07.06.2013 Views

arquitectura_biblioteca2

arquitectura_biblioteca2

arquitectura_biblioteca2

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Santi Romero<br />

L’ARQUITECTURA<br />

DE LA BIBLIOTECA<br />

Col·legi d´Arquitectes<br />

de Catalunya<br />

i Demarcació de Barcelona<br />

Recomanacions<br />

per a un projecte integral<br />

Papers Sert


L’ Arquitectura de la Biblioteca<br />

Recomanacions per a un projecte integral


Col.lecció “PAPERS SERT”<br />

L’ Arquitectura de la Biblioteca<br />

© Col.legi d’Arquitectes de Catalunya<br />

Demarcació de Barcelona<br />

EscolaSert<br />

Amb la col.laboració de la:<br />

Generalitat de Catalunya, i de la<br />

Diputació de Barcelona.<br />

COORDINACIÓ COL.LECCIÓ<br />

Àrea de Cultura, Formació i Publicacions<br />

DISSENY GRÀFIC<br />

Hugo Grandas Ramírez<br />

GRÀFICS I DIBUIXOS<br />

Paulino Vicente Rodríguez<br />

TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ<br />

Ricard Bonmatí Guidonet<br />

DISSENY PORTADA<br />

CRC Centre de Reproducció a Color, S.A<br />

IMPRESSIÓ I FOTOMECÀNICA<br />

CRC Centre de Reproducció a Color, S.A<br />

GESTIÓ PUBLICITÀRIA<br />

Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert<br />

DIPÒSIT LEGAL<br />

B-26981-2004<br />

ISBN<br />

84-96185-23-0<br />

EDICIÓ<br />

Segona, Juliol de 2004.<br />

FOTOGRAFIA<br />

Cedida per la Diputació de Barcelona,<br />

a través de l’autor, excepte indicació<br />

del fotògraf.


Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert<br />

Santi Romero<br />

L’ Arquitectura de la Biblioteca<br />

Recomanacions per a un projecte integral<br />

Amb la col.laboració de la:<br />

Diputació de Barcelona<br />

Xarxa de municipis<br />

Generalitat de Catalunya


ÍNDEX in<br />

9<br />

11<br />

19<br />

23<br />

33<br />

37<br />

43<br />

59<br />

79<br />

Presentació<br />

Nota de la Segona Edició<br />

Capítol 01<br />

La biblioteca. Diferents necessitats, diferents tipologies<br />

Biblioteca nacional<br />

Biblioteca pública<br />

Biblioteca universitària<br />

Biblioteca escolar<br />

Biblioteca especialitzada<br />

Capítol 02<br />

El servei bibliotecari al segle XXI<br />

Capítol 03<br />

Evolució arquitectònica dels edificis bibliotecaris<br />

Capítol 04<br />

Marc legal<br />

Legislació en l'àmbit de l'Estat espanyol<br />

Legislació a Catalunya<br />

Capítol 05<br />

La creació d'un equipament bibliotecari. Etapes de realització<br />

Capítol 06<br />

Programació i planificació<br />

El programa d'una biblioteca: metodologia<br />

Creació d'un equip de treball<br />

Estudis inicials<br />

Elaboració del programa<br />

Ràtios<br />

Ràtios d'una biblioteca pública<br />

Ràtios d'una biblioteca universitària<br />

Estàndards - marc normatiu<br />

Marc normatiu de les biblioteques públiques<br />

Marc normatiu de les biblioteques universitàries<br />

Capítol 07<br />

Criteris bàsics relacionats amb el projecte arquitectònic<br />

Flexibilitat<br />

Compacitat<br />

Accessibilitat<br />

Possibilitat d'ampliació<br />

Varietat<br />

Organització<br />

Confort i constància<br />

Senyalització<br />

Sostenibilitat i manteniment<br />

Seguretat<br />

Capítol 08<br />

Emplaçament. Criteris de localització<br />

Anàlisi del context urbà<br />

Criteris d'elecció de l'emplaçament<br />

Requeriments del solar<br />

El cas de les biblioteques públiques<br />

El cas de les biblioteques universitàries<br />

Conclusions


85<br />

91<br />

121<br />

145<br />

Capítol 09<br />

Biblioteques en edificis històrics<br />

Intervenció en el patrimoni arquitectònic<br />

Avantatges i inconvenients<br />

Consideracions tipològiques dels edificis susceptibles de reconversió<br />

Metodologia de treball<br />

Conclusions<br />

Capítol 10<br />

Els espais i els serveis. Descripció de les àrees d'activitat<br />

L'organigrama funcional<br />

La circulació interior<br />

Les àrees d'activitat. El cas de la biblioteca pública<br />

Zona d'acollida i promoció<br />

Vestíbul-accés<br />

Espais de promoció i animació<br />

Zona general<br />

Àrea d'informació i referència<br />

Àrea de fons general<br />

Àrea de fons especialitzats<br />

Àrea de revistes i premsa diària<br />

Àrea de música i cine<br />

Espais de suport<br />

Zona infantil<br />

Àrea del fons de coneixements<br />

Àrea del fons d'imaginació<br />

Àrea de petits lectors<br />

Espais de suport<br />

Zona de treball intern<br />

Zones logístiques<br />

Sanitaris<br />

Capítol 11<br />

Materials i sistemes constructius<br />

Materials<br />

Criteris bàsics d'elecció<br />

Criteris mediambientals<br />

Materials petris<br />

Metalls<br />

Materials sintètics<br />

Pintures<br />

Fustes<br />

Altres<br />

Sistemes constructius<br />

Fonaments<br />

Estructura i forjats<br />

Tancaments exteriors<br />

Parets de tancament<br />

Coberta<br />

Obertures<br />

Divisions interiors<br />

Acabats interiors<br />

Paviments<br />

Revestiments verticals<br />

Revestiments de sostre<br />

Capítol 12<br />

Condicionament dels espais<br />

Instal·lacions per al confort i seguretat dels usuaris i de les col·leccions<br />

Instal·lacions per al bon funcionament del servei bibliotecari<br />

Tractament d'aire - climatització<br />

Il·luminació<br />

Il·luminació natural<br />

Il·luminació artificial<br />

Condicions acústiques<br />

Sistema de protecció contra incendis


183<br />

255<br />

257<br />

259<br />

265<br />

279<br />

Instal·lacions alimentades per un sistema de cablatge<br />

Xarxa de canalitzacions<br />

Electricitat<br />

Instal·lacions específiques<br />

Veu i dades<br />

Audiovisuals<br />

Equipament de la sala d'actes<br />

Sistema antirobatori<br />

Capítol 13<br />

Organització interna<br />

Organització de la informació<br />

Tipologia dels suports<br />

Sistemes d'organització de la col·lecció<br />

Organització del mobiliari<br />

El projecte de mobiliari<br />

Elements de mobiliari<br />

Prestatgeries<br />

Prestatgeries - sistemes compactes<br />

Taulells<br />

Taules i cabines<br />

Cadires i butaques<br />

Carrets<br />

Mobles expositors<br />

Bucs de material audiovisual<br />

Bucs de contes i còmics<br />

Bucs expositors de diaris<br />

Mobles contenidors<br />

Contenidors de documents de format especial<br />

Contenidors d'equips audiovisuals<br />

Mobiliari fet a mida<br />

Armariets per als efectes personals<br />

Tarimes<br />

Elements complementaris<br />

Complements de l'àrea infantil<br />

Expositors<br />

Complements dels equips informàtics i audiovisuals<br />

Altres elements complementaris<br />

Bibliografia<br />

Annexos<br />

Annex 1<br />

Estàndards<br />

Estàndards IFLA<br />

Paràmetres bàsics de biblioteca pública. Diputació de Barcelona<br />

Estàndards bibliotecaris a assolir per les biblioteques de barri i de districte<br />

Ajuntament de Barcelona<br />

Annex 2<br />

Dades numèriques<br />

Annex 3<br />

Realitzacions<br />

Introducció<br />

Biblioteques públiques<br />

Biblioteca (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona)<br />

Arquitecte: Coque Bianco Laborde<br />

Biblioteca (Viladecans, Barcelona)<br />

Arquitectes: Artigues & Sanabria arquitectes<br />

Biblioteca Can Pedrals (Granollers, Barcelona)<br />

Arquitectes: Riera, Gutièrrez i Associats, S.A.<br />

Biblioteca Central (Igualada, Barcelona)<br />

Arquitecte: Pau Carbó Berthold<br />

(Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona)


361<br />

363<br />

365<br />

Biblioteca Central de Terrassa (Terrassa, Barcelona)<br />

Arquitecte: Josep Llinàs Carmona<br />

Biblioteca Central P. Miquel d'Esplugues (Esplugues de Llobregat,<br />

Barcelona)<br />

Arquitectes: Artigues & Sanabria arquitectes<br />

Biblioteca del Casino (Manresa, Barcelona)<br />

Arquitecte: Josep-Emili Hernàndez Cros<br />

Biblioteca Joan Triadú (Vic, Barcelona)<br />

Arquitectes: Bosch - Cuspinera Associats<br />

Biblioteca Mercè Rodoreda (Barcelona)<br />

Arquitecte: Màrius Quintana Creus<br />

Biblioteca Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona)<br />

Arquitecte: Albert Viaplana Veà<br />

Biblioteca Nou Barris (Barcelona)<br />

Arquitectes: Ricard Pérgigo Nárdiz y Tomàs Rodríguez Coll<br />

Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Canet de Mar, Barcelona)<br />

Arquitecte: Pere Armadàs Bosch<br />

Biblioteca Pública del Estado (Sevilla)<br />

Arquitectes: Antonio Cruz - Antonio Ortiz<br />

Biblioteca Regional de Murcia (Múrcia)<br />

Arquitecte: José M. Torres Nadal<br />

Biblioteca Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona)<br />

Arquitecte: Albert Viaplana Veà<br />

Biblioteques nacionales<br />

Biblioteca de Catalunya (Barcelona)<br />

Arquitecte: Joan Rodon Bonet<br />

Biblioteques universitarias<br />

Biblioteca Central da Universidade de Vigo (Vigo, Pontevedra)<br />

Arquitectes: Alberto Noguerol - Pilar Díez<br />

Biblioteca Central de la Universidad Nacional de Educación a<br />

Distancia (Madrid)<br />

Arquitecte: José Ignacio Linazasoro Rodríguez<br />

Biblioteca General de la Universitat d'Alacant (Alacant)<br />

Arquitectes: Pedro Palmero Cabezas - Samuel Torres de<br />

Carvalho<br />

Biblioteca Rector Gabriel Ferraté (Barcelona)<br />

Arquitectes: Artigues & Sanabria arquitectes<br />

L'autor<br />

La fotografia<br />

Empreses col·laboradores


PRESENTACIÓ<br />

La col·lecció Papers Sert arriba a la cinquena publicació. L'Arquitectura de la<br />

Biblioteca. Recomanacions per a un projecte integral pren com a referent els cursos<br />

sobre <strong>arquitectura</strong> bibliotecària que celebra l'Escola Sert a la Demarcació de<br />

Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en els quals hi participen arquitectes<br />

i bibliotecaris.<br />

La creació d'una biblioteca s'ha de recolzar en un treball interdisciplinari. L'Arquitectura<br />

de la Biblioteca. Recomanacions per a un projecte integral és un llibre especialitzat en<br />

equipaments bibliotecaris que pretén ser un instrument per planejar i projectar de<br />

forma integral una biblioteca, a partir d'un treball comú entre arquitectes, bibliotecaris<br />

i usuaris. Aquest llibre, pensat per a aquests professionals, pot ser també una ajuda<br />

als promotors públics o privats per planificar el servei bibliotecari i projectar i construir<br />

l'equipament.<br />

El llibre exposa les diferents tipologies de biblioteques i analitza l'evolució arquitectònica<br />

dels edificis; incorpora aspectes i dona pautes i estàndards per al desenvolupament<br />

del programa; analitza els aspectes arquitectònics i de l'entorn a tenir en compte<br />

en el projecte, amb observacions relacionades amb la integració del programa en els<br />

edificis històrics; estudia els espais i la zonificació, així com els materials, els sistemes<br />

constructius i el disseny interior. Un important capítol el constitueix l'exposició de<br />

realitzacions de biblioteques públiques, nacionals i universitàries d'arreu de l'Estat<br />

espanyol, executades per arquitectes de gran prestigi.<br />

Vull destacar l'esforç de tots el col·laboradors per fer un llibre d'actualitat basat en la<br />

realitat bibliotecària del nostre país, omplint el buit existent quant a publicacions especialitzades<br />

en aquest tema. També vull agrair des d'aquí a tots els que han col·laborat<br />

en la realització d'aquest llibre: la Diputació de Barcelona i el seu Servei de Biblioteques<br />

pels mitjans tècnics i documentació cedida, els arquitectes i bibliotecaris que hi han<br />

col·laborat desinteressadament, i en especial a l'autor del llibre, l'arquitecte Santi<br />

Romero, que ha realitzat un creatiu treball d'integració i de síntesi d'actualitat dels equipaments<br />

bibliotecaris, en el qual hi ha bolcat no solament la seva experiència en projectes<br />

bibliotecaris sinó la seva passió pel tema.<br />

Josep M. Guillumet i Anés<br />

Vocal de Formació de la Demarcació de Barcelona<br />

del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya<br />

Novembre 2001<br />

9<br />

pr


NOTA DE LA SEGONA EDICIÓ<br />

La Segona Edició del present llibre ha permès incorporar al text original les següents<br />

modificacions:<br />

Actualització de dades.<br />

S'han posat al dia les dades referides al marc legal i normatiu, estàndards, ràtios i preus<br />

de referència.<br />

Incorporació d'un nou annex.<br />

Per tal de facilitar la consulta sobre alguns aspectes concrets, s'han recopilat en un<br />

annex les dades numèriques que apareixen al llarg de tot el text.<br />

Ampliació de la Bibliografia.<br />

Donat que en la Primera Edició únicament es feia referència a les monografies, s'ha afegit<br />

els articles de revistes, els informes i altres documents consultats per a l'elaboració<br />

del llibre.<br />

Santi Romero<br />

Juliol 2004<br />

10


LA BIBLIOTECA. DIFERENTS<br />

NECESSITATS, DIFERENTS TIPOLOGIES<br />

BIBLIOTECA<br />

S'entén per biblioteca qualsevol conjunt<br />

organitzat de llibres, publicacions<br />

periòdiques, gravats, mapes, enregistraments<br />

sonors, documentació gràfica<br />

i altres materials bibliogràfics, manuscrits,<br />

impresos o reproduïts en qualsevol<br />

suport, que tingui la finalitat de reunir<br />

i conservar aquests documents i<br />

facilitar-ne l'ús a través de mitjans tècnics<br />

i personals adequats per a la<br />

informació, la investigació, l'educació o<br />

el lleure.<br />

Missions bàsiques<br />

Disposar de llibres i altres col·leccions,<br />

protegir-les i facilitar l'accés<br />

als usuaris.<br />

Disposar d'un catàleg que permeti<br />

trobar la informació.<br />

Acollir els usuaris en espais de treball<br />

amb condicions de confort, economia,<br />

eficàcia i seguretat.<br />

Sistema bibliotecari<br />

Conjunt organitzat dels serveis bibliotecaris<br />

existents en un territori.<br />

Tipos de biblioteques<br />

Nacional.<br />

Pública.<br />

Universitària.<br />

Escolar.<br />

Especialitzada.<br />

BIBLIOTECA NACIONAL<br />

És la biblioteca pública oficial que té el<br />

privilegi de rebre en dipòsit legal exemplars<br />

de tot nou llibre publicat dins l'àmbit<br />

d'un Estat o d'una cultura reconegu-<br />

Biblioteca nacional<br />

Biblioteca pública<br />

Biblioteca universitària<br />

Biblioteca escolar<br />

Biblioteca especialitzada<br />

11<br />

01<br />

01.01<br />

Biblioteca pública de<br />

Viladecans, Barcelona.<br />

Arquitectes:<br />

Artigues & Sanabria<br />

arquitectes.


da, i que exerceix una funció de deganat<br />

i coordinació sobre el sistema de<br />

biblioteques existent en aquest àmbit.<br />

A determinats països rep el nom de<br />

biblioteca central nacional o de biblioteca<br />

reial.<br />

Funcions<br />

Coordinar els serveis nacionals de<br />

biblioteques i les activitats bibliogràfiques.<br />

Recollir, conservar i difondre la producció<br />

bibliogràfica produïda o relacionada<br />

amb el territori, incloent-hi la<br />

producció impresa, visual i sonora.<br />

Amb aquesta finalitat, és col·lectora<br />

del dipòsit legal.<br />

Conservar i difondre tot el patrimoni<br />

bibliogràfic que tingui valors històrics<br />

i culturals rellevants.<br />

Adquirir, conservar i difondre els<br />

fons generals multidisciplinaris i d'abast<br />

universal adequats per a la<br />

recerca en les diverses branques del<br />

saber.<br />

Elaborar, gestionar i difondre la<br />

bibliografia nacional i el catàleg<br />

col·lectiu del patrimoni bibliogràfic.<br />

Les biblioteques nacionals han esdevingut<br />

edificis desproporcionats, amb organitzacions<br />

extremament complexes.<br />

Els catàlegs centralitzen milions de dades,<br />

i les instal·lacions d'emmagatzematge<br />

requereixen edificis immensos i sistemes<br />

mecanitzats de transport interior.<br />

Determinats sectors posen en qüestió<br />

l'existència d'aquests equipaments:<br />

Les principals funcions d'una biblioteca<br />

nacional estan agrupades al voltant<br />

del dipòsit legal i la bibliografia nacional,<br />

però les diferències en la legislació<br />

i en els sistemes de gestió fan que<br />

no existeixin al món dues biblioteques<br />

nacionals en què les seves missions<br />

segueixin un criteri idèntic.<br />

Hi ha països en què el dipòsit legal<br />

és assumit per les biblioteques universitàries.<br />

També hi ha casos en<br />

què la bibliografia nacional es confia<br />

a un organisme col·lectiu privat.<br />

La creació de més d'una biblioteca<br />

nacional en una mateixa unitat territorial<br />

entra en contradicció amb la<br />

missió centralitzadora en matèria de<br />

producció i de patrimoni bibliogràfic<br />

territorial.<br />

12<br />

Hi ha alternatives per dur a terme<br />

qualsevol de les missions que caracteritzen<br />

una biblioteca nacional sense<br />

necessitat de crear-ne cap.<br />

Els nous sistemes d'accés a la informació<br />

desdibuixen la funció especialitzada<br />

que els investigadors atribuïen fins no<br />

fa gaire a aquestes biblioteques.<br />

Tot i així, neixen noves biblioteques<br />

nacionals i s'amplien les existents. Hi<br />

ha països que, enmig de tragèdies o<br />

d'episodis dramàtics, dediquen una<br />

energia sorprenent a la construcció o<br />

reconstrucció d'aquests equipaments.<br />

També hi ha països més afavorits, com<br />

ara França i la Gran Bretanya, que han<br />

sigut objecte de debats després d'inaugurar<br />

les seves biblioteques nacionals,<br />

debats que no responen únicament a<br />

qüestions tècniques.<br />

Aquests sectors crítics interpreten en<br />

aquests equipaments una voluntat d'afirmació<br />

de la identitat cultural, un símbol<br />

nacional.<br />

En definitiva, les perspectives de futur<br />

de les biblioteques nacionals són tan<br />

optimistes, depriments o estimulants<br />

com la situació política o econòmica<br />

dels països respectius.<br />

BIBLIOTECA PÚBLICA<br />

És la biblioteca creada i finançada per<br />

un organisme públic de tipus local o<br />

central, o per alguna institució autoritzada<br />

per actuar en aquest àmbit, utilitzable<br />

per qualsevol persona, sense cap<br />

discriminació.<br />

L'any 1949, la UNESCO publica un primer<br />

manifest sobre la biblioteca pública<br />

que servirà, durant més de vint<br />

anys arreu del món, de directriu per a<br />

la definició i l'expansió dels serveis<br />

bibliotecaris.<br />

L'any 1994, es publica un nou "Manifest<br />

de la biblioteca pública" amb la voluntat<br />

d'engrescar els governs nacionals i<br />

locals a donar suport i a comprometre's<br />

activament en el desenvolupament de<br />

les biblioteques públiques.<br />

Els principis bàsics del manifest permeten<br />

valorar la complexitat de funcions i<br />

serveis d'un equipament d'aquestes<br />

característiques:


"La biblioteca pública és un centre<br />

local d'informació que facilita tot tipus<br />

de coneixement i informació als seus<br />

usuaris."<br />

"Els serveis d'una biblioteca pública<br />

es fonamenten en la igualtat d'accés<br />

per a tothom, sense tenir en compte<br />

l'edat, el sexe, la religió, la nacionalitat<br />

o la classe social.<br />

Cal oferir serveis i materials específics<br />

als usuaris que, per alguna raó,<br />

no poden utilitzar els serveis i materials<br />

habituals, com el cas de membres<br />

de minories lingüístiques o el<br />

de persones amb discapacitats, o bé<br />

el de persones hospitalitzades o<br />

empresonades."<br />

"Tots els grups d'edat han de poderhi<br />

trobar material adequat a les seves<br />

necessitats.<br />

Els fons i els serveis han d'incloure<br />

tota mena de suports adients, tant en<br />

tecnologia moderna com en material<br />

tradicional.<br />

Els fons han de reflectir les tendències<br />

actuals i l'evolució de la societat,<br />

com també la memòria de l'esforç i la<br />

imaginació de la humanitat."<br />

"Els fons i els serveis no haurien d'estar<br />

sotmesos a cap forma de censura<br />

ideològica, política o religiosa, ni tampoc<br />

a pressions comercials."<br />

"La biblioteca pública ha de ser, en<br />

principi, gratuïta."<br />

"La biblioteca pública és responsabilitat<br />

de les administracions local i<br />

nacional, ha de tenir el suport d'una<br />

legislació específica i ha de ser finançada<br />

pels governs.<br />

La legislació ha de definir una xarxa<br />

bibliotecària nacional basada en<br />

estàndards de servei, i ha d'estar dissenyada<br />

en relació amb els altres<br />

tipus de biblioteques."<br />

El nou escenari presenta les biblioteques<br />

públiques com a centres de documentació,<br />

amb una èmfasi especial en la<br />

divulgació i la promoció cultural.<br />

Funcions<br />

Les funcions de biblioteca pública la<br />

converteixen en un equipament amb les<br />

missions següents:<br />

Centre que garanteixi la democratització<br />

de la cultura i el saber.<br />

Centre d'informació:<br />

La biblioteca pública és un centre<br />

local d'informació que facilita tot tipus<br />

de coneixements i d'informació de<br />

recursos i activitats, tant locals com<br />

externes.<br />

Centre de formació permanent i<br />

d'autoaprenentatge:<br />

Ha de garantir i potenciar l'accés als<br />

recursos necessaris per a l'autoaprenentatge<br />

i la formació no presencial,<br />

tot impulsant programes d'alfabetització<br />

convencional i informàtica.<br />

Centre de promoció de la lectura:<br />

La biblioteca pública ha de ser una<br />

entitat dinàmica i impulsora de campanyes<br />

de foment d'hàbits de lectura<br />

i altres activitats culturals complementàries.<br />

Centre de col·laboració i suport a l'educació<br />

i la recerca:<br />

Com a suport essencial a la infraestructura<br />

educativa, ha d'oferir recursos<br />

vinculats a les necessitats de la formació<br />

acadèmica i facilitar i fomentar la<br />

recerca científica.<br />

Espai cultural i de trobada:<br />

La biblioteca pública ha de ser el<br />

centre públic social d'informació més<br />

important del territori, un centre d'activitat<br />

cultural de primer ordre, un<br />

espai obert a les iniciatives culturals<br />

que estimuli valors d'interculturalisme<br />

i participació, una porta oberta a la<br />

informació que les noves tecnologies<br />

posen al nostre abast, un multiespai<br />

obert a tots els sectors socials.<br />

Espai d'oci:<br />

La relació que s'estableix entre el<br />

temps lliure de què disposa la<br />

població i el consum de béns culturals<br />

és directa. El nou concepte de<br />

biblioteca converteix aquest equipament<br />

en el lloc de participació i<br />

intercanvi d’activitats culturals i<br />

recreatives.<br />

Serveis<br />

La biblioteca pública, com a referent cultural<br />

del territori, ha d'oferir els serveis<br />

següents:<br />

Servei d'informació general i local format<br />

per fons propis i externs als quals<br />

accedir a través de catàlegs i altres<br />

sistemes telemàtics.<br />

Punt d'acolliment, informació i lliurament<br />

de material informatiu.<br />

Consulta i lectura del fons documental<br />

en qualsevol suport, tant per a<br />

adults com per a infants, que cobreixi<br />

13


les necessitats informatives, formatives<br />

i d'oci.<br />

Préstec del material documental de la<br />

biblioteca.<br />

Préstec interbibliotecari, préstec a<br />

domicili i també a institucions públiques<br />

i privades.<br />

Serveis mòbils i externs per cobrir el<br />

servei en nuclis de població insuficientment<br />

dotats o mal comunicats.<br />

Serveis específics per a nens i petits<br />

lectors, per a empreses i per a col·lectius<br />

afectats per minusvalideses.<br />

Servei d'informació selectiva, com<br />

ara accés en línia a bases de dades i<br />

a Internet.<br />

Servei d'ofimàtica, amb instal·lacions<br />

informàtiques destinades als usuaris<br />

per a la producció de materials.<br />

Servei de visionament i audició.<br />

Formació d'usuaris. Es tindran en<br />

compte les necessitats específiques<br />

de les diferents tipologies de població,<br />

dedicant un interès especial als<br />

centres escolars.<br />

Suport a l'autoaprenentatge i a grups<br />

de treball.<br />

Activitats de promoció de la lectura:<br />

narració de contes, presentacions de<br />

llibres, lectures dramatitzades, audicions<br />

musicals, etc.<br />

Activitats de dinamització cultural:<br />

presentacions de discos, col·loquis,<br />

tallers, etc.<br />

Telèfon públic, fax, fotocopiadora i<br />

altres mitjans de reproducció.<br />

Aquesta diversitat de funcions i serveis<br />

presenta diferents problemes:<br />

Ús públic i ús privat.<br />

La funció pública de la biblioteca dificulta<br />

l'acte privat, de vegades íntim,<br />

que necessita el lector.<br />

Conservació del patrimoni i difusió de<br />

l'actualitat.<br />

El patrimoni cal protegir-lo, mentre<br />

que la informació d'actualitat cal<br />

exposar-la.<br />

Convé trobar un equilibri en els<br />

espais i en les solucions tècniques.<br />

Allò que és bo per al patrimoni, com<br />

ara la foscor, la seguretat i el control<br />

tèrmic precís, no ho requereix el<br />

document de lliure accés.<br />

Fons general i fons especialitzat.<br />

La col·lecció ha de satisfer les<br />

demandes dels infants i els joves,<br />

dels estudiants i els investigadors,<br />

dels adults i les persones de la terce-<br />

14<br />

ra edat. Per tant, ha d'incloure fons<br />

generals, fons local específic del<br />

territori i fons particulars fruit de<br />

donacions o d'altres activitats documentals<br />

específiques.<br />

L'espai bibliotecari ha de resoldre aquestes<br />

missions. Cada lector hauria de trobar<br />

el seu lloc al costat del document que vol<br />

consultar, sense interrompre la circulació<br />

d'un conjunt de públics voltant per un<br />

conjunt de col·leccions.<br />

Àrees d'activitat<br />

Per a un correcte funcionament dels serveis,<br />

és convenient que la biblioteca<br />

s'estructuri en les zones funcionals<br />

següents:<br />

Zona d'acollida i promoció:<br />

Vestíbul-accés.<br />

Espais de promoció i animació.<br />

Zona general:<br />

Àrea d'informació i referència.<br />

Àrea de fons general.<br />

Àrea de fons especialitzats.<br />

Àrea de revistes i premsa diària.<br />

Àrea de música i cinema.<br />

Espais de suport.<br />

Zona infantil:<br />

Àrea del fons de coneixements.<br />

Àrea del fons d'imaginació.<br />

Àrea de petits lectors.<br />

Espais de suport.<br />

Zona de treball intern:<br />

Àrea de treball intern.<br />

Magatzems de material documental.<br />

Espai de descans per al personal.<br />

Zones logístiques:<br />

Magatzem de materials.<br />

Espais per als equips de neteja.<br />

Cambres d'instal·lacions.<br />

Aparcament i zona de càrrega i<br />

descàrrega.<br />

La col·lecció<br />

Normalment, els fons d'una biblioteca<br />

pública són constituïts, d'una banda,<br />

per un fons viu de lliure accés en cada<br />

punt de servei i, de l'altra, per un fons<br />

de reserva emmagatzemat al servei<br />

central o bé distribuït entre les biblioteques<br />

més grans.<br />

El fons de lliure accés aplega tots els<br />

documents de consulta individual i les<br />

obres amb temàtica d'interès permanent<br />

o actual.


Els fons de reserva el componen els<br />

documents antics que, de tant en tant,<br />

encara poden ser demanats.<br />

Les biblioteques públiques han de<br />

contenir:<br />

Fons per al préstec:<br />

El préstec és l'activitat més important de<br />

les biblioteques públiques, tant pel seu significat<br />

de difusió de la lectura, com per<br />

l'espai que ocupa la col·lecció de préstec<br />

en el conjunt de la biblioteca.<br />

La seva eficàcia consisteix a disposar<br />

d'un volum important i variat de documents,<br />

com també d'una freqüent<br />

renovació.<br />

Comprèn les obres habituals en cada<br />

àmbit, els clàssics de més importància i<br />

les obres igualment representatives en<br />

altres idiomes importants.<br />

El grau de cobertura de cada àmbit s'acoblarà<br />

a la demanda potencial dins la<br />

zona.<br />

Quan el fons sigui escàs, cal organitzar<br />

un moviment regular amb altres biblioteques<br />

per tal de renovar les seleccions a<br />

l'abast del lector.<br />

Obres de referència:<br />

Obres que són consultades amb molta<br />

freqüència i que, per tant, no es poden<br />

deixar en préstec. Inclou enciclopèdies,<br />

diccionaris, atles, directoris i anuaris de<br />

tota mena.<br />

Les biblioteques grans, a més d'aquestes<br />

obres de referència ràpida, han d'oferir<br />

un fons de les obres d'informació i<br />

de recerca habituals.<br />

Estudis locals:<br />

Fons d'investigació i materials publicats<br />

a la localitat, tant d'èpoques passades<br />

com de l'actualitat, i en tots els formats i<br />

suports.<br />

Fons patrimonials:<br />

Diverses biblioteques disposen de<br />

documents amb valor patrimonial, fruit<br />

de donacions, llegats i de vegades<br />

d'adquisicions.<br />

Els requeriments de conservació i de<br />

tractaments específics aconsellen una<br />

política orientada a centralitzar aquestes<br />

col·leccions en biblioteques específiques,<br />

deixant únicament a les biblioteques<br />

públiques les disciplines relacionades<br />

amb la localitat.<br />

Publicacions periòdiques i premsa diària:<br />

Les publicacions periòdiques contenen<br />

tota classe d'opinions actuals, noticies<br />

del present immediat i informació posada<br />

al dia que, en general, complementen<br />

el fons de llibres. En el cas dels diaris,<br />

ofereixen l'accés a una gran varietat<br />

d'opinions.<br />

Tipus de publicacions periòdiques:<br />

Publicacions que estan pensades per<br />

ser llegides i, un cop utilitzades, per<br />

ser llançades. Quan contenen articles<br />

de qualitat sobre temes d'interès<br />

actual, convé fer-ne un buidatge i<br />

incloure aquesta informació a la<br />

biblioteca.<br />

Un segon grup aplega material amb<br />

un contingut i un valor més permanents,<br />

i solen representar bona part<br />

de les adquisicions que la biblioteca<br />

pública ha de fer. Es conserven els<br />

números antics que ofereixen fons<br />

útils d'informació i també els que<br />

encara són demanats.<br />

El tercer grup està format essencialment<br />

per butlletins de les societats<br />

erudites o dels organismes d'investigació,<br />

i conserven un valor<br />

permanent.<br />

Temàtica bàsica del fons per als adults:<br />

Assaig, literatura d'imaginació, obres<br />

representatives escrites en els idiomes<br />

més importants, col·lecció musical de les<br />

principals branques, mapes i guies, fons<br />

especials sobre la localitat, publicacions<br />

oficials nacionals i internacionals, guies<br />

de viatges, llibrets teatrals, partitures i<br />

documents per a grups ètnics minoritaris,<br />

per a immigrants i per a persones<br />

amb discapacitat visual o auditiva.<br />

Temàtica bàsica del fons per als infants:<br />

La temàtica bàsica és la mateixa que<br />

per als adults, però posant un èmfasi<br />

especial en els llibres de dibuixos i<br />

contes senzills, literatura d'imaginació<br />

adient a cada edat, llibres amb estil<br />

concís sobre totes les matèries i obres<br />

de referència pensades particularment<br />

per a la gent jove.<br />

Els continguts dels fons infantils han<br />

de proporcionar:<br />

Llibres d'imaginació en diferents formats,<br />

que influiran en l'actitud futura<br />

15


de l'infant envers la lectura.<br />

Llibres de coneixement i d'informació,<br />

que poden servir tant com a suport<br />

dels coneixements impartits a l'escola,<br />

com d'informació sobre temes<br />

d'interès.<br />

Informació puntual i posada al dia<br />

relacionada amb els seus propis<br />

interessos.<br />

El públic<br />

La crisi de la lectura és, des de fa molts<br />

anys, un dels temes preferits dels professionals<br />

de la informació. Tot i així, el<br />

nombre d'usuaris de les biblioteques<br />

creix sense parar.<br />

Els resultats dels estudis realitzats coincideixen<br />

en diversos aspectes:<br />

Hi ha una relació directa entre la<br />

intensitat de lectura i la situació<br />

sociocultural. Així, els titulats superiors<br />

llegeixen més que no les persones<br />

amb baix nivell d'estudis.<br />

Les matèries preferides tenen una<br />

relació directa amb el nivell d'estudis i<br />

la situació social. Els titulats superiors<br />

tenen un ventall de gustos més<br />

ampli.<br />

Pel que fa a les piràmides d'edat, la<br />

població escolar llegeix més que la gent<br />

gran. En canvi, entre els 15-19 anys i<br />

els 65 no s'observa cap tendència relacionada<br />

amb l'edat.<br />

El sexe femení no llegeix més que el<br />

masculí. Ara bé, els temes preferits<br />

en general són diferents. Els homes<br />

tenen un gust més pronunciat per la<br />

ciència-ficció, la història i els temes<br />

científics i tècnics, sovint relacionats<br />

amb l'activitat professional.<br />

L'increment del nivell educatiu dels<br />

darrers anys ha contribuït a augmentar<br />

els hàbits de lectura de les classes<br />

socials menys afavorides. En canvi,<br />

les persones amb estudis superiors<br />

llegeixen igual que abans.<br />

A la ciutat de Barcelona, s'hi han fet<br />

diversos estudis sobre la utilització del<br />

servei bibliotecari, que han tingut els<br />

resultats següents:<br />

El 25% dels usuaris són menors de<br />

14 anys, i el 55% tenen entre 15 i<br />

24 anys. Per tant, el públic que<br />

omple les biblioteques és fonamentalment<br />

jove.<br />

16<br />

El públic infantil disminueix l'assistència<br />

en arribar als 12 anys, i una part<br />

d'ells retornen quan són adults.<br />

La mitjana d'usuaris del servei de<br />

préstec és del 25% dels visitants que<br />

entren a les biblioteques.<br />

L'usuari majoritari del servei de préstec<br />

té més de 14 anys, i els infants<br />

interpreten més la biblioteca com un<br />

espai per ser usat in situ.<br />

La ciutat de Barcelona té un 20% de<br />

població amb més de 65 anys, franja<br />

d'edat que només representa el 2%<br />

dels usuaris del servei de préstec.<br />

L'observació dels comportaments del<br />

públic ajuda a conèixer les mancances<br />

del servei i a idear mecanismes que<br />

millorin l'oferta. S'experimenta un increment<br />

lligat a diversos factors:<br />

Nivell de formació més elevat.<br />

Construcció de nous edificis més<br />

equipats i amb una millor cobertura<br />

territorial.<br />

Oferta de serveis adequada a les<br />

necessitats dels usuaris, amb tecnologia<br />

avançada, informació accessible i<br />

activitats culturals paral·leles.<br />

Diversificació de l'oferta, amb informació<br />

adreçada a sectors de població<br />

més amplis, tant pel que fa a<br />

piràmide d'edat com a nivell cultural.<br />

Aquesta varietat permet que l'usuari<br />

presenti múltiples facetes. Una mateixa<br />

persona pot anar amb els seus fills<br />

un dia, utilitzar el servei com a professional<br />

un altre, i llegir la premsa diària<br />

o escoltar música un altre.<br />

BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA<br />

Servei que integra els fons bibliogràfics,<br />

documentals i audiovisuals de les universitats<br />

i garanteix la informació científica i<br />

tècnica al servei de la docència, l'estudi,<br />

la recerca i l'extensió universitària.<br />

Les biblioteques universitàries es troben<br />

en un moment d'expansió. Els canvis<br />

produïts als anys seixanta i setanta a<br />

l'esfera educativa han provocat un augment<br />

progressiu del nombre d'usuaris i<br />

un més gran reconeixement atribuït a la<br />

recerca i a les activitats col·laterals.<br />

Aquests equipaments han d'estar preparats<br />

per ser el suport indispensable de


l'estudi universitari i també de la formació<br />

permanent adreçada a un conjunt<br />

més ampli d'usuaris.<br />

Funcions<br />

Facilitar l'estudi i la recerca.<br />

Produir i difondre informació científica<br />

i tècnica.<br />

Formar els usuaris en el maneig de<br />

les noves tecnologies d'accés a la<br />

informació.<br />

Cooperar amb la resta de xarxes<br />

bibliotecàries.<br />

Serveis<br />

Lliure accés al fons documental.<br />

Servei d'informació bibliogràfica.<br />

Servei d'informació i documentació<br />

científica.<br />

Préstec del material documental.<br />

Préstec interbibliotecari.<br />

Formació d'usuaris.<br />

Sales de lectura amb espais per a les<br />

diferents formes d'estudi.<br />

Horaris amplis durant tot l'any.<br />

Reprografia.<br />

Les funcions i els serveis, agrupats al voltant<br />

de l'estudi i la recerca, són comparables<br />

d'un país a un altre, però les característiques<br />

d'organització poden diferir notablement.<br />

Per tant, és necessari prendre<br />

les determinacions següents:<br />

Orientació pluridisciplinària o bé per<br />

especialitats.<br />

Concentració temàtica o bé diferenciació<br />

per cicles d'estudi.<br />

Estàndards de servei que ha d'oferir.<br />

Àrees funcionals<br />

Espais d'ús públic<br />

Acolliment i informació.<br />

Fons de lliure accés.<br />

Referència, consulta i estudi, amb<br />

espais de treball individual i en<br />

grup.<br />

Sales de formació d'usuaris.<br />

Espais de recerca documental<br />

informatitzada, de consulta de<br />

tesis i de préstec interbibliotecari.<br />

Espais d'animació per a conferències,<br />

exposicions i altres activitats.<br />

Reprografia.<br />

Zones de treball intern<br />

Serveis administratius.<br />

Magatzems de material documental.<br />

Espai de descans per al personal.<br />

Zones logístiques<br />

Magatzem de materials.<br />

Espais per als equips de neteja.<br />

Cambres d'instal·lacions.<br />

Aparcament i zona de càrrega i<br />

descàrrega.<br />

La col·lecció<br />

La varietat, la riquesa i l'accessibilitat de<br />

les col·leccions continuen sent les qualitats<br />

principals d'una biblioteca universitària.<br />

Constituir i desenvolupar la col·lecció és<br />

una de les missions prioritàries, i l'avaluació<br />

de la grandària òptima depèn<br />

directament de les característiques<br />

específiques de la universitat.<br />

Hi ha una doble exigència:<br />

Oferir una col:lecció rica en títols.<br />

Disposar de nombrosos exemplars<br />

per facilitar simultàniament el préstec<br />

i la consulta estàtica a la mateixa<br />

biblioteca.<br />

En la mateixa línia que les biblioteques<br />

públiques, tot el fons és susceptible de<br />

préstec. Se n'exceptuen els manuscrits i<br />

els incunables, les obres de valor singular,<br />

les obres de referència, les que<br />

tenen molta demanda i pocs exemplars,<br />

i les que no estan disponibles al mercat.<br />

El públic<br />

Tipologia dels usuaris:<br />

Alumnes de primer cicle:<br />

Estan bastant desorientats, tenen bona<br />

preparació tecnològica i consulten principalment<br />

la bibliografia bàsica.<br />

Alumnes de segon cicle:<br />

Utilitzen tots els recursos d'informació,<br />

i la consulta bibliogràfica és més<br />

especialitzada.<br />

Alumnes de tercer cicle:<br />

Com a usuaris més especialitzats,<br />

utilitzen intensivament els recursos<br />

informàtics i, per tant, necessiten<br />

dominar-los perfectament.<br />

Personal docent:<br />

Tendència a interpretar la biblioteca<br />

com una eina adreçada als estudiants,<br />

sense considerar-la necessària<br />

per a la seva feina. La seva habili-<br />

17


tat tecnològica està relacionada amb<br />

la disciplina que imparteixen.<br />

Personal investigador:<br />

Amb una gran habilitat tecnològica,<br />

tenen generalment els seus propis<br />

canals d'informació. La biblioteca els<br />

resulta incòmoda per a la seva tasca<br />

quotidiana. No és pas una tipologia<br />

d'usuari característica de les biblioteques<br />

universitàries.<br />

Personal extern a la universitat:<br />

En aquest grup s'inclou els usuaris<br />

que fan formació continuada i els que<br />

reprenen els estudis en acabar la<br />

vida professional.<br />

BIBLIOTECA ESCOLAR<br />

Servei que proporciona el material<br />

necessari per al compliment de les funcions<br />

pedagògiques, facilita l'accés a la<br />

cultura, educa l'alumne en la utilització<br />

dels fons documentals i li permet complementar<br />

i ampliar la seva formació i el<br />

seu lleure.<br />

Els usuaris de les biblioteques del futur<br />

són els alumnes de les escoles, i les<br />

seves capacitats per entrar en el món<br />

de la informació són a les mans de les<br />

biblioteques escolars. Per tant, han d'oferir<br />

col·leccions específiques que completin<br />

i donin suport als programes<br />

didàctics.<br />

També han de ser el lloc on alumnes i<br />

mestres puguin ampliar la seva capacitat<br />

de pensar, d'investigar, de ser autònoms<br />

i d'aprendre a aprendre.<br />

Coneguts també per "biblioteques de centres<br />

d'ensenyament no universitari", la<br />

majoria d'aquests equipaments no compleixen<br />

les condicions necessàries per<br />

desenvolupar les tasques que el nou sistema<br />

educatiu els atorga.<br />

La causa principal és la manca d'una<br />

regulació concreta sobre els requeriments<br />

mínims per al seu funcionament quant al<br />

local, equipament, fons i personal.<br />

A la 30a Conferència General de la<br />

UNESCO s'ha aprovat un nou "Manifest<br />

de l'IFLA" (Federació Internacional<br />

d'Associacions i Institucions<br />

Bibliotecàries) que insta les autoritats<br />

locals, regionals i nacionals a desenvolupar<br />

polítiques i plans per al correcte funcionament<br />

d'aquestes biblioteques.<br />

18<br />

BIBLIOTECA ESPECIALITZADA<br />

Servei que conté un fons centrat principalment<br />

en un camp específic del coneixement.Per<br />

la seva finalitat i les seves<br />

funcions, aquest grup de biblioteques<br />

presenta múltiples variacions: des de les<br />

promogudes per organismes governamentals<br />

i institucions científiques o culturals,<br />

fins a les impulsades per indústries<br />

i empreses comercials.<br />

Les peculiaritats de les biblioteques<br />

especialitzades, amb una intenció o<br />

una casuística diferent en cada cas,<br />

provoquen problemes particulars en<br />

temes de política de fons i d'organització<br />

del servei.<br />

Una biblioteca pot ser especialitzada<br />

per diverses raons:<br />

Pel seu contingut: segons les particulars<br />

branques del saber.<br />

Pel públic: diferents categories d'usuaris,<br />

com per exemple les biblioteques<br />

dels col·legis professionals.<br />

Pel tipus de documents: especialitzades<br />

en una forma particular de documents,<br />

com ara partitures musicals,<br />

cartografia o d'altres.<br />

La composició de la col·lecció presenta<br />

problemes afegits. A banda de l'especialitat,<br />

els lectors també han de trobar un<br />

fons bàsic i un fons amb temes annexos<br />

que de vegades és difícil de delimitar.<br />

Per tant, és convenient associar-se a<br />

una biblioteca universitària o a un servei<br />

comú de documentació amb l'objectiu de<br />

crear una sinergia entre la documentació<br />

"especialitzada" i la documentació<br />

"general".


EL SERVEI BIBLIOTECARI AL SEGLE XXI 02<br />

Les darreres tres dècades han vist<br />

importants canvis relacionats amb el<br />

món cultural: el desenvolupament d'una<br />

societat altament tecnificada, el predomini<br />

de la classe mitjana com a consumidora<br />

de béns culturals, l'evolució i<br />

ampliació del paper de l'educació, amb<br />

un ensenyament obligatori més dilatat, i<br />

la interpretació de la formació continuada<br />

com un enriquiment personal i un<br />

valor afegit en una societat cada cop<br />

més especialitzada.<br />

Els últims models de vida ens presenten<br />

una realitat amb contradiccions: increment<br />

del temps de lleure, però també de<br />

la desocupació i del fenomen migratori;<br />

augment de la quantitat d'informació,<br />

però també de l'analfabetisme funcional;<br />

necessitat d'una actualització constant<br />

dels coneixements, amb un clar desequilibri<br />

respecte a la formació adquirida<br />

a les escoles i les universitats; endinsament<br />

en una societat en què les diferències<br />

socials també es manifesten en la<br />

desigualtat en l'accés a la informació -tot<br />

això, en una societat democràtica en<br />

què el lliure accés a la informació es<br />

considera un principi fonamental-; i<br />

increment de la informació potencialment<br />

disponible, però manca de coneixements<br />

sobre el seu ús.<br />

Sobre el suport paper s'accedia als textos<br />

majoritàriament de manera seqüencial.<br />

Només en alguns casos, com els<br />

diccionaris, la forma d'usar la informació<br />

era a fragments.<br />

Amb la tecnologia digital, en canvi, s'ha<br />

augmentat la capacitat d'accedir a la<br />

informació de manera no seqüencial.<br />

Els documents interactius configuren<br />

una forma diferent de "llegir" el document,<br />

amb unes implicacions sobre la<br />

manera d'adquirir coneixements que no<br />

estan prou clares.<br />

19<br />

02.01


La informació hi és, però cal trobar-la i<br />

ordenar-la perquè sigui útil, saber discriminar<br />

la rellevant de la que no ho és i<br />

transformar-la en avantatges per a la<br />

vida de cadascú.<br />

En el nou segle es plasmarà la "societat<br />

de la informació", un món en què tothom<br />

podrà accedir sense esforç a tot tipus<br />

d'informació.<br />

Es podrà consultar qualsevol llibre des de<br />

qualsevol lloc, com també participar des<br />

de la llar en els espectacles més interessants<br />

del planeta.<br />

Aquesta revolució, comparable en amplitud<br />

tècnica a la creació del ferrocarril o a<br />

la invenció de l'electricitat, tindrà, però,<br />

uns efectes més ràpids perquè les tecnologies<br />

evolucionen a més velocitat<br />

que no al segle passat.<br />

Ara bé, aquestes promeses de benestar<br />

universal podrien amagar tendències<br />

menys optimistes i interessos<br />

menys clars.<br />

Segons la UNESCO, el planeta està<br />

habitat per 6.000 milions de persones,<br />

4.500 milions de les quals no tenen<br />

accés a les noves tecnologies de la<br />

informació.<br />

De fet, el procés de transició cap a una<br />

societat del coneixement i una economia<br />

global es caracteritza per un deteriorament<br />

de les condicions de vida de<br />

la classe treballadora.<br />

L'accés a la informació podrà ser més<br />

fàcil però no forçosament més barat, i<br />

en tot cas no serà gratuït.<br />

Avui en dia, la informació amb més<br />

valor, com ara els resultats de recerques<br />

i la informació tractada, s'ha de<br />

pagar, cosa que possiblement continuarà<br />

sent així en el futur.<br />

L'accés a la informació en xarxa requereix<br />

equips adequats que es queden<br />

obsolets en molt poc temps.<br />

Per tant, no canviarà el perfil social, cultural<br />

i d'edat que té avui l'usuari tipus.<br />

Cal reflexionar, a més, sobre la possibilitat<br />

que la gran facilitat que s'augura<br />

en la tria individualitzada dels productes<br />

de consum intel·lectual i d'oci,<br />

reforci dos dels trets més crítics del<br />

nou estil de vida: la concentració a la<br />

llar d'activitats que fins ara eren externes,<br />

i l'individualisme.<br />

20<br />

La biblioteca i els usuaris<br />

La voluntat de construir millors edificis i<br />

d'oferir un servei bibliotecari qualificat<br />

requereix una reflexió sobre el funcionament<br />

dels equipaments existents.<br />

Diversos sectors de públic tenen encara<br />

una visió arcaica de les biblioteques:<br />

La "biblioteca" com un espai solemne<br />

i amb una austeritat monacal, on la<br />

presència de gent en silenci asseguda<br />

davant d'un llibre li dóna un aire<br />

religiós.<br />

La "biblioteca universitària" interpretada<br />

com "l'autèntica biblioteca" pel fet<br />

de disposar de fons especialitzats,<br />

informació telemàtica generosa i<br />

horaris dilatats.<br />

La "biblioteca escolar" com a servei<br />

amb greus deficiències d'espai i de<br />

fons, marcada per uns horaris i una<br />

disciplina que la fan poc atractiva.<br />

Quant a les "biblioteques públiques", tot<br />

i l'esforç per actualitzar el parc bibliotecari,<br />

hi ha aspectes que en limiten la<br />

utilització:<br />

La restricció horària provoca que<br />

gran part del públic adult les relacioni<br />

amb un espai per a nens en edat<br />

escolar i per a jubilats.<br />

La insuficient informatització i la poca<br />

oferta especialitzada les desqualifica<br />

com a serveis de consulta.<br />

El termini establert per tornar el material<br />

de préstec es converteix en un<br />

important fre respecte a la lectura d'oci.<br />

L'actual cultura de la comoditat i la<br />

modernitat exigeix espais més grans i<br />

confortables, proximitat a la llar o al<br />

lloc de treball i informació a l'instant.<br />

La biblioteca i l'Administració pública<br />

Els estudis d'avaluació dels rendiments<br />

també han permès detectar errors de<br />

plantejament en diversos equipaments.<br />

La planificació bibliotecària per part de<br />

les administracions públiques, com a<br />

promotores de la majoria de biblioteques,<br />

haurà de fer front a aquestes<br />

deficiències:<br />

La falta de tradició bibliotecària ha<br />

provocat la importació de models


d'altres latituds que no sempre han<br />

anat en paral·lel amb les prestacions<br />

i els serveis que acabava oferint el<br />

mateix servei bibliotecari.<br />

Els programes de necessitats no han<br />

sigut prou específics, i la manca de<br />

diàleg entre arquitectes i bibliotecaris<br />

ha provocat desastres funcionals.<br />

La confusa situació competencial de<br />

la biblioteca pública, els elevats costos<br />

d'inversió i manteniment i la dificultat<br />

de mesurar els beneficis<br />

socials han fet que durant molts anys<br />

s'hagi vist com un equipament políticament<br />

poc rendible.<br />

La gestió de les biblioteques ha estat<br />

poc adaptada en tècniques i en continguts<br />

a les necessitats d'una societat<br />

en canvi accelerat.<br />

L'Administració no ha venut bé els<br />

serveis que ofereixen les biblioteques,<br />

no ha fabricat una imatge que<br />

evidenciï el paper positiu que ja<br />

compleix.<br />

La biblioteca del segle XXI<br />

La biblioteca s'està transformant.<br />

De terminal, magatzem i dipòsit on, principalment,<br />

el producte es desa i es processa,<br />

passa a ser una porta d'entrada o<br />

ajut a la navegació en un mar d'informació<br />

que va més enllà de les tapes d'un<br />

llibre, de la presentació d'un disc i, de<br />

fet, més enllà de les parets de l'edifici.<br />

Definir, doncs, un nou model de biblioteca,<br />

en aquest moment és una tasca<br />

imprescindible.<br />

Al servei bibliotecari li incumbeix respondre<br />

a les necessitats actuals i afrontar<br />

nous reptes.<br />

Per tant, cal donar una nova dimensió a<br />

la política bibliotecària:<br />

Orientar-la cap a la cooperació amb<br />

altres institucions.<br />

La interconnexió entre els diferents<br />

tipus de biblioteques i el treball conjunt<br />

amb altres serveis públics i sectors<br />

de la cultura permetrà economitzar<br />

esforços i globalitzar actuacions.<br />

Ampliar el parc de biblioteques<br />

escolars.<br />

Tot i que la biblioteca funciona com<br />

una branca important de la infraestructura<br />

educativa, el dèficit de biblioteques<br />

escolars converteix les biblio-<br />

teques públiques en espais substitutius<br />

que les allunya de les seves finalitats<br />

específiques.<br />

Activar l'automatització del fons<br />

bibliotecari, formar el catàleg col·lectiu<br />

i, mitjançant el préstec interbibliotecari,<br />

garantir que la informació circuli<br />

de manera ràpida entre el sistema<br />

bibliotecari.<br />

Revisar l'estructura de les xarxes.<br />

L'estratègia tradicional de descentralització<br />

en paral·lel, amb fons<br />

homogenis en molts punts connectats,<br />

es pot veure substituïda o complementada<br />

per una altra mena de<br />

configuracions possibles.<br />

Cal valorar l'opció de la concentració<br />

intensiva, en què el fons centralitzat<br />

només és consultable a distància<br />

per procediments virtuals, i la<br />

d'especialització selectiva, en què<br />

cada punt de la xarxa conté un fons<br />

únic, diferenciat i característic.<br />

Incrementar els pressupostos destinats<br />

a la compra de material bibliogràfic<br />

i d'informació digital, a l'ampliació<br />

de la gamma de suports informatius,<br />

com també a l'aportació de<br />

noves tecnologies per accedir a la<br />

informació.<br />

Redefinir el perfil del professional<br />

bibliotecari, amb una major expansió<br />

i qualificació de les seves tasques: de<br />

bibliotecari a documentalista o especialista<br />

de la informació.<br />

Proporcionar informació adequada<br />

per a la comunitat, donar suport per a<br />

l'autoaprenentatge i formar i assessorar<br />

els usuaris en l'accés i l'ús de la<br />

informació.<br />

La capacitat de cada persona en el<br />

maneig de la informació no està<br />

reglada en la formació actual, i de<br />

manera important es basa en aprenentatges<br />

individuals.<br />

Facilitar serveis especials a diferents<br />

grups d'usuaris, des de la informació<br />

empresarial fins als usuaris que<br />

requereixen una atenció particular, ja<br />

siguin minories ètniques, persones<br />

amb deficiències, o qualsevol altra<br />

situació.<br />

Orientar els diferents serveis cap a<br />

les necessitats dels usuaris. Per tant,<br />

han de ser revisats els horaris, el<br />

calendari, les condicions d'accés i els<br />

sistemes de préstec.<br />

Proporcionar locals còmodes i agradables<br />

per al recolliment, l'estudi, el<br />

coneixement i l'oci.<br />

21


La biblioteca ha de ser un espai públic<br />

viu i actiu, on les activitats culturals tinguin<br />

el seu propi lloc i no únicament<br />

una dimensió complementària.<br />

Definir estratègies de comunicació i<br />

aplicar tècniques de màrqueting cultural<br />

destinades a fer conèixer els<br />

serveis que ofereixen.<br />

Enigmes de futur<br />

Per què els països més desenvolupats<br />

del planeta continuen construint i renovant<br />

biblioteques, avui que la biblioteca<br />

en si és una incògnita?<br />

Especialistes de tot el món es fan<br />

aquestes preguntes.<br />

Tot i les incògnites, hi ha consens en<br />

diversos aspectes:<br />

En l'era de la pretesa universalització<br />

de la cultura, res no anuncia la desaparició<br />

del llibre. Se n'editen més<br />

que mai, tot i que la seva vida als<br />

prestatges de les llibreries és cada<br />

vegada més efímera.<br />

Les necessitats del futur seran diferents<br />

en les formes, però similars en<br />

els continguts: proporcionar informació,<br />

potenciar l'individu i construir<br />

comunitat.<br />

La biblioteca moderna es dibuixa<br />

com a solució als punts febles de la<br />

nova "societat de la informació":<br />

espai de relació que reforça la cohesió<br />

social i evita la fragmentació,<br />

garantia d'accés igualitari a la informació,<br />

formació sobre el seu consum<br />

i solució a la problemàtica del seu<br />

cost com a barrera.<br />

L'edifici de la biblioteca és el reflex<br />

de la importància que la societat<br />

dóna al llibre, a la cultura i al saber.<br />

La biblioteca no pot ser virtual.<br />

És, per essència, una part de l'espai.<br />

La biblioteca, estri de la memòria,<br />

pràctica de la llibertat, és un lloc<br />

ancorat en l'espai i en el temps.<br />

Com diu Norman Foster, dóna una<br />

sinergia a la qual no es pot accedir<br />

per la consulta a distància.<br />

Però, com seran les biblioteques del<br />

futur?:<br />

Potser hi haurà una creixent multiplicació<br />

en el territori de bibliotequesmediateques<br />

altament tecnificades,<br />

22<br />

amb personal molt qualificat que ens<br />

pugui conduir pels nous camins de la<br />

informació i del coneixement.<br />

L'emplaçament d'aquests espais, que<br />

seran més petits, serà decisiva a l'hora<br />

de triar la residència o el lloc de<br />

treball.<br />

Potser aquests "terminals públics", en<br />

què el format del llibre seran la pantalla<br />

de l'ordinador i la impressora,<br />

comportaran la construcció de biblioteques<br />

com a "caixa tancada".<br />

Seran dipòsits en els quals, com a la<br />

Biblioteca de Llibres Rars i<br />

Manuscrits de la Universitat de Yale,<br />

s'emmagatzemarà tot el material que<br />

es pugui malmetre, els tresors bibliogràfics,<br />

com a patrimoni per a les<br />

generacions que ens han de seguir.<br />

La biblioteca ideal somiada per Jorge<br />

Luis Borges havia d'identificar-se amb<br />

l'univers, il·limitada i amb tots els llibres<br />

possibles. Aquesta biblioteca existeix<br />

avui, però sota una xarxa de connexions<br />

per tot el planeta, darrere una pantalla<br />

d'ordinador on espera ser consultada.<br />

Abans eren col·leccions, ara són connexions<br />

i demà no sabem què serà.


EVOLUCIÓ ARQUITECTÒNICA<br />

DELS EDIFICIS BIBLIOTECARIS<br />

Nota de l'Autor<br />

En la redacció d'aquest capítol s'han tingut<br />

especialment en compte les<br />

següents fonts:<br />

"Colecciones y conexiones. El espacio<br />

de la biblioteca a través de la historia".<br />

Article escrit per Alfonso<br />

Muñoz Cosme, doctor arquitecte, en<br />

la revista Arquitectura Viva, núm. 63<br />

(novembre - desembre 1998).<br />

Aquesta font apareix citada en la<br />

Bibliografia.<br />

"La biblioteca en la ciutat".<br />

Conferència impartida per Lluís<br />

Cantallops, doctor arquitecte, en els<br />

dos cursos d'Arquitectura bibliotecària<br />

dirigits per mi i realitzats en la<br />

Demarcació de Barcelona del<br />

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya<br />

(setembre 1999 i novembre 2000).<br />

Les biblioteques del passat neixen per la<br />

necessitat d'acumular i protegir els<br />

coneixements, sense cap voluntat de<br />

fomentar la lectura entre els ciutadans.<br />

Eren biblioteques del senyor, del bisbe,<br />

del rei, amb accés reservat als qui<br />

tenien un estatus privilegiat que els<br />

obria les portes i els permetia fer-ne ús.<br />

Han hagut de passar molts segles perquè<br />

les biblioteques responguin al paradigma<br />

de servei públic obert a tots els<br />

ciutadans que avui atribuïm a aquests<br />

equipaments culturals.<br />

Les biblioteques antigues eren més<br />

aviat amagatalls per acumular i protegir<br />

els llibres.<br />

Construïdes normalment com a annexos<br />

a un santuari, un temple o un sepulcre<br />

d'un personatge il·lustre, solien tenir<br />

caràcter monumental, amb ornamenta-<br />

23<br />

03.01<br />

Biblioteca Pública<br />

d'Estocolm, Suècia.<br />

Arquitecte:<br />

Erik Gunar Asplund,<br />

1921/1928.<br />

03


ció d'estàtues, medallons o pintures.<br />

La biblioteca més antiga que es<br />

coneix és la d'Ebla, a Síria, on fa<br />

quatre mil anys es col·leccionaven i<br />

classificaven tauletes d'argila gravades<br />

amb caràcters cuneïformes.<br />

Més tard, a Egipte, les biblioteques<br />

ocupaven generalment un espai als<br />

temples i rebien el nom de "cases<br />

de la vida".<br />

La dinastia dels Ptolemeus va crear a<br />

Alexandria un museu, que també era<br />

un centre d'estudis superiors on hi<br />

havia una biblioteca.<br />

Es desconeix la seva distribució, però<br />

va anar creixent i va esdevenir la<br />

més gran del món antic.<br />

A l'època de Cleòpatra VII, va quedar<br />

parcialment destruïda durant la guerra<br />

d'Alexandria.<br />

Quan les biblioteques van requerir més<br />

espai, es va iniciar un model arquitectònic<br />

que consistia en sales per emmagatzemar<br />

els volums i pòrtics per a la lectura.<br />

A Pèrgam s'han trobat restes de diverses<br />

sales davant d'un gran pòrtic que<br />

evidencien aquesta tendència.<br />

Aquesta biblioteca, fundada al menys<br />

un segle després, és considerada com<br />

la rival de la d'Alexandria pel que fa a<br />

la importància de les col·leccions.<br />

De les descripcions de les obres literàries<br />

i de les excavacions i restes d'antigues<br />

biblioteques es pot deduir que, a<br />

partir de Pèrgam, la disposició de l'edifici<br />

bàsicament consistia en una sala encarada<br />

a l'orient i precedida d'un pòrtic o<br />

columnata.<br />

A l'antiga Grècia, la primera menció<br />

segura de l'existència de biblioteques<br />

fa referència a les grans escoles<br />

filosòfiques del segle IV a.C. a<br />

Atenes, com ara l'Acadèmia de Plató<br />

i l'escola d'Epicur.<br />

A Roma, les primeres biblioteques<br />

eren privades i els fons principals<br />

provenien de les biblioteques gregues<br />

i dels regnes d'Àsia Menor.<br />

La primera biblioteca pública de<br />

Roma data de l'any 39 a.C.<br />

Posteriorment, diversos emperadors,<br />

com ara August, Tiberi i Trajà, van<br />

dotar la ciutat d'edificis per a la lectura<br />

i la conservació dels documents.<br />

Es tracta d'edificis annexos d'un tem-<br />

24<br />

ple que reproduïen el model de<br />

Pèrgam.<br />

Les invasions dels pobles nòrdics a<br />

l'Imperi d'Occident, iniciades al<br />

començament del segle V, van provocar<br />

la destrucció de les biblioteques<br />

imperials esteses per gran part d'Itàlia.<br />

Al món àrab, que va transmetre a<br />

Occident part de la cultura clàssica a<br />

partir de les restes que es van trobar a<br />

la biblioteca d'Alexandria, els califes<br />

tenien les seves biblioteques amb patis<br />

i pòrtics que també recorden el model<br />

de les biblioteques romanes.<br />

A l'edat mitjana, el llibre va tenir una<br />

gran importància. A molts convents, la<br />

lectura formava part de la vida monàstica,<br />

i la còpia de llibres era una tasca<br />

freqüent.<br />

Les biblioteques de l'Europa occidental<br />

eren exclusivament eclesiàstiques i<br />

pertanyien als monestirs o a les catedrals,<br />

i, a partir del segle XIII, a les<br />

universitats.<br />

Inicialment els llibres es guardaven en<br />

armaris repartits en diversos indrets: els<br />

llibres litúrgics, en dependències properes<br />

a la sagristia; els d'estudi, als locals<br />

de l'escola, i els de simple lectura, a<br />

prop del refectori o del dormitori.<br />

Al claustre hi havia la biblioteca general<br />

en els corresponents armaris.<br />

Cap al segle XII es produeix un canvi<br />

important a les biblioteques originat per<br />

diversos factors:<br />

Expandiment de la cultura fora dels<br />

monestirs i de les cases religioses.<br />

Interès reial i de la noblesa en la formació<br />

de biblioteques privades.<br />

Progressiva substitució del pergamí<br />

pel paper, amb l'abaratiment del llibre.<br />

Desvetllament de l'humanisme, que<br />

s'encamina cap a la biblioteca<br />

moderna.<br />

Apareixen els primers dipòsits destinats a<br />

conservar els documents, on el lector<br />

s'independitza en un petit espai proper a<br />

la finestra per on entra la llum, i envoltat<br />

de llibres.<br />

A la baixa edat mitjana, són les catedrals<br />

i les universitats les primers institucions<br />

creadores de biblioteques.<br />

Entre les biblioteques catedralícies,


destaquen Canterbury i Toledo. I entre<br />

les universitàries, la Sorbona i<br />

Salamanca.<br />

Amb el Renaixement comença una<br />

autèntica <strong>arquitectura</strong> de biblioteques.<br />

La invenció de la impremta provoca una<br />

gran difusió dels llibres i, per tant, un<br />

canvi de funcions i de dimensions d'aquests<br />

edificis.<br />

Es va iniciar el retrobament amb la cultura,<br />

amagada durant tants segles.<br />

Les biblioteques van adquirir importància<br />

social i es va produir una evolució tipològica<br />

de l'<strong>arquitectura</strong>.<br />

Tot i així, se situaven en edificis projectats<br />

per a altres usos, com ara palaus,<br />

convents, monestirs o universitats.<br />

L'emplaçament urbà de l'equipament era<br />

una qüestió secundària, i se situava on<br />

volia el seu propietari.<br />

Tot i que diverses d'aquestes biblioteques<br />

ocupen llocs i espais urbans significatius,<br />

l'emplaçament no se sustenta<br />

en estudis d'integració urbana per a<br />

la satisfacció del màxim nombre de<br />

persones.<br />

La primera biblioteca renaixentista, de l'any<br />

1438, és la que Michelozzo construeix al<br />

convent de San Marco de Florència.<br />

Es tracta d'una sala de tres naus amb<br />

columnes. Hi ha finestres als dos costats i<br />

pupitres amb llibres, que estaven lligats<br />

amb cadenes per evitar els robatoris.<br />

L'espai porticat recorda el de les biblioteques<br />

de l'antiguitat, però ara en forma de<br />

nau tancada.<br />

L'any 1523, Miquel Àngel inicia les<br />

obres de la Biblioteca Laurenziana,<br />

també a Florència.<br />

El papa Climent VII volia fer un edifici<br />

que, a més d'augmentar el prestigi de<br />

la ciutat i materialitzar una certa concepció<br />

de la lectura, agrupés les<br />

millors qualitats arquitectòniques i<br />

expressions simbòliques.<br />

La idea general era concebre la biblioteca<br />

com una successió de tres espais<br />

ben diferenciats: l'entrada, on el principal<br />

element és una escala; la sala de lectura<br />

com un gran paral·lelepípede ritmat per<br />

una successió de finestres i de pilastres<br />

simples, i una última sala per als manus-<br />

crits més valuosos. Aquest últim espai<br />

no es va arribar a construir.<br />

Si es compara la sala de lectura amb la<br />

del convent de San Marco, es pot observar<br />

que desapareixen les columnes, es<br />

dóna més protagonisme a l'espai, que té<br />

més dimensió, i persisteixen els pupitres.<br />

Entre el 1567 i el 1584, Juan de Herrera<br />

fa un pas endavant amb la biblioteca<br />

d'El Escorial. Es tracta d'una sala allargassada,<br />

coberta amb una volta de canó<br />

i moblada amb prestatgeries al llarg de<br />

les parets.<br />

La distribució de les prestatgeries permet<br />

una organització temàtica dels<br />

volums, esquema que es repetirà fins al<br />

començament del segle XIX.<br />

La tipologia iniciada a El Escorial es<br />

converteix en el paradigma del tipus<br />

arquitectònic prevalent al segle XVII i<br />

bona part del XVIII.<br />

L'any 1784, Étienne-Louis Boullée s'inspira<br />

en el mateix concepte per somiar<br />

una biblioteca utòpica que va marcar<br />

tota l'evolució posterior.<br />

Boullée, que va dedicar part de la seva<br />

vida a projectar edificis d'impossible realització,<br />

combinava la geomètrica puresa<br />

de la forma monumental amb la immensitat<br />

de la vista.<br />

En aquest cas volia donar al coneixement<br />

i a la seva acumulació un sentit<br />

simbòlic i investir-lo d'un caràcter sagrat.<br />

L'espai es converteix en un gran àmbit<br />

on el lector es concentra a partir del<br />

contrast amb la gran escala.<br />

Amb la voluntat de construir l'Acadèmia<br />

d'Atenes que va pintar Rafael, cobreix el<br />

pati de la biblioteca existent amb un<br />

gran absis com a metàfora d'una catedral.<br />

Aquesta immensa basílica il·luminada<br />

des del sostre, conté un amfiteatre<br />

per a llibres, amb prestatgeries en pisos<br />

de diferents alçades.<br />

Aquest túnel de llibres es podria perllongar<br />

fins a l'infinit. Boullée proposa com a final<br />

un mur ornamentat per un grup escultural,<br />

record de l'absis de les basíliques, vigilades<br />

i protegides per les divinitats tutelars.<br />

La proposta de Boullée ha esdevingut<br />

un punt de discussió sobre la cultura<br />

moderna de les biblioteques.<br />

25


03.02<br />

Biblioteca Pública<br />

d’Estocolm, Suècia.<br />

Arquitecte:<br />

Erik Gunar Asplund,<br />

1921/1928.<br />

03.03 y 03.04<br />

Biblioteca Pública<br />

d’Estocolm, Suecia.<br />

Arquitecte:<br />

Erik Gunar Asplund,<br />

1921/1928.<br />

La Il·lustració, que defensava l'accés al<br />

coneixement de tots els ciutadans, i la<br />

Revolució Industrial, que multiplica el<br />

nombre de llibres que es publiquen, fan<br />

inviable el sistema tradicional de reunir<br />

en un mateix espai les col·leccions i les<br />

sales de lectura. Per tant, les noves<br />

biblioteques requeriran espais especialitzats<br />

per contenir els dipòsits, les<br />

sales de lectura i els serveis d'administració.<br />

La posició en l'espai urbà de les primeres<br />

grans biblioteques contemporànies i<br />

l'<strong>arquitectura</strong> dels edificis que les allotjaven<br />

responia als models neoclàssics<br />

dels establiments urbans del moment i<br />

a l'eclecticisme arquitectònic imperant:<br />

el lloc havia de ser al més central i<br />

solemne possible, i l'<strong>arquitectura</strong>, la<br />

més representativa del potencial econòmic<br />

i cultural de la comunitat.<br />

26<br />

A partir d'ara l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària<br />

es basarà en diferents propostes d'interconnexió<br />

entre uns espais que també<br />

poden tenir funcionament autònom.<br />

L'any 1921, Erik Gunnar Asplund utilitza<br />

el cilindre i el prisma per allotjar la<br />

Biblioteca Pública d'Estocolm. La gran<br />

sala de planta circular amb prestatgeries<br />

perimètriques i escalonades recorda<br />

el somni de Boullée.<br />

L'esquema de l'edifici és una rígida<br />

composició neoclàssica. Les sales de<br />

lectura se situen a la zona perimètrica i<br />

formen un pati quadrat obert. L'interior<br />

del pati està ocupat per la sala central,<br />

on hi ha els llibres.<br />

L'accés a aquesta sala, de forma cilíndrica,<br />

es fa pels punts de tangència.<br />

(Fig. 03.02)<br />

En els croquis inicials, Asplund cobria<br />

la sala central amb una cúpula, i la part<br />

inferior estava ocupada per tres nivells<br />

esglaonats de prestatgeries per a llibres.<br />

La secció del volum s'aproxima a<br />

l'espai esfèric i, com una metàfora de la<br />

ment, simbolitza l'interior del crani.<br />

Per raons formals i estructurals, la<br />

cúpula es va canviar per un alt cilindre.<br />

Amb la cúpula, la il·luminació zenital<br />

hauria sigut complicada i cara. A més,<br />

difícilment s'hauria vist des de l'exterior.<br />

Aquest volum cilíndric de l'espai central<br />

atorga grandesa a la imatge exterior del<br />

conjunt, i alhora permet que la llum<br />

entri per les finestres dels murs.<br />

L'arrebossat de color vermell que<br />

03.04


sobresurt de l'edifici quadrat configura<br />

una nítida imatge a la ciutat. (Fig. 03.04)<br />

Pel que fa als interiors, cal destacar el<br />

contrapunt entre l'elementalitat del tractament<br />

de la part alta, pintada de color<br />

clar i conservant la textura de la fàbrica,<br />

i la delicadesa amb què es tracten<br />

els materials de la part baixa, amb el<br />

luxe característic del segle XIX estilitzat<br />

amb la sensibilitat art decó dels anys<br />

vint. (Fig. 03.03)<br />

També Alvar Aalto diversifica els espais<br />

quan, l'any 1927, guanya el concurs per<br />

a la biblioteca de Viipuri. Per circumstàncies<br />

posteriors al concurs, l'edifici no es<br />

va poder inaugurar fins el 1935.<br />

L'evolució del projecte durant aquest<br />

temps és un testimoni documental de l'evolució<br />

estilística i formal de l'arquitecte<br />

finlandès.<br />

La biblioteca havia de ser un volum de<br />

planta rectangular molt simple, amb una<br />

ala llarga i estreta que acostava l'entrada<br />

al carrer. Finalment es converteix en<br />

la juxtaposició de dos prismes, el més<br />

gros dels quals conté la sala de lectura i<br />

rep una llum zenital que il·lumina sense<br />

ombres tres nivells diferents de prestatgeries<br />

situades en els paraments.<br />

El vestíbul vidrat ofereix a la vista les<br />

possibilitats de l'edifici: la sala de conferències,<br />

la biblioteca i l'escala que condueix<br />

a l'administració. El recorregut<br />

ascendent a la sala central revela un<br />

espai sorprenent que, a mesura que l'es-<br />

cala gira sobre si mateixa, condueix al<br />

taulell de préstec. La sala no té un nivell<br />

principal, sinó que n'hi ha un per als llibres,<br />

un altre per al control i un altre per<br />

a la lectura.<br />

La seqüència dels espais d'entrada a<br />

la sala central, el gran espai de préstec<br />

i de lectura a diferents nivells, la<br />

sala de conferències amb el sostre<br />

acústic ondulat, l'hemeroteca i la<br />

biblioteca infantil, les instal·lacions i la<br />

climatització de l'edifici encastades en<br />

els murs de tancament, els acurats<br />

detalls constructius, el mobiliari dissenyat<br />

especialment, i tants d'altres<br />

detalls, converteixen la biblioteca en<br />

un dels exemples més paradigmàtics<br />

del moviment modern.<br />

Al contrari del que passa en altres biblioteques<br />

de dimensió dislocada en relació<br />

amb el lector, els espais i els recorreguts<br />

de la biblioteca de Viipuri flueixen en<br />

diferents plànols físics i perceptius,<br />

sense perdre el control centralitzat que<br />

requereix la biblioteca.<br />

La gran preocupació d'Aalto per la llum<br />

el porta a concebre un espai on el sol no<br />

toca directament a la sala, sinó que es<br />

reflecteix a les superfícies còniques de<br />

les lluernes, de manera que es fa innecessari<br />

l'ús de vidres opacs. La llum<br />

difusa és particularment agradable per al<br />

lector, que pot ocupar qualsevol lloc<br />

sense ombres ni reflexos.<br />

Diversos dels elements tipològics semblen<br />

provenir del projecte d'Asplund.<br />

Aalto fa un edifici asimètric, i Asplund<br />

una planta axial, però les franges horit-<br />

27<br />

03.05<br />

Biblioteca deViipuri,<br />

Russia.<br />

Arquitecte:<br />

Alvar Aalto,<br />

1927/1935.


03.06<br />

Biblioteca Beineke,<br />

Universitat de Yale,<br />

Estats Units.<br />

Arquitectes:<br />

Gordon Bunshaft,<br />

SOM,<br />

1960/1963.<br />

zontals s'assemblen, com també l'aspecte<br />

massiu del sòcol, només partit pel<br />

gran forat de l'entrada.(Fig. 03.05)<br />

A partir de la proposta d'Aalto per a<br />

Viipuri, es configuren dues postures<br />

ben diferents davant d'un projecte de<br />

biblioteca:<br />

La primera, que Alvar Aalto va desenvolupar<br />

en posteriors realitzacions,<br />

està basada en un volum lineal per a<br />

l'administració i els serveis, i un volum<br />

en planta poligonal i forma de ventall<br />

on s'emplacen les sales de lectura.<br />

A la segona, Jascobsen, Kahn i altres<br />

arquitectes intentaran l'encaix de la<br />

diversitat de funcions d'una biblioteca<br />

dins una unitat rígida. En aquest experiment<br />

alternatiu, la llum i els recorreguts<br />

seran els elements que dotaran<br />

d'entitat uns espais inserits en un contenidor<br />

de geometria pura.<br />

La primera opció proposa una distribució<br />

més racional.<br />

En canvi, els volums purs i tancats de la<br />

segona, on la unitat és exterior, ofereixen<br />

menys possibilitats a l'economia de circulacions<br />

i a la diversificació dels serveis.<br />

Entre el 1960 i el 1963, Gordon Bunshaft<br />

i l'equip SOM creen la Biblioteca<br />

Beinecke de Llibres Rars i Manuscrits de<br />

la Universitat de Yale.<br />

Es tracta d'un enorme contenidor flotant<br />

amb una torre interior de vidre on estan<br />

dipositats els llibres.<br />

La façana, sense finestres, està composta<br />

de peces de marbre de Vermont<br />

que filtren la llum del sol. (Fig. 03.06)<br />

L'interior ofereix un espai, convenientment<br />

climatitzat, amb una magnífica llum<br />

tamisada que protegeix la caixa de vidre<br />

28<br />

dels rajos ultraviolats.<br />

La voluntat de regularitat geomètrica la<br />

trobem també a la biblioteca d'Exeter,<br />

feta per Louis Kahn entre el 1967 i el<br />

1972.<br />

La tendència cap a un monumentalisme<br />

abstracte, geomètricament determinat,<br />

es manifesta en un gran prisma en què<br />

els espais perimètrics estan reservats<br />

per a la lectura, mentre que a l'interior<br />

s'emmagatzemen els llibres.<br />

La gran sala, que és un tema recurrent<br />

per a una biblioteca, és un gran buit en<br />

la proposta de Kahn, un espai que no té<br />

parets i on aboquen totes les plantes.<br />

Darrere d'unes pantalles de formigó amb<br />

unes grans obertures circulars, els pisos<br />

dels llibres es mostren com grans calaixos<br />

de fusta.<br />

Les façanes són de fàbrica de totxo i<br />

estan dissenyades amb una austeritat<br />

que facilita la integració a l'entorn neogeorgià.<br />

Les finestres donen llum als<br />

petits nínxols, que es configuren com a<br />

reduïts ambients de treball.<br />

La llum adopta un sentit de recorregut<br />

cerimonial: des del vestíbul d'entrada,<br />

espai semifosc amb llum difusa zenital<br />

tamisada per la potent estructura de formigó<br />

que travessa la coberta, fins a una<br />

llum perimètric al fons.<br />

L'any 1984, Norman Foster guanya el<br />

concurs per a la mediateca de Nimes.<br />

Es tractava de fer un edifici que s'havia<br />

de situar al centre del nucli històric,<br />

enfront del temple romà conegut per la<br />

Maison Carrée. (Fig. 03.07)<br />

Tot i la contundència del llenguatge<br />

arquitectònic de Foster, l'edifici és un<br />

dels millors exemples del diàleg diacrònic<br />

entre dues arquitectures de qualitat,<br />

separades gairebé dos mil anys en la<br />

seva construcció.<br />

Les proporcions de l'edifici responen a<br />

les de les construccions veïnes, amb la<br />

voluntat de mantenir una harmonia amb<br />

el context urbà i l'entorn.<br />

Foster proposa un gran contenidor de<br />

vidre per encloure-hi un ampli programa.<br />

En la planta baixa es crea un veritable


llaç d'unió entre els monuments romans i<br />

el Jardí de la Font, del segle XVIII.<br />

Els principals espais públics es disposen<br />

al voltant del pati central, un vast espai<br />

obert al cel, ple de verdor, amb amples<br />

graons de pedra per comunicar els nivells.<br />

Les diferents funcions del centre ocupen<br />

nou plantes, quatre de les quals estan<br />

sobre el nivell de terra. Les galeries per<br />

a les col·leccions d'art se situen al capdamunt<br />

de l'edifici per aprofitar la llum<br />

natural, el bar s'obre damunt una terrassa<br />

ombrejada que dóna a la Maison<br />

Carrée, i les instal·lacions de la mediateca<br />

s'agrupen a prop del nivell del carrer.<br />

Tota la pell de l'edifici és de vidre, amb<br />

una transparència i una lluminositat<br />

excepcionals. Un sistema de persianes<br />

el protegeix de l'excessiva llum solar,<br />

pròpia del clima mediterrani.<br />

La façana principal dóna a la Maison<br />

Carrée i està composta amb les mateixes<br />

proporcions. La gran marquesina,<br />

que ocupa tota l'amplada, és una rèplica<br />

contemporània del porxo del temple.<br />

Un exemple de biblioteca articulada mitjançant<br />

volums interconnectats el trobem<br />

a la Biblioteca Municipal Central de<br />

l'Haia, obra realitzada per Richard Meier<br />

entre el 1986 i el 1995.<br />

La imposada convivència espacial entre<br />

la biblioteca i l'ajuntament fa que l'arquitecte<br />

opti per la imatge d'un edifici<br />

de tipus administratiu, en contrast amb<br />

la idea originària d'una biblioteca de<br />

lliure accés.<br />

L'observació del conjunt presenta un<br />

gran edifici, però en realitat es tracta de<br />

quatre cossos, units de dos en dos en<br />

"L", amb un gran espai central.<br />

Als dos cossos més llargs hi ha emplaçades<br />

les oficines de l'ajuntament, amb<br />

un gran pati central on la gent circula<br />

com si fos un carrer. Un dels braços<br />

curts està ocupat per uns locals comercials,<br />

i l'altre per la biblioteca.<br />

La resolució d'un programa complex i<br />

difícil d'integrar en un sol volum, afecta<br />

negativament la biblioteca, que ha d'organitzar<br />

els espais en sis nivells.<br />

Per acabar aquest recorregut històric per<br />

l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària, val la pena<br />

comentar dos grans projectes que han<br />

escrit l'últim capítol de la història de les<br />

biblioteques: la nova Biblioteca Britànica<br />

de Londres i la Biblioteca Nacional de<br />

París.<br />

Inaugurades l'any 1996, les dues biblioteques<br />

nacionals d'Anglaterra i França<br />

poden ser considerades com un reflex<br />

de la imatge que en aquest moment històric<br />

ens transmeten aquests dos grans<br />

països europeus.<br />

Davant el model de dispersió de fons<br />

bibliogràfics que impera en altres països,<br />

com ara Alemanya, Itàlia o els països<br />

nòrdics, aquestes dues biblioteques han<br />

optat pel model centralitzat, que ha<br />

donat com a resultat dos projectes de<br />

gran envergadura.<br />

També representen dues diferents concepcions<br />

en la decisió d'on situar els<br />

edificis públics culturals, entesos com a<br />

equipaments qualificadors dels espais<br />

urbans on es construeixen.<br />

Aquestes dues darreres grans biblioteques,<br />

però, hi ha qui les considera com<br />

uns monuments funeraris de les biblioteques<br />

del passat.<br />

La Biblioteca Britànica, situada en un<br />

solar relativament petit al costat de l'estació<br />

de Saint Pancrace, havia de ser<br />

un motor de regeneració urbana conseqüent<br />

amb la política de dispersió dels<br />

grans equipaments culturals de<br />

Londres.<br />

L'edifici, obra de l'arquitecte Corin<br />

Wilson, va trigar molts anys a materialitzar-se<br />

a causa de la llarga successió de<br />

polèmiques polítiques i econòmiques.<br />

29<br />

03.07<br />

Mediateca de<br />

Nimes, França.<br />

Arquitecte:<br />

Norman Foster,<br />

1984.


Gairebé tota la vida professional de<br />

Corin Wilson ha estat marcada pel projecte<br />

i per la construcció d'un edifici que<br />

ha sabut mantenir la coherència formal.<br />

El primer projecte aprovat data del 1976, i<br />

la biblioteca es va obrir al públic l'any<br />

1996. L'edifici testimonia l'excessiu procés<br />

de gestació, i sembla una obra d'una<br />

altra època, i no tan sols per l'<strong>arquitectura</strong>,<br />

sinó pel concepte mateix de biblioteca.<br />

El conjunt de volums de totxo vermell<br />

està compost d'una acumulació d'elements<br />

autònoms connectats per llargs<br />

recorreguts.<br />

Dues ales de dimensió desigual allotgen,<br />

respectivament, les sales de lectura<br />

d'humanitats i de ciències, una separació<br />

sorprenent en l'era del treball interdisciplinari<br />

i del saber transversal.<br />

El vestíbul, que fa de frontissa de les<br />

dues ales, permet veure clarament els<br />

principals espais destinats al públic. Al<br />

centre, una immensa torre de vidre de<br />

17 metres d'alçada conté la Biblioteca<br />

Reial de Jordi III, origen i cor de l'actual<br />

Biblioteca Britànica.<br />

El resultat final és un edifici que s'integra<br />

al barri i gairebé desapareix en el paisatge<br />

urbà, un edifici projectat de dins a<br />

fora, on impera el disseny, la llum i la<br />

seqüència dels espais interiors.<br />

La Biblioteca Nacional de França, inaugurada<br />

també el 1996, va tenir un procés<br />

de realització més curt i no va ser<br />

objecte de les polèmiques que va patir la<br />

Biblioteca Britànica.<br />

L'edifici, obra de Dominique Perrault, és<br />

situat en una àrida zona industrial a la<br />

vora del Sena, en un espai d'amplis<br />

horitzons que ofereixen una perspectiva<br />

imponent de la biblioteca.<br />

Sobre un gran podi rectangular d'escalinates<br />

de fusta, que amaga un fossat on<br />

se situen les sales de lectura, s'aixequen,<br />

a les cantonades, quatre gratacels<br />

de vidre en forma de llibres oberts,<br />

que són els dipòsits de llibres.<br />

El plantejament general no pot ser més<br />

irracional. Els llibres, que pateixen amb<br />

la llum i la calor, se situen en un edifici<br />

de vidre. Els lectors, que agrairien la<br />

30<br />

llum natural, són emplaçats en un soterrani<br />

que requereix llum artificial.<br />

Una vegada el podi apareix a la vista,<br />

l'edifici esdevé enigmàtic perquè no s'hi<br />

veu cap accés. Únicament quan s'és<br />

damunt del podi i es camina cap al centre,<br />

es fan visibles les capçades dels<br />

arbres i el començament de les rampes<br />

mecàniques d'entrada.<br />

Les sales de lectura, distribuïdes en dos<br />

nivells, estan organitzades segons una<br />

lògica d'anells concèntrics disposats al<br />

voltant d'un gran pati central amb arbres.<br />

La distribució obliga a fer grans recorreguts<br />

perquè el pati no és accessible.<br />

Per tant, no hi ha connexió nord-sud ni<br />

est-oest, i s'ha de vorejar obligatòriament<br />

el jardí.<br />

A un nivell més baix hi ha els espais del<br />

investigadors, des d'on es gaudeix de les<br />

millors i més properes vistes dels arbres.<br />

Inevitablement, l'edifici comunica missatges.<br />

El més immediat és que l'adquisició<br />

del coneixement és un procés d'excavació,<br />

privilegi reservat als investigadors.<br />

L'edifici s'ha manifestat ple de contradiccions<br />

i ingovernable. A l'època de les<br />

comunicacions telemàtiques, s'ha optat<br />

per un model de biblioteca tradicional<br />

que, pel fet de tenir unes dimensions<br />

excessives, s'ha revelat inoperant.<br />

Contràriament a la Biblioteca Britànica,<br />

l'edifici està projectat de fora endins.<br />

La contundència dels volums exteriors i<br />

l'impacte de la gran escala donen al<br />

conjunt un aire de monument espectacular,<br />

que acaba sent una fita imponent en<br />

l'horitzó del paisatge fluvial de París.<br />

De la mateixa manera que el catàleg<br />

d'una biblioteca intenta classificar i ordenar<br />

tot el coneixement, les diferents propostes<br />

arquitectòniques responen a la<br />

voluntat de camuflar sota un ordre geomètric<br />

la irregularitat de les col·leccions,<br />

organitzades en diferents suports i adreçades<br />

a un públic desigual.<br />

Es pot observar des del paral·lelepípede,<br />

fins a volums geomètrics que s'ajunten a<br />

altres formes, com també edificis que<br />

havien sigut hospitals, fàbriques i palaus.<br />

Aquesta relativa llibertat en les formes<br />

arquitectòniques està facilitada per la<br />

diversitat i la flexibilitat dels actuals materials<br />

i sistemes de construcció.


L'<strong>arquitectura</strong> té moltes coses a dir, i la<br />

influència de l'arquitecte sobre l'edifici és<br />

primordial. Les propostes es basen en<br />

uns requeriments funcionals, però també<br />

en una opció arquitectònica que es pot<br />

plantejar des de dues tendències ben<br />

diferents:<br />

En la primera, els punts de partida<br />

són la coherència, la unitat i la indivisibilitat,<br />

en fer un edifici amb la seva<br />

pròpia força, indiferent a l'entorn i<br />

sense diàleg visual amb l'exterior.<br />

La idea de recorregut és preponderant<br />

i traspassa la unitat de l'edifici,<br />

de tal manera que s'estructura de<br />

l'exterior a l'interior, de baix a dalt,<br />

del soroll al silenci.<br />

El llibre és aquí l'element principal, el<br />

que rep un tractament particular.<br />

La segona tendència està basada en<br />

la transparència, la relació interiorexterior,<br />

els grans espais d'accés.<br />

A l'interior predomina la visió dels<br />

diferents àmbits, i la situació de les<br />

col·leccions està més supeditada a<br />

les superfícies disponibles que no<br />

pas al recorregut seqüencial dels<br />

diferents tipus d'informació.<br />

La biblioteca té vocació d'espai<br />

social que convidi a entrar-hi el<br />

major nombre d'usuaris.<br />

Dins aquesta opció, diverses biblioteques<br />

han adoptat les formes espacials<br />

dels edificis comercials, on un<br />

gran vestíbul amb escales mecàniques<br />

porta als diferents àmbits.<br />

Aquesta forma arquitectònica planteja<br />

un interrogant: la missió de la<br />

biblioteca, té tants punts en comú<br />

amb les activitats comercials per<br />

desenvolupar-les en el mateix tipus<br />

d'espai?<br />

S'obre una indecisa frontera entre l'edifici<br />

monument i l'edifici funcional.<br />

Qualsevol d'aquestes opcions formen<br />

part d'un debat que concerneix l'<strong>arquitectura</strong><br />

pública, i que es refereix al<br />

caràcter de l'edifici.<br />

Les noves biblioteques<br />

Tot i que el moment actual planteja moltes<br />

incògnites pel que fa a la concepció<br />

d'una biblioteca, el resultat final ha de<br />

ser un edifici en què l'organització del<br />

espais respongui a unes necessitats en<br />

canvi constant.<br />

Per tant, han de plantejar-se sota una<br />

sèrie de consideracions:<br />

La presència de diferents categories<br />

d'usuaris, cadascuna amb demandes<br />

d'informació diferents, fa que els<br />

espais per a la lectura requereixin<br />

una articulació més marcada que en<br />

el passat.<br />

La velocitat d'ús exigeix una distribució<br />

amb més facilitat d'orientació,<br />

claredat d'itineraris i senyalització<br />

adequada.<br />

Les exigències de flexibilitat, imposades<br />

per les possibles variacions tant<br />

en el nombre d'usuaris com en les<br />

seves necessitats, reclamen un tipologia<br />

estructurada amb menys rigidesa<br />

i adaptada a unes hipòtesis de<br />

funcionament prefixades.<br />

Aquestes modalitats de funcionament,<br />

vàlides tant per a biblioteques petites<br />

com grans, requeriran en les biblioteques<br />

petites una més gran superposició<br />

i alternança de les funcions.<br />

Les missions de l'<strong>arquitectura</strong> de la<br />

biblioteca són múltiples i contradictòries.<br />

Ha d'acollir un públic variat i ha de permetre<br />

alhora la conservació i l'actualització<br />

de les col·leccions.<br />

També és un espai de la memòria, però<br />

obert al present i al futur amb tots els<br />

recursos tècnics. Finalment, ha de funcionar<br />

com una espècie de jardí del<br />

saber que permeti ser passejat.<br />

El futur ens mena a concebre la biblioteca<br />

com un espai funcional, amb una<br />

supeditació constant a les noves<br />

necessitats.<br />

Pot l'<strong>arquitectura</strong> traduir i reflectir la<br />

diversitat de missions assignades a la<br />

biblioteca?<br />

Pot assumir la contradicció de ser un<br />

espai públic dedicat a l'acte privat i individualitzat<br />

que és la lectura?<br />

Ha de tenir el mateix tractament el fons<br />

patrimonial que els documents efímers?<br />

La biblioteca, és un receptacle o un<br />

emissor?<br />

Existeix un model de biblioteca que respongui<br />

a aquestes qüestions?<br />

Sense deixar de banda el risc de caure<br />

en solucions repetitives i despersonalit-<br />

31


zades, es dibuixa una tipologia de<br />

biblioteca:<br />

Edifici com a gran contenidor que<br />

pugui acomodar-se als canvis que es<br />

vagin produint. Els projectes basats<br />

en programes massa concrets donen<br />

com a resultat models rígids.<br />

Organització de les circulacions verticals<br />

i horitzontals que alliberi uns<br />

espais de fàcil adaptació als diferents<br />

usos bibliotecaris.<br />

Espais de treball i de consulta pensats<br />

com a naus diàfanes dotades<br />

d'una xarxa d'instal·lacions de<br />

dimensions generoses i de fàcil<br />

accés. No s'han de dissenyar per a<br />

un programa concret, sinó que cal<br />

que es puguin sumar i també dividir.<br />

Aquí, l'esforç creatiu cal aplicar-lo a<br />

l'espai, al joc de llum i ombres, sense<br />

renunciar al caràcter emblemàtic que<br />

ha de tenir un espai públic.<br />

Els espais d'acolliment, com ara el<br />

vestíbul, les escales i les sales multifuncionals,<br />

configuren la porta de la<br />

biblioteca. Com a tals, cal dotar-los<br />

de la dimensió i el simbolisme que<br />

necessiten aquests edificis públics.<br />

32


MARC LEGAL<br />

El Manifest de la UNESCO publicat l'any<br />

1994 considera que la biblioteca ha de<br />

tenir un suport legal específic que defineixi<br />

una xarxa bibliotecària nacional<br />

basada en estàndards de servei, com<br />

també una cooperació entre tots els<br />

tipus de biblioteques perquè la totalitat<br />

dels recursos nacionals puguin ser utilitzats<br />

per qualsevol lector.<br />

LEGISLACIÓ EN L'ÀMBIT DE L'ESTAT<br />

ESPANYOL<br />

Constitució Espanyola (1978)<br />

Article 44:<br />

"Els poders públics promouran i tutelaran<br />

l'accés a la cultura, a la qual<br />

tothom hi té dret."<br />

"Els poders públics promouran la ciència<br />

i la recerca científica i tècnica en benefici<br />

de l'interès general."<br />

Llei 7/1985, reguladora del règim<br />

local (1985)<br />

Es reconeix que les biblioteques públiques<br />

formen part de les competències<br />

obligatòries dels ajuntaments de poblacions<br />

amb més de 5.000 habitants.<br />

Pel que fa a l'assessorament tècnic i<br />

econòmic necessari perquè un municipi<br />

pugui engegar un equipament d'aquestes<br />

característiques, la Llei assigna un<br />

paper primordial a les diputacions, a les<br />

quals els correspon prestar assistència i<br />

cooperació als municipis.<br />

Llei del patrimoni històric espanyol<br />

(1985)<br />

Legislació en l'àmbit de l'Estat espanyol<br />

Legislació a Catalunya<br />

33<br />

04.01<br />

Cèdula<br />

d’excomunió.<br />

Biblioteca<br />

Universitària de<br />

Salamanca.<br />

04


Article 60:<br />

"Quedaran sotmesos al règim que la<br />

present Llei estableix per als béns d'interès<br />

cultural els immobles destinats a la<br />

instal·lació d'arxius, biblioteques i<br />

museus de titularitat estatal, com també<br />

els béns mobles integrants del patrimoni<br />

històric espanyol custodiats en aquests."<br />

"A proposta de les administracions competents<br />

el Govern podrà estendre el<br />

règim previst en l'apartat anterior a altres<br />

arxius, biblioteques i museus."<br />

Reglament de biblioteques públiques<br />

de l'Estat i del Sistema Espanyol de<br />

Biblioteques (1989)<br />

Article 1:<br />

"Són biblioteques públiques de l'Estat<br />

les biblioteques adscrites al Ministeri de<br />

Cultura a través de la Direcció General<br />

del Llibre i Biblioteques i destinades<br />

essencialment a la difusió i foment de la<br />

lectura en sales públiques o mitjançant<br />

préstecs temporals, i també a la conservació<br />

de les col·leccions bibliogràfiques<br />

de singular rellevància que formen part<br />

del patrimoni històric espanyol."<br />

El Reglament diu que aquestes biblioteques<br />

es regeixen per les disposicions de<br />

la Llei del patrimoni històric espanyol, i<br />

que Ministeri de Cultura pot establir convenis<br />

amb les comunitats autònomes per<br />

a la seva gestió.<br />

El fons de les biblioteques públiques de<br />

l'Estat es constitueix amb les col·leccions<br />

i obres de titularitat estatal o de<br />

l'administració gestora de la biblioteca, i<br />

també poden admetre en dipòsit fons<br />

d'altres titularitats.<br />

Article 22:<br />

El Sistema Espanyol de Biblioteques<br />

està integrat per:<br />

34<br />

Biblioteca nacional, com a cap del<br />

Sistema.<br />

Biblioteques públiques de l'Estat.<br />

Biblioteques dependents dels<br />

ministeris i organismes autònoms<br />

de l'Administració de l'Estat, excloent-ne<br />

les escolars.<br />

Biblioteques de les universitats<br />

públiques.<br />

Xarxes o sistemes de biblioteques<br />

d'institucions públiques o privades,<br />

com també les biblioteques<br />

d'excepcional interès que s'incorporin<br />

mitjançant conveni amb el<br />

Ministeri de Cultura.<br />

El Ministeri de Cultura promourà la cooperació<br />

entre les institucions que integren<br />

el Sistema per a la catalogació i la<br />

classificació dels fons, la informació<br />

bibliogràfica i el préstec interbibliotecari,<br />

com també per a les activitats de difusió<br />

cultural i el perfeccionament del seu<br />

personal.<br />

LEGISLACIÓ A CATALUNYA<br />

Llei de biblioteques del Parlament de<br />

Catalunya (1981)<br />

Estableix les línies i els organismes que<br />

han de constituir el Sistema Bibliotecari<br />

de Catalunya.<br />

Llei 8/1987, municipal i de règim local<br />

de Catalunya (1987)<br />

Ratifica la Llei 7/1985, de bases de<br />

règim local del Govern central.<br />

Llei 4/1993, del Sistema Bibliotecari<br />

de Catalunya (1993)<br />

Defineix que els serveis bibliotecaris<br />

estan integrats per:<br />

Biblioteca nacional.<br />

Sistema de Lectura Pública.<br />

Biblioteques universitàries.<br />

Biblioteques de centres d'ensenyament<br />

no universitari.<br />

Biblioteques especialitzades.<br />

Estableix la Biblioteca de Catalunya com<br />

a biblioteca nacional i nucli del patrimoni<br />

bibliogràfic, sent la Generalitat la responsable<br />

de la seva gestió.<br />

Preveu que la coordinació amb la resta<br />

del Sistema Bibliotecari sigui per mitjà<br />

de la Biblioteca de Catalunya, tant en la<br />

catalogació com en el préstec interbibliotecari<br />

i en la protecció dels fons amb<br />

valors rellevants.<br />

S'han de relacionar amb la biblioteca<br />

nacional tots els centres posseïdors de<br />

fons patrimonials.<br />

S'hi inclouen les biblioteques públiques<br />

provincials com a dipositàries de fons


procedents bàsicament de la desamortització<br />

de l'any 1835, les biblioteques<br />

universitàries com a elements bàsics de<br />

la riquesa bibliogràfica del país, les<br />

biblioteques especialitzades i els centres<br />

hemerogràfics.<br />

Defineix el Sistema de Lectura Pública<br />

com "el conjunt organitzat de serveis de<br />

biblioteca pública de Catalunya integrat<br />

per totes les biblioteques públiques de<br />

titularitat pública, totes les biblioteques<br />

públiques de titularitat privada que hi<br />

siguin integrades (si han subscrit un<br />

conveni amb l'ajuntament corresponent),<br />

les biblioteques de titularitat estatal<br />

gestionades per la Generalitat i,<br />

excepcionalment, si les necessitats del<br />

Sistema de Lectura Pública ho requereixen,<br />

hi poden ser integrades les<br />

biblioteques de centres d'ensenyament<br />

no universitari."<br />

La Llei determina la unificació de les xarxes<br />

bibliotecàries dependents de les<br />

diverses administracions en un únic<br />

Sistema de Lectura Pública, estructurat<br />

en quatre xarxes provincials.<br />

Situa la lectura pública en els municipis i<br />

atribueix les funcions de comarcalitat a<br />

les comarques.<br />

La Llei també distribueix les responsabilitats<br />

de gestió entre les diferents administracions<br />

i regula els serveis de suport que<br />

els ajuntaments rebran de la Generalitat<br />

de Catalunya o de les diputacions.<br />

El Sistema de Lectura Pública queda<br />

estructurat en:<br />

Biblioteques centrals comarcals.<br />

Biblioteques centrals urbanes.<br />

Biblioteques locals.<br />

Biblioteques filials.<br />

Serveis bibliotecaris mòbils.<br />

Serveis de suport.<br />

Comissions de lectura pública.<br />

Biblioteques centrals comarcals<br />

A més de prestar els serveis propis de<br />

biblioteca a la ciutat on tenen la seu,<br />

coordinen la resta de biblioteques de la<br />

comarca, a excepció de les biblioteques<br />

centrals urbanes i les biblioteques que hi<br />

estan vinculades, i els donen assessorament<br />

i suport.<br />

Biblioteques centrals urbanes<br />

Exerceixen la mateixa funció en el terme<br />

municipal.<br />

Biblioteques locals<br />

Presten servei de lectura pública en una<br />

àrea determinada, coordinen les activitats<br />

amb la central comarcal o central<br />

urbana corresponent, i poden donar<br />

suport a les biblioteques filials.<br />

Biblioteques filials<br />

Presten serveis de lectura pública amb<br />

el suport d'una biblioteca local, d'una<br />

biblioteca central urbana o d'una biblioteca<br />

central comarcal.<br />

Serveis bibliotecaris mòbils<br />

Tenen com a finalitat oferir el servei de<br />

lectura pública en zones on no hi ha un<br />

punt de servei estàtic, i depenen d'una<br />

biblioteca central comarcal o d'una<br />

biblioteca central urbana.<br />

Aquests serveis mòbils es materialitzen<br />

en el "bibliobús", que permet arribar a<br />

les zones rurals i a petits nuclis de<br />

població. La limitació espacial obliga a<br />

dotar-lo d'un fons reduït però atractiu,<br />

que susciti l'interès i que sigui un vehicle<br />

inicial en la vida del lector.<br />

Serveis de suport<br />

Presten suport en l'àmbit tècnic i informàtic,<br />

en l'adquisició i el tractament del<br />

fons, en l'elaboració del Catàleg col·lectiu<br />

de lectura pública i en la formació del<br />

personal.<br />

La Llei distingeix els serveis nacionals,<br />

gestionats pel Departament de Cultura<br />

de la Generalitat, i els serveis regionals,<br />

que de moment són assignats al<br />

Departament de Cultura i a les diputacions<br />

provincials.<br />

Comissions de lectura pública<br />

En cada comarca i en cada municipi que<br />

disposa d'una biblioteca central urbana<br />

hi ha una comissió amb una composició<br />

i un règim de funcionament determinat<br />

pel consell comarcal o l'ajuntament<br />

corresponent.<br />

La seva funció és analitzar les necessitats<br />

d'equipaments o serveis de la<br />

comarca o el municipi respectius, programar<br />

activitats de promoció i estímul<br />

de l'ús de les biblioteques i coordinar<br />

l'actuació de les biblioteques públiques i<br />

escolars.<br />

D'entre les competències assignades a<br />

la Generalitat, la Llei preveu l'elaboració<br />

i actualització del "Mapa de lectura pública",<br />

en el qual es recullen les necessitats<br />

de lectura pública i s'estableix el<br />

35


tipus de servei que correspon a cada<br />

població.<br />

Es tracta d'un instrument de planificació<br />

territorial fonamentat en la cooperació<br />

entre les diferents administracions.<br />

Aquest document, elaborat pel Servei de<br />

Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic<br />

de la Generalitat, no ha estat aprovat<br />

fins el 23 de juny de 2003.<br />

La Llei distribueix competències entre<br />

les diferents administracions però no<br />

estableix directament la qüestió del<br />

finançament. Determina, però, que el<br />

Departament de Cultura de la<br />

Generalitat ha d'establir anualment un<br />

programa d'ajuts a les biblioteques,<br />

especialment per dotar-les d'infraestructures,<br />

construir-ne de noves i renovar i<br />

ampliar les existents.<br />

El règim competencial de les diputacions<br />

es determina en la disposició addicional<br />

primera:<br />

"Les biblioteques i serveis bibliotecaris<br />

que depenen de les diputacions<br />

provincials de Barcelona, Tarragona,<br />

Lleida i Girona són transferits a la<br />

Generalitat o als consells comarcals<br />

del territori on tenen la seu."<br />

"Queden exclosos de la transferència<br />

els serveis que integrin el nucli<br />

essencial de l'autonomia provincial i<br />

els que derivin de les competències<br />

d'assistència i cooperació jurídica,<br />

econòmica i tècnica que corresponen<br />

a les diputacions provincials, d'acord<br />

amb el que estableix la Llei 8/1987<br />

municipal i de règim local de<br />

Catalunya."<br />

Quant a les biblioteques universitàries,<br />

la Llei indica que "es coordinaran<br />

amb la resta del Sistema<br />

Bibliotecari, per mitjà de la Biblioteca<br />

de Catalunya, pel que fa a la catalogació,<br />

al préstec interbibliotecari i la<br />

protecció dels fons de valors històrics<br />

o culturals rellevants, sens perjudici<br />

d'altres formes de coordinació que<br />

puguin establir amb altres biblioteques<br />

per a serveis comuns."<br />

Estableix que "en els centres d'ensenyament<br />

no universitari s'ha d'establir<br />

una biblioteca escolar, com a part<br />

integrant de l'ensenyament i en<br />

col·laboració amb el Sistema de<br />

Lectura Pública."<br />

Pel que fa a les biblioteques especialitzades,<br />

poden ser de titularitat<br />

36<br />

pública o privada, presten servei<br />

públic amb les restriccions que els<br />

són pròpies i es coordinen amb la<br />

resta del Sistema Bibliotecari en els<br />

mateixos termes que les biblioteques<br />

universitàries.<br />

Decret 124/1999, sobre els serveis i<br />

el personal del Sistema de Lectura<br />

Pública de Catalunya (1999)<br />

El Decret precisa les funcions que<br />

corresponen a cada administració en la<br />

gestió dels serveis de suport i de les<br />

biblioteques públiques, amb l'objectiu de<br />

fer realitat la previsió legal segons la<br />

qual la lectura pública s'ha d'articular<br />

mitjançant un sistema únic, gestionat<br />

bàsicament pels municipis.


LA CREACIÓ D'UN EQUIPAMENT<br />

BIBLIOTECARI. ETAPES DE REALITZACIÓ<br />

La creació d'una biblioteca comporta la<br />

realització de tota una sèrie d'etapes<br />

tècniques, administratives i financeres.<br />

Tot i que cada actuació té el seu procés<br />

específic, es poden distingir les fases<br />

següents:<br />

Decisió de construir.<br />

Elaboració del programa.<br />

Elecció de l'emplaçament.<br />

Designació de l'arquitecte.<br />

Elaboració del projecte.<br />

Adjudicació de les obres.<br />

Contracte amb l'empresa<br />

constructora.<br />

Construcció de l'edifici.<br />

Recepció de l'obra.<br />

Projecte de mobiliari.<br />

Adjudicació del mobiliari.<br />

Realització del mobiliari..<br />

Posada en funcionament de<br />

l'equipament bibliotecari.<br />

Obertura de la biblioteca.<br />

La materialització de cada fase requereix<br />

l'actuació de professionals especialitzats<br />

en les diferents branques que han de<br />

donar resposta a una funció tècnica determinada.<br />

Aquesta varietat aconsella la creació<br />

d'un equip interdisciplinari que coordini<br />

tot el procés.<br />

A continuació es descriuran breument les<br />

principals característiques de diverses<br />

fases, i en els capítols posteriors s'analitzaran<br />

les etapes més relacionades amb<br />

l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària.<br />

DECISIÓ DE CONSTRUIR<br />

La decisió de construir una biblioteca<br />

està relacionada amb la política i la planificació<br />

bibliotecària del territori, i s'ha<br />

de coordinar amb els serveis biblioteca-<br />

37<br />

05.01<br />

Biblioteca General<br />

de la Universitat<br />

d’Alacant (Alacant).<br />

Arquitectes:<br />

Pedro Palmero<br />

Cabezas i Samuel<br />

Torres de Carvalho.<br />

05


is corresponents.<br />

La intervenció d'aquests serveis en les<br />

diferents etapes del procés proporcionen<br />

l'assessorament tècnic i econòmic<br />

imprescindible per a la materialització de<br />

l'equipament.<br />

DESIGNACIÓ DE L'ARQUITECTE<br />

Una vegada elaborat el programa i triat<br />

el solar, cal definir l'equip redactor del<br />

projecte.<br />

S'aconsella que el promotor de l'equipament<br />

nomeni un equip de selecció amb<br />

representants de les diferents disciplines<br />

del món bibliotecari i de l'<strong>arquitectura</strong>.<br />

La legislació en matèria de contractes<br />

especifica diversos sistemes:<br />

Designació directa<br />

Quan els honoraris del projecte són inferiors<br />

a una quantitat determinada, la llei<br />

permet l'adjudicació directa de l'encàrrec.<br />

El pressupost d'execució material de la<br />

majoria de projectes de biblioteca comporta<br />

uns honoraris que sobrepassen<br />

aquesta quantitat.<br />

Concurs<br />

Els concursos requereixen disposar de<br />

mitjans suficients per avaluar correctament<br />

els diferents candidats.<br />

Per assegurar un bon resultat, cal tenir<br />

presents les recomanacions següents:<br />

Establir un sistema de selecció i uns<br />

criteris de valoració que facilitin la<br />

justa elecció del candidat.<br />

Constituir un jurat que garanteixi<br />

l'objectivitat. La composició d'aquest<br />

jurat és un element important per<br />

garantir la plena eficàcia d'un concurs<br />

d'<strong>arquitectura</strong>.<br />

Facilitar la documentació necessària<br />

per fer comprensibles els objectius<br />

del projecte.<br />

Hi ha diverses modalitats:<br />

Concurs de mèrits o concurs de<br />

projectes.<br />

El concurs de mèrits té un procediment<br />

relativament senzill, però té l'inconvenient<br />

que l'elecció de l'arquitecte<br />

no es basa en una proposta arquitectònica<br />

per a la biblioteca.<br />

38<br />

El concurs de projectes permet que<br />

el jurat valori una idea concreta, però<br />

el procediment és més complex: els<br />

terminis s'allarguen perquè els concursants<br />

han d'elaborar les propostes<br />

i el jurat necessita disposar de temps<br />

suficient per valorar-les.<br />

Convé, tanmateix, que siguin concursos<br />

d'idees, i no pas de projectes<br />

bàsics perquè alleugereix el procés<br />

i s'evita treball innecessari als concursants.<br />

Concurs obert o concurs restringit.<br />

L'opció triada ha d'estar en consonància<br />

amb els mitjans econòmics i<br />

el temps disponible dels organitzadors<br />

del concurs.<br />

El sistema obert dóna opcions a tots<br />

els professionals, però no és aconsellable<br />

si no es disposa d'un jurat prou<br />

disposat a valorar amb profunditat<br />

totes les propostes.<br />

ELABORACIÓ DEL PROJECTE<br />

La lògica evolutiva consisteix en l'encadenament<br />

de diferents etapes que van del<br />

concepte general als detalls particulars.<br />

La formalització en fases d'aquest<br />

encadenament reporta els avantatges<br />

següents:<br />

Seguiment de l'evolució del projecte<br />

per part dels representants dels diferents<br />

estaments relacionats amb la<br />

futura biblioteca.<br />

Anàlisi del funcionament de l'edifici<br />

en cada etapa per garantir que s'adeqüi<br />

a les necessitats reals del programa<br />

funcional.<br />

Incorporació de modificacions en cada<br />

fase sense posar en crisi aspectes<br />

consensuats en etapes anteriors.<br />

Fases del projecte<br />

Esquema inicial<br />

Representa la primera opció arquitectònica<br />

al programa facilitat a l'arquitecte i<br />

proporciona la informació següent:<br />

- Volumetria inserida en el context urbà.<br />

- Organització general de l'edifici i<br />

implantació de les principals funcions<br />

del programa, amb la relació i articulació<br />

entre aquestes.<br />

- Superfície de les àrees i nombre de<br />

plantes.


- Situació de la zona d'acolliment i relacions<br />

entre l'interior i l'exterior de l'edifici.<br />

- Sistema constructiu genèric.<br />

Es tracta d'una proposta poc evolucionada<br />

que permet incorporar modificacions<br />

dels aspectes bàsics del programa.<br />

Convé que el grup encarregat del seguiment<br />

ho analitzi en profunditat i interpreti<br />

els conceptes bàsics. L'acceptació de<br />

l'esquema inicial permet a l'arquitecte<br />

treballar en aspectes més específics.<br />

Avantprojecte<br />

L'avantprojecte és un estudi desenvolupat<br />

en continuïtat amb l'esquema inicial,<br />

però pot presentar diferències notables,<br />

sia a causa de modificacions en el programa<br />

sia per la incorporació d'algun<br />

paràmetre que no s'havia considerat en<br />

l'etapa anterior.<br />

La informació que ofereix, completa<br />

aspectes relacionats amb la viabilitat del<br />

projecte:<br />

- Estimació del calendari d'obres i del<br />

cost de l'operació.<br />

- Funcionament de l'edifici, amb la situació<br />

i la superfície de cadascun dels<br />

espais definits en el programa.<br />

- Imatge exterior, circulacions interiors<br />

i definició dels principals materials<br />

d'acabat.<br />

- Principals aspectes tècnics, com ara el<br />

tipus de fonaments i d'estructura i el<br />

sistema de climatització.<br />

El grup de seguiment pot proposar esmenes<br />

que no tenen per què perjudicar el<br />

concepte bàsic de la proposta.<br />

Projecte bàsic<br />

En aquesta fase, el programa de la<br />

biblioteca està completament representat<br />

en uns espais molt delimitats, tot i<br />

que és el moment en què es poden<br />

incorporar modificacions de detalls que<br />

no s'havien concretat en l'avantprojecte.<br />

Aquest document permet en diversos<br />

casos sol·licitar els permisos d'obra<br />

corresponents.<br />

Projecte d'execució<br />

Les fases anteriors no tenen caràcter<br />

executiu. En canvi, el projecte d'execució<br />

és l'expressió tècnica de l'edifici,<br />

amb la informació necessària per a la<br />

realització de l'obra.<br />

Documentació bàsica:<br />

- Plànols necessaris per situar, replantejar<br />

i construir l'obra.<br />

- Memòria descriptiva amb les característiques<br />

del terreny, la justificació de la solució,<br />

el compliment de la normativa, el<br />

quadre de superfícies i el pressupost.<br />

- Memòria constructiva amb l'explicació<br />

de les diferents partides d'obra, els terminis<br />

d'execució i la proposta de classificació<br />

del contractista per part del tècnic<br />

redactor del projecte.<br />

- Amidaments.<br />

- Preus unitaris.<br />

- Preus descompostos.<br />

- Pressupost d'execució material (PEM) i<br />

pressupost d'execució per contracte<br />

(PEC).<br />

- Plec de condicions tècniques amb les<br />

característiques dels materials i els<br />

assaigs necessaris, les condicions d'execució<br />

de cada material, les precaucions<br />

que cal adoptar en l'obra i les<br />

condicions i les proves que cal fer per<br />

a la recepció de les obres.<br />

- Plec de condicions administratives amb<br />

les condicions facultatives i econòmiques.<br />

El projecte d'execució no sempre és<br />

entenedor per a les persones que no es<br />

mouen en el món de l'<strong>arquitectura</strong> i de<br />

l'enginyeria.<br />

El nivell de la informació fa inviable la<br />

incorporació de modificacions, i constata<br />

la necessitat de desenvolupar el projecte<br />

en les fases evolutives mencionades<br />

anteriorment.<br />

Els projectes d'execució tenen una validesa<br />

indefinida. Per tant, convé revisarlos<br />

quan l'adjudicació de les obres és<br />

molt posterior.<br />

Amb el projecte d'execució es pot obtenir<br />

el permís d'obra per iniciar la construcció<br />

de l'edifici.<br />

Quan es tracta de fer una biblioteca en<br />

què el promotor és la mateixa<br />

Administració, la tramitació del projecte<br />

passa per les fases següents, amb uns<br />

terminis indicats per la llei:<br />

- Acord d'aprovació inicial.<br />

- Informació pública:<br />

Quan ho requereix la legislació sectorial,<br />

se sotmet a l'aprovació de les altres<br />

administracions corresponents.<br />

Es poden formular al·legacions.<br />

- Aprovació definitiva:<br />

Per part de l'òrgan competent.<br />

Aquesta aprovació implica la declaració<br />

39


d'utilitat pública de l'edifici.<br />

- Publicitat de l'acord de l'aprovació<br />

definitiva.<br />

- Llicència d'obres:<br />

L'administració corresponent atorga<br />

aquest document quan es verifica que<br />

s'ha respectat la legalitat urbanística.<br />

ADJUDICACIÓ DE LES OBRES<br />

El projecte d'execució és un document<br />

administratiu que aporta la informació<br />

necessària perquè les empreses constructores<br />

puguin valorar el cost de les obres i<br />

participar en el concurs d'adjudicació.<br />

Amb l'anàlisi de les ofertes i les consultes<br />

pertinents a les empreses participants, el<br />

promotor adjudicarà les obres amb el sistema<br />

de selecció definit en la legislació.<br />

En moltes ocasions el pressupost de<br />

les ofertes difereix del preu de sortida<br />

del concurs. Generalment la causa està<br />

relacionada amb la situació del mercat<br />

de la construcció. Tant si l'oferta és més<br />

elevada com si hi ha baixes importants,<br />

convé vetllar per la qualitat dels materials<br />

i dels sistemes d'execució proposats<br />

en el projecte original.<br />

Quan l'adjudicació de les obres és molt<br />

posterior a la data del projecte executiu,<br />

convé analitzar-lo amb els criteris funcionals<br />

del moment de l'adjudicació.<br />

En cas contrari, hi ha el perill de construir<br />

una biblioteca inadequada a les<br />

necessitats reals.<br />

CONTRACTE AMB L'EMPRESA<br />

CONSTRUCTORA<br />

La construcció d'un edifici és objecte<br />

d'un contracte aplicat sobre la documentació<br />

del projecte. Per tant, el projecte té<br />

la categoria de document públic, i les<br />

prescripcions i especificacions són de<br />

gran importància perquè obliguen econòmicament<br />

la part que executa l'obra.<br />

Cal ser cautelosos amb les modificacions<br />

del projecte posteriors al contracte.<br />

Aquestes variacions encareixen l'obra<br />

perquè impliquen contractes complementaris,<br />

que en la majoria dels casos<br />

convé adjudicar a la mateixa empresa.<br />

Aquesta situació reforça la necessitat<br />

d'analitzar el projecte en les fases anteriors<br />

al document executiu.<br />

40<br />

Amb la formalització del contracte i el<br />

pagament de les garanties corresponents<br />

per part de l'empresa adjudicatària,<br />

en aquest document es pacten les<br />

condicions següents:<br />

Com es generen els deutes:<br />

- Per obra certificada (la forma més<br />

habitual).<br />

- Per capítols complets (fonaments,<br />

estructura, etc.).<br />

- Per programes de treball determinats.<br />

Com es paguen els deutes:<br />

Generalment, en funció de la capacitat<br />

negociadora i de la credibilitat econòmica<br />

del promotor i de l'empresa constructora.<br />

Tipus de retenció dels pagaments:<br />

En la majoria dels casos la propietat<br />

aplica una retenció com a garantia de<br />

cada pagament, d'acord amb el plec<br />

de condicions administratives o amb<br />

alguna modificació del contracte.<br />

Terminis d'execució de l'obra:<br />

- S'especifiquen també les indemnitzacions<br />

per incompliment de terminis.<br />

- Excepcionalment, es pot donar el cas<br />

d'estipular bonificacions per finalitzar<br />

les obres abans de la data prevista.<br />

CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI<br />

A partir de la signatura del contracte<br />

entre la propietat i l'empresa constructora,<br />

s'inicien les obres segons una planificació<br />

prevista en el contracte.<br />

L'inici oficial consisteix en la signatura de<br />

l'"acta de replanteig", en què es certifica<br />

que no hi ha cap impediment legal ni físic<br />

per iniciar la construcció.<br />

La direcció de l'obra correspon a l'arquitecte<br />

director, que controlarà l'execució<br />

amb els responsables tècnics de les diferents<br />

branques del procés constructiu.<br />

La quantitat de decisions que cal prendre<br />

a l'obra, tot i que el projecte d'execució<br />

sigui molt detallat, aconsella la presència<br />

de representants del món bibliotecari.<br />

Com a clients futurs de l'edifici, poden<br />

intervenir en els aspectes relacionats amb<br />

un funcionament òptim de l'equipament.<br />

Desviament del pressupost<br />

La complexitat del procés constructiu pot


provocar actuacions que modifiquin el<br />

projecte i, en conseqüència, el pressupost<br />

pactat en el contracte.<br />

Hi ha dues classes de motius:<br />

Diferències en els amidaments:<br />

Moltes empreses constructores no<br />

volen donar un preu tancat en diverses<br />

partides, com per exemple en els<br />

fonaments i els murs de contenció.<br />

L'existència de sondeigs en el terreny<br />

no és una garantia suficient perquè<br />

són el resultat d'analitzar punts concrets.<br />

Les certificacions per diferències<br />

en els amidaments han de ser<br />

acceptades per la direcció facultativa.<br />

Preus contradictoris:<br />

Causats generalment per l'aparició de<br />

partides imprevistes o per l'execució<br />

d'unitats d'obra emprant sistemes<br />

diferents dels previstos. El preu de la<br />

partida es modifica i l'arquitecte ha<br />

de pactar-lo amb l'empresa constructora.<br />

Es genera un document que s'afegeix<br />

al pressupost original.<br />

RECEPCIÓ DE L'OBRA<br />

A l'acabament de les obres es procedeix<br />

a la recepció de l'edifici, en què el director<br />

de l'obra certifica la realització dels<br />

treballs en conformitat amb la documentació<br />

contractual. Es tracta d'un acte jurídic<br />

que és el punt de partida de les obligacions<br />

legals per part de la direcció tècnica<br />

i de l'empresa constructora.<br />

Amb la signatura del "certificat final d'obres"<br />

per part de la direcció, es certifica<br />

que l'edifici compleix les condicions<br />

requerides i es dóna d'alta als efectes<br />

corresponents.<br />

Tot i que la legislació espanyola no ho<br />

exigeix, s'aconsella que en els contractes<br />

amb l'arquitecte i l'empresa constructora<br />

s'inclogui l'obligació de presentar el "programa<br />

de manteniment". Aquest document,<br />

del qual es parlarà en un altre<br />

capítol, conté els plànols reals de l'edifici<br />

i tota la informació necessària per facilitar-ne<br />

el manteniment.<br />

POSADA EN FUNCIONAMENT DE<br />

L'EQUIPAMENT BIBLIOTECARI<br />

Aquesta fase inclou tots els passos<br />

necessaris per dotar l'espai del contingut<br />

pel qual ha sigut creat. La instal·lació de<br />

tots els elements necessaris per garantir<br />

l'òptim funcionament de l'equipament és<br />

un procés que s'inicia amb la decisió de<br />

construir una biblioteca i que segueix un<br />

ritme paral·lel al procés constructiu.<br />

Principalment es distingeixen tres tipus<br />

de dotacions:<br />

Fons documental<br />

- Selecció del fons existent (quan es<br />

tracta d'una ampliació del servei).<br />

- Compra del fons.<br />

- Tractament i catalogació dels documents.<br />

- Organització del fons documental en<br />

la biblioteca.<br />

Instal·lacions específiques<br />

- Preinstal·lació de veu i dades, audiovisuals<br />

i sistema antirobatori.<br />

- Instal·lació de la maquinària i del programa.<br />

Personal bibliotecari<br />

- Selecció.<br />

- Formació.<br />

El temps emprat en l'execució de totes<br />

les etapes necessàries per realitzar una<br />

biblioteca està en funció de diferents<br />

tipus de terminis:<br />

- Hi ha fases, com ara la "decisió de<br />

construir" o l'"elecció de l'emplaçament",<br />

que no es poden dimensionar<br />

perquè són el resultat de decisions<br />

relacionades amb la política i la planificació<br />

del territori.<br />

- D'altres tenen una durada determinada<br />

per la legislació, i es refereixen a actes<br />

administratius que estan supeditats a<br />

uns terminis de tramitació i aprovació.<br />

- Finalment, hi ha les etapes en què es<br />

desenvolupa un treball determinat. Així,<br />

l'elaboració del programa o del projecte<br />

requereix un temps de reflexió, d'execució<br />

i de consens amb l'equip de<br />

seguiment.<br />

Per tant, la realització de tot el procés<br />

abasta un període de temps dilatat.<br />

Tot i que és aconsellable fugir de les<br />

decisions no madurades i no supeditar<br />

una inversió tan important a una planificació<br />

rígida, convé mantenir un ritme<br />

actiu en la materialització de les diverses<br />

etapes del cicle.<br />

41


AVALUACIÓ DELS SERVEIS<br />

A partir de l'obertura de l'equipament,<br />

l'"avaluació sistemàtica de la gestió del<br />

servei bibliotecari" aportarà informació<br />

útil per a futures realitzacions.<br />

La utilització d'indicadors de gestió pot<br />

ajudar a planificar, a justificar l'assignació<br />

de recursos, a resoldre problemes abans<br />

que sorgeixin i a controlar el progrés.<br />

Els indicadors més utilitzats per avaluar<br />

l'assoliment dels objectius són:<br />

Indicadors d'economia<br />

Aporten informació respecte del cost del<br />

servei: relacionen els recursos disponibles<br />

amb els recursos utilitzats.<br />

Exemples:<br />

Despesa del servei / habitant.<br />

Despesa / usuari.<br />

Despesa / préstec.<br />

Despesa / hora, etc.<br />

Indicadors d'eficiència<br />

Aporten informació respecte de la productivitat<br />

del servei: relacionen els recursos<br />

utilitzats (béns i serveis consumits) i<br />

els resultats obtinguts (béns i serveis<br />

produïts).<br />

Exemples:<br />

Usuaris / professional.<br />

Usuaris / metre quadrat.<br />

Fons bibliotecari / metre quadrat.<br />

Préstecs del fons bibliotecari.<br />

Usuaris / hora, etc.<br />

Indicadors d'eficàcia<br />

Aporten informació respecte del grau<br />

d'assoliment dels objectius del servei.<br />

És a dir, com i fins a quin punt els resultats<br />

obtinguts s'ajusten als objectius previstos.<br />

Exemples:<br />

42<br />

Usuaris / habitants.<br />

Préstec / habitant.<br />

Préstec / usuari, etc.


PROGRAMACIÓ I PLANIFICACIÓ<br />

La creació d'un equipament és, a més a<br />

més d'un repte per al futur, un camí ple<br />

d'obstacles i una càrrega financera<br />

important pel que fa a inversió i a manteniment.<br />

La necessitat d'obtenir uns bons resultats<br />

obliga el promotor a descobrir i desenvolupar<br />

mètodes de treball i de control<br />

més racionals i més àgils, i que van des<br />

del planejament inicial del projecte, fins<br />

al seu manteniment futur.<br />

Els estudis de programació són un mètode<br />

de treball que respon a dos reptes<br />

clars: millorar la qualitat del projecte i de<br />

l'obra i optimitzar la inversió.<br />

En canvi, l'absència d'una certa planificació,<br />

la manca de previsió i les presses<br />

per actuar poden provocar els resultats<br />

negatius següents:<br />

Emplaçament inadequat de l'equipament.<br />

Males condicions de diàleg entre el<br />

promotor i els altres interessats.<br />

Transferència de responsabilitats<br />

essencials del promotor al projectista.<br />

Descontrol dels objectius i dels<br />

costos.<br />

Realització d'un equipament que no<br />

respon ni a les necessitats ni a les<br />

exigències perquè no han sigut<br />

expressades inicialment.<br />

Programació<br />

És la disciplina que, davant d'una<br />

demanda, identifica les necessitats,<br />

determina solucions, estudia la viabilitat<br />

i, finalment, defineix els objectius, les<br />

exigències i els condicionaments que<br />

han de regir en la redacció i la gestió<br />

del projecte.<br />

El programa d'una biblioteca: metodologia<br />

Creació d'un equip de treball<br />

Estudis inicials<br />

Elaboració del programa<br />

Ràtios<br />

Ràtios d'una biblioteca pública<br />

Ràtios d'una biblioteca universitària<br />

Estàndards - marc normatiu<br />

Marc normatiu de les biblioteques<br />

públiques<br />

Marc normatiu de les biblioteques<br />

universitàries<br />

43<br />

06.01<br />

Biblioteca pública<br />

Pere Gual i Pujadas<br />

(Canet de Mar,<br />

Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Pere Armadàs<br />

Bosch.<br />

06


Els estudis de programació requereixen<br />

la responsabilitat del promotor i de tots<br />

els participants en el grup de treball,<br />

com també temps, recursos econòmics<br />

i materials, claredat, coherència i rigor.<br />

Aquesta inversió inicial queda justificada<br />

amb els resultats obtinguts, els<br />

coneixements adquirits, el temps guanyat<br />

per a la redacció del projecte, l'optimització<br />

dels costos, la millor qualitat<br />

de l'equipament final i la satisfacció<br />

dels usuaris.<br />

EL PROGRAMA D'UNA BIBLIOTECA:<br />

METODOLOGIA<br />

El programa és un document complex<br />

que es pot presentar de diverses<br />

formes.<br />

Tot i que cal fixar una sèrie de constants<br />

reglamentàries, tècniques i biblioteconòmiques,<br />

cal saber trobar un equilibri<br />

entre les "prescripcions", que són<br />

indefugibles, i les "recomanacions", que<br />

ajuden a resoldre el projecte.<br />

Metodologia bàsica:<br />

44<br />

Creació d'un equip de treball.<br />

Estudis inicials.<br />

Elaboració del programa.<br />

CREACIÓ D'UN<br />

EQUIP DE TREBALL<br />

Aquest grup de reflexió i motor de l'estudi<br />

ha de ser un equip pluridisciplinari<br />

amb una representació de tots els interessats<br />

en el projecte.<br />

El director del projecte<br />

Designat pel promotor de l'equipament,<br />

és la figura que lidera el projecte.<br />

En funció de la titularitat i del tipus de<br />

biblioteca, pot ser tant l'alcalde d'un<br />

municipi com el cap de departament<br />

d'una institució.<br />

L'usuari<br />

Aquest rol l'assumeixen generalment<br />

els futurs gestors de l'equipament, que<br />

són qui millor coneixen el funcionament<br />

que ha de tenir la biblioteca.<br />

Els estudis de la població i l'anàlisi<br />

d'experiències anàlogues ajudaran<br />

també a conèixer les necessitats del<br />

públic.<br />

L'equip tècnic<br />

Especialistes en diferents matèries:<br />

arquitecte redactor del projecte, representants<br />

del municipi o de la institució,<br />

assessors en biblioteques i tècnics especialistes<br />

en <strong>arquitectura</strong> bibliotecària.<br />

També es poden crear altres grups de<br />

treball per estudiar aspectes específics.<br />

El programador<br />

Té com a funció la direcció i coordinació<br />

de l'estudi i la redacció dels documents.<br />

La seva experiència professional permet<br />

establir els criteris de treball i aportar<br />

una visió externa de la problemàtica.<br />

ESTUDIS INICIALS<br />

Els estudis inicials de viabilitat permeten<br />

concretar la demanda i determinar la<br />

solució més factible. Per al promotor, és<br />

el moment d'analitzar la situació existent<br />

i de precisar les necessitats i les relacions<br />

del projecte amb l'entorn, amb la<br />

població i amb els usos.<br />

El resultat determina la viabilitat des<br />

dels punts de vista arquitectònic, urbanístic,<br />

funcional, econòmic i tècnic.<br />

Aquests estudis permeten al promotor<br />

decidir la realització de l'operació i definir<br />

la dimensió i el cost global, com<br />

també l'emplaçament i els terminis.<br />

Estructura dels estudis inicials:<br />

- Objectius bàsics.<br />

- Anàlisi del context local.<br />

- Elecció de l'emplaçament.<br />

- Primeres aproximacions.<br />

Objectius bàsics<br />

- Tipus de biblioteca i principals característiques<br />

del servei.<br />

- Necessitats que ha de cobrir.<br />

- Àmbit de cobertura territorial.<br />

L'àrea d'influència d'una biblioteca universitària<br />

no és la mateixa que la d'una<br />

biblioteca nacional o d'una biblioteca<br />

pública. En aquest últim cas, hi ha una<br />

gran diferència de relacions amb l'entorn<br />

si es tracta d'una biblioteca comarcal<br />

o d'una biblioteca local o filial.<br />

Anàlisi del context local<br />

En l'etapa dels estudis inicials és essencial<br />

identificar els problemes urbans,


socials, culturals i econòmics, avaluar la<br />

demanda actual i futura i determinar la<br />

urgència del projecte.<br />

L'anàlisi de la realitat local permet que la<br />

implantació d'un nou equipament sintonitzi<br />

amb altres polítiques locals, com<br />

ara l'articulació de la ciutat, el reequilibri<br />

territorial, la regeneració de zones urbanes<br />

o la cohesió social.<br />

Es requereix un estudi basat en una<br />

sèrie de dades demogràfiques i urbanístiques<br />

que facilitarà l'adaptació del projecte<br />

a l'espai.<br />

Dades de la població<br />

Per donar una aproximació sobre la<br />

necessitat de disposar d'aquestes<br />

dades, s'analitzarà el cas d'una "biblioteca<br />

pública".<br />

Per tractar-se d'un equipament que s'ha<br />

d'articular amb el sistema educatiu i cultural<br />

d'una comunitat, l'estudi de la realitat<br />

local facilitarà un coneixement del<br />

territori i permetrà enfocar tots els<br />

aspectes del futur servei.<br />

Dades demogràfiques:<br />

- Nombre d'habitants:<br />

Dins de l'àrea d'influència de la futura<br />

biblioteca, cal conèixer la població en<br />

conjunt i la distribució per barris o per<br />

altres àrees territorials.<br />

- Piràmide d'edat:<br />

L'existència d'un percentatge elevat de<br />

gent jove pot provocar l'increment de<br />

les superfícies dedicades a la música i<br />

a altres activitats de caire juvenil.<br />

- Origen de la població:<br />

Una nombrosa població emigrant o la<br />

presència de grups ètnics particulars<br />

pot condicionar l'estructura de la<br />

col·lecció.<br />

- Perspectives de creixement:<br />

Tant la regeneració de teixits urbans<br />

com la construcció de nous nuclis de<br />

població són determinants en la situació<br />

i la dimensió de la biblioteca.<br />

- Nivell d'estudis:<br />

El nombre d'habitants escolaritzats o<br />

universitaris induirà a reservar més places<br />

d'estudi estàtic.<br />

Dades socioeconòmiques:<br />

- Atur-ocupació.<br />

- Activitat econòmica de la localitat.<br />

- Renda per càpita.<br />

- Mobilitat laboral.<br />

- Hàbits de relació.<br />

Equipaments educatius:<br />

- Tipologia i nombre d'equipaments.<br />

- Situació en la localitat.<br />

- Nombre d'alumnes.<br />

Equipaments culturals i equipaments<br />

bibliotecaris:<br />

- Tipologia i nombre d'equipaments.<br />

- Situació a la ciutat.<br />

Serveis socioculturals:<br />

- D'informació.<br />

- D'assistència.<br />

- Sanitaris.<br />

- D'altres.<br />

Informació sobre l'ajuntament:<br />

Un equipament d'aquestes característiques<br />

no es pot recolzar en la capacitat<br />

d'inversió d'un municipi.<br />

La voluntat política preval sobre qualsevol<br />

altra consideració, però les dades<br />

financeres permetran tenir una visió<br />

dels recursos propis i planificar el sistema<br />

de subvencions necessari per dur a<br />

terme l'operació.<br />

Per tant, cal disposar de la informació<br />

següent:<br />

- Situació economico-financera.<br />

- Pressupost municipal i percentatge de<br />

participació en l'àmbit cultural.<br />

Dades urbanístiques<br />

El tipus de biblioteca previst determina<br />

l'abast de l'àrea d'influència i, per tant,<br />

dibuixa un perímetre òptim d'implantació.<br />

L'anàlisi de la realitat geogràfica i de<br />

les previsions urbanístiques són eines<br />

que ajudaran a triar el seu emplaçament,<br />

i alhora permetran inscriure el<br />

projecte en el marc més general del<br />

desenvolupament urbà i de la política<br />

urbanística del municipi.<br />

Per a aquesta tasca és primordial treballar<br />

conjuntament amb els serveis tècnics<br />

locals, que, a més d'aquesta informació,<br />

disposen de la normativa i de la<br />

documentació gràfica necessàries.<br />

- Planificació urbanística vigent i previsions<br />

futures.<br />

- Estructura urbana.<br />

Per facilitar l'accessibilitat a la biblioteca,<br />

l'emplaçament ha de ser coherent<br />

amb la configuració de la ciutat i amb<br />

la relació amb el territori.<br />

Una ciutat concèntrica té uns hàbits de<br />

circulació diferents d'un municipi amb<br />

estructura allargada o un altre organitzat<br />

en nuclis interdependents.<br />

45


- Geografia física.<br />

Una ciutat amb una orografia pronunciada<br />

i nuclis de població en diferents<br />

alçades topogràfiques, o un municipi<br />

travessat per un riu, obliguen a planificar<br />

la biblioteca amb una òptica molt<br />

específica, que fins i tot pot provocar<br />

la diversificació dels equipaments.<br />

- Sistemes d'ocupació del sòl.<br />

L'emplaçament de la biblioteca diferirà<br />

entre una ciutat homogènia i una ciutat<br />

on les activitats estan molt localitzades,<br />

amb barris dormitori, comercials o de<br />

negocis.<br />

En la mateixa línia, les ciutats amb<br />

ocupació estacional o de cap de setmana<br />

obliguen a dimensionar la biblioteca<br />

amb una altra òptica.<br />

- Estructura viària.<br />

- Sistemes de comunicació i de transport<br />

públic.<br />

- Tipologia arquitectònica.<br />

Elecció de l'emplaçament<br />

La normativa, l'accessibilitat i l'emplaçament<br />

a l'entorn, com també la superfície,<br />

la topografia i el subsòl són<br />

essencials a l'hora d'avaluar la viabilitat<br />

del projecte.<br />

En el capítol "Emplaçament de l'equipament"<br />

s'analitza la problemàtica relacionada<br />

amb la tria de l'emplaçament.<br />

Primeres aproximacions<br />

L'existència d'uns estàndards de biblioteca<br />

permet disposar d'una superfície<br />

total aproximada a partir del model que<br />

es vol construir i de l'àmbit territorial de<br />

cobertura.<br />

La combinació de la superfície necessària<br />

amb informacions basades en<br />

experiències anteriors proporciona la<br />

informació següent:<br />

- Objectius i reptes del projecte.<br />

- Programa bàsic d'activitats amb una<br />

"superfície construïda" aproximada.<br />

- Costos d'inversió.<br />

- Costos de manteniment de l'edifici i del<br />

servei.<br />

- Durada de l'operació.<br />

Aquestes aproximacions permeten al<br />

director del programa planificar la fase<br />

operativa del projecte:<br />

- Determinar el pla de finançament de<br />

les obres i del futur manteniment.<br />

46<br />

- Preveure el calendari de realització.<br />

- Triar l'arquitecte redactor del projecte.<br />

- Organitzar el funcionament del futur<br />

servei.<br />

- Nomenar un equip de gestió.<br />

ELABORACIÓ DEL PROGRAMA<br />

La realització del programa és el moment<br />

decisiu en el qual els objectius i les exigències<br />

lligades al projecte queden definits<br />

de manera clara i concisa.<br />

- Per al promotor, és un instrument que li<br />

permet definir i controlar el projecte<br />

prèviament a la seva elaboració i<br />

durant tot el seu desenvolupament.<br />

- Per als usuaris, permet comprovar que<br />

s'han tingut en compte les seves<br />

necessitats i les particularitats d'usos i<br />

funcionament.<br />

- Per a l'arquitecte, és una base de treball<br />

i de diàleg explícita, precisa i coherent.<br />

Per tant, el nivell de qualitat del<br />

programa influirà directament sobre el<br />

projecte.<br />

És important que el programa presenti la<br />

idea clau del projecte, aclareixi els reptes,<br />

precisi els diferents espais i determini<br />

el nivell de qualitat desitjat, però la<br />

informació proporcionada no pot induir a<br />

una solució arquitectònica. Aquesta<br />

tasca és exclusiva de l'arquitecte.<br />

Estructura del programa:<br />

- Dades bàsiques del municipi.<br />

- Objectius de l'equipament.<br />

- Característiques de l'emplaçament.<br />

- Programa funcional de la biblioteca.<br />

- Requeriments tècnics.<br />

- Previsió dels costos.<br />

Objectius de l'equipament<br />

Descripció del paper que tindrà la biblioteca<br />

en la comunitat o en l'organització a<br />

què pertany.<br />

- Funcions.<br />

- Serveis.<br />

Característiques de l'emplaçament<br />

- Localització.<br />

- Superfície.<br />

- Edificabilitat.<br />

- Planejament urbà.<br />

- Normativa urbanística.<br />

- Definició topogràfica.<br />

- Característiques geotècniques.


Programa funcional de la biblioteca<br />

- Definició del tipus d'usuari:<br />

Característiques principals.<br />

Freqüència d'utilització de la<br />

biblioteca.<br />

Nombre màxim d'usuaris i horari<br />

de màxima afluència.<br />

- Descripció del fons documental:<br />

Col·lecció inicial i previsió de creixement<br />

en un període de temps<br />

determinat.<br />

Nombre i tipus de documents de<br />

cada àrea.<br />

Sistemes d'organització i de consulta<br />

del fons.<br />

- Descripció dels diferents espais:<br />

Llista detallada de les activitats i<br />

característiques de funcionament.<br />

Posició en l'edifici i relació amb<br />

altres zones.<br />

Superfície mínima "de programa"<br />

en metres quadrats.<br />

Nombre i característiques dels<br />

punts de consulta.<br />

Previsions de creixement.<br />

Requeriments ambientals.<br />

- Elements bàsics de mobiliari.<br />

- Organigrama funcional:<br />

Com a element de transició entre l'organització<br />

funcional i la traducció espacial,<br />

és l'eina que permet expressar<br />

amb claredat les relacions entre les<br />

diferents activitats.<br />

- Personal i horari previstos.<br />

- Resum de les "superfícies de programa"<br />

per àrees, i valor aproximat de la<br />

"superfície construïda" total.<br />

Requeriments tècnics<br />

- Exigències constructives amb recomanacions<br />

sobre els materials més<br />

adequats.<br />

- Exigències ambientals.<br />

- Descripció de les instal·lacions específiques<br />

del servei.<br />

Previsió dels costos d'inversió i de<br />

manteniment de l'edifici i del servei<br />

Costos d'inversió<br />

- Obra civil:<br />

Presupuesto de<br />

ejecución material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PEM<br />

- Despeses generals (13% del PEM) . . . . . . . .DG<br />

- Benefici industrial (6% del PEM) . . . . . . . . . . . .BI<br />

- IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16% del PEM+DG+BI<br />

Pressupost d’ execució per contracte<br />

(PEM+DG+BI+IVA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PEC<br />

- Control de qualitat . . . . . . . . . . . . .± 1% del PEC<br />

- Control de seguretat i higiene . . .± 1,5% del PEC<br />

- Honoraris dels equips tècnics:<br />

Redacció del projecte i altres<br />

estudis.<br />

Direcció de l'obra.<br />

- Mobiliari.<br />

- Equips informàtics, audiovisuals i<br />

antirobatoris.<br />

- Fons documental inicial.<br />

Costos de manteniment<br />

- Manteniment de l'edifici:<br />

Operacions de manteniment i<br />

inspeccions.<br />

Consums.<br />

Neteja.<br />

Assegurances (continent, contingut<br />

i responsabilitat civil).<br />

- Manteniment del servei:<br />

Fons documental.<br />

Activitats lligades al servei.<br />

Material (reposició de mobiliari i<br />

equips, material fungible, etc.).<br />

Personal.<br />

Manteniment dels equips.<br />

La Diputació de Barcelona, amb àmplia<br />

experiència en l'assessorament i gestió de<br />

les biblioteques públiques de la província<br />

de Barcelona, basa les previsions econòmiques<br />

en els valors següents:<br />

Obra civil:<br />

960 euros / m2 construït.<br />

160.000 ptas. / m2 construït.<br />

Mobiliari:<br />

240 euros / m2 de programa.<br />

40.000 ptas. / m2 de programa.<br />

Manteniment de l'edifici:<br />

30 euros / m2 construït / any.<br />

5.000 ptas. / m2 construït / any.<br />

Aquest valor inclou els consums, la<br />

neteja, les petites operacions de<br />

manteniment i les assegurances.<br />

47


PROGRAMACIÓ QUALITATIVA I<br />

QUANTITATIVA<br />

L'estructura del programa pot diferir en<br />

funció de les diverses tècniques de programació,<br />

però la informació que es facilita<br />

a l'arquitecte es basa en una sèrie<br />

de dades qualitatives i quantitatives.<br />

Programació qualitativa<br />

Facilita els aspectes orgànics i funcionals<br />

de l'edifici:<br />

- Funcions globals de la biblioteca.<br />

- Característiques de cadascuna de les<br />

àrees d'activitat.<br />

- Interrelacions entre els diferents<br />

espais.<br />

- Requeriments tècnics.<br />

Programació quantitativa<br />

Parteix d'uns estàndards definits per<br />

trams de població que s'adeqüen a la realitat<br />

local i a una previsió de creixement<br />

que pot oscil·lar entre deu i quinze anys.<br />

Es recomana agrupar les diferents àrees<br />

segons la classificació següent:<br />

Espais d'ús públic.<br />

Zones de treball intern.<br />

Zones logístiques.<br />

De cada activitat, s'indiquen les dades<br />

següents:<br />

"Superfície de programa" en metres<br />

quadrats<br />

En el programa funcional es dimensionen<br />

els espais relacionats amb el servei<br />

bibliotecari.<br />

Per tant, als sanitaris i a la majoria de<br />

zones logístiques no se'ls dóna cap valor<br />

quantitatiu perquè estan molt relacionats<br />

amb la solució arquitectònica.<br />

Capacitat d'acolliment<br />

Nombre de punts estàtics per al públic i<br />

per al personal en els diferents sistemes<br />

de consulta.<br />

Fons documental<br />

Nombre de documents previstos en els<br />

diferents tipus de suport de què ha de<br />

disposar la biblioteca amb una previsió<br />

de creixement futur determinada.<br />

SUPERFÍCIE DE PROGRAMA<br />

SUPERFÍCIE ÚTIL<br />

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA<br />

48<br />

El valor indicat per definir la superfície<br />

d'una biblioteca genera confusions<br />

quan no es concreta el tipus de superfície<br />

de què es parla.<br />

Tot i que la "superfície construïda" és<br />

el valor real que permet obtenir totes<br />

les dades econòmiques derivades<br />

d'una obra, convé definir la semàntica<br />

emprada en l'àmbit bibliotecari sobre<br />

les superfícies dels edificis.<br />

Superfície de programa<br />

La superfície indicada en el "programa<br />

funcional" amb el nom de "superfície de<br />

programa", es refereix a la superfície<br />

neta i aprofitable de cada àrea d'activitat,<br />

sense tenir en compte els espais de<br />

circulació ni qualsevol altra consideració<br />

arquitectònica.<br />

Superfície útil<br />

A la "superfície de programa" s'hi ha de<br />

sumar:<br />

Espais de circulacions entre les<br />

diferents zones.<br />

Sanitaris.<br />

Espais per als equips de neteja.<br />

Cambres d'instal·lacions.<br />

Repercussió dels ulls d'escala i<br />

dels ascensors.<br />

Patis de ventilació, voladissos,<br />

terrasses i porxos.<br />

Superfície construïda<br />

És el resultat de sumar a la "superfície<br />

útil" l'espai ocupat pels elements<br />

constructius.<br />

La relació lineal que hi ha entre la superfície<br />

construïda i el pressupost de l'obra<br />

fa necessari donar-li un valor orientatiu<br />

en el programa funcional.<br />

Tot i la dificultat de definir-lo sense<br />

conèixer la resposta arquitectònica,<br />

diversos estudis recomanen aplicar un<br />

increment del 35% de la "superfície de<br />

programa".<br />

A més, cal aplicar un increment addicional<br />

quan l'arquitecte projecta un edifici<br />

amb planta corbada o espais amb<br />

angles aguts que dificulten la col·locació<br />

del mobiliari.


RÀTIOS<br />

La ràtio és l'eina que permet traduir en<br />

una superfície les necessitats d'una<br />

biblioteca.<br />

A grans trets, la quantificació parteix<br />

d'un nombre d'habitants. A partir d'aquesta<br />

dada, hi ha unes ràtios que proposen<br />

la informació següent:<br />

Nombre d'usuaris, documents que<br />

necessita la biblioteca, nombre de<br />

punts de consulta i personal intern.<br />

Superfície unitària que ocupa cada<br />

element.<br />

Amb una simple operació aritmètica, i<br />

adequant cada situació a l'estudi de la<br />

realitat local, s'obté la superfície que ha<br />

de tenir cada àrea d'activitat.<br />

Per al programador, la dimensió dels<br />

espais és el resultat de la conversió<br />

dels objectius en espais dimensionats i<br />

organitzats.<br />

Per a l'arquitecte, és un dels principals<br />

punts de partida del projecte.<br />

Es consideren dos tipus de ràtio:<br />

Ràtio teòrica<br />

Inclou l'espai ocupat per l'element de<br />

mobiliari i la circulació d'accés immediat,<br />

coneguda per circulació secundària.<br />

Aquesta ràtio no varia encara que es<br />

modifiqui la distribució del mobiliari.<br />

(Fig.06.02a, 06.02b i 06.02c)<br />

Ràtio d'implantació<br />

És la suma de la ràtio teòrica més els<br />

elements suplementaris que cal tenir<br />

en compte quan es dimensionen les<br />

zones, com són les circulacions primàries<br />

i les repercussions de la distribució<br />

del mobiliari i de la solució<br />

arquitectònica.<br />

Diversos organismes internacionals han<br />

publicat ràtios dels elements que es<br />

poden quantificar en una biblioteca.<br />

Aquests valors encara són massa alts per<br />

a l'actual moment de desenvolupament<br />

bibliotecari en el nostre país.<br />

No es poden atribuir a les ràtios un<br />

caràcter normatiu.<br />

Cal interpretar-les amb moderació, com<br />

una referència que el programador adequarà<br />

en cada situació.<br />

Diferents ràtios teòriques en el cas de punt<br />

1.60<br />

0.60<br />

de consulta simple<br />

1.40<br />

0.90<br />

0.60<br />

0.80<br />

1.45<br />

1.80<br />

49<br />

06.02a<br />

Ràtio teòrica punt<br />

de consulta simple.<br />

06.02b<br />

Ràtio teòrica punt<br />

de consulta amb<br />

aparell.<br />

06.02c<br />

Ràtio teòrica butaca.


Les que s'indiquen a continuació són un<br />

petit recull de les més característiques.<br />

RÀTIOS D'UNA<br />

BIBLIOTECA PÚBLICA<br />

La quantificació de les funcions en documents,<br />

capacitat d'acolliment i superfícies<br />

respon a una sèrie d'indicadors<br />

fonamentals. Per a una biblioteca pública,<br />

els paràmetres que cal tenir en<br />

compte són:<br />

50<br />

El públic.<br />

Els punts de consulta.<br />

Les col·leccions.<br />

El personal.<br />

Les ràtios proposades estan destinades<br />

a establir una primera aproximació de la<br />

dimensió global d'una biblioteca pública,<br />

però són insuficients per a la realització<br />

d'un projecte.<br />

Aquests valors, basats en la població<br />

de la zona d'influència de la biblioteca,<br />

no segueixen una progressió aritmètica.<br />

Per tant, cal incrementar les ràtios per<br />

habitant en les poblacions més petites.<br />

El públic<br />

És el paràmetre més difícil de definir, i<br />

convé basar-se en experiències anàlogues.<br />

A banda de les característiques urbanístiques<br />

esmentades anteriorment, es calcula<br />

que una biblioteca pública ha de tenir<br />

una àrea d'influència de 700 m de radi.<br />

Per establir una previsió de flux que faciliti<br />

el dimensionament dels espais, cal<br />

tenir en compte tres dades:<br />

Públic global de la biblioteca<br />

Cicles d'utilització<br />

Freqüència màxima.<br />

Les xifres resultants s'han de corregir en<br />

funció dels aspectes específics de la<br />

Nombre d'usuaris<br />

Municipis de més de 10.000<br />

habitants<br />

Municipis de menys de<br />

10.000 habitants<br />

Població infantil<br />

(de fins a 14 anys)<br />

25% usuaris<br />

20% usuaris<br />

del 25 al 30%<br />

habitants<br />

localitat, com ara l'existència d'establiments<br />

universitaris o escolars, de mercats<br />

setmanals que provoquen afluències<br />

puntuals o de localitats amb fluctuacions<br />

estacionals.<br />

Els punts de consulta<br />

Previsió de punts de consulta<br />

Nombre de punts de consulta<br />

Zona de publicacions<br />

periòdiques<br />

Zona d'adults<br />

Zona infantil<br />

Superfície ocupada pels punts de<br />

consulta<br />

La diversificació dels suports comporta<br />

diferents formes de consulta. Al treball<br />

en taula s'afegeix la consulta en els<br />

diferents documents audiovisuals i multimèdia.<br />

Els nous hàbits de treball<br />

aconsellen pensar en punts de consulta<br />

complets, amb espai i equipament<br />

que permetin escriure i alhora consultar<br />

una pantalla.<br />

Les col·leccions<br />

Superfície mitjana<br />

3 m2 / punt de consulta<br />

Es refereix a la "ràtio d'implantació"<br />

De 0,5 a 2 punts /<br />

1.000 habitants<br />

D’ 1,5 a 5 punts /<br />

1.000 habitants<br />

De 0,5 a 2,5 punts /<br />

1.000 habitants<br />

Dimensionament de les col·leccions<br />

Valors determinants:<br />

- Volum de préstec de biblioteques<br />

situades en contextos territorials<br />

similars.<br />

- Dimensió de la "col·lecció final" en els<br />

propers deu o quinze anys.<br />

Aquest valor ve determinat per la<br />

suma de la col·lecció inicial més la<br />

diferència entre les noves adquisicions<br />

i el nombre de documents retirats per<br />

inservibles.<br />

Nomenclatura habitual dels diferents<br />

tipus de suport:<br />

Item Document bibliogràfic en<br />

qualsevol suport<br />

Volums Bibliografia<br />

Obres Obres de referència<br />

Documents Suports audiovisuals<br />

Títols Publicacions periòdiques


De 0,75 a 2,5 ítems / habitant<br />

(0,75 ítems per a poblacions grans)<br />

(el percentatge es va incrementant com més<br />

petita és la població)<br />

Publicacions periòdiques<br />

Col·lecció de préstec<br />

Obres de referència<br />

Col·lecció infantil<br />

Creixement anual<br />

Ítems retirats<br />

Nombre d'ítems<br />

De 3 a 20 títols /<br />

1.000 habitants<br />

Del 50 al 70% de<br />

l’estoc<br />

Del 5 al 10% de<br />

l’estoc<br />

Del 20 al 30% de<br />

l'estoc<br />

Del 15 al 25% de<br />

l'estoc<br />

10% de l'estoc<br />

Superfície ocupada<br />

per la col·lecció<br />

Aquest valor està en funció dels aspectes<br />

següents:<br />

Sistema d'organització de la<br />

col·lecció.<br />

Organització de la col·lecció de<br />

lliure accés.<br />

Organització del magatzem.<br />

- Sistema d'organització de la col·lecció.<br />

Es fonamentarà en la interrelació dels<br />

sistemes següents:<br />

Per disciplines o pel format dels<br />

documents.<br />

Per zones (publicacions periòdiques,<br />

préstec, etc.).<br />

Classificació Dewey o per "centres<br />

d'interès".<br />

- Organització de la col·lecció de lliure<br />

accés.<br />

Sistema de magatzem obert:<br />

Permet una organització flexible<br />

per disciplines i una optimització<br />

de l'espai. En canvi, la imatge<br />

visual és més rígida.<br />

Per recintes:<br />

Ofereix uns espais més diversificats<br />

en què el lector pot trobar<br />

intimitat i on es poden crear<br />

racons temàtics definits. En canvi,<br />

cal conèixer el volum de les<br />

col·leccions per disciplines i qualsevol<br />

canvi en aquest sentit<br />

requerirà un nou estudi de l'espai.<br />

Els exemples següents permeten comprovar<br />

que, amb una mateixa superfície<br />

i els mateixos tipus de prestatgeries, la<br />

capacitat de l'espai difereix considerablement.<br />

(Fig. 06.03 i 06.04).<br />

Sala en magatzem obert<br />

Superfície de l'espai 330 m2 útils<br />

Punts de consulta 48<br />

Nombre de volums<br />

exposats 15.300 volums<br />

Sala en recintes<br />

Superfície de l'espai 330 m2 útils<br />

Punts de consulta 38<br />

Nombre de volums<br />

exposats 15.000 volums<br />

- Organització del magatzem.<br />

Prestatgeria convencional amb<br />

passadissos de treball.<br />

Prestatgeria compacta.<br />

Aproximació de la superfície<br />

ocupada per la col·lecció<br />

(Quadre: 06.05)<br />

El personal<br />

Personal a temps complet 1 persona / 2.000 a<br />

4.000 habitants<br />

Lloc de treball 10 m2 útils /<br />

empleat<br />

Sala de descans 2,5 m2 útils /<br />

empleat<br />

Altres ràtios de superfície<br />

Taulell de préstec<br />

20 m2 útils<br />

- S'inclouen espais de circulació i<br />

d'emmagatzematge dels documents<br />

Taulell d'informació<br />

15 m2 útils<br />

- S'inclouen espais de circulació<br />

Sala de conferències<br />

Sales de reunió<br />

Sala d'actes<br />

1,5 m2 útils / cadira<br />

- S'inclouen circulacions i<br />

tarima o escenari<br />

Sala de treball en grup<br />

2 m2 útils / cadira<br />

- S'inclouen circulacions<br />

Espai per a l'"hora del conte"<br />

40 m2 útils / mòdul<br />

- Mòdul amb capacitat per a 30 nens<br />

- S'inclou la tarima o escenari<br />

Reprografia<br />

7 m2 útils / fotocopiadora<br />

Sanitaris<br />

3 m2 útils / sanitari<br />

51


06.03<br />

Opció A<br />

Estudi comparatiu:<br />

- Capacitat punts de<br />

consulta:<br />

126% de l’opció B.<br />

- Capacitat<br />

volums:<br />

102% de l’opció B.<br />

Opció A<br />

Sala en magatzem obert<br />

Superfície: 330 m2 útils.<br />

Prestatgeries:<br />

- Alçada: 200cm<br />

- 5 prestatges<br />

- 30 volums / m lineal<br />

Capacitat:<br />

- 48 punts de consulta<br />

- 102 x 5 = 510 ml. de prestatges<br />

- 15.300 volums<br />

52<br />

22.00<br />

1.00<br />

1.00<br />

1.00<br />

1.00<br />

1.00<br />

0 1<br />

5<br />

1.00<br />

1.50<br />

1.50<br />

1.50<br />

1.50<br />

1.50<br />

1.50<br />

1.50<br />

1.50<br />

1.00<br />

15.00<br />

0.90<br />

0.30<br />

0.30<br />

0.90<br />

0.90<br />

0.90<br />

0.60<br />

1.00 0.60<br />

1.00<br />

0.60<br />

1.00 0.60<br />

1.50


22.00<br />

1.00<br />

0.30<br />

0.30<br />

0 1<br />

5<br />

15.00<br />

0.60 1.00<br />

1.00 0.60<br />

Opció B<br />

Sala en recintes<br />

Superfície: 330 m2 útils.<br />

Prestatgeries:<br />

- Alçada: 200 cm<br />

- 5 prestatges<br />

- 30 volums / m lineal<br />

Capacitat:<br />

- 38 punts de consulta<br />

- 100 x 5 = 500 ml. de prestatges<br />

- 15.000 volums<br />

0.90<br />

53<br />

06.04<br />

Opció B<br />

Estudi comparatiu:<br />

- Capacitat punts de<br />

consulta:<br />

79% de l’opció A.<br />

- Capacitat<br />

volums:<br />

98% de l’opció A.


06.05<br />

RÀTIOS D'UNA BIBLIOTECA<br />

UNIVERSITÀRIA<br />

Els punts de consulta<br />

Nombre de punts de consulta<br />

1 punt / 5 estudiants universitaris<br />

Superfície mitjana<br />

De 2,5 a 4,5 m2 / punt de consulta<br />

(es refereix a la ràtio d'implantació)<br />

Les col·leccions<br />

Ítems<br />

130 ítems / estudiant<br />

Publicacions periòdiques<br />

1 títol / 100 estudiants<br />

Increment anual<br />

0,5 ítems / estudiant<br />

54<br />

Aproximació de la superfície ocupada per la col·lecció<br />

Àmbit Superfície ocupada per la col.lecció<br />

(es refereix a la “ràtio d’implantació”)<br />

Espais d’us públic amb col·lecció de lliure accés De 50 a 70 ítems/m2 útil<br />

Zona de publicacions periòdiques D’ 1 a 2 títols / m2 útil<br />

Magatzem amb prestatgeria convencional De 175 a 200 ítems / m2 útil<br />

Magatzem amb prestatgeria compacta De 250 a 450 ítems / m2 útil<br />

Dades bàsiques emprades per als càlculs<br />

Dimensions de les prestatgeries<br />

- Alçada màxima prestatgeries: 2 m<br />

- Nombre màxim de prestatges en alçada: 5<br />

- Distància lliure de pas entre dues prestatgeries: d’1,5 a 2 m<br />

- Fondària dels prestatges: 30 cm<br />

- Alçada dels prestatges: 30 cm<br />

Densitat del paper De 600 a 1.000 kg / m3<br />

Ítem exposat en<br />

lliure accés<br />

Llibre<br />

Publicació<br />

periòdica<br />

Vídeo VHS<br />

CD<br />

Casset<br />

Dimensions de l'ítem<br />

Alçada: 24 cm<br />

Amplada: de 20 a 30 cm<br />

Gruix: 1,8 cm<br />

-------------------<br />

Alçada: 20,5 cm<br />

Amplada: 12,5 cm<br />

Gruix: 3 cm<br />

Alçada: 12,5 cm<br />

Amplada: 14 cm<br />

Gruix: 11 cm<br />

Alçada: 11 cm<br />

Amplada: 7 cm<br />

Gruix: 1,7 cm<br />

Capacitat / m lineal de prestatge<br />

Bibliografia: de 30 a 35 volums / ml<br />

Obres de referència: 20 obres / ml<br />

Diccionaris: 12 obras / ml<br />

De 3 a 4 publicacions / ml<br />

25 vídeos VHS / ml<br />

90 CD / ml<br />

55 cassets / ml<br />

El personal<br />

Bibliotecaris ajudants 1 / 500 estudiants<br />

Bibliotecaris facultatius 1 / 3 ajudants<br />

Auxiliars administratius 1 / 2 ajudants<br />

Subalterns 1 / 1 ajudant<br />

Informàtics 2 per cada<br />

universitat<br />

Altres ràtios de superfície<br />

Pes / m lineal de<br />

prestatge<br />

De 25 a 45 kg / ml<br />

------------<br />

15 kg / ml<br />

13 kg / ml<br />

4 kg / ml<br />

Superfície de la biblioteca D’ 1 a 1,5 m2 /<br />

estudiant<br />

Superfície mínima 1.000 m2<br />

Sales de treball 15% de la<br />

independents superfície total


ESTÀNDARDS - MARC NORMATIU<br />

La biblioteca es configura com una jerarquia<br />

oberta de funcions que cal revisar i<br />

actualitzar, amb uns programes de funcionament<br />

que poden diferir en cada<br />

àmbit territorial. Aquesta situació variable<br />

no aconsella definir normes rígides<br />

ni uniformes, però són de gran utilitat<br />

diverses indicacions precises sobre els<br />

nivells mínims de funcionament.<br />

El marc normatiu hauria d'estar constituït<br />

per un quadre obert de prestacions que<br />

s'haurien de respectar en la configuració<br />

espacial.<br />

Tradicionalment, en l'estudi de la situació<br />

de les biblioteques s'ha fet referència<br />

comparativa a les normes d'altres<br />

països més avançats que ja les havien<br />

concretat. Aquestes normes eren bàsicament<br />

quantitatives i això provocava<br />

dificultats, ja que no tenien en compte<br />

el context ni els objectius de cada<br />

situació concreta.<br />

Darrerament, la tendència en la redacció<br />

de normes ha evolucionat cap a l'establiment<br />

de valors qualitatius, fent més incidència<br />

en l'existència de certs serveis<br />

que no pas en l'assoliment d'unes determinades<br />

quantitats i proporcions.<br />

Hi ha diversos organismes que han<br />

estudiat les característiques que ha de<br />

tenir un servei bibliotecari, i que han<br />

elaborat uns estàndards d'orientació<br />

per a la planificació.<br />

MARC NORMATIU DE LES<br />

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES<br />

Estàndards internacionals<br />

IFLA (Federació Internacional<br />

d'Associacions de Bibliotecaris i de<br />

Biblioteques)<br />

L'IFLA, organisme internacional lligat a<br />

la UNESCO, va publicar tres documents<br />

bàsics:<br />

"Normes sobre biblioteques<br />

públiques" (1973)<br />

Dóna directrius sobre les superfícies i<br />

els serveis mínims par a cada tram de<br />

població.<br />

També recomana que cada país esta-<br />

bleixi, sobre la base de la seva realitat i<br />

de les seves possibilitats d'actuació, la<br />

normativa pel que fa a la quantitat, tenint<br />

com a referència els mínims fixats per<br />

les seves directrius internacionals.<br />

Aquestes normes es van reeditar l'any<br />

1977 amb mínimes correccions.<br />

"Directrius per a biblioteques<br />

públiques" (1986)<br />

Es tracta d'una revisió de les normes<br />

elaborades a partir de la transformació<br />

iniciada al començament dels vuitanta<br />

en la societat de la informació a causa<br />

dels avenços tecnològics.<br />

Es defineixen com una eina pràctica i<br />

proporcionen una relació detallada dels<br />

serveis i instal·lacions que una biblioteca<br />

pública ha d'oferir.<br />

"Directrius IFLA/UNESCO per al<br />

desenvolupament del servei de<br />

biblioteques públiques" (2001)<br />

Pretén oferir als bibliotecaris d'arreu del<br />

món uns estàndards i unes directrius útils<br />

per al desenvolupament del servei de<br />

biblioteca pública apropiat en l'actual context<br />

de l'era de la informació.<br />

Un tret distintiu d'aquestes noves directrius<br />

és que presenten exemples de servei<br />

de biblioteca pública d'arreu del món<br />

i ofereixen solucions imaginatives a certes<br />

qüestions específiques.<br />

L'IFLA estableix que la xifra mínima<br />

necessària per posar en funcionament<br />

una biblioteca en una localitat és de<br />

3.000 habitants, mentre que per a<br />

nuclis de població més petits recomana<br />

sales de lectura, bibliobusos o<br />

punts mòbils.<br />

Per crear una "xarxa de biblioteques<br />

públiques" calen com a mínim 50.000<br />

habitants, si bé el grup de població idoni<br />

se situa per sobre dels 150.000 habitants.<br />

En l'Annex 1 es detallen els estàndards<br />

bàsics de fons documental, de personal i<br />

de característiques de l'edifici.<br />

L'IFLA disposa igualment d'estàndards<br />

de servei bibliotecari per a infants i<br />

d'estàndards de "serveis especials" (per<br />

a disminuïts, persones amb dificultats<br />

visuals, etc.).<br />

55


INTAMEL (Associació Internacional de<br />

Biblioteques Metropolitanes)<br />

Els problemes específics que planteja la<br />

lectura pública s'agreugen especialment<br />

a les àrees metropolitanes.<br />

L'INTAMEL, organització dependent de<br />

l'IFLA i fundada l'any 1969 per fer front<br />

a aquesta problemàtica, va establir<br />

recomanacions per als sistemes bibliotecaris<br />

de les ciutats de més de<br />

400.000 habitants.<br />

Recomana l'estructuració del sistema<br />

bibliotecari de les grans ciutats en:<br />

Biblioteca central urbana:<br />

Coordina tot el sistema de biblioteques<br />

públiques de la ciutat.<br />

Biblioteca de districte:<br />

Per a poblacions de més de 100.000<br />

habitants.<br />

Biblioteca de barri:<br />

Per a poblacions de 15.000 habitants.<br />

L'INTAMEL respecta la majoria d'estàndards<br />

proposats per l'IFLA pel que fa a<br />

les característiques del fons i de l'edifici<br />

d'una biblioteca.<br />

Estàndards a l'Estat espanyol<br />

Ministeri de Educació i Cultura<br />

El Ministeri d'Educació i Cultura, dins de<br />

la col·lecció "Infraestructuras Culturales",<br />

va publicar l'any 1995 “Prototipos de<br />

bibliotecas públicas”. Aquest estudi presenta<br />

recomanacions sobre totes les<br />

qüestions relacionades amb l'edificació<br />

d'aquests equipaments.<br />

A l'abril de 2002 es publiquen les Pautas<br />

sobre los servicios de las bibliotecas<br />

públicas, redactades per representants<br />

del Ministerio de Educación, Cultura y<br />

Deporte, de les Comunitats Autònomes i<br />

de la Federación Española de<br />

Municipios y Provincias. El seu objectiu<br />

és facilitar un instrument que serveixi de<br />

guia per a la creació de biblioteques<br />

públiques i per a la planificació i prestació<br />

dels corresponents serveis.<br />

A més d'unes pautes a seguir referides<br />

als usuaris, els recursos d'informació,<br />

l'edifici, els recursos humans, la gestió i<br />

la cooperació, recull en annex una relació<br />

de la normativa estatal, local i autonòmica<br />

i un resum dels principals aspec-<br />

56<br />

tes (tipus de centres segons població,<br />

serveis que ha de prestar, horari, superfície<br />

de l'edifici, fons i personal). També<br />

s'inclouen els estàndards bàsics del<br />

Mapa de Lectura Pública de Catalunya i<br />

les Normas para Bibliotecas Públicas de<br />

la Región de Murcia.<br />

Estàndards a Catalunya<br />

Col·legi Oficial de Bibliotecaris-<br />

Documentalistes de Catalunya<br />

Tenint en compte que a l'àmbit internacional<br />

s'havien publicat les normes el<br />

1973, el Govern català va sol·licitar al<br />

col·lectiu professional unes normes per a<br />

biblioteques públiques a Catalunya.<br />

Inspirant-se en els estàndards proposats<br />

per l'IFLA, fan una adaptació d'aquesta<br />

normativa per a Catalunya, recollida en<br />

dos volums:<br />

"Normes per a biblioteques públiques<br />

a Catalunya" - volum I (1984)<br />

Indiquen unes categories de biblioteca,<br />

amb la tipologia dels serveis que han de<br />

donar i el nombre de documents que<br />

han d'oferir, atenent el nombre i la densitat<br />

de població.<br />

La intenció d'aquesta normativa és fixar<br />

uns mínims de fons, personal, espais i<br />

serveis que, si bé són encara lluny dels<br />

que fixen les normatives a escala internacional,<br />

poden ser assumits de manera<br />

immediata com a punt de partida d'un<br />

desenvolupament posterior.<br />

Normes per a biblioteques públiques<br />

a Catalunya - volum II (1991)<br />

La complexitat del gran cinturó que<br />

envolta la ciutat de Barcelona va aconsellar<br />

la redacció d'unes normes independents<br />

amb solucions basades en la<br />

personalitat geogràfica, demogràfica i<br />

social de cada àrea.<br />

En la mateixa línia que el primer volum,<br />

fixa per a cada tipus de biblioteca uns<br />

mínims de fons, superfície, punts de<br />

consulta, horari i personal.<br />

Mapa de lectura pública<br />

L'any 1992, el Departament de Cultura<br />

va iniciar l'elaboració del "Mapa de lectu-


a pública de Catalunya", aprovat el 23<br />

de juny de 2003.<br />

És un document de treball de caràcter<br />

informatiu que pren com a unitat territorial<br />

d'anàlisi el municipi i la comarca.<br />

Característiques generals del "Mapa de<br />

lectura pública":<br />

Recull les necessitats de la lectura<br />

pública i facilita paràmetres i estàndards<br />

per dimensionar els equipaments<br />

que aquest model de servei<br />

públic exigeix en els municipis de més<br />

de 5.000 habitants.<br />

Té en compte també els municipis de<br />

la franja entre 3.000 i 4.999 habitants,<br />

que hauran de ser atesos per un servei<br />

de biblioteca filial.<br />

Estableix uns mòduls per dimensionar<br />

els equipaments que permeten definir<br />

una estructura teòrica bàsica, i recull la<br />

realitat actual de serveis de biblioteca<br />

pública a Catalunya. L'anàlisi d'aquestes<br />

dades permet reconèixer i avaluar<br />

els dèficits i prioritzar les actuacions.<br />

Determina el tipus de servei que<br />

correspon a cada municipi d'acord<br />

amb l'estructura del Sistema de<br />

Lectura Pública definit en la Llei.<br />

Diputació de Barcelona<br />

A partir de la millora dels equipaments<br />

bibliotecaris de la província de Barcelona<br />

iniciada l'any 1987 per la Diputació de<br />

Barcelona, es va fer necessari fixar una<br />

modulació com a marc de referència per<br />

a les adequacions i les noves construccions<br />

de les biblioteques que formen part<br />

de la Xarxa de Biblioteques en conveni<br />

amb aquesta corporació.<br />

Aquests paràmetres, elaborats i actualitzats<br />

pel Servei de Biblioteques depenent<br />

del nombre d'habitants i de si la biblioteca<br />

té funció de centralitat, estableixen<br />

els criteris següents: (veure: Annex 1)<br />

- Superfície de programa distribuïda per<br />

àmbits i superfície construïda total.<br />

- Fons documental inicial i final tenint en<br />

compte diferents suports i tipologia de<br />

material.<br />

- Unitats necessàries de mobiliari i d'equipament.<br />

- Horari mínim d'atenció al públic.<br />

- Personal necessari.<br />

El Servei de Biblioteques treballa també<br />

amb uns estàndards econòmics bàsics<br />

que recullen els cost d'inversió inicial, el<br />

de funcionament i el de manteniment<br />

anual, d'acord amb la tipologia de biblioteca<br />

i el nombre d'habitants del municipi.<br />

Ajuntament de Barcelona<br />

L'Institut de Cultura de l'Ajuntament de<br />

Barcelona va publicar el Pla de biblioteques<br />

de Barcelona: 1998-2010, en el<br />

qual es defineixen uns estàndards per a<br />

les biblioteques de barri i de districte.<br />

(veure: Annex 1)<br />

Diferències entre els estàndards<br />

internacionals i els estàndards locals<br />

- Els estàndards internacionals segueixen<br />

les directrius dels països centreeuropeus<br />

i nord-europeus, amb una organització<br />

bibliotecària més desenvolupada.<br />

Els paràmetres locals es basen en l'experiència<br />

europea però adequada a una<br />

situació més desfavorable i, per tant, amb<br />

unes recomanacions mínimes inferiors.<br />

- El fons documental és l'aspecte més deficitari<br />

en comparació dels estàndards<br />

internacionals, en què el nombre de<br />

documents és el punt més important d'aquests<br />

equipaments.<br />

- Pel que fa als punts de treball, els estàndards<br />

internacionals donen poca incidència<br />

al nombre de cadires i de punts estàtics.<br />

En el nostre cas, les mancances d'espai<br />

en molts habitatges aconsellen preveure<br />

una dotació més generosa.<br />

- La manca de recursos també limita les<br />

superfícies que es destinen a l'activitat de<br />

relació. La dimensió que els estàndards<br />

internacionals preveuen per a aquests<br />

espais permet interpretar-los com a<br />

peces clau en el projecte arquitectònic.<br />

MARC NORMATIU DE LES<br />

BIBLIOTEQUES UNIVERSITÀRIES<br />

Estàndards internacionals<br />

IFLA (Federació Internacional<br />

d'Associacions de Bibliotecaris i de<br />

Biblioteques)<br />

L'IFLA va publicar l'any 1986 els<br />

"Estàndards per a biblioteques universitàries",<br />

amb un caire globalitzador perquè<br />

es poguessin aplicar a tota mena de països<br />

i circumstàncies, deixant a cada país<br />

la tasca de fixar els mínims quantitatius<br />

57


d'acord amb les pròpies necessitats.<br />

El document estableix deu normes amb<br />

una sèrie de recomanacions:<br />

Objectiu<br />

Necessitat de definir clarament els<br />

objectius de la biblioteca i la seva posició<br />

dins de l'estructura de la universitat.<br />

Organització i administració<br />

Responsabilitat i autoritat de l'administració<br />

de la biblioteca i del seu director.<br />

Serveis<br />

Els serveis s'han d'adequar als objectius<br />

fixats per la universitat i la biblioteca.<br />

Col.leccions<br />

Necessitat que la biblioteca intervingui en<br />

el procés de selecció i adquisició del material<br />

conjuntament amb el personal docent i<br />

d'acord amb l'administració universitària.<br />

Personal<br />

Els bibliotecaris desenvolupen, segons<br />

l'IFLA, el nucli bàsic de les funcions de<br />

les biblioteques. Per tant, cal crear programes<br />

de formació professional per a<br />

tot el personal.<br />

Local<br />

Es fa menció dels factors de disseny dels<br />

edificis, il·luminació, ventilació, temperatura<br />

i control de la humitat.<br />

Pressupost i finances<br />

La norma destaca la necessitat d'establir<br />

un pressupost de la biblioteca com a partida<br />

específica dins el pressupost general<br />

de la universitat, i que sigui elaborat i<br />

executat pel director de la biblioteca.<br />

Tecnologia<br />

Obligació d'estar al dia per oferir un servei<br />

d'alt nivell tècnic als usuaris.<br />

Preservació i conservació<br />

Cooperació<br />

Estàndards a l'Estat espanyol<br />

Decret sobre creació i reconeixement<br />

de les universitats<br />

Segueix el model de l'IFLA en les recomanacions<br />

des del punt de vista de la<br />

qualitat i estableix els requeriments<br />

següents:<br />

58<br />

- L'edifici ha de permetre la utilització<br />

simultània del 10% del total d'alumnes<br />

previstos.<br />

- Disposarà de sales de lectura, arxiu i<br />

un sistema de préstec.<br />

- Horari d'obertura mínim de 55 hores<br />

setmanals.<br />

- La biblioteca ha d'oferir el nombre de<br />

volums i altres tipus de suport necessaris<br />

per al desenvolupament de l'ensenyament<br />

universitari.


CRITERIS BÀSICS RELACIONATS AMB EL<br />

PROJECTE ARQUITECTÒNIC<br />

Quan es parla de com han de ser les<br />

noves biblioteques, els discursos funcionalistes<br />

dels professionals bibliotecaris<br />

aporten les conclusions següents:<br />

Rebuig de la imatge de "temple de la<br />

cultura" i condemna general dels dispositius<br />

simbòlics que són obstacles<br />

de la freqüentació, com les entrades<br />

majestuoses, les escales nobles, la<br />

jerarquia espacial i l'opacitat de les<br />

circulacions.<br />

Incorporació de dispositius susceptibles<br />

de facilitar l'accés:<br />

- Biblioteca adaptada al paisatge<br />

quotidià, inserint-la en el teixit urbà<br />

per integrar-la en el teixit social.<br />

- Biblioteca oberta al carrer, amb una<br />

fàcil organització interna i lliure circulació<br />

del públic..<br />

El món arquitectònic ha mostrat desacords<br />

amb diversos professionals<br />

bibliotecaris que han portat a l'extrem<br />

aquestes conclusions, amb unes<br />

demandes orientades a la funcionalitat<br />

més estricta i amb un rebuig de l'<strong>arquitectura</strong><br />

i del treball de l'arquitecte.<br />

També han creat polèmica els professionals<br />

bibliotecaris que consideren l'arquitecte<br />

com un especialista en convertir<br />

exactament un programa funcional en<br />

un edifici.<br />

La interrelació entre les dues disciplines<br />

ha donat com a resultat biblioteques<br />

amb bona <strong>arquitectura</strong> i bon funcionament<br />

de l'equipament.<br />

De la mateixa manera que un arquitecte<br />

pot fer un habitatge que no habitarà o<br />

un monument funerari sense morir-se,<br />

també pot fer una biblioteca sense serne<br />

usuari.<br />

Flexibilitat<br />

Compacitat<br />

Accessibilitat<br />

Possibilitat d'ampliació<br />

Varietat<br />

Organització<br />

Confort i constància<br />

Senyalització<br />

Sostenibilitat i manteniment<br />

Seguretat<br />

59<br />

07.01<br />

Biblioteca pública<br />

(Viladecans,<br />

Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Artigues & Sanabria<br />

arquitectes.<br />

07


07.02<br />

Biblioteca pública<br />

(Ripollet, Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Esteve Terradas i<br />

Robert Terradas.<br />

La trama estructural i<br />

la configuració de les<br />

façanes permeten<br />

organitzar diferents<br />

espais amb elements<br />

constructius senzills.<br />

Els factors que intervenen en la construcció<br />

i el condicionament d'una biblioteca<br />

són molt variats, i l'observació d'aquests<br />

edificis es pot fer des de dos<br />

punts de vista:<br />

Les funcions comunes que ha de<br />

complir qualsevol tipus de biblioteca,<br />

sia d'una societat científica, de recerca,<br />

universitària o pública.<br />

Les diferències derivades de l'especificitat<br />

i de la filosofia de cada tipus<br />

de biblioteca, tant si és per la política<br />

governamental, educativa, cultural,<br />

geogràfica i urbana, com pel<br />

públic a qui aquests edificis donen<br />

servei.<br />

L'anàlisi dels aspectes positius comuns<br />

de l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària permet<br />

definir una llista de característiques<br />

genèriques que donen una idea clara i<br />

precisa del que han de ser els seus edificis,<br />

ara i en el futur.<br />

Aquestes "qualitats desitjables" es<br />

poden estudiar des de les òptiques<br />

següents:<br />

- Exterior de l'edifici:<br />

Implantació, accessibilitat, orientació,<br />

ampliació, opció arquitectònica, etc.<br />

- Interior de l'edifici:<br />

Organització dels espais, varietat,<br />

confort, seguretat, etc.<br />

Evidentment, no hi ha una solució única<br />

i compatible amb totes les situacions.<br />

60<br />

Tampoc no és possible de reunir en un<br />

edifici totes les recomanacions òptimes,<br />

entre altres raons, perquè fins i tot<br />

poden ser contradictòries.<br />

D'altra banda, parlar de la "biblioteca<br />

ideal" significaria no tenir en compte<br />

una sèrie de factors contextuals que<br />

afecten l'edifici, com ara la cultura i l'educació<br />

de la població, les necessitats<br />

dels usuaris, les modalitats d'utilització,<br />

la influència de l'emplaçament o la<br />

situació financera.<br />

En canvi, es poden analitzar amb l'òptica<br />

de la qualitat i la durabilitat, de l'economia<br />

i del manteniment.<br />

ELS "DEU MANAMENTS DE<br />

FAULKNER-BROWN"<br />

L'arquitecte anglès Harry Faulkner-<br />

Brown, constructor de biblioteques i<br />

membre influent de l'IFLA, va definir deu<br />

grans qualitats que haurien de tenir tots<br />

els edificis de biblioteques, i que el món<br />

bibliotecari coneix pels "deu manaments<br />

de Faulkner-Brown".<br />

Segons el decàleg, l'edifici de biblioteca<br />

ha de ser:<br />

Flexible.<br />

Compacte.<br />

Accessible.<br />

Susceptible d'ampliació.


Variat.<br />

Organitzat.<br />

Confortable.<br />

Constant.<br />

Indicatiu.<br />

Segur.<br />

Aquests "deu manaments" es poden<br />

aplicar en graus diversos, independentment<br />

de la dimensió de l'edifici.<br />

A partir d'aquesta base, i sense interpretar-los<br />

com a normes i regles precises,<br />

s'analitzaran en aquest capítol els<br />

principals criteris que convé plantejarse<br />

quan s'engega un projecte de<br />

biblioteca.<br />

Flexibilitat.<br />

Compacitat.<br />

Accessibilitat.<br />

Possibilitat d'ampliació.<br />

Varietat.<br />

Organització.<br />

Confort i constància.<br />

Senyalització.<br />

Sostenibilitat i manteniment.<br />

Seguretat.<br />

FLEXIBILITAT<br />

Diversos edificis no han aconseguit adaptar-se<br />

als canvis esdevinguts en matèria<br />

d'activitats i d'accés a la informació.<br />

Es planteja una pregunta: les biblioteques<br />

existents i les que s'han de construir,<br />

tindran èxit en l'adaptació a unes<br />

necessitats que evolucionen a gran<br />

velocitat i en direccions imprevisibles?<br />

És difícil, si no impossible, saber com<br />

evolucionaran aquests edificis en el<br />

futur. L'única certesa és que ho faran.<br />

Es pot aventurar una premissa: l'edifici<br />

modular flexible constitueix, a hores<br />

d'ara, un tipus d'edifici ben desenvolupat<br />

ja que és el resultat de molts anys d'evolucions<br />

i millores en la construcció.<br />

Cal projectar un edifici que s'adapti al<br />

pas del temps.<br />

Tot i les incògnites del futur, ha d'estar<br />

pensat perquè pugui donar resposta a<br />

dues evolucions pràcticament segures:<br />

l'ampliació i la transformació dels<br />

espais.<br />

Mesures de flexibilitat:<br />

Estructura i sistemes constructius.<br />

Organització de les circulacions i<br />

dels espais.<br />

Instal·lacions.<br />

Mobiliari.<br />

Estructura i<br />

sistemes constructius<br />

En una biblioteca hi ha una estreta relació<br />

entre els espais arquitectònics i els<br />

equipaments que allotjarà.<br />

En conseqüència, la trama estructural no<br />

ha de crear dificultats en la implantació<br />

dels diferents elements de mobiliari.<br />

- Les trames ortogonals amb llums generoses<br />

són més aconsellables que no<br />

pas les distribucions irregulars o corbades<br />

dels elements portants.<br />

(Fig. 07.02)<br />

- Les parets d'obra dificulten la flexibilitat<br />

dels espais, com també el control visual.<br />

La possibilitat d'aconseguir una diversitat<br />

de distribucions és molt més factible<br />

si es redueixen al mínim i es concentren<br />

als llocs inamovibles de la biblioteca,<br />

com ara les escales i ascensors, els<br />

sanitaris o els passos verticals<br />

d'instal·lacions.<br />

- La resta d'envans, quan siguin indispensables<br />

per raons de seguretat o d'intimitat,<br />

convé que no siguin estructurals, i<br />

amb un sistema constructiu que en faciliti<br />

el desmuntatge.<br />

- La capacitat uniforme de la sobrecàrrega<br />

d'ús en tots els forjats permet l'alternança<br />

d'activitats.<br />

- El tractament uniforme dels materials<br />

d'acabat interior permet que l'adaptació<br />

a noves distribucions no tingui el cost<br />

addicional d'unificar la imatge dels nous<br />

espais.<br />

Organització de les circulacions i<br />

dels espais<br />

- L'agrupació dels sanitaris i dels nuclis<br />

de comunicació vertical permet alliberar<br />

la resta d'espais.<br />

- Convé que les plantes siguin nivells<br />

continus, sense graons ni rampes que<br />

dificulten la mobilitat dels equipaments i<br />

també dels usuaris.<br />

Instal·lacions<br />

- Disseny que permeti una fàcil adaptabilitat<br />

i certa mobilitat de les diferents<br />

zones i funcions.<br />

- Climatització i il·luminació uniformes i<br />

61


amb capacitat d'acceptar reajustaments,<br />

sense tenir per això cap disminució<br />

en el confort ambiental.<br />

- Instalaciones alimentadas por un sistema<br />

de cableado con capacidad de reajuste.<br />

Es requereix un dimensionament de<br />

l'operació per preveure uns passos<br />

adequats.<br />

Els circuits verticals no presenten<br />

gaires problemes.<br />

En canvi, l'organització de la xarxa<br />

horitzontal és més complexa i cal<br />

determinar si hi haurà paviment tècnic,<br />

fals sostre o canalitzacions prefixades.<br />

(Fig. 07.03)<br />

Mobiliari<br />

Tipus de mobiliari i distribució que permeti<br />

la mobilitat i l'adaptació a les noves<br />

necessitats.<br />

Avantatges de projectar un edifici flexible:<br />

- El bibliotecari pot fer modificacions<br />

amb facilitat i portar a terme noves<br />

experiències: tan sols ha de canviar de<br />

lloc diversos elements de mobiliari.<br />

- La biblioteca oberta i flexible facilita<br />

l'estalvi de personal: la vigilància i l'atenció<br />

són més fàcils en una planta<br />

diàfana que no pas en uns espais<br />

fragmentats.<br />

- Les diferents àrees poden ocupar, si<br />

convé, espais més o menys definits,<br />

amb una relació informal entre si.<br />

COMPACITAT<br />

Aquest concepte es refereix a la concentració<br />

de les circulacions per l'interior de<br />

la biblioteca, sia dels usuaris, del personal<br />

o dels documents.<br />

Teòricament, en un edifici compacte, les<br />

diferents parts formen una unitat suficientment<br />

coordinada i estructurada per<br />

optimitzar els recorreguts.<br />

En un edifici amb volumetria cúbica, en<br />

què l'accés i les comunicacions verticals<br />

són al centre de gravetat, les distàncies<br />

es redueixen al mínim.<br />

A grans trets, les dues tipologies més<br />

compactes en planta són el cercle i el<br />

quadrat.<br />

El cercle presenta problemes en els acabats<br />

de façana i en l'organització del<br />

mobiliari.<br />

62<br />

- La façana corbada pot requerir materials<br />

d'acabat especials, amb el consegüent<br />

increment de preu i amb una execució<br />

de l'obra més complicada.<br />

- En el mobiliari, la dificultat apareix principalment<br />

en les prestatgeries.<br />

Quan s'instal·len en façana, han de ser<br />

corbes. Aquests models no existeixen al<br />

mercat i es desaconsella fer-les a mida<br />

per raons de versatilitat.<br />

A l'interior, la distribució concèntrica<br />

ocupa més superfície perquè les distàncies<br />

que cal deixar entre les prestatgeries<br />

es van fent més grans a mesura<br />

que s'obre el ventall.<br />

Les plantes rodones, el·líptiques, hexagonals<br />

o amb altres geometries d'angles<br />

aguts, obliguen a projectar l'edifici amb<br />

una superfície superior a la indicada en<br />

el programa de necessitats.<br />

L'edifici compacte en planta quadrada té<br />

un referent en el model emprat per Louis<br />

I. Kahn.<br />

La Philips Exeter Library és un exemple<br />

d'aquesta imatge de biblioteca.<br />

La part central és un gran buit dominat<br />

per una lluerna. Des d'aquest espai es<br />

veu la gran massa de llibres, que formen<br />

com una muralla.<br />

Mes enllà, cap a la llum, es situen les<br />

zones de lectura, amb nínxols individuals<br />

davant de cada finestra, on l'estudiant trobarà<br />

l'aïllament que necessita.<br />

Els nuclis de comunicació vertical i els<br />

serveis se situen a les cantonades.<br />

Kahn explica el projecte amb les paraules<br />

següents:<br />

"La biblioteca s'inicià per la perifèria. Vaig<br />

imaginar la sala de lectura com un espai<br />

on la persona pogués estar sola, al costat<br />

de la finestra, i que seria un lloc privat, un<br />

indret descobert en els replecs de l'edifici".<br />

Avantatges de projectar un edifici de<br />

biblioteca compacte:<br />

- L'equilibri entre el volum interior i la pell<br />

exterior (façanes i coberta) el converteixen<br />

a priori en una construcció més<br />

econòmica.<br />

- Aquesta reducció dels elements en contacte<br />

amb l'exterior disminueix la pèrdua<br />

de càrregues tèrmiques, amb el corresponen<br />

estalvi energètic.


ACCESSIBILITAT<br />

L'accessibilitat d'un servei bibliotecari està<br />

determinada per diversos conceptes:<br />

Localització de l'equipament.<br />

Organització de l'edifici.<br />

Distribució del mobiliari i organització<br />

del fons documental.<br />

Adequació de l'equipament per al<br />

públic discapacitat i amb mobilitat<br />

reduïda.<br />

Horari d'obertura.<br />

Gratuïtat del servei..<br />

Quan l'arquitecte assumeix l'encàrrec<br />

d'un projecte de biblioteca, l'emplaçament<br />

i la gestió de l'edifici són aspectes<br />

que estan fora de la seva missió.<br />

Tot i així, té moltes eines al seu abast<br />

per plantejar una biblioteca que sigui<br />

fàcilment utilitzable.<br />

Mesures d'accessibilitat:<br />

Criteris generals.<br />

Exterior de l'edifici.<br />

Interior de l'edifici.<br />

Criteris generals<br />

- Biblioteca situada al nivell del carrer,<br />

amb accés relacionat amb els eixos de<br />

circulació dels usuaris.<br />

- Organització dels forats de façana<br />

que permeti una relació visual entre<br />

l'interior i l'exterior de l'edifici, amb la<br />

voluntat d'oferir a l'exterior una imatge<br />

de les activitats més públiques que es<br />

fan a l'interior.<br />

- Relació directa amb l'exterior de les<br />

activitats més atractives, com les exposicions<br />

o les àrees de revistes i de<br />

música.<br />

- Senyalització adequada.<br />

A l'exterior, per orientar el ciutadà des<br />

de qualsevol punt de la ciutat.<br />

A l'interior, per trobar amb facilitat els<br />

espais i la informació que ofereix la<br />

biblioteca.<br />

- Inexistència de barreres arquitectòniques.<br />

El públic discapacitat o<br />

amb mobilitat reduïda<br />

S'entén per discapacitat tota persona<br />

que té un defecte físic o mental, sia congènit<br />

sia adquirit, que li impossibilita o<br />

dificulta el desenvolupament normal d'alguna<br />

activitat.<br />

A l'època actual, caracteritzada pel valor<br />

de la imatge, aquest grup humà està<br />

particularment desfavorit.<br />

Per tant, requereix que se li dediqui<br />

una atenció especial en el moment de<br />

fer una biblioteca, tant pel que fa a l'adequació<br />

dels espais, com a l'elecció<br />

dels tipus i sistemes de consulta de la<br />

informació.<br />

A l'Estat espanyol, les xifres que aporta<br />

l'Instituto Nacional de Estadística són les<br />

següents:<br />

- 50.000 minusvàlids menors de<br />

6 anys.<br />

- 3 milions de minusvàlids d'entre<br />

6 i 64 anys.<br />

- 1 milió de minusvàlids de més de 65<br />

anys.<br />

- Els indicadors de salut del Ministeri de<br />

Sanitat i Consum preveuen que cada<br />

espanyol viurà més de 14 anys de la<br />

seva vida amb algun tipus d'incapacitat<br />

crònica i degenerativa.<br />

La llei obliga a fer edificis sense barreres<br />

arquitectòniques orientats als usuaris<br />

amb mobilitat reduïda:<br />

La interpretació d'aquesta garantia com<br />

una normativa generalitzada fa oblidar<br />

de vegades la realitat. Hi ha un important<br />

percentatge de població que pateix<br />

minusvalideses que no preveu la legislació<br />

esmentada anteriorment.<br />

Ens referim als cecs, als sords i als que<br />

tenen ambliopia i altres defectes físics<br />

que els dificulten l'accés a l'oferta de les<br />

biblioteques.<br />

També es troben en situació discapacitada<br />

o amb mobilitat reduïda els grups d'usuaris<br />

següents:<br />

63<br />

07.03<br />

L’organizació modulada<br />

de tapes de<br />

registre anivellades<br />

amb el paviment permet<br />

accedir fàcilment<br />

a les canalitzacions<br />

encastades sobre el<br />

forjat.


07.04<br />

Bibiloteca Tecla Sala<br />

(L’Hospitalet de<br />

Llobregat,<br />

Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Albert Viaplana.<br />

L’accés a l’edifici,<br />

situat en planta<br />

primera, es resol<br />

amb une gran rampa<br />

en la qual s’incorporen<br />

elements de<br />

mobiliari urbano.<br />

07.05<br />

Punt de consulta<br />

estàtic dissenyat i<br />

dimensionat per a<br />

un minusvàlit.<br />

Tercera edat.<br />

Usuaris amb cotxets de nens o<br />

carrets de la compra.<br />

Dones embarassades.<br />

Persones accidentades.<br />

L'<strong>arquitectura</strong> i l'equipament de la<br />

biblioteca disposen d'eines que poden<br />

ajudar a la integració d'aquest tipus de<br />

públic. Convé reflexionar sobre diversos<br />

aspectes:<br />

- L'increment econòmic resultant de l'adaptació<br />

d'un edifici al públic discapacitat<br />

no és significatiu quan es planteja al<br />

començament del projecte.<br />

- Cal tenir en compte tots els tipus d'incapacitats.<br />

- Gran part de les minusvalideses no<br />

impliquen incapacitat total. Per tant, es<br />

poden incorporar solucions senzilles i a<br />

la vegada efectives per a un alt percentatge<br />

de discapacitats.<br />

Exterior de l'edifici<br />

Edifici atractiu i fàcilment identificable.<br />

Tant si es vol donar l'aspecte d'un edifici<br />

comercial, com si es concep com un<br />

monument, el caràcter d'edifici públic i<br />

alhora de servei bibliotecari obert a<br />

tothom ha de quedar reflectit en la imatge<br />

exterior.<br />

64<br />

Aquesta característica s'ha d'imposar<br />

quan la biblioteca formi part d'un complex<br />

més ampli en el qual es desenvolupin<br />

altres activitats.<br />

Organització de l'accés que convidi a<br />

entrar:<br />

- Quan hi hagi barreres físiques entre el<br />

carrer i el vestíbul, convé disposar de<br />

rampes o qualsevol altre sistema que<br />

faciliti el recorregut d'accés. (Fig. 07.04)<br />

Per assegurar una bona orientació als<br />

deficients visuals, es pot incorporar una<br />

il·luminació adequada i un tractament<br />

contrastat dels volums i dels elements<br />

arquitectònics.<br />

- Si el solar ho permet, hi ha diversos<br />

elements que poden ajudar a donar<br />

una imatge accessible de l'edifici:<br />

Espai exterior connectat amb la<br />

biblioteca per fer-hi activitats<br />

paral·leles.<br />

Bancs i altres elements de mobiliari<br />

urbà que configurin una zona de<br />

descans i de relació.<br />

Aparcament de bicicletes, ciclomotors<br />

i vehicles.<br />

Interior de l'edifici<br />

- Vestíbul acollidor, amb un emplaçament<br />

i una estructura que facilitin la<br />

interpretació dels diferents espais.<br />

- Claredat de circulacions:<br />

Claredat física:<br />

Inexistència d'obstacles i comoditat<br />

en la comunicació vertical i<br />

horitzontal.<br />

Claredat psicològica:<br />

L'usuari ha d'interpretar la biblioteca<br />

com un servei de lliure accés,<br />

amb un únic control al vestíbul.<br />

Aquesta solució permet que els<br />

desplaçaments entre les diferents<br />

seccions de la biblioteca no provoquin<br />

canvis ambientals bruscos ni<br />

sensacions restrictives.<br />

- Imatge acollidora i agradable per a tots<br />

els públics. Es desaconsellen criteris<br />

de disseny susceptibles de provocar<br />

rebuig.<br />

- Espais de circulació, materials d'acabat i<br />

dotació d'equipament adequats per facilitar<br />

l'accessibilitat al públic discapacitat.<br />

- Mobiliari:<br />

Les prestatgeries de llibres i els elements<br />

de mobiliari que contenen altres<br />

tipus de suport han de permetre veure i


accedir a tot el material. Amb el mateix<br />

criteri, la col·locació d'aquests elements,<br />

les distàncies que tenen entre<br />

si, les alçades i tota la resta de mobles,<br />

han d'oferir una estada còmoda i una<br />

fàcil recerca de la informació.<br />

Adequació al públic discapacitat:<br />

La distribució del mobiliari ha de<br />

permetre la circulació als usuaris<br />

que tenen dificultats de mobilitat.<br />

Les prestatgeries i altres elements<br />

que contenen el fons de lliure<br />

accés han de permetre l'accés a<br />

tots els documents.<br />

El mobiliari d'atenció al públic ha<br />

de permetre l'apropament frontal<br />

d'una cadira de rodes.<br />

Un punt de consulta estàtic dissenyat<br />

i dimensionat per a un<br />

minusvàlid, també és accessible<br />

per a la resta d'usuaris.<br />

La instal·lació d'aquest mobiliari<br />

en tota la biblioteca evitarà la<br />

creació de punts específics.<br />

(Fig. 07.05)<br />

Els deficients visuals i auditius<br />

han de poder treballar amb un<br />

acompanyant. Per tant, a les taules<br />

contínues cal pensar en subdivisions<br />

mòbils i desmuntables.<br />

Equipament:<br />

Les noves tecnologies de la informació<br />

proporcionen un nivell d'independència<br />

en el procés d'integració<br />

social que no es pot aconseguir<br />

amb altres mitjans.<br />

Hi ha perifèrics d'ordinador aptes<br />

per a l'ús de persones minusvàlides,<br />

materials adaptats per a<br />

deficients visuals i sonors, com<br />

també aparells ortopèdics que els<br />

ajuden en la mobilitat.<br />

POSSIBILITAT D'AMPLIACIÓ<br />

Hi ha qui diu que la biblioteca és un<br />

organisme viu: si no creix, es mor.<br />

El programa funcional ha d'indicar les<br />

perspectives en aquest sentit: a més de<br />

la superfície construïda que ha de tenir<br />

la biblioteca que es vol realitzar, convé<br />

indicar la superfície que tindrà en un<br />

futur determinat i la data aproximada de<br />

l'ampliació.<br />

Les opcions de creixement estan molt<br />

relacionades amb l'elecció del solar i<br />

amb l'execució per fases.<br />

Elecció del solar<br />

- Si el solar ho permet, l'arquitecte ha<br />

de preveure que es pugui ampliar<br />

pels costats, per la part superior amb<br />

l'addició de plantes superiors, o per<br />

sota amb la incorporació de plantes<br />

soterrades.<br />

Aquesta operació ha de poder-se efectuar<br />

sense greus interferències arquitectòniques,<br />

despeses inútils o importants<br />

disfuncions del servei bibliotecari.<br />

Per tant, és convenient que el projecte<br />

de la biblioteca es completi amb un<br />

estudi d'organització i de volumetria<br />

que al seu moment seria la base d'un<br />

projecte d'ampliació.<br />

- Si les característiques de l'emplaçament<br />

fan impossible el creixement, l'edifici ha<br />

de permetre l'autorenovació en si mateix<br />

i la possibilitat d'establir noves pautes de<br />

funcionament.<br />

Execució per fases<br />

En moltes ocasions el promotor encarrega<br />

a l'arquitecte un projecte de biblioteca en<br />

què l'execució serà per fases.<br />

La causa principal és la voluntat d'inaugurar<br />

la biblioteca amb un pressupost que<br />

únicament permet construir un edifici amb<br />

la superfície mínima necessària.<br />

Encara que hi hagi un calendari d'obres<br />

que asseguri una execució continuada<br />

de la resta de fases, convé que l'arquitecte<br />

resolgui cada etapa com una unitat<br />

completa, com un edifici aparentment<br />

acabat.<br />

En cas contrari, l'excessiva dilatació<br />

dels terminis fa de la biblioteca un<br />

equipament ancorat en el temps, amb<br />

una constant sensació de provisionalitat<br />

que repercuteix en el funcionament<br />

del servei.<br />

Mesures de creixement:<br />

Elecció dels sistemes<br />

constructius.<br />

Tipus de mobiliari.<br />

Elecció dels sistemes constructius<br />

- Materials:<br />

Els materials exteriors i interiors han de<br />

permetre que l'ampliació sigui relativament<br />

fàcil.<br />

A priori, sembla aconsellable emprar<br />

65


07.06<br />

Biblioteca Central<br />

(Cornellà de<br />

Llobregat).<br />

Arquitecte:<br />

Josep -Emili Donato.<br />

La biblioteca està<br />

situada en un gran<br />

edifici on es troben<br />

altres equipamients.<br />

L’estructura<br />

modulada de l’edifici<br />

i la localització<br />

estratègica dels<br />

nuclis de<br />

comunicació<br />

vertical faciliten la<br />

possibilitat de<br />

creixement de la<br />

biblioteca.<br />

unitats repetitives i modulars, però en<br />

general convé triar materials que assegurin<br />

una correcta solució formal de la<br />

possible ampliació.<br />

- Estructura:<br />

Si és previst que creixi en alçada, caldrà<br />

dimensionar-la adequadament.<br />

Si creix horitzontalment, convé optar per<br />

una solució modular.<br />

- Instal·lacions:<br />

Tant les instal·lacions pròpies de l'edifici<br />

com les específiques del servei bibliotecari<br />

hauran de ser sistemes ampliables.<br />

Aquesta característica afectarà principalment<br />

la dimensió i l'accessibilitat dels<br />

passos d'instal·lacions i de les centralitzacions.<br />

(Fig. 07.06)<br />

Tipus de mobiliari<br />

Tant si l'edifici haurà d'ampliar més endavant<br />

la seva superfície com si ja té la<br />

dimensió adequada, la majoria de biblioteques<br />

organitzen les col·leccions amb<br />

una previsió d'increment anual del fons<br />

documental.<br />

Les prestatgeries de llibres i els elements<br />

de mobiliari que contenen altres tipus de<br />

suport han de tenir un disseny que permeti<br />

incrementar la capacitat o repetir el<br />

model.<br />

A més, en el moment d'organitzar el<br />

mobiliari l'arquitecte ha de preveure una<br />

distribució que ofereixi expectatives de<br />

creixement.<br />

La majoria de les recomanacions descrites<br />

anteriorment representa un incre-<br />

66<br />

ment econòmic en l'execució de l'obra.<br />

Tot i així, el preu final d'un edifici<br />

ampliat és clarament inferior quan les<br />

fases inicials s'han executat amb<br />

aquestes previsions.<br />

L'experiència ha demostrat que, en<br />

general, l'edifici s'ha de projectar amb<br />

perspectives de creixement.<br />

Es poden derogar diversos dels "deu<br />

manaments", suavitzar-ne d'altres, però<br />

en cap moment no es pot renunciar a la<br />

possibilitat d'ampliar una biblioteca.<br />

VARIETAT<br />

Les biblioteques són equipaments amb<br />

molta varietat de contingut:<br />

Usuaris<br />

- La majoria de biblioteques són de lliure<br />

accés. Per tant, estan destinades a<br />

qualsevol tipus d'usuari.<br />

- Cada usuari té diversos interessos i<br />

necessitats.<br />

Tipus de biblioteca<br />

- Nacional, especialitzada, universitària,<br />

pública, etc.<br />

- Dins d'un mateix tipus, les diverses<br />

biblioteques tenen aspectes que les<br />

diferencien, com ara la dimensió, la<br />

localització i les funcions paral·leles<br />

assignades.<br />

Activitats<br />

En cada àrea de servei es porten a terme<br />

Planta baixa Planta primera Planta segona<br />

0 5 10


07.07<br />

diferents activitats, tant pel personal<br />

bibliotecari com pels usuaris.<br />

S'ha de proporcionar un entorn adequat<br />

per a tothom:<br />

- Espais que facilitin la informació i<br />

consulta de qualsevol tipus de material<br />

(llibre, revista, disc compacte,<br />

vídeo, etc.).<br />

- Espais recollits per afavorir la concentració.<br />

- Espais confortables de descans, de<br />

lleure i de relació.<br />

Fons documental<br />

La col·lecció es presenta en múltiples<br />

sistemes de suport. A més, la biblioteca<br />

Planta inferior<br />

Planta superior<br />

ha de possibilitar la consulta en qualsevol<br />

d'aquests suports.<br />

Equipament<br />

El mobiliari és molt divers i alhora molt<br />

específic.<br />

Quant a l'equipament informàtic i audiovisual,<br />

s'afegeix la necessitat d'instal·larlo<br />

en gran quantitat de punts dins de<br />

cada àrea.<br />

Tot i la varietat d'elements que conformen<br />

el servei bibliotecari, l'arquitecte<br />

disposa d'eines per proporcionar un<br />

entorn acollidor i variat per a cadascuna<br />

de les activitats.<br />

0 1 5<br />

Planta accés<br />

67<br />

07.07 i 07.08<br />

Biblioteca Pompeu<br />

Fabra (Mataró,<br />

Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Miquel Brullet.<br />

La situació i<br />

dimensió del vestíbul<br />

permeten la immediata<br />

comprensió<br />

dels principals espais<br />

de la biblioteca.<br />

07.09<br />

Biblioteca Pompeu<br />

Fabra (Mataró,<br />

Barcelona).


- Dimensió i forma de cada espai.<br />

- Alçada de les diferents zones d'un<br />

mateix espai.<br />

- Obertures exteriors: il·luminació natural i<br />

relacions visuals interior-exterior.<br />

- Il·luminació artificial: intensitat, color de<br />

la llum, etc.<br />

- Mobiliari:<br />

Disseny i distribució, alçada dels diferents<br />

grups de prestatgeries, dimensió<br />

i forma de les taules de treball, situació<br />

i composició dels taulells d'informació,<br />

etc.<br />

- Tractament, textura i color dels acabats.<br />

ORGANITZACIÓ<br />

La biblioteca ha de facilitar l'apropament<br />

entre l'usuari i el fons documental.<br />

La multiplicitat d'elements que ofereix,<br />

pot fins i tot crear fatiga visual a l'usuari.<br />

Per tant, cal compensar-la amb una<br />

bona organització dels espais, del mobiliari<br />

i de la col·lecció.<br />

És aconsellable que l'arquitecte es<br />

plantegi el projecte amb les recomanacions<br />

següents: (Fig. 07.07, 07.08 i<br />

07.09)<br />

- Articulació de l'edifici que permeti la<br />

immediata comprensió dels principals<br />

espais des del vestíbul d'accés.<br />

Aquesta "unitat visual" determina en<br />

gran manera les circulacions i el funcionament<br />

de tota la biblioteca.<br />

- Especial èmfasi en el concepte de passeig.<br />

L'usuari ha d'utilitzar la biblioteca<br />

amb llibertat, i l'edifici ha d'oferir la possibilitat<br />

de circular per les diferents<br />

àrees d'una forma natural.<br />

- Articulació dels espais:<br />

- Respectar les relacions entre les<br />

diferents àrees que s'especifiquen en<br />

el "programa funcional".<br />

- Potenciar la fluïdesa espacial entre<br />

totes les àrees.<br />

- Nuclis de comunicacions verticals:<br />

- Escales i ascensors identificables<br />

pels usuaris.<br />

- Vestíbuls d'arribada a les diferents<br />

plantes que ofereixin una bona relació<br />

visual amb els espais i limitin els<br />

recorreguts innecessaris.<br />

- Diferenciació clara dels nuclis d'ús<br />

públic i els nuclis de servei intern.<br />

68<br />

- Localització dels sanitaris:<br />

Accessibilitat des de tots els espais,<br />

principalment des de les zones que<br />

també poden tenir un ús i un horari<br />

independents del servei bibliotecari<br />

pròpiament dit.<br />

- Nombre de plantes de la biblioteca:<br />

Quan el solar ho permet, són clars els<br />

avantatges d'organitzar el programa en<br />

un sol nivell:<br />

- Millora de l'accessibilitat.<br />

- Flexibilitat en l'organització de les<br />

circulacions.<br />

Hi ha una sèrie de criteris que cal tenir<br />

en compte quan les dimensions del<br />

solar obliguen a repartir el programa en<br />

més nivells:<br />

- Emplaçament a la planta baixa dels<br />

espais més compatibles amb el<br />

soroll, dels més atractius i dels que<br />

tinguin més afluència de públic.<br />

- Organització de les plantes en funció<br />

de l'especificitat de les activitats, per<br />

tal de no pertorbar els lectors amb el<br />

soroll provocat pel moviment dels<br />

usuaris.<br />

- Organització del mobiliari:<br />

Amb els diferents elements de mobiliari<br />

es poden estructurar les zones de pas,<br />

els espais de prestatgeries de lliure<br />

accés, les àrees de lectura, etc.<br />

Pel que fa als taulells d'informació, el<br />

nombre i la localització són una conseqüència<br />

directa de la solució arquitectònica.<br />

Una encertada organització dels espais<br />

permet:<br />

- Reduir al mínim el nombre de taulells<br />

per tal d'optimitzar les tasques del<br />

personal bibliotecari.<br />

- Facilitar de control de tots els<br />

espais.<br />

- Emplaçar els taulells en llocs visibles<br />

i accessibles al públic des de<br />

qualsevol punt.<br />

CONFORT I CONSTÀNCIA<br />

La biblioteca ha de ser un espai confortable<br />

i còmode on el públic es trobi a<br />

gust, un espai que provoqui el desig de<br />

tornar-hi.<br />

D'altra banda, els estudis efectuats<br />

sobre la conservació dels fons documentals<br />

indiquen que s'ha de proporcionar<br />

un medi ambient amb paràmetres<br />

constants.


La varietat d'activitats, les diferents<br />

densitats d'usuaris i els diversos tipus<br />

de suport de les col·leccions fan que<br />

sigui tremendament complex aconseguir<br />

un confort ambiental per a totes<br />

les situacions.<br />

Les eines de què disposa l'arquitecte<br />

per proporcionar unes condicions de<br />

treball segures i confortables són:<br />

- Climatització:<br />

La temperatura fresca i constant, així<br />

com un nivell també constant d'humitat,<br />

milloren l'eficàcia de la biblioteca i<br />

fomenten la freqüència d'ús.<br />

- Il·luminació artificial:<br />

La instal·lació ha de possibilitar els<br />

canvis de distribució de mobiliari, però<br />

alhora ha de proporcionar ambients<br />

de treball diferenciats.<br />

- Insonorització:<br />

El tractament de la pell exterior de l'edifici,<br />

la insonorització de les<br />

instal·lacions i els materials d'acabat<br />

interior han d'assegurar uns nivells<br />

acústics acceptables en cada zona.<br />

En el capítol "Condicionament dels<br />

espais" s'analitzen detalladament les<br />

exigències lligades al confort interior.<br />

SENYALITZACIÓ<br />

La informació que ofereix la biblioteca<br />

ha de ser clara per a tot tipus de<br />

públic.<br />

Hi ha biblioteques especialitzades en<br />

una temàtica concreta i altres adreçades<br />

a tothom, però en la majoria dels<br />

casos es tracta d'oferir en lliure accés<br />

la totalitat dels documents.<br />

Es fa necessari establir un sistema<br />

d'indicadors que faci possible el recorregut<br />

orientat dels lectors per uns<br />

espais que flueixin amb continuïtat a<br />

través d'una distribució intencionada<br />

del fons.<br />

La senyalització és el sistema d'informació<br />

públic destinat a facilitar aquest<br />

recorregut.<br />

Per la seva importància i complexitat,<br />

es recomana elaborar un estudi específic,<br />

executat per un professional i<br />

incorporat al projecte arquitectònic, que<br />

englobi tots els aspectes a partir d'un<br />

programa precís de necessitats.<br />

Tipus de senyalització<br />

- Exterior:<br />

Separada de l'edifici:<br />

- Indicadors emplaçats en la trama<br />

urbana per localitzar la biblioteca.<br />

Emplaçada a l'edifici mateix:<br />

- Identificació de la biblioteca.<br />

- Indicadors de l'horari, aparcaments,<br />

bústies de retorn de llibres, accés de<br />

servei, etc. (Fig. 07.10)<br />

- Interior:<br />

Direccional dels espais funcionals:<br />

- Indicacions que orientin l'usuari cap a<br />

les diferents àrees i serveis.<br />

Pròpia de l'edifici:<br />

- Sanitaris.<br />

69<br />

07.10<br />

Biblioteca Central<br />

P. Miquel d’Esplugues<br />

(Esplugues de<br />

Llobregat,<br />

Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Artigues & Sanabria<br />

arquitectes.<br />

Senyalització<br />

exterior.<br />

07.11<br />

Senyalització interior.


07.12<br />

- Comunicacions verticals.<br />

- Recorreguts i sortides d'emergència.<br />

- Locals amb pas restringit, etc.<br />

Normativa de la biblioteca:<br />

- Indicadors de silenci, del sistema<br />

de recollida dels documents i d'altres<br />

pautes de comportament de<br />

l'usuari.<br />

Temàtica:<br />

- Espais i seccions temàtiques.<br />

- Contingut dels diferents elements de<br />

mobiliari.<br />

- Centres d'interès.<br />

- Informació de les activitats, etc.<br />

(Fig. 07.11)<br />

Aspectes que cal considerar<br />

La senyalització té les finalitats<br />

següents:<br />

- Facilitar l'accés a la biblioteca.<br />

- Utilitzar òptimament els espais i serveis<br />

de l'edifici.<br />

- Potenciar l'autonomia en l'accés al<br />

material documental.<br />

Paral·lelament, pot contribuir a la creació<br />

de la identitat visual o "imatge de marca"<br />

de la biblioteca.<br />

La complexitat d'aquesta disciplina es<br />

manifesta tant en la diversitat de missatges<br />

com en la quantitat de punts en<br />

què s'aplica (espais, mobles contenidors<br />

de documents, activitats, informació,<br />

etc.).<br />

Les dificultats s'incrementen si es té en<br />

compte que una part del públic és discapacitada<br />

(persones amb visió reduïda,<br />

etc.).<br />

La senyalització comporta tres fases:<br />

70<br />

Estudi de necessitats.<br />

Traducció a llenguatge visual.<br />

Disseny, execució i instal·lació de<br />

tots els components.<br />

La segona i la tercera fases requereixen<br />

definir els punts següents:<br />

Tipologia gràfica.<br />

Missatge.<br />

Jerarquia.<br />

Caràcter.<br />

Color.<br />

Materials i sistema constructiu.<br />

Col·locació.<br />

Tipologia gràfica<br />

Es parteix dels signes, imatges i paraules<br />

que es transformen, més o menys<br />

reduïts, a l'estat de símbols.<br />

Des d'aquesta òptica, la senyalització<br />

ideal és la que permet a l'ull humà identificar<br />

un símbol o pictograma abans de<br />

llegir o desxifrar el sentit de la paraula o<br />

la imatge.<br />

Atesa la dificultat de trobar símbols<br />

comprensibles per públics heterogenis,<br />

únicament poden utilitzar-se pictogrames<br />

en la senyalització pròpia de l'edifici<br />

(sanitaris, ascensors, etc.), amb un<br />

ventall de simbologia entenedora per<br />

tothom.<br />

Pel que fa a la senyalització temàtica,<br />

inevitablement es requereix un sistema<br />

gràfic que inclogui alguna llegenda.<br />

(Fig. 07.12)<br />

Regles òptiques que s'han de respectar<br />

per facilitar la lectura:<br />

- Dimensió i proporcions que permetin<br />

llegir el missatge d'un sol cop d'ull.<br />

- Alçada de les lletres o de les imatges<br />

en funció de la distància des d'on ha<br />

de ser llegida (de prop d'1 cm d'alçada<br />

per cada metre de distància).<br />

Terminologia:<br />

- Text:<br />

Termes que representin bé els conceptes<br />

que es vol denominar, i que alhora,<br />

dins la correcció, siguin propers al llenguatge<br />

estàndard..<br />

- Fletxes:<br />

Simbologia contundent que no provoqui<br />

dubtes.<br />

- Plànols de planta:<br />

De fàcil comprensió, amb indicadors


que informin del punt de localització de<br />

l'usuari en el plànol respecte a la resta<br />

d'espais.<br />

Missatge<br />

- Clar, concís i entenedor per a tot tipus<br />

de públic.<br />

Un dels principis d'aquesta disciplina<br />

diu que l'excés d'informació anul·la la<br />

informació.<br />

- De lectura ràpida.<br />

- Que provoqui la finalitat desitjada per<br />

l'usuari.<br />

- Que no hi hagi un nombre excessiu de<br />

prohibicions.<br />

Jerarquia<br />

L'usuari d'una biblioteca actua impulsat<br />

per tres motivacions: buscar, identificar i,<br />

finalment, apropiar-se dels documents.<br />

El sistema de senyalització ha de<br />

resoldre gradualment el procés d'aproximació<br />

a la informació.<br />

Caràcter<br />

Hi ha dos tipus de senyalització en funció<br />

del missatge:<br />

- Permanent.<br />

- Transitori o efímer (informació d'activitats,<br />

etc.).<br />

Aquesta característica és determinant en<br />

el disseny i l'execució dels seus components<br />

constructius.<br />

Color<br />

El contrast de colors és una llei òptica<br />

molt utilitzada en senyalització.<br />

Bàsicament n'hi ha de tres tipus:<br />

- Contrast fort: oposició entre clar i fosc.<br />

- Contrast feble: oposició entre tons o<br />

degradats del mateix color.<br />

- Contrast molt feble: oposició entre acabats<br />

mates i brillants del mateix color.<br />

El contrast entre un color determinat i el<br />

seu complementari (per exemple verd<br />

sobre vermell, taronja sobre blau o violeta<br />

sobre groc) és una tècnica molt<br />

emprada en pintura però desaconsellada<br />

en senyalització.<br />

La visió d'un color col·locat sobre el seu<br />

complementari dóna una sensació de<br />

moviment, i aquest fenomen òptic disminueix<br />

la comprensió del text.<br />

En el quadre annex es puntua de major a<br />

menor les millors combinacions entre el<br />

color dels signes i el color de fons:<br />

Signes Fons Puntuació<br />

Negre .................... Groc....................... 5<br />

Negre .................... Blanc...................... 4<br />

Verd fosc ............... Blanc...................... 4<br />

Blau fosc ............... Blanc...................... 4<br />

Vermell .................. Blanc...................... 3<br />

Groc....................... Negre..................... 3<br />

Blanc ..................... Blau........................ 2<br />

Blanc.. ................... Vermell....................1<br />

Vermell................... Groc........................ 1<br />

Hi ha colors que tenen una connotació<br />

implícita que cal tenir en compte.<br />

Per exemple, els vermells signifiquen<br />

perill o prohibició, mentre que els verds<br />

indiquen accés autoritzat.<br />

Materials i sistema constructiu<br />

- Resistents als canvis d'emplaçament,<br />

al vandalisme i, en els casos necessaris,<br />

a la intempèrie.<br />

- Inalterables amb el pas del temps i<br />

amb els canvis de llum i temperatura.<br />

- Materials d'acabat que no produeixin<br />

enlluernaments.<br />

- Tipus de suport i de retolació adaptables<br />

a futurs canvis.<br />

- Sistema constructiu que permeti al<br />

personal bibliotecari afegir nous missatges,<br />

com també canviar-ne el contingut.<br />

Aquesta recomanació és primordial<br />

per a la senyalització normativa i<br />

temàtica. Per tant, els tipus de suport<br />

han de tenir un format i un sistema<br />

de manipulació que faciliti aquesta<br />

tasca amb les eines pròpies de la<br />

biblioteca (retolació amb ordinador,<br />

etc.).<br />

Les solucions rígides provoquen l'aparició<br />

d'una senyalització paral·lela<br />

completament diferent, amb la consegüent<br />

pèrdua de la unitat d'imatge.<br />

71<br />

07.13<br />

Biblioteca Mercè<br />

Rodoreda<br />

(Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Màrius Quintana.


07.14<br />

Biblioteca Pompeu<br />

Fabra (Mataró,<br />

Barcelona).<br />

L’energIa produïda<br />

per la façana<br />

fotovoltàica es<br />

tradueix en un<br />

important estalvi en<br />

el consum energètic<br />

de la biblioteca.<br />

- Sistemes d'instal·lació de la senyalització:<br />

Autoportant.<br />

Penjada.<br />

Grafiada en elements estàtics.<br />

Recolzada en altres elements.<br />

- Tipus de suports més característics:<br />

Banderoles.<br />

Directoris.<br />

Plànols.<br />

Plafons d'anuncis.<br />

Cartells informatius.<br />

Rètols identificadors del fons<br />

temàtic.<br />

Col·locació<br />

Característiques principals:<br />

- Determina els circuits previstos per a<br />

l'usuari.<br />

- Tradueix implícitament les decisions<br />

del servei bibliotecari en termes de<br />

col·leccions, accés a les matèries, política<br />

d'acolliment i forma de projectar els<br />

recursos posats a disposició del públic.<br />

Recomanacions bàsiques:<br />

- Visible:<br />

Localitzada dins el camp visual dels<br />

usuaris:<br />

- Alçada adequada al tipus d'usuari.<br />

- Emplaçada en relació amb el moviment<br />

natural (a la dreta quan es travessa<br />

un dintell, al costat de l'obertura<br />

de les fulles de porta, etc.).<br />

(Fig. 07.13)<br />

Sense obstruccions visuals produïdes<br />

per elements arquitectònics i mobiliari<br />

(pilars, llumemeres, prestatgeries,<br />

etc.).<br />

72<br />

Orientació que no provoqui l'enlluernament<br />

provinent de les obertures exteriors.<br />

- Ben il·luminada.<br />

- Situada estratègicament al lloc en què<br />

sorgeix el dubte.<br />

Possibles localitzacions:<br />

- Sostre, paviment o altres paraments<br />

horitzontals.<br />

- Paraments verticals.<br />

- Mobiliari (penjada, intercalada entre els<br />

documents, recolzada, etc.).<br />

SOSTENIBILITAT I MANTENIMENT<br />

Durada dels edificis<br />

Els elements constructius experimenten<br />

variacions de les seves característiques<br />

fonamentals, sia en les formes inicials<br />

sia en l'estructura fisicoquímica, i perden<br />

tard o d'hora les seves prestacions<br />

inicials.<br />

Període de temps que es pot esperar de<br />

la vida útil d'un edifici:<br />

Element<br />

- Vida útil del cos de l'edifici<br />

- Estructura portant<br />

- Elements bàsics de la<br />

façana<br />

- Elements més febles de la<br />

façana (tancaments, persianes,<br />

etc.)<br />

- Instal·lacions<br />

- Teles impermeables de les<br />

cobertes<br />

- Pintures i vernissos<br />

Vida útil<br />

com a mínim<br />

100 anys<br />

ha de durar tant<br />

com l'edifici<br />

han de durar tant<br />

com l'edifici<br />

de 25 a 50 anys<br />

de 10 a 25 anys<br />

de 10 a 15 anys<br />

de 5 a 10 anys<br />

Les causes de degradació es troben en<br />

diferents fases del procés constructiu.<br />

A continuació se'n detallen els percentatges:<br />

- Projecte 40%<br />

- Fabricació dels materials 15%<br />

- Posada en obra 35%<br />

- Manteniment 10%<br />

Aquests estudis estadístics, elaborats per<br />

diverses entitats interessades en el control<br />

i la prevenció de riscos (principalment<br />

les companyies asseguradores), determinen<br />

que el 75% dels casos de degradació<br />

es produeixen per errors dels professionals<br />

de l'<strong>arquitectura</strong>, repartits en


parts quasi iguals entre els qui conceben<br />

l'edifici (40%) i els qui el materialitzen<br />

(35%).<br />

Els factors que redueixen les expectatives<br />

de durabilitat són els següents:<br />

- Prioritat en la reducció de costos, el<br />

confort i aspectes purament estètics,<br />

que ha generat nous sistemes constructius<br />

amb resultats incerts en la seva<br />

durabilitat.<br />

- Aparició progressiva d'una producció<br />

industrial cada cop més innovadora<br />

que deixa antiquades solucions molt<br />

abans de la seva degradació física.<br />

- Més velocitat en el canvi de gustos i<br />

costums que no pas en l'adaptabilitat<br />

dels edificis.<br />

Ens dirigim a una reducció del cicle<br />

construcció-demolició. Per tant, el futur<br />

ens porta a una nova manera de construir<br />

en la qual l'aspecte "reciclable" és<br />

un valor en alça, mentre que l'aspecte<br />

"durable" va a la baixa.<br />

Sostenibilitat<br />

S'entén per sostenible tot allò que es por<br />

aguantar, és a dir, que hi ha un equilibri<br />

entre dos actes: el primer consisteix a<br />

pensar, planificar o desitjar, i el segon, a<br />

materialitzar i garantir que es compleixen<br />

les condicions objectives i subjectives<br />

inicials.<br />

La capacitat limitada del nostre planeta<br />

i la forta incidència que en aquest àmbit<br />

té el sector de la construcció estan<br />

comportant canvis que modifiquen<br />

substancialment els sistemes actuals<br />

de treball.<br />

L'impacte que la construcció d'un edifici<br />

té sobre el medi ambient es pot analitzar<br />

des dels punts següents:<br />

- Implantació i integració en l'entorn.<br />

- Impacte dels materials sobre el medi<br />

ambient durant el procés d'extracció,<br />

processament i fabricació, vida útil i reciclatge<br />

o eliminació.<br />

- Influència del disseny arquitectònic en el<br />

comportament de l'edifici al llarg de la<br />

seva vida útil.<br />

- Consum energètic, tant en la construcció<br />

com en l'ús. (Fig. 07.14 i 07.15)<br />

Des dels últims anys s'està manifestant<br />

un elevat interès perquè el sector de la<br />

construcció evolucioni de manera respectuosa<br />

amb el medi ambient.<br />

La manca de normativa en aquest camp<br />

fa necessària la intervenció del promotor<br />

públic com a impulsor de noves pràctiques<br />

constructives més sostenibles<br />

incorporades en tot el procés: des de la<br />

promoció fins a la desconstrucció.<br />

Estratègies per a una<br />

<strong>arquitectura</strong> sostenible<br />

Han d'aplicar-se en les fases següents:<br />

Programa.<br />

Implantació.<br />

Projecte.<br />

Posada en obra.<br />

Manteniment.<br />

Programa<br />

Un equipament sostenible, tant en l'execució<br />

de l'edifici com en la vida útil del<br />

servei, ha de programar-se amb els criteris<br />

següents:<br />

- Donar resposta a les necessitats reals<br />

de la propietat.<br />

- Construir un edifici rentable, amb un<br />

equilibri entre el cost inicial i el cost de<br />

manteniment durant la vida útil, i amb<br />

una gestió que requereixi el mínim de<br />

recursos financers i humans.<br />

- Incloure una previsió dels costos d'inversió<br />

i de manteniment tant de l'edifici<br />

com del servei bibliotecari.<br />

Implantació<br />

Respecte al medi natural.<br />

Projecte<br />

Concepció:<br />

- Edifici expositor de l'activitat per la qual<br />

es construeix.<br />

-· Versatilitat que permeti l'evolució en el<br />

temps.<br />

73<br />

07.15<br />

Biblioteca Pompeu<br />

Fabra (Mataró,<br />

Barcelona).<br />

Façana fotovoltàica.


07.16<br />

Biblioteca Joan Triadú<br />

(Vic, Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Bosch - Cuspinera<br />

Associats.<br />

Les característiques<br />

de l’edifici, amb una<br />

teulada que cobreix<br />

un antic claustre,<br />

feien aconsellable<br />

il.luminar-lo des de la<br />

part mès alta. La dificultat<br />

d’accedir als<br />

carrils d’il.luminació es<br />

soluciona amb un sistema<br />

motoritzat que<br />

els desplaça fins al<br />

nivell del paviment.<br />

- Accessibilitat a les seves parts o materials<br />

més susceptibles de degradar-se.<br />

Forma:<br />

- Edificis que no requereixin gaires hores<br />

d'il·luminació artificial i de climatització<br />

per mantenir un ambient uniforme i<br />

constant.<br />

Des d'aquesta òptica, l'edifici cúbic és<br />

l'opció òptima per reduir la superfície<br />

dels tancaments exteriors, ja que la<br />

relació entre la superfície de paraments<br />

verticals i coberta i la superfície del sòl<br />

és mínima.<br />

Façanes:<br />

- Relació equilibrada entre les obertures<br />

exteriors i els paraments massissos per<br />

afavorir l'estalvi energètic. Les finestres<br />

faciliten la sortida de calor a l'hivern i<br />

l'entrada de calor a l'estiu.<br />

- Incorporació de proteccions per donar<br />

ombra a les obertures, de manera que<br />

es redueixi la penetració de la llum<br />

solar en els mesos càlids, i que es limitin<br />

les necessitats de refrigeració<br />

durant l'estiu.<br />

- Previsió del sistema de neteja de les<br />

finestres. Els edificis hermètics o amb<br />

obertures inaccessibles obliguen a contractar<br />

la neteja a empreses especialitzades.<br />

El cost econòmic que representa<br />

es reflecteix en moltes ocasions,<br />

sobretot en edificis públics, en manca<br />

de netedat.<br />

- Tractament dels murs que garanteixin<br />

la inèrcia tèrmica. L'aïllament tèrmic en<br />

les noves construccions i els gruixos<br />

dels murs en edificis existents ajuden a<br />

mantenir la temperatura interior.<br />

Materials:<br />

- Adequació al pressupost.<br />

74<br />

- Capacitat per durar en les condicions<br />

previstes de manteniment i en la possibilitat<br />

de la seva reparació.<br />

- Indicació de les condicions de subministrament<br />

en les quals els materials<br />

han d'arribar a l'obra (tipus d'embalatge,<br />

accessoris que han de portar, etc.) i<br />

de les condicions d'emmagatzematge a<br />

l'obra fins al moment d'utilitzar-los.<br />

- Tipus de materials:<br />

- A l'exterior, impermeables a les condicions<br />

externes i permeables de l'interior<br />

a l'exterior.<br />

- A l'interior, acabats de colors clars i<br />

llisos en parets i sostres per permetre<br />

una millor difusió de la llum.<br />

- Predomini dels materials reciclats o<br />

de fàcil reciclatge (ferro, alumini,<br />

ceràmica, fusta, pedra, vidre, etc.).<br />

Sistemes constructius:<br />

- Coneixement del clima del lloc per<br />

definir els sistemes constructius.<br />

L'aigua i els canvis de temperatura són<br />

les constants que acompanyen pràcticament<br />

totes les causes de degradacions.<br />

- Cautela en l'estudi dels detalls constructius:<br />

han d'estar pensats amb l'òptica<br />

de la posterior execució.<br />

- Assessorament exhaustiu en l'elecció<br />

de les solucions constructives:<br />

- Evitar les solucions innovadores on<br />

hi hagi evidències de degradacions<br />

força més prematures que les que es<br />

produeixen en una construcció tradicional.<br />

- Tenir en compte l'elevat cost de la<br />

mà d'obra en el moment de definir<br />

determinades solucions. Així, des<br />

del punt de vista de conservació i<br />

manteniment, un plafó d'acabat és


més recomanable que un envà<br />

enguixat i pintat.<br />

- Trobar l'equilibri entre l'experiència<br />

real a llarg termini, l'experimentació<br />

ràpida al laboratori i l'aplicació de<br />

tots els coneixements disponibles.<br />

En els procediments constructius i<br />

materials habituals, l'observació sistemàtica<br />

del comportament és un<br />

mètode imprescindible per prendre<br />

mesures preventives de la degradació<br />

futura.<br />

En el cas de les innovacions, solament<br />

és possible saber si un nou<br />

procediment és realment durador<br />

quan ha transcorregut un període de<br />

temps superior a una dècada o<br />

dues.<br />

Els laboratoris dedicats al desenvolupament<br />

de nous productes s'han<br />

dedicat a elaborar mètodes d'assaig<br />

que reprodueixen a major velocitat<br />

les accions que degraden els materials,<br />

però cap estudi pot preveure<br />

totalment la complexitat real del<br />

comportament a llarg termini, i molts<br />

materials avalats per laboratoris han<br />

sofert envelliments prematurs greus.<br />

- Sistemes pensats per a la futura desconstrucció,<br />

que es puguin desmuntar<br />

fàcilment i permetin al màxim el reciclatge<br />

dels seus components (estructura<br />

fixada amb cargols, materials sense<br />

revestir, divisions interiors en sec, etc.).<br />

Control energètic:<br />

L'energia és un aspecte clau de la sostenibilitat.<br />

Atès que el 50% del consum<br />

energètic dels països occidentals es<br />

registra en els edificis, s'ha de pensar en<br />

millorar la seva eficiència energètica.<br />

En el moment de determinar la inversió<br />

òptima en matèria d'estalvi energètic, no<br />

s'ha de considerar únicament el mercat i<br />

els seus mecanismes.<br />

A banda del preu relativament baix dels<br />

combustibles, hi ha altres criteris que<br />

estan associats a consideracions<br />

mediambientals i a una nova sensibilitat<br />

dels consumidors.<br />

Tot això s'ha de reflectir a Europa en<br />

una regulació més estricta de la construcció,<br />

entre altres mesures de caràcter<br />

polític encaminades a garantir que els<br />

Estats membres de la UE compleixin els<br />

compromisos subscrits en tractats internacionals<br />

per limitar l'emissió dels gasos<br />

responsables de l'efecte hivernacle.<br />

Una <strong>arquitectura</strong> sostenible ha d'aprofitar<br />

els recursos energètics ambientals i<br />

les variacions estacionals i diàries de<br />

l'exterior per tal de reduir la dependència<br />

de sistemes mecànics i elèctrics.<br />

Mesures d'estalvi energètic:<br />

- Edificis ben aïllats.<br />

- Sistemes de control de l'elevada exposició<br />

solar.<br />

- Tècniques naturals de refrigeració.<br />

- Incorporació d'energies renovables.<br />

- Il·luminació i ventilació naturals.<br />

- Il·luminació artificial de baix consum.<br />

- Instal·lació d'aigua calenta en els<br />

espais estrictament necessaris.<br />

- Sistemes d'estalvi del consum d'aigua<br />

(utilització de l'aigua de pluja i les<br />

aigües grises per a les cisternes dels<br />

vàters i per al reg dels espais exteriors,<br />

temporitzadors en les aixetes, mecanismes<br />

de regulació del consum als<br />

vàters, etc.).<br />

- Altres mesures:<br />

- Control centralitzat amb mitjans informàtics.<br />

- Disseny d'un sistema d'avaluació<br />

dels resultats que permeti millorar les<br />

futures actuacions.<br />

- Programes formatius per als treballadors<br />

i els usuaris perquè coneguin<br />

els sistemes d'estalvi utilitzats, com<br />

també la manera de controlar els<br />

consums i millorar l'eficiència de les<br />

instal·lacions. La participació activa<br />

és indispensable per assolir els<br />

objectius mediambientals plantejats.<br />

- Incorporació a l'edifici de visualitzadors<br />

en temps real del consum energètic<br />

per mostrar als usuaris la repercussió<br />

de la seva actuació en aquest<br />

consum.<br />

Posada en obra<br />

- Recepció dels materials en funció de<br />

les especificacions del projecte.<br />

Mitjançant el control de qualitat, s'han<br />

de rebutjar els que poden ser susceptibles<br />

o causants de degradacions.<br />

- Seguiment exhaustiu de les solucions<br />

constructives. Petits problemes d'execució<br />

poden deixar sense efecte els<br />

millors detalls constructius.<br />

Manteniment<br />

En els últims anys s'han elaborat estudis<br />

que certifiquen la càrrega econòmica<br />

relacionada amb el manteniment<br />

continuat:<br />

75


- El 30% dels problemes es poden evitar<br />

amb operacions preventives.<br />

- A mitjà termini és més econòmic invertir<br />

en manteniment que no pas reparar<br />

els desperfectes provocats per la seva<br />

inexistència.<br />

- A llarg termini els costos de manteniment<br />

superen el cost inicial de l'obra.<br />

Avantatges de plantejar-lo des del<br />

començament del procés:<br />

- Elecció de materials i sistemes constructius<br />

amb criteris de qualitat i durabilitat<br />

per sobre del valor econòmic.<br />

- Rebuig dels sistemes sofisticats per<br />

efectuar la neteja i el manteniment.<br />

(Fig. 07.16)<br />

- Elaboració d'un "programa" amb les<br />

instruccions d'ús i de manteniment<br />

adequades.<br />

- Establiment d'un pressupost anual de<br />

manteniment.<br />

Marc legal i normatiu:<br />

- Diferents lleis i reglaments coincideixen<br />

en els aspectes següents:<br />

- El contractista ha d'encarregar-se de<br />

la conservació de les obres durant el<br />

període de garantia.<br />

- El propietari d'un bé està obligat a<br />

conservar-lo i millorar-lo.<br />

- La Llei de l'habitatge (Llei 24/1991)<br />

introdueix l'obligatorietat del promotor<br />

de lliurar a la propietat el "llibre de l'edifici".<br />

Aquest document inclou un "programa<br />

de manteniment", elaborat per<br />

un tècnic competent.<br />

- El Reglament d'obres, activitats i serveis<br />

dels ens locals (Decret 179/1995)<br />

diu que l'administració pot exigir, com a<br />

document annex al projecte d'una obra<br />

nova, reforma o gran reparació, un<br />

estudi econòmic i administratiu sobre el<br />

règim d'utilització, incloent-hi els costos<br />

d'explotació i de manteniment.<br />

El "llibre de l'edifici"<br />

Es tracta d'un document que pot tenir<br />

l'estructura següent:<br />

- Quadern de registre:<br />

- Dades del promotor, constructor, tècnics,<br />

industrials, proveïdors, empreses<br />

subministradores, etc.<br />

- Registre d'incidències:<br />

Operacions de manteniment que<br />

siguin executades per especialistes o<br />

tècnics qualificats.<br />

- Arxiu de documents:<br />

- Llicències, certificat final d'obra,<br />

76<br />

escriptures, garanties, pòlisses d'assegurances,<br />

contractes de subministraments,<br />

etc.<br />

- Prospectes sobre l'ús i el manteniment<br />

fets pels fabricants o instal·ladors de<br />

components de l'edifici.<br />

- Programa de manteniment:<br />

- Plànols "as built".<br />

- Instruccions d'ús.<br />

- Instruccions de manteniment.<br />

Recomanacions generals<br />

- Complir totes les prescripcions.<br />

La legislació actual fa obligatòria la<br />

revisió de diverses parts de l'edifici.<br />

En aquests casos, l'incompliment pot<br />

comportar la interrupció del servei proporcionat<br />

per la instal·lació.<br />

Altres indicacions poden ser vinculants<br />

des del punt de vista legal, principalment<br />

quan requereixen la intervenció<br />

de les companyies d'assegurances.<br />

En els casos més greus, si es produeixen<br />

accidents, hi pot haver repercussions<br />

importants pel que fa a la responsabilitat<br />

civil.<br />

- Contractar alguna empresa especialitzada<br />

que pugui fer un manteniment<br />

general de tot l'edifici per tal d'assegurar<br />

una gestió més senzilla.<br />

- Actualitzar el "llibre de l'edifici" quan es<br />

produeixen canvis en qualsevol dels<br />

seus components.<br />

Plànols “as built”<br />

Durant el procés de l'obra es produeixen<br />

generalment modificacions respecte al<br />

projecte executiu original. Per tant, s'ha<br />

d'elaborar una nova documentació gràfica<br />

sobre l'estat real de l'obra construïda.<br />

Aquesta documentació ha d'incidir en els<br />

aspectes que poden repercutir en l'ús i<br />

manteniment de l'edifici:<br />

- Càlcul real de l'estructura amb indicació<br />

de les sobrecàrregues previstes per<br />

a cada zona.<br />

- Localització exacta dels passos de les<br />

instal·lacions.<br />

- Detalls constructius més significatius.<br />

Instruccions d'ús<br />

S'especifica el tracte que els usuaris han<br />

de donar a l'edifici, amb les indicacions<br />

següents:<br />

- Ús i funcionament:<br />

- Característiques de l'edificació que<br />

delimiten el seu ús.<br />

- Instruccions que els usuaris han de


seguir per donar a l'edifici un ús i funcionament<br />

adequats.<br />

- Relació de les petites operacions de<br />

manteniment que, per la seva senzillesa,<br />

poden fer els mateixos usuaris<br />

sense necessitar la intervenció d'especialistes<br />

o de tècnics.<br />

Es desenvolupa en capítols: càrregues<br />

admeses, estructura, cobertes,<br />

portes i finestres, envans i sostres,<br />

pintures i vernissos, instal·lacions<br />

d'aigua, gas i electricitat, sanejament,<br />

climatització, ascensors, instal·lacions<br />

de protecció contra incendis, etc.<br />

- Neteja domèstica:<br />

Recomanacions per a una neteja eficaç<br />

i econòmica, amb indicacions dels productes<br />

adequats.<br />

S'especifica per elements: envans, sostres,<br />

paviments, portes i finestres, sanitaris,<br />

mecanismes, instal·lacions, etc.<br />

- Evacuació i accions en cas d'emergència:<br />

Es donen instruccions sobre el comportament<br />

que els ocupants d'un edifici<br />

han de tenir si es produeix una emergència:<br />

incendi, gran nevada, pedregada,<br />

vendaval, riuada, fuita de gas o<br />

aigua, explosió o qualsevol altre accident.<br />

Instruccions de manteniment<br />

Conté les operacions de caràcter bàsicament<br />

preventiu que s'han de fer perquè<br />

l'edifici es conservi en bones condicions<br />

d'ús i funcionament.<br />

Finalitats:<br />

- Evitar que es produeixin desperfectes<br />

que ocasionin algun perill.<br />

- Evitar que s'espatllin o es desgastin<br />

components.<br />

- Reduir despeses.<br />

La prevenció d'un desperfecte és<br />

menys costosa que la reparació dels<br />

danys que pot produir.<br />

- Revisar l'edificació per veure si han<br />

aparegut patologies en punts amagats.<br />

Es divideixen en cinc parts:<br />

- Manteniment a càrrec dels usuaris:<br />

Operacions de manteniment que per la<br />

seva senzillesa, normalment van a<br />

càrrec dels usuaris.<br />

S'especifica per elements: terrasses,<br />

cobertes, ferramentes, persianes, elements<br />

estructurals superficials, etc.<br />

- Manteniment a càrrec dels operaris:<br />

Operacions que han de fer periòdicament<br />

els operaris professionals amb<br />

independència de les incidències que<br />

s'hagin produït.<br />

A més de les obligades per les disposicions<br />

legals, se'n poden prescriure d'altres<br />

que la direcció facultativa consideri<br />

oportunes.<br />

- Inspeccions tècniques generals:<br />

Executades per tècnics qualificats,<br />

tenen com a finalitat conèixer l'estat<br />

general de l'edificació.<br />

S'ha de posar un èmfasi especial en<br />

l'estructura, la coberta, els tancaments<br />

exteriors, el sistema d'evacuació<br />

i les instal·lacions.<br />

Finalitats de les inspeccions:<br />

- Prescriure les reparacions dels elements<br />

en mal estat.<br />

- Determinar noves instruccions d'ús i<br />

funcionament.<br />

- Modificar el manteniment de l'edificació<br />

segons el seu desgast o de<br />

les reformes fetes.<br />

- Fer recomanacions sobre la rehabilitació<br />

o modernització de determinats<br />

components.<br />

Freqüència recomanada:<br />

- Primera inspecció de 2 a 3 anys.<br />

Executada preferiblement pels<br />

mateixos tècnics que les han dirigit.<br />

- Inspeccions següents cada 10 anys.<br />

- Inspeccions extraordinàries per revisar<br />

punts concrets que requereixin<br />

un seguiment especial.<br />

- Reposicions:<br />

Cal determinar els elements de l'edificació<br />

que s'han de reposar perquè<br />

tenen una vida útil curta.<br />

- Manteniment en cas d'incidència:<br />

Mesures que cal prendre en cas d'incendi,<br />

fuita d'aigua, aparició d'esquerdes,<br />

fissures, humitats o qualsevol<br />

altra patologia o avaria.<br />

SEGURETAT<br />

Les biblioteques, com a edificis públics<br />

en què s'exposa un material de gran<br />

valor, han de garantir la seguretat sota<br />

tres òptiques diferents:<br />

Col·leccions.<br />

Usuaris.<br />

Edifici.<br />

77


Col·leccions<br />

La seguretat de les col·leccions ha sigut<br />

sempre una gran preocupació de les<br />

biblioteques.<br />

Antigament, la major part del fons estava<br />

constituït per documents valuosos que<br />

calia conservar i es requeria una vigilància<br />

més individualitzada per la inexistència<br />

de sistemes de control electrònic.<br />

El moment actual està marcat per<br />

aspectes més complexos:<br />

- La gran afluència de públic, la multiplicació<br />

de documents en diferents<br />

suports i la manca de recursos humans<br />

per efectuar un control requereixen sistemes<br />

sofisticats, i no sempre encertats,<br />

per evitar o dissuadir el robatori i<br />

el maltractament dels documents.<br />

- El material incunable de diversos tipus<br />

de biblioteca exigeix un control específic.<br />

En la majoria dels casos consisteix<br />

a individualitzar la consulta mitjançant<br />

carnets especials o bé realitzantla<br />

en espais reservats.<br />

- Les biblioteques de lliure accés amb<br />

material renovable presenten una problemàtica<br />

molt relacionada amb el<br />

moment en què vivim. La majoria de<br />

les col·leccions no tenen un valor econòmic<br />

excessiu per si mateixes. En<br />

canvi, el problema rau en la complicació<br />

burocràtica que representa renovar<br />

material robat o malmès.<br />

La solució per evitar el robatori consisteix<br />

a equipar l'accés amb un sistema de<br />

detecció electrònic.<br />

Aquesta solució exigeix la incorporació<br />

de bandes magnètiques o circuits electrònics<br />

als documents, amb la consegüent<br />

complicació i encariment de la<br />

gestió del servei bibliotecari.<br />

Usuaris<br />

Pel fet de tractar-se d'un edifici de lliure<br />

accés, es fa necessari un control del<br />

públic. Les activitats d'una biblioteca, amb<br />

usuaris de diferents edats i condició, no<br />

han de quedar interferides per situacions<br />

de vandalisme, d'excessiu soroll o de<br />

comportaments extrems.<br />

Edifici<br />

La normativa vigent sobre accessibilitat i<br />

protecció contra incendis resol els<br />

aspectes relacionats amb la seguretat<br />

de l'usuari a l'interior de qualsevol edifici.<br />

78<br />

Tot i així, no és estrany trobar-se amb<br />

biblioteques que no han actualitzat els<br />

sistemes de seguretat a la normativa<br />

actual, i d'altres que han interpretat<br />

aquesta normativa amb escasses<br />

garanties.<br />

Les eines arquitectòniques per pal·liar la<br />

seguretat contra els robatoris i el vandalisme<br />

són les següents:<br />

- Vestíbul únic:<br />

Limita el nombre de sistemes de detecció,<br />

permet la lliure circulació per l'interior<br />

de la biblioteca i concentra en un<br />

sol espai l'entrada i la sortida dels<br />

usuaris.<br />

- Organització oberta i diàfana dels<br />

espais.<br />

- Localització estratègica dels taulells<br />

d'atenció:<br />

Facilita la vigilància de la majoria de<br />

zones de la biblioteca amb un mínim<br />

de personal de control.<br />

La paraula "llibertat" és la que li sorgeix<br />

espontàniament a un usuari quan qualifica<br />

la seva biblioteca ideal. Llibertat de<br />

circular, de llegir, de consultar. Tot això<br />

ho desitja fer quan vulgui, com vulgui i<br />

tot el temps que vulgui.<br />

També vol sentir-se, a les zones de lectura,<br />

còmode i protegit de les agressions<br />

i de les indiscrecions.<br />

Els espais han d'esdevenir fluids, han de<br />

permetre la deambulació i la descoberta<br />

fortuïta, però no han de ser espais<br />

impersonals en què un es trobi perdut.<br />

Aquestes coses i moltes més s'aconsegueixen<br />

amb el compliment dels criteris<br />

bàsics esmentats anteriorment, criteris<br />

de vegades contradictoris i que lògicament<br />

són impossibles de reunir en un<br />

sol edifici.<br />

Seguretat, flexibilitat, fluïdesa, intimitat,<br />

afluència de públic, silenci, proximitat<br />

de les col·leccions.<br />

A l'arquitecte se li demana la quadratura<br />

del cercle. Però el seu criteri li ajudarà<br />

a discernir la importància d'uns conceptes<br />

per sobre d'altres en cada situació<br />

i cada casuística determinades.


EMPLAÇAMENT.<br />

CRITERIS DE LOCALITZACIÓ<br />

Hi ha tres qüestions inicials relacionades<br />

amb la construcció d'una biblioteca:<br />

Per a quin tipus de públic serà?<br />

Quins serveis oferirà?<br />

Quin és el millor lloc per emplaçar-la?<br />

La biblioteca és una peça bàsica en el<br />

disseny urbà i constitueix un centre d'atracció<br />

molt important que s'ha d'emplaçar<br />

i planificar dins una concepció global<br />

de la ciutat.<br />

La tria de l'emplaçament està sotmesa a<br />

condicionaments complexos que excedeixen<br />

la capacitat d'intervenció de l'arquitecte.<br />

La seva funció serà la materialització<br />

i la resolució formal de la relació<br />

entre l'emplaçament i l'usuari.<br />

L'encert de l'emplaçament potenciarà<br />

tots els aspectes positius d'aquest equipament<br />

sobre la comunitat o, en cas<br />

contrari, limitarà la seva capacitat de<br />

servei.<br />

ANÀLISI DEL CONTEXT URBÀ<br />

El diàleg entre l'edifici i la ciutat és fonamental,<br />

no tan sols des del punt de vista<br />

de la creació de l'espai urbà i arquitectònic,<br />

sinó també des de l'acompliment del<br />

servei que la biblioteca ha de prestar als<br />

ciutadans.<br />

El primer pas és analitzar els aspectes<br />

següents:<br />

Població:<br />

- Perímetre d'influència de la futura<br />

biblioteca.<br />

- Importància demogràfica.<br />

- Sistemes d'ocupació de la ciutat:<br />

Anàlisi del context urbà<br />

Criteris d'elecció de l'emplaçament<br />

Requeriments del solar<br />

El cas de les biblioteques públiques<br />

El cas de les biblioteques universitàries<br />

Conclusions<br />

79<br />

08.01<br />

Biblioteca Regional<br />

de Murcia (Múrcia).<br />

Arquitecte:<br />

José M. Torres<br />

Nadal.<br />

08


08.02<br />

Biblioteca del Born<br />

(Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Rafael de Cáceres<br />

i Enric Soria.<br />

L’emplaçament de la<br />

biblioteca respon a<br />

un programa de<br />

dinamització de la<br />

zona que<br />

disposa d’altres<br />

equipaments.<br />

Centralitat:<br />

està situat en el<br />

centre urbà, polític i<br />

cultural de la ciutat.<br />

Accessibilitat:<br />

transport públic,<br />

sistema peatonal<br />

fluid i places<br />

d’aparcament.<br />

08.03<br />

Biblioteca del Born<br />

(Barcelona).<br />

Secció transversal.<br />

permanent, de cap de setmana, estacional,<br />

etc.<br />

- Perspectives de desenvolupament:<br />

creació de nous barris, regeneració<br />

de nuclis existents, etc.<br />

- Estructura socioprofessional, piràmides<br />

d'edat i evolució prevista.<br />

- Mobilitat.<br />

Condicions climàtiques.<br />

Localització de la ciutat respecte als<br />

seus voltants:<br />

Capital comarcal, ciutat integrada en<br />

una àrea metropolitana, ciutat<br />

satèl·lit, unitat urbana aïllada, etc.<br />

Morfologia urbana: concèntrica, en<br />

corredor, polinuclear, etc.<br />

Geografia física:<br />

Orografia pronunciada, ciutat distribuïda<br />

en diferents nivells topogràfics,<br />

barreres naturals (barrancs, rius,<br />

etc.), barreres artificials (autopistes,<br />

ferrocarrils, etc.), etc.<br />

Tipologia de l'edificació: barris antics,<br />

edificació degradada, habitatges<br />

col·lectius o de baixa densitat, etc.<br />

Sistemes d'ocupació del sòl:<br />

Barris dormitori, grans zones comercials<br />

i de negocis, espais verds, articulació<br />

dels eixos de comunicació, etc.<br />

80<br />

Sistemes de comunicacions amb el<br />

territori.<br />

Organització dels transports: transport<br />

públic, aparcaments, hàbits d'utilitzar<br />

el transport privat, temps de<br />

desplaçament, etc.<br />

Situació dels principals equipaments<br />

educatius, socials i culturals.<br />

CRITERIS D'ELECCIÓ DE<br />

L'EMPLAÇAMENT<br />

La freqüència d'ús d'un espai urbà és,<br />

principalment, un fet lligat a la multiplicitat<br />

i diversitat d'equipaments, a la configuració<br />

del conjunt urbà i a l'articulació<br />

dels mitjans de transport.<br />

Tot i així, molts estudis certifiquen que<br />

un servei bibliotecari amb espais acollidors,<br />

una col·lecció rica, horari ampli,<br />

personal competent i voluntat de resoldre<br />

les necessitats dels usuaris tindrà un<br />

públic disposat a desplaçar-se més enllà<br />

dels cànons lògics de comoditat.<br />

L'emplaçament s'ha d'analitzar a partir<br />

dels criteris següents:<br />

Característiques urbanes.<br />

Accessibilitat.<br />

Atractiu.<br />

Característiques urbanes<br />

- Al contrari que altres equipaments<br />

culturals, com els teatres o els<br />

museus, que tenen una utilització<br />

puntual, la biblioteca té una afluència<br />

regular de públic. Per tant, en termes<br />

d'urbanisme funcional, hi ha una clara<br />

relació entre la freqüència d'ús i la<br />

localització en la ciutat.<br />

(Fig. 08.02 i 08.03)


- La coexistència amb altres equipaments<br />

col·lectius constitueix a priori<br />

una implantació privilegiada. Tot i així,<br />

la decisió de construir una biblioteca<br />

pot ser el començament d'altres polítiques<br />

més generals:<br />

- Rehabilitació de barris.<br />

- Activació de nuclis desproveïts d'equipaments<br />

col·lectius.<br />

- Regeneració de teixits urbans.<br />

- Actuacions integrades.<br />

(Fig. 08.04, 08.05 i 08.06)<br />

- Distribució dels centres d'interès al<br />

conjunt de la ciutat.<br />

- La necessitat o la conveniència d'emplaçar<br />

una biblioteca en espais molt<br />

sorollosos, molt condicionats per grans<br />

xarxes de comunicacions o molt freqüentats<br />

requerirà una resolució arquitectònica<br />

que accentuï la transició<br />

entre els espais agressius exteriors i un<br />

ambient interior més acollidor.<br />

- Quan la manca de solars obliga a instal·lar-la<br />

en un edifici en què es desenvolupen<br />

altres activitats, caldrà valorar<br />

els avantatges i els inconvenients de la<br />

coexistència de funcions.<br />

Si es tracta d'un edifici d'equipaments, i<br />

per simplificar la gestió, pot ser més<br />

convenient concertar una cooperació<br />

de serveis, que no pas una polivalència<br />

dels espais.<br />

Accessibilitat<br />

Proximitat<br />

Nombrosos especialistes estimen que el<br />

temps emprat per arribar a peu a la<br />

biblioteca no hauria de sobrepassar els<br />

20 minuts, que traduït en distàncies es<br />

converteix en un radi d'influència directa<br />

situat entre els 700 i els 1.200 m.<br />

Aquest valor cal corregir-lo en cada situació<br />

concreta. L'existència de barreres físiques<br />

en el trajecte obligarà a disminuir el<br />

radi. Inversament, la proximitat de parades<br />

de transport públic i d'aparcaments<br />

ampliarà notablement el radi d'influència<br />

real de la biblioteca.<br />

Analitzar la proximitat de la biblioteca és,<br />

doncs, examinar la forma com se situa<br />

respecte al lloc on es desenvolupa la vida<br />

quotidiana dels diferents públics:<br />

- Àrees de negocis:<br />

Diverses enquestes donen una resposta<br />

positiva a la possibilitat d'usar la<br />

biblioteca sense necessitat de modificar<br />

l'hàbit quotidià del treball.<br />

Tot i així, hi ha el risc que quedin relegades<br />

a un públic massa específic<br />

quan aquestes àrees estan poc relacionades<br />

amb la ciutat.<br />

- Centres culturals.<br />

- Centres d'ensenyament.<br />

- Zones amb gran densitat d'habitatges.<br />

- Zones comercials:<br />

En el cas de les biblioteques públiques,<br />

un ampli ventall de públic adult valora<br />

positivament la proximitat de les àrees<br />

comercials.<br />

El veïnatge amb uns espais molt freqüentats<br />

potencia l'accés d'usuaris de<br />

diferents grups socials.<br />

Com a factor negatiu, hi ha qui interpreta,<br />

amb aquest emplaçament, que<br />

s'ofereix una imatge massa comercial<br />

del producte.<br />

Transports públics<br />

La biblioteca ha de ser fàcilment accessible<br />

a les persones que integren el seu<br />

àmbit d'acció. En funció del tipus de<br />

biblioteca, i sobretot a les grans ciutats,<br />

és primordial que estigui a prop de les<br />

principals parades de transport públic.<br />

Transport privat<br />

El transport privat va lligat a la necessitat<br />

de preveure àrees d'estacionament<br />

de cotxes, motos i bicicletes.<br />

La previsió de places d'aparcament en<br />

un centre urbà provoca greus dificultats,<br />

tant per la tria d'un solar amb<br />

dimensions adequades com pel valor<br />

econòmic que representa.<br />

La reserva d'un espai per a un aparcament<br />

exterior repercuteix en el preu del<br />

solar, i la construcció d'un aparcament<br />

subterrani incrementa considerablement<br />

el cost de l'edifici. Per tant, únicament<br />

s'haurà de considerar aquest requeriment<br />

quan la ciutat no disposi d'una<br />

xarxa adequada de transport públic.<br />

La emplaçament de la biblioteca en<br />

àrees comercials o de negocis que disposen<br />

d'aparcament permet reservar<br />

diverses places i rendibilitzar la inversió.<br />

La previsió de places dependrà també<br />

del caràcter de la biblioteca.<br />

Les biblioteques públiques de barri,<br />

adreçades a un públic que viu principalment<br />

als voltants de l'equipament, no<br />

tenen les mateixes necessitats que una<br />

biblioteca central o nacional, adreçades<br />

a tots els habitants de la localitat.<br />

81


08.04<br />

Biblioteca pública<br />

(Torrelles de<br />

Llobregat, Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Jordi Navarro.<br />

La construcció de la<br />

biblioteca és el punt<br />

de partida de<br />

l’ordenació d’una<br />

important àrea del<br />

centre urbà.<br />

08.05<br />

Biblioteca pública<br />

(Torrelles de Llobregat,<br />

Barcelona).<br />

Accés.<br />

Com a requeriment general, i a banda de<br />

les consideracions esmentades anteriorment,<br />

convé fer les previsions següents:<br />

- Espai de càrrega i descàrrega dimensionat<br />

en funció del tipus de biblioteca.<br />

- Places d'aparcament per als minusvàlids,<br />

properes a l'accés i amb les<br />

dimensions definides en la normativa<br />

específica.<br />

Atractiu de l'emplaçament<br />

Situar la biblioteca en un espai paisatgísticament<br />

privilegiat, com ara un gran<br />

parc públic o una àrea verda poc freqüentada,<br />

pot esdevenir inadequat.<br />

L'elecció ha de recolzar-se en un estudi<br />

d'articulació entre la zona verda, la<br />

biblioteca i la ciutat.<br />

REQUERIMENTS DEL SOLAR<br />

El pas posterior a l'anàlisi de l'emplaçament<br />

òptim de la biblioteca en el context<br />

urbà és l'elecció del solar.<br />

Els solars que resultin adequats als<br />

requeriments mencionats anteriorment<br />

han de ser sotmesos a una sèrie d'estudis<br />

comparatius. Per tant, s'ha d'analitzar<br />

amb aquests nous criteris:<br />

Dimensió i forma del terreny.<br />

Naturalesa del sòl.<br />

Aspectes jurídics.<br />

Orientació de l'edifici.<br />

Dimensió i forma del terreny<br />

Dimensió:<br />

- Ha d'acollir còmodament el programa,<br />

amb un edifici que tingui una orientació<br />

82<br />

adequada dels diferents serveis, que<br />

estigui protegit dels efectes perniciosos<br />

de les edificacions veïnes i que pugui<br />

disposar de les places d'aparcament<br />

necessàries.<br />

- És recomanable que es pugui desenvolupar<br />

el programa en una sola planta.<br />

La multiplicitat de plantes dificulta<br />

la mobilitat del públic i requereix més<br />

personal.<br />

- S'ha de pensar en una possible d'ampliació<br />

de l'edifici. Quan el solar és<br />

petit, cal assegurar-se que la normativa<br />

permetrà augmentar el volum de la<br />

construcció.<br />

Forma:<br />

Els solars quadrats o rectangulars amb<br />

proporcions adequades d'amplada i<br />

profunditat, com també els terrenys<br />

amb poc desnivell, permetran optimitzar<br />

la superfície.<br />

Naturalesa del sòl<br />

L'existència de nivell freàtic o de<br />

terreny de baixa qualitat obliga a utilitzar<br />

sistemes de fonamentació a grans<br />

profunditats.<br />

L'elevat increment del cost ocasionat<br />

per una fonamentació complexa aconsella<br />

elaborar un estudi geotècnic<br />

abans de prendre cap decisió.<br />

Aspectes jurídics<br />

- Condicions d'edificabilitat que permetin<br />

desenvolupar els requeriments del programa.<br />

- Planejament urbanístic aprovat i qualificació<br />

adequada del sòl.<br />

- Control jurídic de la titularitat registral i<br />

de les servituds de qualsevol ordre.<br />

Orientació de l'edifici<br />

La il·luminació natural de les sales de


lectura proporciona una sensació de<br />

benestar a l'usuari i afavoreix l'estalvi<br />

energètic en la climatització i la il·luminació<br />

artificial.<br />

Tot i així, l'excés de radiació solar provoca<br />

efectes negatius considerables.<br />

Caldrà fer un estudi per dotar a l'edifici<br />

dels mecanismes de protecció adequats.<br />

EL CAS DE LES<br />

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES<br />

Les funcions de la biblioteca pública<br />

demanen especialment un emplaçament<br />

basat en la centralitat. Moltes de les<br />

activitats paral·leles a la lectura tenen<br />

una resposta del públic relacionada<br />

directament amb l'emplaçament.<br />

Sense deixar de banda aquest requeriment<br />

bàsic, l'àrea d'influència dels diversos<br />

tipus de biblioteca pública induirà a<br />

un emplaçament determinat:<br />

Biblioteca central<br />

Aquestes biblioteques tenen una àrea<br />

d'influència directa sobre el conjunt de la<br />

comunitat i una altra d'indirecta sobre les<br />

comunitats perifèriques a les quals<br />

donen suport.<br />

La implantació òptima és el centre urbà,<br />

tant pel concepte de centralitat (activitats<br />

comercials, espais culturals i educatius,<br />

etc.), com per l'accessibilitat (transport,<br />

serveis, etc.).<br />

Biblioteca local i filial<br />

Com a instrument de descentralització,<br />

el seu emplaçament està directament<br />

relacionat amb la realitat dels barris i<br />

dels municipis de la seva àrea d'influència<br />

directa.<br />

(Fig. 08.07 i 08.08)<br />

EL CAS DE LES BIBLIOTEQUES<br />

UNIVERSITÀRIES<br />

La biblioteca universitària és un equipament<br />

primordial de la universitat, però<br />

també ho és de la ciutat, en què pot oferir<br />

una imatge oberta als ciutadans.<br />

La integració de l'edifici en el teixit urbà<br />

permetrà que esdevingui una porta d'entrada<br />

al campus universitari.<br />

Abans de parlar de la localització òptima<br />

de la biblioteca, convé fer diverses<br />

observacions sobre la situació de les<br />

universitats:<br />

El concepte de "campus universitari",<br />

inspirat en experiències britàniques i<br />

americanes, ha resultat inadequat.<br />

Les distàncies als centres urbans han<br />

contribuït a trencar la relació dels<br />

estudiants amb la ciutat.<br />

Amb la voluntat d'acabar amb aquestes<br />

barreres, les noves tendències<br />

aconsellen que la universitat formi<br />

part de la vida ciutadana, amb un<br />

emplaçament relacionat amb els centres<br />

urbans. Quan la manca d'espai<br />

obliga a un emplaçament perifèric,<br />

cal dotar-la d'una xarxa de transports<br />

i relacionar-la amb els barris o poblacions<br />

veïnes.<br />

Articulació de la biblioteca amb el campus<br />

universitari:<br />

Si la biblioteca forma part d'un conjunt<br />

d'edificis universitaris, l'emplaçament<br />

està definit pel del conjunt<br />

mateix. Ha d'ocupar el centre neuràlgic<br />

de la universitat i a la vegada<br />

constituir un espai tranquil, amb una<br />

adequada transició entre el soroll<br />

exterior i el silenci que es requereix a<br />

les sales de lectura.<br />

Si es considera com a edifici individual,<br />

l'emplaçament s'ha de basar<br />

en l'accessibilitat del públic universitari.<br />

Tot i així, cal que formi part d'un<br />

eix de circulacions que hi faciliti l'accés<br />

des de la ciutat.<br />

CONCLUSIONS<br />

Les informacions obtingudes de les<br />

diferents opcions permeten fer un<br />

estudi comparatiu per valorar els avantatges<br />

i els inconvenients de cada<br />

solar.<br />

83<br />

08.06<br />

Biblioteca pública<br />

(Torrelles de Llobregat,<br />

Barcelona).<br />

Plaça superior.


08.07<br />

Biblioteca pública<br />

del barri de Gràcia<br />

(Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Josep Llinàs.<br />

La biblioteca<br />

ocupa un solar molt<br />

petit que ha obligat a<br />

desenvolupar el<br />

programa en<br />

molts nivells.<br />

08.08<br />

Biblioteca pública<br />

del barri de Gràcia<br />

(Barcelona).<br />

La manca de sòl<br />

urbà no ha estat un<br />

obstacle per dotar al<br />

barri d’un equipamient<br />

cultural.<br />

Quan no hi ha una implantació òptima,<br />

es pot optar per estudiar amb més profunditat<br />

diverses possibilitats d'emplaçament.<br />

Amb un programa bàsic dels<br />

espais necessaris es poden fer simulacions<br />

i detectar les diferents possibilitats<br />

d'organització i el cost de l'operació.<br />

Així, la tria definitiva s'assumirà amb<br />

totes les incidències operacionals.<br />

Disposar d'un solar que aglutini harmoniosament<br />

tots els aspectes positius és<br />

generalment difícil, tant pel preu del sòl<br />

84<br />

3<br />

0 1 5<br />

1<br />

Planta tercera<br />

Planta segona<br />

Planta primera<br />

Planta baixa<br />

com per l'estructura de la propietat.<br />

El creixement incontrolat que durant<br />

molts anys s'ha produït en el nostre<br />

entorn ha propiciat que la major part del<br />

sòl destinat a equipaments pel planejament<br />

no compleixi aquests requisits.<br />

No obstant això, i atesa la importància<br />

de la centralitat, serà justificat l'esforç de<br />

les institucions implicades per prioritzar<br />

aquest aspecte.<br />

Una vegada analitzades totes les alternatives<br />

possibles, i com a criteri molt<br />

general, s'aconsella que la centralitat i<br />

l'accessibilitat es valorin per sobre de la<br />

dimensió i la forma del solar.


BIBLIOTEQUES EN EDIFICIS HISTÒRICS<br />

INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI<br />

ARQUITECTÒNIC<br />

El concepte clàssic de patrimoni fa referència<br />

al conjunt de béns deixats en<br />

herència, coses de valor que una generació<br />

passada ha preservat per a les<br />

generacions futures.<br />

Paral·lelament, s'ha generalitzat la tendència<br />

a atorgar un valor afegit a tot allò<br />

que en un context determinat identifica<br />

una cultura o un indret.<br />

Quant al patrimoni arquitectònic, s'ha<br />

consolidat en els últims anys una cultura<br />

orientada a la restauració i reutilització, i<br />

l'opinió pública ha reiterat la necessitat<br />

de recuperar-lo per a usos socials.<br />

La realitat presenta situacions ben<br />

diferents:<br />

Davant un edifici patrimonial<br />

- Buscar-li una funció per tal de mantenir-lo.<br />

- Reutilitzar-lo per a una funció determinada.<br />

Davant la necessitat d'un<br />

equipament<br />

- Rehabilitar un edifici existent.<br />

- Construir-ne un de nova planta.<br />

La biblioteca, per la seva naturalesa de<br />

servei cultural territorial, esdevé una<br />

destinació de primer ordre en aquesta<br />

política de conservació.<br />

AVANTATGES I INCONVENIENTS<br />

La rehabilitació del patrimoni arquitectònic<br />

presenta una sèrie d'avantatges,<br />

però també està envoltada d'obstacles<br />

tècnics, funcionals, econòmics i de<br />

Intervenció en el patrimoni arquitectònic<br />

Avantatges i inconvenients<br />

Consideracions tipològiques dels edificis<br />

susceptibles de reconversió<br />

Metodologia de treball<br />

Conclusions<br />

85<br />

09.01<br />

Biblioteca<br />

Sant Pau-Santa<br />

Creu (Barcelona).<br />

09


09.02<br />

Biblioteca Central<br />

(Igualada,<br />

Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Pau Carbó.<br />

La superfície exigida<br />

en el “programa<br />

funcional” va obligar<br />

a la construcció<br />

d’una planta soterrada<br />

que va complicar<br />

i encarir<br />

l’operació.<br />

vegades estètics. Els uns i els altres<br />

varien segons la naturalesa de l'edifici, i<br />

adquireixen més o menys importància<br />

en funció de l'òptica emprada en l'avaluació<br />

del resultat final.<br />

Avantatges<br />

Generalment, els principals atractius o<br />

elements a favor d'un edifici patrimonial<br />

són:<br />

Emplaçament<br />

Centres urbans, zones on no hi ha disponibilitat<br />

de terreny, àrees amb un preu<br />

excessiu del sòl, etc.<br />

Valor simbòlic<br />

Prestigi històric atorgat a l'edifici per la<br />

comunitat.<br />

Interès arquitectònic<br />

Una rehabilitació adequada pot incorporar<br />

els aspectes positius següents:<br />

- Recuperació de la identitat del<br />

municipi.<br />

- Preservació i manteniment del patrimoni<br />

edificat.<br />

- Revalorització de l'edifici en superposar-li<br />

un nou ús.<br />

- Regeneració urbana:<br />

En determinats casos, pot ser un<br />

punt de partida en la regeneració del<br />

conjunt urbà en què està emplaçat.<br />

- Cost final:<br />

En funció de l'estat de l'edifici i de la<br />

magnitud de la intervenció, el cost<br />

de l'actuació pot ser inferior al d'una<br />

edificació de nova planta.<br />

Inconvenients<br />

Els principals obstacles per reconvertir<br />

un edifici patrimonial en biblioteca provenen<br />

dels factors següents:<br />

Tipologia de l'edifici<br />

86<br />

- Distribució dels espais:<br />

Les distribucions fragmentades no es<br />

presten a una organització racional del<br />

servei i obliguen a disminuir considerablement<br />

els estàndards previstos.<br />

El cas contrari és el dels edificis que<br />

tenen espais sobredimensionats i una<br />

concepció espacial que dificulta la subdivisió<br />

requerida pel programa bibliotecari.<br />

- Canvis de nivell:<br />

Dificulten la flexibilitat i són un inconvenient<br />

per al compliment de la normativa<br />

de supressió de barreres arquitectòniques.<br />

- Nuclis de comunicació vertical:<br />

Quan la legislació obliga a conservar<br />

les escales originals, l'emplaçament i<br />

les dimensions poden condicionar<br />

negativament l'organització de la circulació<br />

interior.<br />

D'altra banda, el nou equipament<br />

requerirà el compliment de la normativa<br />

d'incendis i d'accessibilitat, amb<br />

la incorporació de noves escales i<br />

ascensors.<br />

- Façanes:<br />

Els edificis amb façanes cegues, o bé<br />

amb una composició molt rigorosa de<br />

les obertures, poden fer difícil la incorporació<br />

dels elements necessaris per<br />

afavorir una bona relació entre l'exterior<br />

i l'interior de la biblioteca.<br />

Tipus de construcció<br />

- Elements resistents:<br />

En la majoria dels casos les sobrecàrregues<br />

estructurals pròpies d'una<br />

biblioteca obliguen a la consolidació o<br />

substitució de l'estructura primitiva.<br />

- Instal·lacions:<br />

Necessitat d'implantació de totes les<br />

instal·lacions.<br />

Quant a la climatització, tant el volum<br />

de diversos espais com els materials<br />

de façana i el tipus de coberta poden<br />

dificultar l'aïllament de l'edifici i el càlcul<br />

i localització dels equips.<br />

Quan es rehabilita un edifici per a biblioteca,<br />

els aspectes negatius de l'equipament<br />

solen estar relacionats amb:<br />

Organització rígida dels espais<br />

Dificultat d'ampliació<br />

Les necessitats de reorganització i<br />

ampliació plantejades pels actuals sistemes<br />

bibliotecaris entren en contradicció<br />

amb la rigidesa de la majoria dels edificis<br />

patrimonials.


Identitat de l'edifici<br />

La tipologia de diversos edificis patrimonials<br />

no admet la reconversió en equipament<br />

bibliotecari, i un edifici sacrificat a<br />

la seva nova destinació és tan desaconsellable<br />

com un servei bibliotecari subordinat<br />

a l'estil inicial de la construcció.<br />

Complexitat de l'operació<br />

A les dificultats arquitectòniques pròpies<br />

d'un projecte de biblioteca s'afegeixen<br />

les complicacions tècniques, espacials,<br />

econòmiques i d'altres menes relacionades<br />

amb la reconversió d'un edifici preexistent.<br />

(Fig. 09.02)<br />

Cost de l'actuació<br />

CONSIDERACIONS TIPOLÒGIQUES<br />

DELS EDIFICIS SUSCEPTIBLES DE<br />

RECONVERSIÓ<br />

Es poden esquematitzar uns quants<br />

avantatges i inconvenients de les tipologies<br />

més característiques:<br />

Cases unifamiliars<br />

- En general es tracta de construccions<br />

amb poca superfície que presenten<br />

espais fragmentats i distribuïts en dos o<br />

tres nivells.<br />

- Poden ser aptes per a biblioteques<br />

especialitzades i amb poca afluència<br />

de públic.<br />

- Tot i així, tenen problemes de circulació,<br />

accessibilitat i control per part del<br />

personal.<br />

Palaus i castells<br />

- Aquest tipus d'edifici sol ser situat en<br />

10<br />

3<br />

2<br />

0 1 5<br />

1<br />

11<br />

8<br />

Planta baixa<br />

4<br />

6<br />

Planta primera<br />

centres urbans o bé en zones perifèriques<br />

vinculades a parcs o a àrees<br />

d'expansió. Aquest emplaçament pot<br />

ser particularment idoni per a determinats<br />

tipus de biblioteca.<br />

- Els grans espais interiors permeten<br />

crear ambients de dimensions notables<br />

que es presten a usos col·lectius i alhora<br />

garanteixen una certa flexibilitat d'ús.<br />

(Fig. 09.03, 09.04, 09.05, 09.06 i 09.07)<br />

Edificis escolars, hospitals i<br />

convents<br />

- En molts casos, són situats en àrees<br />

urbanes i estan dotats d'espais oberts, de<br />

vegades claustres i patis grans, que faciliten<br />

la realització d'activitats a l'exterior.<br />

9<br />

7<br />

11<br />

5<br />

Planta segona<br />

87<br />

09.03<br />

Biblioteca La<br />

Cooperativa (Malgrat<br />

de Mar, Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Josep M. Romaní.<br />

Façana conservada.<br />

09.04<br />

Biblioteca La<br />

Cooperativa (Malgrat<br />

de Mar, Barcelona).<br />

L’edifici ha conservat<br />

únicament les<br />

façanes i alguns<br />

elements de planta<br />

baixa, opció que ha<br />

permès organitzar<br />

lliurement el programa<br />

bibliotecari.


09.05<br />

Biblioteca La<br />

Cooperativa (Malgrat<br />

de Mar, Barcelona).<br />

09.06 i 09.07<br />

Biblioteca La<br />

Cooperativa (Malgrat<br />

de Mar, Barcelona).<br />

- Són edificis de grans dimensions amb<br />

espais de característiques diferents,<br />

molts dels quals són perfectament<br />

adaptables a l'ús bibliotecari: arxius,<br />

sales d'estudi, etc.<br />

- Disposen de bona il·luminació natural,<br />

i la composició regular de les façanes<br />

permet incorporar obertures que<br />

potenciïn determinades relacions amb<br />

l'exterior.<br />

- Quant al volum ocupat per les aules o<br />

dormitoris, és determinant el tipus d'organització<br />

i la solució estructural.<br />

Les distribucions amb passadís central<br />

i cambres als dos costats permeten alliberar<br />

grans espais. En canvi, una organització<br />

amb passadís lateral separat<br />

de les cambres per parets de càrrega<br />

ofereix espais allargassats de difícil<br />

reconversió.<br />

Edificis industrials<br />

Aspectes positius:<br />

- Edifici projectat per a l'ús simultani de<br />

moltes persones.<br />

- Grans espais sense canvis de nivell.<br />

- Alçades interiors que possibiliten l'agregació<br />

de plantes.<br />

- Estructura adequada als requeriments<br />

de flexibilitat i resistència d'una<br />

biblioteca.<br />

- Façanes i cobertes amb grans obertures<br />

d'entrada de llum natural.<br />

- Instal·lacions tècniques amb capacitat<br />

de reconversió (muntacàrregues, aire<br />

condicionat, etc.).<br />

88<br />

Inconvenients:<br />

- La normativa d'incendis obliga molt<br />

sovint a revestir els pilars de fosa que<br />

tenen molts d'aquests edificis, amb la<br />

consegüent pèrdua d'un dels seus principals<br />

atractius.<br />

Mercats i altres edificis<br />

amb tipologia de nau<br />

Aspectes positius:<br />

- Emplaçament cèntric en el context urbà.<br />

- Disponibilitat de grans espais sense subdivisions<br />

internes.<br />

- Alçades interiors que possibiliten l'agregació<br />

de plantes.<br />

- Estructura adequada als requeriments de<br />

flexibilitat i resistència d'una biblioteca.<br />

- Bona il·luminació natural, generalment<br />

per la coberta.<br />

Esglésies<br />

Aspectes positius:<br />

- Emplaçament cèntric en àrees residencials.<br />

- Disponibilitat de grans espais sense<br />

subdivisions internes.<br />

Inconvenients:<br />

- Falta d'il·luminació natural.<br />

- Desproporció dels espais:<br />

Les grans alçades dificulten la climatització<br />

i fan difícil la creació d'ambients<br />

aptes per a la concentració i l'estudi.<br />

METODOLOGIA DE TREBALL<br />

Quan es planteja la rehabilitació d'un<br />

edifici patrimonial per a ús bibliotecari,<br />

convé analitzar tots els aspectes històrics,<br />

arquitectònics, tècnics i econòmics<br />

per valorar l'abast de l'actuació.<br />

Aquesta informació facilitarà l'elecció del<br />

tipus d'intervenció amb una perspectiva<br />

de conjunt i amb rigor financer.<br />

La diversitat de casuístiques dificulten la<br />

09.07


definició d'una metodologia de treball.<br />

Tot i així, la valoració de tota la problemàtica<br />

hauria d'incloure les fases següents:<br />

Definició dels objectius del nou<br />

equipament.<br />

Estudi detallat de l'edifici.<br />

Diagnosi.<br />

Definició dels objectius del<br />

nou equipament<br />

Elaboració del programa qualitatiu i<br />

quantitatiu de la biblioteca sense tenir en<br />

compte les característiques de l'edifici<br />

que es vol rehabilitar.<br />

Estudi detallat de l'edifici<br />

Un edifici patrimonial s'ha d'analitzar des<br />

de dues òptiques: com a document històric<br />

i com a objecte arquitectònic.<br />

Lectura prèvia<br />

- Emplaçament i aspectes bàsics relacionats<br />

amb l'accessibilitat.<br />

- Estat general de conservació i patologies<br />

més característiques.<br />

- Possibilitats d'adequació al programa<br />

bibliotecari.<br />

- Anàlisi dels aspectes legals relacionats<br />

amb l'edifici com a monument històric i<br />

de la normativa relacionada amb les possibilitats<br />

d'adaptació (extensió, addició de<br />

nivells, incorporació d'obertures, etc.).<br />

Anàlisi històrica i arqueològica<br />

- Cronologia de les diferents etapes de<br />

6<br />

6<br />

0 1 5<br />

3<br />

4<br />

construcció.<br />

- Lògiques constructives emprades en<br />

cada intervenció, sia per patologies sia<br />

per adaptacions a nous usos.<br />

- Determinació dels elements que cal<br />

conservar.<br />

Exploració física<br />

Característiques arquitectòniques:<br />

- Superfícies disponibles.<br />

- Dimensions dels principals espais i situació<br />

en els diferents nivells de l'edifici.<br />

- Alçades lliures entre els forjats.<br />

- Accessibilitat horitzontal i vertical.<br />

- Problemes relacionats amb la selecció<br />

de les instal·lacions necessàries per al<br />

nou ús (il·luminació, climatització, sanitaris,<br />

adequació a la normativa d'incendis,<br />

etc.).<br />

Característiques constructives<br />

- Façanes i coberta.<br />

5<br />

Planta altell segona Planta tercera<br />

6<br />

Planta primera Planta segona<br />

2<br />

3<br />

89<br />

09.08<br />

Biblioteca<br />

Barceloneta - La<br />

Fraternitat<br />

(Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Eugeni Boldú<br />

Orlando Gonzalez<br />

Josep Mª. Rovira.<br />

09.09<br />

Biblioteca<br />

Barceloneta - La<br />

Fraternitat<br />

(Barcelona).<br />

Els aspectes positius<br />

d’aqueta actuació<br />

son l’emplaçament i<br />

l’interès urbà,<br />

arquitectònic i social<br />

de la reutilització<br />

del edificio.<br />

Com a inconvenient<br />

destaca la necessitat<br />

de distribuir la biblioteca<br />

en molts nivells.


09.10<br />

Biblioteca<br />

Barceloneta - La<br />

Fraternitat<br />

(Barcelona).<br />

- Fonaments, forjats, murs portants i<br />

trama estructural, amb el càlcul de les<br />

sobrecàrregues admissibles.<br />

- Infraestructures i instal·lacions.<br />

- Materials constructius i acabats.<br />

Diagnosi<br />

- Estudi comparatiu entre els requeriments<br />

definits per al nou equipament i<br />

les possibilitats d'adaptació de l'edifici.<br />

- Valoració de la complexitat dels diferents<br />

tipus d'intervenció.<br />

- Preu aproximat de l'actuació.<br />

CONCLUSIONS<br />

La rehabilitació es pot aconsellar quan<br />

coincideixen els factors següents:<br />

Emplaçament satisfactori.<br />

Tipologia edificatòria adequada al<br />

nou ús.<br />

Superfícies disponibles que possibilitin<br />

desenvolupar el programa<br />

en pocs nivells.<br />

Diagnòstic favorable sobre l'estat<br />

de l'edifici, la capacitat de reconstrucció<br />

i l'interès urbà, arquitectònic<br />

i social de la reutilització.<br />

Professionals especialitzats en les<br />

diferents disciplines.<br />

Pressupost adequat.<br />

Tot i així, de vegades s'opta per reconvertir<br />

edificis inadequats.<br />

Generalment, això obeeix a dos motius:<br />

- Falta de disposició de sòl.<br />

- Voluntat política o social.<br />

La realitat local és determinant per<br />

valorar l'interès patrimonial i la viabilitat<br />

del projecte. (Fig. 09.08, 09.09 i<br />

09.10)<br />

90<br />

En general, el món bibliotecari tendeix a<br />

destacar més els problemes relacionats<br />

amb l'ús del nou equipament, que no els<br />

sistemes per resoldre els aspectes específics<br />

que afecten la conservació i l'adaptació<br />

de l'edifici.<br />

També és una preferència perillosa anteposar<br />

els aspectes de conservació històrica<br />

als requeriments relacionats amb<br />

l'organització dels espais.<br />

En aquest tipus d'intervenció no es pot<br />

pretendre un mateix nivell d'eficàcia<br />

equiparable a la d'una construcció nova.<br />

Per més que es transformi un edifici, mai<br />

s'obtindran uns espais dimensionats i<br />

organitzats òptimament. No és pas l'edifici<br />

el qui s'ha d'adaptar a les noves funcions,<br />

sinó que les noves funcions han<br />

de ser compatibles amb la construcció<br />

existent, que per descomptat caldrà<br />

solucionar adequadament.<br />

Amb la decisió de reconvertir un edifici<br />

patrimonial, l'arquitecte ha de disposar<br />

de llibertat creativa, i els raonaments<br />

arquitectònics i històrics emprats en l'elaboració<br />

del projecte donaran solucions<br />

que poden anar des de la reconstrucció<br />

mimètica fins a la utilització del llenguatge<br />

formal del moment històric en què es<br />

fa la intervenció, bo i aportant-hi nous<br />

elements per potenciar l'ús i el significat<br />

del monument.


ELS ESPAIS I ELS SERVEIS.<br />

DESCRIPCIÓ DE LES ÀREES D'ACTIVITAT<br />

L'arquitecte que redactarà el projecte es<br />

troba amb dues opcions tipològiques<br />

bàsiques que són igualment vàlides<br />

però excloents:<br />

Biblioteca com a disseny únic amb<br />

característiques i personalitat diferenciades.<br />

Biblioteca com a edifici polivalent,<br />

amb uns espais que disposen d'una<br />

estructura, unes instal·lacions i unes<br />

comunicacions que les fan funcionals<br />

tant per a biblioteca com per a un<br />

altre ús.<br />

La primera opció és potser massa a<br />

mida, amb menys qualitats d'adaptabilitat,<br />

flexibilitat i ampliació.<br />

La segona sembla més pobra formalment,<br />

però funcionalment porta en si<br />

mateixa més possibilitats d'evolució.<br />

També es pot entendre que aquesta<br />

opció, un edifici absolutament plurifuncional<br />

i asèptic, és una bona manera<br />

d'eludir els excessius condicionants, i la<br />

manca d'intencions formals pot constituir<br />

la gran intenció del projecte.<br />

En tot cas, es tracta de projectar espais<br />

que donin lloc a interaccions riques i<br />

diverses en un entorn en què cadascú<br />

trobi un espai de vida.<br />

L'<strong>arquitectura</strong> permet emprar estratègies<br />

mitjançant disposicions espacials i solucions<br />

ambientals que promoguin determinades<br />

actituds i conductes.<br />

Així, accions quotidianes com agafar<br />

un llibre, conèixer i respectar les normes<br />

bàsiques d'ús o fomentar la llibertat<br />

en la tria poden esdevenir actes<br />

que es desenvolupin amb naturalitat i<br />

autonomia.<br />

L'organigrama funcional<br />

La circulació interior<br />

Les àrees d'activitat. El cas de la<br />

biblioteca pública<br />

Zona d'acollida i promoció<br />

Zona general<br />

Zona infantil<br />

Zona de treball intern<br />

Zones logístiques<br />

Sanitaris<br />

91<br />

10<br />

10.01<br />

Biblioteca Central de<br />

Terrassa (Terrassa,<br />

Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Josep Llinàs.


10.02<br />

Estudi de<br />

correlacions previ a<br />

la definició d’un<br />

organigrama<br />

funcional.<br />

Indica l’importància<br />

de les relacions entre<br />

les diferents funcions<br />

d’una biblioteca<br />

pública, segons una<br />

graduació limitada a<br />

quatre valors.<br />

La dimensió de la<br />

biblioteca i altres<br />

orientacions del<br />

programa ajuden a<br />

canalitzar els dubtes.<br />

Així, una relació forta<br />

es pot convertir en<br />

integració de dues<br />

funcions.<br />

En la mateixa línia,<br />

una relació repetitiva<br />

entre un servei i<br />

molts altres serveis o<br />

espais pot donar lloc<br />

a una ubicació céntrica,<br />

a un augment de<br />

la superfície, o a una<br />

multiplicació del<br />

servei en qüestió.<br />

10.03<br />

Relacions funcionals<br />

entre les diferents<br />

seccions d’una biblioteca<br />

pública central<br />

de dimensió mitjana.<br />

92<br />

Acollida<br />

Préstec adults<br />

Consulta adults<br />

Fotocòpies<br />

Publicacions periòdioques<br />

Exposicions<br />

Préstec infants<br />

Personal bibliotecari<br />

Préstec centralitzat<br />

Préstec adults<br />

Préstec infants<br />

Exposicions<br />

Guarda-roba<br />

Publicacions periòdiques<br />

Consulta general<br />

Col.lecció local<br />

Zona de referència<br />

Adquisicions<br />

Catalogació<br />

Administració<br />

Personal bibliotecari<br />

Fotocòpies<br />

Taller d’enquadernació<br />

Sala descans del personal<br />

Servei separat<br />

Relació poc freqüent<br />

Acollida<br />

Préstec adults<br />

Consulta adults<br />

Fotocòpies<br />

Publicacions per.<br />

Relació freqüent<br />

Relació molt freqüent<br />

Relació molt freqüent<br />

Relació freqüent<br />

Sense connexió<br />

Separats<br />

Exposicions<br />

Molt separats<br />

Préstec infants<br />

Personal bibliotecari


El programa funcional<br />

En el capítol "Programació i planificació"<br />

s'ha incidit en la necessitat de facilitar a<br />

l'arquitecte redactor un programa de<br />

necessitats en què els objectius i les exigències<br />

lligades al projecte queden definits<br />

de manera clara i concisa.<br />

L'estructura del programa pot diferir en<br />

funció de les diverses tècniques de programació,<br />

però la informació que es facilita,<br />

basada en una sèrie de dades qualitatives<br />

i quantitatives, servirà a l'arquitecte<br />

per conèixer les característiques<br />

de cada activitat i els requeriments que<br />

s'han de complir en cada espai.<br />

Una de les parts del programa de necessitats<br />

és el "programa funcional", amb<br />

dades referides directament a l'organització<br />

de l'edifici, i que convé dividir-lo en<br />

dues parts:<br />

Informació escrita sobre els tipus<br />

d'usuaris i el fons documental, el<br />

personal i l'horari previstos, els<br />

espais i els serveis que cal oferir,<br />

els elements de mobiliari i els<br />

requeriments constructius i ambientals<br />

més importants.<br />

"Organigrama funcional" com a representació<br />

gràfica de les relacions<br />

entre les diferents àrees.<br />

L'ORGANIGRAMA FUNCIONAL<br />

Com a element de transició entre l'organització<br />

funcional i la traducció espacial,<br />

l'organigrama és l'eina que permet<br />

expressar amb claredat les relacions<br />

entre les diferents activitats.<br />

Aquesta representació gràfica del que<br />

vol ser la biblioteca es converteix en<br />

una orientació essencial per afrontar el<br />

projecte.<br />

L'organigrama, cal no confondre'l amb<br />

l'esquema arquitectònic. No fixa la<br />

forma, ni la dimensió, ni la situació entre<br />

els diferents nivells de l'edifici.<br />

Es tracta d'una informació que completa<br />

el "programa funcional", i és aquest programa<br />

el que s'ha de traduir en termes<br />

arquitectònics: plantes, seccions,<br />

volums, instal·lacions, materials, etc.<br />

Els organigrames que es presenten a<br />

continuació, tot i ser gràficament diferents,<br />

fan la impressió de ser repeticions<br />

sobre el mateix tema.<br />

Hi ha una raó: les relacions funcionals<br />

en una biblioteca es fonamenten en la<br />

coherència i no són subjectes a grans<br />

canvis. Queden amagats, però, molts<br />

aspectes, com ara les connexions<br />

secundàries o els espais que poden unificar-se<br />

i els que poden banalitzar-se.<br />

De fet, la simple observació de la gran<br />

riquesa de l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària<br />

demostra que els arquitectes no han<br />

sigut presoners dels esquemes que els<br />

han ajudat a engegar els seus projectes.<br />

(Quadres 10.02, 10.03 y 10.04)<br />

LA CIRCULACIÓ INTERIOR<br />

La distribució de les circulacions és l'element<br />

clau per al bon funcionament d'una<br />

biblioteca, i per tant és l'element clau del<br />

projecte arquitectònic.<br />

Des d'aquest punt de vista, s'evidencia<br />

la importància de l'organigrama funcional<br />

com a primer esquema de les interrelacions<br />

que cal establir entre les diferents<br />

activitats.<br />

L'anàlisi dels moviments interiors de la<br />

biblioteca permet distingir tres tipus de<br />

circuits fortament lligats entre si:<br />

Públic<br />

Lectors i persones que participen en<br />

activitats d'animació.<br />

Personal<br />

Documents<br />

Des de l'entrada a la biblioteca fins al<br />

lloc en què l'usuari podrà consultar-los:<br />

adquisicions, recepció, catalogació, tractament<br />

físic i emmagatzematge.<br />

Els tres "actors" d'un servei bibliotecari:<br />

públic, personal i documents, posats en<br />

moviment, estableixen dos tipus de circulacions:<br />

Circulacions "internes"<br />

Fluxos des del punt de lectura en què<br />

s'instal·larà l'usuari, des de la prestatgeria<br />

en què s'exposa el document i des<br />

del taulell en què treballa el personal.<br />

93


Circulacions "externes"<br />

Relació entre els diferents serveis de<br />

l'edifici.<br />

Hi ha també uns elements clau de programa,<br />

uns factors de caire diferent en<br />

què l'arquitecte no té poder de decisió,<br />

que són determinants per a la concepció<br />

de l'esquema de funcionament.<br />

Aquestes decisions, que estan referides<br />

a una voluntat d'organització de l'accessibilitat<br />

a les col·leccions i d'acolliment<br />

del públic, es reflecteixen en la definició<br />

de les preexistències següents:<br />

- Existència d'espais que requereixin<br />

una utilització amb horaris independents<br />

del servei bibliotecari (sala d'actes,<br />

sala d'estudi, cafeteria, etc.).<br />

- Gestió del préstec: centralitzat en l'accés<br />

a la biblioteca, o bé situat en cada<br />

secció específica.<br />

- Sistema antirobatori: biblioteca de lliure<br />

circulació, o bé control diferenciat per<br />

àrees.<br />

- Incorporació d'altres serveis d'informació<br />

del mateix municipi com a concepte<br />

integral d'informació al ciutadà.<br />

- Espais exteriors de relació i d'activitats<br />

lligades al servei bibliotecari.<br />

Per a un òptim funcionament es requereix<br />

un emplaçament que permeti accedir-hi<br />

sense necessitat de passar pel<br />

control antirobatori.<br />

En cas contrari, l'usuari ha de demanar<br />

el document en préstec cada<br />

vegada que vol sortir a l'exterior.<br />

Quan no tenen resolt aquest condicionant,<br />

es poden convertir en espais<br />

il·lògics als quals l'usuari no pot sortir,<br />

i amb una utilització molt puntual condicionada<br />

per la política de gestió de<br />

la mateixa biblioteca. (Fig. 10.05 i<br />

10.06)<br />

Des d'un punt de vista genèric, es poden<br />

esmentar diverses recomanacions bàsiques<br />

que cal aplicar a les circulacions<br />

per l'interior de la biblioteca:<br />

- La circulació dels usuaris no ha d'interrompre<br />

ni pot ser interrompuda per<br />

la circulació del personal i la dels<br />

documents.<br />

- Cal potenciar la fluïdesa en l'accés als<br />

documents i a la informació.<br />

Això no està oposat a l'establiment de<br />

filtres d'accés a certs serveis o<br />

col·leccions.<br />

94<br />

- L'usuari s'ha de poder orientar amb facilitat<br />

i sense necessitat de demanar ajuda.<br />

- Les circulacions verticals i horitzontals<br />

han d'oferir totes les garanties de seguretat.<br />

Per tant, han de complir la normativa<br />

en vigor, estar ben senyalitzades i<br />

disposar d'un sistema de vigilància.<br />

- S'aconsella organitzar els recorreguts<br />

com una successió coherent d'etapes<br />

que s'han de franquejar per accedir a<br />

tal o tal servei.<br />

El públic estableix de manera natural<br />

una jerarquia dels espais en funció de<br />

la distància respecte a l'accés.<br />

Des d'aquesta òptica, el lloc en què es<br />

refugia la sapiència més difícil, els<br />

documents més valuosos, en què el<br />

silenci esdevé reflexió, han d'estar<br />

allunyats dels espais sorollosos que<br />

s'obren al carrer i conviden a entrar.<br />

Cal tenir present que aquest esquema,<br />

aplicat d'una manera rígida, podria frenar<br />

la lliure circulació del lector i fer la<br />

impressió que hi ha usuaris privilegiats.<br />

Com sempre, els objectius de la biblioteca<br />

determinaran la circulació més adequada,<br />

i l'arquitecte, amb la dimensió i la<br />

forma dels espais, el tractament i el color<br />

dels materials, l'estil dels elements arquitectònics,<br />

i tota una sèrie d'opcions<br />

ambientals, influirà igualment en l'actitud<br />

del públic envers la biblioteca.<br />

LES ÀREES D'ACTIVITAT.<br />

EL CAS DE LA BIBLIOTECA<br />

PÚBLICA<br />

Es descriuen a continuació els espais i<br />

els serveis d'una biblioteca pública, que<br />

té més complexitat per les raons<br />

següents:<br />

Va adreçada a un públic més divers,<br />

entès com el format per qualsevol<br />

persona i de qualsevol nivell cultural.<br />

Ofereix més varietat de serveis.<br />

Àrees d'activitat d'una<br />

biblioteca pública<br />

Per a un correcte funcionament dels serveis,<br />

és convenient que la biblioteca<br />

s'estructuri en les zones funcionals<br />

següents:<br />

Zona d'acollida i promoció:


Zona d’adults<br />

Informació<br />

Revistes y<br />

premsa diària<br />

Cafeteria<br />

Neteja<br />

Zona de treball intern<br />

Zones logístiques<br />

Sala<br />

instal.lacions<br />

Zona d’acollida<br />

i promoció<br />

Exposició<br />

Sala<br />

d’actes<br />

Fons<br />

general<br />

Sala treball en<br />

grup<br />

Equip<br />

manteniment<br />

ACCÉS<br />

Música<br />

Vestíbul<br />

Comunicacions<br />

verticals<br />

ascensors<br />

Punt<br />

d’informació<br />

Fons especialitzat<br />

Sala ofimàtica<br />

Sala d’estudi i<br />

autoaprenentatge<br />

Sala treball en<br />

grup<br />

Magatzem de<br />

material documental<br />

Accés de vehícles<br />

Bar<br />

Restaurant<br />

Petits<br />

lectors<br />

Magatzem de material<br />

Sales<br />

treball<br />

Sala d’actes<br />

Descans<br />

Despatx<br />

treball<br />

Zona infantil<br />

Coneixement<br />

Imaginació<br />

10.04<br />

Organigrama funcional<br />

per la biblioteca<br />

pública de l’Estat<br />

a Barcelona.<br />

Biblioteca del Born.<br />

Sala de treball<br />

i tallers<br />

Sala<br />

activitats<br />

Centre de<br />

documentació<br />

infantil<br />

Sala de<br />

reunions<br />

Direcció<br />

Accés<br />

personal<br />

Administració<br />

Aparcament i zona de càrrega i descàrrega<br />

95


10.05<br />

Biblioteca pública<br />

Districte 2 (Terrassa,<br />

Barcelona).<br />

Arquitecte:<br />

Gemma-Rosa Badía.<br />

Gestió centralitzada<br />

del préstec.<br />

Biblioteca de lliure<br />

circulació.<br />

Espai exterior<br />

propi de la<br />

biblioteca.<br />

10.06<br />

Biblioteca pública<br />

(Sant Quirze del<br />

Vallès, Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Cristóbal Ramírez<br />

Manuel Somoza.<br />

Sala polivalent i<br />

espai exterior<br />

amb possibilitat de<br />

funcionament<br />

independent de la<br />

resta de la biblioteca.<br />

Biblioteca de lliure<br />

circulació.<br />

96<br />

0 1 5<br />

0 1 5<br />

4<br />

Planta accés<br />

3<br />

9<br />

6<br />

7<br />

5<br />

8<br />

2


Vestíbul-accés.<br />

Espais de promoció i animació.<br />

Zona general:<br />

Àrea d'informació i referència.<br />

Àrea de fons general.<br />

Àrea de fons especialitzats.<br />

Àrea de revistes i premsa diària.<br />

Àrea de música i cinema.<br />

Espais de suport.<br />

Zona infantil:<br />

Àrea del fons de coneixements.<br />

Àrea del fons d'imaginació.<br />

Àrea de petits lectors.<br />

Espais de suport.<br />

Zona de treball intern:<br />

Àrea de treball intern.<br />

Magatzems de material documental.<br />

Espai de descans per al personal.<br />

Zones logístiques:<br />

Magatzem de materials.<br />

Espais per als equips de neteja.<br />

Cambres d'instal·lacions.<br />

Aparcament i zona de càrrega i<br />

descàrrega.<br />

ZONA D'ACOLLIDA I PROMOCIÓ<br />

Zona d'acollida i promoció:<br />

Vestíbul-accés.<br />

Espais de promoció i animació.<br />

VESTÍBUL-ACCÉS<br />

Superfície<br />

Les tècniques de programació segueixen<br />

el criteri general de dimensionar el<br />

vestíbul a partir d'una previsió d'afluència<br />

diària a la biblioteca.<br />

Aquesta superfície s'incrementarà en<br />

funció de les activitats que el programador<br />

decideixi incloure en aquest espai.<br />

Per tant, quan el vestíbul inclogui un<br />

espai de relació, el préstec centralitzat o<br />

qualsevol funció addicional, la superfície<br />

requerida serà el resultat d'aplicar les<br />

ràtios corresponents de cadascuna de<br />

les activitats.<br />

Tot i així, és difícil de fer una quantificació,<br />

ni que sigui percentual, dels espais<br />

de relació, espais que es concreten en<br />

el vestíbul-accés a l'edifici i en les circulacions<br />

entre les diferents àrees.<br />

La materialització del vestíbul depèn tant<br />

de la dimensió donada pel programador,<br />

com de la concepció global i bàsica de<br />

l'edifici, però primordialment és una disposició<br />

intel·lectual de la persona o institució<br />

que dimensionen una activitat per<br />

a la qual no hi ha normatives ni estàndards<br />

rígids.<br />

En definitiva, la capacitat per permetre<br />

aquestes relacions i activitats es reflecteix<br />

en l'atorgament de més espai i en<br />

més generositat en els plantejaments,<br />

en el fet de saber que es projecta un<br />

edifici que està per sobre dels aspectes<br />

estrictament funcionals i en el fet de<br />

donar a les superfícies comunes una<br />

dimensió important, un caràcter d'estada<br />

més que no pas de trànsit.<br />

Funcions relacionades amb<br />

el vestíbul-accés<br />

- Entrada i sortida.<br />

- Dipòsit d'efectes personals.<br />

- Recepció, orientació i informació al<br />

públic.<br />

- Registre de nous usuaris.<br />

- Exposició de novetats i d'informacions<br />

públiques.<br />

- Centralització del préstec i devolució<br />

de documents.<br />

- Punt d'informació municipal.<br />

- Espai de reunió i de descans dels<br />

usuaris.<br />

- Servei de fotocòpies.<br />

Característiques dels usuaris<br />

- El vestíbul es caracteritza per la presència<br />

d'activitats no formalitzades.<br />

Es calcula que un 30% del públic utilitza<br />

específicament aquest espai per<br />

demanar informació, veure novetats o<br />

bé com a zona de relació.<br />

- D'altra banda, està comprovat que gran<br />

part dels usuaris que entren a la biblioteca<br />

sense cap idea preconcebuda,<br />

romanen al vestíbul sense utilitzar la<br />

resta de serveis ni desenvolupar cap<br />

activitat de lectura més formalitzada.<br />

Característiques generals de l'espai<br />

- El vestíbul ha de ser una unitat<br />

ambiental definida, i no tan sols un<br />

espai de circulació. (Fig. 10.07)<br />

- Com a primer contacte de l'usuari amb<br />

la biblioteca, ha de tenir un aspecte<br />

agradable i confortable que faciliti l'orientació<br />

i el lliure accés a la informació<br />

desitjada.<br />

- El taulell no ha de constituir un instrument<br />

de control ni una barrera<br />

97


d'accés als serveis de la biblioteca.<br />

- La necessitat d'oferir una imatge<br />

dinàmica exigeix que l'espai es pugui<br />

transformar amb facilitat, perquè es<br />

pugui renovar constantment l'interès<br />

dels usuaris.<br />

Descripció de les funcions i<br />

les característiques de cada espai<br />

funcional<br />

Entrada i sortida<br />

- Com a element pont entre el carrer i<br />

l'edifici, el vestíbul distribueix les circulacions<br />

cap a les diferents zones de la<br />

biblioteca, aglutina les zones de soroll i<br />

preserva els espais de lectura.<br />

- La multiplicació d'entrades complica el<br />

control i requereix disposar de més<br />

personal bibliotecari.<br />

- L'accés engloba dos tipus de circulacions:<br />

- Accés del conjunt del públic en les<br />

hores d'obertura de la biblioteca.<br />

- Accés per a les activitats que requereixen<br />

un horari independent.<br />

- Les biblioteques amb un accés únic<br />

han de permetre un funcionament<br />

autònom de les àrees que requereixen<br />

un horari independent i que estan vinculades<br />

directament al vestíbul, com<br />

ara la sala polivalent, els sanitaris o<br />

qualsevol altra zona d'activitat que<br />

s'especifiqui en el programa funcional.<br />

Per tant, les instal·lacions d'il·luminació<br />

i de climatització s'hauran d'adaptar<br />

a l'autonomia d'usos.<br />

- També es pot optar per un accés<br />

específic per al públic infantil.<br />

Diverses experiències en aquest sentit<br />

tenien la voluntat d'evitar que la biblioteca<br />

aparegués per als adults com un<br />

espai reservat als infants.<br />

El moment actual, caracteritzat per<br />

una oferta més extensa i un valor afegit<br />

en la integració de tots els públics,<br />

aconsella que el vestíbul s'interpreti<br />

com un espai en què s'exposa informació<br />

per a tothom.<br />

Equipament<br />

- Sistema de control antirobatori:<br />

- El fet d'emplaçar-lo a la sortida facilita<br />

la lliure circulació per tot l'edifici.<br />

- Per a un bon funcionament del sistema,<br />

les portes d'entrada i de sortida<br />

han de quedar separades de manera<br />

que, excepte en casos d'emergència,<br />

98<br />

la porta d'entrada no es pugui utilitzar<br />

per sortir.<br />

- Telèfons públics.<br />

- Bústia exterior, convenientment protegida,<br />

que permeti el retorn dels llibres<br />

deixats en préstec quan la biblioteca és<br />

tancada.<br />

- Elements de paviment que actuïn de<br />

filtre per mantenir nets els espais<br />

interiors.<br />

Característiques de l'espai<br />

- La situació i la forma arquitectònica<br />

han de facilitar a l'usuari la comprensió<br />

dels espais als quals dóna accés, com<br />

també permetre el control per part del<br />

personal bibliotecari.<br />

- Com a aparador de la biblioteca, el<br />

vestíbul ha d'oferir:<br />

- Relació visual entre l'interior i l'exterior<br />

de l'edifici.<br />

- Accés visible i imatge acollidora que<br />

convidi a entrar.<br />

Quan l'emplaçament ho permet,<br />

convé que l'espai exterior disposi d'elements<br />

que facilitin l'acolliment.<br />

La col·locació de bancs i altres elements<br />

de mobiliari urbà, la retolació i<br />

els plafons amb informació d'interès<br />

converteixen l'exterior en un espai<br />

vinculat a la biblioteca.<br />

- S'aconsella que hi hagi un cancell<br />

doble o portes d'obertura automàtica<br />

per evitar els corrents d'aire, les fuites<br />

de temperatura i l’entrada de soroll.<br />

- Pel que fa a les portes, cal que ofereixin<br />

el nivell adequat de seguretat a les<br />

hores de tancament, com també la<br />

màxima agilitat de pas a les hores de<br />

gran afluència de públic.<br />

Relació amb altres espais<br />

- Relació directa amb les àrees a què<br />

està vinculada.<br />

- Proximitat al punt de recepció i d'informació<br />

al públic, al dipòsit d'efectes personals,<br />

al registre de nous usuaris i al<br />

taulell de préstec.<br />

- Proper a les zones d'aparcament públic.<br />

Quan l'emplaçament urbà no permeti<br />

disposar de places de cotxe, cal intentar<br />

reservar, com a mínim, un espai d'aparcament<br />

de motos i de bicicletes.<br />

Dipòsit d'efectes personals<br />

Es pot optar per un sistema d'atenció<br />

per part del personal de la biblioteca o<br />

bé per armaris directament accessibles<br />

pel públic.


Equipament<br />

- Taulell de recollida per a la primera<br />

opció. La necessitat de personal complica<br />

la gestió i únicament es pot recomanar<br />

per a biblioteques de grans<br />

dimensions.<br />

- Per a la segona opció, es necessiten<br />

armariets de diferents mides amb pany<br />

automàtic accionat per monedes i que<br />

l'utilitzen els mateixos usuaris.<br />

El nombre d'armariets aconsellable és el<br />

30% del nombre dels punts de consulta.<br />

Poden centralitzar-se al vestíbul-accés,<br />

o bé distribuir-se en diversos punts al<br />

costat de les zones d'activitats.<br />

- Paraigüers. S'han de posar al costat de<br />

la porta d'accés a l'edifici. (Fig. 10.08)<br />

Recepció, orientació i<br />

informació al públic<br />

Activitats<br />

- Control d'entrada i sortida dels usuaris.<br />

- Registre de nous usuaris.<br />

- Informació del funcionament de la<br />

biblioteca i de les activitats culturals<br />

programades.<br />

- Informació pròpia del municipi.<br />

Cada vegada més, els usuaris busquen<br />

informació de temes relacionats<br />

amb la localitat: comerç i indústria<br />

locals, clubs i societats, esport i<br />

esplai, temes laborals, assistència<br />

social, cursos de formació, etc.<br />

Aquests tipus d'informacions requereixen<br />

disposar de documents de consulta<br />

que també han d'estar en una<br />

biblioteca. Per tant, la superposició<br />

dels dos serveis optimitza la gestió.<br />

La definició dels continguts del servei<br />

d'informació supera l'àmbit estrictament<br />

bibliotecari i ha de formar part<br />

d'una política municipal.<br />

Un altre punt que cal considerar és la<br />

localització dins la biblioteca.<br />

El vestíbul és adequat quan no es vol<br />

interferir en els serveis que es donen<br />

en altres espais.<br />

En canvi, l'estreta relació que ha de<br />

tenir amb la sala de lectura i els fons<br />

generals de referència pot fer recomanable<br />

oferir aquest servei des de l'àrea<br />

d'informació de la zona general.<br />

Equipament<br />

- Taulell de recepció amb prestatgeries<br />

interiors, dissenyat en funció del nombre<br />

d'activitats.<br />

- Terminals d'ordinador per accedir als<br />

bancs de dades.<br />

- Expositors de cartells, anuncis i altres<br />

informacions.<br />

- Plànol de la biblioteca o directori amb<br />

l'enumeració de les diferents àrees.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Fàcilment identificable.<br />

Una adequada il·luminació i senyalització<br />

atraurà els usuaris a aquesta zona.<br />

Els expositors s'han de poder il·luminar<br />

amb llums individuals i orientables.<br />

- La funció d'informació, empesa contínuament<br />

al creixement, aconsella disposar<br />

d'una dimensió generosa.<br />

- L’emplaçament no ha d'interrompre els<br />

recorreguts d'entrada i de sortida, ha<br />

de permetre l'aglomeració de personal i<br />

no pot constituir una barrera d'accés a<br />

la resta d'activitats.<br />

- Convé possibilitar els canvis de distribució.<br />

L'espai ha de permetre diferents<br />

configuracions dels expositors<br />

informatius.<br />

Relació amb altres espais<br />

Relació directa amb l'entrada i amb la<br />

zona de consulta de novetats.<br />

99<br />

10.07<br />

10.08


Consulta de novetats<br />

Activitats<br />

- Exposició de novetats, publicacions oficials<br />

i altres informacions d'interès<br />

públic.<br />

- Distribució de material informatiu.<br />

- Pot disposar d'àmbits de trobada, com<br />

també d'un servei d'exposició i consulta<br />

de diaris i publicacions periòdiques.<br />

Equipament<br />

- Mobles expositors de diferent format,<br />

en funció de l'oferta.<br />

- Taules, cadires i butaques individuals.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Possibilitat de modificar la distribució<br />

del mobiliari.<br />

- Il·luminació que permeti diferenciar la<br />

funció d'exposició amb l'espai de relació<br />

i el de lectura.<br />

Aquests últims requereixen un ambient<br />

diferenciat i càlid.<br />

- Les activitats que es desenvolupen fan<br />

que aquest espai pugui constituir la<br />

transició natural entre les zones sorolloses<br />

que s'obren al carrer i les àrees<br />

interiors més silencioses.<br />

Préstec centralitzat<br />

La centralització del préstec en el vestíbul-accés<br />

és recomanable per dues<br />

raons:<br />

- El públic pot circular lliurement per tots<br />

els espais sense necessitat de registrar<br />

en cada secció els documents que vol<br />

endur-se'n.<br />

- El personal bibliotecari pot dedicar-se a<br />

la funció essencial d'informació i suport<br />

al lector, deixant per al personal auxiliar<br />

la tasca més mecànica del préstec.<br />

Activitats<br />

- Registre dels préstecs i de les devolucions.<br />

- Dipòsit temporal del material retornat<br />

per a la posterior col·locació a les<br />

prestatgeries.<br />

Equipament<br />

- Taulell de préstec amb capacitat per<br />

instal·lar els aparells desmagnetitzadors<br />

i terminals d'ordinadors, com<br />

també per garantir la comoditat del treball<br />

del personal.<br />

- Prestatgeries i carrets per al dipòsit<br />

temporal dels documents.<br />

- Sistemes automàtics d'autopréstec.<br />

100<br />

Aquesta opció és recomanable en les<br />

biblioteques grans amb un volum<br />

important de préstec.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Fàcilment identificable.<br />

- Emplaçament que permeti l'aglomeració<br />

de públic, amb una configuració<br />

del taulell que possibiliti diversificar<br />

les cues en les hores de màxima<br />

afluència.<br />

- Quan la dimensió del vestíbul obliga a<br />

unificar el servei de préstec centralitzat<br />

amb el servei d'orientació i informació,<br />

el taulell ha de permetre la col·lateralitat<br />

de les dues funcions.<br />

Relació amb altres espais<br />

- Proximitat a l'entrada.<br />

- Comunicació amb les zones de treball<br />

intern i les àrees del fons de préstec.<br />

- A les grans biblioteques, cal preveure<br />

una connexió mecànica amb el magatzem<br />

de distribució.<br />

Espai de reunió i de descans dels<br />

usuaris<br />

Aquesta activitat, interpretada com un<br />

espai específic, està determinada en el<br />

programa funcional en funció de la<br />

dimensió de la biblioteca i d'altres<br />

aspectes més lligats a la planificació.<br />

Equipament<br />

- Taules i cadires, butaques individuals i<br />

altres elements de mobiliari que configurin<br />

diferents espais de relació.<br />

- Màquines de begudes.<br />

- Possibilitat d'instal·lar una cafeteria.<br />

Aquesta opció requereix una gestió<br />

específica d'aquest servei, com també<br />

un estudi de l'emplaçament en funció<br />

de l'horari d'obertura previst.<br />

Quan es tracti d'una cafeteria amb un<br />

accés des del carrer i un altre des de la<br />

biblioteca, caldrà resoldre adequadament<br />

els aspectes relacionats amb el<br />

control i la seguretat.<br />

- Telèfons públics.<br />

Relació amb altres espais<br />

Comunicat amb el vestíbul i allunyat de<br />

les zones de lectura.<br />

Servei de fotocòpies<br />

S'aconsella utilitzar sistemes d'autoservei,<br />

amb maquinària que funcioni amb<br />

monedes o targetes de crèdit.


Equipament<br />

- Fotocopiadores.<br />

- Dipòsit de paper i altres materials.<br />

- Taulell d'enquadernació en funció del<br />

tipus de biblioteca.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Si es tracta d'una activitat limitada, pot<br />

estar situat a la zona d'entrada.<br />

- Quan l'activitat és important, convé<br />

disposar d'un espai separat al mateix<br />

vestíbul.<br />

- El soroll que provoca fa necessari insonoritzar-lo<br />

quan està proper a les<br />

zones de lectura.<br />

ESPAIS DE PROMOCIÓ I ANIMACIÓ<br />

Les funcions d'animació i promoció cultural<br />

són fonamentals en una biblioteca<br />

pública, i es configuren com un conjunt<br />

d'activitats heterogènies integrades en<br />

un projecte de conjunt dins la comunitat.<br />

Aquestes funcions, enteses com un<br />

complement de la informació, la documentació<br />

i el servei a la lectura, tenen<br />

dues finalitats:<br />

- Afavorir la trobada i el diàleg entre els<br />

membres de la comunitat.<br />

- Apropar el llibre a les activitats culturals<br />

i als usuaris més indiferents, tot estimulant<br />

els interessos individuals i desenvolupant<br />

el sentit crític i la capacitat<br />

creativa.<br />

Activitats<br />

El programa funcional ha d'especificar la<br />

superfície i les activitats, que d'una<br />

manera general es poden situar en tres<br />

nivells diferents:<br />

- Activitats bàsiques:<br />

Jornades de portes obertes, presentació<br />

de col·leccions, etc.<br />

- Activitats endegades per la mateixa<br />

biblioteca:<br />

Debats, conferències, clubs de lectura,<br />

etc.<br />

- Activitats socioeducatives organitzades<br />

amb la comunitat:<br />

Exposicions, reunions d'agrupacions<br />

professionals, cursos de formació permanent,<br />

actes relacionats amb altres<br />

entitats, etc.<br />

Superfície<br />

La dimensió d'aquests espais estarà en<br />

funció dels objectius fixats, més que no<br />

pas en una relació directa amb la<br />

dimensió de la biblioteca.<br />

Es recomana preveure l'alternança de<br />

diverses funcions al llarg del dia.<br />

Característiques generals de l'espai<br />

- Accés directe des del vestíbul i separat<br />

totalment de les àrees de lectura.<br />

- Ha de poder oferir un horari propi de<br />

funcionament, com més flexible<br />

millor, independent de l'horari de la<br />

biblioteca.<br />

Aquest fet ha de possibilitar la sectorització<br />

de la sala pròpiament dita, del<br />

vestíbul-accés, la zona de descans i<br />

els serveis sanitaris.<br />

- La versatilitat de l'espai i del mobiliari<br />

ha de permetre una adequació concreta<br />

per a cada hipòtesi d'ús.<br />

- Convé que disposi d'un petit magatzem<br />

o armari tancat per guardar-hi<br />

material: cadires, tarimes, plafons<br />

expositors, equips audiovisuals i altres<br />

relacionats amb les activitats que es<br />

desenvolupen.<br />

- Es pot considerar la possibilitat d'incorporar<br />

l'espai polivalent al vestíbul<br />

mitjançant portes corredisses.<br />

Aquesta opció, especialment quan el<br />

vestíbul és petit, permet optimitzar<br />

l'espai quan no s'hi fan actes.<br />

- Quan es tracta d'una sala de grans<br />

dimensions, s'ha de poder subdividir<br />

en àmbits insonoritzats que permetin<br />

simultanejar més activitats.<br />

(Fig. 10.09)<br />

Tot i que un espai flexible pot acollir moltes<br />

activitats de promoció cultural i animació,<br />

en diverses ocasions es demana<br />

diferenciar-los en tres tipus, cadascun<br />

dels quals tendeix a destacar una de les<br />

funcions sobre les altres:<br />

Sala polivalent.<br />

Sala d'actes.<br />

Sales de treball en grup.<br />

Sala polivalent<br />

Activitats<br />

Conferències i debats, projeccions, petites<br />

representacions, exposicions, etc.<br />

Equipament<br />

- Cadires apilables.<br />

- Taula per als conferenciants.<br />

- Pantalla de projeccions.<br />

- Equipament audiovisual.<br />

- Carrils en parets i sostre per muntar<br />

exposicions.<br />

101


10.09<br />

Biblioteca pública<br />

(Vilanova i la Geltrú,<br />

Barcelona).<br />

Arquitectes:<br />

Josep Benedito<br />

Santi Orteu<br />

Glòria Pifarré.<br />

Aquesta biblioteca<br />

té una distribució<br />

òptima quant a la<br />

possibilitat de disposar<br />

d’espais polivalents<br />

amb accessos<br />

completament<br />

independents, que<br />

permeten una gran<br />

alternança de funcions<br />

al llarg del<br />

dia.<br />

102<br />

Planta primera<br />

Planta baja<br />

0 5 10<br />

4<br />

7<br />

8<br />

1<br />

10<br />

11<br />

5 5 5<br />

3<br />

9<br />

10<br />

6<br />

7<br />

1. Accés a la biblioteca<br />

2. Accés opcional a espais polivalents<br />

3. Vestíbul<br />

4. Sala d’actes<br />

5. Sala polivalent<br />

6. Revistes i música<br />

7. Àrea general<br />

8. Àrea infantil<br />

9. Àrea de treball intern<br />

10. Magatzem<br />

11. Sanitaris<br />

2<br />

1


Característiques de l'espai<br />

- Capacitat mínima de 40 persones.<br />

- Possibilitat de tamisar l'entrada de llum<br />

natural i d'enfosquir la sala.<br />

- Il·luminació flexible i direccional adaptada<br />

per a conferències, reunions i<br />

exposicions.<br />

- Tractament acústic adequat per a cada<br />

activitat.<br />

Sala d'actes<br />

Activitats<br />

Concerts, espectacles teatrals, congressos,<br />

etc.<br />

Equipament<br />

- Escenari amb magatzem i camerinos.<br />

- Taula per als conferenciants.<br />

- Butaques.<br />

- Teló.<br />

- Cabina de projecció.<br />

- Cabines de traducció simultània.<br />

- Equipament audiovisual dissenyat per<br />

personal especialitzat en funció de les<br />

activitats previstes, amb una central de<br />

comandament independent.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Si es destina una sala específica per a<br />

aquestes activitats és perquè la biblioteca<br />

ja disposa d'espais polivalents per<br />

a altres usos. Per tant, la flexibilitat no<br />

és una exigència.<br />

Tot i així, es poden posar files de butaques<br />

corredisses o grades practicables<br />

per poder alliberar, si convé, tota la<br />

sala.<br />

- Conveniència, en funció de la dimensió,<br />

de disposar d'un vestíbul independent<br />

d'entrada, amb el corresponent<br />

servei de guarda-roba.<br />

- Il·luminació especial concentrada a<br />

l'escenari i il·luminació difuminada amb<br />

un sistema de regulació de la intensitat.<br />

- Tractament acústic específic.<br />

Sales de treball en grup<br />

Activitats<br />

Treball o reunions de grups al voltant<br />

d'una taula, seminaris i cursos de formació,<br />

sala d'estudi, etc.<br />

La utilització d'aquest espai com a sala<br />

d'estudi fora de l'horari de la biblioteca,<br />

el converteixen en un dels serveis afegits<br />

més valorats pels estudiants de la<br />

localitat.<br />

Equipament<br />

- Taules modulars per a reunions i sessions<br />

de treball en grup.<br />

- Cadires amb paleta d'escriptura.<br />

- Pantalla mòbil per a projeccions.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Possibilitat de compartimentar o unificar<br />

un conjunt de sales.<br />

- Possibilitat d'horari independent, però a<br />

la vegada connectat amb la biblioteca<br />

per facilitar l'accés als documents que<br />

puguin ser utilitzats per a determinades<br />

activitats.<br />

- Il·luminació constant en tot l'espai.<br />

ZONA GENERAL<br />

Aquesta gran zona, que ocupa aproximadament<br />

el 50% de la superfície total,<br />

disposarà de les àrees següents:<br />

Àrea d'informació i referència.<br />

Àrea de fons general.<br />

Àrea de fons especialitzats.<br />

Àrea de revistes i premsa diària.<br />

Àrea de música i cinema.<br />

Espais de suport.<br />

Característiques generals de l'espai<br />

- Sensació d'amplitud.<br />

- Relació visual amb l'exterior.<br />

- Solució estructural que afavoreixi la flexibilitat<br />

de distribució, evitant les zonificacions<br />

rígides.<br />

- Unitat visual i funcional:<br />

- Emplaçament de les activitats en funció<br />

de la seqüència lògica d'ús.<br />

- Interrelació visual entre els diferents<br />

àmbits.<br />

- Geometria i alçada dels espais, materials<br />

d'acabat i distribució del mobiliari<br />

com a eines per diferenciar les àrees.<br />

- Localització estratègica dels punts de<br />

consulta del catàleg i dels taulells d'informació.La<br />

seva situació determina les<br />

circulacions pels diferents àmbits.<br />

S'aconsella situar-los al costat de l'accés.<br />

També han de ser visibles i accessibles<br />

des de la resta dels espais.<br />

A més, els punts de consulta del catàleg<br />

han de ser situats a prop dels taulells<br />

per facilitar l'assistència i el control<br />

per part del personal bibliotecari.<br />

- En funció de la grandària de la biblioteca,<br />

es poden unificar en un taulell<br />

els diferents serveis de la zona general,<br />

amb la consegüent optimització de<br />

les tasques del personal bibliotecari.<br />

(Fig. 10.10)<br />

103


10.10<br />

Biblioteca pública<br />

Dos Rius (Torelló,<br />

Barcelona)<br />

Arquitecte:<br />

Melcior Manubens.<br />

La geometria de la<br />

planta és el resultat<br />

de l’addició d’espais<br />

que pertanyen a<br />

diverses finques.<br />

La zona general es<br />

pot organitzar en<br />

ámbits diferenciats,<br />

amb una gestió centralitzada<br />

en un únic<br />

taulell d’atenció.<br />

- Il·luminació natural adequada i amb<br />

sistemes de protecció que evitin la incidència<br />

directa dels rajos solars.<br />

- Il·luminació artificial convenientment<br />

dimensionada, amb una distribució flexible<br />

que permeti la mobilitat del mobiliari<br />

i amb la possibilitat de contrastar<br />

diferents ambients dins la mateixa unitat<br />

funcional.<br />

- Espai protegit del soroll extern i degudament<br />

condicionat davant el soroll<br />

intern.<br />

ÀREA D'INFORMACIÓ I<br />

REFERÈNCIA<br />

La tendència actual de convertir la<br />

biblioteca pública en el recurs d'informació<br />

més important de la comunitat, ha<br />

provocat el creixement d'aquesta àrea,<br />

que està concebuda com un espai<br />

exclusiu per a la consulta in situ de<br />

material que no es deixa en préstec.<br />

S'hi ofereix servei d'informació, consulta<br />

i autoconsulta.<br />

El fons documental, exposat en qualsevol<br />

tipus de suport, està format per<br />

104<br />

1. Vestíbulo<br />

2. Revistas y prensa diaria<br />

3. Música<br />

4. Información y referencia<br />

5. Fondo general<br />

6. Área infantil<br />

7. Sanitarios<br />

3<br />

2<br />

0 1 5<br />

2<br />

2<br />

4<br />

3<br />

obres de consulta i referència: diccionaris,<br />

directoris, anuaris, enciclopèdies, i la<br />

consulta telemàtica.<br />

Activitats<br />

- Recerca documental.<br />

- Consulta sistemàtica de documents.<br />

- Estudi individual, amb possible utilització<br />

d'equips informàtics. (Fig. 10.11)<br />

Característiques dels usuaris<br />

En la majoria dels casos, l'usuari d'aquesta<br />

àrea entra a la biblioteca per cercar-hi<br />

un document o una informació<br />

concreta. Les seves necessitats són<br />

diferents de les dels que la visiten per<br />

curiositat o per conèixer les novetats<br />

exposades.<br />

Equipament<br />

- Prestatgeries que facilitin l'accés a tots<br />

els documents, tant en suport paper<br />

com en suports de qualsevol altra mena.<br />

La temàtica que s'exposa fa que la consulta<br />

a peu dret requereixi més temps.<br />

Per tant, la capacitat de les prestatgeries<br />

ha de ser inferior que en el cas del<br />

fons general, i la seva organització ha<br />

d'evitar l'aglomeració de gent.<br />

5<br />

3<br />

5<br />

7<br />

1<br />

1<br />

4


- Expositors, calaixeres i altres elements<br />

per a documents de formats especials,<br />

com ara atles, mapes i plànols.<br />

- Taules de treball i cadires per als<br />

usuaris, amb les connexions informàtiques<br />

necessàries per connectar-hi els<br />

terminals. (Fig. 10.12)<br />

Al contrari del que passa a la zona<br />

infantil, el lector adult va a la biblioteca<br />

a treballar preferiblement sol, i rebutja<br />

les interferències que motiva la proximitat<br />

excessiva de persones que no<br />

coneix. Per tant, convé disposar d'una<br />

gamma articulada de punts de treball.<br />

La tendència de repetir taules de quatre<br />

o sis places situades en un únic<br />

espai ha de transformar-se en una<br />

oferta més àmplia en què s'incloguin<br />

cabines individuals o taules contínues<br />

que facilitin l'estudi individual.<br />

- Àmbits de consulta informals amb<br />

butaques i taules de dimensions més<br />

reduïdes.<br />

- Punts de consulta, tant assegut com a<br />

peu dret, adequats per a cada necessitat:<br />

catàleg informatitzat, Internet,<br />

CD-Roms, bases de dades i altres sistemes<br />

d'informació.(Fig. 10.13)<br />

- Taulell d'informació al públic amb<br />

espais diferenciats per a l'atenció personalitzada.<br />

- Punts d'atenció especialitzada en<br />

àrees temàtiques que es distribuiran<br />

per tota l'àrea.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Organització del mobiliari en àmbits<br />

diferenciats.<br />

Dins l'espai global, les prestatgeries,<br />

les taules i la lectura informal han de<br />

ser situats en subespais d'escala adequada.(Fig.<br />

10.14)<br />

Els subespais que es creïn han d'estar<br />

oberts, de manera que es faciliti el seu<br />

control visual i la fluïdesa de la circulació<br />

per tots els punts de la sala.<br />

Quant als punts de treball, convé fugir<br />

de la imatge escolar que produeix la<br />

repetició d'un mateix model de taula.<br />

La seqüència d'ús d'aquesta àrea recomana<br />

situar els punts d'estudi individual<br />

en àmbits més calmats i protegits<br />

de les zones de circulació.<br />

- Els punts de consulta per Internet, cal<br />

situar-los a prop del taulell d'atenció.<br />

Per una banda, l'usuari pot necessitar<br />

l'ajuda del personal. I també és convenient<br />

que hi hagi un control del tipus<br />

d'informació que es consulta. A més,<br />

quan es vol imprimir la informació, és<br />

més aconsellable que les impressores<br />

no estiguin a l'abast del públic.<br />

Relació amb altres espais<br />

- Vinculada a l'àrea del fons general.<br />

- Relacionada amb l'àrea de fons especialitzats.<br />

- Si la biblioteca és molt gran, pot tenir<br />

un accés independent des del vestíbul.<br />

ÀREA DE FONS GENERAL<br />

És la unitat funcional més gran de la<br />

biblioteca, amb una ocupació aproximada<br />

del 35% de la superfície total, i la que<br />

requereix més personal per a la gestió.<br />

Conté el fons destinat al préstec i s'ha de<br />

concebre com un espai d'exposició i de<br />

consulta ràpida i fàcil.<br />

S'ofereix servei de préstec i de consulta.<br />

La col·lecció es compon del fons temàtic<br />

general, principalment novel·la, literatura<br />

i temes divulgatius de coneixement.<br />

Es presenta en qualsevol tipus<br />

de suport i s'organitza principalment en<br />

105<br />

10.11<br />

10.12


10.13<br />

10.14<br />

blocs temàtics per facilitar la recerca.<br />

(Fig. 10.15)<br />

Equipament<br />

- Prestatgeries preparades per emmagatzemar<br />

documents de diferents<br />

formats.<br />

L'organització de les prestatgeries ha<br />

de permetre una circulació còmoda,<br />

amb unes distàncies que facilitin la<br />

consulta a peu dret sense molestar els<br />

altres usuaris.<br />

A diferència de l'àrea de referència, el<br />

fons temàtic genera una consulta més<br />

ràpida: el lector agafa el document, el<br />

fulleja i decideix demanar-lo en préstec<br />

o bé consultar-lo en un punt de lectura<br />

estàtic.<br />

En conseqüència, les prestatgeries<br />

poden ser més altes i tenir més capacitat,<br />

sent aquesta àrea l'espai que disposa<br />

de més documents per metre<br />

quadrat de tota la biblioteca.<br />

Tot i així, mai no sobrepassaran l'alça-<br />

106<br />

da de 2,10 m per tal de fer visible i<br />

accessible tot el material exposat.<br />

- Àmbits de consulta informal amb cadires<br />

i butaques intercalades dins l'espai<br />

global.(Fig. 10.16 i 10.17)<br />

- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />

- Taulell d'informació.<br />

En funció de la dimensió de la biblioteca,<br />

s'hi poden incorporar altres punts<br />

d'atenció per descongestionar el taulell<br />

central.<br />

Encara que el préstec centralitzat es<br />

dugui a terme al vestíbul, convé dotar<br />

el taulell dels mitjans necessaris per<br />

gestionar el préstec.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Una distribució regular afavoreix la<br />

recerca per part de l'usuari.<br />

- S'aconsella estructurar àmbits diferenciats<br />

dins el conjunt de prestatgeries.<br />

Una organització repetitiva pot donar<br />

una sensació massa acadèmica que<br />

provoqui rebuig.<br />

- Els passadissos han de tenir una amplada<br />

proporcional al flux d'afluència.<br />

Relació amb altres espais<br />

- Comunicació directa amb el vestíbul.<br />

- Relacionada amb l'àrea d'informació i<br />

referència.<br />

En biblioteques petites i mitjanes, l'àrea<br />

de fons general es pot constituir com a<br />

frontissa entre el vestíbul i l'àrea d'informació,<br />

amb elements de mobiliari<br />

que diferenciïn les dues zones.<br />

- Accessible des de les àrees de revistes<br />

i de música.<br />

ÀREA DE FONS ESPECIALITZATS<br />

Aquesta àrea és l'espai destinat a la<br />

documentació següent:<br />

Col·lecció local:<br />

Informació referida a la localitat i<br />

relacionada amb la seva història.<br />

Fons especials:<br />

Documents que, per peculiaritats de<br />

la població, constitueixen un fons<br />

temàtic que s'ha desenvolupat en<br />

una determinada biblioteca, i que<br />

requereixen una atenció especial.<br />

Oferirà els serveis d'informació, consulta<br />

i préstec. A causa de la peculiaritat de la<br />

col·lecció, es pot presentar en qualsevol<br />

tipus de suport i de format (mapes, car-


10.15<br />

tells, fullets, etc.).<br />

Equipament<br />

- Prestatgeries i expositors preparats per<br />

emmagatzemar documents de diferents<br />

formats.<br />

El material delicat o amb un valor patrimonial<br />

específic s'exposa en mobles<br />

tancats amb clau, no es deixa en préstec<br />

i cal sol·licitar-lo al personal per<br />

efectuar la consulta.<br />

- Cadires, taules de treball i equip tècnic<br />

necessari per facilitar la consulta en<br />

qualsevol suport i format.<br />

- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />

- Taulell d'atenció amb els equips necessaris<br />

per gestionar el préstec.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Si la dimensió de la col·lecció ho<br />

requereix, s'organitza com a àrea diferenciada,<br />

amb un tractament similar a<br />

l'àrea d'informació i referència.<br />

- Quan es tracta d'un fons limitat, es pot<br />

incorporar a l'àrea d'informació i referència,<br />

amb elements de mobiliari que<br />

configurin un àmbit diferenciat.<br />

Relació amb altres espais<br />

- Vinculada a l'àrea d'informació i l'àrea<br />

de fons general.<br />

- Relacionada amb les sales de treball<br />

en grup.<br />

ÀREA DE REVISTES I<br />

PREMSA DIÀRIA<br />

En una biblioteca pública, la col·lecció<br />

de publicacions periòdiques està formada<br />

per:<br />

Premsa diària.<br />

Revistes:<br />

El contingut de les revistes pot ser<br />

de tipus general o bé especialitzades<br />

en els diferents camps del<br />

coneixement.<br />

En molts casos, les revistes especialitzades<br />

s'incorporen als espais<br />

temàtics corresponents, sia a l'àrea<br />

d'informació i referència sia a<br />

l'àrea de fons general.<br />

107<br />

10.15 i 10.16<br />

10.17


10.18<br />

10.19<br />

Ofereix el servei de consulta i préstec.<br />

(Fig. 10.18)<br />

Equipament<br />

- Prestatgeries preparades per emmagatzemar<br />

documents de diferents formats.<br />

La necessitat d'oferir publicacions<br />

periòdiques endarrerides aconsella disposar<br />

de prestatgeries amb sistema<br />

d'emmagatzematge incorporat.<br />

Aquests mobles faciliten a l'usuari trobar<br />

aquests documents sense necessitat<br />

de demanar-los al personal de la<br />

biblioteca. (Fig. 10.19 i 10.20)<br />

- Expositors especials per a la premsa<br />

diària i altres materials de dimensions<br />

especials.<br />

- Àmbits de consulta informals amb<br />

butaques i taules de dimensions més<br />

reduïdes.<br />

- Taules i cadires per a la consulta.<br />

Tot i tractar-se d'un espai bàsicament<br />

informal, molts usuaris, generalment la<br />

gent gran, prefereixen llegir el diari<br />

asseguts en una cadira i recolzats en<br />

una taula. (Fig. 10.21)<br />

- En les biblioteques en què es concentren<br />

a la mateixa zona totes les publicacions,<br />

s'ha de preveure taules de treball<br />

amb les connexions informàtiques i<br />

els mitjans tècnics necessaris per a la<br />

consulta de les revistes electròniques.<br />

- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />

- Taulell d'atenció amb els equips necessaris<br />

per gestionar el préstec.<br />

Característiques de l'espai<br />

- Per aconseguir un funcionament<br />

correcte, convé organitzar-lo en dos<br />

àmbits:<br />

- Premsa d'informació general i divulgativa,<br />

concebut com un espai de<br />

lectura informal.<br />

- Premsa especialitzada, organitzada<br />

temàticament, amb mobiliari que faciliti<br />

la consulta i el treball.<br />

- El tipus de col·lecció fa que sigui un<br />

espai especialment atractiu per a tots<br />

els públics.<br />

Per aquesta raó, és la zona que ha d'oferir<br />

la imatge més acollidora de la<br />

biblioteca.<br />

Tot i tenir uns requeriments semblants<br />

als de l'àrea de fons general, convé<br />

organitzar-la amb uns criteris més informals,<br />

amb una disposició més lliure<br />

dels elements.<br />

Els materials d'acabat, els colors i la<br />

il·luminació han de configurar un<br />

108<br />

ambient més domèstic que no acadèmic,<br />

una imatge relaxada de descans<br />

que convidi a entrar-hi.<br />

- La conveniència de situar-la al costat<br />

del vestíbul, converteix aquesta àrea en<br />

un punt d'articulació de tot el projecte.<br />

Per tant, la reflexió sobre l'espai ha<br />

d'incloure les possibilitats següents:<br />

- Estructuració de la zona de revistes<br />

com a transició entre el soroll extern<br />

del carrer i el silenci intern de les<br />

zones de lectura.<br />

- Obertures en façana que proporcionin<br />

una relació important entre l'exterior<br />

i l'interior. (Fig. 10.22)<br />

- Connexió directa amb un àmbit exterior<br />

que ampliï l'espai i en què sigui<br />

possible de fer-hi activitats.<br />

Relació amb altres espais<br />

- Comunicació directa amb el vestíbul.<br />

Quan el programa funcional exigeixi un<br />

funcionament autònom de la resta de<br />

l'equipament, s'haurà de vincular<br />

aquest espai al de descans dels usuaris<br />

i a la cafeteria.


- Connexió amb l'àrea de fons general.<br />

- Vinculat a un petit magatzem per guardar-hi<br />

les publicacions endarrerides.<br />

Aquest requeriment està en funció de<br />

la grandària de la col·lecció, com<br />

també de l'existència de prestatgeries<br />

amb emmagatzematge incorporat.<br />

ÀREA DE MÚSICA I CINEMA<br />

Aquesta àrea acull el fons de temàtica<br />

musical i cinematogràfica.<br />

El fons documental, exposat en diversos<br />

tipus de suport, està format per discos<br />

compactes, films i documents en suport<br />

llibre, partitura i revista.<br />

Ofereix els serveis de consulta (audició,<br />

visionament i lectura) i de préstec.<br />

(Fig. 10.23)<br />

Característiques dels usuaris<br />

El material exposat converteix aquest<br />

espai en un important punt d'atracció<br />

dels usuaris:<br />

- Per a una gran part del públic jove,<br />

l'àrea de música esdevé el primer<br />

contacte amb la biblioteca.<br />

- L'oferta també és atractiva per als<br />

usuaris de més edat, però l'afluència<br />

de públic juvenil fa que sovint no utilitzin<br />

aquest servei perquè no hi troben<br />

el seu propi lloc.<br />

Equipament<br />

- Expositors adequats per als diferents<br />

tipus de suport que conformen la<br />

col·lecció. (Fig. 10.24)<br />

- Mobiliari amb la tecnologia adequada<br />

per a consultar el material audiovisual.<br />

- Audició:<br />

Punts d'audició connectats amb el<br />

taulell.<br />

Generalment, els equips reproductors<br />

són al taulell d'atenció i són manipulats<br />

pel personal. L'usuari que vol<br />

escoltar un document en suport<br />

àudio, ha de sol·licitar-ho al taulell, en<br />

què li faciliten uns auriculars i li indiquen<br />

el canal de connexió.<br />

- Visionament:<br />

En aquest cas els punts de connexió<br />

dels auriculars han de vincular-se a<br />

una pantalla. (Fig. 10.25)<br />

- Punts d'autoconsulta audiovisual:<br />

Cada vegada més, les biblioteques<br />

disposen d'equips de reproducció<br />

dels discos compactes i vídeos que<br />

manipulen els mateixos usuaris.<br />

Aquesta possibilitat allibera el personal<br />

bibliotecari d'una tasca que<br />

requereix molta dedicació.<br />

Alhora, l'usuari se sent més lliure en<br />

el moment de decidir si s'emporta un<br />

document en préstec.<br />

- Butaques, cadires i taules per als diferents<br />

tipus de consulta:<br />

- Audiovisual:<br />

Les butaques han d'estar vinculades<br />

als punts d'audició i de visionament.<br />

- Lectura:<br />

Cadires i taules de treball.<br />

Àmbits informals amb butaques i taules<br />

de dimensions reduïdes.<br />

- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />

- Taulell d'atenció amb els instruments<br />

de lectura del material audiovisual i els<br />

mitjans necessaris per gestionar el<br />

préstec.<br />

Característiques de l'espai<br />

- El disseny i la distribució del mobiliari<br />

han de tenir en compte les característiques<br />

dels diversos tipus de suport, com<br />

també del seu ús.<br />

109<br />

10.20<br />

10.21


10.22<br />

10.23<br />

10.24<br />

10.25<br />

110<br />

Els espais de pas entre els mobles<br />

expositors de CD han de permetre l'aglomeració<br />

de gent. El petit format del<br />

suport fa que la capacitat dels expositors<br />

sigui elevada. A més, el caràcter<br />

atractiu del material provoca una gran<br />

afluència d'usuaris.<br />

- El tipus d'activitat aconsella que l'espai<br />

sigui acollidor i informal.<br />

Tal com s'ha comentat en altres capítols,<br />

un dels reptes de la biblioteca<br />

pública consisteix en a aconseguir<br />

que cada usuari trobi el seu espai.<br />

Aquesta àrea és especialment susceptible<br />

de ser envaïda per un tipus<br />

específic de públic i de ser rebutjada<br />

per la resta. Per tant, la dimensió i la<br />

solució ambiental han d'oferir diferents<br />

àmbits per a tots els usuaris.<br />

- D'altra banda, gran part de les activitats<br />

de l'àrea de música i cinema estan<br />

supeditades a una xarxa de comunicacions<br />

que connecten el taulell amb els<br />

punts de consulta.<br />

Una dotació generosa de connexions<br />

permetrà organitzar el mobiliari amb<br />

criteris de flexibilitat.<br />

- Il·luminació: l'acte d'escoltar música i<br />

de veure una filmació és més agradable<br />

amb una llum indirecta i de baixa<br />

intensitat.<br />

Tot i els avantatges d'una il·luminació<br />

constant en tots els espais, en aquesta<br />

zona es pot optar per incloure algun<br />

tipus de llumenera que afavoreixi la<br />

intimitat.<br />

Relació amb altres espais<br />

Ha d'establir contacte directe amb l'àrea<br />

de revistes i premsa diària i amb l'àrea<br />

de fons general.<br />

ESPAIS DE SUPORT<br />

Aquests espais de treball, de diferents<br />

superfícies, són complementaris de la<br />

zona general i estan pensats per donar<br />

resposta als programes de formació cultural<br />

permanent.<br />

Espais de suport vinculats a la zona<br />

general:<br />

- Sala d'estudi i d'autoaprenentatge.<br />

Ha de disposar de mobiliari que faciliti<br />

l'estudi individualitzat.<br />

- Sala d'ofimàtica.<br />

S'ha de concebre com un espai de fàcil<br />

redistribució, en funció de la utilitat que<br />

defineixi el programa funcional.


Altres espais de suport:<br />

- Sala de treball en grup.<br />

Vinculada a l'àrea d'informació i de<br />

fons especialitzats.<br />

- Espai vinculat a l'àrea de música i<br />

cinema.<br />

El tractament acústic ha de resoldre<br />

el soroll provocat per la utilització<br />

d'instruments o bé per les audicions<br />

col·lectives.<br />

Característiques dels espais<br />

- Localització visible i de fàcil accés des<br />

de la resta de les àrees.<br />

- Aïllament acústic en les sales de treball<br />

en grup.<br />

- Equipament tècnic necessari per a les<br />

connexions de qualsevol tipus d'aparell<br />

de la biblioteca o de l'usuari.<br />

ZONA INFANTIL<br />

Està destinada a nens i joves de fins a 14<br />

anys, que representen aproximadament<br />

el 25% dels usuaris de la biblioteca.<br />

Aquesta afluència ha provocat que la<br />

secció infantil, tractada inicialment com<br />

un espai afegit a la biblioteca dels adults,<br />

s'hagi afirmat progressivament com un<br />

servei complet i compacte dins la biblioteca<br />

pública.<br />

A diferència de la biblioteca escolar, que<br />

ha de donar suport a l'ensenyament, la<br />

biblioteca infantil té una missió de caràcter<br />

lúdic i de divulgació. (Fig. 10.26)<br />

Per tractar-se d'un públic molt variat, caldrà<br />

estructurar les àrees en funció de les<br />

necessitats de cada grup d'edat:<br />

Àrea del fons de coneixements.<br />

Àrea del fons d'imaginació.<br />

Àrea de petits lectors.<br />

Espais de suport.<br />

Característiques generals de l'espai<br />

Les recomanacions descrites per a la<br />

zona general són vàlides per a l'espai<br />

infantil.<br />

A més, atès el desequilibri entre el nombre<br />

d'activitats i la superfície disponible,<br />

s'aconsella estructurar l'espai amb els<br />

següents criteris:<br />

- L'entrada a la zona infantil ha de facilitar<br />

l'accés a les dues grans àrees, la<br />

de coneixements i la d'imaginació, amb<br />

un punt d'informació compartit.<br />

El públic infantil necessita més ajuda<br />

per triar i trobar els documents, i la<br />

tasca del personal bibliotecari és primordial<br />

per interpretar les seves necessitats<br />

i aconsellar-los en la recerca.<br />

Per tant, són clars els avantatges d'articular<br />

els diferents espais al voltant d'un<br />

únic taulell.<br />

- Es procurarà trobar mecanismes que<br />

ajudin a compondre diferents subespais<br />

sense necessitat de separar-los.<br />

- Cal establir un recorregut progressiu<br />

per edats, amb una seqüència del<br />

mobiliari en funció de les diferents<br />

necessitats.<br />

Mentre que els més petits participen en<br />

qualsevol activitat, els adolescents troben<br />

dificultat per identificar-se tant amb<br />