Economia i Empresa - Diari de Girona

Vine a:
Per a més informació, telèfon
872 08 07 00
o consulteu web: www.duplexrestaurant.es
Rda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona
PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERIA
El Camp
La verema s’avança vuit dies a causa de
l’escalfament global de la terra >PÀG 6
A 5 minuts del recorregut de «Temps de Flors»,
al costat del parc de la Devesa
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
Del 9 al 17 de maig,
MENÚ ESPECIAL
«TEMPS DE FLORS»
al migdia a 15 € (IVA inclòs)
MENÚ GRUPS a 20 €
(IVA i beguda inclosos)
Entrevista a Dídac Lee
L’emprenedor gironí
d’origen xinès explica la
seva trajectòria i els
projectes més nous del grup
tecnològic Inspirit >PÀG 2
Economia i Empresa DdG
Núm. 482 | Diari de Girona | Dissabte, 16 de maig de 2009
El petit comerç vol aliar-se amb la gran
distribució en la dinamització comercial
GIRONA | O.P.
En el marc de la crisi econòmica
actual, i amb la finalitat de
lluitar en comú contra la davallada
del consum, les grans firmes de
distribució, que són les ensenyes
amb més potencial econòmic,
haurien d’implicar-se i participar
més en les accions que es
porten a terme als centres de les
ciutats per atraure els ciutadans
tan residents com del seu entorn.
Aquesta és la tesi que defensa
Comerç Ciutadà, una entitat que
agrupa unes 3.500 pimes familiars
del sector a Catalunya, entre les
quals les dels centres urbans de Figueres
i Olot.
Comerç Ciutadà lamenta que
les grans firmes de distribució
tinguin un grau d’implicació molt
baix en les activitats com en les
promocions i campanyes impulsades
tant per l’associació de comerciants
de la ciutat on estan
ubicades com per altres institucions
municipals. Apunta que
«ha estat la feina dinamitzadora
del comerç preestablert el que
ha fet, en un principi, que els
centres de les ciutats esdevinguin
atractius centres comercials a
cel obert, on, en els quals, s’han
implantat les grans marques,
aprofitant aquesta gran atractivitat».
Comerç ciutadà, en una consulta
a la seva base associativa, ha
detectat que un 80% de les grans
firmes de distribució establertes a
les onze ciutats que representa, no
s’impliquen ni en les activitats
associatives ni en les de la mateixa
ciutat. Afegeix que «el renovat
atractiu dels centres-ciutat, fruit de
les accions de dinamització comercial
endegades a les ciutats
mitjanes de Catalunya els darrers
anys, les ha convertit en un
pol d’atracció estratègic», generant
activitat social i econòmica, aquesta
última tan aturada recentment.
L’entitat presidida pel figuerenc
Jordi Rotllan, entén que tot el
comerç de centre ciutat «juga en
un camp comú», i veu necessària
«la implicació de tot el comerç establert
en un mateix territori, sigui
del format comercial que sigui».
MENÚ ESPECIAL «Temps de Flors»
Amanida de formatge de cabra gratinat
Croquetes
Espaguettis Bolonyesa
Calamars a l’Andalusa
Paella
Entrecot a la brasa
Dorada al forn
Escalopa
Postres
Preu: 15 € iva inclòs
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
Aturats i opositors
Un estudi del grup de
recursos humans Adecco
constata que la meitat dels
aturats catalans es planteja
unes oposicions >PÀG 5
El
nivell d’associacionisme i de participació de les grans ensenyes està molt per sota del comerç de les pimes familiars
Una entitat amb cinc
anys de trajectòria
La Fundació privada Comerç
Ciutadà es va constituir el setembre
de 2004 amb la intenció de
reforçar el paper de l’associacionisme
comercial d’àmbit territorial i
dotar-se d’un organisme comú on
poder consensuar línies d’actuació
comunes.
Malgrat la tipologia diversa de
cada una de les ciutats, hi ha un
seguit de problemes, ja siguin de
qualitat urbanística, de manteniment,
de finançament, de dinamització
i de relació amb les administracions
locals i autonòmiques, que
són comuns a tots els centres urbans
de les ciutats que pertanyen
a la Fundació Comerç Ciutadà.
La Fundació representa el comerços
dels centres urbans de Badalona,
Figueres, Granollers, Igualada,
Mataró, Sabadell, Terrassa, Vilafranca
del Penedès, Vic, Vilanova
i la Geltrú i Olot.
Els establiments de petits comerciants conviuen amb els locals de les grans firmes de distribució.
Oposició a la liberalització total del sector
DdG | GIRONA
La Fundació Comerç Ciutadà
va valoarar molt negativament la
presa de posició que reiteradament
ha mostrat la Comissió Nacional
de Competència (CNC), en
el sentit de liberalitzat totalment la
concessió de llicències d’obertura
comercial i per tant de perdre
aquesta prerrogativa legal per part
de totes les comunitats autònomes,
també Catalunya.
Per la FCC aquesta desaparició
no permetrà que es porti a terme
cap competència, ans al contrari,
destruirà la competència per la desigualtat
dels dos formats a causa
de la impossibilitat de competir
l’un amb l’altre.
Però per a la FCC, el que està en
joc amb aquesta liberalització total
no és una qüestió merament de
caire econòmic sinó de caire social,
el comerç és vertebrador de les ciutats
i en especial de les ciutats catalanes
i mediterrànies i, per tant
la liberalització total provocarà la
desertització dels centres de les
ciutats de capitals de comarca ca-
MARC MARTÍ
talanes, llocs on hi ha vida i són
punt de trobada gràcies al comerç
i també a la tasca dinamitzadora
que porten a terme les associacions
de comerciants als centres de
les ciutats.
L’exemple de França
Altres països de la mediterrània,
com per exemple França, van portar
a terme aquest model de liberalisme
salvatge al llarg dels anys
80 i anys després s’han fet enrere
per tal de recuperar els centres de
ciutat.

2ECONOMIA I EMPRESA
Dídac Lee
Conseller delegat d’Inspirit. Quan Dídac Lee va néixer,
fa 35 anys a Figueres, es va convertir en el primer nen
d'origen xinès que venia al món a la província de Girona.
Avui, la motivació d’aquest emprenenor que odia la paraula
«impossible» és «poder aixecar-me cada dia davant un
projecte que m'il·lusioni» .
«No tornaré a
desenvolupar
un projecte que
la meva mare no
entengui»
Marcos Lamelas
BARCELONA
Els pares de Lee, un periodista i
una estudiant de Filologia Hispànica
d'origen taiwanès, es van conèixer
a Espanya i van optar per
instal·lar-se a Figueres, on van
obrir el primer restaurant xinès de
Girona, que encara està en actiu,
37 anys després. Malgrat els seus
antecedents familiars, Didac Lee
es va apassionar quan era nen
per la informàtica i més endavant
per les possibilitats de negoci d'Internet.
Des de l'any 2000 els seus
projectes han rebut diversos premis,
com el de Jove empresari català
de l'any, el 2006, i el de Millor
Iniciativa d'ús de les Tecnologies
de la Informació i Comunicació»a
Catalunya, el 2007, que li va ser
lliurat pel Príncep d'Astúries.
P Com era ser un nen xinès en el
Figueres dels anys setanta?
R Això de néixer xinès en un país
no acostumat a la immigració fa 35
anys era una mica estrany. Potser
per això sempre he sentit curiositat
per les coses noves.
P I això el va portar a la informàtica?
R Sempre vaig tenir curiositat
per les coses noves. I una cosa
CELRÀ | DdG
Cash Möbel, empresa catalana
de venda de mobles al majorista i
al detall, ha obert la seva primera
botiga a les comarques de Girona.
El lloc escollit per a aquesta inauguració
ha estat Celrà (polígon
industrial Celrà-Aigüeta on hi havia
les antigues pistes de tennis de
Panasonic), amb una botiga de
1.000 metres quadrats que acullen
una gran varietat de mobles i decoració
per a la llar.
Cash Möbel informa en un co-
nova quan jo tenia deu anys era
tota la informàtica. Aleshores hi
havia Commodores, Spectrum... Jo
vaig poder aconseguir un Commodore
després de convèncer els
meus pares perquè em compressin
un ordinador. Ells no sabien per
a què servia, però semblava que tenia
molt futur. I amb això vaig començar
el meu camí en el sector
informàtic.
P
En la cultura xinesa, la tradició
i els avantpassats pesen molt.
Però vostè no l'ha seguit en cap
sentit, ni en la restauració ni al
camp de les lletres…
R
Jo em vaig aficionar a programar
en Basic. Un oncle meu que era
molt jove es va fer càrrec del restaurant,
per la qual cosa, en aquest
aspecte, no vaig haver de seguir la
tradició familiar, cosa que pesa
molt en la cultura oriental.
P
Però el món de les empreses
«punt.com» és quelcom aliè a la
seva família.
R
És veritat. A més, tenia la tradi-
ció acadèmica. Els meus pares
havien anat a la universitat, tinc parents
que són catedràtics als Estats
Units i per tant jo havia d'estudiar.
P Com recorda els seus anys d'universitat?
R
Amb la mateixa il·lusió que te-
nia el nen del Commodore, me'n
vaig anar a Barcelona a estudiar la
municat que opera en un format
d’autoservei, amb costos molt reduïts
i un gran volum de compra,
el que els permet oferir preus molt
baixos però amb la garantia dels
productes dels principals fabricants
del sector. Cash Möbel es
converteix així en la primera cadena
catalana de botigues de mobles
low cost.
Actualment compta amb 11
centres arreu de Catalunya i l’obertura
de la botiga de Celrà respon
a la seva la estratègia d’ex-
DISSABTE, 16 DE MAIG DE 2009 | Diari de Girona
Cash Möbel obre el seu primer establiment a Girona
Un dels establiments de Cash Möbel.
Lee, en una de les empreses del grup Inspirit, que ocupa 240 empleats.
carrera d'informàtica per crear
projectes basats en la innovació i
en les noves tecnologies
P
R
Però...
El que va passar és que no em
sentia gaire motivat perquè em
vaig adonar que una cosa és ser informàtic
i una altra cosa estar en el
negoci informàtic. I aleshores vaig
decidir, quan en vaig tenir l'oportunitat,
abandonar la carrera per
crear el meu primer negoci basat
en Internet.
P Com s'ho van prendre els seus
pares?
R Sóc l'ovella negra de la família.
Quan els meus pares se'n van assabentar,
no van estar gaire contents,
perquè per a la cultura oriental
els estudis són una cosa d'ho-
DIARI DE GIRONA
nor. I que el noi a qui pagues els estudis
a Barcelona, que costen
molts diners, vulgui deixar-ho tot
i crear alguna cosa que no entenien...
Afortunadament, amb el
temps ja s'hi han acostumat i estan
molt contents.
P No és estrany. Ara és un empresari
d'èxit.
R
Bé, els orígens van ser difícils.
Amb la meva primera empresa,
una franquícia d'accés a Internet,
tenia 21 anys i vivia en el magatzem
del local. Passa que em vaig
atrevir a fer coses noves.
P Hi ha algun fracàs especialment
dolorós?
R
EFE
Una vegada van intentar des-
envolupar un software de treball en
grup. El projecte va fracassar i ga-
PRESENT I FUTUR
Com és el seu grup
1 empresarial ara?
A dia d'avui la nostra empresa
R: té unes 240 persones. Estem
ubicats entre Girona, Barcelona, Madrid,
Buenos Aires... i pròximament
obrirem oficines en el Silicon Valley i
estem associats amb la família Carulla.
EMPRENEDORIA
Algun consell per triomfar a
2 l'hora de crear noves
empreses?
No m'agrada donar consells per-
R: què cada cas és diferent, però
segons la meva opinió hi ha dues
claus: la passió i ser humil, que era el
que deia la meva mare, acceptant que
et pots equivocar contínuament.
irebé es carrega tota l'empresa
perquè es va fer d'esquena al mercat.
Però dec molt a aquesta experiència.
Després d'allò no tornaré
a desenvolupar un projecte
que la meva mare no entengui.
P
Com és que no va vendre cap
de les seves empreses durant el
boom de les «punt.com»?
R
EN CURT
«Els orígens van ser
difícils. Amb la primera
empresa tenia 21 anys i vivia
en el magatzem del local»
«Em van oferir comprar
l’empresa i enviar-me de
consultor a Hong Kong. Però
jo vull viure a Figueres»
Perquè no m'agrada vendre les
meves empreses. Vaig tenir ofertes
però no m'interessa. En una ocasió,
el comprador em volia enviar
de consultor a Hong Kong, quan al
que jo aspirava era a allò que he
desitjat sempre: viure a Figueres.
Ara sabem que caldrà vendre algunes
empreses i per això hem
creat un laboratori de nous projectes
obert a entrades de capital.
pansió, que preveu, a més, obrir
dues botigues més aquest 2009.
A més, el pla de creixement inclou
el llançament d’una nova
web, previst per al proper 25 de
maig.
Cash Möbel, empresa creada
l’any 2000, explica que basa la
seva filosofia comercial en «la disponibilitat
immediata del producte,
sense esperes ni terminis
d’entrega, la garantia i la qualitat,
a més d’oferir sempre els millors
preus».

Diari de Girona | DISSABTE, 16 DE MAIG DE 2009
ESOTERISME I ECONOMIA
Luis del Val
E
n el decenni dels setanta,
a l'avinguda de
la Independència de
Saragossa, els troskistes
van fer unes pintades en les
quals podia llegir-se amb innocent
contundència:«Fora cotxes!».
Ara, el líder de l'esquerra
espanyola creu que una de les
maneres de salvar-nos de la crisi
és comprar més automòbils i
promourà ajudes perquè deixem
els actuals vehicles en la ferralla i
en comprem un de nou. Abans
d'això, Marcelino Iglesias, un
dels més prudents i sensats presidents
autonòmics, ja havia preparat
una reunió entre el president
de la General Motors i el
ministre d'Indústria per intentar
salvar la factoria de Figueruelas.
Si calgués portar a terme un
símbol econòmic d'aquest
temps seria el d'un ciutadà habitant
en un pis sobre el qual s’ha
establert una hipoteca, amb plaça
de garatge ocupada per un
automòbil del qual queden pendents
diversos terminis per pagar.
Per si de cas no s'ha entès bé,
«El símbol econòmic d’aquest
temps seria el d’un ciutadà
habitant en un pis sobre el
qual hi ha una hipoteca»
«Mentre canviem el model
escurarem els estalvis perquè
la construcció i l’automoció
deixin de tenir pèrdues»
el president del Govern ens ha
instat a comprar-nos un pis,
abans que pugin els impostos
que castigaran la pretensió de
voler ser propietari dels escassos
metres en els quals dorms. Immediatament
després va assegurar
que volia canviar el model
productiu. Mentre canviem el
model productiu escurarem els
últims estalvis perquè el sector
de l'automòbil i el de la construcció,
és a dir, els antics models
de producció, deixin de tenir
pèrdues. És clar que si deixen
de tenir pèrdues al·lucinarem de
nou amb l'antic model de producció
i ja no hi haurà necessitat
de canvis, perquè haurem reflotat
el tradicional model productiu.
El cel està enrajolat, qui el
desenrajolarà, etcètera.
No m'estranya que, al costat
del llac del parc del Retiro, hagi
augmentat el nombre de vidents.
Entre la cartomància, el Fons
Monetari Internacional, l'astrologia
i el Banc Mundial cada vegada
hi ha menys diferències.
PRIMER FABRICANTE
FRANCÉS Y LÍDER
EUROPEO EN HILO
AGRÍCOLA PARA
EMPACADORAS
DISTRIBUÏDOR OFICIAL PER A GIRONA I BARCELONA
SERVICENTRE GUITART SL
Ctra. de Figueres a Roses, km 29,8 - 17485 VILA-SACRA
Tel. 972 67 16 46 - Fax 972 50 55 29
info@servicente.es - www.servicentre.es
«PANEM ET CIRCENSES»
Lluís Perxachs i Juandó
DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I
EMPRESARIAL DE GIRONA.
DTEG@ALCARGRUP.COM
A
ixò és el maig del
2009, és com allò del
maig del 68 però en
versió blaugrana...
Durant unes estones no hi ha crisi,
no hi ha ERO..., però després
hem de tornar a la realitat. Veiem
com cada dia els dirigents, covards
ells, no són capaços de
prendre iniciatives valentes per
sortir de la situació ni tirar del
carro. Veiem com els francesos
intenten saltar-se tots els principis
democràtics, carregar-se les
connexions a Internet de les persones
sense un jutge i poder-ho
fer ells o els proveïdors... i tantes
altres coses que et fan adonar
d’una cosa: les persones han oblidat
els principis de llibertat, els
drets pels quals han lluitat i totes
les reivindicacions que ha costat
segles tirar endavant.
I quina relació té això amb el
màrqueting o l’estratègia empresarial?,
em preguntareu. Doncs
molta, i tot ve de l’altre dia que
una persona a la qual sempre intento
escoltar em comentava que
la societat està ensopida, que no
té nervi, no hi ha vocació d’empresaris,
hi ha vocació de funcionaris...
I altres comentaris per
l’estil que vaig trobar molt encertats.
Aquesta gran bola de fum on,
amb l’excusa del bé comú, només
fan que fregir a impostos
empresaris i autònoms. Un país
on cada dia visiten les empreses
tres o quatre funcionaris del mateix
departament amb 4 o 5 punts
de vista diferents de la normativa
sobre una mateixa qüestió. Una
«nació» –si el Tribunal Constitucional
em permet posar aquesta
frase– on el 70% dels seus parlamentaris
són funcionaris. Una
societat on l’emprenedor actual
ho és en el 90% dels casos perquè
s’ha quedat a l’atur i no troba feina.
Unes comarques on per cada
aturat hi ha un contractat laboral
per acompanyar-lo a buscar feia i
no s’inverteix a crear llocs de treball,
un lloc on els sindicats lluiten
per mantenir el seu estatus i
les seves subvencions i estructures,
i que són els que més maltracten
els seus treballadors. Un
país així necessita un cop de timó
molt fort, i un verdader canvi en
les seves estructures.
Quan una empresa està enquistada
i tots els problemes van
a parar al magatzem, el primer
que normalment es fa és, o bé
canviar la direcció o, si la direcció
és valenta, «fer neteja». Es mira
quines són les estructures enquistades,
s’hi injecta sang nova i
PRIMER FABRICANTE ITALIANO Y LÍDER EUROPEO
EN LA FABRICACIÓN DE MALLA AGRÍCOLA
PARA EMPACADORAS
Innovación Tecnológica
Malla Larga
Resistencia garantizada
ECONOMIA I EMPRESA 3
Máxima Capacidad de Retención
«Veiem com els dirigents,
covards ells, no són capaços de
prendre iniciatives valentes
per sortir de la situació ni tirar
del carro»
es canvia la «bruta», és posen objectius
i s’aplanen les estructures
de decisió. Es fa neteja de la burocràcia
i se simplifiquen els tràmits.
S’optimitzen processos per
fer-los més efectius i abaratir costos.
Es capgira l’empresa i se l’orienta
al mercat.
És un procés dur, que fa mal,
poc popular però que s’ha de fer, i
que costa llocs de treball? És clar
que sí, però hi va la supervivència
de l’empresa...
En el cas d’un país és exactament
el mateix. Que el fet d’optimitzar
les seves estructures farà
mal i que serà molt impopular?
Respondré amb una pregunta.
Estan en el poder per perpetuarse
o per millorar el país?
S’ha de ser valent, però mentre
continuem essent una societat
adormida, on la grip nova, l’A, el
futbol i la desinformació general
ens mantinguin ensopits, seguirem
com a Roma (tant de bo
guanyem) gaudint del circ, menjant
i sense preocupar-nos dels
nostres drets, del que estan fent
els governants (els d’aquí i els de
fora) i sense adonar-nos que entre
tots ens envien a la més profunda
crisi que veurem en
temps...

4ECONOMIA I EMPRESA
Borsa i Mercats
L’Íbex 35 torna a les pèrdues amb 5 dies en negatiu
En el que portem d'any la borsa espanyola, llastrada per la conjuntura econòmica, acumula unes pèrdues del 2,36 per cent
COMENTARI AGÈNCIES
La borsa espanyola va tornar a les
pèrdues després d'una setmana en la
qual va tancar totes les sessions en
negatiu. Així, l’Íbex 35 no va poder
fer res per mantenir-se sobre el nivell
dels 9.000 punts i va tancar divendres
en 8.978,60 enters, llastrada,
principalment, pel sector financer,
que no va aixecar cap en tota la
setmana.
Així, des de principi d'any, l’Íbex 35 acumula
unes pèrdues del 2,36 per cent.
Després dels importants guanys acumulats
la passada setmana, la borsa espanyola
es va decantar per la presa de beneficis
i va tancar la primera sessió de la
setmana amb unes pèrdues del 0,97%,
amb la banca i les companyies del sector
energètic com els valors que més van llastrar
a la baixa al mercat.
El principal selectiu del mercat espa -
nyol, l'Ibex-35, va acabar la sessió en
L’Íbex 35 deixa
enrere el nivell
dels 9.000 punts
llastrat
principalment per
la banca
9.316,80 unitats
després d'anotarse
la seva major
caiguda en gairebé
dues setmanes,
que va estar
en línia amb les
reculades registrades
pels grans
selectius europeus. Tampoc va abandonar
la seva tendència a la baixa dimarts,
quan acabava la jornada amb unes pèrdues
del 0,51 per cent afectada també per
la reculada de la banca i de les places internacionals.
Dimecres la borsa espanyola va baixar
un 2,9 per cent, però va aconseguir mantenir
el nivell de 9.000 punts, afectada de
nou per la caiguda de la banca i de les places
internacionals, que van tancar en vermell
per les negatives dades sobre la incerta
evolució que presenta el consum
nord-americà.
Sense poder remuntar dijous, l’Íbex 35
baixava un 0,18 per cent i perdia el nivell
de 9.000 punts, afectat per la caiguda dels
bancs i la reculada de la majoria dels
grans valors.
Ja divendres, el mercat eludia les dades
del PIB alemany –cau el 3,8 per cent en
el primer trimestre– i del francès –l’1,2
per cent en el mateix període, amb la qual
ZONA EURO
El Banc Central Europeu (BCE) observa signes
de certa estabilització econòmica en la zona
de l'euro, encara que a nivells molt baixos.
El BCE va informar en el seu butlletí mensual
de maig, publicat dijous, que «la demanda
externa i interna serà molt feble al llarg de 2009
i que es recuperarà gradualment el 2010».
Per això, el banc europeu preveu un «empitjorament
més intens dels mercats laborals» els
propers mesos.
«L'activitat econòmica va continuar afeblintse
a la zona de l'euro en el primer trimestre de
2009, paral·lelament amb el deteriorament de
l'economia mundial», va informar el Banc
Central Europeu.
Va afegir que el debilitament de l'activitat
econòmica en el primer trimestre de l'any va ser
més pronunciat d’allò previst al març.
Recentment, el banc europeu ha observat
«signes d'estabilització en les dades de les
enquestes, encara que a nivells molt baixos».
Al mateix temps, el BCE assenyala que «els
indicadors d'expectatives d'inflació a mitjan i
llarg termini romanen fermament ancorats en
ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 8.978,60
La setmana
VALOR PREU DIFERÈNC. MÀX. SEM. MÍN. SEM.
44,10 A.Sabadell B
44,10 0,00 44,10 44,10
9.800
17.000
10 AMCI Prom
4,50 0,00 4,50 4,50
Ayco
14,00 0,00 14,00 14,00
9.600
15.000
Cambrils Fin
5,16 0,00 5,16 5,16
Cat Patrimon
11,97 0,00 11,97 11,97
9.400
13.000
.Molins Cem. Molins
8,75 -0,57 8,80 8,75
9.200
11.000
Circulo V.M.
6,12 -0,16 6,13 6,12
C.TARRA.DC88 C.Tarra DC8
100,0 0,00 100,0 100,0
9.000
9.000
CLH Clase D
1.180 0,00 1.180 1.180
D.E.S. Anclaj
10,50 -4,55 11,00 10,50
8.800
7.000
Damm
5,4 11,21 5,80 5,15
8.600
5.000
Damm DH
0,27 3,70 0,27 0,26
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
15 de maig 2008 15 de maig 2009 Estabanell
35,00 8,86 35,00 31,90
Evolució setmanal
sa Fersa Energ. Energ.
Fomento Bal.
9,40
4,50
-3,09
0,00
9,70
4,50
8,80
4,50
Gaesco Hldg.
14,44 0,00 14,44 14,44
TÍTOL
Abengoa
Abertis A
Acciona
Acerinox
ACS
Arcelormittal
B. Popular
B. Sabadell
DIVENDRES
ANTERIOR
15,96
14,45
82,35
12,10
37,17
21,30
6,64
4,73
TANCAMENT
SETMANAL
16,30
13,30
81,50
11,72
36,10
19,29
6,04
4,54
DADES ACUMULADES DE LA SETMANA
MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM
16,30 15,23 43.381.080 2.764.126
13,72 13,30 137.439.829 10.159.382
83,70 78,85 137.028.701 1.678.358
12,08 11,72 49.522.582 4.154.132
36,87 35,75 160.595.053 4.415.526
20,44 18,59 47.572.427 2.448.056
6,49 6,02 244.304.186 39.449.050
4,74 4,54 51.005.496 11.018.452
VOLUM MIG
AL MES
584169
1995538
329005
1002863
1054924
647154
7650039
2688582
DIFERÈNCIES EN %
SETMANAL AL MES ANY
2,13 24,05 38,14
-7,96 -2,21 5,56
-1,03 4,35 -8,43
-3,14 0,86 3,08
-2,88 -4,87 10,57
-9,44 7,17 13,47
-9,04 -3,97 -0,66
-4,02 3,65 -6,39
GR.Fiatc GR. Fiatc
Inacsa
Inmofiban Inm. Caja Hip.
Inmofiban
Inv. Patrimon.
Inverfiatc
Inverpyme
v. Libertas Patrim. 7
MO Mutualsasa
Uncavasa
7,85
5,00
6,01
87,00
13,86
0,83
0,99
45,47
17,99
36,00
0,64
0,00
0,00
0,00
0,00
-1,19
-8,33
1,52
17,99
0,00
7,90 7,80
5,00 5,00
6,01 6,01
87,00 87,00
13,86 13,86
0,84 0,82
1,08 0,99
45,47 44,78
17,99 17,99
36,00 36,00
B. Santander
7,35 6,81 7,31 6,81 2.147.483.647 455.090.913 92975676 -7,35 -6,33 0,89
Banesto
8,00 7,46 7,89 7,41 14.915.861 1.954.952 489100 -6,75 -5,69 -7,67 La setmana Tancament: 670,91
Bankinter
9,47 8,95 9,19 8,74 44.242.129 4.921.268 1049735 -5,49 -0,56 41,84
BBVA
8,90 8,20 8,76 8,20 1.579.134.033 187.292.665 39051491 -7,87 -0,97 -5,31
720
Bolsas y Mercados
22,12 21,77 22,71 21,34 59.115.656 2.678.374 575308 -1,58 2,21 18,38 710
Cintra
4,56 4,28 4,53 4,21 47.974.942 10.962.274 2763134 -6,14 2,88 -19,55
Criteria
3,00 2,89 2,98 2,86 30.586.633 10.430.940 2353218 -3,67 1,40 3,96 700
Enagas
Endesa
13,13
16,68
12,79
17,15
13,22
17,15
12,78
16,44
86.735.209
93.154.402
6.651.820
5.532.708
1689479
1073599
-2,59
2,82
-3,33
4,76
-17,80
-40,03
690
FCC
28,82 27,25 28,02 26,80 37.216.519 1.357.098 313302 -5,45 0,37 16,80 680
Ferrovial
25,10 25,16 25,70 23,82 106.185.307 4.231.816 886590 0,24 14,00 28,50
Gamesa
15,66 15,24 15,66 13,86 235.822.811 15.664.027 3262497 -2,68 5,91 19,62
670
Gas Natural
12,68 12,70 12,84 12,42 166.041.686 13.125.194 3181911 0,16 4,96 -34,16 660
Grifols
13,41 13,03 13,37 13,03 100.989.501 7.627.638 1806179 -2,83 -2,25 5,85
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
Iberdrola
6,17 5,91 6,07 5,91 983.840.001 163.928.371 30447132 -4,21 -1,50 -9,63
Iberdrola Renovables
Iberia
3,26
1,48
3,21
1,50
3,30
1,50
3,21
1,44
181.803.274
66.508.155
55.412.629
45.157.339
13283519
9724824
-1,53
1,35
3,88
5,63
5,25
-24,24
L'any
Inditex
32,74 32,64 33,63 32,53 267.233.312 8.038.537 1518853 -0,31 0,77 4,18 1.100
Indra
Mapfre
15,04
2,38
15,85
2,30
15,85
2,40
14,94
2,26
51.503.749
80.920.354
3.369.260
34.562.304
737282
7371530
5,39
-3,36
5,53
5,99
-2,10
-4,17
1.000
OHL
12,26 12,13 12,61 11,50 62.945.297 5.183.846 839664 -1,06 18,11 21,79 900
REE
32,05 31,67 31,87 31,60 92.100.338 2.898.454 676533 -1,19 -0,38 -12,03
Repsol YPF
15,43 14,90 15,24 14,76 454.809.685 30.317.919 5956704 -3,43 2,97 -1,32
800
Sacyr. Valle.
8,79 9,49 9,62 8,87 26.671.004 2.890.363 531316 7,96 21,36 48,98 700
Técnicas Reunidas
28,35 28,20 28,20 27,37 56.034.133 2.007.200 354249 -0,53 4,60 53,18
Telecinco
7,93 6,87 8,39 6,87 94.022.193 11.980.594 1941197 -13,37 -4,18 -9,01 600
Telefonica
15,12 14,55 15,02 14,55 2.147.483.647 216.204.397 41206992 -3,77 0,97 -8,20
500
15 de maig 2008 15 de maig 2009
cosa la seva economia entra en recessiói
tot i la caiguda del 2,5 per cent del PIB
de la zona euro en el primer trimestre,
amb una inflació que pujava un 0,4 per
cent a l'abril en aquesta zona econòmica,
la borsa lluitava per mantenir els guanys,
però va acabar cedint un 0,06 per cent per
les pèrdues que van experimentar els
grans valors.
El BCE veu signes de certa estabilització econòmica a la zona euro
PEL QUE FA A LA INFLACIÓ, EL BUTLLETÍ DEL BCE PRONOSTICA QUE L'EVOLUCIÓ DELS PREUS SEGUIRÀ SENT MODERADA
1,380
1,370
1,360
1,350
1,340
1,330
EURO/DÒLAR
1€: 1,351 $
La setmana
1,320
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
línia amb la intenció del Consell de Govern de
mantenir les taxes d'inflació a nivells per sota
però prop del 2 per cent».
Les pressions inflacionistes han disminuït, ja
que el creixement del crèdit i dels diners s'ha
desaccelerat en els últims mesos.
Wall Street aconseguia guanys per la
millora de l'activitat industrial a l'est dels
Estats Units, però resultava insuficient
per a mantenir la recuperació del mercat
estatal, que va acabar amb mínimes pèrdues.
Així, l’Íbex 35 baixava durant la setmana
429,50 punts, fet que equival a un 4,57
per cent.
1,700
1,680
1,660
1,640
1,620
1,600
L’any
EURÍBOR
A 12 M: 1,610%
La setmana
1,580
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
Per plantar cara a la recessió econòmica de
l'àrea euro, el BCE va baixar la seva taxa rectora
la setmana passada en un quart de punt fins a
l’1 per cent. Aquesta decisió duu la reducció
total dels tipus d'interès des del 8 d'octubre del
passat any fins a 3,25 punts percentuals.
DISSABTE, 16 DE MAIG DE 2009 | Diari de Girona
2.550
2.500
2.450
2.400
2.350
2.300
BORSA DE BARCELONA
Índexs sectorials
Elèctriques
Bancs
Químiques
Ciment, Const. i Immobiliàries
Metal·lúrgia
Alimentació i Agricultura
Tèxtils i Papereres
Comerç i Finances
Serveis i Diversos
EUROSTOXX 50
La setmana Tancament: 2.364,10
2.250
Dv Dl Dm Dc Dj Dv
L'Euro Stoxx tanca la
setmana en negatiu
COTITZACIÓ DIFERÈNCIA
789,26 -4,69
1.036,28 -50,84
621,55 16,64
1.125,91 49,85
612,96 26,30
699,47 3,95
307,57 1,80
219,69 7,02
1.909,49 32,54
L'Euro Stoxx 50 no ha aconseguit tancar la setmana
en positiu i acaba amb pèrdues del 0,47
per cent. L'índex que engloba les principals
empreses del Vell Continent va quedar divendres
en 2.364,10 enters.
Les borses europees van començar la setmana
amb pèrdues generalitzades i van mantenir la tendència
a la baixa mentre anaven avançant els dies,
amb molt poques excepcions, a l'espera de referències
macroeconòmiques que buidin els eventuals
dubtes dels inversors després de la remuntada
dels dos últims mesos.

Diari de Girona | DISSABTE, 16 DE MAIG DE 2009 ECONOMIA I EMPRESA 5
Un 35 per cent dels aturats
catalans es plantegen
estudiar unes oposicions
La
seguretat que proporciona l’adquisició de la condició de funcionari
provoca que els desocupats optin menys per crear la seva pròpia empresa
MADRID | OTR PRESS/DdG
Les oposicions s’estan convertint
en una bona solució per a una
part important dels ciutadans. Concretament,
un 35 per cent dels aturats
catalans consideren seriosament
estudiar unes oposicions,
mentre que un 15,12 per cent ja les
estan preparant. L’oposició més escollida
pels catalans és la d’administratiu
de l’Estat, comunitat autònoma
o ajuntament, amb un 19,2
per cent dels enquestats, seguida
per les oposicions a la sanitat pública,
policia i altres cossos de seguretat,
professor i bomber.
Al conjunt de l’Estat, gairebé un
40% dels aturats enquestats per
Adecco estan considerant seriosament
la preparació d'oposicions
per fer front a la seva situació laboral,
mentre que un 14,67% ja han començat
a estudiar-les. Hi ha més dones
que homes disposades a fer-se
funcionàries per escapar de la desocupació,
i són els més joves el
que més estan enfocant ara les seves
carreres cap al funcionariat.
L'autoocupació només es converteix
en una sortida per a un terç dels
desocupats actuals.
Així, més de la meitat dels aturats
L’oposició més escollida pels
catalans és la d’administratiu
de l’Estat, d’un ajuntament o
d’una comunitat autònoma
espanyols, en concret el 54,67%, es
plantegen presentar-se a unes oposicions
o diuen estar estudiant ja per
fer-se funcionari com a sortida a la
seva situació de desocupació, mentre
que només un terç està estudiant
seriosament muntar el seu propi
negoci, segons una enquesta realitzada
per Adecco a 1.000 aturats
repartits per tot Espanya. El 2,9%
dels desocupats asseguren que ja
estan creant el seu negoci i el 63%
reconeixen que no s'han plantejant
aquesta opció malgrat trobar-se a
l'atur.
Per sexes, hi ha més dones que
homes disposades a fer-se funcionàries
per escapar de la desocupació.
Així, el 60,7% de les dones en
atur enquestades per Adecco diuen
estar preparant o que pensen preparar
oposicions. Les persones amb
estudis elementals són les que menys
estudien la possibilitat de fer-se
funcionari per sortir de l'atur, davant
El portal Infofeina es renova
GIRONA | DdG
Després de més de sis anys de
trajectòria, el mes d’abril passat
es van presentar les reformes portades
a terme en el portal de recerca
de feina Infofeina, una plataforma
que incorpora nova tecnologia al
servei de la recerca de feina i de
candidats. Infofeina, amb l’objectiu
de ser un portal de referència a
Catalunya, ha fet un gran esforç per
dinamitzar les ofertes de treball i
per aconseguir que aquestes siguin
més accessibles per als usuaris,
especialment en el context actual
de crisi econòmica i creixement de
l’atur. És per aquest motiu que ha
desenvolupat un portal de treball
on les empreses i els candidats es
trobin amb la màxima precisió.
Així, els candidats poden fer recerques
de feina geolocalitzades, i
cercar entre les ofertes de treball
més properes al seu domicili gràcies
a l’eina de geolocalització d’ofertes.
Paral·lelament, gràcies a la
nova estructura de la base de dades,
els candidats poden configurar
les professions per rebre les
alertes de feina més específiques
quan una empresa disposi d’una
vacant.
Amb l’objectiu de millorar els resultats
per als candidats, Infofeina
ha creat un sistema de rellevància
mitjançant un algoritme que pun-
dels més formats, que sí que sospesen
en major mesura aquesta
opció.
Diferències per edats
Pel que fa a l'edat, els aturats més joves
(de 18 a 25 anys) són els que més
estan enfocant ara les seves carreres
cap al funcionariat, ja que un
16% ja estan estudiant oposicions i
el 46,5% ho estan pensant seriosament.
Aquestes dades contrasten
amb els treballadors de més edat,
on dos de cada tres no es plantegen
fer oposicions per trobar feina.
L'oposició més elegida és la d'administratiu
de l'Estat, de l'ajuntament
o de la comunitat, amb un
35,5% d'interessats, seguida de les
oposicions a la sanitat pública
(9.8%), policia i altres cossos de
seguretat (7,9%), professor (6,9%) i
bomber (2,9%).
Mentre que la possibilitat de fer
oposicions és ara en major mesura
al cap de més desocupats, l'autoocupació
està perdent força, com
demostren les dades de creació
d'empreses publicades per l'Institut
Nacional d'Estadística. Les dones
mostren una menor tendència
emprenedora. Segons Adecco, el
tua la qualitat de la informació de
l’oferta. Imitant la idea dels cercadors
com Google, s’ofereixen els resultats
en funció de la professió
buscada.
Amb la combinació d’aquestes
tres noves eines, un usuari pot rebre
alertes o buscar directament en
el portal amb combinacions del tipus
«Arquitecte a Salt amb un radi
de 20 km», i rebrà les ofertes de feina
adequades a la seva recerca.
Les ofertes de feina disposen
d’una visibilitat major gràcies a
l’estratègia de posicionament en
cercadors. Amb el nou sistema,
les empreses poden gestionar centenars
de candidats en poc temps.
L’estudi d’oposicions s’ha convertit en una bona opció per als aturats.
68,2% d’enquestats catalans han
respost que no han pensat en l’autoocupació
com una possible sortida
a la seva situació d’atur. Un
MARC MARTÍ
Cau un 37% la demanda de professionals
Adecco Professional, especialitzada en consultoria de selecció, ha
evidenciat una disminució del 37% dels professionals sol·licitats per
les empreses entre el primer trimestre de 2008 i el primer trimestre de
2009. No obstant això, com a termòmetre del mercat laboral, també ha
evidenciat un lleu ascens en les darreres setmanes. César Castell, director
d'Operacions d'Adecco Professional, va explicar que els canvis s'han produït
tant en els departaments de Recursos Humans com en els processos
de selecció i en la recerca de perfils professionals. Així, per Castell, «l’actual
conjuntura ha generat que els departaments de RH agafin un paper
estratègic, a causa dels canvis estructurals i organitzatius que s'han produït
en nombroses empreses». BARCELONA | DdG
28,8%, en canvi, responen estarho
considerant i el 3% diuen estar
en procés de crear la seva pròpia
empresa en aquell moment.
La baixa flexibilitat d’horari a la feina
fa poc competitius els treballadors
MADRID | EFE/DdG
Els països els treballadors dels
quals gaudeixen de menor flexibilitat
en l'horari laboral són
aquells situats en els llocs més
baixos de competitivitat, segons
conclou un estudi elaborat per
Institut Empresa (IE) i Kreab & Gavin
Anderson. La degana de l'Escola
de Psicologia de l’IE, Cristina
Simón, va explicar que Espanya,
que està entre els països amb treballadors
que compten amb un
horari laboral menys flexible, ostenta
la 29a plaça quant a la competitivitat,
segons el World Eco-
nomic Forum.
Segons l'estudi, que analitza els
models d'organització de les companyies
de l'ÍBEX-33, el 66,3 per
cent dels treballadors espanyols
afirmen que la seva empresa organitza
la seva jornada laboral,
sense possibilitat de canvi per part
seva, mentre que el 9,8 per cent poden
organitzar-se però dins de
certs límits. Per altra banda, aquells
que organitzen el seu treball amb
total llibertat i els que poden escollir
entre diferents opcions són
els treballadors que se senten més
ben pagats.

Diari de Girona | DISSABTE, 16 MAIG DE 2009
La verema s’avança vuit dies a causa de
l’increment de temperatures a la Terra
Un
expert avisa del perill que l’escalfament global provoca a la salut dels vins
VALLADOLID | EFE/DdG
A mesura que avancen els anys
l’escalfament de la Terra evoluciona
amb una tendència creixent.
Entre les moltes repercussions que
comporta per al medi ambient,
una de les conseqüències comprovades
és el seu efecte en els
camps de raïms i en els vins. El president
de l’Acadèmia del Vi, Pancho
Campo, va assenyalar, entre
d’altres, que a causa d’aquest augment
la verema s’ha avançat una
mitjana de vuit dies arreu del món.
Campo, l’únic expert expanyol
amb la denominació Master of
Wine ha assegurat que l’augment
d’1,5 graus de la temperatura mitjana
anual provocaria la reducció
entre dues i tres setmanes del període
de maduració dels vins, fet
que comportaria la pèrdua d’algunes
de les seves característiques essencials.
Aquestes conclusions les ha extret
a partir d’un extens estudi d’un
total de 27 regions vinícoles del
món, entre les quals quatre són espanyoles.
Entre d’altres, ha constatat
efectes globals com l’augment
d’1,2 graus de la temperatura mundial
o que la verema s’ha avançat
uns vuit dies. Ara bé, aquestes no
DIARI DE GIRONA
FEDERACIONS
Primera assemblea de
la FCAC amb Josep Pere
DELTEBRE | DdG
Aquesta setmana s’ha celebrat la
primera Assemblea General de la
Federació de Cooperatives Agràries
de Catalunya (FCAC) sota el
rumb del nou president, Josep
Pere Colat, amb un assistència
multitudinària de presidents i gerents
de coopertives d’arreu del territori.
En aquest acte també ha fet
la primera intervenció com a nou
director Jordi Vives.
La calor també afecta el raïm.
són les úniques modificacions existents
en aquest sector productiu i
agrícola.
En les seves investigacions ha
contrastat altres fenòmens. Un es
refereix a l'augment de les radiacions
ultraviolades del tipus B –que
en els humans s'associa al càncer de
Breus
MARC MARTÍ
PRODUCCIÓ LOCAL
El Born de la
Mediterrània: aliment
directe del camp
GRANOLLERS | DdG
El 21 de maig es presentarà a
Granollers el Born de la Mediterrània,
una nova marca de productes
mediterranis i locals que es
venen directament del camp al
consumidor. Aquests aliments són
produïts per pagesos i ramaders
amb petites produccions del territori
català i que tenen màxim respecte
per al medi ambient. L’acte
tindrà lloc durant la Fira de l’Ascensió
de Granollers, on es podrà
gaudir d’una degustació.
L’escalfament global té
efectes ja en el cultiu del raïm,
fet que es trasllada també a
uns caldos diferents
pell–, les quals cremen la pell del
raïm i fa que s'assequi abans, fet que
dóna lloc a aromes no desitjades al
vi.
Per altra banda, també va assenyalar
que el canvi climàtic ha provocat
la pujada de la graduació alcohòlica
dels vins, en acumularse
més sucre en el raïm, element
que el llevat transforma posteriorment
en alcohol.
Caldo més fàcil de danyar
La calor també disminueix l'acidesa
dels caldos, causa una pujada del
PH i augmenta el potassi al vi i el
raïm. Com a resultat s’obté un caldo
amb menys frescor, més embafador
i que es pot guardar menys.
Arran d’aquests factors els vins adquireixen
més risc de contaminació
microbiana. Aquest augment a
la predisposició de ser danyat, no
només afecta el vi, sinó també la
planta. Com a conseqüència d’aquest
escalfament aquesta es troba
TRADICIÓ
L’ofici de l’esquilador,
rebutjat a Espanya
per la seva duresa
LUMBRALES | C.GARCÍA-EFE/DdG
L'antic ofici de l'esquilador, imprescindible
per treure la llana a les
ovelles abans de les calors de l'estiu,
s'ha convertit en una feina
que, malgrat l'alta demanda per
part dels ramaders d'oví, gairebé
ningú vol realitzar a Espanya, a
causa de la gran duresa que comporta.
Ni la crisi, ni els quatre milions
d'aturats i tampoc el bon
preu pel jornal han estat suficients
perquè temporers del medi rural
espanyol exerceixin aquest ofici.
Una de les solucions ha estat la de
contractar una quadrilla de joves
eslovacs i ucraïnesos treballadors
d'una empresa que fa vint anys que
s'ha instal·lat a Sarinyena (Osca),
el propietari de la qual és polonès.
més exposada a partir malalties i
plagues.
Campo va explicar que en els últims
cinquanta anys ha augmentat
la temperatura mitjana a Espanya
0,8 graus, i s'ha produït un canvi en
el clima que s'ha plasmat en un menor
nombre de gelades en l'Altiplà
Nord i un canvi de comportament
de les pluges.
«No és que plogui menys, però es
produeixen llargs períodes de sequera
en el període de creixement
de la planta el gener, febrer i març,
així com més tempestes quan ja ha
crescut, a finals d'agost i principis
de setembre», va concretar.
Aquest escalfament global ha
propiciat que països on abans no es
cultivava ara siguin aptes per produir,
«fet que ha provocat un excedent
a la Unió Europea que en un
futur pot fer més difícil la venda al
mercat dels productes espanyols».
També va avisar que amb la transformació
del clima seran els països
de cultius més marginals, com per
exemple els productors de classes
específiques de vi blanc, cava o
xampany, els que més notaran el
canvi en les característiques dels
seus caldos i veuran afectades les
seves collites.
EL CAMP DdG
El baix preu de
la llet dispara la
producció de
formatges
artesans catalans
VIC | ACN/DdG
El baix preu que les empreses
lleteres paguen als ramaders per
litre de llet ha portat aquests a
crear en els darrers anys formatgeries
artesanes. Això els permet
obtenir un preu molt més alt per
cada litre de llet. Des de l'Associació
de Criadors Ramaders de
Formatges Artesans (Acrefa) calculen
que en els darrers quatre
anys s'han creat 25 noves formatgeries
i s’ha arribat ja a les 124 a tot
Catalunya (d’aquestes un centenar
són artesanes). El seu gerent, Oriol
Urgell, preveu que si el preu que
perceben els ramaders no augmenta
s'optarà per fer passos com
aquest, per tal de revaloritzar el
producte.
Segons Urgell, l'opció de manipular
directament la llet per
part dels mateixos ramaders anirà
en augment si les marques envasadores
mantenen aquest preu
«tant baix» als ramaders. Actualment
el ramader rep 0,30 euros
per litre de llet. Segons explica el
tècnic d'Acrefa, els ramaders veuen
en aquesta nova tecnologia
un altre «sistema alternatiu» per
incrementar el preu que reben.
Vic Setze ponents a la 8a edició d’EuroPorc
DIARI DE GIRONA
Els dies 20 i 21 de maig el sector porcí tindrà un punt de trobada a la
població de Vic: la vuitena edició del Congrés d’EuroPorc. En aquesta edició hi
participaran un total de setze ponents, majoritàriament espanyols, però entre
els quals també hi figuraran experts d’Holanda, els Estats Units, Dinamarca i
Alemanya. Entre d’altres, no hi podia faltar una taula rodona sobre la grip
nova, que ha estat confirmada a última hora.

Diari de Girona | DISSABTE, 16 DE MAIG DE 2009 EL CAMP 7
La Setmana Jesús Domingo
del 16 al 22 de maig de 2009
FIRES
Fins demà, Fira de Sant Isidre a Solsona, Fires i Festes de Maig o dels
Enamorats a Vilafranca del Penedès, Fira de Sant Isidre a Cervera i Fira
de Sant Isidre a Cardedeu.
Avui i demà Fira Natura de Sant Isidre a Torelló, Firacóc a Tàrrega, Expo
Viladecans, Fira de Sant Isidre a Viladecans, Fira-Mercat de Primavera
a Igualada (Noia) i Fira de Sant Isidre a les Terres del Segre a Torres de
Segre.
Demà Fira del Vidre a Cistella i Fourtrack Fira del Formatge, la Mel i el
Mató Vic.
Fira de l’Assunció a Granollers, del 21 al 24.
Expo-Bages’2008 a Manresa i Deltafira a Deltebre. Dies 22 al 24.
Fins demà, Fira de Fiaga-Tesso, Fira Ramadera, a Talavera de la Reina
(Toledo), Senda IX Salón de ecología y medio ambiente, a Barbastre, Osca,
Riberexpo, a Peñafiel (Valladolid).
Expovicaman’2009 Fira Agrícola-Ramadera d’Albacete. Entre els dies
18 i 23.
Lanscape Fira internacional sobre el paisatgisme, garden, etc. al Caire
(Egipte). Del 17 al 19.
WUWM Conferència Conferència sobre la unió de mercats de venda a
l’engròs a Praga (República Txeca). Del 19 al 22.
Sial-Xina, Fira Internacional d'Alimentació i Begudes, a Xangai (Xina) del
19 al 21.
IFE Poland Fira internacional de l’alimentació i beguda, a Varsòvia (Polònia).
Del 20 al 22.
Chelsea Flower Show Mostra floral, a Chelsea (Regne Unit). Del 19 al 23
de maig.
Agrihortec Ecuador Fira internacional d’agricultura i horticultura a Quito
(Ecuador). Del 20 al 22.
I Col·loqui Nacional de Llavors i Vivers a Santarem (Portugal). Del 22
al 23.
CONSELLS
Cadascun dels bulbs es planta pressionant suaument per a introduir-los
en el sòl. Aquesta plantació es denomina del dit gros.
Les racions per vaques de llet a base de blats de moro pobres en MS (<
28%) o pobres en gra, haurien de ser més fortament complementades, que
les de blat de moro de bona qualitat. Amb aquests blats de moro de baixa
qualitat es necessitarà entre 3 i 5 kg més de concentrat, no només per a
mantenir la producció làctia, sinó també per a prevenir trastorns lligats a la
subalimentació excessiva al començament de la lactació.
En tractament postcollita es pot fer servir 1-MCP (1-Metilciclopropeno):
es tracta d’un compost semblant a l’etilé, que hi competeix per la seva manera
d’actuar respecte dels fruits i altres productes vegetals.
La fruita s’ha de controlar durant el període de postcollita i han d'aplicarse
funguicides per a evitar el desenvolupament de fongs. Un refredament
ràpid després del precondicionament és important per a detenir les deterioracions
posteriors de la fruita: estovament, senescència, podridura i pèrdua
de pes. El manteniment de la fruita a 20° C requereix un capacitat de càmeres
important però Crisosto et al (2004) indiquen també que el simple retard del
prerefredament pot utilitzar-se també com a fórmula de precondicionament
per premadurar els préssecs.
Com abonament de reserva en el conreu del lilium, s'haurà d'afegir a les
barreges de terra preparada 0,5 Kg. d'un abonament compost 12-14-24 (N-
P-K), incloent microelements per metre cúbic.
En el cas que s'utilitzi terra de maceta, per a cultius successius, cal desinfectar-la,
abans de tornar a utilitzar-la per mitjà del vapor d'aigua, o d'un producte
químic adequat i autoritzat, així com amb funguicides apropiats.
Tant la varietat com el portaempelt condicionen l’absorció de nutrients i
la seva acumulació als diversos òrgans de la planta, existint una variació nutricional
en el diagnòstic de limbes i pecils que depenen en gran part del parta
i de la varietat triada.
La majoria de les espècies de nematodes produeixen 50-100 ous per femella;
les espècies nodulants arriben a a la xifra de 2000. En condicions ambientals
favorables, un cicle vital es completa en entre quatre i vuit setmanes,
depenent això bàsicament de la temperatura.
AVISOS FITOSANITARIS
P0MERES I PERERS
Motejat: al contestador telefònic
972.78.03.38, es dona informació diària
sobre l’evolució de la malaltia. Entre
setmana aquesta mateixa informació
es facilita a través de www.ruralcat.net
i el sistema d’avisos sms.
La xarxa de motejat està formada per
les estacions de Castelló d’Empúries,
St. Pere Pescador, Torroella de Flu-
vià, l'Armentera, la Tallada, Torroella
de Montgrí, Gualta, Vilablareix, Fornells,
i Vilobí d'Onyar.
Per tal de protegir les plantacions recomanem
es regeixin per les dades de risc
d’infecció de l’estació més propera a la
seva finca.
Carpocapsa: segueix augmentant el
vol de primera generació. Ja s’han obser-
LES CONSEQÜÈNCIES DEL
MAL COGNOM
L’articulista se centra en aquesta ocasió en el sector lleter (producte procedent de la
vaca), on revisa el context normatiu actual instaurat pel Govern per una banda, i les
propostes que els ramaders creuen necessàries a tenir en compte per recuperar el sector
U
n nou cas de salut pública duu tres setmanes
ocupant els titulars dels diaris i
creant certa incertesa en la població: en
aquest cas es tracta de la mal cridada
«grip porcina» (ja hem escrit en el seu moment
demanant el canvi), com fa un temps va ser la grip
aviar anteriorment, l'Encefalopatia Espongiforme Bovina
(batejada popularment com la crisi de les «vaques
boges»). El dissabte dia 9 el Diari de Girona informava
que després de 9 anys s’havia restaurat definitivament
el consum de carn de vedella.
En aquests moments el primer que cal traslladar a la
població és que no ha d’alarmar-se encara que sí estar
alerta per a evitar que es propagui; i especialment que
arribat el cas no és una malaltia necessàriament mortal.
No obstant això la FAO ha confirmat que es pot menjar
carn perquè el virus és humà i que no té res a veure
amb els animals, motiu pel qual es denominarà grip
AH1N1.
De fet, no existeix cap evidència que el virus estigui
circulant entre l’espècie porcina, motiu que recolza la
idea que no estan justificades les mesures emprades en
alguns països, com Egipte, que han decidit sacrificar tota
la cabanya. El que sí cal és aplicar mesures estrictes de
bioseguretat en totes les granges i explotacions porcines
amb símptomes de malalties respiratòries, fins
que es realitzi un diagnòstic correcte de la malaltia.
No obstant això i com a conseqüència de la mal diagnosticada
grip i de l'incorrecte nom, fins al moment,
20 països han prohibit les importacions de carn de porc.
Segons documents de l'Organització Mundial de la Salut
(OMS). «Cap virus de la grip en porcs ha estat detectat
mai en carn o productes càrnics», va dir a Reuters Joseph
Domenech, veterinari en cap de la FAO. Malgrat que el
cep AH1N1 no s’origina en aliments, els temors que pugui
propagar-se a través de productes derivats d’animals
van provocar que alguns països vetessin els porcs vius,
la carn porcina, els caps de bestiar dels països que han
reportat casos.
Per altra banda, l’afegit cognom de la grip com «porcina»
era la dada que possiblement faltava perquè s’aixequés
la ira religioas-política-sanitària de les autoritats
egípcies contra el mitjà de manteniment d’una petita part
de la comunitat cristiana-cairota. La mutació egípcia d’aquest
virus de la grip, convertint un catarro en blasfèmia,
ha estat la menys previsible de totes, descomptades
les de la resta de societats islàmiques. Disturbis en
un dels miserables barris del Caire, habitat per cristians
coptes. Allí es concentren uns quants porcs i cap a allí
es van encaminar els efectius policials per endur-se els
animals als escorxadors en prevenció de la pandèmia
de grip que encara no ha fet la seva aparició en el País
del Nil. La resistència dels interessats a la confiscació dels
seus animals, i al conseqüent embargament del seu mitjà
de vida, ha degenerat en la sabuda violència d’aquests
últims dies.
vat els primers danys en fruita. Recomanem
tractar amb productes larvicides
on es capturin 2 o més adults per
trampa i setmana.
Pandemis: ha començat el vol de primera
generació. Les finques afectades
l’any passat on es capturin més de 15
adults per trampa i setmana caldrà esperar
al naixement de les larves per fer
el tractament específic.
Pugons: s’estan formant colònies de
pugó gris. Convé vigilar les plantacions i
tractar quant s’observin els primers
símptomes d’atac.
POMERES
Fum: es veuen força atacs sobre brots
tendres. Recomanem mantenir protegides
amb sofre les varietats sensibles i
«De fet, no existeix cap evidència que el virus
estigui circulant entre l’espècie porcina, motiu
que sosté la idea que no estan justificades les
mesures emprades en alguns països, com Egipte,
que han decidit sacrificar tota la cabanya»
Un altre greu problema és el veto rus. La decisió de
Rússia de vetar les importacions de carn de porc espanyola
pot comportar que el «consum es retregui» i generi
«una situació més greu encara per al sector porcí»,
segons asseguren les organitzacions agràries. Expliquen
que Rússia és un «mercat rellevant», ja que és un país
amb una «trajectòria tradicional en el consum de carn
de porc, de la qual són fortament deficitaris». Creuen que
la decisió «no té cap racionalitat ni es pot fonamentar,
malgrat si es tracta d’una estratègia comercial». Insisteix
que «l'única justificació» es basa a minar a un «gran exportador»
d’aquest tipus de carn, «perquè nosaltres tenim
un mercat de qualitat equiparable a la resta de països
i tenim les mateixes normes sanitàries».
Opinió que manté tant el sector productor com la indústria,
ja que la mesura no té cap base científica ni veterinària,
una mica que li han recordat a la ministra en
una carta signada per Cooperatives Agroalimentàries i
la Interprofessional del Porcí (Interporc), perquè prengui
«totes les gestions oportunes» per a reprendre,
com més aviat, les exportacions. Ja poden insistir la OMS,
la Unió Europea o l'estel de l’alba. Per molt que es reiteri
que la grip no té res a veure amb la carn de porc i encara
que ara s’intenti de canviar, amb poc èxit, el nom rebatejant-la
com grip A H1N1, al final passa el que passa.
Ara ens estirem dels cabells, i amb raó, però com la
grip avança de manera dràstica aquesta mesura es va a
quedar en anècdota. Els vetos contra el moviment de ciutadans
o qualsevol cosa que es mogui de les zones més
afectades seran moneda comuna. Cadascú mirarà pel
que és seu, i nosaltres, encara que es trigui com en tot,
farem el mateix
Com ens afectarà? Recordem que el sector porcí català
és el primer sector econòmic agroindustrial, en un
moment de gran crisi econòmica no podem deixar caure
aquest sector sense cap raó veritable. També que dintre
dels enviaments a Rússia, Espanya ocupa el tercer lloc
entre els subministradors comunitaris d’aquests productes,
encara que molt a prop de Dinamarca (112.417
tones) i solament superat per Alemanya (236.033 tones).Com
a conseqüència, en els últims dies van caure
un 8 per cent les vendes exteriors de productes del porc
a Amèrica i el 10 per cent les destinades a Àfrica. En la
setmana passada el preu dels garrins baixa 6 euros a la
Llotja de Zamora.
La crisi comença a ensenyar les urpes i d’aquí que en
el marc del congrés Europorc 2009 s’ha organitzat,
amb caràcter d’urgència, un monogràfic especial centrat
en «la grip porcina».
tractar amb fungicides sistèmics si s’observen
danys.
PERERS
Pseudomones: les finques i varietats
normalment afectades per pseudomones
convé tractar-les amb fosetil-Al o
fosfonat potàsic per tal de cobrir tot el
període de contaminació dels borrons
de flor.

El Camp Marcadors
AGROMETEOROLOGIA
ESTACIÓ DE CABANES
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
08-05 27,6 11,6 0,2 3,8 6,1
09-05 22,3 12,0 0,0 3,2 5,9
10-05 21,4 15,0 0,2 2,9 5,6
11-05 23,0 15,5 0,0 3,8 5,5
12-05 24,4 12,7 0,0 3,9 4,4
13-05 22,4 12,1 0,0 2,0 5,1
14-05 21,8 11,2 9,1 1,7 9,3
ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍ
Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. PluJa. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.
PREUS DELS PRODUCTES AGRÍCOLES
SECTOR PORCÍ
SECTOR CARNI
MERCAT DE LLEIDA
PORCS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Porcs selectes 1,11 1,14
Porcs Lleida 1,10 1,13
Garrí 37 39
OVELLES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
23,1-25 Kg 2,30 2,30
25,1-28 Kg 2,15 2,15
VAQUES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Vaca «R» 2,20 2,20
Vaca «O» 1,84 1,84
VEDELLS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Vedella creuada «R» 3,55 3,61
Vedella creuada «O» 3,33 3,39
Vedell creuat «R» 3,37 3,40
Vedell creuat «O» 3,15 3,18
Vedell frisó «R» 3,39 3,39
CEREALS PREU P. SETMANA
TON. PASSADA
Blat pinso 153 150
Blat planificable 155 155
Ordi P.E. 64 136 135
Blat de moro (Urgell) 154 150
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
08-05 23,1 11,7 0,0 – –
09-05 21,3 13,2 0,0 - -
10-05 21,1 15,2 0,0 - -
11-05 19,6 15,8 0,0 - -
12-05 20,1 13,8 0,0 - -
13-05 19,0 13,1 0,0 - -
14-05 18,7 11,8 21,2 - -
ESTACIÓ DE FORNELLS
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
FRUITA PREU P. SETMANA
KG. PASSADA
Poma Golden i 70 i + 0,28 0,28
Poma V. Amer. 70-90 0,33 0,33
Pera Blanquilla 58i+ - -
Pera Conference 60i+ 0,73 0,68
MERCAT DE BELLPUIG
AVIRAM PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Pollastres groc viu 1,02 1,1
Pollastres groc canal 1,56 1,67
Gallina lleugera 0,01 0,01
Gallina semip. 2,2 kg. 0,58 0,58
Gallina semip. 2,5 kg. 0,68 0,68
Gallina pesada 0,33 0,43
CONILLS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Conill jove 1,80 1,80
OUS PREU P. SETMANA
DOTZENA PASSADA
Categoria M (63 a 53gr.) 0,82 0,85
08-05 25,2 8,9 0,0 – –
09-05 23,4 9,1 0,0 - -
10-05 23,6 12,1 0,2 - -
11-05 24,5 13,1 0,0 - -
12-05 26,3 12,3 0,0 - -
13-05 22,8 12,2 0,0 - -
14-05 20,4 10,9 26,4 - -
ESTACIÓ DE MONELLS
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
08-05 25,2 11,7 0,0 3,7 7,5
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
Llotja de contractació de Girona Preus corresponents a la sessió del dia 08-05-2009 (setmana núm. 18)
PREU EN CANAL PREU EN VIU VARIACIÓ
Porc selecte - 1,109 =
Porc normal - 1,097 =
Porc gras - 0,085 =
Godalls de 20 kg - 30,00 -4,00
Godalls de 16 kg partida petita - - -
Canal II - 1,46 -
Truges -
Preu indicatiu. FONT: Mercat Carni de Barcelona.
PREU TENDENCIA
Pernil cuit 1,94-1,97 =
Pernil rodó 2,27-2,30 =
Espatlla sense pell 1,49-1,52 =
Magra 1a – =
Panxeta 1,92-1,95 =
Bacó sense os 2,35-2,38 =
Greix canal 0,83-0,86 =
Papada 1,28/1,31 =
SECTOR OVI
Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal,
posat al corral de l’es cor xa dor.
Xai (fins a 10,9 kg/ canal) 6,70
Xai (d’11 a 12,7 kg/ canal) 6,00
Xai (de 12,8 a 14,5 kg/ canal) 5,30
Xai (més de 14,6 kg/canal) 4,90
Cabrit sacrificat Escorxador local
Comentari: Es repeteixen els preus.
–
SECTOR FRUITER PREUS EN AUREOLA.
Poma de Girona (80/85) (1a cat.) 0,68
Poma Golden (75/80) (1a cat.) 0,60
Poma Golden (65/70) (2a cat.) –
FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà.
COTITZACIÓ DEL BESTIAR BOVÍ
Les lletres EUROP
expressen els nivells
de qualitat del
producte segons la
normativa europea.
U R O P VAR
Vedell 281–320 Kg. 3,60 3,52 3,21
Vedell 241–280 Kg. 3,66 3,61 3,31 2,71 -0,03
Vedell 200–240 Kg. 3,66 3,61 3,31 2,74 -0,03
Vedella 261–300 Kg. 3,52 3,51 – –
Vedella 221–260 Kg. 3,76 3,73 3,54 –
Vedella 180–220 Kg. 3,96 3,85 3,57 2,61 -0,06
Vaca – 2,16 1,68 1,20 =
Comentari: S'acorda fer una baixada de tres cèntims a totes les
categories provocada per unes vendes lentes.
SECTOR CEREALS I ALTRES
CEREALS I LLEGUMINOSES POSICIÓ EUROS/TM
Blat de moro CE s/c/d 162,00
Blat de moro importació s/c/o Tarr. 159,00
Blat panificable mín. 11% proteïna s/c/d 166,00
Blat farratger 72 PE Disponible s/c/o Tarr. 159,00
Blat farratger 72 PE s/c/o Tarr. 152,00
Sorgo importació s/c/o Tarr. s/c
Sègol s/c/o Tarr. 139,00
Mill importació s/c/d 365,00
Ordi 64 PE s/c/d 145,00
Alpiste canadenc E s/c/d 525,00
Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. -
Garrofa trossejada / Tarragona s/c/d 150,00
Garrofa granulada / Tarragona s/c/d –
Farina de garrofa / Tarragona s/c/d 152,00
Garrofa sement / Tarragona s/c/d -
Soja / 44 % nacional s/a/v Bar. 335,00
Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 335,00
Gluten feed EUA s/v/m Tarr. 154,00
Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 143,00
Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 205,00
Sement de cotó s/c/o Tarr. 280,00
Coco / granel s/c/o Tarr. s/c
Farina de peix 60% nacional s/c/d 650,00
Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. -
Farina de peix Chile 70% s/c/d 885,00
Farina d’alfals s/c/o Lleida 138,00
Mandioca (importació) s/v/m Tarr. s/c
Segó de blat / fi s/c/d 120,00
Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/d 114,00
Polpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o 134,00
Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 310,00
Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 375,00
Greix Importació 3º/5º s/c/d 460,00
Greix Nacional 3º/5º s/c/d 465,00
DdG
09-05 23,2 10,1 0,0 3,4 5,5
10-05 22,2 14,1 0,0 3,5 7,1
11-05 22,4 15,0 0,0 3,2 6,8
12-05 22,9 12,6 0,0 2,6 4,4
13-05 26,1 12,7 0,0 1,7 5,1
14-05 19,8 11,4 38,8 1,2 6,6
ESTACIÓ DE VENTALLÓ
Dia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent
08-05 26,8 10,7 0,0 – –
09-05 22,8 12,1 0,0 - -
Preus en Canal / PTA KG
Blat (destí) 165,00
Blat de moro - francès (destí) 170,00
Blat de moro - país (origen) 148,00
Blat de moro - (Port Tarragona) –
Civada (collita nova) (destí) 160,00
Gluten Feed (origen port de Tarragona) S/C
Mandioca (port de Tarragona) –
Ordi (64 mínim pes específic) 150,00
Polpa remolatxa (port Tarragona) 134,00
Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) 348,00
Sègol (Port Tarragona) –
Sorgo (origen Port Tarragona) –
Pèsol proteginós (Port Tarragona) –
Favons (destí) –
Segones - a dojo (destí) 117,00
Garrofes a dojo - trossejades 175,00
Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) 1.300,00
Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria 87,00
2a categoria 72,00
3a categoria 48,00
Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa 30,00
Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa 27,00
Greix 2º 585,00
PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA
10-05 23,3 14,7 0,0 - -
11-05 21,0 15,6 0,0 - -
12-05 21,8 13,5 0,0 - -
13-05 20,5 13,4 0,0 - -
14-05 20,1 11,7 20,2 - -
Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient
SECTOR FUSTA
Diari de Girona
DISSABTE, 16 DE MAIG DE 2009
ECONOMIA I EMPRESA
COORDINA Oriol Puig A/E economia.diaridegirona@epi.es
EL CAMP
COORDINA Anna Tarrés A/E camp.diaridegirona@epi.es
Nota. Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fàbrica
o sobre tràiler. Preus de la fusta del 06/03/09 i del suro
del 17/04/09. Els preus dels pins estan pendents de revisar, en
funció de les mesures per les ventades a França.
12 a 19 ø 20 a més ø Varis ø
Pollancre
Xapa desenrotllades primeres 56,00-62,00 € m
Xapa desenrotllades segones 46,00-51,00 € m3
Pi Douglas 47,00-48,00 50,00-87,00 € Tm
Pi Pinyer 53,00 36,00-42,00 € Tm
Pi Marítim 40,00-48,00 € Tm 43,00-51,00 € Tm
Pi Insignis 35,00-38,00 € Tm 47,00-66,00 € Tm
Pi Bord o Halepensis 40,00-48,00 € Tm 33,00-39,00 € Tm
Plàtan 48,00-54,00 € Tm
Freixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 € Tm
Vern 57,00 €
Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-45,00 € Tm
Faig
primeres, de 30 a més 72,00-90,00 € Tm
segones 54,00-72,00 Tm
Llenya Alzina 54,00-60,00 € Tm
Llenya Roure 39,00-43,00 € Tm
Llenya Suro pelut 33,00-36,00 € Tm
Fustes de triturar 23,00-30,00 € Tm
Perxes Barramenta-Castanyer 36,00-39,00 € Tm
Castanyer (perxes), de 13 a més ø 42,00-48,00 € Tm
Roure fulla petita, de 30 a més ø -
Pela de suro - trituració verd (rebuig) s/c
Pela de suro en rasa verd sobre magatzem
sense colasses ni trossos 600,00-1.021 € Tm
Pela de suro - verd rebutjat -
Mantega 1a s/c/d 580,00
Mantega 2a s/c/d 520,00
FRUITS SECS I LLEGUMS QUALITAT POSICIÓ EUROS/TM
Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d 1.260,00
Llenties (La Manxa) 7-9 mm. s/c/d 1.100,00
Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 800,00
Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d 1.250,00
Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –
Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d 1.200,00
Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –
Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.100,00
Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 1.040,00
Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 1.000,00
Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 1.030,00
Mongetes nacional Planchet s/c/d 2.400,00
Mongetes nacional Pinta s/c/d –
Mongetes nacional Boliche s/c/d s/c
Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 860,00
Mongetes import. EUA Northern s/c/d 1.260,00
Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 960,00
Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 1.130,00
Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 5.300,00
Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 7.100,00
Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d s/c
Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 3.550,00
Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 18.000,00
Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d 17.500,00