Salut - Diari de Girona

Diari de Girona
DIUMENGE, 27 DE MAIG DE 2007

2
Diumenge, 27 de maig de 2007
■ Diari de Girona

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
SALUT
ENTREVISTA
«La Facultat de Medicina és només un primer pas»
■ A pocs dies de deixar oficialment
el càrrec, Ferran
Cordon fa un petit repàs
per la seva trajectòria al
capdavant dels Serveis
Territorials de Salut a les
comarques de Girona. De
la tasca que se sent més
orgullós és del procés de
planificació sanitària
(plans directors d’oncologia,
immigració, cardiologia...)
i de recursos (més
de 460 milions d’eruos en
equipaments fins al
2012). L’assignatura pendent
–tot i que aviat veurà
la llum– és el sistema
d’informació territorial i la
implantació de la història
clínica informatitzada.
Cèlia Roca, Girona
-Com està el projecte d l'hospital
Trueta?
El passat més de novembre es
va presentar l'equip guanyador
del concurs del Nou Trueta i en
aquests moments els tècnics
estan acabant de definir la ubicació
definitiva del nou edifici
en el terreny disponible, per tal
que la construcció interfereixi
al menys possible en l’activitat
del centre actual, i tan aviat
com estigui aquest punt decidit
passarem a la fase d’encàrrec
de projecte arquitectònic.
-Com està el projecte de tenir
Facultat de Medicina a Girona?
Creu que és necessària o ens
hauríem de decantar per la de
ciències de la salut amb altres
especialitats? A títol personal,
vostè que creu que seria el més
adhient?
En aquests moments s'ha cons-
Ferran Cordon
tituït la comissió tècnica integrada
per sis professionals sanitaris
i sis representants de la
universitat de Girona per tal de
definir el projecte de pla d'estudis
i de currículum d’aquests
futurs estudis. Crec que la facultat
de ciències de salut és
necessària per tal de donar una
resposta a les noves necessitats
plantejades en el món assistencial,
acadèmic i social, però
considero que cal començar per
implantar una facultat de Medicina
i que s'ha d'anar obrint
i adaptant al nou model de facultat
de ciències de la salut.
DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS DE SALUT A LES COMARQUES DE GIRONA
FERRAN CORDON. Fa un repàs per la seva trajectòria al capdavant de la delegació de Sanitat a Girona.
Aquest nou model permetria
coordinar estudis de totes les
especialitats relacionades (Infermeria,
Fisioteràpia, Biologia,
Psicologia), amb el que suposaria
d’eficiència i de potencial
en la recerca.
- Quina és la situació de les
llistes d'espera a les comarques
de Girona? Quines són les especialitats
més afectades?
Les llistes d’espera a la Regió
Sanitària Girona es troben en
una situació per sota de la mitjana
de Catalunya, tant pel que
fa a persones en llista com en
temps de resolució. Així, es pot
afirmar que cap persona de la
Regió s’espera més del temps
garantit en cap dels 14 procediments
que ha establert el Departament.
Tot i això, hem de
fer un esforç en cataractes i
pròtesis de genoll, que és on tenim
més pacients en llista d’espera,
sense oblidar que també
l’objectiu és reduir al màxim la
llista d’espera de tots els altres
procediments quirúrgics, així
com el de les proves diagnòstiques,
i un altre punt important
que son les llistes d’espera
d’especialistes que també les
hem de millorar.
SERVEI D’INFORMACIÓ, ASSESSORAMENT
I GESTIÓ DE PLACES GERIÀTRIQUES
DdeG
3
-Faci una mica de balanç del
seu pas pel Departament. De
què se sent més orgullós?
El meu balanç com a director
dels Serveis Territorials de Salut
i gerent de la Regió Sanitària
és enormement positiu des
del punt de vista personal. En
primer lloc, he pogut treballar
en allò que ha suposat la meva
formació i vocació, la medicina,
des d’un lloc de responsabilitat
territorial, coneixent de
prop els professionals, dels
quals he de remarcar que tenen
un nivell molt alt, tant tècnicament
com humana. De la
tasca que n’estic més orgullós,
i que hem tirat endavant amb
l’equip tècnic dels Serveis Territorials
i la Regió Sanitària, ha
estat tot el procés de planificació
sanitària (plans directors
d’oncologia, immigració, cardiologia,
etc,) i de recursos
(més de 460 milions d’euros en
inversió en equipaments fins al
2012 previstos), que crec que
servirà de base per als propers
anys i que fins a aquesta legislatura
no s’havia emprès de forma
global i ambiciosa. També
voldria destacar l’impuls de l’atenció
en salut mental, que fins
fa poc era la veritable ventafocs
del sistema sanitari. Vull per
tant agrair tota la col·laboració
que tingut de tot el personal
dels serveis territorial i de les
entitats sanitàries.
-Quina és l'assignatura pendent?
El que m’agradaria haver aconseguit
i no s’ha acabat de materialitzar,
tot i que crec que ho
deixo ben orientat per fer-ho a
mitjà termini, és el sistema
d’informació territorial i la implantació
de la història clínica
informatitzada, eina bàsica per
avançar en l’atenció global a les
persones, i el desplegament
territorial de l’Agència de Protecció
de Salut, tot i que estic
segur que es farà realitat en les
properes setmanes.
Servei gratuït de gestió de places geriàtriques a les comarques gironines i Alt Maresme
Informació de centres geriàtrics
✓ Per comarques
✓ Disponibilitat de places
✓ Preus
✓ Serveis que ofereixen
✓ Instal·lacions i equipament
Assessorament personalitzat per escollir residència
Possibilitat de visita al centre escollit o de reserva de plaça
PER A MÉS INFORMACIÓ: SERSA 972.21.43.43
C/ Valladolid, 10 coordinacio@sersa-online.com
17005 Girona
Amb la garantia de
Entitat d’Iniciativa social E-00083
Des de 1987
estem amb la nostra gent gran
SERVEI GRATUÏT SERVEI GRATUÏT SERVEI GRATUÏT SERVEI GRATUÏT SERVEI GRATUÏT SERVEI GRATUÏT SERVEI GRATUÏT SERVEI GRATUÏT

4
SALUT
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
El 28% dels metges diu que no ha comès cap
error magrat que el 61% ha rebut reclamacions
Les dades es desprenen de l’enquesta feta el 2006 per la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària
E.Press/DdeG, Madrid
Un 28% dels metges no admet
cap error clínic important en el
seu exercici professional malgrat
que fins al 61% reconeix haver
rebut alguna reclamació, la majoria
orals, en l'últim any, segons
una enquesta realitzada el 2006
per la Societat Espanyola de Medicina
de Família i Comunitària
(semFYC) a un total de 238 metges
que treballen en àrees de salut
de Catalunya i les dades del
qual es van analitzar en el XVIII
Congrés Nacional d'Entrevista
Clínica i Comunicació Assistencial,
que es va celebrar a Zafra a
finals del mes passat.
Segons l'estudi, el percentatge
de facultatius que asseguren
no haver comès mai cap error
ha crescut considerablement en
els últims 10 anys, quan es va fer
un estudi a Espanya per conèixer
els errors clínics que cometen els
metges i la manera que els perceben
i només un 18% va dir no
haver-se equivocat mai.
Per al doctor Francesc Borrell-
Carrió, del Grup de Comunicació
de la semFYC, que va
analitzar en el congrés les estratègies
per prevenir els errors
clínics, «un 28% és una xifra que
demostra una falta de visió realista
o el que és més probable,
una por a reconèixer l'error que
té el seu origen en una cultura de
la culpa».
Fàrmacs i retards
Els facultatius només admeten
cometre una mitjana de 10,6
esdeveniments adversos a l'any.
L'efecte advers fa referència a
qualsevol esdeveniment que a
més inclogui una reacció a un
producte que el professional no
tingui perquè saber.
El 37% dels problemes era per
efectes secundaris dels fàrmacs
i un 33% pel retard en el
diagnòstic davant la sospita d'u-
Un grup de persones esperen que les visiti el seu metge en un CAP.
na malaltia greu.
Així mateix, l'informe destaca
que el 61% d'aquests metges ha
rebut alguna reclamació, la majoria
de tipus oral, durant l'últim
any. Només un 4% va declarar tenir
una causa judicial oberta. Segons
el doctor Borrell, aquest tipus
de reclamacions no sempre
respon a un error clínic. En ocasions
es tracta d'una comunicació
dolenta o per esperes a la consulta.
Davant un problema d'aquest
tipus, la reacció més freqüent
(80%) del professional va ser
contactar amb el pacient i comentar
el cas amb l'equip (41%),
amb amics (33%) i amb la prò-
Personal d’un centre sanitari atent els pacients.
DdeG
DdeG
pia família (20%). Els autors de
l'estudi van comprovar que la reacció
ansiós-obsessiva era més
freqüent que la depressiva (28%
enfront del 8%). «Vam veure que
un terç declarava pensar en això
de manera obsessiva i que fins a
un 7% fins i tot es plantejava deixar
la professió», va comentar el
doctor Borrell.
Sobre totes aquestes dades
van reflexionar el passat abril
prop de 300 metges de capçalera
de tot Espanya. Aquests es van
reunir a Zafra per analitzar fórmules
que millorin la comunicació
assistencial. Aquests facultatius
al·leguen que la falta de
temps és una de les causes que
amb freqüència pot explicar l'equivocació.
Els problemes de comunicació
entre metge i pacient
també són un aspecte clau.
Metges de capçalera
Per al doctor Luis Aguilera,
president de semFYC, societat
científica que representa a més
de 19.500 metges d'atenció
primària i que ha creat recentment
un grup de treball específic
sobre Seguretat del Pacient,
«la seguretat clínica del pacient
ha de ser una prioritat per als
metges de capçalera».
«Per garantir tot el possible
l'esmentada seguretat és imprescindible
identificar estratègies
que tinguin molt en compte
les habilitats de comunicació del
metge en la seva relació amb el
pacient», va delimitar.
Enfront de la cultura de la culpa,
el doctor Aguilera defensa la
«cultura de l'error, aquella que
admet que l'error és humà i que
cal posar mitjans perquè això no
torni a succeir, per prevenir».
«Cal evitar la idea que el metge
no té dret a equivocar-se mai i
que si ho fa fins i tot ha d’abandonar
la professió mèdica», va
asseverar.
CLÍNICA SALUS INFIRMORUM
ESPECIALITATS QUIRÚRGIQUES I MÈDIQUES
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA: mitjana estada, llarga estada i hospital de dia.
ANÀLISIS CLÍNIQUES - RADIODIAGNÒSTIC
SERVEIS DE RECUPERACIÓ FUNCIONAL I LOGOPÈDIA
Centre concertat amb CatSalut
Assistència a: mútues, particulars, accidents de treball i trànsit.
SERVEI D’URGÈNCIES: LES 24 HORES DEL DIA
Institut de Religioses de
SANT JOSEP DE GIRONA
Pg. Mn. Lluís Constans, 130 • 17820 BANYOLES • Tel. 972 57 02 08 • Fax 972 57 32 02 • administracio@clinicasalus.org

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
5

6
SALUT
Cèlia Roca, Girona
Segons aquest informe, que es va
realitzar amb la col·laboració de
l'Institut Nacional d'Estadística
(INE), el 44,4% dels homes i el
30,3% de les dones de 18 i més
anys tenen sobrepès. Un 15,5%
dels homes i un 15% de les dones
té problemes d'obesitat.
Els dos trastorns són més freqüents
en les persones de major
edat. No obstant això, també són
presents en els joves, ja que el
18,5% de la població amb edats
compreses entre els dos i els 17
anys té sobrepès i el 9,1% obesitat.
L'estudi assenyala també que
gairebé un de cada tres espanyols
majors de 16 anys d'edat (30%) es
declara fumador. D'ells, un 27%
fuma diàriament i només un 2,9%
de manera ocasional, mentre que
un 21,1% diu ser exfumador. Per
sexe, el 32,2% dels homes i el
22,1% de les dones es reconeixen
addictes al tabac.
Alcohol
A més, la majoria dels enquestats
(70,6%) afirma haver consumit
begudes alcohòliques en els 12
mesos anteriors. El 82,3% dels homes
i el 59,3% de les dones de 16
i més anys han pres begudes amb
alcohol en els 12 mesos anteriors.
Aquest percentatge és més gran en
les persones de menor edat, especialment
en les dones. Malgrat els
hàbits poc saludables i el sobrepès,
un 68,8% de la població espanyola
considera que el seu estat de salut
és «bo o molt bo». Els homes
presenten un estat de salut sub-
jectiu millor que les dones. De fet,
el 74,1% dels homes declara tenir
un estat de salut bo o molt bo enfront
del 63,6% de les dones.
La percepció d'un bon estat de
salut és menor en les persones
grans. Així, mentre que un 88,8%
dels menors de 16 anys i un 87,9%
de les persones de 16 a 24 anys
declaren que el seu estat de salut
és bo o molt bo, únicament un
36,8% de les persones grans de
64 anys valora el seu estat de salut
com positiu. Malgrat aquesta
percepció, de la població adulta
(de 16 i més anys) fins a un 21,4%
afirma que ha estat diagnosticada
d'artrosi, artritis o reumatisme; un
20,7%, d'hipertensió arterial; un
16,1%, d'hipercolesterolèmia; un
14,7%, de depressió, ansietat o altres
trastorns mentals i un 12,4%
d'al·lèrgia crònica. Aquestes
molèsties són més freqüents en la
dona que en l’home.
Pel que fa a la població infantil
(menor de 16 anys), l'11,9% ha
estat diagnosticat d'al·lèrgia crònica
i el 7,0% d'asma. Els dos problemes
són més freqüents en els
nens que en les nenes. A més,
l'11,1% dels enquestats declara
haver tingut algun accident. El
12,0% dels homes i el 10,2% de
les dones van patir algun accident
en els 12 mesos anteriors a l'enquesta.
El 22,3% de la població afirma
que té dificultats per realitzar les
activitats de la vida diària a causa
d'un problema de salut, concretament
el 18,6% dels homes i el
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
Més de la meitat d’adults i el 25% dels
nens espanyols tenen sobrepès o obesitat
El 61% dels ciutadans considera que el seu estat de salut és «bo» o «molt bo» segons una enquesta de l’INE
Més de la meitat
dels adults espanyols
(52,7%) i un de
cada quatre nens
(27,6%) pateix un
problema de sobrepès
o obesitat, segons
l'avanç provisional
dels resultats de
l'Enquesta Nacional
de Salut 2006 que
ha fet pública el Ministeri
de Sanitat i
Consum.
Un home amb un evident problema d’obesitat.
fisioteràpia-fisioestètica
David Sala Gamito
diplomat per la Universitat de Vic
especialista en fisioteràpia esportiva per la UIC
especialista en fisioestètica per la UdG
CENTRE DE IOGA
I TÈCNIQUES ALTERNATIVES
Una forma diferent de tractar el cos...
Mètode teràpia auditiva TOMATIS
CLASSES D’IOGA I RELAXAMENT
Formació de professors
PER A INFORMACIÓ:
La Salle, 35 baixos – Tel. 972 21 53 28
Des de fa més de 25 anys a Girona
25,9% de les dones. Aquestes dificultats
són més freqüents en la
població de major edat. Així, el
42,7% de les persones de 65 i més
anys –el 34,0% dels homes i el
48,9% de les dones– presenta alguna
limitació per a les activitats
de la vida diària.
Hàbits
Pel que fa als hàbits de vida, el
59,6% de la població adulta realitza
exercici físic en el seu temps
lliure, un 63,1% dels homes i el
56,3% de les dones de 16 i més
anys. En els homes, aquest hàbit
és més freqüent entre els 16 i 24
anys i en les dones, entre els 45 i
64 anys.
Quant als seus hàbits d'alimentació,
el 2,9% de la població
d'un i més anys no sol esmorzar.
Només un 13,2% de la població
d'un i més anys realitza un esmorzar
complet.
L'esmorzar més estès en la població
es compon de lactis o un altre
líquid més hidrats de carboni,
opció del 49,4% de la població,
47,1% dels homes i 51,7% de les
dones. El 14% de la població presa
un esmorzar únicament a base
de líquids i el 2,8% acompanya el
líquid amb suc o fruita però no consumeix
hidrats de carboni.
Un 2,9% no esmorza res, un
hàbit més freqüent entre els 16 i
24 anys, grup d'edat en el qual arriba
el 7,8%. El 10,7% de tota la
població –el 8,8% dels homes i el
12,5% de les dones– segueix algun
tipus de dieta o règim especial.
✓ Especialista en fisioteràpia esportiva.
✓ Especialista en fisioteràpia estètica.
✓ Rehabilitació personal i massatges terapèutics.
✓ Tot tipus de tractaments.
Informa-te’n!
C/ Migdia, 11 1r 2a - 17002 GIRONA - Tel. 972 20 41 36 - 667 59 09 93
www.iespana.es/phebos
GABINET D’ANDROLOGIA
Dr. Joaquim Sarquella i Geli
Col. núm. 3.054
C/ Creu, 42, 1r 2a
17002 Girona
Tel. 972 20 29 65
Tel. 649 19 88 16
Fax 972 20 29 65
E-mail:jsarquella@comg.es

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
SALUT
OPINIÓ DR. FRANCISCO JAVIER Torres Polo*
Solucions protèsiques per a les absències de peces dentals
Existeixen diferents casos de
edentulisme o falta de dents,
1- Edentulisme parcial, és a
dir, que falti una dent o diverses
dents, correlatives o en diferents
llocs i 2- Edentulisme total, en el
qual totes les peces dentals estan
absents.
Per a tots aquests casos existeixen
diferents solucions.
1- Edentulisme parcial.Quan
falta una o diverses peces consecutives
existeixen dues solucions.
Una és col·locar un pont, és a dir
retallar la peça anterior i posterior
a la que falta i cimentar una estructura
fixa amb tres o més peces
unides, unes recobriran les dents
tallades i les centrals supliran les
peces absents.
La segona solució és la col·locació
d’implants. Quan ens decantem
per una i quan per una altra.
Recordem que cada vegada
que retallem una peça dental li estem
treient en la seva totalitat la
capa exterior de la corona, que és
l'esmalt. L'esmalt és la capa més
protectora que té la dent i per això
en tallar-lo la dent queda més vulnerable,
encara que la col·locació
posterior del propi pont li donarà
una altra vegada protecció. Així
doncs, una possible indicació del
pont és quan les peces anterior i
posterior ja tinguin un tractament
anterior pel qual requereixin una
Col.locació d’implants per donar subjecció a una pròtesi completa.
funda, per exemple que estiguin
endodonciades, «matat el nervi»,
com vam comentar en l'article anterior,
així que el tallat no suposa
cap perjudici.
Una altra opció és quan no hi
hagi os per col·locar un implant o
les condicions de salut del pacient
ho desaconsellin. Per a les altres l'
implant és el tractament d'elecció,
ja que no s'han de retallar peces.
Quan l’edentulisme és parcial amb
diferents peces no consecutives es
poden col·locar: 1- diferents ponts,
2- una pròtesi parcial removible, no
fixa,coneguda com a esquelètic,
que és una estructura de resina
amb una ànima metàl·lica que amb
ganxos s'encaixa en les altres
dents i la resina sobre la qual van
les dents es recolza en la pròpia geniva.
Aquesta opció és l’escollida
quan no es poden col·locar ni ponts
perquè les peces restants no ho
permeten, ni implants perquè no
existeix os suficient, 3- implants,
com en el cas anterior, és el tractament
d'elecció si l'os ho permet.
2-Edentulisme total.
Quan l'absència de peces dentàries
és total, es poden col·locar: 1-
Pròtesi completa. Es tracta d'una
pròtesi no fixa de resina que es recolza
en la geniva i en la geniva i el
paladar si és superior que per l'efecte
de ventosa li donarà més o
menys subjecció, 2- Implants. La
col·locació d'implants és de nou el
tractament d´elecció, i segons el
nombre que sigui, ens donaran diferents
possibilitats protèsiques i
fins i tot ens permeten la col·locació
d'una pròtesi fixa, i en la totalitat
dels casos la subjecció és molt
superior a la d'una pròtesi completa
sense ells. La col·locació
d´implants és doncs una important
ajuda en tots els casos. Com podríem
definir un implant? Un implant
és una estructura cilíndrica
semblant a un «cargol», amb una
superfície de titani pur i amb una
obertura en la part superior en la
qual es pot cargolar una funda o
una estructura de subjecció per fixar
una pròtesi. L'implant mitjançant
una intervenció quirúrgi-
INSTITUT CATALÀ D’ESPECIALITATS ODONTOLÒGIQUES
Especialistes en: Servei de radiologia avançada:
- Ortodòncia - Ortopantomografia
- Implantologia - Teleradiografia latearal de crani
- Endodòncia
- Estètica Dental
- Pròtesis
- Operatòria
Dr. Fco. Javier Torres Polo nº col. 3672
Director Clínic
Màster en endodòncia operatòria i estètica dental (Universitat de Barcelona)
Màster en l’estudi i rehabilitació de la oclusió (Universitat de Les Heures)
Dra. Sandra Baquero Jiménez nº col. 4074
Màster en ortodòncia (Universitat de Barcelona)
7
ca es col·loca a l'interior de l'os i
aquest creix al voltant de la seva superfície
atrapant-lo quan la unió de
l'os amb l'implant és absoluta, és a
dir, no hi ha cap teixit que s'interposi
entre os i el mateix implant es
produeix l’osteointegració, en
aquest cas l'implant quedarà ancorat
en l'os per sempre si les condicions
protèsiques i del mateix os
són favorables i les atencions del
pacient són les correctes l´implant
romandrà a l’os tota la vida.
*Màster en Endodòncia, Operatòria
i Estètica Dental (Universitat
de Barcelona); Màster
en Estudi i Rehabilitació Oclusal
(Univer. Les Heures, UB)
C/ Girona, 5-7 // Tel. 972 34 60 97 // 17310 LLORET DE MAR

8
SALUT
EFE/DdeG, Madrid
Aquest any el lema escollit va
ser «Tu pots controlar la teva
asma», i els experts van posar l'accent
en «la relació asma i dona»,
perquè la seva incidència és més
gran a causa de canvis hormonals,
abandonament del tractament
–per exemple en l'embaràs– i la
major disposició entre les dones
obeses.
Segons va ressaltar, Picado
«quan no es controla correctament
aquesta malaltia crònica ocasiona
severes limitacions a qui la pa-
teix i provoca una significativa pèrdua
de productivitat i jornades escolars,
al temps que representa un
alt despesa en el pressupost de sa-
lut dels diferents estats». Entre el
5 i el 8% de la població adulta espanyola
i entre el 8 i el 12% dels
nens pateixen asma. Fins a l'edat
de 12 a 13 anys la prevalença de
l'asma és més gran en els nens que
en les nenes, encara que a l'arribar
a l'adolescència l'asma inci-
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
La prevalença de l’asma és superior en
un 20% entre les dones que en els homes
Un estudi conclou que hi ha més casos d’asma infantil en les zones costaneres que en l’interior de l’Estat espanyol
La prevalença de
l'asma és superior en
un 20% entre les dones
que en els homes
i és precisament
entre el sexe femení
on la malaltia afecta
de manera «més
greu», segons el
consultor sènior de
Pneumologia de
l'Hospital Clínic de
Barcelona, César Picado,
durant la presentació
del Dia
Mundial de l'Asma,
que es va commemorar
el passat 1 de
maig.
Una dona utilitza un inhalador.
DdeG
Més casos
a la costa
Agències/DdeG, Madrid
L'asma infantil, que afecta el
10% dels nens en el món, a l’Estat
espanyol és més freqüent en
zones costaneres com Bilbao,
Barcelona, Cartagena o Cadis,
que en altres d'interior com Pamplona
o Valladolid. Així ho va assenyalar
l'experta de la Clínica
Universitària de Navarra (CUN)
Margarita Fernández, qui malgrat
que Espanya se situa per sota de
la mitjana europea en incidència
d'asma infantil, va advertir que
«encara es tracta d'una patologia
que està infradiagnosticada».
Fernández va assenyalar que la
presència de l'asma infantil a
l’Estat oscil·la entre un 5,5%, en
els llocs on hi ha menor prevalença,
i un 14,6%, a les zones on
és més alta. Fernández atribueix
l’increment generalitzat de les
malalties al·lèrgiques a tot el món
a les «condicions ambientals i la
millora en les condicions de vida,
entre les quals s'estudia la hipòtesi
de la influència de l'augment
de la higiene».
METGES • INFERMERES
deix per igual a nois i noies, per a
partir dels 20 anys afectar en major
mesura a les dones.
Aquests canvis en la prevalença
per sexes de l'asma no es deuen
que en els nois s'estabilitzi o desaparegui
la seva asma amb l'edat,
sinó que l'inici de l'asma quan
apareix després de la pubertat, és
més freqüent en el sexe femení,
que a més, presenta formes més
greus i pitjor funció pulmonar segons
els estudis epidemiològics
realitzats a Itàlia i els països del
nord d'Europa, segons els especialistes.
L'asma no només és més freqüent
en dones majors de 18 anys
sinó que a més s'expressa amb
major severitat en elles. Els estudis
demostren que, en general, les
asmàtiques tenen més símptomes,
precisen més medicació i tenen
menor qualitat de vida que els
asmàtics. Així, les asmàtiques
d'entre 20 i 50 anys acudeixen
tres vegades més als serveis
d'urgències que els homes, i requereixin
un major nombre d'ingressos.
Així mateix, existeixen evidències
científiques de l'efecte de les
hormones femenines, de tal manera
que les fluctuacions hormonals
durant el cicle menstrual
afecten entre el 20 i 40% de les
asmàtiques en els dies premenstruals
i menstruals, provocant
molèsties respiratòries i una major
severitat dels símptomes, de la
mateixa manera que passa en la
menopausa.
CAMBRERS • PERRUQUERES • MECÀNICS I INDÚSTRIA HOTELERA
BATES I DAVANTALS PER A ESCOLES
TOTA MENA DE ROBA LABORAL
Galeries Claret-agulló - C/ Ferran Agulló, 10 - 17001 GIRONA - ☎ 972 21 77 19 - Fax 972 22 65 72
CLÍNICA DENTAL
Dr. OSVALDO RAGUSA
COEC Núm: 1930
DOCTOR EN ODONTOLOGIA,
ENDODÒNCIA,
ORTODÒNCIA i PRÒTESIS
Plaça Concòrdia, àtic 1a (davant de l'Ajuntament) - 17251 CALONGE - Tel. 972 65 22 73
Horari de dilluns a dissabte, 10 a 13 h / 16 a 20 h.
Plaça Major, 4 - 17142 VERGES - Tel. 972 78 04 37
Hores convingudes
Una
autèntica
experiència
auditiva
La perfecció
en la
imatge del so
L’art de
dominar
la claredat
Navegador
de so
sense
molèsties
Una extensa
varietat de
possibilitats
CENTRE AUDITIU
ESPECIALITZAT
Jaume I, 69 • Tel. 972 20 06 64 - 17001 GIRONA
Vilafant, 8 baixos • Tel. 972 50 93 51 - 17600 FIGUERES

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
JUNTA DE GIRONA
Ronda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a
Telèfon 972 21 05 72 - Fax 972 22 11 72
e-mail: coecgirona@retemail.es
17002 GIRONA
Aquesta Junta de Girona posa en coneixement del públic en general que les persones
de la llista següent són les úniques capacitades per a la pràctica d'intervencions odontològiques,
i la seva col·legiació constitueix per a l'usuari i consumidor l'única garantia
fiable de la qualitat del servei i de la seva prestació en les degudes condicions higienicosanitàries,
tan necessàries en moments en què el risc de transmissió de malalties
infectocontagioses és elevat.
Llistat de col·legiats del Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs
de Catalunya que exerceixen a les comarques gironines
Abad Sánchez, Daniel
Agustí Roca, Berta
Aiguaviva Pinsach, Anna
Al-attari, Maher Abed
Alabau Janer, Maria del Mar
Alaniz, Ricardo A.
Alba Díaz, Félix A.
Alcalde-Moraño Dalmau, Antoni
Alcántara Aracil, Santiago
Alcoba Escobar, Hugo Nelson
Alcocer Porras, Ismael
Alegre Cebrián, Manuel
Ali Hussein, Akram
Aliste Salís, Josep Manel
Álvarez Mogollón, M. Reyes
Álvarez Regincós, Francesc
Álvarez Sánchez, M. Teresa
Amici Guardia, Liliana E.
Amphoux, Thierry Jean F.
Àngel Arias, M. Belén
Arcos Palomino, Ignacio
Arias Gil, Eugeni
Ariosa Piuzzi, German Luís
Armengol Rofes, Josep M.
Arnau Güell, Glòria
Arriaga Osorio, Mónica Angélica
Artés Reig, Raquel
Asensio Bueno Manuel
Astigarraga Albiac, Leia
Ayuso Montero, Raül
Bacquelaine Carreras, Francesc
Baena Janini, Antonio
Balbín Valentí, Jesús
Balcells Prat, Josep
Ballester Sala, Marta
Banchilleria Balaguer, Emili
Banchilleria Masó, Mònica
Barbelin, Philippe
Bardalet Casals, Enric
Bardalet Casals, Narcís
Bardalet Viñals, Anna M.
Barea Illana, José Luis
Barroso Bosch, Enric
Barroso Planella, Albert
Bartrina Alabau, Xavier
Batchvarova, Iliana Vladimirova
Begudan Pineda, David
Beltran Cruells, Genina
Benezet, Guy
Bernardo Vilamitjana, Natàlia
Berta Cabrelles, David
Bertrana Malet, Jordi
Bisio Milano, Héctor E.
Blactot, Patrick
Blasco López, José
Blasco Villegas, José Luis
Blazquez Diaz, Fernando
Blum, Rene Natan
Bohm, Carlos
Boix Sans, Tomàs
Borgarello Allasia, Susana B.
Bosch Capdevila, Sílvia
Bottino Marchisio, Osvaldo
Boudou, Alain
Boyer, Philippe
Brau Maire, Isabel
Braun, Stefan Olivier
Breetvelt Delgado, Jeannette
Brugué Puente, Lia
Bruscantini, Carlos N.
Busquet Vila, Josep
Cabestré Marco, M. Ángeles
Cabratosa Termes, Josep
Cabruja Casanovas, Àngel
Cacciacana, Sergio Hugo
Calle Montes, José Ignacio
Campistol Plana, Pere
Canela Alfaro, Elena
Capdevila Gibert, Kapde
Capria Laudani, Irene
Carbonera Nin, M. Carmen
Carbonera Nin, Joan Josep
Caro García, Antonio J.
Caro Perearnau, Elionor
Carrasco De la Mano, Sílvia
Carreras Fígols, Santiago
Carulla Argila, Montserrat
Casale, Eduardo
Casale, Federico
Casanovas Felix, Marta
Casaponsa Parerols, Jaume
Casas García, M. Pilar
Casas Muns, Rosa
Casellas Obiols, Ma Assumpció
Castejon, Sebastien Miguel
Castella Campaña, José A.
Cejudo Martín, Ricardo Andrés
Cepeda Valdez, Fernando L.
Cervera Echeverria, Santiago
Chávez Núñez, Julio Alberto
Chekroun, Laurent
Chiappe Caldas, Jorge Néstor
Clemente Sala, José M.
Climent Vallejo, Concepció
Coma Roma, Maria
Comas Ventura, Albert
Compte Codina, Josep
Concellón Rodríguez, Juan A.
Corominas Delgado, Cristina
Correa, Heraldo O.
Correa Reyes, Estela Miriam
Corretger Canós, F. Xavier
Cortada Colomer, Tomàs
Cortada Jiménez, Blai
Cortada Llach, Núria
Cortés Bayod Cristina
Costa de la Higuera, Claudia
Cotten, Philippe
Cristau Soler, Emma
Croce, Jean-Jacques
Dalgamonni, M. Issa
Dalmau Amorós, Benet
Darnaculleta Caballer, Jordi
Darnés Cirera, Antonio
Daunis Bayes, Jorge
De Arquer Blanc, Joaquin
De Arquer Illa, Marta
De Ribot Martínez, Daniel
De Ribot Martínez, Eduard
De Weyer, Marc
Deckert, Dominique
Del Riego Cobos, Cristina
Depoorter Van Winckel, Zeger Jan
Deulofeu Piquet, Joan
Díaz Rendon, Juan Carlos
Díaz-Granados Torregrosa, Humberto
Domingo Campano, Juan
Domínguez Aramendi, Julio Cesar
Dorca Garcia, Elena
Dou Ferran, Neus
Dou Ferran, Pere
Dou Juncà, Joan
Dubie, Cristophe
Echevarne Lostado, Rafael
Egli, Jean Paul
Eller Philippe
Escabias Santamarta, Lídia
Espejo Roca, Jaume
Esquiaga García, Hugo A.
Esquiaga García, Jorge A.
Estany Castella, Jorgina
Esteban, Agustín F.
Falcó Rodrigo, Guillermo
Farré Rodríguez, Jordi
Feliu Vallejo, Carlos Manuel
Fernández Álvarez, Miguel Á.
Fernández Fernández, Fernando
Fernández Gil, Raula
Fernández Gil, Rubén A.
Fernández Pujol, Mercedes
Ferré Cartón, Ma Cruz
Figueras Cabanes, Marta
Figueras Soler, Sandra
Figueras Vall-llosera, Cristina
Fina Rodeja, M. Mercedes
Font Costa, Imma
Fonts Clemente, Ricard
Fonts Contel, Jordi
Fosse, Alain
Fradera Barbé, Sara
Frías Cortez, María Alicia
Gade, Steffen
Gallifa Limós, Elisabet
Galve López, M. Teresa
García Juan, Pedro D.
García Porras, Núria
García Reixach, Núria
García Robledo, Sonia
Gaset Borràs, Enric
Gaspar Caró, Frederic
Gayà Sansó, Margarida
Gea Guiral, Luis
Gelada Grabuleda, Carme
German Germosen, José Ediberto
Girard, Annie
Gironella Masgrau, Núria
Gómez Montes, Belén
González Castro, Rosa L.
González Chantiri, José L.
González Hernández, Amèlia
González Lagunas, Javier
González Prada, Elisabeth
González Sancho, Alfredo
González Tascón, Carlos Eduardo
Gornes Gómez, Eva
Guembe Itoiz, Carlos
Gual de Diego, Jorge Luis
Guinot Jimeno, Francisco Antonio
Guinot Sirvent, Agustí
Guinovart Coma, Oriol
Haj Younes Ortega, Nadia
Haroune, Richard
Hary, Jean-Didier
Hereu Grau, Tomàs
Hernández Herrero, Xavier
Hernández Sánchez, Pere
Hilgert, Janine
Holguin Díaz, Martha Ligia
Hontangas Canela, Joan
Hospital Ribas, Anna
Hospitalier, Eric
Hostailler, Sylvie
Ibáñez de Yorda, Míriam Mónica
Illa Picart, Gemma
Iraculis Soteres, Xavier
Isern Roca, Jesús
Jacoby Masferrer, Françoise
Jové Jové, Ramon
Kalaydjian, Elizabet
Kamiya, Mirta
Kee Cho, Jong Gan
Kelhoffer De Giordano, Liliana B.
Lacaci Domínguez, Mònica
Lacasa Samitier, Amparo
Lassale Drago, Dominique
Lassale, Louis C.
Lavallee, Philippe
Leal Sayrol, Jordi
Lemoine, Jean-Marie
Linares Sánchez, Xavier
López de Calatayud, Manuel
López Sala, Mar
López Serra, Anna
Lorenzo Pla Giribert, Montserrat
Lozano García, Sònia
Lozano Luaces, José Antonio
Luengo Torrent, Jesús
Llagostera Barreno, Francesc
Llistosella Vindel, Ramon
Llop Roig, David
Llopart Piñol, Laura
Llorens Colls, Joan
Llorian Gallego, Rodrigo
Llos Bombardo Francesca
Lloveras Dilmé, Roger
Maceo González, Luis Eduardo
Mangas Sopeña, Pedro Antonio
Martínez Caparrós, M. Elena
Martínez Duran, Josep Oriol
Martínez Samper, Frederic
Masdevall Galter, Judit
Masdevall Lobo, Eduard
Masià Figueras, Jordi
Matamala Joan, Anna
Mató Trill, Martí
Mayor López, Nancy
Medina García, Luz Ángela
Medina Gómez, Óscar
Menardia Pejuan, Ventura
Méndez Alavedra, Narcís
Méndez Salip, Jordi
Méndez Salip, Mònica
Mendieta Fiter, Ignasi
Meuley, Michel Bernard
Migoya Sengenberger, Gustavo F.
Nguyen, Minh-Tri
Ministral Masgrau, Agnès
Molina Agüero, Cecilia
Molina García, Joaquín
Mora Rendon, Rodrigo
Moral Martínez, Sonia
Morell Olivé, Montserrat
Münstermann, Klaus
Nadal Faig, Josep L.
Nalino-Baile, Thomas
Noguera Massa, Antoni
Nordi, Elbio Norberto
Obradors Cherta, Gerard
Obradors Giró, Domingo
Oliu Rovira, Jordi
Oliva Arbat, Roser
Olivé Marquès, Cèsar
Olivé Moncho, Carlos J.
Oliver Bofill, Imma
Oliveres, Georges Damien
Oltra Arimon, David
Orri Perich, Jordi
Ortiz Fernando, Romulo E.
Otaolaurruchi Fernández, José
Otero, Carlos A.
Paeckel Pascual, Christian
Paez Ceña, Florencio
Palacios Fraile, Marta
Palol Martínez, Carolina
Parahy Cuvellier, Eric
Paris, Denis
Pedro Galobart, Ana María
Pelegrina Gómez, Susana
Penegre, Gerard
Perazzo Iguri, Susana
Peña Carvajal, Mauricio
Perea Martínez, Sonia
Perea Rodríguez, Ignacio
Perejoan Rouch, Jordi
Pérez Guzmán, Betty Rosa
Pérez Martínez, J. Miguel
Perlacia Rigau, Omar Lázaro
Piera Carreras, Jordi
Pifarré Barqué, Salvador
Pifarré Portella, Marc
Planagumà Clara, Maria
Plana Montaña, Marc
Planas Borrell, Enric
Pons Planas, Gemma
Pons Salvadó Silvia
Porra, Patrik
Poure, Jean Claude
Prada Lombo, Maria Liliana
Prió Miravet, Carme
Pugach, Arturo Osvaldo
Pujiula Juncà, Maria
Pujol Comajoan, Marc
Pujol Gimbernat, Joaquim
Pulido Martí, Marta
Quer, Jean-M. Jacques Raphael
Queralt Arqué, Ramon
Quintana Vila, Alfons
Quinteros Borgarello, Augusto
Rabotnicoff, Flora D.
Ragusa, Osvaldo A.
Ratto, Diana C.
Rebella López, L. Gabriel
Restrepo Taborda, Jorge Ignacio
Ribas Deix, Olga
Ribas Mateos, Manel
Ribas Turon, Alda
Ribot Targarona, José de
Riera Casadesús, Josep
Riesco Hernández, José
Rigall Barris, Susanna
Rigau Gay, Montse
Ripoll Llopart, Vicente
Robau Gassiot, Anna Maria
Rocha Eiroa, Ma Dolores
Rodado Alonso, Carlos
Rodeja de las Heras, Francesc
Rodeja Roca, Francesc
Rodríguez Sanahuja, Jaume
Rodríguez Torrent, Manuel
Román Ruiz, Manuel José
Rossell Capell, Joan
Roure Viñals, Natàlia
Ros Valdecantos, Maria del Mar
Rosa Vilarnau, Eric
Rover Moroni, Alejandro
Ruiz Jusmet, José Luis
Sabater González, Valeria
Sabater Gornals, Joaquín
Sabrià Rius, Joan
Saguer Casacuberta, Teresa M.
Sala Carrión, Laura
Salart Casanovas, Natàlia
Samsó Mazanedo, Jordi
Sánchez Babot, Josep
Sánchez Bonet, Lluís
Sánchez Fernández Araceli
Sancho Bregante, Glòria
Sancho Lecina, Nieves
Sangenís Torrents, Emilio
Santaló Puig, Lluïsa
Santillán Castillo, Angélica
Sanz Jou, Lluís
Sartorio Dubini, Adriana M.
Saurina Canals, M. Assumpció
Scalesciani, Alejandro
Schaller Mangini, Alcides P.
Sellabona Buch, Elisenda
Serra Bago, Elvira
Serra Centelles, M. Carme
Serra Renom, M. Teresa
Sicilia Tejada, Juan C.
Siqués Jofre, Pere
Siqués Reig, Pere
Solà, Jorge A.
Solanes Martínez, Núria
Solé, Lídia
Solé Santoll, Neus
Soler Aliaga, Hortensia
Soulie, Alain
Spahn, Frank-Peter
Talló Catarineu, Cristina
Tallon Walton Victoria
Thomas, Patrick
Torrent Cardelús, Carles
Torres Guerri, Lluís
Torres Polo, Fco. Javier
Torres Vicente, Luis E.
Torruella Esteban, Beatriz
Troyano Ruiz, Carlos
Trull Gimbernat, Josep M.
Ulldemolins Batet, Andreu
Uribe Stand, Martha Patricia
Val Casado, Josep del
Val González, Josep Lluís del
Valdearenas Pelegrina, Isabel D.
Vall-llosera Riera, Josep
Vallejo, Gina Marcela
Vazquez Prieto, Cristina
Velilla López, Miguel
Ventura Guix, Josep
Verdiell Botey, Laia
Viader Cobo, Salvador
Vicino, Elsa L.
Vida, Oscar Alfredo
Vidal Estrany, Narcís
Vidal Malaka, Norberto
Vilà Alsina, Anna
Vila Burch, Joaquim
Vila Gassó, Ricard
Vila Reyner, Anna
Vila Reyner, Joaquim
Vila Rutllant, Adrià
Vila Sánchez, Ramon
Vilar Bühler, Josep M.
Vilardell Margarit, Judith
Vilarrasa Adam, Jordi
Villalba Moreno, Oscar
Vindel Serrano, Elisabeth
Vindel Serrano, Miriam E.
Vyetrova, Inna
Yorda Ricci, Luis Alberto
Zanchi, José Ramón
Col·legiats fins a l’11/05/07
JUNTA DE GIRONA
Ronda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a
Telèfon 972 21 05 72
Fax 972 22 11 72
e-mail: coecgirona@retemail.es
www.coec.net/girona/index.htm
17002 GIRONA
9

10
SALUT
E.Press/DdeG Madrid
Un de cada dos espanyols pateix
algun tipus de malaltia periodontal
que podria desembocar
en la pèrdua de la dentadura, segons
va explicar a Europa Press
el doctor Victoriano Serrano, professor
de la Facultat d'Odontologia
de la Universitat Complutense
de Madrid (UCM) i secretari
de la Societat Espanyola de
Periodoncia i Osteointegració
(SEPA).
El doctor Serrno va reconèixer
que medien factors genètics i de
predisposició individual, com ara
la diabetis, l'estrès o el tabac, en
l'aparició de les malalties que
poden causar la pèrdua de la
dentadura en un individu. No
obstant això, segons l'expert, l'aparició
d'aquestes malalties
comporta un procés que els professionals
«poden frenar» a través
del diagnòstic precoç i la posada
en pràctica de les adequades
mesures d'higiene oral.
Una de les malalties periodontals
més freqüents és la periodontitis,
coneguda també com
piorrea, que pateixen cinc de
cada 10 adults amb edats compreses
entre els 35 i els 45 anys
d'edat. «Abans qui patia piorrea
era com a qui li toca la loteria,
que no ho pot evitar. Ara, amb
una detecció precoç i l'adequada
higiene bucal podem frenar el
procés», va asseverar l'expert.
Canvi radical
A més, en l'actualitat les noves
tècniques per implantar peces
dentals ha generat un «canvi
radical» en el tractament d'aquestes
pròtesis millorant la seva
fixació, la seva estètica i la conservació
de la resta de la dentadura.
«Abans la pèrdua d'una dent
s’havia de refer a través de peces
recolzades amb ganxos en
dents veïns o a través de ponts
tradicionals que es movien al
mastegar i per a la implantació
dels quals calia reduir la mida de
les peces pròximes. Ara s'usen
pròtesis més funcionals i estètiques
que es fixen a les genives
sense necessitat de sobrecarregar
la resta de les dents», va delimitar.
El doctor Serrano assegura
que per utilitzar aquestes noves
pròtesis en adults no existeixen
limitacions lligades a l'edat del
pacient, només cal que aquest
disposi d'una geniva suficient
per realitzar en implant. «S'estudia
a cada pacient cas per cas,
es radiografia la seva dentadura
i després es decideix com actuar»,
va comentar, assenyalant
el tabac com a únic factor que
podria resultar perjudicial per al
pacient a l'hora d'aplicar aquestes
tècniques.
Les malalties periodontals
que no reben tractaments adequats
es relacionen amb alteracions
en el sistema respiratori,
cardiovascular i musculoesquelètic.
Pot afectar pacients
amb osteoporosi o diabetis, a
més de perjudicar a les dones
durant l'embaràs o la menopausa.
No obstant això, només un
30% dels espanyols es raspalla
dues vegades al dia i aquests ho
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
Un de cada dos ciutadans espanyols pateix
algun tipus de malaltia periodontal
Si no es sotmet a cap tractament aquestes malalties podrien provocar-li la pèrdua de la dentadura
Un de cada dos espanyols
pateix algun
tipus de malaltia periodontal
que podria
desembocar en la
pèrdua de la dentadura,
assegura un especialista.
Un pacient rep tractament en la consulta d’un dentista.
DdeG
fan només durant 37 segons,
temps molt inferior als tres minuts
recomanats pels especialistes.
Així mateix, malgrat els
consells dels experts, només un
5% usa fil dental.
ELS AVANTATGES D’ARREGLAR-SE LA BOCA AMB LES
MODERNES TECNOLOGIES, COM EL LÀSER DENTAL
Amb el làser es realitzen els tractaments sense necessitat de donar anestèsia, de manera que s’eviten les
punxades amb agulles i la molesta sensació de pell adormida.
No hi ha vibracions, escalfor, pressió ni sorolls molestos a l’hora de tractar les càries, atès que no s’usa
el torn i no hi ha contacte físic entre el làser i la dent, per tant l’experiència és molt més agradable.
El làser combina l’energia dels fotons amb la de l’aigua, i permet aplicar-lo en molts tractaments.
Atès que no es necessita anestèsia, es poden realitzar diversos tractaments en la mateixa visita, amb la
qual cosa el pacient estalvia temps i diners.
A les clíniques Odontored Dental Grup, tenim aquesta tecnologia i altres, que milloren substancialment
l’experiència del pacient.
Si necessiten més informació no dubtin de trucar-nos.
Tel / Fax 972 671 912
Av. Salvador Dalí i Domènech, 16 (Antiga Ronda Barcelona, 105 ) • 17600 FIGUERES • Zona de fàcil aparcament

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
Salut: Bellesa natural
Un somriure com el que sempre he imaginat, és possible? El puc tenir jo?
Pot fer-se d’una manera ràpida? Existeix un sistema
que blanquegi les dents de forma natural?
Avui i sempre hem tingut la tendència a admirar la bellesa. És molt agradable parlar
amb algú i que ens pugui regalar un somriure natural perquè el que ens transmet
és salut i seguretat. La boca és un òrgan que parla molt per ell mateix. Sempre
s’ha dit que la salut comença en la boca, i és ben veritat, i és que necessitem comunicar-nos
i menjar bé perquè de tot això depèn el nostre benestar.
Les frases:
un somriure bonic,
dents blanques, un
somriure natural...
les hem sentit tantes
vegades que ja no els
dediquem gaire atenció,
per què?
No ho veiem possible per
a nosaltres? Tots sabem que voler és poder.
La salut de la boca comença en l’os, la
geniva i acaba en les dents.
El somriure és un equilibri entre
l’estètica rosa (la geniva),
l’estètica blanca (les dents) i
els teixits de suport (teixits
tous, llavis, músculs perifè-
rics i els ossos propis de la
cara).
Per tant, per equilibrar un somriure,
sempre parlarem d’un equip multidiscipli-
nari: odontòleg, ortodoncista, periodoncis-
ta, implantòleg, cirurgià maxilofacial, cirur-
già plàstic i otorino....
Així doncs, veiem que la
salut no és només tenir
les dents blanques, sinó
que és estar guiat per tot
un equip que et doni la
seguretat que et merei-
xes.
Un cop aconseguit tot
això el pas final és blan-
quejar aquestes dents i,
actualment, ja és possi-
ble de forma molt
natural, sense
perill de pro-
vocar cap
lesió irreversi-
ble.
Fins fa poc es
pensava que l’esmalt
de les dents no era porós.
Avui, se sap que sí: conté
en la seva estructura
microporosi-
tats.
Del que es
tracta amb
aquest siste-
ma és d’a-
conseguir que a través de l’esmalt passi un producte que
blanquegi la part interna de les dents, la dentina, ja que és
aquesta la responsable del color de les dents, pel fet que l’es-
malt és translúcid i agafa el color de la dentina.
La preparació de l’esmalt es fa d’una manera que no el per-
judica en cap moment, i, un cop blanquejades les dents, es
remineralitzen i s’hidraten amb uns productes que formen
part del tractament. Habitualment, la durada del tractament,
és d’una o dues
visites d’hora i mitja cada
una. El manteniment es fa
un cop l’any. Consta d’una
neteja dental, i l’apli-
cació d’un gel espe-
cífic sobre les dents
que per fer durant tres
o quatre dies a casa.
· Odontologia general
· Ortodòncia
· Periodòncia
· Implantologia
· Estètica dental
· Cirurgia oral
· A.T.M.
Avinguda Sant Francesc, 21·3er A · 17001 Girona · Tel. 972 41 02 05 · C/ Caamaño, 4·1er 2a · 17600 Figueres · Tel. 972 67 29 28
11
Dr. Jordi Oliu - Dr. Oscar Medina

12
PUBLIREPORTATGE
Clínica dental dels doctors Jordi Farré
Rodríguez i Patricia Uribe Stand
Aquest equip de professionals ofereix diversos tractaments orientats a la prevenció i al manteniment de la salut oral
L'equip format per
Jordi Farré-odontòleg-
i Patricia Uribecirurgianaodontòloga,
ofereix diversos
tractaments orientats
cap a la prevenció, al
manteniment d'una
bona salut oral, i en
altres casos recuperar
l'estat salut bucal
mitjançant els tractaments
indicats per
a cada pacient. Com
sempre i segons els
dos professionals,
els tractaments preventius
són el millor
consell.
DdeG, Girona
La clínica dental Farré-Uribe
té una experiència demostrada
amb bons resultats en cirurgia,
en col·locació d'implants d’oseointegració,
en tractaments de
Pròtesis de diversos tipus, en Ortodòncia
i tractaments blanquejadors
dentals amb l'innovador
sistema de Plasma; tècnica
gràcies a la qual, en una sessió
d'una hora en la consulta, les
dents s'aclareixen ostensiblement,
sense causar irritacions
que puguin generar excés sensibilitat.
Gràcies a la implantologia, els
pacients que han perdut les
dents d’arrel i que no retenen, o
no desitgen portar pròtesis remobibles,
poden reemplaçar la
dentadura amb implants d’oseointegració.
Són cargols de titani pur totalment
estèrils, amb els quals
en un curt període de temps, o
en alguns casos, a continuació
de la cirurgia,es poden col·locar
les dents.
La tècnica de càrrega immediata
de la qual es parla molt
avui dia, és possible gràcies als
avenços de la indústria dental
que cada vegada milloren la superfície
de l'implant fent-la similar
i biocompatible amb l'os
humà.
No obstant això, aquesta està
indicada només en alguns casos,
com en desdentegats totals,
on cal col·locar de 6 a 8 implants,
els quals estaran fixats
amb una pròtesi de resina o de
porcellana, segons ho indiqui
l’estudi realitzat.També es poden
col·locar dents provisionals,
immediatament en casos de pèrdues
parcials de peces dentàries
per trauma (caigudes, accidents).
Equip professional
L'equip professional format
pel cirurgià, protesista i protètic,
decidirà d'acord amb l'avaluació
de l’os, estudi, pla de
tractament,pronòstic i pressupost,
si es farà càrrega immediata,
o si s’haurà d’esperar uns
mesos i quin tipus de pròtesis es
podrà col·locar per restaurar el
pacient. El titani s'usa per a cirurgia
al cos humà des de fa 70
anys, però aquest tipus de cargols
en els maxil·lars s’utilitzen
des dels anys 80 i avui estan
molt generalitzats gràcies als
bons resultat que s'obtenen.
Les principals patologies que
afecten la salut oral, són la càries
i la malaltia periodontal,
que en grau avançat poden ocasionar
la pèrdua de les dents i la
necessitat d’un implant. Per
això, com recomanen els doctors
Farré i Uribe, els tractaments
preventius són el millor consell.
CLÍNICA DENTAL
Dr. JORDI FARRÉ
COL. NÚM. 3159 COEC
Dra. PATRICIA URIBE
COL. NÚM. 3044 COEC
C/ Cristòfol Grober, 3, 1a 2a
Tel. 972 21 33 10 - GIRONA
LA DOCTORA PATRICIA URIBE.Fent un tractament amb la seva ajudant.
EL DOCTOR FERRÉ. Odontòleg, en la seva consulta.
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
JOSEP M.BARTOMEU
JOSEP M.BARTOMEU
És temps de somriure...
• Implants dentals de titani d’osteointegrat
• Pròtesis completes i amovibles
• Corones, fundes i ponts de ceràmica
• Pròtesis sobre implants
• Emblanquiment dental amb plasma
• Ortodòncia fixa i amovible
• Radiovisiografia

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
PUBLIREPORTATGE
Maria Mercè Fina: «la higiene dental
s’ha d’inculcar als nens de ben petits»
Aviat s’obrirà a Figueres un nou centre d’odontopediatria i ortodòncia amb modernes tecnologies
Un nou centre de salut
dental s’obrirà molt
aviat a la ciutat de Figueres.
Estarà ubicat a
la planta baixa del número
9 del carrer de
Vilallona i dirigit per la
metgessa estomatòloga
Mercè Fina i Rodeja.
Aquest nou centre
estarà dotat de tot tipus
de serveis d’odontologia
en general i especialitzat
en l’odontopediatria
i l’ortodòncia.
Josep M. Bartomeu, Figueres
La metgessa estomatòloga Mercè
Fina i Rodeja va nèixer a Figueres
i va cursar els seus estudis de Medicina
a Saragossa. L’especialitat
d’estomatologia la va fer a la Universitat
de Montpelier I a França
i després a Madrid. Exerceix a la
ciutat de Figueres des de fa 14
anys en el centre odontològic d’un
altra professional i finalment obre
el seu propi centre d’atenció odontològica
en l’abans esmentat domicili
del carrer de Vilallonga número
nou.
Maria Mercè Fina ha explicat
que, en el camp de l’ortodòncia,
«actuament es treballa més amb
adults. Amb els nens es treballa
en la prevenció, la vigilància i el
tractament durant el creixement i
amb els adults per prevenir les mal
posicions».
Segons ha explicat també Maria
Mercè Fina, al mateix temps,
amb vista als adults, «els tractaments
que es posen en pràcica,
cada vegada tendeixen a ser
menys molestos i més estètics,
amb materials més elàstics, amb
menys canvis d’arcs, que és el que
més molesta a la persona que els
porta».
Tractaments personalitzats
En l’àmbit estètic la màxima expresió
espot trobar en el tractament
Invisa Lign que, segons Maria
Mercè Fina «és un tractament
La doctora Maria Mercè Fina i Rodeja.
de posar i treure, que és personalitzat
per cada pacient que ho
sol·liciti i és totalment transparent».
A criteri de la metgesa esto-
J.M.BARTOMEU
matòloga figuerenca, «la gent espera
per anar al dentista quan les
dents li fan mal. S’ha d’anar al
dentista de manera preventiva
perquè les malalties periodentals,
P R O P E R A O B E R T U R A
Dra. Mercè Fina Rodeja - Collegiat núm. 2853
ODONTOLOGIA GENERAL
ESPECIALISTA EN ODONTOPEDIATRIA
ORTODONCIA PER A NENS I ADULTS
ORTODONCIA INVISIBLE
c/ Vilallonga, 9 • 17600 Figueres • T. 972 50 78 49
13
que són les malalties més freqüents,
mentre estan en període
inicial o d’un avançament moderat,
no fan mal, no molesten i són
de fàcil tractament».
Prevenció esencial
Pel que ha deixat molt clar Maria
Mercè Fina, quan les dents fan
mal «és que la malaltia es troba
en una fase molt avançada de càries
o gengivitis molt important.
Aleshores s’han de fer tractaments
molt forts, amb endodòncia
o tractaments periodentals
amb diverses fases o amb injerts,
cosa que és més greu, més dolorós
i, per suposat, molt més car».
La metgessa estomatòloga recomana
que per tenir bona cura
de la boca i una salut dental ben
sana, «una o dos visites cada any
al dentista són recomenables. Si
hi ha algun problema després tot
resulta més barat i menys indolor.
La prevenció en medicina és
important i, en odontologia, és bàsica.
La higiene dental s’ha de fer
des de petits. Els pares han de fomentar
les prevencions als fills
amb la seva actitud».

14
SALUT
Els experts destaquen la
importància del diagnòstic
de les fractures vertebrals
EFE/DdeG, Copenhague
Experts reunits a Copenhaguen
en el XXXIV Simposi de la Societat
Europea de Teixits Calcificats
(ECTS) que es va celebrar
a principis de maig van destacar
la importància de diagnosticar
les fractures vertebrals per descobrir
si estan relacionades amb
l'osteoporosi i prevenir el risc de
futures trencaments.
La presidenta de la Societat
Espanyola d'Investigació Òssia i
del Metabolisme Mineral
(Seiomm), Nuria Guañabens, va
assenyalar que aquest tipus de
fractures estan poc diagnosticades
–una de cada tres– i que moltes
vegades passen desapercebudes,
per la qual cosa un gran
nombre de pacients queda sense
tractar.
Dones postmenopàusiques
Segons diversos estudis internacionals,
als Estats Units i
Europa al voltant del 30 per cent
de les dones postmenopàusiques
i un de cada cinc homes
majors de 50 anys pateixen
aquesta malaltia, caracteritzada
per la pèrdua de teixit ossi en els
ossos a causa d'una descalcificació.
Guañabens, cap del departament
de Reumatologia de l'Hospital
Clínic de la Universitat de
Barcelona i que va participar en
el congrés, va ressaltar que patir
una fractura vertebral osteoporòtica
augmenta fins a 4 vegades
el risc relatiu de patir una
altra.
Una anàlisi comparativa entre
els cinc països europeus amb
“A les nostres botigues trobarà
els millors productes de descans
al millor preu!”
més població, elaborat per la firma
mèdica Nycomed revela que
Espanya lidera l'apartat de proporcionar
teràpia amb hormones
paratiroidees ([PTH]) als pacients
d'osteoporosi.
A Espanya el 4,69 per cent de
les dones que han patit dues
fractures vertebrals la rep, davant
el 1,96 de França, l'1,64
d'Itàlia, l'1,04 d'Alemanya i el
0,24 del Regne Unit.
En el cas de les dones que han
patit una fractura osteoporòtica,
el percentatge baixa a Espanya
a l'1,49 per cent, enfront del
0,08 del Regne Unit.
El PTH, que modifica l'estructura
òssia, és un tractament
que s'utilitza quan existeix alt
risc de fractures vertebrals, on es
mostra extremadament eficaç,
va explicar Guañabens, qui va
ressaltar el gran nombre de remeis
de diferents tipus apareguts
els últims anys.
Despeses
Segons l'anàlisi de Nycomed,
productora d'un dels PTH comercialitzats,
només 30.000
dels gairebé 2 milions de persones
que han patit fractures per
aquesta malaltia en els cinc països
estudiats reben aquest tipus
de tractament.
Despeses
Els costos anuals directes a Europa
per fractures osteoporòtiques
van ascendir a més de
31.700 milions d'euros en 2000
i s'espera que la xifra augmenti
a 76.700 milions en 2050, d'acord
amb les dades difoses al
congrés.
«FISIO GIRONA S.A.», Servei de rehabilitació a domicili, logopèdia i centres ambulatoris a Arbúcies,
Sant Hilari Sacalm, Hostalric, Cassà de la Selva, Santa Coloma de Farners, Anglès, Figueres i Roses.
Telèfon contacte 972 22 68 00
Un grup d’avis fa exercici físic en una residència per a la tercera edat.
EFE/DdeG, Palma de Mallorca
L’estudi va ser presentat pel president
de la Fundació Francisco
Kovacks, durant una trobada amb
els mitjans de comunicació que es
va fer al col·legi Oficial de Metges
de les Illes Balears (Comib).
Aquest reflecteix que la gent gran
afectada de molèsties d'esquena
aconsegueixen millorar la seva salut
de manera «rellevant i duradora»
quan mantenen el «màxim grau
possible d'activitat física», de ma-
nera que es trenca la creença arrelada
que guardar llit i reposar són
les millors solucions a aquests problemes.
La Fundació ha avaluat els programes
d'educació sanitària per reduir
l'impacte de les molèsties d'esquena
que acaba de ser publicat
per la revista científica internacional
Spine Journal.
Amb això, Kovacks pretén millorar
el grau d'autonomia i reduir
l'impacte de les molèsties de l'esquena
en les activitats quotidianes
dels ancians institucionalitzats en
residències de la tercera edat i, a
més, aconseguir optimitzar l'eficiència
dels recursos públics, en
centrar les campanyes dirigides a
aquestes persones «en els missatges
que han demostrat ser eficaços».
Concretament, en l'estudi
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
La gent gran que té molèsties
d’esquena millora si fa exercici
La gent gran amb
molèsties d'esquena
milloren quan eviten
el repòs, segons un
estudi de la Fundació
Kovacks.
LA BOTIGA DE L’ESQUENA
àrea professional del descans
COMPROVI LA INCREÏBLE SENSACIÓ DE BENESTAR
DELS MATALASSOS I COIXINS CERVICALS QUE ESTAN
REVOLUCIONANT EL MÓN DEL DESCANS
AVALAT PER MÉS DE 25.000 ESPECIALISTES COM A
EL MILLOR SISTEMA DE DESCANS DEL MÓN
LA BOTIGA DE L’ESQUENA
Ctra. BARCELONA, 31 (altura RENFE) - GIRONA • C/ Sant Pau, 27 - FIGUERES
CENTRE D’OSTEOPATIA
JOSEP VENDRELL I TURON
– OSTEÒPATA –
col·legiat núm. 922
Patologia articular de la columna vertebral,
lesions esportives, reeducació postural,
osteopatia visceral, osteopatia craniosacra,
osteopatia pediàtrica.
DdeG
han participat 661 persones grans
de 12 residències d'Astúries, amb
una mitjana d'entre 80 i 81 anys,
als quals se'ls van impartir xerrades
sobre higiene postural, educació
activa o salut cardiovascular, tot
i que en aquest cas es va tractar
d'un grup de control destinat a
comprovar l'impacte de les actuacions
en els altres dos.
En el primer cas, es van aconseguir
millores lleus que es van prolongar
per espai d'un mes; en el segon,
es van obtenir millores més
perceptibles i amb una durada de
sis mesos i, en el tercer grup, el de
control, sorprenentment també es
van percebre alguns canvis en positiu.
La Fundació Kovacs està especialitzada
en la investigació i
l’asstencia sanitària per problemes
d’esquena.
“Els nostres matalassos i coixins
permeten que la columna descansi
en posició natural i sense dolor”
Rbla. Generalitat Av. Lluís Pericot, 26, 2n 1a
Tel. 972 82 19 33 ST. FELIU DE GUÍXOLS Tel. 972 21 91 84 GIRONA

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
SALUT
OPINIÓ OSSOS GABRIEL Liesa Vivancos* / SILVIA Quñonero Gómez*
L’osteoporosi en la dona
L’osteoporosi és la malaltia
òssia descalcificant més
freqüent que actualment
pateixen les dones, i constitueix
un dels principals problemes de
salut pública. L’osteoporosi és la
disminució de la massa òssia,
determinant que l’os sigui més
frágil i per tant existeixi un major
risc de fractures, essent les
més comuns les vertebrals i coxofemorals.
El predomini és superior en
la dona respecte de l’home degut,
sobretot, a la major pèrdua
òssia que es produeix durant la
menopausa, doncs la disminució
d’estrògens facilita l’eliminació
del calci òssi.
Malgrat que qualsevol dona
és susceptible de patir osteoporosi,
existeixen certs factors de
risc: el sexe, l’edat, la raça, els
antecedents familiars, la pràctica
d’exercici físic, la dieta, la menopausa,
la ingesta d’alcohol i
fàrmacs i el consum de tabac
s’han de tenir en compte per a
la seva prevenció.
Des del punt de vista fisioterapèutic
és important pautar a
aquestes pacients exercici físic
habitual. L’exercici físic és vital
per mantenir l’estat dels nostres
ossos saludable i fonamental
per a la prevenció i tractament
de l’osteoporosi. Molts estudis
a escala mundial demostren que
si des d’edats prematures es realitza
exercici físic, les nostres
condicions físiques al llarg del
temps es mantenen millor.
Un bon exercici físic és un
dels millors efectes preventius
al nostre abast contra aquesta
patologia i la conseqüència més
greu associada a ella que són les
fractures, ja siguin per caigudes
o siguin espontànies.
Però, serveix qualsevol exercici?
La resposta a aquesta pregunta
és: No.
El fisioterapeuta sempre
guiarà a aquestes pacients cap a
l’exercici que sigui més adient
en funció de les seves condicions
físiques. En el cas de la
prevenció de l’osteoporosi, els
exercicis més adients són:
- Exercicis d’impacte suau,
com caminar, fer tai-txi, etc..
Aquests exercicis serveixen per
augmentar la formació d’ós.
- Exercicis de resistència,
que seran útils per enfortir els
músculs, augmentar el seu volum
i provocar un augment de la
formació de l’ós, realitzant una
taula pautada pel fisioterapeuta
amb diferents càrregues.
- Exercicis cardiovasculars,
com nedar o anar en bicicleta,
però aquests sempre hauran
d’anar acompanyats dels exer-
cicis anteriors, doncs només fan
que augmentar la nostra capacitat
vital.
En cas de dolor, a causa dels
possibles aplastaments vertebrals,
el fisioterapeuta adaptarà
la intensitat d’aquests exercicis
i a més aplicarà les mesures antiàlgiques
al seu abast per tal de
disminuir el dolor: el massatge,
l’electroteràpia, la termoteràpia
o la hidroteràpia.
En dones d’edat avançada
que pateixen d’osteoporosi cal
fer un treball, a més de l’anterior,
més específic per tal de prevenir
les caigudes, doncs una
caiguda en una dona amb osteoporosi
pot provocar segurament
una fractura.
Així, el fisioterapeuta marcarà
una pauta d’exercicis encaminats
a millorar l’equilibri
estàtic i dinàmic, millorar la flexibilitat
que disminuirà el risc
de caiguda i millorar les accions
i moviments del dia a dia (aixecar-se
del llit, aixecar-se d’una
cadira, vestir-se…) per tal de
mantenir un bon equilibri i evitar
caure al realitzar aquestes
accions.
El fisioterapeuta sempre realitzarà
una tasca d’educació sanitària,
recordant quines posicions
no podem adoptar, com
ara creuar les cames, o mante-
La natació està especialment indicada.
nir les cames molt obertes durant
molta estona, posar-nos de
genolls, etc., com també ens recordarà
quins exercicis no podem
fer, com saltar, córrer, exercicis
que requereixen contraccions
explosives dels nostres
músculs.
*Coordinador de la Comis-
15
DdeG
sió de Geriatria del Col·legi
de Fisioterapeutes de
Catalunya. Col. Núm 1592
(Gabriel Liesa)
*Coordinadora del Dptm. de
Comunicació del Col·legi de
Fisioterapeutes de Catalunya.
Col. Núm 1771 (Sílvia
Quñonero)
Àmbits d'actuació: geriatria, ortopèdia, traumatologia, reumatologia,
alteracions del raquis, dolor crònic, neurologia, pediatria, medicina
esportiva, orofacial, ginecologia i obstetrícia, incontinència urinària i fecal,
pneumologia, cardiologia, balneoteràpia i hidroteràpia, fisioteràpia en
veterinària, teràpies complementàries, teràpia manual i osteopatia.
Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
La salut en bones mans
c/ Segle XX, 78-08032 Barcelona T: 932075029 F: 932077022 cfc@fisioterapeutes.cat
w w w . f i s i o t e r a p e u t e s . c a t

16
PUBLIREPORTATGE
EL CORRECTE FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS ÉS LA BASE PER GAUDIR D’UN BON ESTAT DE SALUT
Recuperar la salut d’una manera natural
A Migdia Quiropràctic, situat en el número 37 del carrer Migdia, ofereixen tractaments sense medicaments ni cirurgia
Migranyes, vertigen,
mals d’esquena, hèrnia
discal, símptomes
de fuetada cervical,
escoliosi, torticoli,
fibromiàlgia, fatiga
crònica, etc. Totes
aquestes dolences
tenen en comú
que el seu origen estigui
probablement
en una columna vertebral
poc equilibrada.
DdeG, Girona
Perquè en la columna vertebral?
Per la columna vertebral circula
el sistema nerviós que arriba a
tots els òrgans i parts del cos
mitjançant els nervis que s’encarreguen
de mantenir el cos sa
(a través del sistema immunològic).
Els problemes comencen
quan la columna vertebral pateix
algun desequilibri i en lloc de
protegir el sistema nerviós, l’irrita,
i provoca les dolences i les
malalties esmentades.
Aquest procés va ser investigat
fa més de 100 anys als Estats
Units i com a conseqüència
es va originar la professió quiropràctica.
Els estudis quiropràctics
són semblants als de
medicina, però se centren en
l’estat de la columna per oferir
salut a través d’un tractament
natural, sense medicaments o
cirurgia.
El tractament quiropràctic
s’especialitza en la cura de la columna
vertebral i normalment
consta d’una sèrie de visites per
tornar a equilibrar la columna;
seguidament es fa un manteniment
periòdic per gaudir dels
JOAQUIM VALDIVIA. El doctor en quiropràctica mostra una radiografia.
efectes positius a llarg termini.
L’objectiu del tractament és millorar
l’equilibri de la columna
vertebral a través d’ajustaments
molt específics que permetin als
nervis tornar a enviar la informació
correctament a totes les
parts del cos.
El correcte funcionament del
sistema nerviós és clau per gaudir
d’un bon estat de salut.
Joaquim Valdivia Tor, doctor
en quiropràctica, ofereix un tractament
suau i natural per alleujar
i renovar la salut sense medicaments
o cirurgia.
Per més informació podeu
contactar amb Migdia Quiropràctic
al 972200799. C/Migdia
37,3r,1a Girona.www.quiropracticagirona.com.
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
MILLORAR L’EQUILIBRI DE LA COLUMNA VERTEBRAL. Aquest és l’objectiu del tractament.
MIGDIA QUIROPRÀCTIC
MIGDIA QUIROPRÀCTIC
MIGDIA QUIROPRÀCTIC
Solucions a problemes de salut associats amb la columna cervical
MIGRANYES
VERTIGEN
HÈRNIA DISCAL
TORTICOLIS
ACCIDENTS DE TRÀFIC
FUETADA CERVICAL
DOLOR CERVICAL I D’ESQUENA
SALUT I BENESTAR
Un tractament personalitzat, suau, eficaç i per a totes les edats
Joaquim Valdivia, Dr. en Quiropràctica llicenciat a EUA. AEQ núm. 1141
972 200 799 • GIRONA • WWW.QUIROPRACTICAGIRONA.COM

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
PUBLIREPORTATGE
Formació de qualitat i a prop teu
L’Escola Universitària Garbí de Salt ja té concretada l’oferta formativa per al curs 2007-2008
L’Escola Universitària
Garbí (adscrita a
la UdG) ja té perfilats
quines seran les
formacions, màsters
i postgraus que
oferirà pel curs
2007-2008.
Regeneracom.com
L’Escola Universitària Garbí (adscrita
a la UdG) i situada a Salt, ja
té concretada l’oferta formativa
2007-2008. Així, a banda de la
diplomatura de Fisioteràpia, la
qual els alumnes preuniversitaris
podran escollir en la preinscripció
del 29 de maig fins al 5 juliol
de 2007 a http://accesnet. gencat.net,
l’Escola Universitària
Garbí també oferirà màsters, cursos
de formació continuada (entre
postgraus, cursos d’especialització
i específics) i cursos d’estiu.
Tots aquests cursos estan dirigits
en molts casos a llicenciats
en Medicina, Psicologia i Farmàcia
i a diplomats en Fisioteràpia
i Infermeria, i en alguns casos
(com en els dels cursos d’estiu o
el curs de tai-txí), al públic en general.
Quant als màsters, ja està
aprovat el Màster en Psiconeuroimmunologia
Clínica, que en la
seva segona edició, de nou buscarà
potenciar la investigació en
relació amb les emocions, la immunologia,
l’endocrinologia, la
sociologia i la neurologia; així
com el de Flebolimfologia, que
formarà professionals amb competència
en el tractament del drenatge
limfàtic i vascular, i que és
únic a tot l’Estat espanyol. Igualment,
també es preveu la possiblitat
de realitzar un Màster relacionat
amb la Hidroteràpia (per
al qual l’Escola Universitària Garbí
compta amb unes instal·lacions
úniques) i un altre al voltant
de la Geriatria.
VOLS RECONCILIAR-TE AMB ELS TEUS
GENS I MILLORAR LA TEVA SALUT?
972 583 751
(de 9h a 15h de dilluns a divendres)
regenera@regenerapni.com
(per concertar una visita amb
un dels nostres Psiconeuroimmunòlegs)
Pel que fa a la formació continuada,
es desenvoluparan, juntament
amb la Fundació UDG Innovació
i Formació, els Diplomes
d’Especialització en Teràpia Regenerativa,
i el Diploma de Postgrau
en Psicomotricitat, mentre
que per part exclusiva de l’Escola
Universitària Garbí també serà
possible realitzar cursos de d’Inducció
Miofascial (primer i segon
nivell), un curs de Tècniques de
Reeducació de Postura, un curs
de Reformer Pilates Rehabilitació
i un altre de Tai Txí Estil Yang.
L’estiu
Durant el juliol, entre el 9 i el
22, i amb el suport també de la
Fundació UDG Innovació i Formació,
i dirigits al públic en general
i evidentment també als diplomats
i llicenciats en especialitats
de Ciències de la Salut o
d’altres branques i que estiguin
interessats a adquirir una formació
específica d’interès, l’Escola
Universitària Garbí portarà a terme
també cursos d’estiu.
Així, tots aquells que ho desitgin
podran iniciar una formació
en un curs de Massatge Ayurveda,
un altre de Trobant el Benestar,
un de Dansa del Ventre i
la seva aplicació a la salut i al moviment
i un d’Hidroteràpia.
Igualment, també està previst
desenvolupar durant el juliol un
curs d’iniciació de Nutrició: som
el que mengem, que ens acostarà
a explicacions científiques dels
nutrients dels aliments i com
combinar-los per portar a terme
una nutrició adequada. Per rebre
més informació d’aquests cursos,
de la diplomatura o bé de la formació
continuada us podeu
adreçar al telèfon 972 405 130,
al mail garbi.girona@udg.edu, o
bé a les webs www.fundacionpromedic.org,
www.fisiogarbi.org
i www.fundacioudg.org
La preinscripció universitària,
que permet escollir Fisioteràpia
a Girona, es podrà fer a http://accesnet.gencat.net
del 29 de maig
al 5 de juliol
Oferta formativa de l’Escola Universitària Garbí 2007-2008
UNITAT
DE FISIOESTÈTICA
GARBÍ
17
JORDI FOSCH (REGENERACOM.COM)
Just al costat de l’Escola Universitària Garbí, al
municipi de Salt, (entrada pel C. Folch i Torres) és
situada la Unitat de Fisioestètica Garbí, que ofereix
els següents serveis:
-Tractaments facials
-Depilacions
-Massatges corporals
-Hidratació corporal
-Tractaments personalitzats
-Tractaments amb fangs
-Tractaments amb algues
-Tractaments amb aromateràpia
-Tractaments amb presoteràpia
-Combinats especials amb aigua
Dins unes instal·lacions d’hidroteràpia úniques
podràs gaudir de tractaments específics per
millorar el teu benestar i salut
I SI ENS VOLS CONÈIXER I VENS AMB AQUEST
RETALL DEL DIARI DE GIRONA ET FAREM UN
10% DE REGAL EN QUALSEVOL DELS TRAC-
TAMENTS QUE ESCULLIS

18
L’AJUT
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI
Quan iniciem un procés
d’envelliment fisiològic o a
conseqüència d’una malaltia
crònica volem estar sempre al
nostre entorn.
La salut a casa ha d’estar a l’abast de tothom i
nosaltres t’hi AJUDAREM. Aquí hi trobaràs personal
multidisciplinar preparat per aconseguir més vida als
anys.
Som un equip professional d’infermeres, d’auxiliars
d’ajuda a domicili, auxiliars de geriatria,
fisioterapeutes, logopedes i metges que cuidem
persones amb dependències moderades o greus.
Per a nosaltres AJUDAR no és un repte
sinó un deure.
Diumenge, 27 de maig de 2007
■ Diari de Girona
C/ Ferran Agulló, núm. 1 1r-1a 17002 GIRONA
Tel. 972 100 100 ajutgirona@hotmail.com

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
PUBLIREPORTATGE
Residència geriàtrica Sant Martí
Es tracta d’un centre privat assistit de Calonge que ha realitzat moltes millores amb el canvi de propietaris
La residència geriàtrica
Sant Martí és
un centre privat i assistit
amb 20 anys
d'experiència. És
una de les més antigues
de Catalunya.
Ubicada a Calonge,
té unes bones comunicacions
per carretera
i serveis hospitalaris
a poca distància.
DdeG, Girona
La residència geriàtrica Sant
Martí ofereix als residents tranquil·litat
i un marc històric excepcional,
i constitueix un lloc ideal
tant per a estades curtes com per
a llargues temporades de repòs.
Sant Martí és un centre assistit
amb funció de llar per a les persones
grans amb dependència, i en
el qual es fomenta la vida comunitària
i la integració social. S'adapta
al nou perfil de les persones
grans tot oferint nombroses prestacions,
serveis i activitats.
Funcionalitat:
-Persones vàlides i dependents.
-Treball en equip interdisciplinar,
oferint una atenció integral i
alhora personalitzada.
-Horari flexible de visites, per fomentar
la participació i col·laboració
de la família.
A Sant Martí ofereixen excel·lència
en el servei, instal·lacions i activitats;
treballen perquè els residents
gaudeixin del benestar com
si estiguessin a casa seva; i prevenen
el deteriorament i mantenen
les aptituds dels seus usuaris. També
porten a terme un programa continu
d'activitats funcionals, cognitives,
motores, emocionals i de participació
comunitària. A la residència
hi ha un tracte personalitzat.
Realitzen un seguiment mèdic
individualitzat (subministrament
de medicació i visita mèdi-
DORMITORI. Totes les habitacions del centre són exteriors.
Millora dels serveis amb el canvi de propietaris
DdeG, Calonge
Amb el canvi d’any la residència
Sant Martí ha canviat de
propietaris. Aquests han volgut
donar un impuls important a la
Residència Sant Martí, una de les
primeres residències de la província.
En primer lloc els nous
propietaris han fet canvis a nivell
organitzatiu del centre. Han canviat
la direcció tècnica i la gerència.
La nova directora tècnica del
centre és Cristina Ayats Acosta,
diplomada en Infermeria i Postgraduada
en Infermeria Geriàtrica
i Gerontològica. Pel que fa la
gerència, el nou responsable és
en Ferran Nogareda. Un cop analitzada
la situació actual del cen-
tre s’han portat a terme diferents
actuacions:
-En primer lloc, la contractació
d’un Fisioterapeuta i l’adequació
d’una sala per poder realitzar
les seves tasques. Per poder
realitzar les seves funcions de
manera efectiva el centre s’ha dotat
de electroestimuladors, TNS,
infrarrojos, entre d’altres. Paral·lelament
a l’adequació d’aquesta
sala s’ha previst adequar
de manera immediata una sala
per realitzar la teràpia ocupacional
i una altre sala per la perruqueria
i pel podòleg.
S’ha procedit a la substitució
de tot el mobiliari de la sala d’estar
i de la sala de visites. S’han
comprat totes les cadires i butaques
al mateix proveïdor de Palamós
Gent Gran i Sant Feliu de
Guixols Gent Gran.
-Ha començat la primera fase
per la remodelació total de les habitacions.
La primera fase consta
de fer noves set habitacions.
-S’han fet tasques de neteja i
adaptació del jardí als residents.
Es farà un camí al voltant del jardí
amb una barana perquè així els
residents puguin passejar-hi amb
millors condicions i seguretat.
-S’ha realitzat un replantejament
de les activitats de teràpia
ocupacional. L’objectiu és millorar
la qualitat i les hores de teràpia.
19
ca). El centre disposa d'un protocol
individualitzat per a la realització
dels objectius d'atenció a la persona.
Faciliten als familiars del resident
la interacció mútua. El familiar
pot participar en la vida diària
del resident.
La metodologia de treball del
centre se centra en la realització de
reunions interdisciplinars setmanals,
enquestes als familiars i residents
capacitats, incorporació a
l'associació catalana de recursos
assistencials per estar assabentat
de les millores i evolució del sector,
i suport permanent d'un gabinet
jurídic i econòmic. Les seves
instal·lacions són accessibles i amb
encant. Tenen cura fins i tot dels
mínims detalls, perquè tots els residents
gaudeixin del seu temps de
descans en el centre.
Per passejar i gaudir d'un agradable
dia assolellat, el centre disposa
d'un fantàstic jardí i espais a
l'aire lliure. Per poder cuidar i mimar
el seu cos han creat unes instal·lacions
adaptades: serveis de fisioteràpia
i rehabilitació.
Per poder cultivar la ment i l'esperit
tenen una biblioteca/sala de
lectura, activitats culturals, d'oci i
teràpia ocupacional. El centre
compta amb unes comfortables habitacions
dobles i individuals. Les
habitacions disposen de banys privats
i adaptats. Totes les habitacions
són exteriors. Al centre es poden
realitzar activitats diverses
orientades tant a l'exercici físic com
a propostes intel·lectuals.
Entre elles destaquen:
-Activitats de fisioteràpia i rehabilitació.
-Activitats culturals, d'oci i teràpia
ocupacional.
El principal objectiu de Sant
Martí és oferir el màxim benestar i
qualitat de vida donant un tracte
humà, càlid i familiar adequat a la
condició de persones grans dels
seus usuaris. Ofereixen els següents
serveis: de caràcter residencial,
de caràcter social,d’atenció
especialitzada i serveis complementaris.

20
SALUT
Cèlia Roca, Girona
El treballador social habilitat pel
col·legi professional com a pèrit social
és el professional competent
per avaluar la matèria social del cas
en què es requereixi la perícia, entenent-la
com un mitjà de prova indirecte,
per valorar fets o circumstàncies
rellevants en un assumpte
o adquirir-ne certesa.
El dictamen pericial social és un
informe elaborat pel pèrit social,
resultat d’una investigació social
on s’arriba a una síntesi d’una situació
donada amb la finalitat bàsica
d’aportar informació i coneixements
per fer una millor valoració
dels fets.
Aquests informes se sol·liciten
en tots aquells processos judicials
en els quals hi apareix la complexitat
de les relacions humanes, en
especial les que es desenvolupen
en l’àmbit familiar: es a dir, en casos
de separacions i divorcis, custòdies
de menors i el seu règim de visites;
protecció de menors; declaració
o impugnació de la filiació,
maternitat o paternitat; oposició de
mesures administratives en matèria
de protecció de menors; persones
amb discapacitats; tuteles; delictes
contra drets i deures fami-
liars... Un altre dels àmbits en què
els treballador socials s’estan obrin
camí és en l’exercici de la Mediació
(familiar, escolar, comunitària
i sanitària) oferint un diagnòstic
tècnic i professional en situacions
de conflicte per tal d’arribar a un
acord satisfactori per les dues parts
i d’aquesta manera evitar un procés
judicial contenciós. La se-
cretària de la Delegació de Girona
del Col·legi de Diplomats en treball
social i assistents socials de Catalunya,
Yolanda Martínez, explica
que anys enrere, aquesta funció de
mediadora, encara era més desconeguda,
però que actualment
«està canviant una mica aquesta
perspectiva i poc a poc la gent es
va adonant que el treballador so-
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
Els treballadors socials com a mediadors i
pèrits, una faceta desconeguda però amb futur
Els dictamens pericials socials se sol·liciten en processos judicials que afecten les relacions en l’àmbit familiar
Tot i que sovint se’ls
relaciona amb el sector
de la població més
marginal, els treballadors
socials també
poden exercir com a
pèrits socials i com a
mediadors «una faceta
no tant coneguda,
però amb molt futur»,
expliquen des del
col·legi professional
d’aquest col·lectiu.
Yolanda Martínez, fotografiada a la seu de Girona del Col·legi de Diplomats en treball social i assistents socials.
DRS. GORGOT PALAU
OTORRINOLARINGOLOGIA
MARC MARTI
cial està obert a tots els sectors de
la població».
D’altra banda els treballadors
socials fan una valoració positiva
de la Llei de la Dependència , però
tal i com diu Yolanda Martínez, cal
veure el seu desplegament ja que
serà progressiu fins a l’any 2015.
El que sí saben ja és que el primer
any només s’aplicarà la llei amb els
casos que presentin una dependència
de grau III «els grans
dependents». El més positiu –afegeix-
«és que per primera vegada
es parla de donar una atenció biopsicosocial,
és a dir ,una atenció
integral a la persona depenent i el
seu entorn». Tot i això, des del
col·lectiu de treballadors socials
s’està a l’expectativa de veure
quins són els recursos tècnics i
econòmics que s’hi destinaran.
«També estem a l’espera de l’aprovació
de la Nova Llei de Serveis
Socials de la Generalitat de Catalunya
ja que la vigent llei de s.s.
data de l’any 1985», afegeix Martínez.
Gent gran
D’altra banda, a la Delegació de
Girona del CODTS i AS existeix un
grup de treball de col·legiades que
treballen sobre temes d’atenció a
la gent gran en els seus diferents
àmbits. A la vegada, aquest grup,
és membre del Grup Intercol·legial
de maltractament a la gent gran de
la demarcació de Girona, integrat
pels Col·legis Oficials d’infermeria,
psicòlegs, advocats, metges i
treballadors socials.
CURTES I LLARGUES ESTADES - RECUPERACIONS - CONVALESCÈNCIES - CENTRE DE DIA
Habitacions amb bany complet, calefacció, telèfon i terrasa.
Ascensor, gimnàs, bany assistit, sales d’estar i T.V. Bar.
Menjador. Gran terrassa enjardinada. Pàrquing.
SERVEIS: MÈDICS, INFERMERIA, FISIOTERAPÈUTIC i DIETÈTIC PROPIS
Av. Madrid, 5 - Tel. 972 81 75 50 - Fax 972 82 53 37 - PLATJA D’ARO
Dr. L. QUINTANA MORATONES
Col. 1266
Dr. X. QUINTANA MORATONES
Col. 2125
TRACTAMENTS I DEPILACIO AMB LÀSER
MALALTIES DE LA PELL
I PROVES D’AL·LERGIA CUTÀNIA
Nº COL: 879-1799
PI I MARGALL, 1 - 17600 FIGUERES
TEL. 972 50 24 67 URG: 610 20 77 77
wwww.gorgotpalau.com C/ Ibèria, 12 - 14 baixos B • Tel. 972 24 51 80 • 17005 Girona

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
PUBLIREPORTATGE
EL CENTRE COMPTA AMB 54 PLACES RESIDENCIALS I 10 MÉS DE CENTRE DE DIA
El model d’atenció del Pla de Martís es basa
en el concepte de l’OMS d’envelliment actiu
Ampliar l’esperança i la qualitat de vida són els objectius de treball de l’equip de professionals del centre
La residència i centre
de dia Pla de
Martís d’Esponellà
compta amb 54 places
de capacitat i 10
places de centre de
dia. Disposa d’habitacions
individuals i
dobles totes àmplies,
amb molt de sol i
banys a dins.
DdeG, Esponellà
A més, Pla de Martís disposa de
tots els serveis de caire mèdic i rehabilitador:
visita mèdica, infermeria,
fisioteràpia,...l’equip professional
de la residència dóna
molt valor als serveis relacionals i
de millora personal: activitats de
lleure i culturals, activitats de millora
d’aprenentatges i cognitives,
activitats de companyia,..
El concepte d’envelliment actiu
va ser adoptat per l’OMS als
anys 90 amb la intenció de transmetre
un missatge més complet i
reconèixer que hi ha factors que,
juntament amb l’atenció sanitària,
incideixen en la manera d’envellir.
A Pla de Martís entenen la
vellesa com una etapa rica de la
vida. Per això el seu model està
basat en el concepte d’envelliment
actiu. En el centre és dóna
suport integral a la persona i potencien
tots aquells aspectes que
els permetrà viure aquest procès
en plenitud i optimisme.
La residència Pla de Martís
combina els beneficis de viure en
una zona envoltada de paratges
naturals i la proximitat a Banyoles.
Això els permet fer diversitat
d’activitats i donar resposta a diversitats
d’interessos del seus residents.
La directora del centre,
Pepi Ruiz , explica que la proxi-
mitat és una de les màximes amb
les quals terballen els seus professionals.
«Així com és recomanable
que un professional no quedi
absorbit per la tasca diària, si
que és necessari que quan està al
centre residencial la seva relació
amb les persones grans sigui una
relació d’ajuda. De la mateixa manera,
no cal que un familiar estigui
permanentment al costat del
seu ésser estimat que ha ingressat
en un centre especialitzat,
però si cal que la seva disposició
sigui de proximitat. Això és molt
important». Al centre entenen la
proximitat com «la capacitat d’establir
una relació afectiva, de
transmetre els nostres sentiments.
Ho podem concretar per exemple
en compartir unes estones, passejar
plegats, escoltar, explicar les
nostres inquietuds i desitjos,..».
La directora afegeix que «a vegades
sentim parlar als experts en
temes d’infància que, més que
passar moltes hores amb els nostres
fills, cal que el temps que estiguem
amb ells sigui de qualitat.
Això vol dir estar per ells, escoltar,
jugar, riure, posar límits... Bé,
doncs quan parlem de persones
grans ho podem pensar d’una manera
similar. No es anar cada dia
a visitar-los però quan es fa, la relació
ha de ser d’afecte, de transmetre
il·lusió, de compartir».
El paper dels fdamiliars, afegeix
Ruiz, és molt important ja que
aquests poden fer moltes coses,
coses molt petites però que prenen
una gran força. «Fer una trucada
per telèfon per felicitar l’aniversari,
per explicar algun fet important
que ha succeït a la família;
eviar una carta –això per exemple
fa molta il·lusió– enviar una
flor; portar fotografies de les vacances...».
La residència, pel seu entorn
natural, permet que els familiars
puguin venir un dia festiu a fer una
EN EL BOSC. Un grup d’avis comparteix una activitat amb els nens.
passejada per la rodalia i un àpat
familiar al mateix recinte de la residència.
«Posaré un exemple de proximitat
que em sembla que pot
il·lustrar el que vull transmetre i
que va ser molt bonic. Vaig conèixer
un avi que la seva màxima il·lusió
era que els seus néts tinguessin
una carrera universitària. Els
seus néts l’anaven a visitar de tant
en tant perquè vivien lluny de la
residència, però quan ho feien li
explicaven moltes coses dels seus
estudis: com els anaven els exàmens,
com eren els professors,...Ell
sempre parlava d’això i
de les fites que anaven assolint els
seus néts. Aquest senyor va morir
als 97 anys i gairebé tots els seus
néts havien acabat els estudis.
Això és estar a prop».
PEPI RUIZ. Directora del centre.
21

22
SALUT
OPINIÓ ESCOLA UNIVERSITARIA GARBÍ DAVID Vargas* CARLOS Pérez*
Psiconeuroimmunologia: La Ciència del Present
En els últims anys, l’important
increment de malaties cròniques
degeneratives d’origen
«desconegut» com fibromiàlgia,
síndrome de fatiga crònica, colitis
ulcerosa, psoriasis, artritis reumatoide,
càncer, diabetis... ha portat
a científics de tot el món a la recerca
de fòrmules magistrals, medicaments
de última generació,
substàncies químiques «superespecífiques»,
etc... amb l’objectiu de
solucionar un problema que sembla
tenir difícil solució, i que lluny
de disminuir sembla que està creixent
de forma exponencial. Si ens
aturèssim a pensar; què pot estar
passant? Per què tantes malalties
degeneratives? Per què tants trastorns
psiquiàtrics? I la pregunta
clau, per què totes elles estan apareixent
en les últimes dècades?
Com és possible que en la era en
la que vivim, en la qual tot és i ha
de ser «supersofisticat» estan creixent
tant tots aquests greus problemes
de salut?
Si en lloc de mirar les malalties
dins d’un tub d’assaig, ho féssim
des d’un punt de vista evolutiu, ens
adonaríem de fins a quin punt ha
arribat a alterar-se l’habitat en el
que vivim; des d’aliments manipulats
genèticament fins inacabables
jornades de treball amb la
seva corresponent dosi d’estrés.
No hi ha dubte que aquest habitat
David Vargas.
Carlos Pérez.
artificial té un impacte brutal en la
nostra salut. Estudis recents sobre
genètica i epigenètica (Muskiet F.
2005) demostren que el 99,9% de
las patologies tenen lloc durant la
transcripció del genoma cap a la
formació d’hormones epigenètica),
mentre que malalties relacionades
directament amb el genoma
(genètica) són només un 0,1%.
Factors que influeixen en la epigenètica
són: mala nutrició, sedentarisme,
estrès, intoxicacions,
conductes passives...
Precisament el tractament de
l’epigenètica és el que porta a terme
la psiconeuroimmunologia
(PNI), intervenint en els factors de
transcripció del genoma cap al
proteoma, utilitzant un concepte
de medicina evolucionària que
pretén abordar la patologia de forma
integral, utilitzant com eines:
nutrició, exercici físic, regulació
de la son, fitoteràpia, medicina ortomol·lecular,
deep learning (aprenentatge
profund per part del pacient),
psicologia... D’aquesta manera
la PNI pretén fer participar al
pacient en la curació de la seva malaltia,
estimulant que a partir del
coneixement sigui capaç de tenir
una conducta activa en tots els nivells
de la seva vida amb la finalitat
de canviar la seva epigènitica.
La psiconeuroendocrinosocioimmunologia
ha sorgit en l’última dècada
de la història de la medicina
per la necessitat d’entendre a l’individu
globalment, i per això intenta
desxifrar els mecanismes de
relació entre els diferents sistemes
(neurològic, psicològic, endocrí,
digestiu, immune...). S’ha
definit com la ciència que s’encarrega
de l’estudi dels mecanismes
d’interacció i comunicació entre
els sistemes anomenats anteriorment.
Aquesta comunicació utilitza
un llenguatge bioquímic a través
de mitjadors com: hormones,
neurotransmissors i missatgers
immunològics.
També s’ha avançat en la investigació
sobre maneres de diagnosticar
possibles transtorns tant
dels sistemes en sí com la relació
entre ells. Investigacions que han
arribat al desenvolupament d’un
sistema de diagnòstic clínic i inte-
gral en PNI (Psiconeuroimmunologia)
amb la finalitat de trobar el
major número de factors etiològics
possible. La PNI té el seu gran
valor clínic en el camp de pacients
amb patologies cròniques (dolor
crònic, artritis reumatoide, psoriasis,
colon irritable, colitis ulcerosa,
fibromiàlgia, síndrome de fatiga
crònica...); patologies que
quasi sempre són produïdes i
mantingudes per transtorns al nivellpsico-neuro-endocrino-socioimmunològic.
Un cos amb un sistema
immune sà pot defensar-se a
sí mateix contra la majoria d’organismes
invassors que poden causar
infecció, com bacteries, virus,
fongs i protozoos; està en capacitat
de produir anticossos per impedir
una nova infecció del mateix
tipus; i protegeix l’organisme de
malalties com el càncer, ferides i
danys per enverinament o
substàncies químiques corrosives.
Però el sistema immunològic
també pot patir trastorns. Un estudi
realitzat en 1991 per un equip
de científics de la Universitat de
Pittsburgh, va comprovar en un
grup de 394 persones que en èpoques
de gran tensió psicològica
augmentava significativament el
risc de patir grip. La connexió del
sistema nerviós central, endocrí i
immunològic és clau per la funció
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
dels limfòcits i macròfags (cèl·lules
del sistema immune).
D’aquesta manera, la psiconeuroimmunologia
estableix un
lligam entre neurones estressades
i limfòcits deprimits. Aquesta comunicació
no s’estableix en un sol
sentit; si els limfòcits estan sotmesos
a estrés, perquè han de defensar-se,
per exemple, d’un virus
o un paràsit, la funció neurològica
també s’afecta: experimentem mal
humor, ens sentim cansats, dormim
molt i ens resulta difícil concentrar-nos.
Així, i tenint en compte la importància
del concepte de individualitat
(cada ésser humà és un i
irrepetible), la psiconeuroimmunologia
considera imprescindible
per l’abordatge dels transtorns de
salut, el punt de vista d’una medicina
integral.
*David: Professor Escola Universitària
Garbí; Psiconeuroimmunòleg
Codirector Regenera
(Clíniques de Psiconeuroimmunologia)david@regenerapni.com
*Carlos: Professor Escola Universitària
Garbí; Psiconeuroimmunòleg;
Codirector Regenera
(Clíniques de Psiconeuroimmunologia)carlos@regenerapni.com

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
SALUT
OPINIÓ TABAQUISME ROSER Malaret Vitales*
Com i per què el làser
A
més de la perspectiva de
vida, hi ha quelcom molt important:
l’autorespecte .
Cada fracàs ensenya quelcom que
necessitem aprendre.
- Vol deixar de fumar sense engreixar-se?
-Se sent estressat i vol dormir
bé?
-Vol deixar de menjar compulsivament?
Com desfer-se d’aquests
«amics»?
Si vostè ha respost que sí a alguna
d’aquestes preguntes, a primer
cop d’ull li pot semblar difícil
aconseguir-ho. La seva voluntat
és a vegades insuficient a l’hora
de poder dominar-se vostè sol i segur
que més d’una vegada s’ha
buscat tot tipus d’excuses tot i
conèixer mil raons vitals per deixar-ho.
Ara això ja és història, ja no necessita
la seva voluntat. És suficient
que tingui desig de fer-ho i
això és possible perquè hem introduït
a Barcelona i a Girona un
mètode que combina la tradicional
acupuntura xinesa amb la més
avançada tecnologia de làser de
diode de baixa freqüència per ajudar-lo
a dir «Sí, ho vull deixar».
El mètode s’utilitza des de fa
més de dotze anys en països com
els Estats Units, Suïssa, França...
on han pogut comprovar científicament
com el làser actua estimulant
les propietats biològiques
naturals de les cèl·lules i , el més
important, sense ingerir cap
mena de medicament ni absorbir
nicotina per altres conductes.
Amb la seva utilització es produeix
un raig concentrat d’energia
adreçat cap a zones precises
del cos (la cara, el braç, l’orella, el
canell...). Aquesta estimulació
dels punts seleccionats ajuda a reequilibrar
l’organisme actuant
sobre les ganes de fumar, el sabor
del tabac, la sensació de plaer lligada
al tabac, el nerviosisme i la
sensació de gana.
El Tractament és totalment segur,
indolor i molt relaxant :
- No hi ha efectes secundaris.
- Vols deixar de
fumar sense
engreixar-te?
- Pateixes insomni?
- Menges
compulsivament?
REGALA’T SALUT
Una imatge il.lustrativa sobre la dependència al tabac.
- No hi ha contraindicacions.
Com actua el procediment?
Aquest raig d’energia sobre les
terminacions nervioses dels
punts esmentats desbloqueja la
producció natural d’endorfines
que el nostre organisme genera
si no es veu alterat per la dependència
al tabac o al menjar.
Les endorfines són anomenades
«hormones del benestar, del
confort ». Quan nosaltres inhalem
nicotina en fumar o quan mengem
compulsivament per descarregar
les frustacions, sentim uns
instants de benestar perquè la
taxa d’endorfines del nostre cos
puja fins a un nivell molt elevat
però, són aquestes addicions i no
el nostre cos allò que les produeix
i per això passats uns minuts necessitem
una altra «ració» d’aquest
benestar. D’aquesta manera
entrem en el cercle infernal de
dependència que provoquen les
addicions . El làser permet rehabilitar
l’organisme. Deixa que el
nostre propi cos, aquesta vegada
de manera natural, torni a produir
les endorfines que ens provoquen
la sensació de relaxació i estabilitat.
Així de senzill el fumador ,per
exemple, pot prescindir de les seves
dosis diàries de nicotina.
No té cap síndrome d’abstinència
:
És un tractament nou a
Girona i a Barcelona, indolor
i relaxant, de procedència
suïssa. No té cap efecte
secundari ni cap
contraindicació.
Treballem estimulant
diferents punts d’acupuntura
amb un raig làser de baixa
freqüència.
T’oferim un seguiment gratuït
durant un any.
-Deixa d’existir la necessitat de
fumar.
- Deixa d’existir la necesitat de
menjar de forma autodestructiva.
-Deixa d’haver de donar volts
per casa per poder dormir bé.
Les causes dels fracassos anteriors
desapareixen en no tenir
la síndrome d’abstinència: la irritabilitat,
l’ansietat,la inquietud, la
dificultat per concentrar-se, de
dormir... No hi ha cap fracàs del
qual no puguem treure una sàvia
lliçó: En tot fracàs s’amaga una
oportunitat nova que sens dubte
arribarà.
Al mateix temps obté més
energia, ja que és més senzill
adaptar el seu estil de vida i la seva
edat al favorable canvi que a partir
d’ara experimenta i no només
qui té l’addicció sinó tots els qui
l’estimen i l’envolten.
Pensi que vostè és el millor
projecte, que pot canviar el que
pensa que li perjudica perquè està
en constant canvi i no deixa de ferse
a si mateix.
Diu un proverbi japonès que
existeix una porta per la que pot
entrar la bona o la mala sort, però
és casascú qui en té la clau.
*Auriculoteràpia pràctica de la
medicina tradicional xinesa.
TABAC STOP Center
• Pateixes insomni?
Et trobes estressat?
1 sessió de 45 minuts.
• Vols deixar de menjar
compulsivament?
4 sessions de 30 minuts.
• Vols deixar de fumar sense
engreixar-te?
2 sessions de 30 minuts.
Els cigarrets baixos en quitrà
deterioren el flux sanguini
cardíac tant com els normals
E.Press/DdeG, Madrid
Els cigarrets baixos en quitrà
deterioren el flux sanguini cardíac
tant com els cigarrets normals,
segons un petit estudi de
la Universitat Baskent de Konya
(Turquia) que es publica a
Heart, una de les revistes especialitzades
de l'empresa editora
del British Medical Journal.
Els descobriments es basen
en 62 persones de més de 20
anys que no tenien antecedents
de malaltia coronària arterial.
D'aquestes, 20 havien
fumat cigarrets baixos en
quitrà (8 mg quitrà, 0,6 de nicotina
i 9 de monòxid de carboni)
durant com a mínim tres
anys.
Vint dels participants fumaven
cigarrets normals durant
aquest mateix període (12 mg
de quitrà, 0,9 de nicotina i 12
de monòxid de carboni). La resta
d'integrants de l'estudi eren
no fumadors.
Els participants han estat
avaluats en relació amb el seu
estat cardiovascular. En el cas
dels fumadors, aquestes proves
es van fer dos dies abans i
30 minuts després de fumar
dos dels seus cigarrets de consum
habitual amb un lapse de
15 minuts entre tots dos.
Els investigadors s'han
centrat en un indicador que
mesura l'habilitat de les artèries
coronàries per dilatar-se en
resposta a un augment en el
flux sanguini, la reserva de velocitat
del flux coronari (CFVR,
segons les seves sigles en
anglès).
Resultats
Els dos grups de fumadors
eren similars en termes de la
seva salut general i el nombre
de cigarrets que fumaven habitualment.
Els resultats de les
proves han mostrat que la pressió
sanguínia i la taxa cardíaca
Arran de la planta de tabac.
23
s'elevaven després de fumar,
amb independència del tipus
de cigarret consumit.
Segons els investigadors,
la CFVR era menor en els dos
grups de fumadors en comparació
del grup de no fumadors
i baixava més fins i tot després
de fumar, amb independència
també del tipus de cigarret. La
CFVR baixava abruptament de
2,68 a 2,05 en els fumadors
de cigarrets baixos en quitrà i
de 2,65 a 2,18 en els de cigarrets
normals. La mesura de la
CFVR en els no fumadors era
de 3,11.
Els autors assenyalen que
els resultats mostren que tant
els cigarrets «light» com els
normals deterioren el flux sanguini
que es produeix en les
artèries coronàries de manera
semblant.
Afegeixen que molts fumadors
es canvien al tabac baix
en quitrà i baix en nicotina amb
la creença equivocada que redueixen
els efectes perjudicials
del tabaquisme.
PREN TU LA DECISIÓ,
NOSALTRES
HI POSEM
LA VOLUNTAT
La teva salut no té preu!
C/ Montseny, 34 - Girona - Tels. 670 88 07 31 / 670 88 05 89 – C/ Madrazo, 114 2n. 1ª - Barcelona - Tel. 686 36 27 42
www.tabac-stop-center.info

24
SALUT
EFE/DdeG, Madrid
Carrato, que no va especificar a
quines comunitats ni a quins fàrmacs
feia referència, va facilitar la
dada durant la presentació de l'informe
elaborat per la SEOM Barreres
d'Accés al Pacient dels Fàrmacs
Oncològics, que posa en relleu
la falta d'equitat en l'accés als
tractaments a Espanya.
El president de la SEOM va
assenyalar que, segons un informe
que prepara l'Institut Karolinska,
la Comunitat de Madrid,
Catalunya i València se situen per
damunt de la mitjana pel que fa
referència a la prescripció de fàrmacs
oncològics, enfront de Canàries,
Andalusia i Castella-la Manxa,
que se situen per sota.
Així mateix, va avançar que l'esmentat
informe constata també
que Espanya ha deixat d'ocupar la
tercera posició europea en el referent
a la rapidesa d'introduir un
fàrmac des de la seva aprovació,
un lloc en el qual s'ha col·locat
França per que té una política
«més flexible» en aquest sentit.
Impediments
Precisament, la constatació de
barreres normatives i burocràtiques
és una de les conclusions de
l'informe de la SEOM, que atribueix
aquesta situació a l'existència
de 17 realitats autonòmiques
diferents en l'assignació i priorització
dels recursos.
No obstant això, Carrato va assegurar
que l'atenció oncològica a
Espanya és «molt bona» i està
considerada internacionalment, al
mateix temps que va instar que el
Ministeri de Sanitat i el Consell Interterritorial
vetlli perquè es compleixin
les condicions d'igualtat en
els diagnòstics i tractaments.
Així mateix va defensar que el
pacient rebi una informació veraç
objectiva i completa per decidir sobre
les teràpies que va a rebre i va
advocar perquè les decisions sobre
el tractament es prenguin entre
l'oncòleg i el pacient «sense
barreres».
Així, l'informe recomana una
major participació del pacient en
les polítiques de contenció de despesa
sanitària, i la possibilitat d'elegir
o articular sistemes diferents
que contemplin el copagament per
a certs fàrmacs.
Les econòmiques constitueixen
el segon bloc de barreres
detectades a l'informe, que subratlla
que la percepció del cost
en oncologia és més gran que el
cost real. El cost dels fàrmacs antineoplásics
(antitumorals) a Espanya
representa un 3,5 per cent
del total de la despesa en fàrmacs,
va assenyalar.
Carrato va recordar que el nombre
de pacients és molt inferior al
d'altres patologies com la diabetis
o la hipercolesterolèmia. La SEOM
recorda que el cost directe de les
malalties oncològiques a Espanya
s'eleva a 3.855 milions d'euros,
fet que suposa un 6,5 per cent del
pressupost sanitari total.
El 75 per cent del cost és indirecte
i derivat de la minva en productivitat
laboral. L'informe destaca
també l'existència de barreres
cientificotècniques i defensa
l'adopció de pautes de tractament
actualitzades que siguin vinculants
a totes les comunitats autònomes.
Davant la situació, la
SEOM recomana crear una estructura
estatal encarregada d'elaborar
protocols clínics i guies de
tractament i que decideixi sobre
l'entrada de fàrmacs així com l'elaboració
de pressupostos de despesa
farmacèutica adaptats a la
realitat i flexibles.
També advoca pel reconeixement
oficial a la investigació que
es realitza en hospitals, així com
la implicació dels fòrums de pacients
per incloure en el poder executiu
o legislatiu.
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
Madrid, Catalunya i València, les zones on es
recepten més fàrmacs oncològics avançats
El cost dels medicaments antitumorals a Espanya representa el 3,5% del total de la despesa en fàrmacs
El consum de fàrmacs
oncològics
d'última generació és
«fins a quatre vegades
menor en unes
comunitats autònomes
que en altres»,
va assenyalar el president
de la Societat
Espanyola Oncologia
Mèdica (SEOM), Alfredo
Carrato.
DIETISTA
Diplomada en Nutrició i Dietètica Humana
Postgrau en Medicina Naturista ❘ Auriculoteràpia
Una de les sales de l’Institut Català d’Oncologia de l’hospital Josep Trueta.
ANNA FERRER i COLLS
Assessorament dietètic
Dietes personalitzades en casos de:
Sobrepès i obesitat, hipertensió, colesterol, anèmia, osteoporosis,
restrenyiment, al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, etc.
Orientacions dietètiques en les diferents etapes de la vida:
Infància, embaràs, menopausa, vellesa, etc.
Consultes (Visites concertades)
Figueres C/ Forn Nou, 16, 1r (sobre Mitges Casals) i Palau-saverdera
Tel. 972 676 746 Mòb. 616 568 186
Una intervenció quirúrgica a una pacient amb càncer de mama.
Fisioteràpia
Recuperació funcional
Tractament de reeducació
per a l’escoliosis: Mètode Schroth
Mètode Spine Cor
Drenatge Linfàtic Manual
Reeducació postural individual o en grup
Teràpia manual
DdeG
Un de cada
deu tumors
és hereditari
EFE/DdeG, Salamanca
Un de cada deu tumors que
es diagnostiquen a l'any a Espanya
és hereditari, segons les
conclusions de la trobada celebrada
a finals del mes passat
a Salamanca organitzasa
per la Societat Espanyola
d'Oncologia Mèdica (SEOM).
Identificar precoçment els
pacients amb sospita de predisposició
hereditària al càncer
i establir un protocol de
prevenció i diagnòstic precoç,
així com de seguiment adequat
en aquells en els que
s'hagi detectat una mutació,
resulta especialment beneficiós,
segons les conclusions
difoses.
En el document també
s'assenyala que els avenços en
genètica i la identificació dels
gens responsables de la predisposició
a patir determinades
malalties neoplàsiques
han obert la possibilitat
d'identificar famílies i individus
de risc.
Centres
Amb relació als avenços
que hi ha hagut a Espanya, el
doctor Pedro Pérez Segura,
coordinador de la Secció de
Càncer Hereditari de la SEOM,
va assegurar que abans de
2001 només cinc centres a
Espanya comptaven amb unitats
de Consell Genètic i ara ja
són més de quinze.
La SEOM és una entitat
científica privada de caràcter
benèfic-docent, creada amb
l'objectiu d'estimular el progrés
en el coneixement científic
del càncer, a través de la
formació i perfeccionament de
metges especialistes en Oncologia
i l'intercanvi amb fins
científics entre professionals
nacionals i estrangers.
Carme Armengol i Niell
FISIOTERAPEUTA. Col. 450
C/ Impressors Oliva, 5, baixos
17005 Girona
Tel./Fax: 972 21 03 03

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
C/ València, 494-498 baixos. 08013 Barcelona
Telèfon 932 456 687 - Fax 932 456 506
Es sabut i comprovat que tres quartes parts de la població té algun problema
amb els peus, des d’una alteració lleu de la pell, fins a patologies més importants
que fins i tot poden necessitar la cirurgia. El que és cert i això ho confirmen
diàriament les persones que vénen a les nostres consultes és que els
problemes dels peus afecten l’activitat de la vida quotidiana. També aquests
últims anys els podòlegs hem insistit en la necessitat de tenir cura dels peus,
atès que aquests són importants en la salut del nostre organisme, i que aquesta
atenció als peus cal dur-la a terme en els primers símptomes, ja que moltes
vegades és massa tard per recuperar-se de certes lesions. Estem parlant,
per exemple, de desgast incorrecte de genolls i malucs per un suport deficient
del peu o de lesions de la pell que encara que no presenten gravetat, són
molt doloroses. I per això el Col·legi de Podòlegs de Catalunya alerta de la
necessitat de recórrer al consell i l’atenció de professionals degudament
acreditats, és a dir amb el corresponent títol de Diplomat Universitari, i la
col·legiació. La seva formació i experiència els fa professionals únics per
poder garantir els tractaments adients dels problemes dels peus i les seves
causes. En aquests últims anys la formació dels professionals de la
Podologia s’ha ampliat i aprofundit de forma important i podem assegurar
que de les nostres escoles surten persones perfectament capacitades per
resoldre tota classe de problemes que presenten els peus. Sobretot amb el
tema quirúrgic s’ha avançat molt i cap altre professional esta més ben preparat
per valorar i executar aquesta cirurgia i dissenyar i confeccionar si cal,
l’ortesi necessària per mantenir la correcció aconseguida.
Per sort cada dia som més els professionals que treballem per tota la geografia de les comarques de Girona, i no tan sols concentrats a la capital i grans pobles, sinó que ens desplacem
per zones rurals i pobles petits, de manera que facilitem que tothom pugui ser atès regularment quan ho necessiti. Aconsellem a tothom que comprovi que la persona que
l’atén normalment compleix amb aquests requisits, ja que per desgràcia hi ha molt d’intrusisme en la nostra professió. Per facilitar-ho, els proporcionem una llista dels col·legiats
censats a Girona i comarques. Avui dia, que s’insisteix tant en el tema de la seguretat, pensem que és particularment important aquest tema.
Alcaraz Ribó Carlos 161 RIPOLL 17500 GIRONA
Alsina Marcó Rosa 408 GIRONA 17003 GIRONA
Andrada Llobet Elena 895 La Jonquera 17700 GIRONA
Ardèvol Pardell Josep Mª 388 LA ESCALA 17130 GIRONA
Arroyo Masferrer Robustià 254 SALT 17190 GIRONA
Aulinas Masó Glòria 834 LES PRESES 17178 GIRONA
Barris Mercader Carmen 268 GIRONA 17002 GIRONA
Blanco Domínguez Francisco 210 RUPIÀ 17131 GIRONA
Blanqué Mombiela Rosa 553 LLIVIA 17527 GIRONA
Blanquera Cañigueral Sara 960 Girona 17003 GIRONA
Bou Moreno Elisabet 1141 Maçanet de la Selva 17412 GIRONA
Callis Auguet Carmen 350 OLOT 17800 GIRONA
Camós Poch Neus 863 GIRONA 17002 GIRONA
Caro Perearnau Rosanna 769 CAMPDEVANOL 17530 GIRONA
Cobos Muñoz Antonio 847 ESTARTIT 17258 GIRONA
Costal Ferrer Àngels 292 BANYOLES 17820 GIRONA
Dolcet Ribes Imma Júlia 1266 Orriols 17468 GIRONA
Font Senen Mª Carmen 477 GIRONA 17001 GIRONA
Fontanet Puigbó Ana Mª 552 RIPOLL 17500 GIRONA
Fugarolas Timoneda Josep Mª 672 CALDES DE MALAVELLA 17455 GIRONA
Gabarró Valiente Gemma 988 Girona 17003 GIRONA
Gallart Güell Cristina 1007 Lloret de Mar 17310 GIRONA
García Boada Margarita 480 SANTA CRISTINA D'ARO 17246 GIRONA
Genoher Comas Alexandra 1093 Olot 17800 GIRONA
Godoy Villalta Francisco 233 BLANES 17300 GIRONA
Herrero Santos Amparo 641 GIRONA 17002 GIRONA
Jimenez Estirado Eduardo 1243 Blanes 17300 GIRONA
Linares Muñoz Mª Carmen 362 OLOT 17800 GIRONA
López Ripa Mª Cruz 269 GIRONA 17001 GIRONA
López Santamaría Alonso 799 SALT 17190 GIRONA
e-mail:podocat@podocat.com
www.podocat.com
RELACIÓ DE COL·LEGIATS
Luis Oliva Salvador 826 LLORET DE MAR 17310 GIRONA
Llorens Pujos Mª Luisa 410 BREDA 17400 GIRONA
Marcos Bou Laura 649 GIRONA 17002 GIRONA
Millán Márquez Edith 1204 Castell d'Aro 17249 GIRONA
Mir Del remedio Jesús-Clemente 462 BANYOLES 17820 GIRONA
Montalvo Garcia Guadalupe 692 LLORET DE MAR 17310 GIRONA
Montenegro Ramiréz Vanessa 1189 Blanes 17300 GIRONA
Mora Chamorro Francisco 884 Blanes 17300 GIRONA
Moral Serrano Antonio 453 GIRONA 17001 GIRONA
Moral Malagón Jaume 962 Girona 17005 GIRONA
Muntané Molina Cristina 996 Hostalrich 17450 GIRONA
Noguer Busquets Rosa 284 OLOT 17800 GIRONA
Oliva Arbat Coral 838 ST. FELIU DE PALLEROLS 17174 GIRONA
Padrós Sánchez Carolina 494 PUIGCERDA 17520 GIRONA
Perarnau Pauner Mònica 1020 Puigcerdà 17520 GIRONA
Ponjoan Hutter Esther 955 Sant Antoni de Calonge 17252 GIRONA
Puigvert Mir Ma. dels Angels 836 LLORET DE MAR 17310 GIRONA
Rodríguez Guisado Maria 299 FIGUERES 17600 GIRONA
Romero Moreno Laura 776 BLANES 17300 GIRONA
Saavedra Martínez Rosalía 559 LLORET DE MAR 17310 GIRONA
Salesa Ayats Guillermo 412 FIGUERES 17600 GIRONA
Salesa Ballesta Júlia 438 FIGUERES 17600 GIRONA
Samitier Rubió Elisabeth 1185 Girona 17002 GIRONA
Sousa Balastegui Juan Luis 595 TORROELLA DE MONTGRI 17257 GIRONA
Tapia Freixas Rosa Ma. 885 RIBES DE FRESER 17534 GIRONA
Teixidó Monfort Laura 1018 Ullastret 17114 GIRONA
Tomás Acosta Fernando-José 189 SANT FELIU DE GUIXOLS 17220 GIRONA
Trifon Rigart Anna 1269 Olot 17800 GIRONA
Vila Noguera Natàlia 601 SANT PERE PESCADOR 17470 GIRONA
Vilà Olivet Angelina 285 OLOT 17800 GIRONA
25

26
SALUT
E.Press/DdeG, Còrdova
Aquesta és la principal conclusió
que revela la II enquesta Nacional
Sobre Salut de l'Home i la
Andropenia, els resultats de la
qual van ser presentats en el 13è
Congrés Nacional d'Andrologia,
celebrat a Còrdova.
La disminució del desig sexual,
la fatiga, l'ànim depressiu, la irritabilitat
i una sensació de malestar
físic i emocional són els efectes
que resulten de la baixa en la
producció de l'hormona masculina.
«Està clar que l'HIT afecta la
vida sexual dels homes», va ex-
posar la secretària general de l'Associació
Espanyola d'Andrologia
(ASESA), Ana Puigvert.
No obstant això, tant l'especialista
Puigvert com el director
del Centre d'Estudis Sexològics
(Cesex) de la Universitat de Laguna,
Manuel Mas, van ressaltar
la importància que juga el cervell
com l'òrgan sexual més important,
doncs aquest ordena la producció
de les substàncies químiques
que determinen, en bona
part, la vida sexual. Així ho van
exposar els dos especialistes en
la conferència El cervell com a òrgan
sexual.
«L'òrgan sexual més important
el tenim darrere de les orelles»,
va afirmar Mas per respondre a la
pregunta de si els homes pensen
amb els testicles, feta pel periodista
Pedro Piqueras, moderador
de la conferència. I va agregar que
tant els ovaris com els testicles
envien al cervell andrògens que
serveixen per a estimular-lo.
El doctor Mas va indicar que
en l'hipotàlem hi ha nodes receptors
d’androgénics i que els
estudis realitzats demostren que
els homes tenen més receptors
d’aquests que les dones. Però és
des del cervell des d'on s'envien
estímuls hormonals als genitals
per alterar els instints.
Fins i tot, va assenyalar Mas,
aquestes subtils diferències entre
els receptors androgénics en
el cervell de l'home i el de la dona,
expliquen també per què als ho-
mes els resulta més fàcil realitzar
exercicis d'ubicació espacial
mentre que les dones demostren
major capacitat amb el llenguatge.
«En realitat avui en dia sabem
que és l'encèfal el que regeix la
conducta eròtica de l'ésser humà
i que els genitals estan sota el
control del sistema nerviós central
i qualsevol alteració en les
vies nervioses que es connecten
amb el penis pot generar problemes
d'erecció», van afirmar els
especialistes.
La II enquesta Nacional Sobre
Salut de l'Home i l’Andropenia
va assenyalar que si bé un
80,9 per cent dels enquestats no
havia sentit parlar mai sobre l’hipogonadisme
d'inici tardà, sí van
reconèixer tenir alguns dels símptomes
associats amb aquesta patologia.
Dimensió sexual
Els més freqüents, va indicar
Puigvert, són els relacionats amb
la dimensió sexual de les persones,
és a dir, disminució en la capacitat
del rendiment sexual i en
la freqüència de les relacions, així
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
El 83,4% dels homes pateixen alguns símptomes
associats amb l’hipogonadisme tardà
Disminució del desig sexual, fatiga, depressió i malestar són alguns dels efectes de la baixa producció de testosterona
El 83,4 per cent dels
homes d’entre els 40
i els 60 anys, presenta
algun dels
símptomes associats
amb l’hipogonadisme
d'inici tardà
(HIT), que és causat
per una reducció en
els nivells de testosterona.
«La infermera està,
ajuda i acompanya
les persones
durant el procés
de la vida»
C/ Berenguer Carnicer, 2, 1r A
17001 GIRONA
Apartat de correus, 210
Tels. 972 20 40 61 / 972 20 15 04
Fax 972 21 30 08
codigi@codigi.com gicodi@codigi.com www.codigi.com
Fatiga i irratibilitat són dos dels
símptomes.
laboratori propi
CAMPRODON - C/ Ferrer Bàrbara, 28 - Tel. 972 13 00 15 / 610 83 79 13
OLOT - Av. Biseroques, 3 (a prop de la plaça Palau) - Tel. 972 26 91 80
GIRONA - C/ Güell - Tel. 610 83 79 13
BESCANÓ - (Girona) - Plaça de les Nacions, 10 - Tel. 972 44 27 89
com la disminució del nombre
d'ereccions matinals i per tant, el
poc desig sexual.
Enfront de les noves teràpies,
els estudis van demostrar que si
els pacients amb HIT reben testosterona
mostren una millora important.
«S'augmenta el desig sexual
i fins i tot milloren els símptomes
de depressió», va sostenir
Mas.
Actualment, van indicar els especialistes,
hi ha dues noves solucions
farmacològiques que demostraran
la seva eficàcia per
combatre l'HIT. Es tracta de dosis
controlades de testosterona.
La primera és un gel que s'aplica
diàriament sobre espatlles i abdomen
del pacient. I la segona és
testosterona injectable, que garanteix
nivells òptims d'aquesta
hormona durant tres mesos aproximadament.
Els experts van suggerir que tot
home més gran de 40 anys hauria
de consultar amb el seu metge
o amb els especialistes per saber
si pot estar presentant símptomes
de l'HIT i si aquestes mesures
serien adequades per tractar
el problema.

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
SALUT
Espanya és el novè millor país del món
per ser mare, segons Save the Children
Segons un estudi supera països com Alemanya, Regne Unit, França o els Estats Units, que ha baixat fins al lloc 26
Espanya és el novè
millor país per ser
mare. Així ho indica
l'informe realitzat
per l'organització
Save the Children
sobre 140 països.
Espanya repeteix el
mateix lloc que el
2006 i supera països
com Alemanya, el
Regne Unit, França o
els Estats Units, que
aquest any baixa fins
al lloc 26, empatat
140 països d’arreu del món. Suècia,
Islàndia i Noruega encapçalen
el rànquing d'aquest any ja que assoleixen
uns nivells de salut, educació
i estatus econòmics molt alts,
encara que l'informe assenyala que
aquestes característiques es donen
en els deu primers classificats d'aquesta
llista, entre els quals es troba
Espanya, que ocupa el novè lloc
per davant de països com Alemanya,
Regne Unit o França. El document
destaca el gran descens
dels Estats Units, que se situa en
el lloc 26.
Així mateix, també es denuncien
les terribles condicions que
viuen els països que ocupen els últims
llocs. Segons l'informe, com
a mitjana en aquests països una de
amb Hongria. cada tretze mares moriran per cau-
DdeG
ses relacionades amb l'embaràs i
un de cada cinc nens moriran
Una mare amb els seus fills.
OTR/DdeG, Madrid
abans de l'any de vida.
A més, un de cada tres nens pable
i només tres nenes de cada quatre
nens rebran educació primària.
mateix, una nigeriana viurà una
mitjana de 45 anys, enfront de la
A més, nou dels deu països que teix malnutrició. Aquestes condi- El país que tanca la classifica- mitjana de 83 anys de vida de les
ocupen els últims llocs són de l'Àcions de vida són comunes en els ció és el Níger, on tan sols el 16% dones sueques. Save the Children
frica Subsahariana, regió a la qual deu últims països de la llista, nou dels parts són atesos per personal vol també posar de manifest amb
pertany el país que tanca la llista, dels quals pertanyents a l'Àfrica sanitari i on una dona ha rebut de aquest estudi l'alta mortalitat in-
el Níger.
Subsahariana, països on també mitjana 3 anys d'educació, enfront fantil en el món, on moren 28.000
L'estudi es va realitzar compa- destaquen que només el 50% de dels 17 anys que reben les sue- menors de cinc anys cada dia i desrant
el benestar de mares i fills en la població té accés a l'aigua potaques, que encapçalen la llista. Així taca que fins en 20 països no s'ha
• Ferran Agulló, 5 acc.
17001 GIRONA
Tel. 972 21 08 03
Un gran pas endavant
• CLÍNICA BOFILL
Pare Claret, 20
17001 GIRONA
Tel. 972 21 70 82
27
reduït la mortalitat infantil en l'última
dècada.
En aquest sentit, l’Iraq és el
país que ha aconseguit els menors
progressos des de 1990 per reduir
les morts de nens menors de cinc
anys ja que la seva taxa de mortalitat
infantil ha augmentat en un
150% com a conseqüència del
conflicte. El 2005, només a l'Iraq,
van morir 122.000 nens de menys
de cinc anys.
Pel que fa a l'Àfrica Subsahariana,
el director general de l'organització,
Alberto Soteres, va explicar
que «nou de cada 10 mares
perdran un fill al llarg de la seva
vida. Mesures simples com vacunes,
rehidratació oral o mosquiters
no són cares i salvarien moltes vides,
però, desgraciadament, moltes
mares i nens no hi tenen accés».
Per altra banda, Espanya ocupa
el desè lloc en menor mortalitat infantil.
A l’Estat, les morts infantils
es produeixen per causes comunes
a tots els països del món industrialitzat,
que són principalment,
accidents de trànsit, maltractaments,
ofegaments, caigudes, incendis
i enverinaments.
El laboratori d’anàlisis clíniques de Girona
és el primer laboratori privat de les nostres comarques que compta amb la certificació
de qualitat UNE-EN-ISO 9001:2000
Un projecte amb un gran equip humà que, en un futur gens llunyà, ens permetrà d’explorar
i d’oferir-vos encara noves i millors tècniques de diagnosi.
• OLOT
Panyó, 16 baixos
17800 OLOT
Tel. 972 26 62 77

28
100 ANYS DE TRADICIÓ LLIBRETERA A GIRONA
Llibreria Pla Dalmau, seguint amb la seva política d’especialització,
els ofereix el seu ampli fons de llibres sobre Ciències de la Salut.
EDICIÓ 2007
Disposem d’un ampli fons de les editorials:
• Masson • Panamericana
• Elsevier • McGraw
• Interamericana • Springer-Verlag
• SEMFIC • Aula Mèdica
• Aran • Doyma.
La Llibreria Pla Dalmau els ofereix:
• Comandes de llibres nacionals
• Comandes de llibres estrangers
• Comandes models anatòmics
o làmines
• Llistats de bibliografies
• Consultes bibliogràfiques
• Obertura de compte
• Avantatges per als professionals
• Servei a domicili
1904 - 2004
MEDICINA
• Atenció primària
• Especialitats mèdiques
- dermatologia
- aparell digestiu
- cardiologia
- ginecologia
- reumatologia
- nefrologia
• Especialitats quirúrgiques
- cirurgia ortopèdica
i traumatologia
- cirurgia general
- oftalmologia
- otorrinolaringologia
- obstetrícia
- urologia
Diumenge, 27 de maig de 2007
■ Diari de Girona
INFERMERIA
FISIOTERÀPIA
FARMACOLOGIA
PSIQUIATRIA
PSICOLOGIA
etc.
LLIBRERIA PLA DALMAU, S.L.
Llibreria General, Tècnica i Mèdica
1904 - 2004
100 anys de tradició llibretera al seu servei
C/ Vern, núm. 3 17004 Girona
Tel. 972 20 01 86 Fax 972 21 48 79
E-mail: pladalmau@pladalmau.com

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
PUBLIREPORTATGE
ENTREVISTA
«Proximitat i qualitat són les nostres premises»
■ El director sanitari de
zona, metge de família i
responsable de contingències
comunes del centre
assistencial d'Asepeyo
a Girona explica quins són
els serveis que ofereix la
Mútua i analitza la presència
de l'entitat a la província.
Girona
-Quins són els valors diferencials
d'Asepeyo en l'àmbit de l'assitència
sanitària?
Tenim una àmplia xarxa assitencial
pròpia dissenyada per garantir
la resposta més immediata
i eficaç a les necessitats de
les empreses mutualistes i als
seus treballadors. A la província
de Girona, Asepeyo dóna assistència
i cobertura en accidents
laborals a 65.0000 treballadors
de prop de 9.000 empreses
i disposa de quatre centres
assistencials ubicats a Girona
ciutat, Olot, Figueres i Palamós.
A més, Asepeyo té associats
35.000 treballadors gironins
en contingències comunes.
La mutua compta amb un hospital
propi a Sant Cugat del
Dr. Francisco Javier Jiménez Velasco
EL DR. FRANCISCO JAVIER JIMÉNEZ. Al seu despatx
Vallès que està destinat a actes
quirúrgics programats i a interconsultes
de les diverses Unitats
Especialitzades existents (unitats
de patologia de l'espatlla, de
la mà, del genoll, de la columna,
etc.).Els nostres equips sanitaris
destaquen per la seva professionalitat,
experiència i la dispensació
d'un bon tracte als
usuaris.
-Quins són els projectes d'Asepeyo
per a la província de Girona?
Atès que Asepeyo lidera el sector
de les mútues d'accident de
treball a la província de Girona,
té la intenció d'inaugurar una
instal·lació important amb els
darrers avenços d'assistència sanitària.
-Quin protocol se segueix quan
RESPONSABLE DE CONTINGÈNCIES COMUNES D’ASEPEYO A GIRONA
ASEPEYO
una persona ha patit un accident
de treball i acudeix al centre
assitencial?
Normalment, quan un treballador
s'accidenta, acudeix a les
nostres instal·lacions pròpies,
als centres assitencials. Tots els
centres assistencials d'Asepeyo
disposen de servei d'urgències,
dispensaris mèdics, tècniques
de ràdiodiagnòstic i gimnàs de
rehabilitació. Per altra banda, si
l'accidentat ho requereix o si es
tracta d'un acte quirúrgic programat,
el pacient és derivat al
nostre Hospital propi de Sant
Cugat del Vallès.
-Què ha suposat per a Asepeyo
la gestió de la prestació de la incapacitat
temporal per malaltia
comuna?
Nosaltres estem realitzant
aquesta gestió des de l’any
1996, quan es va donar a les
mútues la gestió de la prestació
de la incapacitat temporal per
malaties comunes. La baixa laboral
la dóna el metge de capçalera,
però nosaltres controlem
econòmicament la gestió, exactament
igual que ho fa l'INNS
(Institut Nacional de la Seguretat
Social), però amb alguna diferència
de gestió. A Asepeyo
portem a terme reconeixements
mèdics als treballadors, no no-
29
més com a control de l’empresari
per veure si el treballador
està realment malalt, sinó que,
si el treballador està incapacitat
per treballar, som una opció addicional
a la qual el treballador
té al seu abast i que té dret d'utilitzar
els nostres metges per
cercar una segona opinió i veure
si el podem ajudar dins de les
nostres possibilitats. En aquest
sentit, hem intervingut quirúrgicament
i hem practicat proves
complementàries a un gran nombre
de pacients que potser encara
estarien a la llista d’espera.
-Quina valoració de la Mútua
creu que fan els pacients que
han estat atesos als centres assistencials
d’Asepeyo a la província
de Girona?
La majoria dels usuaris valoren
positivament el nostre treball i
es mostren agraïts, tant a l’àrea
d’accident de treball i la seva
funció rehabilitadora, com a la
de malaltia comuna. Aquest és
el nostre principal objectiu, junt
a la promoció de la salut, la investigació,
el desenvolupament
i la implantació de mesures de
seguretat laboral a les empreses.
Amb aquestes finalitats seguirem
millorant els nostres serveis,
posant especial èmfasi en la proximitat
i la qualitat.

30
PUBLIREPORTATGE
DdeG, Girona
Adriana Bàrcia, cap de Comunicació
del Grup ha informat que,
«mai de la vida el GEiEG havia tingut
un espai com el de Sant
Ponç». Bàrcia explica que «a nova
piscina climatitzada té un desnivell
de 1, 20 m a 1,60m, amb brolladors
d’aigua relaxants.
El fet de combinar dues zones,
una que es pot fer peu i una altra
amb certa profunditat, farà que sigui
ideal per organitzar classes de
fitness aquàtic, activitats prepart
i altres sessions relacionades amb
la salut. «A més, aquest espai és
polivalent, de manera que s’hi fan
cursets a més de ser de bany lliure».
És una piscina molt dedicada
al benestar i a la salut. «Annexa,
i amb unes vistes privilegiades
a la Catedral, compta amb
la zona ludicotermal. En aquesta
es pot gaudir d’una banyera d’hi-
dromassatge, un bany de vapor,
una sauna, dutxes terapèutiques
i una superficie de solàrium natural».
Sant Ponç disposa també de
dues pistes de pàdel i un camp de
gespa artificial per jugar-hi tornejos
de futbol 7. Ampliar les instal·lacions
vol dir ampliar els serveis
al soci. «És per això que el pa-
quet Fitness ha crescut en qualitat
i quantitat gràcies a la nova
zona ludicotermal de Sant Ponç».
Així doncs, «la sauna, els banys
de vapor, la banyera d'hidromassatge,
les dutxes terapèutiques i
el solàrium natural s'afegeixen als
serveis habituals d'utilització de
les sales fitness i cardiovascular i
les classes dirigides d'aeròbic,
energy cycling, steps, GAC, TAB,
aerodance, tonificació, entrenament
funcional, manteniment,
gimnàstica suau, just pump, circuit,
tai-txí vital, fitness aquàtic
i activitat aquàtica prepart».
A part, cal recordar que la zona
ludicotermal està a ple rendiment
i que tots els socis poden gaudir
d'aquest espai reservat exclusiva-
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
Esport, salut i benestar: els tres objectius
del GEiEG amb els seus nous equipaments
El complex esportiu
de Sant Ponç ja
compta amb dues
pistes de pàdel, la
nova piscina
de 25 m i la zona
ludicotermal
GEiEG
Part de la zona ludicotermal del complex de Sant Ponç.
www.geieg.cat Atenció al soci 902 366 101
Descobreix el nou Sant Ponç...
Nova piscina de 25 m amb desnivell i sortidors.
Zona ludicotermal amb banyera d’hidromassatge, sauna,
banys de vapor, dutxes terapèutiques i solàrium natural.
Camp de gespa artificial de futbol 5 i 2 pistes de pàdel.
I a més...
fes salut amb el paquet
Fitness GEiEG!
Sant Narcís i Sant Ponç:
Sales fitness i cardiovascular.
Sant Narcís:
Sessions dirigides de sala:
aeròbic, energy cycling, steps, GAC, TAB, aerodance,
tonificació, entrenament funcional, manteniment,
gimnàstica suau, just pump, circuit i tai-txí vital.
Sant Ponç:
Sessions dirigides aquàtiques: fitness i prepart.
Properament, també hi haurà sessions de sala.
Zona ludicotermal.
GEiEG-Sant Ponç: C/ de l’Esport, 16 17007 GIRONA tel. 972 20 10 47
GEiEG-Sant Narcís: C/Empúries, 47 17005 GIRONA tel. 972 23 44 59
GEiEG-Palau Sacosta: Av. Montilivi, 149 17003 GIRONA tel. 972 22 66 35
GEIEG
Una dse les pistes de padel del Sant Ponç.
GEIEG
ment per al relax per nou euros al
mes (per als no inscrits al paquet
Fitness). Per accedir a aquest espai
cal adquirir la polsera acreditativa
per sis euros.
Per altra banda, el complex de
Palau compta amb dues pistes de
tennis de terra batuda, una de
greenset i dos camps de gespa
artificial, de futbol 5 i futbol 7.

Diari de Girona ■Diumenge, 27 de maig de 2007
SALUT
OPINIÓ PSICOLOGIA
De psicologia i salut...a...la psicologia de la salut
El dualisme entre cos i ment
és una constant en la història
de la psicologia, que ha
hagut de guanyar-se el seu lloc
com a disciplina independent i
superar els entrebancs que des
del camp de la medicina separaven
la salut física, de la salut
mental.
La responsabilitat de la psicologia
ha consistit en demostrar
de manera empírica la seva
vàlua per a influir en el benestar
emocional i físic dels pacients,
encarregant-se de la promoció i
prevenció de la salut, així com
de la identificació del diagnòstic
i les disfuncions relacionades
amb les malalties.
El camí no ha estat fàcil, però
avui en dia ningú posa en dubte
que la psicologia clínica de la salut
juga un paper cabdal en el benestar
de pacients amb malalties
d'origen físic i psíquic.
Examinant les qüestions físiques
que afecten a la població,
els investigadors han constatat
que la conducta juga un ampli
paper en la manifestació i la perpetuació
de certes malalties, així
com que la conducta influeix sobre
la salut i la malaltia.
Els primers treballs en el
camp de la prevenció de la salut
van ésser precisament aplicats
als trastorns psquiàtrics postbèl.lics,
incloent-hi el trastorn
d’estrés post-traumàtic. En l’actualitat,
a més de en els conflictes
armats, atemptats terroristes,
etc...les tècniques de psicologia
de la salut s’utilitzen també
amb les víctimes de les catàstrofes
i accidents. Són tècniques
que s’apliquen des del mateix
moment de l’emergènciam amb
la intenció de procurar pal.liar
en un major grau els efectes de
l’estrès post-traumàtic.
Un clar exemple d’aquesta relació
entre salut física i mental el
trobem entre les persones que
pateixen càncer. En els darrers
anys, la incidència del càncer de
mama ha augmentat espectacularment,
la qual cosa ha portat
als professionals de la salut a intentar
comprendre en major
profunditat tant els aspectes mèdics
com els psicològics d’aquesta
malaltia. Per norma general,
i degut a la seva gravetat i
cruesa, aquesta malaltia té associats
trastorns depressius i
d’ansietat.
Assistents a unes jornades sobre psicologia, medicina i càncer, a Girona.
Sense aquests efectes col·laterals,
la gravetat del càncer no
disminueix, però sí millora la
qualitat de vida dels malalts i del
seu entorn i aquí és, precisament,
on fa incidència la psicologia
de la salut.
Un altre camp on la psicologia
de la salut pot ajudar és en el
del dolor crònic, que afecta a un
ampli sector de la població, originant
visites a cirujants ortopèdics,
neurocirujants i altres
professionals. Així, en malalties
com l’artritis reumatoide, les migranyes,
lesions lumbars i fibromialgia
s’ha observat que pacients
amb el mateix grau de
dany i afectació de la malaltia poden
sentir major o menor grau
de dolor, inclús, que alguns pacients
continuen manifestant dolor
un cop ja ha desaparegut la
dolença física.
La psicologia de la salut s’ha
introduït amb èxit com una intervenció
de recolzament acceptada,
alhora que com una
eina de la intervenció primària.
Algunes de les activitats que els
psicòlegs ensenyen per millorar
la vida quotidiana dels pacients
amb dolor crònic passen per
comprendre millor el funciona-
Assistents a unes jornades sobre psicologia.
DdeG
ment del dolor i reconèixer els
factors que l’incrementen o dis-
DdeG
31
minueixen.
També per desenvolupar estratègies
afectives per a la resolució
dels problemes, reduir
l’estrès, o per exemple, a com
abordar els efectes de la medicació.
El ràpid desenvolupament i
els avenços en les cures sanitàries
han originat que el camp de
la psicologia clínica de la salut
hagi hagut de demostrar que les
seves intervencions són efectives
i basades en dades.
Un cas clar d’aquesta situació,
el trobem en les intervencions
per deixar de fumar, en el
que les darreres investigacions
han demostrat l’eficàcia de teràpies
de conducta, ja sigui de manera
exclusiva o combinades
amb pegats de nicotina i exercici
físic.
A banda de l’aplicació de tècniques
d’intervenció directe,
una altra de les línies en les que
treballa la psicologia de la salut
mental és poder aconseguir resultats
positius d’aspectes preventius;
encara que perquè això
sigui possible abans cal que els
sistemes organitzats relacionats
amb aquest camp -departaments
escolars, de benestar social
i serveis de salut- facilitin la
possibilitat d’establir relacions
personalitzades entre els pacients
i els equips de salut mental.
En resum, podríem dir que
les contribucions que la psicologia
de la salut pot aportar són,
ara per ara, bàsiques en temes
com la reducció de l’estrès, la
millora de la qualitat de vida, l’aportació
de recolzament, el reforçament
del funcionament del
sistema immunològic, així com
la promoció del compliment de
les recomanacions mèdiques, la
reducció de la discapacitat i l’increment
de l’educació i la presa
de consciència.
En tots aquests àmbits, el
psicòleg de la salut pot facilitar
una major comprensió del paper
que té la conducta i els processos
psicològics en la salut física
i en el benestar tant individual
com familiar i social.
*Junta de la seu a Girona del
Col.legi de Psicòlegs de Catalunya

32
CIRURGIA REFRACTIVA
AMB LÀSER D’ÚLTIMA GENERACIÓ
Correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme
NOMÉS
LES PERSONES
SUPEREN LA
IMPORTÀNCIA DE
LA TECNOLOGIA
Dra. Maria Bozal
Dr. Francesc Tarrús
Dr. Narcís Tarrús
Dr. Joaquim Tarrús
Dr. Carlos Teruel
Dr. Josep Tibau
Dr. Joan M. Tibau
Tots aquests defectes refractius es poden corregir quirúrgicament per mitjà
de la Cirurgia Refractiva amb Làser.
No requereix ingrés a la clínica, ni portar l’ull tapat. És una operació sense dolor,
sota anestèsia tòpica (gotes), que provoca una ràpida recuperació visual.
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
CLÍNICA BOFILL
Pare Claret, 20 · 17002 Girona · tel. 972 22 03 03
www.usuarios.intercom.es/visualaser

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
33

34
GABINET MÈDIC
DE DIAGNOSI I TRACTAMENT
SERVEIS MÈDICS
Cirurgia general Nezar Haj-Younes
Cirurgia plàstica Dr. O.Huc
Clínica dental Alcalde Dalmau • J. de Ribot
Dermatologia mèdico-quirúrgica i veneriologia R.M. Casanovas • M. Roura
Endocrinologia, diabetis i nutrició A. Marco
Fisioterapia J. Torrell
Ginecologia i obstetrícia J.M. Ramos • N. Domínguez
Hematologia J. Profitós
Homeopatia A. Camps
Medicina interna X. Busquets • Ll. Cusí
Medicina preventiva A. Vila
Oftalmologa J. Tarrús • M. T. Teixidor
Osteopatia A. Cerdan
Otorinolaringologia P. García • L.A. Llano • H. Massegur
Pediatria M. Sánchez Muro
Pneumologia i al·lèrgia respiratòria S. Ladrón
Podologia E. Bou
Psicologia adults P. Mateos • N. Tió
Psicologia infantil i juvenil N. Rossell
Psiquiatria J. Torrell
Reumatologia O. Codina
Traumatologia i cirurgia ortopèdica J.J. Muñoz • M. Ramos • R. Roig • E. Sánchez
SERVEIS D’ANÀLISIS CLÍNIQUES I BACTERIOLÒGIQUES E. Cardelús • M. V. Falguera
SERVEI D’ANATOMIA PATOLÒGICA I CITOLOGIA J. Rabasseda • N. Tallada
UNITAT D’APARELL DIGESTIU I ENDOSCÒPIA DIGESTIVA X. Busquets • Ll. Cusí • X. Bertran
UNITAT D’UROLOGIA J. Mora • J. Llopis • A. Ponce
UNITAT DE RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA DIGITAL, S. Massot • J. Albanell
ECOGRAFIA I DENSITOMETRIA C. Nadal
A. Maroto
F. Castañer
PLAÇA JOSEP PLA, 11 • Tels. 972 20 48 82 - 972 20 10 84 • 17001 GIRONA
web: www.gdmedic.com
PUBLIREPORTATGE
El GD crea un nou servei
de fisioteràpia i amplia
el d’aparell digestiu
El fisioterapeuta Josep Torrell Juvinyà.
El Gabinet de Diagnosi
i Tractament
(GD) de Girona
compta amb una
consulta de fisioteràpia
a càrrec del
fisioterapeuta Josep
Torrell. Per altra
banda, a la Unitat
d’Aparell Digestiu
del centre s’hi ha incorporat
el doctor
David Busquets.
DdeG, Girona
El Gabinet de Diagnosi i Tractament
ha incorporat recentment
la consulta de fisioteràpia
a càrrec del fisioterapeuta
Josep Torrell Juvinyà, on s’ofereiex
una atenció individualitzada
adreçada a la recuperació
i rehabilitació de les persones
amb problemes de salut així
com tambè a la seva prevenció.
Els tractaments habituals
dins l’àmbit de la fisioteràpia
es combinen amb altres tècniques
com el shiatsu que aplica
digitopuntura sobre els punts
per reequilibrar l’energia del
cos; la vacuoteràpia, que usa
ventoses per crear pressions
JOSEP M. BARTOMEU
El doctor David Busquets.
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
JOSEP M. BARTOMEU
negatives; el treball en cadenes
musculars; dicke i tècniques
manipulatives estructurals,
d’entre altres. Partint d’una
visió global del pacient, s’aplica
una tractament general de
tot el cos per tal de millorar o
prevenir possibles disfuncions.
En l’àmbit de la fisio-estètica
s’ofereix l’electrovacuolipoestimulació,
una tècnica que
combina els beneficis de l’electrolipoestimulació,
la depresoteràpia
i el massatge del teixit
conjuntiu per lluitar eficaçment
contra la cel·lulitis.
La prevenció de problemes
de salut o de possibles complicacions
de lesions lleus és un
aspecte molt important en el
tractament. L’ànàlisi i la posterior
correcció postural, l’ergonomia
laboral, o les activitats
de la vida diària, adquireixen
un rol molt important dins el
tractament global de la persona.
Aparell digestiu
Per altra banda, a la Unitat
d’Aparell Digestiu del Gabinet
de Diagnosi s’ha incorporat en
aquest últim any el doctor David
Busquets Casals, provinent
del l’hospital de Sant Pau de
Barcelona, ampliant d’aquesta
forma el grup de Digestiu, que
ja compta amb 6 especialistes.
El doctor Busquets ampliarà
l’oferta de consulta i noves tècniques
endoscòpiques, aprofundint
en el camp de la diagnosi
ràpida de tumors digestius,
dins dels quals i a causa
de la seva alta incidència, la
diagnosi del càncer colo-rectal
juga un paper principal.
Una altra àrea on aportarà la
seva experiència serà a la
malaltia inflamatòria intestinal
i a la malaltia celíaca. La
importància d’aquestes dues
patologies radica principalment
en la seva prevalença en
edats joves, i l’infradiagnòstic
de la celiaquia a la població
general a causa de la inespecificitat
dels seus símptomes.
Progressivament, l’equip de
Digestiu del Gabinet de
Diagnosi continua consolidantse
i augmentant les seves prestacions.

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
UNITAT DE REPRODUCCIÓ HUMANA i DIAGNÒSTIC GENÈTIC
CLÍNICA GIRONA, 10 ANYS AL VOSTRE SERVEI
Procés de microinjecció
espermàtica
En Joel ja té 9 anys i... juga a bàsquet i té molts amics. Per celebrar aquest aniversari, hem volgut que fos ell, el primer nen
nascut d’una microinjecció espermàtica feta a la província de Girona, el que ens expliqués quelcom de la seva vida.
La Unitat va ser creada a l’any 1997 per un grup de professionals de diferents especialitats, ginecòlegs, biòlegs i andròlegs amb
l’esperit de poder donar resposta a les expectatives d’aquelles parelles que tenen dificultats per aconseguir descendència. Poder
oferir tots els estudis i tractaments sense necessitat de desplaçar-se fora de Girona i centralitzar tota l’activitat a les
dependències de la Clínica Girona. Obrir la possibilitat de col·laboració amb diferents grups de professionals externs.
Durant aquests 10 anys de funcionament de la Unitat de Reproducció Humana a la Clínica Girona, el seu Laboratori de Biologia,
ha col·laborat en gairebé 4.500 tractaments de fertilitat.
Durant aquests 10 anys han vingut al món més de 900 nens i nenes. Bevinguts!!!
Seguim dedicant, i dedicarem en el futur, tot el nostre esforç per millorar, avançar i mantenir la il·lusió del primre dia. Estar al dia
és difícil, l’allau de coneixements és immensa i imparable. Però realment apassionant.
SINCERAMENT... GRÀCIES PER FER-NOS CONFIANÇA.
UNITAT DE REPRODUCCIÓ
HUMANA I DIAGNÒSTIC GENÈTIC
CLÍNICA GIRONA
En Joen va néixer a la Clínica Girona el 25 de maig de 1998.
Joan Sarquella i Ventura. Biòleg. Cap del Laboratori de Biologia.
Joan Maragall 26 1a planta - Tel. 972 20 52 62 - 17002 Girona - labfiv@girofiv.com - www.girofiv.com
Fernando Girón Cardona
Col. núm. 403
PSICÒLEG CLÍNIC
SEXOLOGIA
TERÀPIA FAMILIAR
RELACIÓ DE PARELLA
TRASTORNS DE PERSONALITAT
C/ Eiximenis, 10, 5è 2a - Tel. 972 21 27 99 - 17001 GIRONA
Dra. Montserrat Ros Miquel
CIRURGIA PEDIÀTRICA
Col. núm. 3044
LA CIRURGIA PER A NENS
CONSULTA: c/ Juli Garreta, 10, 1r - 17002 GIRONA
Tel. 972 48 35 35 - Fax 972 48 70 92
35

36
PUBLIREPORTATGE
El Grup Clínica Girona centra el seu Pla Estratègic
en els seus clients i en la qualitat assistencial
Aquest any es renova l’entrada del centre i la planta de maternitat, i ja funciona el servei d’atenció al client
Aquest any es renovarà
totalment l’entrada
principal i la
planta de maternitat
de la Clínica Girona.
A més, el centre
posa en funcionament
un Servei d’Atenció
al Client.
D’altra banda, la
Unitat de Reproducció
Humana i
Diagnòstic Genètic
celebra el seu 10è
aniversari.
DdeG, Girona
A la Clínica Girona continuen renovant-se
dia a dia, fidels al seu
compromís de qualitat i de salut.
Per aquest any tenen previst haver
remodelat completament
l’entrada principal, amb l’eliminació
total de les barreres arquitectòniques,
i estan procedint a
la reforma integral de la planta
de maternitat, per fer-la més confortable.
També han posat en funcionament
un Servei d’Atenció al
Client amb l’objectiu de detectar
tots aquells aspectes a millorar
per donar un servei de qualitat
buscant la màxima satisfacció
dels seus clients. La Clínica, de
fet, acaba d’aprovar un ambiciós
Pla Estratègic amb tot un seguit
d’actuacions que la situaran a les
portes del trasllat del centre a
Fornells de la Selva, on Clínica
Girona construirà la seva nova
seu, una clínica moderna i funcional
per al segle XXI.
Però els projectes de futur no
impedeixen la contínua transformació
i actualització de les seves
instal·lacions al cor de la ciutat
per donar un millor servei a
les persones.
Clínica Girona i el seu compromís
de qualitat són prou coneguts
a les comarques de Girona,
on, des de fa dècades, són el
centre sanitari privat de referència
per la diversitat de les prestacions,
pel tracte personalitzat
i per l’aposta contínua per la innovació
tecnològica. Van ser la
primera clínica privada de la ciu-
Dr. BIDEGAIN
Col·legiat 3082
CIRURGIA
TORÀCICA
FAÇANA. De la Clínica Girona.
GRÀFICA. De l’activitat realitzada el 2006.
AIXELLES,
MANS HUMIDES
i
RUBOR FACIAL
Cirurgia mínimament
invasiva
C/ Juli Garreta, núm. 10, 1a - GIRONA - Tel. 972 48 35 35
Diumenge, 27 de maig de 2007
tat de Girona (1934), els primers
en posar en funcionament un
centre de Diàlisis a les comarques
(1974), pioners en implantar
noves tècniques de Diagnòstic
per la Imatge (TAC i Ressonància
Magnètica) així com donar
servei de Medicina Nuclear a
Girona.
També van ser capdavanters
en la creació d’una Unitat de Reproducció
Humana i Diagnòstic
Genètic, que ara celebra el 10è
aniversari.
Avui en dia, al Grup Clínica Girona,
hi treballen més de 400
professionals ocupant parcial o
totalment sis edificis de la mateixa
illa de cases, que delimiten
amb els carrers Joan Maragall,
Bisbe Lorenzana i Juli Garreta,
en ple cor de la ciutat de Girona.
En total, les seves instal·lacions
ocupen una superfície d’uns
12.000 m2, amb uns espais connectats
internament que s’han
anat adaptant i transformant
contínuament al ritme dels canvis
experimentats per la pràctica
mèdica en els darrers 50 anys.
75 anys d’història
Clínica Girona és una empresa
sanitària privada amb prop de
75 anys al servei de les persones,
integrada a la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública (XHUP)
amb una vocació de complementarietat
amb el sistema sanitari
públic, tant en l’assistència
integral com en els serveis de
suport de diagnòstic i terapèutic.
La seva missió consisteix en
■ Diari de Girona
dirigir els seus esforços a prestar
assistència sanitària especialitzada
en règim ambulatori i d’internament,
amb la finalitat de
donar un servei sanitari de qualitat
a la població de les comarques
gironines responent a criteris
d’eficàcia, privacitat, tracte
humà i accessibilitat.
El Grup vol ser una institució
sanitària íntimament vinculada a
les comarques de Girona, capaç
de donar resposta a la seva missió
i funció social, amb la competència
i l’excel·lència dels seus
professionals, la incorporació de
les noves tecnologies mèdiques
i el desenvolupament de polítiques
actives de qualitat i millora
contínua.
Tant és així que estan implantant
un nou model de qualitat
(basat en l’europeu EFQM). I és
que a Clínica Girona tenen molt
clars els seus valors: la qualitat
assistencial, la renovació permanent
de coneixements i tècniques,
així com un acurat tracte
humà envers als seus clients per
garantir la seva satisfacció, renovant
diàriament el seu compromís
de donar servei amb una
atenció sanitària moderna i eficaç
que respongui a les expectatives
de la societat.
Especialitats
Dins de les múltiples especialitats
i proves mèdiques que
ofereix Clínica Girona s’inclouen
la possibilitat de tractar les anomalies
del son, l’aplicació de les
darreres tècniques en fecundació
in vitro i reproducció humana,
estudis d’impotència, proves
funcionals digestives, electromiografies,
proves d’al·lergologia,
proves d’esforç, exploracions
amb càpsula endoscòpica digestiva,
tractaments de quimioteràpia,
endoscòpia pulmonar, densitometries
òssies, diagnòstic
prenatal amb ecografies de 4 dimensions,
rehabilitació funcional,
cirurgia laparoscòpica, tractament
de detecció del gangli
sentinella, entre moltes d’altres.
L’oferta completa d’especialitats
i serveis, així com la composició
del quadre mèdic facultatiu,
de lliure elecció, la podeu
consultar a la web:
http://www.clinicagirona.cat.

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
37

38
SALUT
OPINIÓ OFTALMOLOGIA DRA. TERESA Teixidor*
Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE)
La Degeneració Macular
Associada a l’Edat
(DMAE) és una malaltia de
la zona central de la retina, anomenada
màcula, que afecta persones
majors de 50 anys. La màcula
és una zona clau per a la visió
de detall, per la qual cosa la
seva lesió dificulta enormement
al realitzar activitats quotidianes
com llegir, conduir, distinguir
la cara d’altres persones,
etc. La DMAE no altera la visió
lateral o perifèrica, per això la
persona afectada, per exemple,
distingeix perfectament un nen
però veu borrosa la seva cara.
La DMAE és la primera causa
de pèrdua severa de visió
central entre els majors de 50
anys. Afecta el 10% de la població
entre els 65 i 75 anys, i fins
i tot un 30% a partir dels 75 anys.
Quines són les causes de la
DMAE?
Les causes que poden generar
una DMAE no es coneixen
amb exactitud, però els diferents
estudis científics conclouen
que existiexen uns factors
ambientals desencadenants
que actuen sobre una persona
amb predisposició genètica
a desenvolupar la malaltia.
Aquests factors actuen de manera
conjunta amb els processos
d’envelliment natural de
l’organisme, produeixen canvis
degeneratius a les cèl·lules de
l’epiteli pigmentari de la retina
central i a la membrana de
Bruch.
Els factors constitucionals
o predisposats poden
ser genètics:
-Antecedents de familiars de
DMAE.
- Raça blanca.
-Ulls clars.
Altres factors són:
- Sexe femení.
-Hipertensió/trastorn cardiovascular.
-Hipermetropia.
Entre els factors ambientals
hi ha:
- L’hàbit de fumar: el tabac
multiplica per tres el risc de patir
una DMAE.
-Trastorns alimentaris: Una
dieta pobre en oligoelements o
vitamines.
-Consum de cervesa habitual
i en quantitats elevades.
-Exposició habitual i prolongada
durant anys a llums d’in-
REIXETA D’AMSLER. Observada
per un pacient amb DMAE exudativa.
tensitat alta.
Símptomes i diagnòstic
Els símptomes depenen de la
persona i de l’estat evolutiu de
la malaltia. La DMAE pot passar
desapercebuda si només
afecta un ull. L’afectació bilateral
sol causar una pèrdua de visió
central molt manifesta. La
part central de la imatge es veu
borrosa. Es distingeixen els
contorns dels objectes però no
el seu interior. Les línies rectes
poden aparèixer distorsionades.
RETINOGRAFIA AGF. A un pacient
amb DMAE exudativa.
FOTOS. Una imatge desenfocada al costat d’una d’enfocada.
C/ Barcelona, 9, baixos - Tel. 972 20 39 86
Fax 972 22 25 37 - 17002 GIRONA
E-mail: girona@ortopediabosch.com - www.ortopediabosch.com
➾ «El seu oftalmòleg
és la persona que pot
diagnosticar precoçment
i adquadament
la seva malaltia i recomenar-li
el tractament
més adequat per al
seu cas concret»
La DMAE origina pocs problemes
per a la deambulació
però dificulta la lectura, la conducció
i el reconeixemt de ca-
AGF. A un pacient amb DMAE exudativa.
res. En casos avançats s’aprecia
una taca negra al centre del
camp visual. El diagnòstic precoç
és essencial per intentar
evitar l’evolució de danys. Un
oftalmòleg pot detectar les primeres
etapes de la malaltia mitjançant
les següents proves:
1. Mesurament de l’agudesa
visual i examen del fons d’ull.
2. Exploració amb la reixeta
d’Amsler.
3. Tres proves de diagnòstic
bàsiques: Retinografia (fotografia
del fons de l’ull), AGF
(angiografia fluorresceínica) i
Diumenge, 27 de maig de 2007 ■ Diari de Girona
OCT. A un pacient amb DMAE exudativa.
OCT (Optica Coherente Tomography).
Tractament de la DMAE
Existiexen dos grans tipus
de DMAE: la forma seca o atròfica
i la forma humida o exsudativa.
La DMAE seca o atròfica
es desenvolupa de forma lenta
al llarg dels anys, essent la
pèrdua de visió molt gradual.
Malgrat les múltiples investigacions
en curs, encara no es
disposa d’un tractament efectiu
per curar la forma seca de
DMAE. Només es pot actuar de
manera preventiva amb l’ús
d’antioxidants específics per a
la retina. S’aconsella la utilització
de Zenc, Luteína i Vitamines
A,B i C.
La DMAE humida o exsudativa
progressa ràpidament
com a conseqüència de la proliferació
de vasos sanguinis anòmals
que traspuen o «entollen»
la part central de la retina. A les
fases inicials d’aquesta forma
de malaltia és possible destruir
els vasos sanguinis anòmals
amb la utilització de Làser i/o
amb la injecció intraocular d’alguns
fàrmacs.
El seu oftalmòleg és la persona
que pot diagnosticar precoçment
i adequadament la
seva malaltia i recomenar-li el
tractament més adequat per al
seu cas concret.
*Oftalmologia pediàtrica i estrabismes
(Institut d’Oftalmologia Clínica Girona)
Un gran equip de professionals al servei de l’ortopèdia.
Valoracions fetes per:
✓ Tècnics ortopèdics
✓ Diplomats en podologia
✓ Diplomats en fisioteràpia
Taller propi.
Consulta sense compromís.

Diari de Girona ■ Diumenge, 27 de maig de 2007
Dr. E. Ayats Cataracta
Dr. F. Duch Cirurgia Refractiva amb làser
Dr. J. Giralt Retina i Diabetis Ocular
Dr. A. Jürgens Cirurgia Vies Llagrimals
Dra. O. Martínez Electrofisiologia i Neuroftalmologia
Dra. T. Teixidor Oftalmologia Pediàtrica i Estrabismes
Dr. M. Arcediano Glaucoma
Dr. T. Alonso Retina mèdica
Dr. E. Ordoñez Oftalmologia General
Dra. M. Arango Cirurgia Plàstica dels ulls
Dr. R. Carrero Oftalmologia General
Dra. M. Vazquez Còrnia
Juli Garreta, 13, 2n pis - 17002 Girona Tel. 972 412 413
Consultes Externes Clínica Girona www.oftalis.com URGÈNCIES 24 HORES
39

40
Diumenge, 27 de maig de 2007
■ Diari de Girona