Revista - Conservatori Mestre Vert

Apiacere
www:conservatorimestrevert.com Número 11 – maig 2011
REVISTA INFORMATIVA DEL CONSERVATORI PROFESSIONAL
“MESTRE VERT” DE CARCAIXENT

“APIACERE” Núm. 11
Apiacere
Maig de 2011. Núm. 11
Edita: A.M.P.A. del Conservatori Professional de Música
de Carcaixent amb la col·laboració del Claustre del Professorat
Sumari:
Editorial 2
Desde la calma del alma creativa 4
Un any Victòria 6
El violí barroc 8
Antecedents del melodrama: L‟intermedi, la pastoral ... 9
Fantasía zoológica. El Carnaval de los animales 12
El jazz i el clarinet 15
Les TIC a l‟aula com a motor de canvi 16
Ballant, ballant 19
Baix la batuta de... Encarna Grau Ripoll 23
Preludis Musicals 25
Premi Extraordinari curs 2009-10 30
Participació del nostres alumnes en concursos musicals 32
II Setmana de la Percussió 35
El dia a dia de les orquestres de corda del Conservatori 41
Activitats del Departament vent-metall 48
Activitats del Departament vent-fusta 50
Activitats del Departament de cant 51
Ratón de Biblioteca 52
Ratón de Videoteca 53
Entreteniments Musicals 56
Calendari Matriculació curs 2010-11 59
AMPA informa 61
2
Maig de 2011
Equip de revista:
ALUMNES DE L’ASSIGNATURA CULTURA AUDIOVISUAL
L’equip de revista només es fa responsable dels escrits que apareixen sense firma
EDITORIAL
Entre las actividades realizadas durante el curso escolar 2010 – 2011 destacan por su singularidad,
las visitas-intercambio llevadas a cabo entre las orquestas de nuestro centro y la del
Conservatorio Profesional Jerónimo Meseguer de Almansa. Actividad altamente positiva que permite
conocer el trabajo musical que se realiza desde la orquesta, en otros centros similares al nuestro.
Nuestra participación en Almansa de un concierto conjunto, supuso un feliz acontecimiento, y
la acogida que se nos dispensó fue excelente. La orquesta del conservatorio Mestre Vert, había
montado para la ocasión El carnaval de los animales de Saïnt- Saens, con participación de los
alumnos Laura Puig y David Saís alumnos de piano de los profesores Susana Santonja y Juan Luis
Vallés; Marta Sala, alumna de violoncello y Robert Mengual alumno de contrabajo, Mª Nieves Perpiñá,
profesora de historia de la música, en el apartado audiovisual, Isabel Bellver, profesora de
violoncello que redactó un cuento alrededor de la obra y Consuelo Jaular, actriz, encargada de la
lectura y dramatización del mismo, todos ellos concertados por Luis Roig.
En resumen, una actividad estimulante para los alumnos y muy atractiva para el público.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
3
Maig de 2011
Mención especial merece también la II Semana de la Percusión, que bajo la tutela y
organización de los profesores de la asignatura Joan Pons y Nacho Pérez fue todo un éxito de
participación, en donde los alumnos tuvieron la oportunidad de recibir diversas clases de percusión
de los profesores del Conservatorio Profesional de Vigo, David Rodriguez y Pablo Salgueiro y de Xavier
Eguillor, timbal solista de la Orquesta de Valencia. Toda la comunidad escolar tuvo además la
oportunidad de asistir a diferentes conciertos a cargo de diversos grupos de percusión de los
conservatorios profesionales de Oliva, Ontinyent , con especial participación del grupo de percusión
del Conservatorio Superior de música Joaquin
Rodrigo de Valencia, con los profesores Manel
Ramada, Sergio Izquierdo y Manolo Tomás.
Para el próximo curso, está prevista la
creación de la Banda del Conservatorio Maestro
Vert, de la que pasarán a formar parte todos
aquéllos alumnos de instrumentos de viento que
deseen participar y en cuya selección se tendrá
en cuenta las calificaciones obtenidas en la
asignatura de orquesta. Ello posibilitará el estudio
de un repertorio para banda habitualmente poco
frecuentado por su dificultad, pero lógicamente
muy interesante y asumible por los alumnos de
nuestro centro.
Hemos de felicitarnos por los logros artísticos de nuestros alumnos de enseñanzas
profesionales. En primer lugar destacar a Vicent Climent alumno de 5º de trombón que ha obtenido
el Primer Premio en el Concurso de Interpretación de Rotglà y Corbera. Posteriormente queda
finalista de la Comunitat Valenciana en el concurso de la revista Melómanos, por lo que tuvo que
participar en la fase nacional, en donde obtuvo el Tercer Premio entre todas las especialidades
instrumentales y el Primer Premio en la especialidad de viento metal. También queremos destacar a
Jesús Sala, alumno de 5º de trompeta, que recientemente ha obtenido el Primer Premio en los
concursos de Jóvenes intérpretes de Villena y de Llíria. Y a Guillem Rodriguez alumno de 3º de
trompeta que obtuvo en este mismo concurso de Llíria el accésit de trompeta. Desde estas páginas
queremos felicitar a estos alumnos por el reconocimiento obtenido al esfuerzo realizado.
¡Enhorabuena a todos!
En otro orden de cosas hemos de destacar los trabajos de infraestructura del centro, la reforma de
los aseos de la planta baja, así como los trabajos de pintura de gran parte del edificio que suponen
una mejora en las condiciones de uso y disfrute del edificio. Asimismo disponemos de un nuevo
espacio para la Secretaría del centro, más amplio y adecuado a las necesidades de gestión
administrativa, destinando la antigua secretaria a la nueva Sala de Profesores. Todos estos trabajos
se insertan en la dinámica que, de forma habitual y a lo largo de estos últimos años, se ha
llevado a cabo para mantener nuestras instalaciones en el mejor estado posible.
Hemos iniciado un periodo de reflexión, un periodo de aportaciones significativas para la
redacción definitiva de nuestro Proyecto Educativo, proyecto que pretende ser un documento que
recoja todas nuestras aspiraciones pedagógicas y refleje nuestra personal forma de entender el
hecho educativo – musical en su conjunto, con toda su especificidad y la problemática que le atañe.
Pretendemos asimismo que se constituya en el marco en el que reflejar la propia personalidad del
centro, incidiendo, de manera especial, en aquéllos aspectos que nos identifican. Pero también
deseamos que sea el medio por el que manifestamos, nuestra decidida voluntad en mejorar todos
aquéllos aspectos que se relación con la impartición de la docencia, en aras de obtener
gradualmente, una enseñanza musical de calidad.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
DESDE LA CALMA DEL ALMA CREATIVA
persiguiendo el arco iris.
4
Maig de 2011
Perdido arco iris es el juego de la paleta creativa. Cuando empieza a nacer el primer color…
Es entonces cuando se engarza el cromatismo y tímidamente va surgiendo la pincelada.
El mar bravío rezuma cantos y va acercándose a la orilla con susurros y empieza a esculpir el
alma con su primer color: blanco luna.
El mar se levanta acompasando al joven latido del ser que llama sin cesar al sonido. Como
joven inquieto, toma entre sus dedos las primeras caricias del pentagrama, salpicando las
notas de negra noche y como joven indeciso se va sin verse.
Busca en el blanco pero sabe que no hay color en el ámbar blanco luna.
El joven latido se empieza a preguntar por qué los grandes maestros llamaron al
blanco.Mientras su hilo plateado le brindó al aire una melodía desnuda, a veces sin estar
cubierta por el acorde sobrecogiendo al sentimiento, y se pregunta y por qué no yo?...
y sigue emborronando puntos en negro sintiendo que está corregido y su espíritu no es libre,
es manifestado por la teoría seca de la escuela.
Camina buscando y buscándose, enfadado su inquieto interior, no se atreve a decir lo que
busca su alma al viejo maestro.
Esboza de nuevo en lápiz carbón, intentando un color amarillo pero se esparce y no llega
marcar el papel pautado, se pierde redondeando las dudas y no sale su primera canción que
late en desasosiego.
Prueba con el rojo cadmio y se pierde en espiral rodeado de pasión sin límite. Es febril la
sensación de soñar notas sin orden, la forma musical se escapa porque el aprendizaje es lento
y sin límite, a veces la impotencia se deriva en un insomnio perdido.
Pregunta, indaga, se rodea de un añil que le marca unas pautas todavía establecidas, llega un
cierto sosiego, una primera melodía de su trazo, empieza a creer como un niño en su primer
sueño cumplido, aflora su primera inquietud de que no está errada su andadura.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
5
Maig de 2011
Mientras alrededor le encuentran huidizo, le llaman el joven latido, le dicen que siempre está
aparte, que tal vez sea el elegido, el naranja en su haz, empieza a emitirse como preludio de
un éxito efímero y todavía no encontrado. Ya une la melodía desnuda arropada con el acorde.
No sienten frío las notas heladas sin refugio. Arden brillantes en los haces del sol naranja que
entran en el semicírculo del arco iris. Ya se quema en él todo la calma y el desasosiego.
Azul se vuelven sus cielos, el niño joven promesa de un estudio sin nombre, empieza a recitar
laestrofa dormida en su interior. Se oyen sus primeros aplausos. Se siente libre de sentimiento,
nadie le marca la libertad, es pequeña promesa del aire, del juego de las nubes, del sentir de
Dios, escondido por su sueño, que le indica en susurro que llama a su puerta y que debe cantar
la melodía continua de su corazón.
Ya apenas se pregunta ¿Qué hago? ¿Qué debo hacer? ¿Por qué el maestro rompe mi
trazo?
No siente miedo.
Y el verde restalla para cubrir una esperanza abierta al sentimiento. Se vuelven los
mundos calientes del ser. Esboza febrilmente la caléndula de su volcán. Enfrente la página en
blanco se cubre de mariposas de su imaginación. En su médula lleva el escalofrío de sentir el
sentimiento.
Narra y desnarra el canto de su baile de cisne, haya el poder de la creatividad, nadie podrá
tras pasar su decir. Encontró la calma rozando su inquietud. La paleta del arco iris juega en su
rizos del pelo, sus duendes rompen la monotonía y se duerme con un lápiz y un papel de
renglones sobre su canto.
Y cuando el violeta ronde al espíritu creador, que sigue buscando ese cuento Sinfónico que le
hará decir su nombre de esa única obra, de ese único espíritu, de esa única
sombra…Concierto de Aranjuez, El amor brujo, El lago de los cisnes…el arco iris se definirá
en el cielo brillante después de haber sentido la lluvia en sus ojos en forma de lágrimas, las
del sentir sintiendo la voz desde la calma creativa persiguiendo el arco iris y una frase colgará
en su centro:
“Amo el amor de sentir diciendo el sentimiento de ver
el duende creado y
sigo preguntando al misterio… ¿de dónde vienes?”
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
6
Maig de 2011
UN ANY VICTÒRIA
Durant aquest any va a parla-se molt de Tomás Lluís de Victòria, cèlebre polifonista espanyol,
nascut a Àvila en 1548 i del qual es complixen 400 anys de la seua mort, Madrid 27 d’agost
de 1611. Des de la nostra revista Apiacere, volem també commemorar este aniversari.
Quan l'any 1585 torna Victòria a Espanya, després d'un llarg període de formació religiosa a Roma,
creu que li espera un càrrec en la capella real de Felip II. Però el rei no pensa el mateix i l‟anomena capellà
de l'Emperadriu, María d'Àustria, germana del rei, que es trobava reclosa en el convent de les Descalces
Reals de Santa Clara, a Madrid, a conseqüència de la seua viudetat i on residia en una habitació reial. En
este mateix convent també es trobava la seua filla, Margarita d'Àustria, però esta, com a monja
franciscana.
Victòria accepta el lloc de capellà de
l'emperadriu, exercint, a més a més, de mestre
de capella i organista en el convent, des de
1587 fins a 1603, any de la mort de
l'emperadriu. Encara que tornaria a Roma, en
1592 per a publicar el seu Missae, líber
secundus i dos anys després per als funerals
de Palestrina, es queda definitivament a
Espanya en 1595. No residirà en el convent
sinó en una casa particular.
Després de la mort de l‟emperadriu
exercirà només com a organista del convent
fins a la seua mort, en 1611.
Podria haver sigut una època fructífera quant a composicions es referix però, en canvi, Victòria
compon poc. Entre el seu nomenament i la seua mort, es dedica a reeditar els seus motets i himnes diverses
vegades. Només publica tretze obres i el Officium defunctorum a sis veus, en què ens detindrem uns
instants.
L‟Espanya de Felip II (1556-1598) és intensament religiosa i Victòria, per la seua formació
sacerdotal i piadosa, per estar lligat a institucions modernes com la Companyia de Jesús i la Congregació
de l'Oratori de Sant Felip Neri i per la seua proximitat a la casa reial, no compondrà mai cap música
profana. Utilitzarà la música com a instrument de la seua fe. Les seues composicions, per tant, són
totalment religioses, de gran puresa tècnica i gran dramatisme, plenes d'un fort apassionament expressiu, a
pesar que són reduïdes en número si se les compara amb la dels seus contemporanis, Orlando dí Lasso i
Palestrina.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
7
Maig de 2011
En 1603 va morir l'Emperadriu, a qui tant devia Victòria i, com capellà i músic li va compondre
un Ofici de Difunts per a les solemnes exèquies de María d'Àustria:
L'Officium defunctorum és una de les obres més
conegudes de Victòria, la seua qualitat extrema,
expressivitat i tractament vocal li otorguen una gran
sobrietat.
La composició seguia els cànons del Concili de
Trento, respectant el nou Ceremoniale Episcoporum de
1600 promulgat per Climent VIII (a Victòria se el
considera el compositor de la Contrareforma per
excel·lència).
Només esta obra, descrita pel musicòleg nordamericà
Paul Henry Lang com “la cima del seu art i una
de les composicions corals més aconseguides de tota la
literatura musical”, fa que Victòria ocupe un lloc
permanent en el panteó dels grans compositors de tots
els temps.
La portada de l'edició del Rèquiem, de Tomás Luís de Victòria, 1605 resa així:
Thomae Ludovico De Victoria. Abulensis, sacrae Caesare Maie-statis Capellani.
Officium Defunctorum, sex vocibus. In obitu Et obsequiis. Sacrae Imperatricis.
Nunc Primum In Lucem Aeditum. Cum permissu superiorum.
Matriti, Ex Typographia Regia. M.DC.V.
Tomás Luís de Victoria, abulense, Capellán de su sagrada y Cesárea Majestad.
Oficio de Difuntos a seis voces. En la muerte y en los funerales de la Sagrada Emperatriz.
Dado a la luz por primera vez ahora. Con permiso de los superiores.
Madrid, De la Imprenta Real. 1605
El 2 de juliol de 1611 Victòria utilitza la seua influència per tal que Felip III nomene a Bernardo
Pérez de Medrano el seu successor com a organista.
Finalment, el 27 d'agost d‟aquest mateix any, Tomás Luis de Victòria mor a Madrid, possiblement
en alguna casa en el carrer Arenal en què havia viscut, prop del convent de les Descalces de Santa Clara on
va passar com a organista els últims anys de la seua vida. Allí va ser soterrat, encara que hui en dia es
desconeix on descansen les seues restes.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
El violí barroc
8
Maig de 2011
Aquest instrument ens resulta molt conegut però, tot i que estem ben familiaritzats amb la música
que produeix, desconeixem com podem descriure‟l.
Estem ben segurs que el seu fonament bàsic es troba en la història. El nom que es dóna a aquest violí
antic procedeix d‟una època molt important per a la música, l‟arquitectura i el teatre, el període barroc.
Lluny de significar que el violí sols s‟utilitzava en aquesta època, el nom ve donat per la particular
construcció d‟aquests violins, especialment pel coll, que corre aproximadament paral·lel a la taula mentre
que el coll modern té un angle cap a baix per produir major pressió i tensió a les cordes. La diferència més
gran respecte del violí modern és la tensió de les cordes i la pressió sobre el pont, d‟aquesta manera un
pont que abans suportava al voltant de 27 kg pot aguantar ara un pes que supera els 67‟5 kg.
El diapasó és més curt i amb una cunya lateral a l‟inici del coll, el pont és més obert en el disseny, en
general més menut i un poc més gros.
El cordal té també un disseny diferent de l‟actual i no
inclou tensors, les cordes s‟afinen exclusivament de clavilla i
a 4‟15 hz.
Les cordes són de tripa, especialment la primera i la
segona, la qual cosa li dóna un determinat grau de puresa al
so, respecte de les actuals cordes metàl·liques.
Una altra gran diferència del violí barroc respecte del modern és l‟arc que s‟utilitza per tocar, més
curt i més lleuger. La curvatura és inversa, és a dir, cap a fora i es fa més fina cap a la punta, la
construcció de l‟arc típic canvia amb el temps i hi ha una gran quantitat de models.
Hi ha d‟altres particularitats que demostren l‟originalitat completa de l‟instrument, per exemple, la
barra harmònica que no està pegada a la tapa si no que consisteix en un major espessor deixat a la fusta
quan es forma la cavitat de la mateixa.
Aquest instrument, pot ser un original construït durant l‟època i que no ha estat modificat a la
forma moderna, o una rèplica moderna d‟aquestos instruments antics.
El violí barroc requereix una postura en particular, més relaxada i natural i l‟omissió d‟alguns
accessoris (barbada i coixinet) que s‟utilitzen al violí modern perquè a aquesta època la barbeta no es
descansava en absolut damunt de l‟instrument.
El violí barroc ha guanyat popularitat des dels anys 80 quan es va començar a valorar la veracitat,
l‟autenticitat i va créixer la moda per aquest tipus de música.
Normalment els intèrprets d‟instruments d‟època reben amplia formació sobre l‟estil i s‟utilitzen molt
sovint tractats originals i edicions facsímils con a recurs necessari.
La seua renovada utilització reflexa un intent de redescobrir l‟estil original de tocar el violí en el període
barroc.
Lola Ribes
Professora de música i violinista
Alumna de cant del Conservatori “Mestre Vert”
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
ANTECEDENTS DEL MELODRAMMA:
9
Maig de 2011
L’INTERMEDI, LA PASTORAL I ALTRES GÈNERES DRAMÀTICS
Des de l‟antiguitat la música havia estat acompanyant de manera més o menys extensa els distints
gèneres dramàtics. Recordem la importància que donava la civilització grega a la música, inclús la seua
significació sacra en els ritus religiosos, la qual cosa la connecta amb l‟origen de la mateixa tragèdia,
argument esgrimit després pels membres de la Camerata dei Bardi. Tampoc podem oblidar el seu ús en el
ritual religiós a Roma, tant en l‟època pagana, com en temps ja de l‟església cristiana, que després
derivaria al desenvolupament de representacions sacres i misteris, primeres mostres de teatre medieval.
Amb l‟arribada de l‟Humanisme i el Renaixement, en el segle XV, se sap que els drames que van
reprendre temes i formes de l‟antiga tragèdia clàssica no van voler tampoc privar-se de l‟ornament de la
música. En una Rappresentazione dei Santi Giovanni e Paolo de Llorenç el Magnífic l‟any 1471, en el
pròleg un àngel diu: Senza tumulto sien le voci chete. Massimamente poi quando si canta.
Tenim notícies també que en L’Orfeo de Poliziano, representat a
Màntua, en el mateix any de 1471, la música adornava la cançó
d‟Aristeu, el cor de les Driades, la pregària d‟Orfeu als esperits infernals
i el cor de les Bacants 1 . Solerti ens cita també a un autor ja barroc,
Giovanni Battista Doni, que comentava la profusió que ja es donava en
l‟ús de la música dins dels espectacles teatrals de les grans corts del segle
en dècades anteriors: Florència, Urbino, Nàpols, Ferrara, Màntua. G.B.
Doni ens diu: “In ogni tempo si è costumato di frammettere alleazioni
drammatiche qualche sorte di cantinela, o in forma d‟intermedii, tra un
atto e l‟altro oppure dentro l‟istesso atto per qualche occorrenza del
soggetto rappresentato...Conviene però sapere che quelle melodie sono
molto differenti dalle odierne che si fanno in istile comunemente detto
recitativo... e non hanno che fare niente con la buona e vera musica
teatrale” 2 Imatge de
. G. B. Doni feia esta advertència des de la perspectiva del
Llorenç de Médicis
músic immers en les teories de la Camerata dels Bardi, però que
assenyala la diferència amb el tractament anterior que es donava a la
música.
Sens dubte la difusió del madrigal dramàtic en les primeres
dècades del segle XVI va tindre una extensa i fructífera aplicació en
l‟escena. Pareix que, mentre els traductors i comentaristes de la Poètica
d‟Aristòtil no es posaven d‟acord al definir en quina mesura la música
va estar present en el drama antic, la pràctica escènica del teatre
renaixentista s‟imposava.
Per exemple, el dramaturg Giangiorgio Trissino en el seu Sesta
divisione della Poètica no admet més que el cant del cor, tant en la
tragèdia com en la comèdia, però no deixa de reconéixer que:
“Invece di questi tali cori, ne le commedie che oggidì si
rappresentano, vi inducono suoni e balli et altre cose, le quali dimandano intermedi, che sono cose
diversissime da la azione de la commedia, e talora v‟inducono tanti buffoni e giocolari che fanno un‟altra
commedia, cosa inconvenientissima e che non lascia gustare la dottrina de la commedia” 3 , encara que,
quan es va estrenar la seua tragèdia Sofonisba en 1562 va qualificar de „divine‟ les músiques que en ella es
van inserir.
1 Cfr. A. Solerti: Gli albori del melodramma. Arnaldo Forni, ed. Bibliotheca Musica Bononiensis. Università degli Studi di
Bologna. Torino, 1903. Pág.3.
2 Cfr. A. Solerti, op. cit. pág.4.
3 Cfr. A. Solerti, op.cit. pág. 5.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
10
Maig de 2011
De la representació d‟Èdip rei de Sòfocles, traduït per Giustiniani, en 1585 en el Teatre Olímpic de
Vicenza, sabem per una carta de Filippo Pigafetta que “il coro era formato di quindici persone, sette per
parte ed il capo loro nel mezzo, il qual coro in piacevol parlare ed armonia dempì l‟ufficio suo” 4 . La
música de tals cors era greu i d‟estil quasi eclesiàstic (pot ser recordara el gregorià), però cal incidir que en
el llibret aparega la paraula „solo‟, anunciadora de la melodia monòdica.
La música va acaparar cada vegada una major importància en el terreny menys rígid de la comèdia.
Així, no es va limitar adornar els intermedis de les obres, sinó que de manera creixent s‟anaven inserint
diverses formes musicals, com madrigals o cançons a la francesa, dins de la trama. A poc a poc, amb l‟ús
cada vegada major d‟aparell musical i escènic, assumia més protagonisme, que restava a la pròpia
comèdia. Un testimoni característic d‟esta tendència és un madrigal amb què Anton Maria Francesco
Grazzini (anomenat el Lasca) va adornar el pròleg de La strega, en què una personificació de la Comèdia
mateixa es lamentava de la importància perduda, amb un matís característic de la ironia italiana:
La Commedia che si duol degli Intermezzi :
Misera, da costor che già trovati
Fûr per servirmi e per mio ornamento
Lacera tutta e consumarmi sento.
Questi empi e scellerati a poco a poco
Preso han lena e vigore
E tanto hanno or favore
Ch’ognun di me si prende scherno e gioco;
E sol dalla brigata
S’aspetta e brama e guata
La maraviglia, ohimè! Degli intermedi.
E se tu non provvedi
Mi fia tosto da lor tolto la vita:
Misericordia, Febo, aita, aita. 5
El fenomen de l‟intermedi és un producte natural de la pèrdua del concepte sever de l‟art que
s‟introdueix a finals del segle XVI. La busca, ja de gènere barroc, de la novetat, de l'exòtic o el fantàstic, fa
que el propi argument de l‟intermedi perda importància i ho converteix en un camp on es desenvolupen
noves tècniques escenogràfiques per aconseguir els efectes de meravella i d‟estupefacció, de luxe exagerat,
tan de moda en les corts de l‟època, que es prolongaran en el barroc.
A part de l‟intermedi, on podem comprovar que es va inserir la
música, sobretot en forma de madrigals o cançons a la francesa, va haver-hi
d‟altres gèneres dramàtics on la música va ocupar a poc a poc una presència
cada vegada major. Estos són: la faula pastoral, els cants carnestoltescos, les
mascarades, els „balletti‟ i les „veglie‟.
L‟11 de febrer de 1554 es va estrenar la primera faula pastoral, Il
sacrificio, d‟Agostino Beccari, musicada per Alfonso dalla Viuola, que també musicarà l‟obra Aretusa de
Lollio en 1563 i a Lo sfortunato d‟Argenti en 1567.
La faula pastoral va ser el gènere dramàtic on la música escènica es va desenvolupar amb major
força, a causa de les seues característiques de forma teatral neta (o pura) a diferència dels intermedis en
les comèdies i les tragèdies, on eren simples ornaments.
4 Cfr. A. Solerti, op.cit. pág. 7.
5 Cfr. A. Solerti, op.cit. pág. 9.
Frontispici d’una edició antiga de Il Sacrificio
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
11
Maig de 2011
La quantitat i varietat d‟estos gèneres donen la mesura de la importància creixent de l‟aplicació de la
música al drama, que després afectarà irremeiablement el naixement del melodramma.
De la primera faula pastoral, Il Sacrificio, Solerti ens dóna àmplies notícies, perquè ens diu que
“rappresentò il sacerdote con la lira M. Andrea suo fratello” 6 . Este sacerdot, en la tercera escena del tercer
acte, entona un notable exemple de monodia primerenca, a la qual el cor respon a continuació en una
forma de polifonia homofònica. La música repetida en tres estrofes és sempre igual, mentre que la de les
respostes del cor sempre és diferent.
Per un altre costat, no hi ha cap indicació d‟acompanyament, però la indicació „con la lira‟
mencionada anteriorment fa pensar que s‟acompanyava amb ella. La música es va anar estenent molt
prompte a diferents escenes de tota la pastoral. De fet, no falten raons per a explicar com la música es va
apoderar tan prompte d‟este gènere. Les raons són: primer, la forma mètrica: els hendecasíl·labs alternats
amb heptasíl·labs, o alguna sèrie continuada d‟estos, combinats de forma lliure, contribuïen a la
musicalitat i a l‟agilitat dels drames i eren adequats per als laments i els cors de pastors i nimfes.
En segon lloc, la faula pastoral era un gènere nou i, per això, quedava fóra de les severes lleis
d‟Aristòtil; així, es podien fer concessions al gust de públic. Anys més tard Giovan Battista Doni, en ple
floriment del nou gènere, al tractar sobre “quali specie di azioni drammatiche convegna piú o meno la
melodia” donava la preeminència a la faula pastoral “oltreché per essere la pastorale invenzione nuova,
molto più conveniente si può formare in questo stile così breve, non conosciuto dagli antichi, e dividersi in
tre atti soli, con sei o settecento versi al più, acciò anco conforme l‟uso moderno in tutte le sue parti si
possa modulare: tanto ci à a dire che io approvi quella smisurata lunghezza de Il pastor fido. E veramente
se noi consideriamo che questa sorta di favola non ha il ridicolo come la commedia, né il grande e
meraviglioso della tragedia, possiamo fare ragione che se la favola non è bellissima, la favella ornatissima
e la rappresentazione fatta con molta maestria, poco possa dilettare le persone che non si contentano così
d‟ogni cosa” (...) “la perfezione dunque della rappresentazione in due modi può trovarsi: o quando sia
recitata da attori esercitatissimi e pieni di garbo e leggiadria nel gesto e portamento di vita, quali ne ho
veduti alcuni in Francia; o quando sia cantata con soave e proporzionata melodia” 7 .
Així s‟observa que, a les acaballes del segle XVI, apareix una gran quantitat de xicotets gèneres
dramàtics, en què la música adquireix cada vegada més importància. No hem de confondre estos gèneres
amb els pares del melodrama. El melodrama naixerà del resultat dels treballs específics de la Camerata
dels Bardi. Tot i això, és innegable que la profusió d‟este tipus d'obres va abonar el terreny (i per
descomptat influirien més tard) al gran dramma per musica.
6 Cfr. A. Solerti, op. cit. pág. 12.
7 Cfr. A.Solerti, op. cit., pág. 15-16.
Andrés Navarro Lázaro
1r E.P. Cant
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
FANTASÍA ZOOLÓGICA
“EL CARNAVAL DE LOS ANIMALES”
DE CAMILE SAINT-SAËNS
por Clara Susana Santonja Medina
12
Maig de 2011
Una obra musical es un mundo de emoción y fantasía. Cuando
escuchamos música la imaginación vuela y los sentimientos afloran
haciendo que disfrutemos de cada nota musical. Y es que no podemos negar que la música tiene el “poder”
de transportarnos a otras épocas, a otros lugares, a otras culturas y otros mundos; el “poder” de alegrarnos,
entristecernos, hacernos recordar, incitarnos a bailar, cantar, imaginar, etc.
Tenemos en nuestras manos una gran herramienta con la que alimentar de cultura y educar a nuestros
alumnos: las audiciones musicales. En la obra “El Carnaval de los animales” de Camile Saint-Saëns se
unen música e imaginación, esto nos ofrece la posibilidad no sólo de acercar la música clásica a los
alumnos, sino de crear un mundo imaginario en torno a ella. Esto ha sido posible gracias al esfuerzo de la
acción interdisciplinar de los diferentes departamentos (orquesta, audiovisuales, piano y narración) que ha
permitido su representación los días 8 y 15 de Abril en Almansa y Carcaixent, respectivamente, y ha
supuesto una actividad altamente motivadora y satisfactoria tanto para nuestros alumnos, como para
nosotros, los organizadores, y el público asistente.
Camile Saint-Saens (1835-1921) fue organista y pianista, además de compositor. Fue un niño
prodigio y se le consideró el Mozart francés (comenzó a tocar el piano a los 3 años, a los 6, ya había
compuesto varias obras y a los 10 años tocaba conciertos para piano y orquesta). Su larga vida y carrera
profesional abarcó el Romanticismo y la transición hacia la edad moderna. Su música, que sigue la
tradición clásica francesa, es elegante y precisa en el detalle y la forma y combina el estilo lírico de la
música francesa del siglo XIX con una mayor calidad formal. La imaginación es una de las principales
características de su música como vamos a comprobar con esta obra.
"El carnaval de los animales" nace de esta gran imaginación y sentido del humor, la obra está llena de
bromas y ambientada en la época de Carnaval. Esta “Gran fantasía zoológica” no fue concebida para ser
representada, al contrario, Camille Saint-Säens estaba tan preocupado por su reputación de compositor
serio que prohibió su representación mientras el viviera, excepto el movimiento “El Cisne” porque temía
que semejante liviandad acabara con su reputación. Así todo, "El carnaval de los animales" fue estrenada
ante un grupo selecto de amigos, entre ellos Franz Liszt, durante el carnaval de 1886. Saint-Saëns dejó un
testamento autorizando su edición tras su muerte y como vemos se convirtió en la composición más
reconocida de Camile. ¡Si Saint-Saëns, lo hubiera imaginado!
La Gran fantasía zoológica es una suite graciosa y ligera compuesta por 14 piezas de carácter
descriptivo, en las que van desfilando los “instrumentos/animales” retratados por Saint-Saëns (tamaños,
formas, onomatopeyas, recursos…). Los animales aparecen escondidos entre los instrumentos de un
conjunto formado por 2 pianos, un quinteto de cuerdas (dos violines, una viola, un violonchelo y un
contrabajo), un xilófono y una armónica de cristal (pequeño instrumento de láminas metálicas que se
hacen sonar con la presión de los dedos). Este instrumento se suele reemplazar actualmente por la celesta.
Los instrumentos se van alternando para cada una de las piezas interpretando todos juntos sólo el
fragmento final de la obra.
Con la ayuda de estos instrumentos el compositor describe un León, gallinas y gallos, tortugas, asnos
salvajes, un elefante, canguros, un acuario, pájaros, personajes de largas orejas, pianistas principiantes,
fósiles y un cisne. Hay referencias cómicas a la música de otros compositores y a su propia “Danza
Macabra”. La obra también tiene tintes satíricos, y se sabe que Saint-Säens intentó criticar a través de esta
obra el sistema musical de la sociedad de la época y ridiculizar la música de algunos contemporáneos.
Algunas de sus críticas son para los profesores de Contrapunto en los "fósiles", los críticos musicales en
"personajes de largas orejas", los sufridos estudiantes de piano en los "pianistas", etc.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
13
Maig de 2011
A continuación explicaré muy brevemente los movimientos que aparecen en la suite “El Carnaval de
los Animales” para conseguir un mayor entendimiento de la obra.
2. Gallinas y gallos:
¡SEÑORES Y SEÑORAS …
BIENVENIDOS A NUESTRO ESPECIAL CARNAVAL DE LOS
ANIMALES!
1. Introducción y Marcha real del león:
La introducción, se inicia con los dos pianos, a los que pronto se les
unen los instrumentos de cuerda. Después se inicia una majestuosa
marcha. Si pone atención, más adelante escuchará el rugido del león,
imitado por uno de los pianos. El otro piano y las cuerdas repiten varias
veces el rugido de este animal.
Esta pieza inicia con una gallina (que en realidad es uno de los pianos).
Inmediatamente después entra otra gallina (ahora, el primer violín, imitando al
piano). El segundo piano reproduce el cloqueo de las gallinas, el primer piano
imita al gallo, pero las gallinas tendrán la última palabra. Después llega un
gallo (piano) que calla a las gallinas y pone todo en orden.
3. Asnos Salvajes:
“Animales de pies ligeros”. Esta precipitada pieza permite imaginar el galopar de
estos animales donde los dos pianos se lanzan en una desenfrenada carrera en la
tonalidad de do menor. Camilo escribió en la partitura la siguiente indicación: “rápido y
con furia”. La sátira se hace patente cuando los dos pianistas interpretan escalas a modo
de estudio.
4. Tortugas:
Utiliza de manera ingeniosa el conocido “Can-Can”, de la opereta Orfeo en los infiernos, de Jacques
Offenbach. Lo gracioso es que la lentitud de la música, que originalmente es rápida, nos deja un “Cancan”
que podría ser bailado por un grupo de tortugas.
6. Los canguros:
5. El elefante:
Tras un comienzo al piano con un vals, ahora el instrumento que lleva la
melodía es el contrabajo. Como la música es tan grave y pesada, fácilmente
podemos imaginar los movimientos de este pesado animal torpón. En esta pieza, el
compositor cita una parte de la ópera La condenación de Fausto, de Héctor Berlioz
en una tesitura más grave. También cita brevemente el Scherzo de "El sueño de
una noche de verano" de Felix Mendelssohn que se escucha al final de la sección
que sirve de puente modulante.
Las notas saltarinas de los dos pianos representan los saltos de los canguros que
cambian bruscamente de compás.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
7. El acuario:
14
Maig de 2011
Camile nos permite imaginar el mundo subacuático, gracias a su maestría
en la combinación y variedad de los instrumentos. Se inicia con una sección
larga, a la que sigue una más corta. Las dos tienen sonoridades sutiles que
hacen referencia al agua.
8. Personajes de largas orejas:
Se cree que esta sección va dirigida a los críticos musicales. Los violines, aunque parezca imposible,
rebuznan.
9. El cucú en el fondo del bosque:
Los pianos hacen un fondo misterioso (el bosque), mientras que el clarinete imita el cantar del cucú. El
compositor pidió que el clarinetista se escondiera detrás del escenario para que no se viera este
instrumento.
10. El Aviario:
Aquí, sobre un fondo que hacen las cuerdas, la flauta es la que imita el trinar de
los pájaros con el eco de los pianos de los diversos pájaros.
11. Pianistas:
¿Los pianistas están entre los animales? Pues en esta obra sí, donde la sátira llega al máximo nivel. El
Hombre, es representado por los pianistas que hacen ejercicios de técnica pura. Es una broma de Camile, -
que era un excelente pianista- donde ridiculiza los ejercicios que realizan los estudiantes del piano. En la
partitura se indica: “los pianistas deberán imitar el estilo torpe de un principiante”, de manera que, los
pianistas se equivocan a propósito, tocando de manera extremadamente torpe….
12. Los fósiles:
“¿Hay algo más fósil que un compositor famoso?” dijo Saint-Saëns. Esta pieza es muy humorística.
Los fósiles son animales petrificados, muertos desde hace muchos siglos. El protagonista es el xilófono,
que con su sonido nos hace imaginar algo de hueso o de piedra, es decir, un fósil. En realidad se trata de su
“Danza macabra” que había sido admirada hasta darle náuseas.
Después encontramos algunas antiguas canciones populares francesas como es el caso de “Ah vous
dirai-je mamam” (que conocemos como “Campanitas del lugar”) y “Au Claur de la lune”, así como,
también el Aria de Rosina de “El Barbero de Sevilla”. ¿Serían tan viejas estas canciones que Camile las
tomó como fósiles‟
13. El cisne:
Esta es la única parte de todo “El Carnaval de los Animales” que se publicó en vida de Saint-Saëns. La
tradición cuenta que el cisne, antes de morir, emite una bellísima melodía. Aquí es el violonchelo el
encargado de interpretar esta maravillosa elegía donde muestra a un cisne deslizándose por las aguas de un
lago.
14. Final:
Cómo en una comedia shakesperiana, el Final con el abrupto despertar de los
pianos, reúne a todos los personajes por última vez. El inicio es como la
introducción, la música es muy alegre y retoma muchos de los temas anteriores. El
león da la señal de que se dispersen. Por última vez, el marabú levanta la batuta,
las ardillas tocan con la pata el teclado…los búhos se unen… El león se dirige a la
salida…y con él los elefantes, canguros, tortugas, asnos salvajes, gallinas, zorros y
colibríes…saltando y gorgojeando desaparecen en la selva, para volver a las colinas
y valles desde donde vinieron.
ESPERAMOS DE TODO CORAZÓN QUE LES HAYA GUSTADO.
HASTA PRONTO!!!
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
EL JAZZ I EL CLARINET
15
Maig de 2011
El jazz, segons E. Berendt, és una forma de música que s’originà en els EEUU mitjançant la
confrontació dels negres amb la música europea. La instrumentació, melodia i harmonia del jazz
tradicionalment deriven de la tradició occidental. El ritme, fraseig i la producció del so i els elements de
l’harmonia del blues es deriven de la música africana i del concepte musical dels afroamericans.
Així, el jazz va nàixer a la ciutat de Nova Orleans, en el barri Storyville, on els
negres van adquirir els instruments que venien alguns militars. Aquests negres
començaran a experimentar en els instruments i produiran un tipus de música
específica. Els blancs intentaren imitar a aquests i crearen l‟estil Dixieland, on
trobem la trompeta, el clarinet, el trombó, el baix, la tuba, la percussió i
ocasionalment el saxofó i el violí.
Respecte al clarinet, aquest va viure la seva època d‟esplendor en la era del
swings dels anys trenta, quant el jazz i la música popular quasi eren idèntics.
Picou (1879-1961) és un dels primers clarinetistes de Nova Orleans, el qual va
portar a la popularitat el seu estil. El seu solo sobre High Society és un dels més
imitats de la història del jazz. D‟altra banda, el primer clarinetista de jazz que va ser
gravat fou Shields, qui fa uns glissandos espectaculars.
El primer gran professor de clarinet fou Lorenzo Tio, mestre de Duke Ellingnton. Un altre clarinetista
important va ser George Lewis (1900-1968), que Des dels 16 anys formà part de la vida jazzística de Nova
Orleans. El seu estil es presideix en el seu clàssic Burgundy Street Blues.
Molt important en la història del jazz és la constel·lació de clarinetistes formats per Dodds, Nooene y
Bechet. Nooene es famós per la seva delicadesa i subtilitat del seu so. Comparades amb ell, les
improvisacions de Dodds, produeixen un efecte salvatge. Dodds fou un mestre en els registres greus del
clarinet, admirat per L.Amstrong. Bechet es conegut per el seu lento vibrato del seu clarinet, ja que fa un
timbre que sol distingir-se dels profans del jazz.
Ara bé, quant es parla del clarinet en el jazz, el primer clarinetista en què cal pensar és amb Benny
Goodman, el Rei del swing. Goddman és el mestre de la delicadesa i el seu dinamisme va del sospirat
pianíssim fins al jubilés fortíssim.
Altres coneguts clarinetistes de l‟època del swing foren Shaw, Woody Hermann i Jimmy Hamilton.
També cal destacar al clarinetista Giuffre, que sols tocava el registre greu del clarinet. En els anys
seixanta i setanta va destacar com a músic sensible d‟un free-jazz; de característiques semblants a la
música de cambra.
Kühn i Scott, dos grans músics, van desenvolupar una activitat musical des de 1965 fins a 1969, una
època en la que el clarinet havia patit una decadència, aparentment irreversible en la popularitat.
Finalment, en l‟estil free destacarem a Braxton, qui va crear línies abstractes sobre els instruments de
la família del clarinet.
Breu resum del treball El clarinet i el jazz
realitzat per Núria Oltra i Sonia Navalón
(5é E.P. Música de Cambra)
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
16
Maig de 2011
Vicent Part Julio
Fa temps que la societat ha canviat. En tot cas, tampoc seria una afirmació massa il·lustrativa, ja que
sempre, al llarg de tota la història, la societat ha anat canviant i adaptant-se. Potser, no a les exigències
dels ciutadans, però sí a determinades necessitats que podríem anomenar, tal vegada, necessitats de canvi,
necessitats d‟adaptació, necessitats d‟evolució, necessitats de millora.
Contextualitzant una mica aquesta humil aproximació al món de l‟educació actual, una de les
preguntes que ens podríem plantejar seria: Què hem de canviar?
Per donar resposta a aquesta hipotètica qüestió, hauríem de valorar en profunditat quines serien les
necessitats a partir de les quals generar algun tipus de canvi en els processos d‟ensenyament i
aprenentatge, en el nostre cas, referent a la formació musical. I si ho tinguéssem clar, a més, de quins
canvis estaríem parlant.
Sense entrar a fer valoracions dels últims informes i
estudis educatius, tant nacionals com internacionals, ni de
les àrees d‟investigació actuals en el àmbit de les Ciències
Socials que s‟encarreguen d‟estudiar el fenomen de la
formació i l‟aprenentatge, tothom és conscient que en
l‟actualitat existeix una gran preocupació social en relació
a què i com millorar els sistemes educatius per tot arreu,
degut fonamental i precisament, al que aqueixos informes
i estudis ens estan constatant com una realitat difícil
d‟assumir: que, fins i tot, en societats econòmicament
avançades els models educatius no estan produint els
resultats que a tots ens agradaria.
Moltes preguntes es podrien despendre d‟aquesta situació. Molts perquès sense una resposta
contundent, clara i concreta. Si més no, haurem de reflexionar i adonar-se de quina és la societat en la
que, ara mateix, tots nosaltres estem convivint. Una societat que, des de finals del segle XX i ja
directament en el segle XXI, canvia i modula de manera vertiginosa. Una societat que ens demana, si no
canvi, sí una adaptació constant. Una societat en la que compartir és habitual.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
17
Maig de 2011
Una societat de grans transformacions. Una societat que no ens acaba de mostrar del tot com serà el
nostre futur perquè canvia massa ràpid. Una societat, en definitiva, plena d‟informació. Una societat que,
a hores d‟ara, es reconeguda com la Societat de la Informació i la Comunicació (SIC).
I què hem fet per arribar a dissenyar aquest tipus de societat? Hem utilitzat la tecnologia fins arribar a
dependre d‟ella. Hem popularitzat l‟ús de les anomenades Noves Tecnologies (NNTT), ara ja no tant, per
poder-nos comunicar i compartir. Hem
creat la xarxa de la xarxes: Internet, un món
virtual paral·lel al món físic i amb una
oferta de recursos a l‟abast de l‟usuari
impossible d‟imaginar fa només pocs anys.
Hem creat les nostres pròpies identitats
digitals convertint-nos en usuaris de xarxes
socials (Facebook, Tuenti, Twitter...) o en
productors de continguts digitals (Blocs,
Wikis, Foros...).
Com no anem a canviar? Si nosaltres
ens hem hagut d‟adaptar, com no anem a
fer el mateix amb el nostre entorn, siga el
més personal, siga el de caràcter
professional?
Tornant a l‟àmbit educatiu, en aquest cas el musical, com pot afectar tot aquest maremàgnum de
canvis i transformacions al si de l‟aula?
En primer lloc, hauríem de
conèixer quina és la generació
d‟estudiants que estan arribant a les
aules. Evidentment, cada alumne té
una personalitat pròpia però tots ells
formen part d‟una generació amb trets
característics i identificadors. Així,
Marc Prensky, l‟any 2001, va ser el
primer en parlar dels natius digitals
referint-se a aquelles generacions que
ja havien nascut quan existia la
tecnologia digital i que, per tant,
sempre ha format part de la seua vida.
Els primers van ser aquells que van
nàixer a començament dels anys 90. La
resta, els que hem conegut una societat
poc o gens digitalitzada anteriorment i
hem hagut d‟adaptar-nos, seríem els immigrants digitals.
No hi ha dubte que els estudiants actuals són natius digitals. Per tant, molt familiaritzats amb l‟ús
quotidià de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació (TIC).
En segon lloc, ja fa anys que la UNESCO demana
que els docents siguen competents en les TIC. Les
administracions, en els seus plans de formació del
professorat, porten anys oferint formació TIC als
docents. Fins i tot, altre tipus d‟organitzacions, tant de
l‟àmbit formatiu privat com ara els propis sindicats,
també aposten per aquest tipus de formació adreçada als
docents. La nova llei educativa, la LOE, també demana
que els alumnes acaben la formació bàsica amb una
sèrie de competències TIC a la seua motxilla
d‟aprenentatge.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
18
Maig de 2011
La societat demanda experts en TIC, el món empresarial incentiva els treballadors en la línia de la
formació i actualització aprofitant les TIC com a vehicle formatiu. I un llarg etcètera.
I en tercer lloc, sembla que poc a poc, segurament molt més lent del que ens agradaria, les aules van
incorporant recursos i eines TIC per a que puguen ser utilitzats per docents i discents.
Com no anem a plantejar-nos si hem de produir canvis? Les TIC no són cap panacea. Afirmar això
seria contraproduent i, sobretot, presumptuós. Però sí que representen un paradigma que mereix la nostra
atenció. Per contestar la primera de les preguntes plantejades (Què hem de canviar?) ho podríem fer amb
una altra qüestió: Poden millorar les TIC el procés d‟ensenyament i aprenentatge?
La resposta no està gens clara, però almenys pot generar certa inquietud i interès suficient per
mamprendre un procés de canvi, d‟adaptació i, perquè no dir-ho, d‟aprofitament dels recursos TIC
existents per tal de generar noves propostes formatives i nous escenaris educatius amb un intent de
millorar la tasca formativa dels nostres estudiants.
Molts són els recursos i les eines TIC que, actualment, podem tenir al nostre abast. Un simple i senzill
ordinador es converteix en un aparell multimèdia (imatge, vídeo i àudio) de grans prestacions. El
programari que podem instal·lar a l‟ordinador ens augmenta exponencialment les possibilitats d‟actuació.
Les Pissarres Digitals Interactives (PDI) ens ofereixen una interactivitat, valga la redundància,
pràcticament inimaginable. Els diferents canals de comunicació i intercanvi (e-mail, blocs, wikis, xarxes
socials, entorns virtuals d‟ensenyament i aprenentatge...) ens permeten adaptar i transformar les nostres
relacions segons els propis interessos formatius. Internet, la finestra al món, ens ofereix una infinitat de
recursos (vídeos, àudios, presentacions, activitats...) dels quals, segurament, tots trobaríem aquells que
millor s‟adaptaren a les nostres necessitats.
En un món i en una societat en la que actualment es parla d‟infoxicació com a sinònim de la gran
quantitat d‟informació a la que estem sotmesos, no podem obviar que les TIC tenen un gran potencial
formatiu. Però aquest potencial necessita que els docents coneguen quin ús es pot atorgar a les TIC i que,
a partir d‟aquest, generen propostes metodològiques on les TIC puguen tenir un paper i una funció
rellevants.
No sabem si les TIC milloraran o no el rendiment dels estudiants, però és més que probable, almenys
així ho avalen diversos estudis, que com a mínim, faciliten el procés formatiu. Jesús Beltrán, expert en
tecnologia educativa, diu: “Per a que les TIC desenvolupen el seu potencial de transformació ... s‟han de
poder integrar a l‟aula i convertir-se en un instrument cognitiu capaç de millorar la intel·ligència i
potenciar l‟aventura d‟aprendre”.
Dit així, sembla que valga la pena intentar-ho...
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
19
Maig de 2011
QUÈ ÉS PER A TU LA DANSA?
Sent estudiant de batxiller i piano, quan puc
m'escape a les classes de dansa, una activitat
que m'ajuda a alliberar tensions i a
desconnectar de l'estrès del dia a dia. A més a
més, millora el nostre estat físic i psíquic, i és
que no hi ha millor font de salut que la dansa.
Per últim, cal senyalar que gràcies a què el
nostre propi cos es converteix en el instrument,
aprenem un llenguatge molt especial,
universal. En resum, la dansa és per a mi, la
forma d'art més completa.
Mar Llorenç
2n E.E.
Per a mi la dansa ho és tot, és allò necessite per
a sentir-me bé. M‟agrada perquè puc expresar amb el meu cos allò que no puc expressar amb la meua veu,
ja que quan balle sent que tot allò que m‟envolta no existeix, com si no tinguera importància. Hi ha gent
que toca algun instrument, hi ha que canta, hi ha que simplement no fa res. Jo Balle!!!!
Daniel Caballero
2n E.E.
La dansa, per a mi, és una cosa molt especial, quan balle m´agrada moltíssim. A més a més aprendre ballet
és molt important per a mi, sobretot en el Conservatori de Carcaixent.
Marisa Arandis Abadia
2n E.E.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
20
Maig de 2011
Per a mi la dansa es molt
divertida i emocionant.
Borja Ubeda
1r E.E.
Per a mi es el que més
m´agrada, per això de major voldria
dedicar-me a la dansa i a ser
professora d'aquesta disciplina. En
resum, per a mi la dansa ho es tot.
Sara Marti
2n E.E.
El ballet es el meu somni, es
un art molt bonic i jo voldria ser
una ballarina famosa de major.
Seria molt divertit eixir en fotos, en
les noticies de la tele i en la radio!
Laia Torres
1r E.E.
A mi m`agrada molt la dansa perquè el meu somni seria ser una gran ballarina tan de clàssic com de
dansa espanyola.
Ariadna Morant
1r E.E.
M´agrada la dansa espanyola perquè és molt
divertida i, a més a més taconegem, toquem
les castanyoles i moltes coses més.
Mari Pau
2n E.E.
El ballet és el que més m´agrada ja que
aprenc moltes coses. Sempre volem que tot
isca bé en classe, perquè així demostrem als
nostres familiars l´esfoç que fem.
Lucía Albort
2n E.E.
Per a mi és com un alliberament, un moment en què m'oblide de totes les coses i sols pense en moure el
meu cos al ritme de la música.
Marina Allameh 4t E.E.
La dansa per a mi és una afició que he tingut des de que era xicoteta i que hui en dia encara forma part de
mi. Disfrute ballant i mostrant-ho als altres.
Rita Pascual 4t E.E.
Per a mi la dansa és la millor forma d'expressar-se, exercitar el cos i cultivar l'ànima. Quan balle, tinc
l'oportunitat de sentir i experimentar moltes cosses, puc créixer, canviar i arribar a conèixer-me un poquet
millor. Puc tancar els ulls, deixar- me portar i oblidar-me de totes les cosses.
Clara Alberola 4t E.E.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
Per a mi la dansa es com expressar els sentiments i
emocions, es el lloc on la màgia desprèn de les meves
extremitats.
Raquel Sáez
1r E. P.
Per a mi la dansa son cadascun dels moviments que
van al ritme de la música que es vol ballar. Es una de
les poques arts en la qual nosaltres mateixa som el
punt d'atenció.
Anna Galdón
1r E. P.
21
Maig de 2011
Es una forma de expressar els meus sentiments
mitjançant el moviment.
Presila Pavlova
4t E.E.
Per a mi la dansa és una cosa que se sent al cor, una
cosa màgica que fluix a través del nostre cos i et fa sentir
especial. És un somni del qual no vull despertar!!!
Maria Tomàs
1r E. P.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
22
Maig de 2011
La dansa és l'art de despullar l'ànima a través de la bellesa del moviment. És l'art d'expressar els
sentiments i les emocions més profundes a través del nostre cos. La dansa és un art on es poden
desenvolupar la majoria dels sentits, és una forma d'expressar les emocions i sentimients. És una forma de
comunicació a través del nostre cos. Tot aquell que hagi experimentat la dansa en major o menor mesura,
té un sentiment especial per ella. La dansa com a professió et permet cada dia renovar, seguir creixent,
descobrir i buscar nous reptes. És un aprenentatge
continu. Per a mi la dansa és una forma de vida.
Maite Muñoz
Ex alumna Conservatori Carcaixent
L'art de sentir la música i inclús el silenci i ser capaç de
comunicar les sensacions que es perceben a cada estat
d'ànim.
Patricia Alcaide
Professora de dansa espanyola
La dansa és la meua forma de vida, és tot allò que
ompli el meu passat, present i futur. Fa parlar al meu cos,
deixant-ho tot escrit en cada moviment.
La dansa és completa quan naix des del cor, quan forma
part del nostre dia a dia. No sols és tècnica, és expressió,
és una forma de comunicar-se de manera no verbal i no
tot el món té el privilegi de aconseguir-ho.
Per això mateix em considere una privilegiada, perquè
forme part d'un art que dóna tot el color i sentit a la meua
vida.
Lina Martínez
Professora de dansa clàsica del Conservatori de Carcaixent
Està clar que la dansa és l'art per excel·lència, on el ballarí ho fica tot: sentiment, tècnica i instrument.
Aquest instrument és el propi cos, el qual ha de ser afinat diàriament des que un ballarí comença a formarse.
És una tasca constant, llarga i sense fi, però amb la recompensa d´un cos estilitzat que dóna forma als
sentiments que aflueixen de dins de tu.
Angels Company
Professora de dansa espanyola del Conservatori de Carcaixent
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
23
Maig de 2011
Continuant amb esta secció d' entrevistes als nostres professors, este any volem dedicar-li-la a la
mestra de trompa Encarna Grau Ripoll, una de les primeres integrants del Conservatori de Música
"Mestre Vert" de Carcaixent i educadora de tots els alumnes de trompa.
1.- Per què et vas decidir a
tocar la trompa, si en la teua
època no era el prototip habitual
d'una xica estudiant de música?
En realitat, quan vaig
començar l'elecció dels
instruments depenia del banc
d'instruments de cada societat
musical i del que en eixe moment
disposaren. De fet, el meu director
m'havia promes un clarinet (a les
bandes sempre fa falta clarinets) i
deia que tenia embocadura de
clarinet. Com no hi havien
clarinets em van donar la trompa
mentres esperava al clarinet…
però mes avant en vaig quedar en
la trompa ja que li vaig trobar un gust i un sò especial que m'agradava molt i ara mateixa no la canviaria
per res. Per tant, l'elecció va ser casual.
2.- Per ser dona, trobares alguna dificultat quan acabares a l’hora de buscar feina?
Si que vaig trobar dificultats, sobretot als anys 70, quan vaig acabar la carrera i el pensament
d'igualtat entre la dona i l'home no estava com hui en dia (penseu que les xiques es casaven i es deixaven
la professió). Però l'experiència demostra que
quan més t'esforçes millor resultat obtens i
hem superat aquell problema i ara senc molta
satisfacció.
3.- Si hagueres de ser professora d'una
altra disciplina musical, de què ho series?
Per què?
En aquestos moments seria de
l'assignatura de llenguatge musical, perquè
m'agrada la docència en edats infantils i és
una assignatura que, per ser inical, anima als
alumnes i crec que els motiva a continuar
estudiant.
Encarna Grau Ripoll, mestra de Trompa
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
24
Maig de 2011
4.- Està clar que t'agrada la docència però, a què t'hagueres dedicat si no ho hagueres fet a la
música?
No m' imagine en una altra professió, però segurament seria un treball relacionat amb la docència i
amb l'art, ja que sempre m'ha agradat ensenyar.
5.- Quan anaves a clase, estudiaves molt? Quin tipus de música t'agradava tocar?
Al principi, per descompat, no estudiava molt, com tots, no? Encara que, quan, poc a poc, vas
madurant i saps que no hi ha base, cal estudiar més, perquè en este món de la musica si no és així no és
pot progressar.
M'agrada molt tocar en grups de conjunt instrumental, on ens compenetrem els uns en els altres i ens
ajudem a creixer. En l'últim moment de la carrera vaig descobrir la importància de la tècnica per a ser un
bon instrumentista.
6. - Quins són els teus compositors preferits?
Són molts, però tinc un gust especial pels periodes del Barroc i Classicisme. Pel meu treball i per la
meua formació amb instruments de corda (viola), m'he vist obligada a interpretar aquestos compositors.
Però com a trompista no puc deixar a banda tota la família Strauss.
7.- Estàs satisfeta de l'alumnat que has tingut al Conservatori?
SIII!!! Rotundament, de tots he pogut traure beneficis, fins i tot del més negat. A més a més, sempre
ha sigut una experiència enriquidora per a ells i per a mi, independentment del resultat.
Teniu en compte que gran quantitat d'alumnes d'este centre estan ocupant llocs rellevants en orquestres de
la Comunitat i de tota Espanya i, per tant, és un orgull per a tot el Conservatori “Mestre Vert” de
Carcaixent.
8.- Estariem parlant amb tu sense parar, però finalment, Encarna, com ha de ser per tu
l'alumne ideal a classe?
Només li demane que tinga el desig d'aprendre, molta il·lusió i que li agrade el que fa.
Encarna, t'agraïm que hages
col·laborat amb nosaltres en esta
entrevista perquè pensem que hi ha
professors que és mereixen este
reconeixement, encara que sabem
que tu, per a estes coses, eres molt
modesta.
Nosaltres hem sigut alumnes teus
des de fa molts anys i estem tan
orgullosos de tu i de la teua
professionalitat que necessitavem
expressar-ho.
Moltes gràcies per tot allò que ens
has donat i no dubtes que en el futur
seguirem els teus consells.
Fernando Miralles Mengual. 5è i 6è E.P.
Jordi Moncho Alarcón. 5è E.P.
Joan Samblanbcat Martinez. 5è E.P.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
25
Maig de 2011
Aquesta secció, dedicada sempre als nostres xiquets (alumnes de 1r i 2n d‟ensenyança elemental),
l‟hem fet servir enguany per fer una enquesta per tal de saber que sentien a l‟escoltar audicions de
diferents estils.
Les composicions elegides foren: Els Contes de Hoffman de J. Offenbach, La primavera, de les
Quatre Estacions de Vivaldi, Cant dels adolescents de Stockhausen i l’ estudi trascendental nº 5 de
F.Liszt.
Després d‟escoltar-les, els alumnes havien de respondre a quatre preguntes:
1- Quina sensació els transmet cada obra
2- Amb quina imatge les relacionen millor
3- Quin títol li posarien si fores el compositor
4- Quina audició t‟agradat més
A continuació detallarem les respostes dels 21 alumnes que han participat:
1- Quina sensació t‟ha transmet l‟audició?
Audicions Alumnes (21) Total (%)
Els Contes de Hoffman de
Jacques Offenbach
La primavera, de Les
Quatre Estacions de
Vivaldi
Cant dels Adolescents de
K. Stockhausen
Estudi trascendental nº5
F. Liszt
16 Tranquilitat
5 Ganes de ballar
14 Ganes de ballar
7 Tranquilitat
17 Por
4 Tristesa
9 Nerviosisme
12 Tristesa
2-.Tria la imatge que creus que millor s‟adapta a l‟audició.
Imatge a
Imatge d
Imatge b
Imatge e
76% Tranquilitat
24% Ganes de ballar
67% Ganes de ballar
33% Tranquilitat
81% Por
19% Tristesa
43% Nerviosisme
57% Tristesa
Imatge c
Imatge f
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
Audicions
Els Contes de
Hoffman
La primavera
Cant dels
adolescents
Estudi
trascendental
nº5 F. Liszt
26
Maig de 2011
Imatge a Imatge b Imatge c Imatge d Imatge e Imatge f
4
7
13
3-Si fores el compositor de l‟audició, quin títol li posaries a l‟obra?
6
3
4
Contes de Hoffman: El jardí verd
El pantà maravillat
El calor de la música
La primavera: El prat de la música
La fauna
Dibuixos animats
Cant dels adolescents Extraterrestres en la terra
L‟operación
Booo! Quina desgracia
Estudi trascendental
nº5 F. Liszt
4-.Quina ha sigut l‟audició que més t‟ha agradat?
Audicions Total 21 alumnes
(1r i 2n E.Elemental)
Percentatge
Contes de Hoffman
5 24%
La primavera
Cant dels adolescentes
Estudi trascendental nº5
F. Liszt
14
7
4
El piano embruixat
La tormenta ballarina
Els microfons
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent
12
14
11 52%
5 24%
- -
100%
Sara Fernández , Maribel Pavía i Pau Llinares
6è E.P.

“APIACERE” Núm. 11
27
Maig de 2011
Gustos musicals dels estudiants del Conservatori
Aquesta secció de la revista, 2n Preludi, està dedicada als alumnes de final d’E. Professional
i enguany hem volgut saber quins son els seus gustos musicals.
L‟objectiu del present treball és analitzar
les preferècies musicals dels estudiants de
5é i 6é del Conservatori Professional Mestre
Vert de Carcaixent. Participaren 66 persones
i es van emplear dues enquestes: una sobre
la freqüència i percentatges d‟escolta
d‟estils musicals, i una altra de les tres
composicions musicals preferides de cada
alumne. El resultats indiquen que els estils
més escoltats són el Pop i el Rock and Roll.
A més a més hem pogut comprovar que
l‟educació informal influeix en major
mesura que l‟educació formal.
OBJECTIUS
Els objectius que es pretenem conseguir
a través del treball propiament realitzat són
els següents:
Conèixer els estils musicals que els estudiants del Conservatori Professional
Mestre Vert de Carcaixent prefereixen escoltar
Reconèixer la influència de l‟educació informal i formal en els gustos musicals
dels estudiants
Taula 1. Freqüència i percentatge per curs, de un total de 385 alumnes en el
conservatori dins de les Ensenyances Professionals
Curs Nombre Percentatge
5é 42 10‟9%
6é 24 6‟2%
Taula 2. Freqüècia i percentatge d’alumnes de 5è i 6è de E.P per tipología instrumental
Tipología
instrumental
Nombre Percentatge
Corda 10 15‟1%
Vent-Fusta 34 51‟5%
Vent-Metall 15 22‟7%
Percussió 7 10‟6%
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
28
Maig de 2011
Taula 3. Freqüencia i percentatges dels alumnes de 5è i 6è sobre l’escolta dels estils musicals
Estils
Mai Quasi De Quasi Sempre
Musicals
mai vegades sempre
M. Antigua 39 10 5 0 0
M. Gregoriana 39 11 4 0 0
M. Medieval 38 7 7 2 0
M. Renacimiento 19 19 14 1 1
M. Barroco 11 13 22 6 2
M. Clásica 4 11 15 15 9
M. Romanticismo 6 7 23 14 4
M. Bandas Sonoras 2 5 21 17 9
M. Hip Hop 29 9 14 1 1
M. Flamenco 35 12 7 0 0
M. Folclórica 28 14 11 1 0
M. Pop 3 4 13 15 19
M. Rock and Roll 4 11 14 11 14
M. Funky 22 15 10 5 2
M. Punk 25 15 11 2 1
M. Tecno 20 13 12 3 6
M. Dance 19 8 14 5 9
M. Break Dance 22 10 15 6 1
M. Heavy Metal 27 11 13 2 2
M. Blues 14 18 8 11 3
M. Folk 30 16 6 1 1
M. Country 28 15 10 1 0
M. Ska 19 9 16 4 6
M. Rap 4 15 11 3 1
M. Reguetón 35 8 9 2 0
Taula 4. Compositors preferits
Compositors Nombre
Ludwig van Beethoven
21
Frédéric Chopin
Piotr Ilich Tchaikovski
Wolfang Amadeus Mozart
Claude Debussy
Georges Bizet
Carl Maria von Weber
Gustav Mahler
Richard Wagner
Johann Pachenbel
Carl Orff
10
8
7
7
6
6
5
4
3
3
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
Taula 5. Composicions musicals preferides
Obres preferides
29
Maig de 2011
Claro de Luna per a piano, Claude Debussy 7
Òpera Carmen, Georges Bizet 6
Concertino per a clarinet i orquestra Op. 26 de Carl M. von Weber 5
Òpera La Flauta Màgica, Wolfang Amadeus Mozart 4
Sinfonía nº9 Op. 125 Ludwig van Beethoven 4
Canon en Re Major per a 3 violins I baix continu, Johann Pachenbel 3
Carmina Burana per a orquestra Carl Orff 3
Sonata per a piano nº 14 Op.27 nº 2 Claro de Luna, L. van Beethoven 3
Concert per a violí i orquestra en Re Major, Op.35 P. I. Tchaikovski 2
Sinfonía nº 5 en mi menor Op. 64 P. I. Tchaikovski 2
Sinfonía 3ª en re menor, G. Mahler 2
Òpera Tosca, Giuseppe Verdi 2
Sonata per a piano nº 23 Op.57 La Apassionata L. van Beethoven 2
Danzón nº2 per a orquestra , Arturo Márquez 2
Sinfonía nº5 en do menor, Op.67 L. van Beethoven 2
Ballet El Lago de los Cisnes P. I. Tchaikovski 2
Suite nº1 en Sol Major, BWV 1007 per a violoncel, J. S. Bach 2
Vals nº2 Òpus 69 per a piano, Frédéric Chopin 2
Òpera Turandot, Puccini 2
Romanza Opus 50 per a violí i orquestra L. van Beethoven 2
Sinfonía nº1 “Titán” Gustav Mahler 2
Sonia Sarrió Navalón i Carlos Llorens Camarena. 5è E.P.
Alumnes de 6è E.P.
Nombre
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
30
Maig de 2011
Premi Extraordinari d‟Ensenyances Professionals en l‟especialitat de
Percussió
Escric estes línies com a
colofó de tota una trajectòria, que ha
culminat en l'obtenció del Premi
Extraordinari final d‟Ensenyances
Professionals. Quan em digueren
d'escriure alguna cosa per a la revista,
em vaig posar a pensar i després de
pegar-li moltes voltes vaig dir: quina
cosa millor puc fer que no siga donar les
gràcies?. Doncs bé, això és el que vaig a
fer. He de donar les gràcies a molta gent,
que sense fer res extraordinari ha fet més
fàcil i més agradable el meu pas pel
Conservatori, no puc anomenar-los tots,
però ahí estan mestres, companys, amics,
conserges, pares, administratius… Però si m'obligaren a reduir tot açò a la més mínima expressió, de segur
que no podria passar per alt els meus pares, perquè sense ells res d'açò haguera estat possible i a dos
mestres: Joan Pons (el meu mestre de percussió) i a Javier Costa. Al primer, a part de ser sempre un
referent de constància, d'exigència i de superació, he d'agrair-li el suport rebut al llarg d'aquests anys (i
que de segur continuaré rebent) i la mentalitat europea, que cada vegada més s'està imposant als
conservatoris espanyols gràcies a persones com ell. Al segon he d'agrair-li aquella senzillesa amb la que
s'apoxima i estima la música, que sempre ha intentat transmetre a les seues classes.
Per acabar, voldria animar a tots els estudiant de música a seguir estudiant: és un cami difícil, hi ha moltes
vegades que pareix que la recompensa no mereix tant d'esforç, però crec que la recompensa no és allò que
aconseguixes sinó el camí que has recorregut per aconseguir-ho.
Raúl Teruel
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
31
Maig de 2011
Premi Extraordinari d‟Ensenyances Professionals en l‟especialitat de
Tuba
Principalment, he d‟agrair a tots els mestres que m‟han ajudat a fer posible l‟adquisicio d‟aquest premi,
desde els mestres de solfeig fins als d‟Anàlisi, Armonia, Història de la música... Perquè totes les
assignatures han sigut importants, no sols la instrumental. Però tot i això, he de destacar al meu professor
d‟instrument, Ximo Carbona, perquè ell ha fet posible que aconseguira aquest premi fent que treballara dia
a dia. Tambe agrair a Martí Colomer (el primer mestre d‟instrument que vaig tindre al conservatori) ja que
gràcies a ell he continuat tocant i millorant, o això crec. Gràcies a tots.
Javier Boluda
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
32
Maig de 2011
Tota la comunitat educativa del Conservatori "Mestre Vert" de Carcaixent volem felicitar
als alumnes Vicent Climent Calatayud, Javier Sala Pla i Guillem Rodriguez Calatayud pels
premis obtinguts en els diferents concursos musicals on han participat. Cregem que la
vostra carrera musical no ho ha pogut començar millor i vos augurem un bon futur.
Enhorabona.
Premiados en la categoría de Grado Profesional
Tercer Premio Vicent Climent Calatayud
Trombón - Carcaixent
Premios Especiales
Mejor Intérprete Viento-metal Vicent Climent
Vicent Climent Tercer Premi IX Certamen d'Interpretació d'Intercentres
Vicent Climent guanya el Tercer Premi i Premi a la Millor Interpretació dins del Grau Professional, en
el IX Certamen Nacional d'Interpretació Intercentres que es va celebrar el passat 4 de desembre en
Alcobendas (Madrid).
Nascut a l'agost de 1994 a Carcaixent (València), s'inicia molt prompte en la formació musical en
l'Escola Oficial de Música Lira Carcaixentina i obté el títol de Grau Elemental de Música en l'especialitat
de trombó.
Més tard realitza la prova d'accés al Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent obtenint la màxima
qualificació en la seua especialitat, des de llavors realitza els estudis de Grau Professional (5é curs) en el
citat centre, amb el professor Daniel Gimeno.
Ha participat en cursos de formació amb els professors: Inda Bonet (Membre de SBLM), Carlos Gil
(Professor del Conservatori José Iturbi de València), Antonio Morella, Alberto Urrecho (Solista de
l'Orquestra Simfònica de Bilbao), Unai Urrecho (Catedràtic de trombó en la Universitat de Suown de
Corea), Juan Carlos Perdonavides (Solista de l'ONE), Abbie Conant, Alvaro Martinez Andres, Elies
Hernandis, Enrique Ferrando i Gilles Millière.
Ha sigut finalista del XXIII Concurs Nacional de Jovens Interprets Ciutat de Xàtiva i va obtindre el
Primer Premi en el II Concurs de Jovens Interprets de Rotglà i Corbera.
Al desembre de 2010 és seleccionat com a representant de la Comunitat Valenciana per a participar en
la Final del IX Certamen Nacional d‟Interpretació Intercentres.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
33
Maig de 2011
Final I Concurso Nacional de Jóvenes
Intérpretes
El alcalde de Cuenca, Francisco Javier
Pulido, hizo ayer entrega a Vicente
Climent Calatayud del primer premio en
la categoría de Enseñanzas Profesionales
en el I Concurso Nacional de Jóvenes
Intérpretes “Ciudad de Cuenca” que
patrocina el Ayuntamiento de la capital
conquense y que está dotado con 3.000
euros más un diploma.
Francisco Javier Pulido agradeció a todos
los jóvenes intérpretes el haber
participado en este primer Concurso
Nacional ya que Cuenca es una ciudad
eminentemente musical así como la labor
desarrollada por los miembros del jurado
ya que “no lo han tenido nada fácil”
debido al altísimo nivel demostrado a lo
largo de todo el concurso. En este sentido, recordar que han participado
alumnos que durante el curso 2010-11 cursan estudios de música en
cualquier escuela municipal, conservatorio elemental o profesional de
música de España.
1º Premio en la categoría de Enseñanzas Profesionales:
Vicente Climent Calatayud
El alcalde entrega a Vicente Climent el
primer premio de Enseñanzas
Profesionales en el I Concurso Nacional de
Jóvenes Intérpretes Ciudad de Cuenca
Resultados del I Concurso Nacional de Jóvenes Intérpretes Ciudad de Cuenca, celebrado el 10 de Mayo de
2011 en el Teatro Auditorio de Cuenca
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
PREMI LAURONA:
JAVIER SALA PLA
Natural de Castelló de la Ribera. 15 anys.
Conservatori Professional "Mestre Vert"
de Carcaixent.
ACCÈSSIT LAURONA:
GUILLEM RODRIGUEZ CALATAYUD
Natural de Castelló de la Ribera. 14 anys.
Conservatori Professional "Mestre Vert"
de Carcaixent.
34
Maig de 2011
CONCURS INTERNACIONAL DE JÓVENS INTÈRPRETS
"CIUTAT DE LLÍRIA 2011"
GUANYADORS DE L'ESPECIALITAT DE VENT-METALL
JAVIER SALA PLÁ. Nascut en 1995, als 6 anys té el seu primer contacte amb la música i amb la
trompeta, de la mà de son pare.
Ha assistit a diferents cursos de perfeccionament musical. L'any 2010 viatja a França per rebre classes
del prestigiós solista Internacional Maurice André. Ha participat en diferents concursos de joves intèrprets:
Tercer premi al XVIII concurs de jóvens intèrprets “Ruperto Chapí de Villena (2006). Tercer premi en la
5a edició del concurs Vila de Castellnovo l'any 2008. Primer premi al Primer concurs autonòmic de jóvens
intèrprets de Rotglà i Corberà (juliol de 2009). Primer Premi a la XIII edició del concurs nacional de
jóvens intèrprets de Xàtiva (gener 2010) en la modalitat C (fins a 16 anys). Segon Premi en el concurs
internacional de jóvens intèrprets “Ciutat de Llíria” (abril del 2010). Recentment ha guanyat el Premi
Laurona, en el Concurs de Jóvens Intèrprets de Lliria i en Villena, dins de la categoría B, el primer premi,
també en el Concurs per a Jóvens Intèrprets.
En l'actualitat cursa el 5t curs d'ensenyances professionals en el Conservatori Professional “Mestre
Vert“ de Carcaixent amb el professor de trompeta D. Vicent Oliver.
CONCURS INTERNACIONAL DE JÓVENS INTÈRPRETS
RUPERTO CHAPÍ DE VILLENA 2011
MODALITAT de VENT – METALL PREMI CATEGORIA B: JAVIER SALA PLA
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
35
Maig de 2011
El dilluns dia 14 de febrer, començà al
Conservatori Mestre Vert, per segona
vegada, la Setmana de la Percussió.
Setmana en la qual tants els alumnes del
Conservatori, com professors i familiars,
vam poder disfrutar i valorar encara més
este món que pareix que no tinga límits, de
tan complexe que és… la percussió.
Dilluns 14
El dilluns vam gaudir d‟una xerrada a
càrrec de Rebeca García, fisioterapeuta i músic,
sobre la prevenció de lesions i la correcció
corporal en els músics. Considerem que va ser un tema molt interessant perquè som un dels sectors que
més patim les lesions laborals, i és que un 76% de nosatres sofreix alguna lessió durant la carrera. A més a
més, per a un músic una lesió implica deixar de tocar durant un període de temps, de vegades prou llarg; i
costa molt recuperar el nivell anterior. Per açò, és molt important seguir una sèrie d‟hàbits i costums per
tal d‟evitar situacions de risc que provoquen aquestes lesions. Entre les més comuns tenim distonies,
sobrecàrregues musculars, contractures, tendinitis, patologies a muscles i colzes, problemes cervicals,
colze de tenista, sobrecàrrega lumbar....
Per a evitar aquest seguit de lesions, Rebeca ens donà una sèrie de consells:
En primer lloc, abans de començar a tocar, hem de fer un calfament general i específic amb
l‟instrument per a preparar el múscul. Una volta fet açò, podem començar a tocar, però hem de tindre en
compte certs aspectes com per exemple:
No augmentar bruscament l‟hora d‟estudi
Començar a una velocitat lenta i anar augmentant.
Mantindre en tot moment una bona posición
Deixar el passatge més difícil per a la meitat, i no obsessionar-nos amb un passatge,
repetint-lo contínuament
Fer pauses cada mitja hora de 5 minuts
No tocar amb molèsties
Per últim, quan acabem de tocar, també hem d‟estirar, per tal que el múscul torne a la seua posició
inicial i no es contracture.
Si fem tot açò evitarem considerablement el risc de patir lesions, a més d‟augmentar el nostre
rendiment, i de no cansar-nos tant.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
36
Maig de 2011
Dimarts 15
El dimarts vingué el mestre Xavier Eguillor, timbaler solista de l‟Orquestra de València, a fer una
classe magistral de timbals.
La classe fou molt interessant: primer, Xavier tocà les peces que els alumnes havíem preparat i el
repertori, explicant la tècnica, el caràcter i la faceta del timbal en cada una; i després, fórem els propis
alumnes els qui tocàrem cada peça, mentre Xavier ens corregia i donava consells. Finalment, ens regalà
una peça on tocà la bateria.
Al finalitzar la classe, vam tindre oportunitat de parlar amb Xavier, i ens explicà, que ell decidí ser
timbaler una volta estava a Alacant, amb la JONDE, i quan estudià a Berlín. Li preguntàrem pels
professors amb els quals havia donat classe, i ens digué mestres de la talla de Juan Iborra, Rainer Seegers
(timbaler solista de la filharmònica de Berlín), Julià Burgoise (timbaler solista de l‟orquestra de
Montecarlo).... Quan li preguntàrem com ho havia fet, ho tingué clar: estudiant; arribà a estudiar 12 hores
diàries per a poder estar en la plantilla de les millors orquestres del món.
Per finalitzar, li preguntàrem per la peça que havia tocat a la bateria, ja que no es molt habitual
veure un timbaler baterista; i ens respongué, que també havia estudiat en la Escola Creativa de Jazz de
Madrid, amb el bateria Carlos Carli; i que havia participat com a bateria en la pel·lícula “Allegro ma non
troppo”, de Fernando Colomo.
Dimecres 16
El dimecres arribarem a l‟equador de la
setmana de la percussió; i aquest dia, els alumnes
prenguérem protagonisme. Celebràrem el III
Festival de Grups de Percussió, i vam rebre la visita
dels conservatoris d‟Ontinyent, Oliva, i el grup
Suma - Repic, de Sumacàrcer; que junt al grup del
nostre conservatori, realitzaren un meravellós
concert on s‟interpretaren peces de tots els estils.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
37
Maig de 2011
Els primers en actuar foren Suma – Repic, el grup de Sumacàrcer, que baix la tutela de Pep Ros,
interpretaren peces clàssiques, com Astúries o Katiuska; però també ens saberen fer ballar amb temes com
Eloise, de Tino Casal; o Corazón Espinado, de Manà; i finalitzaren amb una peça composta pel propi
director i dedicada al grup, El ball del Repic.
Després d‟aquests, arribà el torn del CPM
Josep Climent d‟Oliva, que ens interpretà Music for
Mallet Instruments, Voices & Organ, d‟Steve Reich;
una peça impressionista en la que no gaudirem tan
sols de la interpretació dels percussionistes, sinó que
ens acompanyaren el cor i un organista del
conservatori; dirigits pels professors de percussió
Joan Soriano i Dani Bressó; i per la professora de
cor, Inés Vila.
Arribà el moment del grup del CPM
d‟Ontinyent. Aquests, junt al professor Pep Soler,
ens interpretaren obres originals per a percussió,
com Ceremonium, d‟Spears; Obertura, de
Sejournée; o Sones de Itxapa a Soslayo, de Paniagua; però també interpretaren un arranjament del
conegudíssim Libertango de Piazzola, en el que tots gaudirem i disfrutarem.
Finalment, i per concloure ja amb el
festival, el nostre grup de percussió, sota la
batuta de Joan Pons, ens interpretà dos peces
del timbaler John Beck. En primer lloc,
Overture for Percussion Ensemble, tot un
clàssic de la música per a grup de percussió; i
després, Concerto for Timpani and
Percussion Ensemble, on Raül Teruel, exalumne
del centre, interpretà el paper de
timbaler solista amb una brillant actuació. I
ja per acabar, tots els alumnes del
conservatori interpretaren una divertida peça
com a bis, Lime Juice, en la que tot el món
s‟animà amb un ritme latino.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
38
Maig de 2011
Dijous 17
Després del festival de grups de percussió tinguérem el plaer de contar amb la master class de
repertori orquestral de David Rodríguez, professor del CPM de Vigo. En aquestes classes vam poder
endinsar-nos tècnicament i musicalment en els passatges orquestrals de percussió més coneguts i estudiats.
Els alumnes tinguérem la oportunitat de presentar el nostre propi estudi de les obres i la nostra
interpretació, per tal de poder ser aconsellats per el mestre. Treballarem:
Caixa
Bolero de Ravel
Scheherazade
Pique Dame
Xilofon
Porgy and Bess
L´Ocell de Foc
Petrouchka
Lira
L´Apprentí Sorcier
Petrouchka
Plats
Sinfonia nº 4 de Tschaikowaky
Pandereta, Triangle
Treballarem les diferents tècniques que podem utilitzar per a tocar la pandereta, assumpte que fou
prou sorprenent per als alumnes degut al gran desconeixement d‟aquestos instruments en l‟estudi diari.
Després de la Master Class poguérem gosar de l‟actuació dels dos mestres del CPM de Vigo ,David
Rodríguez i David Salgueiro, els quals formen un duo ben sòlid . Ens deixaren bocabadats i amb una bona
sensació del que constitueix el món de la percussió amb la transmissió d‟una música que arriba a aquell
que l‟escolta.
Interpretaren:
La Depre de Saúl Cosentino, Tocatta de A. Koppel, Tango nº 1 de Piáosla, Foreign Breakfast de
Roland Stolk, Akandida E. Séjourné i Sculpture de R. Pawassar
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
39
Divendres 18
Maig de 2011
Últim dia d‟aquesta setmana de la
percussió, un dia ple d‟activitats per als
percussionistes i components del
conservatori.
Començarem amb una classe de
fabricació de baquetes amb Paco Baenas,
el qual recalcà en la sapiència en
l´elaboració d´una baqueta, ja que el
percussionista a de saber de que material
esta fet el seu mitja d´interpretació, a més
a de saber quin tipus de baqueta li pot facilitar el camí de l´estudi i de l´interpretació de l´obra. Començà
amb preguntes bàsiques com: ¿De
quin material està feta una baqueta
de marimba, i de timbal, i de lira, i
de bombo, etc? Amb respostes que
obviament ens sorprengueren. A
continuació ens dona molts detalls
amb el pes i forma de les baquetes,
una cosa molt important per a u
percussionista, ja que el intèrpret a
de saber les seues condicions
físiques i el so que ha de traure a
certs instruments, perquè cal
recalcar que en la percussió hi ha un
món infinit de sons i textures que
hem de traure.
Ja avançada la classe/xerrada Paco Baenas es disposà a l´elaboració d´una baqueta de marimba en
directe, hi ha que dir que totes les seus baquetes estan fetes a mà, algo que té gran valor. Després d´haver
observat l´elaboració de la baqueta ens disposarem a veure els amplis models de baquetes que fabricaven
amb la seua amplia descripció. Per a concloure amc la classe alumnes del conservatori es disposaren a fer
preguntes les quals foren respostes amb l‟eliminació de qualsevol dubte de l´alumne.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
40
Maig de 2011
I per a finalitzar poguérem
disfrutar d‟un concert dels
alumnes i mestres de percussió
del superior de Valencia
Joaquín Rodrigo, els quals ens
meravellaren amb la seua
música. En el programa
inclogueren mètodes nous per a
sorprendre al públic, un quartet
de parxes amb música gravada,
un obra amb dues marimbes
amb gran dosis d‟interpretació i
humor, un concert de marimba i
grup de percussió d´estil
oriental (Wave de K.Abe) amb
el marimba solista Dani Catalán
, una dansa flamenca amb totes
les seues particularitats palmers,
caixó flamenc, cant, una
melodia amb trets flamencs etc i per a concloure una sorprenent obra on tots els alumnes treballaven una
secció de semicorxeres amb instruments de parxes, una obra plena de ritmes i detalls i amb un final
apoteòsic finalitzaren una vesprada de bona música i una setmana de plena d‟activitats dirigides
especialment als percussionistes d‟aquest conservatori.
Neus Garcia Garcia i Bàrbara Albert Puig
5è E.P. Alumnes de Percussió
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
41
Maig de 2011
La “Jove Orquestra” del Conservatori Mestre Vert ha realitzat nombroses activitats al llarg del curs
2010-2011. Aquestes no hagueren sigut possibles sense la direcció de Lluís Roig caracteritzada per la seua
voluntat de coordinar tots els participants, a la vegada que converteix una tasca costosa en una activitat
amena, però no menys productiva, ja que cada any amb el seu desinteressat esforç aconsegueix motivar els
alumnes obtenint un rendiment satisfactori. De la seua personalitat també cal destacar la infinita paciència
amb la qual, fins i tot en els moments més difícils, recondueix la situació portant a bon port el treball de
l‟orquestra.
Aquest any prolífic va tindre el seu inici el dissabte 11 de Desembre en La Casa de la Cultura
d‟Albalat de la Ribera, amb la indespensable col·laboració dels solistes David i José Dolz Cubedo (ambdós
alumnes de piano) i el professor de percussió Joan Pons Carrascosa.
Aquest concert inicial va ser de gran importància per a l‟esmentat professor ja que se celebrava en el
seu poble natal. Joan Pons Carrascosa va interpretar el concert per a Vibràfon i Orquestra de cordes Op.
24 de Ney Rosauro.
L‟hem entrevistat i ens ha dit el següent:
“Pense que ha estat una tasca molt productiva ja que s’ha treballat un repertori el qual és novedós
per a la major part dels instrumentistes de l’orquestra. El concert de Rosauro està basat en ritmes
popular sudamericans (de l’Amazonia Brasileira) i els compasos que es desenvolupen no es solen
treballar normalment amb els instruments de corda aleshores el desenvolupament d’aquesta obra ha sigut
molt profitós tant per a l’orquestra com pel treball realitzat per Lluís.
A més pense que tocar pels pobles està molt bé perquè la gent no està acostumada a escoltar a
aquests instruments (vibràfon) ja que escolta moltes bandes però en canvi no sol anar a concerts com els
de Palau de la Música.
Pel que fa als intruments en la meua opinió n’introduiria d’altres distints.”
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
42
Maig de 2011
Per un atra banda no podem oblidar la importància de les obres: “Memòries d‟Àfrica”,“La vida és
bella”, “ King Arthur” i “Pearl Harbour”, interpretades per Jose i David Dolz Cubedo qui va fer els
arranjaments per a orquestra.
A pesar de que aquest primer concert es presentava amb certes dificultats per la complexitat tècnica de
l‟obra per a vibràfon podem conclure que el resultat fou molt positiu. Posteriorment aquest mateix
repertori es va reinterpretar a l‟auditori municipal “Les Dominiques” de Carcaixent el 18 de Desembre.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
43
Maig de 2011
El segon acte de l‟orquestra tingué lloc el divendres 4 de Març a l‟auditori municipal de Carcaixent,
commemorant “el dia de la trompeta”. D‟aquest concert cal destacar la participació de l‟alumne Javier
Sala Plá, el professor del conservatori Vicent Oliver i el catedràtic de trompeta del conservatori superior
de música de Castelló i director del mateix, Vicent Campos.
En aquesta ocasió el programa interpretat estava constituït per les obres següents: “Prayer of Saint
Gregori op.62 d‟Alan Hovhaness” interpretada pel solista Javier Sala Plá i “el concert per a dues trompetes
d‟Antonio Vivaldi”interpretat per Vicent Oliver i Vicent Campos, acompanyats per l‟orquestra.
Aquests solistes van qualificar la seua participació amb l‟orquestra amb les següents paraules:
Per a mi participar amb l’orquestra ha sigut una experiència molt bonica, perquè aquest és el meu
primer any al conservatori i poder tocar amb gent que no coneixia i fer noves amistats ha sigut molt
positiu ,i en l’aspecte musical sols puc qualificar l’experiència com a immillorable. En els assatjos m’he
acoplat molt bé a l’orquestra i ella a mi, a més el director Lluis Roig ha realitzat un gran treball.
És a dir tocar amb l’orquestra és una gran experiència tant en l’aspecte musical com humà.
Javier Sala Plá.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
44
Maig de 2011
L’experiència de tocar amb Vicent Campos sempre és bona, perquè a part de ser un dels millors
trompetistes que hi ha actualment, és el meu mestre de tota la vida, tocar amb ell és sempre molt
gratificant. Així com tocar amb l’orquestra del conservatori, que em va sorprendre pel seu nivell tècnic i
per com ens va adaptar a nosaltres sense cap problema, gràcies segur al nivell de tots els músics i
sobretot al treball de Lluís Roig amb aquesta jove orquestra. Espere tornar a participar en algun concert
de l’orquestra perquè ha sigut una part molt important de la meua vida professional, ja que vaig ser
trompeta solista de l’orquestra simfònica de Barcelona durant 21 anys.
Vicent Oliver Dominguez.
En la segona avaluació es va realitzar el concert més elaborat que comptava amb un muntatge
audiovisual constituït per una sèrie d‟imatges i la veu d‟una narradora que acompanyaven l‟orquestra i els
solistes. D‟aquesta forma s‟conseguí un complet espectacle, no solament musical. Aquest acte estava
inclós en un projecte d‟intercanvi amb l‟orquestra d‟Almansa. L‟intercanvi es va dur a terme amb la
finalitat de fomentar l‟estima per la música trencant amb la rutina diària de l‟alumnat i a més presenta una
manera alternativa d‟estudiar la música.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
45
Maig de 2011
Durant l‟intercanvi la “Jove Orquestra” va interpretar en la primera part del concert, Prayer of Saint
Gregori op. 62b d'Alan Hovhaness, una peça per a trompeta interpretada magníficament per l'alumne de 5t
de E.P. Javier Sala Pla, i en la segona, “El Carnaval de los animales” de Saint-Saëns“. Aquesta obra és una
presentació d‟un conjunt d‟animals representats per diferents instruments solistes, o bé, per l‟orquestra en
el seu conjunt.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
46
Maig de 2011
La presentació dels animals es realitza a través de la interpretació musical de l‟orquestra, un conte
escrit per Isabel Bellver, narrat per Consuelo Jaular i una sèrie d‟imatges recopilades per Mª Nieves
Perpiñà.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
47
Maig de 2011
En aquesta ocasió cal destacar la
participació de dos alumnes de piano, Laura
Puig i David Sais que actuen com a solistes i
acompanyants, el suport dels seus professors
Clara Susana Santoja Medina i Juan Luís
Vallés Noucelles, així com la participació de
Marta Sala Plà (solista violoncel) i Robert
Mengual (Contrabaix).
Pel que fa a l‟opinió de Laura i David
ambdós coincideixen en que tocar amb
l‟orquestra fou una experiènica
extraordinària on pogueren aprendre moltes
coses i també conèixer nova gent. També
valoren notablement el treball realitzat per
Lluís ja que al seu paréixer es tracta d‟un
músic excepcional. Sense cap dubte els dos
tornarien a participar.
Aquest multitudinari espectacle es va dur a terme per primera vegada a Almansa el divendres 8 d‟Abril
de 2011 i es va repetir el 15 d‟Abril a Carcaixent. Els dos van ser rebuts amb un espectacular èxit.
Per finalitzar el programa d‟aquest curs està programat un concert de cloenda per al dia Diumenge 19
de Juny a les 12:00 h en l‟auditori Les Dominiques.
El repertori per a aquest concert serà el següent:
-Sis xicotetes peces de Bela Bartok.
-Suite del Dia de Hilary Burgoyne.
-Elegia op.48 nº 3 de P.I Tchaikovsky.
-Adagietto de la 5ª Simfonia de Gustav Mahler.
Com podem observar aquest curs 2010-2011 ha sigut molt productiu degut a l‟extraordinari treball de
La Jove Orquestra i del seu director Lluís Roig, ja que sense ell res no haguera sigut possible.
Alba Castillo i Joan Gil. 6é E.P.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
48
Maig de 2011
El 4 de març del present curs celebràrem el “Dia de la trompeta”. Per a
tal ocasió es va convidar a D.Vicent Campos, catedràtic de trompeta i
director del Conservatori Superior de Castelló, per parlar de l‟instrument i,
al mateix temps, per orientar els nostres alumnes de les novetats i canvis
per a l'accés a les Ensenyances Superiors de Música.
La vesprada va finalitzar amb un concert en què es van interpretar dos
obres per a trompeta, la primera, Prayer of Saint Gregori OP. 62b d'Alan
Hovhaness, a càrrec de l'alumne de 5t de E.P. Javier Sala Pla, al qual
felicitem molt especialment i la segona obra, el Concert per a dos
trompetes de Vivaldi interpretat per D.Vicent Oliver professor de trompeta i
D.Vicent Campos. Les dues peces van estar acompanyades per la Jove
Orquestra del Conservatori “Mestre Vert” de Carcaixent, dirigida per D.
Lluis Roig
Alan Hovhaness Chakmakjian (8 de març de 1911 – 21 de juny del 2000) va ser un compositor
nord-americà d'ascendència armènia i escocesa.
Prayer of St. Gregory (interludi per a l'òpera 'Etchmiadzin' 1946), per a trompeta i orquestra corda
op.62b. trasmet gran sensació místicoreligiosa i claredat melòdica.
El Concerto Para Dos Trompetas en
Do Mayor, RV 537 de Vivaldi (1706)
Molts són els compositors que van
aportar al desenrotllament d'esta manera
en el barroc (Albinoni, Marcello,
Tartini....etc) però sens dubte l'expert per
excel·lència i més prolífic (425
concertos) va ser l'italià Antonio Vivaldi,
encara que la seua producció per a la
trompeta és escassa. No obstant això, el
concert barroc aconseguisc amb Bach el
seu màxima esplendor al combinar els
elements més tradicionals amb la seua
extraordinària habilitat harmònica i
contrapuntística, i explotar el
desenrotllament motívics dels ritornellos.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
49
Maig de 2011
AUDICIÓ DELS ALUMNES DE TROMPA DEL CONSERVATORI
SUPERIOR DE MÚSICA “JOAQUÍN RODRIGO” DE VALÈNCIA
A l‟igual que ens darrers anys, enguany també hem tingut el gust de convidar als alumnes de
Trompa del Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València, els quals realitzen un
audició en el nostre Conservatori. Alguns d'ells han sigut alumnes nostres i ens és grat comprovar com
evolucionen en els seus estudis musicals.
L' audició se celebra el passat 14 d'abril, en el qual participaren Francés Rozalen en el trombó i
Teresa Reig, Jose Luís Cortell i Alfredo Fenollosa en la trompa.
Ens va interpretar el programa següent:
Concierto para Trombón y Trompa...............................................M.Haydn
1. Adagio
2. Allegro Molto
Trombón: Francés Rozalen. Trompa: Alfredo Fenollosa
Fantasía para Trompa....................................................................Salvador Brotons
Trompa: Teresa Reig
Concierto en Bb para Trompa y Orquesta Op. 91......................R. Glière
1. Allegro
2. Andante
3. Moderato. Allegro Vivace
Trompa: Jose Luís Cortell
Sonata para Trompa y Piano.........................................................A. Blanquer
1. Simplice. Poco Piu Mosso. Serenamente
2. Adagio. Pochisimo Animato. Allegro Grazioso. Andante
3. Vivace. Moderato. Allegro.Súbito Moderato.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
50
Maig de 2011
El pasado día 11 de Marzo los alumnos de Clarinete del Conservatorio Mestre Vert junto con varios
profesores del centro asistieron a un ensayo general de la Orquesta de la Comunidad Valenciana dirigida
en esta ocasión por Pablo González.
Era un día lluvioso y desapacible pero pronto al llegar a la sala del Palau de les Arts Reina Sofía y
empezar a sonar la orquesta todo se volvió cálido y acogedor, la música impresionista nos envolvió
rápidamente.
La primera obra que interpretó la orquesta fue Prélude à l´aprés-midi d´ un faune de Claude Debussy.
Compuesta entre 1892 y 1894 basada en un poema de Mallarmé. Considerada como la primera obra
impresionista, Debussy busca nuevas sonoridades creadas a partir de un tema principal interpretado por la
flauta, presentado en forma de variaciones que aparecen durante toda la obra, aunque durante su desarrollo
surge un segundo tema en el oboe.
Debussy con una orquestación sin estridencias, (prescinde de algunos instrumentos de metal y de
todos los de percusión), junto con las armonizaciones variadas y refinadas de los temas, consigue evocar
los deseos y sueños que tiene el fauno durante la siesta.
Seguidamente la orquesta inicia la interpretación de tres obras del otro compositor francés
impresionista por excelencia que es Maurice Ravel. La primera es la Suite nº 2 del Ballet Daphnis et
Chloé en la que el compositor combina la mitología, la música y la danza. Primero creó la versión para
piano en 1910 y al año siguiente la orquestó aunque transformó totalmente la danza final.
La obra comienza con el amanecer, se trata de una evocación radiante en la que el violín y el flautín
representan los cantos de unos pájaros que se desvanecen poco a poco. Un acompañamiento ondulante se
mezcla con la transfiguración de Dafnis y Chloé en las cuerdas. Después un maravilloso solo de flauta
hace de contraste con una orquestación final muy brillante, los instrumentos se unen hasta llegar a una
apoteosis que otorga un carácter mágico a la obra.
La segunda obra de Ravel es Ma mère l´oye. Cinco piezas para piano a cuatro manos dedicadas a Jean
y Marie, los hijos de unos amigos del compositor. Más tarde la orquestó y las dos versiones llevan el
subtítulo Cinco piezas infantiles. Pavana de la bella durmiente del bosque, Pulgarcito, Laideronnette
emperatriz de las pagodas, Conversación de la Bella y la Bestia y Le jardín féerique, son los títulos de las
piezas. Obra de carácter muy íntimo con una orquestación suave y una armonía dulce en toda la obra,
aunque mención especial merece el movimiento final en el cual los instrumentos de cuerda nos van
transportando hasta conseguir elevarnos hasta el mismísimo cielo.
Y como final el Bolero. En 1928 se estrenó aunque se gestó un año antes cuando la bailarina rusa Ida
Rubinstein, encargó a Ravel la composición musical de un ballet con carácter español que ella misma
pensaba representar con su propia
compañía. El compositor terminó la
obra con gran rapidez y primero la tituló
Fandango. Finalmente la llamó Bolero,
otra danza tradicional andaluza que el
compositor conocía de sus viajes por
España. Se caracteriza por un ritmo y un
tempo invariables y una melodía en do
mayor compuesta por dos temas que se
repiten durante toda la obra. Hacia el
final la partitura indica un crescendo en
toda la orquesta que termina en una
modulación a mi mayor en la coda final.
Salvador Navarro y Julio Fresneda.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
51
Maig de 2011
AUDICIONES DEL DEPARTAMENTO DE CANTO. CURSO 2010-2011
-Jueves 16 de diciembre a las 18:30 horas. Salón de Actos. Audición de Canto.
-Viernes 17 de diciembre a las 12:30 horas. Salón de Actos. Audición de Canto y Música de Cámara.
-Viernes 25 de marzo a las 11:30 horas. Salón de Actos. Audición de Canto y Música de Cámara.
-Lunes 28 de marzo a las 18:30 horas. Salón de Actos. Audición de Canto y Música de Cámara.
-Jueves 14 de abril a las 18:30 horas. Casa de la Cultura de Alzira (para el Departamento de Italiano de la
Escuela Oficial de Idiomas de Alzira).
ASISTENCIA DE LOS MIEMBROS DEL DEPTO DE CANTO DEL CONSERVATORIO DE
CARCAIXENT A LAS ACTIVIDADES DIDÁCTICAS DEL PALAU DE LES ARTS REINA
SOFÍA DE VALENCIA. CURSO 2010-2011.
L´ITALIANA IN ALGERI. ROSSINI.Función didáctica.19 de octubre de 2010.Teatre Martín y Soler.
Lectura dramatizada de L´ITALIANA IN ALGERI. 26 de octubre. Aula Magistral.
MANON. Massenet. Función. 28 de diciembre de 2010. Sala Principal.
YEVGENY ONEGIN. Tschaikovsky. Ensayo general 20 de enero y función del 28 de enero de 2011.
Sala Principal.
1984. Lorin Maazel. Ensayo general/preestreno en España. 20 de febrero de 2011. Sala Principal. 90
personas de Mestre Vert.
Concierto dirigido por Pablo González. Obras de Debussy y Ravel. Ensayo general.11 marzo de 2011.
Auditori.
L´ELISSIR D´AMORE. Donizetti. Función didáctica. 24 de marzo de 2011. Sala Principal.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
El hombre romántico
por Furet, François
Editorial: Alianza Editorial
52
Maig de 2011
L'home romàntic naix i creix alhora que la societat moderna, en eixos anys
que separen la caiguda de l'imperi napoleònic i el nou brot revolucionari de
1848. És l'època de l'ascens imparable de la classe mitjana, que imprimix el
seu caràcter contradictori d'este període de reacció social i irrupció d'un nou
orde econòmic, de grans esperances i tràgiques desil·lusions.
Cartas de un artista
por Liszt, Franz
Editorial: Tizona, Editorial
Pianista, compositor, director d‟orquestra, professor, organitzador de
festivals, abad, conseger reial d‟Hongria... i també escriptor. Franz Liszt va
tindre, sens dubte, la inhabitual fortuna d'atresorar en si una quantitat de
dons artístics i de qualitats humanes incomparables.
En les seues cartes i articles, Liszt analitza tots els aspectes de l'univers
musical de la seua època i repassa les dificultats a les quals ha de fer front el
músic: no deixa de ser sorprenent que moltes de les seues paraules i
reflexions encara són vàlides avui dia.
¿Por qué Mahler? Cómo un hombre y diez sinfonías cambiaron el mundo
por Lebrecht, Norman
Editorial: Alianza Editorial
Un segle després de la seua mort, Gustav Mahler és el compositor més
important dels temps moderns. Per què Mahler? Per què la seua música
ens afecta tant? Per què un músic jueu “tres vegades apàtrida” expressa
tan les enyorances i ansietats de la nostra societat postindustrial? Després
de situar la rellevància actual de Mahler, Norman Lebrecht presenta un
apassionant relat de la seua vida i, finalment, oferix al lector una guia
segura que li orienta entre les nombroses interpretacions de Mahler. Amé i
carregat d'erudició, biografia i narració d'un viatge al mateix temps, el
present llibre és una exploració del paper que la música de Mahler exercix
com la banda sonora de les nostres vides.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
La música contemporánea a partir de 1945
por Dibelius, Ulrico. Editorial: Akal, Ediciones
53
Maig de 2011
Després de la conclusió de la Segona Guerra Mundial, s'inicia un dels
períodes més feraços, però també controvertits per la complexitat de les
seues propostes, de la història de la música. D'ací que, per a apreciar en la
seua justa mesura l'obra de figures clau de la creació del segle XX com
Nono, Henze, Stockhausen o Lygeti, siga més necessari que mai conéixer
els pressupostos sobre els quals s'assenta la seua obra.
Tal és l'objectiu del present llibre, tot un clàssic sobre el tema, en el
que el seu autor aborda amb rigor i claredat, en una admirable síntesi, els
principals moviments i tendències seguits per la creació musical a partir
de l'any 1945, ocupant-se dels seus protagonistes i oferint un complet
panorama de la composició contemporània en els distints països.
El ruido eterno: escuchar al siglo XX a través de su música
por Ross, Alex. Editorial: Seix Barral, Editorial
Esta és la història del segle XX a través de la seua música, des de la Viena
d'abans de la Primera Guerra Mundial fins al París dels anys 20; des de
l'Alemanya de Hitler o la Rússia de Stalin al Nova York dels anys 60.
Transportant els lectors pel laberint del so modern, Alex Ross ens descobrix
les connexions entre els esdeveniments més importants i els compositors més
influyents, hòmens que es van rebel·lar contra el culte al passat clàssic, van
lluitar contra la indiferència del gran públic i desafiaren a dictadors.
Alex Ross ha firmat un llibre imprescindible sobre un temps fascinant,
caòtic i estrident. El soroll etern ha sigut guardonat amb el National Book
Critics Circle Award, el Guardià First Book Award i un Royal Philharmonic
Society Award; ha sigut finalista del Premi Pulitzer i del Premi Samuel
Johnson, i ha sigut triat com un dels millors llibres de l'any per The New York
Times, The Washington Post, Estafe, les estafes, The Economist, Slate i
Newsweek.
El camino hacia la Nueva Música
por Webern, Anton von. Editorial: Nortesur Editorial
Entre 1932 i 1933, Webern va presentar a Viena dos cicles de conferències
que representaven una síntesi del seu pensament. Willi Reich les va arreplegar
i les va publicar íntegrament donant forma a este llibre on el gran compositor
vienés, amb un estil apassionat i directe, ens proposa una personalísima lectura
de la història de la música, marcada per les idees que van portar al seu propi
mestre, Arnold Schönberg, fins a la superació de la tonalitat. Les constants
referències a l'herència filosòfica de l'idealisme alemany i a la tradició musical
clásicorromántica convertixen el llibre en una lectura doblement estimulant hui
en dia, després del pas de les avantguardes que a partir de 1950 van prendre
Webern com un referent ineludible.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
LA PASIÓN DEL REY
54
Maig de 2011
Sinòpsis: En esta pel·lícula s'exposa la relació de Lluís XIV amb
Lully i l'amor del rei per la dansa, dos aspectes de les seues vides que
són poc coneguts. Per aquesta raó, el director, Gérard Corbiau, ha
realitzat una cinta en què relata la vida de la cort del Rei Sol amb molta
credibilitat, poesia, cruesa, bellesa, i de vegades, repugnància.
La música d'una pel·lícula, en general, està destinada a acompanyar la
història que es conta, a subratllar els principals episodis, a comentar-los
intentant augmentar l'impacte emocional... Però en La passió del rei la
música conta per si mateixa, ja que s‟explica la carrera musical del Rei
ballarí i del seu compositor preferit, Lully. Musicalment podríem dir
que és el descobriment d'una obra, perquè apareixen amb molta
freqüència peces inèdites, desconegudes, mai interpretades en un
concert.
FITXA TÈCNICA
Direcció Gérard Corbiau.
Països França / Bèlgica.
Any 2000
Durada 108 min.
Guió Eve de Castro, Andrée Corbiau y
Gérard Corbiau; amb
la participació de Didier Decoin; basat en la
novel.la Lully ou le musicien du soleil de
Philippe Beaussant.
Producció Dominique Janne.
Música Jean-Baptiste Lully; basada en les òperes «Isis»,"Amadis" y "Armide".
Fotografia Gérard Simon.
Muntatge Dominique Dalmasso.
Disseny de producció Hubert Pouille.
Direcció artística Stéphane Rubens y Ludo Volders.
Vestuari Olivier Bériot.
Decorats Hubert Pouille.
Maquillatge Anne Morallis.
FITXA ARTÍSTICA
Benoît Magimel Luis XIV
Boris Terral Lully
Tcheky Karyo Molière
Cécile Bois Madeleine
Claire Keim Julie
Verónique Maille Marie-Thérèse
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
55
EL CONCIERTO
Maig de 2011
Sinòpsis: En l'època de Bréjnev, Andrei Filipov era el millor
director d'orquestra de la Unió Soviètica i dirigia la cèlebre
Orquestra del Bolshoi. Però en plena glòria, després de renunciar
a separar-se dels seus músics jueus, entre els que estava el seu
millor amic Sacha, va ser despedit. Trenta anys després, continua
treballant en el Bolshoi, però ara com a netejador. Una nit troba
un fax dirigit a la direcció del Bolshoi: es tracta d'una carta del
Teatre de Châtelet, que convida a l'orquestra oficial a què vaja a
donar un concert a París. De sobte, a Andrei se li ocorre una idea
boja: per què no reunir els seus antics companys músics, que
viuen de fer treballets i empastres, i portar-los a París, fent-los
passar pel Bolshoi?
No és una gran superproducció, però és una pel·lícula d'eixes
que es veuen tota ella, amb un mig somriure i una mirada de
melancolia i de sorpresa quan l'orquestra dels "Oblidats"
interpreta en el Chatelet de París, el concert número 2 de
Chaikowsky de forma meravellosa i amb unes preses que s'endevina que al director li apassiona la música
clàssica.
Any de producció: 2009
País: Bèlgica, França, Itàlia, Romania
Direcció: Radu Mihaileanu
Intèrprets: Aleksei Guskov, Mélanie
Laurent, Dmitri Nazarov, Valeriy Barinov,
François Berléand, Miou-Miou, Lionel
Abelanski, Anna Kamenkova
Argument: Héctor Cabello Reis (història
original), Thierry Degrandi
Guió: Radu Mihaileanu, Matthew Robbins,
Alain-Michel Blanc
Música: Armand Amar
Fotografia: Laurent Dailland
Duració: 119 min.
Gènere: Comèdia, Drama, Musical
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
LA FRASE MISTERIOSA:
56
Maig de 2011
Contesta les preguntes, col·loca les respostes damunt el nombre corresponent i podràs
descobrir la frase misteriosa.
1. La primera lletra d‟acord.
2. Última lletra de l‟ instrument que per a tocar-lo es recolza en el muscle.
3. Tercera lletra d‟un grup de música que interpreta obres amb distints instruments
musicals.
4. Primera lletra de la quinta nota musical.
5. La segona lletra de “música”.
6. Quarta lletra del músic que després de quedar-se sord va seguir composant.
7. La segona lletra de “pentagrama”.
8. La primera lletra de “OSPA”.
9. Nota que s‟escriu en la segona línia del pentagrama.
10. Signe interrogació
FRASE:
__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ : __
3 5 7 2 8 6 1 7 4 10 9
SOPA DE LLETRES:
3 ÉPOQUES I 4 COMPOSITORS.
B A R R O C N T S X U E J P Q
R O M A N T E C L K H U E P Q
O B I L I S Z T M B T E Z I B
M U H T C H K V S U D N T X Q
A N T S U E P Q W X G N F R U
N L I C R E N A B X E B E E T
T Q W A H H E P E M L K M B N
I V I V A A W Q E Z A S U I E
S J E D E R I X T P O W A L K
I J H G I E I K H G L U K S B
S B R A H A W Q O U E K A X Z
M C L K N F D S V V K Y T P O
E E W E A L H G E F S C Z X P
E C R C H C L A N S S K U I E
J E R Z H E D K L E L K Y L M
C L A S S I C I S M E P Y E G
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
CARICATURES DE MÚSICS:
57
Maig de 2011
1 -------------------------------- 2 --------------------------------- 3 ---------------------------------
4 --------------------------------- 5 --------------------------------- 6 --------------------------------
7--------------------------------- 8--------------------------------- 9--------------------------------
Mozart, Vivaldi, Liszt, Verdi, Bizet, Brahms, Offenbach, Paganini, Gershwin.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
58
Maig de 2011
JEROGLÍFIC:
Descobreix el nom dels dos compositors. Per a obtindre la resposta has d‟escriure la
primera lletra de cada dibuix.
GiselaCliment Marco i Sara Moreno Ferrero 6è E.P.
Rap del Conservatori
Aquest és el rap del conservatori
Aquest és el rap del Mestre Vert
Açí venim dilluns i dijous
Des de les cinc fins a les nou
El dilluns ens dona Saül Llenguatge musical me‟l dona Jose María
Cant coral i conjunt instrumental que és un as en música i harmonia.
Jo no puc amb les notes altes Li posa ganes i voluntad
Però sóc el millor de les flutes i tot el món ix preparat.
Aquest és el rap del conservatori... Aquest és el rap del conservatori...
El dijous amb molta alegria Espere que aquest rap agrade a la majoria
Em dona flauta la senyo Carolina i que una bona nota em pose Jose María.
Bufa,bufa i bufare i al final Açí s‟acaba el meu repertori
La cançò m‟ensenyare. DEL MESTRE VERT, EL MEU CONSERVATORI.
Aquest és el rap del conservatori... Dídac Cuenca Peris 4t E.E.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
CALENDARIO DE MATRICULACIÓN
CURSO 2011/2012
CONVOCATORIA DE JUNIO
ENSEÑANZAS PROFESIONALES L.O.E. - PRUEBAS DE ACCESO
Marzo, Publicación de los contenidos exigibles y características de la prueba de acceso
Día 3 de Mayo, publicación del listado provisional de los puestos escolares disponibles.
59
Maig de 2011
Del 3 de Mayo al 10 de Junio, inscripciones para realizar las Pruebas de Acceso a los cursos de
Enseñanzas Profesionales L.O.E.
Día 14 de Junio, publicación del listado definitivo de puestos escolares disponibles.
Día 20 y 21 de Junio, realización de las Pruebas de Acceso ordinarias a los cursos de Enseñanzas
Profesionales L.O.E.
Día 20 y 21 de Junio, realización de las Pruebas de Acceso extraordinarias a los cursos de Enseñanzas
Profesionales L.O.E.
Día 20 y 21 de Junio, publicación del listado de los alumnos que superen las pruebas de acceso a los
cursos de Enseñanzas Profesionales L.O.E, al término de las pruebas de cada especialidad.
Día 27 de Junio, asignación de horarios definitivos para el alumnado que haya superado las pruebas de
acceso a enseñanzas profesionales.
10 horas – asignaturas colectivas
11 horas – asignaturas individuales
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES
Día 22, 23 y 24 de Junio, matriculación del alumnado oficial de L.O.E. que durante el curso 10/11 hayan
realizado 1º, 2º, 3º cursos de Enseñanzas Elementales.
PRUEBAS PARA LA OBTENCIÓN DEL CERTIFICADO DE ENSEÑANZAS ELEMENTALES
Del 3 de Mayo al 30 de Septiembre, inscripciones.
28 de Octubre, realización de las pruebas a las 10:00 horas.
ALUMNOS OFICIALES DE L.O.E. DE ENSEÑANZAS PROFESIONALES
MATRÍCULA ALUMNOS 1º ENSEÑANZAS PROFESIONALES, 27, 28, y 29 de Junio.
MATRÍCULA ALUMNOS 2º, 3º, 4º, 5º y 6º ENSEÑANZAS PROFESONALES, 30 de Junio al 8 de
Julio
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE
PRUEBAS DE APTITUD Y PRUEBAS DE ACCESO A ENSEÑANZAS
ELEMENTALES Y PROFESIONALES
60
Maig de 2011
Durante todo el mes de Julio, preinscripciones para los alumnos que deseen incorporarse al 1º, 2º, 3º y 4º
curso de Enseñanzas Elementales de L.O.E., mediante la realización de las correspondientes Pruebas.
Día 5 de Septiembre, publicación de las plazas vacantes para la realización de las Pruebas a 1º, 2º, 3º y 4º
cursos de Enseñanzas Elementales L.O.E.
Día 8 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las Pruebas de Aptitud del 1º curso de Enseñanzas
Elementales L.O.E. y publicación del listado de los alumnos que han superado las pruebas de aptitud.
Día 9 de Septiembre, matrícula de los alumnos de 1º curso L.O.E.
Día 14 de Septiembre, a las 16:00 horas realización de las Pruebas de Acceso a Enseñanzas
Profesionales, convocatoria ordinaria.
Día 14 de Septiembre, a las 17:00 horas, realización de las Pruebas de Acceso a Enseñanzas Elementales
(a 2º, 3º ó 4º curso) y convocatoria extraordinaria de Enseñanzas Elementales y Profesionales.
Día 15 de Septiembre, matrícula Pruebas de Acceso, sistema ordinario, convocatoria de Septiembre.
Día 15 de Septiembre, matrícula Pruebas de Acceso , sistema extraordinario.
Día 16 de Septiembre, matrícula de los alumnos provenientes de otros centros o ex – alumnos.
EXÁMENES CONVOCATORIA DE SEPTIEMBRE
ENSEÑANZAS PROFESIONALES
Todos los alumnos de Enseñanzas Profesionales que tengan pendiente la recuperación de alguna/s
asignatura/s, realizarán los exámenes los días 5 y 6 de Septiembre, según horario que se publicará en el
tablón de anuncios del Conservatorio.
La matrícula para estos alumnos se realizará el día 7 de Septiembre.
HORARIO DE OFICINAS PARA LA MATRÍCULA DE 10’30 A 14’00 HORAS.
LA DIRECCIÓN
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
JUNTA DE L’AMPA:
PRESIDENTA: Elena García i Gil
TRESORERA: Mª Rosa Copoví Piqueras
SECRETARI: Enric Vicent Penalva Higón
VOCAL: Raquel Cuenca Armiñana
VOCAL: Mª Isabel Calatayud
61
Maig de 2011
BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES D’ASSISTÈNCIA A
CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ MUSICAL
ESTIU DE 2011
L’AMPA del Conservatori Professional “Mestre Vert” acorda concedir
beques per assistència a cursos d’especialitat Musical.
BASES
1. Podran optar els alumnes matriculats al Conservatori aquest curs 10/11 que hagen fet efectiu
l’abonament de la quota de l’AMPA.
2. Els alumnes deuran estar matriculats oficialment en el Conservatori “Mestre Vert” en
l’assignatura d’instrument en els cursos 3er i 4art de Grau Elemental, en el Grau Mitjà de LOGSE
i Pla de 1966.
3. El curs deurà realitzar-se en territori nacional.
4. La quantia de la Beca subvencionada dependrà de la quantitat d’alumnes que la sol·liciten.
L’AMPA destina per a aquest fi la quantitat de 2.700 euros.
5. Solament es becarà un curs realitzat.
6. Es podrà abonar fins al total de la matricula del curs, excepte l’allotjament i altres activitats no
musicals.
7. La documentació a entregar serà:
Justificant bancari o rebut de pagament de la matricula del curs
correctament complimentat.
Diploma acreditatiu d’assistència al curs.
Fullet informatiu del curs realitzat on aparega l’import de les
classes.
8. El llistat provisional d’alumnes admesos eixirà al tabló de l’AMPA a partir del 22 de novembre.
9. L’AMPA es reserva el dret de deixar desertes les ajudes al curs.
10. Mirareu el tabló de l’AMPA per a saber si us han concedit o no la beca i quan s’ha de venir a
cobrar. El que no vinga a cobrar dins del termini perdrà el dret a l beca.
El termini d’entrega de la documentació serà de l’1 al 30 d’octubre en Consergeria.
Felicitem a la guanyadora d’enguany del dibuix de la portada: Sara Fernández Montejano de 6è d’E.P.que
s’ha emportat el premi de 60 euros.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
62
Maig de 2011
PORTADES PRESENTADES PER A LA REVISTA
APIACERE
NÚMERO 11 – Maig 2011
Gloria Sauco. 3r E.E
APIACERE
NÚMERO 11 – Maig 2011
Mari Pau Navarro 2n E.E.
APIACERE
NÚMERO 11 – Maig 2011
Sara Machí 3r E.P.
APIACERE
NÚMERO 11 – Maig 2011
Sara Machí 3r E.P.
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent

“APIACERE” Núm. 11
Per eixe motiu, tot el claustre de
professors del Conservatori i el personal
no docent volguérem celebrar la dita
jubilació del nostre conserje, Juan, en un
dinar.
Ell es va mostrar en tot moment
emocionat i agraït per haber treballat amb
nosaltres.
63
Maig de 2011
En el anterior número de la revista
“Apiacere” li ferem una entrevista a Juan
Cuenca, el nostre conserje, per la seua
jubilació. Allí ja ens acomiadarem d‟ell, però
faltava celebrar-ho.
Per un altra part, els alumnes també
celebraren un berenar i que “satisfet”estava
Juan…
Conservatori de Música “Mestre Vert” de Carcaixent