arquitectura_biblioteca2
arquitectura_biblioteca2
arquitectura_biblioteca2
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Santi Romero<br />
L’ARQUITECTURA<br />
DE LA BIBLIOTECA<br />
Col·legi d´Arquitectes<br />
de Catalunya<br />
i Demarcació de Barcelona<br />
Recomanacions<br />
per a un projecte integral<br />
Papers Sert
L’ Arquitectura de la Biblioteca<br />
Recomanacions per a un projecte integral
Col.lecció “PAPERS SERT”<br />
L’ Arquitectura de la Biblioteca<br />
© Col.legi d’Arquitectes de Catalunya<br />
Demarcació de Barcelona<br />
EscolaSert<br />
Amb la col.laboració de la:<br />
Generalitat de Catalunya, i de la<br />
Diputació de Barcelona.<br />
COORDINACIÓ COL.LECCIÓ<br />
Àrea de Cultura, Formació i Publicacions<br />
DISSENY GRÀFIC<br />
Hugo Grandas Ramírez<br />
GRÀFICS I DIBUIXOS<br />
Paulino Vicente Rodríguez<br />
TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ<br />
Ricard Bonmatí Guidonet<br />
DISSENY PORTADA<br />
CRC Centre de Reproducció a Color, S.A<br />
IMPRESSIÓ I FOTOMECÀNICA<br />
CRC Centre de Reproducció a Color, S.A<br />
GESTIÓ PUBLICITÀRIA<br />
Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert<br />
DIPÒSIT LEGAL<br />
B-26981-2004<br />
ISBN<br />
84-96185-23-0<br />
EDICIÓ<br />
Segona, Juliol de 2004.<br />
FOTOGRAFIA<br />
Cedida per la Diputació de Barcelona,<br />
a través de l’autor, excepte indicació<br />
del fotògraf.
Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert<br />
Santi Romero<br />
L’ Arquitectura de la Biblioteca<br />
Recomanacions per a un projecte integral<br />
Amb la col.laboració de la:<br />
Diputació de Barcelona<br />
Xarxa de municipis<br />
Generalitat de Catalunya
ÍNDEX in<br />
9<br />
11<br />
19<br />
23<br />
33<br />
37<br />
43<br />
59<br />
79<br />
Presentació<br />
Nota de la Segona Edició<br />
Capítol 01<br />
La biblioteca. Diferents necessitats, diferents tipologies<br />
Biblioteca nacional<br />
Biblioteca pública<br />
Biblioteca universitària<br />
Biblioteca escolar<br />
Biblioteca especialitzada<br />
Capítol 02<br />
El servei bibliotecari al segle XXI<br />
Capítol 03<br />
Evolució arquitectònica dels edificis bibliotecaris<br />
Capítol 04<br />
Marc legal<br />
Legislació en l'àmbit de l'Estat espanyol<br />
Legislació a Catalunya<br />
Capítol 05<br />
La creació d'un equipament bibliotecari. Etapes de realització<br />
Capítol 06<br />
Programació i planificació<br />
El programa d'una biblioteca: metodologia<br />
Creació d'un equip de treball<br />
Estudis inicials<br />
Elaboració del programa<br />
Ràtios<br />
Ràtios d'una biblioteca pública<br />
Ràtios d'una biblioteca universitària<br />
Estàndards - marc normatiu<br />
Marc normatiu de les biblioteques públiques<br />
Marc normatiu de les biblioteques universitàries<br />
Capítol 07<br />
Criteris bàsics relacionats amb el projecte arquitectònic<br />
Flexibilitat<br />
Compacitat<br />
Accessibilitat<br />
Possibilitat d'ampliació<br />
Varietat<br />
Organització<br />
Confort i constància<br />
Senyalització<br />
Sostenibilitat i manteniment<br />
Seguretat<br />
Capítol 08<br />
Emplaçament. Criteris de localització<br />
Anàlisi del context urbà<br />
Criteris d'elecció de l'emplaçament<br />
Requeriments del solar<br />
El cas de les biblioteques públiques<br />
El cas de les biblioteques universitàries<br />
Conclusions
85<br />
91<br />
121<br />
145<br />
Capítol 09<br />
Biblioteques en edificis històrics<br />
Intervenció en el patrimoni arquitectònic<br />
Avantatges i inconvenients<br />
Consideracions tipològiques dels edificis susceptibles de reconversió<br />
Metodologia de treball<br />
Conclusions<br />
Capítol 10<br />
Els espais i els serveis. Descripció de les àrees d'activitat<br />
L'organigrama funcional<br />
La circulació interior<br />
Les àrees d'activitat. El cas de la biblioteca pública<br />
Zona d'acollida i promoció<br />
Vestíbul-accés<br />
Espais de promoció i animació<br />
Zona general<br />
Àrea d'informació i referència<br />
Àrea de fons general<br />
Àrea de fons especialitzats<br />
Àrea de revistes i premsa diària<br />
Àrea de música i cine<br />
Espais de suport<br />
Zona infantil<br />
Àrea del fons de coneixements<br />
Àrea del fons d'imaginació<br />
Àrea de petits lectors<br />
Espais de suport<br />
Zona de treball intern<br />
Zones logístiques<br />
Sanitaris<br />
Capítol 11<br />
Materials i sistemes constructius<br />
Materials<br />
Criteris bàsics d'elecció<br />
Criteris mediambientals<br />
Materials petris<br />
Metalls<br />
Materials sintètics<br />
Pintures<br />
Fustes<br />
Altres<br />
Sistemes constructius<br />
Fonaments<br />
Estructura i forjats<br />
Tancaments exteriors<br />
Parets de tancament<br />
Coberta<br />
Obertures<br />
Divisions interiors<br />
Acabats interiors<br />
Paviments<br />
Revestiments verticals<br />
Revestiments de sostre<br />
Capítol 12<br />
Condicionament dels espais<br />
Instal·lacions per al confort i seguretat dels usuaris i de les col·leccions<br />
Instal·lacions per al bon funcionament del servei bibliotecari<br />
Tractament d'aire - climatització<br />
Il·luminació<br />
Il·luminació natural<br />
Il·luminació artificial<br />
Condicions acústiques<br />
Sistema de protecció contra incendis
183<br />
255<br />
257<br />
259<br />
265<br />
279<br />
Instal·lacions alimentades per un sistema de cablatge<br />
Xarxa de canalitzacions<br />
Electricitat<br />
Instal·lacions específiques<br />
Veu i dades<br />
Audiovisuals<br />
Equipament de la sala d'actes<br />
Sistema antirobatori<br />
Capítol 13<br />
Organització interna<br />
Organització de la informació<br />
Tipologia dels suports<br />
Sistemes d'organització de la col·lecció<br />
Organització del mobiliari<br />
El projecte de mobiliari<br />
Elements de mobiliari<br />
Prestatgeries<br />
Prestatgeries - sistemes compactes<br />
Taulells<br />
Taules i cabines<br />
Cadires i butaques<br />
Carrets<br />
Mobles expositors<br />
Bucs de material audiovisual<br />
Bucs de contes i còmics<br />
Bucs expositors de diaris<br />
Mobles contenidors<br />
Contenidors de documents de format especial<br />
Contenidors d'equips audiovisuals<br />
Mobiliari fet a mida<br />
Armariets per als efectes personals<br />
Tarimes<br />
Elements complementaris<br />
Complements de l'àrea infantil<br />
Expositors<br />
Complements dels equips informàtics i audiovisuals<br />
Altres elements complementaris<br />
Bibliografia<br />
Annexos<br />
Annex 1<br />
Estàndards<br />
Estàndards IFLA<br />
Paràmetres bàsics de biblioteca pública. Diputació de Barcelona<br />
Estàndards bibliotecaris a assolir per les biblioteques de barri i de districte<br />
Ajuntament de Barcelona<br />
Annex 2<br />
Dades numèriques<br />
Annex 3<br />
Realitzacions<br />
Introducció<br />
Biblioteques públiques<br />
Biblioteca (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona)<br />
Arquitecte: Coque Bianco Laborde<br />
Biblioteca (Viladecans, Barcelona)<br />
Arquitectes: Artigues & Sanabria arquitectes<br />
Biblioteca Can Pedrals (Granollers, Barcelona)<br />
Arquitectes: Riera, Gutièrrez i Associats, S.A.<br />
Biblioteca Central (Igualada, Barcelona)<br />
Arquitecte: Pau Carbó Berthold<br />
(Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona)
361<br />
363<br />
365<br />
Biblioteca Central de Terrassa (Terrassa, Barcelona)<br />
Arquitecte: Josep Llinàs Carmona<br />
Biblioteca Central P. Miquel d'Esplugues (Esplugues de Llobregat,<br />
Barcelona)<br />
Arquitectes: Artigues & Sanabria arquitectes<br />
Biblioteca del Casino (Manresa, Barcelona)<br />
Arquitecte: Josep-Emili Hernàndez Cros<br />
Biblioteca Joan Triadú (Vic, Barcelona)<br />
Arquitectes: Bosch - Cuspinera Associats<br />
Biblioteca Mercè Rodoreda (Barcelona)<br />
Arquitecte: Màrius Quintana Creus<br />
Biblioteca Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona)<br />
Arquitecte: Albert Viaplana Veà<br />
Biblioteca Nou Barris (Barcelona)<br />
Arquitectes: Ricard Pérgigo Nárdiz y Tomàs Rodríguez Coll<br />
Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Canet de Mar, Barcelona)<br />
Arquitecte: Pere Armadàs Bosch<br />
Biblioteca Pública del Estado (Sevilla)<br />
Arquitectes: Antonio Cruz - Antonio Ortiz<br />
Biblioteca Regional de Murcia (Múrcia)<br />
Arquitecte: José M. Torres Nadal<br />
Biblioteca Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona)<br />
Arquitecte: Albert Viaplana Veà<br />
Biblioteques nacionales<br />
Biblioteca de Catalunya (Barcelona)<br />
Arquitecte: Joan Rodon Bonet<br />
Biblioteques universitarias<br />
Biblioteca Central da Universidade de Vigo (Vigo, Pontevedra)<br />
Arquitectes: Alberto Noguerol - Pilar Díez<br />
Biblioteca Central de la Universidad Nacional de Educación a<br />
Distancia (Madrid)<br />
Arquitecte: José Ignacio Linazasoro Rodríguez<br />
Biblioteca General de la Universitat d'Alacant (Alacant)<br />
Arquitectes: Pedro Palmero Cabezas - Samuel Torres de<br />
Carvalho<br />
Biblioteca Rector Gabriel Ferraté (Barcelona)<br />
Arquitectes: Artigues & Sanabria arquitectes<br />
L'autor<br />
La fotografia<br />
Empreses col·laboradores
PRESENTACIÓ<br />
La col·lecció Papers Sert arriba a la cinquena publicació. L'Arquitectura de la<br />
Biblioteca. Recomanacions per a un projecte integral pren com a referent els cursos<br />
sobre <strong>arquitectura</strong> bibliotecària que celebra l'Escola Sert a la Demarcació de<br />
Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en els quals hi participen arquitectes<br />
i bibliotecaris.<br />
La creació d'una biblioteca s'ha de recolzar en un treball interdisciplinari. L'Arquitectura<br />
de la Biblioteca. Recomanacions per a un projecte integral és un llibre especialitzat en<br />
equipaments bibliotecaris que pretén ser un instrument per planejar i projectar de<br />
forma integral una biblioteca, a partir d'un treball comú entre arquitectes, bibliotecaris<br />
i usuaris. Aquest llibre, pensat per a aquests professionals, pot ser també una ajuda<br />
als promotors públics o privats per planificar el servei bibliotecari i projectar i construir<br />
l'equipament.<br />
El llibre exposa les diferents tipologies de biblioteques i analitza l'evolució arquitectònica<br />
dels edificis; incorpora aspectes i dona pautes i estàndards per al desenvolupament<br />
del programa; analitza els aspectes arquitectònics i de l'entorn a tenir en compte<br />
en el projecte, amb observacions relacionades amb la integració del programa en els<br />
edificis històrics; estudia els espais i la zonificació, així com els materials, els sistemes<br />
constructius i el disseny interior. Un important capítol el constitueix l'exposició de<br />
realitzacions de biblioteques públiques, nacionals i universitàries d'arreu de l'Estat<br />
espanyol, executades per arquitectes de gran prestigi.<br />
Vull destacar l'esforç de tots el col·laboradors per fer un llibre d'actualitat basat en la<br />
realitat bibliotecària del nostre país, omplint el buit existent quant a publicacions especialitzades<br />
en aquest tema. També vull agrair des d'aquí a tots els que han col·laborat<br />
en la realització d'aquest llibre: la Diputació de Barcelona i el seu Servei de Biblioteques<br />
pels mitjans tècnics i documentació cedida, els arquitectes i bibliotecaris que hi han<br />
col·laborat desinteressadament, i en especial a l'autor del llibre, l'arquitecte Santi<br />
Romero, que ha realitzat un creatiu treball d'integració i de síntesi d'actualitat dels equipaments<br />
bibliotecaris, en el qual hi ha bolcat no solament la seva experiència en projectes<br />
bibliotecaris sinó la seva passió pel tema.<br />
Josep M. Guillumet i Anés<br />
Vocal de Formació de la Demarcació de Barcelona<br />
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya<br />
Novembre 2001<br />
9<br />
pr
NOTA DE LA SEGONA EDICIÓ<br />
La Segona Edició del present llibre ha permès incorporar al text original les següents<br />
modificacions:<br />
Actualització de dades.<br />
S'han posat al dia les dades referides al marc legal i normatiu, estàndards, ràtios i preus<br />
de referència.<br />
Incorporació d'un nou annex.<br />
Per tal de facilitar la consulta sobre alguns aspectes concrets, s'han recopilat en un<br />
annex les dades numèriques que apareixen al llarg de tot el text.<br />
Ampliació de la Bibliografia.<br />
Donat que en la Primera Edició únicament es feia referència a les monografies, s'ha afegit<br />
els articles de revistes, els informes i altres documents consultats per a l'elaboració<br />
del llibre.<br />
Santi Romero<br />
Juliol 2004<br />
10
LA BIBLIOTECA. DIFERENTS<br />
NECESSITATS, DIFERENTS TIPOLOGIES<br />
BIBLIOTECA<br />
S'entén per biblioteca qualsevol conjunt<br />
organitzat de llibres, publicacions<br />
periòdiques, gravats, mapes, enregistraments<br />
sonors, documentació gràfica<br />
i altres materials bibliogràfics, manuscrits,<br />
impresos o reproduïts en qualsevol<br />
suport, que tingui la finalitat de reunir<br />
i conservar aquests documents i<br />
facilitar-ne l'ús a través de mitjans tècnics<br />
i personals adequats per a la<br />
informació, la investigació, l'educació o<br />
el lleure.<br />
Missions bàsiques<br />
Disposar de llibres i altres col·leccions,<br />
protegir-les i facilitar l'accés<br />
als usuaris.<br />
Disposar d'un catàleg que permeti<br />
trobar la informació.<br />
Acollir els usuaris en espais de treball<br />
amb condicions de confort, economia,<br />
eficàcia i seguretat.<br />
Sistema bibliotecari<br />
Conjunt organitzat dels serveis bibliotecaris<br />
existents en un territori.<br />
Tipos de biblioteques<br />
Nacional.<br />
Pública.<br />
Universitària.<br />
Escolar.<br />
Especialitzada.<br />
BIBLIOTECA NACIONAL<br />
És la biblioteca pública oficial que té el<br />
privilegi de rebre en dipòsit legal exemplars<br />
de tot nou llibre publicat dins l'àmbit<br />
d'un Estat o d'una cultura reconegu-<br />
Biblioteca nacional<br />
Biblioteca pública<br />
Biblioteca universitària<br />
Biblioteca escolar<br />
Biblioteca especialitzada<br />
11<br />
01<br />
01.01<br />
Biblioteca pública de<br />
Viladecans, Barcelona.<br />
Arquitectes:<br />
Artigues & Sanabria<br />
arquitectes.
da, i que exerceix una funció de deganat<br />
i coordinació sobre el sistema de<br />
biblioteques existent en aquest àmbit.<br />
A determinats països rep el nom de<br />
biblioteca central nacional o de biblioteca<br />
reial.<br />
Funcions<br />
Coordinar els serveis nacionals de<br />
biblioteques i les activitats bibliogràfiques.<br />
Recollir, conservar i difondre la producció<br />
bibliogràfica produïda o relacionada<br />
amb el territori, incloent-hi la<br />
producció impresa, visual i sonora.<br />
Amb aquesta finalitat, és col·lectora<br />
del dipòsit legal.<br />
Conservar i difondre tot el patrimoni<br />
bibliogràfic que tingui valors històrics<br />
i culturals rellevants.<br />
Adquirir, conservar i difondre els<br />
fons generals multidisciplinaris i d'abast<br />
universal adequats per a la<br />
recerca en les diverses branques del<br />
saber.<br />
Elaborar, gestionar i difondre la<br />
bibliografia nacional i el catàleg<br />
col·lectiu del patrimoni bibliogràfic.<br />
Les biblioteques nacionals han esdevingut<br />
edificis desproporcionats, amb organitzacions<br />
extremament complexes.<br />
Els catàlegs centralitzen milions de dades,<br />
i les instal·lacions d'emmagatzematge<br />
requereixen edificis immensos i sistemes<br />
mecanitzats de transport interior.<br />
Determinats sectors posen en qüestió<br />
l'existència d'aquests equipaments:<br />
Les principals funcions d'una biblioteca<br />
nacional estan agrupades al voltant<br />
del dipòsit legal i la bibliografia nacional,<br />
però les diferències en la legislació<br />
i en els sistemes de gestió fan que<br />
no existeixin al món dues biblioteques<br />
nacionals en què les seves missions<br />
segueixin un criteri idèntic.<br />
Hi ha països en què el dipòsit legal<br />
és assumit per les biblioteques universitàries.<br />
També hi ha casos en<br />
què la bibliografia nacional es confia<br />
a un organisme col·lectiu privat.<br />
La creació de més d'una biblioteca<br />
nacional en una mateixa unitat territorial<br />
entra en contradicció amb la<br />
missió centralitzadora en matèria de<br />
producció i de patrimoni bibliogràfic<br />
territorial.<br />
12<br />
Hi ha alternatives per dur a terme<br />
qualsevol de les missions que caracteritzen<br />
una biblioteca nacional sense<br />
necessitat de crear-ne cap.<br />
Els nous sistemes d'accés a la informació<br />
desdibuixen la funció especialitzada<br />
que els investigadors atribuïen fins no<br />
fa gaire a aquestes biblioteques.<br />
Tot i així, neixen noves biblioteques<br />
nacionals i s'amplien les existents. Hi<br />
ha països que, enmig de tragèdies o<br />
d'episodis dramàtics, dediquen una<br />
energia sorprenent a la construcció o<br />
reconstrucció d'aquests equipaments.<br />
També hi ha països més afavorits, com<br />
ara França i la Gran Bretanya, que han<br />
sigut objecte de debats després d'inaugurar<br />
les seves biblioteques nacionals,<br />
debats que no responen únicament a<br />
qüestions tècniques.<br />
Aquests sectors crítics interpreten en<br />
aquests equipaments una voluntat d'afirmació<br />
de la identitat cultural, un símbol<br />
nacional.<br />
En definitiva, les perspectives de futur<br />
de les biblioteques nacionals són tan<br />
optimistes, depriments o estimulants<br />
com la situació política o econòmica<br />
dels països respectius.<br />
BIBLIOTECA PÚBLICA<br />
És la biblioteca creada i finançada per<br />
un organisme públic de tipus local o<br />
central, o per alguna institució autoritzada<br />
per actuar en aquest àmbit, utilitzable<br />
per qualsevol persona, sense cap<br />
discriminació.<br />
L'any 1949, la UNESCO publica un primer<br />
manifest sobre la biblioteca pública<br />
que servirà, durant més de vint<br />
anys arreu del món, de directriu per a<br />
la definició i l'expansió dels serveis<br />
bibliotecaris.<br />
L'any 1994, es publica un nou "Manifest<br />
de la biblioteca pública" amb la voluntat<br />
d'engrescar els governs nacionals i<br />
locals a donar suport i a comprometre's<br />
activament en el desenvolupament de<br />
les biblioteques públiques.<br />
Els principis bàsics del manifest permeten<br />
valorar la complexitat de funcions i<br />
serveis d'un equipament d'aquestes<br />
característiques:
"La biblioteca pública és un centre<br />
local d'informació que facilita tot tipus<br />
de coneixement i informació als seus<br />
usuaris."<br />
"Els serveis d'una biblioteca pública<br />
es fonamenten en la igualtat d'accés<br />
per a tothom, sense tenir en compte<br />
l'edat, el sexe, la religió, la nacionalitat<br />
o la classe social.<br />
Cal oferir serveis i materials específics<br />
als usuaris que, per alguna raó,<br />
no poden utilitzar els serveis i materials<br />
habituals, com el cas de membres<br />
de minories lingüístiques o el<br />
de persones amb discapacitats, o bé<br />
el de persones hospitalitzades o<br />
empresonades."<br />
"Tots els grups d'edat han de poderhi<br />
trobar material adequat a les seves<br />
necessitats.<br />
Els fons i els serveis han d'incloure<br />
tota mena de suports adients, tant en<br />
tecnologia moderna com en material<br />
tradicional.<br />
Els fons han de reflectir les tendències<br />
actuals i l'evolució de la societat,<br />
com també la memòria de l'esforç i la<br />
imaginació de la humanitat."<br />
"Els fons i els serveis no haurien d'estar<br />
sotmesos a cap forma de censura<br />
ideològica, política o religiosa, ni tampoc<br />
a pressions comercials."<br />
"La biblioteca pública ha de ser, en<br />
principi, gratuïta."<br />
"La biblioteca pública és responsabilitat<br />
de les administracions local i<br />
nacional, ha de tenir el suport d'una<br />
legislació específica i ha de ser finançada<br />
pels governs.<br />
La legislació ha de definir una xarxa<br />
bibliotecària nacional basada en<br />
estàndards de servei, i ha d'estar dissenyada<br />
en relació amb els altres<br />
tipus de biblioteques."<br />
El nou escenari presenta les biblioteques<br />
públiques com a centres de documentació,<br />
amb una èmfasi especial en la<br />
divulgació i la promoció cultural.<br />
Funcions<br />
Les funcions de biblioteca pública la<br />
converteixen en un equipament amb les<br />
missions següents:<br />
Centre que garanteixi la democratització<br />
de la cultura i el saber.<br />
Centre d'informació:<br />
La biblioteca pública és un centre<br />
local d'informació que facilita tot tipus<br />
de coneixements i d'informació de<br />
recursos i activitats, tant locals com<br />
externes.<br />
Centre de formació permanent i<br />
d'autoaprenentatge:<br />
Ha de garantir i potenciar l'accés als<br />
recursos necessaris per a l'autoaprenentatge<br />
i la formació no presencial,<br />
tot impulsant programes d'alfabetització<br />
convencional i informàtica.<br />
Centre de promoció de la lectura:<br />
La biblioteca pública ha de ser una<br />
entitat dinàmica i impulsora de campanyes<br />
de foment d'hàbits de lectura<br />
i altres activitats culturals complementàries.<br />
Centre de col·laboració i suport a l'educació<br />
i la recerca:<br />
Com a suport essencial a la infraestructura<br />
educativa, ha d'oferir recursos<br />
vinculats a les necessitats de la formació<br />
acadèmica i facilitar i fomentar la<br />
recerca científica.<br />
Espai cultural i de trobada:<br />
La biblioteca pública ha de ser el<br />
centre públic social d'informació més<br />
important del territori, un centre d'activitat<br />
cultural de primer ordre, un<br />
espai obert a les iniciatives culturals<br />
que estimuli valors d'interculturalisme<br />
i participació, una porta oberta a la<br />
informació que les noves tecnologies<br />
posen al nostre abast, un multiespai<br />
obert a tots els sectors socials.<br />
Espai d'oci:<br />
La relació que s'estableix entre el<br />
temps lliure de què disposa la<br />
població i el consum de béns culturals<br />
és directa. El nou concepte de<br />
biblioteca converteix aquest equipament<br />
en el lloc de participació i<br />
intercanvi d’activitats culturals i<br />
recreatives.<br />
Serveis<br />
La biblioteca pública, com a referent cultural<br />
del territori, ha d'oferir els serveis<br />
següents:<br />
Servei d'informació general i local format<br />
per fons propis i externs als quals<br />
accedir a través de catàlegs i altres<br />
sistemes telemàtics.<br />
Punt d'acolliment, informació i lliurament<br />
de material informatiu.<br />
Consulta i lectura del fons documental<br />
en qualsevol suport, tant per a<br />
adults com per a infants, que cobreixi<br />
13
les necessitats informatives, formatives<br />
i d'oci.<br />
Préstec del material documental de la<br />
biblioteca.<br />
Préstec interbibliotecari, préstec a<br />
domicili i també a institucions públiques<br />
i privades.<br />
Serveis mòbils i externs per cobrir el<br />
servei en nuclis de població insuficientment<br />
dotats o mal comunicats.<br />
Serveis específics per a nens i petits<br />
lectors, per a empreses i per a col·lectius<br />
afectats per minusvalideses.<br />
Servei d'informació selectiva, com<br />
ara accés en línia a bases de dades i<br />
a Internet.<br />
Servei d'ofimàtica, amb instal·lacions<br />
informàtiques destinades als usuaris<br />
per a la producció de materials.<br />
Servei de visionament i audició.<br />
Formació d'usuaris. Es tindran en<br />
compte les necessitats específiques<br />
de les diferents tipologies de població,<br />
dedicant un interès especial als<br />
centres escolars.<br />
Suport a l'autoaprenentatge i a grups<br />
de treball.<br />
Activitats de promoció de la lectura:<br />
narració de contes, presentacions de<br />
llibres, lectures dramatitzades, audicions<br />
musicals, etc.<br />
Activitats de dinamització cultural:<br />
presentacions de discos, col·loquis,<br />
tallers, etc.<br />
Telèfon públic, fax, fotocopiadora i<br />
altres mitjans de reproducció.<br />
Aquesta diversitat de funcions i serveis<br />
presenta diferents problemes:<br />
Ús públic i ús privat.<br />
La funció pública de la biblioteca dificulta<br />
l'acte privat, de vegades íntim,<br />
que necessita el lector.<br />
Conservació del patrimoni i difusió de<br />
l'actualitat.<br />
El patrimoni cal protegir-lo, mentre<br />
que la informació d'actualitat cal<br />
exposar-la.<br />
Convé trobar un equilibri en els<br />
espais i en les solucions tècniques.<br />
Allò que és bo per al patrimoni, com<br />
ara la foscor, la seguretat i el control<br />
tèrmic precís, no ho requereix el<br />
document de lliure accés.<br />
Fons general i fons especialitzat.<br />
La col·lecció ha de satisfer les<br />
demandes dels infants i els joves,<br />
dels estudiants i els investigadors,<br />
dels adults i les persones de la terce-<br />
14<br />
ra edat. Per tant, ha d'incloure fons<br />
generals, fons local específic del<br />
territori i fons particulars fruit de<br />
donacions o d'altres activitats documentals<br />
específiques.<br />
L'espai bibliotecari ha de resoldre aquestes<br />
missions. Cada lector hauria de trobar<br />
el seu lloc al costat del document que vol<br />
consultar, sense interrompre la circulació<br />
d'un conjunt de públics voltant per un<br />
conjunt de col·leccions.<br />
Àrees d'activitat<br />
Per a un correcte funcionament dels serveis,<br />
és convenient que la biblioteca<br />
s'estructuri en les zones funcionals<br />
següents:<br />
Zona d'acollida i promoció:<br />
Vestíbul-accés.<br />
Espais de promoció i animació.<br />
Zona general:<br />
Àrea d'informació i referència.<br />
Àrea de fons general.<br />
Àrea de fons especialitzats.<br />
Àrea de revistes i premsa diària.<br />
Àrea de música i cinema.<br />
Espais de suport.<br />
Zona infantil:<br />
Àrea del fons de coneixements.<br />
Àrea del fons d'imaginació.<br />
Àrea de petits lectors.<br />
Espais de suport.<br />
Zona de treball intern:<br />
Àrea de treball intern.<br />
Magatzems de material documental.<br />
Espai de descans per al personal.<br />
Zones logístiques:<br />
Magatzem de materials.<br />
Espais per als equips de neteja.<br />
Cambres d'instal·lacions.<br />
Aparcament i zona de càrrega i<br />
descàrrega.<br />
La col·lecció<br />
Normalment, els fons d'una biblioteca<br />
pública són constituïts, d'una banda,<br />
per un fons viu de lliure accés en cada<br />
punt de servei i, de l'altra, per un fons<br />
de reserva emmagatzemat al servei<br />
central o bé distribuït entre les biblioteques<br />
més grans.<br />
El fons de lliure accés aplega tots els<br />
documents de consulta individual i les<br />
obres amb temàtica d'interès permanent<br />
o actual.
Els fons de reserva el componen els<br />
documents antics que, de tant en tant,<br />
encara poden ser demanats.<br />
Les biblioteques públiques han de<br />
contenir:<br />
Fons per al préstec:<br />
El préstec és l'activitat més important de<br />
les biblioteques públiques, tant pel seu significat<br />
de difusió de la lectura, com per<br />
l'espai que ocupa la col·lecció de préstec<br />
en el conjunt de la biblioteca.<br />
La seva eficàcia consisteix a disposar<br />
d'un volum important i variat de documents,<br />
com també d'una freqüent<br />
renovació.<br />
Comprèn les obres habituals en cada<br />
àmbit, els clàssics de més importància i<br />
les obres igualment representatives en<br />
altres idiomes importants.<br />
El grau de cobertura de cada àmbit s'acoblarà<br />
a la demanda potencial dins la<br />
zona.<br />
Quan el fons sigui escàs, cal organitzar<br />
un moviment regular amb altres biblioteques<br />
per tal de renovar les seleccions a<br />
l'abast del lector.<br />
Obres de referència:<br />
Obres que són consultades amb molta<br />
freqüència i que, per tant, no es poden<br />
deixar en préstec. Inclou enciclopèdies,<br />
diccionaris, atles, directoris i anuaris de<br />
tota mena.<br />
Les biblioteques grans, a més d'aquestes<br />
obres de referència ràpida, han d'oferir<br />
un fons de les obres d'informació i<br />
de recerca habituals.<br />
Estudis locals:<br />
Fons d'investigació i materials publicats<br />
a la localitat, tant d'èpoques passades<br />
com de l'actualitat, i en tots els formats i<br />
suports.<br />
Fons patrimonials:<br />
Diverses biblioteques disposen de<br />
documents amb valor patrimonial, fruit<br />
de donacions, llegats i de vegades<br />
d'adquisicions.<br />
Els requeriments de conservació i de<br />
tractaments específics aconsellen una<br />
política orientada a centralitzar aquestes<br />
col·leccions en biblioteques específiques,<br />
deixant únicament a les biblioteques<br />
públiques les disciplines relacionades<br />
amb la localitat.<br />
Publicacions periòdiques i premsa diària:<br />
Les publicacions periòdiques contenen<br />
tota classe d'opinions actuals, noticies<br />
del present immediat i informació posada<br />
al dia que, en general, complementen<br />
el fons de llibres. En el cas dels diaris,<br />
ofereixen l'accés a una gran varietat<br />
d'opinions.<br />
Tipus de publicacions periòdiques:<br />
Publicacions que estan pensades per<br />
ser llegides i, un cop utilitzades, per<br />
ser llançades. Quan contenen articles<br />
de qualitat sobre temes d'interès<br />
actual, convé fer-ne un buidatge i<br />
incloure aquesta informació a la<br />
biblioteca.<br />
Un segon grup aplega material amb<br />
un contingut i un valor més permanents,<br />
i solen representar bona part<br />
de les adquisicions que la biblioteca<br />
pública ha de fer. Es conserven els<br />
números antics que ofereixen fons<br />
útils d'informació i també els que<br />
encara són demanats.<br />
El tercer grup està format essencialment<br />
per butlletins de les societats<br />
erudites o dels organismes d'investigació,<br />
i conserven un valor<br />
permanent.<br />
Temàtica bàsica del fons per als adults:<br />
Assaig, literatura d'imaginació, obres<br />
representatives escrites en els idiomes<br />
més importants, col·lecció musical de les<br />
principals branques, mapes i guies, fons<br />
especials sobre la localitat, publicacions<br />
oficials nacionals i internacionals, guies<br />
de viatges, llibrets teatrals, partitures i<br />
documents per a grups ètnics minoritaris,<br />
per a immigrants i per a persones<br />
amb discapacitat visual o auditiva.<br />
Temàtica bàsica del fons per als infants:<br />
La temàtica bàsica és la mateixa que<br />
per als adults, però posant un èmfasi<br />
especial en els llibres de dibuixos i<br />
contes senzills, literatura d'imaginació<br />
adient a cada edat, llibres amb estil<br />
concís sobre totes les matèries i obres<br />
de referència pensades particularment<br />
per a la gent jove.<br />
Els continguts dels fons infantils han<br />
de proporcionar:<br />
Llibres d'imaginació en diferents formats,<br />
que influiran en l'actitud futura<br />
15
de l'infant envers la lectura.<br />
Llibres de coneixement i d'informació,<br />
que poden servir tant com a suport<br />
dels coneixements impartits a l'escola,<br />
com d'informació sobre temes<br />
d'interès.<br />
Informació puntual i posada al dia<br />
relacionada amb els seus propis<br />
interessos.<br />
El públic<br />
La crisi de la lectura és, des de fa molts<br />
anys, un dels temes preferits dels professionals<br />
de la informació. Tot i així, el<br />
nombre d'usuaris de les biblioteques<br />
creix sense parar.<br />
Els resultats dels estudis realitzats coincideixen<br />
en diversos aspectes:<br />
Hi ha una relació directa entre la<br />
intensitat de lectura i la situació<br />
sociocultural. Així, els titulats superiors<br />
llegeixen més que no les persones<br />
amb baix nivell d'estudis.<br />
Les matèries preferides tenen una<br />
relació directa amb el nivell d'estudis i<br />
la situació social. Els titulats superiors<br />
tenen un ventall de gustos més<br />
ampli.<br />
Pel que fa a les piràmides d'edat, la<br />
població escolar llegeix més que la gent<br />
gran. En canvi, entre els 15-19 anys i<br />
els 65 no s'observa cap tendència relacionada<br />
amb l'edat.<br />
El sexe femení no llegeix més que el<br />
masculí. Ara bé, els temes preferits<br />
en general són diferents. Els homes<br />
tenen un gust més pronunciat per la<br />
ciència-ficció, la història i els temes<br />
científics i tècnics, sovint relacionats<br />
amb l'activitat professional.<br />
L'increment del nivell educatiu dels<br />
darrers anys ha contribuït a augmentar<br />
els hàbits de lectura de les classes<br />
socials menys afavorides. En canvi,<br />
les persones amb estudis superiors<br />
llegeixen igual que abans.<br />
A la ciutat de Barcelona, s'hi han fet<br />
diversos estudis sobre la utilització del<br />
servei bibliotecari, que han tingut els<br />
resultats següents:<br />
El 25% dels usuaris són menors de<br />
14 anys, i el 55% tenen entre 15 i<br />
24 anys. Per tant, el públic que<br />
omple les biblioteques és fonamentalment<br />
jove.<br />
16<br />
El públic infantil disminueix l'assistència<br />
en arribar als 12 anys, i una part<br />
d'ells retornen quan són adults.<br />
La mitjana d'usuaris del servei de<br />
préstec és del 25% dels visitants que<br />
entren a les biblioteques.<br />
L'usuari majoritari del servei de préstec<br />
té més de 14 anys, i els infants<br />
interpreten més la biblioteca com un<br />
espai per ser usat in situ.<br />
La ciutat de Barcelona té un 20% de<br />
població amb més de 65 anys, franja<br />
d'edat que només representa el 2%<br />
dels usuaris del servei de préstec.<br />
L'observació dels comportaments del<br />
públic ajuda a conèixer les mancances<br />
del servei i a idear mecanismes que<br />
millorin l'oferta. S'experimenta un increment<br />
lligat a diversos factors:<br />
Nivell de formació més elevat.<br />
Construcció de nous edificis més<br />
equipats i amb una millor cobertura<br />
territorial.<br />
Oferta de serveis adequada a les<br />
necessitats dels usuaris, amb tecnologia<br />
avançada, informació accessible i<br />
activitats culturals paral·leles.<br />
Diversificació de l'oferta, amb informació<br />
adreçada a sectors de població<br />
més amplis, tant pel que fa a<br />
piràmide d'edat com a nivell cultural.<br />
Aquesta varietat permet que l'usuari<br />
presenti múltiples facetes. Una mateixa<br />
persona pot anar amb els seus fills<br />
un dia, utilitzar el servei com a professional<br />
un altre, i llegir la premsa diària<br />
o escoltar música un altre.<br />
BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA<br />
Servei que integra els fons bibliogràfics,<br />
documentals i audiovisuals de les universitats<br />
i garanteix la informació científica i<br />
tècnica al servei de la docència, l'estudi,<br />
la recerca i l'extensió universitària.<br />
Les biblioteques universitàries es troben<br />
en un moment d'expansió. Els canvis<br />
produïts als anys seixanta i setanta a<br />
l'esfera educativa han provocat un augment<br />
progressiu del nombre d'usuaris i<br />
un més gran reconeixement atribuït a la<br />
recerca i a les activitats col·laterals.<br />
Aquests equipaments han d'estar preparats<br />
per ser el suport indispensable de
l'estudi universitari i també de la formació<br />
permanent adreçada a un conjunt<br />
més ampli d'usuaris.<br />
Funcions<br />
Facilitar l'estudi i la recerca.<br />
Produir i difondre informació científica<br />
i tècnica.<br />
Formar els usuaris en el maneig de<br />
les noves tecnologies d'accés a la<br />
informació.<br />
Cooperar amb la resta de xarxes<br />
bibliotecàries.<br />
Serveis<br />
Lliure accés al fons documental.<br />
Servei d'informació bibliogràfica.<br />
Servei d'informació i documentació<br />
científica.<br />
Préstec del material documental.<br />
Préstec interbibliotecari.<br />
Formació d'usuaris.<br />
Sales de lectura amb espais per a les<br />
diferents formes d'estudi.<br />
Horaris amplis durant tot l'any.<br />
Reprografia.<br />
Les funcions i els serveis, agrupats al voltant<br />
de l'estudi i la recerca, són comparables<br />
d'un país a un altre, però les característiques<br />
d'organització poden diferir notablement.<br />
Per tant, és necessari prendre<br />
les determinacions següents:<br />
Orientació pluridisciplinària o bé per<br />
especialitats.<br />
Concentració temàtica o bé diferenciació<br />
per cicles d'estudi.<br />
Estàndards de servei que ha d'oferir.<br />
Àrees funcionals<br />
Espais d'ús públic<br />
Acolliment i informació.<br />
Fons de lliure accés.<br />
Referència, consulta i estudi, amb<br />
espais de treball individual i en<br />
grup.<br />
Sales de formació d'usuaris.<br />
Espais de recerca documental<br />
informatitzada, de consulta de<br />
tesis i de préstec interbibliotecari.<br />
Espais d'animació per a conferències,<br />
exposicions i altres activitats.<br />
Reprografia.<br />
Zones de treball intern<br />
Serveis administratius.<br />
Magatzems de material documental.<br />
Espai de descans per al personal.<br />
Zones logístiques<br />
Magatzem de materials.<br />
Espais per als equips de neteja.<br />
Cambres d'instal·lacions.<br />
Aparcament i zona de càrrega i<br />
descàrrega.<br />
La col·lecció<br />
La varietat, la riquesa i l'accessibilitat de<br />
les col·leccions continuen sent les qualitats<br />
principals d'una biblioteca universitària.<br />
Constituir i desenvolupar la col·lecció és<br />
una de les missions prioritàries, i l'avaluació<br />
de la grandària òptima depèn<br />
directament de les característiques<br />
específiques de la universitat.<br />
Hi ha una doble exigència:<br />
Oferir una col:lecció rica en títols.<br />
Disposar de nombrosos exemplars<br />
per facilitar simultàniament el préstec<br />
i la consulta estàtica a la mateixa<br />
biblioteca.<br />
En la mateixa línia que les biblioteques<br />
públiques, tot el fons és susceptible de<br />
préstec. Se n'exceptuen els manuscrits i<br />
els incunables, les obres de valor singular,<br />
les obres de referència, les que<br />
tenen molta demanda i pocs exemplars,<br />
i les que no estan disponibles al mercat.<br />
El públic<br />
Tipologia dels usuaris:<br />
Alumnes de primer cicle:<br />
Estan bastant desorientats, tenen bona<br />
preparació tecnològica i consulten principalment<br />
la bibliografia bàsica.<br />
Alumnes de segon cicle:<br />
Utilitzen tots els recursos d'informació,<br />
i la consulta bibliogràfica és més<br />
especialitzada.<br />
Alumnes de tercer cicle:<br />
Com a usuaris més especialitzats,<br />
utilitzen intensivament els recursos<br />
informàtics i, per tant, necessiten<br />
dominar-los perfectament.<br />
Personal docent:<br />
Tendència a interpretar la biblioteca<br />
com una eina adreçada als estudiants,<br />
sense considerar-la necessària<br />
per a la seva feina. La seva habili-<br />
17
tat tecnològica està relacionada amb<br />
la disciplina que imparteixen.<br />
Personal investigador:<br />
Amb una gran habilitat tecnològica,<br />
tenen generalment els seus propis<br />
canals d'informació. La biblioteca els<br />
resulta incòmoda per a la seva tasca<br />
quotidiana. No és pas una tipologia<br />
d'usuari característica de les biblioteques<br />
universitàries.<br />
Personal extern a la universitat:<br />
En aquest grup s'inclou els usuaris<br />
que fan formació continuada i els que<br />
reprenen els estudis en acabar la<br />
vida professional.<br />
BIBLIOTECA ESCOLAR<br />
Servei que proporciona el material<br />
necessari per al compliment de les funcions<br />
pedagògiques, facilita l'accés a la<br />
cultura, educa l'alumne en la utilització<br />
dels fons documentals i li permet complementar<br />
i ampliar la seva formació i el<br />
seu lleure.<br />
Els usuaris de les biblioteques del futur<br />
són els alumnes de les escoles, i les<br />
seves capacitats per entrar en el món<br />
de la informació són a les mans de les<br />
biblioteques escolars. Per tant, han d'oferir<br />
col·leccions específiques que completin<br />
i donin suport als programes<br />
didàctics.<br />
També han de ser el lloc on alumnes i<br />
mestres puguin ampliar la seva capacitat<br />
de pensar, d'investigar, de ser autònoms<br />
i d'aprendre a aprendre.<br />
Coneguts també per "biblioteques de centres<br />
d'ensenyament no universitari", la<br />
majoria d'aquests equipaments no compleixen<br />
les condicions necessàries per<br />
desenvolupar les tasques que el nou sistema<br />
educatiu els atorga.<br />
La causa principal és la manca d'una<br />
regulació concreta sobre els requeriments<br />
mínims per al seu funcionament quant al<br />
local, equipament, fons i personal.<br />
A la 30a Conferència General de la<br />
UNESCO s'ha aprovat un nou "Manifest<br />
de l'IFLA" (Federació Internacional<br />
d'Associacions i Institucions<br />
Bibliotecàries) que insta les autoritats<br />
locals, regionals i nacionals a desenvolupar<br />
polítiques i plans per al correcte funcionament<br />
d'aquestes biblioteques.<br />
18<br />
BIBLIOTECA ESPECIALITZADA<br />
Servei que conté un fons centrat principalment<br />
en un camp específic del coneixement.Per<br />
la seva finalitat i les seves<br />
funcions, aquest grup de biblioteques<br />
presenta múltiples variacions: des de les<br />
promogudes per organismes governamentals<br />
i institucions científiques o culturals,<br />
fins a les impulsades per indústries<br />
i empreses comercials.<br />
Les peculiaritats de les biblioteques<br />
especialitzades, amb una intenció o<br />
una casuística diferent en cada cas,<br />
provoquen problemes particulars en<br />
temes de política de fons i d'organització<br />
del servei.<br />
Una biblioteca pot ser especialitzada<br />
per diverses raons:<br />
Pel seu contingut: segons les particulars<br />
branques del saber.<br />
Pel públic: diferents categories d'usuaris,<br />
com per exemple les biblioteques<br />
dels col·legis professionals.<br />
Pel tipus de documents: especialitzades<br />
en una forma particular de documents,<br />
com ara partitures musicals,<br />
cartografia o d'altres.<br />
La composició de la col·lecció presenta<br />
problemes afegits. A banda de l'especialitat,<br />
els lectors també han de trobar un<br />
fons bàsic i un fons amb temes annexos<br />
que de vegades és difícil de delimitar.<br />
Per tant, és convenient associar-se a<br />
una biblioteca universitària o a un servei<br />
comú de documentació amb l'objectiu de<br />
crear una sinergia entre la documentació<br />
"especialitzada" i la documentació<br />
"general".
EL SERVEI BIBLIOTECARI AL SEGLE XXI 02<br />
Les darreres tres dècades han vist<br />
importants canvis relacionats amb el<br />
món cultural: el desenvolupament d'una<br />
societat altament tecnificada, el predomini<br />
de la classe mitjana com a consumidora<br />
de béns culturals, l'evolució i<br />
ampliació del paper de l'educació, amb<br />
un ensenyament obligatori més dilatat, i<br />
la interpretació de la formació continuada<br />
com un enriquiment personal i un<br />
valor afegit en una societat cada cop<br />
més especialitzada.<br />
Els últims models de vida ens presenten<br />
una realitat amb contradiccions: increment<br />
del temps de lleure, però també de<br />
la desocupació i del fenomen migratori;<br />
augment de la quantitat d'informació,<br />
però també de l'analfabetisme funcional;<br />
necessitat d'una actualització constant<br />
dels coneixements, amb un clar desequilibri<br />
respecte a la formació adquirida<br />
a les escoles i les universitats; endinsament<br />
en una societat en què les diferències<br />
socials també es manifesten en la<br />
desigualtat en l'accés a la informació -tot<br />
això, en una societat democràtica en<br />
què el lliure accés a la informació es<br />
considera un principi fonamental-; i<br />
increment de la informació potencialment<br />
disponible, però manca de coneixements<br />
sobre el seu ús.<br />
Sobre el suport paper s'accedia als textos<br />
majoritàriament de manera seqüencial.<br />
Només en alguns casos, com els<br />
diccionaris, la forma d'usar la informació<br />
era a fragments.<br />
Amb la tecnologia digital, en canvi, s'ha<br />
augmentat la capacitat d'accedir a la<br />
informació de manera no seqüencial.<br />
Els documents interactius configuren<br />
una forma diferent de "llegir" el document,<br />
amb unes implicacions sobre la<br />
manera d'adquirir coneixements que no<br />
estan prou clares.<br />
19<br />
02.01
La informació hi és, però cal trobar-la i<br />
ordenar-la perquè sigui útil, saber discriminar<br />
la rellevant de la que no ho és i<br />
transformar-la en avantatges per a la<br />
vida de cadascú.<br />
En el nou segle es plasmarà la "societat<br />
de la informació", un món en què tothom<br />
podrà accedir sense esforç a tot tipus<br />
d'informació.<br />
Es podrà consultar qualsevol llibre des de<br />
qualsevol lloc, com també participar des<br />
de la llar en els espectacles més interessants<br />
del planeta.<br />
Aquesta revolució, comparable en amplitud<br />
tècnica a la creació del ferrocarril o a<br />
la invenció de l'electricitat, tindrà, però,<br />
uns efectes més ràpids perquè les tecnologies<br />
evolucionen a més velocitat<br />
que no al segle passat.<br />
Ara bé, aquestes promeses de benestar<br />
universal podrien amagar tendències<br />
menys optimistes i interessos<br />
menys clars.<br />
Segons la UNESCO, el planeta està<br />
habitat per 6.000 milions de persones,<br />
4.500 milions de les quals no tenen<br />
accés a les noves tecnologies de la<br />
informació.<br />
De fet, el procés de transició cap a una<br />
societat del coneixement i una economia<br />
global es caracteritza per un deteriorament<br />
de les condicions de vida de<br />
la classe treballadora.<br />
L'accés a la informació podrà ser més<br />
fàcil però no forçosament més barat, i<br />
en tot cas no serà gratuït.<br />
Avui en dia, la informació amb més<br />
valor, com ara els resultats de recerques<br />
i la informació tractada, s'ha de<br />
pagar, cosa que possiblement continuarà<br />
sent així en el futur.<br />
L'accés a la informació en xarxa requereix<br />
equips adequats que es queden<br />
obsolets en molt poc temps.<br />
Per tant, no canviarà el perfil social, cultural<br />
i d'edat que té avui l'usuari tipus.<br />
Cal reflexionar, a més, sobre la possibilitat<br />
que la gran facilitat que s'augura<br />
en la tria individualitzada dels productes<br />
de consum intel·lectual i d'oci,<br />
reforci dos dels trets més crítics del<br />
nou estil de vida: la concentració a la<br />
llar d'activitats que fins ara eren externes,<br />
i l'individualisme.<br />
20<br />
La biblioteca i els usuaris<br />
La voluntat de construir millors edificis i<br />
d'oferir un servei bibliotecari qualificat<br />
requereix una reflexió sobre el funcionament<br />
dels equipaments existents.<br />
Diversos sectors de públic tenen encara<br />
una visió arcaica de les biblioteques:<br />
La "biblioteca" com un espai solemne<br />
i amb una austeritat monacal, on la<br />
presència de gent en silenci asseguda<br />
davant d'un llibre li dóna un aire<br />
religiós.<br />
La "biblioteca universitària" interpretada<br />
com "l'autèntica biblioteca" pel fet<br />
de disposar de fons especialitzats,<br />
informació telemàtica generosa i<br />
horaris dilatats.<br />
La "biblioteca escolar" com a servei<br />
amb greus deficiències d'espai i de<br />
fons, marcada per uns horaris i una<br />
disciplina que la fan poc atractiva.<br />
Quant a les "biblioteques públiques", tot<br />
i l'esforç per actualitzar el parc bibliotecari,<br />
hi ha aspectes que en limiten la<br />
utilització:<br />
La restricció horària provoca que<br />
gran part del públic adult les relacioni<br />
amb un espai per a nens en edat<br />
escolar i per a jubilats.<br />
La insuficient informatització i la poca<br />
oferta especialitzada les desqualifica<br />
com a serveis de consulta.<br />
El termini establert per tornar el material<br />
de préstec es converteix en un<br />
important fre respecte a la lectura d'oci.<br />
L'actual cultura de la comoditat i la<br />
modernitat exigeix espais més grans i<br />
confortables, proximitat a la llar o al<br />
lloc de treball i informació a l'instant.<br />
La biblioteca i l'Administració pública<br />
Els estudis d'avaluació dels rendiments<br />
també han permès detectar errors de<br />
plantejament en diversos equipaments.<br />
La planificació bibliotecària per part de<br />
les administracions públiques, com a<br />
promotores de la majoria de biblioteques,<br />
haurà de fer front a aquestes<br />
deficiències:<br />
La falta de tradició bibliotecària ha<br />
provocat la importació de models
d'altres latituds que no sempre han<br />
anat en paral·lel amb les prestacions<br />
i els serveis que acabava oferint el<br />
mateix servei bibliotecari.<br />
Els programes de necessitats no han<br />
sigut prou específics, i la manca de<br />
diàleg entre arquitectes i bibliotecaris<br />
ha provocat desastres funcionals.<br />
La confusa situació competencial de<br />
la biblioteca pública, els elevats costos<br />
d'inversió i manteniment i la dificultat<br />
de mesurar els beneficis<br />
socials han fet que durant molts anys<br />
s'hagi vist com un equipament políticament<br />
poc rendible.<br />
La gestió de les biblioteques ha estat<br />
poc adaptada en tècniques i en continguts<br />
a les necessitats d'una societat<br />
en canvi accelerat.<br />
L'Administració no ha venut bé els<br />
serveis que ofereixen les biblioteques,<br />
no ha fabricat una imatge que<br />
evidenciï el paper positiu que ja<br />
compleix.<br />
La biblioteca del segle XXI<br />
La biblioteca s'està transformant.<br />
De terminal, magatzem i dipòsit on, principalment,<br />
el producte es desa i es processa,<br />
passa a ser una porta d'entrada o<br />
ajut a la navegació en un mar d'informació<br />
que va més enllà de les tapes d'un<br />
llibre, de la presentació d'un disc i, de<br />
fet, més enllà de les parets de l'edifici.<br />
Definir, doncs, un nou model de biblioteca,<br />
en aquest moment és una tasca<br />
imprescindible.<br />
Al servei bibliotecari li incumbeix respondre<br />
a les necessitats actuals i afrontar<br />
nous reptes.<br />
Per tant, cal donar una nova dimensió a<br />
la política bibliotecària:<br />
Orientar-la cap a la cooperació amb<br />
altres institucions.<br />
La interconnexió entre els diferents<br />
tipus de biblioteques i el treball conjunt<br />
amb altres serveis públics i sectors<br />
de la cultura permetrà economitzar<br />
esforços i globalitzar actuacions.<br />
Ampliar el parc de biblioteques<br />
escolars.<br />
Tot i que la biblioteca funciona com<br />
una branca important de la infraestructura<br />
educativa, el dèficit de biblioteques<br />
escolars converteix les biblio-<br />
teques públiques en espais substitutius<br />
que les allunya de les seves finalitats<br />
específiques.<br />
Activar l'automatització del fons<br />
bibliotecari, formar el catàleg col·lectiu<br />
i, mitjançant el préstec interbibliotecari,<br />
garantir que la informació circuli<br />
de manera ràpida entre el sistema<br />
bibliotecari.<br />
Revisar l'estructura de les xarxes.<br />
L'estratègia tradicional de descentralització<br />
en paral·lel, amb fons<br />
homogenis en molts punts connectats,<br />
es pot veure substituïda o complementada<br />
per una altra mena de<br />
configuracions possibles.<br />
Cal valorar l'opció de la concentració<br />
intensiva, en què el fons centralitzat<br />
només és consultable a distància<br />
per procediments virtuals, i la<br />
d'especialització selectiva, en què<br />
cada punt de la xarxa conté un fons<br />
únic, diferenciat i característic.<br />
Incrementar els pressupostos destinats<br />
a la compra de material bibliogràfic<br />
i d'informació digital, a l'ampliació<br />
de la gamma de suports informatius,<br />
com també a l'aportació de<br />
noves tecnologies per accedir a la<br />
informació.<br />
Redefinir el perfil del professional<br />
bibliotecari, amb una major expansió<br />
i qualificació de les seves tasques: de<br />
bibliotecari a documentalista o especialista<br />
de la informació.<br />
Proporcionar informació adequada<br />
per a la comunitat, donar suport per a<br />
l'autoaprenentatge i formar i assessorar<br />
els usuaris en l'accés i l'ús de la<br />
informació.<br />
La capacitat de cada persona en el<br />
maneig de la informació no està<br />
reglada en la formació actual, i de<br />
manera important es basa en aprenentatges<br />
individuals.<br />
Facilitar serveis especials a diferents<br />
grups d'usuaris, des de la informació<br />
empresarial fins als usuaris que<br />
requereixen una atenció particular, ja<br />
siguin minories ètniques, persones<br />
amb deficiències, o qualsevol altra<br />
situació.<br />
Orientar els diferents serveis cap a<br />
les necessitats dels usuaris. Per tant,<br />
han de ser revisats els horaris, el<br />
calendari, les condicions d'accés i els<br />
sistemes de préstec.<br />
Proporcionar locals còmodes i agradables<br />
per al recolliment, l'estudi, el<br />
coneixement i l'oci.<br />
21
La biblioteca ha de ser un espai públic<br />
viu i actiu, on les activitats culturals tinguin<br />
el seu propi lloc i no únicament<br />
una dimensió complementària.<br />
Definir estratègies de comunicació i<br />
aplicar tècniques de màrqueting cultural<br />
destinades a fer conèixer els<br />
serveis que ofereixen.<br />
Enigmes de futur<br />
Per què els països més desenvolupats<br />
del planeta continuen construint i renovant<br />
biblioteques, avui que la biblioteca<br />
en si és una incògnita?<br />
Especialistes de tot el món es fan<br />
aquestes preguntes.<br />
Tot i les incògnites, hi ha consens en<br />
diversos aspectes:<br />
En l'era de la pretesa universalització<br />
de la cultura, res no anuncia la desaparició<br />
del llibre. Se n'editen més<br />
que mai, tot i que la seva vida als<br />
prestatges de les llibreries és cada<br />
vegada més efímera.<br />
Les necessitats del futur seran diferents<br />
en les formes, però similars en<br />
els continguts: proporcionar informació,<br />
potenciar l'individu i construir<br />
comunitat.<br />
La biblioteca moderna es dibuixa<br />
com a solució als punts febles de la<br />
nova "societat de la informació":<br />
espai de relació que reforça la cohesió<br />
social i evita la fragmentació,<br />
garantia d'accés igualitari a la informació,<br />
formació sobre el seu consum<br />
i solució a la problemàtica del seu<br />
cost com a barrera.<br />
L'edifici de la biblioteca és el reflex<br />
de la importància que la societat<br />
dóna al llibre, a la cultura i al saber.<br />
La biblioteca no pot ser virtual.<br />
És, per essència, una part de l'espai.<br />
La biblioteca, estri de la memòria,<br />
pràctica de la llibertat, és un lloc<br />
ancorat en l'espai i en el temps.<br />
Com diu Norman Foster, dóna una<br />
sinergia a la qual no es pot accedir<br />
per la consulta a distància.<br />
Però, com seran les biblioteques del<br />
futur?:<br />
Potser hi haurà una creixent multiplicació<br />
en el territori de bibliotequesmediateques<br />
altament tecnificades,<br />
22<br />
amb personal molt qualificat que ens<br />
pugui conduir pels nous camins de la<br />
informació i del coneixement.<br />
L'emplaçament d'aquests espais, que<br />
seran més petits, serà decisiva a l'hora<br />
de triar la residència o el lloc de<br />
treball.<br />
Potser aquests "terminals públics", en<br />
què el format del llibre seran la pantalla<br />
de l'ordinador i la impressora,<br />
comportaran la construcció de biblioteques<br />
com a "caixa tancada".<br />
Seran dipòsits en els quals, com a la<br />
Biblioteca de Llibres Rars i<br />
Manuscrits de la Universitat de Yale,<br />
s'emmagatzemarà tot el material que<br />
es pugui malmetre, els tresors bibliogràfics,<br />
com a patrimoni per a les<br />
generacions que ens han de seguir.<br />
La biblioteca ideal somiada per Jorge<br />
Luis Borges havia d'identificar-se amb<br />
l'univers, il·limitada i amb tots els llibres<br />
possibles. Aquesta biblioteca existeix<br />
avui, però sota una xarxa de connexions<br />
per tot el planeta, darrere una pantalla<br />
d'ordinador on espera ser consultada.<br />
Abans eren col·leccions, ara són connexions<br />
i demà no sabem què serà.
EVOLUCIÓ ARQUITECTÒNICA<br />
DELS EDIFICIS BIBLIOTECARIS<br />
Nota de l'Autor<br />
En la redacció d'aquest capítol s'han tingut<br />
especialment en compte les<br />
següents fonts:<br />
"Colecciones y conexiones. El espacio<br />
de la biblioteca a través de la historia".<br />
Article escrit per Alfonso<br />
Muñoz Cosme, doctor arquitecte, en<br />
la revista Arquitectura Viva, núm. 63<br />
(novembre - desembre 1998).<br />
Aquesta font apareix citada en la<br />
Bibliografia.<br />
"La biblioteca en la ciutat".<br />
Conferència impartida per Lluís<br />
Cantallops, doctor arquitecte, en els<br />
dos cursos d'Arquitectura bibliotecària<br />
dirigits per mi i realitzats en la<br />
Demarcació de Barcelona del<br />
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya<br />
(setembre 1999 i novembre 2000).<br />
Les biblioteques del passat neixen per la<br />
necessitat d'acumular i protegir els<br />
coneixements, sense cap voluntat de<br />
fomentar la lectura entre els ciutadans.<br />
Eren biblioteques del senyor, del bisbe,<br />
del rei, amb accés reservat als qui<br />
tenien un estatus privilegiat que els<br />
obria les portes i els permetia fer-ne ús.<br />
Han hagut de passar molts segles perquè<br />
les biblioteques responguin al paradigma<br />
de servei públic obert a tots els<br />
ciutadans que avui atribuïm a aquests<br />
equipaments culturals.<br />
Les biblioteques antigues eren més<br />
aviat amagatalls per acumular i protegir<br />
els llibres.<br />
Construïdes normalment com a annexos<br />
a un santuari, un temple o un sepulcre<br />
d'un personatge il·lustre, solien tenir<br />
caràcter monumental, amb ornamenta-<br />
23<br />
03.01<br />
Biblioteca Pública<br />
d'Estocolm, Suècia.<br />
Arquitecte:<br />
Erik Gunar Asplund,<br />
1921/1928.<br />
03
ció d'estàtues, medallons o pintures.<br />
La biblioteca més antiga que es<br />
coneix és la d'Ebla, a Síria, on fa<br />
quatre mil anys es col·leccionaven i<br />
classificaven tauletes d'argila gravades<br />
amb caràcters cuneïformes.<br />
Més tard, a Egipte, les biblioteques<br />
ocupaven generalment un espai als<br />
temples i rebien el nom de "cases<br />
de la vida".<br />
La dinastia dels Ptolemeus va crear a<br />
Alexandria un museu, que també era<br />
un centre d'estudis superiors on hi<br />
havia una biblioteca.<br />
Es desconeix la seva distribució, però<br />
va anar creixent i va esdevenir la<br />
més gran del món antic.<br />
A l'època de Cleòpatra VII, va quedar<br />
parcialment destruïda durant la guerra<br />
d'Alexandria.<br />
Quan les biblioteques van requerir més<br />
espai, es va iniciar un model arquitectònic<br />
que consistia en sales per emmagatzemar<br />
els volums i pòrtics per a la lectura.<br />
A Pèrgam s'han trobat restes de diverses<br />
sales davant d'un gran pòrtic que<br />
evidencien aquesta tendència.<br />
Aquesta biblioteca, fundada al menys<br />
un segle després, és considerada com<br />
la rival de la d'Alexandria pel que fa a<br />
la importància de les col·leccions.<br />
De les descripcions de les obres literàries<br />
i de les excavacions i restes d'antigues<br />
biblioteques es pot deduir que, a<br />
partir de Pèrgam, la disposició de l'edifici<br />
bàsicament consistia en una sala encarada<br />
a l'orient i precedida d'un pòrtic o<br />
columnata.<br />
A l'antiga Grècia, la primera menció<br />
segura de l'existència de biblioteques<br />
fa referència a les grans escoles<br />
filosòfiques del segle IV a.C. a<br />
Atenes, com ara l'Acadèmia de Plató<br />
i l'escola d'Epicur.<br />
A Roma, les primeres biblioteques<br />
eren privades i els fons principals<br />
provenien de les biblioteques gregues<br />
i dels regnes d'Àsia Menor.<br />
La primera biblioteca pública de<br />
Roma data de l'any 39 a.C.<br />
Posteriorment, diversos emperadors,<br />
com ara August, Tiberi i Trajà, van<br />
dotar la ciutat d'edificis per a la lectura<br />
i la conservació dels documents.<br />
Es tracta d'edificis annexos d'un tem-<br />
24<br />
ple que reproduïen el model de<br />
Pèrgam.<br />
Les invasions dels pobles nòrdics a<br />
l'Imperi d'Occident, iniciades al<br />
començament del segle V, van provocar<br />
la destrucció de les biblioteques<br />
imperials esteses per gran part d'Itàlia.<br />
Al món àrab, que va transmetre a<br />
Occident part de la cultura clàssica a<br />
partir de les restes que es van trobar a<br />
la biblioteca d'Alexandria, els califes<br />
tenien les seves biblioteques amb patis<br />
i pòrtics que també recorden el model<br />
de les biblioteques romanes.<br />
A l'edat mitjana, el llibre va tenir una<br />
gran importància. A molts convents, la<br />
lectura formava part de la vida monàstica,<br />
i la còpia de llibres era una tasca<br />
freqüent.<br />
Les biblioteques de l'Europa occidental<br />
eren exclusivament eclesiàstiques i<br />
pertanyien als monestirs o a les catedrals,<br />
i, a partir del segle XIII, a les<br />
universitats.<br />
Inicialment els llibres es guardaven en<br />
armaris repartits en diversos indrets: els<br />
llibres litúrgics, en dependències properes<br />
a la sagristia; els d'estudi, als locals<br />
de l'escola, i els de simple lectura, a<br />
prop del refectori o del dormitori.<br />
Al claustre hi havia la biblioteca general<br />
en els corresponents armaris.<br />
Cap al segle XII es produeix un canvi<br />
important a les biblioteques originat per<br />
diversos factors:<br />
Expandiment de la cultura fora dels<br />
monestirs i de les cases religioses.<br />
Interès reial i de la noblesa en la formació<br />
de biblioteques privades.<br />
Progressiva substitució del pergamí<br />
pel paper, amb l'abaratiment del llibre.<br />
Desvetllament de l'humanisme, que<br />
s'encamina cap a la biblioteca<br />
moderna.<br />
Apareixen els primers dipòsits destinats a<br />
conservar els documents, on el lector<br />
s'independitza en un petit espai proper a<br />
la finestra per on entra la llum, i envoltat<br />
de llibres.<br />
A la baixa edat mitjana, són les catedrals<br />
i les universitats les primers institucions<br />
creadores de biblioteques.<br />
Entre les biblioteques catedralícies,
destaquen Canterbury i Toledo. I entre<br />
les universitàries, la Sorbona i<br />
Salamanca.<br />
Amb el Renaixement comença una<br />
autèntica <strong>arquitectura</strong> de biblioteques.<br />
La invenció de la impremta provoca una<br />
gran difusió dels llibres i, per tant, un<br />
canvi de funcions i de dimensions d'aquests<br />
edificis.<br />
Es va iniciar el retrobament amb la cultura,<br />
amagada durant tants segles.<br />
Les biblioteques van adquirir importància<br />
social i es va produir una evolució tipològica<br />
de l'<strong>arquitectura</strong>.<br />
Tot i així, se situaven en edificis projectats<br />
per a altres usos, com ara palaus,<br />
convents, monestirs o universitats.<br />
L'emplaçament urbà de l'equipament era<br />
una qüestió secundària, i se situava on<br />
volia el seu propietari.<br />
Tot i que diverses d'aquestes biblioteques<br />
ocupen llocs i espais urbans significatius,<br />
l'emplaçament no se sustenta<br />
en estudis d'integració urbana per a<br />
la satisfacció del màxim nombre de<br />
persones.<br />
La primera biblioteca renaixentista, de l'any<br />
1438, és la que Michelozzo construeix al<br />
convent de San Marco de Florència.<br />
Es tracta d'una sala de tres naus amb<br />
columnes. Hi ha finestres als dos costats i<br />
pupitres amb llibres, que estaven lligats<br />
amb cadenes per evitar els robatoris.<br />
L'espai porticat recorda el de les biblioteques<br />
de l'antiguitat, però ara en forma de<br />
nau tancada.<br />
L'any 1523, Miquel Àngel inicia les<br />
obres de la Biblioteca Laurenziana,<br />
també a Florència.<br />
El papa Climent VII volia fer un edifici<br />
que, a més d'augmentar el prestigi de<br />
la ciutat i materialitzar una certa concepció<br />
de la lectura, agrupés les<br />
millors qualitats arquitectòniques i<br />
expressions simbòliques.<br />
La idea general era concebre la biblioteca<br />
com una successió de tres espais<br />
ben diferenciats: l'entrada, on el principal<br />
element és una escala; la sala de lectura<br />
com un gran paral·lelepípede ritmat per<br />
una successió de finestres i de pilastres<br />
simples, i una última sala per als manus-<br />
crits més valuosos. Aquest últim espai<br />
no es va arribar a construir.<br />
Si es compara la sala de lectura amb la<br />
del convent de San Marco, es pot observar<br />
que desapareixen les columnes, es<br />
dóna més protagonisme a l'espai, que té<br />
més dimensió, i persisteixen els pupitres.<br />
Entre el 1567 i el 1584, Juan de Herrera<br />
fa un pas endavant amb la biblioteca<br />
d'El Escorial. Es tracta d'una sala allargassada,<br />
coberta amb una volta de canó<br />
i moblada amb prestatgeries al llarg de<br />
les parets.<br />
La distribució de les prestatgeries permet<br />
una organització temàtica dels<br />
volums, esquema que es repetirà fins al<br />
començament del segle XIX.<br />
La tipologia iniciada a El Escorial es<br />
converteix en el paradigma del tipus<br />
arquitectònic prevalent al segle XVII i<br />
bona part del XVIII.<br />
L'any 1784, Étienne-Louis Boullée s'inspira<br />
en el mateix concepte per somiar<br />
una biblioteca utòpica que va marcar<br />
tota l'evolució posterior.<br />
Boullée, que va dedicar part de la seva<br />
vida a projectar edificis d'impossible realització,<br />
combinava la geomètrica puresa<br />
de la forma monumental amb la immensitat<br />
de la vista.<br />
En aquest cas volia donar al coneixement<br />
i a la seva acumulació un sentit<br />
simbòlic i investir-lo d'un caràcter sagrat.<br />
L'espai es converteix en un gran àmbit<br />
on el lector es concentra a partir del<br />
contrast amb la gran escala.<br />
Amb la voluntat de construir l'Acadèmia<br />
d'Atenes que va pintar Rafael, cobreix el<br />
pati de la biblioteca existent amb un<br />
gran absis com a metàfora d'una catedral.<br />
Aquesta immensa basílica il·luminada<br />
des del sostre, conté un amfiteatre<br />
per a llibres, amb prestatgeries en pisos<br />
de diferents alçades.<br />
Aquest túnel de llibres es podria perllongar<br />
fins a l'infinit. Boullée proposa com a final<br />
un mur ornamentat per un grup escultural,<br />
record de l'absis de les basíliques, vigilades<br />
i protegides per les divinitats tutelars.<br />
La proposta de Boullée ha esdevingut<br />
un punt de discussió sobre la cultura<br />
moderna de les biblioteques.<br />
25
03.02<br />
Biblioteca Pública<br />
d’Estocolm, Suècia.<br />
Arquitecte:<br />
Erik Gunar Asplund,<br />
1921/1928.<br />
03.03 y 03.04<br />
Biblioteca Pública<br />
d’Estocolm, Suecia.<br />
Arquitecte:<br />
Erik Gunar Asplund,<br />
1921/1928.<br />
La Il·lustració, que defensava l'accés al<br />
coneixement de tots els ciutadans, i la<br />
Revolució Industrial, que multiplica el<br />
nombre de llibres que es publiquen, fan<br />
inviable el sistema tradicional de reunir<br />
en un mateix espai les col·leccions i les<br />
sales de lectura. Per tant, les noves<br />
biblioteques requeriran espais especialitzats<br />
per contenir els dipòsits, les<br />
sales de lectura i els serveis d'administració.<br />
La posició en l'espai urbà de les primeres<br />
grans biblioteques contemporànies i<br />
l'<strong>arquitectura</strong> dels edificis que les allotjaven<br />
responia als models neoclàssics<br />
dels establiments urbans del moment i<br />
a l'eclecticisme arquitectònic imperant:<br />
el lloc havia de ser al més central i<br />
solemne possible, i l'<strong>arquitectura</strong>, la<br />
més representativa del potencial econòmic<br />
i cultural de la comunitat.<br />
26<br />
A partir d'ara l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària<br />
es basarà en diferents propostes d'interconnexió<br />
entre uns espais que també<br />
poden tenir funcionament autònom.<br />
L'any 1921, Erik Gunnar Asplund utilitza<br />
el cilindre i el prisma per allotjar la<br />
Biblioteca Pública d'Estocolm. La gran<br />
sala de planta circular amb prestatgeries<br />
perimètriques i escalonades recorda<br />
el somni de Boullée.<br />
L'esquema de l'edifici és una rígida<br />
composició neoclàssica. Les sales de<br />
lectura se situen a la zona perimètrica i<br />
formen un pati quadrat obert. L'interior<br />
del pati està ocupat per la sala central,<br />
on hi ha els llibres.<br />
L'accés a aquesta sala, de forma cilíndrica,<br />
es fa pels punts de tangència.<br />
(Fig. 03.02)<br />
En els croquis inicials, Asplund cobria<br />
la sala central amb una cúpula, i la part<br />
inferior estava ocupada per tres nivells<br />
esglaonats de prestatgeries per a llibres.<br />
La secció del volum s'aproxima a<br />
l'espai esfèric i, com una metàfora de la<br />
ment, simbolitza l'interior del crani.<br />
Per raons formals i estructurals, la<br />
cúpula es va canviar per un alt cilindre.<br />
Amb la cúpula, la il·luminació zenital<br />
hauria sigut complicada i cara. A més,<br />
difícilment s'hauria vist des de l'exterior.<br />
Aquest volum cilíndric de l'espai central<br />
atorga grandesa a la imatge exterior del<br />
conjunt, i alhora permet que la llum<br />
entri per les finestres dels murs.<br />
L'arrebossat de color vermell que<br />
03.04
sobresurt de l'edifici quadrat configura<br />
una nítida imatge a la ciutat. (Fig. 03.04)<br />
Pel que fa als interiors, cal destacar el<br />
contrapunt entre l'elementalitat del tractament<br />
de la part alta, pintada de color<br />
clar i conservant la textura de la fàbrica,<br />
i la delicadesa amb què es tracten<br />
els materials de la part baixa, amb el<br />
luxe característic del segle XIX estilitzat<br />
amb la sensibilitat art decó dels anys<br />
vint. (Fig. 03.03)<br />
També Alvar Aalto diversifica els espais<br />
quan, l'any 1927, guanya el concurs per<br />
a la biblioteca de Viipuri. Per circumstàncies<br />
posteriors al concurs, l'edifici no es<br />
va poder inaugurar fins el 1935.<br />
L'evolució del projecte durant aquest<br />
temps és un testimoni documental de l'evolució<br />
estilística i formal de l'arquitecte<br />
finlandès.<br />
La biblioteca havia de ser un volum de<br />
planta rectangular molt simple, amb una<br />
ala llarga i estreta que acostava l'entrada<br />
al carrer. Finalment es converteix en<br />
la juxtaposició de dos prismes, el més<br />
gros dels quals conté la sala de lectura i<br />
rep una llum zenital que il·lumina sense<br />
ombres tres nivells diferents de prestatgeries<br />
situades en els paraments.<br />
El vestíbul vidrat ofereix a la vista les<br />
possibilitats de l'edifici: la sala de conferències,<br />
la biblioteca i l'escala que condueix<br />
a l'administració. El recorregut<br />
ascendent a la sala central revela un<br />
espai sorprenent que, a mesura que l'es-<br />
cala gira sobre si mateixa, condueix al<br />
taulell de préstec. La sala no té un nivell<br />
principal, sinó que n'hi ha un per als llibres,<br />
un altre per al control i un altre per<br />
a la lectura.<br />
La seqüència dels espais d'entrada a<br />
la sala central, el gran espai de préstec<br />
i de lectura a diferents nivells, la<br />
sala de conferències amb el sostre<br />
acústic ondulat, l'hemeroteca i la<br />
biblioteca infantil, les instal·lacions i la<br />
climatització de l'edifici encastades en<br />
els murs de tancament, els acurats<br />
detalls constructius, el mobiliari dissenyat<br />
especialment, i tants d'altres<br />
detalls, converteixen la biblioteca en<br />
un dels exemples més paradigmàtics<br />
del moviment modern.<br />
Al contrari del que passa en altres biblioteques<br />
de dimensió dislocada en relació<br />
amb el lector, els espais i els recorreguts<br />
de la biblioteca de Viipuri flueixen en<br />
diferents plànols físics i perceptius,<br />
sense perdre el control centralitzat que<br />
requereix la biblioteca.<br />
La gran preocupació d'Aalto per la llum<br />
el porta a concebre un espai on el sol no<br />
toca directament a la sala, sinó que es<br />
reflecteix a les superfícies còniques de<br />
les lluernes, de manera que es fa innecessari<br />
l'ús de vidres opacs. La llum<br />
difusa és particularment agradable per al<br />
lector, que pot ocupar qualsevol lloc<br />
sense ombres ni reflexos.<br />
Diversos dels elements tipològics semblen<br />
provenir del projecte d'Asplund.<br />
Aalto fa un edifici asimètric, i Asplund<br />
una planta axial, però les franges horit-<br />
27<br />
03.05<br />
Biblioteca deViipuri,<br />
Russia.<br />
Arquitecte:<br />
Alvar Aalto,<br />
1927/1935.
03.06<br />
Biblioteca Beineke,<br />
Universitat de Yale,<br />
Estats Units.<br />
Arquitectes:<br />
Gordon Bunshaft,<br />
SOM,<br />
1960/1963.<br />
zontals s'assemblen, com també l'aspecte<br />
massiu del sòcol, només partit pel<br />
gran forat de l'entrada.(Fig. 03.05)<br />
A partir de la proposta d'Aalto per a<br />
Viipuri, es configuren dues postures<br />
ben diferents davant d'un projecte de<br />
biblioteca:<br />
La primera, que Alvar Aalto va desenvolupar<br />
en posteriors realitzacions,<br />
està basada en un volum lineal per a<br />
l'administració i els serveis, i un volum<br />
en planta poligonal i forma de ventall<br />
on s'emplacen les sales de lectura.<br />
A la segona, Jascobsen, Kahn i altres<br />
arquitectes intentaran l'encaix de la<br />
diversitat de funcions d'una biblioteca<br />
dins una unitat rígida. En aquest experiment<br />
alternatiu, la llum i els recorreguts<br />
seran els elements que dotaran<br />
d'entitat uns espais inserits en un contenidor<br />
de geometria pura.<br />
La primera opció proposa una distribució<br />
més racional.<br />
En canvi, els volums purs i tancats de la<br />
segona, on la unitat és exterior, ofereixen<br />
menys possibilitats a l'economia de circulacions<br />
i a la diversificació dels serveis.<br />
Entre el 1960 i el 1963, Gordon Bunshaft<br />
i l'equip SOM creen la Biblioteca<br />
Beinecke de Llibres Rars i Manuscrits de<br />
la Universitat de Yale.<br />
Es tracta d'un enorme contenidor flotant<br />
amb una torre interior de vidre on estan<br />
dipositats els llibres.<br />
La façana, sense finestres, està composta<br />
de peces de marbre de Vermont<br />
que filtren la llum del sol. (Fig. 03.06)<br />
L'interior ofereix un espai, convenientment<br />
climatitzat, amb una magnífica llum<br />
tamisada que protegeix la caixa de vidre<br />
28<br />
dels rajos ultraviolats.<br />
La voluntat de regularitat geomètrica la<br />
trobem també a la biblioteca d'Exeter,<br />
feta per Louis Kahn entre el 1967 i el<br />
1972.<br />
La tendència cap a un monumentalisme<br />
abstracte, geomètricament determinat,<br />
es manifesta en un gran prisma en què<br />
els espais perimètrics estan reservats<br />
per a la lectura, mentre que a l'interior<br />
s'emmagatzemen els llibres.<br />
La gran sala, que és un tema recurrent<br />
per a una biblioteca, és un gran buit en<br />
la proposta de Kahn, un espai que no té<br />
parets i on aboquen totes les plantes.<br />
Darrere d'unes pantalles de formigó amb<br />
unes grans obertures circulars, els pisos<br />
dels llibres es mostren com grans calaixos<br />
de fusta.<br />
Les façanes són de fàbrica de totxo i<br />
estan dissenyades amb una austeritat<br />
que facilita la integració a l'entorn neogeorgià.<br />
Les finestres donen llum als<br />
petits nínxols, que es configuren com a<br />
reduïts ambients de treball.<br />
La llum adopta un sentit de recorregut<br />
cerimonial: des del vestíbul d'entrada,<br />
espai semifosc amb llum difusa zenital<br />
tamisada per la potent estructura de formigó<br />
que travessa la coberta, fins a una<br />
llum perimètric al fons.<br />
L'any 1984, Norman Foster guanya el<br />
concurs per a la mediateca de Nimes.<br />
Es tractava de fer un edifici que s'havia<br />
de situar al centre del nucli històric,<br />
enfront del temple romà conegut per la<br />
Maison Carrée. (Fig. 03.07)<br />
Tot i la contundència del llenguatge<br />
arquitectònic de Foster, l'edifici és un<br />
dels millors exemples del diàleg diacrònic<br />
entre dues arquitectures de qualitat,<br />
separades gairebé dos mil anys en la<br />
seva construcció.<br />
Les proporcions de l'edifici responen a<br />
les de les construccions veïnes, amb la<br />
voluntat de mantenir una harmonia amb<br />
el context urbà i l'entorn.<br />
Foster proposa un gran contenidor de<br />
vidre per encloure-hi un ampli programa.<br />
En la planta baixa es crea un veritable
llaç d'unió entre els monuments romans i<br />
el Jardí de la Font, del segle XVIII.<br />
Els principals espais públics es disposen<br />
al voltant del pati central, un vast espai<br />
obert al cel, ple de verdor, amb amples<br />
graons de pedra per comunicar els nivells.<br />
Les diferents funcions del centre ocupen<br />
nou plantes, quatre de les quals estan<br />
sobre el nivell de terra. Les galeries per<br />
a les col·leccions d'art se situen al capdamunt<br />
de l'edifici per aprofitar la llum<br />
natural, el bar s'obre damunt una terrassa<br />
ombrejada que dóna a la Maison<br />
Carrée, i les instal·lacions de la mediateca<br />
s'agrupen a prop del nivell del carrer.<br />
Tota la pell de l'edifici és de vidre, amb<br />
una transparència i una lluminositat<br />
excepcionals. Un sistema de persianes<br />
el protegeix de l'excessiva llum solar,<br />
pròpia del clima mediterrani.<br />
La façana principal dóna a la Maison<br />
Carrée i està composta amb les mateixes<br />
proporcions. La gran marquesina,<br />
que ocupa tota l'amplada, és una rèplica<br />
contemporània del porxo del temple.<br />
Un exemple de biblioteca articulada mitjançant<br />
volums interconnectats el trobem<br />
a la Biblioteca Municipal Central de<br />
l'Haia, obra realitzada per Richard Meier<br />
entre el 1986 i el 1995.<br />
La imposada convivència espacial entre<br />
la biblioteca i l'ajuntament fa que l'arquitecte<br />
opti per la imatge d'un edifici<br />
de tipus administratiu, en contrast amb<br />
la idea originària d'una biblioteca de<br />
lliure accés.<br />
L'observació del conjunt presenta un<br />
gran edifici, però en realitat es tracta de<br />
quatre cossos, units de dos en dos en<br />
"L", amb un gran espai central.<br />
Als dos cossos més llargs hi ha emplaçades<br />
les oficines de l'ajuntament, amb<br />
un gran pati central on la gent circula<br />
com si fos un carrer. Un dels braços<br />
curts està ocupat per uns locals comercials,<br />
i l'altre per la biblioteca.<br />
La resolució d'un programa complex i<br />
difícil d'integrar en un sol volum, afecta<br />
negativament la biblioteca, que ha d'organitzar<br />
els espais en sis nivells.<br />
Per acabar aquest recorregut històric per<br />
l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària, val la pena<br />
comentar dos grans projectes que han<br />
escrit l'últim capítol de la història de les<br />
biblioteques: la nova Biblioteca Britànica<br />
de Londres i la Biblioteca Nacional de<br />
París.<br />
Inaugurades l'any 1996, les dues biblioteques<br />
nacionals d'Anglaterra i França<br />
poden ser considerades com un reflex<br />
de la imatge que en aquest moment històric<br />
ens transmeten aquests dos grans<br />
països europeus.<br />
Davant el model de dispersió de fons<br />
bibliogràfics que impera en altres països,<br />
com ara Alemanya, Itàlia o els països<br />
nòrdics, aquestes dues biblioteques han<br />
optat pel model centralitzat, que ha<br />
donat com a resultat dos projectes de<br />
gran envergadura.<br />
També representen dues diferents concepcions<br />
en la decisió d'on situar els<br />
edificis públics culturals, entesos com a<br />
equipaments qualificadors dels espais<br />
urbans on es construeixen.<br />
Aquestes dues darreres grans biblioteques,<br />
però, hi ha qui les considera com<br />
uns monuments funeraris de les biblioteques<br />
del passat.<br />
La Biblioteca Britànica, situada en un<br />
solar relativament petit al costat de l'estació<br />
de Saint Pancrace, havia de ser<br />
un motor de regeneració urbana conseqüent<br />
amb la política de dispersió dels<br />
grans equipaments culturals de<br />
Londres.<br />
L'edifici, obra de l'arquitecte Corin<br />
Wilson, va trigar molts anys a materialitzar-se<br />
a causa de la llarga successió de<br />
polèmiques polítiques i econòmiques.<br />
29<br />
03.07<br />
Mediateca de<br />
Nimes, França.<br />
Arquitecte:<br />
Norman Foster,<br />
1984.
Gairebé tota la vida professional de<br />
Corin Wilson ha estat marcada pel projecte<br />
i per la construcció d'un edifici que<br />
ha sabut mantenir la coherència formal.<br />
El primer projecte aprovat data del 1976, i<br />
la biblioteca es va obrir al públic l'any<br />
1996. L'edifici testimonia l'excessiu procés<br />
de gestació, i sembla una obra d'una<br />
altra època, i no tan sols per l'<strong>arquitectura</strong>,<br />
sinó pel concepte mateix de biblioteca.<br />
El conjunt de volums de totxo vermell<br />
està compost d'una acumulació d'elements<br />
autònoms connectats per llargs<br />
recorreguts.<br />
Dues ales de dimensió desigual allotgen,<br />
respectivament, les sales de lectura<br />
d'humanitats i de ciències, una separació<br />
sorprenent en l'era del treball interdisciplinari<br />
i del saber transversal.<br />
El vestíbul, que fa de frontissa de les<br />
dues ales, permet veure clarament els<br />
principals espais destinats al públic. Al<br />
centre, una immensa torre de vidre de<br />
17 metres d'alçada conté la Biblioteca<br />
Reial de Jordi III, origen i cor de l'actual<br />
Biblioteca Britànica.<br />
El resultat final és un edifici que s'integra<br />
al barri i gairebé desapareix en el paisatge<br />
urbà, un edifici projectat de dins a<br />
fora, on impera el disseny, la llum i la<br />
seqüència dels espais interiors.<br />
La Biblioteca Nacional de França, inaugurada<br />
també el 1996, va tenir un procés<br />
de realització més curt i no va ser<br />
objecte de les polèmiques que va patir la<br />
Biblioteca Britànica.<br />
L'edifici, obra de Dominique Perrault, és<br />
situat en una àrida zona industrial a la<br />
vora del Sena, en un espai d'amplis<br />
horitzons que ofereixen una perspectiva<br />
imponent de la biblioteca.<br />
Sobre un gran podi rectangular d'escalinates<br />
de fusta, que amaga un fossat on<br />
se situen les sales de lectura, s'aixequen,<br />
a les cantonades, quatre gratacels<br />
de vidre en forma de llibres oberts,<br />
que són els dipòsits de llibres.<br />
El plantejament general no pot ser més<br />
irracional. Els llibres, que pateixen amb<br />
la llum i la calor, se situen en un edifici<br />
de vidre. Els lectors, que agrairien la<br />
30<br />
llum natural, són emplaçats en un soterrani<br />
que requereix llum artificial.<br />
Una vegada el podi apareix a la vista,<br />
l'edifici esdevé enigmàtic perquè no s'hi<br />
veu cap accés. Únicament quan s'és<br />
damunt del podi i es camina cap al centre,<br />
es fan visibles les capçades dels<br />
arbres i el començament de les rampes<br />
mecàniques d'entrada.<br />
Les sales de lectura, distribuïdes en dos<br />
nivells, estan organitzades segons una<br />
lògica d'anells concèntrics disposats al<br />
voltant d'un gran pati central amb arbres.<br />
La distribució obliga a fer grans recorreguts<br />
perquè el pati no és accessible.<br />
Per tant, no hi ha connexió nord-sud ni<br />
est-oest, i s'ha de vorejar obligatòriament<br />
el jardí.<br />
A un nivell més baix hi ha els espais del<br />
investigadors, des d'on es gaudeix de les<br />
millors i més properes vistes dels arbres.<br />
Inevitablement, l'edifici comunica missatges.<br />
El més immediat és que l'adquisició<br />
del coneixement és un procés d'excavació,<br />
privilegi reservat als investigadors.<br />
L'edifici s'ha manifestat ple de contradiccions<br />
i ingovernable. A l'època de les<br />
comunicacions telemàtiques, s'ha optat<br />
per un model de biblioteca tradicional<br />
que, pel fet de tenir unes dimensions<br />
excessives, s'ha revelat inoperant.<br />
Contràriament a la Biblioteca Britànica,<br />
l'edifici està projectat de fora endins.<br />
La contundència dels volums exteriors i<br />
l'impacte de la gran escala donen al<br />
conjunt un aire de monument espectacular,<br />
que acaba sent una fita imponent en<br />
l'horitzó del paisatge fluvial de París.<br />
De la mateixa manera que el catàleg<br />
d'una biblioteca intenta classificar i ordenar<br />
tot el coneixement, les diferents propostes<br />
arquitectòniques responen a la<br />
voluntat de camuflar sota un ordre geomètric<br />
la irregularitat de les col·leccions,<br />
organitzades en diferents suports i adreçades<br />
a un públic desigual.<br />
Es pot observar des del paral·lelepípede,<br />
fins a volums geomètrics que s'ajunten a<br />
altres formes, com també edificis que<br />
havien sigut hospitals, fàbriques i palaus.<br />
Aquesta relativa llibertat en les formes<br />
arquitectòniques està facilitada per la<br />
diversitat i la flexibilitat dels actuals materials<br />
i sistemes de construcció.
L'<strong>arquitectura</strong> té moltes coses a dir, i la<br />
influència de l'arquitecte sobre l'edifici és<br />
primordial. Les propostes es basen en<br />
uns requeriments funcionals, però també<br />
en una opció arquitectònica que es pot<br />
plantejar des de dues tendències ben<br />
diferents:<br />
En la primera, els punts de partida<br />
són la coherència, la unitat i la indivisibilitat,<br />
en fer un edifici amb la seva<br />
pròpia força, indiferent a l'entorn i<br />
sense diàleg visual amb l'exterior.<br />
La idea de recorregut és preponderant<br />
i traspassa la unitat de l'edifici,<br />
de tal manera que s'estructura de<br />
l'exterior a l'interior, de baix a dalt,<br />
del soroll al silenci.<br />
El llibre és aquí l'element principal, el<br />
que rep un tractament particular.<br />
La segona tendència està basada en<br />
la transparència, la relació interiorexterior,<br />
els grans espais d'accés.<br />
A l'interior predomina la visió dels<br />
diferents àmbits, i la situació de les<br />
col·leccions està més supeditada a<br />
les superfícies disponibles que no<br />
pas al recorregut seqüencial dels<br />
diferents tipus d'informació.<br />
La biblioteca té vocació d'espai<br />
social que convidi a entrar-hi el<br />
major nombre d'usuaris.<br />
Dins aquesta opció, diverses biblioteques<br />
han adoptat les formes espacials<br />
dels edificis comercials, on un<br />
gran vestíbul amb escales mecàniques<br />
porta als diferents àmbits.<br />
Aquesta forma arquitectònica planteja<br />
un interrogant: la missió de la<br />
biblioteca, té tants punts en comú<br />
amb les activitats comercials per<br />
desenvolupar-les en el mateix tipus<br />
d'espai?<br />
S'obre una indecisa frontera entre l'edifici<br />
monument i l'edifici funcional.<br />
Qualsevol d'aquestes opcions formen<br />
part d'un debat que concerneix l'<strong>arquitectura</strong><br />
pública, i que es refereix al<br />
caràcter de l'edifici.<br />
Les noves biblioteques<br />
Tot i que el moment actual planteja moltes<br />
incògnites pel que fa a la concepció<br />
d'una biblioteca, el resultat final ha de<br />
ser un edifici en què l'organització del<br />
espais respongui a unes necessitats en<br />
canvi constant.<br />
Per tant, han de plantejar-se sota una<br />
sèrie de consideracions:<br />
La presència de diferents categories<br />
d'usuaris, cadascuna amb demandes<br />
d'informació diferents, fa que els<br />
espais per a la lectura requereixin<br />
una articulació més marcada que en<br />
el passat.<br />
La velocitat d'ús exigeix una distribució<br />
amb més facilitat d'orientació,<br />
claredat d'itineraris i senyalització<br />
adequada.<br />
Les exigències de flexibilitat, imposades<br />
per les possibles variacions tant<br />
en el nombre d'usuaris com en les<br />
seves necessitats, reclamen un tipologia<br />
estructurada amb menys rigidesa<br />
i adaptada a unes hipòtesis de<br />
funcionament prefixades.<br />
Aquestes modalitats de funcionament,<br />
vàlides tant per a biblioteques petites<br />
com grans, requeriran en les biblioteques<br />
petites una més gran superposició<br />
i alternança de les funcions.<br />
Les missions de l'<strong>arquitectura</strong> de la<br />
biblioteca són múltiples i contradictòries.<br />
Ha d'acollir un públic variat i ha de permetre<br />
alhora la conservació i l'actualització<br />
de les col·leccions.<br />
També és un espai de la memòria, però<br />
obert al present i al futur amb tots els<br />
recursos tècnics. Finalment, ha de funcionar<br />
com una espècie de jardí del<br />
saber que permeti ser passejat.<br />
El futur ens mena a concebre la biblioteca<br />
com un espai funcional, amb una<br />
supeditació constant a les noves<br />
necessitats.<br />
Pot l'<strong>arquitectura</strong> traduir i reflectir la<br />
diversitat de missions assignades a la<br />
biblioteca?<br />
Pot assumir la contradicció de ser un<br />
espai públic dedicat a l'acte privat i individualitzat<br />
que és la lectura?<br />
Ha de tenir el mateix tractament el fons<br />
patrimonial que els documents efímers?<br />
La biblioteca, és un receptacle o un<br />
emissor?<br />
Existeix un model de biblioteca que respongui<br />
a aquestes qüestions?<br />
Sense deixar de banda el risc de caure<br />
en solucions repetitives i despersonalit-<br />
31
zades, es dibuixa una tipologia de<br />
biblioteca:<br />
Edifici com a gran contenidor que<br />
pugui acomodar-se als canvis que es<br />
vagin produint. Els projectes basats<br />
en programes massa concrets donen<br />
com a resultat models rígids.<br />
Organització de les circulacions verticals<br />
i horitzontals que alliberi uns<br />
espais de fàcil adaptació als diferents<br />
usos bibliotecaris.<br />
Espais de treball i de consulta pensats<br />
com a naus diàfanes dotades<br />
d'una xarxa d'instal·lacions de<br />
dimensions generoses i de fàcil<br />
accés. No s'han de dissenyar per a<br />
un programa concret, sinó que cal<br />
que es puguin sumar i també dividir.<br />
Aquí, l'esforç creatiu cal aplicar-lo a<br />
l'espai, al joc de llum i ombres, sense<br />
renunciar al caràcter emblemàtic que<br />
ha de tenir un espai públic.<br />
Els espais d'acolliment, com ara el<br />
vestíbul, les escales i les sales multifuncionals,<br />
configuren la porta de la<br />
biblioteca. Com a tals, cal dotar-los<br />
de la dimensió i el simbolisme que<br />
necessiten aquests edificis públics.<br />
32
MARC LEGAL<br />
El Manifest de la UNESCO publicat l'any<br />
1994 considera que la biblioteca ha de<br />
tenir un suport legal específic que defineixi<br />
una xarxa bibliotecària nacional<br />
basada en estàndards de servei, com<br />
també una cooperació entre tots els<br />
tipus de biblioteques perquè la totalitat<br />
dels recursos nacionals puguin ser utilitzats<br />
per qualsevol lector.<br />
LEGISLACIÓ EN L'ÀMBIT DE L'ESTAT<br />
ESPANYOL<br />
Constitució Espanyola (1978)<br />
Article 44:<br />
"Els poders públics promouran i tutelaran<br />
l'accés a la cultura, a la qual<br />
tothom hi té dret."<br />
"Els poders públics promouran la ciència<br />
i la recerca científica i tècnica en benefici<br />
de l'interès general."<br />
Llei 7/1985, reguladora del règim<br />
local (1985)<br />
Es reconeix que les biblioteques públiques<br />
formen part de les competències<br />
obligatòries dels ajuntaments de poblacions<br />
amb més de 5.000 habitants.<br />
Pel que fa a l'assessorament tècnic i<br />
econòmic necessari perquè un municipi<br />
pugui engegar un equipament d'aquestes<br />
característiques, la Llei assigna un<br />
paper primordial a les diputacions, a les<br />
quals els correspon prestar assistència i<br />
cooperació als municipis.<br />
Llei del patrimoni històric espanyol<br />
(1985)<br />
Legislació en l'àmbit de l'Estat espanyol<br />
Legislació a Catalunya<br />
33<br />
04.01<br />
Cèdula<br />
d’excomunió.<br />
Biblioteca<br />
Universitària de<br />
Salamanca.<br />
04
Article 60:<br />
"Quedaran sotmesos al règim que la<br />
present Llei estableix per als béns d'interès<br />
cultural els immobles destinats a la<br />
instal·lació d'arxius, biblioteques i<br />
museus de titularitat estatal, com també<br />
els béns mobles integrants del patrimoni<br />
històric espanyol custodiats en aquests."<br />
"A proposta de les administracions competents<br />
el Govern podrà estendre el<br />
règim previst en l'apartat anterior a altres<br />
arxius, biblioteques i museus."<br />
Reglament de biblioteques públiques<br />
de l'Estat i del Sistema Espanyol de<br />
Biblioteques (1989)<br />
Article 1:<br />
"Són biblioteques públiques de l'Estat<br />
les biblioteques adscrites al Ministeri de<br />
Cultura a través de la Direcció General<br />
del Llibre i Biblioteques i destinades<br />
essencialment a la difusió i foment de la<br />
lectura en sales públiques o mitjançant<br />
préstecs temporals, i també a la conservació<br />
de les col·leccions bibliogràfiques<br />
de singular rellevància que formen part<br />
del patrimoni històric espanyol."<br />
El Reglament diu que aquestes biblioteques<br />
es regeixen per les disposicions de<br />
la Llei del patrimoni històric espanyol, i<br />
que Ministeri de Cultura pot establir convenis<br />
amb les comunitats autònomes per<br />
a la seva gestió.<br />
El fons de les biblioteques públiques de<br />
l'Estat es constitueix amb les col·leccions<br />
i obres de titularitat estatal o de<br />
l'administració gestora de la biblioteca, i<br />
també poden admetre en dipòsit fons<br />
d'altres titularitats.<br />
Article 22:<br />
El Sistema Espanyol de Biblioteques<br />
està integrat per:<br />
34<br />
Biblioteca nacional, com a cap del<br />
Sistema.<br />
Biblioteques públiques de l'Estat.<br />
Biblioteques dependents dels<br />
ministeris i organismes autònoms<br />
de l'Administració de l'Estat, excloent-ne<br />
les escolars.<br />
Biblioteques de les universitats<br />
públiques.<br />
Xarxes o sistemes de biblioteques<br />
d'institucions públiques o privades,<br />
com també les biblioteques<br />
d'excepcional interès que s'incorporin<br />
mitjançant conveni amb el<br />
Ministeri de Cultura.<br />
El Ministeri de Cultura promourà la cooperació<br />
entre les institucions que integren<br />
el Sistema per a la catalogació i la<br />
classificació dels fons, la informació<br />
bibliogràfica i el préstec interbibliotecari,<br />
com també per a les activitats de difusió<br />
cultural i el perfeccionament del seu<br />
personal.<br />
LEGISLACIÓ A CATALUNYA<br />
Llei de biblioteques del Parlament de<br />
Catalunya (1981)<br />
Estableix les línies i els organismes que<br />
han de constituir el Sistema Bibliotecari<br />
de Catalunya.<br />
Llei 8/1987, municipal i de règim local<br />
de Catalunya (1987)<br />
Ratifica la Llei 7/1985, de bases de<br />
règim local del Govern central.<br />
Llei 4/1993, del Sistema Bibliotecari<br />
de Catalunya (1993)<br />
Defineix que els serveis bibliotecaris<br />
estan integrats per:<br />
Biblioteca nacional.<br />
Sistema de Lectura Pública.<br />
Biblioteques universitàries.<br />
Biblioteques de centres d'ensenyament<br />
no universitari.<br />
Biblioteques especialitzades.<br />
Estableix la Biblioteca de Catalunya com<br />
a biblioteca nacional i nucli del patrimoni<br />
bibliogràfic, sent la Generalitat la responsable<br />
de la seva gestió.<br />
Preveu que la coordinació amb la resta<br />
del Sistema Bibliotecari sigui per mitjà<br />
de la Biblioteca de Catalunya, tant en la<br />
catalogació com en el préstec interbibliotecari<br />
i en la protecció dels fons amb<br />
valors rellevants.<br />
S'han de relacionar amb la biblioteca<br />
nacional tots els centres posseïdors de<br />
fons patrimonials.<br />
S'hi inclouen les biblioteques públiques<br />
provincials com a dipositàries de fons
procedents bàsicament de la desamortització<br />
de l'any 1835, les biblioteques<br />
universitàries com a elements bàsics de<br />
la riquesa bibliogràfica del país, les<br />
biblioteques especialitzades i els centres<br />
hemerogràfics.<br />
Defineix el Sistema de Lectura Pública<br />
com "el conjunt organitzat de serveis de<br />
biblioteca pública de Catalunya integrat<br />
per totes les biblioteques públiques de<br />
titularitat pública, totes les biblioteques<br />
públiques de titularitat privada que hi<br />
siguin integrades (si han subscrit un<br />
conveni amb l'ajuntament corresponent),<br />
les biblioteques de titularitat estatal<br />
gestionades per la Generalitat i,<br />
excepcionalment, si les necessitats del<br />
Sistema de Lectura Pública ho requereixen,<br />
hi poden ser integrades les<br />
biblioteques de centres d'ensenyament<br />
no universitari."<br />
La Llei determina la unificació de les xarxes<br />
bibliotecàries dependents de les<br />
diverses administracions en un únic<br />
Sistema de Lectura Pública, estructurat<br />
en quatre xarxes provincials.<br />
Situa la lectura pública en els municipis i<br />
atribueix les funcions de comarcalitat a<br />
les comarques.<br />
La Llei també distribueix les responsabilitats<br />
de gestió entre les diferents administracions<br />
i regula els serveis de suport que<br />
els ajuntaments rebran de la Generalitat<br />
de Catalunya o de les diputacions.<br />
El Sistema de Lectura Pública queda<br />
estructurat en:<br />
Biblioteques centrals comarcals.<br />
Biblioteques centrals urbanes.<br />
Biblioteques locals.<br />
Biblioteques filials.<br />
Serveis bibliotecaris mòbils.<br />
Serveis de suport.<br />
Comissions de lectura pública.<br />
Biblioteques centrals comarcals<br />
A més de prestar els serveis propis de<br />
biblioteca a la ciutat on tenen la seu,<br />
coordinen la resta de biblioteques de la<br />
comarca, a excepció de les biblioteques<br />
centrals urbanes i les biblioteques que hi<br />
estan vinculades, i els donen assessorament<br />
i suport.<br />
Biblioteques centrals urbanes<br />
Exerceixen la mateixa funció en el terme<br />
municipal.<br />
Biblioteques locals<br />
Presten servei de lectura pública en una<br />
àrea determinada, coordinen les activitats<br />
amb la central comarcal o central<br />
urbana corresponent, i poden donar<br />
suport a les biblioteques filials.<br />
Biblioteques filials<br />
Presten serveis de lectura pública amb<br />
el suport d'una biblioteca local, d'una<br />
biblioteca central urbana o d'una biblioteca<br />
central comarcal.<br />
Serveis bibliotecaris mòbils<br />
Tenen com a finalitat oferir el servei de<br />
lectura pública en zones on no hi ha un<br />
punt de servei estàtic, i depenen d'una<br />
biblioteca central comarcal o d'una<br />
biblioteca central urbana.<br />
Aquests serveis mòbils es materialitzen<br />
en el "bibliobús", que permet arribar a<br />
les zones rurals i a petits nuclis de<br />
població. La limitació espacial obliga a<br />
dotar-lo d'un fons reduït però atractiu,<br />
que susciti l'interès i que sigui un vehicle<br />
inicial en la vida del lector.<br />
Serveis de suport<br />
Presten suport en l'àmbit tècnic i informàtic,<br />
en l'adquisició i el tractament del<br />
fons, en l'elaboració del Catàleg col·lectiu<br />
de lectura pública i en la formació del<br />
personal.<br />
La Llei distingeix els serveis nacionals,<br />
gestionats pel Departament de Cultura<br />
de la Generalitat, i els serveis regionals,<br />
que de moment són assignats al<br />
Departament de Cultura i a les diputacions<br />
provincials.<br />
Comissions de lectura pública<br />
En cada comarca i en cada municipi que<br />
disposa d'una biblioteca central urbana<br />
hi ha una comissió amb una composició<br />
i un règim de funcionament determinat<br />
pel consell comarcal o l'ajuntament<br />
corresponent.<br />
La seva funció és analitzar les necessitats<br />
d'equipaments o serveis de la<br />
comarca o el municipi respectius, programar<br />
activitats de promoció i estímul<br />
de l'ús de les biblioteques i coordinar<br />
l'actuació de les biblioteques públiques i<br />
escolars.<br />
D'entre les competències assignades a<br />
la Generalitat, la Llei preveu l'elaboració<br />
i actualització del "Mapa de lectura pública",<br />
en el qual es recullen les necessitats<br />
de lectura pública i s'estableix el<br />
35
tipus de servei que correspon a cada<br />
població.<br />
Es tracta d'un instrument de planificació<br />
territorial fonamentat en la cooperació<br />
entre les diferents administracions.<br />
Aquest document, elaborat pel Servei de<br />
Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic<br />
de la Generalitat, no ha estat aprovat<br />
fins el 23 de juny de 2003.<br />
La Llei distribueix competències entre<br />
les diferents administracions però no<br />
estableix directament la qüestió del<br />
finançament. Determina, però, que el<br />
Departament de Cultura de la<br />
Generalitat ha d'establir anualment un<br />
programa d'ajuts a les biblioteques,<br />
especialment per dotar-les d'infraestructures,<br />
construir-ne de noves i renovar i<br />
ampliar les existents.<br />
El règim competencial de les diputacions<br />
es determina en la disposició addicional<br />
primera:<br />
"Les biblioteques i serveis bibliotecaris<br />
que depenen de les diputacions<br />
provincials de Barcelona, Tarragona,<br />
Lleida i Girona són transferits a la<br />
Generalitat o als consells comarcals<br />
del territori on tenen la seu."<br />
"Queden exclosos de la transferència<br />
els serveis que integrin el nucli<br />
essencial de l'autonomia provincial i<br />
els que derivin de les competències<br />
d'assistència i cooperació jurídica,<br />
econòmica i tècnica que corresponen<br />
a les diputacions provincials, d'acord<br />
amb el que estableix la Llei 8/1987<br />
municipal i de règim local de<br />
Catalunya."<br />
Quant a les biblioteques universitàries,<br />
la Llei indica que "es coordinaran<br />
amb la resta del Sistema<br />
Bibliotecari, per mitjà de la Biblioteca<br />
de Catalunya, pel que fa a la catalogació,<br />
al préstec interbibliotecari i la<br />
protecció dels fons de valors històrics<br />
o culturals rellevants, sens perjudici<br />
d'altres formes de coordinació que<br />
puguin establir amb altres biblioteques<br />
per a serveis comuns."<br />
Estableix que "en els centres d'ensenyament<br />
no universitari s'ha d'establir<br />
una biblioteca escolar, com a part<br />
integrant de l'ensenyament i en<br />
col·laboració amb el Sistema de<br />
Lectura Pública."<br />
Pel que fa a les biblioteques especialitzades,<br />
poden ser de titularitat<br />
36<br />
pública o privada, presten servei<br />
públic amb les restriccions que els<br />
són pròpies i es coordinen amb la<br />
resta del Sistema Bibliotecari en els<br />
mateixos termes que les biblioteques<br />
universitàries.<br />
Decret 124/1999, sobre els serveis i<br />
el personal del Sistema de Lectura<br />
Pública de Catalunya (1999)<br />
El Decret precisa les funcions que<br />
corresponen a cada administració en la<br />
gestió dels serveis de suport i de les<br />
biblioteques públiques, amb l'objectiu de<br />
fer realitat la previsió legal segons la<br />
qual la lectura pública s'ha d'articular<br />
mitjançant un sistema únic, gestionat<br />
bàsicament pels municipis.
LA CREACIÓ D'UN EQUIPAMENT<br />
BIBLIOTECARI. ETAPES DE REALITZACIÓ<br />
La creació d'una biblioteca comporta la<br />
realització de tota una sèrie d'etapes<br />
tècniques, administratives i financeres.<br />
Tot i que cada actuació té el seu procés<br />
específic, es poden distingir les fases<br />
següents:<br />
Decisió de construir.<br />
Elaboració del programa.<br />
Elecció de l'emplaçament.<br />
Designació de l'arquitecte.<br />
Elaboració del projecte.<br />
Adjudicació de les obres.<br />
Contracte amb l'empresa<br />
constructora.<br />
Construcció de l'edifici.<br />
Recepció de l'obra.<br />
Projecte de mobiliari.<br />
Adjudicació del mobiliari.<br />
Realització del mobiliari..<br />
Posada en funcionament de<br />
l'equipament bibliotecari.<br />
Obertura de la biblioteca.<br />
La materialització de cada fase requereix<br />
l'actuació de professionals especialitzats<br />
en les diferents branques que han de<br />
donar resposta a una funció tècnica determinada.<br />
Aquesta varietat aconsella la creació<br />
d'un equip interdisciplinari que coordini<br />
tot el procés.<br />
A continuació es descriuran breument les<br />
principals característiques de diverses<br />
fases, i en els capítols posteriors s'analitzaran<br />
les etapes més relacionades amb<br />
l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària.<br />
DECISIÓ DE CONSTRUIR<br />
La decisió de construir una biblioteca<br />
està relacionada amb la política i la planificació<br />
bibliotecària del territori, i s'ha<br />
de coordinar amb els serveis biblioteca-<br />
37<br />
05.01<br />
Biblioteca General<br />
de la Universitat<br />
d’Alacant (Alacant).<br />
Arquitectes:<br />
Pedro Palmero<br />
Cabezas i Samuel<br />
Torres de Carvalho.<br />
05
is corresponents.<br />
La intervenció d'aquests serveis en les<br />
diferents etapes del procés proporcionen<br />
l'assessorament tècnic i econòmic<br />
imprescindible per a la materialització de<br />
l'equipament.<br />
DESIGNACIÓ DE L'ARQUITECTE<br />
Una vegada elaborat el programa i triat<br />
el solar, cal definir l'equip redactor del<br />
projecte.<br />
S'aconsella que el promotor de l'equipament<br />
nomeni un equip de selecció amb<br />
representants de les diferents disciplines<br />
del món bibliotecari i de l'<strong>arquitectura</strong>.<br />
La legislació en matèria de contractes<br />
especifica diversos sistemes:<br />
Designació directa<br />
Quan els honoraris del projecte són inferiors<br />
a una quantitat determinada, la llei<br />
permet l'adjudicació directa de l'encàrrec.<br />
El pressupost d'execució material de la<br />
majoria de projectes de biblioteca comporta<br />
uns honoraris que sobrepassen<br />
aquesta quantitat.<br />
Concurs<br />
Els concursos requereixen disposar de<br />
mitjans suficients per avaluar correctament<br />
els diferents candidats.<br />
Per assegurar un bon resultat, cal tenir<br />
presents les recomanacions següents:<br />
Establir un sistema de selecció i uns<br />
criteris de valoració que facilitin la<br />
justa elecció del candidat.<br />
Constituir un jurat que garanteixi<br />
l'objectivitat. La composició d'aquest<br />
jurat és un element important per<br />
garantir la plena eficàcia d'un concurs<br />
d'<strong>arquitectura</strong>.<br />
Facilitar la documentació necessària<br />
per fer comprensibles els objectius<br />
del projecte.<br />
Hi ha diverses modalitats:<br />
Concurs de mèrits o concurs de<br />
projectes.<br />
El concurs de mèrits té un procediment<br />
relativament senzill, però té l'inconvenient<br />
que l'elecció de l'arquitecte<br />
no es basa en una proposta arquitectònica<br />
per a la biblioteca.<br />
38<br />
El concurs de projectes permet que<br />
el jurat valori una idea concreta, però<br />
el procediment és més complex: els<br />
terminis s'allarguen perquè els concursants<br />
han d'elaborar les propostes<br />
i el jurat necessita disposar de temps<br />
suficient per valorar-les.<br />
Convé, tanmateix, que siguin concursos<br />
d'idees, i no pas de projectes<br />
bàsics perquè alleugereix el procés<br />
i s'evita treball innecessari als concursants.<br />
Concurs obert o concurs restringit.<br />
L'opció triada ha d'estar en consonància<br />
amb els mitjans econòmics i<br />
el temps disponible dels organitzadors<br />
del concurs.<br />
El sistema obert dóna opcions a tots<br />
els professionals, però no és aconsellable<br />
si no es disposa d'un jurat prou<br />
disposat a valorar amb profunditat<br />
totes les propostes.<br />
ELABORACIÓ DEL PROJECTE<br />
La lògica evolutiva consisteix en l'encadenament<br />
de diferents etapes que van del<br />
concepte general als detalls particulars.<br />
La formalització en fases d'aquest<br />
encadenament reporta els avantatges<br />
següents:<br />
Seguiment de l'evolució del projecte<br />
per part dels representants dels diferents<br />
estaments relacionats amb la<br />
futura biblioteca.<br />
Anàlisi del funcionament de l'edifici<br />
en cada etapa per garantir que s'adeqüi<br />
a les necessitats reals del programa<br />
funcional.<br />
Incorporació de modificacions en cada<br />
fase sense posar en crisi aspectes<br />
consensuats en etapes anteriors.<br />
Fases del projecte<br />
Esquema inicial<br />
Representa la primera opció arquitectònica<br />
al programa facilitat a l'arquitecte i<br />
proporciona la informació següent:<br />
- Volumetria inserida en el context urbà.<br />
- Organització general de l'edifici i<br />
implantació de les principals funcions<br />
del programa, amb la relació i articulació<br />
entre aquestes.<br />
- Superfície de les àrees i nombre de<br />
plantes.
- Situació de la zona d'acolliment i relacions<br />
entre l'interior i l'exterior de l'edifici.<br />
- Sistema constructiu genèric.<br />
Es tracta d'una proposta poc evolucionada<br />
que permet incorporar modificacions<br />
dels aspectes bàsics del programa.<br />
Convé que el grup encarregat del seguiment<br />
ho analitzi en profunditat i interpreti<br />
els conceptes bàsics. L'acceptació de<br />
l'esquema inicial permet a l'arquitecte<br />
treballar en aspectes més específics.<br />
Avantprojecte<br />
L'avantprojecte és un estudi desenvolupat<br />
en continuïtat amb l'esquema inicial,<br />
però pot presentar diferències notables,<br />
sia a causa de modificacions en el programa<br />
sia per la incorporació d'algun<br />
paràmetre que no s'havia considerat en<br />
l'etapa anterior.<br />
La informació que ofereix, completa<br />
aspectes relacionats amb la viabilitat del<br />
projecte:<br />
- Estimació del calendari d'obres i del<br />
cost de l'operació.<br />
- Funcionament de l'edifici, amb la situació<br />
i la superfície de cadascun dels<br />
espais definits en el programa.<br />
- Imatge exterior, circulacions interiors<br />
i definició dels principals materials<br />
d'acabat.<br />
- Principals aspectes tècnics, com ara el<br />
tipus de fonaments i d'estructura i el<br />
sistema de climatització.<br />
El grup de seguiment pot proposar esmenes<br />
que no tenen per què perjudicar el<br />
concepte bàsic de la proposta.<br />
Projecte bàsic<br />
En aquesta fase, el programa de la<br />
biblioteca està completament representat<br />
en uns espais molt delimitats, tot i<br />
que és el moment en què es poden<br />
incorporar modificacions de detalls que<br />
no s'havien concretat en l'avantprojecte.<br />
Aquest document permet en diversos<br />
casos sol·licitar els permisos d'obra<br />
corresponents.<br />
Projecte d'execució<br />
Les fases anteriors no tenen caràcter<br />
executiu. En canvi, el projecte d'execució<br />
és l'expressió tècnica de l'edifici,<br />
amb la informació necessària per a la<br />
realització de l'obra.<br />
Documentació bàsica:<br />
- Plànols necessaris per situar, replantejar<br />
i construir l'obra.<br />
- Memòria descriptiva amb les característiques<br />
del terreny, la justificació de la solució,<br />
el compliment de la normativa, el<br />
quadre de superfícies i el pressupost.<br />
- Memòria constructiva amb l'explicació<br />
de les diferents partides d'obra, els terminis<br />
d'execució i la proposta de classificació<br />
del contractista per part del tècnic<br />
redactor del projecte.<br />
- Amidaments.<br />
- Preus unitaris.<br />
- Preus descompostos.<br />
- Pressupost d'execució material (PEM) i<br />
pressupost d'execució per contracte<br />
(PEC).<br />
- Plec de condicions tècniques amb les<br />
característiques dels materials i els<br />
assaigs necessaris, les condicions d'execució<br />
de cada material, les precaucions<br />
que cal adoptar en l'obra i les<br />
condicions i les proves que cal fer per<br />
a la recepció de les obres.<br />
- Plec de condicions administratives amb<br />
les condicions facultatives i econòmiques.<br />
El projecte d'execució no sempre és<br />
entenedor per a les persones que no es<br />
mouen en el món de l'<strong>arquitectura</strong> i de<br />
l'enginyeria.<br />
El nivell de la informació fa inviable la<br />
incorporació de modificacions, i constata<br />
la necessitat de desenvolupar el projecte<br />
en les fases evolutives mencionades<br />
anteriorment.<br />
Els projectes d'execució tenen una validesa<br />
indefinida. Per tant, convé revisarlos<br />
quan l'adjudicació de les obres és<br />
molt posterior.<br />
Amb el projecte d'execució es pot obtenir<br />
el permís d'obra per iniciar la construcció<br />
de l'edifici.<br />
Quan es tracta de fer una biblioteca en<br />
què el promotor és la mateixa<br />
Administració, la tramitació del projecte<br />
passa per les fases següents, amb uns<br />
terminis indicats per la llei:<br />
- Acord d'aprovació inicial.<br />
- Informació pública:<br />
Quan ho requereix la legislació sectorial,<br />
se sotmet a l'aprovació de les altres<br />
administracions corresponents.<br />
Es poden formular al·legacions.<br />
- Aprovació definitiva:<br />
Per part de l'òrgan competent.<br />
Aquesta aprovació implica la declaració<br />
39
d'utilitat pública de l'edifici.<br />
- Publicitat de l'acord de l'aprovació<br />
definitiva.<br />
- Llicència d'obres:<br />
L'administració corresponent atorga<br />
aquest document quan es verifica que<br />
s'ha respectat la legalitat urbanística.<br />
ADJUDICACIÓ DE LES OBRES<br />
El projecte d'execució és un document<br />
administratiu que aporta la informació<br />
necessària perquè les empreses constructores<br />
puguin valorar el cost de les obres i<br />
participar en el concurs d'adjudicació.<br />
Amb l'anàlisi de les ofertes i les consultes<br />
pertinents a les empreses participants, el<br />
promotor adjudicarà les obres amb el sistema<br />
de selecció definit en la legislació.<br />
En moltes ocasions el pressupost de<br />
les ofertes difereix del preu de sortida<br />
del concurs. Generalment la causa està<br />
relacionada amb la situació del mercat<br />
de la construcció. Tant si l'oferta és més<br />
elevada com si hi ha baixes importants,<br />
convé vetllar per la qualitat dels materials<br />
i dels sistemes d'execució proposats<br />
en el projecte original.<br />
Quan l'adjudicació de les obres és molt<br />
posterior a la data del projecte executiu,<br />
convé analitzar-lo amb els criteris funcionals<br />
del moment de l'adjudicació.<br />
En cas contrari, hi ha el perill de construir<br />
una biblioteca inadequada a les<br />
necessitats reals.<br />
CONTRACTE AMB L'EMPRESA<br />
CONSTRUCTORA<br />
La construcció d'un edifici és objecte<br />
d'un contracte aplicat sobre la documentació<br />
del projecte. Per tant, el projecte té<br />
la categoria de document públic, i les<br />
prescripcions i especificacions són de<br />
gran importància perquè obliguen econòmicament<br />
la part que executa l'obra.<br />
Cal ser cautelosos amb les modificacions<br />
del projecte posteriors al contracte.<br />
Aquestes variacions encareixen l'obra<br />
perquè impliquen contractes complementaris,<br />
que en la majoria dels casos<br />
convé adjudicar a la mateixa empresa.<br />
Aquesta situació reforça la necessitat<br />
d'analitzar el projecte en les fases anteriors<br />
al document executiu.<br />
40<br />
Amb la formalització del contracte i el<br />
pagament de les garanties corresponents<br />
per part de l'empresa adjudicatària,<br />
en aquest document es pacten les<br />
condicions següents:<br />
Com es generen els deutes:<br />
- Per obra certificada (la forma més<br />
habitual).<br />
- Per capítols complets (fonaments,<br />
estructura, etc.).<br />
- Per programes de treball determinats.<br />
Com es paguen els deutes:<br />
Generalment, en funció de la capacitat<br />
negociadora i de la credibilitat econòmica<br />
del promotor i de l'empresa constructora.<br />
Tipus de retenció dels pagaments:<br />
En la majoria dels casos la propietat<br />
aplica una retenció com a garantia de<br />
cada pagament, d'acord amb el plec<br />
de condicions administratives o amb<br />
alguna modificació del contracte.<br />
Terminis d'execució de l'obra:<br />
- S'especifiquen també les indemnitzacions<br />
per incompliment de terminis.<br />
- Excepcionalment, es pot donar el cas<br />
d'estipular bonificacions per finalitzar<br />
les obres abans de la data prevista.<br />
CONSTRUCCIÓ DE L'EDIFICI<br />
A partir de la signatura del contracte<br />
entre la propietat i l'empresa constructora,<br />
s'inicien les obres segons una planificació<br />
prevista en el contracte.<br />
L'inici oficial consisteix en la signatura de<br />
l'"acta de replanteig", en què es certifica<br />
que no hi ha cap impediment legal ni físic<br />
per iniciar la construcció.<br />
La direcció de l'obra correspon a l'arquitecte<br />
director, que controlarà l'execució<br />
amb els responsables tècnics de les diferents<br />
branques del procés constructiu.<br />
La quantitat de decisions que cal prendre<br />
a l'obra, tot i que el projecte d'execució<br />
sigui molt detallat, aconsella la presència<br />
de representants del món bibliotecari.<br />
Com a clients futurs de l'edifici, poden<br />
intervenir en els aspectes relacionats amb<br />
un funcionament òptim de l'equipament.<br />
Desviament del pressupost<br />
La complexitat del procés constructiu pot
provocar actuacions que modifiquin el<br />
projecte i, en conseqüència, el pressupost<br />
pactat en el contracte.<br />
Hi ha dues classes de motius:<br />
Diferències en els amidaments:<br />
Moltes empreses constructores no<br />
volen donar un preu tancat en diverses<br />
partides, com per exemple en els<br />
fonaments i els murs de contenció.<br />
L'existència de sondeigs en el terreny<br />
no és una garantia suficient perquè<br />
són el resultat d'analitzar punts concrets.<br />
Les certificacions per diferències<br />
en els amidaments han de ser<br />
acceptades per la direcció facultativa.<br />
Preus contradictoris:<br />
Causats generalment per l'aparició de<br />
partides imprevistes o per l'execució<br />
d'unitats d'obra emprant sistemes<br />
diferents dels previstos. El preu de la<br />
partida es modifica i l'arquitecte ha<br />
de pactar-lo amb l'empresa constructora.<br />
Es genera un document que s'afegeix<br />
al pressupost original.<br />
RECEPCIÓ DE L'OBRA<br />
A l'acabament de les obres es procedeix<br />
a la recepció de l'edifici, en què el director<br />
de l'obra certifica la realització dels<br />
treballs en conformitat amb la documentació<br />
contractual. Es tracta d'un acte jurídic<br />
que és el punt de partida de les obligacions<br />
legals per part de la direcció tècnica<br />
i de l'empresa constructora.<br />
Amb la signatura del "certificat final d'obres"<br />
per part de la direcció, es certifica<br />
que l'edifici compleix les condicions<br />
requerides i es dóna d'alta als efectes<br />
corresponents.<br />
Tot i que la legislació espanyola no ho<br />
exigeix, s'aconsella que en els contractes<br />
amb l'arquitecte i l'empresa constructora<br />
s'inclogui l'obligació de presentar el "programa<br />
de manteniment". Aquest document,<br />
del qual es parlarà en un altre<br />
capítol, conté els plànols reals de l'edifici<br />
i tota la informació necessària per facilitar-ne<br />
el manteniment.<br />
POSADA EN FUNCIONAMENT DE<br />
L'EQUIPAMENT BIBLIOTECARI<br />
Aquesta fase inclou tots els passos<br />
necessaris per dotar l'espai del contingut<br />
pel qual ha sigut creat. La instal·lació de<br />
tots els elements necessaris per garantir<br />
l'òptim funcionament de l'equipament és<br />
un procés que s'inicia amb la decisió de<br />
construir una biblioteca i que segueix un<br />
ritme paral·lel al procés constructiu.<br />
Principalment es distingeixen tres tipus<br />
de dotacions:<br />
Fons documental<br />
- Selecció del fons existent (quan es<br />
tracta d'una ampliació del servei).<br />
- Compra del fons.<br />
- Tractament i catalogació dels documents.<br />
- Organització del fons documental en<br />
la biblioteca.<br />
Instal·lacions específiques<br />
- Preinstal·lació de veu i dades, audiovisuals<br />
i sistema antirobatori.<br />
- Instal·lació de la maquinària i del programa.<br />
Personal bibliotecari<br />
- Selecció.<br />
- Formació.<br />
El temps emprat en l'execució de totes<br />
les etapes necessàries per realitzar una<br />
biblioteca està en funció de diferents<br />
tipus de terminis:<br />
- Hi ha fases, com ara la "decisió de<br />
construir" o l'"elecció de l'emplaçament",<br />
que no es poden dimensionar<br />
perquè són el resultat de decisions<br />
relacionades amb la política i la planificació<br />
del territori.<br />
- D'altres tenen una durada determinada<br />
per la legislació, i es refereixen a actes<br />
administratius que estan supeditats a<br />
uns terminis de tramitació i aprovació.<br />
- Finalment, hi ha les etapes en què es<br />
desenvolupa un treball determinat. Així,<br />
l'elaboració del programa o del projecte<br />
requereix un temps de reflexió, d'execució<br />
i de consens amb l'equip de<br />
seguiment.<br />
Per tant, la realització de tot el procés<br />
abasta un període de temps dilatat.<br />
Tot i que és aconsellable fugir de les<br />
decisions no madurades i no supeditar<br />
una inversió tan important a una planificació<br />
rígida, convé mantenir un ritme<br />
actiu en la materialització de les diverses<br />
etapes del cicle.<br />
41
AVALUACIÓ DELS SERVEIS<br />
A partir de l'obertura de l'equipament,<br />
l'"avaluació sistemàtica de la gestió del<br />
servei bibliotecari" aportarà informació<br />
útil per a futures realitzacions.<br />
La utilització d'indicadors de gestió pot<br />
ajudar a planificar, a justificar l'assignació<br />
de recursos, a resoldre problemes abans<br />
que sorgeixin i a controlar el progrés.<br />
Els indicadors més utilitzats per avaluar<br />
l'assoliment dels objectius són:<br />
Indicadors d'economia<br />
Aporten informació respecte del cost del<br />
servei: relacionen els recursos disponibles<br />
amb els recursos utilitzats.<br />
Exemples:<br />
Despesa del servei / habitant.<br />
Despesa / usuari.<br />
Despesa / préstec.<br />
Despesa / hora, etc.<br />
Indicadors d'eficiència<br />
Aporten informació respecte de la productivitat<br />
del servei: relacionen els recursos<br />
utilitzats (béns i serveis consumits) i<br />
els resultats obtinguts (béns i serveis<br />
produïts).<br />
Exemples:<br />
Usuaris / professional.<br />
Usuaris / metre quadrat.<br />
Fons bibliotecari / metre quadrat.<br />
Préstecs del fons bibliotecari.<br />
Usuaris / hora, etc.<br />
Indicadors d'eficàcia<br />
Aporten informació respecte del grau<br />
d'assoliment dels objectius del servei.<br />
És a dir, com i fins a quin punt els resultats<br />
obtinguts s'ajusten als objectius previstos.<br />
Exemples:<br />
42<br />
Usuaris / habitants.<br />
Préstec / habitant.<br />
Préstec / usuari, etc.
PROGRAMACIÓ I PLANIFICACIÓ<br />
La creació d'un equipament és, a més a<br />
més d'un repte per al futur, un camí ple<br />
d'obstacles i una càrrega financera<br />
important pel que fa a inversió i a manteniment.<br />
La necessitat d'obtenir uns bons resultats<br />
obliga el promotor a descobrir i desenvolupar<br />
mètodes de treball i de control<br />
més racionals i més àgils, i que van des<br />
del planejament inicial del projecte, fins<br />
al seu manteniment futur.<br />
Els estudis de programació són un mètode<br />
de treball que respon a dos reptes<br />
clars: millorar la qualitat del projecte i de<br />
l'obra i optimitzar la inversió.<br />
En canvi, l'absència d'una certa planificació,<br />
la manca de previsió i les presses<br />
per actuar poden provocar els resultats<br />
negatius següents:<br />
Emplaçament inadequat de l'equipament.<br />
Males condicions de diàleg entre el<br />
promotor i els altres interessats.<br />
Transferència de responsabilitats<br />
essencials del promotor al projectista.<br />
Descontrol dels objectius i dels<br />
costos.<br />
Realització d'un equipament que no<br />
respon ni a les necessitats ni a les<br />
exigències perquè no han sigut<br />
expressades inicialment.<br />
Programació<br />
És la disciplina que, davant d'una<br />
demanda, identifica les necessitats,<br />
determina solucions, estudia la viabilitat<br />
i, finalment, defineix els objectius, les<br />
exigències i els condicionaments que<br />
han de regir en la redacció i la gestió<br />
del projecte.<br />
El programa d'una biblioteca: metodologia<br />
Creació d'un equip de treball<br />
Estudis inicials<br />
Elaboració del programa<br />
Ràtios<br />
Ràtios d'una biblioteca pública<br />
Ràtios d'una biblioteca universitària<br />
Estàndards - marc normatiu<br />
Marc normatiu de les biblioteques<br />
públiques<br />
Marc normatiu de les biblioteques<br />
universitàries<br />
43<br />
06.01<br />
Biblioteca pública<br />
Pere Gual i Pujadas<br />
(Canet de Mar,<br />
Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Pere Armadàs<br />
Bosch.<br />
06
Els estudis de programació requereixen<br />
la responsabilitat del promotor i de tots<br />
els participants en el grup de treball,<br />
com també temps, recursos econòmics<br />
i materials, claredat, coherència i rigor.<br />
Aquesta inversió inicial queda justificada<br />
amb els resultats obtinguts, els<br />
coneixements adquirits, el temps guanyat<br />
per a la redacció del projecte, l'optimització<br />
dels costos, la millor qualitat<br />
de l'equipament final i la satisfacció<br />
dels usuaris.<br />
EL PROGRAMA D'UNA BIBLIOTECA:<br />
METODOLOGIA<br />
El programa és un document complex<br />
que es pot presentar de diverses<br />
formes.<br />
Tot i que cal fixar una sèrie de constants<br />
reglamentàries, tècniques i biblioteconòmiques,<br />
cal saber trobar un equilibri<br />
entre les "prescripcions", que són<br />
indefugibles, i les "recomanacions", que<br />
ajuden a resoldre el projecte.<br />
Metodologia bàsica:<br />
44<br />
Creació d'un equip de treball.<br />
Estudis inicials.<br />
Elaboració del programa.<br />
CREACIÓ D'UN<br />
EQUIP DE TREBALL<br />
Aquest grup de reflexió i motor de l'estudi<br />
ha de ser un equip pluridisciplinari<br />
amb una representació de tots els interessats<br />
en el projecte.<br />
El director del projecte<br />
Designat pel promotor de l'equipament,<br />
és la figura que lidera el projecte.<br />
En funció de la titularitat i del tipus de<br />
biblioteca, pot ser tant l'alcalde d'un<br />
municipi com el cap de departament<br />
d'una institució.<br />
L'usuari<br />
Aquest rol l'assumeixen generalment<br />
els futurs gestors de l'equipament, que<br />
són qui millor coneixen el funcionament<br />
que ha de tenir la biblioteca.<br />
Els estudis de la població i l'anàlisi<br />
d'experiències anàlogues ajudaran<br />
també a conèixer les necessitats del<br />
públic.<br />
L'equip tècnic<br />
Especialistes en diferents matèries:<br />
arquitecte redactor del projecte, representants<br />
del municipi o de la institució,<br />
assessors en biblioteques i tècnics especialistes<br />
en <strong>arquitectura</strong> bibliotecària.<br />
També es poden crear altres grups de<br />
treball per estudiar aspectes específics.<br />
El programador<br />
Té com a funció la direcció i coordinació<br />
de l'estudi i la redacció dels documents.<br />
La seva experiència professional permet<br />
establir els criteris de treball i aportar<br />
una visió externa de la problemàtica.<br />
ESTUDIS INICIALS<br />
Els estudis inicials de viabilitat permeten<br />
concretar la demanda i determinar la<br />
solució més factible. Per al promotor, és<br />
el moment d'analitzar la situació existent<br />
i de precisar les necessitats i les relacions<br />
del projecte amb l'entorn, amb la<br />
població i amb els usos.<br />
El resultat determina la viabilitat des<br />
dels punts de vista arquitectònic, urbanístic,<br />
funcional, econòmic i tècnic.<br />
Aquests estudis permeten al promotor<br />
decidir la realització de l'operació i definir<br />
la dimensió i el cost global, com<br />
també l'emplaçament i els terminis.<br />
Estructura dels estudis inicials:<br />
- Objectius bàsics.<br />
- Anàlisi del context local.<br />
- Elecció de l'emplaçament.<br />
- Primeres aproximacions.<br />
Objectius bàsics<br />
- Tipus de biblioteca i principals característiques<br />
del servei.<br />
- Necessitats que ha de cobrir.<br />
- Àmbit de cobertura territorial.<br />
L'àrea d'influència d'una biblioteca universitària<br />
no és la mateixa que la d'una<br />
biblioteca nacional o d'una biblioteca<br />
pública. En aquest últim cas, hi ha una<br />
gran diferència de relacions amb l'entorn<br />
si es tracta d'una biblioteca comarcal<br />
o d'una biblioteca local o filial.<br />
Anàlisi del context local<br />
En l'etapa dels estudis inicials és essencial<br />
identificar els problemes urbans,
socials, culturals i econòmics, avaluar la<br />
demanda actual i futura i determinar la<br />
urgència del projecte.<br />
L'anàlisi de la realitat local permet que la<br />
implantació d'un nou equipament sintonitzi<br />
amb altres polítiques locals, com<br />
ara l'articulació de la ciutat, el reequilibri<br />
territorial, la regeneració de zones urbanes<br />
o la cohesió social.<br />
Es requereix un estudi basat en una<br />
sèrie de dades demogràfiques i urbanístiques<br />
que facilitarà l'adaptació del projecte<br />
a l'espai.<br />
Dades de la població<br />
Per donar una aproximació sobre la<br />
necessitat de disposar d'aquestes<br />
dades, s'analitzarà el cas d'una "biblioteca<br />
pública".<br />
Per tractar-se d'un equipament que s'ha<br />
d'articular amb el sistema educatiu i cultural<br />
d'una comunitat, l'estudi de la realitat<br />
local facilitarà un coneixement del<br />
territori i permetrà enfocar tots els<br />
aspectes del futur servei.<br />
Dades demogràfiques:<br />
- Nombre d'habitants:<br />
Dins de l'àrea d'influència de la futura<br />
biblioteca, cal conèixer la població en<br />
conjunt i la distribució per barris o per<br />
altres àrees territorials.<br />
- Piràmide d'edat:<br />
L'existència d'un percentatge elevat de<br />
gent jove pot provocar l'increment de<br />
les superfícies dedicades a la música i<br />
a altres activitats de caire juvenil.<br />
- Origen de la població:<br />
Una nombrosa població emigrant o la<br />
presència de grups ètnics particulars<br />
pot condicionar l'estructura de la<br />
col·lecció.<br />
- Perspectives de creixement:<br />
Tant la regeneració de teixits urbans<br />
com la construcció de nous nuclis de<br />
població són determinants en la situació<br />
i la dimensió de la biblioteca.<br />
- Nivell d'estudis:<br />
El nombre d'habitants escolaritzats o<br />
universitaris induirà a reservar més places<br />
d'estudi estàtic.<br />
Dades socioeconòmiques:<br />
- Atur-ocupació.<br />
- Activitat econòmica de la localitat.<br />
- Renda per càpita.<br />
- Mobilitat laboral.<br />
- Hàbits de relació.<br />
Equipaments educatius:<br />
- Tipologia i nombre d'equipaments.<br />
- Situació en la localitat.<br />
- Nombre d'alumnes.<br />
Equipaments culturals i equipaments<br />
bibliotecaris:<br />
- Tipologia i nombre d'equipaments.<br />
- Situació a la ciutat.<br />
Serveis socioculturals:<br />
- D'informació.<br />
- D'assistència.<br />
- Sanitaris.<br />
- D'altres.<br />
Informació sobre l'ajuntament:<br />
Un equipament d'aquestes característiques<br />
no es pot recolzar en la capacitat<br />
d'inversió d'un municipi.<br />
La voluntat política preval sobre qualsevol<br />
altra consideració, però les dades<br />
financeres permetran tenir una visió<br />
dels recursos propis i planificar el sistema<br />
de subvencions necessari per dur a<br />
terme l'operació.<br />
Per tant, cal disposar de la informació<br />
següent:<br />
- Situació economico-financera.<br />
- Pressupost municipal i percentatge de<br />
participació en l'àmbit cultural.<br />
Dades urbanístiques<br />
El tipus de biblioteca previst determina<br />
l'abast de l'àrea d'influència i, per tant,<br />
dibuixa un perímetre òptim d'implantació.<br />
L'anàlisi de la realitat geogràfica i de<br />
les previsions urbanístiques són eines<br />
que ajudaran a triar el seu emplaçament,<br />
i alhora permetran inscriure el<br />
projecte en el marc més general del<br />
desenvolupament urbà i de la política<br />
urbanística del municipi.<br />
Per a aquesta tasca és primordial treballar<br />
conjuntament amb els serveis tècnics<br />
locals, que, a més d'aquesta informació,<br />
disposen de la normativa i de la<br />
documentació gràfica necessàries.<br />
- Planificació urbanística vigent i previsions<br />
futures.<br />
- Estructura urbana.<br />
Per facilitar l'accessibilitat a la biblioteca,<br />
l'emplaçament ha de ser coherent<br />
amb la configuració de la ciutat i amb<br />
la relació amb el territori.<br />
Una ciutat concèntrica té uns hàbits de<br />
circulació diferents d'un municipi amb<br />
estructura allargada o un altre organitzat<br />
en nuclis interdependents.<br />
45
- Geografia física.<br />
Una ciutat amb una orografia pronunciada<br />
i nuclis de població en diferents<br />
alçades topogràfiques, o un municipi<br />
travessat per un riu, obliguen a planificar<br />
la biblioteca amb una òptica molt<br />
específica, que fins i tot pot provocar<br />
la diversificació dels equipaments.<br />
- Sistemes d'ocupació del sòl.<br />
L'emplaçament de la biblioteca diferirà<br />
entre una ciutat homogènia i una ciutat<br />
on les activitats estan molt localitzades,<br />
amb barris dormitori, comercials o de<br />
negocis.<br />
En la mateixa línia, les ciutats amb<br />
ocupació estacional o de cap de setmana<br />
obliguen a dimensionar la biblioteca<br />
amb una altra òptica.<br />
- Estructura viària.<br />
- Sistemes de comunicació i de transport<br />
públic.<br />
- Tipologia arquitectònica.<br />
Elecció de l'emplaçament<br />
La normativa, l'accessibilitat i l'emplaçament<br />
a l'entorn, com també la superfície,<br />
la topografia i el subsòl són<br />
essencials a l'hora d'avaluar la viabilitat<br />
del projecte.<br />
En el capítol "Emplaçament de l'equipament"<br />
s'analitza la problemàtica relacionada<br />
amb la tria de l'emplaçament.<br />
Primeres aproximacions<br />
L'existència d'uns estàndards de biblioteca<br />
permet disposar d'una superfície<br />
total aproximada a partir del model que<br />
es vol construir i de l'àmbit territorial de<br />
cobertura.<br />
La combinació de la superfície necessària<br />
amb informacions basades en<br />
experiències anteriors proporciona la<br />
informació següent:<br />
- Objectius i reptes del projecte.<br />
- Programa bàsic d'activitats amb una<br />
"superfície construïda" aproximada.<br />
- Costos d'inversió.<br />
- Costos de manteniment de l'edifici i del<br />
servei.<br />
- Durada de l'operació.<br />
Aquestes aproximacions permeten al<br />
director del programa planificar la fase<br />
operativa del projecte:<br />
- Determinar el pla de finançament de<br />
les obres i del futur manteniment.<br />
46<br />
- Preveure el calendari de realització.<br />
- Triar l'arquitecte redactor del projecte.<br />
- Organitzar el funcionament del futur<br />
servei.<br />
- Nomenar un equip de gestió.<br />
ELABORACIÓ DEL PROGRAMA<br />
La realització del programa és el moment<br />
decisiu en el qual els objectius i les exigències<br />
lligades al projecte queden definits<br />
de manera clara i concisa.<br />
- Per al promotor, és un instrument que li<br />
permet definir i controlar el projecte<br />
prèviament a la seva elaboració i<br />
durant tot el seu desenvolupament.<br />
- Per als usuaris, permet comprovar que<br />
s'han tingut en compte les seves<br />
necessitats i les particularitats d'usos i<br />
funcionament.<br />
- Per a l'arquitecte, és una base de treball<br />
i de diàleg explícita, precisa i coherent.<br />
Per tant, el nivell de qualitat del<br />
programa influirà directament sobre el<br />
projecte.<br />
És important que el programa presenti la<br />
idea clau del projecte, aclareixi els reptes,<br />
precisi els diferents espais i determini<br />
el nivell de qualitat desitjat, però la<br />
informació proporcionada no pot induir a<br />
una solució arquitectònica. Aquesta<br />
tasca és exclusiva de l'arquitecte.<br />
Estructura del programa:<br />
- Dades bàsiques del municipi.<br />
- Objectius de l'equipament.<br />
- Característiques de l'emplaçament.<br />
- Programa funcional de la biblioteca.<br />
- Requeriments tècnics.<br />
- Previsió dels costos.<br />
Objectius de l'equipament<br />
Descripció del paper que tindrà la biblioteca<br />
en la comunitat o en l'organització a<br />
què pertany.<br />
- Funcions.<br />
- Serveis.<br />
Característiques de l'emplaçament<br />
- Localització.<br />
- Superfície.<br />
- Edificabilitat.<br />
- Planejament urbà.<br />
- Normativa urbanística.<br />
- Definició topogràfica.<br />
- Característiques geotècniques.
Programa funcional de la biblioteca<br />
- Definició del tipus d'usuari:<br />
Característiques principals.<br />
Freqüència d'utilització de la<br />
biblioteca.<br />
Nombre màxim d'usuaris i horari<br />
de màxima afluència.<br />
- Descripció del fons documental:<br />
Col·lecció inicial i previsió de creixement<br />
en un període de temps<br />
determinat.<br />
Nombre i tipus de documents de<br />
cada àrea.<br />
Sistemes d'organització i de consulta<br />
del fons.<br />
- Descripció dels diferents espais:<br />
Llista detallada de les activitats i<br />
característiques de funcionament.<br />
Posició en l'edifici i relació amb<br />
altres zones.<br />
Superfície mínima "de programa"<br />
en metres quadrats.<br />
Nombre i característiques dels<br />
punts de consulta.<br />
Previsions de creixement.<br />
Requeriments ambientals.<br />
- Elements bàsics de mobiliari.<br />
- Organigrama funcional:<br />
Com a element de transició entre l'organització<br />
funcional i la traducció espacial,<br />
és l'eina que permet expressar<br />
amb claredat les relacions entre les<br />
diferents activitats.<br />
- Personal i horari previstos.<br />
- Resum de les "superfícies de programa"<br />
per àrees, i valor aproximat de la<br />
"superfície construïda" total.<br />
Requeriments tècnics<br />
- Exigències constructives amb recomanacions<br />
sobre els materials més<br />
adequats.<br />
- Exigències ambientals.<br />
- Descripció de les instal·lacions específiques<br />
del servei.<br />
Previsió dels costos d'inversió i de<br />
manteniment de l'edifici i del servei<br />
Costos d'inversió<br />
- Obra civil:<br />
Presupuesto de<br />
ejecución material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PEM<br />
- Despeses generals (13% del PEM) . . . . . . . .DG<br />
- Benefici industrial (6% del PEM) . . . . . . . . . . . .BI<br />
- IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16% del PEM+DG+BI<br />
Pressupost d’ execució per contracte<br />
(PEM+DG+BI+IVA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PEC<br />
- Control de qualitat . . . . . . . . . . . . .± 1% del PEC<br />
- Control de seguretat i higiene . . .± 1,5% del PEC<br />
- Honoraris dels equips tècnics:<br />
Redacció del projecte i altres<br />
estudis.<br />
Direcció de l'obra.<br />
- Mobiliari.<br />
- Equips informàtics, audiovisuals i<br />
antirobatoris.<br />
- Fons documental inicial.<br />
Costos de manteniment<br />
- Manteniment de l'edifici:<br />
Operacions de manteniment i<br />
inspeccions.<br />
Consums.<br />
Neteja.<br />
Assegurances (continent, contingut<br />
i responsabilitat civil).<br />
- Manteniment del servei:<br />
Fons documental.<br />
Activitats lligades al servei.<br />
Material (reposició de mobiliari i<br />
equips, material fungible, etc.).<br />
Personal.<br />
Manteniment dels equips.<br />
La Diputació de Barcelona, amb àmplia<br />
experiència en l'assessorament i gestió de<br />
les biblioteques públiques de la província<br />
de Barcelona, basa les previsions econòmiques<br />
en els valors següents:<br />
Obra civil:<br />
960 euros / m2 construït.<br />
160.000 ptas. / m2 construït.<br />
Mobiliari:<br />
240 euros / m2 de programa.<br />
40.000 ptas. / m2 de programa.<br />
Manteniment de l'edifici:<br />
30 euros / m2 construït / any.<br />
5.000 ptas. / m2 construït / any.<br />
Aquest valor inclou els consums, la<br />
neteja, les petites operacions de<br />
manteniment i les assegurances.<br />
47
PROGRAMACIÓ QUALITATIVA I<br />
QUANTITATIVA<br />
L'estructura del programa pot diferir en<br />
funció de les diverses tècniques de programació,<br />
però la informació que es facilita<br />
a l'arquitecte es basa en una sèrie<br />
de dades qualitatives i quantitatives.<br />
Programació qualitativa<br />
Facilita els aspectes orgànics i funcionals<br />
de l'edifici:<br />
- Funcions globals de la biblioteca.<br />
- Característiques de cadascuna de les<br />
àrees d'activitat.<br />
- Interrelacions entre els diferents<br />
espais.<br />
- Requeriments tècnics.<br />
Programació quantitativa<br />
Parteix d'uns estàndards definits per<br />
trams de població que s'adeqüen a la realitat<br />
local i a una previsió de creixement<br />
que pot oscil·lar entre deu i quinze anys.<br />
Es recomana agrupar les diferents àrees<br />
segons la classificació següent:<br />
Espais d'ús públic.<br />
Zones de treball intern.<br />
Zones logístiques.<br />
De cada activitat, s'indiquen les dades<br />
següents:<br />
"Superfície de programa" en metres<br />
quadrats<br />
En el programa funcional es dimensionen<br />
els espais relacionats amb el servei<br />
bibliotecari.<br />
Per tant, als sanitaris i a la majoria de<br />
zones logístiques no se'ls dóna cap valor<br />
quantitatiu perquè estan molt relacionats<br />
amb la solució arquitectònica.<br />
Capacitat d'acolliment<br />
Nombre de punts estàtics per al públic i<br />
per al personal en els diferents sistemes<br />
de consulta.<br />
Fons documental<br />
Nombre de documents previstos en els<br />
diferents tipus de suport de què ha de<br />
disposar la biblioteca amb una previsió<br />
de creixement futur determinada.<br />
SUPERFÍCIE DE PROGRAMA<br />
SUPERFÍCIE ÚTIL<br />
SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA<br />
48<br />
El valor indicat per definir la superfície<br />
d'una biblioteca genera confusions<br />
quan no es concreta el tipus de superfície<br />
de què es parla.<br />
Tot i que la "superfície construïda" és<br />
el valor real que permet obtenir totes<br />
les dades econòmiques derivades<br />
d'una obra, convé definir la semàntica<br />
emprada en l'àmbit bibliotecari sobre<br />
les superfícies dels edificis.<br />
Superfície de programa<br />
La superfície indicada en el "programa<br />
funcional" amb el nom de "superfície de<br />
programa", es refereix a la superfície<br />
neta i aprofitable de cada àrea d'activitat,<br />
sense tenir en compte els espais de<br />
circulació ni qualsevol altra consideració<br />
arquitectònica.<br />
Superfície útil<br />
A la "superfície de programa" s'hi ha de<br />
sumar:<br />
Espais de circulacions entre les<br />
diferents zones.<br />
Sanitaris.<br />
Espais per als equips de neteja.<br />
Cambres d'instal·lacions.<br />
Repercussió dels ulls d'escala i<br />
dels ascensors.<br />
Patis de ventilació, voladissos,<br />
terrasses i porxos.<br />
Superfície construïda<br />
És el resultat de sumar a la "superfície<br />
útil" l'espai ocupat pels elements<br />
constructius.<br />
La relació lineal que hi ha entre la superfície<br />
construïda i el pressupost de l'obra<br />
fa necessari donar-li un valor orientatiu<br />
en el programa funcional.<br />
Tot i la dificultat de definir-lo sense<br />
conèixer la resposta arquitectònica,<br />
diversos estudis recomanen aplicar un<br />
increment del 35% de la "superfície de<br />
programa".<br />
A més, cal aplicar un increment addicional<br />
quan l'arquitecte projecta un edifici<br />
amb planta corbada o espais amb<br />
angles aguts que dificulten la col·locació<br />
del mobiliari.
RÀTIOS<br />
La ràtio és l'eina que permet traduir en<br />
una superfície les necessitats d'una<br />
biblioteca.<br />
A grans trets, la quantificació parteix<br />
d'un nombre d'habitants. A partir d'aquesta<br />
dada, hi ha unes ràtios que proposen<br />
la informació següent:<br />
Nombre d'usuaris, documents que<br />
necessita la biblioteca, nombre de<br />
punts de consulta i personal intern.<br />
Superfície unitària que ocupa cada<br />
element.<br />
Amb una simple operació aritmètica, i<br />
adequant cada situació a l'estudi de la<br />
realitat local, s'obté la superfície que ha<br />
de tenir cada àrea d'activitat.<br />
Per al programador, la dimensió dels<br />
espais és el resultat de la conversió<br />
dels objectius en espais dimensionats i<br />
organitzats.<br />
Per a l'arquitecte, és un dels principals<br />
punts de partida del projecte.<br />
Es consideren dos tipus de ràtio:<br />
Ràtio teòrica<br />
Inclou l'espai ocupat per l'element de<br />
mobiliari i la circulació d'accés immediat,<br />
coneguda per circulació secundària.<br />
Aquesta ràtio no varia encara que es<br />
modifiqui la distribució del mobiliari.<br />
(Fig.06.02a, 06.02b i 06.02c)<br />
Ràtio d'implantació<br />
És la suma de la ràtio teòrica més els<br />
elements suplementaris que cal tenir<br />
en compte quan es dimensionen les<br />
zones, com són les circulacions primàries<br />
i les repercussions de la distribució<br />
del mobiliari i de la solució<br />
arquitectònica.<br />
Diversos organismes internacionals han<br />
publicat ràtios dels elements que es<br />
poden quantificar en una biblioteca.<br />
Aquests valors encara són massa alts per<br />
a l'actual moment de desenvolupament<br />
bibliotecari en el nostre país.<br />
No es poden atribuir a les ràtios un<br />
caràcter normatiu.<br />
Cal interpretar-les amb moderació, com<br />
una referència que el programador adequarà<br />
en cada situació.<br />
Diferents ràtios teòriques en el cas de punt<br />
1.60<br />
0.60<br />
de consulta simple<br />
1.40<br />
0.90<br />
0.60<br />
0.80<br />
1.45<br />
1.80<br />
49<br />
06.02a<br />
Ràtio teòrica punt<br />
de consulta simple.<br />
06.02b<br />
Ràtio teòrica punt<br />
de consulta amb<br />
aparell.<br />
06.02c<br />
Ràtio teòrica butaca.
Les que s'indiquen a continuació són un<br />
petit recull de les més característiques.<br />
RÀTIOS D'UNA<br />
BIBLIOTECA PÚBLICA<br />
La quantificació de les funcions en documents,<br />
capacitat d'acolliment i superfícies<br />
respon a una sèrie d'indicadors<br />
fonamentals. Per a una biblioteca pública,<br />
els paràmetres que cal tenir en<br />
compte són:<br />
50<br />
El públic.<br />
Els punts de consulta.<br />
Les col·leccions.<br />
El personal.<br />
Les ràtios proposades estan destinades<br />
a establir una primera aproximació de la<br />
dimensió global d'una biblioteca pública,<br />
però són insuficients per a la realització<br />
d'un projecte.<br />
Aquests valors, basats en la població<br />
de la zona d'influència de la biblioteca,<br />
no segueixen una progressió aritmètica.<br />
Per tant, cal incrementar les ràtios per<br />
habitant en les poblacions més petites.<br />
El públic<br />
És el paràmetre més difícil de definir, i<br />
convé basar-se en experiències anàlogues.<br />
A banda de les característiques urbanístiques<br />
esmentades anteriorment, es calcula<br />
que una biblioteca pública ha de tenir<br />
una àrea d'influència de 700 m de radi.<br />
Per establir una previsió de flux que faciliti<br />
el dimensionament dels espais, cal<br />
tenir en compte tres dades:<br />
Públic global de la biblioteca<br />
Cicles d'utilització<br />
Freqüència màxima.<br />
Les xifres resultants s'han de corregir en<br />
funció dels aspectes específics de la<br />
Nombre d'usuaris<br />
Municipis de més de 10.000<br />
habitants<br />
Municipis de menys de<br />
10.000 habitants<br />
Població infantil<br />
(de fins a 14 anys)<br />
25% usuaris<br />
20% usuaris<br />
del 25 al 30%<br />
habitants<br />
localitat, com ara l'existència d'establiments<br />
universitaris o escolars, de mercats<br />
setmanals que provoquen afluències<br />
puntuals o de localitats amb fluctuacions<br />
estacionals.<br />
Els punts de consulta<br />
Previsió de punts de consulta<br />
Nombre de punts de consulta<br />
Zona de publicacions<br />
periòdiques<br />
Zona d'adults<br />
Zona infantil<br />
Superfície ocupada pels punts de<br />
consulta<br />
La diversificació dels suports comporta<br />
diferents formes de consulta. Al treball<br />
en taula s'afegeix la consulta en els<br />
diferents documents audiovisuals i multimèdia.<br />
Els nous hàbits de treball<br />
aconsellen pensar en punts de consulta<br />
complets, amb espai i equipament<br />
que permetin escriure i alhora consultar<br />
una pantalla.<br />
Les col·leccions<br />
Superfície mitjana<br />
3 m2 / punt de consulta<br />
Es refereix a la "ràtio d'implantació"<br />
De 0,5 a 2 punts /<br />
1.000 habitants<br />
D’ 1,5 a 5 punts /<br />
1.000 habitants<br />
De 0,5 a 2,5 punts /<br />
1.000 habitants<br />
Dimensionament de les col·leccions<br />
Valors determinants:<br />
- Volum de préstec de biblioteques<br />
situades en contextos territorials<br />
similars.<br />
- Dimensió de la "col·lecció final" en els<br />
propers deu o quinze anys.<br />
Aquest valor ve determinat per la<br />
suma de la col·lecció inicial més la<br />
diferència entre les noves adquisicions<br />
i el nombre de documents retirats per<br />
inservibles.<br />
Nomenclatura habitual dels diferents<br />
tipus de suport:<br />
Item Document bibliogràfic en<br />
qualsevol suport<br />
Volums Bibliografia<br />
Obres Obres de referència<br />
Documents Suports audiovisuals<br />
Títols Publicacions periòdiques
De 0,75 a 2,5 ítems / habitant<br />
(0,75 ítems per a poblacions grans)<br />
(el percentatge es va incrementant com més<br />
petita és la població)<br />
Publicacions periòdiques<br />
Col·lecció de préstec<br />
Obres de referència<br />
Col·lecció infantil<br />
Creixement anual<br />
Ítems retirats<br />
Nombre d'ítems<br />
De 3 a 20 títols /<br />
1.000 habitants<br />
Del 50 al 70% de<br />
l’estoc<br />
Del 5 al 10% de<br />
l’estoc<br />
Del 20 al 30% de<br />
l'estoc<br />
Del 15 al 25% de<br />
l'estoc<br />
10% de l'estoc<br />
Superfície ocupada<br />
per la col·lecció<br />
Aquest valor està en funció dels aspectes<br />
següents:<br />
Sistema d'organització de la<br />
col·lecció.<br />
Organització de la col·lecció de<br />
lliure accés.<br />
Organització del magatzem.<br />
- Sistema d'organització de la col·lecció.<br />
Es fonamentarà en la interrelació dels<br />
sistemes següents:<br />
Per disciplines o pel format dels<br />
documents.<br />
Per zones (publicacions periòdiques,<br />
préstec, etc.).<br />
Classificació Dewey o per "centres<br />
d'interès".<br />
- Organització de la col·lecció de lliure<br />
accés.<br />
Sistema de magatzem obert:<br />
Permet una organització flexible<br />
per disciplines i una optimització<br />
de l'espai. En canvi, la imatge<br />
visual és més rígida.<br />
Per recintes:<br />
Ofereix uns espais més diversificats<br />
en què el lector pot trobar<br />
intimitat i on es poden crear<br />
racons temàtics definits. En canvi,<br />
cal conèixer el volum de les<br />
col·leccions per disciplines i qualsevol<br />
canvi en aquest sentit<br />
requerirà un nou estudi de l'espai.<br />
Els exemples següents permeten comprovar<br />
que, amb una mateixa superfície<br />
i els mateixos tipus de prestatgeries, la<br />
capacitat de l'espai difereix considerablement.<br />
(Fig. 06.03 i 06.04).<br />
Sala en magatzem obert<br />
Superfície de l'espai 330 m2 útils<br />
Punts de consulta 48<br />
Nombre de volums<br />
exposats 15.300 volums<br />
Sala en recintes<br />
Superfície de l'espai 330 m2 útils<br />
Punts de consulta 38<br />
Nombre de volums<br />
exposats 15.000 volums<br />
- Organització del magatzem.<br />
Prestatgeria convencional amb<br />
passadissos de treball.<br />
Prestatgeria compacta.<br />
Aproximació de la superfície<br />
ocupada per la col·lecció<br />
(Quadre: 06.05)<br />
El personal<br />
Personal a temps complet 1 persona / 2.000 a<br />
4.000 habitants<br />
Lloc de treball 10 m2 útils /<br />
empleat<br />
Sala de descans 2,5 m2 útils /<br />
empleat<br />
Altres ràtios de superfície<br />
Taulell de préstec<br />
20 m2 útils<br />
- S'inclouen espais de circulació i<br />
d'emmagatzematge dels documents<br />
Taulell d'informació<br />
15 m2 útils<br />
- S'inclouen espais de circulació<br />
Sala de conferències<br />
Sales de reunió<br />
Sala d'actes<br />
1,5 m2 útils / cadira<br />
- S'inclouen circulacions i<br />
tarima o escenari<br />
Sala de treball en grup<br />
2 m2 útils / cadira<br />
- S'inclouen circulacions<br />
Espai per a l'"hora del conte"<br />
40 m2 útils / mòdul<br />
- Mòdul amb capacitat per a 30 nens<br />
- S'inclou la tarima o escenari<br />
Reprografia<br />
7 m2 útils / fotocopiadora<br />
Sanitaris<br />
3 m2 útils / sanitari<br />
51
06.03<br />
Opció A<br />
Estudi comparatiu:<br />
- Capacitat punts de<br />
consulta:<br />
126% de l’opció B.<br />
- Capacitat<br />
volums:<br />
102% de l’opció B.<br />
Opció A<br />
Sala en magatzem obert<br />
Superfície: 330 m2 útils.<br />
Prestatgeries:<br />
- Alçada: 200cm<br />
- 5 prestatges<br />
- 30 volums / m lineal<br />
Capacitat:<br />
- 48 punts de consulta<br />
- 102 x 5 = 510 ml. de prestatges<br />
- 15.300 volums<br />
52<br />
22.00<br />
1.00<br />
1.00<br />
1.00<br />
1.00<br />
1.00<br />
0 1<br />
5<br />
1.00<br />
1.50<br />
1.50<br />
1.50<br />
1.50<br />
1.50<br />
1.50<br />
1.50<br />
1.50<br />
1.00<br />
15.00<br />
0.90<br />
0.30<br />
0.30<br />
0.90<br />
0.90<br />
0.90<br />
0.60<br />
1.00 0.60<br />
1.00<br />
0.60<br />
1.00 0.60<br />
1.50
22.00<br />
1.00<br />
0.30<br />
0.30<br />
0 1<br />
5<br />
15.00<br />
0.60 1.00<br />
1.00 0.60<br />
Opció B<br />
Sala en recintes<br />
Superfície: 330 m2 útils.<br />
Prestatgeries:<br />
- Alçada: 200 cm<br />
- 5 prestatges<br />
- 30 volums / m lineal<br />
Capacitat:<br />
- 38 punts de consulta<br />
- 100 x 5 = 500 ml. de prestatges<br />
- 15.000 volums<br />
0.90<br />
53<br />
06.04<br />
Opció B<br />
Estudi comparatiu:<br />
- Capacitat punts de<br />
consulta:<br />
79% de l’opció A.<br />
- Capacitat<br />
volums:<br />
98% de l’opció A.
06.05<br />
RÀTIOS D'UNA BIBLIOTECA<br />
UNIVERSITÀRIA<br />
Els punts de consulta<br />
Nombre de punts de consulta<br />
1 punt / 5 estudiants universitaris<br />
Superfície mitjana<br />
De 2,5 a 4,5 m2 / punt de consulta<br />
(es refereix a la ràtio d'implantació)<br />
Les col·leccions<br />
Ítems<br />
130 ítems / estudiant<br />
Publicacions periòdiques<br />
1 títol / 100 estudiants<br />
Increment anual<br />
0,5 ítems / estudiant<br />
54<br />
Aproximació de la superfície ocupada per la col·lecció<br />
Àmbit Superfície ocupada per la col.lecció<br />
(es refereix a la “ràtio d’implantació”)<br />
Espais d’us públic amb col·lecció de lliure accés De 50 a 70 ítems/m2 útil<br />
Zona de publicacions periòdiques D’ 1 a 2 títols / m2 útil<br />
Magatzem amb prestatgeria convencional De 175 a 200 ítems / m2 útil<br />
Magatzem amb prestatgeria compacta De 250 a 450 ítems / m2 útil<br />
Dades bàsiques emprades per als càlculs<br />
Dimensions de les prestatgeries<br />
- Alçada màxima prestatgeries: 2 m<br />
- Nombre màxim de prestatges en alçada: 5<br />
- Distància lliure de pas entre dues prestatgeries: d’1,5 a 2 m<br />
- Fondària dels prestatges: 30 cm<br />
- Alçada dels prestatges: 30 cm<br />
Densitat del paper De 600 a 1.000 kg / m3<br />
Ítem exposat en<br />
lliure accés<br />
Llibre<br />
Publicació<br />
periòdica<br />
Vídeo VHS<br />
CD<br />
Casset<br />
Dimensions de l'ítem<br />
Alçada: 24 cm<br />
Amplada: de 20 a 30 cm<br />
Gruix: 1,8 cm<br />
-------------------<br />
Alçada: 20,5 cm<br />
Amplada: 12,5 cm<br />
Gruix: 3 cm<br />
Alçada: 12,5 cm<br />
Amplada: 14 cm<br />
Gruix: 11 cm<br />
Alçada: 11 cm<br />
Amplada: 7 cm<br />
Gruix: 1,7 cm<br />
Capacitat / m lineal de prestatge<br />
Bibliografia: de 30 a 35 volums / ml<br />
Obres de referència: 20 obres / ml<br />
Diccionaris: 12 obras / ml<br />
De 3 a 4 publicacions / ml<br />
25 vídeos VHS / ml<br />
90 CD / ml<br />
55 cassets / ml<br />
El personal<br />
Bibliotecaris ajudants 1 / 500 estudiants<br />
Bibliotecaris facultatius 1 / 3 ajudants<br />
Auxiliars administratius 1 / 2 ajudants<br />
Subalterns 1 / 1 ajudant<br />
Informàtics 2 per cada<br />
universitat<br />
Altres ràtios de superfície<br />
Pes / m lineal de<br />
prestatge<br />
De 25 a 45 kg / ml<br />
------------<br />
15 kg / ml<br />
13 kg / ml<br />
4 kg / ml<br />
Superfície de la biblioteca D’ 1 a 1,5 m2 /<br />
estudiant<br />
Superfície mínima 1.000 m2<br />
Sales de treball 15% de la<br />
independents superfície total
ESTÀNDARDS - MARC NORMATIU<br />
La biblioteca es configura com una jerarquia<br />
oberta de funcions que cal revisar i<br />
actualitzar, amb uns programes de funcionament<br />
que poden diferir en cada<br />
àmbit territorial. Aquesta situació variable<br />
no aconsella definir normes rígides<br />
ni uniformes, però són de gran utilitat<br />
diverses indicacions precises sobre els<br />
nivells mínims de funcionament.<br />
El marc normatiu hauria d'estar constituït<br />
per un quadre obert de prestacions que<br />
s'haurien de respectar en la configuració<br />
espacial.<br />
Tradicionalment, en l'estudi de la situació<br />
de les biblioteques s'ha fet referència<br />
comparativa a les normes d'altres<br />
països més avançats que ja les havien<br />
concretat. Aquestes normes eren bàsicament<br />
quantitatives i això provocava<br />
dificultats, ja que no tenien en compte<br />
el context ni els objectius de cada<br />
situació concreta.<br />
Darrerament, la tendència en la redacció<br />
de normes ha evolucionat cap a l'establiment<br />
de valors qualitatius, fent més incidència<br />
en l'existència de certs serveis<br />
que no pas en l'assoliment d'unes determinades<br />
quantitats i proporcions.<br />
Hi ha diversos organismes que han<br />
estudiat les característiques que ha de<br />
tenir un servei bibliotecari, i que han<br />
elaborat uns estàndards d'orientació<br />
per a la planificació.<br />
MARC NORMATIU DE LES<br />
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES<br />
Estàndards internacionals<br />
IFLA (Federació Internacional<br />
d'Associacions de Bibliotecaris i de<br />
Biblioteques)<br />
L'IFLA, organisme internacional lligat a<br />
la UNESCO, va publicar tres documents<br />
bàsics:<br />
"Normes sobre biblioteques<br />
públiques" (1973)<br />
Dóna directrius sobre les superfícies i<br />
els serveis mínims par a cada tram de<br />
població.<br />
També recomana que cada país esta-<br />
bleixi, sobre la base de la seva realitat i<br />
de les seves possibilitats d'actuació, la<br />
normativa pel que fa a la quantitat, tenint<br />
com a referència els mínims fixats per<br />
les seves directrius internacionals.<br />
Aquestes normes es van reeditar l'any<br />
1977 amb mínimes correccions.<br />
"Directrius per a biblioteques<br />
públiques" (1986)<br />
Es tracta d'una revisió de les normes<br />
elaborades a partir de la transformació<br />
iniciada al començament dels vuitanta<br />
en la societat de la informació a causa<br />
dels avenços tecnològics.<br />
Es defineixen com una eina pràctica i<br />
proporcionen una relació detallada dels<br />
serveis i instal·lacions que una biblioteca<br />
pública ha d'oferir.<br />
"Directrius IFLA/UNESCO per al<br />
desenvolupament del servei de<br />
biblioteques públiques" (2001)<br />
Pretén oferir als bibliotecaris d'arreu del<br />
món uns estàndards i unes directrius útils<br />
per al desenvolupament del servei de<br />
biblioteca pública apropiat en l'actual context<br />
de l'era de la informació.<br />
Un tret distintiu d'aquestes noves directrius<br />
és que presenten exemples de servei<br />
de biblioteca pública d'arreu del món<br />
i ofereixen solucions imaginatives a certes<br />
qüestions específiques.<br />
L'IFLA estableix que la xifra mínima<br />
necessària per posar en funcionament<br />
una biblioteca en una localitat és de<br />
3.000 habitants, mentre que per a<br />
nuclis de població més petits recomana<br />
sales de lectura, bibliobusos o<br />
punts mòbils.<br />
Per crear una "xarxa de biblioteques<br />
públiques" calen com a mínim 50.000<br />
habitants, si bé el grup de població idoni<br />
se situa per sobre dels 150.000 habitants.<br />
En l'Annex 1 es detallen els estàndards<br />
bàsics de fons documental, de personal i<br />
de característiques de l'edifici.<br />
L'IFLA disposa igualment d'estàndards<br />
de servei bibliotecari per a infants i<br />
d'estàndards de "serveis especials" (per<br />
a disminuïts, persones amb dificultats<br />
visuals, etc.).<br />
55
INTAMEL (Associació Internacional de<br />
Biblioteques Metropolitanes)<br />
Els problemes específics que planteja la<br />
lectura pública s'agreugen especialment<br />
a les àrees metropolitanes.<br />
L'INTAMEL, organització dependent de<br />
l'IFLA i fundada l'any 1969 per fer front<br />
a aquesta problemàtica, va establir<br />
recomanacions per als sistemes bibliotecaris<br />
de les ciutats de més de<br />
400.000 habitants.<br />
Recomana l'estructuració del sistema<br />
bibliotecari de les grans ciutats en:<br />
Biblioteca central urbana:<br />
Coordina tot el sistema de biblioteques<br />
públiques de la ciutat.<br />
Biblioteca de districte:<br />
Per a poblacions de més de 100.000<br />
habitants.<br />
Biblioteca de barri:<br />
Per a poblacions de 15.000 habitants.<br />
L'INTAMEL respecta la majoria d'estàndards<br />
proposats per l'IFLA pel que fa a<br />
les característiques del fons i de l'edifici<br />
d'una biblioteca.<br />
Estàndards a l'Estat espanyol<br />
Ministeri de Educació i Cultura<br />
El Ministeri d'Educació i Cultura, dins de<br />
la col·lecció "Infraestructuras Culturales",<br />
va publicar l'any 1995 “Prototipos de<br />
bibliotecas públicas”. Aquest estudi presenta<br />
recomanacions sobre totes les<br />
qüestions relacionades amb l'edificació<br />
d'aquests equipaments.<br />
A l'abril de 2002 es publiquen les Pautas<br />
sobre los servicios de las bibliotecas<br />
públicas, redactades per representants<br />
del Ministerio de Educación, Cultura y<br />
Deporte, de les Comunitats Autònomes i<br />
de la Federación Española de<br />
Municipios y Provincias. El seu objectiu<br />
és facilitar un instrument que serveixi de<br />
guia per a la creació de biblioteques<br />
públiques i per a la planificació i prestació<br />
dels corresponents serveis.<br />
A més d'unes pautes a seguir referides<br />
als usuaris, els recursos d'informació,<br />
l'edifici, els recursos humans, la gestió i<br />
la cooperació, recull en annex una relació<br />
de la normativa estatal, local i autonòmica<br />
i un resum dels principals aspec-<br />
56<br />
tes (tipus de centres segons població,<br />
serveis que ha de prestar, horari, superfície<br />
de l'edifici, fons i personal). També<br />
s'inclouen els estàndards bàsics del<br />
Mapa de Lectura Pública de Catalunya i<br />
les Normas para Bibliotecas Públicas de<br />
la Región de Murcia.<br />
Estàndards a Catalunya<br />
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-<br />
Documentalistes de Catalunya<br />
Tenint en compte que a l'àmbit internacional<br />
s'havien publicat les normes el<br />
1973, el Govern català va sol·licitar al<br />
col·lectiu professional unes normes per a<br />
biblioteques públiques a Catalunya.<br />
Inspirant-se en els estàndards proposats<br />
per l'IFLA, fan una adaptació d'aquesta<br />
normativa per a Catalunya, recollida en<br />
dos volums:<br />
"Normes per a biblioteques públiques<br />
a Catalunya" - volum I (1984)<br />
Indiquen unes categories de biblioteca,<br />
amb la tipologia dels serveis que han de<br />
donar i el nombre de documents que<br />
han d'oferir, atenent el nombre i la densitat<br />
de població.<br />
La intenció d'aquesta normativa és fixar<br />
uns mínims de fons, personal, espais i<br />
serveis que, si bé són encara lluny dels<br />
que fixen les normatives a escala internacional,<br />
poden ser assumits de manera<br />
immediata com a punt de partida d'un<br />
desenvolupament posterior.<br />
Normes per a biblioteques públiques<br />
a Catalunya - volum II (1991)<br />
La complexitat del gran cinturó que<br />
envolta la ciutat de Barcelona va aconsellar<br />
la redacció d'unes normes independents<br />
amb solucions basades en la<br />
personalitat geogràfica, demogràfica i<br />
social de cada àrea.<br />
En la mateixa línia que el primer volum,<br />
fixa per a cada tipus de biblioteca uns<br />
mínims de fons, superfície, punts de<br />
consulta, horari i personal.<br />
Mapa de lectura pública<br />
L'any 1992, el Departament de Cultura<br />
va iniciar l'elaboració del "Mapa de lectu-
a pública de Catalunya", aprovat el 23<br />
de juny de 2003.<br />
És un document de treball de caràcter<br />
informatiu que pren com a unitat territorial<br />
d'anàlisi el municipi i la comarca.<br />
Característiques generals del "Mapa de<br />
lectura pública":<br />
Recull les necessitats de la lectura<br />
pública i facilita paràmetres i estàndards<br />
per dimensionar els equipaments<br />
que aquest model de servei<br />
públic exigeix en els municipis de més<br />
de 5.000 habitants.<br />
Té en compte també els municipis de<br />
la franja entre 3.000 i 4.999 habitants,<br />
que hauran de ser atesos per un servei<br />
de biblioteca filial.<br />
Estableix uns mòduls per dimensionar<br />
els equipaments que permeten definir<br />
una estructura teòrica bàsica, i recull la<br />
realitat actual de serveis de biblioteca<br />
pública a Catalunya. L'anàlisi d'aquestes<br />
dades permet reconèixer i avaluar<br />
els dèficits i prioritzar les actuacions.<br />
Determina el tipus de servei que<br />
correspon a cada municipi d'acord<br />
amb l'estructura del Sistema de<br />
Lectura Pública definit en la Llei.<br />
Diputació de Barcelona<br />
A partir de la millora dels equipaments<br />
bibliotecaris de la província de Barcelona<br />
iniciada l'any 1987 per la Diputació de<br />
Barcelona, es va fer necessari fixar una<br />
modulació com a marc de referència per<br />
a les adequacions i les noves construccions<br />
de les biblioteques que formen part<br />
de la Xarxa de Biblioteques en conveni<br />
amb aquesta corporació.<br />
Aquests paràmetres, elaborats i actualitzats<br />
pel Servei de Biblioteques depenent<br />
del nombre d'habitants i de si la biblioteca<br />
té funció de centralitat, estableixen<br />
els criteris següents: (veure: Annex 1)<br />
- Superfície de programa distribuïda per<br />
àmbits i superfície construïda total.<br />
- Fons documental inicial i final tenint en<br />
compte diferents suports i tipologia de<br />
material.<br />
- Unitats necessàries de mobiliari i d'equipament.<br />
- Horari mínim d'atenció al públic.<br />
- Personal necessari.<br />
El Servei de Biblioteques treballa també<br />
amb uns estàndards econòmics bàsics<br />
que recullen els cost d'inversió inicial, el<br />
de funcionament i el de manteniment<br />
anual, d'acord amb la tipologia de biblioteca<br />
i el nombre d'habitants del municipi.<br />
Ajuntament de Barcelona<br />
L'Institut de Cultura de l'Ajuntament de<br />
Barcelona va publicar el Pla de biblioteques<br />
de Barcelona: 1998-2010, en el<br />
qual es defineixen uns estàndards per a<br />
les biblioteques de barri i de districte.<br />
(veure: Annex 1)<br />
Diferències entre els estàndards<br />
internacionals i els estàndards locals<br />
- Els estàndards internacionals segueixen<br />
les directrius dels països centreeuropeus<br />
i nord-europeus, amb una organització<br />
bibliotecària més desenvolupada.<br />
Els paràmetres locals es basen en l'experiència<br />
europea però adequada a una<br />
situació més desfavorable i, per tant, amb<br />
unes recomanacions mínimes inferiors.<br />
- El fons documental és l'aspecte més deficitari<br />
en comparació dels estàndards<br />
internacionals, en què el nombre de<br />
documents és el punt més important d'aquests<br />
equipaments.<br />
- Pel que fa als punts de treball, els estàndards<br />
internacionals donen poca incidència<br />
al nombre de cadires i de punts estàtics.<br />
En el nostre cas, les mancances d'espai<br />
en molts habitatges aconsellen preveure<br />
una dotació més generosa.<br />
- La manca de recursos també limita les<br />
superfícies que es destinen a l'activitat de<br />
relació. La dimensió que els estàndards<br />
internacionals preveuen per a aquests<br />
espais permet interpretar-los com a<br />
peces clau en el projecte arquitectònic.<br />
MARC NORMATIU DE LES<br />
BIBLIOTEQUES UNIVERSITÀRIES<br />
Estàndards internacionals<br />
IFLA (Federació Internacional<br />
d'Associacions de Bibliotecaris i de<br />
Biblioteques)<br />
L'IFLA va publicar l'any 1986 els<br />
"Estàndards per a biblioteques universitàries",<br />
amb un caire globalitzador perquè<br />
es poguessin aplicar a tota mena de països<br />
i circumstàncies, deixant a cada país<br />
la tasca de fixar els mínims quantitatius<br />
57
d'acord amb les pròpies necessitats.<br />
El document estableix deu normes amb<br />
una sèrie de recomanacions:<br />
Objectiu<br />
Necessitat de definir clarament els<br />
objectius de la biblioteca i la seva posició<br />
dins de l'estructura de la universitat.<br />
Organització i administració<br />
Responsabilitat i autoritat de l'administració<br />
de la biblioteca i del seu director.<br />
Serveis<br />
Els serveis s'han d'adequar als objectius<br />
fixats per la universitat i la biblioteca.<br />
Col.leccions<br />
Necessitat que la biblioteca intervingui en<br />
el procés de selecció i adquisició del material<br />
conjuntament amb el personal docent i<br />
d'acord amb l'administració universitària.<br />
Personal<br />
Els bibliotecaris desenvolupen, segons<br />
l'IFLA, el nucli bàsic de les funcions de<br />
les biblioteques. Per tant, cal crear programes<br />
de formació professional per a<br />
tot el personal.<br />
Local<br />
Es fa menció dels factors de disseny dels<br />
edificis, il·luminació, ventilació, temperatura<br />
i control de la humitat.<br />
Pressupost i finances<br />
La norma destaca la necessitat d'establir<br />
un pressupost de la biblioteca com a partida<br />
específica dins el pressupost general<br />
de la universitat, i que sigui elaborat i<br />
executat pel director de la biblioteca.<br />
Tecnologia<br />
Obligació d'estar al dia per oferir un servei<br />
d'alt nivell tècnic als usuaris.<br />
Preservació i conservació<br />
Cooperació<br />
Estàndards a l'Estat espanyol<br />
Decret sobre creació i reconeixement<br />
de les universitats<br />
Segueix el model de l'IFLA en les recomanacions<br />
des del punt de vista de la<br />
qualitat i estableix els requeriments<br />
següents:<br />
58<br />
- L'edifici ha de permetre la utilització<br />
simultània del 10% del total d'alumnes<br />
previstos.<br />
- Disposarà de sales de lectura, arxiu i<br />
un sistema de préstec.<br />
- Horari d'obertura mínim de 55 hores<br />
setmanals.<br />
- La biblioteca ha d'oferir el nombre de<br />
volums i altres tipus de suport necessaris<br />
per al desenvolupament de l'ensenyament<br />
universitari.
CRITERIS BÀSICS RELACIONATS AMB EL<br />
PROJECTE ARQUITECTÒNIC<br />
Quan es parla de com han de ser les<br />
noves biblioteques, els discursos funcionalistes<br />
dels professionals bibliotecaris<br />
aporten les conclusions següents:<br />
Rebuig de la imatge de "temple de la<br />
cultura" i condemna general dels dispositius<br />
simbòlics que són obstacles<br />
de la freqüentació, com les entrades<br />
majestuoses, les escales nobles, la<br />
jerarquia espacial i l'opacitat de les<br />
circulacions.<br />
Incorporació de dispositius susceptibles<br />
de facilitar l'accés:<br />
- Biblioteca adaptada al paisatge<br />
quotidià, inserint-la en el teixit urbà<br />
per integrar-la en el teixit social.<br />
- Biblioteca oberta al carrer, amb una<br />
fàcil organització interna i lliure circulació<br />
del públic..<br />
El món arquitectònic ha mostrat desacords<br />
amb diversos professionals<br />
bibliotecaris que han portat a l'extrem<br />
aquestes conclusions, amb unes<br />
demandes orientades a la funcionalitat<br />
més estricta i amb un rebuig de l'<strong>arquitectura</strong><br />
i del treball de l'arquitecte.<br />
També han creat polèmica els professionals<br />
bibliotecaris que consideren l'arquitecte<br />
com un especialista en convertir<br />
exactament un programa funcional en<br />
un edifici.<br />
La interrelació entre les dues disciplines<br />
ha donat com a resultat biblioteques<br />
amb bona <strong>arquitectura</strong> i bon funcionament<br />
de l'equipament.<br />
De la mateixa manera que un arquitecte<br />
pot fer un habitatge que no habitarà o<br />
un monument funerari sense morir-se,<br />
també pot fer una biblioteca sense serne<br />
usuari.<br />
Flexibilitat<br />
Compacitat<br />
Accessibilitat<br />
Possibilitat d'ampliació<br />
Varietat<br />
Organització<br />
Confort i constància<br />
Senyalització<br />
Sostenibilitat i manteniment<br />
Seguretat<br />
59<br />
07.01<br />
Biblioteca pública<br />
(Viladecans,<br />
Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Artigues & Sanabria<br />
arquitectes.<br />
07
07.02<br />
Biblioteca pública<br />
(Ripollet, Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Esteve Terradas i<br />
Robert Terradas.<br />
La trama estructural i<br />
la configuració de les<br />
façanes permeten<br />
organitzar diferents<br />
espais amb elements<br />
constructius senzills.<br />
Els factors que intervenen en la construcció<br />
i el condicionament d'una biblioteca<br />
són molt variats, i l'observació d'aquests<br />
edificis es pot fer des de dos<br />
punts de vista:<br />
Les funcions comunes que ha de<br />
complir qualsevol tipus de biblioteca,<br />
sia d'una societat científica, de recerca,<br />
universitària o pública.<br />
Les diferències derivades de l'especificitat<br />
i de la filosofia de cada tipus<br />
de biblioteca, tant si és per la política<br />
governamental, educativa, cultural,<br />
geogràfica i urbana, com pel<br />
públic a qui aquests edificis donen<br />
servei.<br />
L'anàlisi dels aspectes positius comuns<br />
de l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària permet<br />
definir una llista de característiques<br />
genèriques que donen una idea clara i<br />
precisa del que han de ser els seus edificis,<br />
ara i en el futur.<br />
Aquestes "qualitats desitjables" es<br />
poden estudiar des de les òptiques<br />
següents:<br />
- Exterior de l'edifici:<br />
Implantació, accessibilitat, orientació,<br />
ampliació, opció arquitectònica, etc.<br />
- Interior de l'edifici:<br />
Organització dels espais, varietat,<br />
confort, seguretat, etc.<br />
Evidentment, no hi ha una solució única<br />
i compatible amb totes les situacions.<br />
60<br />
Tampoc no és possible de reunir en un<br />
edifici totes les recomanacions òptimes,<br />
entre altres raons, perquè fins i tot<br />
poden ser contradictòries.<br />
D'altra banda, parlar de la "biblioteca<br />
ideal" significaria no tenir en compte<br />
una sèrie de factors contextuals que<br />
afecten l'edifici, com ara la cultura i l'educació<br />
de la població, les necessitats<br />
dels usuaris, les modalitats d'utilització,<br />
la influència de l'emplaçament o la<br />
situació financera.<br />
En canvi, es poden analitzar amb l'òptica<br />
de la qualitat i la durabilitat, de l'economia<br />
i del manteniment.<br />
ELS "DEU MANAMENTS DE<br />
FAULKNER-BROWN"<br />
L'arquitecte anglès Harry Faulkner-<br />
Brown, constructor de biblioteques i<br />
membre influent de l'IFLA, va definir deu<br />
grans qualitats que haurien de tenir tots<br />
els edificis de biblioteques, i que el món<br />
bibliotecari coneix pels "deu manaments<br />
de Faulkner-Brown".<br />
Segons el decàleg, l'edifici de biblioteca<br />
ha de ser:<br />
Flexible.<br />
Compacte.<br />
Accessible.<br />
Susceptible d'ampliació.
Variat.<br />
Organitzat.<br />
Confortable.<br />
Constant.<br />
Indicatiu.<br />
Segur.<br />
Aquests "deu manaments" es poden<br />
aplicar en graus diversos, independentment<br />
de la dimensió de l'edifici.<br />
A partir d'aquesta base, i sense interpretar-los<br />
com a normes i regles precises,<br />
s'analitzaran en aquest capítol els<br />
principals criteris que convé plantejarse<br />
quan s'engega un projecte de<br />
biblioteca.<br />
Flexibilitat.<br />
Compacitat.<br />
Accessibilitat.<br />
Possibilitat d'ampliació.<br />
Varietat.<br />
Organització.<br />
Confort i constància.<br />
Senyalització.<br />
Sostenibilitat i manteniment.<br />
Seguretat.<br />
FLEXIBILITAT<br />
Diversos edificis no han aconseguit adaptar-se<br />
als canvis esdevinguts en matèria<br />
d'activitats i d'accés a la informació.<br />
Es planteja una pregunta: les biblioteques<br />
existents i les que s'han de construir,<br />
tindran èxit en l'adaptació a unes<br />
necessitats que evolucionen a gran<br />
velocitat i en direccions imprevisibles?<br />
És difícil, si no impossible, saber com<br />
evolucionaran aquests edificis en el<br />
futur. L'única certesa és que ho faran.<br />
Es pot aventurar una premissa: l'edifici<br />
modular flexible constitueix, a hores<br />
d'ara, un tipus d'edifici ben desenvolupat<br />
ja que és el resultat de molts anys d'evolucions<br />
i millores en la construcció.<br />
Cal projectar un edifici que s'adapti al<br />
pas del temps.<br />
Tot i les incògnites del futur, ha d'estar<br />
pensat perquè pugui donar resposta a<br />
dues evolucions pràcticament segures:<br />
l'ampliació i la transformació dels<br />
espais.<br />
Mesures de flexibilitat:<br />
Estructura i sistemes constructius.<br />
Organització de les circulacions i<br />
dels espais.<br />
Instal·lacions.<br />
Mobiliari.<br />
Estructura i<br />
sistemes constructius<br />
En una biblioteca hi ha una estreta relació<br />
entre els espais arquitectònics i els<br />
equipaments que allotjarà.<br />
En conseqüència, la trama estructural no<br />
ha de crear dificultats en la implantació<br />
dels diferents elements de mobiliari.<br />
- Les trames ortogonals amb llums generoses<br />
són més aconsellables que no<br />
pas les distribucions irregulars o corbades<br />
dels elements portants.<br />
(Fig. 07.02)<br />
- Les parets d'obra dificulten la flexibilitat<br />
dels espais, com també el control visual.<br />
La possibilitat d'aconseguir una diversitat<br />
de distribucions és molt més factible<br />
si es redueixen al mínim i es concentren<br />
als llocs inamovibles de la biblioteca,<br />
com ara les escales i ascensors, els<br />
sanitaris o els passos verticals<br />
d'instal·lacions.<br />
- La resta d'envans, quan siguin indispensables<br />
per raons de seguretat o d'intimitat,<br />
convé que no siguin estructurals, i<br />
amb un sistema constructiu que en faciliti<br />
el desmuntatge.<br />
- La capacitat uniforme de la sobrecàrrega<br />
d'ús en tots els forjats permet l'alternança<br />
d'activitats.<br />
- El tractament uniforme dels materials<br />
d'acabat interior permet que l'adaptació<br />
a noves distribucions no tingui el cost<br />
addicional d'unificar la imatge dels nous<br />
espais.<br />
Organització de les circulacions i<br />
dels espais<br />
- L'agrupació dels sanitaris i dels nuclis<br />
de comunicació vertical permet alliberar<br />
la resta d'espais.<br />
- Convé que les plantes siguin nivells<br />
continus, sense graons ni rampes que<br />
dificulten la mobilitat dels equipaments i<br />
també dels usuaris.<br />
Instal·lacions<br />
- Disseny que permeti una fàcil adaptabilitat<br />
i certa mobilitat de les diferents<br />
zones i funcions.<br />
- Climatització i il·luminació uniformes i<br />
61
amb capacitat d'acceptar reajustaments,<br />
sense tenir per això cap disminució<br />
en el confort ambiental.<br />
- Instalaciones alimentadas por un sistema<br />
de cableado con capacidad de reajuste.<br />
Es requereix un dimensionament de<br />
l'operació per preveure uns passos<br />
adequats.<br />
Els circuits verticals no presenten<br />
gaires problemes.<br />
En canvi, l'organització de la xarxa<br />
horitzontal és més complexa i cal<br />
determinar si hi haurà paviment tècnic,<br />
fals sostre o canalitzacions prefixades.<br />
(Fig. 07.03)<br />
Mobiliari<br />
Tipus de mobiliari i distribució que permeti<br />
la mobilitat i l'adaptació a les noves<br />
necessitats.<br />
Avantatges de projectar un edifici flexible:<br />
- El bibliotecari pot fer modificacions<br />
amb facilitat i portar a terme noves<br />
experiències: tan sols ha de canviar de<br />
lloc diversos elements de mobiliari.<br />
- La biblioteca oberta i flexible facilita<br />
l'estalvi de personal: la vigilància i l'atenció<br />
són més fàcils en una planta<br />
diàfana que no pas en uns espais<br />
fragmentats.<br />
- Les diferents àrees poden ocupar, si<br />
convé, espais més o menys definits,<br />
amb una relació informal entre si.<br />
COMPACITAT<br />
Aquest concepte es refereix a la concentració<br />
de les circulacions per l'interior de<br />
la biblioteca, sia dels usuaris, del personal<br />
o dels documents.<br />
Teòricament, en un edifici compacte, les<br />
diferents parts formen una unitat suficientment<br />
coordinada i estructurada per<br />
optimitzar els recorreguts.<br />
En un edifici amb volumetria cúbica, en<br />
què l'accés i les comunicacions verticals<br />
són al centre de gravetat, les distàncies<br />
es redueixen al mínim.<br />
A grans trets, les dues tipologies més<br />
compactes en planta són el cercle i el<br />
quadrat.<br />
El cercle presenta problemes en els acabats<br />
de façana i en l'organització del<br />
mobiliari.<br />
62<br />
- La façana corbada pot requerir materials<br />
d'acabat especials, amb el consegüent<br />
increment de preu i amb una execució<br />
de l'obra més complicada.<br />
- En el mobiliari, la dificultat apareix principalment<br />
en les prestatgeries.<br />
Quan s'instal·len en façana, han de ser<br />
corbes. Aquests models no existeixen al<br />
mercat i es desaconsella fer-les a mida<br />
per raons de versatilitat.<br />
A l'interior, la distribució concèntrica<br />
ocupa més superfície perquè les distàncies<br />
que cal deixar entre les prestatgeries<br />
es van fent més grans a mesura<br />
que s'obre el ventall.<br />
Les plantes rodones, el·líptiques, hexagonals<br />
o amb altres geometries d'angles<br />
aguts, obliguen a projectar l'edifici amb<br />
una superfície superior a la indicada en<br />
el programa de necessitats.<br />
L'edifici compacte en planta quadrada té<br />
un referent en el model emprat per Louis<br />
I. Kahn.<br />
La Philips Exeter Library és un exemple<br />
d'aquesta imatge de biblioteca.<br />
La part central és un gran buit dominat<br />
per una lluerna. Des d'aquest espai es<br />
veu la gran massa de llibres, que formen<br />
com una muralla.<br />
Mes enllà, cap a la llum, es situen les<br />
zones de lectura, amb nínxols individuals<br />
davant de cada finestra, on l'estudiant trobarà<br />
l'aïllament que necessita.<br />
Els nuclis de comunicació vertical i els<br />
serveis se situen a les cantonades.<br />
Kahn explica el projecte amb les paraules<br />
següents:<br />
"La biblioteca s'inicià per la perifèria. Vaig<br />
imaginar la sala de lectura com un espai<br />
on la persona pogués estar sola, al costat<br />
de la finestra, i que seria un lloc privat, un<br />
indret descobert en els replecs de l'edifici".<br />
Avantatges de projectar un edifici de<br />
biblioteca compacte:<br />
- L'equilibri entre el volum interior i la pell<br />
exterior (façanes i coberta) el converteixen<br />
a priori en una construcció més<br />
econòmica.<br />
- Aquesta reducció dels elements en contacte<br />
amb l'exterior disminueix la pèrdua<br />
de càrregues tèrmiques, amb el corresponen<br />
estalvi energètic.
ACCESSIBILITAT<br />
L'accessibilitat d'un servei bibliotecari està<br />
determinada per diversos conceptes:<br />
Localització de l'equipament.<br />
Organització de l'edifici.<br />
Distribució del mobiliari i organització<br />
del fons documental.<br />
Adequació de l'equipament per al<br />
públic discapacitat i amb mobilitat<br />
reduïda.<br />
Horari d'obertura.<br />
Gratuïtat del servei..<br />
Quan l'arquitecte assumeix l'encàrrec<br />
d'un projecte de biblioteca, l'emplaçament<br />
i la gestió de l'edifici són aspectes<br />
que estan fora de la seva missió.<br />
Tot i així, té moltes eines al seu abast<br />
per plantejar una biblioteca que sigui<br />
fàcilment utilitzable.<br />
Mesures d'accessibilitat:<br />
Criteris generals.<br />
Exterior de l'edifici.<br />
Interior de l'edifici.<br />
Criteris generals<br />
- Biblioteca situada al nivell del carrer,<br />
amb accés relacionat amb els eixos de<br />
circulació dels usuaris.<br />
- Organització dels forats de façana<br />
que permeti una relació visual entre<br />
l'interior i l'exterior de l'edifici, amb la<br />
voluntat d'oferir a l'exterior una imatge<br />
de les activitats més públiques que es<br />
fan a l'interior.<br />
- Relació directa amb l'exterior de les<br />
activitats més atractives, com les exposicions<br />
o les àrees de revistes i de<br />
música.<br />
- Senyalització adequada.<br />
A l'exterior, per orientar el ciutadà des<br />
de qualsevol punt de la ciutat.<br />
A l'interior, per trobar amb facilitat els<br />
espais i la informació que ofereix la<br />
biblioteca.<br />
- Inexistència de barreres arquitectòniques.<br />
El públic discapacitat o<br />
amb mobilitat reduïda<br />
S'entén per discapacitat tota persona<br />
que té un defecte físic o mental, sia congènit<br />
sia adquirit, que li impossibilita o<br />
dificulta el desenvolupament normal d'alguna<br />
activitat.<br />
A l'època actual, caracteritzada pel valor<br />
de la imatge, aquest grup humà està<br />
particularment desfavorit.<br />
Per tant, requereix que se li dediqui<br />
una atenció especial en el moment de<br />
fer una biblioteca, tant pel que fa a l'adequació<br />
dels espais, com a l'elecció<br />
dels tipus i sistemes de consulta de la<br />
informació.<br />
A l'Estat espanyol, les xifres que aporta<br />
l'Instituto Nacional de Estadística són les<br />
següents:<br />
- 50.000 minusvàlids menors de<br />
6 anys.<br />
- 3 milions de minusvàlids d'entre<br />
6 i 64 anys.<br />
- 1 milió de minusvàlids de més de 65<br />
anys.<br />
- Els indicadors de salut del Ministeri de<br />
Sanitat i Consum preveuen que cada<br />
espanyol viurà més de 14 anys de la<br />
seva vida amb algun tipus d'incapacitat<br />
crònica i degenerativa.<br />
La llei obliga a fer edificis sense barreres<br />
arquitectòniques orientats als usuaris<br />
amb mobilitat reduïda:<br />
La interpretació d'aquesta garantia com<br />
una normativa generalitzada fa oblidar<br />
de vegades la realitat. Hi ha un important<br />
percentatge de població que pateix<br />
minusvalideses que no preveu la legislació<br />
esmentada anteriorment.<br />
Ens referim als cecs, als sords i als que<br />
tenen ambliopia i altres defectes físics<br />
que els dificulten l'accés a l'oferta de les<br />
biblioteques.<br />
També es troben en situació discapacitada<br />
o amb mobilitat reduïda els grups d'usuaris<br />
següents:<br />
63<br />
07.03<br />
L’organizació modulada<br />
de tapes de<br />
registre anivellades<br />
amb el paviment permet<br />
accedir fàcilment<br />
a les canalitzacions<br />
encastades sobre el<br />
forjat.
07.04<br />
Bibiloteca Tecla Sala<br />
(L’Hospitalet de<br />
Llobregat,<br />
Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Albert Viaplana.<br />
L’accés a l’edifici,<br />
situat en planta<br />
primera, es resol<br />
amb une gran rampa<br />
en la qual s’incorporen<br />
elements de<br />
mobiliari urbano.<br />
07.05<br />
Punt de consulta<br />
estàtic dissenyat i<br />
dimensionat per a<br />
un minusvàlit.<br />
Tercera edat.<br />
Usuaris amb cotxets de nens o<br />
carrets de la compra.<br />
Dones embarassades.<br />
Persones accidentades.<br />
L'<strong>arquitectura</strong> i l'equipament de la<br />
biblioteca disposen d'eines que poden<br />
ajudar a la integració d'aquest tipus de<br />
públic. Convé reflexionar sobre diversos<br />
aspectes:<br />
- L'increment econòmic resultant de l'adaptació<br />
d'un edifici al públic discapacitat<br />
no és significatiu quan es planteja al<br />
començament del projecte.<br />
- Cal tenir en compte tots els tipus d'incapacitats.<br />
- Gran part de les minusvalideses no<br />
impliquen incapacitat total. Per tant, es<br />
poden incorporar solucions senzilles i a<br />
la vegada efectives per a un alt percentatge<br />
de discapacitats.<br />
Exterior de l'edifici<br />
Edifici atractiu i fàcilment identificable.<br />
Tant si es vol donar l'aspecte d'un edifici<br />
comercial, com si es concep com un<br />
monument, el caràcter d'edifici públic i<br />
alhora de servei bibliotecari obert a<br />
tothom ha de quedar reflectit en la imatge<br />
exterior.<br />
64<br />
Aquesta característica s'ha d'imposar<br />
quan la biblioteca formi part d'un complex<br />
més ampli en el qual es desenvolupin<br />
altres activitats.<br />
Organització de l'accés que convidi a<br />
entrar:<br />
- Quan hi hagi barreres físiques entre el<br />
carrer i el vestíbul, convé disposar de<br />
rampes o qualsevol altre sistema que<br />
faciliti el recorregut d'accés. (Fig. 07.04)<br />
Per assegurar una bona orientació als<br />
deficients visuals, es pot incorporar una<br />
il·luminació adequada i un tractament<br />
contrastat dels volums i dels elements<br />
arquitectònics.<br />
- Si el solar ho permet, hi ha diversos<br />
elements que poden ajudar a donar<br />
una imatge accessible de l'edifici:<br />
Espai exterior connectat amb la<br />
biblioteca per fer-hi activitats<br />
paral·leles.<br />
Bancs i altres elements de mobiliari<br />
urbà que configurin una zona de<br />
descans i de relació.<br />
Aparcament de bicicletes, ciclomotors<br />
i vehicles.<br />
Interior de l'edifici<br />
- Vestíbul acollidor, amb un emplaçament<br />
i una estructura que facilitin la<br />
interpretació dels diferents espais.<br />
- Claredat de circulacions:<br />
Claredat física:<br />
Inexistència d'obstacles i comoditat<br />
en la comunicació vertical i<br />
horitzontal.<br />
Claredat psicològica:<br />
L'usuari ha d'interpretar la biblioteca<br />
com un servei de lliure accés,<br />
amb un únic control al vestíbul.<br />
Aquesta solució permet que els<br />
desplaçaments entre les diferents<br />
seccions de la biblioteca no provoquin<br />
canvis ambientals bruscos ni<br />
sensacions restrictives.<br />
- Imatge acollidora i agradable per a tots<br />
els públics. Es desaconsellen criteris<br />
de disseny susceptibles de provocar<br />
rebuig.<br />
- Espais de circulació, materials d'acabat i<br />
dotació d'equipament adequats per facilitar<br />
l'accessibilitat al públic discapacitat.<br />
- Mobiliari:<br />
Les prestatgeries de llibres i els elements<br />
de mobiliari que contenen altres<br />
tipus de suport han de permetre veure i
accedir a tot el material. Amb el mateix<br />
criteri, la col·locació d'aquests elements,<br />
les distàncies que tenen entre<br />
si, les alçades i tota la resta de mobles,<br />
han d'oferir una estada còmoda i una<br />
fàcil recerca de la informació.<br />
Adequació al públic discapacitat:<br />
La distribució del mobiliari ha de<br />
permetre la circulació als usuaris<br />
que tenen dificultats de mobilitat.<br />
Les prestatgeries i altres elements<br />
que contenen el fons de lliure<br />
accés han de permetre l'accés a<br />
tots els documents.<br />
El mobiliari d'atenció al públic ha<br />
de permetre l'apropament frontal<br />
d'una cadira de rodes.<br />
Un punt de consulta estàtic dissenyat<br />
i dimensionat per a un<br />
minusvàlid, també és accessible<br />
per a la resta d'usuaris.<br />
La instal·lació d'aquest mobiliari<br />
en tota la biblioteca evitarà la<br />
creació de punts específics.<br />
(Fig. 07.05)<br />
Els deficients visuals i auditius<br />
han de poder treballar amb un<br />
acompanyant. Per tant, a les taules<br />
contínues cal pensar en subdivisions<br />
mòbils i desmuntables.<br />
Equipament:<br />
Les noves tecnologies de la informació<br />
proporcionen un nivell d'independència<br />
en el procés d'integració<br />
social que no es pot aconseguir<br />
amb altres mitjans.<br />
Hi ha perifèrics d'ordinador aptes<br />
per a l'ús de persones minusvàlides,<br />
materials adaptats per a<br />
deficients visuals i sonors, com<br />
també aparells ortopèdics que els<br />
ajuden en la mobilitat.<br />
POSSIBILITAT D'AMPLIACIÓ<br />
Hi ha qui diu que la biblioteca és un<br />
organisme viu: si no creix, es mor.<br />
El programa funcional ha d'indicar les<br />
perspectives en aquest sentit: a més de<br />
la superfície construïda que ha de tenir<br />
la biblioteca que es vol realitzar, convé<br />
indicar la superfície que tindrà en un<br />
futur determinat i la data aproximada de<br />
l'ampliació.<br />
Les opcions de creixement estan molt<br />
relacionades amb l'elecció del solar i<br />
amb l'execució per fases.<br />
Elecció del solar<br />
- Si el solar ho permet, l'arquitecte ha<br />
de preveure que es pugui ampliar<br />
pels costats, per la part superior amb<br />
l'addició de plantes superiors, o per<br />
sota amb la incorporació de plantes<br />
soterrades.<br />
Aquesta operació ha de poder-se efectuar<br />
sense greus interferències arquitectòniques,<br />
despeses inútils o importants<br />
disfuncions del servei bibliotecari.<br />
Per tant, és convenient que el projecte<br />
de la biblioteca es completi amb un<br />
estudi d'organització i de volumetria<br />
que al seu moment seria la base d'un<br />
projecte d'ampliació.<br />
- Si les característiques de l'emplaçament<br />
fan impossible el creixement, l'edifici ha<br />
de permetre l'autorenovació en si mateix<br />
i la possibilitat d'establir noves pautes de<br />
funcionament.<br />
Execució per fases<br />
En moltes ocasions el promotor encarrega<br />
a l'arquitecte un projecte de biblioteca en<br />
què l'execució serà per fases.<br />
La causa principal és la voluntat d'inaugurar<br />
la biblioteca amb un pressupost que<br />
únicament permet construir un edifici amb<br />
la superfície mínima necessària.<br />
Encara que hi hagi un calendari d'obres<br />
que asseguri una execució continuada<br />
de la resta de fases, convé que l'arquitecte<br />
resolgui cada etapa com una unitat<br />
completa, com un edifici aparentment<br />
acabat.<br />
En cas contrari, l'excessiva dilatació<br />
dels terminis fa de la biblioteca un<br />
equipament ancorat en el temps, amb<br />
una constant sensació de provisionalitat<br />
que repercuteix en el funcionament<br />
del servei.<br />
Mesures de creixement:<br />
Elecció dels sistemes<br />
constructius.<br />
Tipus de mobiliari.<br />
Elecció dels sistemes constructius<br />
- Materials:<br />
Els materials exteriors i interiors han de<br />
permetre que l'ampliació sigui relativament<br />
fàcil.<br />
A priori, sembla aconsellable emprar<br />
65
07.06<br />
Biblioteca Central<br />
(Cornellà de<br />
Llobregat).<br />
Arquitecte:<br />
Josep -Emili Donato.<br />
La biblioteca està<br />
situada en un gran<br />
edifici on es troben<br />
altres equipamients.<br />
L’estructura<br />
modulada de l’edifici<br />
i la localització<br />
estratègica dels<br />
nuclis de<br />
comunicació<br />
vertical faciliten la<br />
possibilitat de<br />
creixement de la<br />
biblioteca.<br />
unitats repetitives i modulars, però en<br />
general convé triar materials que assegurin<br />
una correcta solució formal de la<br />
possible ampliació.<br />
- Estructura:<br />
Si és previst que creixi en alçada, caldrà<br />
dimensionar-la adequadament.<br />
Si creix horitzontalment, convé optar per<br />
una solució modular.<br />
- Instal·lacions:<br />
Tant les instal·lacions pròpies de l'edifici<br />
com les específiques del servei bibliotecari<br />
hauran de ser sistemes ampliables.<br />
Aquesta característica afectarà principalment<br />
la dimensió i l'accessibilitat dels<br />
passos d'instal·lacions i de les centralitzacions.<br />
(Fig. 07.06)<br />
Tipus de mobiliari<br />
Tant si l'edifici haurà d'ampliar més endavant<br />
la seva superfície com si ja té la<br />
dimensió adequada, la majoria de biblioteques<br />
organitzen les col·leccions amb<br />
una previsió d'increment anual del fons<br />
documental.<br />
Les prestatgeries de llibres i els elements<br />
de mobiliari que contenen altres tipus de<br />
suport han de tenir un disseny que permeti<br />
incrementar la capacitat o repetir el<br />
model.<br />
A més, en el moment d'organitzar el<br />
mobiliari l'arquitecte ha de preveure una<br />
distribució que ofereixi expectatives de<br />
creixement.<br />
La majoria de les recomanacions descrites<br />
anteriorment representa un incre-<br />
66<br />
ment econòmic en l'execució de l'obra.<br />
Tot i així, el preu final d'un edifici<br />
ampliat és clarament inferior quan les<br />
fases inicials s'han executat amb<br />
aquestes previsions.<br />
L'experiència ha demostrat que, en<br />
general, l'edifici s'ha de projectar amb<br />
perspectives de creixement.<br />
Es poden derogar diversos dels "deu<br />
manaments", suavitzar-ne d'altres, però<br />
en cap moment no es pot renunciar a la<br />
possibilitat d'ampliar una biblioteca.<br />
VARIETAT<br />
Les biblioteques són equipaments amb<br />
molta varietat de contingut:<br />
Usuaris<br />
- La majoria de biblioteques són de lliure<br />
accés. Per tant, estan destinades a<br />
qualsevol tipus d'usuari.<br />
- Cada usuari té diversos interessos i<br />
necessitats.<br />
Tipus de biblioteca<br />
- Nacional, especialitzada, universitària,<br />
pública, etc.<br />
- Dins d'un mateix tipus, les diverses<br />
biblioteques tenen aspectes que les<br />
diferencien, com ara la dimensió, la<br />
localització i les funcions paral·leles<br />
assignades.<br />
Activitats<br />
En cada àrea de servei es porten a terme<br />
Planta baixa Planta primera Planta segona<br />
0 5 10
07.07<br />
diferents activitats, tant pel personal<br />
bibliotecari com pels usuaris.<br />
S'ha de proporcionar un entorn adequat<br />
per a tothom:<br />
- Espais que facilitin la informació i<br />
consulta de qualsevol tipus de material<br />
(llibre, revista, disc compacte,<br />
vídeo, etc.).<br />
- Espais recollits per afavorir la concentració.<br />
- Espais confortables de descans, de<br />
lleure i de relació.<br />
Fons documental<br />
La col·lecció es presenta en múltiples<br />
sistemes de suport. A més, la biblioteca<br />
Planta inferior<br />
Planta superior<br />
ha de possibilitar la consulta en qualsevol<br />
d'aquests suports.<br />
Equipament<br />
El mobiliari és molt divers i alhora molt<br />
específic.<br />
Quant a l'equipament informàtic i audiovisual,<br />
s'afegeix la necessitat d'instal·larlo<br />
en gran quantitat de punts dins de<br />
cada àrea.<br />
Tot i la varietat d'elements que conformen<br />
el servei bibliotecari, l'arquitecte<br />
disposa d'eines per proporcionar un<br />
entorn acollidor i variat per a cadascuna<br />
de les activitats.<br />
0 1 5<br />
Planta accés<br />
67<br />
07.07 i 07.08<br />
Biblioteca Pompeu<br />
Fabra (Mataró,<br />
Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Miquel Brullet.<br />
La situació i<br />
dimensió del vestíbul<br />
permeten la immediata<br />
comprensió<br />
dels principals espais<br />
de la biblioteca.<br />
07.09<br />
Biblioteca Pompeu<br />
Fabra (Mataró,<br />
Barcelona).
- Dimensió i forma de cada espai.<br />
- Alçada de les diferents zones d'un<br />
mateix espai.<br />
- Obertures exteriors: il·luminació natural i<br />
relacions visuals interior-exterior.<br />
- Il·luminació artificial: intensitat, color de<br />
la llum, etc.<br />
- Mobiliari:<br />
Disseny i distribució, alçada dels diferents<br />
grups de prestatgeries, dimensió<br />
i forma de les taules de treball, situació<br />
i composició dels taulells d'informació,<br />
etc.<br />
- Tractament, textura i color dels acabats.<br />
ORGANITZACIÓ<br />
La biblioteca ha de facilitar l'apropament<br />
entre l'usuari i el fons documental.<br />
La multiplicitat d'elements que ofereix,<br />
pot fins i tot crear fatiga visual a l'usuari.<br />
Per tant, cal compensar-la amb una<br />
bona organització dels espais, del mobiliari<br />
i de la col·lecció.<br />
És aconsellable que l'arquitecte es<br />
plantegi el projecte amb les recomanacions<br />
següents: (Fig. 07.07, 07.08 i<br />
07.09)<br />
- Articulació de l'edifici que permeti la<br />
immediata comprensió dels principals<br />
espais des del vestíbul d'accés.<br />
Aquesta "unitat visual" determina en<br />
gran manera les circulacions i el funcionament<br />
de tota la biblioteca.<br />
- Especial èmfasi en el concepte de passeig.<br />
L'usuari ha d'utilitzar la biblioteca<br />
amb llibertat, i l'edifici ha d'oferir la possibilitat<br />
de circular per les diferents<br />
àrees d'una forma natural.<br />
- Articulació dels espais:<br />
- Respectar les relacions entre les<br />
diferents àrees que s'especifiquen en<br />
el "programa funcional".<br />
- Potenciar la fluïdesa espacial entre<br />
totes les àrees.<br />
- Nuclis de comunicacions verticals:<br />
- Escales i ascensors identificables<br />
pels usuaris.<br />
- Vestíbuls d'arribada a les diferents<br />
plantes que ofereixin una bona relació<br />
visual amb els espais i limitin els<br />
recorreguts innecessaris.<br />
- Diferenciació clara dels nuclis d'ús<br />
públic i els nuclis de servei intern.<br />
68<br />
- Localització dels sanitaris:<br />
Accessibilitat des de tots els espais,<br />
principalment des de les zones que<br />
també poden tenir un ús i un horari<br />
independents del servei bibliotecari<br />
pròpiament dit.<br />
- Nombre de plantes de la biblioteca:<br />
Quan el solar ho permet, són clars els<br />
avantatges d'organitzar el programa en<br />
un sol nivell:<br />
- Millora de l'accessibilitat.<br />
- Flexibilitat en l'organització de les<br />
circulacions.<br />
Hi ha una sèrie de criteris que cal tenir<br />
en compte quan les dimensions del<br />
solar obliguen a repartir el programa en<br />
més nivells:<br />
- Emplaçament a la planta baixa dels<br />
espais més compatibles amb el<br />
soroll, dels més atractius i dels que<br />
tinguin més afluència de públic.<br />
- Organització de les plantes en funció<br />
de l'especificitat de les activitats, per<br />
tal de no pertorbar els lectors amb el<br />
soroll provocat pel moviment dels<br />
usuaris.<br />
- Organització del mobiliari:<br />
Amb els diferents elements de mobiliari<br />
es poden estructurar les zones de pas,<br />
els espais de prestatgeries de lliure<br />
accés, les àrees de lectura, etc.<br />
Pel que fa als taulells d'informació, el<br />
nombre i la localització són una conseqüència<br />
directa de la solució arquitectònica.<br />
Una encertada organització dels espais<br />
permet:<br />
- Reduir al mínim el nombre de taulells<br />
per tal d'optimitzar les tasques del<br />
personal bibliotecari.<br />
- Facilitar de control de tots els<br />
espais.<br />
- Emplaçar els taulells en llocs visibles<br />
i accessibles al públic des de<br />
qualsevol punt.<br />
CONFORT I CONSTÀNCIA<br />
La biblioteca ha de ser un espai confortable<br />
i còmode on el públic es trobi a<br />
gust, un espai que provoqui el desig de<br />
tornar-hi.<br />
D'altra banda, els estudis efectuats<br />
sobre la conservació dels fons documentals<br />
indiquen que s'ha de proporcionar<br />
un medi ambient amb paràmetres<br />
constants.
La varietat d'activitats, les diferents<br />
densitats d'usuaris i els diversos tipus<br />
de suport de les col·leccions fan que<br />
sigui tremendament complex aconseguir<br />
un confort ambiental per a totes<br />
les situacions.<br />
Les eines de què disposa l'arquitecte<br />
per proporcionar unes condicions de<br />
treball segures i confortables són:<br />
- Climatització:<br />
La temperatura fresca i constant, així<br />
com un nivell també constant d'humitat,<br />
milloren l'eficàcia de la biblioteca i<br />
fomenten la freqüència d'ús.<br />
- Il·luminació artificial:<br />
La instal·lació ha de possibilitar els<br />
canvis de distribució de mobiliari, però<br />
alhora ha de proporcionar ambients<br />
de treball diferenciats.<br />
- Insonorització:<br />
El tractament de la pell exterior de l'edifici,<br />
la insonorització de les<br />
instal·lacions i els materials d'acabat<br />
interior han d'assegurar uns nivells<br />
acústics acceptables en cada zona.<br />
En el capítol "Condicionament dels<br />
espais" s'analitzen detalladament les<br />
exigències lligades al confort interior.<br />
SENYALITZACIÓ<br />
La informació que ofereix la biblioteca<br />
ha de ser clara per a tot tipus de<br />
públic.<br />
Hi ha biblioteques especialitzades en<br />
una temàtica concreta i altres adreçades<br />
a tothom, però en la majoria dels<br />
casos es tracta d'oferir en lliure accés<br />
la totalitat dels documents.<br />
Es fa necessari establir un sistema<br />
d'indicadors que faci possible el recorregut<br />
orientat dels lectors per uns<br />
espais que flueixin amb continuïtat a<br />
través d'una distribució intencionada<br />
del fons.<br />
La senyalització és el sistema d'informació<br />
públic destinat a facilitar aquest<br />
recorregut.<br />
Per la seva importància i complexitat,<br />
es recomana elaborar un estudi específic,<br />
executat per un professional i<br />
incorporat al projecte arquitectònic, que<br />
englobi tots els aspectes a partir d'un<br />
programa precís de necessitats.<br />
Tipus de senyalització<br />
- Exterior:<br />
Separada de l'edifici:<br />
- Indicadors emplaçats en la trama<br />
urbana per localitzar la biblioteca.<br />
Emplaçada a l'edifici mateix:<br />
- Identificació de la biblioteca.<br />
- Indicadors de l'horari, aparcaments,<br />
bústies de retorn de llibres, accés de<br />
servei, etc. (Fig. 07.10)<br />
- Interior:<br />
Direccional dels espais funcionals:<br />
- Indicacions que orientin l'usuari cap a<br />
les diferents àrees i serveis.<br />
Pròpia de l'edifici:<br />
- Sanitaris.<br />
69<br />
07.10<br />
Biblioteca Central<br />
P. Miquel d’Esplugues<br />
(Esplugues de<br />
Llobregat,<br />
Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Artigues & Sanabria<br />
arquitectes.<br />
Senyalització<br />
exterior.<br />
07.11<br />
Senyalització interior.
07.12<br />
- Comunicacions verticals.<br />
- Recorreguts i sortides d'emergència.<br />
- Locals amb pas restringit, etc.<br />
Normativa de la biblioteca:<br />
- Indicadors de silenci, del sistema<br />
de recollida dels documents i d'altres<br />
pautes de comportament de<br />
l'usuari.<br />
Temàtica:<br />
- Espais i seccions temàtiques.<br />
- Contingut dels diferents elements de<br />
mobiliari.<br />
- Centres d'interès.<br />
- Informació de les activitats, etc.<br />
(Fig. 07.11)<br />
Aspectes que cal considerar<br />
La senyalització té les finalitats<br />
següents:<br />
- Facilitar l'accés a la biblioteca.<br />
- Utilitzar òptimament els espais i serveis<br />
de l'edifici.<br />
- Potenciar l'autonomia en l'accés al<br />
material documental.<br />
Paral·lelament, pot contribuir a la creació<br />
de la identitat visual o "imatge de marca"<br />
de la biblioteca.<br />
La complexitat d'aquesta disciplina es<br />
manifesta tant en la diversitat de missatges<br />
com en la quantitat de punts en<br />
què s'aplica (espais, mobles contenidors<br />
de documents, activitats, informació,<br />
etc.).<br />
Les dificultats s'incrementen si es té en<br />
compte que una part del públic és discapacitada<br />
(persones amb visió reduïda,<br />
etc.).<br />
La senyalització comporta tres fases:<br />
70<br />
Estudi de necessitats.<br />
Traducció a llenguatge visual.<br />
Disseny, execució i instal·lació de<br />
tots els components.<br />
La segona i la tercera fases requereixen<br />
definir els punts següents:<br />
Tipologia gràfica.<br />
Missatge.<br />
Jerarquia.<br />
Caràcter.<br />
Color.<br />
Materials i sistema constructiu.<br />
Col·locació.<br />
Tipologia gràfica<br />
Es parteix dels signes, imatges i paraules<br />
que es transformen, més o menys<br />
reduïts, a l'estat de símbols.<br />
Des d'aquesta òptica, la senyalització<br />
ideal és la que permet a l'ull humà identificar<br />
un símbol o pictograma abans de<br />
llegir o desxifrar el sentit de la paraula o<br />
la imatge.<br />
Atesa la dificultat de trobar símbols<br />
comprensibles per públics heterogenis,<br />
únicament poden utilitzar-se pictogrames<br />
en la senyalització pròpia de l'edifici<br />
(sanitaris, ascensors, etc.), amb un<br />
ventall de simbologia entenedora per<br />
tothom.<br />
Pel que fa a la senyalització temàtica,<br />
inevitablement es requereix un sistema<br />
gràfic que inclogui alguna llegenda.<br />
(Fig. 07.12)<br />
Regles òptiques que s'han de respectar<br />
per facilitar la lectura:<br />
- Dimensió i proporcions que permetin<br />
llegir el missatge d'un sol cop d'ull.<br />
- Alçada de les lletres o de les imatges<br />
en funció de la distància des d'on ha<br />
de ser llegida (de prop d'1 cm d'alçada<br />
per cada metre de distància).<br />
Terminologia:<br />
- Text:<br />
Termes que representin bé els conceptes<br />
que es vol denominar, i que alhora,<br />
dins la correcció, siguin propers al llenguatge<br />
estàndard..<br />
- Fletxes:<br />
Simbologia contundent que no provoqui<br />
dubtes.<br />
- Plànols de planta:<br />
De fàcil comprensió, amb indicadors
que informin del punt de localització de<br />
l'usuari en el plànol respecte a la resta<br />
d'espais.<br />
Missatge<br />
- Clar, concís i entenedor per a tot tipus<br />
de públic.<br />
Un dels principis d'aquesta disciplina<br />
diu que l'excés d'informació anul·la la<br />
informació.<br />
- De lectura ràpida.<br />
- Que provoqui la finalitat desitjada per<br />
l'usuari.<br />
- Que no hi hagi un nombre excessiu de<br />
prohibicions.<br />
Jerarquia<br />
L'usuari d'una biblioteca actua impulsat<br />
per tres motivacions: buscar, identificar i,<br />
finalment, apropiar-se dels documents.<br />
El sistema de senyalització ha de<br />
resoldre gradualment el procés d'aproximació<br />
a la informació.<br />
Caràcter<br />
Hi ha dos tipus de senyalització en funció<br />
del missatge:<br />
- Permanent.<br />
- Transitori o efímer (informació d'activitats,<br />
etc.).<br />
Aquesta característica és determinant en<br />
el disseny i l'execució dels seus components<br />
constructius.<br />
Color<br />
El contrast de colors és una llei òptica<br />
molt utilitzada en senyalització.<br />
Bàsicament n'hi ha de tres tipus:<br />
- Contrast fort: oposició entre clar i fosc.<br />
- Contrast feble: oposició entre tons o<br />
degradats del mateix color.<br />
- Contrast molt feble: oposició entre acabats<br />
mates i brillants del mateix color.<br />
El contrast entre un color determinat i el<br />
seu complementari (per exemple verd<br />
sobre vermell, taronja sobre blau o violeta<br />
sobre groc) és una tècnica molt<br />
emprada en pintura però desaconsellada<br />
en senyalització.<br />
La visió d'un color col·locat sobre el seu<br />
complementari dóna una sensació de<br />
moviment, i aquest fenomen òptic disminueix<br />
la comprensió del text.<br />
En el quadre annex es puntua de major a<br />
menor les millors combinacions entre el<br />
color dels signes i el color de fons:<br />
Signes Fons Puntuació<br />
Negre .................... Groc....................... 5<br />
Negre .................... Blanc...................... 4<br />
Verd fosc ............... Blanc...................... 4<br />
Blau fosc ............... Blanc...................... 4<br />
Vermell .................. Blanc...................... 3<br />
Groc....................... Negre..................... 3<br />
Blanc ..................... Blau........................ 2<br />
Blanc.. ................... Vermell....................1<br />
Vermell................... Groc........................ 1<br />
Hi ha colors que tenen una connotació<br />
implícita que cal tenir en compte.<br />
Per exemple, els vermells signifiquen<br />
perill o prohibició, mentre que els verds<br />
indiquen accés autoritzat.<br />
Materials i sistema constructiu<br />
- Resistents als canvis d'emplaçament,<br />
al vandalisme i, en els casos necessaris,<br />
a la intempèrie.<br />
- Inalterables amb el pas del temps i<br />
amb els canvis de llum i temperatura.<br />
- Materials d'acabat que no produeixin<br />
enlluernaments.<br />
- Tipus de suport i de retolació adaptables<br />
a futurs canvis.<br />
- Sistema constructiu que permeti al<br />
personal bibliotecari afegir nous missatges,<br />
com també canviar-ne el contingut.<br />
Aquesta recomanació és primordial<br />
per a la senyalització normativa i<br />
temàtica. Per tant, els tipus de suport<br />
han de tenir un format i un sistema<br />
de manipulació que faciliti aquesta<br />
tasca amb les eines pròpies de la<br />
biblioteca (retolació amb ordinador,<br />
etc.).<br />
Les solucions rígides provoquen l'aparició<br />
d'una senyalització paral·lela<br />
completament diferent, amb la consegüent<br />
pèrdua de la unitat d'imatge.<br />
71<br />
07.13<br />
Biblioteca Mercè<br />
Rodoreda<br />
(Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Màrius Quintana.
07.14<br />
Biblioteca Pompeu<br />
Fabra (Mataró,<br />
Barcelona).<br />
L’energIa produïda<br />
per la façana<br />
fotovoltàica es<br />
tradueix en un<br />
important estalvi en<br />
el consum energètic<br />
de la biblioteca.<br />
- Sistemes d'instal·lació de la senyalització:<br />
Autoportant.<br />
Penjada.<br />
Grafiada en elements estàtics.<br />
Recolzada en altres elements.<br />
- Tipus de suports més característics:<br />
Banderoles.<br />
Directoris.<br />
Plànols.<br />
Plafons d'anuncis.<br />
Cartells informatius.<br />
Rètols identificadors del fons<br />
temàtic.<br />
Col·locació<br />
Característiques principals:<br />
- Determina els circuits previstos per a<br />
l'usuari.<br />
- Tradueix implícitament les decisions<br />
del servei bibliotecari en termes de<br />
col·leccions, accés a les matèries, política<br />
d'acolliment i forma de projectar els<br />
recursos posats a disposició del públic.<br />
Recomanacions bàsiques:<br />
- Visible:<br />
Localitzada dins el camp visual dels<br />
usuaris:<br />
- Alçada adequada al tipus d'usuari.<br />
- Emplaçada en relació amb el moviment<br />
natural (a la dreta quan es travessa<br />
un dintell, al costat de l'obertura<br />
de les fulles de porta, etc.).<br />
(Fig. 07.13)<br />
Sense obstruccions visuals produïdes<br />
per elements arquitectònics i mobiliari<br />
(pilars, llumemeres, prestatgeries,<br />
etc.).<br />
72<br />
Orientació que no provoqui l'enlluernament<br />
provinent de les obertures exteriors.<br />
- Ben il·luminada.<br />
- Situada estratègicament al lloc en què<br />
sorgeix el dubte.<br />
Possibles localitzacions:<br />
- Sostre, paviment o altres paraments<br />
horitzontals.<br />
- Paraments verticals.<br />
- Mobiliari (penjada, intercalada entre els<br />
documents, recolzada, etc.).<br />
SOSTENIBILITAT I MANTENIMENT<br />
Durada dels edificis<br />
Els elements constructius experimenten<br />
variacions de les seves característiques<br />
fonamentals, sia en les formes inicials<br />
sia en l'estructura fisicoquímica, i perden<br />
tard o d'hora les seves prestacions<br />
inicials.<br />
Període de temps que es pot esperar de<br />
la vida útil d'un edifici:<br />
Element<br />
- Vida útil del cos de l'edifici<br />
- Estructura portant<br />
- Elements bàsics de la<br />
façana<br />
- Elements més febles de la<br />
façana (tancaments, persianes,<br />
etc.)<br />
- Instal·lacions<br />
- Teles impermeables de les<br />
cobertes<br />
- Pintures i vernissos<br />
Vida útil<br />
com a mínim<br />
100 anys<br />
ha de durar tant<br />
com l'edifici<br />
han de durar tant<br />
com l'edifici<br />
de 25 a 50 anys<br />
de 10 a 25 anys<br />
de 10 a 15 anys<br />
de 5 a 10 anys<br />
Les causes de degradació es troben en<br />
diferents fases del procés constructiu.<br />
A continuació se'n detallen els percentatges:<br />
- Projecte 40%<br />
- Fabricació dels materials 15%<br />
- Posada en obra 35%<br />
- Manteniment 10%<br />
Aquests estudis estadístics, elaborats per<br />
diverses entitats interessades en el control<br />
i la prevenció de riscos (principalment<br />
les companyies asseguradores), determinen<br />
que el 75% dels casos de degradació<br />
es produeixen per errors dels professionals<br />
de l'<strong>arquitectura</strong>, repartits en
parts quasi iguals entre els qui conceben<br />
l'edifici (40%) i els qui el materialitzen<br />
(35%).<br />
Els factors que redueixen les expectatives<br />
de durabilitat són els següents:<br />
- Prioritat en la reducció de costos, el<br />
confort i aspectes purament estètics,<br />
que ha generat nous sistemes constructius<br />
amb resultats incerts en la seva<br />
durabilitat.<br />
- Aparició progressiva d'una producció<br />
industrial cada cop més innovadora<br />
que deixa antiquades solucions molt<br />
abans de la seva degradació física.<br />
- Més velocitat en el canvi de gustos i<br />
costums que no pas en l'adaptabilitat<br />
dels edificis.<br />
Ens dirigim a una reducció del cicle<br />
construcció-demolició. Per tant, el futur<br />
ens porta a una nova manera de construir<br />
en la qual l'aspecte "reciclable" és<br />
un valor en alça, mentre que l'aspecte<br />
"durable" va a la baixa.<br />
Sostenibilitat<br />
S'entén per sostenible tot allò que es por<br />
aguantar, és a dir, que hi ha un equilibri<br />
entre dos actes: el primer consisteix a<br />
pensar, planificar o desitjar, i el segon, a<br />
materialitzar i garantir que es compleixen<br />
les condicions objectives i subjectives<br />
inicials.<br />
La capacitat limitada del nostre planeta<br />
i la forta incidència que en aquest àmbit<br />
té el sector de la construcció estan<br />
comportant canvis que modifiquen<br />
substancialment els sistemes actuals<br />
de treball.<br />
L'impacte que la construcció d'un edifici<br />
té sobre el medi ambient es pot analitzar<br />
des dels punts següents:<br />
- Implantació i integració en l'entorn.<br />
- Impacte dels materials sobre el medi<br />
ambient durant el procés d'extracció,<br />
processament i fabricació, vida útil i reciclatge<br />
o eliminació.<br />
- Influència del disseny arquitectònic en el<br />
comportament de l'edifici al llarg de la<br />
seva vida útil.<br />
- Consum energètic, tant en la construcció<br />
com en l'ús. (Fig. 07.14 i 07.15)<br />
Des dels últims anys s'està manifestant<br />
un elevat interès perquè el sector de la<br />
construcció evolucioni de manera respectuosa<br />
amb el medi ambient.<br />
La manca de normativa en aquest camp<br />
fa necessària la intervenció del promotor<br />
públic com a impulsor de noves pràctiques<br />
constructives més sostenibles<br />
incorporades en tot el procés: des de la<br />
promoció fins a la desconstrucció.<br />
Estratègies per a una<br />
<strong>arquitectura</strong> sostenible<br />
Han d'aplicar-se en les fases següents:<br />
Programa.<br />
Implantació.<br />
Projecte.<br />
Posada en obra.<br />
Manteniment.<br />
Programa<br />
Un equipament sostenible, tant en l'execució<br />
de l'edifici com en la vida útil del<br />
servei, ha de programar-se amb els criteris<br />
següents:<br />
- Donar resposta a les necessitats reals<br />
de la propietat.<br />
- Construir un edifici rentable, amb un<br />
equilibri entre el cost inicial i el cost de<br />
manteniment durant la vida útil, i amb<br />
una gestió que requereixi el mínim de<br />
recursos financers i humans.<br />
- Incloure una previsió dels costos d'inversió<br />
i de manteniment tant de l'edifici<br />
com del servei bibliotecari.<br />
Implantació<br />
Respecte al medi natural.<br />
Projecte<br />
Concepció:<br />
- Edifici expositor de l'activitat per la qual<br />
es construeix.<br />
-· Versatilitat que permeti l'evolució en el<br />
temps.<br />
73<br />
07.15<br />
Biblioteca Pompeu<br />
Fabra (Mataró,<br />
Barcelona).<br />
Façana fotovoltàica.
07.16<br />
Biblioteca Joan Triadú<br />
(Vic, Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Bosch - Cuspinera<br />
Associats.<br />
Les característiques<br />
de l’edifici, amb una<br />
teulada que cobreix<br />
un antic claustre,<br />
feien aconsellable<br />
il.luminar-lo des de la<br />
part mès alta. La dificultat<br />
d’accedir als<br />
carrils d’il.luminació es<br />
soluciona amb un sistema<br />
motoritzat que<br />
els desplaça fins al<br />
nivell del paviment.<br />
- Accessibilitat a les seves parts o materials<br />
més susceptibles de degradar-se.<br />
Forma:<br />
- Edificis que no requereixin gaires hores<br />
d'il·luminació artificial i de climatització<br />
per mantenir un ambient uniforme i<br />
constant.<br />
Des d'aquesta òptica, l'edifici cúbic és<br />
l'opció òptima per reduir la superfície<br />
dels tancaments exteriors, ja que la<br />
relació entre la superfície de paraments<br />
verticals i coberta i la superfície del sòl<br />
és mínima.<br />
Façanes:<br />
- Relació equilibrada entre les obertures<br />
exteriors i els paraments massissos per<br />
afavorir l'estalvi energètic. Les finestres<br />
faciliten la sortida de calor a l'hivern i<br />
l'entrada de calor a l'estiu.<br />
- Incorporació de proteccions per donar<br />
ombra a les obertures, de manera que<br />
es redueixi la penetració de la llum<br />
solar en els mesos càlids, i que es limitin<br />
les necessitats de refrigeració<br />
durant l'estiu.<br />
- Previsió del sistema de neteja de les<br />
finestres. Els edificis hermètics o amb<br />
obertures inaccessibles obliguen a contractar<br />
la neteja a empreses especialitzades.<br />
El cost econòmic que representa<br />
es reflecteix en moltes ocasions,<br />
sobretot en edificis públics, en manca<br />
de netedat.<br />
- Tractament dels murs que garanteixin<br />
la inèrcia tèrmica. L'aïllament tèrmic en<br />
les noves construccions i els gruixos<br />
dels murs en edificis existents ajuden a<br />
mantenir la temperatura interior.<br />
Materials:<br />
- Adequació al pressupost.<br />
74<br />
- Capacitat per durar en les condicions<br />
previstes de manteniment i en la possibilitat<br />
de la seva reparació.<br />
- Indicació de les condicions de subministrament<br />
en les quals els materials<br />
han d'arribar a l'obra (tipus d'embalatge,<br />
accessoris que han de portar, etc.) i<br />
de les condicions d'emmagatzematge a<br />
l'obra fins al moment d'utilitzar-los.<br />
- Tipus de materials:<br />
- A l'exterior, impermeables a les condicions<br />
externes i permeables de l'interior<br />
a l'exterior.<br />
- A l'interior, acabats de colors clars i<br />
llisos en parets i sostres per permetre<br />
una millor difusió de la llum.<br />
- Predomini dels materials reciclats o<br />
de fàcil reciclatge (ferro, alumini,<br />
ceràmica, fusta, pedra, vidre, etc.).<br />
Sistemes constructius:<br />
- Coneixement del clima del lloc per<br />
definir els sistemes constructius.<br />
L'aigua i els canvis de temperatura són<br />
les constants que acompanyen pràcticament<br />
totes les causes de degradacions.<br />
- Cautela en l'estudi dels detalls constructius:<br />
han d'estar pensats amb l'òptica<br />
de la posterior execució.<br />
- Assessorament exhaustiu en l'elecció<br />
de les solucions constructives:<br />
- Evitar les solucions innovadores on<br />
hi hagi evidències de degradacions<br />
força més prematures que les que es<br />
produeixen en una construcció tradicional.<br />
- Tenir en compte l'elevat cost de la<br />
mà d'obra en el moment de definir<br />
determinades solucions. Així, des<br />
del punt de vista de conservació i<br />
manteniment, un plafó d'acabat és
més recomanable que un envà<br />
enguixat i pintat.<br />
- Trobar l'equilibri entre l'experiència<br />
real a llarg termini, l'experimentació<br />
ràpida al laboratori i l'aplicació de<br />
tots els coneixements disponibles.<br />
En els procediments constructius i<br />
materials habituals, l'observació sistemàtica<br />
del comportament és un<br />
mètode imprescindible per prendre<br />
mesures preventives de la degradació<br />
futura.<br />
En el cas de les innovacions, solament<br />
és possible saber si un nou<br />
procediment és realment durador<br />
quan ha transcorregut un període de<br />
temps superior a una dècada o<br />
dues.<br />
Els laboratoris dedicats al desenvolupament<br />
de nous productes s'han<br />
dedicat a elaborar mètodes d'assaig<br />
que reprodueixen a major velocitat<br />
les accions que degraden els materials,<br />
però cap estudi pot preveure<br />
totalment la complexitat real del<br />
comportament a llarg termini, i molts<br />
materials avalats per laboratoris han<br />
sofert envelliments prematurs greus.<br />
- Sistemes pensats per a la futura desconstrucció,<br />
que es puguin desmuntar<br />
fàcilment i permetin al màxim el reciclatge<br />
dels seus components (estructura<br />
fixada amb cargols, materials sense<br />
revestir, divisions interiors en sec, etc.).<br />
Control energètic:<br />
L'energia és un aspecte clau de la sostenibilitat.<br />
Atès que el 50% del consum<br />
energètic dels països occidentals es<br />
registra en els edificis, s'ha de pensar en<br />
millorar la seva eficiència energètica.<br />
En el moment de determinar la inversió<br />
òptima en matèria d'estalvi energètic, no<br />
s'ha de considerar únicament el mercat i<br />
els seus mecanismes.<br />
A banda del preu relativament baix dels<br />
combustibles, hi ha altres criteris que<br />
estan associats a consideracions<br />
mediambientals i a una nova sensibilitat<br />
dels consumidors.<br />
Tot això s'ha de reflectir a Europa en<br />
una regulació més estricta de la construcció,<br />
entre altres mesures de caràcter<br />
polític encaminades a garantir que els<br />
Estats membres de la UE compleixin els<br />
compromisos subscrits en tractats internacionals<br />
per limitar l'emissió dels gasos<br />
responsables de l'efecte hivernacle.<br />
Una <strong>arquitectura</strong> sostenible ha d'aprofitar<br />
els recursos energètics ambientals i<br />
les variacions estacionals i diàries de<br />
l'exterior per tal de reduir la dependència<br />
de sistemes mecànics i elèctrics.<br />
Mesures d'estalvi energètic:<br />
- Edificis ben aïllats.<br />
- Sistemes de control de l'elevada exposició<br />
solar.<br />
- Tècniques naturals de refrigeració.<br />
- Incorporació d'energies renovables.<br />
- Il·luminació i ventilació naturals.<br />
- Il·luminació artificial de baix consum.<br />
- Instal·lació d'aigua calenta en els<br />
espais estrictament necessaris.<br />
- Sistemes d'estalvi del consum d'aigua<br />
(utilització de l'aigua de pluja i les<br />
aigües grises per a les cisternes dels<br />
vàters i per al reg dels espais exteriors,<br />
temporitzadors en les aixetes, mecanismes<br />
de regulació del consum als<br />
vàters, etc.).<br />
- Altres mesures:<br />
- Control centralitzat amb mitjans informàtics.<br />
- Disseny d'un sistema d'avaluació<br />
dels resultats que permeti millorar les<br />
futures actuacions.<br />
- Programes formatius per als treballadors<br />
i els usuaris perquè coneguin<br />
els sistemes d'estalvi utilitzats, com<br />
també la manera de controlar els<br />
consums i millorar l'eficiència de les<br />
instal·lacions. La participació activa<br />
és indispensable per assolir els<br />
objectius mediambientals plantejats.<br />
- Incorporació a l'edifici de visualitzadors<br />
en temps real del consum energètic<br />
per mostrar als usuaris la repercussió<br />
de la seva actuació en aquest<br />
consum.<br />
Posada en obra<br />
- Recepció dels materials en funció de<br />
les especificacions del projecte.<br />
Mitjançant el control de qualitat, s'han<br />
de rebutjar els que poden ser susceptibles<br />
o causants de degradacions.<br />
- Seguiment exhaustiu de les solucions<br />
constructives. Petits problemes d'execució<br />
poden deixar sense efecte els<br />
millors detalls constructius.<br />
Manteniment<br />
En els últims anys s'han elaborat estudis<br />
que certifiquen la càrrega econòmica<br />
relacionada amb el manteniment<br />
continuat:<br />
75
- El 30% dels problemes es poden evitar<br />
amb operacions preventives.<br />
- A mitjà termini és més econòmic invertir<br />
en manteniment que no pas reparar<br />
els desperfectes provocats per la seva<br />
inexistència.<br />
- A llarg termini els costos de manteniment<br />
superen el cost inicial de l'obra.<br />
Avantatges de plantejar-lo des del<br />
començament del procés:<br />
- Elecció de materials i sistemes constructius<br />
amb criteris de qualitat i durabilitat<br />
per sobre del valor econòmic.<br />
- Rebuig dels sistemes sofisticats per<br />
efectuar la neteja i el manteniment.<br />
(Fig. 07.16)<br />
- Elaboració d'un "programa" amb les<br />
instruccions d'ús i de manteniment<br />
adequades.<br />
- Establiment d'un pressupost anual de<br />
manteniment.<br />
Marc legal i normatiu:<br />
- Diferents lleis i reglaments coincideixen<br />
en els aspectes següents:<br />
- El contractista ha d'encarregar-se de<br />
la conservació de les obres durant el<br />
període de garantia.<br />
- El propietari d'un bé està obligat a<br />
conservar-lo i millorar-lo.<br />
- La Llei de l'habitatge (Llei 24/1991)<br />
introdueix l'obligatorietat del promotor<br />
de lliurar a la propietat el "llibre de l'edifici".<br />
Aquest document inclou un "programa<br />
de manteniment", elaborat per<br />
un tècnic competent.<br />
- El Reglament d'obres, activitats i serveis<br />
dels ens locals (Decret 179/1995)<br />
diu que l'administració pot exigir, com a<br />
document annex al projecte d'una obra<br />
nova, reforma o gran reparació, un<br />
estudi econòmic i administratiu sobre el<br />
règim d'utilització, incloent-hi els costos<br />
d'explotació i de manteniment.<br />
El "llibre de l'edifici"<br />
Es tracta d'un document que pot tenir<br />
l'estructura següent:<br />
- Quadern de registre:<br />
- Dades del promotor, constructor, tècnics,<br />
industrials, proveïdors, empreses<br />
subministradores, etc.<br />
- Registre d'incidències:<br />
Operacions de manteniment que<br />
siguin executades per especialistes o<br />
tècnics qualificats.<br />
- Arxiu de documents:<br />
- Llicències, certificat final d'obra,<br />
76<br />
escriptures, garanties, pòlisses d'assegurances,<br />
contractes de subministraments,<br />
etc.<br />
- Prospectes sobre l'ús i el manteniment<br />
fets pels fabricants o instal·ladors de<br />
components de l'edifici.<br />
- Programa de manteniment:<br />
- Plànols "as built".<br />
- Instruccions d'ús.<br />
- Instruccions de manteniment.<br />
Recomanacions generals<br />
- Complir totes les prescripcions.<br />
La legislació actual fa obligatòria la<br />
revisió de diverses parts de l'edifici.<br />
En aquests casos, l'incompliment pot<br />
comportar la interrupció del servei proporcionat<br />
per la instal·lació.<br />
Altres indicacions poden ser vinculants<br />
des del punt de vista legal, principalment<br />
quan requereixen la intervenció<br />
de les companyies d'assegurances.<br />
En els casos més greus, si es produeixen<br />
accidents, hi pot haver repercussions<br />
importants pel que fa a la responsabilitat<br />
civil.<br />
- Contractar alguna empresa especialitzada<br />
que pugui fer un manteniment<br />
general de tot l'edifici per tal d'assegurar<br />
una gestió més senzilla.<br />
- Actualitzar el "llibre de l'edifici" quan es<br />
produeixen canvis en qualsevol dels<br />
seus components.<br />
Plànols “as built”<br />
Durant el procés de l'obra es produeixen<br />
generalment modificacions respecte al<br />
projecte executiu original. Per tant, s'ha<br />
d'elaborar una nova documentació gràfica<br />
sobre l'estat real de l'obra construïda.<br />
Aquesta documentació ha d'incidir en els<br />
aspectes que poden repercutir en l'ús i<br />
manteniment de l'edifici:<br />
- Càlcul real de l'estructura amb indicació<br />
de les sobrecàrregues previstes per<br />
a cada zona.<br />
- Localització exacta dels passos de les<br />
instal·lacions.<br />
- Detalls constructius més significatius.<br />
Instruccions d'ús<br />
S'especifica el tracte que els usuaris han<br />
de donar a l'edifici, amb les indicacions<br />
següents:<br />
- Ús i funcionament:<br />
- Característiques de l'edificació que<br />
delimiten el seu ús.<br />
- Instruccions que els usuaris han de
seguir per donar a l'edifici un ús i funcionament<br />
adequats.<br />
- Relació de les petites operacions de<br />
manteniment que, per la seva senzillesa,<br />
poden fer els mateixos usuaris<br />
sense necessitar la intervenció d'especialistes<br />
o de tècnics.<br />
Es desenvolupa en capítols: càrregues<br />
admeses, estructura, cobertes,<br />
portes i finestres, envans i sostres,<br />
pintures i vernissos, instal·lacions<br />
d'aigua, gas i electricitat, sanejament,<br />
climatització, ascensors, instal·lacions<br />
de protecció contra incendis, etc.<br />
- Neteja domèstica:<br />
Recomanacions per a una neteja eficaç<br />
i econòmica, amb indicacions dels productes<br />
adequats.<br />
S'especifica per elements: envans, sostres,<br />
paviments, portes i finestres, sanitaris,<br />
mecanismes, instal·lacions, etc.<br />
- Evacuació i accions en cas d'emergència:<br />
Es donen instruccions sobre el comportament<br />
que els ocupants d'un edifici<br />
han de tenir si es produeix una emergència:<br />
incendi, gran nevada, pedregada,<br />
vendaval, riuada, fuita de gas o<br />
aigua, explosió o qualsevol altre accident.<br />
Instruccions de manteniment<br />
Conté les operacions de caràcter bàsicament<br />
preventiu que s'han de fer perquè<br />
l'edifici es conservi en bones condicions<br />
d'ús i funcionament.<br />
Finalitats:<br />
- Evitar que es produeixin desperfectes<br />
que ocasionin algun perill.<br />
- Evitar que s'espatllin o es desgastin<br />
components.<br />
- Reduir despeses.<br />
La prevenció d'un desperfecte és<br />
menys costosa que la reparació dels<br />
danys que pot produir.<br />
- Revisar l'edificació per veure si han<br />
aparegut patologies en punts amagats.<br />
Es divideixen en cinc parts:<br />
- Manteniment a càrrec dels usuaris:<br />
Operacions de manteniment que per la<br />
seva senzillesa, normalment van a<br />
càrrec dels usuaris.<br />
S'especifica per elements: terrasses,<br />
cobertes, ferramentes, persianes, elements<br />
estructurals superficials, etc.<br />
- Manteniment a càrrec dels operaris:<br />
Operacions que han de fer periòdicament<br />
els operaris professionals amb<br />
independència de les incidències que<br />
s'hagin produït.<br />
A més de les obligades per les disposicions<br />
legals, se'n poden prescriure d'altres<br />
que la direcció facultativa consideri<br />
oportunes.<br />
- Inspeccions tècniques generals:<br />
Executades per tècnics qualificats,<br />
tenen com a finalitat conèixer l'estat<br />
general de l'edificació.<br />
S'ha de posar un èmfasi especial en<br />
l'estructura, la coberta, els tancaments<br />
exteriors, el sistema d'evacuació<br />
i les instal·lacions.<br />
Finalitats de les inspeccions:<br />
- Prescriure les reparacions dels elements<br />
en mal estat.<br />
- Determinar noves instruccions d'ús i<br />
funcionament.<br />
- Modificar el manteniment de l'edificació<br />
segons el seu desgast o de<br />
les reformes fetes.<br />
- Fer recomanacions sobre la rehabilitació<br />
o modernització de determinats<br />
components.<br />
Freqüència recomanada:<br />
- Primera inspecció de 2 a 3 anys.<br />
Executada preferiblement pels<br />
mateixos tècnics que les han dirigit.<br />
- Inspeccions següents cada 10 anys.<br />
- Inspeccions extraordinàries per revisar<br />
punts concrets que requereixin<br />
un seguiment especial.<br />
- Reposicions:<br />
Cal determinar els elements de l'edificació<br />
que s'han de reposar perquè<br />
tenen una vida útil curta.<br />
- Manteniment en cas d'incidència:<br />
Mesures que cal prendre en cas d'incendi,<br />
fuita d'aigua, aparició d'esquerdes,<br />
fissures, humitats o qualsevol<br />
altra patologia o avaria.<br />
SEGURETAT<br />
Les biblioteques, com a edificis públics<br />
en què s'exposa un material de gran<br />
valor, han de garantir la seguretat sota<br />
tres òptiques diferents:<br />
Col·leccions.<br />
Usuaris.<br />
Edifici.<br />
77
Col·leccions<br />
La seguretat de les col·leccions ha sigut<br />
sempre una gran preocupació de les<br />
biblioteques.<br />
Antigament, la major part del fons estava<br />
constituït per documents valuosos que<br />
calia conservar i es requeria una vigilància<br />
més individualitzada per la inexistència<br />
de sistemes de control electrònic.<br />
El moment actual està marcat per<br />
aspectes més complexos:<br />
- La gran afluència de públic, la multiplicació<br />
de documents en diferents<br />
suports i la manca de recursos humans<br />
per efectuar un control requereixen sistemes<br />
sofisticats, i no sempre encertats,<br />
per evitar o dissuadir el robatori i<br />
el maltractament dels documents.<br />
- El material incunable de diversos tipus<br />
de biblioteca exigeix un control específic.<br />
En la majoria dels casos consisteix<br />
a individualitzar la consulta mitjançant<br />
carnets especials o bé realitzantla<br />
en espais reservats.<br />
- Les biblioteques de lliure accés amb<br />
material renovable presenten una problemàtica<br />
molt relacionada amb el<br />
moment en què vivim. La majoria de<br />
les col·leccions no tenen un valor econòmic<br />
excessiu per si mateixes. En<br />
canvi, el problema rau en la complicació<br />
burocràtica que representa renovar<br />
material robat o malmès.<br />
La solució per evitar el robatori consisteix<br />
a equipar l'accés amb un sistema de<br />
detecció electrònic.<br />
Aquesta solució exigeix la incorporació<br />
de bandes magnètiques o circuits electrònics<br />
als documents, amb la consegüent<br />
complicació i encariment de la<br />
gestió del servei bibliotecari.<br />
Usuaris<br />
Pel fet de tractar-se d'un edifici de lliure<br />
accés, es fa necessari un control del<br />
públic. Les activitats d'una biblioteca, amb<br />
usuaris de diferents edats i condició, no<br />
han de quedar interferides per situacions<br />
de vandalisme, d'excessiu soroll o de<br />
comportaments extrems.<br />
Edifici<br />
La normativa vigent sobre accessibilitat i<br />
protecció contra incendis resol els<br />
aspectes relacionats amb la seguretat<br />
de l'usuari a l'interior de qualsevol edifici.<br />
78<br />
Tot i així, no és estrany trobar-se amb<br />
biblioteques que no han actualitzat els<br />
sistemes de seguretat a la normativa<br />
actual, i d'altres que han interpretat<br />
aquesta normativa amb escasses<br />
garanties.<br />
Les eines arquitectòniques per pal·liar la<br />
seguretat contra els robatoris i el vandalisme<br />
són les següents:<br />
- Vestíbul únic:<br />
Limita el nombre de sistemes de detecció,<br />
permet la lliure circulació per l'interior<br />
de la biblioteca i concentra en un<br />
sol espai l'entrada i la sortida dels<br />
usuaris.<br />
- Organització oberta i diàfana dels<br />
espais.<br />
- Localització estratègica dels taulells<br />
d'atenció:<br />
Facilita la vigilància de la majoria de<br />
zones de la biblioteca amb un mínim<br />
de personal de control.<br />
La paraula "llibertat" és la que li sorgeix<br />
espontàniament a un usuari quan qualifica<br />
la seva biblioteca ideal. Llibertat de<br />
circular, de llegir, de consultar. Tot això<br />
ho desitja fer quan vulgui, com vulgui i<br />
tot el temps que vulgui.<br />
També vol sentir-se, a les zones de lectura,<br />
còmode i protegit de les agressions<br />
i de les indiscrecions.<br />
Els espais han d'esdevenir fluids, han de<br />
permetre la deambulació i la descoberta<br />
fortuïta, però no han de ser espais<br />
impersonals en què un es trobi perdut.<br />
Aquestes coses i moltes més s'aconsegueixen<br />
amb el compliment dels criteris<br />
bàsics esmentats anteriorment, criteris<br />
de vegades contradictoris i que lògicament<br />
són impossibles de reunir en un<br />
sol edifici.<br />
Seguretat, flexibilitat, fluïdesa, intimitat,<br />
afluència de públic, silenci, proximitat<br />
de les col·leccions.<br />
A l'arquitecte se li demana la quadratura<br />
del cercle. Però el seu criteri li ajudarà<br />
a discernir la importància d'uns conceptes<br />
per sobre d'altres en cada situació<br />
i cada casuística determinades.
EMPLAÇAMENT.<br />
CRITERIS DE LOCALITZACIÓ<br />
Hi ha tres qüestions inicials relacionades<br />
amb la construcció d'una biblioteca:<br />
Per a quin tipus de públic serà?<br />
Quins serveis oferirà?<br />
Quin és el millor lloc per emplaçar-la?<br />
La biblioteca és una peça bàsica en el<br />
disseny urbà i constitueix un centre d'atracció<br />
molt important que s'ha d'emplaçar<br />
i planificar dins una concepció global<br />
de la ciutat.<br />
La tria de l'emplaçament està sotmesa a<br />
condicionaments complexos que excedeixen<br />
la capacitat d'intervenció de l'arquitecte.<br />
La seva funció serà la materialització<br />
i la resolució formal de la relació<br />
entre l'emplaçament i l'usuari.<br />
L'encert de l'emplaçament potenciarà<br />
tots els aspectes positius d'aquest equipament<br />
sobre la comunitat o, en cas<br />
contrari, limitarà la seva capacitat de<br />
servei.<br />
ANÀLISI DEL CONTEXT URBÀ<br />
El diàleg entre l'edifici i la ciutat és fonamental,<br />
no tan sols des del punt de vista<br />
de la creació de l'espai urbà i arquitectònic,<br />
sinó també des de l'acompliment del<br />
servei que la biblioteca ha de prestar als<br />
ciutadans.<br />
El primer pas és analitzar els aspectes<br />
següents:<br />
Població:<br />
- Perímetre d'influència de la futura<br />
biblioteca.<br />
- Importància demogràfica.<br />
- Sistemes d'ocupació de la ciutat:<br />
Anàlisi del context urbà<br />
Criteris d'elecció de l'emplaçament<br />
Requeriments del solar<br />
El cas de les biblioteques públiques<br />
El cas de les biblioteques universitàries<br />
Conclusions<br />
79<br />
08.01<br />
Biblioteca Regional<br />
de Murcia (Múrcia).<br />
Arquitecte:<br />
José M. Torres<br />
Nadal.<br />
08
08.02<br />
Biblioteca del Born<br />
(Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Rafael de Cáceres<br />
i Enric Soria.<br />
L’emplaçament de la<br />
biblioteca respon a<br />
un programa de<br />
dinamització de la<br />
zona que<br />
disposa d’altres<br />
equipaments.<br />
Centralitat:<br />
està situat en el<br />
centre urbà, polític i<br />
cultural de la ciutat.<br />
Accessibilitat:<br />
transport públic,<br />
sistema peatonal<br />
fluid i places<br />
d’aparcament.<br />
08.03<br />
Biblioteca del Born<br />
(Barcelona).<br />
Secció transversal.<br />
permanent, de cap de setmana, estacional,<br />
etc.<br />
- Perspectives de desenvolupament:<br />
creació de nous barris, regeneració<br />
de nuclis existents, etc.<br />
- Estructura socioprofessional, piràmides<br />
d'edat i evolució prevista.<br />
- Mobilitat.<br />
Condicions climàtiques.<br />
Localització de la ciutat respecte als<br />
seus voltants:<br />
Capital comarcal, ciutat integrada en<br />
una àrea metropolitana, ciutat<br />
satèl·lit, unitat urbana aïllada, etc.<br />
Morfologia urbana: concèntrica, en<br />
corredor, polinuclear, etc.<br />
Geografia física:<br />
Orografia pronunciada, ciutat distribuïda<br />
en diferents nivells topogràfics,<br />
barreres naturals (barrancs, rius,<br />
etc.), barreres artificials (autopistes,<br />
ferrocarrils, etc.), etc.<br />
Tipologia de l'edificació: barris antics,<br />
edificació degradada, habitatges<br />
col·lectius o de baixa densitat, etc.<br />
Sistemes d'ocupació del sòl:<br />
Barris dormitori, grans zones comercials<br />
i de negocis, espais verds, articulació<br />
dels eixos de comunicació, etc.<br />
80<br />
Sistemes de comunicacions amb el<br />
territori.<br />
Organització dels transports: transport<br />
públic, aparcaments, hàbits d'utilitzar<br />
el transport privat, temps de<br />
desplaçament, etc.<br />
Situació dels principals equipaments<br />
educatius, socials i culturals.<br />
CRITERIS D'ELECCIÓ DE<br />
L'EMPLAÇAMENT<br />
La freqüència d'ús d'un espai urbà és,<br />
principalment, un fet lligat a la multiplicitat<br />
i diversitat d'equipaments, a la configuració<br />
del conjunt urbà i a l'articulació<br />
dels mitjans de transport.<br />
Tot i així, molts estudis certifiquen que<br />
un servei bibliotecari amb espais acollidors,<br />
una col·lecció rica, horari ampli,<br />
personal competent i voluntat de resoldre<br />
les necessitats dels usuaris tindrà un<br />
públic disposat a desplaçar-se més enllà<br />
dels cànons lògics de comoditat.<br />
L'emplaçament s'ha d'analitzar a partir<br />
dels criteris següents:<br />
Característiques urbanes.<br />
Accessibilitat.<br />
Atractiu.<br />
Característiques urbanes<br />
- Al contrari que altres equipaments<br />
culturals, com els teatres o els<br />
museus, que tenen una utilització<br />
puntual, la biblioteca té una afluència<br />
regular de públic. Per tant, en termes<br />
d'urbanisme funcional, hi ha una clara<br />
relació entre la freqüència d'ús i la<br />
localització en la ciutat.<br />
(Fig. 08.02 i 08.03)
- La coexistència amb altres equipaments<br />
col·lectius constitueix a priori<br />
una implantació privilegiada. Tot i així,<br />
la decisió de construir una biblioteca<br />
pot ser el començament d'altres polítiques<br />
més generals:<br />
- Rehabilitació de barris.<br />
- Activació de nuclis desproveïts d'equipaments<br />
col·lectius.<br />
- Regeneració de teixits urbans.<br />
- Actuacions integrades.<br />
(Fig. 08.04, 08.05 i 08.06)<br />
- Distribució dels centres d'interès al<br />
conjunt de la ciutat.<br />
- La necessitat o la conveniència d'emplaçar<br />
una biblioteca en espais molt<br />
sorollosos, molt condicionats per grans<br />
xarxes de comunicacions o molt freqüentats<br />
requerirà una resolució arquitectònica<br />
que accentuï la transició<br />
entre els espais agressius exteriors i un<br />
ambient interior més acollidor.<br />
- Quan la manca de solars obliga a instal·lar-la<br />
en un edifici en què es desenvolupen<br />
altres activitats, caldrà valorar<br />
els avantatges i els inconvenients de la<br />
coexistència de funcions.<br />
Si es tracta d'un edifici d'equipaments, i<br />
per simplificar la gestió, pot ser més<br />
convenient concertar una cooperació<br />
de serveis, que no pas una polivalència<br />
dels espais.<br />
Accessibilitat<br />
Proximitat<br />
Nombrosos especialistes estimen que el<br />
temps emprat per arribar a peu a la<br />
biblioteca no hauria de sobrepassar els<br />
20 minuts, que traduït en distàncies es<br />
converteix en un radi d'influència directa<br />
situat entre els 700 i els 1.200 m.<br />
Aquest valor cal corregir-lo en cada situació<br />
concreta. L'existència de barreres físiques<br />
en el trajecte obligarà a disminuir el<br />
radi. Inversament, la proximitat de parades<br />
de transport públic i d'aparcaments<br />
ampliarà notablement el radi d'influència<br />
real de la biblioteca.<br />
Analitzar la proximitat de la biblioteca és,<br />
doncs, examinar la forma com se situa<br />
respecte al lloc on es desenvolupa la vida<br />
quotidiana dels diferents públics:<br />
- Àrees de negocis:<br />
Diverses enquestes donen una resposta<br />
positiva a la possibilitat d'usar la<br />
biblioteca sense necessitat de modificar<br />
l'hàbit quotidià del treball.<br />
Tot i així, hi ha el risc que quedin relegades<br />
a un públic massa específic<br />
quan aquestes àrees estan poc relacionades<br />
amb la ciutat.<br />
- Centres culturals.<br />
- Centres d'ensenyament.<br />
- Zones amb gran densitat d'habitatges.<br />
- Zones comercials:<br />
En el cas de les biblioteques públiques,<br />
un ampli ventall de públic adult valora<br />
positivament la proximitat de les àrees<br />
comercials.<br />
El veïnatge amb uns espais molt freqüentats<br />
potencia l'accés d'usuaris de<br />
diferents grups socials.<br />
Com a factor negatiu, hi ha qui interpreta,<br />
amb aquest emplaçament, que<br />
s'ofereix una imatge massa comercial<br />
del producte.<br />
Transports públics<br />
La biblioteca ha de ser fàcilment accessible<br />
a les persones que integren el seu<br />
àmbit d'acció. En funció del tipus de<br />
biblioteca, i sobretot a les grans ciutats,<br />
és primordial que estigui a prop de les<br />
principals parades de transport públic.<br />
Transport privat<br />
El transport privat va lligat a la necessitat<br />
de preveure àrees d'estacionament<br />
de cotxes, motos i bicicletes.<br />
La previsió de places d'aparcament en<br />
un centre urbà provoca greus dificultats,<br />
tant per la tria d'un solar amb<br />
dimensions adequades com pel valor<br />
econòmic que representa.<br />
La reserva d'un espai per a un aparcament<br />
exterior repercuteix en el preu del<br />
solar, i la construcció d'un aparcament<br />
subterrani incrementa considerablement<br />
el cost de l'edifici. Per tant, únicament<br />
s'haurà de considerar aquest requeriment<br />
quan la ciutat no disposi d'una<br />
xarxa adequada de transport públic.<br />
La emplaçament de la biblioteca en<br />
àrees comercials o de negocis que disposen<br />
d'aparcament permet reservar<br />
diverses places i rendibilitzar la inversió.<br />
La previsió de places dependrà també<br />
del caràcter de la biblioteca.<br />
Les biblioteques públiques de barri,<br />
adreçades a un públic que viu principalment<br />
als voltants de l'equipament, no<br />
tenen les mateixes necessitats que una<br />
biblioteca central o nacional, adreçades<br />
a tots els habitants de la localitat.<br />
81
08.04<br />
Biblioteca pública<br />
(Torrelles de<br />
Llobregat, Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Jordi Navarro.<br />
La construcció de la<br />
biblioteca és el punt<br />
de partida de<br />
l’ordenació d’una<br />
important àrea del<br />
centre urbà.<br />
08.05<br />
Biblioteca pública<br />
(Torrelles de Llobregat,<br />
Barcelona).<br />
Accés.<br />
Com a requeriment general, i a banda de<br />
les consideracions esmentades anteriorment,<br />
convé fer les previsions següents:<br />
- Espai de càrrega i descàrrega dimensionat<br />
en funció del tipus de biblioteca.<br />
- Places d'aparcament per als minusvàlids,<br />
properes a l'accés i amb les<br />
dimensions definides en la normativa<br />
específica.<br />
Atractiu de l'emplaçament<br />
Situar la biblioteca en un espai paisatgísticament<br />
privilegiat, com ara un gran<br />
parc públic o una àrea verda poc freqüentada,<br />
pot esdevenir inadequat.<br />
L'elecció ha de recolzar-se en un estudi<br />
d'articulació entre la zona verda, la<br />
biblioteca i la ciutat.<br />
REQUERIMENTS DEL SOLAR<br />
El pas posterior a l'anàlisi de l'emplaçament<br />
òptim de la biblioteca en el context<br />
urbà és l'elecció del solar.<br />
Els solars que resultin adequats als<br />
requeriments mencionats anteriorment<br />
han de ser sotmesos a una sèrie d'estudis<br />
comparatius. Per tant, s'ha d'analitzar<br />
amb aquests nous criteris:<br />
Dimensió i forma del terreny.<br />
Naturalesa del sòl.<br />
Aspectes jurídics.<br />
Orientació de l'edifici.<br />
Dimensió i forma del terreny<br />
Dimensió:<br />
- Ha d'acollir còmodament el programa,<br />
amb un edifici que tingui una orientació<br />
82<br />
adequada dels diferents serveis, que<br />
estigui protegit dels efectes perniciosos<br />
de les edificacions veïnes i que pugui<br />
disposar de les places d'aparcament<br />
necessàries.<br />
- És recomanable que es pugui desenvolupar<br />
el programa en una sola planta.<br />
La multiplicitat de plantes dificulta<br />
la mobilitat del públic i requereix més<br />
personal.<br />
- S'ha de pensar en una possible d'ampliació<br />
de l'edifici. Quan el solar és<br />
petit, cal assegurar-se que la normativa<br />
permetrà augmentar el volum de la<br />
construcció.<br />
Forma:<br />
Els solars quadrats o rectangulars amb<br />
proporcions adequades d'amplada i<br />
profunditat, com també els terrenys<br />
amb poc desnivell, permetran optimitzar<br />
la superfície.<br />
Naturalesa del sòl<br />
L'existència de nivell freàtic o de<br />
terreny de baixa qualitat obliga a utilitzar<br />
sistemes de fonamentació a grans<br />
profunditats.<br />
L'elevat increment del cost ocasionat<br />
per una fonamentació complexa aconsella<br />
elaborar un estudi geotècnic<br />
abans de prendre cap decisió.<br />
Aspectes jurídics<br />
- Condicions d'edificabilitat que permetin<br />
desenvolupar els requeriments del programa.<br />
- Planejament urbanístic aprovat i qualificació<br />
adequada del sòl.<br />
- Control jurídic de la titularitat registral i<br />
de les servituds de qualsevol ordre.<br />
Orientació de l'edifici<br />
La il·luminació natural de les sales de
lectura proporciona una sensació de<br />
benestar a l'usuari i afavoreix l'estalvi<br />
energètic en la climatització i la il·luminació<br />
artificial.<br />
Tot i així, l'excés de radiació solar provoca<br />
efectes negatius considerables.<br />
Caldrà fer un estudi per dotar a l'edifici<br />
dels mecanismes de protecció adequats.<br />
EL CAS DE LES<br />
BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES<br />
Les funcions de la biblioteca pública<br />
demanen especialment un emplaçament<br />
basat en la centralitat. Moltes de les<br />
activitats paral·leles a la lectura tenen<br />
una resposta del públic relacionada<br />
directament amb l'emplaçament.<br />
Sense deixar de banda aquest requeriment<br />
bàsic, l'àrea d'influència dels diversos<br />
tipus de biblioteca pública induirà a<br />
un emplaçament determinat:<br />
Biblioteca central<br />
Aquestes biblioteques tenen una àrea<br />
d'influència directa sobre el conjunt de la<br />
comunitat i una altra d'indirecta sobre les<br />
comunitats perifèriques a les quals<br />
donen suport.<br />
La implantació òptima és el centre urbà,<br />
tant pel concepte de centralitat (activitats<br />
comercials, espais culturals i educatius,<br />
etc.), com per l'accessibilitat (transport,<br />
serveis, etc.).<br />
Biblioteca local i filial<br />
Com a instrument de descentralització,<br />
el seu emplaçament està directament<br />
relacionat amb la realitat dels barris i<br />
dels municipis de la seva àrea d'influència<br />
directa.<br />
(Fig. 08.07 i 08.08)<br />
EL CAS DE LES BIBLIOTEQUES<br />
UNIVERSITÀRIES<br />
La biblioteca universitària és un equipament<br />
primordial de la universitat, però<br />
també ho és de la ciutat, en què pot oferir<br />
una imatge oberta als ciutadans.<br />
La integració de l'edifici en el teixit urbà<br />
permetrà que esdevingui una porta d'entrada<br />
al campus universitari.<br />
Abans de parlar de la localització òptima<br />
de la biblioteca, convé fer diverses<br />
observacions sobre la situació de les<br />
universitats:<br />
El concepte de "campus universitari",<br />
inspirat en experiències britàniques i<br />
americanes, ha resultat inadequat.<br />
Les distàncies als centres urbans han<br />
contribuït a trencar la relació dels<br />
estudiants amb la ciutat.<br />
Amb la voluntat d'acabar amb aquestes<br />
barreres, les noves tendències<br />
aconsellen que la universitat formi<br />
part de la vida ciutadana, amb un<br />
emplaçament relacionat amb els centres<br />
urbans. Quan la manca d'espai<br />
obliga a un emplaçament perifèric,<br />
cal dotar-la d'una xarxa de transports<br />
i relacionar-la amb els barris o poblacions<br />
veïnes.<br />
Articulació de la biblioteca amb el campus<br />
universitari:<br />
Si la biblioteca forma part d'un conjunt<br />
d'edificis universitaris, l'emplaçament<br />
està definit pel del conjunt<br />
mateix. Ha d'ocupar el centre neuràlgic<br />
de la universitat i a la vegada<br />
constituir un espai tranquil, amb una<br />
adequada transició entre el soroll<br />
exterior i el silenci que es requereix a<br />
les sales de lectura.<br />
Si es considera com a edifici individual,<br />
l'emplaçament s'ha de basar<br />
en l'accessibilitat del públic universitari.<br />
Tot i així, cal que formi part d'un<br />
eix de circulacions que hi faciliti l'accés<br />
des de la ciutat.<br />
CONCLUSIONS<br />
Les informacions obtingudes de les<br />
diferents opcions permeten fer un<br />
estudi comparatiu per valorar els avantatges<br />
i els inconvenients de cada<br />
solar.<br />
83<br />
08.06<br />
Biblioteca pública<br />
(Torrelles de Llobregat,<br />
Barcelona).<br />
Plaça superior.
08.07<br />
Biblioteca pública<br />
del barri de Gràcia<br />
(Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Josep Llinàs.<br />
La biblioteca<br />
ocupa un solar molt<br />
petit que ha obligat a<br />
desenvolupar el<br />
programa en<br />
molts nivells.<br />
08.08<br />
Biblioteca pública<br />
del barri de Gràcia<br />
(Barcelona).<br />
La manca de sòl<br />
urbà no ha estat un<br />
obstacle per dotar al<br />
barri d’un equipamient<br />
cultural.<br />
Quan no hi ha una implantació òptima,<br />
es pot optar per estudiar amb més profunditat<br />
diverses possibilitats d'emplaçament.<br />
Amb un programa bàsic dels<br />
espais necessaris es poden fer simulacions<br />
i detectar les diferents possibilitats<br />
d'organització i el cost de l'operació.<br />
Així, la tria definitiva s'assumirà amb<br />
totes les incidències operacionals.<br />
Disposar d'un solar que aglutini harmoniosament<br />
tots els aspectes positius és<br />
generalment difícil, tant pel preu del sòl<br />
84<br />
3<br />
0 1 5<br />
1<br />
Planta tercera<br />
Planta segona<br />
Planta primera<br />
Planta baixa<br />
com per l'estructura de la propietat.<br />
El creixement incontrolat que durant<br />
molts anys s'ha produït en el nostre<br />
entorn ha propiciat que la major part del<br />
sòl destinat a equipaments pel planejament<br />
no compleixi aquests requisits.<br />
No obstant això, i atesa la importància<br />
de la centralitat, serà justificat l'esforç de<br />
les institucions implicades per prioritzar<br />
aquest aspecte.<br />
Una vegada analitzades totes les alternatives<br />
possibles, i com a criteri molt<br />
general, s'aconsella que la centralitat i<br />
l'accessibilitat es valorin per sobre de la<br />
dimensió i la forma del solar.
BIBLIOTEQUES EN EDIFICIS HISTÒRICS<br />
INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI<br />
ARQUITECTÒNIC<br />
El concepte clàssic de patrimoni fa referència<br />
al conjunt de béns deixats en<br />
herència, coses de valor que una generació<br />
passada ha preservat per a les<br />
generacions futures.<br />
Paral·lelament, s'ha generalitzat la tendència<br />
a atorgar un valor afegit a tot allò<br />
que en un context determinat identifica<br />
una cultura o un indret.<br />
Quant al patrimoni arquitectònic, s'ha<br />
consolidat en els últims anys una cultura<br />
orientada a la restauració i reutilització, i<br />
l'opinió pública ha reiterat la necessitat<br />
de recuperar-lo per a usos socials.<br />
La realitat presenta situacions ben<br />
diferents:<br />
Davant un edifici patrimonial<br />
- Buscar-li una funció per tal de mantenir-lo.<br />
- Reutilitzar-lo per a una funció determinada.<br />
Davant la necessitat d'un<br />
equipament<br />
- Rehabilitar un edifici existent.<br />
- Construir-ne un de nova planta.<br />
La biblioteca, per la seva naturalesa de<br />
servei cultural territorial, esdevé una<br />
destinació de primer ordre en aquesta<br />
política de conservació.<br />
AVANTATGES I INCONVENIENTS<br />
La rehabilitació del patrimoni arquitectònic<br />
presenta una sèrie d'avantatges,<br />
però també està envoltada d'obstacles<br />
tècnics, funcionals, econòmics i de<br />
Intervenció en el patrimoni arquitectònic<br />
Avantatges i inconvenients<br />
Consideracions tipològiques dels edificis<br />
susceptibles de reconversió<br />
Metodologia de treball<br />
Conclusions<br />
85<br />
09.01<br />
Biblioteca<br />
Sant Pau-Santa<br />
Creu (Barcelona).<br />
09
09.02<br />
Biblioteca Central<br />
(Igualada,<br />
Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Pau Carbó.<br />
La superfície exigida<br />
en el “programa<br />
funcional” va obligar<br />
a la construcció<br />
d’una planta soterrada<br />
que va complicar<br />
i encarir<br />
l’operació.<br />
vegades estètics. Els uns i els altres<br />
varien segons la naturalesa de l'edifici, i<br />
adquireixen més o menys importància<br />
en funció de l'òptica emprada en l'avaluació<br />
del resultat final.<br />
Avantatges<br />
Generalment, els principals atractius o<br />
elements a favor d'un edifici patrimonial<br />
són:<br />
Emplaçament<br />
Centres urbans, zones on no hi ha disponibilitat<br />
de terreny, àrees amb un preu<br />
excessiu del sòl, etc.<br />
Valor simbòlic<br />
Prestigi històric atorgat a l'edifici per la<br />
comunitat.<br />
Interès arquitectònic<br />
Una rehabilitació adequada pot incorporar<br />
els aspectes positius següents:<br />
- Recuperació de la identitat del<br />
municipi.<br />
- Preservació i manteniment del patrimoni<br />
edificat.<br />
- Revalorització de l'edifici en superposar-li<br />
un nou ús.<br />
- Regeneració urbana:<br />
En determinats casos, pot ser un<br />
punt de partida en la regeneració del<br />
conjunt urbà en què està emplaçat.<br />
- Cost final:<br />
En funció de l'estat de l'edifici i de la<br />
magnitud de la intervenció, el cost<br />
de l'actuació pot ser inferior al d'una<br />
edificació de nova planta.<br />
Inconvenients<br />
Els principals obstacles per reconvertir<br />
un edifici patrimonial en biblioteca provenen<br />
dels factors següents:<br />
Tipologia de l'edifici<br />
86<br />
- Distribució dels espais:<br />
Les distribucions fragmentades no es<br />
presten a una organització racional del<br />
servei i obliguen a disminuir considerablement<br />
els estàndards previstos.<br />
El cas contrari és el dels edificis que<br />
tenen espais sobredimensionats i una<br />
concepció espacial que dificulta la subdivisió<br />
requerida pel programa bibliotecari.<br />
- Canvis de nivell:<br />
Dificulten la flexibilitat i són un inconvenient<br />
per al compliment de la normativa<br />
de supressió de barreres arquitectòniques.<br />
- Nuclis de comunicació vertical:<br />
Quan la legislació obliga a conservar<br />
les escales originals, l'emplaçament i<br />
les dimensions poden condicionar<br />
negativament l'organització de la circulació<br />
interior.<br />
D'altra banda, el nou equipament<br />
requerirà el compliment de la normativa<br />
d'incendis i d'accessibilitat, amb<br />
la incorporació de noves escales i<br />
ascensors.<br />
- Façanes:<br />
Els edificis amb façanes cegues, o bé<br />
amb una composició molt rigorosa de<br />
les obertures, poden fer difícil la incorporació<br />
dels elements necessaris per<br />
afavorir una bona relació entre l'exterior<br />
i l'interior de la biblioteca.<br />
Tipus de construcció<br />
- Elements resistents:<br />
En la majoria dels casos les sobrecàrregues<br />
estructurals pròpies d'una<br />
biblioteca obliguen a la consolidació o<br />
substitució de l'estructura primitiva.<br />
- Instal·lacions:<br />
Necessitat d'implantació de totes les<br />
instal·lacions.<br />
Quant a la climatització, tant el volum<br />
de diversos espais com els materials<br />
de façana i el tipus de coberta poden<br />
dificultar l'aïllament de l'edifici i el càlcul<br />
i localització dels equips.<br />
Quan es rehabilita un edifici per a biblioteca,<br />
els aspectes negatius de l'equipament<br />
solen estar relacionats amb:<br />
Organització rígida dels espais<br />
Dificultat d'ampliació<br />
Les necessitats de reorganització i<br />
ampliació plantejades pels actuals sistemes<br />
bibliotecaris entren en contradicció<br />
amb la rigidesa de la majoria dels edificis<br />
patrimonials.
Identitat de l'edifici<br />
La tipologia de diversos edificis patrimonials<br />
no admet la reconversió en equipament<br />
bibliotecari, i un edifici sacrificat a<br />
la seva nova destinació és tan desaconsellable<br />
com un servei bibliotecari subordinat<br />
a l'estil inicial de la construcció.<br />
Complexitat de l'operació<br />
A les dificultats arquitectòniques pròpies<br />
d'un projecte de biblioteca s'afegeixen<br />
les complicacions tècniques, espacials,<br />
econòmiques i d'altres menes relacionades<br />
amb la reconversió d'un edifici preexistent.<br />
(Fig. 09.02)<br />
Cost de l'actuació<br />
CONSIDERACIONS TIPOLÒGIQUES<br />
DELS EDIFICIS SUSCEPTIBLES DE<br />
RECONVERSIÓ<br />
Es poden esquematitzar uns quants<br />
avantatges i inconvenients de les tipologies<br />
més característiques:<br />
Cases unifamiliars<br />
- En general es tracta de construccions<br />
amb poca superfície que presenten<br />
espais fragmentats i distribuïts en dos o<br />
tres nivells.<br />
- Poden ser aptes per a biblioteques<br />
especialitzades i amb poca afluència<br />
de públic.<br />
- Tot i així, tenen problemes de circulació,<br />
accessibilitat i control per part del<br />
personal.<br />
Palaus i castells<br />
- Aquest tipus d'edifici sol ser situat en<br />
10<br />
3<br />
2<br />
0 1 5<br />
1<br />
11<br />
8<br />
Planta baixa<br />
4<br />
6<br />
Planta primera<br />
centres urbans o bé en zones perifèriques<br />
vinculades a parcs o a àrees<br />
d'expansió. Aquest emplaçament pot<br />
ser particularment idoni per a determinats<br />
tipus de biblioteca.<br />
- Els grans espais interiors permeten<br />
crear ambients de dimensions notables<br />
que es presten a usos col·lectius i alhora<br />
garanteixen una certa flexibilitat d'ús.<br />
(Fig. 09.03, 09.04, 09.05, 09.06 i 09.07)<br />
Edificis escolars, hospitals i<br />
convents<br />
- En molts casos, són situats en àrees<br />
urbanes i estan dotats d'espais oberts, de<br />
vegades claustres i patis grans, que faciliten<br />
la realització d'activitats a l'exterior.<br />
9<br />
7<br />
11<br />
5<br />
Planta segona<br />
87<br />
09.03<br />
Biblioteca La<br />
Cooperativa (Malgrat<br />
de Mar, Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Josep M. Romaní.<br />
Façana conservada.<br />
09.04<br />
Biblioteca La<br />
Cooperativa (Malgrat<br />
de Mar, Barcelona).<br />
L’edifici ha conservat<br />
únicament les<br />
façanes i alguns<br />
elements de planta<br />
baixa, opció que ha<br />
permès organitzar<br />
lliurement el programa<br />
bibliotecari.
09.05<br />
Biblioteca La<br />
Cooperativa (Malgrat<br />
de Mar, Barcelona).<br />
09.06 i 09.07<br />
Biblioteca La<br />
Cooperativa (Malgrat<br />
de Mar, Barcelona).<br />
- Són edificis de grans dimensions amb<br />
espais de característiques diferents,<br />
molts dels quals són perfectament<br />
adaptables a l'ús bibliotecari: arxius,<br />
sales d'estudi, etc.<br />
- Disposen de bona il·luminació natural,<br />
i la composició regular de les façanes<br />
permet incorporar obertures que<br />
potenciïn determinades relacions amb<br />
l'exterior.<br />
- Quant al volum ocupat per les aules o<br />
dormitoris, és determinant el tipus d'organització<br />
i la solució estructural.<br />
Les distribucions amb passadís central<br />
i cambres als dos costats permeten alliberar<br />
grans espais. En canvi, una organització<br />
amb passadís lateral separat<br />
de les cambres per parets de càrrega<br />
ofereix espais allargassats de difícil<br />
reconversió.<br />
Edificis industrials<br />
Aspectes positius:<br />
- Edifici projectat per a l'ús simultani de<br />
moltes persones.<br />
- Grans espais sense canvis de nivell.<br />
- Alçades interiors que possibiliten l'agregació<br />
de plantes.<br />
- Estructura adequada als requeriments<br />
de flexibilitat i resistència d'una<br />
biblioteca.<br />
- Façanes i cobertes amb grans obertures<br />
d'entrada de llum natural.<br />
- Instal·lacions tècniques amb capacitat<br />
de reconversió (muntacàrregues, aire<br />
condicionat, etc.).<br />
88<br />
Inconvenients:<br />
- La normativa d'incendis obliga molt<br />
sovint a revestir els pilars de fosa que<br />
tenen molts d'aquests edificis, amb la<br />
consegüent pèrdua d'un dels seus principals<br />
atractius.<br />
Mercats i altres edificis<br />
amb tipologia de nau<br />
Aspectes positius:<br />
- Emplaçament cèntric en el context urbà.<br />
- Disponibilitat de grans espais sense subdivisions<br />
internes.<br />
- Alçades interiors que possibiliten l'agregació<br />
de plantes.<br />
- Estructura adequada als requeriments de<br />
flexibilitat i resistència d'una biblioteca.<br />
- Bona il·luminació natural, generalment<br />
per la coberta.<br />
Esglésies<br />
Aspectes positius:<br />
- Emplaçament cèntric en àrees residencials.<br />
- Disponibilitat de grans espais sense<br />
subdivisions internes.<br />
Inconvenients:<br />
- Falta d'il·luminació natural.<br />
- Desproporció dels espais:<br />
Les grans alçades dificulten la climatització<br />
i fan difícil la creació d'ambients<br />
aptes per a la concentració i l'estudi.<br />
METODOLOGIA DE TREBALL<br />
Quan es planteja la rehabilitació d'un<br />
edifici patrimonial per a ús bibliotecari,<br />
convé analitzar tots els aspectes històrics,<br />
arquitectònics, tècnics i econòmics<br />
per valorar l'abast de l'actuació.<br />
Aquesta informació facilitarà l'elecció del<br />
tipus d'intervenció amb una perspectiva<br />
de conjunt i amb rigor financer.<br />
La diversitat de casuístiques dificulten la<br />
09.07
definició d'una metodologia de treball.<br />
Tot i així, la valoració de tota la problemàtica<br />
hauria d'incloure les fases següents:<br />
Definició dels objectius del nou<br />
equipament.<br />
Estudi detallat de l'edifici.<br />
Diagnosi.<br />
Definició dels objectius del<br />
nou equipament<br />
Elaboració del programa qualitatiu i<br />
quantitatiu de la biblioteca sense tenir en<br />
compte les característiques de l'edifici<br />
que es vol rehabilitar.<br />
Estudi detallat de l'edifici<br />
Un edifici patrimonial s'ha d'analitzar des<br />
de dues òptiques: com a document històric<br />
i com a objecte arquitectònic.<br />
Lectura prèvia<br />
- Emplaçament i aspectes bàsics relacionats<br />
amb l'accessibilitat.<br />
- Estat general de conservació i patologies<br />
més característiques.<br />
- Possibilitats d'adequació al programa<br />
bibliotecari.<br />
- Anàlisi dels aspectes legals relacionats<br />
amb l'edifici com a monument històric i<br />
de la normativa relacionada amb les possibilitats<br />
d'adaptació (extensió, addició de<br />
nivells, incorporació d'obertures, etc.).<br />
Anàlisi històrica i arqueològica<br />
- Cronologia de les diferents etapes de<br />
6<br />
6<br />
0 1 5<br />
3<br />
4<br />
construcció.<br />
- Lògiques constructives emprades en<br />
cada intervenció, sia per patologies sia<br />
per adaptacions a nous usos.<br />
- Determinació dels elements que cal<br />
conservar.<br />
Exploració física<br />
Característiques arquitectòniques:<br />
- Superfícies disponibles.<br />
- Dimensions dels principals espais i situació<br />
en els diferents nivells de l'edifici.<br />
- Alçades lliures entre els forjats.<br />
- Accessibilitat horitzontal i vertical.<br />
- Problemes relacionats amb la selecció<br />
de les instal·lacions necessàries per al<br />
nou ús (il·luminació, climatització, sanitaris,<br />
adequació a la normativa d'incendis,<br />
etc.).<br />
Característiques constructives<br />
- Façanes i coberta.<br />
5<br />
Planta altell segona Planta tercera<br />
6<br />
Planta primera Planta segona<br />
2<br />
3<br />
89<br />
09.08<br />
Biblioteca<br />
Barceloneta - La<br />
Fraternitat<br />
(Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Eugeni Boldú<br />
Orlando Gonzalez<br />
Josep Mª. Rovira.<br />
09.09<br />
Biblioteca<br />
Barceloneta - La<br />
Fraternitat<br />
(Barcelona).<br />
Els aspectes positius<br />
d’aqueta actuació<br />
son l’emplaçament i<br />
l’interès urbà,<br />
arquitectònic i social<br />
de la reutilització<br />
del edificio.<br />
Com a inconvenient<br />
destaca la necessitat<br />
de distribuir la biblioteca<br />
en molts nivells.
09.10<br />
Biblioteca<br />
Barceloneta - La<br />
Fraternitat<br />
(Barcelona).<br />
- Fonaments, forjats, murs portants i<br />
trama estructural, amb el càlcul de les<br />
sobrecàrregues admissibles.<br />
- Infraestructures i instal·lacions.<br />
- Materials constructius i acabats.<br />
Diagnosi<br />
- Estudi comparatiu entre els requeriments<br />
definits per al nou equipament i<br />
les possibilitats d'adaptació de l'edifici.<br />
- Valoració de la complexitat dels diferents<br />
tipus d'intervenció.<br />
- Preu aproximat de l'actuació.<br />
CONCLUSIONS<br />
La rehabilitació es pot aconsellar quan<br />
coincideixen els factors següents:<br />
Emplaçament satisfactori.<br />
Tipologia edificatòria adequada al<br />
nou ús.<br />
Superfícies disponibles que possibilitin<br />
desenvolupar el programa<br />
en pocs nivells.<br />
Diagnòstic favorable sobre l'estat<br />
de l'edifici, la capacitat de reconstrucció<br />
i l'interès urbà, arquitectònic<br />
i social de la reutilització.<br />
Professionals especialitzats en les<br />
diferents disciplines.<br />
Pressupost adequat.<br />
Tot i així, de vegades s'opta per reconvertir<br />
edificis inadequats.<br />
Generalment, això obeeix a dos motius:<br />
- Falta de disposició de sòl.<br />
- Voluntat política o social.<br />
La realitat local és determinant per<br />
valorar l'interès patrimonial i la viabilitat<br />
del projecte. (Fig. 09.08, 09.09 i<br />
09.10)<br />
90<br />
En general, el món bibliotecari tendeix a<br />
destacar més els problemes relacionats<br />
amb l'ús del nou equipament, que no els<br />
sistemes per resoldre els aspectes específics<br />
que afecten la conservació i l'adaptació<br />
de l'edifici.<br />
També és una preferència perillosa anteposar<br />
els aspectes de conservació històrica<br />
als requeriments relacionats amb<br />
l'organització dels espais.<br />
En aquest tipus d'intervenció no es pot<br />
pretendre un mateix nivell d'eficàcia<br />
equiparable a la d'una construcció nova.<br />
Per més que es transformi un edifici, mai<br />
s'obtindran uns espais dimensionats i<br />
organitzats òptimament. No és pas l'edifici<br />
el qui s'ha d'adaptar a les noves funcions,<br />
sinó que les noves funcions han<br />
de ser compatibles amb la construcció<br />
existent, que per descomptat caldrà<br />
solucionar adequadament.<br />
Amb la decisió de reconvertir un edifici<br />
patrimonial, l'arquitecte ha de disposar<br />
de llibertat creativa, i els raonaments<br />
arquitectònics i històrics emprats en l'elaboració<br />
del projecte donaran solucions<br />
que poden anar des de la reconstrucció<br />
mimètica fins a la utilització del llenguatge<br />
formal del moment històric en què es<br />
fa la intervenció, bo i aportant-hi nous<br />
elements per potenciar l'ús i el significat<br />
del monument.
ELS ESPAIS I ELS SERVEIS.<br />
DESCRIPCIÓ DE LES ÀREES D'ACTIVITAT<br />
L'arquitecte que redactarà el projecte es<br />
troba amb dues opcions tipològiques<br />
bàsiques que són igualment vàlides<br />
però excloents:<br />
Biblioteca com a disseny únic amb<br />
característiques i personalitat diferenciades.<br />
Biblioteca com a edifici polivalent,<br />
amb uns espais que disposen d'una<br />
estructura, unes instal·lacions i unes<br />
comunicacions que les fan funcionals<br />
tant per a biblioteca com per a un<br />
altre ús.<br />
La primera opció és potser massa a<br />
mida, amb menys qualitats d'adaptabilitat,<br />
flexibilitat i ampliació.<br />
La segona sembla més pobra formalment,<br />
però funcionalment porta en si<br />
mateixa més possibilitats d'evolució.<br />
També es pot entendre que aquesta<br />
opció, un edifici absolutament plurifuncional<br />
i asèptic, és una bona manera<br />
d'eludir els excessius condicionants, i la<br />
manca d'intencions formals pot constituir<br />
la gran intenció del projecte.<br />
En tot cas, es tracta de projectar espais<br />
que donin lloc a interaccions riques i<br />
diverses en un entorn en què cadascú<br />
trobi un espai de vida.<br />
L'<strong>arquitectura</strong> permet emprar estratègies<br />
mitjançant disposicions espacials i solucions<br />
ambientals que promoguin determinades<br />
actituds i conductes.<br />
Així, accions quotidianes com agafar<br />
un llibre, conèixer i respectar les normes<br />
bàsiques d'ús o fomentar la llibertat<br />
en la tria poden esdevenir actes<br />
que es desenvolupin amb naturalitat i<br />
autonomia.<br />
L'organigrama funcional<br />
La circulació interior<br />
Les àrees d'activitat. El cas de la<br />
biblioteca pública<br />
Zona d'acollida i promoció<br />
Zona general<br />
Zona infantil<br />
Zona de treball intern<br />
Zones logístiques<br />
Sanitaris<br />
91<br />
10<br />
10.01<br />
Biblioteca Central de<br />
Terrassa (Terrassa,<br />
Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Josep Llinàs.
10.02<br />
Estudi de<br />
correlacions previ a<br />
la definició d’un<br />
organigrama<br />
funcional.<br />
Indica l’importància<br />
de les relacions entre<br />
les diferents funcions<br />
d’una biblioteca<br />
pública, segons una<br />
graduació limitada a<br />
quatre valors.<br />
La dimensió de la<br />
biblioteca i altres<br />
orientacions del<br />
programa ajuden a<br />
canalitzar els dubtes.<br />
Així, una relació forta<br />
es pot convertir en<br />
integració de dues<br />
funcions.<br />
En la mateixa línia,<br />
una relació repetitiva<br />
entre un servei i<br />
molts altres serveis o<br />
espais pot donar lloc<br />
a una ubicació céntrica,<br />
a un augment de<br />
la superfície, o a una<br />
multiplicació del<br />
servei en qüestió.<br />
10.03<br />
Relacions funcionals<br />
entre les diferents<br />
seccions d’una biblioteca<br />
pública central<br />
de dimensió mitjana.<br />
92<br />
Acollida<br />
Préstec adults<br />
Consulta adults<br />
Fotocòpies<br />
Publicacions periòdioques<br />
Exposicions<br />
Préstec infants<br />
Personal bibliotecari<br />
Préstec centralitzat<br />
Préstec adults<br />
Préstec infants<br />
Exposicions<br />
Guarda-roba<br />
Publicacions periòdiques<br />
Consulta general<br />
Col.lecció local<br />
Zona de referència<br />
Adquisicions<br />
Catalogació<br />
Administració<br />
Personal bibliotecari<br />
Fotocòpies<br />
Taller d’enquadernació<br />
Sala descans del personal<br />
Servei separat<br />
Relació poc freqüent<br />
Acollida<br />
Préstec adults<br />
Consulta adults<br />
Fotocòpies<br />
Publicacions per.<br />
Relació freqüent<br />
Relació molt freqüent<br />
Relació molt freqüent<br />
Relació freqüent<br />
Sense connexió<br />
Separats<br />
Exposicions<br />
Molt separats<br />
Préstec infants<br />
Personal bibliotecari
El programa funcional<br />
En el capítol "Programació i planificació"<br />
s'ha incidit en la necessitat de facilitar a<br />
l'arquitecte redactor un programa de<br />
necessitats en què els objectius i les exigències<br />
lligades al projecte queden definits<br />
de manera clara i concisa.<br />
L'estructura del programa pot diferir en<br />
funció de les diverses tècniques de programació,<br />
però la informació que es facilita,<br />
basada en una sèrie de dades qualitatives<br />
i quantitatives, servirà a l'arquitecte<br />
per conèixer les característiques<br />
de cada activitat i els requeriments que<br />
s'han de complir en cada espai.<br />
Una de les parts del programa de necessitats<br />
és el "programa funcional", amb<br />
dades referides directament a l'organització<br />
de l'edifici, i que convé dividir-lo en<br />
dues parts:<br />
Informació escrita sobre els tipus<br />
d'usuaris i el fons documental, el<br />
personal i l'horari previstos, els<br />
espais i els serveis que cal oferir,<br />
els elements de mobiliari i els<br />
requeriments constructius i ambientals<br />
més importants.<br />
"Organigrama funcional" com a representació<br />
gràfica de les relacions<br />
entre les diferents àrees.<br />
L'ORGANIGRAMA FUNCIONAL<br />
Com a element de transició entre l'organització<br />
funcional i la traducció espacial,<br />
l'organigrama és l'eina que permet<br />
expressar amb claredat les relacions<br />
entre les diferents activitats.<br />
Aquesta representació gràfica del que<br />
vol ser la biblioteca es converteix en<br />
una orientació essencial per afrontar el<br />
projecte.<br />
L'organigrama, cal no confondre'l amb<br />
l'esquema arquitectònic. No fixa la<br />
forma, ni la dimensió, ni la situació entre<br />
els diferents nivells de l'edifici.<br />
Es tracta d'una informació que completa<br />
el "programa funcional", i és aquest programa<br />
el que s'ha de traduir en termes<br />
arquitectònics: plantes, seccions,<br />
volums, instal·lacions, materials, etc.<br />
Els organigrames que es presenten a<br />
continuació, tot i ser gràficament diferents,<br />
fan la impressió de ser repeticions<br />
sobre el mateix tema.<br />
Hi ha una raó: les relacions funcionals<br />
en una biblioteca es fonamenten en la<br />
coherència i no són subjectes a grans<br />
canvis. Queden amagats, però, molts<br />
aspectes, com ara les connexions<br />
secundàries o els espais que poden unificar-se<br />
i els que poden banalitzar-se.<br />
De fet, la simple observació de la gran<br />
riquesa de l'<strong>arquitectura</strong> bibliotecària<br />
demostra que els arquitectes no han<br />
sigut presoners dels esquemes que els<br />
han ajudat a engegar els seus projectes.<br />
(Quadres 10.02, 10.03 y 10.04)<br />
LA CIRCULACIÓ INTERIOR<br />
La distribució de les circulacions és l'element<br />
clau per al bon funcionament d'una<br />
biblioteca, i per tant és l'element clau del<br />
projecte arquitectònic.<br />
Des d'aquest punt de vista, s'evidencia<br />
la importància de l'organigrama funcional<br />
com a primer esquema de les interrelacions<br />
que cal establir entre les diferents<br />
activitats.<br />
L'anàlisi dels moviments interiors de la<br />
biblioteca permet distingir tres tipus de<br />
circuits fortament lligats entre si:<br />
Públic<br />
Lectors i persones que participen en<br />
activitats d'animació.<br />
Personal<br />
Documents<br />
Des de l'entrada a la biblioteca fins al<br />
lloc en què l'usuari podrà consultar-los:<br />
adquisicions, recepció, catalogació, tractament<br />
físic i emmagatzematge.<br />
Els tres "actors" d'un servei bibliotecari:<br />
públic, personal i documents, posats en<br />
moviment, estableixen dos tipus de circulacions:<br />
Circulacions "internes"<br />
Fluxos des del punt de lectura en què<br />
s'instal·larà l'usuari, des de la prestatgeria<br />
en què s'exposa el document i des<br />
del taulell en què treballa el personal.<br />
93
Circulacions "externes"<br />
Relació entre els diferents serveis de<br />
l'edifici.<br />
Hi ha també uns elements clau de programa,<br />
uns factors de caire diferent en<br />
què l'arquitecte no té poder de decisió,<br />
que són determinants per a la concepció<br />
de l'esquema de funcionament.<br />
Aquestes decisions, que estan referides<br />
a una voluntat d'organització de l'accessibilitat<br />
a les col·leccions i d'acolliment<br />
del públic, es reflecteixen en la definició<br />
de les preexistències següents:<br />
- Existència d'espais que requereixin<br />
una utilització amb horaris independents<br />
del servei bibliotecari (sala d'actes,<br />
sala d'estudi, cafeteria, etc.).<br />
- Gestió del préstec: centralitzat en l'accés<br />
a la biblioteca, o bé situat en cada<br />
secció específica.<br />
- Sistema antirobatori: biblioteca de lliure<br />
circulació, o bé control diferenciat per<br />
àrees.<br />
- Incorporació d'altres serveis d'informació<br />
del mateix municipi com a concepte<br />
integral d'informació al ciutadà.<br />
- Espais exteriors de relació i d'activitats<br />
lligades al servei bibliotecari.<br />
Per a un òptim funcionament es requereix<br />
un emplaçament que permeti accedir-hi<br />
sense necessitat de passar pel<br />
control antirobatori.<br />
En cas contrari, l'usuari ha de demanar<br />
el document en préstec cada<br />
vegada que vol sortir a l'exterior.<br />
Quan no tenen resolt aquest condicionant,<br />
es poden convertir en espais<br />
il·lògics als quals l'usuari no pot sortir,<br />
i amb una utilització molt puntual condicionada<br />
per la política de gestió de<br />
la mateixa biblioteca. (Fig. 10.05 i<br />
10.06)<br />
Des d'un punt de vista genèric, es poden<br />
esmentar diverses recomanacions bàsiques<br />
que cal aplicar a les circulacions<br />
per l'interior de la biblioteca:<br />
- La circulació dels usuaris no ha d'interrompre<br />
ni pot ser interrompuda per<br />
la circulació del personal i la dels<br />
documents.<br />
- Cal potenciar la fluïdesa en l'accés als<br />
documents i a la informació.<br />
Això no està oposat a l'establiment de<br />
filtres d'accés a certs serveis o<br />
col·leccions.<br />
94<br />
- L'usuari s'ha de poder orientar amb facilitat<br />
i sense necessitat de demanar ajuda.<br />
- Les circulacions verticals i horitzontals<br />
han d'oferir totes les garanties de seguretat.<br />
Per tant, han de complir la normativa<br />
en vigor, estar ben senyalitzades i<br />
disposar d'un sistema de vigilància.<br />
- S'aconsella organitzar els recorreguts<br />
com una successió coherent d'etapes<br />
que s'han de franquejar per accedir a<br />
tal o tal servei.<br />
El públic estableix de manera natural<br />
una jerarquia dels espais en funció de<br />
la distància respecte a l'accés.<br />
Des d'aquesta òptica, el lloc en què es<br />
refugia la sapiència més difícil, els<br />
documents més valuosos, en què el<br />
silenci esdevé reflexió, han d'estar<br />
allunyats dels espais sorollosos que<br />
s'obren al carrer i conviden a entrar.<br />
Cal tenir present que aquest esquema,<br />
aplicat d'una manera rígida, podria frenar<br />
la lliure circulació del lector i fer la<br />
impressió que hi ha usuaris privilegiats.<br />
Com sempre, els objectius de la biblioteca<br />
determinaran la circulació més adequada,<br />
i l'arquitecte, amb la dimensió i la<br />
forma dels espais, el tractament i el color<br />
dels materials, l'estil dels elements arquitectònics,<br />
i tota una sèrie d'opcions<br />
ambientals, influirà igualment en l'actitud<br />
del públic envers la biblioteca.<br />
LES ÀREES D'ACTIVITAT.<br />
EL CAS DE LA BIBLIOTECA<br />
PÚBLICA<br />
Es descriuen a continuació els espais i<br />
els serveis d'una biblioteca pública, que<br />
té més complexitat per les raons<br />
següents:<br />
Va adreçada a un públic més divers,<br />
entès com el format per qualsevol<br />
persona i de qualsevol nivell cultural.<br />
Ofereix més varietat de serveis.<br />
Àrees d'activitat d'una<br />
biblioteca pública<br />
Per a un correcte funcionament dels serveis,<br />
és convenient que la biblioteca<br />
s'estructuri en les zones funcionals<br />
següents:<br />
Zona d'acollida i promoció:
Zona d’adults<br />
Informació<br />
Revistes y<br />
premsa diària<br />
Cafeteria<br />
Neteja<br />
Zona de treball intern<br />
Zones logístiques<br />
Sala<br />
instal.lacions<br />
Zona d’acollida<br />
i promoció<br />
Exposició<br />
Sala<br />
d’actes<br />
Fons<br />
general<br />
Sala treball en<br />
grup<br />
Equip<br />
manteniment<br />
ACCÉS<br />
Música<br />
Vestíbul<br />
Comunicacions<br />
verticals<br />
ascensors<br />
Punt<br />
d’informació<br />
Fons especialitzat<br />
Sala ofimàtica<br />
Sala d’estudi i<br />
autoaprenentatge<br />
Sala treball en<br />
grup<br />
Magatzem de<br />
material documental<br />
Accés de vehícles<br />
Bar<br />
Restaurant<br />
Petits<br />
lectors<br />
Magatzem de material<br />
Sales<br />
treball<br />
Sala d’actes<br />
Descans<br />
Despatx<br />
treball<br />
Zona infantil<br />
Coneixement<br />
Imaginació<br />
10.04<br />
Organigrama funcional<br />
per la biblioteca<br />
pública de l’Estat<br />
a Barcelona.<br />
Biblioteca del Born.<br />
Sala de treball<br />
i tallers<br />
Sala<br />
activitats<br />
Centre de<br />
documentació<br />
infantil<br />
Sala de<br />
reunions<br />
Direcció<br />
Accés<br />
personal<br />
Administració<br />
Aparcament i zona de càrrega i descàrrega<br />
95
10.05<br />
Biblioteca pública<br />
Districte 2 (Terrassa,<br />
Barcelona).<br />
Arquitecte:<br />
Gemma-Rosa Badía.<br />
Gestió centralitzada<br />
del préstec.<br />
Biblioteca de lliure<br />
circulació.<br />
Espai exterior<br />
propi de la<br />
biblioteca.<br />
10.06<br />
Biblioteca pública<br />
(Sant Quirze del<br />
Vallès, Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Cristóbal Ramírez<br />
Manuel Somoza.<br />
Sala polivalent i<br />
espai exterior<br />
amb possibilitat de<br />
funcionament<br />
independent de la<br />
resta de la biblioteca.<br />
Biblioteca de lliure<br />
circulació.<br />
96<br />
0 1 5<br />
0 1 5<br />
4<br />
Planta accés<br />
3<br />
9<br />
6<br />
7<br />
5<br />
8<br />
2
Vestíbul-accés.<br />
Espais de promoció i animació.<br />
Zona general:<br />
Àrea d'informació i referència.<br />
Àrea de fons general.<br />
Àrea de fons especialitzats.<br />
Àrea de revistes i premsa diària.<br />
Àrea de música i cinema.<br />
Espais de suport.<br />
Zona infantil:<br />
Àrea del fons de coneixements.<br />
Àrea del fons d'imaginació.<br />
Àrea de petits lectors.<br />
Espais de suport.<br />
Zona de treball intern:<br />
Àrea de treball intern.<br />
Magatzems de material documental.<br />
Espai de descans per al personal.<br />
Zones logístiques:<br />
Magatzem de materials.<br />
Espais per als equips de neteja.<br />
Cambres d'instal·lacions.<br />
Aparcament i zona de càrrega i<br />
descàrrega.<br />
ZONA D'ACOLLIDA I PROMOCIÓ<br />
Zona d'acollida i promoció:<br />
Vestíbul-accés.<br />
Espais de promoció i animació.<br />
VESTÍBUL-ACCÉS<br />
Superfície<br />
Les tècniques de programació segueixen<br />
el criteri general de dimensionar el<br />
vestíbul a partir d'una previsió d'afluència<br />
diària a la biblioteca.<br />
Aquesta superfície s'incrementarà en<br />
funció de les activitats que el programador<br />
decideixi incloure en aquest espai.<br />
Per tant, quan el vestíbul inclogui un<br />
espai de relació, el préstec centralitzat o<br />
qualsevol funció addicional, la superfície<br />
requerida serà el resultat d'aplicar les<br />
ràtios corresponents de cadascuna de<br />
les activitats.<br />
Tot i així, és difícil de fer una quantificació,<br />
ni que sigui percentual, dels espais<br />
de relació, espais que es concreten en<br />
el vestíbul-accés a l'edifici i en les circulacions<br />
entre les diferents àrees.<br />
La materialització del vestíbul depèn tant<br />
de la dimensió donada pel programador,<br />
com de la concepció global i bàsica de<br />
l'edifici, però primordialment és una disposició<br />
intel·lectual de la persona o institució<br />
que dimensionen una activitat per<br />
a la qual no hi ha normatives ni estàndards<br />
rígids.<br />
En definitiva, la capacitat per permetre<br />
aquestes relacions i activitats es reflecteix<br />
en l'atorgament de més espai i en<br />
més generositat en els plantejaments,<br />
en el fet de saber que es projecta un<br />
edifici que està per sobre dels aspectes<br />
estrictament funcionals i en el fet de<br />
donar a les superfícies comunes una<br />
dimensió important, un caràcter d'estada<br />
més que no pas de trànsit.<br />
Funcions relacionades amb<br />
el vestíbul-accés<br />
- Entrada i sortida.<br />
- Dipòsit d'efectes personals.<br />
- Recepció, orientació i informació al<br />
públic.<br />
- Registre de nous usuaris.<br />
- Exposició de novetats i d'informacions<br />
públiques.<br />
- Centralització del préstec i devolució<br />
de documents.<br />
- Punt d'informació municipal.<br />
- Espai de reunió i de descans dels<br />
usuaris.<br />
- Servei de fotocòpies.<br />
Característiques dels usuaris<br />
- El vestíbul es caracteritza per la presència<br />
d'activitats no formalitzades.<br />
Es calcula que un 30% del públic utilitza<br />
específicament aquest espai per<br />
demanar informació, veure novetats o<br />
bé com a zona de relació.<br />
- D'altra banda, està comprovat que gran<br />
part dels usuaris que entren a la biblioteca<br />
sense cap idea preconcebuda,<br />
romanen al vestíbul sense utilitzar la<br />
resta de serveis ni desenvolupar cap<br />
activitat de lectura més formalitzada.<br />
Característiques generals de l'espai<br />
- El vestíbul ha de ser una unitat<br />
ambiental definida, i no tan sols un<br />
espai de circulació. (Fig. 10.07)<br />
- Com a primer contacte de l'usuari amb<br />
la biblioteca, ha de tenir un aspecte<br />
agradable i confortable que faciliti l'orientació<br />
i el lliure accés a la informació<br />
desitjada.<br />
- El taulell no ha de constituir un instrument<br />
de control ni una barrera<br />
97
d'accés als serveis de la biblioteca.<br />
- La necessitat d'oferir una imatge<br />
dinàmica exigeix que l'espai es pugui<br />
transformar amb facilitat, perquè es<br />
pugui renovar constantment l'interès<br />
dels usuaris.<br />
Descripció de les funcions i<br />
les característiques de cada espai<br />
funcional<br />
Entrada i sortida<br />
- Com a element pont entre el carrer i<br />
l'edifici, el vestíbul distribueix les circulacions<br />
cap a les diferents zones de la<br />
biblioteca, aglutina les zones de soroll i<br />
preserva els espais de lectura.<br />
- La multiplicació d'entrades complica el<br />
control i requereix disposar de més<br />
personal bibliotecari.<br />
- L'accés engloba dos tipus de circulacions:<br />
- Accés del conjunt del públic en les<br />
hores d'obertura de la biblioteca.<br />
- Accés per a les activitats que requereixen<br />
un horari independent.<br />
- Les biblioteques amb un accés únic<br />
han de permetre un funcionament<br />
autònom de les àrees que requereixen<br />
un horari independent i que estan vinculades<br />
directament al vestíbul, com<br />
ara la sala polivalent, els sanitaris o<br />
qualsevol altra zona d'activitat que<br />
s'especifiqui en el programa funcional.<br />
Per tant, les instal·lacions d'il·luminació<br />
i de climatització s'hauran d'adaptar<br />
a l'autonomia d'usos.<br />
- També es pot optar per un accés<br />
específic per al públic infantil.<br />
Diverses experiències en aquest sentit<br />
tenien la voluntat d'evitar que la biblioteca<br />
aparegués per als adults com un<br />
espai reservat als infants.<br />
El moment actual, caracteritzat per<br />
una oferta més extensa i un valor afegit<br />
en la integració de tots els públics,<br />
aconsella que el vestíbul s'interpreti<br />
com un espai en què s'exposa informació<br />
per a tothom.<br />
Equipament<br />
- Sistema de control antirobatori:<br />
- El fet d'emplaçar-lo a la sortida facilita<br />
la lliure circulació per tot l'edifici.<br />
- Per a un bon funcionament del sistema,<br />
les portes d'entrada i de sortida<br />
han de quedar separades de manera<br />
que, excepte en casos d'emergència,<br />
98<br />
la porta d'entrada no es pugui utilitzar<br />
per sortir.<br />
- Telèfons públics.<br />
- Bústia exterior, convenientment protegida,<br />
que permeti el retorn dels llibres<br />
deixats en préstec quan la biblioteca és<br />
tancada.<br />
- Elements de paviment que actuïn de<br />
filtre per mantenir nets els espais<br />
interiors.<br />
Característiques de l'espai<br />
- La situació i la forma arquitectònica<br />
han de facilitar a l'usuari la comprensió<br />
dels espais als quals dóna accés, com<br />
també permetre el control per part del<br />
personal bibliotecari.<br />
- Com a aparador de la biblioteca, el<br />
vestíbul ha d'oferir:<br />
- Relació visual entre l'interior i l'exterior<br />
de l'edifici.<br />
- Accés visible i imatge acollidora que<br />
convidi a entrar.<br />
Quan l'emplaçament ho permet,<br />
convé que l'espai exterior disposi d'elements<br />
que facilitin l'acolliment.<br />
La col·locació de bancs i altres elements<br />
de mobiliari urbà, la retolació i<br />
els plafons amb informació d'interès<br />
converteixen l'exterior en un espai<br />
vinculat a la biblioteca.<br />
- S'aconsella que hi hagi un cancell<br />
doble o portes d'obertura automàtica<br />
per evitar els corrents d'aire, les fuites<br />
de temperatura i l’entrada de soroll.<br />
- Pel que fa a les portes, cal que ofereixin<br />
el nivell adequat de seguretat a les<br />
hores de tancament, com també la<br />
màxima agilitat de pas a les hores de<br />
gran afluència de públic.<br />
Relació amb altres espais<br />
- Relació directa amb les àrees a què<br />
està vinculada.<br />
- Proximitat al punt de recepció i d'informació<br />
al públic, al dipòsit d'efectes personals,<br />
al registre de nous usuaris i al<br />
taulell de préstec.<br />
- Proper a les zones d'aparcament públic.<br />
Quan l'emplaçament urbà no permeti<br />
disposar de places de cotxe, cal intentar<br />
reservar, com a mínim, un espai d'aparcament<br />
de motos i de bicicletes.<br />
Dipòsit d'efectes personals<br />
Es pot optar per un sistema d'atenció<br />
per part del personal de la biblioteca o<br />
bé per armaris directament accessibles<br />
pel públic.
Equipament<br />
- Taulell de recollida per a la primera<br />
opció. La necessitat de personal complica<br />
la gestió i únicament es pot recomanar<br />
per a biblioteques de grans<br />
dimensions.<br />
- Per a la segona opció, es necessiten<br />
armariets de diferents mides amb pany<br />
automàtic accionat per monedes i que<br />
l'utilitzen els mateixos usuaris.<br />
El nombre d'armariets aconsellable és el<br />
30% del nombre dels punts de consulta.<br />
Poden centralitzar-se al vestíbul-accés,<br />
o bé distribuir-se en diversos punts al<br />
costat de les zones d'activitats.<br />
- Paraigüers. S'han de posar al costat de<br />
la porta d'accés a l'edifici. (Fig. 10.08)<br />
Recepció, orientació i<br />
informació al públic<br />
Activitats<br />
- Control d'entrada i sortida dels usuaris.<br />
- Registre de nous usuaris.<br />
- Informació del funcionament de la<br />
biblioteca i de les activitats culturals<br />
programades.<br />
- Informació pròpia del municipi.<br />
Cada vegada més, els usuaris busquen<br />
informació de temes relacionats<br />
amb la localitat: comerç i indústria<br />
locals, clubs i societats, esport i<br />
esplai, temes laborals, assistència<br />
social, cursos de formació, etc.<br />
Aquests tipus d'informacions requereixen<br />
disposar de documents de consulta<br />
que també han d'estar en una<br />
biblioteca. Per tant, la superposició<br />
dels dos serveis optimitza la gestió.<br />
La definició dels continguts del servei<br />
d'informació supera l'àmbit estrictament<br />
bibliotecari i ha de formar part<br />
d'una política municipal.<br />
Un altre punt que cal considerar és la<br />
localització dins la biblioteca.<br />
El vestíbul és adequat quan no es vol<br />
interferir en els serveis que es donen<br />
en altres espais.<br />
En canvi, l'estreta relació que ha de<br />
tenir amb la sala de lectura i els fons<br />
generals de referència pot fer recomanable<br />
oferir aquest servei des de l'àrea<br />
d'informació de la zona general.<br />
Equipament<br />
- Taulell de recepció amb prestatgeries<br />
interiors, dissenyat en funció del nombre<br />
d'activitats.<br />
- Terminals d'ordinador per accedir als<br />
bancs de dades.<br />
- Expositors de cartells, anuncis i altres<br />
informacions.<br />
- Plànol de la biblioteca o directori amb<br />
l'enumeració de les diferents àrees.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Fàcilment identificable.<br />
Una adequada il·luminació i senyalització<br />
atraurà els usuaris a aquesta zona.<br />
Els expositors s'han de poder il·luminar<br />
amb llums individuals i orientables.<br />
- La funció d'informació, empesa contínuament<br />
al creixement, aconsella disposar<br />
d'una dimensió generosa.<br />
- L’emplaçament no ha d'interrompre els<br />
recorreguts d'entrada i de sortida, ha<br />
de permetre l'aglomeració de personal i<br />
no pot constituir una barrera d'accés a<br />
la resta d'activitats.<br />
- Convé possibilitar els canvis de distribució.<br />
L'espai ha de permetre diferents<br />
configuracions dels expositors<br />
informatius.<br />
Relació amb altres espais<br />
Relació directa amb l'entrada i amb la<br />
zona de consulta de novetats.<br />
99<br />
10.07<br />
10.08
Consulta de novetats<br />
Activitats<br />
- Exposició de novetats, publicacions oficials<br />
i altres informacions d'interès<br />
públic.<br />
- Distribució de material informatiu.<br />
- Pot disposar d'àmbits de trobada, com<br />
també d'un servei d'exposició i consulta<br />
de diaris i publicacions periòdiques.<br />
Equipament<br />
- Mobles expositors de diferent format,<br />
en funció de l'oferta.<br />
- Taules, cadires i butaques individuals.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Possibilitat de modificar la distribució<br />
del mobiliari.<br />
- Il·luminació que permeti diferenciar la<br />
funció d'exposició amb l'espai de relació<br />
i el de lectura.<br />
Aquests últims requereixen un ambient<br />
diferenciat i càlid.<br />
- Les activitats que es desenvolupen fan<br />
que aquest espai pugui constituir la<br />
transició natural entre les zones sorolloses<br />
que s'obren al carrer i les àrees<br />
interiors més silencioses.<br />
Préstec centralitzat<br />
La centralització del préstec en el vestíbul-accés<br />
és recomanable per dues<br />
raons:<br />
- El públic pot circular lliurement per tots<br />
els espais sense necessitat de registrar<br />
en cada secció els documents que vol<br />
endur-se'n.<br />
- El personal bibliotecari pot dedicar-se a<br />
la funció essencial d'informació i suport<br />
al lector, deixant per al personal auxiliar<br />
la tasca més mecànica del préstec.<br />
Activitats<br />
- Registre dels préstecs i de les devolucions.<br />
- Dipòsit temporal del material retornat<br />
per a la posterior col·locació a les<br />
prestatgeries.<br />
Equipament<br />
- Taulell de préstec amb capacitat per<br />
instal·lar els aparells desmagnetitzadors<br />
i terminals d'ordinadors, com<br />
també per garantir la comoditat del treball<br />
del personal.<br />
- Prestatgeries i carrets per al dipòsit<br />
temporal dels documents.<br />
- Sistemes automàtics d'autopréstec.<br />
100<br />
Aquesta opció és recomanable en les<br />
biblioteques grans amb un volum<br />
important de préstec.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Fàcilment identificable.<br />
- Emplaçament que permeti l'aglomeració<br />
de públic, amb una configuració<br />
del taulell que possibiliti diversificar<br />
les cues en les hores de màxima<br />
afluència.<br />
- Quan la dimensió del vestíbul obliga a<br />
unificar el servei de préstec centralitzat<br />
amb el servei d'orientació i informació,<br />
el taulell ha de permetre la col·lateralitat<br />
de les dues funcions.<br />
Relació amb altres espais<br />
- Proximitat a l'entrada.<br />
- Comunicació amb les zones de treball<br />
intern i les àrees del fons de préstec.<br />
- A les grans biblioteques, cal preveure<br />
una connexió mecànica amb el magatzem<br />
de distribució.<br />
Espai de reunió i de descans dels<br />
usuaris<br />
Aquesta activitat, interpretada com un<br />
espai específic, està determinada en el<br />
programa funcional en funció de la<br />
dimensió de la biblioteca i d'altres<br />
aspectes més lligats a la planificació.<br />
Equipament<br />
- Taules i cadires, butaques individuals i<br />
altres elements de mobiliari que configurin<br />
diferents espais de relació.<br />
- Màquines de begudes.<br />
- Possibilitat d'instal·lar una cafeteria.<br />
Aquesta opció requereix una gestió<br />
específica d'aquest servei, com també<br />
un estudi de l'emplaçament en funció<br />
de l'horari d'obertura previst.<br />
Quan es tracti d'una cafeteria amb un<br />
accés des del carrer i un altre des de la<br />
biblioteca, caldrà resoldre adequadament<br />
els aspectes relacionats amb el<br />
control i la seguretat.<br />
- Telèfons públics.<br />
Relació amb altres espais<br />
Comunicat amb el vestíbul i allunyat de<br />
les zones de lectura.<br />
Servei de fotocòpies<br />
S'aconsella utilitzar sistemes d'autoservei,<br />
amb maquinària que funcioni amb<br />
monedes o targetes de crèdit.
Equipament<br />
- Fotocopiadores.<br />
- Dipòsit de paper i altres materials.<br />
- Taulell d'enquadernació en funció del<br />
tipus de biblioteca.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Si es tracta d'una activitat limitada, pot<br />
estar situat a la zona d'entrada.<br />
- Quan l'activitat és important, convé<br />
disposar d'un espai separat al mateix<br />
vestíbul.<br />
- El soroll que provoca fa necessari insonoritzar-lo<br />
quan està proper a les<br />
zones de lectura.<br />
ESPAIS DE PROMOCIÓ I ANIMACIÓ<br />
Les funcions d'animació i promoció cultural<br />
són fonamentals en una biblioteca<br />
pública, i es configuren com un conjunt<br />
d'activitats heterogènies integrades en<br />
un projecte de conjunt dins la comunitat.<br />
Aquestes funcions, enteses com un<br />
complement de la informació, la documentació<br />
i el servei a la lectura, tenen<br />
dues finalitats:<br />
- Afavorir la trobada i el diàleg entre els<br />
membres de la comunitat.<br />
- Apropar el llibre a les activitats culturals<br />
i als usuaris més indiferents, tot estimulant<br />
els interessos individuals i desenvolupant<br />
el sentit crític i la capacitat<br />
creativa.<br />
Activitats<br />
El programa funcional ha d'especificar la<br />
superfície i les activitats, que d'una<br />
manera general es poden situar en tres<br />
nivells diferents:<br />
- Activitats bàsiques:<br />
Jornades de portes obertes, presentació<br />
de col·leccions, etc.<br />
- Activitats endegades per la mateixa<br />
biblioteca:<br />
Debats, conferències, clubs de lectura,<br />
etc.<br />
- Activitats socioeducatives organitzades<br />
amb la comunitat:<br />
Exposicions, reunions d'agrupacions<br />
professionals, cursos de formació permanent,<br />
actes relacionats amb altres<br />
entitats, etc.<br />
Superfície<br />
La dimensió d'aquests espais estarà en<br />
funció dels objectius fixats, més que no<br />
pas en una relació directa amb la<br />
dimensió de la biblioteca.<br />
Es recomana preveure l'alternança de<br />
diverses funcions al llarg del dia.<br />
Característiques generals de l'espai<br />
- Accés directe des del vestíbul i separat<br />
totalment de les àrees de lectura.<br />
- Ha de poder oferir un horari propi de<br />
funcionament, com més flexible<br />
millor, independent de l'horari de la<br />
biblioteca.<br />
Aquest fet ha de possibilitar la sectorització<br />
de la sala pròpiament dita, del<br />
vestíbul-accés, la zona de descans i<br />
els serveis sanitaris.<br />
- La versatilitat de l'espai i del mobiliari<br />
ha de permetre una adequació concreta<br />
per a cada hipòtesi d'ús.<br />
- Convé que disposi d'un petit magatzem<br />
o armari tancat per guardar-hi<br />
material: cadires, tarimes, plafons<br />
expositors, equips audiovisuals i altres<br />
relacionats amb les activitats que es<br />
desenvolupen.<br />
- Es pot considerar la possibilitat d'incorporar<br />
l'espai polivalent al vestíbul<br />
mitjançant portes corredisses.<br />
Aquesta opció, especialment quan el<br />
vestíbul és petit, permet optimitzar<br />
l'espai quan no s'hi fan actes.<br />
- Quan es tracta d'una sala de grans<br />
dimensions, s'ha de poder subdividir<br />
en àmbits insonoritzats que permetin<br />
simultanejar més activitats.<br />
(Fig. 10.09)<br />
Tot i que un espai flexible pot acollir moltes<br />
activitats de promoció cultural i animació,<br />
en diverses ocasions es demana<br />
diferenciar-los en tres tipus, cadascun<br />
dels quals tendeix a destacar una de les<br />
funcions sobre les altres:<br />
Sala polivalent.<br />
Sala d'actes.<br />
Sales de treball en grup.<br />
Sala polivalent<br />
Activitats<br />
Conferències i debats, projeccions, petites<br />
representacions, exposicions, etc.<br />
Equipament<br />
- Cadires apilables.<br />
- Taula per als conferenciants.<br />
- Pantalla de projeccions.<br />
- Equipament audiovisual.<br />
- Carrils en parets i sostre per muntar<br />
exposicions.<br />
101
10.09<br />
Biblioteca pública<br />
(Vilanova i la Geltrú,<br />
Barcelona).<br />
Arquitectes:<br />
Josep Benedito<br />
Santi Orteu<br />
Glòria Pifarré.<br />
Aquesta biblioteca<br />
té una distribució<br />
òptima quant a la<br />
possibilitat de disposar<br />
d’espais polivalents<br />
amb accessos<br />
completament<br />
independents, que<br />
permeten una gran<br />
alternança de funcions<br />
al llarg del<br />
dia.<br />
102<br />
Planta primera<br />
Planta baja<br />
0 5 10<br />
4<br />
7<br />
8<br />
1<br />
10<br />
11<br />
5 5 5<br />
3<br />
9<br />
10<br />
6<br />
7<br />
1. Accés a la biblioteca<br />
2. Accés opcional a espais polivalents<br />
3. Vestíbul<br />
4. Sala d’actes<br />
5. Sala polivalent<br />
6. Revistes i música<br />
7. Àrea general<br />
8. Àrea infantil<br />
9. Àrea de treball intern<br />
10. Magatzem<br />
11. Sanitaris<br />
2<br />
1
Característiques de l'espai<br />
- Capacitat mínima de 40 persones.<br />
- Possibilitat de tamisar l'entrada de llum<br />
natural i d'enfosquir la sala.<br />
- Il·luminació flexible i direccional adaptada<br />
per a conferències, reunions i<br />
exposicions.<br />
- Tractament acústic adequat per a cada<br />
activitat.<br />
Sala d'actes<br />
Activitats<br />
Concerts, espectacles teatrals, congressos,<br />
etc.<br />
Equipament<br />
- Escenari amb magatzem i camerinos.<br />
- Taula per als conferenciants.<br />
- Butaques.<br />
- Teló.<br />
- Cabina de projecció.<br />
- Cabines de traducció simultània.<br />
- Equipament audiovisual dissenyat per<br />
personal especialitzat en funció de les<br />
activitats previstes, amb una central de<br />
comandament independent.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Si es destina una sala específica per a<br />
aquestes activitats és perquè la biblioteca<br />
ja disposa d'espais polivalents per<br />
a altres usos. Per tant, la flexibilitat no<br />
és una exigència.<br />
Tot i així, es poden posar files de butaques<br />
corredisses o grades practicables<br />
per poder alliberar, si convé, tota la<br />
sala.<br />
- Conveniència, en funció de la dimensió,<br />
de disposar d'un vestíbul independent<br />
d'entrada, amb el corresponent<br />
servei de guarda-roba.<br />
- Il·luminació especial concentrada a<br />
l'escenari i il·luminació difuminada amb<br />
un sistema de regulació de la intensitat.<br />
- Tractament acústic específic.<br />
Sales de treball en grup<br />
Activitats<br />
Treball o reunions de grups al voltant<br />
d'una taula, seminaris i cursos de formació,<br />
sala d'estudi, etc.<br />
La utilització d'aquest espai com a sala<br />
d'estudi fora de l'horari de la biblioteca,<br />
el converteixen en un dels serveis afegits<br />
més valorats pels estudiants de la<br />
localitat.<br />
Equipament<br />
- Taules modulars per a reunions i sessions<br />
de treball en grup.<br />
- Cadires amb paleta d'escriptura.<br />
- Pantalla mòbil per a projeccions.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Possibilitat de compartimentar o unificar<br />
un conjunt de sales.<br />
- Possibilitat d'horari independent, però a<br />
la vegada connectat amb la biblioteca<br />
per facilitar l'accés als documents que<br />
puguin ser utilitzats per a determinades<br />
activitats.<br />
- Il·luminació constant en tot l'espai.<br />
ZONA GENERAL<br />
Aquesta gran zona, que ocupa aproximadament<br />
el 50% de la superfície total,<br />
disposarà de les àrees següents:<br />
Àrea d'informació i referència.<br />
Àrea de fons general.<br />
Àrea de fons especialitzats.<br />
Àrea de revistes i premsa diària.<br />
Àrea de música i cinema.<br />
Espais de suport.<br />
Característiques generals de l'espai<br />
- Sensació d'amplitud.<br />
- Relació visual amb l'exterior.<br />
- Solució estructural que afavoreixi la flexibilitat<br />
de distribució, evitant les zonificacions<br />
rígides.<br />
- Unitat visual i funcional:<br />
- Emplaçament de les activitats en funció<br />
de la seqüència lògica d'ús.<br />
- Interrelació visual entre els diferents<br />
àmbits.<br />
- Geometria i alçada dels espais, materials<br />
d'acabat i distribució del mobiliari<br />
com a eines per diferenciar les àrees.<br />
- Localització estratègica dels punts de<br />
consulta del catàleg i dels taulells d'informació.La<br />
seva situació determina les<br />
circulacions pels diferents àmbits.<br />
S'aconsella situar-los al costat de l'accés.<br />
També han de ser visibles i accessibles<br />
des de la resta dels espais.<br />
A més, els punts de consulta del catàleg<br />
han de ser situats a prop dels taulells<br />
per facilitar l'assistència i el control<br />
per part del personal bibliotecari.<br />
- En funció de la grandària de la biblioteca,<br />
es poden unificar en un taulell<br />
els diferents serveis de la zona general,<br />
amb la consegüent optimització de<br />
les tasques del personal bibliotecari.<br />
(Fig. 10.10)<br />
103
10.10<br />
Biblioteca pública<br />
Dos Rius (Torelló,<br />
Barcelona)<br />
Arquitecte:<br />
Melcior Manubens.<br />
La geometria de la<br />
planta és el resultat<br />
de l’addició d’espais<br />
que pertanyen a<br />
diverses finques.<br />
La zona general es<br />
pot organitzar en<br />
ámbits diferenciats,<br />
amb una gestió centralitzada<br />
en un únic<br />
taulell d’atenció.<br />
- Il·luminació natural adequada i amb<br />
sistemes de protecció que evitin la incidència<br />
directa dels rajos solars.<br />
- Il·luminació artificial convenientment<br />
dimensionada, amb una distribució flexible<br />
que permeti la mobilitat del mobiliari<br />
i amb la possibilitat de contrastar<br />
diferents ambients dins la mateixa unitat<br />
funcional.<br />
- Espai protegit del soroll extern i degudament<br />
condicionat davant el soroll<br />
intern.<br />
ÀREA D'INFORMACIÓ I<br />
REFERÈNCIA<br />
La tendència actual de convertir la<br />
biblioteca pública en el recurs d'informació<br />
més important de la comunitat, ha<br />
provocat el creixement d'aquesta àrea,<br />
que està concebuda com un espai<br />
exclusiu per a la consulta in situ de<br />
material que no es deixa en préstec.<br />
S'hi ofereix servei d'informació, consulta<br />
i autoconsulta.<br />
El fons documental, exposat en qualsevol<br />
tipus de suport, està format per<br />
104<br />
1. Vestíbulo<br />
2. Revistas y prensa diaria<br />
3. Música<br />
4. Información y referencia<br />
5. Fondo general<br />
6. Área infantil<br />
7. Sanitarios<br />
3<br />
2<br />
0 1 5<br />
2<br />
2<br />
4<br />
3<br />
obres de consulta i referència: diccionaris,<br />
directoris, anuaris, enciclopèdies, i la<br />
consulta telemàtica.<br />
Activitats<br />
- Recerca documental.<br />
- Consulta sistemàtica de documents.<br />
- Estudi individual, amb possible utilització<br />
d'equips informàtics. (Fig. 10.11)<br />
Característiques dels usuaris<br />
En la majoria dels casos, l'usuari d'aquesta<br />
àrea entra a la biblioteca per cercar-hi<br />
un document o una informació<br />
concreta. Les seves necessitats són<br />
diferents de les dels que la visiten per<br />
curiositat o per conèixer les novetats<br />
exposades.<br />
Equipament<br />
- Prestatgeries que facilitin l'accés a tots<br />
els documents, tant en suport paper<br />
com en suports de qualsevol altra mena.<br />
La temàtica que s'exposa fa que la consulta<br />
a peu dret requereixi més temps.<br />
Per tant, la capacitat de les prestatgeries<br />
ha de ser inferior que en el cas del<br />
fons general, i la seva organització ha<br />
d'evitar l'aglomeració de gent.<br />
5<br />
3<br />
5<br />
7<br />
1<br />
1<br />
4
- Expositors, calaixeres i altres elements<br />
per a documents de formats especials,<br />
com ara atles, mapes i plànols.<br />
- Taules de treball i cadires per als<br />
usuaris, amb les connexions informàtiques<br />
necessàries per connectar-hi els<br />
terminals. (Fig. 10.12)<br />
Al contrari del que passa a la zona<br />
infantil, el lector adult va a la biblioteca<br />
a treballar preferiblement sol, i rebutja<br />
les interferències que motiva la proximitat<br />
excessiva de persones que no<br />
coneix. Per tant, convé disposar d'una<br />
gamma articulada de punts de treball.<br />
La tendència de repetir taules de quatre<br />
o sis places situades en un únic<br />
espai ha de transformar-se en una<br />
oferta més àmplia en què s'incloguin<br />
cabines individuals o taules contínues<br />
que facilitin l'estudi individual.<br />
- Àmbits de consulta informals amb<br />
butaques i taules de dimensions més<br />
reduïdes.<br />
- Punts de consulta, tant assegut com a<br />
peu dret, adequats per a cada necessitat:<br />
catàleg informatitzat, Internet,<br />
CD-Roms, bases de dades i altres sistemes<br />
d'informació.(Fig. 10.13)<br />
- Taulell d'informació al públic amb<br />
espais diferenciats per a l'atenció personalitzada.<br />
- Punts d'atenció especialitzada en<br />
àrees temàtiques que es distribuiran<br />
per tota l'àrea.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Organització del mobiliari en àmbits<br />
diferenciats.<br />
Dins l'espai global, les prestatgeries,<br />
les taules i la lectura informal han de<br />
ser situats en subespais d'escala adequada.(Fig.<br />
10.14)<br />
Els subespais que es creïn han d'estar<br />
oberts, de manera que es faciliti el seu<br />
control visual i la fluïdesa de la circulació<br />
per tots els punts de la sala.<br />
Quant als punts de treball, convé fugir<br />
de la imatge escolar que produeix la<br />
repetició d'un mateix model de taula.<br />
La seqüència d'ús d'aquesta àrea recomana<br />
situar els punts d'estudi individual<br />
en àmbits més calmats i protegits<br />
de les zones de circulació.<br />
- Els punts de consulta per Internet, cal<br />
situar-los a prop del taulell d'atenció.<br />
Per una banda, l'usuari pot necessitar<br />
l'ajuda del personal. I també és convenient<br />
que hi hagi un control del tipus<br />
d'informació que es consulta. A més,<br />
quan es vol imprimir la informació, és<br />
més aconsellable que les impressores<br />
no estiguin a l'abast del públic.<br />
Relació amb altres espais<br />
- Vinculada a l'àrea del fons general.<br />
- Relacionada amb l'àrea de fons especialitzats.<br />
- Si la biblioteca és molt gran, pot tenir<br />
un accés independent des del vestíbul.<br />
ÀREA DE FONS GENERAL<br />
És la unitat funcional més gran de la<br />
biblioteca, amb una ocupació aproximada<br />
del 35% de la superfície total, i la que<br />
requereix més personal per a la gestió.<br />
Conté el fons destinat al préstec i s'ha de<br />
concebre com un espai d'exposició i de<br />
consulta ràpida i fàcil.<br />
S'ofereix servei de préstec i de consulta.<br />
La col·lecció es compon del fons temàtic<br />
general, principalment novel·la, literatura<br />
i temes divulgatius de coneixement.<br />
Es presenta en qualsevol tipus<br />
de suport i s'organitza principalment en<br />
105<br />
10.11<br />
10.12
10.13<br />
10.14<br />
blocs temàtics per facilitar la recerca.<br />
(Fig. 10.15)<br />
Equipament<br />
- Prestatgeries preparades per emmagatzemar<br />
documents de diferents<br />
formats.<br />
L'organització de les prestatgeries ha<br />
de permetre una circulació còmoda,<br />
amb unes distàncies que facilitin la<br />
consulta a peu dret sense molestar els<br />
altres usuaris.<br />
A diferència de l'àrea de referència, el<br />
fons temàtic genera una consulta més<br />
ràpida: el lector agafa el document, el<br />
fulleja i decideix demanar-lo en préstec<br />
o bé consultar-lo en un punt de lectura<br />
estàtic.<br />
En conseqüència, les prestatgeries<br />
poden ser més altes i tenir més capacitat,<br />
sent aquesta àrea l'espai que disposa<br />
de més documents per metre<br />
quadrat de tota la biblioteca.<br />
Tot i així, mai no sobrepassaran l'alça-<br />
106<br />
da de 2,10 m per tal de fer visible i<br />
accessible tot el material exposat.<br />
- Àmbits de consulta informal amb cadires<br />
i butaques intercalades dins l'espai<br />
global.(Fig. 10.16 i 10.17)<br />
- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />
- Taulell d'informació.<br />
En funció de la dimensió de la biblioteca,<br />
s'hi poden incorporar altres punts<br />
d'atenció per descongestionar el taulell<br />
central.<br />
Encara que el préstec centralitzat es<br />
dugui a terme al vestíbul, convé dotar<br />
el taulell dels mitjans necessaris per<br />
gestionar el préstec.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Una distribució regular afavoreix la<br />
recerca per part de l'usuari.<br />
- S'aconsella estructurar àmbits diferenciats<br />
dins el conjunt de prestatgeries.<br />
Una organització repetitiva pot donar<br />
una sensació massa acadèmica que<br />
provoqui rebuig.<br />
- Els passadissos han de tenir una amplada<br />
proporcional al flux d'afluència.<br />
Relació amb altres espais<br />
- Comunicació directa amb el vestíbul.<br />
- Relacionada amb l'àrea d'informació i<br />
referència.<br />
En biblioteques petites i mitjanes, l'àrea<br />
de fons general es pot constituir com a<br />
frontissa entre el vestíbul i l'àrea d'informació,<br />
amb elements de mobiliari<br />
que diferenciïn les dues zones.<br />
- Accessible des de les àrees de revistes<br />
i de música.<br />
ÀREA DE FONS ESPECIALITZATS<br />
Aquesta àrea és l'espai destinat a la<br />
documentació següent:<br />
Col·lecció local:<br />
Informació referida a la localitat i<br />
relacionada amb la seva història.<br />
Fons especials:<br />
Documents que, per peculiaritats de<br />
la població, constitueixen un fons<br />
temàtic que s'ha desenvolupat en<br />
una determinada biblioteca, i que<br />
requereixen una atenció especial.<br />
Oferirà els serveis d'informació, consulta<br />
i préstec. A causa de la peculiaritat de la<br />
col·lecció, es pot presentar en qualsevol<br />
tipus de suport i de format (mapes, car-
10.15<br />
tells, fullets, etc.).<br />
Equipament<br />
- Prestatgeries i expositors preparats per<br />
emmagatzemar documents de diferents<br />
formats.<br />
El material delicat o amb un valor patrimonial<br />
específic s'exposa en mobles<br />
tancats amb clau, no es deixa en préstec<br />
i cal sol·licitar-lo al personal per<br />
efectuar la consulta.<br />
- Cadires, taules de treball i equip tècnic<br />
necessari per facilitar la consulta en<br />
qualsevol suport i format.<br />
- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />
- Taulell d'atenció amb els equips necessaris<br />
per gestionar el préstec.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Si la dimensió de la col·lecció ho<br />
requereix, s'organitza com a àrea diferenciada,<br />
amb un tractament similar a<br />
l'àrea d'informació i referència.<br />
- Quan es tracta d'un fons limitat, es pot<br />
incorporar a l'àrea d'informació i referència,<br />
amb elements de mobiliari que<br />
configurin un àmbit diferenciat.<br />
Relació amb altres espais<br />
- Vinculada a l'àrea d'informació i l'àrea<br />
de fons general.<br />
- Relacionada amb les sales de treball<br />
en grup.<br />
ÀREA DE REVISTES I<br />
PREMSA DIÀRIA<br />
En una biblioteca pública, la col·lecció<br />
de publicacions periòdiques està formada<br />
per:<br />
Premsa diària.<br />
Revistes:<br />
El contingut de les revistes pot ser<br />
de tipus general o bé especialitzades<br />
en els diferents camps del<br />
coneixement.<br />
En molts casos, les revistes especialitzades<br />
s'incorporen als espais<br />
temàtics corresponents, sia a l'àrea<br />
d'informació i referència sia a<br />
l'àrea de fons general.<br />
107<br />
10.15 i 10.16<br />
10.17
10.18<br />
10.19<br />
Ofereix el servei de consulta i préstec.<br />
(Fig. 10.18)<br />
Equipament<br />
- Prestatgeries preparades per emmagatzemar<br />
documents de diferents formats.<br />
La necessitat d'oferir publicacions<br />
periòdiques endarrerides aconsella disposar<br />
de prestatgeries amb sistema<br />
d'emmagatzematge incorporat.<br />
Aquests mobles faciliten a l'usuari trobar<br />
aquests documents sense necessitat<br />
de demanar-los al personal de la<br />
biblioteca. (Fig. 10.19 i 10.20)<br />
- Expositors especials per a la premsa<br />
diària i altres materials de dimensions<br />
especials.<br />
- Àmbits de consulta informals amb<br />
butaques i taules de dimensions més<br />
reduïdes.<br />
- Taules i cadires per a la consulta.<br />
Tot i tractar-se d'un espai bàsicament<br />
informal, molts usuaris, generalment la<br />
gent gran, prefereixen llegir el diari<br />
asseguts en una cadira i recolzats en<br />
una taula. (Fig. 10.21)<br />
- En les biblioteques en què es concentren<br />
a la mateixa zona totes les publicacions,<br />
s'ha de preveure taules de treball<br />
amb les connexions informàtiques i<br />
els mitjans tècnics necessaris per a la<br />
consulta de les revistes electròniques.<br />
- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />
- Taulell d'atenció amb els equips necessaris<br />
per gestionar el préstec.<br />
Característiques de l'espai<br />
- Per aconseguir un funcionament<br />
correcte, convé organitzar-lo en dos<br />
àmbits:<br />
- Premsa d'informació general i divulgativa,<br />
concebut com un espai de<br />
lectura informal.<br />
- Premsa especialitzada, organitzada<br />
temàticament, amb mobiliari que faciliti<br />
la consulta i el treball.<br />
- El tipus de col·lecció fa que sigui un<br />
espai especialment atractiu per a tots<br />
els públics.<br />
Per aquesta raó, és la zona que ha d'oferir<br />
la imatge més acollidora de la<br />
biblioteca.<br />
Tot i tenir uns requeriments semblants<br />
als de l'àrea de fons general, convé<br />
organitzar-la amb uns criteris més informals,<br />
amb una disposició més lliure<br />
dels elements.<br />
Els materials d'acabat, els colors i la<br />
il·luminació han de configurar un<br />
108<br />
ambient més domèstic que no acadèmic,<br />
una imatge relaxada de descans<br />
que convidi a entrar-hi.<br />
- La conveniència de situar-la al costat<br />
del vestíbul, converteix aquesta àrea en<br />
un punt d'articulació de tot el projecte.<br />
Per tant, la reflexió sobre l'espai ha<br />
d'incloure les possibilitats següents:<br />
- Estructuració de la zona de revistes<br />
com a transició entre el soroll extern<br />
del carrer i el silenci intern de les<br />
zones de lectura.<br />
- Obertures en façana que proporcionin<br />
una relació important entre l'exterior<br />
i l'interior. (Fig. 10.22)<br />
- Connexió directa amb un àmbit exterior<br />
que ampliï l'espai i en què sigui<br />
possible de fer-hi activitats.<br />
Relació amb altres espais<br />
- Comunicació directa amb el vestíbul.<br />
Quan el programa funcional exigeixi un<br />
funcionament autònom de la resta de<br />
l'equipament, s'haurà de vincular<br />
aquest espai al de descans dels usuaris<br />
i a la cafeteria.
- Connexió amb l'àrea de fons general.<br />
- Vinculat a un petit magatzem per guardar-hi<br />
les publicacions endarrerides.<br />
Aquest requeriment està en funció de<br />
la grandària de la col·lecció, com<br />
també de l'existència de prestatgeries<br />
amb emmagatzematge incorporat.<br />
ÀREA DE MÚSICA I CINEMA<br />
Aquesta àrea acull el fons de temàtica<br />
musical i cinematogràfica.<br />
El fons documental, exposat en diversos<br />
tipus de suport, està format per discos<br />
compactes, films i documents en suport<br />
llibre, partitura i revista.<br />
Ofereix els serveis de consulta (audició,<br />
visionament i lectura) i de préstec.<br />
(Fig. 10.23)<br />
Característiques dels usuaris<br />
El material exposat converteix aquest<br />
espai en un important punt d'atracció<br />
dels usuaris:<br />
- Per a una gran part del públic jove,<br />
l'àrea de música esdevé el primer<br />
contacte amb la biblioteca.<br />
- L'oferta també és atractiva per als<br />
usuaris de més edat, però l'afluència<br />
de públic juvenil fa que sovint no utilitzin<br />
aquest servei perquè no hi troben<br />
el seu propi lloc.<br />
Equipament<br />
- Expositors adequats per als diferents<br />
tipus de suport que conformen la<br />
col·lecció. (Fig. 10.24)<br />
- Mobiliari amb la tecnologia adequada<br />
per a consultar el material audiovisual.<br />
- Audició:<br />
Punts d'audició connectats amb el<br />
taulell.<br />
Generalment, els equips reproductors<br />
són al taulell d'atenció i són manipulats<br />
pel personal. L'usuari que vol<br />
escoltar un document en suport<br />
àudio, ha de sol·licitar-ho al taulell, en<br />
què li faciliten uns auriculars i li indiquen<br />
el canal de connexió.<br />
- Visionament:<br />
En aquest cas els punts de connexió<br />
dels auriculars han de vincular-se a<br />
una pantalla. (Fig. 10.25)<br />
- Punts d'autoconsulta audiovisual:<br />
Cada vegada més, les biblioteques<br />
disposen d'equips de reproducció<br />
dels discos compactes i vídeos que<br />
manipulen els mateixos usuaris.<br />
Aquesta possibilitat allibera el personal<br />
bibliotecari d'una tasca que<br />
requereix molta dedicació.<br />
Alhora, l'usuari se sent més lliure en<br />
el moment de decidir si s'emporta un<br />
document en préstec.<br />
- Butaques, cadires i taules per als diferents<br />
tipus de consulta:<br />
- Audiovisual:<br />
Les butaques han d'estar vinculades<br />
als punts d'audició i de visionament.<br />
- Lectura:<br />
Cadires i taules de treball.<br />
Àmbits informals amb butaques i taules<br />
de dimensions reduïdes.<br />
- Punts de consulta del catàleg informatitzat.<br />
- Taulell d'atenció amb els instruments<br />
de lectura del material audiovisual i els<br />
mitjans necessaris per gestionar el<br />
préstec.<br />
Característiques de l'espai<br />
- El disseny i la distribució del mobiliari<br />
han de tenir en compte les característiques<br />
dels diversos tipus de suport, com<br />
també del seu ús.<br />
109<br />
10.20<br />
10.21
10.22<br />
10.23<br />
10.24<br />
10.25<br />
110<br />
Els espais de pas entre els mobles<br />
expositors de CD han de permetre l'aglomeració<br />
de gent. El petit format del<br />
suport fa que la capacitat dels expositors<br />
sigui elevada. A més, el caràcter<br />
atractiu del material provoca una gran<br />
afluència d'usuaris.<br />
- El tipus d'activitat aconsella que l'espai<br />
sigui acollidor i informal.<br />
Tal com s'ha comentat en altres capítols,<br />
un dels reptes de la biblioteca<br />
pública consisteix en a aconseguir<br />
que cada usuari trobi el seu espai.<br />
Aquesta àrea és especialment susceptible<br />
de ser envaïda per un tipus<br />
específic de públic i de ser rebutjada<br />
per la resta. Per tant, la dimensió i la<br />
solució ambiental han d'oferir diferents<br />
àmbits per a tots els usuaris.<br />
- D'altra banda, gran part de les activitats<br />
de l'àrea de música i cinema estan<br />
supeditades a una xarxa de comunicacions<br />
que connecten el taulell amb els<br />
punts de consulta.<br />
Una dotació generosa de connexions<br />
permetrà organitzar el mobiliari amb<br />
criteris de flexibilitat.<br />
- Il·luminació: l'acte d'escoltar música i<br />
de veure una filmació és més agradable<br />
amb una llum indirecta i de baixa<br />
intensitat.<br />
Tot i els avantatges d'una il·luminació<br />
constant en tots els espais, en aquesta<br />
zona es pot optar per incloure algun<br />
tipus de llumenera que afavoreixi la<br />
intimitat.<br />
Relació amb altres espais<br />
Ha d'establir contacte directe amb l'àrea<br />
de revistes i premsa diària i amb l'àrea<br />
de fons general.<br />
ESPAIS DE SUPORT<br />
Aquests espais de treball, de diferents<br />
superfícies, són complementaris de la<br />
zona general i estan pensats per donar<br />
resposta als programes de formació cultural<br />
permanent.<br />
Espais de suport vinculats a la zona<br />
general:<br />
- Sala d'estudi i d'autoaprenentatge.<br />
Ha de disposar de mobiliari que faciliti<br />
l'estudi individualitzat.<br />
- Sala d'ofimàtica.<br />
S'ha de concebre com un espai de fàcil<br />
redistribució, en funció de la utilitat que<br />
defineixi el programa funcional.
Altres espais de suport:<br />
- Sala de treball en grup.<br />
Vinculada a l'àrea d'informació i de<br />
fons especialitzats.<br />
- Espai vinculat a l'àrea de música i<br />
cinema.<br />
El tractament acústic ha de resoldre<br />
el soroll provocat per la utilització<br />
d'instruments o bé per les audicions<br />
col·lectives.<br />
Característiques dels espais<br />
- Localització visible i de fàcil accés des<br />
de la resta de les àrees.<br />
- Aïllament acústic en les sales de treball<br />
en grup.<br />
- Equipament tècnic necessari per a les<br />
connexions de qualsevol tipus d'aparell<br />
de la biblioteca o de l'usuari.<br />
ZONA INFANTIL<br />
Està destinada a nens i joves de fins a 14<br />
anys, que representen aproximadament<br />
el 25% dels usuaris de la biblioteca.<br />
Aquesta afluència ha provocat que la<br />
secció infantil, tractada inicialment com<br />
un espai afegit a la biblioteca dels adults,<br />
s'hagi afirmat progressivament com un<br />
servei complet i compacte dins la biblioteca<br />
pública.<br />
A diferència de la biblioteca escolar, que<br />
ha de donar suport a l'ensenyament, la<br />
biblioteca infantil té una missió de caràcter<br />
lúdic i de divulgació. (Fig. 10.26)<br />
Per tractar-se d'un públic molt variat, caldrà<br />
estructurar les àrees en funció de les<br />
necessitats de cada grup d'edat:<br />
Àrea del fons de coneixements.<br />
Àrea del fons d'imaginació.<br />
Àrea de petits lectors.<br />
Espais de suport.<br />
Característiques generals de l'espai<br />
Les recomanacions descrites per a la<br />
zona general són vàlides per a l'espai<br />
infantil.<br />
A més, atès el desequilibri entre el nombre<br />
d'activitats i la superfície disponible,<br />
s'aconsella estructurar l'espai amb els<br />
següents criteris:<br />
- L'entrada a la zona infantil ha de facilitar<br />
l'accés a les dues grans àrees, la<br />
de coneixements i la d'imaginació, amb<br />
un punt d'informació compartit.<br />
El públic infantil necessita més ajuda<br />
per triar i trobar els documents, i la<br />
tasca del personal bibliotecari és primordial<br />
per interpretar les seves necessitats<br />
i aconsellar-los en la recerca.<br />
Per tant, són clars els avantatges d'articular<br />
els diferents espais al voltant d'un<br />
únic taulell.<br />
- Es procurarà trobar mecanismes que<br />
ajudin a compondre diferents subespais<br />
sense necessitat de separar-los.<br />
- Cal establir un recorregut progressiu<br />
per edats, amb una seqüència del<br />
mobiliari en funció de les diferents<br />
necessitats.<br />
Mentre que els més petits participen en<br />
qualsevol activitat, els adolescents troben<br />
dificultat per identificar-se tant amb<br />