Proven en dotze granges gironines un sistema per ... - Diari de Girona

Diari de Girona ■ Dissabte, 19 de maig de 2007
Proven en dotze granges gironines un
sistema per reduir la pudor dels purins
El Grup de Sanejament Porcí posa a prova un projcte que va començar fa un any en l’àmbit del medi ambient
Anna Grabalosa, Girona.
El Grup de Sanejament Porcí
(GSP) de Girona ha començat
aquesta setmana un projecte
pioner per provar sobre el terreny
un mètode que servirà per
reduir les olors dels purins.
Aquesta iniciativa, que s’ha posat
en marxa a petició del sector,
implicarà fer proves a diverses
explotacions porcines amb productes
que reduexien les intensitats
de les olors, per crear després
una taula per als ramaders
perquè coneguin quin producte
i quina quanitat és més apte per
a la seva granga.
Aquesta setmana el Grup de
Sanejament Porcí ha dut a terme
unes sessions de formació a les
persones que s’encarregaran de
fer les proves a les explotacions
porcines. Les sessions va servir
per trobar «el nas més fi», és a
dir, el professional que tenia una
sensibilitat olfactiva més desenvolupada.
Els escollits seran els
encarregats de recórrer al llarg
del proper mes aquesta dotzena
d’explotacions porcines amb un
olfactòmetre, amb el qual s’oloraran
els purins i se’n determinarà
la intensitat d’una manera
objectiva.
Un dels responsables del projecte,
Eduard Martí, va explicar
que la qüestió de les pudors és
molt subjectiva, per la qual cosa
s’utilitzarà aquest olfactòmetre,
que compta amb uns discos de
carboni que permeten només
l’entrada d’una olor. L’expert
s’encarregarà d’anar-ne mesurant
la intensitat amb un graduador
que hi ha al davant de l’aparell
i en determinarà objectivament
quina és la intensitat de
la fortor dels purins de cada
granja.
Selecció de la mostra
Per poder desenvolupar
aquesta prova, el GSP ha elaborat
un mostreig de granges que
representin les cracterístiques
de les explotacions de la demarcació:
tant de mares, com d’engreix
com de cicle tancat, i també
de petites o mitjanes dimensions.
I serà en aquestes granges
en què es provaran els productes
per disminuir les fortors
dels purins. Actualment al mercat
hi ha entre quinze i vint productes
d’aquest tipus, i el Grup
de Sanejament Porcí n’ha seleccionat
nou, amb els quals farà
aquest seguiment per compro-
ANNA GRABALOSA
APARELL. Els tècnics faran servir aquest olfactòmetre per detectar les intensitats dels purins de les granges.
ANNA GRABALOSA
PUDORS. Els tubs amb diferents olors es van fer servir per triar els experts.
var quin funciona més bé i quin
s’adapta millor a les característiques
de cada granja.
Un cop passat aquest mes de
proves, els tècnics del Grup de
Sanejament Porcí elaboraran un
quadre comparatiu d’acord amb
el mostreig, on s’indicarà per
cada tipus de granja i segons els
variables de la climatologia de la
zona o de l’entorn de l’explotació
porcina, els graus d’eficàcia
de cada producte seleccionat.
D’aquesta manera el ramader
podrà conèixer quin és el més
adequat per a la seva granja i que
podrà aplicar a la seva fossa perquè
reaccioni amb el purí i n’eli-
mini la pudor. Martí va voler remarcar
que aquesta era una demanda
del sector «que és sensible
a les fortors dels purins» i vol
començar a donar una resposta
a aquesta qüestó.
Plans de dejeccions ramaderes
Aquest programa de selecció
de les granges i dels productes
s’ha dut a terme en col·laboració
amb l’Àrea de Producció Animal
de la Universitat de Girona, i
també ha rebut el suport de la
Diputació de Girona, a través de
Semega. Actualment a Girona hi
ha unes 1.100 granges de porc,
i d’aquestes unes 60.000 són de
mares productores i unes
585.000 de porcs d’engreix. La
majoria tenen unes dimensions
petites i les dejeccions que generen
les solen aplicar als mateixos
camps de l’explotació.
Precisament, un altre dels
projectes que tenen entre mans
aquesta àrea mediambiental del
GSP és un servei que donen als
ramaders per dur tot el pla de
dejeccions ramaderes. Des que
es va començar amb el projecte
de gestió global de les dejeccions
ara fa un any, dels del GSP
ja porten el llibre de dejeccions
de 120 granges gironines, tot i
que confien poder arribar a finals
d’any amb unes 161. Aquesta
xifra també, és el nombre de
granges que confien que un cop
acabat el projecte recorrin als
tècnics del GSP per conèixer els
resultats de les proves amb productes
d’olors. Aquests resultats,
calculen tenir-los de cares
a finals d’any.
➜
El GSP s’encarrega de la
gestió global de les dejeccions
ramaderes de
120 explotacions porcines
de la demarcació
el Camp
9
Llena anuncia un
augment de les
bonificacions per a
les plantes de
producció de biogàs
Efe/DdeG, Vila-sana.
El conseller d'Agricultura, Joaquim
Llena, va anunciar
aquesta setmana que el Ministeri
d'Indústria té previst aprovar
un Reial decret per augmentar
«de forma considerable»
la bonificació per quilowatts
produïts per plantes de biogàs
que utilitzen residus de granges.
Llena, que va fer aquest
anunci durant la visita a una
planta de tractament de purins
de Vila-sana que funciona amb
biogàs, va assegurar que
aquesta bonificació permetrà,
entre altres coses, que «proliferin
i diversifiquin» plantes
d'aquest tipus.
El titular d'Agricultura va
afegir que aquestes bonificacions
també «permetran que la
inversió per crear aquest tipus
de plantes sigui molt més amortitzable
del que és actualment».
La planta de biogàs que Llena
va visitar aquesta setmana a
Vila-sana pot tractar en un any
un total d'11.500 tones de purins
de porc i 4.500 tones de residus
orgànics procedents de
l'agricultura i la indústria. El
motor de gas de la planta pot
produir en un any un total de
1.600.000 quilowatts/hora d'energia
elèctrica i dos milions
de quilowatts/hora de producció
tèrmica.
Representants del
porcí de Mercolleida
visiten el mercat de
referència d’Holanda
Acn/DdeG, Lleida.
El Departament d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural
ha organitzat per a aquest cap
de setmana, i conjuntament
amb Mercolleida, una visita
dels components de la Junta
de Preus del Porcí d'aquesta
llotja al Mercat Porcí de Montfoort
(Holanda). Els membres
de la junta de preus de Mercolleida
assistiran a una sessió
del mercat holandès i també
mantindran una reunió amb
els seus responsables per canviar
impressions sobre el funcionament
de les dues entitats
que són les que marquen el
preu del porcí, tant a l'estat espanyol
com a Holanda.

Dissabte, 19 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
10 el Camp
OPINIÓ INNOVACIÓ JESÚS Domingo*
La biotecnologia dins l’economia de la UE
Un nou informe
del Centre
Comú
d'Investigació de la
Comissió Europea
mostra que la biotecnologia
ja realitza
una aportació considerable
a l’economia europea i a la materialització
de polítiques comunitàries
clau. I és que la biotecnologia
es considera una
tecnologia clau en el suport a
les estratègies de la Unió Europea
(UE) per a la competitivitat
i el creixement, la creació
d’ocupació i el desenvolupament
sostenible. No obstant
això, fins ara es disposa de dades
insuficients sobre on i com
s’estan utilitzant els productes
i els processos biotecnològics.
AQUEST NOU INFORME, titulat:
Conseqüències, oportunitats i
reptes de la biotecnologia moderna
per a Europa, suposa la
primera avaluació minuciosa de
la contribució que està tenint la
biotecnologia per als objectius
de les principals polítiques de
la UE. La Comissió Europea ja
ha utilitzat aquest document
com a base per a la seva revisió
intermèdia de l'Estratègia sobre
Biotecnologia, que va publicar
a principis d’abril.
A grans trets, en l’informe al
qual hem tingut accés s’afirma
que «els productes i els processos
de la biotecnologia moderna són
part integral de l’economia de la
UE, sobretot en la fabricació, en
els sectors farmacèutic, agroalimentari,
l’atenció sanitària i altres».
Alguns exemples de la
seva aplicació són l’ús d’enzims
en detergents, la insulina recombinant,
l’ocupació de mar-
AGROMETEOROLOGIA
cadors genètics en la ramaderia
i els cultius modificats genèticament.
Roland Schenkel, Director
General del CCI, en l’acte de
presentació de l’informe va afirmar
que «la biotecnologia moderna
ja és una indústria important».
És així que els autors
calculen que la biotecnologia
moderna representa el 1,69 %
de l’economia de la UE, el que
és comparable a altres sectors
importants com l’agricultura
(1,79 %) o la indústria química
(1,95 %). A més, es considera
que la biotecnologia impulsa la
competitivitat de les empreses
de la UE, mentre que l’alt grau
de formació necessària per treballar
amb aplicacions biotecnològiques
està duent a la creació
de «treballs millors».
Amb relació al medi ambient,
amb freqüència la biotecnologia
moderna augmenta
l’eficiència dels processos de
producció, en ajudar a retallar
l’ús d’energia i altres recursos.
«L’estalvi energètic que ofereixen
aquestes aplicacions i el poten-
➾ «La biotecnologia
alimentària s’usa en
diferents camps
com en els pinsos,
detecció de malalties
o en producció»
➾ «Representa un
1,69% de l’economia
de la UE, semblant
a sectors com
l’agricultura o la indústria
química»
cial de substituir els combustibles
fòssils per recursos renovables
(bioetanol) permeten afrontar
reptes com l’escalfament del
planeta i la seguretat del proveïment
energètic; a més, ofereixen
l’oportunitat de tallar el llaç
que uneix al creixement econòmic
amb el perjudici per al medi
ambient», hem recollit textualment
del informe.
L’informe se centra en tres
camps principals: la medicina i
l’atenció sanitària; la producció
primària i l’agroalimentació; i ,
finalment, els processos industrials,
l’energia i el medi ambient.
En el sector de l’atenció
sanitària ja està molt estès l’ús
de la biotecnologia, com testifiquen
l’ús d’anticossos monoclonals
en tractaments del càncer,
les vacunes recombinants
per a l'hepatitis B i les proves
de diagnòstic que detecten biomarcadors
associats als infarts
cardíacs. A més, està estès l’ús
de tècniques biotecnològiques
en les investigacions sobre medicaments
i tècniques de
diagnòstic noves.
Quan s’esmenta la biotecnologia
en el sector alimentari, la
majoria de les persones pensa
immediatament en els organismes
modificats genèticament,
però l’informe mostra que tals
organismes no són més que
una petita part d’un panorama
més ampli. En realitat, en
aquest sector s’utilitza la biotecnologia
de múltiples maneres,
per exemple en la producció
d’additius per a pinsos (com
l’aminoàcid lisina), el diagnòstic
d’aliments (detecció de la
salmonel·la i de l’encefalopatia
espongiforme bovina) i l’ús
d’enzims per a la producció d’a-
liments.
Pel que fa a les aplicacions
de la biotecnologia en el sector
industrial, hem trobar l’ús d’enzims
per al desaprestat de teixits
de cotó, la decoloració de
cel·lulosa amb enzims en la producció
de paper i la producció
de bioetanol.
No obstant això, encara que
la biotecnologia està impulsant
la competitivitat d'Europa en
tots aquests àmbits, existeixen
competidors molt forts en altres
parts del món, sobretot en
els casos de la indústria biofarmacèutica,
el bioetanol, els polímers
biotecnològics i els cultius
modificats genèticament.
«Concretament, els Estats Units
sembla llançar-se als nous
avanços amb més rapidesa i amb
un sòlid suport de les polítiques»,
assenyala l’informe. «La Xina i
altres països asiàtics també estan
augmentant la seva activitat
dràsticament». Penso que a
Europa, almenys pel que fa als
cultius OGM, estem badant.
Segons el Director General
del CCI, de cara al futur, la biotecnologia
necessita un suport
polític constant a la investigació
i la promoció de la transferència
de coneixements i del desenvolupament
del mercat.
«Amb freqüència la UE no se situa
a l’avantguarda a l’hora de
fer un ús pràctic dels resultats de
la investigació», va advertir.
«Hem de redoblar els nostres esforços
per mantenir el nostre
avantatge competitiu». Sembla
una clara crítica a la titubejant
política europea enfront de la
biotecnologia, espacialment enfront
dels OMG.
*Professor del Bell-lloc
Un estudi del MAPA
assenyala que
un de cada tres
treballadors del
camp són dones
Europa Press/DdeG, Madrid.
Un de cada tres treballadors
del camp són dones, i la majoria
de dones rurals en edat
activa resideixen a Andalusia,
Catalunya, Comunitat Valenciana
i Galícia, segons es
desprèn d'un estudi presentat
aquesta setmana per la ministra
d'Agricultura, Pesca i
Alimentació, Elena Espinosa.
Segons l'informe, només el
18% de les ocupades rurals
són empresàries, la majoria
sense assalariats; i les titulars
d'explotacions suposen gairebé
el 30% del total, encara
que la mitjana d'edat és alta i
les explotacions, reduïdes.
La participació de la dona
és especialment baixa en els
grans cultius mecanitzats, fet
que suposa una dificultat per
a la seva incorporació a les zones
on aquests predominen,
per la qual cosa també és baix
el maneig directe de maquinària
agrària per dones.
Així mateix, l'informe realitzat
amb bases de dades de beneficiaris
de programes agraris i
més de cent entrevistes, confirma
que la majoria de les dones
joves manté una valoració
«poc positiva» del sector agrari
com opció de desenvolupament
professional. Davant
aquestes dades, la ministra
d'Agricultura, Pesca i Alimentació
va destacar la seva voluntat
de «fer aflorar el treball
invisible» de la dona al camp i
millorar la seva qualitat de
vida com a fórmula de detenir
el seu èxode rural i tallar en
envelliment de la població.
ESTACIÓ DE CABANES
ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRI ESTACIÓ DE FORNELLS
ESTACIÓ DE MONELLS ESTACIÓ DE VENTALLÓ
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
11-05 27,4 13,0 0,0 4,4 6,4 11-05 23,7 12,5 0,0 – – 11-05 26,2 9,3 0,0 – – 11-05 26,6 11,3 0,0 4,6 6,6 11-05 25,7 12,0 0,0 – –
12-05 26,7 12,4 0,0 4,5 6,0 12-05 23,4 10,7 0,0 – – 12-05 28,0 7,7 0,0 – – 12-05 26,2 9,7 0,0 4,7 6,6 12-05 26,3 11,6 0,2 – –
13-05 32,2 10,9 0,0 5,0 9,7 13-05 24,0 12,8 0,2 – – 13-05 28,1 8,3 0,0 – – 13-05 28,1 11,1 0,0 5,0 10,8 13-05 31,3 10,4 8,6 – –
14-05 21,3 9,9 23,9 2,6 12,3 14-05 20,6 11,1 9,6 – – 14-05 21,8 9,2 14,7 – – 14-05 21,7 9,3 0,6 2,7 5,8 14-05 22,0 8,1 0,0 – –
15-05 21,6 8,8 0,0 3,1 8,2 15-05 20,1 8,7 0,2 – – 15-05 21,0 6,6 0,2 – – 15-05 20,5 6,9 0,6 2,7 5,8 15-05 22,4 8,1 0,0 – –
16-05 22,7 12,8 0,0 3,0 8,1 16-05 21,3 11,8 0,0 – – 16-05 22,9 10,3 0,2 – – 16-05 21,4 11,3 0,8 2,5 5,0 16-05 22,9 12,8 0,0 – –
17-05 24,8 11,1 0,0 2,7 9,7 17-05 22,3 10,9 0,0 – – 17-05 24,1 8,7 0,0 – – 17-05 24,2 10,0 0,0 2,4 3,4 17-05 23,8 11,4 0,0 – –
Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. Pluviom. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.
Servei de Meteorologia de Catalunya,
del Departament del Medi Ambient
PREU DE PRODUCTES AGRÍCOLES
MERCAT DE LLEIDA
PORCS
preu kg preus
en viu setmana passada
Porcs selectes 1,07 1,07
Porcs Lleida 1,06 1,06
Garrí
OVELLES
29,5 31,5
preus
preu kg setmana passada
22,1-25 Kg 2,10 2,10
25,1-28 Kg
VAQUES
1,95 1,95
preu kg preus
en viu setmana passada
Primera 2,28 2,28
Segona 1,99 1,99
Industrial
VEDELLS
1,56 1,56
preu kg preus
en viu setmana passada
Vedella extra 3,83 3,86
Vedella 1a. 3,54 3,57
Vedella 2a. 3,03 3,06
Anoll I 3,21 3,27
Anoll II 3,03 3,09
CEREALS I FARINES
preu /t
preus
setmana passada
Blat pinso 189,0 182,0
Blat planificable 184,0 181,0
ordi P.E. 64 183,0 180,0
Blat de moro (Urgell)
FRUITA
180,0 180,0
preu kg preus
setmana passada
Poma Golden i 70 i + 0,55 0,51
Poma V. Amer. 70-90 – –
Pera Blanquilla 58i+ – –
Pera Conference 60i+ 0,58 0,58
MERCAT DE BELLPUIG
AVIRAM
preu kg preus
en viu setmana passada
Pollastres groc viu 1,34 1,34
Pollastres groc canal 1,99 1,99
Gallina lleugera 0,01 0,01
Gallina semip. 2,2 kg. 0,20 0,20
Gallina semip. 2,5 kg. 0,30 0,30
Gallina pesada
CONILLS
0,33 0,33
preu kg preus
en viu setmana passada
Conill jove
OUS
1,50 1,50
preu preus
dotzena setmana passada
Categoria M (63-53gr.) 0,59 0,64
PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA
CEREALS I LLEGUMINOSES
Posició Euros/Tm
Blat de moro CE s/c/d 181,00
Blat de moro importació s/c/o Tarr. 174,00
Blat panificable Nacional s/c/d 191,00
Blat panificable CE s/c/d 191,00
Blat farratger s/c/o Tarr. 188,00
Sorgo importació s/c/o Tarr. 171,00
Sègol s/c/o Tarr. s/c
Mill importació s/c/d 390,00
Ordi nacional 64 PE s/c/d 189,00
Alpiste canadenc E s/c/d 490,00
Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. s/c
Garrofa trossejada / Tarragona s/c/d 212,00
Garrofa granulada / Tarragona s/c/d 207,00
Farina de garrofa / Tarragona s/c/d 197,00
Garrofa sement / Tarragona s/c/d s/c
Soja / 44 % nacional s/a/v Bar. 218,00
Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 216,00
Gluten feed EUA s/v/m Tarr. s/c
Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 127,00
Gira-sol (nacional) 28/30% s/c/d –
Sement de cotó s/c/o Tarr. s/c
Coco / granel s/c/o Tarr. s/c
Farina de peix 60% nacional s/c/d 645,00
Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. 975,00
Farina de peix nòrdica 70% s/c/d –
Farina d’alfals s/c/o Lleida 108,00
Mandioca (importació) s/v/m Tarr. 150,00
Segó de blat / fi s/c/d 160,00
Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/o s/c
Polpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o –
Sèrum de llet Spray import. 60/10 s/c/d 990,00
Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 1.330,00
Greix Importació 10º/12º s/c/d 400,00
Greix 3º/5º s/c/d 450,00
Mantega 1a s/c/d 515,00
Mantega 2a s/c/d 470,00
FRUITS SECS I LLEGUMS
Qualitat Posició Euros/Tm
Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d –
Llenties (La Manxa) 6'5-9 mm. s/c/d -
Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 1.110,00
Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d 571,00
Llenties (imp. EUA) Pardina s/c/d 571,00
Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –
Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.020,00
Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 990,00
Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 960,00
Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 1.000,00
Mongetes nacional Planchet s/c/d 1.400,00
Mongetes nacional Pinta s/c/d 1.180,00
Mongetes nacional Boliche s/c/d 1.120,00
Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 850,00
Mongetes import. EUA Northern s/c/d 710,00
Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 661,00
Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 721,00
Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 5.000,00
Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 6.900,00
Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d –
Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 4.000,00
Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 22.800,00
Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d –

Diari de Girona ■ Dissabte, 19 de maig de 2007
Agricultura millora els
cicles formatius en
explotacions agràries
S’ampliarà l’oferta i s’obriran als que no siguin alumnes
DdeG, Barcelona.
El cicle formatiu de grau mitjà
d’explotacions agràries i extensives
i explotacions agrícoles
intensives, que ofereix el
servei de Formació Agrària
del Departament d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural
(DAR) presentarà un nou format
a partir del curs vinent.
L’objectiu és oferir uns estudis
de qualitat i adaptats a les necessitats
actuals del sector, segons
considera el Departament,
i de cares als pròxims
anys, el DAR aplicarà aquest
nou format a altres cicles formatius.
Els cursos continuaran tenint
una durada de 2.000 hores
distribuïdes en dos cursos escolars
però s'aplicaran a partir
d'un nou sistema. Per exemple,
la formació s'impartirà,
com a mínim, a dues escoles i
depenent del nombre d'alumnes
s'ampliarà a altres escoles
que figurin a l'oferta. D’altra
banda, hi haurà un primer curs
comú a les dues escoles i un segon
curs específic. A més, l'allotjament
i el transport, així
com totes aquelles activitats a
LA SETMANA
FIRES
– Demà hi haurà la «Fira del Vidre»
a Cistella, «Fira de la Juventut»
a Alpens i «Fourtrack» «Fira
del Formatge, la Mel i el Mató»
Vic.
– «Fireta de Primavera» a Mataró.
Dies 25 al 3.
– Durante el cap de setmana hi ha
el «Concurs-Subhasta de Ovelles
de Raça Manxega» a Albacete, Expovicaman’2007»,
Fira Agrícola-
Ganadera de Albacete.
– «Agrosur. Salón Agroalimentario.
Salón Agroindustrial. Salón de
la Flor cortada y Planta Ornamental»,
a Jerez de la Frontera,
(Cadis). Del 24 al 27
– Fins demà «IFFA’2007» Exposició
Internacional per a la Indústria
Càrnica, a Francfort (Alemanya).
– «Agrihortec Ecuador - Feria internacional
de agricultura y horticultura»,
Quito (Equador). Del 21
al 23.
– «Exposición de flores de Chelsea»
a Chelsea - Londres (Regne
diferents llocs que es realitzin
durant el curs seran gratuïtes
per a l'alumne, per tal que no
els suposin cap cos afegit.
Estades d’alumnes
Part dels crèdits s'impartiran
en altres escoles especialitzades
en el tema mitjançant
estades dels alumnes perquè
aquests disposin dels millors
especialistes i instal·lacions. A
més, els mòduls més especialitzats
s'oferiran de forma oberta
perquè altres alumnes que
no estiguin interessats en obtenir
el títol, però sí en una ampliació
dels seus coneixements
en aquesta especialitat, hi puguin
tenir accés. En els transcurs
dels cursos s'efectuaran
visites tècniques a explotacions
i empreses punteres del
sector i es participarà i s'assistirà
a fires i jornades de transferència
tecnològica, tant al
país com a l'estranger, per tal
que els alumnes puguin conèixer
altres realitats i aprendre
de professionals. Aquesta setmana
es va obrir el termini per
fer les inscripcions a la majoria
dels cicles formatius del DAR.
Unit). Del 23 al 27.
– «Plastec East 2007 - The Trade
Shows For The Plastics Industry»,
a Nova York (Estats Units). Del 25
al 27.
CONSELLS
– En el procés de collita de fruites
i verdures ha d’implantar-se sistemes
de control i capacitació de manera
de evitar els danys sobre fruita.
Les principals recomanacions
es poden resumir en:
1.-Mantenir les ungles curtes durant
tot el procés.
2.-Rentar les bolses de collita en
forma freqüent.
3.- Iniciar la collita de la fruita des
de la perifèria i per la part baixa de
l’arbre.
– Una dieta rica en fruita i hortalisses
és particularment beneficiosa
per a persones amb afeccions
com a la hipertensió, que requereix
aliments baixos en calories
i en so.
– Com a userda deshidratada es
Els ramaders denuncien
una situació de crisi per
la puja del preu del pinso
Ho atribueixen a la mala collita i als biocarburants
E.Press/DdeG, Madrid.
La Unió de Petits Pagesos i Ramaders
(UPA) va denunciar
ahir que les explotacions ramaderes
espanyoles estan passant
per «una delicada situació» per
de l'augment dels costos de producció,
derivats de l'increment
dels preus dels pinsos dels últims
mesos, entre 3 i 5 cèntims
més per cada quilo de pinso. Segons
l'organització, avui dia produir
un quilo de carn de porcí
costa 0,13 euros més que l'octubre
passat, un litre de llet costa
2 cèntims més i el quilo de conill
0,17 euros més.
UPA va atribuir aquesta crisi
a una collita deficitària de cereals
durant l'última campanya,
que va suposar un increment del
40% en els preus de l'ordi i d'un
22% en els del blat de moro.
Aquesta circumstància, unida a
l'augment de la demanda de biocarburants
i a la gran especulació
dels fons d'inversió a les borses
internacionals de cereals, va
suposar un «espectacular augment»
de les cotitzacions d'aquestes
matèries primeres que
s'utilitzen per a l'elaboració de
pinsos.
qualifica el producte obtingut mitjançant
aparells especials, generalment
asecaderos de tambor rotatiu,
coneguts amb el nom de
«trommel».
– El calostre serveix tant com font
d’energia com de defensa front a
les infeccions, en contenir les immunoglobulines
que protegiran al
nadó.
– El sentiment de responsabilitat
mediambiental i la preocupació
per la salut porta a números consumidors
a reclamar productes
obtinguts mitjançant procediments
integrats o ecològics, amb
menor incidència de fitosanitaris i
adob químic.
– La producció de semen en verros
depén de la seva activitat reproductiva
i números de salts setmanals,
ja que una major activitat
es correspon amb unes necessitats
més altes.
– Cada allotjament pot estar consituït
per un o dos mòduls adosats
longitudinalment un nombr re-
D'altra banda, la soja, un altre
component d'aquests aliments
animals, ha experimentat
un augment considerable de
més de l'11,5% en les cotitzacions
durant els últims set mesos.
En aquest sentit, l'organització
va criticar l'actitud del Govern
espanyol i dels responsables
de la Unió Europea per no
desenvolupar el potencial productiu
espanyol i europeu de
fonts de proteïna per als pinsos
que substituïssin a la soja, com
les proteaginoses i lleguminoses.
Per tot això, l’organització
professional agrària va demanar
una reflexió dels agents implicats
per tal de solucionar aquesta
crisi, i va exigir al Ministeri
d'Agricultura, Pesca i Alimentació
que actuï com a mediador en
tota aquesta situació. Igualment,
va demanar al Govern espanyol
que convoqui un Taula
sectorial per analitzar la situació
i per prendre mesures que frenin
l'escalada de preus, ja que,
segons UPa, aquesta podria suposar
el tancament de milers
d'explotacions familiars ramaderes
a l’Estat espanyol.
querirà naus excesivament amples,
amb serioses dificultats de
ventilació. En el primer cas (un
mòdul) la coberta pot ser d'una aigua
sempre que la línea d'alimentació
estigui protegida per altre estructura
que, fins i tot, pugui ser
independent de la pròpia de edifici.
En el segon, resulta més convenient
naus a dos aigües amb un
passadís compartit de distribució
d'aliment per ambdos mòduls de
4,5 m d'amplada.
– Factors com la genètica, l'edat,
el sexe, l'estat sanitari, l'allotjament
i el maneig, la tasa de deposició
i tipus de teixit poden afectar
la pigmentació de la carna de pollastre.
– La forma d’aport nitrogenat té
especial interés pel cas de plantes
ornamentals, ja que hi ha gran
nombre de conreus que presenten
una adequada resposta a l’adobat
en forma amoniacal.
– La raó bàsica d’aquest ràpit increment
del consum.utilització és
el Camp
11
Unes 70 persones
participen a una
jornada a Monells
sobre seguretat
alimentària
DdeG, Monells.
Unes setanta persones van assitir
la setmana passada a una
jornada sobre seguretat alimentària,
autocontrols i Analisi
de Perills i Punts de Control
Crític (APPC), que va organtizar
l’Escola de Capacitació
Agrària de l’Empordà, ubicada
a Monells. A la jornada,
que es va celebrar al Campus
Agroalimentari de Girona, hi
van participar majoritàriament
empresaris de la indústria
càrnia i carnissers.
La jornada va consistir en
una primera part que va anar a
càrrec de dos representants
del Departament de Salut i
membres de Grup de Referència
d’Autocontrols de Catalunya,
que van fer una exposició
sobre tot allò relacionat amb
l’APPCC, com la normativa de
referència, situació actual a Girona
o procés de disseny i d’implantació.
La segona part va ser
una taula rodona on hi van participar,
a més dels dos representants
de Salut, representants
dels carnissers i de la indústria
càrnia, i es van discutir
els diferents temes associats a
la implantació d’autocontrols i
APPCC en els diferents tipus
d’activitats del sector carni.
degut a les seves excel·lents propietats
físiques, físco-químics i químiques,
les quals són les més properes
que se coneixen per a un
substart ideal.
– La solució mare és la solució de
nutrients concentrada de manera
que quan es dissolt en l'aigua de
reg conté els nivells adequats de
fertilitzants.
– La col-i-flor és susceptible a temperatures
altes (> a 26 º C) i baixes
(o º C), sobre tot quan la part comestible
gairebé ha madurat. Les
llavors germinen a temperatures
de 5 o 6 º C; a 8 º C nàixen del sòl
als 15 dies i als 18 º C en 4 o 5 dies.
– L'Eretmocerus mundus Mercet
és un depredador benèfic que actua
sobre la mosca blanca (Bemisia
tabaci Gennadius).
– El principal sistema de control
climàtic utilitzat als hivernacles situada
a la zona de la mediterània
és la ventilació natural.
Jesús Domingo

Coordina: Anna Grabalosa
12 el Camp E-mail: camp.diaridegirona@epi.es
Dissabte, 19 de maig de 2007 Diari de Girona
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
Llotja de contractació de Girona
Preus corresponents a la sessió d’ahir divendres 18-5-2007 (setmana núm. 20)
SECTOR PORCÍ Preu canal Preu viu Variació
Porc selecte...................................... – ............... 1,082 +0,010
Porc normal ..................................... – ............... 1,070 +0,010
Porc gras .......................................... – ............... 1,058 +0,010
Godalls de 20 kgs. .......................... – ............... – –
Godalls de 16 kgs. p. petit ............. – ............... – –
Canal segona................................... – ............... 1,43 repeteix
Truges ............................................... – ............... 0,49 repeteix
SECTOR CARNI (Preu indicatiu) Preu Tendència
Pernil cuit 2,01 / 2,04 =
Pernil rodó 2,36 / 2,39 =
Espatlla sense pell 1,36 / 1,39 =
Magra 1a – / – -
Panxeta 1,77 / 1,80 =
Bacó s/os 2,18 / 2,21 =
Greix canal 0,53 / 0,56 =
Papada
FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.
0,80 / 0,83 =
COTITZACIÓ DEL BESTIAR BOVÍ EN CANAL/PTA KG.
U R O P Var.
Vedell 281–320 Kg. (+12 mes.) 3,42 3,27 3,00 –
Vedell 241–280 Kg. (+12 mes.) 3,42 3,27 3,03 2,53 - 0,03
Vedell 200–240 Kg. (+12 mes.) 3,42 3,27 3,03 2,53 - 0,03
Vedella 261–300 Kg. (+12 mes.) 3,40 3,36 – –
Vedella 221–260 Kg. (+12 mes.) 3,61 3,52 2,79 –
Vedella 180–220 Kg. (+12 mes.) 3,79 3,67 3,00 2,22 - 0,03
Vaca 2,16 1,68 1,20 repeteix
Comentari: El mercat no va bé i els productors de bestiar passen un mal moment.
Els preus continuen a la baixa.
SECTOR CEREALS I ALTRES
Blat - pinso destí ....................................................................................................... 190,00
Blat de moro - francès (destí) ................................................................................ 184,00
Blat de moro - país (origen) ................................................................................... –
Blat de moro - (Port Barcelona) ............................................................................ 177,00
Civada ........................................................................................................................ –
Gluten Feed (origen port de Tarragona) ............................................................... –
Mandioca (port de Tarragona) ................................................................................ –
Ordi (destí) ................................................................................................................. –
Polpa remolatxa (port Tarragona)........................................................................... –
Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) .................................................................... S/C
Sègol (Port Tarragona) ............................................................................................. –
Sorgo (origen Port Tarragona)................................................................................. –
Pèsol proteginós (Port Tarragona) ......................................................................... –
Favons (destí)............................................................................................................. –
Segones - a dojo (destí) .......................................................................................... 150,00
Garrofes a dojo - trossejades ................................................................................. 200,00
Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) ................................................................. 840,00
Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria .................................................................. 84,00
2a categoria ..................................................... 70,00
3a categoria ..................................................... 54,00
Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa................................................... –
Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa ................................................ –
Greix porc 3-5º acidesa ............................................................................................
SECTOR OVÍ
487,00
Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal, posat al corral de l’escorxador.
Xai (de 10'9 kg/ canal)....................................................... 6,80
Xai (de 11 a 12'7 kg/ canal)................................................ 6,40
Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) ............................................ 5,80
Xai (més de 14,6 kg/canal)................................................ 4,50
Cabrit sacrificat Escorxador local ....................................
Comentari: Els preus han tocat fons.
–
SECTOR FRUITER Preu
Poma de Girona (80/85) (1a cat.) ........................... 0,79
Poma Golden (75/80) (1a cat.)............................ 0,74
Poma Golden (65/70) (2a cat.)..................................–
FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà. PREUS EN AUREOLA.
SECTOR FUSTA
12 a 19 ø 20 a més ø Varis ø
Pollancre Xapa desenrotllades primeres 46,00/63,00 € m 3
Xapa desenrotllades segones 40,00/46,00 € m 3
Pi Douglas 36,00/39,00 48,00/72,00 €Tm
Pi Pinyer 36,00/39,00 €Tm
Pi Marítim 36,00 €Tm 42,00/48,00 €Tm
Pi Insignis 36,00/39,00 €Tm 50,00/63,00 €Tm
Pi Bord o Halepensis 36,00/45,00 €Tm
Plàtan 48,00/54,00 €Tm
Freixe, de 23 a més ø
Vern
Acàcia, de 7/8 a més ø 42,00/48,00 €Tm
Faig primeres, de 30 a més 80,00/100,00 €Tm
segones 56,00/65,00 Tm
Llenyes Alzina 54,00/60,00 €Tm
Roure 39,00/43,00 €Tm
Suro pelut 33,00/36,00 €Tm
Fustes de triturar 23,00/30,00 €Tm
Perxes Barramenta-Castanyer 36,00/42,00 €Tm
Castanyer (perxes), de 12 a més ø -
Roure fulla petita, de 20 a més ø -
Pela de suro - trituració verd (rebuig) 240,00/360,00 €Tm
Pela de suro en rasa verd sobre magatzem
sense colasses i amb talls menors d’un pam quadrat 600,00/1.200,00 €Tm
Pela de suro - verd rebutjat 1500,00/1800,00 €Tm
Nota.Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fàbrica o sobre trailer. Preus
de la fusta de la reunió del 20/10/06. Preus del suro de la Taula de preus del 27/04/06.
El Govern espanyol nega que es
descrimini Catalunya amb el PDR
Admet però que s’han fet ajustaments en algunes comunitats menys afavorides
Acn/DdeG, Madrid.
L'executiu espanyol nega en una
resposta parlamentària que el repartiment
dels recursos que es
destinen a les Comunitats Autònomes
en el Pla de Desenvolupament
Rural (PDR) discrimini
Catalunya. Segons el Ministeri
d'Agricultura, Pesca i Alimentació,
els criteris que s'han aplicat
a Catalunya a l'hora d'assignar
fons són els mateixos que s'han
tingut en compte per a la resta
de comunitats que es troben fora
dels objectius de convergència.
El Ministeri ofereix aquesta
explicació en resposta a una pregunta
per escrit del diputat
d'ERC Jordi Ramon Torres que
reclamava al govern de Zapatero
que exposés la seva opinió sobre
el repartiment dels fons i ex-
AVISOS FITOSANITARIS
POMERES I PERERS
Motejat: Diàriament es dona informació
sobre l’evolució de la
malaltia al contestador telefònic
972.78.03.38. Entre setmana
aquesta mateixa informació es facilita
a través de www.ruralcat.net
i el sistema d’avisos sms.
Carpocapsa: continua alt el vol
corresponent a la 1ª generació.
Cal mantenir protegides les plantacions
on es capturin 3 o més
adults per trampa i setmana.
Pugons: s’estan formant colònies
de pugó gris, pugó verd i
pugó llanós. Convé vigilar les
plantacions i tractar només si es
veu afectada la fruita.
Pandemis: La majoria de larves
estan arribant al quart estadi. Cal
vigilar les plantacions i tractar si
es veuen danys a les fulles,
presència de larves o s’observaren
atacs a la fruita durant la passada
collita.
POMERES
Fum: la pressió de la malaltia és
alta. S’han de protegir amb sofre
les varietats sensibles.
PERERS
Pseudomones: Les finques i varietats
normalment afectades per
pseudomones convé tractar-les
amb fosetil-Al o fosfonat potàssic
per tal de cobrir tot el període de
contaminació dels borrons de
flor.
Psil·la: els adults estan fent la
posta de la segona generació. Cal
tractar on es trobin més del 10%
dels brots ocupats per ous o larves.
PRESSEGUERS
pliqués els motius pels què considera,
o no, que Catalunya no és
objecte de «discriminació» respecte
a altres territoris.
Ajustaments segons les zones
En el text que li han enviat,
Agricultura assenyala que la distribució
dels fons de desenvolupament
rural s'han fet tenint en
compte «els principis establerts
per la normativa comunitària»,
però també apunta que «complementàriament»
ha aplicat «criteris
nacionals», segons si les regions
són objectiu de convergència,
i s'han fet «alguns
ajustaments en les Comunitats
Autònomes que han sortit per
efecte econòmic».
Amb tot, el Ministeri assegura
que «en totes les Comunitats
Fum: fins a l’enduriment del pinyol
s’han de tractar amb sofre les
varietats sensibles. Si s’observen
taques cal recórrer a fungicides
sistèmics.
Pugó verd: S’aconsella tractar
tant punt es formin les primeres
colònies i abans els pugons no
cargolin les fulles.
Grafolita: El vol corresponent a
la primera generació està acabant.
No cal tractar.
VINYA
Dintre de pocs dies començarà el
període de floració durant el qual
les vinyes són molt sensibles a
qualsevol malaltia. Cal extremar
les precaucions.
Mildiu (Plasmopara vitícola):
Alt Empordà i Baix Empordà:
S’ha trobat les primeres taques de
Mildiu a Garriguella i a Calonge.
Les pluges passades podran provocar
un atac generalitzat dintre
de pocs dies.
S’haurà de fer un tractament amb
algun producte de contacte o penetrant
abans del proper 25 de
maig.
Odi, Fum i Cendrosa (Uncinula
necator): Alt Empordà i
Baix Empordà: Les condicions
meteorològiques actuals fan que
hi hagi un alt risc d’atac.
S’haurà de fer un tractament amb
productes líquids si es fa a principis
de la floració o amb sofre en
pols si és en plena floració.
El sofre en pols també té bona
eficàcia contra aranya.
Flavescència daurada (Scaphoideus
titanus): Alt Empordà:
En compliment de la legislació vigent
totes les vinyes de l’Alt Em-
Selecció Canina El Prat
CENTRE DE REPRODUCCIÓ CRIEM I VENEM 378 RACES OFICIALS
Ctra. de Girona a Olot, km 23, a 6 km de Banyoles - SERINYÀ (Girona) - Tel. 972 59 30 00 - Mòbil 629 63 89 52 - www.caninaprat.tk - OBERT TARDES
NUCLI ZOOLÒGIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA AMB EL NÚM. G.2300019. RECONEGUT AFIXE PER LA FEDERACIÓ CYNOLOGIQUE INTERNACIONAL F.C.I. i LA R.S.C.E.
Autònomes que estan fora dels objectius
de convergència» –entre
les quals es troba Catalunya– els
criteris han estat idèntics i per
tant «no s'observa cap discriminació
respecte a altres de les mateixes
caracteístiques com Aragó,
Balears o La Rioja». Agricultura
també assenyala que per al període
2000-2006 la despesa públic
en desenvolupament rural va ser
de 982,1 milions d'euros, i la distribució
aprovada en el període
2007-2013 inclou una despesa de
998 milions. Segons el Ministeri,
la disminució dels fons comunitaris
ha estat coberta amb
aportació de l'administració autonòmica
i de l'administració de
l'Estat, i ha augmentat respecte
a l'any anterior en un 41 i un 32%,
respectivament.
pordà hauran de ser tractades
pels propis viticultors dins el període
del 16 al 20 de juny amb algun
dels següents productes: Betaciflutrin,
Deltametrin, Imidacloprid
o Lamda-cihalotrin.
Baix Empordà: Ja han nascut les
primeres larves de la cicadel.la
transmissora de Flavescència
daurada.
En compliment de la legislació vigent
totes les vinyes del Baix Empordà
hauran de ser tractades
pels propis viticultors dins el període
del 11 al 15 de juny amb algun
dels següents productes: Betaciflutrin,
Deltametrin, Imidacloprid
o Lamda-cihalotrin.
Els viticultors que no siguin de
Calonge, Vall-llobrega o Palamós
ja poden passar per les nostres oficines
a recollir el producte gratuït
per aquest primer tractament.
Als municipis de Calonge, Vall-llobrega
i Palamós el Departament
d’Agricultura realitzarà el primer
tractament, amb helicòpter, dins
de les dates previstes.
OLIVERA
Ull de Gall (Cycloconium oleaginum):
De moment no s’han observat
atacs greus en fulles. Les
oliveres es troben en període de
floració. Es aconsellable reduir
els tractaments al mínim indispensable.
CÍTRICS
Unaspis (Unaspis yanonensis)
S’està seguint el cicle biològic d’aquesta
caparreta i encara no han
sortit les larves. S’avisarà del moment
adequat per a efectuar els
tractaments insecticides.
Setmana del 19 al 23 de maig