Accents - Diari de Girona

Divendres, 18 de gener de 2008 ■ Diari de Girona
Suplement
Accents
■ CINEMA
El director de «Crash» ens mostra les
conseqüències de la guerra a «En el
valle de Elah». PÀGINA 4
■ TEATRE
La companyia Q-Ars Teatre porta a
Olot la comèdia «Leonce + Lena», una
reflexió irònica sobre la vida. PÀGINA 8
d’Oci i Cultura núm. 490
■ MÚSICA
Un dels millors saxofonistes del
món, Jesse Davis, actua al Sunset
Jazz Club de Girona. PÀGINA 9
Peix i marisc fresc de la costa
El nostre restaurant ofereix un ambient agradable i la possibilitat de disfrutar de la millor cuina marinera,
que juntament amb l’acurat servei i l’originalitat dels nostres plats elaborats amb els millors productes de la
terra, farà les delicies dels paladars més exigents i sorprendrà els més curiosos. És, en resum, una cuina plena
de gustos i sensacions, de la qual us recomanem, entre d’altres, les mariscades, els peixos al forn, lesmàgnífiques
graellades de peix, els arrossos de peix, marisc i cabra de mar, els combinats de peix i marisc, les garotes
de Palamós, les cloïsses gallegues, les cabres de les Ries, les escopinyes, les navalles, els cargols de mar, els
popets de Palamós, el pop a la gallega, etc.
Obrim de 13 a 17 hores i de 20 a 24 hores. No fem festa setmanal.
Autovia de Sarrià de Ter • Tel. 972 17 00 62 / 972 17 05 21 • SANT JULIÀ DE RAMIS

2 Accents Divendres, 18 de gener de 2008 ■ Diari de Girona
1
5
7
12
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
13 anys
4.15 - 6.15 (dbte., diu,.)
6.15 - 10.45
Apta
Apta
4.15 - 6.20 - 8.25
10.35
13 anys
2
5
8
13
4.20 - 6.25 - 8.30 - 10.40
13 anys
4.30 - 8.00 - 10.40 (dll.- a div.)
8.00 - 10.40 (dbte., diu.)
18 anys
4.00 - 7.00 - 10.00
18 anys
4.15 - 6.25 - 8.35
10.45
13 anys
3
6
9
4.15 - 8.35
4.15 (dbte., diu.)
VVERSIÓ CATALANA
13 anys
Apta
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45
13 anys
3
6
10
6.15 - 10.45
5.30 - 8.30
13 anys
18 anys
4.30 - 8.00 - 10.30
13 anys
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45
Tel. 972 41 01 10 • ALBÉNIZ CENTRE - Tel. 972 41 06 60 • ALBÉNIZ PLAÇA
4
7
4.15 - 8.35
18 anys
18 anys
4.00 - 6.15 - 8.30
10.45 11
13 anys
ELS CINEMES
PODRAN
MODIFICAR
ELS HORARIS
SENSE PREVI
AVÍS

Diari de Girona ■ Divendres, 18 de gener de 2008
Los crímenes de Oxford
Álex de la Iglesia
Elijah Wood, John Hurt, Leonor Watling
Carles Ribas
Basant-se en la novel·la de Guillermo
Martínez Los crímenes
imperceptibles, el director Álex
de la Iglesia torna a envoltarse,
després de la mala experiència
de Perdita Durango,
d’un repartiment i d’una producció
internacional pel que suposa
el seu darrer film: Los crímenes
de Oxford.
Ambientada en la prestigiosa
universitat anglesa, la pel·lícula
ens narra les investigacions
que emprenen un veterà
professor universitari de matemàtiques
i el seu alumne més
espavilat per descobrir l’assassí
d’una sèrie de gent que estan
sorgint a la zona. En Martin, un
jove nord-americà que arriba a
la universitat per tal que el venerat
professor Seldom li dirigeixi
la tesi doctoral, aviat veurà
com aquest darrer no accepta
gaire de bon grat que el contradiguin
de les seves formades
i sòlides opinions, però el continu
degoteig d’assassinats i l’afany
per descobrir les pistes basades
en lògica matemàtica que
deixa l’assassí en cada cadàver
faran que aparquin les seves
disputes i s’uneixin per fer front
comú a l’hora de descobrir qui
s’amaga darrere aquest intel·ligent
adversari.
Tot i que la producció majoritària
del film és nord-americana
i la pel·lícula està rodada
íntegrament en anglès,De la
Iglesia continua amb part del
seu equip tècnic habitual a
l’hora de filmar aquesta pel·lícula.
D’aquesta manera, el
guionista Jorge Guerricaechevarría
i el músic Roque Baños
tornen a formar part d’una família
que ja va començar a formar-se
en els primers títols del
director com Acción mutante o
El día de la bestia, pel·lícules
que varen servir per donar a conèixer
a De la Iglesia tan en el
panorama estatal com en el internacional.
Pel que fa al repartiment,
el director ha triat al
sempre fiable John Hurt (El
hombre elefante, Dogville, El
perfume) i al jove Elijah Wood
(el qual sembla voler despendre’s
d’una vegada per totes del
personatge de Frodo de El senyor
dels anells) per interpretar
la parella protagonista en un
equip artístic format majoritàriament
per actors nord-americans
i anglesos. De totes maneres,
la quota espanyola l’aporta
l’actriu i cantant Leonor
Watling, una presència sempre
estimulant pels ulls de qualsevol
mortal que interpreta Lorna,
una mena de femme fatal
que portarà a descobrir al jove
Martin el que és una dona de
debò.
Resulta evident que De la
Iglesia s’ha inspirat en els films
del mestre Alfred Hichcock a
l’hora de realitzar Los crímenes
de Oxford. El director espanyol
deixa de banda momentàniament
les seves habituals sortides
de to de les seves darreres
pel·lícules per presentar un film
d’una factura marcadament
clàssica que s’apropa a obres de
mag del suspens com Los 39 escalones
o El hombre que sabia
demasiado. De totes maneres,
si s’ha de fer referència a algún
títol de Hichcock per parlar de
clara influència, aquest seria La
soga, ja que ambdós films parteixen
del fet comú d’indagar
en la possibilitat de cometre el
Accents
CINEMA
Álex de la Iglesia es disposa a conquerir el mercat internacional amb un film deutor dels clàssics del suspens
Els homes que sabien massa
MESTRE I ALUMNE. El professor Seldom i el jove Martin aplicaran els seus coneixements de matemàtica i lògica per esbrinar qui és l’assassí
ELIJAH WOOD. L’actor intenta fer oblidar al públic el personatge de Frodo
LEONOR WATLING. Ara disposada a enamorar el públic de tot el món
JOHN HURT. El veterà actor anglès interpreta un impassible professor
3
crim perfecte i, sobretot, en la
utilització d’una lògica farcida
d’empirisme (a l’estil Sherlock
Holmes, per entendre’ns) a
l’hora d’investigar i resoldre
aquests crims.

4 Accents Divendres, 18 de gener de 2008 ■ Diari de Girona
CINEMA
Paul Haggis, director de «Crash», mostra el drama dels pares d’un soldat a «En el valle de Elah»
La cara oculta de l’Iraq
En el valle de Elah
Paul Haggis
Tommy Lee Jones, Charlize Theron
Pep Prieto
El nom de Paul Haggis es va fer
prestigiós pràcticament d’un dia
per l’altre gràcies al seu guió per
a Million Dollar Baby i, sobretot,
al sobrevalorat drama coral Crash,
el seu debut en la realització, que
va obtenir un inesperat Oscar a la
millor pel·lícula. També va ser un
dels principals responsables que
Casino Royale s’erigís en el millor
títol de tota la sèrie dedicada a James
Bond. El seu nou treball com
a director, En el valle de Elah,
s’inscriu en l’onada actual de films
que tracten la guerra de l’Iraq
amb esperit de denúncia i, com la
majoria d’ells, ha fracassat notablement
a les taquilles nord-americanes,
abocant-lo a un anonimat
que seria molt injust en cas de
consumar-se. El protagonista,
Hank Deerfield, és un veterà de
guerra que mai ha qüestionat els
valors de l’Exèrcit ni de les decisions
del seu govern. Almenys
fins que el seu fill Mike, destinat
a l’Iraq, desapareix de la base on
està destinat sense causa aparent.
Fart de la manca d’explicacions i
de la passivitat dels seus superiors,
Hank es llança a la recerca
del seu fill amb l’ajuda d’una jove
detectiu de la policia militar, Emily
Sanders. I el que descobreix el
porta no només a rebutjar de cara
la intervenció nord-americana a
l’Iraq, sinó a revisar tots els valors
que han marcat la seva carrera.
Haggis firma una cinta intimista,
gens pomposa ni complaent
–ni tan sols en els escassos
moments d’intriga–, que es basa
en fets reals però aconsegueix defugir
l’alè telefílmic que acostuma
CHARLIZE THERON. Interpreta la detectiu Emily Sanders.
a caracteritzar aquest tipus d’històries.
Això ho aconsegueix, en
gran mesura, per les aportacions
del director de fotografia Roger
Deakins (habitual dels Coen) i el
compositor Mark Isham, que recentment
també ha posat el seu
Mike Newell adapta Gabriel García Márquez
Amor intemporal
Amor en
los tiempos del cólera
Mike Newell
Javier Bardem, Benjamin Bratt
Pep Prieto
El pitjor que li pot passar a una novel·la
famosa –i de qualitat, conceptes
que no sempre van lligats–
és que es porti al cinema en una
coproducció internacional amb tot
luxe de mitjans. Per què? Doncs
perquè un pressupost elevat i la
multiplicitat de països amb interessos
comercials sol comportar
una traïció als plantejaments abstractes
del llibre en benefici d’una
fidelitat absolutament equivocada
als fets que s’hi descriuen, és a dir,
que la traducció estètica de les paraules
–per allò d’acontentar els
lectors– acaba implicant una ma-
jor buidor narrativa i dramàtica.
Aquest és exactament el cas de
Amor en los tiempos del cólera,
mastodòntica adaptació de la novel·la
homònima de Gabriel García
Márquez rodada en anglès (!)
que es limita, al llarg de 140 minuts,
a reproduir en imatges el que
s’explica en pàgines. I, és clar, la
primera conseqüència és que pel
camí es perd l’essència màgica de
la tempestuosa història d’amor entre
Florentino i Fermina, relatada
al film en dos temps narratius que,
com era de preveure, només aconsegueixen
sustentar-se gràcies al
treball dels intèrprets.
D’al·licients no n’hi faltaven. El
director, Mike Newell, no és Orson
Welles, però ha donat indicis
d’un inqüestionable ofici a Donnie
Brasco o Harry Potter i el calze de
talent al servei d’un títol similar,
Leones por corderos. El magnífic
planter d’actors està encapçalat
per Tommy Lee Jones –en un paper
inicialment pensat per a Clint
Eastwood–, Charlize Theron, Susan
Sarandon, Jonathan Tucker,
foc; el guionista, Ronald Harwood,
va guanyar l’Oscar per El pianista,
i també ha firmat els textos de
La sombra del actor, Conociendo a
Julia i la recent La escafandra y la
mariposa; i la seva curiosa banda
UN PARE DESESPERAT. Tommy Lee Jones busca el seu fill.
LA MARE. Sarandon s’angoixa davant la manca de respostes.
James Franco, Frances Fisher,
Josh Brolin (aviat el veurem a una
de les pel·lícules de l’any, No es
país para viejos), Brent Sexton,
Barry Corbin i el recuperat Jason
Patric, que ha tingut l’encert de
dedicar-se més al teatre i al cine-
CARACTERITZATS. Javier Bardem i Giovanna Mezzogiorno, en una escena del film.
sonora ve signada per ni més ni
menys que Antonio Pinto (Ciudad
de Dios) i la cantant Shakira. Però
el resultat final, com ja s’ha dit, s’acaba
aguantant per les bones maneres
de Javier Bardem, Giovan-
ma independent que a operacions
tan dubtoses com Speed 2. Premiada
al darrer Festival de Venècia,
En el valle de Elah també està
aconseguint reconeixements de
la crítica especialitzada arreu del
món.
na Mezzogiorno, Benjamin Bratt,
Catalina Sandino Moreno, Unax
Ugalde, Hector Elizondo, Liev
Schreiber, Fernanda Montenegro,
Laura Harring i John Leguizamo.

Diari de Girona ■ Divendres, 18 de gener de 2008
Girona 4.00 6.15 Girona 8.30 10.30 0.30*
Platja d’Aro 6.15
Girona 6.10 8.20 10.30 0.40*
Platja d’Aro 8.30 10.30
Girona 4.30 6.30 8.30 10.30 0.30* Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*
Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30
Girona 6.10
Platja d’Aro 6.15
Girona 4.00 6.15 10.45 Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*
Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30
* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius
Accents
Girona 5.00 7.45 10.30
Platja d’Aro 7.45 10.30
Girona 4.00
Girona 8.30 10.30 0.30* Girona 4.15 7.15 10.15
Platja d’Aro 7.15 10.15
5

6 Accents Divendres, 18 de gener de 2008 ■ Diari de Girona
Dictadores
Richard Overy
Traducció de Jordi Beltrán
Yusquets, 891 pàgines
LLETRES
Una magna obra sobre les semblances de dos monstres de l’horror: Hitler i Stalin
Dictadors: la temptació europea
Moisès de Pablo
El professor de Cambridge Richard
Overy (Londres, 1946),
és considerat el màxim especialista
de la història alemanya
entre 1900 i 1945. Per tant, és
qui millor pot explicar la puixança
i caiguda del nazisme, i
tot allò que envolta aquesta ideologia
totalitària i irracional. A
Dictadores, a més, obra subtitulada
La Alemania de Hitler y la
Unión Soviética de Stalin, propugna
un exercici moral interessant,
trobar les diferències i
similituds entre Hitler i Stalin.
Un llibre extensíssim però
que es llegeix fàcilment i, sobretot,
que convida a repensar
la condició humana. Tant Stalin
com Hitler són polítics despietats,
que se serveixen de les estructures
de partit per perpetuar-se
en el poder. Hitler elimina
Röhm i els camises pardes,
Stalin fa el mateix amb Buharin.
Els camps de concentració,
són, en el cas estalinista,
«fruto de la guerra ideológica»,
però amb connotacions econòmiques
evidents. En el cas nazi,
ja des dels primers anys trenta
trobem la raó econòmica.
Els camps van ser grans fàbriques
per extreure tot allò
possible de l’ésser humà, però
el 1935 el Ministeri de l’Interior
nazi volia tancar-los. Himmler
s’hi va oposar: així disfrutaven
d’un territori on el partit era l’amo
absolut. Veiem les desbaratades
ciutats ideals de l’arquitecte
Speer: el Palau de Congressos
berlinès havia de tenir
una cúpula set vegades superior
ELS MÉS VENUTS
CATALÀ
FICCIÓ
1. Un món sense fi
Ken Follet
Edicions 62
2. Mil cretins
Quim Monzó
Quaderns Crema
3. Fa mil anys que sóc aquí
Mariolina Venezia
La Campana
4. La lladre de llibres
Markus Zusak
La Campana
5. El pont dels jueus
Martí Gironell
Columna
NO FICCIÓ
1. Memòries (1930-1980)
Jordi Pujol
Proa
2. El setè camió
Assumpta Montella
Ara Llibres
3. Si no plou, plourà
Mònica López
Columna
4. El laberint de la felicitat
Álex Rovira
Ara Llibres
5. La cuina salvavides
Mireia Carbó
Viena
DdeG
NAZISME. Richard Overy repassa la trajectòria dictatorial d’Adolf Hitler.
a la de Sant Pere del Vaticà: un
palau ideal per a una religió de
sang. I havia d’encabir 200.000
persones. La megalomania folla
és sinònim dels nazis.
Overy subratlla com les dictadures
es reivindiquen pel conflicte.
Hitler vol eliminar el
Tractat de Versalles. Els soviètics
preparen la revolució mundial:
«el resultado fue una militarización
general de la vida po-
La confecció d’aquest llistat ha estat possible gràcies a
la col·laboració de la llibreria Geli, de Girona
CASTELLÀ
FICCIÓ
1. Un mundo sin fin
Ken Follet
Plaza&Janés
2. Vida y destino
Vassili Grossman
Galaxia Gutenberg
3. El niño con el pijama de rayas
John Boyne
Salamandra
4. La bodega
Noah Gordon
Roca
5. Villa diamante
Boris Izaguirre
Planeta
NO FICCIÓ
1. Habíamos ganado la guerra
Esther Tusquets
Bruguera
2. El secreto
Rhonda Byrne
Urano
3. Sexual-mente
Núria Roca
Espasa Calpe
4. Atrévete a cocinar
Karlos Arguiñano
Bainet Media
5. Guiness World Records 2008
Planeta
lítica», ens diu a la pàgina 521.
La guerra és una forma de política.
Un jove alemany podia ingressar
en les Joventuts, les
Jungvolk, als 10 anys, passar a
les Joventuts Hitlerianes i fer el
servei militar als 18 anys, a on
des del 1935 es passaven dos
anys sencers, i s’havia passat la
vida sent un esglaó d’un règim
militaritzat.
Un règim que fa que l’indivi-
du es militaritzi i a on l’exèrcit
és un peó. No sense resistència.
El 1938 els militars oposats a Hitler
preparen un cop d’Estat,
però l’èxit del Führer en trossejar
Txecoslovàquia davant la
indiferència occidental fa que
canviï la història d’Europa. És
curiós comprovar com Stalin,
que en un moment determinat
és defensor dels jueus, elimina
sinagogues i persegueix el culte
hebreu quan puja al poder.
Volia emplaçar la població semita
en un territori limítrof amb
Mongòlia: va permetre la propietat
de la terra allà per fer que
els colons jueus hi anessin, sense
massa èxit.
En revisar la política cultural,
veiem l’esquizofrènia i manca
de criteri de les polítiques totalitàries.
Stalin feia que escriptors
o artistes que li agradaven
treballessin, mentre que
d’altres, menys bel·ligerants,
eren eliminats o se’ls prohibia
l’obra. Una cosa que també succeïa
a l’Alemanya nazi. Un llibre
per aprofundir, amb un format
de lletra agradable. Overy destaca
el caràcter redemptorista
dels règims. La Gran Alemanya
amb el seu espai vital com a
meta, el Reich dels 1000 anys, o
la Unió Soviètica com a paradís
revolucionari funcionen de la
mateixa manera que les promeses
de les religions. Sempre resten
pendents i ens ajuden a acceptar
les mancances diàries. Si
no aprenem de la història, ens
trobarem amb salvapàtries o
megalíders mundials, que tenen
més de populistes totalitaris
que de brillants estadistes.
Mirin al seu voltant i sabran de
qui els parlo. Espectacular bibliografia,
i índex onomàstic i
topogràfic.
Memorias del exilio
Francisca Muñoz Alday
Viena, 155 pàgines
DdeG
Amb una extraordinària habilitat narrativa, l’autora
descriu la fugida a França amb la seva mare i el seu
germà, i el seu posterior pas per diferents refugis
fins al seu internament forçós en el petit camp de
Pont la Dame, en els Alps. Memorias del exilioés un relat estremidor sobre
la vida dels refugiats de la Guerra Civil a França i, sobretot, un emocionant
cant a la llibertat. Després d’un llarg període de privacions, l’any
1940 Francisca Muñoz surt finalment del camp, es retroba amb el seu
pare i s’estableixen a Toulousse, però haurà de venir una altra guerra...
El regreso
Bernhard Schlink
Anagrama, 363 pàgines
DdeG
De nen, Peter, el narrador d’aquesta història,
estiueja a Suïssa, a casa els seus avis. Al capvespre,
mentre ells editen una col·lecció de novel·letes
populars per guanyar-se la vida, Peter
llegeix. Recentment acabada la Segona Guerra Mundial el paper
és molt car i els avis regalen a Peter alguns plecs de les proves
que corregeixen per tal que n’aprofiti l’altra cara, i li prohibeixen
llegir el que escriuen ells. Però un bon dia Peter decideix
desobeir l’ordre dels seus avis...
NOVETATS
La casa de les
belles adormides
Yasunari Kawabata
Viena, 124 pàgines
DdeG
La casa de les belles
adormides,
un dels relats
més pertorbadors
de la nar -
rativa del XX,
gira a l’entorn
d’un petit hostal
de províncies on els vells paguen
per dormir al costat d’una jove nua
i narcotitzada, la qual es comprometen
a no tocar, amb l’esperança
que la seva proximitat els farà reviure
els records de joventut.
Adoro los tomates
M. Gayet/V. Gaudant/ N. Gaudant
Lectio ediciones, 70 pàgines
DdeG
Des de les varietats
de tomata
més grans
fins els petits
cherry, l’únic
problema és
elegir els millors
per portar-los
a la cuina.
Crus en amanides, amanits
amb un simple rajolí d’oli d’oliva,
en guisats calents o freds, cuits al
forn, farcits o ratinats... A més les
tomates permeten també ser guardades
en conserva...
Kabbalah
Enrique San Juan
Escuelas de misterios, 132 pàgines
DdeG
Dirigida a tota
classe de públic,
el propòsit
d’aquesta obra
és mostrar a
qui mai ha tingut
un contacte
previ amb la
Kabbalah els
diferents aspectes pràctics d’aquesta
disciplina, les línies bàsiques
del seu ensenyament i els
fruits, en forma de desenvolupament
i principis espirituals, als
quals aquells que s’hi dediquen
poden aspirar.
Temps líquids
Zygmunt Bauman
Viena, 132 pàgines
DdeG
Bauman ofereix
una anàlisi
reveladora del
món contemporani,
sense fer
concessions a la
cor rec ció política
ni evitar els
aspectes més
foscos de l’actualitat: el terrorisme,
els refugiats, el consumisme, el domini
del capital global i, per damunt
de tot, la por i la incertesa existencial
que assetgen les nostres vides.

Diari de Girona ■ Divendres, 18 de gener de 2008
Grossman retrata el dolor del s.XX
Vida y destino
Vassili Grossman
Círculo de Lectores-Galaxia Gutenberg
Alfonso Vázquez
Mil intenses pàgines per les
quals discorre la vida i la mort
d’uns personatges atrapats entre
l’Holocaust nazi i el terror soviètic,
els dos grans horrors del segle
XX, amb el terrabastall de la
batalla de Stalingrad al fons: Això
és Vida y destino (Círculo de Lectores-Galaxia
Gutenberg), la novel·la
acabada el 1960 i no publicada
en vida del seu autor, el gran
periodista Vasili Grossman,
membre de ple dret de dos selectes
cerles russos, el dels literats
d’estirp tolstoiana i el dels
qui van ser assassinats o silenciats
pel règim soviètic.
Jueu i comunista, Vasili Grossman
està doblemente motivat per
descriure amb el cor a la pluma,
i així ho fa, la destrucció de la
seva raça i el genocidi del poble
rus, aquest no ja per l’enemic alemany,
sinó pel mateix Stalin en
una ostentació de crueltat i cinisme
de difícil comparació.
Peça a peça, l’immens calidoscopi
que maneja l’autor va creant el
quadre horripilant de tota una
època excepcional a la qual els
amors, les alegries i les tristeses,
la por, d’uns personatges que
arriben al cor afegeixen el batec
quotidià i amb això la certesa que
malgrat tot l’ésser humà sobreviu
i persisteix. Són molts i valuosos
els testimonis ja publicats
de l’Holocaust nazi, i, no obstant,
Conclosa el 1960, el periodista rus no va poder veure publicada
«Vida y destino», calidoscopi entre l’Holocaust nazi i el terror
soviètic que el converteix en un gran de la literatura
m’atreveixo a dir que el de Grossman
és difícilment igualable per
l’art segur amb què, alternant la
freda minuciositat i la pietat, des-
criu el procés que porta els seus
personatges des de les primeres
humiliacions fins al ghetto i des
d’aquest el viatge en el tren de la
Rata de biblioteca Savage
Guillermo Busutil
Al llarg de la història de la literatura,
els escriptors han recorregut
als animals per convertir-los
en protagonistes de les nombroses
històries de la narrativa infantil
i juvenil. Però aquest protagonisme
té una altra funció simbòlica
que es remunta a l’antiguitat
i en la qual aquests éssers
del camp, la jungla o la ciutat, representen
els valors humans.
Aquest recurs literari el trobem
a les Faules d’Esop i de Fedre, a
L’Ase d’or d’Apuleu, a les faules
de Samaniego i la Fontaine i a la
poesia àrab dels segles XI, XII i
XIII, igual que en bona part dels
contes orals d’aquells mateixos
segles. Posteriorment, Cervantes
els utilitza per censurar la
seva època i a l’esperit humà en
la seva cèlebre i excel·lent obra
El coloquio de los Perros, a les pàgines
de la qual l’autor s’amaga
darrere del gos Berganza per
portar a terme una conversa crítica
amb Cipión i donar a la literatura
de l’època una de les seves
millors obres. En aquesta línia
DdeG
trobem també El Mag d’Oz de L.
Frank Baum, Alícia en el País de
les Meravelles de Carroll i a Juan
Ramón Jiménez amb Platero y yo,
que durant molts anys es va convertir
en un llibre de capçalera
dels plans educatius i que encara
avui continua essent una lectura
interessant, didàctica i més adequada
per als adults. Tampoc podem
oblidar dues grans no vel -
les, on els animals tenen un protagonisme
absolut, considerades
clàssiques pel talent dels seus autors
i la simbologia que repre-
DdeG
mort fins la cambra de gas (en la
qual, en gir impressionant, s’interna
per explicar la mort des de
dins: «...el niño...respiraba, pero
converteix aquesta novel·la
en una intel·ligent, commovedora
i divertida faula sobre l’educació
del paladar a través de la
literatura, alhora que indaga en la
condició humana i reflecteix els
mals d’una societat dominada per
les especulacions urbanístiques i
la marginació dels qui se surten
de les normes. Ho fa mitjançant
les peripècies d’una rata l’educació
intel·lectual i sentimental de
la qual transcorre entre la llibreria
Pembroke, el cine Rialto amb
les seves pel·lícules de Gene
Autry, Astaire i les pornogràfiques
de la sessió nocturna, i el
destartalat pis d’un escriptor bohemi
i fracassat, anomenat Jerry
Magoon, que l’adopta, li ensenya
a tocar jazz en un piano i té cura
senten. Estic parlant de La Metamorfosi
de Kafka, amb el seu
cèlebre George Samsa convertit
en escarbat, i a Rebelió a la granja
de 1945 i amb la qual George
Orwell porta a terme una sàtira
sobre el socialisme soviètic, protagonitzada
pels porcs Snowball
i Napoleó, transformats en líders
de la revolució contra l’home.
Al valor de cadascun d’aquests
autors i títols, cal sumar-hi ara la
novel·la Firmin de Sam Savage,
publicada per Seix Barral. Una
bella història que ve a ser una fau-
Accents
LLETRES
el aire...no le traía la vida, se la
llevaba. Miraba a los que se habían
desplomado en el sue- lo...Vio
los ojos curiosos que observaban la
cámara de gas a través del cristal...»).
De la mateixa manera, és
abundant i de bona mà, des de
l’Archipiélago Gulag fins avui, el
que s’ha publicat sobre el Terror
soviètic, però també aquí ha d’atorgar-se
a Grossman un lloc
d’honor, perquè ho explica des
de la seva consciència de comunista
traït per qui s’autotitula
abanderat del proletariat mundial,
perquè comprèn que la Unió
Soviètica i el Reich nazi «son formas
diferentes de una misma esencia:el
Estado de Partido».
Els personatges van vivint els
infinits matisos de la tirania, com
la por a parlar massa, fins i tot en
família, el grotesc culte a la personalitat,
la reinvenció de la Història...Valgui
una entre les moltes
històries del llibre: un nen de
menys de cinc anys, jugant, ha
disparat un perdigó a un retrat de
Stalin, un personatge s’interessa
per ell i rep aquesta resposta: «No
vale la pena que te intereses..., ha
resultado un canalla, un kulak
hijo de puta. Lo reconoció todo en
el interrogatorio...».
Vasili Grossman participa de
l’èpica de Tolstoi pero també del
foc dramàtic de Fiodor Dostoievsky
i de la mirada pietosa
d’Anton Txekhov, és a dir, amb
aquesta obra es col·loca entre els
grans de la Literatura; per això la
seva publicació en espanyol era
imprescindible.
«Firmin», de Sam Savage
7
d’ell com si fos una mascota humana.
Aquest personatge, juntament
amb el llibreter Norman
amb qui llegirà cada dia el diari i
la ballarina Ginger, són les amistats
protectores d’aquest rosegador
al qual la literatura salva de la
mort i de la solitud i que veurà
com s’enfonsa el barri que coneix.
Una metàfora del món i de
l’ànima dels homes. La història
l’explica el rosegador que somia
amb escriuere la novel·la de la
seva vida. Aquestes delicioses pàgines
que responen als cànons
del gènere picaresc, en el qual
l’antiheroi reflexiona i repassa la
seva existència per ensenyar-nos
que totes les persones tenen un
costat fosc i que també nosaltres
som el nostre propi enemic.
la sobre la lectura, protagonitzada
per una rata nascuda en el soterrani
d’una llibreria de Boston
en els anys seixanta i que aprendrà
a llegir devorant les pàgines
dels llibres que troba. Aquesta
activitat, juntament amb la seva
condició d’animal marginat per la
seva espècie i la seva amistat amb
el propietari de l’establiment, acabaran
convertint la rata en un animal
culte i creatiu que s’acostarà
a la comprensió de les emocions
humanes i del poder de la literatura.

8 Accents Divendres, 18 de gener de 2008 ■ Diari de Girona
MÚSICA
Q-Ars Teatre presenta la història d’un príncep que no vol ser rei i d’una princesa que no vol imposicions
Una reflexió irònica sobre la vida
Leonce + Lena, de Georg
Büchner
Amb Q-Ars Teatre
Teatre Principal d’Olot
Divendres 25, 21h, 5/10/15€.
DdeG, Girona.
Q-Ars Teatre, sota la direcció de
Pep Pla, porta a Olot una sarcàstica
reflexió sobre l’existència
humana.
El príncep Leonce està promès
amb la princesa Lena. No
s’han vist mai: és un compromís
de conveniència política. Leonce
fuig perquè no vol les responsabilitats
del càrrec de sobirà i la
princesa Lena marxa perquè no
accepta un matrimoni imposat.
Sota l’aparença d’una comèdia
intranscendent batega una
de les reflexions més profundes
sobre la condició humana i la impossibilitat
de la comunicació entre
les persones. I ho fa amb l’amarga
ironia del desengany,
PROPOSTES
Kylie
X
Parlophone/Emi
Els fans de la diva del pop estan
d’enhorabona amb aquest disc,
que no aporta res de nou però
que segueix en la mateixa línia
de l’artista.
Q-ARS TEATRE. Interpreten «Leonce + Lena», de Georg Büchner.
amb un humor quasi sarcàstic,
despietat, fresc, irreverent, que
frega l’absurd. Amb aquesta
obra, Büchner posa en evidència
la ridícula intimitat de l’ànima humana.
Un roure, de Tim Crouch. Divendres
Café Tacuba
Sino
Universal
Després de dos anys de silenci,
la banda mexicana torna amb
un treball que recupera l’esperit
punk dels seus inicis i inclou
moltes contradiccions.
25, 21h, Teatre de Salt. 10€.
Direcció: Roser Batalla. Intèrprets:
Jordi Martínez, Cristina
Cervià. Producció: Oamock Ice i
Fila 7.
Un roure és una enèrgica i còmicament
absurda obra sobre
com omplim els buits de la vida.
Clint Eastwood
B.S.O. Grace is Gone
Milan
Tot un home del renaixement:
fa de tot, i ho fa bé! Clint Eastwood
va escriure la banda sonora
d’aquesta pel·lícula, de
melodia senzilla i contagiosa.
Se situa en l’espectacle d’un hipnotitzador
i és representada per
dos actors, un dels quals (en
aquest cas, Cristina Cervià) mai
no ha vist ni llegit el text on són...
fins que hi són. Un roure és una
desafiant història sobre la pèrdua,
la suggestió i el poder de la
ment.
Tangram, amb Toc de Retruc. Diumenge
20, 17h, Teatre Principal
d’Olot. 5,5€. Espectacle infantil.
El tangran és un conegut trencaclosques
xinès, un joc que intenta
reproduir diferents figures
a partir de set peces geomètriques.
En aquest espectacle es
juga a ballar, les figures es converteixen
en objectes que prenen
vida i el joc escènic es bar -
reja amb el món musical, formant
un mosaic on la plàstica, el
ritme, la música i la interpretació
transporten els espectadors a un
món de fantasia, força i bellesa.
Jools Holland
Best of Friends
Rhino/Warner
Una col·leció de les seves millors
cançons en solitari, amb
l’afegit d’una impactant llista de
col·laboracions: Eric Clapton,
Sting, Norah Jones...
CELRÀ
Mal Pelo farà un
taller d’apropament
pràctic al seu
mètode de treball
DdeG, Girona.
La companyia Mal Pelo ha o -
bert el període de preinscripció
per participar en un taller
que es farà del 18 al 22 de febrer
al centre L’animal a l’esquena,
de Celrà.
Es tracta d’un apropament
pràctic al mètode de treball que
Mal Pelo utilitza en la seva
aproximació al moviment i al
fet creatiu, establint un treball
de reflexió i d’aprenentatge sobre
les relacions existents entre
la columna i les extremitats,
les possibilitats del moviment,
l’ús del pes...
La preinscripció es pot fer
fins a l’1 de febrer, i el resultat
del procés es comunicarà personalment
el dia 4 del mes vinent.
El preu del taller és de
180 euros. Més informació a
info@lanimal.org
Jay-Z
American Gangster
Roc-A-Fella/Universal
Jay-Z es va inspirar en la pel·lícula
homònima per fer aquest
disc, una mena de banda sonora
no oficial. Exuberant, dinàmic
i prodigiós.

Diari de Girona ■ Divendres, 18 de gener de 2008
El cantant presenta la seva cara més sensible
Shuarma portarà a La
Mirona les cançons del
seu primer disc en solitari
Shuarma
La Mirona de Salt
Divendres 25, 23h, 10/12€.
DdeG, Girona.
El pop i el mestissatge arriben
la setmana vinent a La Mirona
de la mà d’un dels artistes més
interessants i eclèctics de l’escena
musical actual. Shuarma,
líder dels ja desapareguts Elefantes,
presentarà les cançons
del seu primer disc en solitari,
Universo; tot i que no renunciarà
a oferir alguns dels temes
més coneguts d’Elefantes.
Shuarma reneix després de
la fi de Elefantes i mostra la
seva cara més sensible i compromesa,
de manera que permet
als seus seguidors endindar-se
en el seu univers més íntim,
on cada cançó és un viatge
imaginari o real que l’artista
ha realitzat.
Universo presenta tretze bones
cançons arrenjades i salpebrades
amb qualitat i bons
ingredients pel veterà productor
Joe Dworniak (Radio Futura,
Kiko Veneno, Juan Perro,
PROPOSTES
Baetúria
Sonotone
Picap
El grup del Vendrell fa un pas
endavant per oferir un ventall
de sonoritats noves, a més d’apostar
per unes lletres més
mundanes i properes.
RESERVES 972 52 55 56
CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA
I NAVEGACIÓ GIRONA
Centre de Formació
Empresarial i Ocupacional
Vilamalla - Alt Empordà
ASSOCIACIÓ PER A LA FORMACIÓ
OCUPACIONAL A L’ALT EMPORDÀ
Polígon industrial Empordà Internacional - 17469 VILAMALLA
TEL. 972 52 55 56 - FAX 972 52 61 87
WWW.SHUARMA.COM
El carismàtic artista.
Elefantes), amb molta cura a
foc lent. El resultat del guisat
és un àlbum en el qual les guitarres
acústiques substitueixen
les eléctriques; i on la percusió
cobra un protagonisme
indiscutible. En definitiva, un
pop que flirteja amb sons més
ètnics.
El Barrio
La voz de mi silencio
Senador
El cantautor gadità publica el
seu vuitè àlbum: tretze cançons
plenes d’ànima i sentiment. Poesia
pura dins de rock andalús
i aflamencat.
Accents
VILAMALLA Festa de Sant Vicenç
DISSABTE 19
Circuit d’inflables, quads i jocs per a la mainada al nou pavelló esportiu
durant tot el dia (a les 5 de la tarda, xocolatada popular).
A les 3 de la tarda: Torneig de petanca local Festa de Sant Vicenç.
A les 5 de la tarda: Partit de futbol de 3a Regional FC Vilamalla -
FC Vilafant.
A les 7 de la tarda: Concert amb l’Orquestra METROPOL
A 2/4 de 12 de la nit: Ball amb l’Orquestra
METROPOL
Jesse Davis
Sunset Jazz Club de Girona
Demà, 22.45h, 10€.
DdeG, Girona.
Un dels millors saxofonistes del
món, el nord-americà Jesse Davis,
arriba demà per oferir un concert
al Sunset Jazz Club de Girona,
en una nit que promet ser més
que interessant. Davis estarà
acompanyat per Joan Monné
(piano), Ignasi González (contrabaix)
i Esteve Pi (bateria), tres
autèntics especialistes a acompanyar
estrelles internacionals.
Influenciat a parts iguals per
Charlie Parker, Sonny Stitt i Cannonball
Adderley, Jesse exhibeix
una tècnica impecable, un so amplíssim
i una afinitat natural pel
blues en totes les seves interpretacions.
La seva música ha estat
descrita com «neo bop», però ell
mateix diu que «l'únic que m'interessa
és tocar música bonica...
ningú vol escoltar música lletja!»
Jesse Davis (Nova Orleans,
1965) és un dels més destacats
saxofonistes de jazz el món;
alumne avantatjat d'Ellis Marsalis,
va donar mostres del seu singular
talent pel saxo des de petit.
A Nova York va estudiar amb el
The Shaky Hands
The Shaky Hands
Memphis Industries/Sinnamon
Un grup que arriba des de Portland
amb el seu rock clàssic
inspirat en el pop britànic dels
seixanta i en el folk americà de
la mateixa època.
crític Ira Gitler. Durant els seus
anys d'estudiant, Jesse ja va guanyar
diversos guardons.
Com a músic free lance ha treballat
amb Roy Hargrove, Tete
Montoliu, Benny Golson, Cecil
Payne, Jack McDuff...i una llarguíssima
llista de noms de l'escena
jazzística mundial. Entre
1993 i 1995 va fer gires per Europa
amb el seu quartet. El 1996
va girar amb la Sax Machine de
Phil Woods, amb Charles Mc -
Pherson i Gary Bartz; i va participar
a la película de Robert Alt-
Fora des sembrat
Nit de mudances
Les tres taronges/Satie Produccions
Fora des Sembrat celebra 15
anys amb una edició en doble
CD i DVD d’un concert enregistrat
el 2006 a Mallorca, amb
col·laboracions especials.
DIUMENGE 20
Circuit d’inflables, quads i jocs per a la mainada al nou pavelló esportiu
durant tot el dia.
A la 1 del migdia: Ofici solemne amb acompanyament d’orquestra.
A les 2 del migdia: Sardana vermut.
Ringo Starr
Liverpool 8
Emi
A les 4 de la tarda: partit de futbol de 1a Regional FC Vilamalla - UE Can
Gibert.
A les 6 de la tarda: Concert amb l’Orquestra SELVATANA i tot
seguit ball de fi de festa.
9
MÚSICA
Un dels millors saxofonistes de jazz del món actua a Girona
Una nit que promet
WWW.HOPPER-MANAGEMENT.COM
JESSE DAVIS. Afirma que només li interessa tocar «música bonica».
man Kansas City, on va interpretar
el paper d’Earl Warren.
De 1994 a 1997, Davis va col·laborar
amb Nicholas Payton.
Fruit d'aquesta relació neix l'àlbum
Gumbo Nouveau, una recopilació
de temes clàssics del repertori
de New Orleans sota l'òptica
d'un jazz modern. El 1997 va
tornar a la seva ciutat natal i va
formar la Louisiana Bebop. El
dar rer projecte de Davis, The
Charlie Parker legacy band, s'ha
presentat amb gran èxit a diversos
festivals europeus.
El primer disc de l’ex-Beatle
amb noves cançons des de
1974. Starr demostra que, a
mida que passa el temps, la seva
música té més personalitat.

Divendres, 18 de gener de 2008 ■ Diari de Girona
10 Accents
Bartomeu Massot
Cente Cultural de Caixa Girona
De l’11 de gener al 17 de febrer
ART
La Fontana d’Or acull una mostra que rehabilita la figura del figuerenc Bartomeu Massot
El secret per no triomfar
Eudald Camps
Ja de molt petits hi ha personatges
que avorreixen el pistoler i
opten, en canvi, per sumar-se a
les files d’uns indis condemnats
des del precís moment en el que
el lleó de la Metro saluda el personal
des de la seva orla daurada;
volen ser indis per no guanyar fàcilment
o, potser millor, perquè
intueixen, des de la innocència
del joc infantil, que el triomf senzill
és una forma de derrota tan
terrible que fins i tot pot passar
desapercebuda. El problema és
que els petits indis creixen: aleshores
es converteixen en perso-
❙❙❙
El triomf senzill
és una forma de
derrota tan terrible
que, fins i tot, passa
desapercebuda
natges com Bartomeu Massot,
és a dir, homenots fidels a ells mateixos
que, guiats per l’impuls i la
sinceritat expressiva, descobreixen
dia a dia el secret per a no
triomfar. Catalunya és pròdiga en
casos d’aquests: dimarts vinent,
per exemple, el Cinema Truffaut
de Girona acollirà la primera edició
d’un Festival d’Art Independent
inspirat en la figura de Pepe
Sales, agitador cultural de la Barcelona
dels vuitanta que, com
Massot però des d’una actitud
molt més radical i crítica, va transitar
amb insolència deliberada
per la poesia, la música i la pintura
sense que li importés certificar,
a cada pas que donava, una
Col·lectiva
Àcentmetresducentredumonde,
Perpinyà
Del 12 de gener al 16 de març
Eudald Camps
El centre, no només de Catalu nya
sinó del món sencer, està situat a
cent metres de l'estació de Perpinyà,
lloc emblemàtic de
l'univers dalinià: es tracta d’un antic
magatzem que, per amor a
l’art, és des del 2004 un espai de
1400 metres quadrats dedicats íntegrament
a l’exposició i difusió
de l’art contemporani. El seu nom,
òbviament, no podia ser cap altre:
à centmetresducentredumonde.
Potser per això han passat per allà
AUTORETRAT. Massot va transitar amb absoluta llibertat per diferents estils pictòrics, inclòs el realisme.
mica més la seva derrota. En tot
cas, Sales, Massot i la seva extensa
banda, eren indis: el seu no
triomf es converteix en victòria
cada vegada que algú es pren la
molèstia de desenterrar les destrals
de guerra per invocar els
seus esperits.
El Centre Cultural de Caixa Girona
acull actualment una mostra
que restitueix Bartomeu Mas-
sot (Figueres, 1923 - Barcelona,
1974) de la millor manera possible:
el fa visible. Glòria Bosch, comissaria
de la mostra, és lamenta
al text que prologa el catàleg
de com la cultura està sotmesa a
l’imperatiu del consum ràpid i eficient
i oblida, en canvi, personatges
com Bartomeu Massot i companyia:
«Costa de creure –explica
Bosch– que a Catalunya encara
es trobin aquests grans artistes sense
l’atenció merescuda, tants altres
que no són en Massot i que han
quedat relegats a l’oblit. La nostra
cultura, tot i vendre’s amb una certa
vanitat, no és tan forta, respectuosa
i solidària com vol semblar
[…] M’explicaré: ho és el contingent
creador però no els canals de
recepció i de difusió». Ni més ni
menys: el seu anonimat només se
sol pal·liar en forma de petites
combustions ràpides que
il·luminen el paisatge cultural per
un moment però que són incapaces
d’extingir les ombres de manera
duradora.
En tot cas, com dèiem, del que es
tracta és de fer visible el personatge.
Bartomeu Massot, fidel al
secret per a no triomfar, va ser,
com escriu Isabel-Clara Simó,
«anàrquic, exagerat, visceral i
una bellíssima persona». Va ser
tot això i la seva pintura n’és un
precís reflex: hi ha un Massot
constructivista, expressionista,
gestual, cal·ligràfic, simbòlic i
fins i tot una mica naïf i literal...
Hi ha tants Massots com moments
pot tenir la necessitat expressiva.
El seu «error» és el seu
principal mèrit: no fidelitzar-se en
excés a un sol llenguatge i especular
sempre sotmetent la seva
obra a la implacable llei del desig.
Bartomeu Massot podria haver
estat moltes coses. Escriu Simó:
«Hauria pogut fer el que volgués,
amb els pinzells […] Hauria pogut
seguir la moda xarona del
franquisme i fer paisatges per fer
bonic penjats a la sal d’un pis qualsevol.
Hauria pogut ser interessat
i mercadejar amb la seva obra.
Hauria pogut ser un home domesticat...
Però Massot era Massot. I
per això avui el recordem».
Bartomeu Massot, per tant, com
algú que «hauria pogut ser» però
que va optar per «ser de debò».
Exposicions com aquesta de la
Fontana d’Or demostren que,
moltes vegades, més enllà de
l’interès objectiu que pot tenir determinada
obra o producció artística,
resta per a la memòria
col·lectiva la dimensió ètica i
l’actitud moral del seu autor. No
pot ser casualitat que, a Massot,
li toqués viure ni més ni menys
que sota l’ombra de Dalí, un personatge,
en aquest sentit, que seria
la seva perfecte antítesi, l’altra
cara de la moneda.
«Àcentmetresducentredumonde» acull una col·lectiva a Perpinyà d’autors de la Catalunya Nord
Girona és a la Catalunya del Sud
EL CENTRE DEL MÓN. Cada artista aporta la seva petita reflexió al voltant de la centralitat planetària
autors com Joan Barberá, Rafael
Armengol, Artur Heras, Ben Vautier,
Claude Viallat,Jean Le Gac o
Guinovart: perquè el seu poder
d’atracció és una qüestió tectònica
difícil de resistir. En tot cas, la
mostra que actualment presenten
és una col·lectiva formada per artistes
de la Catalunya del Nord
que reflexionen, justament, sobre
el concepte de centralitat planetària.
Francesca Caruana, per
exemple, esciu al catàleg de la
mostra: «El centre del món és microscòpic,
platja interior feta de tendresa
i d’afectes, però també immensitats
de les energies desplegades,
creuades, pastades per les trobades,
els xocs, els esdevenirs...»

Diari de Girona ■ Divendres, 18 de gener de 2008
PINZELLADES
Núria Estrany
Centre Cultural la Mercè
Del 17 de gener al 30 de març
Una obra de Núria Estrany.
E. Camps
Sota el títol de Set, l’artista Núria
Estrany presenta al Centre Cultural
la Mercè una exposició que
recull gran part de l’obra produïda
en els darrers anys. La revisió
d’un tòpic com el de la feminitat
des de les més variades tècniques,
formes i motius, permet endinsar-nos
en aquest peculiar univers
formal. Un univers que ara
se’ns convida a visitar en forma de
recorregut visual per diferents espais
del Centre Cultural la Mercè.
Santi Roca D. Costa
Galeria Jorge Alcolea, Madrid
Fins el 7 de febrer
Una pintura de Roca D. Costa.
E. Camps
L’univers barroc i colorista que
s’amaga rere els aparadors de les
botigues tradicionals, especialment
britàniques, és l’excusa que
Roca D. Costa utilitza per explorar
les possibilitats del realisme pictòric.
Ara exposa a Madrid.
LIGIDE
Serveis 95 S. Pere S.L.
LES MILLORS
MARQUES
D’ELECTRODOMÈSTICS
C. Les Escoles, 1
Telèfon i Fax 972 55 00 64
17470 SANT PERE PESCADOR
Pep Fajardo
Galeria Fons d’Art, Olot
De l’1 de desembre a l’1 de febrer
Eudald Camps
Algú ha dit que Pep Fajardo és
una mena d’enginyer foll que experimenta
mecanismes a la recerca
d’una poètica del moviment.
La seva «follia», en tot cas,
té caràcter de síntesi cosmològica.
Ho explica ell mateix: «La
búsqueda de lo básico en el mensaje
es el Norte, y la finitud y concreción
de las propuestas es el
Sur, el Este y el Oeste, con todos
sus medios e intermedios puntos.
Lo lúdico en el significado y la codiciada
ironía son señales en el
sendero que ansían guiar al paseante
para buscar esa complicidad
necesaria y llana que uno
mendiga por ahí, exenta de la
obligatoriedad de párrafos y párrafos
escritos o de locuaces explicaciones
retóricas». Potser per
això, per aquesta necessitat de
retrobar una poètica propera a
la del somni, les màquines del
barceloní s’intueixen voladores.Fins
a finals d’any, el Fons
d’Art d’Olot acollirà una acurada
selecció que comptarà amb
els darrers treballs d’aquest polifacètic
artista. Es tracta d’una
de les mostres imprescindibles
per aquestes festes.
Chillida
Museu de l’Empordà, Figueres
Del 15 de desembre al 17 de febrer
E. Camps
Hi ha un Chillida gràfic que és
tant o més interessant que l’escultor.
El Museu de l’Empordà
acull més d’una quarantena de
treballs, la majoria aiguaforts,
d’aquest autor que posen de manifest
la seva versatilitat creativa.
A banda de la mostra estàtica,
destaquen les visites guiades
que el gravador Sebi Subirós
oferirà els dies 19 de gener i 7 de
febrer, a les 12h i a les 18h respectivament.
Àngel Planells
Fundació Àngel Planells, Blanes
Del 22 de desembre al 30 de gener
PLANELLS
E. Camps
Hi ha un Àngel Planells íntimista
i igualment simbòlic que s’expressa
a través de les seves natures
mortes. L’exposició que
actualment es pot veure a la
Fundació de Blanes que porta
el seu nom serveix per comprovar
aquesta faceta. Totes les
obres provenen de la col·lecció
privada Joandos de Barcelona.
Carles Piqueras
Museu d’Història de St Feliu de Guíxols
Fins el 24 de febrer
E. Camps
Pocs artistes han transitat de
manera més desacomplexada
per tècniques i estils com Carles
Piqueras. Fins a finals de febrer
es podrà constatar la seva mirada
heterodoxa a Sant Feliu de
Guíxols: des de la il·lustració,
passant per l’abstracció gestual,
fins a l’hiperrealime realitzat
amb llapissos de colors, Piqueres
demostra, en primer lloc, el
seu virtuosisme tècnic i la seva
PIQUERAS
capacitat per a canviar de registre
sense esforç aparent; en segon
lloc, l’artista també fa
pal·lesa la necessitat de reinvenció
personal com a estratègia
de supervivència.
Antoni Abad
Sales Municipals de Girona
Del 21 de desembre al 9 de març
E. Camps
El treball d'Antoni Abad des de
l'any 2003 se centra en la creació
de comunitats digitals a través
de l'ús de telèfons mòbils d'última
generació, convertint
aquests aparells en megàfons
que donen veu a col·lectius que
normalment no tenen presència
ABAD
activa en els mitjans de comunicació.
S'han recollit les experiències
dels taxistes de Mèxic
DF, de les comunitats gitanes
de Lleida i Lleó, de les prostitutes
de Madrid, dels immigrants
nicaragüencs a Costa Rica, de
les persones amb discapacitat física
a Barcelona i dels «motoboys»
de Sao Paulo.
Pladevall
Museu d’Art de Girona
Del 6 d’octubre al 20 de gener
E. Camps
La gran aliada de Pladevall era
i és la forma: més enllà de discursos
de regust panteista, més
enllà de somnis de restitució
Festa Major de Sant Pere Pescador
dies 18, 19 i 20 de gener
Divendres 18
A les 21 h, teatre al centre cívic amb l’obra CORRUPCIÓ DOMÈSTICA.
DIUMENGE 19
A les 17 h, espectacle infantil amb el grup ANIMACIÓ INFANTIL
amb jocs tradicionals de cucanya.
A les 23.30 h, ball amb ELS MÀGICS i HOTEL COCHAMBRE.
dilluns 20
A les 12 h, OFICI SOLEMNE. Seguidament, sardanes amb LA PRINCIPAL DE LA BISBAL.
A les 18 h, concert de festa major i ball amb LA PRINCIPAL DE LA BISBAL.
Accents
AGENDA
11
d’aquell Logos primitiu que encara
era capaça de dirigir-se al
món, hi ha la veritat continguda
en una forma que basa l’eficàcia
en el seu caràcter autàrquic.
Forma, i articulació de la forma:
amb la mostra que actualment
es pot veure a l’espai de Museu
d’Art de Girona queda clar que
Pladevall sap fer dialogar les
obres d’art entre elles, en l’espai,
i amb l’espai mateix. Què és,
sinó, l’escultura i la pintura?
PLADEVALL
Carles Congost
Espai ZERO1, Olot
Fins el 24 de febrer
E. Camps
I don’t like music, títol de la darrera
proposta de Carles Congost
per a l’Espai ZERO1 d’Olot,
presenta en format audiovisual
la fotonovel·la Robots, on es narra
la historia del grup The Congosound
des dels seus inicis fins
a l’actualitat. Carles Congost és
un dels artistes catalans amb
més projecció internacional, en
part, gràcies a l’heterodòxia dels
seus plantejaments i a una iconografia
personal dirigida a tots
els públics.
CONGOST
AGÈNCIA SELLÉS
AGENT PROPIETAT IMMOBILIÀRIA
Col·legiat núm. 460
ADMINISTRADOR DE FINQUES
Col·legiat núm. 129
ASSEGURANCES
CATALANA-OCCIDENT
Col·legiat núm. 460
Av. d’Olot, 1 - 17470 SANT PERE PESCADOR
Tel. (00-34) 972 52 00 49 - Fax (00-34) 972 55 02 23
E-mail:selles@agenciaselles.com

12 Accents Coordina: Anna Estartús i Ana Rodríguez
E-mail: accents.diaridegirona@epi.es
Divendres, 18 de gener de 2008
DISSABTE 19
AUDIOVISUALS
GIRONA
-A les 5 de la tarda, al Museu del Cinema,
caps de setmana animats amb la projecció
de diferents capítols de Les Tres Bessones,
la Bruixa Avorrida, Minimán i Janito Jones.
BALLS
GIRONA
-A la nit, a la Sala de ball, concert amb l’orquestra
Cadaqués.
MONTAGUT
- A les 11 de la nit, ball amb Nova Gamma.
SANTA CRISTINA D’ARO
-A la nit, en el restaurant Solius, sopar-ball
amb Notes d’Or.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
-A les 11 de la nit, a la sala Las Vegas, ball.
CONCERTS
TORTELLÀ
-A les 10 de la nit, al Roc Cafè de Tortellà, concert
de rock-punk i hardcore a càrrec el grup
Pandilla Basura.
FIRES
ESPOLLA
-12a Fira de l’Oli i l’Olivera:
A les 12 del migdia, taller per fer sabó d’oli
d’oliva, a càrrec de Laura Macià.
A les 7 de la tarda, a la Sala de la Societat la
Fratermal, cata d’olis d’oliva verge de la comarca,
a càrrec d’un representant del Panell
de Tast Oficial d’olis d’oliva verges de Catalunya.
A les 11 de la nit, a la sala de la Societat la
Fraternal, ball amb Aurora Grup.
MÚSICA
BANYOLES
- A les 10 de la nit, al Teatre Municipal, música
a càrrec de l’orquestra Tete Compositor:
concert inaugural de la programació musical
d’hivern.
GIRONA
- A 3/4 d’11 de la nit, Jesse Davis Quartet al
Sunset Jazz-Club.
COL·LOQUIS
AGENDA
BESALÚ
- A les 10 del matí, projecció de «Deep
Blue» i col·loqui a Cal Tronc.
GIRONA
- A partir de 2/4 de 4 a 6 de la tarda, a la plaça
de la Constitució, «Fes-te d’Esplai». Tro-
bada de centres d’Esplai de Girona i rodalies.
-De les 10 a la 1 del matí i de 3 a 8 de la tarda,
al centre cívic Sant Narcís, jocs de rol i simulació.
-De les 5 a les 8 de la tarda, al centre cívic Pla
de Palau, Escacs per a tothom.
- D’11 a 1 del matí, al centre cívic Pla de Palau,
Scrabble per a tothom.
L’ESTARTIT
-Al matí, mercat de segona mà al passeig Marítim.
CONFERÈNCIES
OLOT
- A 2/4 de 8 del vespre, «Cròniques de viatges
a través dels volcans. Etna i Strom bo -
li», amb Llorenç Planagumà i Emili Bas -
sols. A la sala d’actes de l’Hospici.
INFANTILS
GIRONA
-A les 12 del migida, «Dissabtes de conte» a
l’Hipercor. Eugènia González presenta «La
serp de l’arc iris».
PRESENTACIONS
GIRONA
-A les 11 del matí, al Museu d’Art, presentació
del nou programa del Museu.
OLOT
-A les 8 del vespre, al Casal Marià, presentació
del carnaval d’Olot.
SEMINARIS
GIRONA
-De les 11 a la 1 del matí, al centre Vyam, seminari
sobre l’ansietat: perquè la tenim, perquè
costa tant controlar-la, és possible tenirla
a ratlla?
TALLERS
GIRONA
-De les 4 a les 6 de la tarda, a la Cooperativa
El Rebost, taller de preparació d’esmorzars
i berenars sostenibles.
- A partir de les 10 del matí fins a les 8 del
vespre, a l’espai per autoconeixemnt i desenvolupamnet
personal (AD’S), taller de
constel.lacions sistemàtiques.
TEATRE
ANGLÈS
- A les 10 de la nit, a la Sala Palàdium, representació
de l’obra «Còmica vida» de la
Cia Perversions.
GIRONA
-De 2/4 de 4 a 2/4 de 9 de la tarda, al centre
cívic Sant Narcís, 2a Trobada de Jocs de
Taula.
BALLS
GIRONA
-A la tarda, a la Sala de ball, concert a càrrec
de l’orquestra Chapo.
- A les 5 de la tarda, al centre cívic Sant Narcís,
ball per a la gent gran.
CAMALLERA
-A les 6 de la tarda, a la Sala Polivalent, ball a
càrrec del grup Latino.
CORÇÀ
- A les 6 de la tarda, ball amb Kirtana.
MONTAGUT
- A les 6 de la tarda, ball amb Paris La Nuit.
NAVATA
-A les 6 de la tarda al Centre Social, ball amb
Nova Gamma.
SANT FELIU DE GUÍXOLS
-A les 6 de la tarda, al casal Tueda APITE, ball
amb Jordi Giró.
- A les 6 de la tarda, al casal d’avis Salvador
Espriu, ball amb Joan Ros.
- A les 6 de la tarda, a la sala Las Vegas, ball
amb orquestra.
SARRIÀ DE TER
-A les 5 de la tarda, al Club Sant Jordi (El
Coro), ball a càrrec del Duet Family.
VERGES
-A les 6 de la tarda, ball amb Leo i Rose Mari
al pavelló d’esports Pepita Palomeras.
VIDRERES
-A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal del Jubilat i
Pensionista, ball per a la gent gran i per a tothom
a càrrec de Xicola.
VILADAMAT
-A les 6 de la tarda, al Centre Social, ball amb
el Trio Records.
CINEMA
TROBADES
LLEURE TEATRE
Escola de ball LA GATZARA
Santa Coloma de Farners
Tel. 619 963 879
DIUMENGE 20
GIRONA
-A les 11 del matí, al Museu del Cinema, caps
de setmana animats amb la projecció de diferents
capítols de Les Tres Bessones, la Bruixa
Avorrida, Minimán i Janito Jones.
INFANTILS
GIRONA
-A les 12 del matí, al Museu d’Art, activitat inafantil
de «La dansa dels animals fantàstics»,
a càrrec de l’Associació Gironina de Professionals
i Amics de la Dansa La Perla.
L’ESTARTIT
-A les 6 de la tarda, a la sala polivalent, «Color
de banya», amb El Drac de la Bisbal.
PALAMÓS
-A les 7 de la tarda, a La Gorga, «Carta d’una
desconeguda».
DILLUNS 21
INFANTILS
GIRONA
-A les 6 de la tarda, a la biblioteca Pública,
club de lectura infantil, conduït per Montse
Unterlöhner. Comentari d’«El viaje en el tiempo»,
de Geronimo Stilton.
LITERATURA
GIRONA
- A les 8 del vespre, a la Biblioteca Salvador
Allende, club de lectura: «El cinquè en joc»
de Robertson Davies.
- A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Pública,
club de poesia , conduït per Lluís Freixa. Comentari
de poemes de Jorge Luis Borges.
DIMARTS 22
INFANTILS
BLANES
-A les 6 de la tarda, L’hora del conte: «L’aventura
de ser un paper», amb La bèstia peluda.
A la biblioteca comarcal.
GIRONA
-A les 6 de la tarda, a la biblioteca Just M Casero,
l’hora del conte amb «Conte musical»
a càrrec de La capsa de música.
CONFERÈNCIES
GIRONA
-A 2/4 de 6 de la tarda, a la Casa de Cultura,
conferència del Centenari de Mercè Rodoreda,
a càrrec de Mariàngels Vilallonga.
FESTIVALS
GIRONA
-A 2/4 de 10 de la nit, al Cinema Truffaut, Festival
inspirat en la figura de Pepe Sales.
PRESENTACIONS
GIRONA
-A les 8 del vespre, a La Llibreria 22, presentació
del llibre «La Nau» de Pau Planas.
LITERATURA
OLOT
-A 2/4 de 8 del vespre, al Primer pis de la biblioteca
Marià Vayreda, lectura de Superlectura
Juvenil, a càrrec de lluís Rius i Oliva.
DIMECRES 23
BALLS
MONTAGUT
- A les 6 de la tarda, ball amb Musandia.
Nous cursos de balls de saló i salsa
Diari de Girona
CONCERTS
GIRONA
-A les 8 del vespre, a l’aula magna de la Casa
de Cultura, concert de Sputnik Percussió.
CONFERÈNCIES
OLOT
- A 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala d’actes de
l’IMPC, «Els Jocs de ciència», del Dr. Estabella.
DIJOUS 24
CONFERÈNCIES
GIRONA
-A les 7 de la tarda, a la Casa de cultura,
«Història de Girona», a càrrec de Jaume Nolla.
OLOT
- A les 8 del vespre, al casal del barri de
Sant Miquel, «Asma i al·lèrgies: Per què?
Què hi podem fer?».
- A les 8 del vespre, al Casal Marià, xerrada
sobre «Fer-se escoltar i saber ecoltar. El
repte de la comunicació» a càrrec de Pere
Vila.
LITERATURA
BANYOLES
-A les 10 de la nit, a l’Ateneu Bar, contes per
a adults amb Íngrid Calpe, Salvador Duran i
Miquel Torrent. Entrada gratuïta.
GASTRONOMIA
FIGUERES
-A 2/4 de 9 del vespre, dins el Cicle Vesprades
de Bon Gust a la carnisseria Serraplà (carrer
Nou, 56), presentació de Chocolate Orgániko
i maridatge amb vins de *lavinyeta.
CONCERTS
GIRONA
- A 2/4 d’11 de la nit, a l’Espai Núria, concert
de la Roda «Black Zoco».
SANT FELIU DE GUÍXOLS
-A 2/4 de 12 de la nit, al City Arms, a la Taverna
anglesa, jazz amb Combustication.
DIVENDRES 25
CONCERTS
GIRONA
-A les 8 del vespre, a la Casa de Cultura, concert
de Joanna Trzeciak (piano).
CONFERÈNCIES
BLANES
-A les 7 de la tarda, «Beneficis de les teràpies
naturals en la prevenció i tractament de problemes
emocionals i psicològics», al Casal
Civic Can Borrell.
➜ INICIACIÓ i 1r NIVELL per a adults: els dimarts, dijous i dissabte
➜ PER A NENS i NENES els dissabtes de 3 a 4 de la tarda