Casteyobre una plataforma logística a la Xina per ... - Diari de Girona

PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERIA
El Camp
L’Ajuntament de Figueres vol impulsar la producció
agrària ecològica a l’Alt i el Baix Emprrdà > PÀG 6
El deute embolica la banca
La crisi de deute sobirà
obliga l’Estat a pagar
elevades rendibilitats per
les seves emissions i resta
clients als bancs >PÀG 2
Estafes en línia
Per Nadal molts delinqüents
atreuen les seves víctimes
amb correus electrònics
amb falses ofertes d’articles
a preus de cost >PÀG 4
Economia i Empresa DdG
Núm. 617 | Diari de Girona | Dissabte, 10 de desembre de 2011
Castey obre
una plataforma
logística a la Xina
per exportar amb
força als EUA
L’empresa
gironina, dedicada a fabricar
productes de cuina, preveu fer unes vendes
anuals de dos milions d'euros al mercat americà
RIUDELLOTS DE LA SELVA | XAVIER PI/ACN
L'empresa gironina Castey, que
es dedica a dissenyar i fabricar productes
de cuina, obrirà a principis
del 2012 una plataforma logística
al sud de la Xina. El nou magatzem
ha suposat una inversió d'1,2 milions
d'euros i, segons indica l'empresa,
permetrà facilitar i «incrementar
exponencialment» les exportacions
cap als Estats Units, un
dels països amb més volum de negoci
en el sector de parament de
la llar. Castey preveu fer unes vendes
anuals de 2 milions al mercat
americà. Actualment, la firma gironina
exporta un 30% de la seva
producció a més de 25 països.
Castey compta amb una plantilla
de 30 persones i preveu tancar l'exercici
facturant al voltant de 10
milions.
Castey Global S.L. va néixer
l'any 1996, estretament vinculada
a la foneria artística Barberí, que
fa més de quatre segles que es dedica
a la fosa de metalls. De fet, les
dues empreses comparteixen seu
al polígon de Riudellots de la Sel-
Per a les seves celebracions:
sopars de colla, aniversaris,
batejos, petits casaments…
Vine a:
Per a més informació, telèfon
872 08 07 00
o consulteu web: www.duplexrestaurant.es
Rda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona
va.
Castey es dedica a dissenyar i fabricar
estris de cuina i productes
de cocció amb recobriments antiadherents
(cassoles, paelles i,
des de fa uns dos anys, també coberteria).
L'empresa comercialitza
al voltant de 600 referències diferents
a través de dues marques:
Castey, dirigida a un consumidor
amb poder adquisitiu mitjàalt,
i Fundix, una marca pensada
per als clients més joves.
La firma gironina és coneguda,
sobretot, per haver incorporat
nanses de silicona fixes als productes
de cocció. A més d'aquesta
patent, Castey també va ser
pionera a l'hora de treure al mercat
«una base per a inducció que
combina l'alumini i el ferro, i que
permet aconseguir que les cassoles
i paelles s'escalfin de manera
homogènia», explica la seva cap de
màrqueting, Marta Ministral.
Actualment, Castey ven uns dos
milions de productes cada any. La
firma preveu tancar aquest exercici
facturant uns 10 milions, xifra
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
Les cassoles i les paelles de Castey es caracteritzen per haver
introduït la silicona fixa als mànecs amb l'objectiu d'evitar cremades.
que suposa «un creixement» respecte
el 2010, com concreta Ministral.
Castey va notar els efectes
de la crisi econòmica, sobretot
els anys 2008 i 2009, però d'ençà
d'aleshores ha aconseguit remuntar
els números «gràcies a
reestructurar el departament comercial
i recuperar zones de venda»,
indica la cap de màrqueting.
Internacionalització
L'empresa, que concentra tot el
procés de fabricació a la Xina,
destina un 30% de la seva producció
a exportació. Ara, però,
Castey ha engegat un pla d'internacionalització
que passa per
MENÚ PRE-NADAL 2011
■ Pica-pica: amanida de l’hort embotits
■ amb pa amb tomàquet xarrup
■ de crema de carbassa amb dauets cruixents de pa croquetes de rostit ■
■ patates d’Olot bomba de formatge de cabra amb panses i bacó gratinat
Segon a escollir: llenguado amb ametlles ■ llenguado a la planxa
■ amb verdures al vapor orada al forn amb patates, ceba i tomàquet ■
entrecot a la brasa amb patates i xampinyons ■ filet de porc amb salsa de
bolets
Postres variats a escollir
Begudes: aigua, gasosa i vins (vi blanc, negre, rosat o Lambrusco
rosat), copa de cava, cafès.
Preu per persona: 25 € (IVA inclòs)
ACN
obrir-se, sobretot, al mercat dels
Estats Units, un dels països amb
més volum de negoci al sector de
parament de la llar.
Per això, Castey ha invertit 1,2
milions per obrir una plataforma
logística a la Xina. Aquest magatzem
es trobarà a la ciutat portuària
de Ningbo, un enclavament
proper a Shangai. Segons destaca
Castey, la nova plataforma logística
«és una Foreign Invested Commercial
Enterprise (FICE); és a
dir, una empresa comercial d'inversió
estrangera amb capital 100%
estranger».
Això permetrà que, des de Ningbo,
Castey pugui exportar direc-
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
■
tament al mercat americà. «Obrir
la plataforma logística a la Xina ens
permet obrir-nos a nous països, ja
que flexibilitza el subministrament
i redueix el temps d'entrega
de les comandes», diu Ministral.
«Actualment ja venem al mercat
americà, però amb un percentatge
molt reduït; ara, la posada en
marxa d'aquest pla d'internacionalització
ha de permetre incrementar
exponencialment les exportacions»,
especifica l'empresa
gironina.
A més, Castey indica que comptar
amb «presència pròpia a la
Xina» també assenta les bases
«de l'aterratge» als mercats asiàtics
i del Pròxim Orient. «Gràcies a
aquesta plataforma les perspectives
de venda en aquests mercats
milloren molt», indica Ministral.
De fet, aquest estiu Castey ja va començar
a exportar al Japó, i tant les
cassoles com les paelles han tingut
molt bona acollida entre els
consumidors nipons.
A més de 25 països
Castey Global S.L. exporta els seus
productes de parament de la cuina
a més de 25 països. Entre
aquests, se'n troben d'europeus
(com França, Itàlia, Alemanya, el
Regne Unit o Noruega), però la llista
també en comprèn d'altres com
Israel, Japó, Corea del Nord, Mèxic
o Austràlia.
De totes les vendes de Castey, el
30% es fan exclusivament a Catalunya.
L'altre 40% que queda –descomptant
exportació– es destina
al mercat estatal. La cap de màrqueting
destaca que, a l'hora de
competir amb les multinacionals
de parament de la llar, l'empresa
gironina aposta per dos eixos bàsics:
el disseny i la tecnologia.
«A més de les patents de la base
d'inducció i les nanses de silicona,
a l'hora de dissenyar els productes
treballem amb dissenyadors de
prestigi, com Jorge Pensi i Ramon
Benedito, tots dos Premis Nacionals
de Disseny», explica Marta
Ministral.
També tenim altres
menús més econòmics
entre setmana
MENÚ
DE
CAP D’ANY
47,00€

2ECONOMIA I EMPRESA
GIRONA | JORDI CUENCA
Amb els mercats financers internacionals
pràcticament tancats
per a l'obtenció de liquiditat com a
conseqüència de la crisi de l'euro,
la banca espanyola no està tenint
altre remei que ser agressiva per
captar els diners dels ciutadans. És
una lluita tremenda. Tots contra
tots. En els últims mesos els bancs
han protagonitzat una àrdua guerra
pel passiu, per captar els dipòsits de
la competència, que ha dut fins i tot
el Banc d'Espanya a posar traves
davant la convicció que s'estaven
oferint tipus d'interès tan elevats
que la rendibilitat de les entitats
corria seriós perill. En aquesta
conjuntura tan complicada, la crisi
del deute sobirà, que s’ha refermat
mentre els mercats observaven
atònits la incapacitat dels dirigents
de l’eurozona per a arribar a acords
que posessin fre al problema, està
ocasionant un maldecap afegit a les
empreses financeres.
Les creixents dificultats dels Estats
per refinançar el seu deute
han provocat una pujada considerable
de la prima de risc, és a dir, el
diferencial de més que han d'abonar
respecte al bo alemany, i ha disparat
els tipus d'interès de les emissions
que realitzen. Espanya no ha
arribat encara als nivells d'Itàlia,
amb percentatges del 8%, però
aquesta setmana ha hagut d'oferir
una rendibilitat superior al 5%.
Són uns interessos imbatibles. I
s'han convertit en els grans competidors
dels dipòsits bancaris. Els
clients ben informats de les entitats
financeres saben que en aquest
moment les emissions de deute públic
són un producte més rendible
que el més elevat dels dipòsits
bancaris.
Salvador Mas, copropietari de
l'empresa valenciana de serveis
financers i cofundador del portal
invertia.com, considera que assistim
a un dels grans fenòmens que
afligeixen en aquests moments a la
banca: «Amb les Lletres del Tresor
a tres i sis mesos oferint tipus del
5%, si la tendència no es reverteix,
hi haurà un elevat traspàs de passius
bancaris al deute, amb la qual
cosa els bancs tindran menys recursos
i es veuran obligats a recapitalitzarse
més». I és que les entitats
del sector no poden fer res per
trencar aquesta tendència sense
abocar-se al suïcidi. Lluitar contra
el deute amb les seves mateixes armes
significaria arruïnar el negoci.
Així que, com explica Mas, «les
entitats el que fan és resar perquè
es torni a la normalitat i les Lletres
se situïn per sota dels dipòsits». El
copropietari d’Openfinance no vol
ni pensar què podria succeir si la
tendència es mantingués, però
apunta que els bancs «tenen al
seu favor que són ells els que realitzen
la intermediació i que la majoria
dels seus clients no són tècnics»
en la matèria i generalment
estan mal informats, de manera
que «no li posen fàcil».
Clar que no tot són amenaces.
L'exdirector general de la Borsa
de València, Francisco Álvarez, assenyala
que, malgrat la competència
que els suposa, les entitats
bancàries estan oferint deute pels
beneficis que els comporta la intermediació
–una mitjana del
2,25%, per exemple, en les emissions
de bons patriòtics de la Generalitat
valenciana– i «garantia
per obtenir préstecs del Banc Central
Europeu a tipus molt baixos
que s’encareixen quan són ells els
prestadors».
Fons d'inversió
L'embranzida del deute sobirà
també està afectant els fons d'inversió,
especialment els monetaris,
segons Salvador Mas. Citant dades
d’Ahorro Corporación, fa uns dies
el diari Expansión apuntava que,
només en el mes de novembre,
s'havien produït fugides per valor
de 1.300 milions d'euros –15.000 en
el que duem d'any– en aquest instrument
financer pels alts tipus
de les Lletres del Tresor, encara que
també per la més elevada rendibilitat
dels dipòsits. Álvarez, també
president de la gestora de patri-
DISSABTE, 10 DE DESEMBRE DE 2011 | Diari de Girona
Inversió
Quan l’Estat fa la competència a la banca
La
crisi de deute sobirà obliga a pagar elevades rendibilitats per les seves emissions i resta clients als bancs
GIRONA | DdG
Un contribuent mitjà –amb ingressos
declarats a l’entorn dels
30.000 euros anuals– podria estalviar
fins a 2.768 euros en la declaració
de la renda si abans que acabi
l’any s’acull a algunes de les deduccions
que ofereix la Llei de
l’IRPF, segons un estudi dels tècnics
d’Hisenda (Gestha).
El col·lectiu concreta que realitzar
aportacions a plans de pensions
pot comportar un estalvi d’entre
el 24% i el 46% de la inversió realitzada.
Segons recorda, el límit general
d’aquestes aportacions és de
DIARI DE GIRONA
Un treballador enganxant un cartell publicitari d’un dipòsit a l’aparador d’una sucursal financera a Girona.
10.000 euros, si bé augmenta fins als
12.500 euros quan el partícip té
més de 50 anys.
A més, aquest límit no pot superar
el 30% dels rendiments del treball
i activitats econòmiques; o el
50%, per als més grans de 50 anys.
Així mateix, Gestha apunta que no
és aplicable ja la reducció del 40% en
el capital rescatat corresponent a les
aportacions que realitzi el 2011.
Si el cònjuge no disposa de rendes
netes del treball ni d’activitats
econòmiques o no són superiors als
8.000 euros, els tècnics aconsellen
realitzar aportacions a un pla de
pensions a nom seu per un màxim
de 2.000 euros. També són deduïbles
les aportacions a favor de familiars
amb discapacitat fins a un
tercer grau de parentiu.
Una altra via d’estalvi és la d’obrir
un compte d’estalvi habitatge, que
pot suposar fins a un 15% de l’aportació,
a la qual cosa caldria afegir
fins a final d’any un tipus impositiu
d’IVA del 4% per a la compra
d’habitatge nou.
Així mateix, una altra fórmula,
menys usual, és la deducció per
obres de millora d’habitatge, que
poden reportar un estalvi de 1.350
euros. En aquesta mateixa línia, els
tècnics aconsellen desgravar les
quantitats destinades a ampliar la
superfície habitable de l’habitatge o
per rehabilitar-la, encara que el
cost global del sanejament ha de superar
el 25% del preu d’adquisició o
de mercat de l’habitatge, descomptat
el terra, en el moment d’efectuar-lo.
D’altra banda, Gestha també recomana
als contribuents que aprofitin
aquests últims dies de l’any per
cotitzar a col·legis d’orfes o entitats
similars, pagar quotes sindicals o les
dels col·legis professionals amb caràcter
obligatori. Aquestes despeses
poden suposar un estalvi de fins a
300 euros.
Els partits polítics desgraven
A més, poden quedar exempts de
tributació els rendiments del treball
percebuts per treballs realitzats a
l’estranger, amb un límit màxim de
monis Etica Family Office, opina
que la política de prioritzar els
grans dipòsits «s'està parant», fruit
d'una etapa en la qual les entitats
van batallar sense compassió unes
amb altres per endur-se els diners
de la clientela, una estratègia perillosa
«per les pèrdues en el futur
que pot generar».
Tot i que la intensa publicitat pogués
indicar el contrari, el copropietari
de *Openfinance assegura
que les campanyes de regals per
captar clientela –i passius– per
part de les entitats financeres «és
una tendència en decadència». En
qualsevol cas, Salvador Mas adverteix
als usuaris que «cal anar
amb compte, perquè les promocions
d'aquest tipus els vinculen a
plans de pensions a molt llarg termini
i, si el pla és dolent, el client hi
pot perdre molt».
Finalment, Francisco Álvarez,
qui també va ser vicepresident de
la Borsa de París, assegura que un
dels productes estrella en aquest
tram de final d'any són les emissions
de participacions preferents.
Es tracta d'un producte molt actiu
l'any passat «perquè no computa
com a deute, sinó que s'assimila
com a capital social». La legislació
espanyola va canviar a l'abril per
adaptar-se a una directiva europea
i ara les entitats financeres estan començant
a transformar-les en bons
convertibles en accions, «que, a diferència
d'abans, no oferixen el
més mínim dubte que són un actiu
del banc».
Tant Mas com Álvarez asseguren
que els plans de pensions també
estan sent un producte molt atractiu
en l'actualitat, amb primes de
fins a un 4 % i amb una àrdua
guerra entre entitats per assolir
traspassos d'una signatura de la
competència.
Recta final per a les deduccions de la declaració de l’IRPF
Un contribuent mitjà pot
arribar a estalviar-se una
mitjana de 2.700 euros
segons Gestha
Fer aportacions a plans de
pensions pot comportar un
estalvi d’entre el 24% i el
46% de la inversió realitzada
La llei preveu desgravacions
per les quotes d’afiliació
pagades a sindicats, col·legis
professionals o partits polítics
60.100 euros anuals, mentre que les
quotes d’afiliació i les aportacions a
partits polítics poden reportar al
contribuent des de 144 euros fins a
276 euros, segons la renda i aportació.
També animen a realitzar donatius
a les ONG i fundacions per obtenir
una desgravació d’entre un
30% i un 10% de les seves aportacions,
quedant exempts els guanys
patrimonials que es pu guin imputar
com a conseqüència de la transmissió.
En aquest cas, l’estalvi s’estimaria
en 75 euros.
Finalment, els emprenedors que
s’animin a engegar un negoci abans
de quatre anys mitjançant la fórmula
de la Societat Limitada Nova Empresa,
poden gaudir d’un compte
estalvi-empresa, que permet deduir-se
el 15% de les aportacions,
amb un límit de 9.000 euros anuals.

Diari de Girona | DISSABTE, 10 DE DESEMBRE DE 2011
AGILITZACIÓ PROCESSAL: NOVETATS IMPORTANTS (II)
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
SOCI DE CUATRECASAS, GONÇALVES PEREIRA (GIRONA)
C
om vam explicar en el darrer
article, el passat 31 d’octubre
va entrar en vigor la Llei
37/2011 d’11 d’octubre sobre
mesures d’agilització processal. Aquesta
llei ha modificat de manera important la
normativa processal civil, així com la penal
i la contenciosa-administrativa. En
aquest segon article intentarem sintetitzar
les principals reformes operades dins de
la normativa processal penal, on s’han
modificat diversos preceptes de la Llei
d’Enjudiciament Criminal, i farem una
breu pinzellada de la reforma de la Llei
Contenciosa-Administrativa.
Potser la primera reflexió que hem de
fer és que aquesta reforma, almenys en el
tema processal penal, poca relació té amb
el títol de la llei (agilització processal),
sinó més aviat amb la necessitat, urgent,
de completar la reforma operada en matèria
penal el juny de 2010 quan es va introduir
al Codi Penal la responsabilitat penal
de les persones jurídiques. Sí que és cert
que una circular de la Fiscalia General de
l’Estat de 2011 (i que ja vaig comentar en
un article en aquesta mateix suplement
del Diari de Girona) va marcar una sèrie
de pautes d’actuació en aquest sentit en
relació al tractament que se li havia de
donar a la persona jurídica un cop en vigor
la reforma operada al Codi Penal. En
tot cas, aquestes circulars no deixen de ser
internes i d’obligat compliment per als
membres de la carrera fiscal, però no per
a la resta d’agents que intervenen en el
procés, i convé, doncs, una reforma a nivell
processal, una reforma de la Llei
d’Enjudiciament Criminal.
La segona reflexió és que aquesta modificació
només toca quatre qüestions que
si bé eren necessàries, són clarament insuficients,
essent un clar reflex de com
s’ha estat legislant darrerament, és a dir,
tard i malament. Haurem d’esperar,
doncs, a la propera legislatura per aprofundir
i completar aquest primer pas.
Pel que fa a les concretes modificacions,
tenim que la persona jurídica haurà
de ser citada en el seu domicili social. Només
es podrà fer mitjançant requisitòria
en cas que falti un domicili social conegut,
podent ser declarada en rebel·lia si no po -
gués comparèixer. Aquesta compareixença
es farà amb el representant especialment
designat per la persona jurídica im-
putada acompanyada del seu advocat, i
en el cas que aquest representant no comparegui,
llavors es farà només amb l’advocat.
Pel que fa a la declaració, de la mateixa
manera que amb les persones físiques, a
les jurídiques se’ls reconeix el dret a guardar
silenci, a no declarar contra els seus
interessos, i a no confessar la culpabilitat
de la seva entitat; els mateixos drets que
tindrà en el moment de la celebració del
judici, fins i tot el dret a la darrera paraula.
La persona jurídica té dret a ser informada
dels fets que se li imputen, i a obtenir
aquesta informació per escrit mitjançant
còpia de la denúncia o de la querella.
Quant a la conformitat amb l’acusació,
la podrà fer el representant designat
sempre que tingui poder especial per ferho,
i ho podrà fer amb independència de
la postura que adoptin la resta d’acusats,
ECONOMIA I EMPRESA 3
L’articulista, en la segona part d’un article publicat la setmana passada, fa referència a les principals reformes introduïdes
per la Llei 37/2011 dins de la normativa processal penal i la Llei Contenciosa-Administrativa, centrant-se en el caràcter
insuficient d’aquestes i en la necessitat de noves modificacions en la legislatura que comença
DAVANT HOSPITAL SANTA CATERINA
LLAR UNIÓ CATALONIA, S.C.C.L.
—FASE SALT—
«La persona jurídica haurà de ser citada
al seu domicili social, i només es podrà
fer mitjançant requisitòria en cas que
falti un domicli social conegut»
«Es fa més àgil la fase de prova i
s’eleva fins a 30.000 euros la suma dels
assumptes que es poden tramitar pel
procediment abreujat»
als quals no vincularà aquesta decisió.
Juntament amb la possibilitat d’aplicar
a les persones jurídiques les mesures cautelars
que es contemplen al Codi Penal,
com es pot veure, s’han fet quatre pedaços
per aturar el cop i la urgència de fer quelcom
davant de l’entrada en vigor d’aquesta
important novetat com és la responsabilitat
penal de les persones jurídiques.
Per últim, pel que fa a les reformes
introduïdes a la Llei de la Jurisdicció
Contenciosa-Administrativa, es fa més
àgil la fase de prova, s’eleva fins a 30.000
euros la suma dels assumptes que es poden
tramitar pel procediment abreujat, la
suma mínima per recórrer en cassació
passa de 150.000 euros a 600.000 euros
(igual que en matèria civil) i de 18.000
euros a 30.000 euros pel recurs de cassació
per la unificació de la doctrina, etc.
Potser un dels temes més comentats, en
tractar-se d’una qüestió que poques vegades
es dóna en aquest ordre jurisdiccional,
és que en relació a les costes processals
s’estableix per als processos en única
o primera instància el criteri de venciment,
però amb la possibilitat que el Tribunal
pugui exonerar d’aquestes quan hi
concorrin circumstàncies que justifiquin
la seva no imposició. En tot cas, no deixa
de ser una escletxa dins d’una matèria de
dret públic que veurem, a la pràctica, com
l’apliquen els tribunals.
OPORTUNITAT FINS A FINAL D’ANY
DESCOMPTE DEL 100% DE L’IVA
• Habitatge de protecció
oficial en règim concertat.
• 3 habitacions + pàrquing
i traster inclosos
en el preu.
• Acabats de 1a qualitat.
• Des de 170.300 € + IVA
• Ubicació: C/ Llevadores.
Informació i venda:
609 93 13 61 / 93 601 10 80

4ECONOMIA I EMPRESA
GIRONA | DdG
En aquestes dates, i amb el Nadal
com a teló de fons, s'incrementen
considerablement les
compres en línia, i fins a gairebé 9,5
milions d'internautes van realitzar
alguna compra en línia en l'últim
any, segons l'INE. Els estafadors
també ho saben i aprofiten aquesta
circumstància per concentrarse
en aquells internautes que realitzen
les seves compres nadalenques
aprofitant la comoditat,
l'amplitud d'horaris i la rapidesa
que ofereixen les botigues en línia.
Per regla general, atreuen les seves
víctimes amb falsos correus
electrònics on ofereixen articles de
luxe a preu de cost, on s'informa de
processos de compra incomplets
o on es reclamen els diners d'un
paquet entregat. Com sempre,
persegueixen les dades personals,
especialment les referides a comptes
bancaris o targetes de crèdit,
d'aquells als quals intenten estafar.
«En el període prenadalenc, els
cibercriminals fixen la seva diana
en els compradors en línia. En
bona mesura perquè en aquestes
dates s'incrementa el nombre d'internautes
dedicats a aquestes ocupacions
i no perden l'esperança de
trobar aquells més inexperts i
menys previnguts», explica Ralf
Benzmüller, responsable de G Data
SecurityLabs. «Usen una gran varietat
de tàctiques per estafar els
internautes més confiats amb
tota mena de malware amb l'objectiu
d'aconseguir les seves dades
personals i, especialment,
les relatives al seu compte bancari
o targeta de crèdit.
És recomanable utilitzar una
solució de seguretat eficaç, atendre
les informacions del nostre
navegador durant el procés de
compra i revisar els llistats de
condicions d'aquelles botigues
on volguem realitzar les nostres
compres en línia», afegeix.
Entre les nombroses estafes
en línia existents, destacarien
les següents:
Correus que ofereixen compres
exclusives com a esquer En
aquests correus, els estafadors
prometen productes de marques
exclusives, des de rellotges de luxe
o gadgetstecnològics fins a bosses
o sabates de disseny, a preus ridículs.
Com ve sent habitual, els enllaços
d'aquestes ofertes ens conduiran
a falses botigues en línia
capaces de robar-nos les nostres
dades bancàries i d'identitat durant
el procés de compra. Els correus
electrònics d'aquest tipus
poden ser fàcilment identificats
pel contingut del camp assumpte,
normalment en aquest sentit:
«Vendes nadalenques, milers
d'articles de luxe per menys de 100
dòlars».
Estafes bancàries. Les transfe-
rències bancàries són la forma
més senzilla de portar a terme
moltes de les compres nadalenques
que es realitzen en línia i en
aquestes dates el seu nombre es
multiplica. Els troians bancaris
cada dia són més populars entre
els estafadors, que els usen per interceptar
les operacions de pagament
i desviar els diners als seus
propis comptes. N’hi ha prou amb
un fals missatge en el qual el banc
informa d'una determinada
transacció que no va tenir èxit i on
s'ofereix un enllaç per repetir l'operació,
que, en realitat, ens dirigirà
a una web infectada amb algun
d'aquests troians bancaris.
Correus enviats per companyies
que ofereixen serveis de missatgeria
i lliurament de paquets Els
regals nadalencs comprats en línia
són generalment lliurats per
serveis de missatgeria, i els estafadors
aprofiten aquesta circumstància
per inundar la xarxa amb
correus electrònics procedents
d'aquest tipus de proveïdors, en
els quals mostren factures i sol·liciten
tota mena de confirmacions.
Aquests missatges suggereixen
que el paquet en qüestió no es va
poder entregar o s'al·ludeix a una
nova factura per una entrega realitzada.
Es pot adjuntar un key
logger que, en cas d'executar-se,
seria capaç de rastrejar les pulsacions
del teclat i, per tant, aconseguir
les dades relatives a comptes
bancaris o serveis de pagament.
Correus enviats per proveïdors
de serveis de pagament Els estafadors
envien falsos correus
electrònics en nom de tota mena
de proveïdors de serveis de pagament
indicant que el nostre
compte d'usuari ha estat bloquejat
a causa de certes irregularitats,
o bé que un determinat pagament
no es va realitzar correctament.
En aquest fals correu es
demana que fem «clic» als enllaços
adjunts per completar el pagament
o desbloquejar el compte.
L'enllaç dirigeix a un lloc web
infectat i, en la majoria dels casos,
preparat per robar les nostres dades
personals.
Falses felicitacions de Nadal en línia.
Les postals nadalenques
adulterades són un altre dels intents
d'estafa més populars. Solen
incloure adjunts amb malware o
bé enllaços que dirigeixen a llocs
web infectats.
Per altra banda, per evitar estafes
en la compra de viatges per Internet
aquest Nadal, l'Associació
General de Consumidors (Asgeco)
ha recomanat verificar l'existència
de les empreses amb les quals es
contracta el servei, llegir sempre la
lletra menuda, comprovar el preu
final i conservar tots els documents.
L’Asgeco va advertir als
consumidors de l'increment de
les estafes i ofertes enganyoses
en viatges durant l'època nada-
DISSABTE, 10 DE DESEMBRE DE 2011 | Diari de Girona
Comerç electrònic
Estafes per Internet amb excusa nadalenca
Els
delinqüents atreuen les seves víctimes amb correus electrònics amb falses ofertes d’articles a preus de cost
Les festes de Nadal són aprofitades pels pispes, també en comerç electrònic.
Exemple d’un correu
electrònic utilitzat per una suposada estafa.
DIARI DE GIRONA
LES CLAUS
CONSELLS PER FER
LES COMPRES EN LÍNIA
Utilitzar una solució de segu-
1 retat completa que inclogui tallafocs,
filtre web, antispam i protecció
en temps real, i assegurar-se que
s'actualitza regularment.
Asseguri's també que el siste-
2 ma operatiu i la resta de programes
instal·lats estan convenientment
actualitzats.
El correu spam hauria, en la
3 seva totalitat, d’eliminar-se
sense ni tan sols ser obert. I sota cap
circumstància s’haurien d’obrir els
seus arxius adjunts ni seguir els
seus enllaços.
Les direccions web de bancs,
4 botigues en línia o serveis de
pagament haurien d’escriure's directament
en el navegador i no arribar a
ells a través d'enllaços.
És recomanable fer un cop
5 d'ull a la botiga en línia en la
qual realitzarem la compra. Això hauria
d'incloure la lectura de les condicions
legals, així com tot allò referent
a costos extra de transport o de
qualsevol altre tipus.
No haurien de realitzar-se
6 compres des d'ordinadors públics,
ja que no sempre estan prou
protegits.
Durant el procés de pagament,
7 romangui atent a les notificacions
de seguretat que li ofereixi el
seu navegador per assegurar-se que
les dades es transfereixen de manera
encriptada.
Utilitzi contrasenyes fortes
8 formades per almenys 8 caràcters,
especialment en els serveis
de pagament, banca i botigues.
lenca, data en la qual aquestes
estafes es multipliquen principalment
a Internet.
Aquesta associació de consumidors
considera fonamental que
els consumidors s'assegurin que la
direcció de la pàgina web és segura
abans de realitzar un pagament
amb targeta bancària. Va recordar
que, durant una transacció en una
compra electrònica, els consumidors
mai han de subministrar el
número secret o PIN d'una targeta
bancària i mai cal contestar a
preguntes que l'usuari consideri
inapropiades. En tots els casos, s’aconsella
conservar el contracte i
factura del viatge contractat, així
com la publicitat del paquet ofert,
per disposar d'informació en cas
de recórrer a la justícia per un
mal servei.

Diari de Girona | DISSABTE, 10 DE DESEMBRE DE 2011
Opinió
Maria del Mar Nogareda
LABORATORIS HIPRA - MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA DE FORUM CARLEMANY
COM HO ACONSEGUIM?
LA CLAU ESTÀ EN LA
DIFERENCIACIÓ
L’articulista recorda que aquesta és una crisi
asimètrica que no ha afectat tant els mercats
internacionals i anima les empreses a buscar
un segell d’identitat que les diferenciï
E
ns trobem en un moment en què tots perseguim
el mateix: créixer i internacionalitzarnos.
No obstant això, la clau està en com assolim
aquest repte. Com aconseguim créixer
d’una forma sana i com accedim als mercats internacionals
de manera estable i continuada.
Recordem que la crisi en l’àmbit europeu i mundial és
asimètrica. A fora no ha colpit tan fortament com a Espanya.
Per tant, és important trobar la fórmula per fer atractius
els nostres productes o serveis als clients, no només
nacionals, sinó també internacionals. Des del meu punt
de vista, una de les claus està en la diferenciació. Les empreses
hem de saber diferenciar-nos de la resta de competidors,
buscant el segell d’identitat que ens defineixi.
Aquest tret diferencial no sempre és evident i requereix
reflexió i anàlisi. Cal una valoració exhaustiva que
ens permeti detectar les fortaleses, i evidentment que
així siguin percebudes pel client! Aquesta diferenciació
es pot trobar en el mateix
«Sovint s’ha comès l’error
d’infravalorar el producte.
Hem de retornar-li la
importància que es mereix.
Si disposem d’un bon
producte, qualsevol
estratègia de creixement,
internacionalització o
diferenciació és més fàcil i
sòlida»
producte o servei, o bé
pot ser fruit del procés
productiu o logística, o
altres.
Voldria comentar
també que sovint s’ha
comès l’error d’infravalorar
el producte. Hem de
retornar-li la importància
que es mereix i
aprendre a tenir-ne cura.
Si disposem d’un bon
producte, qualsevol es-
tratègia de creixement, internacionalització o diferenciació
és més fàcil i sòlida. I preferentment cal trobar un
atribut que sigui difícilment imitable i que aporti valor
afegit. D’aquesta manera es pot recompensar la seva exclusivitat
amb un preu superior.
Les estratègies de diferenciació poden ser diverses, i
innovar n’és una. Hem d’aconseguir que la innovació formi
part de la cultura d’empresa. Hem d’aprendre a replantejar-nos
tot el que fem des de zero. Som nosaltres
sols els qui hem de sortir del problema. I per fer-ho, possiblement
hi haurem de posar moltes dosis dels valors
que els nostres pares ens van ensenyar: esforç, treball i
feina ben feta. Avui jo també hi afegiria «diferenciació».
Certificats Mèdics Oficials
Núm. inscripció Gi-0015
info@centremedicjaumeprimer.net
Novetats empresarials
El Gironès
A Girona s’ha constituït la
societat Engipro Girona SL,
dedicada a la promoció immobiliària.
Obres de paleteria
i altres petits treballs de
construcció, acabat i finalització
d’obres, treballs en
fusteria d’alumini i instal·lacions
elèctriques de tot tipus:
aigua, gas, calefacció,
lampisteria, renovables i alternatives,
sistemes de comunicació.
Capital: 3.100
euros. Administradors: Joila
Girona 2010 SL. Adreça:
carrer Falgas, 3. Poligon Industrial
Mas Xirgu.
A Girona s’ha constituït la
societat Ledesma International
Trade SL, dedicada a
la intermediació en l’assessorament
jurídic i legal. Assessorament
en comerç internacional.
Intermediació,
transport i despatxos duaners.
Capital: 3.010 euros.
Administradors solidaris: Josep
Maria Ledesma Esparch
i Carlos Ledesma Esparch.
Adreça: avinguda Jaume I,
37 7 3.
L’Alt Empordà
A L’Escala s’ha constituït
la societat Yasandros Network
Services SL, dedicada
al comerç de tot tipus d’articles.
Assessorament personalitzat
a persones i empreses.
Administració fiduciària.
Assessorament i mediació
en tota classe de contractes.
Prestació de serveis de telecomunicacions.
Transport de
mercaderies a nivell nacional
i internacional, serveis
de missatgeria. Capital:
3.100 euros. Administrador:
Antonio Martín Santos.
Adreça: carrer Estepa Negra,
8.
A Figueres s’ha constituït
la societat Bati June SL, dedicada
a la construcció, instal·lacions
i manteniment.
Instal·lació elèctrica i de
fred, calor, aire condicionat.
Capital: 3.006 euros. Administradora:
Laura Bertran
Rodríguez. Adreça: carrer
DESTACADES
453.540 €
de capital social en una empresa del Pla de l’Estany. A
Banyoles s’ha constituït la societat Inversions Immanovi SL,
dedicada a la promoció immobiliària en general i prestació de
serveis de construcció, reparació i conservació de tota classe
d’edificis i construccions en general. Inversions en béns mobles
i immobles i la gestió dels seus rendiments. Capital:
453.540 euros. Administrador: Josep Porxas Riera. Adreça: carrer
Sant Mer, 13, escala B 2 4.
40.000 €
de capital social en una empresa del Gironès. A Girona s’ha
constituït la societat Cubito Lateral Girona SL, dedicada a
l’explotació d’establiments de restauració, cafeteries, pubs,
discoteques, sales de festes i espectacles en general. Participar
com a soci en altres societats amb objecte social igual,
semblant o complementari. Capital: 40.000 euros. Administrador:
Esteban de Delás Pascual. Adreça: carrer Pedret, 66.
5.400 €
de capital social en una empresa de la Selva. A Sils s’ha
constituït la societat Construccions i Reformes Nactra SL,
dedicada a la compravenda d’habitatges, naus, terrenys i tot
tipus de finques; promoció, construcció, lloguer, així com
qualsevol altra activitat relacionada amb la construcció, paleteria,
fusteria i activitat immobliària. Activitat d’instal·lacions
elèctriques. Capital: 5.400 euros. Administradora: Virginia Torres
Alcaraz. Adreça: carrer Josep Vicenç Foix, 5.Vallcanera
Park.
Jordi Verrie i faget, 28.
El Baix Empordà
A Sant Feliu de Guíxols
s’ha constituït la societat
Lomsa Net Work SL, dedicada
a la construcció, instal·lacions
i manteniment.
Comerç majorista i minorista.
Distribució comercial. Importació
i expotació. Activitats
immobiliàries. Indústries
manufactureres i tèxtils.
Turisme, hostaleria i
restauració. Prestació de
serveis. Activitats de gestió
i administració. Capital:
3.000 euros. Administradora:
Ana Dolores Sánchez
Ruiz. Adreça: avinguda saragossa,
78.
A Palafrugell s’ha constituït
la societat Trucal 2040
SL, dedicada a l’adquisició,
explotació i alienació de
béns immobles; compravenda,
promoció i urbanització
de finques rústiques i urbanes;
construcció, per compte
propi o aliè, de tota classe
d’edificacions i la seva explotació
en venda o renda.
Activitat d’adquisició, gestió
i administració d’accions. Capital:
3.750 euros. Administradora:
Maria Judez Pi.
Adreça: carrer dels Valls, 20.
La Cerdanya
A Puigcerdà s’ha constituït
la societat Telvar 2020
SL, dedicada a l’adquisició,
gestió i administració d’accions,
participacions i valors
representatius dels fons
propis de societats i entitats
residents i no residents en
territori espanyol, mitjançant
l’organització corresponent
dels mitjans materials i
personals. Capital: 3.006
ECONOMIA I EMPRESA 5
euros. Administradora: María
Judez Pi. Adreça: carrer dels
Valls, 20.
A Puigcerdà s’ha constituït
la societat Reus Arquitectura
i Construccions
SL, dedicada a la construcció,
instal·lacions i manteniment,
així com activitats immobiliàries.
Capital: 3.006
euros. Administrador: Francesc
Xavier Reus Pallarés.
Adreça: carrer Alfons I 29 1
1.
La Garrotxa
A Besalú s’ha constituït la
societat Gicolta Net Work
SL, dedicada a la construcció,
instal·lacions i manteniment.
Comerç majorista i minorista.
Distribució comercial.
Importació i exportació.
Activitats immobiliàries. Activitats
professionals. Indústries
manufactureres i tèxtils.
Turisme, hostaleria i
restauració. Prestació de
serveis. Capital: 3.000 euros.
Administradora: Mariona
López Bisbal. Adreça: carrer
Racolta, 2.
A Santa Pau s’ha constituït
la societat El Pilot Santa
Pau SL, dedicada a l’assessorament
i consultoria
d’empreses, col·laboració i
funcions de gerència, assessorament
comptable, fiscal i
mercantil. Gestió i consultoria
de recursos humans. Serveis
d’hostaleria, restauració
i turisme rural. Capital:
3.010 euros. Administrador:
Ignasi Grabolosa Roura.
Adreça: lloc Mas Pilot, 1.
La Selva
A Caldes de Malavella s’ha
constituït la societat Coffeplease
Spain SL, dedicada
al comerç i distribució de tot
tipus de productes alimentaris
i begudes. Comerç, distribució
i conservació de tot
tipus de maquinària i equipaments
d’hostaleria. Capital:
3.200 euros. Administrador:
Alexey Kavtrev. Adreça:
carrer del Bosc, 24, baixos.
Urbanització can Carbonell.
CERTIFICATS MÈDICS OFICIALS
RENOVACIÓ-OBTENCIÓ PERMÍS CONDUIR, ARMES...
(Inclosa tota la tramitació i fotografia del seu permís s/c)
Tarifa especial conducció (juvenil, majors 70 anys, família nombrosa, atur acreditatiu)
Altres certificats: seguretat privada, animals perillosos, grues, patró d’embarcació, pesca submarina, esportius, ordinaris, etc.
Gran Via Jaume I 41, BAIXOS (Edifici de Trànsit)
Telèfon 972 20 10 61 · Fax 972 22 77 51
Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 13.30
PÀRQUING GRATUÏT (EDIFICI DE LA GENERALITAT)

Diari de Girona | DISSABTE, 10 DE DESEMBRE DE 2011
L’Ajuntament de Figueres vol
impulsar productes ecològics
de l’Alt i el Baix Empordà
El
consistori es troba amb productors, entitats i consumidors per
debatre les noves línies i presentar el projecte informàtic SAVIAe
FIGUERES | DdG
L’Ajuntament de Figueres té intenció
d’impulsar i promoure els
productes ecològics de l’Alt i el Baix
Empordà. Per aquest motiu, el
passat dia 5 de desembre es va reu -
nir amb diversos productors, representants
d’entitats, institucions
públiques i consumidors per debatre
la manera tirar-ho endavant
de forma conjunta. De la trobada,
van sortir propostes com l’interès
de l’Ajuntament a crear un grup
per fer un mercat ecològic a la ciutat,
l’impuls d’un projecte per productors
locals vinculat a la conservació
del territori, l’oferiment de
comercialitzar productes ecològics
locals o la proposta de sensibilitzar
la població en temes d’ecologia
i sostenibilitat a través
d’Internet.
En el marc de la reunió també es
van presentar els Serveis Avançats
d’Informàtica Agrària Ecològica
(SAVIAe). Aquesta aplicació està
concebuda per promoure la primera
xarxa social d’agricultura
ecològica formada per consumidors,
productors i distribuïdors
EL SECTOR DE L’OLI TAMBÉ VIU LA CRISI
OPINIÓ
Miquel Blanch
RESPONSABLE DEL SECTOR
DE L’OLIVERA D’UNIÓ DE PAGESOS
D
avant la multitud de consideracions
que diàriament rebem a
través dels mitjans de comunicació
fent referència a pràcticament
tots els sectors econòmics i els problemes
pels quals passen, a vegades tenim
la sensació que les tribulacions de la pagesia
no s’expliquen suficientment, en especial
des del punt de vista socioeconòmic.
La trobada, celebrada el passat 5 de desembre.
units per practicar l’economia associativa.
És una senzilla eina
creada per l’equip de l’empresa Dinamis
que es podrà utilitzar des del
mòbil o l’ordinador.
Durant la trobada els consumidors
van posar sobre la taula necessitats
com ara la creació d’un
mercat físic, el fet que els preus siguin
assequibles i la facilitat per accedir
al producte, un bon servei,
El sector de l’olivera és un dels que està vivint
una situació difícil. Des d’Unió de Pagesos
estimem en més del 40% la pèrdua de
renda del sector des de l’any 2007 fins ara.
Aquesta pèrdua és molt més elevada que
en altres col·lectius que, ara amb raó, lamenten
situacions similars però probablement
no tan greus.
L’oli, com a activitat, es troba en una situació
de crisi que, en un principi podíem
pensar que era conjuntural i que ara, amb
l’ajut de la crisi econòmica, té moltes possibilitats
de convertir-se en estructural. Això,
sumat a la forta i perllongada sequera que
hem patit aquest any, i que ha suposat pèrdues
de producció i de rendiments grassos,
i en conseqüència d’ingressos, comportarà
que moltes explotacions es trobin amb dificultats
de cara al proper any.
VOTA I GUANYA
Tria el Cotxe de l’Any 2012
Participa i podràs
guanyar una targeta
BP ULTIMATE*
carregada amb 200 euros
de carburant cada mes
–13 tagetes per sortejar cada mes–
claredat sobre com comprar etc.
Els productors, per la seva banda,
van ressaltar diferents aspectes
com l’aprofitment de sinergies, el
fet de poder tenir uns escorxadors
comarcals ecològics, una millor
educació als consumidors i que les
eines informàtiques siguin gratuïtes
pels usuaris i estiguin finançades
per les administracions públiques.
Un val
BOSCH CAR SERVICE
per valor de 200 € per usar en
qualsevol dels més de 600 tallers
Bosch Car Service d’Espanya
–4 vals per sortejar cada mes–
*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica
SAVIAE
Un camp gelat.
El dispositiu prediu el
temps que farà i avisa
el pagès de les baixes
temperatures i de les plagues
MADRID | EFE/DdG
La Universitat Politècnica de
Madrid (UPM) ha desenvolupat un
sistema tecnològic que analitza
l'estat d'un camp de conreu, prediu
el temps que farà i avisa l'agricultor
en cas que s'hagi de produir
una gelada. El Grup de Robòtica
i Cibernètica de la UPM ha
combinat xarxes de sensors sense
fil i helicòpters autònoms de quatre
hèlixs per recol·lectar, en diferents
zones del camp conreat, variables
ambientals com la humitat,
«De manera reiterada hem fet arribar al
departament d’Agricultura les nostres
demandes i plantejaments per tal de
millorar les conseqüències de la sequera»
De manera reiterada hem fet arribar al departament
d’Agricultura les nostres demandes
i plantejaments per tal de millorar les
conseqüències, tant de la sequera com dels
factors que condueixen a la baixada de
preus que percebem pel producte. Podem
entendre la dificultat que té l’Administració
catalana per fer més portable aquest tràngol,
que és difícil i ho serà per a moltes explotacions
el proper any.
Tanmateix, des d’Unió de Pagesos oferim
criteri i consens, a més d’unes propostes
concretes, per tal que es faci arribar a qui
EL CAMP DdG
DIARI DE GIRONA
Ideen un sistema per
avisar els agricultors quan
hi ha gelades als camps
la temperatura o la llum ambient,
així com la concentració, per
exem ple, d'algun tipus de gas.
Amb aquestes dades, el sistema
pot analitzar l'estat de maduració
dels cultius, la presència de plagues
o predir les condicions climatològiques
i ambientals, ha explicat
aquesta universitat en un comunicat.
En el cas que hi hagi
risc de gelada, aquest sistema avisa
a l'agricultor de quan i on es produirà,
a través del seu mòbil o del
seu ordinador. Segons els experts,
aquestes alertes permetrien l'agricultor
minimitzar els danys que
les gelades produirien sobre els
seus cultius i localitzar els seus esforços
en les zones amb més risc.
Fins ara, aquest sistema s'ha provat
amb èxit a Belmonte de Tajo.
més ho necessiti un ajut, que el demanem
de mínimis, i si cal, financer, a més d’altres
accions que ja venim treballant amb el Departament,
com són els temes de reg, assegurances,
vigilància de la presumpta venda
a pèrdues i presumptes fraus, i una qüestió
de gran importància com és la presumpta
col·lusió tàcita (pràctiques paral·leles que
poden restringir la competitivitat fixant els
preus de manera directa o indirecta) que
sembla produir-se entre la gran distribució,
a la qual veiem com a responsable directa
de la davallada de preus.
Els productors d’oli necessitem trobar una
solució el més aviat possible per sortir endavant,
i per això, per poder enfrontar amb
urgència les dificultats del sector, demanem
al nostre Govern determinació i compromís.
ENTRA A LA PÀGINA WEB
I PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA
Els cotxes seleccionats com a candidats el mes d’octubre són:

02EL CAMP ANÀLISI
La Setmana
del 10 al 16 de desembre
FIRES
Fins al dia 22 hi ha la «Fira de Santa Llúcia» a Cerdanyola del Vallès.
Fins demà tenim la «Fira de l’Avet» a Espinelves. També, «Fira de Nadal i
del Torró Artesà» a Cardedeu .
Des d’avui i fins al 20 «Mercat Antic Nadal» a Girona.
«Fira-Mercat de Nadal i Entitats» a les Franqueses del Vallès, dies 12 i 13.
«Fira Avícola de la Raça del Prat» al Prat de Llobregat. Dies del 16 al 18.
Des d’avui i fins al 12 «Feria del orgullo rural» al Palau de Congressos i Exposicions
de Madrid. També «Feria del Jamón de Jabugo» a Jabugo (Huelva).
«Amatec» Saló de l’Agricultura, Medi ambient i Tecnologia, a Madrid. Dies 14
al 17.
«Sifel» Saló Internacional de Fruites i Hortalisses, a Agadir (Marroc). Fins al 12.
«Agri Technica» Fira Internacional de Maquinària Agrícola, a Hannover (Alemanya).
Del 15 al 19.
«Food-Tech. 6th Food Technology and food safety fair» a Istanbul (Turquia).
Del 16 al 19.
CONSELLS
Els sistemes de cobertes vegetals també estan incorporant modernes tecnologies
tant en el desenvolupament de les unitats de cultiu en fase de prevegetació
en un hivernacle com en els seus llocs definitius d'exposició. Aquests són: instal·lacions
autosuficients energèticament controlades sota connexió Wi-FI, on es
controla telemàticament tant la fertirrigació com la possibilitat de visió en continu
en temps real utilitzant càmeres web, sensors d'humitat i temperatura, etc.
Després de les dades obtingudes en assajos sobre compactació pels neumàtics,
s'observa com l'ús de neumàtics de baixa pressió produeix menys compactació
del sòl en capes superficials. Juntament a això, també es recomana adoptar un
sistema de trànsit controlat que limiti la circulació de vehicles a determinades zones
per tal de reduir la compactació pràcticament a les empremtes produïdes pel
pas de la maquinària.
En l’engreix de vaques nodrisses, per exemple en la raça Limusina, s'ha descrit
una GMD de 1.300 g/dia per a vaques de 5 a 8 anys, 960 g/dia per a vaques de 11
a 13 anys i menys de 500g/dia per a vaques de 14 a 16 anys. Aquesta dada està
directament relacionada amb l'empitjorament de l'índex de conversió dels animals
amb l'edat. El que es tradueix en un allargament del temps d'engreix i la impossibilitat
d'arribar a canals de pes elevats.
El cost de la fertilització de fons inclou el cost de l’adob i les despeses de l’aplicació.
En general, de la fertilització s’espera un retorn econòmic que es produirà si
el valor econòmic de l’increment de producció que s’ha assolit a causa de l’aplicació
d’adob és superior al cost de la fertilització aplicada.
L'aplicació variable d'entrades en la producció agrícola es pot abordar amb dos
enfocaments diferents: segons mapes i basada en sensors, dins d'una tècnica que
es coneix com MSE o agricultura de precisió.
Els plàstics antiplagues no actuen matant la plaga; el seu funcionament consisteix
a impedir l'entrada de la radiació UV que les plagues necessiten per veure
dins de l'hivernacle, sense afectar la radiació PAR que necessiten les plantes. S’aconsegueix
amb això que no localitzin el cultiu o si ho fan que no siguin capaços
d'estendre's; per a ells és com si fos de nit. Depenent de la plaga l'efecte serà més
o menys, i és més important en aquelles plagues que necessiten més quantitat de
radiació UV.
Tres diferents àrees s'han identificat dins d'un camp de cultiu, amb les seves diferents
tècniques d'aplicació necessàries. Una d’elles és l’àrea entre les plantes
dins de la filera (intra-row àrea), on resulta més difícil eliminar la mala herba, per la
seva proximitat a la planta amb el consegüent risc de danyar-la. En general, com
menys resolució espacial respecte al blanc (com més gran és la mínima zona d'actuació)
més es fa necessària una distància més gran d’operació a la planta, per tal
de reduir al mínim el dany.
Quan s'utilitza l'ombrejat de la coberta com a mètode de refrigeració s'actua
principalment sobre el nivell de radiació que incideix sobre el cultiu, però la reducció
resultant de la temperatura afecta el DPV de l'hivernacle ja que, per a una mateixa
concentració de vapor d'aigua en l'aire, el dèficit de pressió de vapor disminueix
a mesura que es redueix la seva temperatura. L'acció de l’ombrejat redueix
la radiació incident sobre el cultiu fins a valors al voltant de 300 Wm-2 i el DPV es
redueix de 3 a 2 kPa.
Un ús inadequat de l’energia en els hivernacles compromet la seva rendibilitat,
i per tant, la generació d’ocupació. Tanmateix, tot i en temps de crisi, el sector hortofrutícola,
comparat amb d’altres sectors, manté un adecuat nivell d’ocupació.
AVISOS FITOSANITARIS
TOTS ELS FRUITERS
Mosca de la fruita: Els nivells de captura
de poblacions de mosca segueixen
disminuint, però cal mantenir protegides
les plantacions pendents de
collita.
Recomanem tractar les parcel·les sense
captura massiva on es trobin més de
7 mosques per trampa i setmana, així
com les parcel·les amb captura massiva
on es detectin més de 35 mosques per
trampa i setmana.
Per baixar el nivell poblacional d’aquesta
plaga, és molt important retirar del
camp tots els fruits de rebuig immediatament
després d’acabada la collita.
Aquesta feina s’ha de fer encara que
no s’hagin detectat danys a la fruita.
Tractaments a caiguda de fulla: Per
ajudar a cicatritzar les ferides de la
base dels peciols i dificultar l’entrada
de malalties recomanem fer un tractament
amb oxiclorur de coure a l’inici de
la caiguda de fulles i repetir-lo quan
n’hagin caigut al voltant del 60%.
Per a les varietats de pomera sensibles
a xancres es recomana utilitzar «caldo
Bordelés».
Plagues i malalties que cal combatre
a l’hivern:
- Xancres i fum: aprofitant les feines
d’esporga recomanem tallar i cremar,
els brots i les branques amb símptomes.
- Zeuzera i sèssia: s’han de destruir
les erugues a l’interior de les galeries
actives.
PRESSEGUERS
Fussicocum: les parcel·les o varietats
DISSABTE, 10 DE DESEMBRE DE 2011 | Diari de Girona
UN MOTOR: LA
INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA
a Federació d'Indústries d'Alimentació i
Begudes (FIAB) ha fet públic un decàleg
amb deu mesures necessàries per consolidar
el sector de l’alimentació com un
motor per a la recuperació econòmica i l’ocupació. Espero
que algun dia d’aquest mes puguem comentar
els deu punts d’aquest decàleg.
Sense cap mena de dubte la indústria de l’alimentació
és un motor de l’economia de l'Estat, de manera
especial, de Catalunya, i molt particularment de les
comarques de Girona, ja que aporta el 7,6% del PIB i
dóna feina a més de 444.000 persones a tot el país,
sent un sector amb una aportació al PIB que se situa
per sobre d’altres com el de l’automoció, les telecomunicacions,
la moda, i només és superat pel sector del
turisme. A més, amb unes exportacions per valor de
més de 16.000 milions d’euros, és un dels pocs sectors
amb una balança comercial positiva.
No obstant això, la FIAB preveu tancar 2011 amb
un estancament de la facturació sectorial en 80.700
milions d’euros (+0,04%) i un descens del nombre
d’empleats en el sector del 3,73%, segons les estimacions
sota l’escenari «més probable» realitzades per la
seva patronal. Quant a la balança comercial, es preveu
que les exportacions compensin l’«atonia» en el mercat
intern, després de registrar un repunt del 12,5%
entre gener i agost de 2011, fins als 12.148.000 euros,
amb un saldo positiu per la compravenda exterior de
933 milions d’euros.
Els resultats de 2011 permetrien mantenir la tendència
positiva sostinguda durant els últims 20 anys.
Aquesta dada es desprèn de la tercera onada del Baròmetre
del Sector d'Alimentació i Begudes, elaborat per
FIAB amb el patrocini de la Caixa.
Els resultats positius del sector, que com hem comentat,
contribueixen a l’economia amb un 7,6% del
PIB, reforcen el seu paper com a motor estratègic al
mateix nivell, o per sobre, d’altres sectors com el de
l’automoció (6,2% ), les TIC (7%) o el sector de la
moda (3,2%). Només es veu superada pel sector turístic,
que suposa el 10,3% del PIB. De fet, un aspecte a
tenir en compte és que la gran acceptació dels aliments
i begudes espanyols fora de les nostres fronteres
podrien convertir Espanya en un líder mundial del
trinomi alimentació-gastronomia-turisme. La indústria
espanyola d’alimentació i begudes juga un paper
determinant dins de l’economia nacional i pot contribuir
a la sortida de la complicada situació actual.
Per això, és imprescindible que el Govern assumeixi
una sèrie de compromisos i promogui actuacions
que serveixin de plataforma per impulsar el creixement
del sector. En aquesta línia hi ha el decàleg de
mesures comentat que pretén poder consolidar el posicionament
com un dels motors estratègics de l’economia
espanyola, apuntava el secretari general de
FIAB.
Les exportacions segueixen cobrant cada vegada
Jesús Domingo
L’articulista posa de manifest que «la indústria alimentària» s’estancarà i destruirà
l’ocupació el 2011, segons la Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB)
L
«En una comparativa amb dades
macroeconòmiques i altres sectors importants,
es pot apreciar que mentre la balança comercial
espanyola té un dèficit del 12,5%, l’alimentació i
begudes tenen un saldo positiu de 933 milions»
més un paper rellevant per al sector i actuen com a
mecanisme per compensar l’atonia en el mercat intern.
Entre gener i agost de 2011 (últimes dades disponibles
de l'ICEX) es va registrar un creixement del
12,5% fins a arribar als 12.148.000 d’euros. En una
comparativa amb dades macroeconòmiques i altres
sectors importants, es pot apreciar que mentre la balança
comercial espanyola té un dèficit del 12,5%, l’alimentació
i begudes tenen un saldo positiu de 933 milions
d’euros.
«Encara que els països de la UE segueixen reunint
pràcticament el 80% de les exportacions, per conèixer
el veritable potencial de la indústria cal estar atents a
allò que succeeix en nous mercats on l’entrada dels
productes d’alimentació i begudes està creixent ràpidament.
És el cas dels països emergents com la Xina +
Hong Kong o el Brasil, que registren taxes del 82% i
74%, respectivament. No obstant això, hem vist com
dos importants mercats de les nostres exportacions,
EUA i Japó, han alentit la seva demanda de productes
espanyols durant els sis primers mesos de l’any», afirma
el secretari de la FIAB. Des de juliol de 2011 es registra
un modest avanç en l’índex de producció industrial
de l’alimentació, si bé es preveu un retrocés al desembre.
D’aquesta manera, sota l’escenari més probable,
l'IPI de la indústria de l’alimentació experimentaria
una caiguda del 3,26% al desembre de 2011 respecte
a la dada de desembre de 2010. Aquesta contracció
seria més intensa en l'escenari pessimista (-7,72%),
mentre que en l'escenari optimista s’observaria un increment
interanual del 1,20%.
Segons les prediccions realitzades sota l'escenari
més probable l’ocupació en el sector seguirà reduint
en termes absoluts durant el tercer i quart trimestre de
l’any (amb caigudes del 0,65% i del -1,64%, respectivament).
D’aquesta manera es produiria un descens del
3,73% en el nombre d’empleats del sector a finals d’any.
Així doncs, encara que l’evolució del mercat laboral
a Espanya s’espera que sigui desfavorable en els
pròxims trimestres, el sector de l’alimentació i begudes
presentarà un comportament relativament moderat.
No vull acabar sense recordar que la matèria primera
de la indústria alimentària procedeix del camp,
especialment de l’agricultura i la ramaderia, subsectors
que es troben en regressió i que, de seguir així les
coses, aquesta indústria que ara és motor es pot veure
obligada a importar la major part de les seves matèries
primeres. Un aspecte més que ens mostra com l’agricultura
és un sector estratègic.
afectades per fussicocum (brindilles
seques) cal que es tractin quan comencin
a caure les fulles i quan n’hagin caigut
al voltant del 70%.
FRUITER DE LLAVOR
Foc bacterià: les prospeccions fetes
durant aquest període vegetatiu ens
han permès confirmar l’absència de
símptomes de la malaltia a les comarques
de Girona.

El Camp Marcadors
AGROMETEREOLOGIA
ESTACIÓ DE CABANES
Dia Temp. (ºc) Pluja ETo Vent
02-12 12 0,0 1,07 1,4
03-12 11,7 0,0 1,14 2,1
04-12 10,9 1,1 1,1 0,3
05-12 10,8 0,0 1,17 2,4
06-12 10,5 0,0 1,01 0,3
07-12 9,4 0,0 1,01 0,2
08-12 9,3 0,0 1,03 0,1
ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍ
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
02-12 13,8 0,0 - -
03-12 11,3 0,0 - -
04-12 10,8 0,0 - -
05-12 11,4 0,0 - -
06-12 10,9 0,0 - -
07-12 9,8 0,0 - -
08-12 8,7 0,1 - -
ESTACIÓ DE ESPOLLA
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
02-12 11,5 0,2 - -
03-12 12,3 0,0 - -
04-12 11,1 0,1 - -
05-12 11,1 0,0 - -
06-12 10,3 0,0 - -
07-12 9,9 0,0 - -
08-12 9,8 0,0 - -
ESTACIÓ DE MONELLS
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
02-12 12,9 0,0 0,84 1,1
03-12 9,8 0,0 0,85 0,1
04-12 10,4 0,0 1,12 0,3
05-12 10,9 0,0 1,04 0,3
06-12 9,5 0,4 0,61 0,4
07-12 8,9 0,1 1,08 0,6
08-12 7,3 0,1 0,88 0,4
ESTACIÓ DE VENTALLÓ
Dia Temp (ºc) Pluja ETo Vent
02-12 13,2 0,0 - -
03-12 11,4 0,0 - -
04-12 10,8 0,2 - -
05-12 11,5 0,0 - -
06-12 10,6 0,0 - -
07-12 9,8 0,0 - -
08-12 8,5 0,1 - -
Temp. (ºc) : Temperatura mitjana en °C. PluJa. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vent : Velocitat escalar del vent m/s. Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient
PREUS DELS PRODUCTES AGRÍCOLES
MERCAT DE LLEIDA
PORCS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Porc selecte 1,189 1,194
Porc de Lleida 1,177 1,182
Porc gras 1,165 1,170
Garrí 35,00 34,50
OVELLES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
23,1-25 Kg 3,85 3,95
25,1-28 Kg 3,70 3,80
Pell fina del país 15,38 15,88
VAQUES PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Vaca «R» (extra) 2,46 2,46
Vaca «O» (primera) 2,10 2,10
VEDELLS PREU KG P. SETMANA
Vedella creuada
EN VIU PASSADA
231-270 kg «R» 4,01 4,01
231-270 kg «O» 3,73 3,73
271 kg «R» 3,92 3,92
271 kg «O»
Vedell creuat
3,45 3,45
331-370 kg «R» 3,91 3,82
331-370 kg «O»
Vedell frisó
3,60 3,51
300 kg «R» 3,69 3,66
300 kg «O» 3,60 3,57
CEREALS PREU P. SETMANA
TONA PASSADA
Blat pinso PE 72 208 208
Blat panificable 211 211
BRUSEL·LES | EFE/DdG
La Comissió Europea (CE) ajornarà
fins a finals del 2014 el període
per completar el sistema
d'identificació electrònica del bestiar
oví i cabrum, com demanaven
molts països i ramaders. El Comitè
de la Cadena Alimentària de la
UE -format per experts dels Vintva
donar suport el passat dimarts
una proposta de la Comissió que
pretén donar més temps als ramaders
per dur a terme l'adaptació
a la nova normativa, que obliga
a identificar individualment
els animals nascuts després del 31
de desembre de 2009.
En particular, posposa el termini
per posar en marxa el registre
obligatori a les granges del transport
del bestiar, mitjançant la identificació
de cada animal amb un
codi individual. La decisió que
l'Executiu comunitari ha d'adoptar
formalment en les pròximes
Ordi P.E. 64 204 207
Blat de moro (Urgell) 200 202
FARRATGES I FARINES PREU P. SETMANA
TONA PASSADA
Alfals fenificat 180 175
Segó blat fi 271 271
Segó blat farina 216 216
Gluten feed 188 188
FRUITA PREU KG P. SETMANA
PASSADA
Poma Golden I 70 i + 0,33 0,33
Pera Blanquilla 58i+ 0,43 0,43
MERCAT DE BELLPUIG
AVIRAM PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Pollastres groc viu 0,78 0,88
Pollastres groc canal 1,24 1,37
Gallina lleugera 0,04 0,04
Gallina semip. 2,2 kg. 0,50 0,50
Gallina semip. 2,5 kg. 0,58 0,58
Gallina pesada 0,80 0,80
CONILLS PREU KG P. SETMANA
EN VIU PASSADA
Conill jove 2,10 2,10
Conill certificat 2,13 2,13
OUS PREU P. SETMANA
DOTZENA PASSADA
XL (+a 73 gr.) 1,22 1,22
L (73 a 63 gr.) 0,88 0,85
M (63 a 53gr.) 0,80 0,77
S (53 a –) 0,64 0,61
setmanes «reduirà de manera significativa
la càrrega administrativa
sobre els cuidadors dels animals
i donarà més flexibilitat, en estendre
el període de transició per
a la posada en marxa de les normes»,
explica un comunicat.
Inicis el 2003
La identificació electrònica només
és obligatòria per als animals
nascuts a partir de l'1 de gener de
2010, mentre que per als més vells
n'hi ha prou amb una identificació
manual. La UE va decidir el 2003
imposar una identificació electrònica
d'ovelles i cabres, en reacció
a l'epidèmia de febre aftosa del
2001 i, posteriorment, va acordar
que fos obligatori per als xais o cabrits
nascuts després del 31 de
desembre de 2009.
L'objectiu d’aquesta mesura és
assegurar el seguiment individual
de cada animal durant tota la
PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA
QUALITAT POSICIÓ €/TM
CEREALS I LLEGUMS
Blat de moro (desembre) CE s/c/d 208,00
Blat de moro (gener-març) s/c/d 207,00
Blat de moro importació (desembre) s/c/o Tarr. 204,00
Blat de moro importació s/c/o Tarr. 200,00
Blat panificable mínim 11% proteïna s/c/d 211,00
Blat farratger 72 PE s/c/d 211,00
Blat farratger (desembre) 72 PE s/c/o Tarr. 203,00
Blat farratger (gener-març) 72 PE s/c/o Tarr. 195,00
Sorgo importació EUA s/c/o Tarr. 202,00
Sègol (gener-febrer) s/c/o Tarr. 202,00
Ordi 64 PE CE s/c/d 210,00
Ordi importació CE s/c/o Tarr. s/c
Mill importació groc granel s/c/d 390,00
Alpiste CE 98% granel s/c/d 690,00
Pèsol ferratger (gener-abril) s/c/o Tarr. 230,00
Pèsol ferratger CE s/c/d s/c
GARROFA
Trossejada Tarr. granel s/c/d 178,00
Farina Tarr. granel s/c/d 175,00
FARINES
Soja nacional 44 % s/c/o Bcn. 278,00
Soja importació 44 % s/c/o Tarr. 278,00
Gira-sol 28/30% Profat s/c/o Tarr. 135,00
Gira-sol 34% Prot. s/c/o Tarr. s/c
Gira-sol (desembre-gener) 34% Prot. s/c/o Tarr. 162,00
Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 190,00
Llavor de cotó s/c/o Tarr. 250,00
Farina de peix nacional 60% granel s/c/d 720,00
Farina de peix Xile Superpr. 70% s/a/v Bilbao 1.155,00
Farina d’alfals 16% granulada s/c/o zona Lleida 180,00
SEGÓ
De blat fi s/c/d 190,00
De soja estàndard s/c/o Tarr. 163,00
DIVERSOS
Polpa seca remolatxa gran Pellets s/c/o Tarr. 194,00
Polpa seca remolatxa gran (desembre) Pellets s/c/o Tarr. 194,00
Llet en pols desnatada s/c/d 2.320,00
Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 720,00
seva vida, mitjançant microxips
que poden inserir-se en cròtals a
les orelles, en l'estómac o fins i tot
ser injectats.
Aquestes tecnologies permeten,
entre altres coses, llegir en poc
temps, codis individuals de grans
ramats.
DdG
Diari de Girona
DISSABTE, 10 DE DESEMBRE DE 2011
ECONOMIA I EMPRESA
COORDINA Oriol Puig A/E economia.diaridegirona@epi.es
EL CAMP
COORDINA Francesc Benejam A/E camp.diaridegirona@epi.es
QUALITAT POSICIÓ €/TM
Sèrum de llet Spray nacional 70/12 D. blan E. s/c/d 895,00
Greix Importació 3r/5è s/c/d 790,00
Greix Nacional 3r/5è s/c/d 790,00
Mantega 1a s/c/d 870,00
Mantega 2a s/c/d 850,00
Oli de palma Cru s/c/o Bcn. 838,00
Oli de soja Cru s/c/o Bcn. 885,00
Melassa Importació s/c/o Tarr. 145,00
LLEGUMS (mínim 5 Tm)
Llenties de Salamanca Gegant s/c/d 1.500,00
Llenties de Salamanca Monstre s/c/d s/c
Llenties de La Manxa 7/9 mm. s/c/d 1.440,00
Llenties de La Manxa 6/7 mm. s/c/d 1.240,00
Llenties importació EUA Regular s/c/d 952,00
Llenties importacio EUA Pardina s/c/d 948,00
Cigró nacional lletós 48/50 s/c/d 1.630,00
Cigró nacional lletós 54/56 s/c/d s/c
Cigró nacional lletós 58/60 s/c/d s/c
Cigró importació Mèxic blanc 38/40 s/c/d 1.825,00
Cigró importació Mèxic blanc 40/42 s/c/d 1.795,00
Cigró importació Mèxic blanc 42/44 s/c/d 1.711,00
Cigró importació Mèxic blanc 44/46 s/c/d 1.670,00
Cigró importació EUA 50/52 s/c/d 1.700,00
Cigró importació EUA 58/60 s/c/d 1.500,00
Mongetes nacional Planch. Bañeza s/c/d s/c
Mongetes nacional Pinta Bañeza s/c/d s/c
Mongetes nacional Boliche Castilla s/c/d s/c
Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 1.150,00
Mongetes importació EUA G. Northern 1 s/c/d s/c
Mongetes import. Michigan Navy - Pea Bean s/c/d 1.250,00
Mongetes importació Argentina Cannelini s/c/d 1.080,00
Mongetes nacional Cannelini s/c/d s/c
FRUITS SECS
Ametlla gra (llargueta pell) 13/14 mm. s/c/d 4.000,00
Ametlla gra (llargueta pell) 12/13 mm. s/c/ d 3.800,00
Ametlla gra (Marcona) s/16 mm repelats s/c/d 6.000,00
Ametlla gra (Marcona) 14/16 mm repelats s/c/d 5.700,00
Ametlla gra (comú) s/14 mm repelats s/c/d 4.500,00
Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 5.800,00
Pinyons gra (Castella) Primera s/c/d 26.700,00
Pinyons gra (Catalunya) Primera s/c/d 26.200,00
Europa prolonga al 2014 el termini per
completar el sistema d’identificació de bestiar
El
comitè dóna suport a una proposta que pretén donar més temps als ramaders per adaptar la nova normativa
La identificació electrònica
només és obligatòria per als
animals nascuts a partir de l’1
de gener de l’any 2010
L’objectiu és assegurar el
seguiment individual de cada
animal durant tota la seva
vida, mitjançant microxips
La decisió «reduirà de manera
significativa la càrrega
administrativa sobre els
cuidadors dels animals»
Una granja d’ovelles a Girona.
ANIOL RESCLOSA