amb aquesta part de la seva intervenció,

Xavier Vega m’ha ofert en safata de plata

una pilota que només calia rematar a gol. Quan ha

arribat el meu torn de paraula li he tornat amablement

i de bon rotllo la ironia, deixant entendre que

els polítics també han de convertir en veritats els

seus programes electorals.

I ara jo em plantejo: els escriptors escrivim ficcions

per tal que semblin veritats, o escrivim veritats

de forma que semblin ficció?

I els polítics?

16

Em vaig aficionar a la lectura de ben petit, i devorava

tot allò que em queia a les mans. Fins i tot

m’ho passava bé llegint els diccionaris, amb aquells

dibuixos que hi ha als marges, i aquelles pàgines

centrals amb colors, amb les banderes de països

que ja no existeixen.


19 | Molles per no perdre’m

Els pares ens van comprar una enciclopèdia temàtica

que segur que molts de la meva generació

tenen a casa: la Enciclopedia juvenil A-ZETA, de

edicio nes CREDSA.

Un capítol concret d’aquesta enciclopèdia, a les

pàgines 52 i 53 del primer volum, em va seduir especialment.

S’explicava (i s’explica) la caça de la balena

i tot el que se’n treu de profit. Les dades parlen

soles: una balena proporciona 50.000 kg de carn,

3.000 kg de llengua, 1.550 kg de budells, 25.000 kg

de greix...

No és estrany que aquestes dades, i la imatge

que les acompanyava, impressionessin un xiquet

més aviat primet de Cornudella de Montsant, un

poble de secà del Priorat.

17

M’han regalat dues capses. Quan les sacso, les dues

fan sorollet de plenes: la dels records; la dels projectes.

18

Fa mesos hem descobert a casa que els granets de

magrana són un bon ingredient a les amanides.

Destaca el seu roig sobre el fons verd de l’enciam,

esquitxen d’alegria el plat i en cada un dels mossos

notes com esclaten a la boca petites gotes de dolçor.

Val la pena acompanyar els nostres dies amb un

granet de magrana.


20 | Jesús M. Tibau

19

Anem sempre atrafegats amunt i avall, fent tard, i

si mirem el rellotge, encara fem més tard. El món

sembla que no pari de girar i sovint sentim la vanitat

de creure que la nostra presència és imprescindible.

Però tot això és fals.

Per sort, existeixen petits oasis on tot aquest

món irreal que ens aclapara no hi té entrada. Un

d’aquests llocs màgics, que ens proporciona la possibilitat

d’aturar el temps: la barberia.

Quan hi entres, t’has d’esperar un moment, però

aquest instant no és tens com a la visita del metge,

ni emprenyat com a la cua d’un lloc oficial. Aquí

pots fullejar sense pressa les darreres declaracions

abans o després d’un partit, i fer un cop d’ull a determinades

pàgines plenes de fotos de l’Interviu.

Sovint s’estableix una amable tertúlia que normalment

gira al voltant del futbol o de la política

municipal, però sense discussions ni mal rotllo,

mentre et passen les mans pel cabell i se te’n van

els mals de cap.

Qui sap, potser algú hauria de tenir la idea de

convertir l’ONU en una gran barberia, i el món giraria

millor.

20

És a punt d’arribar la primavera, però aquesta estació

serà diferent a les altres, perquè mon sogre

ens ha deixat. És difícil, ara, traduir els sentiments


21 | Molles per no perdre’m

en paraules, per això com a homenatge a un home

gros i bo, res millor que tornar a mirar una de les

seves fotos que més m’agrada, de la manera que

vull recordar-lo, simpàtic, amb una gorra al cap

i un somriure. I la frase que va dir la meva dona

quan baixàvem de l’hospital en cotxe: “hi ha tantes

coses per recordar, que no me les acabaré”.

21

Bar a l’hora d’esmorzar, ple de gom a gom. Una

persona es mareja i cau plegada a terra. Dos clients

que es troben a la barra l’ajuden a aixecar-se

i l’acompanyen fora, perquè li toqui l’aire. Minuts

més tard, quan van a pagar, el cambrer els fa un

simple gest en senyal que no cal, que avui no paguen.

De tant en tant, alguns comportaments humans

senzills, allunyats de grans heroïcitats, em fan

mantenir l’esperança.

22

Baf als vidres de la finestra. Fora hi deu fer fred.

Dins, no.


22 | Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau és autor dels reculls de relats Tens

un racó dalt del món, Postres de músic, El vertigen

del trapezista, Una sortida digna i I un cop de vent

els despentina, i del poemari A la barana dels teus

dits. Ha obtingut el Premi Marian Vayreda de Narrativa

i el Premi Blocs Catalunya de Literatura.

http://www.escriptors.cat/autors/tibaujm

http://jmtibau.blogspot.com

http://www.facebook.com/jesusm.tibau

http://www.youtube.com/user/jmtibau

https://twitter.com/JMTibau


Si t’ha agradat aquest tast, pots comprar el

llibre electrònic o el llibre en paper a la web

www.petropolis.cat


www.petropolis.cat

More magazines by this user
Similar magazines