21.07.2013 Views

Salut - Diari de Girona

Salut - Diari de Girona

Salut - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

SUPLEMENT ESPECIAL DIUMENGE, 6 D’ABRIL DE 2008<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>


2<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■ Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

ENTREVISTA<br />

«Volem implantar els governs territorials <strong>de</strong> salut»<br />

■ Marta Pedrerol i Mas<br />

(Barcelona, 1957) és llicenciada<br />

en Medicina i<br />

Cirurgia per la Universitat<br />

<strong>de</strong> Barcelona. Amb un extens<br />

currículum, el 2002<br />

va ser nomenada directora<br />

Tècnica i Assistencial<br />

<strong>de</strong> l’Hospital <strong>de</strong> Camp<strong>de</strong>vànol.<br />

Des <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong><br />

2007 i fins al juliol <strong>de</strong><br />

2007 va <strong>de</strong>senvolupar les<br />

tasques <strong>de</strong> directora assistencial<br />

<strong>de</strong> la Fundació<br />

<strong>Salut</strong> Empordà. L’1 d’agost<br />

<strong>de</strong> 2007 va prendre<br />

possessió com a directora<br />

territorial <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> a <strong>Girona</strong><br />

i gerent <strong>de</strong> la Regió Sanitària<br />

<strong>Girona</strong> <strong>de</strong>l Cat<strong>Salut</strong>.<br />

Cèlia Roca, <strong>Girona</strong><br />

- Quines són les especialitats on<br />

hi ha més llistes per operar-se i per<br />

a quin tipus <strong>de</strong> proves diagnòstiques?<br />

El passat mes <strong>de</strong> febrer es va presentar<br />

les llistes d’espera quirúrgiques<br />

corresponents al <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2007, en les quals es podia observar<br />

que a la Regió Sanitària <strong>Girona</strong><br />

va disminuir el temps mitjà <strong>de</strong><br />

resolució respecte <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2006, que va passar <strong>de</strong> 2,44 mesos<br />

a 2,17 mesos. Des <strong>de</strong> sempre,<br />

aquest indicador es manté per sota<br />

<strong>de</strong> la mitjana <strong>de</strong> Catalunya, que al<br />

<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2007 va ser <strong>de</strong> 3,88<br />

mesos. Pel que fa al nombre <strong>de</strong><br />

persones en llista d’espera, també<br />

ha baixat fins a 2.494 persones,<br />

mentre que el mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2006 <strong>de</strong> 2.590 persones. Pel que<br />

fa a especialitats concretes, en 8<br />

<strong>de</strong>ls procediments hem disminuït<br />

el temps mitjà d’espera i només hi<br />

va haver un lleuger increment en el<br />

Servei d’ajuda<br />

Marta Pedrerol<br />

temps mitjà <strong>de</strong> resolució en hèrnies,<br />

artroscòpies, prostatectomies,<br />

amigdalectomies, pròtesis<br />

<strong>de</strong> maluc i galindons, tot i que en<br />

tots els casos se situen per sota <strong>de</strong><br />

la mitjana <strong>de</strong> Catalunya. Aquest fet<br />

va ser possible gràcies que l’activitat<br />

<strong>de</strong>ls centres sanitaris gironins<br />

pel que fa als 14 procediments quirúrgics<br />

garantits va augmentar un<br />

8,38%, passant <strong>de</strong>l 12.715 operacions<br />

l’any 2006 fins a 13.781<br />

intervencions l’any 2007. Pel que<br />

fa a les proves diagnòstiques monitora<strong>de</strong>s,<br />

les llistes d’espera a la<br />

Regió Sanitària també van disminuir<br />

un percentatge molt important,<br />

un 40 per cent menys <strong>de</strong> persones<br />

en llista, fins a situar-se en<br />

un temps mig <strong>de</strong> resolució <strong>de</strong> 34<br />

dies i un nombre <strong>de</strong> malalts <strong>de</strong><br />

7.398, mentre que el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2006 era <strong>de</strong> 44 dies i 12.317 malalts.<br />

En cap prova va augmentar el<br />

temps mitjà d’espera respecte a<br />

l’any passat.<br />

- L'arribada <strong>de</strong> la immigració quins<br />

canvis ha provocat dins el sistema<br />

públic sanitari gironí?<br />

Bàsicament ha comportat un augment<br />

d’activitat, ja que per exemple<br />

a la Regió Sanitària <strong>Girona</strong> hem<br />

passat <strong>de</strong> tenir 580.000 habitants<br />

segons el Padró <strong>de</strong> 2002 a més <strong>de</strong><br />

709.000 targetes sanitàries segons<br />

les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> començaments<br />

<strong>de</strong>l 2008. Aquest creixement, que<br />

es <strong>de</strong>u bàsicament a l’arribada <strong>de</strong><br />

persones d’altres llocs, és molt important<br />

i fa que la xarxa sanitària<br />

hagi <strong>de</strong> fer un esforç per continuar<br />

oferint una atenció <strong>de</strong> qualitat a tothom.<br />

Malgrat això és una població<br />

jove que utilitza poc els serveis<br />

sanitaris. Un altre aspecte és que<br />

sovint provenen d’àmbits culturals<br />

diferents <strong>de</strong>l nostre, amb llengües<br />

i costums diferents, que provoca<br />

que hi hagi problemes <strong>de</strong> comunicació<br />

amb el personal sanitari i <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>sconeixement <strong>de</strong>l sistema, <strong>de</strong><br />

com són els circuits i com s’hi pot<br />

accedir. Per aquest motiu hem implantat<br />

la figura <strong>de</strong>l mediador cultural,<br />

en aquests moments n’hi ha<br />

més <strong>de</strong> 20 a les comarques gironi-<br />

a domicili<br />

Des <strong>de</strong> 1987<br />

estem amb la nostra gent gran<br />

DIRECTORA TERRITORIAL DE SALUT A GIRONA I GERENT DE LA REGIÓ SANITÀRIA GIRONA DEL CATSALUT<br />

PEDREROL. L’agost farà un any que és la responsable <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> a <strong>Girona</strong>.<br />

nes, que ajuda en el procés d’integració,<br />

fins que aquestes persones<br />

po<strong>de</strong>n fer un ús normal <strong>de</strong>ls serveis<br />

sanitaris.<br />

- Quins són els especialistes que<br />

fan falta?<br />

La mancança d’especialistes és un<br />

fet que oscil·la amb el temps. D’entre<br />

les especialitats que és més difícil<br />

<strong>de</strong> trobar metges hi ha medicina<br />

<strong>de</strong> família i d’altres especialitats<br />

com ara, radiologia, pediatria,<br />

ginecologia, cardiologia... Tot i això<br />

els centres sanitaris i les patronals<br />

<strong>de</strong>l sector amb la col·laboració <strong>de</strong>l<br />

Departament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, estan treballant<br />

per anar cobrint les mancances<br />

que sorgeixen a curt termini,<br />

al mateix temps que s’han augmentat<br />

el nombre <strong>de</strong> places <strong>de</strong> resi<strong>de</strong>nts<br />

i <strong>de</strong> nous estudiants <strong>de</strong> medicina.<br />

- Com està el projecte da la facultat<br />

<strong>de</strong> Medicina i quines especialitats<br />

oferirà?<br />

Em consta que la Universitat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

està treballant <strong>de</strong> valent i molt<br />

assenyadament perquè els estudis<br />

<strong>de</strong> Medicina, quan comencin el<br />

curs 2008-2009, ofereixin un alt<br />

grau <strong>de</strong> qualitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l primer dia.<br />

Aquests estudis s’implantaran ja<br />

Entitat d’iniciativa social E-00083<br />

D<strong>de</strong>G<br />

amb el mo<strong>de</strong>l Maastrich, amb l’objectiu<br />

<strong>de</strong> potenciar l’autoaprenentatge<br />

i molt acostat a la medicina<br />

que es fa en el dia a dia. Estic convençuda<br />

que la Facultat representarà<br />

l’impuls <strong>de</strong>finitiu per a la recerca<br />

<strong>de</strong> gran qualitat en l’àmbit<br />

<strong>de</strong> les ciències <strong>de</strong> la salut i aconseguir,<br />

encara més, dur a terme recerca<br />

en xarxa amb els centres sanitaris<br />

gironins, catalans i europeus.<br />

- Com està el projecte <strong>de</strong> l'hospital<br />

Trueta?<br />

En aquests moments estem treballant<br />

perquè el nou Trueta sigui una<br />

realitat ens els terminis previstos.<br />

Cal fer, però, una tasca poc visible:<br />

<strong>de</strong> redacció <strong>de</strong> projecte, d’expropiacions,<br />

<strong>de</strong> planificació <strong>de</strong> les<br />

obres, que com es pot comprendre<br />

ha <strong>de</strong> ser molt acurada ja que<br />

l’Hospital antic continuarà funcionant<br />

al costat <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong>l nou,<br />

que s’està fent amb la col·laboració<br />

<strong>de</strong> totes les parts i institucions<br />

implica<strong>de</strong>s. Ben aviat, però, podrem<br />

presentar ja l’avantprojecte<br />

als professionals i a tota la població.<br />

- Hi ha algun centre hospitalari que<br />

ampliï les seves prestacions?<br />

Servei d’atenció al mateix domicili per tal<br />

<strong>de</strong> treballar l’autonomia personal/familiar<br />

així com també el suport social i l’ajuda a les<br />

tasques <strong>de</strong> la llar<br />

DIRIGIT A: persones grans, malalts, infants,<br />

famílies i disminuïts<br />

• ASSISTÈNCIA A CENTRES,<br />

HOSPITALS, CLÍNIQUES...<br />

www.sersaonline.com<br />

3<br />

Els hospitals <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> estan en<br />

una moment <strong>de</strong> creixement molt<br />

important, fruit <strong>de</strong> la inversió <strong>de</strong><br />

més <strong>de</strong> 328.000.000 euros <strong>de</strong>l<br />

Pla d’inversions en equipaments<br />

<strong>de</strong> salut 2004-2012 que comporta<br />

millores en tots els centres gironins.<br />

El nou Trueta i el nou Hospital<br />

d’Olot són les peces més <strong>de</strong>tacables,<br />

però també vull remarcar<br />

l’ampliació i remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong><br />

l’hospital <strong>de</strong> Camp<strong>de</strong>vànol, que va<br />

inaugurar el mes <strong>de</strong> febrer passat,<br />

o l’ampliació <strong>de</strong>l servei d’urgències<br />

<strong>de</strong> l’Hospital Comarcal <strong>de</strong> Blanes,<br />

que també van entrar en funcionament<br />

fa pocs dies. Pel que fa<br />

a Palamós i Figueres, estan en<br />

marxa unes obres que milloraran i<br />

ampliaran totalment dos centres<br />

que havien arribat al màxim <strong>de</strong> les<br />

seves possibilitats. En aquest sentit,<br />

també cal dir que no només l’atenció<br />

hospitalària és la <strong>de</strong>stinatària<br />

<strong>de</strong> les inversions, ja que la xifra<br />

total a <strong>Girona</strong> és <strong>de</strong> 481 milions<br />

d’euros, que inclou l’atenció primària,<br />

la salut mental i la sociosanitària.<br />

- Finalment, quins són els reptes<br />

que s'ha marcat el seu <strong>de</strong>partament<br />

en el futur?<br />

El Departament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> es planteja<br />

diversos reptes, d’entre els<br />

quals en voldria <strong>de</strong>stacar dos. D’una<br />

banda, la implantació i consolidació<br />

<strong>de</strong>ls governs territorials <strong>de</strong><br />

salut per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r incorporar el<br />

món municipal a la planificació i<br />

la presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions en l’àmbit <strong>de</strong><br />

la salut, ja que tenim el convenciment<br />

que l’aportació <strong>de</strong> la visió<br />

més propera millorarà l’atenció sanitària<br />

als ciutadans. De l’altra,<br />

hem <strong>de</strong> materialitzar el canvi tecnològic<br />

amb la incorporació plena<br />

d’elements com la història clínica<br />

compartida i la telemedicina, entre<br />

altres, per apropar encara més<br />

els serveis sanitaris a tots els usuaris,<br />

visquin on visquin. A més, estem<br />

en un moment molt important<br />

<strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnització <strong>de</strong> les infraestructures<br />

sanitàries i també d’ampliació<br />

<strong>de</strong> prestacions, com ara l’atenció<br />

buco<strong>de</strong>ntal per als infants.<br />

ENS TROBAREU A:<br />

✔ GIRONA<br />

C. Valladolid, 10 entl.<br />

Tel.: 972 21 43 43 / 972 21 31 02<br />

✔ FIGUERES<br />

C. Nou, 29<br />

Tel.: 972 67 04 09<br />

✔ PALAFRUGELL<br />

C. Martí Jordi i Frigola, 38-39<br />

Tel.: 972 30 11 12<br />

✔ SANTA COLOMA DE FARNERS<br />

C. Sant Sebastià, 73<br />

Tel.: 972 84 32 93<br />

✔ LLORET DE MAR<br />

Passatge Buenos Aires, 11<br />

Tel.: 972 37 42 34<br />

2258/ER/0403<br />

ISO 9001


4<br />

SALUT<br />

Disminueixen en un 2% les llistes d’espera<br />

per operar-se a la sanitat pública catalana<br />

La consellera <strong>de</strong> Sanitat, Marina Geli, afirma que en un sistema d’accés universal però, sempre n’hi haurà<br />

Un total <strong>de</strong> 51.385<br />

pacients esperava a<br />

Catalunya per operarse<br />

el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2007, un 2,02%<br />

menys que l'any anterior,<br />

i 134.148 pacients<br />

es trobaven en<br />

llista d'espera per a<br />

proves diagnòstiques,<br />

un 25,6%<br />

menys, segons les<br />

da<strong>de</strong>s presenta<strong>de</strong>s el<br />

passat març per la<br />

consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>,<br />

Marina Geli, i el director<br />

<strong>de</strong> Serveis i<br />

Qualitat <strong>de</strong>l Servei<br />

Català <strong>de</strong> la <strong>Salut</strong>,<br />

Ferran Cordón.<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />

En xifres absolutes, el nombre<br />

total <strong>de</strong> pacients en llistes d'espera<br />

per operar-se representa una<br />

taxa <strong>de</strong> 70,1 per cada 10.000 habitants,<br />

dada per sota <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre<br />

<strong>de</strong> 2006, que era <strong>de</strong> 72,8 per<br />

cada 10.000 habitants, la qual<br />

cosa representa una disminució<br />

<strong>de</strong>l 3,71%.<br />

El temps mitjà d'espera per<br />

operar-se a finals <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />

era <strong>de</strong> 3,88 mesos, un 3%<br />

menys que el 2006 quan era <strong>de</strong> 4<br />

mesos. Geli i Cordón van ressaltar<br />

que aquesta disminució <strong>de</strong>ls pacients<br />

en llistes d'espera per a<br />

operacions i proves diagnòstiques<br />

monitora<strong>de</strong>s es produeix en un<br />

context en què Catalunya ha augmentat<br />

la seva població i sense<br />

que hi hagi un <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> les intervencions<br />

quirúrgiques i les pro-<br />

Marina Geli, consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>.<br />

ves, que han crescut. L'evolució<br />

<strong>de</strong> l'activitat e n l'últim any s'ha incrementat<br />

un 1,10%, és a dir,<br />

1.735 intervencions quirúrgiques<br />

més per arribar a un total <strong>de</strong><br />

158.879 operacions. Cordón va<br />

ressaltar que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2000 s'ha incrementat<br />

en un 23,59% el nombre<br />

d'operacions en els 14 procediments<br />

monitorats, que inclouen<br />

les intervencions més comunes.<br />

Intervencions<br />

Entre les intervencions que han<br />

augmentat més la seva activitat el<br />

2007 figuren amigdalectomies<br />

(9,3%), artroscòpies (7,05%), colecistectomies<br />

(4,55%) i varius<br />

(4,53%), mentre que ha disminuït<br />

les cataractes, el canal carpià<br />

o les histerectomies. Per regions<br />

sanitàries, en totes disminueixen<br />

les llistes d'espera i el<br />

temps mitjà <strong>de</strong> resolució per a les<br />

intervencions quirúrgiques, excepte<br />

en les <strong>de</strong> Lleida i la Catalunya<br />

central. Pel que fa a la cirurgia<br />

cardíaca, ha augmentat<br />

lleugerament els pacients en llista<br />

d'espera (<strong>de</strong> 269 a 298) i el<br />

temps mitjà <strong>de</strong> resolució (<strong>de</strong> 35 a<br />

CLÍNICA SALUS INFIRMORUM<br />

ESPECIALITATS QUIRÚRGIQUES I MÈDIQUES<br />

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA: mitjana estada, llarga estada i hospital <strong>de</strong> dia.<br />

ANÀLISIS CLÍNIQUES - RADIODIAGNÒSTIC<br />

SERVEIS DE RECUPERACIÓ FUNCIONAL I LOGOPÈDIA<br />

Centre concertat amb Cat<strong>Salut</strong><br />

37 dies).<br />

La consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> va dir<br />

que l'objectiu d'aquesta legislatura<br />

és que «cap intervenció esperi<br />

més <strong>de</strong> sis mesos», temps<br />

que ara només superen els galindons<br />

(6,90) i la protesi <strong>de</strong> genoll<br />

(6,29), encara que aquesta última<br />

no està inclosa dins <strong>de</strong>l Reial<br />

<strong>de</strong>cret <strong>de</strong>l Ministeri <strong>de</strong> Sanitat.<br />

Per la seva banda, a la llista<br />

d'espera <strong>de</strong> proves diagnòstiques<br />

el nombre <strong>de</strong> persones que esperaven<br />

a Catalunya -sense incloure<br />

les <strong>de</strong> seguiment- el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2007 era <strong>de</strong> 134.148 pacients,<br />

un 25,6% menys que el mateix<br />

mes <strong>de</strong> l'any passat, quan havia<br />

180.377. El temps mitjà que esperaven<br />

aquests pacients per realitzar-se<br />

una <strong>de</strong> les proves diagnòstiques<br />

era <strong>de</strong> 48 dies, un<br />

5,88% menys que el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />

2006, quan era <strong>de</strong> 51 dies.<br />

Aquest <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> la llista i el<br />

temps d'espera s'ha produït tot i<br />

el creixement <strong>de</strong> l'activitat, que<br />

passa <strong>de</strong> les 571.004 intervencions<br />

a les 616.719.<br />

El temps d'espera, no obstant<br />

això, va augmentar en proves com<br />

Assistència a: mútues, particulars, acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> treball i trànsit.<br />

polisomnograma (<strong>de</strong> 96 a 98<br />

dies), i a la regió sanitària <strong>de</strong> la<br />

Catalunya central, on s'ha passat<br />

<strong>de</strong> 58 a 65 dies d'espera. Geli va<br />

dir que aquest augment pot ser a<br />

causa que ara es realitzin proves<br />

«que abans es <strong>de</strong>rivaven a altres<br />

centres».<br />

Decret <strong>de</strong> garantia<br />

Ferran Cordón va assegurar que<br />

el temps d'espera està ja «per<br />

sota» <strong>de</strong>l que establirà el <strong>de</strong>cret<br />

<strong>de</strong> garantia, que la Generalitat<br />

preveu publicar aviat i que fixa en<br />

tres mesos el termini per a aquestes<br />

proves. El director <strong>de</strong> Serveis<br />

i Qualitat va afirmar que aquest tipus<br />

<strong>de</strong> proves «no són urgents» i<br />

que fins i tot es compleix per al<br />

polisomnograma, ja que el <strong>de</strong>cret<br />

estableix el temps d'espera en<br />

quatre mesos. La consellera <strong>de</strong><br />

<strong>Salut</strong> va fixar com objectius per a<br />

2008 la priorització <strong>de</strong> quatre tipus<br />

d'intervenció: raquis, hèrnies<br />

discals, aparell lacrimal i cirurgia<br />

<strong>de</strong> la mà. Així mateix, també va<br />

assegurar que aviat es publicarà<br />

el <strong>de</strong>cret <strong>de</strong> garantia <strong>de</strong> proves<br />

diagnòstiques i va anunciar la mo-<br />

SERVEI D’URGÈNCIES: LES 24 HORES DEL DIA<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Ferran Cordón, director <strong>de</strong> Serveis i Qualitat <strong>de</strong>l Servei Català <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>.<br />

nitorització <strong>de</strong> les visites ambulatòries<br />

i l'establiment <strong>de</strong> temps <strong>de</strong><br />

garantia.<br />

Geli va assegurar que la principal<br />

«queixa» actual <strong>de</strong> l'usuari<br />

és la visita els especialistes i va<br />

assenyalar que el <strong>de</strong>partament<br />

està analitzant al costat <strong>de</strong>ls ambulatoris,<br />

els metges especialitzats<br />

i els hospitals aquesta problemàtica.<br />

«Estem davant un canvi<br />

<strong>de</strong> mo<strong>de</strong>l important», va subratllar.<br />

Altres mesures <strong>de</strong> futur són l'adaptació<br />

<strong>de</strong> les unitats monogràfiques<br />

<strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a pròtesis <strong>de</strong> genoll<br />

també per a la realització <strong>de</strong><br />

pròtesis <strong>de</strong> maluc, per millorar el<br />

temps d'espera, i la posada en<br />

funcionament d'unitats especialitza<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> cirurgia ortopèdica vertebral<br />

complexa a l'Hospital <strong>de</strong>l<br />

Mar i Vall d'Hebron.<br />

El <strong>de</strong>partament preveu que al<br />

final <strong>de</strong> la legislatura estigui monitorat<br />

el 100% <strong>de</strong> la llista d'espera<br />

quirúrgica. Malgrat això, la<br />

consellera va voler <strong>de</strong>ixar clar que<br />

en un sistema d'accés universal a<br />

la sanitat «sempre hi haurà llistes<br />

d'espera».<br />

Institut <strong>de</strong> Religioses <strong>de</strong><br />

SANT JOSEP DE GIRONA<br />

Pg. Mn. Lluís Constans, 130 • 17820 BANYOLES • Tel. 972 57 02 08 • Fax 972 57 32 02 • administracio@clinicasalus.org<br />

D<strong>de</strong>G<br />

D<strong>de</strong>G


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

Tres <strong>de</strong> cada quatre ciutadans creu que el<br />

consum d’alcohol a Espanya és un problema<br />

El 81,7% d’enquestats creu que les administracions han <strong>de</strong> posar en marxa mesures per evitar que els menors beguin<br />

E.Press/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />

Tres <strong>de</strong> cada quatre espanyols<br />

consi<strong>de</strong>ra que el consum d'alcohol<br />

a Espanya constitueix un problema,<br />

percentatge que arriba pràcticament<br />

a la unanimitat quan es<br />

tracta <strong>de</strong>ls més joves. Per això, el<br />

81,7 per cent consi<strong>de</strong>ra que cal<br />

que les administracions públiques<br />

posin en marxa mesures que evitin<br />

que els menors beguin alcohol<br />

«ja que la seva obligació és protegir-los».<br />

Segons l'estudi inèdit <strong>de</strong>l Centre<br />

d'Investigacions Sociològiques<br />

(CIS), sobre Els joves davant l'alcohol,<br />

realitzat el febrer <strong>de</strong> 2007<br />

a 1.500 persones malgrat la polèmica<br />

que es va produir amb l’anomenada<br />

Llei <strong>de</strong>l vi que va intentar<br />

tirar endavant l'exministra<br />

<strong>de</strong> Sanitat Elena Salgado la passada<br />

legislatura per a la protecció<br />

<strong>de</strong>ls menors contra l'alcohol, els<br />

espanyols <strong>de</strong>fensen que s'han <strong>de</strong><br />

prendre mesures <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les administracions<br />

públiques per tallar el<br />

que consi<strong>de</strong>ren un problema evi<strong>de</strong>nt.<br />

Un 11,7% <strong>de</strong>ls consultats, en<br />

canvi, creu que no s’han <strong>de</strong> prendre<br />

aquest tipus <strong>de</strong> mesures «per-<br />

què els menors aprendran per si<br />

mateixos». En qualsevol cas, el<br />

66,1% està a favor que se sancioni<br />

als menors que consumeixin alcohol<br />

en llocs on estigui prohibit,<br />

proposta que recolzen per igual<br />

tots els grups d'edat i contra la que,<br />

no obstant això, es manifesta un<br />

<strong>de</strong> cada quatre els consultats.<br />

A més, també dos <strong>de</strong> cada tres<br />

estarien d'acord que els pares assumeixin<br />

la sanció econòmica<br />

quan els fills siguin insolvents.<br />

Segons aquest treball, tres <strong>de</strong> cada<br />

quatre espanyols (77,9%) reconeix<br />

que el consum d'alcohol és un<br />

problema a Espanya, davant d'un<br />

14,6% que no ho veu d'aquesta<br />

manera. Són els joves <strong>de</strong> 18 a 24<br />

anys els més optimistes sobre això,<br />

malgrat la qual cosa dos <strong>de</strong> cada<br />

tres (62,7%) admeten el problema,<br />

encara que són els consultats<br />

<strong>de</strong> 35 a 44 anys els més preocupats,<br />

ja que el 81,3% creuen que<br />

aquest tipus <strong>de</strong> consum és un verda<strong>de</strong>r<br />

problema. El percentatge<br />

s'eleva al 93,7% quan es pregunta<br />

si l'alcohol també és un problema<br />

entre els menors. En aquest<br />

cas només un 4,1% ho nega. I és<br />

que pràcticament la totalitat <strong>de</strong>ls<br />

Uns joves durant un «botellón» a<br />

Valladolid.<br />

EFE<br />

consultats (95,8%) consi<strong>de</strong>ra que<br />

el consum d'alcohol perjudica la<br />

salut <strong>de</strong>ls menors, i més quan afirmen<br />

que aquests consumeixensobretot<br />

combinats amb licors forts<br />

(28%), per damunt <strong>de</strong> vi (21,8%)<br />

o cervesa (20,9%). Fins i tot els<br />

que acaben <strong>de</strong> sortir d'aquest rang<br />

d'edat (els consultats d'entre 18 i<br />

24 anys) i que al llarg <strong>de</strong> l'enquesta<br />

es mostren més reticents a prendre<br />

mesures, reconeixen en un<br />

94% aquesta evidència, que no<br />

obstant això nega un 5% enfront<br />

<strong>de</strong>l 2,2% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> consultats <strong>de</strong><br />

totes les edats.<br />

No obstant això, només un 17%<br />

d'ells confirma que és un tema que<br />

li afecti personalment. Concretament,<br />

els espanyols consi<strong>de</strong>ren<br />

que el consum d'alcohol en menors<br />

provoca violència (90,9%),<br />

males relacions familiars (87,9%),<br />

mal rendiment escolar (86,5%),<br />

mal humor i estats anímics irritables<br />

(84,2%), <strong>de</strong>pendència futura<br />

a l'alcohol (82,6%) i relacions<br />

sexuals poc responsables (8,6%).<br />

Solucions<br />

Per solucionar el que consi<strong>de</strong>ren<br />

un verda<strong>de</strong>r problema, els consultats<br />

advoquen, en primer lloc,<br />

perquè les mateixes famílies exerceixin<br />

«un major control» sobre els<br />

menors (43,7%), seguit <strong>de</strong> mesures<br />

preventives per part <strong>de</strong> les administracions<br />

públiques (20%) i<br />

que els col·legis i instituts orientin<br />

també sobre els perills <strong>de</strong>ls efectes<br />

<strong>de</strong> l'alcohol (18,9%). Els més<br />

joves (<strong>de</strong> 18 a 24 anys) advoquen<br />

5<br />

per damunt <strong>de</strong> la mitjana (31,1%)<br />

per les mesures preventives públiques<br />

i la conscienciació als centres<br />

escolars. Entrant en mesures<br />

més concretes, els espanyols <strong>de</strong>fensarien<br />

que es prohibeixi als menors<br />

consumir alcohol al carrer i<br />

llocs públics (79,2%), que no se'ls<br />

venguin aquest tipus <strong>de</strong> begu<strong>de</strong>s<br />

a les botigues <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> les <strong>de</strong>u<br />

<strong>de</strong> la nit (66,7%), que s'intensifiquin<br />

les inspeccions per garantir<br />

el compliment <strong>de</strong> les normes<br />

(78,6%), que es promoguin activitats<br />

d'oci alternatives, com concerts,<br />

tallers o esports (85%), que<br />

es prohibeixi la venda d'alcohol en<br />

llocs on es realitzin activitats dirigi<strong>de</strong>s<br />

a menors (86%) i que es limiti<br />

la publicitat d'aquests productes<br />

en els trams <strong>de</strong> màxima audiència<br />

infantil i juvenil (71,9%).<br />

A l'hora d'admetre el consum d'alcohol<br />

propi, tres <strong>de</strong> cada quatre<br />

consultats (76%) reconeix haver<br />

pres begu<strong>de</strong>s alcohòliques en els<br />

últims dotze mesos anteriors a l'enquesta.<br />

El percentatge més elevat<br />

d'aquest consum es registra entre<br />

els joves <strong>de</strong> 18 a 24 anys, ja que<br />

el 90,9 per cent assegura haver<br />

pres alcohol en aquest perío<strong>de</strong>.


6<br />

SALUT<br />

Catalunya és la regió amb la taxa més<br />

alta <strong>de</strong> donació d’òrgans <strong>de</strong>l món<br />

L’any passat es van realitzar a la comunitat autònoma 786 trasplantaments, un 11 per cent més que durant el 2006<br />

L'any passat es van<br />

realitzar a Catalunya<br />

un total <strong>de</strong> 786 trasplantamentsd'òrgans,<br />

un increment<br />

<strong>de</strong> l'11 per cent respecte<br />

a l'any anterior<br />

que ha permès disminuir,<br />

per primera<br />

vegada en diversos<br />

anys, el nombre pacients<br />

en llistes d'espera,<br />

que és <strong>de</strong><br />

1.231 persones, un<br />

2 per cent menys<br />

que el 2006.<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

Aquestes xifres consoli<strong>de</strong>n Catalunya<br />

com la regió amb la taxa<br />

<strong>de</strong> donació més alta <strong>de</strong>l món, on<br />

només en l'última dècada s'han<br />

dut a terme 13.897 trasplantaments<br />

d'òrgans, segons que va<br />

explicar la directora <strong>de</strong> l'Organització<br />

Catalana <strong>de</strong> Trasplantaments,<br />

Roser Deulofeu, durant la<br />

presentació <strong>de</strong> l'activitat <strong>de</strong> l'any<br />

passat.<br />

El 2007, l'increment més<br />

significatiu s'ha donat en els trasplantaments<br />

<strong>de</strong> pulmó (43 intervencions),<br />

que han crescut un 59<br />

per cent respecte a 2006, seguits<br />

<strong>de</strong>ls renals (468), amb un<br />

augment <strong>de</strong>l 15 per cent, i els <strong>de</strong><br />

fetge (211), amb un 3 per cent.<br />

Per la seva banda, el nombre <strong>de</strong><br />

trasplantaments cardíacs realitzats<br />

el 2007 s'ha mantingut en<br />

39, mentre que han disminuït un<br />

11 per cent els <strong>de</strong> pàncrees, en<br />

passar <strong>de</strong> 28 operacions d'aquest<br />

tipus el 2006 a 25 l'any<br />

passat.<br />

Al capdavant<br />

En qualsevol cas, la xifra global<br />

<strong>de</strong> trasplantaments, <strong>de</strong> 786,<br />

situa Catalunya al capdavant <strong>de</strong><br />

les donacions i trasplantaments<br />

d'òrgans a tot el món, amb una<br />

taxa <strong>de</strong> 33,3 donacions per milió<br />

d'habitants, el doble que la <strong>de</strong><br />

països com el Canadà, Gran Bretanya,<br />

Suïssa o Suècia.<br />

Una operació <strong>de</strong> trasplantament <strong>de</strong> cor.<br />

Només l'any passat es van po<strong>de</strong>r<br />

trasplantar a Catalunya els òrgans<br />

<strong>de</strong> 238 donants morts, un<br />

10 per cent més que el 2006, per<br />

l'increment <strong>de</strong> la donació en mort<br />

encefàlica i aturada cardíaca;<br />

així com els <strong>de</strong> 76 donants vius<br />

<strong>de</strong> ronyó, fet que suposa un increment<br />

<strong>de</strong>l 15 per cent, i els <strong>de</strong><br />

cinc donants hepàtics, un menys<br />

que el 2006. Aquest augment <strong>de</strong><br />

l'activitat <strong>de</strong> trasplantaments ha<br />

permès que, «per primera vegada<br />

en anys», hagin disminuït algunes<br />

llistes d'espera, com és el<br />

cas <strong>de</strong> la renal, que ha passat<br />

<strong>de</strong>ls 1.046 pacients <strong>de</strong> l'any<br />

2006 a 996 a final <strong>de</strong> 2007, o<br />

la <strong>de</strong> pulmó, que s'ha reduït <strong>de</strong><br />

48 a 36 pacients. Això no obs-<br />

ASSISTÈNCIA SOCIAL I SERVEIS A LA GENT GRAN<br />

NENS, JOVES, ADULTS O GENT GRAN<br />

DISCAPACITAT FÍSICA, PSÍQUICA O SENSORIAL,<br />

MALALTIA MENTAL, POSTOPERATORIS, MALALTIES<br />

CRÒNIQUES O D’ALT RISC<br />

C/Creu, 39, Entr. 3a, 17002 GIRONA<br />

T. 972 485 284 / 972 410 325<br />

www.asisgran.org - asisgran@asisgran.org<br />

tant, hi ha algunes llistes que han<br />

augmentat, com la <strong>de</strong> trasplantament<br />

cor, que ha crescut un<br />

62,5 per cent, fins a situar-se en<br />

els 26 pacients, i la <strong>de</strong> fetge, que<br />

amb 134 persones ha augmentat<br />

un 27,6 per cent.<br />

Actualment, el nombre <strong>de</strong> malalts<br />

que esperen un òrgan és <strong>de</strong><br />

1.231, davant <strong>de</strong>ls 1.253 <strong>de</strong><br />

2006, cosa que representa una<br />

disminució <strong>de</strong>l 2 per cent.<br />

La consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, Marina<br />

Geli, va <strong>de</strong>stacar que l'elevada<br />

taxa <strong>de</strong> trasplantaments que<br />

existeix Catalunya es <strong>de</strong>u a «l’altruisme»<br />

<strong>de</strong>ls ciutadans, la majoria<br />

<strong>de</strong>ls quals dóna la seva autorització<br />

perquè els òrgans d'un<br />

familiar mort siguin trasplantats<br />

a una altra persona que els necessiti<br />

per viure.<br />

En aquest sentit, Geli va indicar<br />

que prop <strong>de</strong>l 80 per cent <strong>de</strong><br />

les famílies entrevista<strong>de</strong>s durant<br />

2007 va donar el seu consentiment<br />

a la donació (238), mentre<br />

que la resta s'hi va negar, principalment<br />

a causa <strong>de</strong> la negativa<br />

prèvia <strong>de</strong>l donant. En concret, les<br />

79 negatives que es van donar<br />

l'any passat van suposar que<br />

aproximadament 200 persones<br />

no poguessin disposar d'un òrgan,<br />

segons que va recordar el<br />

Departament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>. A Catalunya,<br />

l'edat mitjana <strong>de</strong>ls donants<br />

és <strong>de</strong> 53 anys i un 7,1 per<br />

cent d'ells són immigrants, un<br />

col ·lectiu que, d'altra banda, re-<br />

• SERVEI D’ASSISTÈNCIA A DOMICILI (SAD.)<br />

ASSISTÈNCIA A LA PERSONA I A LA LLAR<br />

• TELEASSISTÈNCIA<br />

SISTEMA D’ASSISTÈNCIA A DISTÀNCIA 24 H<br />

• SERVEIS PROFESSIONALS COMPLEMENTARIS<br />

SUPORT PSICOLÒGIC, SERVEI D’ÒPTIC I OPTOMETRIA, PODOLOGIA, FISIOTERÀPIA<br />

I REHABILITACIÓ, ASSESSORAMENT DIETÈTIC, AJUDES TÈCNIQUES I MATERIAL OR-<br />

TOPÈDIC, CURES, PERRUQUERIA, MANICURES, PEDICURES, BUGADERIA.<br />

• SERVEI D’ATENCIÓ PSICOLÒGICA<br />

ESPAI D’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA PER PODER FER FRONT ALS CONFLICTES I MA-<br />

LESTARS PSICOLÒGICS QUE SORGEIXEN EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA.<br />

• ACOMPANYAMENT TERAPÈUTIC<br />

ATENCIÓ A LA MALALTIA MENTAL FORA DE LA CONSULTA<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

EFE<br />

presenta el 4 per cent <strong>de</strong>l total<br />

<strong>de</strong> trasplantats.<br />

Pla estratègic<br />

La consellera Geli va remarcar<br />

que part <strong>de</strong> l'èxit en l'activitat <strong>de</strong><br />

trasplantaments a Catalunya es<br />

<strong>de</strong>u al pla estratègic 2005-2007<br />

que el <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> va<br />

impulsar fa uns anys per augmentar<br />

les donacions i reduir les<br />

llistes d'espera. En vista <strong>de</strong>ls<br />

bons resultats obtinguts, la conselleria<br />

ja ha posat en marxa un<br />

nou pla 2008-2010 per «promocionar»<br />

la donació i aconseguir<br />

que el 80 per cent <strong>de</strong> consentiments<br />

que donen les famílies<br />

<strong>de</strong> les víctimes es converteixi<br />

«en un 90 per cent o més».


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

Tenir malalties orgàniques<br />

incrementa la possibilitat <strong>de</strong><br />

patir problemes d’ansietat<br />

E.Press/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

Un equip d'investigadors <strong>de</strong><br />

l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica<br />

(IAPS) <strong>de</strong> l'Hospital <strong>de</strong>l Mar <strong>de</strong><br />

Barcelona, dirigit per Antoni<br />

Bulbena, ha <strong>de</strong>terminat en un<br />

estudi que patir trastorns d'ansietat<br />

s'associa amb la presència<br />

d'algunes malalties orgàniques.<br />

L'estudi, publicat a la revista<br />

Medicina Clínica, s'ha realitzat<br />

d'acord amb 410 pacients<br />

afectats per diferents trastorns<br />

d'ansietat, amb l'objectiu d'investigar<br />

si existeix o no relació<br />

entre les malalties psiquiàtriques<br />

i les malalties comunament<br />

anomena<strong>de</strong>s «orgàniques»<br />

o somàtiques.<br />

La investigació <strong>de</strong> l'equip <strong>de</strong><br />

l'Hospital <strong>de</strong>l Mar <strong>de</strong>mostra que<br />

patir, per exemple, agorafòbia o<br />

trastorns <strong>de</strong> pànic s'associa, i<br />

<strong>de</strong> manera significativa, a una<br />

presència superior <strong>de</strong> patologies<br />

cardíaques, respiratòries,<br />

digestives, osteomusculars,<br />

neurològiques o <strong>de</strong>rmatològiques.<br />

Tres grups<br />

Els 410 pacients examinats<br />

a l'estudi van ser dividits en tres<br />

grups: un primer format per<br />

130 pacients diagnosticats <strong>de</strong><br />

diferents tipus <strong>de</strong> trastorns<br />

d'ansietat; un segon, <strong>de</strong> 150<br />

pacients, sense antece<strong>de</strong>nts<br />

psiquiàtrics i que van acudir a<br />

visitar-se als serveis d'Assistència<br />

primària, i un tercer, <strong>de</strong> 130<br />

pacients més, que van acudir al<br />

Centre <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental per diferent<br />

malaltia psiquiàtrica,<br />

però sense diagnòstic <strong>de</strong> trastorn<br />

d'ansietat.<br />

A partir <strong>de</strong> la comparació entre<br />

els tres grups s'han obtingut<br />

resultats que <strong>de</strong>mostren l'associació<br />

entre els trastorns d'ansietat<br />

i les malalties orgàniques.<br />

Així, comparant el grup<br />

<strong>de</strong> pacients que patien trastorns<br />

d'ansietat amb el grup <strong>de</strong><br />

pacients sense malaltia psiquiàtrica,<br />

l'estudi va observar<br />

que els primers presenten, amb<br />

una freqüència superior, malalties<br />

osteomusculars, cefalea,<br />

al·lèrgies i malalties cardíaques.<br />

En concret, els pacients<br />

amb trastorn d'ansietat tenen<br />

dues vega<strong>de</strong>s més cefalees, 6,1<br />

vega<strong>de</strong>s més al·lèrgies, 3,6 vega<strong>de</strong>s<br />

més malalties osteomusculars,<br />

3 vega<strong>de</strong>s més malalties<br />

cardíaques i 2,1 hipertensió. La<br />

investigació conclou que «la<br />

tradicional divisió entre malalties<br />

psiquiàtriques i somàtiques<br />

ja no té sentit».<br />

Els trastorns mentals es <strong>de</strong>uen a la<br />

«<strong>de</strong>shumanització» <strong>de</strong> la societat<br />

El 21% <strong>de</strong>ls espanyols majors <strong>de</strong> 16 anys té risc <strong>de</strong> patir una malaltia<br />

D<strong>de</strong>G, Madrid<br />

La dificultat per trobar un habitatge<br />

digne, les llargues jorna<strong>de</strong>s<br />

laborals per poc sou, la càrrega <strong>de</strong><br />

responsabilitats familiars i professionals<br />

<strong>de</strong> la dona actual, la<br />

mobilitat a la feina o la incompatibilitat<br />

d'horaris per educar uns<br />

fills que cada vegada es tenen<br />

més tard són, segons els experts<br />

consultats per la revista digital Correo<br />

Farmacéutico (CF), la causa<br />

<strong>de</strong> l'augment <strong>de</strong> les malalties<br />

mentals als països industrialitzats.<br />

Els especialistes parlen <strong>de</strong> la<br />

«<strong>de</strong>shumanització» <strong>de</strong> la societat,<br />

<strong>de</strong> la pèrdua d'uns valors sòlids en<br />

un món consumista i d'una evolució<br />

que ten<strong>de</strong>ix a la «sofisticació<br />

més absoluta», com a causes<br />

fonamentals d'un panorama que<br />

era d'esperar.<br />

Enquesta <strong>de</strong> <strong>Salut</strong><br />

Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'última Enquesta<br />

Nacional <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> 2006-2007<br />

que es van fer públiques el passat<br />

març analitzen per primera vegada<br />

la prevalença <strong>de</strong> casos <strong>de</strong><br />

morbiditat psiquiàtrica o patiment<br />

psicològic a Espanya.<br />

Segons l’enquesta, el 21,3 per<br />

cent <strong>de</strong> la població més gran <strong>de</strong><br />

16 anys presenta algun risc <strong>de</strong><br />

mala salut mental, sent aquest<br />

més gran a mesura que augmenta<br />

l'edat. En la població infantil<br />

els números no són millors, ja que<br />

el 22,1 per cent <strong>de</strong>ls menors d'entre<br />

4 i 15 anys presenten problemes<br />

<strong>de</strong> conducta relacionats amb<br />

la hiperactivitat i la socialització.<br />

Aquesta enquesta ha estat<br />

molt ben acollida pels professionals<br />

sanitaris, ja que, a falta d'un<br />

observatori nacional per po<strong>de</strong>r<br />

veure la prevalença conjunta que<br />

tenen aquestes malalties a Espanya,<br />

«almenys s'han posat <strong>de</strong><br />

manifest da<strong>de</strong>s relatives al risc <strong>de</strong><br />

patir qualsevol mena <strong>de</strong> malaltia<br />

mental al llarg <strong>de</strong> la vida», explica<br />

Miguel Gutiérrez, catedràtic <strong>de</strong><br />

Psiquiatria <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong>l<br />

País Basc i portaveu <strong>de</strong> la Fundació<br />

Espanyola <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental<br />

(Fepsm).<br />

A la llum d'aquests resultats,<br />

el repte «no només està a estudiar<br />

els factors <strong>de</strong> risc, sinó en els<br />

factors <strong>de</strong> protecció», comenta<br />

l’expert.<br />

Segons Gutiérrez, «com més<br />

estructurada estigui la societat, la<br />

seva gent tindrà uns processos<br />

maduratius més sòlids», una i<strong>de</strong>a<br />

compartida per Celso Arango, psiquiatre<br />

infantil <strong>de</strong> l'Hospital Gregorio<br />

Marañón, <strong>de</strong> Madrid, i vice-<br />

7<br />

secretari <strong>de</strong> la Societat Espanyola<br />

<strong>de</strong> Psiquiatria (SET.). «El major<br />

factor <strong>de</strong> risc en salut mental<br />

és <strong>de</strong> tipus genètic, però si no es<br />

produeix una interacció amb els<br />

factors ambientals no es <strong>de</strong>senvolupa<br />

la malaltia mental», aclareix<br />

Arango.<br />

Infradiagnòstic<br />

Precisament aquest tipus <strong>de</strong><br />

trastorns «és més difícil <strong>de</strong> diagnosticar<br />

en nens <strong>de</strong>gut a la confusió<br />

que existeix amb un altre tipus<br />

<strong>de</strong> patologies mentals i a una<br />

baixa formació <strong>de</strong>l professional<br />

mèdic», comenta Ignacio Revuelta,<br />

<strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental <strong>de</strong> la<br />

Societat Espanyola <strong>de</strong> Medicina<br />

<strong>de</strong> Família i Comunitària (Sem -<br />

fyc). Revuelta advoca per la millora<br />

<strong>de</strong> la comunicació entre metge<br />

i pacient i per a això veu necessària<br />

l'ampliació <strong>de</strong> la formació<br />

en atenció primària i <strong>de</strong>l temps<br />

que es <strong>de</strong>dica a cada pacient.<br />

Per a Arango, el problema <strong>de</strong><br />

l’infradiagnòstic en nens està en<br />

«la falta <strong>de</strong> professionals formats<br />

en psiquiatria infantil», ja que Espanya<br />

és <strong>de</strong>ls pocs països d'Europa<br />

que no compta amb aquesta<br />

especialitat, i el diagnòstic queda,<br />

en la majoria <strong>de</strong>ls casos, en<br />

mans <strong>de</strong>l pediatre.


8<br />

SALUT<br />

El 31% <strong>de</strong>ls equips d’atenció primària <strong>de</strong><br />

Catalunya tenen un excés <strong>de</strong> pacients<br />

El 35% <strong>de</strong>ls equips <strong>de</strong> Pediatria estan en la mateixa situació, amb més <strong>de</strong> 1.000 usuaris atesos<br />

L'Institut Català <strong>de</strong><br />

la <strong>Salut</strong> (ICS) admet<br />

que un 31,5% <strong>de</strong>ls<br />

equips d'atenció primària<br />

(EAP) <strong>de</strong> medicina<br />

general atenen<br />

un excés d'usuaris,<br />

més <strong>de</strong> 1.200<br />

pacients, mentre que<br />

un 35,4% <strong>de</strong>ls<br />

equips <strong>de</strong> Pediatria<br />

estan en aquesta<br />

mateixa situació,<br />

amb més <strong>de</strong> 1.000<br />

pacients atesos.<br />

E.Press/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

A l'estudi, l'ICS ha establert com<br />

a «punt <strong>de</strong> tall» per establir la<br />

sobrecàrrega <strong>de</strong> treball en els<br />

1.500 usuaris assignats i els<br />

1.200 atesos en el cas <strong>de</strong> la Medicina<br />

<strong>de</strong> Família, i 1.200 assignats<br />

i 1.000 atesos pon<strong>de</strong>rats,<br />

en el <strong>de</strong>ls pediatres.<br />

L'Estudi <strong>de</strong> Càrregues <strong>de</strong> Treball<br />

que l'ICS ha realitzat en els<br />

273 ambulatoris que gestiona a<br />

Catalunya, apunta aquest excés<br />

d'usuaris en els pacients atesos<br />

<strong>de</strong>ls EAP, ja que si es comptabilitzés<br />

per pacients assignats, en<br />

el 54,9% <strong>de</strong>ls <strong>de</strong> Medicina General<br />

existeix sobrecàrrega, amb<br />

més <strong>de</strong> 1.500 pacients, i en els<br />

25,5% <strong>de</strong>ls <strong>de</strong> Pediatria, amb<br />

més <strong>de</strong> 1.200 nens.<br />

Mesurar la sobrecàrrega<br />

La directora adjunta d'Assumptes<br />

Assistencials <strong>de</strong> l'ICS,<br />

Montserrat Figuerola, va assegurar<br />

que l'Administració va preferir<br />

mesurar la sobrecàrrega <strong>de</strong><br />

treball per pacients atesos –els<br />

que hi han anat almenys un cop<br />

l'any–, que per les targetes sanitàries<br />

assigna<strong>de</strong>s a cada EAP,<br />

ja que existeixen pacients que<br />

no acu<strong>de</strong>ixen en tot l'any a l'ambulatori.<br />

Segons les da<strong>de</strong>s recolli<strong>de</strong>s<br />

per l'ICS, un 9,9% <strong>de</strong>ls EAP atenen<br />

més <strong>de</strong> 1.300 pacients i un<br />

21,6% entre 1.200 i 1.300 ha-<br />

Exterior <strong>de</strong>l CAP <strong>de</strong> Torroella <strong>de</strong> Montgrí.<br />

bitants. Per contra, un 68,5%<br />

<strong>de</strong>ls ambulatoris atenen una ràtio<br />

<strong>de</strong> població menor a 1.200<br />

pacients, amb un 24,5% per<br />

sota <strong>de</strong>l miler.<br />

Si els EAP es mesuren pel<br />

nombre <strong>de</strong> pacients assignats,<br />

un 54,9% <strong>de</strong>ls ambulatoris<br />

compten amb més <strong>de</strong> 1.500 pacients,<br />

mentre que el 45,1%<br />

compta amb menys d'aquesta<br />

xifra. Aquest és un <strong>de</strong>ls punts<br />

que el sindicat Mèdics <strong>de</strong> Catalunya<br />

(MC) va esgrimir en la convocatòria<br />

<strong>de</strong> vaga <strong>de</strong> dimarts<br />

passat, en el que <strong>de</strong>manaven la<br />

tendència a reduir el nombre <strong>de</strong><br />

targetes assigna<strong>de</strong>s a cada metge<br />

a 1.500.<br />

Amb els EAP <strong>de</strong> Pediatria,<br />

l'ICS admet que un 35,4% atén<br />

més <strong>de</strong> 1.000 pacients, mentre<br />

fisioteràpia-fisioestètica<br />

David Sala Gamito<br />

diplomat per la Universitat <strong>de</strong> Vic<br />

especialista en fisioteràpia esportiva per la UIC<br />

especialista en fisioestètica per la UdG<br />

Una sala d’espera <strong>de</strong>l CAP <strong>de</strong>l barri <strong>de</strong> Can Gibert <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

✓ Especialista en fisioteràpia esportiva.<br />

✓ Especialista en fisioteràpia estètica.<br />

✓ Rehabilitació personal i massatges terapèutics.<br />

✓ Tot tipus <strong>de</strong> tractaments.<br />

Informa-te’n!<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

que si es comptabilitzés per població<br />

assignada, un 25,5%<br />

<strong>de</strong>ls ambulatoris té més <strong>de</strong><br />

1.200 habitants. La xifra <strong>de</strong><br />

1.200 targetes per pediatre és a<br />

la qual <strong>de</strong>mana arribar el sindicat<br />

MC. Montserrat Figuerola va<br />

dir que aquests són «números<br />

indicatius» i que «varien molt<br />

territorialment». En aquest sentit,<br />

va dir que els ambulatoris <strong>de</strong><br />

Barcelona ciutat «no estan més<br />

sobrecarregats» –amb només<br />

vuit que compten amb 1.200<br />

pacients atesos– que els d'altres<br />

regions sanitàries, i va dir que<br />

ho estan més algunes zones <strong>de</strong><br />

la Catalunya central, Terres <strong>de</strong><br />

l'Ebre i àrees bàsiques <strong>de</strong> Lleida.<br />

La directora adjunta va admetre<br />

que l'estudi no recull el<br />

creixent falta <strong>de</strong> professionals<br />

–sobretot pediatres–, que impossibilita<br />

la substitució <strong>de</strong>ls<br />

professionals absents per malaltia,<br />

vacances o reducció <strong>de</strong><br />

jornada, sobrecarregant la resta<br />

<strong>de</strong> professionals.<br />

Autoorganització<br />

Per assumir aquesta pressió<br />

assistencial, l'ICS va advocar<br />

per l'autoorganització <strong>de</strong>ls ambulatoris<br />

i dotar econòmicament<br />

aquells professionals que volguessin<br />

realitzar hores addicionals.<br />

No obstant això, Figuerola<br />

va assegurar que «no té cap<br />

sentit» la petició <strong>de</strong> MC <strong>de</strong> posar<br />

un límit <strong>de</strong> 25 visites diàries<br />

a partir <strong>de</strong>l qual han <strong>de</strong> ser remunera<strong>de</strong>s,<br />

perquè «no indica<br />

res en la resolució».<br />

La directora adjunta <strong>de</strong> l'ICS<br />

va assenyalar que si per a cada<br />

una <strong>de</strong> les 25 visites diàries hi<br />

estiguessin <strong>de</strong>u minuts, això donaria<br />

un màxim <strong>de</strong> quatre hores<br />

diàries i 20 setmanals. Encara<br />

comptant que un terç <strong>de</strong> les 36<br />

hores setmanals es <strong>de</strong>diquessin<br />

a formació, els metges no arribarien<br />

a les 24 o 25 <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s<br />

a assistència.<br />

L'ICS ha enviat aquest estudi<br />

als directors territorials, que<br />

ja estan parlant amb els equips<br />

amb vista a les mesures a prendre<br />

a solucionar l'excés <strong>de</strong> treball,<br />

i també es farà arribar als<br />

sindicats.<br />

C/ Migdia, 11 1r 2a - 17002 GIRONA - Tel. 972 20 41 36 - 667 59 09 93<br />

www.iespana.es/phebos<br />

D<strong>de</strong>G<br />

D<strong>de</strong>G


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

9


10<br />

SALUT<br />

La primavera la sang altera<br />

Amb el canvi d’estació, augmenten a les consultes els casos d’astènia, una patologia que provoca somnolència, cansament<br />

i irritabilitat i que es pot evitar mantenint bons hàbits com una dieta sana i exercici físic mo<strong>de</strong>rat<br />

Les consultes d'atenció<br />

primària augmenten<br />

a causa <strong>de</strong>l cansament<br />

i abatiment<br />

que pateixen els pacients<br />

en aquesta<br />

època <strong>de</strong> l'any: es<br />

tracta <strong>de</strong> l’astènia<br />

primaveral.<br />

OTR Press/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />

És un fet científicament provat<br />

que la primavera la sang altera.<br />

Així, la Societat Espanyola <strong>de</strong><br />

Medicina <strong>de</strong> Família i Comunitària<br />

(semFYC) va alertar que, amb<br />

l'arribada <strong>de</strong> la primavera i la pujada<br />

<strong>de</strong> les temperatures moltes<br />

persones patiran alteracions físiques<br />

i <strong>de</strong> l'estat d'ànim, una patologia<br />

coneguda com a astènia<br />

primaveral.<br />

Símptomes<br />

Aquesta situació, que provoca<br />

en el pacient cansament, <strong>de</strong>caïment,<br />

irritabilitat, somnolència,<br />

o tot juntament, es pot solucionar<br />

en unes setmanes, diuen els<br />

experts. No obstant això només<br />

es millorarà si se segueixen uns<br />

hàbits saludables, tant a l'hora <strong>de</strong><br />

menjar com el <strong>de</strong>scans i l'organització<br />

<strong>de</strong>l dia a dia. Amb aquestes<br />

recomanacions, el semFYC<br />

pretén reduir el nombre <strong>de</strong> persones<br />

afecta<strong>de</strong>s per l'astènia, ja<br />

que a la primavera les consultes<br />

d'atenció primària augmenten<br />

arran d'aquestes molèsties. L'as-<br />

Una<br />

autèntica<br />

experiència<br />

auditiva<br />

La perfecció<br />

en la<br />

imatge <strong>de</strong>l<br />

so<br />

L’art <strong>de</strong><br />

dominar<br />

la claredat<br />

Navegador<br />

<strong>de</strong> so<br />

sense<br />

molèsties<br />

Una extensa<br />

varietat<br />

<strong>de</strong><br />

possibilitats<br />

Pacticar exercici físic amb mo<strong>de</strong>ració és una mesura per lluitar contra l’astènia.<br />

tènia es <strong>de</strong>fineix com la falta <strong>de</strong><br />

forces o <strong>de</strong>caïment caracteritzada<br />

per una sensació <strong>de</strong> cansament,<br />

fatiga física i psíquica, un<br />

baix to vital i apatia. La fatiga intel·lectual,<br />

la dificultat <strong>de</strong> concentració<br />

i els trastorns <strong>de</strong> somni,<br />

la memòria i <strong>de</strong> la gana són altres<br />

<strong>de</strong> les molèsties associa<strong>de</strong>s<br />

a aquest estat. La cultura popu-<br />

CENTRE AUDITIU<br />

ESPECIALITZAT<br />

Jaume I, 69 • Tel. 972 20 06 64 - 17001 GIRONA<br />

Vilafant, 8 baixos • Tel. 972 50 93 51 - 17600 FIGUERES<br />

lar, expliquen els facultatius, associa<br />

l'arribada <strong>de</strong> la primavera<br />

amb la incidència d'astènia, per<br />

la qual cosa col·loquialment s'ha<br />

encunyat el terme com astènia<br />

primaveral. «No es tracta d'un<br />

diagnòstic mèdic sinó d'un terme<br />

<strong>de</strong>scriptiu <strong>de</strong> l'astènia que apareix<br />

en aquesta època <strong>de</strong> l'any»<br />

senyala Enric Aragonés <strong>de</strong>l Grup<br />

D<strong>de</strong>G<br />

<strong>de</strong> Treball <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental <strong>de</strong><br />

semFYC. I és que és amb l'arribada<br />

<strong>de</strong> la primavera quan augmenta<br />

el nombre <strong>de</strong> pacients que<br />

acu<strong>de</strong>ixen a l'atenció primària<br />

queixant-se <strong>de</strong> patir trastorns <strong>de</strong>l<br />

somni, marejos que en alguns casos,<br />

assenyala Aragonés i «pot ser<br />

que siguin un símptoma més<br />

d'un quadre al·lèrgic, tan fre-<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

qüents a la primavera». Davant<br />

aquesta situació, i amb la finalitat<br />

d'alliberar les consultes <strong>de</strong> l'allau<br />

<strong>de</strong> pacients amb astènia, els<br />

facultatius recomanen «<strong>de</strong>sdramatitzar<br />

i tenir paciència», ja que<br />

normalment és una situació passatgera<br />

que amb hàbits saludables<br />

pot solucionar-se en dues<br />

setmanes.<br />

Mesures<br />

Entre les mesures recomana<strong>de</strong>s,<br />

els metges inclouen uns horaris<br />

regulars <strong>de</strong> somni i vigília,<br />

que alleujaran la sensació <strong>de</strong> cansament,<br />

prendre sopars lleugers,<br />

almenys dues unes hores abans<br />

<strong>de</strong> ficar-se al llit perquè la digestió<br />

no interfereixi en el somni; realitzar<br />

exercici físic mo<strong>de</strong>rat; i seguir<br />

una dieta sana i saludable<br />

que inclogui fruites i verdures, a<br />

més <strong>de</strong> vitamines i minerals. És<br />

també molt important, expliquen,<br />

no saltar-se l'esmorzar, tenir sempre<br />

a prop una ampolla d'aigua i<br />

no automedicar-se, ja que no es<br />

coneixen amb certesa les causes<br />

d'aquesta malaltia i tampoc es<br />

pot recomanar cap medicament<br />

o complex vitamínic eficaç. Per<br />

tranquil·litzar els pacients, assenyalen<br />

que es tracta d'un símptoma<br />

aïllat i transitori que no respon<br />

a un motiu concret i que fins<br />

i tot pot ser la resposta <strong>de</strong> l'organisme<br />

a l'estrès i sobreesforç físic<br />

i intel·lectual. «Però altres vega<strong>de</strong>s<br />

pot ser la manifestació d'una<br />

malaltia orgànica subjacent,<br />

com una anèmia, una malaltia<br />

greu o un trastorn psicològic», va<br />

puntualitzar Aragonés.<br />

LLIBRERIA PLA DALMAU S.L.<br />

llibreria general, tècnica i mèdica<br />

C. Vern, 3 baixos (al costat <strong>de</strong> la Plaça Catalunya) – 17004 <strong>Girona</strong> – Tel. 972 20 01 86 – Fax 972 21 48 79<br />

e-mail:pladalmau@pladalmau.com


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

Entre el 70 i el 75% <strong>de</strong> la població sana<br />

espanyola té alguna anomalia a l’esquena<br />

Flexionar els genolls quan un s’ajup i mantenir una bona higiene postural són dues mesures per evitar problemes<br />

E.Press/D<strong>de</strong>G, Bilbao<br />

El metge especialista <strong>de</strong> Medicina<br />

Física i Rehabilitació i responsable<br />

<strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> Rehabilitació<br />

<strong>de</strong> l'hospital San Juan <strong>de</strong><br />

Dios <strong>de</strong> Santurtzi, An<strong>de</strong>r lava, va<br />

advertir que entre el 70 i el 75<br />

per cent <strong>de</strong> la població sana<br />

mostraria anomalies en la seva<br />

esquena si es fes una ressonància<br />

magnètica, la qual cosa no<br />

significa que aquest aspecte<br />

hagi <strong>de</strong> comportar patologies o<br />

simplement problemes <strong>de</strong> dolor<br />

lumbar.<br />

lava, va explicar que «el verda<strong>de</strong>r<br />

maneig <strong>de</strong>ls problemes <strong>de</strong><br />

dolor d'esquena el té el pacient»<br />

i va assenyalar que «en la pràctica<br />

majoria <strong>de</strong>ls casos, po<strong>de</strong>r<br />

portar una vida normal <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong><br />

si aquest atén o no unes normes<br />

<strong>de</strong> prevenció i d'higiene postural<br />

bàsiques».<br />

Així mateix, el metge va indicar<br />

que entre el 80 i el 85 per<br />

cent <strong>de</strong> la població entre els 30<br />

i els 50 anys tindrà un episodi <strong>de</strong><br />

mal d'esquena en la seva vida.<br />

Segons va dir, aquest problema<br />

es dóna més en homes, «però<br />

s'està apreciant un augment en<br />

Aliats contra el mal d’esquena<br />

L’Organització Mundial <strong>de</strong> la <strong>Salut</strong> (OMS) ha <strong>de</strong>finit la salut com benestar físic, psíquic i social. És a dir, que la salut no es basa només en l’absència <strong>de</strong> malaltia,<br />

sinó també a trobar-se bé en el propi cos i la pròpia vida.<br />

Un coneixement escàs <strong>de</strong>l nostre propi cos i el mal costum <strong>de</strong>l recurs fàcil i ràpid <strong>de</strong>ls medicaments, fan que massa sovint obli<strong>de</strong>m el factor <strong>de</strong> la prevenció com<br />

la millor arma contra unes dolències que majoritàriament po<strong>de</strong>n solucionar-se.<br />

Un clar exemple és el mal d’esquena.<br />

És necessari comprendre la importància d’una bona higiene postural i a<strong>de</strong>quar l’estil <strong>de</strong> vida per prevenir aquest mal.<br />

Les causes <strong>de</strong>l mal d’esquena són múltiples i varia<strong>de</strong>s tot i que la major part són provocats per hàbits perjudicials i nocius que po<strong>de</strong>m corregir si tenim la capacitat<br />

d’incorporar a la nostra vida uns hàbits posturals correctes, productes que ens ajudin a aconseguir-ho (cadira i/o butaca ergonòmica, un bon matalàs<br />

adaptable que rebaixi la pressió, coixins anatòmics, calçat a<strong>de</strong>quat...) i convertir la visita al professional (traumatòleg, fisioterapeuta, osteòpata...) com a quelcom<br />

necessari i positiu.<br />

L’esquena pateix principalment perquè:<br />

- estem molt temps en la mateixa posició, ja sigui <strong>de</strong>mpeus, asseguts o estirats.<br />

- adoptem <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s postures que augmenten les corbes fisiològiques <strong>de</strong> la columna.<br />

- realitzem esforços forts, o lleugers, però molt repetitius.<br />

- no <strong>de</strong>scansem correctament, cosa que impe<strong>de</strong>ix una bona postura en dormir i evita que la musculatura <strong>de</strong> l’esquena es relaxi i tonifiqui, fet que agreuja<br />

encara més el factor que el provoca.<br />

Tots sabem que una mala nit sempre prece<strong>de</strong>ix un dia pitjor. Així doncs po<strong>de</strong>r dormir bé i <strong>de</strong>scansar pren una gran importància a l’hora <strong>de</strong> pal·liar el mal d’esquena.<br />

Durant el son té lloc una sèrie <strong>de</strong> canvis en les funcions corporals i en l’activitat mental <strong>de</strong> gran transcendència per al nostre equilibri físic i també psíquic.<br />

L’elecció doncs d’un sistema a<strong>de</strong>quat <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans va més enllà d’una mera qüestió comercial i pren connotacions <strong>de</strong> salut i una repercussió directa en el benestar<br />

no només <strong>de</strong> la nostra esquena sinó <strong>de</strong> la nostra salut en general.<br />

Per tant si la nostra pretensió és anar més enllà <strong>de</strong> no tan sols simplement dormir, sinó po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>scansar, que és molt diferent, aquesta elecció s’hauria <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar<br />

en mans <strong>de</strong> bons professionals en la matèria.<br />

Triar a<strong>de</strong>quadament el matalàs i el coixí, així com una bona cadira o butaca ergonòmica pot tenir unes repercussions espectaculars en el camí <strong>de</strong> trobar una<br />

solució al nostre mal d’esquena.<br />

El matalàs que s’amotlla al seu cos<br />

proporcionant una sensació única<br />

la incidència d'aquesta malaltia<br />

entre les dones, a causa <strong>de</strong>, fonamentalment,<br />

la major incorporació<br />

<strong>de</strong> la dona al mercat laboral<br />

i a l'augment <strong>de</strong> la seva activitat<br />

física».<br />

lava va assenyalar que el principal<br />

factor responsable <strong>de</strong>l dolor<br />

agut d'esquena sol ser la sobrecàrrega<br />

traumàtica d'aquesta,<br />

provocada moltes vega<strong>de</strong>s<br />

«per aixecar càrregues pesa<strong>de</strong>s<br />

a la feina o per <strong>de</strong>senvolupar una<br />

activitat laboral exposada a vibracions<br />

<strong>de</strong> màquines pesants,<br />

trepants, etc».<br />

Dolor crònic<br />

Per altra banda, va indicar<br />

que en els pacients amb dolor<br />

lumbar cronificat, s'aprecia una<br />

certa por <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar nous<br />

episodis i que això acabi suposant<br />

una incapacitat laboral.<br />

Dins <strong>de</strong>l dolor crònic, el metge<br />

va dir que entre els 30 i els 50<br />

anys d'edat, la <strong>de</strong>manda d'activitat<br />

física, especialment en els<br />

individus homes, és alta.<br />

«Aquest factor <strong>de</strong> sobrecàrrega<br />

mecànica s'uneix al fet que el<br />

cos humà, a partir <strong>de</strong>ls 25 anys<br />

DISTRIBUÏDOR OFICIAL<br />

PER GIRONA:<br />

AVALAT PER MÉS DE 25.000 ESPECIALISTES COM A<br />

EL MILLOR SISTEMA DE DESCANS DEL MÓN<br />

D<strong>de</strong>G<br />

Els mals hàbits posturals contribueixen<br />

a tenir problemes d’esquena.<br />

d'edat, comença a perdre aigua<br />

<strong>de</strong>ls seus teixits, procés que<br />

també afecta els discos intervertebrals,<br />

que van per<strong>de</strong>nt les<br />

seves qualitats i funció en un<br />

procés <strong>de</strong>generatiu més o menys<br />

acusat», va precisar, per afegir<br />

que aquesta involució natural<br />

LA BOTIGA DE L’ESQUENA<br />

àrea professional <strong>de</strong>l <strong>de</strong>scans<br />

MATALASSOS DE QUALITAT:<br />

TEMPUR, LÀTEX, MOLLES, VISCOELÀSTIC...<br />

SOMIERS FIXES I ARTICULATS,<br />

CADIRES ERGONÒMIQUES,<br />

BUTAQUES DE MASSATGE, COIXINS<br />

AUXILIARS PER L’ESQUENA.<br />

«no ha d'implicar necessàriament<br />

processos dolorosos».<br />

lava va assegurar que un bon<br />

mèto<strong>de</strong> per evitar nous episodis<br />

<strong>de</strong> dolor d'esquena en pacients<br />

amb dolor crònic és l'exercici físic.<br />

«No disminueix la incidència<br />

d'aquesta malaltia però sí<br />

augmenta la tolerància al dolor,<br />

aquest és menys intens i es registren<br />

menys recaigu<strong>de</strong>s», va<br />

asseverar. L'especialista va incidir<br />

també que les persones han<br />

<strong>de</strong> fer més èmfasi en la seva vida<br />

diària en la higiene i en les atencions<br />

posturals.<br />

Així, va advertir que «una postura<br />

dolenta en un moment <strong>de</strong>terminat<br />

no sol provocar cap<br />

dany, però una postura dolenta<br />

repetida infinitat <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s al<br />

llarg <strong>de</strong>ls anys sí pot <strong>de</strong>sembocar<br />

en una malaltia». Per això,<br />

va dir que és «fonamental» no<br />

carregar l'esquena amb una tensió<br />

mecànica excessiva, mantenir<br />

un bon to muscular i intentar<br />

mantenir una esquena amb una<br />

certa elasticitat.<br />

Flexionar els genolls<br />

L'expert va apuntar que és<br />

LA BOTIGA DE L’ESQUENA<br />

Ctra. BARCELONA, 31 (altura RENFE) - GIRONA • C/ Sant Pau, 27 - FIGUERES<br />

11<br />

«més convenient per a l'esquena<br />

flexionar els genolls i ajupirse<br />

amb l'esquena recta», així<br />

com que «no n'hi ha prou d’estar<br />

assegut sinó que també s'ha<br />

d'estar ben recolzat, ja que<br />

d'una altra manera, la tensió que<br />

té l'esquena quan una persona<br />

no està recolzada és més gran<br />

que la que es registra quan<br />

aquesta mateixa persona està<br />

dreta».<br />

A més, va sostenir que quan<br />

s'agafa pes o es tus, «ajuda molt<br />

efectuar una compressió abdominal,<br />

ja que aquesta acció té<br />

un efecte similar al qual realitzaria<br />

una faixa, equilibrant les<br />

tensions finals que suportarà<br />

l'esquena».<br />

També va cridar l'atenció sobre<br />

l'a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l mobiliari <strong>de</strong><br />

les llars «que moltes vega<strong>de</strong>s,<br />

està més enfocat a la forma que<br />

a la funció i això obliga l'esquena<br />

a esforços afegits i continuats en<br />

el temps», va dir, per afegir que<br />

llits, <strong>de</strong> sobre i lavabos<br />

excessivament baixos que obliguen<br />

a gestos en flexió<br />

repercuteixen en la salut <strong>de</strong> l'esquena.


12<br />

SALUT<br />

Més <strong>de</strong>l 15% <strong>de</strong> les espanyoles<br />

en edat fèrtil tenen endometriosi<br />

Entre el 15% i el<br />

20% <strong>de</strong> les espanyoles<br />

en edat fèrtil pateixen<br />

endometriosi,<br />

una malaltia crònica<br />

benigna que es produeix<br />

quan el teixit<br />

que revesteix cada<br />

mes l'interior <strong>de</strong> l'úter<br />

(endometri) per<br />

permetre la implantació<br />

<strong>de</strong> l'òvul fecundat<br />

creix fora <strong>de</strong>l seu<br />

lloc normal i forma<br />

bonys, normalment<br />

benignes.<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

En una trobada d'especialistes<br />

celebrada el passat 10 <strong>de</strong> març<br />

i a l'Hospital Clínic <strong>de</strong> Barcelona,<br />

en la qual també hi va participar<br />

l'Associació Endometriosi<br />

Espanya (AEE), es va assenyalar<br />

que malgrat l'alta incidència,<br />

l'endometriosi és una malaltia<br />

<strong>de</strong>sconeguda, fins i tot per al<br />

col·lectiu mèdic, ja que no es coneixen<br />

les causes que la produeixen.<br />

Dolor crònic moltes vega<strong>de</strong>s<br />

intens durant la menstruació,<br />

problemes d'esterilitat, trastorns<br />

intestinals i dolor en mantenir<br />

relacions sexuals, així com fatiga<br />

i nàusees, són alguns <strong>de</strong>ls<br />

símptomes d'aquesta malaltia,<br />

que moltes vega<strong>de</strong>s incapacita<br />

la dona per realitzar la seva activitat<br />

habitual.<br />

En la jornada es va assenyalar<br />

a més que existeix l'Associació<br />

Endometriosi Espanya, una<br />

entitat in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt que funciona<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2002 i que agrupa<br />

més <strong>de</strong> 4.000 afecta<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> les<br />

quals més <strong>de</strong> 500 participen<br />

com a sòcies actives a les <strong>de</strong>legacions<br />

<strong>de</strong> Barcelona, Vitòria i<br />

València.<br />

L’AEE assessora les dones<br />

que s'enfronten a aquest diagnòstic,<br />

dóna suport en els problemes<br />

socials <strong>de</strong>rivats, promou<br />

jorna<strong>de</strong>s i fòrums <strong>de</strong> trobada, difon<br />

novetats científiques i intercanvia<br />

informació amb associacions<br />

d'altres països per aconseguir<br />

una major divulgació <strong>de</strong><br />

la malaltia. L’AEE treballa per<br />

aconseguir una major divulgació<br />

<strong>de</strong> la malaltia i les seves conseqüències<br />

i aconseguir sensibilitzar<br />

institucions i la societat en<br />

general.<br />

També busca millorar la formació<br />

<strong>de</strong> professionals especialitzats<br />

en el tema i aconseguir<br />

aju<strong>de</strong>s més grans en investigació<br />

que permetin trobar una curació<br />

a curt termini.<br />

Causes <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s<br />

La causa <strong>de</strong> l’endometriosi és<br />

<strong>de</strong>sconeguda, encara que existeixen<br />

moltes teories. Una d’elles<br />

suggereix que les cèl·lules<br />

<strong>de</strong> l’endometri (que es <strong>de</strong>sprenen<br />

durant la menstruació) po<strong>de</strong>n<br />

tornar per les trompes <strong>de</strong> Falopi<br />

fins la pelvis a on s’implanten<br />

i creixen en les cavitats pélvica<br />

o abdominal. Això s’anomena<br />

menstruació retrògrada.<br />

Altres teories apunten a un sistema<br />

immunitari <strong>de</strong>fectuós que<br />

fa que el teixit menstrual s’implanti<br />

i creixi en àrees diferents<br />

al revestiment uterí. En certs casos<br />

pot haver factors genètics<br />

que fan que una dona sigui més<br />

propensa a tenir endometriosi.<br />

La salut <strong>de</strong> les dones madures està<br />

en risc per la sobrecàrrega <strong>de</strong> treball<br />

Afecta sobretot les <strong>de</strong> les classes socials més baixes, amb dobles jorna<strong>de</strong>s<br />

Agències/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />

La sobrecàrrega <strong>de</strong> treball i la falta<br />

<strong>de</strong> temps lliure, llocs <strong>de</strong> treball<br />

repetitius i d'escàs reconeixement<br />

social, juntament amb situacions<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>pendència econòmica, van<br />

minvant la salut <strong>de</strong> les dones, sobretot<br />

aquelles <strong>de</strong> les classes socials<br />

més baixes i que només han<br />

treballat en l'àmbit domèstic.<br />

Aquest grup <strong>de</strong> persones és el<br />

més vulnerable davant la malaltia,<br />

segons es <strong>de</strong>sprèn <strong>de</strong>l segon Informe<br />

sobre <strong>Salut</strong> i Gènere 2006<br />

elaborat per l'Observatori <strong>de</strong> <strong>Salut</strong><br />

<strong>de</strong> la Dona, pertanyent al Ministeri<br />

<strong>de</strong> Sanitat i Consum. L'estudi,<br />

publicat a la pàgina web <strong>de</strong>l Ministeri<br />

<strong>de</strong> Sanitat i Consum respon<br />

al compromís assumit pel Govern<br />

d'Espanya per fomentar la investigació<br />

que ajudi a reduir les <strong>de</strong>sigualtats<br />

<strong>de</strong> gènere en l'àmbit sanitari<br />

<strong>de</strong>l nostre país i recollir-la en<br />

un informe anual.<br />

Distribució <strong>de</strong>sigual<br />

El 24% <strong>de</strong> la població espanyola<br />

(10,8 milions <strong>de</strong> persones) té<br />

entre 45 i 65 anys, una franja d'edat<br />

que correspon amb el cicle vital<br />

<strong>de</strong> la maduresa. L'augment <strong>de</strong><br />

l'esperança <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> la població,<br />

el <strong>de</strong>scens en la natalitat i el retard<br />

en l'edat d'emancipació <strong>de</strong> la joventut<br />

provoquen que gran part <strong>de</strong>l<br />

pes <strong>de</strong> la societat recaigui ara sobre<br />

les persones madures, tant en<br />

el terreny productiu com reproductiu.<br />

No obstant això, l'informe<br />

prova que aquest pes es distribueix<br />

<strong>de</strong> manera <strong>de</strong>sigual en dones i homes,<br />

cosa que té importants conseqüències<br />

per a la seva salut.<br />

L'estudi obté aquestes conclusions<br />

a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />

l'Institut Nacional d'Estadística,<br />

l'Enquesta Nacional <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> i diversos<br />

articles publicats en revistes<br />

científiques.<br />

Mentre que en els homes els<br />

rols assignats quasibé no han variat<br />

amb el pas <strong>de</strong>l temps, la incorporació<br />

<strong>de</strong> la dona al mercat laboral<br />

no ha suposat per a elles un<br />

alleugeriment <strong>de</strong> les tasques domèstiques,<br />

amb la qual cosa s'enfronta<br />

a jorna<strong>de</strong>s laborals dobles o,<br />

fins i tot, triples. Gairebé el 100%<br />

<strong>de</strong> les dones d'entre 45 i 65 anys<br />

<strong>de</strong>dica gairebé sis hores diàries a<br />

les activitats relaciona<strong>de</strong>s amb la<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Moltes dones tenen doble jornada laboral: a la feina i a casa seva.<br />

cura <strong>de</strong> la llar, però només el 71%<br />

<strong>de</strong>ls seus contemporanis ho fa, i la<br />

seva <strong>de</strong>dicació no arriba les dues<br />

hores i mitja per jornada.<br />

Per altra banda, el 40% <strong>de</strong>l total<br />

<strong>de</strong> les dones s'ha incorporat al<br />

mercat laboral i, a més, el 84 % <strong>de</strong><br />

les persones cuidadores són igualment<br />

dones, amb una mitjana d'edat<br />

<strong>de</strong> 52,9 anys.<br />

Aquests rols <strong>de</strong> mestressa <strong>de</strong><br />

casa, cuidadora <strong>de</strong> les persones<br />

<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts i treballadora remunerada<br />

al mateix temps suposen<br />

una sobrecàrrega <strong>de</strong> funcions que<br />

té efectes perjudicials en la salut<br />

<strong>de</strong> les dones.<br />

VESTUARI LABORAL PROFESSIONAL<br />

METGES • INFERMERES<br />

Galeries Claret-Agulló - info@tottreball.com C/ Ferran Agulló, 10 · 17001 GIRONA - www.tottreball.com<br />

☎ 972 21 77 19 · Fax 972 22 65 72<br />

Fisioteràpia<br />

Recuperació funcional<br />

Tractament <strong>de</strong> reeducació<br />

per a l’escoliosi: Mèto<strong>de</strong> Schroth<br />

Mèto<strong>de</strong> Spine Cor<br />

Drenatge Linfàtic Manual<br />

Reeducació postural individual o en grup<br />

Teràpia manual<br />

Carme Armengol i Niell<br />

FISIOTERAPEUTA. Col. 450<br />

C/ Impressors Oliva, 5, baixos<br />

17005 <strong>Girona</strong><br />

Tel./Fax: 972 21 03 03<br />

«FISIO GIRONA S.A.», Centres ambulatoris a Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Hostalric, Cassà <strong>de</strong> la Selva,<br />

Santa Coloma <strong>de</strong> Farners, Anglès, Figueres i Roses. Serveis <strong>de</strong> logopèdia i serveis <strong>de</strong> rehabilitació a domicili.<br />

Telèfon contacte 972 22 68 00 - www.fisiogestion.com<br />

D<strong>de</strong>G


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

La venda <strong>de</strong> tabac a Catalunya s’ha reduït<br />

en 44 milions <strong>de</strong> paquets entre 2006 i 2007<br />

L’any passat més <strong>de</strong> 42.600 persones van <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar i van rebre ajuda en els centres d’atenció primària<br />

La venda <strong>de</strong> tabac a<br />

Catalunya s'ha reduït<br />

en més <strong>de</strong> 44 milions<br />

<strong>de</strong> paquets entre<br />

2006 i 2007,<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l'aplicació<br />

<strong>de</strong> la llei que regula<br />

el consum <strong>de</strong>l<br />

tabac.<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

El 2005 els catalans van comprar<br />

888.711.123 paquets <strong>de</strong> cigarrets,<br />

quantitat que el 2007 s'havia<br />

reduït a 844.082.171, segons<br />

da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Comissionat per al Mercat<br />

<strong>de</strong> Tabacs, un <strong>de</strong>scens superior<br />

a la mitjana estatal.<br />

A Catalunya es <strong>de</strong>tecta un menor<br />

inici en el consum entre els joves,<br />

i un augment <strong>de</strong> l'abandonament<br />

d'aquest hàbit en l'edat adulta,<br />

i segons les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Enquesta<br />

<strong>de</strong> <strong>Salut</strong> <strong>de</strong> Catalunya <strong>de</strong> 2006,<br />

per primera vegada en els últims<br />

25 anys, baixa el tabaquisme a la<br />

població femenina. Durant el<br />

2007 van <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar 42.653<br />

El nombre <strong>de</strong> paquets <strong>de</strong> tabac que es venen està baixant.<br />

persones que van ser ateses en els<br />

centres d'atenció primària <strong>de</strong> l'Institut<br />

Català <strong>de</strong> la <strong>Salut</strong>, segons da<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> les autoritats sanitàries.<br />

A més <strong>de</strong>l <strong>de</strong>scens en les ven<strong>de</strong>s<br />

i al nombre <strong>de</strong> fumadors, l'aplicació<br />

<strong>de</strong> la llei ha reduït el tabaquisme<br />

passiu en l'àmbit laboral,<br />

encara que en els locals d'oci<br />

i <strong>de</strong> restauració que no s'han vist<br />

afectats per la llei l'exposició ambiental<br />

al tabac segueix sent pre-<br />

D<strong>de</strong>G<br />

ocupant, especialment per a les<br />

persones que treballen moltes hores<br />

en ells.<br />

Segons un informe <strong>de</strong> la Fundació<br />

<strong>Salut</strong>, Innovació i Societat<br />

també s'ha reduït la publicitat <strong>de</strong>l<br />

tabac i el seu consum, però es percep<br />

una discriminació cap als treballadors<br />

<strong>de</strong> la restauració i l'hostaleria.<br />

Quant al nivell <strong>de</strong> compliment<br />

<strong>de</strong> la llei, en general es qualifica<br />

<strong>de</strong> bo, ja que el 84% <strong>de</strong> les<br />

inspeccions no <strong>de</strong>tecten incompliments,<br />

i quan n’hi ha algun, la<br />

majoria són per senyalització o per<br />

divisió ina<strong>de</strong>quada <strong>de</strong>ls espais. A<br />

Catalunya es van fer l'any passat<br />

21.346 inspeccions, un 14% més<br />

que el 2006, segons da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Departament<br />

<strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, i 801 d'elles<br />

es van iniciar a partir d'una <strong>de</strong>núncia<br />

prèvia.<br />

Actualment hi ha 255 expedients<br />

sancionadors iniciats, <strong>de</strong>ls<br />

quals 177 són <strong>de</strong> l'any 2007, un<br />

126% més que l'any anterior, i fins<br />

ara el número <strong>de</strong> sancions imposa<strong>de</strong>s<br />

en ferm és <strong>de</strong> 118 expedients.<br />

Els bars-restaurants <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />

100 metres en els quals es pot fumar<br />

però que manquen d'espais<br />

a<strong>de</strong>quats, són els locals més sancionats<br />

(el 58% <strong>de</strong>l total), seguit<br />

<strong>de</strong> forns-pastisseries en els quals<br />

es pot fumar, encara que està prohibit<br />

en aquests locals. La llei ha<br />

tingut igualment un impacte molt<br />

positiu en la reducció <strong>de</strong> l'exposició<br />

involuntària al tabaquisme passiu<br />

en l'àmbit laboral, amb una disminució<br />

<strong>de</strong> més <strong>de</strong>l 80% en les<br />

oficines i <strong>de</strong>pendències <strong>de</strong> l'Administració.<br />

Deixar <strong>de</strong><br />

fumar<br />

13<br />

E.Press/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

Un 22,5% <strong>de</strong>ls fumadors no<br />

percep un risc més alt <strong>de</strong> patir<br />

càncer que el d'una persona<br />

no fumadora, <strong>de</strong> la seva mateixa<br />

edat i sexe, segons un estudi<br />

<strong>de</strong> l'Institut d'Investigació<br />

en Atenció primària (IDIAP Jordi<br />

Gol). L'estudi Intervenció<br />

sistemàtica sobre tabaquisme<br />

en atenció primària <strong>de</strong> salut<br />

ha avaluat l'efectivitat d’actuacions<br />

per ajudar a <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong><br />

fumar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'atenció primària.<br />

Els resultats indiquen que<br />

els centres <strong>de</strong> salut aconsegueixen<br />

que <strong>de</strong>ixin <strong>de</strong> fumar el<br />

35% <strong>de</strong>ls seus pacients, amb<br />

un mínim <strong>de</strong> sis mesos sense<br />

provar el tabac. El perfil <strong>de</strong>l pacient<br />

que abandona el tabac<br />

és, en general, el <strong>de</strong> més edat,<br />

amb un entorn menys fumador,<br />

menys <strong>de</strong>pendència i amb<br />

un nivell socioeconòmic alt.


14<br />

SALUT<br />

El 20% <strong>de</strong>ls nens espanyols té obesitat<br />

o soprepès, una tendència que creix<br />

El canvi d’hàbits alimentaris i el se<strong>de</strong>ntarisme, principals causes d’aquesta pandèmia <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>senvolupats<br />

Dos <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u<br />

nens espanyols té<br />

obesitat o sobrepès,<br />

segons l'Enquesta<br />

Nacional <strong>de</strong> <strong>Salut</strong><br />

2006, realitzada per<br />

l'Institut Nacional<br />

d'Estadística (INE).<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

El secretari general <strong>de</strong> Sanitat,<br />

José Martínez Olmos, que va<br />

presentar els resulats <strong>de</strong> l’enquesta<br />

el passat març, va dir que<br />

en concret, en els nens <strong>de</strong> 2 a<br />

17 anys, dos <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u tenen<br />

sobrepès i un obesitat.<br />

«Prop <strong>de</strong>l 20 per cent <strong>de</strong>ls<br />

menors a Espanya –el 17,6%<br />

<strong>de</strong>ls nens i el 21,9% <strong>de</strong> les nenes–<br />

no fan exercici físic i només<br />

el 18 per cent sí que en fa<br />

<strong>de</strong> manera sistemàtica. Això ens<br />

preocupa i treballarem en això»,<br />

va indicar.<br />

També els preocupen els problemes<br />

d'obesitat en adults, sobretot<br />

en les dones grans, ja que<br />

HOMEOPATIA: ACCIÓ EN PETITES DOSIS<br />

DRA. ANNA CAMPS i PUIG<br />

metgessa homeòpata<br />

Tots volem trobar-nos bé per po<strong>de</strong>r realitzar<br />

les tasques que tenim programa<strong>de</strong>s al<br />

llarg <strong>de</strong>l dia. El ritme <strong>de</strong> vida que portem i<br />

que ens costa alterar no ens ajuda en cas<br />

d’haver d’estar a casa per manca <strong>de</strong> salut.<br />

Ens preocupa pensar que l’en<strong>de</strong>mà no podrem<br />

anar a la feina o que els nostres fills<br />

no podran anar a l’escola. Si això passa <strong>de</strong><br />

manera esporàdica ens po<strong>de</strong>m adaptar a la<br />

stuació però el problema ele tenim quan<br />

això es repeteix <strong>de</strong> manera freqüent.<br />

Els infants pateixen processos <strong>de</strong> repetició<br />

com amigdalitis, otitis, bronquitis... En algunes<br />

ocasions no surten d’un procés que<br />

ja n’inicien un altre, cosa que acaba preocupant<br />

i angoixant els pares, que veuen com<br />

els seus fills no acaben d’adaptar-se a l’escola,<br />

a la qual no po<strong>de</strong>n assistir <strong>de</strong> manera<br />

regular.<br />

Els adults també po<strong>de</strong>m patir malalties <strong>de</strong><br />

repetició, però en moltes ocasions a mesura<br />

que passa el temps, aquells processos que<br />

abans ens afectaven dos o tres vega<strong>de</strong>s l’any<br />

ens van afectant <strong>de</strong> manera més freqüent i<br />

prop <strong>de</strong>l 40 per cent <strong>de</strong>ls majors<br />

<strong>de</strong> 16 anys –gairebé el 40 per<br />

cent <strong>de</strong>ls homes i prop <strong>de</strong>l 49<br />

per cent <strong>de</strong> les dones– no fan<br />

exercici físic.<br />

Segons <strong>de</strong>talla l'estudi, <strong>de</strong><br />

cada 10 adults <strong>de</strong> 18 i més<br />

anys, 4 tenen sobrepès i 1,5<br />

obesitat, un problema més freqüent<br />

en els més grans fins a 74<br />

anys en el qual s'observa «una<br />

tendència creixent», ja que,<br />

mentre que fa 20 anys el 7 per<br />

cent <strong>de</strong> la població <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />

18 anys –7% homes i 8% dones–<br />

estaven al límit per ser obesos<br />

o per damunt, el 2006<br />

aquest percentatge supera el 15<br />

per cent, i és <strong>de</strong>l 16 per a homes<br />

i <strong>de</strong>l 15 per a les dones.<br />

Les causes<br />

L'obesitat és un <strong>de</strong>ls problemes<br />

<strong>de</strong> salut pública més preocupants<br />

a causa <strong>de</strong> la seva alta<br />

prevalença, a la seva evolució<br />

ascen<strong>de</strong>nt i a l'impacte que té<br />

sobre les malalties cròniques, el<br />

cost sanitari i la minva en la qualitat<br />

<strong>de</strong> vida que ocasiona.Les<br />

causes principals d'aquest increment<br />

<strong>de</strong> l'obesitat al nostre<br />

país són fonamentalment atri-<br />

El nombre <strong>de</strong> nens que pateix<br />

sobrepès està augmentant.<br />

po<strong>de</strong>n arribar-se a convertir en malalties<br />

cròniques (al·lèrgies, gastritis, restrenyiment,<br />

migranya, hemorroi<strong>de</strong>s, varius, etc.).<br />

Cada vegada més sovint es consulta un<br />

metge homeòpata per tal <strong>de</strong> tractar les malalties<br />

<strong>de</strong> repetició o qualsevol procés que<br />

s’ha cronificat, a part <strong>de</strong> les famílies que ja<br />

utilitzen aquesta medicina <strong>de</strong> manera habitual.<br />

L’homeopatia és una medicina que obté els<br />

principis actius <strong>de</strong> plantes, minerals i/o animals.<br />

La manera <strong>de</strong> subministrar aquestes<br />

substàncies sempre és en petites dosis, d’aquí<br />

el fet que sigui una medicina suau<br />

(sense contraindicacions ni efectes secundaris)<br />

però sí molt efectiva. Permet tractar<br />

tant malalties agu<strong>de</strong>s com cròniques. En algunes<br />

ocasions s’ha dit que és una medicina<br />

amb resultats lents però això és fals. El que<br />

sí diria és que, en processos aguts el resultat<br />

és ràpid i en processos crònics, els resultats<br />

són més lents a causa que la millora<br />

es produeix progressivament, però és<br />

manté en el temps.<br />

El metge homeòpata quan està davant d’un<br />

pacient l’escolta i l’observa ja que l’interessen<br />

molts aspectes: la constitució (tipologiaforma<br />

física), el temperament i tots els<br />

símptomes que explica el malalt, tant físics<br />

(molèsties <strong>de</strong>l cos) com anímics apareguts<br />

durant la malaltia. De tot aquest recull d’informació<br />

s’arriba a un diagnòstic global que<br />

permet iniciar un tractament que serà totalment<br />

individualitzat. No hi ha dues persones<br />

iguals, per tant tampoc dos tractaments<br />

iguals.<br />

El tractament homeopàtic permet actuar a<br />

EFE<br />

buïbles al canvi d'hàbits alimentaris<br />

i al se<strong>de</strong>ntarisme. L'abandonament<br />

<strong>de</strong>ls hàbits alimentaris<br />

tradicionals <strong>de</strong>l país, i<br />

que constitueixen la base <strong>de</strong> la<br />

dieta mediterrània, han provocat<br />

un <strong>de</strong>sequilibri nutricional. El<br />

menú ric en fruites, verdures i<br />

cereals ha estat substituït per<br />

menjars en les quals abun<strong>de</strong>n<br />

els productes carnis i lactis, la<br />

brioixeria i les begu<strong>de</strong>s carbonata<strong>de</strong>s,<br />

més fàcils <strong>de</strong> preparar<br />

i consumir però amb un alt contingut<br />

calòric.<br />

Se<strong>de</strong>ntarisme<br />

A això es suma el creixent nivell<br />

<strong>de</strong> se<strong>de</strong>ntarisme entre els<br />

nostres joves. Espanya és, <strong>de</strong><br />

fet, el país europeu en el que es<br />

fa menys activitat física en el<br />

temps d'oci, només superada<br />

per Portugal.<br />

El 38% <strong>de</strong>ls joves espanyols<br />

es <strong>de</strong>claren se<strong>de</strong>ntaris, i substitueixen<br />

l'activitat física per la televisió,<br />

l'ordinador o els vi<strong>de</strong>ojocs.<br />

Així, les da<strong>de</strong>s mostren que<br />

dos <strong>de</strong> cada tres nens tenen una<br />

baixa activitat física extraescolar,<br />

la qual cosa significa que<br />

practiquen menys d'una hora al<br />

dia <strong>de</strong> qualsevol mena d'activitat<br />

física.<br />

En canvi, com a mitjana, els<br />

nois i noies espanyols passen<br />

una mitjana <strong>de</strong> 2 hores i 30 minuts<br />

al dia veient televisió i <strong>de</strong>diquen<br />

mitja hora addicional a<br />

diferents nivells <strong>de</strong> l’organisme. Po<strong>de</strong>m incidir<br />

en l’aspecte físic (orgànic-funcional),<br />

en l’aspecte emocional, en relació amb el<br />

sistema nerviós neurovegetatiu (SNV), en<br />

l’aspecte hormonal i en el mental gràcies a<br />

les diferents dilucions amb les quals es preparen<br />

els medicaments. El primer pas és obtenir,<br />

a partir <strong>de</strong>l principi actiu, una tintura<br />

mare (preparació líquida que s’obté <strong>de</strong> la<br />

dissolució <strong>de</strong> matèries primeres d’origen vegetal,<br />

mineral o animal en alcohol etílic) <strong>de</strong><br />

la qual es pot partir per elaborar una dilució<br />

seriada que ens permetrà actuar a nivell<br />

<strong>de</strong>sitjat segons la patologia que volem tractar.<br />

Quan fem un diagnòstic global tenim present<br />

la personalitat <strong>de</strong>l pacient, per saber, si<br />

en ell predomina la vessant mental, l’emocional<br />

o la instintiva i a la vegada <strong>de</strong>duir com<br />

es relaciona amb el medi que l’envolta.<br />

També cal veure si és una persona extrovertida<br />

o introvertida i quins són els seus<br />

punts forts i dèbils pel que fa a relació-comunicació.<br />

Actuar en aquest sentit amb el<br />

tractament serà la clau per evitar recidives<br />

en les malalties i millorar progressivament<br />

els processos crònics. Una persona ben<br />

adaptada al seu entorn més proper (familiar)<br />

i a l’entor social (amistats-feina) serà<br />

una persona amb més salut física, emocional<br />

i mental.<br />

Un exemple clar el tenim durant la infantesa<br />

quan els nens comencen a anar a l’escola<br />

bressol. Fins aquest moment no han fet patologia<br />

i a la que inicien l’escola també ho<br />

fan els processos respiratoris <strong>de</strong> repetició<br />

(mucositat nasal, otitis, bronquitis, bron-<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

jugar amb l'ordinador o la consola<br />

<strong>de</strong> vi<strong>de</strong>ojocs.<br />

L'esmorzar és un <strong>de</strong>ls àpats<br />

més importants. Els nutricionistes<br />

consi<strong>de</strong>ren que ha <strong>de</strong> suposar,<br />

almenys, el 25% <strong>de</strong> les necessitats<br />

<strong>de</strong> nutrients <strong>de</strong> l'escolar.<br />

Sense un esmorzar a<strong>de</strong>quat<br />

el nen no té energia per fer front<br />

a l'esforç físic i intel·lectual que<br />

requereixen les activitats escolars.<br />

Està comprovat que un nen<br />

que no ha esmorzat sol tenir necessitat,<br />

a mig matí, d'un gran<br />

aportació energètica, que sol remeiar<br />

amb productes amb alts<br />

continguts <strong>de</strong> sucres o d'àcids<br />

grassos trans, clarament relacionats<br />

amb el sobrepès i l'obesitat.<br />

Un esmorzar correcte i a<strong>de</strong>quat<br />

a les necessitats nutricionals<br />

ha <strong>de</strong> contenir una varietat<br />

d'aliments que incloguin els nutrients<br />

necessaris: un lacti (llet,<br />

iogurt, formatge), un cereal (galetes,<br />

pa, flocs, etc.), un greix<br />

(oli d'oliva, mantega o margarina),<br />

una fruita o un suc, melmelada,<br />

o mel. En alguns casos,<br />

fins i tot es pot mejar una mica<br />

<strong>de</strong> carn freda.<br />

quiolitis i pneumonia segons els casos). Hi<br />

influeixen diferents factors, com les primeres<br />

immunitzacions pel fet d’entrar en contacte<br />

amb gèrmens, però també el factor<br />

relacional. Deixar l’entorn familiar proper<br />

per passar a l’entorn social es tradueix en<br />

patologies en relació amb sistemes <strong>de</strong> comunicació<br />

com són ORL (otorrinolaringologia)<br />

i sistema respiratori. Amb<br />

homeopatia po<strong>de</strong>m tractar els símptomes<br />

però l’experiència ens ha <strong>de</strong>mostrat que els<br />

nens <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> fer aquests processos <strong>de</strong> repetició<br />

quan els aju<strong>de</strong>m a millorar a nivell<br />

adaptatiu-relacional.<br />

Aquest exemple el po<strong>de</strong>m extrapolar al món<br />

<strong>de</strong> l’adult i po<strong>de</strong>m dir que tota patologia es<br />

mereix un tractament simptomàtic, però<br />

també en l’aspecte relacional-comunicatiu<br />

per trencar cercles viciosos als quals estem<br />

sotmesos <strong>de</strong> manera inconscient i que ens<br />

condueixen a patir malalties.<br />

Per acabar, cal dir que l’homeopatia és una<br />

medicina natural que utilitza principis actius<br />

a petites dosis (infinitesimals), que no tenen<br />

efectes secundaris ni contraindicacions i<br />

que es pot indicar en totes les edats (<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

naixement, l’embaràs i també en la gent<br />

gran). Per tant ens ofereix ampliar el ventall<br />

<strong>de</strong> possibilitats <strong>de</strong> tractament perquè tots<br />

tinguem millor salut i així millor qualitat <strong>de</strong><br />

vida.<br />

ANNA CAMPS i PUIG<br />

Metgessa homeòpata per a adults i nens<br />

GD (Gabinet <strong>de</strong> Diagnosi)<br />

Plaça Josep Pla, 11 (<strong>Girona</strong>) -<br />

Tel. 972 20 48 82 - 972 20 10 84


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

«You are what you eat»<br />

Un estudi <strong>de</strong> la Fundació La Caixa alerta que l’expectativa <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> les noves generacions disminuirà. Sobrealimentació<br />

i obesitat són dos <strong>de</strong>ls principals problemes als quals cal afegir trastorns com l’anorèxia o la bulímia<br />

Un estudi realitzat a<br />

Espanya preveu que<br />

l'expectativa <strong>de</strong> vida<br />

<strong>de</strong> les noves generacions<br />

disminuirà. La<br />

sobreabundància alimentària<br />

i l'obesitat<br />

creixen i proliferen<br />

altres patologies com<br />

l'anorèxia, la bulímia<br />

o l’ortorèxia.<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />

Els problemes alimentaris d'avui<br />

en dia tenen poc que veure amb<br />

l'escassetat i molt amb el consum<br />

excessiu i la societat mo<strong>de</strong>rna<br />

(amb els brioixos i menjars<br />

preparats, més a mà que els aliments<br />

frescos).<br />

Un informe <strong>de</strong> la Fundació La<br />

Caixa analitza l'alimentació <strong>de</strong>ls<br />

espanyols i els problemes associats.<br />

A aquest pas, adverteixen,<br />

les noves generacions po<strong>de</strong>n tenir<br />

una menor esperança <strong>de</strong> vida.<br />

A finals <strong>de</strong>ls anys 60, l'estat nutricional<br />

<strong>de</strong>l nostre país era <strong>de</strong>fi-<br />

cient i <strong>de</strong>sequilibrat. Els espanyols<br />

no assolien el nivell <strong>de</strong> calories<br />

<strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>senvolupats<br />

(en aquell moment, 3.200 kcal)<br />

i presentaven un alt consum <strong>de</strong><br />

pa, patates, peixos i verdures,<br />

fruites i llegums. Espanya apareixia<br />

per sota <strong>de</strong> la mitjana en el<br />

consum <strong>de</strong> carn, llet i ous. Una<br />

dieta qualificada en l'època com<br />

«irracional».<br />

Els dos primers informes Foessa<br />

(una sèrie d'estudis sobre<br />

els canvis socials al nostre país,<br />

realitzats entre 1967 i 1994)<br />

sostenien que el camí cap a una<br />

dieta «equilibrada i racional»<br />

passava per introduir a les llars<br />

menjar associat a la mo<strong>de</strong>rnitat,<br />

com el peix i la carn congela<strong>de</strong>s<br />

o les sopes prepara<strong>de</strong>s. El 1976,<br />

el tercer informe Foessa, es congratula<br />

<strong>de</strong> la «millora substancial<br />

<strong>de</strong> la dieta» en constatar un increment<br />

<strong>de</strong>l 30% al 45% en el<br />

consum <strong>de</strong> proteïnes d'origen<br />

animal. En els anys 80, els àpats<br />

mo<strong>de</strong>rns irrompen a les cuines<br />

<strong>de</strong> les nostres llars. Arriben la<br />

pasta, l'arròs i els dolços industrials,<br />

ocupant el forat <strong>de</strong>ixat pels<br />

llegums. Tot això condueix a l'aparició<br />

<strong>de</strong> nous, i <strong>de</strong>sconeguts<br />

fins ara, problemes alimentaris<br />

associats a l'augment <strong>de</strong>l colesterol<br />

i als excessos <strong>de</strong> calories.<br />

L'informe <strong>de</strong> la Fundació La<br />

Caixa analitza les conseqüències<br />

d'aquests canvis. En una societat<br />

caracteritzada per la sobreabundància<br />

alimentària, l'obesitat<br />

infantil i juvenil creixen alarmantment<br />

i proliferen altres patologies<br />

associa<strong>de</strong>s a la nutrició<br />

com l'anorèxia, la bulímia o la ortorèxia.<br />

Aquests factors po<strong>de</strong>n<br />

provocar, segons el treball, que<br />

per primera vegada els fills tinguin<br />

menor esperança <strong>de</strong> vida<br />

que els seus pares.<br />

Globalització<br />

Els problemes alimentaris<br />

apareixen units a fenòmens socials<br />

que tenen poc que veure<br />

amb l'escassetat i molt amb l'abundància<br />

i la globalització, segons<br />

l'informe. És un moment <strong>de</strong><br />

paradoxes.<br />

No falten aliments, però «sobra»<br />

la preocupació sobre l'alimentació;<br />

mai havia hagut tanta<br />

regulació, ni tants riscos associats<br />

al que mengem; creix la protecció<br />

<strong>de</strong>l consumidor, però també<br />

la seva percepció sobre els ris-<br />

cos als quals s'exposa; mai havia<br />

hagut tanta informació sobre<br />

com menjar sa, ni tampoc tanta<br />

confusió a l'hora <strong>de</strong> prendre <strong>de</strong>cisions<br />

sobre un menjar sa; les<br />

recomanacions es dirigien a modificar<br />

el que es menjava, però<br />

els experts són conscients ara<br />

que cal canviar el context social.<br />

Els autors <strong>de</strong> l'informe recor<strong>de</strong>n<br />

que els problemes alimentaris<br />

estan íntimament relacionats<br />

amb la mo<strong>de</strong>rnització <strong>de</strong> les societats.<br />

L'obesitat (la prevalença<br />

<strong>de</strong> la qual entre els nens espanyols<br />

<strong>de</strong> sis a 13 anys s'ha duplicat<br />

en els últims 20 anys) està<br />

estretament vinculada al consum<br />

<strong>de</strong> productes ensucrats, brioixeria,<br />

embotits i refrescos; a més<br />

<strong>de</strong>l temps <strong>de</strong>dicat a activitats se<strong>de</strong>ntàries,<br />

com veure la televisió<br />

o els vi<strong>de</strong>ojocs.<br />

Productes frescos<br />

També l'elecció <strong>de</strong>ls aliments<br />

que consumim la <strong>de</strong>vem a la societat<br />

mo<strong>de</strong>rna. Els productes<br />

frescos són menys accessibles, a<br />

diferència <strong>de</strong>ls precuinats o <strong>de</strong><br />

consum immediat, menjars amb<br />

alt contingut en sucres i greixos.<br />

De fet, diferents estudis han<br />

15<br />

vist que les dietes sanes (amb<br />

major proporció <strong>de</strong> fruites i verdures)<br />

s'associen a tenir a prop<br />

mercats i botigues especialitza<strong>de</strong>s<br />

en productes frescos.<br />

Aquests aliments, que ningú publicita,<br />

han <strong>de</strong> competir amb la<br />

sofisticada mercadotècnia <strong>de</strong> la<br />

indústria agroalimentària, que<br />

presenta els productes precuinats<br />

com productes d'un imaginari<br />

bucòlic-pastoral, <strong>de</strong>núncia<br />

l'informe. Bona part <strong>de</strong> la població<br />

no sap d'on vénen els aliments<br />

que consumeixen o com<br />

es produeixen.<br />

«No sabem el que mengem»,<br />

resumeix Cecilia Díaz, professora<br />

<strong>de</strong> sociologia <strong>de</strong> la Universitat<br />

d'Oviedo i una <strong>de</strong> les encarrega<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> presentar l'informe. De<br />

fet, existeixen grans divergències<br />

entre el que l'usuari diu menjar i<br />

el que realment menja. Segons<br />

l'Observatori <strong>de</strong> l'Alimentació, el<br />

52% <strong>de</strong> la població assegura que<br />

el que primer té en compte a<br />

l'hora d'elegir els aliments és «la<br />

salut». No obstant això, en les<br />

respostes espontànies, el 91%<br />

<strong>de</strong>ls entrevistats diuen que consumeixen<br />

els aliments que «més<br />

li agra<strong>de</strong>n o vénen <strong>de</strong> gust».


16<br />

SALUT<br />

Ni hormones <strong>de</strong> la joventut, ni antioxidants,<br />

el millor: moure’s i seguir una dieta natural<br />

Els experts recomanen aquests dos preceptes per prevenir l’envelliment o, si més no, arribar-hi en condicions<br />

Experts en tractaments<br />

contra l'envelliment<br />

han alertat<br />

<strong>de</strong> la «ineficàcia» <strong>de</strong><br />

les anomena<strong>de</strong>s hormones<br />

<strong>de</strong> la joventut<br />

i <strong>de</strong> la «perillositat»<br />

<strong>de</strong> la ingesta massiva<br />

d'antioxidants, que<br />

po<strong>de</strong>n ser contraproduents<br />

per a la salut.<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />

El doctor Sreekumaran Nair, cap<br />

<strong>de</strong>l servei d'Endocrinologia <strong>de</strong> la<br />

Clínica Mayo <strong>de</strong> Rochester (Minnesota),<br />

va <strong>de</strong>stacar que una dieta<br />

equilibrada, practicar exercici<br />

mo<strong>de</strong>rat, protegir-se <strong>de</strong>l sol, <strong>de</strong>scansar<br />

a<strong>de</strong>quadament, rebaixar<br />

l'estrès i beure abundant aigua són<br />

els mèto<strong>de</strong>s més eficaços contra<br />

el <strong>de</strong>sgast físic i psíquic.<br />

En això coinci<strong>de</strong>ixen neuròlegs,<br />

<strong>de</strong>rmatòlegs, patòlegs, endocrinòlegs,<br />

psiquiatres i cirurgians, que<br />

confessen que la gent recorre més<br />

a ells que als consells bàsics, empesa<br />

per una obsessió per la bellesa<br />

i per no envellir que és font<br />

constant d'infelicitat i que no es<br />

resol en les consultes. Així ho van<br />

indicar en un simposi sobre avenços<br />

científics en la prevenció <strong>de</strong><br />

l'envelliment, organitzat per la<br />

Fundació Ramón Areces a finals<br />

<strong>de</strong>l passat gener, en un context so-<br />

cial en el que els més grans <strong>de</strong> seixanta<br />

anys representen gairebé<br />

una quarta part <strong>de</strong> la població espanyola.<br />

Els doctors insisteixen que recórrer<br />

a suplements alimentaris o<br />

atipar-se <strong>de</strong> vitamines per mantenir-se<br />

jove i guapo, una moda cada<br />

vegada més habitual, pot ser contraproduent<br />

per a la salut. No obstant<br />

això, Nair va comentar que hi<br />

ha substàncies naturals com les<br />

que existeixen en el tomàquet o en<br />

el curri que tenen un efecte antienvelliment<br />

«molt interessant».<br />

Això podria explicar que els hindús,<br />

amb una dieta abundant en<br />

curri, tinguin una major esperança<br />

<strong>de</strong> vida i pateixin vuit vega<strong>de</strong>s<br />

menys Alzheimer que els occi<strong>de</strong>ntals.<br />

Els especialistes van insistir<br />

que el consum <strong>de</strong> tabac i l'abús <strong>de</strong><br />

l'alcohol són alguns <strong>de</strong>ls factors<br />

que més avancen la senilitat i, com<br />

a exemple, van comentar que els<br />

adventistes <strong>de</strong>l setè dia, una secta<br />

religiosa que prohibeix les dues<br />

substàncies, viuen una mitjana <strong>de</strong><br />

nou anys més que la resta <strong>de</strong>ls<br />

nord-americans.<br />

José Sabán, <strong>de</strong> la Unitat <strong>de</strong> Patologia<br />

Endotelial <strong>de</strong> l'Hospital Ramón<br />

y Cajal, va sostenir que l'alimentació<br />

mediterrània és la base<br />

<strong>de</strong> la «dieta antiaging» i va adduir<br />

que, si s'han <strong>de</strong> prendre suplements,<br />

«no ha <strong>de</strong> fer-se sense control<br />

per personal mèdic qualificat».<br />

Els antioxidants més utilitzats<br />

per mantenir-se jove són les<br />

vitamines –A,E,C–, els minerals<br />

–seleni–, la Coenzim-Q i el Licopeno,<br />

va puntualitzar l'especialis-<br />

Una classe <strong>de</strong> spinning o entrenament sobre biclicleta estàtica.<br />

ta, qui va agregar que consumirlos<br />

<strong>de</strong> manera natural afavoreix la<br />

microcirculació cutània.<br />

No obstant això, va recalcar que<br />

alguns estudis han <strong>de</strong>spertat l'alarma<br />

sobre el risc <strong>de</strong> l'ocupació<br />

d'antioxidants com suplements en<br />

subjectes amb alt risc cardiovas-<br />

cular, en els que el seu consum es<br />

va associar amb un augment <strong>de</strong> la<br />

mortalitat.<br />

Quant al benefici <strong>de</strong>ls aminoàcids,<br />

Sabán va subratllar que no<br />

tenen «base científica», amb excepció<br />

<strong>de</strong> la citrulina, que en esportistes<br />

d'elit ha donat un bon re-<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

sultat encara que està per veure la<br />

seva aplicació a la medicina «antiedat».<br />

Exercici<br />

El professor Mauricio <strong>de</strong> Maio,<br />

doctor en Cirurgia Plàstica <strong>de</strong> la<br />

Universitat <strong>de</strong> Sao Paulo, va dir<br />

que l'exercici té un paper fins i tot<br />

superior a la dieta, sempre que no<br />

hagi sobrepès. Va recomanar els<br />

esports aeròbics encara que no n'hi<br />

ha prou amb passejar, va matisar,<br />

sinó que cal caminar <strong>de</strong> pressa i<br />

adoptar costums diàries com evitar<br />

el cotxe, l'ascensor i les escales<br />

mecàniques.<br />

Va assenyalar que és molt important<br />

incloure estiraments i exercicis<br />

<strong>de</strong> força lleugera, com pesos<br />

<strong>de</strong> pocs quilos, sempre que sigui<br />

possible aconsellats per especialistes.<br />

Sabán va postil·lar que, en contra<br />

<strong>de</strong>l que es pensava, no és cert<br />

que l'exercici hagi <strong>de</strong> durar un mínim<br />

<strong>de</strong> trenta minuts perquè sigui<br />

eficaç. «Avui sabem que perío<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>u minuts po<strong>de</strong>n ser beneficiosos<br />

si es repeteixen diverses vega<strong>de</strong>s<br />

al dia», va argüir. El doctor<br />

Ricardo Ruiz, cap <strong>de</strong> la Unitat <strong>de</strong><br />

Dermatologia <strong>de</strong> la Clínica Rúber,<br />

va aconsellar «tècniques temporals»<br />

menys dràstiques per combatre<br />

l'envelliment facial perquè<br />

«el que avui queda bé, potser dins<br />

<strong>de</strong> quatre anys no sigui a<strong>de</strong>quat».<br />

Concretament, va apostar per la<br />

combinació d'àcid hialurònic i botox,<br />

el primer per «omplir» la pèrdua<br />

<strong>de</strong> volum <strong>de</strong> manera natural i<br />

el segon per «relaxar» els músculs.<br />

CURTES I LLARGUES ESTADES - RECUPERACIONS - CONVALESCÈNCIES - CENTRE DE DIA<br />

Habitacions amb bany i balcó, calefacció i aire condicionat, ascensor, gimnàs, bany assistit,<br />

sales d’estar i <strong>de</strong> TV, servei <strong>de</strong> bar, menjador amb cuina pròpia,<br />

gran terrassa exterior, telèfon, servei <strong>de</strong> perruqueria i podologia, servei <strong>de</strong> buga<strong>de</strong>ria.<br />

METGES - INFERMERA - FISIOTERAPEUTA - PSICÒLEG - DIETISTA - ANIMADOR SOCIOCULTURAL<br />

Av. Madrid, 5 PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 75 50 - Fax 972 82 53 37 - E-mail: bellamar@telefonica.net<br />

DRS. GORGOT PALAU<br />

OTORRINOLARINGOLOGIA<br />

Nº COL: 879-1799<br />

PI I MARGALL, 1 - 17600 FIGUERES<br />

TEL. 972 50 24 67 URG: 610 20 77 77<br />

wwww.gorgotpalau.com<br />

D<strong>de</strong>G<br />

Fernando Girón Cardona<br />

Col. núm. 403<br />

PSICÒLEG CLÍNIC<br />

SEXOLOGIA<br />

TERÀPIA FAMILIAR<br />

RELACIÓ DE PARELLA<br />

TRASTORNS DE PERSONALITAT<br />

C/ Eiximenis, 10, 5è 2a - Tel. 972 21 27 99 - 17001 GIRONA


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

L’AJUT<br />

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI<br />

Quan iniciem un procés<br />

d’envelliment fisiològic o a<br />

conseqüència d’una malaltia<br />

crònica volem estar sempre al<br />

nostre entorn.<br />

La salut a casa ha d’estar a l’abast <strong>de</strong> tothom i<br />

nosaltres t’hi AJUDAREM. Aquí hi trobaràs personal<br />

multidisciplinar preparat per aconseguir més vida als<br />

anys.<br />

Som un equip professional d’infermeres, d’auxiliars<br />

d’ajuda a domicili, auxiliars <strong>de</strong> geriatria,<br />

fisioterapeutes, logope<strong>de</strong>s i metges que cui<strong>de</strong>m<br />

persones amb <strong>de</strong>pendències mo<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s o greus.<br />

Per a nosaltres AJUDAR no és un repte<br />

sinó un <strong>de</strong>ure.<br />

C/ Ferran Agulló, núm. 1 1r-1a 17002 GIRONA<br />

Tel. 972 100 100 www.lajut.com<br />

17


18<br />

SALUT<br />

Només el 36% <strong>de</strong>ls espanyols van al <strong>de</strong>ntista<br />

a revisar-se la boca una vegada a l’any<br />

Tot i això creix la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> solucions estètiques com fun<strong>de</strong>s <strong>de</strong> porcellana o tractaments blanquejadors <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nts<br />

Un pacient durant una revisió odontològica.<br />

EFE/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />

Només el 36 per cent <strong>de</strong>ls espanyols<br />

realitzen una visita a l'odontòleg<br />

anualment, cosa que situa<br />

Espanya com un <strong>de</strong>ls països<br />

<strong>de</strong> la Unió Europea en què menys<br />

revisions <strong>de</strong>ntals es fan a l'any,<br />

segons da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Eurobaròmetre<br />

divulga<strong>de</strong>s el passat març pel<br />

saló internacional Expo<strong>de</strong>ntal<br />

d'Ifema.<br />

Aquest informe, realitzat amb<br />

motiu <strong>de</strong> la fira Expo<strong>de</strong>ntal que<br />

es va celebrar <strong>de</strong>l 27 al 29 <strong>de</strong><br />

març a la Fira <strong>de</strong> Madrid amb<br />

Trucar dilluns i divendres <strong>de</strong> 16 a 20 h<br />

Visites concerta<strong>de</strong>s<br />

C/ Mossèn Pere Campolier, 65. Fontcoberta (Melianta) - Telèfon 972 58 49 49<br />

«Bioseguretat: practica-la. No te la juguis»<br />

més <strong>de</strong> 250 empreses <strong>de</strong> la indústria<br />

<strong>de</strong>ntal, recull que, segons<br />

da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Eurobaròmetre <strong>de</strong> la<br />

Comissió Europea, els espanyols<br />

«mostren un escàs interès» per<br />

la salut bucal, i subratlla que només<br />

el 27 per cent acu<strong>de</strong>ix a l'odontòleg<br />

«per iniciativa pròpia».<br />

«A Espanya existeix un escàs<br />

interès per la salut bucal», indica<br />

l'estudi, i assenyala que quasibé<br />

no es divulga «la cultura <strong>de</strong><br />

la sanitat bucal», <strong>de</strong> manera que<br />

la mitjana espanyola <strong>de</strong> persones<br />

C/ Berenguer Carnicer, 2 1r A<br />

17001 GIRONA<br />

Tel. 972 20 40 61<br />

972 20 15 04<br />

Fax 972 21 30 08<br />

codigi@codigi.cat<br />

gicodi@codigi.cat<br />

www.codigi.cat<br />

D<strong>de</strong>G<br />

Dents amb implants.<br />

que acu<strong>de</strong>ixen a una revisió, és<br />

a dir el 36 per cent, se situa<br />

«molt per sota» <strong>de</strong> l'europea, que<br />

és <strong>de</strong>l 62 per cent.<br />

Estètica<br />

No obstant això, l'informe<br />

d’Ex po<strong>de</strong>ntal afegeix que la <strong>de</strong>manda<br />

<strong>de</strong> solucions estètiques,<br />

com fun<strong>de</strong>s <strong>de</strong> porcellana, arranjaments<br />

i tractaments per blanquejar<br />

les <strong>de</strong>nts, ha crescut els<br />

últims anys, el que posa <strong>de</strong> manifest<br />

una major preocupació en<br />

Dra. Mariona Bosch<br />

Infermer Jesús Portas<br />

els espanyols per la bellesa que<br />

per la salut. Gairebé en el mateix<br />

nivell que Espanya en revisions<br />

<strong>de</strong>ntals es troba Romania, que se<br />

situa com un altre <strong>de</strong>ls països europeus<br />

amb menor preocupació<br />

per la salut bucal amb un percentatge<br />

similar a l'espanyol en<br />

revisions anuals.<br />

A l'extrem oposat es troben<br />

Holanda i Eslovàquia, que amb<br />

el 82 per cent <strong>de</strong>ls ciutadans que<br />

acu<strong>de</strong>ixen almenys un cop l'any<br />

al <strong>de</strong>ntista, els dos països <strong>de</strong>sta-<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

TRACTAMENT D’ÚLCERES A LES CAMES<br />

CLÍNICA DENTAL<br />

Dr. OSVALDO RAGUSA<br />

COEC Núm: 1930<br />

DOCTOR EN ODONTOLOGIA,<br />

ENDODÒNCIA,<br />

ORTODÒNCIA i PRÒTESIS<br />

quen com els primers d'Europa<br />

en salut i prevenció <strong>de</strong>ntal.<br />

Les dones europees mostren<br />

major interès per la sanitat <strong>de</strong>ntal<br />

amb un 64 per cent <strong>de</strong> visites<br />

anuals a l'odontòleg, enfront<br />

<strong>de</strong>l 59 per cent <strong>de</strong>ls homes. Pel<br />

que fa a l'edat, els europeus majors<br />

<strong>de</strong> 55 anys són els que mostren<br />

menor interès per la sanitat<br />

<strong>de</strong>ntal, i els que més, els joves<br />

d'entre 20 i 30 anys, ja que el 71<br />

per cent acu<strong>de</strong>ix almenys a una<br />

revisió a l'any.<br />

Plaça Concòrdia, àtic 1a (davant <strong>de</strong> l'Ajuntament) - 17251 CALONGE - Tel. 972 65 22 73<br />

Horari <strong>de</strong> dilluns a dissabte, 10 a 13 h / 16 a 20 h.<br />

Plaça Major, 4 - 17142 VERGES - Tel. 972 78 04 37<br />

Hores convingu<strong>de</strong>s<br />

D<strong>de</strong>G


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

JUNTA DE GIRONA<br />

Ronda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a<br />

Telèfon 972 21 05 72 - Fax 972 22 11 72<br />

e-mail: info@coecgirona.com<br />

web: www.coec.cat/girona/<br />

17002 GIRONA<br />

Aquesta Junta <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> posa en coneixement <strong>de</strong>l públic en general que les persones<br />

<strong>de</strong> la llista següent són les úniques capacita<strong>de</strong>s per a la pràctica d'intervencions<br />

odon to lò gi ques, i la seva col·legiació constitueix per a l'usuari i consumidor l'única<br />

ga ran tia fiable <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong>l servei i <strong>de</strong> la seva prestació en les <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s<br />

condicions hi gie nicosa ni tà ries, tan necessàries en moments en què el risc <strong>de</strong><br />

transmissió <strong>de</strong> ma lal ties in fec to con ta gio ses és elevat.<br />

Llistat <strong>de</strong> col·legiats <strong>de</strong>l Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs<br />

<strong>de</strong> Catalunya que exerceixen a les comarques gironines<br />

Abad Sánchez, Daniel<br />

Agustí Roca, Berta<br />

Aiguaviva Pinsach, Anna<br />

Al-attari, Maher Abed<br />

Alabau Janer, Maria <strong>de</strong>l Mar<br />

Alaniz, Ricardo A.<br />

Alba Díaz, Félix A.<br />

Alcal<strong>de</strong>-Moraño Dalmau, Antoni<br />

Alcántara Aracil, Santiago<br />

Alcoba Escobar, Hugo Nelson<br />

Alcocer Porras, Ismael<br />

Alegre Cebrián, Manuel<br />

Ali Hussein, Akram<br />

Aliste Salís, Josep Manel<br />

Álvarez Mogollón, M. Reyes<br />

Álvarez Regincós, Francesc<br />

Álvarez Sánchez, M. Teresa<br />

Amici Guardia, Liliana E.<br />

Amphoux, Thierry Jean F.<br />

Àngel Arias, M. Belén<br />

Arcos Palomino, Ignacio<br />

Arias Gil, Eugeni<br />

Ariosa Piuzzi, German Luís<br />

Armengol Rofes, Josep M.<br />

Arnau Güell, Glòria<br />

Arovi, Mirta Beatriz<br />

Arriaga Osorio, Mónica Angélica<br />

Artés Reig, Raquel<br />

Asensio Bueno Manuel<br />

Ayuso Montero, Raül<br />

Bacquelaine Carreras, Francesc<br />

Baena Janini, Antonio<br />

Balbín Valentí, Jesús<br />

Balcells Prat, Josep<br />

Ballester Sala, Marta<br />

Banchilleria Balaguer, Emili<br />

Banchilleria Masó, Mònica<br />

Baranova, Tatiana<br />

Barbelin, Philippe<br />

Bardalet Casals, Enric<br />

Bardalet Casals, Narcís<br />

Bardalet Viñals, Anna M.<br />

Barea Illana, José Luis<br />

Barroso Bosch, Enric<br />

Barroso Panella, Albert<br />

Bartrina Alabau, Xavier<br />

Batchvarova, Iliana Vladimirova<br />

Bazán Sánchez, Francisco Javier<br />

Begudan Pineda, David<br />

Beltran Cruells, Genina<br />

Benezet, Guy<br />

Bernardo Vilamitjana, Natàlia<br />

Berta Cabrelles, David<br />

Bertrana Malet, Jordi<br />

Bisio Milano, Héctor E.<br />

Blactot, Patrick<br />

Blasco López, José<br />

Blasco Villegas, José Luis<br />

Blazquez Diaz, Fernando<br />

Blum, Rene Natan<br />

Bohm, Carlos<br />

Boix Sans, Tomàs<br />

Borgarello Allasia, Susana B.<br />

Bosch Cap<strong>de</strong>vila, Sílvia<br />

Bottino Marchisio, Osvaldo<br />

Boyer, Philippe<br />

Brau Maire, Isabel<br />

Braun, Stefan Olivier<br />

Breetvelt Delgado, Jeannette<br />

Brugué Puente, Lia<br />

Bruscantini, Carlos N.<br />

Busquet Vila, Josep<br />

Cabestré Marco, M. Ángeles<br />

Cabratosa Termes, Josep<br />

Cabruja Casanovas, Àngel<br />

Cacciacana, Sergio Hugo<br />

Calle Montes, José Ignacio<br />

Callís Privat, Marta<br />

Campistol Plana, Pere<br />

Canela Alfaro, Elena<br />

Cap<strong>de</strong>vila Gibert, Kap<strong>de</strong><br />

Capria Laudani, Irene<br />

Carbonera Nin, M. Carmen<br />

Carbonera Nin, Joan Josep<br />

Caro García, Antonio J.<br />

Caro Perearnau, Elionor<br />

Carrasco De la Mano, Sílvia<br />

Carreras Fígols, Santiago<br />

Carulla Argila, Montserrat<br />

Casale, Eduardo<br />

Casale, Fe<strong>de</strong>rico<br />

Casanovas Felix, Marta<br />

Casaponsa Parerols, Jaume<br />

Casas García, M. Pilar<br />

Casas Muns, Rosa<br />

Casellas Obiols, Ma Assumpció<br />

Castejon, Sebastien Miguel<br />

Castella Campaña, José A.<br />

Cejudo Martín, Ricardo Andrés<br />

Cepeda Val<strong>de</strong>z, Fernando L.<br />

Cervera Echeverria, Santiago<br />

Chávez Núñez, Julio Alberto<br />

Chekroun, Laurent<br />

Chiappe Caldas, Jorge Néstor<br />

Clemente Sala, José M.<br />

Climent Vallejo, Concepció<br />

Coma Roma, Maria<br />

Comas Ventura, Albert<br />

Compte Codina, Josep<br />

Concellón Rodríguez, Juan A.<br />

Corominas Delgado, Cristina<br />

Correa, Heraldo O.<br />

Correa Reyes, Estela Miriam<br />

Corretger Canós, F. Xavier<br />

Cortada Colomer, Tomàs<br />

Cortada Jiménez, Blai<br />

Cortada Llach, Núria<br />

Cortés Bayod Cristina<br />

Cotten, Philippe<br />

Cristau Soler, Emma<br />

Croce, Jean-Jacques<br />

Dalgamonni, M. Issa<br />

Dalmau Amorós, Benet<br />

Darnaculleta Caballer, Jordi<br />

Darnés Cirera, Antonio<br />

Daunis Bayes, Jorge<br />

De Arquer Blanc, Joaquin<br />

De Arquer Illa, Marta<br />

De Ribot Martínez, Daniel<br />

De Ribot Martínez, Eduard<br />

De Weyer, Marc<br />

Del Riego Cobos, Cristina<br />

Depoorter Van Winckel, Zeger Jan<br />

Deulofeu Piquet, Joan<br />

Díaz Rendon, Juan Carlos<br />

Díaz-Granados Torregrosa, Humberto<br />

Domingo Campano, Juan<br />

Domínguez Aramendi, Julio Cesar<br />

Dorca Garcia, Elena<br />

Dou Ferran, Neus<br />

Dou Ferran, Pere<br />

Dou Juncà, Joan<br />

Dubie, Cristophe<br />

Echevarne Lostado, Rafael<br />

Egli, Jean Paul<br />

Eller Philippe<br />

Escabias Santamarta, Lídia<br />

Espejo Roca, Jaume<br />

Esquiaga García, Alfredo Raúl<br />

Esquiaga García, Hugo A.<br />

Esquiaga García, Jorge A.<br />

Estany Castella, Jorgina<br />

Esteban, Agustín F.<br />

Falcó Rodrigo, Guillermo<br />

Farré Rodríguez, Jordi<br />

Feliu Vallejo, Carlos Manuel<br />

Fernán<strong>de</strong>z Álvarez, Miguel Á.<br />

Fernán<strong>de</strong>z Fernán<strong>de</strong>z, Fernando<br />

Fernán<strong>de</strong>z Gil, Raula<br />

Fernán<strong>de</strong>z Gil, Rubén A.<br />

Fernán<strong>de</strong>z Pujol, Merce<strong>de</strong>s<br />

Ferré Cartón, Ma Cruz<br />

Figueras Cabanes, Marta<br />

Figueras Soler, Sandra<br />

Figueras Vall-llosera, Cristina<br />

Fina Ro<strong>de</strong>ja, M. Merce<strong>de</strong>s<br />

Font Costa, Imma<br />

Fonts Clemente, Ricard<br />

Fonts Contel, Jordi<br />

Fosse, Alain<br />

Fra<strong>de</strong>ra Barbé, Sara<br />

Frías Cortez, María Alicia<br />

Ga<strong>de</strong>, Steffen<br />

Gallifa Limós, Elisabet<br />

Galve López, M. Teresa<br />

García Borràs, Isabel<br />

Garcia Juan, Pedro D.<br />

García Porras, Núria<br />

García Reixach, Núria<br />

García Robledo, Sonia<br />

Gaset Borràs, Enric<br />

Gaspar Caró, Fre<strong>de</strong>ric<br />

Gayà Sansó, Margarida<br />

Gea Guiral, Luis<br />

Gelada Grabuleda, Carme<br />

German Germosen, José Ediberto<br />

Girard, Annie<br />

Gironella Masgrau, Núria<br />

Gómez Colmenares, Eduardo<br />

Gómez Montes, Belén<br />

González Castro, Rosa L.<br />

González Chantiri, José L.<br />

González Hernán<strong>de</strong>z, Amèlia<br />

González Lagunas, Javier<br />

González Moreno, Ma. Luisa<br />

González Sancho, Alfredo<br />

González Tascón, Carlos Eduardo<br />

Gornes Gómez, Eva<br />

Guembe Itoiz, Carlos<br />

Gual <strong>de</strong> Diego, Jorge Luis<br />

Guinot Jimeno, Francisco Antonio<br />

Guinot Sirvent, Agustí<br />

Guinovart Coma, Oriol<br />

Haj Younes Ortega, Nadia<br />

Haroune, Richard<br />

Hary, Jean-Didier<br />

Hereu Grau, Tomàs<br />

Hernán<strong>de</strong>z Herrero, Xavier<br />

Hernán<strong>de</strong>z Sánchez, Pere<br />

Hilgert, Janine<br />

Holguin Díaz, Martha Ligia<br />

Hontangas Canela, Joan<br />

Hospital Ribas, Anna<br />

Hospitalier, Eric<br />

Hostailler, Sylvie<br />

Ibáñez <strong>de</strong> Yorda, Míriam Mónica<br />

Illa Picart, Gemma<br />

Iraculis Soteres, Xavier<br />

Isern Roca, Jesús<br />

Jacoby Masferrer, Françoise<br />

Jové Jové, Ramon<br />

Kalaydjian, Elizabet<br />

Kamiya, Mirta<br />

Kee Cho, Jong Gan<br />

Kelhoffer De Giordano, Liliana B.<br />

Lacaci Domínguez, Mònica<br />

Lacasa Samitier, Amparo<br />

Lassale Drago, Dominique<br />

Lassale, Louis C.<br />

Lavallee, Philippe<br />

Leal Sayrol, Jordi<br />

Lemoine, Jean-Marie<br />

Linares Sánchez, Xavier<br />

López <strong>de</strong> Calatayud, Manuel<br />

López Sala, Mar<br />

López Serra, Anna<br />

Lorenzo Pla Giribert, Montserrat<br />

Lozano García, Sònia<br />

Lozano Luaces, José Antonio<br />

Luengo Torrent, Jesús<br />

Llagostera Barreno, Francesc<br />

Llansana Fitó, Ferran<br />

Llistosella Vin<strong>de</strong>l, Ramon<br />

Llop Roig, David<br />

Llopart Piñol, Laura<br />

Llorens Colls, Joan<br />

Llorian Gallego, Rodrigo<br />

Llos Bombardo Francesca<br />

Lloveras Dilmé, Roger<br />

Maceo González, Luis Eduardo<br />

Mallol Rubies, David<br />

Mangas Sopeña, Pedro Antonio<br />

Martínez Caparrós, M. Elena<br />

Martínez Duran, Josep Oriol<br />

Martínez Samper, Fre<strong>de</strong>ric<br />

Mas<strong>de</strong>vall Galter, Judit<br />

Mas<strong>de</strong>vall Lobo, Eduard<br />

Masià Figueras, Jordi<br />

Matamala Joan, Anna<br />

Mató Trill, Martí<br />

Mayor López, Nancy<br />

Medina García, Luz Ángela<br />

Medina Gómez, Óscar<br />

Menardia Pejuan, Ventura<br />

Mén<strong>de</strong>z Alavedra, Narcís<br />

Mén<strong>de</strong>z Salip, Jordi<br />

Mén<strong>de</strong>z Salip, Mònica<br />

Mendieta Fiter, Ignasi<br />

Meuley, Michel Bernard<br />

Migoya Sengenberger, Gustavo F.<br />

Ministral Masgrau, Agnès<br />

Molina, Sergio Luis<br />

Molina Agüero, Cecilia<br />

Molina García, Joaquín<br />

Molina García, Kilian<br />

Mora Rendon, Rodrigo<br />

Moral Martínez, Sonia<br />

Morell Olivé, Montserrat<br />

Nadal Faig, Josep L.<br />

Nalino-Baile, Thomas<br />

Nguyen, Minh-Tri<br />

Noguera Massa, Antoni<br />

Nordi, Elbio Norberto<br />

Obradors Cherta, Gerard<br />

Obradors Giró, Domingo<br />

Oliu Rovira, Jordi<br />

Oliva Arbat, Roser<br />

Olivé Marquès, Cèsar<br />

Olivé Moncho, Carlos J.<br />

Oliver Bofill, Imma<br />

Oliveres, Georges Damien<br />

Oltra Arimon, David<br />

Orri Perich, Jordi<br />

Ortiz Fernando, Romulo E.<br />

Otaolaurruchi Fernán<strong>de</strong>z, José<br />

Otero, Carlos A.<br />

Paeckel Pascual, Christian<br />

Paez Ceña, Florencio<br />

Palacios Fraile, Marta<br />

Palol Martínez, Carolina<br />

Parahy Cuvellier, Eric<br />

Paris, Denis<br />

Pedro Galobart, Ana María<br />

Pelegrina Gómez, Susana<br />

Penegre, Gerard<br />

Perazzo Iguri, Susana<br />

Peña Carvajal, Mauricio<br />

Perea Martínez, Sonia<br />

Perea Rodríguez, Ignacio<br />

Perejoan Rouch, Jordi<br />

Pérez Guzmán, Betty Rosa<br />

Pérez Martínez, J. Miguel<br />

Perlacia Rigau, Omar Lázaro<br />

Piera Carreras, Jordi<br />

Pifarré Barqué, Salvador<br />

Pifarré Portella, Marc<br />

Planagumà Clara, Maria<br />

Plana Montaña, Marc<br />

Planas Borrell, Enric<br />

Planas Callicó, Joaquim<br />

Pons Planas, Gemma<br />

Pons Salvadó Silvia<br />

Porra, Patrik<br />

Poure, Jean Clau<strong>de</strong><br />

Prada Lombo, Maria Liliana<br />

Prió Miravet, Carme<br />

Pugach, Arturo Osvaldo<br />

Pujiula Juncà, Maria<br />

Pujol Comajoan, Marc<br />

Pujol Gimbernat, Joaquim<br />

Pulido Martí, Marta<br />

Quer, Jean-M. Jacques Raphael<br />

Queralt Arqué, Ramon<br />

Quintana Vila, Alfons<br />

Quinteros Borgarello, Augusto<br />

Rabotnicoff, Flora D.<br />

Ragusa, Osvaldo A.<br />

Ratto, Diana C.<br />

Rebella López, L. Gabriel<br />

Restrepo Taborda, Jorge Ignacio<br />

Ribas Deix, Olga<br />

Ribas Mateos, Manel<br />

Ribas Turon, Alda<br />

Ribot Targarona, José <strong>de</strong><br />

Riera Casa<strong>de</strong>sús, Josep<br />

Riesco Hernán<strong>de</strong>z, José<br />

Rigall Barris, Susanna<br />

Rigat Puig, Mireia<br />

Rigau Gay, Montse<br />

Ripoll Llopart, Vicente<br />

Robau Gassiot, Anna Maria<br />

Rocha Eiroa, Ma Dolores<br />

Rodado Alonso, Carlos<br />

Ro<strong>de</strong>ja <strong>de</strong> las Heras, Francesc<br />

Ro<strong>de</strong>ja Roca, Francesc<br />

Rodrigo Davan, Glòria<br />

Rodríguez Arias, Claudia<br />

Rodríguez Sanahuja, Jaume<br />

Rodríguez Torrent, Manuel<br />

Román Ruiz, Manuel José<br />

Roure Viñals, Natàlia<br />

Ros Val<strong>de</strong>cantos, Maria <strong>de</strong>l Mar<br />

Rosa Vilarnau, Eric<br />

Rossell Capell, Joan<br />

Rover Moroni, Alejandro<br />

Ruiz Jusmet, José Luis<br />

Sabater González, Valeria<br />

Sabater Gornals, Joaquín<br />

Sabrià Rius, Joan<br />

Saguer Casacuberta, Teresa M.<br />

Sala Carrión, Laura<br />

Salart Casanovas, Natàlia<br />

Samsó Mazanedo, Jordi<br />

Sánchez Babot, Josep<br />

Sánchez Bonet, Lluís<br />

Sánchez Fernán<strong>de</strong>z Araceli<br />

Sancho Bregante, Glòria<br />

Sancho Lecina, Nieves<br />

Sangenís Torrents, Emilio<br />

Santaló Puig, Lluïsa<br />

Santillán Castillo, Angélica<br />

Sanz Bernal, Natalia<br />

Sanz Jou, Lluís<br />

Sartorio Dubini, Adriana M.<br />

Saurina Canals, M. Assumpció<br />

Scalesciani, Alejandro<br />

Schaller Mangini, Alci<strong>de</strong>s P.<br />

Sellabona Buch, Elisenda<br />

Serra Bago, Elvira<br />

Serra Centelles, M. Carme<br />

Serra Renom, M. Teresa<br />

Sfar, Mehdi<br />

Sicilia Tejada, Juan C.<br />

Siqués Jofre, Pere<br />

Siqués Reig, Pere<br />

Solà, Jorge A.<br />

Solanes Martínez, Núria<br />

Solé, Lídia<br />

Solé Santoll, Neus<br />

Soler Aliaga, Hortensia<br />

Soulie, Alain<br />

Spahn, Frank-Peter<br />

Talló Catarineu, Cristina<br />

Tallon Walton, Victoria<br />

Teuber, Agustus G.<br />

Thomas, Patrick<br />

Torrent Car<strong>de</strong>lús, Carles<br />

Torres Guerri, Lluís<br />

Torres Polo, Fco. Javier<br />

Torres Vicente, Luis E.<br />

Torruella Esteban, Beatriz<br />

Troyano Ruiz, Carlos<br />

Trull Gimbernat, Josep M.<br />

Ull<strong>de</strong>molins Batet, Andreu<br />

Uribe Stand, Martha Patricia<br />

Val Casado, Josep <strong>de</strong>l<br />

Val González, Josep Lluís <strong>de</strong>l<br />

Val<strong>de</strong>arenas Pelegrina, Isabel D.<br />

Vall-llosera Riera, Josep<br />

Vallejo, Gina Marcela<br />

Vazquez Prieto, Cristina<br />

Velilla López, Miguel<br />

Ventura Guix, Josep<br />

Verdiell Botey, Laia<br />

Via<strong>de</strong>r Cobo, Salvador<br />

Vicino, Elsa L.<br />

Vida, Oscar Alfredo<br />

Vidal Estrany, Narcís<br />

Vidal Malaka, Norberto<br />

Vilà Alsina, Anna<br />

Vila Burch, Joaquim<br />

Vila Dorca, Raquel<br />

Vila Gassó, Ricard<br />

Vila Reyner, Anna<br />

Vila Reyner, Joaquim<br />

Vila Rutllant, Adrià<br />

Vila Sánchez, Ramon<br />

Vilar Bühler, Josep M.<br />

Vilar<strong>de</strong>ll Margarit, Judith<br />

Vilarrasa Adam, Jordi<br />

Villalba Moreno, Oscar<br />

Vin<strong>de</strong>l Serrano, Elisabeth<br />

Vin<strong>de</strong>l Serrano, Miriam E.<br />

Vyetrova, Inna<br />

Yorda Ricci, Luis Alberto<br />

Zanchi, José Ramón<br />

Zanchi, Pablo Ariel<br />

JUNTA DE GIRONA<br />

Ronda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a<br />

Telèfon 972 21 05 72<br />

Fax 972 22 11 72<br />

e-mail: info@coecgirona.com<br />

web: www.coec.cat/girona/<br />

17002 GIRONA<br />

Col·legiats fins al 19/03/08<br />

19


20<br />

PUBLIREPORTATGE<br />

Psicoamer reinventa el tractament per als trastorns d’ansietat<br />

La psicòloga Natàlia Llach, especialista en aquesta problemàtica, està al capdavant d’aquesta consulta d’Amer<br />

Els trastorns d’angoixa:<br />

crisis d’angoixa,<br />

agorafòbia, fòbia<br />

simple, fòbia social,<br />

trastorn obsesiu -<br />

convulsiu són les patologies<br />

més freqüents.<br />

Malgrat les<br />

particularitats <strong>de</strong> cadascuna,<br />

totes manifesten<br />

símptomes<br />

d’angoixa inapropiats<br />

i <strong>de</strong>sagradables per a<br />

qui els pateix.<br />

D<strong>de</strong>G, Amer<br />

Segons explica la psicòloga Natàlia<br />

Llach (número <strong>de</strong> col·legiat<br />

15.851), «si no són tractats, els<br />

símptomes s’agreugen, els individus<br />

afectats limiten encara<br />

més les seves vi<strong>de</strong>s, i arriben fins<br />

i tot a no po<strong>de</strong>r sortir <strong>de</strong> casa<br />

seva, amb possibilitat <strong>de</strong> complicar-se<br />

amb <strong>de</strong>pressió i alcoholisme».<br />

L’ansietat –afegeix– «és un<br />

sistema d’alerta necessari per<br />

sobreviure, si no disposéssim<br />

d’ella, ara fa milions d’anys no<br />

haguéssim pogut sobreviure com<br />

a éssers primitius, als atacs <strong>de</strong>ls<br />

La psicòloga Natàlia Llach, <strong>de</strong> Psicoamer.<br />

<strong>de</strong>predadors. Aquesta herència<br />

és encara, avui en dia, fonamental<br />

per activar-nos en certes<br />

situacions <strong>de</strong> perill, tant sigui<br />

per <strong>de</strong>fensar-nos, fent-hi front, o<br />

bé per fugir oportunament. Quan<br />

aquests sistema <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa queda<br />

alterat, situacions on no hi ha<br />

perill real, po<strong>de</strong>n es<strong>de</strong>venir ansiògenes<br />

per a certs individus. A -<br />

questes persones <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> portar<br />

una vida normal, sovint, i eviten<br />

fer coses que interpreten<br />

com a perilloses».<br />

Els símptomes físics es manifesten<br />

en forma <strong>de</strong> «mareigs, falta<br />

d’aire, augment <strong>de</strong> la tassa<br />

cardíaca..., acompanyats <strong>de</strong><br />

símptomes psíquics <strong>de</strong> tipus catastròfics<br />

sensació <strong>de</strong> mort imminent,<br />

pèrdua <strong>de</strong>l control, por<br />

<strong>de</strong> tornar-se boig. La intensa por<br />

que se’n <strong>de</strong>riva l’anomenem crisi<br />

<strong>de</strong> pànic».<br />

Natàlia Llach explica que<br />

«nombrosos estudis recents <strong>de</strong>mostren<br />

que les teràpies <strong>de</strong> tipus<br />

alternatiu no tenen cap efecte<br />

per a la remissió d’aquests<br />

símptomes, i en cas que els pugessin<br />

alleugerir ho farien <strong>de</strong> forma<br />

lleu i molt puntual. Per contra,<br />

la combinació entre la medicació<br />

(anti<strong>de</strong>pressius i ansiolítics)<br />

i les teràpies cognitivesconductuals<br />

sí que proporcionen<br />

una disminució significativa,<br />

tant <strong>de</strong>ls símptomes físics com<br />

psíquics».<br />

Psicoamer<br />

La psicòloga Natàlia Llach,<br />

especialista <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa <strong>de</strong>u anys<br />

en trastorns d’ansietat, està al<br />

cap davant <strong>de</strong> Psicoamer. L’experiència<br />

en aquest camp i els<br />

bons resultats obtinguts han reorientat<br />

els tractaments. «En pri-<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

mer lloc, perquè s’entén que el<br />

patiment d’aquests individus no<br />

<strong>de</strong>sapareix exclusivament amb la<br />

remissió <strong>de</strong> símptomes; la por<br />

amb la que viuen, circula per tots<br />

els racons <strong>de</strong> la seva forma <strong>de</strong> ser<br />

i <strong>de</strong> viure. En segon lloc, perquè<br />

les persones <strong>de</strong> confiança pateixen,<br />

col·lateralment, el trastorn».<br />

Així doncs –afegeix– «po<strong>de</strong>m<br />

preguntar-nos, quina seria l’aportació<br />

innovadora <strong>de</strong> Psicoamer?<br />

Davant l’evidència <strong>de</strong>ls resultats,<br />

remissió <strong>de</strong> símptomatologia<br />

, millora <strong>de</strong> l’autoestima,<br />

per finalitzar amb la restauració<br />

<strong>de</strong> la seva autonomia vital, i tot<br />

plegat amb un temps molt menor<br />

a les teràpies convencionals».<br />

Gràcies a la complicitat <strong>de</strong><br />

molts pacients i <strong>de</strong> les seves famílies,<br />

Psicoamer ha dut a terme<br />

un estudi intern, que ha <strong>de</strong>ixat<br />

palès que la fórmula terapèutica<br />

<strong>de</strong> Psicoamer millora la qualitat<br />

pacient-terapeuta, estimula l’autoestima<br />

<strong>de</strong> l’individu afavorint<br />

canvis substancials, no només<br />

pel que fa a la conducta, sinó<br />

també en la manera d’entendre,<br />

i acceptar la realitat.<br />

Psicoamer, vol es<strong>de</strong>venir un<br />

espai per a la recuperació integral<br />

i una plataforma per a la informació<br />

seriosa <strong>de</strong>ls trastorns<br />

d’ansietat.<br />

Telèfon 630 90 40 25 | Av. La Selva, núm. 10 | 17170 AMER<br />

natalia@psicoamer.e.telefonica.net


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

OPINIÓ ÒPTICA<br />

La lluita contra el càncer <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la psicooncologia<br />

En el document L’atenció Psicooncològica,<br />

elaborat l’any<br />

2007 pel grup <strong>de</strong> psicooncòlegs<br />

<strong>de</strong> Catalunya es <strong>de</strong>fineix<br />

la Psicooncologia com una àrea<br />

assistencial específica <strong>de</strong> la Psicologia<br />

i la Psiquiatria que aborda<br />

tots els aspectes psicològics<br />

<strong>de</strong> la prevenció, tractament i seguiment<br />

<strong>de</strong> les persones que pateixen<br />

un càncer i <strong>de</strong>ls seus familiars.<br />

El seu objectiu principal<br />

és vetllar pel benestar <strong>de</strong>ls pacients<br />

i <strong>de</strong> la seva família, consi<strong>de</strong>rant-los<br />

tots dos com una sola<br />

unitat a tractar.<br />

L’atenció psicosocial a pacients<br />

oncològics va començar<br />

l’any 1990 amb la incorporació<br />

<strong>de</strong> psicòlegs als equips <strong>de</strong> Cures<br />

Pal·liatives, seguint l’esperit <strong>de</strong>ls<br />

Hospice a Anglaterra on s’atenen<br />

les necessitats <strong>de</strong>ls pacients<br />

al final <strong>de</strong> la vida i <strong>de</strong> les seves famílies.<br />

Anys <strong>de</strong>sprés, el 1998, es crea<br />

la primera Unitat <strong>de</strong> Psicooncologia<br />

a Catalunya , a l’Institut Català<br />

d’oncologia <strong>de</strong> l’Hospital Durans<br />

i Reynals (Barcelona).<br />

Posteriorment, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Departament<br />

<strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, el Pla Director<br />

<strong>de</strong> Catalunya 2001-2004 va<br />

contemplar la incorporació <strong>de</strong> la<br />

figura <strong>de</strong>l psicooncòleg als hospitals<br />

<strong>de</strong> referència <strong>de</strong> Catalunya.<br />

Però, tot i que s’ha fet un esforç<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Administració, els<br />

recursos <strong>de</strong> què disposa la psicooncologia<br />

són encara insuficients<br />

per cobrir una <strong>de</strong>manda<br />

➾ «Tot i que s’ha fet<br />

un esforç <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Administració,<br />

els recursos<br />

són encara insuficients»<br />

que creix any rere any. En<br />

aquest sentit és important el paper<br />

d’organitzacions no governamentals<br />

(ONG) que incorporen<br />

psicooncòlegs i que donen<br />

cobertura als hospitals que formen<br />

part <strong>de</strong> la xarxa sanitària<br />

pública mitjançant convenis <strong>de</strong><br />

col·laboració.<br />

Amb una mirada cap al futur<br />

el Pla Director d’oncologia 2008-<br />

2010 inclou dins <strong>de</strong> l’atenció oncològica<br />

com una <strong>de</strong> les seves<br />

prioritats l’establiment d’una<br />

Xarxa Psicooncològica hospitalària.<br />

Una mostra més <strong>de</strong> la im-<br />

PEDRO JUAN Clavero Marin*<br />

portància, clarament percebuda,<br />

<strong>de</strong> comptar amb l’ajuda <strong>de</strong> psicòlegs<br />

especialitzats en oncologia<br />

que donin suport als pacients,<br />

a les famílies i als mateixos<br />

professionals que dia a dia<br />

tenen contacte amb el sofriment<br />

humà.<br />

Els avanços en la lluita contra<br />

el càncer, reflectits en programes<br />

<strong>de</strong> prevenció i <strong>de</strong> diagnòstic<br />

precoç, tractaments menys<br />

agressius i més eficaços i l’increment<br />

<strong>de</strong> l’esperança <strong>de</strong> supervivència,<br />

no po<strong>de</strong>n evitar, a<br />

dia d’avui, que rebre el diagnòstic<br />

d’un càncer sigui una experiència<br />

que implica per al pacient<br />

i la família la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> sofriment,<br />

la por als tractaments,<br />

principalment a la quimioteràpia<br />

i els seu efectes secundaris, la<br />

pèrdua d’un futur que fins llavors<br />

semblava segur i que es veu<br />

truncat per la incertesa i la i<strong>de</strong>a<br />

<strong>de</strong> la mort. Una experiència que<br />

afecta integralment la persona:<br />

-Al seu pensament, amb preguntes<br />

com ara: «per què a mi?»,<br />

«què passarà a partir d’ara?»,<br />

«sobreviuré?»; o i<strong>de</strong>es com ara:<br />

«no ho suportaré», «no puc fer<br />

res», etc.<br />

-Al seu estat físic, principalment<br />

amb els efectes <strong>de</strong>ls tractaments,<br />

però també condicionat<br />

per l’evolució <strong>de</strong> la malaltia.<br />

-Al seu estat emocional <strong>de</strong>spertant<br />

sentiments <strong>de</strong> tritesa,<br />

por, ràbia, impotència, etc.<br />

-I fins i tot a la seva escala <strong>de</strong><br />

valors, creences i modus vivendi.<br />

Malgrat aquest impacte i els<br />

efectes que té sobre l’experiència<br />

personal, la vida familiar, laboral<br />

i social, la majoria d’afectacions<br />

psicològiques que pot<br />

experimentar un pacient oncològic<br />

i els seus familiars no arriben<br />

a complir els criteris <strong>de</strong> trastorns<br />

psicopatològics.<br />

Si es contempla, en canvi, l’existència<br />

d’un patiment psíquic<br />

clínicament significatiu que cal<br />

atendre. Ens referim a una atenció<br />

que inicialment no necessitarà<br />

d’un tractament psiquiàtric<br />

o farmacològic <strong>de</strong> les manifestacions<br />

emocionals pròpies d’un<br />

procés adaptatiu, sinó que al contrari<br />

proveirà d’un espai on<br />

aquest procés pugui expressarse<br />

i <strong>de</strong>senvolupar-se a<strong>de</strong>quadament.<br />

Els mateixo pacients i familiars<br />

manifesten la necessitat<br />

L’AUTOR DE L’ARTICLE, PEDRO JUAN CLAVERO.<br />

EL PSICOONCÒLEG FA UN SEGUIMENT DEL PACIENT I ELS FAMILIARS.<br />

d’un temps per adaptar-se, comprendre<br />

el que està passant i po<strong>de</strong>r<br />

aprendre a viure amb la malaltia.<br />

Conviure amb una malaltia<br />

com el càncer implica també<br />

afrontar els importants efectes<br />

secundaris que els tractaments,<br />

principalment la quimioteràpia,<br />

po<strong>de</strong>n provocar; viure l’ansietat<br />

davant l’espera <strong>de</strong> proves, <strong>de</strong> resultats<br />

i visites <strong>de</strong> control que<br />

creen la sensació d’estar davant<br />

d’una persistent amenaça, «la<br />

mala notícia».<br />

Per altra banda es po<strong>de</strong>n afegir<br />

a la malaltia situacions <strong>de</strong> crisi<br />

preexistent com ara: dificultats<br />

<strong>de</strong> relació i <strong>de</strong> comunicació<br />

dins la família, processos <strong>de</strong> dol,<br />

manca <strong>de</strong> recursos econòmics,<br />

etc. Això fa que els pacients i els<br />

familiars afectats arribin a fer explícita<br />

la necessitat <strong>de</strong> comptar<br />

amb un suport psicològic que<br />

els ajudi a afrontar aquesta situació.<br />

L’experiència mostra com,<br />

amb l’ajuda a<strong>de</strong>quada, hi ha pacients<br />

que reconverteixen la malaltia<br />

en una oportunitat per reflexionar<br />

sobre la seva vida i superar<br />

problemes anteriors al<br />

diagnòstic, convertint-la així en<br />

una experiència <strong>de</strong> creixement<br />

personal.<br />

L’ajuda <strong>de</strong>l psicooncòleg tindrà<br />

doncs com a objectius específics:<br />

-Facilitar l’adaptació a la malaltia<br />

i els seus tractaments.<br />

-Proveir d’un espai on el pacient<br />

i la família pugui expressar<br />

les seves emocions i aprendre a<br />

gestionar-les d’una forma sanadora<br />

per la pròpia persona i per<br />

les seves relacions familiars i socials,<br />

-Afavorir una perspectiva <strong>de</strong><br />

futur no condicionada per la por<br />

i trobar la millor manera <strong>de</strong> portar<br />

aquesta nova situació amb la<br />

parella i amb la família creant<br />

una nova normalitat plena <strong>de</strong><br />

sentit.<br />

-I per últim, alguns psicooncòlegs<br />

inclouen entre els seus<br />

objectius donar suport a persones<br />

en dol a partir <strong>de</strong> programes<br />

psicoeducatius, grups d’autoajuda,<br />

etc.<br />

No obli<strong>de</strong>m que per la persona<br />

diagnosticada <strong>de</strong> càncer<br />

comprendre el que està passant<br />

i adaptar-se als canvis que ha d’afrontar<br />

no és una tasca fàcil. Serà<br />

aquí on el suport social (familiars,<br />

amics, veïns, etc.) i l’ajuda<br />

coordinada <strong>de</strong>ls professionals<br />

(psicooncòlegs, oncòlegs, metges,<br />

infermeres, treballadors socials,<br />

fisioterapeutes, etc.) centrada<br />

en les necessitats <strong>de</strong>l pacient<br />

i la família es farà més valuosa<br />

i necessària que mai.<br />

*Psicooncòleg.<br />

Col. 11990<br />

21


22<br />

PUBLIREPORTATGE<br />

Sant Martí, una residència geriàtrica modèlica<br />

És un centre privat <strong>de</strong> Calonge , mo<strong>de</strong>rn i acollidor, amb tots els avantatges <strong>de</strong>l contacte amb la natura<br />

La residència gerià-<br />

trica Sant Martí és<br />

un centre privat i as-<br />

sistit amb 20 anys<br />

d'experiència. És<br />

una <strong>de</strong> les més anti-<br />

gues <strong>de</strong> Catalunya.<br />

Ubicada a Calonge,<br />

té unes bones comu-<br />

nicacions per carre-<br />

tera i serveis hospita-<br />

laris a poca distàn-<br />

cia.<br />

Josep M. Bartomeu, Calonge<br />

La residència geriàtrica Sant Martí<br />

ofereix als resi<strong>de</strong>nts tranquil·litat<br />

i un marc històric excepcional,<br />

i constitueix un lloc i<strong>de</strong>al tant per<br />

a esta<strong>de</strong>s curtes com per a llargues<br />

tempora<strong>de</strong>s <strong>de</strong> repòs.<br />

Sant Martí és un centre assistit<br />

amb funció <strong>de</strong> llar per a les persones<br />

grans amb <strong>de</strong>pendència, i en<br />

el qual es fomenta la vida comunitària<br />

i la integració social. S'adapta<br />

al nou perfil <strong>de</strong> les persones<br />

grans tot oferint nombroses prestacions,<br />

serveis i activitats.<br />

Funcionalitat:<br />

-Persones vàli<strong>de</strong>s i <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts.<br />

-Treball en equip interdisciplinar,<br />

oferint una atenció integral i<br />

alhora personalitzada.<br />

-Horari flexible <strong>de</strong> visites, per fomentar<br />

la participació i col·laboració<br />

<strong>de</strong> la família.<br />

A Sant Martí ofereixen excel·lència<br />

en el servei, instal·lacions i activitats;<br />

treballen perquè els resi<strong>de</strong>nts<br />

gau<strong>de</strong>ixin <strong>de</strong>l benestar com<br />

si estiguessin a casa seva; i prevenen<br />

el <strong>de</strong>teriorament i mantenen<br />

les aptituds <strong>de</strong>ls seus usuaris. També<br />

porten a terme un programa<br />

continu d'activitats funcionals,<br />

cognitives, motores, emocionals i<br />

<strong>de</strong> participació comunitària. A la<br />

residència hi ha un tracte personalitzat.<br />

Realitzen un seguiment<br />

mèdic individualitzat (subministrament<br />

<strong>de</strong> medicació i visita mè-<br />

El centre gau<strong>de</strong>ix d’un acura<strong>de</strong>s instal·lacions per po<strong>de</strong>r acollir els seus interns.<br />

Millora d’instal·lacions i serveis<br />

Josep M. Bartomeu Calonge<br />

A principis <strong>de</strong>l passat any 2007<br />

la residència Sant Martí va canviar<br />

<strong>de</strong> propietaris. Els nous directius<br />

varen donar un impuls<br />

important a la Residència Sant<br />

Martí, que és una <strong>de</strong> les primeres<br />

resi<strong>de</strong>ncies <strong>de</strong> la província <strong>de</strong><br />

<strong>Girona</strong>.<br />

Al cap <strong>de</strong> tot aquest temps els<br />

canvis organitzatius que es varen<br />

portar a terme han començat<br />

a donar els seus fruits i l’ocupació<br />

<strong>de</strong> la residència s’ha situat<br />

en quasi un 90%. A l’inici <strong>de</strong><br />

l’any 2007 l’ocupació <strong>de</strong> la residència<br />

privada estava al voltant<br />

<strong>de</strong>l 50%. La remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> les<br />

instal·lacions i la millora en els<br />

serveis han estat, <strong>de</strong>finitivament,<br />

la clau <strong>de</strong>l canvi.<br />

Actualment el centre disposa<br />

<strong>de</strong> dos metges, dues infermeres,<br />

gerocultores, fisioterapeuta, animador<br />

sociocultural, cuineres<br />

pròpies, així com també buga<strong>de</strong>ria<br />

pròpia.<br />

Durant l’any 2007 es va substituir<br />

tot el mobiliari <strong>de</strong> la sala<br />

d’estar, sala d’animació sociocultural<br />

i es varen reformar, fentles<br />

noves, totes les habitacions<br />

<strong>de</strong> la primera planta.<br />

A principis <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> març<br />

d’aquest any 2008 s’ha iniciat<br />

la remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> la segona<br />

planta <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong> la residència.<br />

S’ha fet un canvi <strong>de</strong> mobiliari,<br />

s’han col·locat nous llits<br />

que funcionen elèctricament i<br />

s’han adquirit noves grues <strong>de</strong> bipe<strong>de</strong>stació.<br />

Tot això perquè els<br />

resi<strong>de</strong>nts comptin amb millors<br />

atencions<br />

Per altra banda, s’ha iniciat un<br />

complert estudi <strong>de</strong> viabilitat per<br />

portar a terme una ampliació <strong>de</strong><br />

la residència perquè així els resi<strong>de</strong>nts<br />

disposin <strong>de</strong> més espais<br />

comuns i nous serveis <strong>de</strong> menjador.<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

dica). El centre disposa d'un protocol<br />

individualitzat per a la realització<br />

<strong>de</strong>ls objectius d'atenció a la<br />

persona.<br />

Faciliten als familiars <strong>de</strong>l resi<strong>de</strong>nt<br />

la interacció mútua. El familiar<br />

pot participar en la vida diària<br />

<strong>de</strong>l resi<strong>de</strong>nt.<br />

La metodologia <strong>de</strong> treball <strong>de</strong>l<br />

centre se centra en la realització <strong>de</strong><br />

reunions interdisciplinars setmanals,<br />

enquestes als familiars i resi<strong>de</strong>nts<br />

capacitats, incorporació a<br />

l'associació catalana <strong>de</strong> recursos<br />

assistencials per estar assabentat<br />

<strong>de</strong> les millores i evolució <strong>de</strong>l sector,<br />

i suport permanent d'un gabinet<br />

jurídic i econòmic. Les seves<br />

instal·lacions són accessibles i<br />

amb encant. Tenen cura fins i tot<br />

<strong>de</strong>ls mínims <strong>de</strong>talls, perquè tots els<br />

resi<strong>de</strong>nts gau<strong>de</strong>ixin <strong>de</strong>l seu temps<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>scans en el centre.<br />

Per passejar i gaudir d'un agradable<br />

dia assolellat, el centre disposa<br />

d'un fantàstic jardí i espais a<br />

l'aire lliure. Per po<strong>de</strong>r cuidar i mimar<br />

el seu cos han creat unes instal·lacions<br />

adapta<strong>de</strong>s: serveis <strong>de</strong> fisioteràpia<br />

i rehabilitació.<br />

Per po<strong>de</strong>r cultivar la ment i l'esperit<br />

tenen una biblioteca-sala <strong>de</strong><br />

lectura, activitats culturals, d'oci i<br />

teràpia ocupacional. El centre<br />

compta amb unes comfortables<br />

habitacions dobles i individuals.<br />

Les habitacions disposen <strong>de</strong> banys<br />

privats i adaptats. Totes les habitacions<br />

són exteriors. Al centre es<br />

po<strong>de</strong>n realitzar activitats diverses<br />

orienta<strong>de</strong>s tant a l'exercici físic<br />

com a propostes intel·lectuals.<br />

Entre elles <strong>de</strong>staquen:<br />

-Activitats <strong>de</strong> fisioteràpia i reha-<br />

bilitació.<br />

-Activitats culturals, d'oci i terà-<br />

pia ocupacional.<br />

El principal objectiu <strong>de</strong> Sant<br />

Martí és oferir el màxim <strong>de</strong> benestar<br />

i qualitat <strong>de</strong> vida donant un tracte<br />

humà, càlid i familiar a<strong>de</strong>quat a<br />

la condició <strong>de</strong> persones grans <strong>de</strong>ls<br />

seus usuaris. Ofereixen els següents<br />

serveis: <strong>de</strong> caràcter resi<strong>de</strong>ncial,<br />

<strong>de</strong> caràcter social, d’atenció<br />

especialitzada i així com també<br />

molts serveis complementaris.


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

ENTREVISTA<br />

D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />

-Quina és la tasca que <strong>de</strong>s d’Asepeyo<br />

es realitza a favor <strong>de</strong> la salut<br />

<strong>de</strong>ls treballadors?<br />

La mútua duu a terme la gestió <strong>de</strong><br />

dues activitats importantíssimes<br />

per a la seguretat i la salut <strong>de</strong>ls treballadors.<br />

Es tracta <strong>de</strong>l servei d’atenció<br />

en acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> treball, i la<br />

gestió econòmica <strong>de</strong> les malalties<br />

comunes <strong>de</strong> règim general i <strong>de</strong>l règim<br />

<strong>de</strong> treballadors autònoms, que<br />

consisteix a pagar la baixa. Tot això<br />

ho fem sempre com a entitat<br />

col·laboradora <strong>de</strong> la Seguretat Social.<br />

Abans teníem una altra àrea<br />

d’actuació, el servei <strong>de</strong> prevenció,<br />

que ara ja no gestiona la mútua,<br />

sinó que ho fa una altra entitat que<br />

s’anomena Societat <strong>de</strong> Prevenció<br />

Asepeyo sl.<br />

-Com es concreten aquestes activitats?<br />

La primera d’aquestes activitats,<br />

la que fa referència a la gestió <strong>de</strong><br />

les contingències d’acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />

treball i malaties professionals, té<br />

un objectiu primordial, basat en la<br />

recuperació <strong>de</strong>ls pacients. La infraestructura<br />

<strong>de</strong> la mútua permet<br />

garantir una completa assistència<br />

sanitària <strong>de</strong>ls acci<strong>de</strong>ntats, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

la primera cura i atenció d’urgències,<br />

fins a la intervenció quirúrgica<br />

en traumatologia i rehabilitació.<br />

Per una altra banda, Asepeyo rea-<br />

Francesc Artalejo<br />

«Comptem amb més <strong>de</strong> set mil empreses associa<strong>de</strong>s»<br />

litza la gestió <strong>de</strong> les prestacions<br />

d’incapacitat temporal per contingències<br />

comunes. La mútua <strong>de</strong>senvolupa<br />

aquesta activitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’any 1996 i consisteix en la possiblitat<br />

d’oferir als seus treballadors<br />

afiliats la possibilitat <strong>de</strong> contractar<br />

aquest servei que va més<br />

enllà <strong>de</strong> la simple gestió <strong>de</strong> la prestació<br />

econòmica per baixa per malatia,<br />

ja que es basa en tots aquells<br />

aspectes que permeten incidir en<br />

el seguiment <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong><br />

baixa. Així mateix, és important<br />

<strong>de</strong>stacar que els treballadors autònoms<br />

també po<strong>de</strong>n acollir-se a<br />

la prestació i beneficis <strong>de</strong> la cobertura<br />

<strong>de</strong> la incapacitat temporal.<br />

-Què és el que pot <strong>de</strong>stacar d’Asepeyo<br />

com a mútua?<br />

El primer element és la nostra experiència<br />

<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 90 anys en el<br />

sector, així com els més <strong>de</strong> 40 anys<br />

<strong>de</strong> presència assistencial a <strong>Girona</strong>.<br />

Aquesta llarga trajectòria no fa<br />

més que <strong>de</strong>mostrar la soli<strong>de</strong>sa que<br />

té la mútua com a entitat, un aspecte<br />

que ens permet oferir un<br />

gran nombre <strong>de</strong> serveis al màxim<br />

nivell. Durant aquests últims anys,<br />

hem <strong>de</strong>senvolupat un ampli nombre<br />

<strong>de</strong> serveis a disposició <strong>de</strong> les<br />

nostres empreses mutualistes, sobretot<br />

basats en tenir una gran capacitat<br />

<strong>de</strong> resposta en qualsevol<br />

sector i en qualsevol contigència<br />

Experts en la salut <strong>de</strong> la seva empresa<br />

Asepeyo, amb més <strong>de</strong> 90 anys d’experiència, disposa d’una<br />

extensa xarxa assistencial pròpia que garanteix una atenció<br />

àgil <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l moment <strong>de</strong> l’acci<strong>de</strong>nt fins el <strong>de</strong> l’alta mèdica.<br />

- 2 hospitals<br />

- 1 hospital <strong>de</strong> dia<br />

- 1 institut <strong>de</strong> salut laboral<br />

- 139 centres assistencials i més <strong>de</strong> 1.000 serveis concertats.<br />

Els nostres experts també us assessoraran pel que fa a:<br />

- assistència mèdica i rehabilitació <strong>de</strong> l’acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> treball<br />

- gestió <strong>de</strong> la malaltia comuna<br />

- prevenció <strong>de</strong> riscos laborals amb càrrec a quotes <strong>de</strong> la<br />

Seguretat Social<br />

GIRONA<br />

Centre assistencial<br />

Francesc Ciurana, 15<br />

17002 <strong>Girona</strong><br />

Tel. 972 414 114<br />

Fax 972 226 356<br />

Servei d’Atenció<br />

a l’Usuari<br />

902 151 002<br />

DIRECTOR DEL CENTRE ASSISTENCIAL D’ASEPEYO A GIRONA<br />

FRANCESC ARTALEJO.<br />

ASEPEYO<br />

laboral. Cal assenyalar l’importantíssim<br />

paper <strong>de</strong> la nostra pàgina<br />

web, a través <strong>de</strong> la qual es realitzen<br />

diferents transaccions, com<br />

l’eina on-line dirigida a assesors<br />

laborals i empreses, anomenada e-<br />

AT, l’enviament <strong>de</strong>ls comunicats<br />

d’acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> treball o l’e-col·la-<br />

www.asepeyo.cat<br />

borador (<strong>de</strong>speses d’administració<br />

externa). Altres aspectes són<br />

el programa Integra, una iniciativa<br />

<strong>de</strong> la mútua l’objectiu <strong>de</strong> la<br />

qual és la readaptació professional<br />

<strong>de</strong>ls treballadors que, com a<br />

conseqüència d’un acci<strong>de</strong>nt laboral<br />

o malaltia professional, resten<br />

amb seqüeles invalidants que<br />

els hi impe<strong>de</strong>ixen seguir <strong>de</strong>senvolupant<br />

la seva professió habitual,<br />

la Universitat Corporativa<br />

d’Asepeyo, orientada a la adquisició<br />

i l’actualització <strong>de</strong>l coneixement<br />

a tota l’organització, o els<br />

programes dirigits a sectors específics,<br />

com el <strong>de</strong> la construcció o<br />

l’automoció.<br />

-Quin és el volum <strong>de</strong> negoci d’Asepeyo<br />

a la província <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>?<br />

Actualment, a <strong>Girona</strong>, Asepeyo té<br />

7.000 empreses associa<strong>de</strong>s, que<br />

es representen per 75.000 treballadors<br />

en l’àrea <strong>de</strong> contingències<br />

professionals, 45.000 treballadors<br />

en la cobertura <strong>de</strong> la incapacitat<br />

temporal per malaltia comuna<br />

o acci<strong>de</strong>nt no laboral, i 8.000<br />

treballadors autònoms. L’equip<br />

humà <strong>de</strong>dicat a totes les tasques,<br />

tant assistencials com administratives<br />

i d’assesorament en matèria<br />

<strong>de</strong> seguretat i higiene supera<br />

els 75 professionals. Tenim instal·lacions<br />

pròpies a <strong>Girona</strong>, Figueres,<br />

Olot i Palamós. Això ens<br />

23<br />

converteix en la primera mútua <strong>de</strong><br />

les comarques gironines, on la nostra<br />

quota <strong>de</strong> mercat és <strong>de</strong>l 25,3%.<br />

-Amb quins reptes <strong>de</strong> futur s’enfronta<br />

Asepeyo?<br />

La filosofia <strong>de</strong> la mútua radica en<br />

treballar constantment per millorar<br />

el servei, per acostar-nos al nostre<br />

client i per diferenciar-nos en<br />

qualitat <strong>de</strong>l servei, en la proximitat<br />

<strong>de</strong>ls nostres centres assistencials<br />

a les empreses mutualistes i<br />

en l’immediatesa <strong>de</strong> les gestions.<br />

Aquests són els nostres punts<br />

forts, amb el suport d’una xarxa assistencial<br />

amb instal·lacions i<br />

equipament permanentment actualitzats.<br />

Concretament a la província,<br />

i dins <strong>de</strong> l’aposta <strong>de</strong> la mútua<br />

per l’ampliació i renovació <strong>de</strong><br />

la xarxa assistencial, hi ha el projecte<br />

<strong>de</strong> posar en marxa un centre<br />

singular a <strong>Girona</strong>, que es<strong>de</strong>vingui<br />

la referència per a la resta <strong>de</strong> centres<br />

assistencials <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la<br />

província, que doni un servei <strong>de</strong><br />

qualitat a tots els nostres associats<br />

i usuaris, i mitjançant el qual,<br />

aquests puguin tenir un diagnòstic<br />

ràpid i proper. Està previst que<br />

aquest centre estigui dotat <strong>de</strong> la<br />

tecnologia més avançada i on hi<br />

treballin professionals <strong>de</strong> diverses<br />

especialitats per tal d’assolir l’excel·lència<br />

en prevenció, diagnòstic<br />

i tractaments.<br />

Mútua d’Acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> Treball i Malalties Professionals <strong>de</strong> la Seguretat Social núm. 151<br />

Urgències 24 h<br />

900 151 000


24<br />

PUBLIREPORTATGE<br />

Doctors Tibau, «la miopia és el pa nostre <strong>de</strong> cada<br />

dia influït per l’ús molt continuat <strong>de</strong>ls ordinadors»<br />

La consulta, a la plaça <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, atén tot tipus d’eventualitats relaciona<strong>de</strong>s amb la visió<br />

La consulta la va<br />

obrir al bell mig <strong>de</strong><br />

<strong>Girona</strong> el doctor Joan<br />

Tibau i Pagès, pare<br />

<strong>de</strong>ls actuals titulars<br />

<strong>de</strong>l gabinet oftalmològic,<br />

Joan Maria i<br />

Josep Tibau i Batlle,<br />

gairebé a finals <strong>de</strong>ls<br />

anys quaranta <strong>de</strong>l<br />

passat segle, en uns<br />

temps que eren difícils,<br />

però, segons els<br />

dos germans oftalmòlegs<br />

«també tenia<br />

els seus avantatges<br />

perquè, aleshores, hi<br />

havia menys facultatius.<br />

El nostre pare<br />

es feia molts tips <strong>de</strong><br />

treballar».<br />

Josep M. Bartomeu,<strong>Girona</strong><br />

D'aquells temps a l'actualitat els<br />

canvis han estat notables. Els dos<br />

metges gironins asseguren que<br />

«<strong>de</strong> llavors a ara tot és molt diferent.<br />

El nivell <strong>de</strong> tecnologia és<br />

molt alt en tots els aspectes, però<br />

les garanties d'éxit també són molt<br />

més altes».<br />

Els doctors Joan Maria i Josep<br />

Tibau han explicat que la seva consulta<br />

es <strong>de</strong>dica primordialment a<br />

l’oftalmologia en general «i <strong>de</strong>pèn<br />

<strong>de</strong>l que pateix el pacient s'actua<br />

d'una forma o altra; tant si és <strong>de</strong>spreniment<br />

<strong>de</strong> retina, com si són<br />

cataractes, glaucoma, <strong>de</strong>generacions<br />

maculars, estrabismes o si<br />

és miopia. Les petites intervencions<br />

es po<strong>de</strong>n fer dins <strong>de</strong>l mateix<br />

gabinet nostre, però quan es tracta<br />

<strong>de</strong> cirurgia major s'ha <strong>de</strong> portar<br />

a terme en un quiròfan». Els dos<br />

oftalmòlegs gironins han assenya-<br />

La consulta està dotada <strong>de</strong> l’instrumental més mo<strong>de</strong>rn.<br />

lat que, en el quiròfan, «es tracten<br />

les cataractes, els <strong>de</strong>spreniments,<br />

etc. Amb el que solem actuar<br />

més és en miopia i cataractes,<br />

però també fem <strong>de</strong>generacions<br />

maculars. Els quiròfans que<br />

més utilitzem són els <strong>de</strong> les clíniques<br />

Bofill i <strong>Girona</strong>».<br />

Els dos facultatius alerten <strong>de</strong>l<br />

mal ús <strong>de</strong> les ulleres <strong>de</strong> sol, sobretot<br />

quan no hi ha llum diürna,<br />

assegurant d’altra banda que en<br />

comparació a fa alguns anys «la<br />

miopia és el pa nostre <strong>de</strong> cada dia,<br />

a causa <strong>de</strong>l tema <strong>de</strong>ls ordinadors,<br />

que ens afecten molt, però també<br />

hi ha el tema <strong>de</strong> la diabetis, i ara,<br />

a la primavera les al·lèrgies». Segons<br />

ells, «abans hi havia molts tapaments<br />

<strong>de</strong>l llagrimal, ara no n'hi<br />

sol haver tants. Els estrabismes<br />

han disminuït bastant, pel que fa<br />

al tema <strong>de</strong> les cataractes aquestes,<br />

al contrari, han augmentat, ja<br />

que la gent viu més anys, això també<br />

va lligat a les <strong>de</strong>generacions<br />

maculars, que són cada vegada<br />

més freqüents amb la gent d'edat<br />

avançada». Pel que fa al tema <strong>de</strong>ls<br />

ordinadors, els doctors gironins recomanen<br />

«una bona posició <strong>de</strong>ls<br />

braços que, encara que no ho sem-<br />

J.M.BARTOMEU<br />

Els dos germans oftalmòlegs a la seva consulta gironina <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> la Diputació.<br />

bli és importantíssima per la vista,<br />

atès que repercuteix a través<br />

<strong>de</strong> les cervicals. No s'han d'estar<br />

moltes hores davant <strong>de</strong> la pantalla,<br />

ja que que el normal seria no<br />

• Tractaments miopia<br />

• Cataractes<br />

• Lentilles<br />

estar-hi més d'una hora, aixecarse,<br />

donar un tomb, mirar a l'infinit<br />

i tornar-hi. Parpa<strong>de</strong>jar i veure<br />

aigua», afegint que «si les persones<br />

tenen problemes <strong>de</strong> visió evi-<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Una revisió ocular a temps pot evitar molts problemes.<br />

Drs. Tibau<br />

Oftalmòlegs<br />

J.M.BARTOMEU<br />

J.M. BARTOMEU<br />

<strong>de</strong>ntment han d’anar a l’oftalmòleg<br />

i s'han <strong>de</strong> fer una revisió, que<br />

moltes vega<strong>de</strong>s amb unes simples<br />

ulleres <strong>de</strong> poca graduació es pot<br />

solucionar el problema».<br />

• Glaucoma<br />

• Degeneració macular<br />

• etc.<br />

Pl. Diputació, 1 - 1r 2a - <strong>Girona</strong> 17001<br />

Tel. 972 20 56 08 - Fax 972 21 92 34


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■ Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

OPINIÓ TABAQUISME<br />

La nova vida <strong>de</strong>l no fumador<br />

Avega<strong>de</strong>s, algunes persones<br />

que han <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> fumar<br />

po<strong>de</strong>n «avorrir-se» al<br />

cap <strong>de</strong> poc temps. Són més lliures<br />

que abans! S’ha d’ocupar<br />

aquesta llibertat. Ha d’ocuparse<br />

<strong>de</strong> forma diferent. Però mantenir-se<br />

ocupat. Es pot començar<br />

o reprendre una activitat<br />

abandonada, una pràctica esportiva<br />

i animar-se a adoptar hàbits<br />

saludables.<br />

Esculli la llibertat: 10<br />

raons per <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar:<br />

1-Recobrar la salut: Fumar<br />

augmenta un 77% la mortalitat<br />

respecte a no fer-ho. La por a les<br />

malalties, al sofriment i a la<br />

mort són la motivació principal<br />

<strong>de</strong> nombrosos fumadors. El tabac<br />

és cancerigen i addictiu. Valori<br />

la seva salut. Possiblement<br />

no po<strong>de</strong>m controlar tots els factors<br />

que ataquen la nostra salut,<br />

però si controlar-ne alguns i el<br />

que és lògic, és que simplement<br />

ho fem.<br />

2-Estètica. Els porus dilatats,<br />

una pell bruta, o les <strong>de</strong>nts<br />

groguenques no són gaire seductors.<br />

Unes <strong>de</strong>nts més blanques,<br />

una pell més fresca i l’alè<br />

més agradable és el que veuran<br />

i sentiran <strong>de</strong> vostè quan <strong>de</strong>ixi el<br />

tabac.<br />

3-Benestar. Vostè pot posar<br />

<strong>de</strong> la seva banda per incrementar<br />

el seu benestar. Podrà gaudir<br />

plenament <strong>de</strong>l seu cos i <strong>de</strong><br />

totes les seves capacitats, sense<br />

refredats, sense tossir i sense<br />

problemes respiratoris.<br />

4-Economia. El càcul és ràpid:<br />

un paquet diari a 2,70 euros<br />

al dia multiplicat per un any<br />

equival a la respectable xifra <strong>de</strong><br />

1.022 euros anuals que vostè<br />

gasta. Deixar el tabac és un important<br />

estalvi <strong>de</strong> diners.<br />

5-Pudor. El fum disminueix<br />

consi<strong>de</strong>rablement el sentit <strong>de</strong><br />

l’olfacte i els fumadors provoquen<br />

pudors al seu voltant: cabells,<br />

roba, vivenda, cortines...<br />

tot fa pudor <strong>de</strong> tabac.<br />

- Vols <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar<br />

sense engreixar-te?<br />

- Pateixes insomni?<br />

- Menges<br />

compulsivament?<br />

ÀREA DE SALUT<br />

ROSER Malaret Vitales*<br />

DEIXAR DE FUMAR SUPOSA SER MÉS LLIURE.<br />

6-Gust. Com que el fum resseca<br />

les mucoses, altera no només<br />

el sentit <strong>de</strong> l’olfacte, sinó<br />

també el <strong>de</strong>l gust. Les persones<br />

que ja ho han <strong>de</strong>ixat recuperen<br />

els plaers <strong>de</strong>l paladar i els sabors<br />

intensos o oblidats.<br />

7-Estrès. El paquet és buit,<br />

cap cigarreta a l’horitzó. Pensar<br />

sense parar en la cigarreta. En<br />

tindré porou <strong>de</strong> reserva? És una<br />

preocupació constant que no li<br />

permet ser feliç. Tot això rebaixa<br />

el fumador al rang d’esclau<br />

<strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>pendència. Parar<br />

➾ «Es pot començar<br />

o reprendre una<br />

activitat abandonada i<br />

animar-se a adoptar<br />

hàbits saludables»<br />

és ser lliure.<br />

Són uns tractaments nous a <strong>Girona</strong><br />

i a Barcelona, indolors i relaxants,<br />

<strong>de</strong> procedència suïssa.<br />

Són segurs i no tenen cap efecte<br />

secundari ni cap contraindicació.<br />

Treballem estimulant diferents<br />

punts d’acupuntura amb un<br />

làser <strong>de</strong> baixa freqüència<br />

i es practiquen exercicis<br />

<strong>de</strong> relaxació i control <strong>de</strong> l’estrès.<br />

T’oferim un seguiment gratuït<br />

durant un any.<br />

D<strong>de</strong>G<br />

8-Carrera professional.<br />

Els no fumadors, sobretot els<br />

qui abans fumaven, tenen les<br />

millors cartes. Han après a canviar<br />

la manera d’afrontar la vida.<br />

Han reprès un nou posicionament<br />

<strong>de</strong> control <strong>de</strong> la ment positiu.<br />

Superar la seva<br />

<strong>de</strong>pendència significa haver millorat<br />

la seva capacitat <strong>de</strong> concentració<br />

i <strong>de</strong> rendiment intel·lectual<br />

per ser l’amo d’un<br />

mateix.<br />

9-Entorn. La família, els<br />

companys i els amics estan afectats<br />

com a fumadors passius.<br />

Les toxines microscòpiques <strong>de</strong>l<br />

fum estan en l’aire i perjudiquen<br />

a qui les respira. Ser fumador<br />

passiu cada dia és nociu i causa<br />

malalties. Si estima la seva família<br />

no fumi sota el mateix sostre<br />

que ells i si té fills, segur que<br />

vostè <strong>de</strong>sitja ser també un bon<br />

exemple per a ells. És trist emmalaltir<br />

pel fum que fuma però<br />

emmalaltir pel fum que fumen<br />

• Pateixes insomni?<br />

Et trobes estressat?<br />

1 sessió <strong>de</strong> 45 minuts.<br />

SI ES DEIXA DE FUMAR ES GUANYA EN QUALITAT DE VIDA.<br />

els altres és, a més, injust.<br />

10-Qualitat <strong>de</strong> vida. El tabaquisme<br />

és una loteria que pot<br />

tenir premis que ens escurcin o<br />

ens limitin la vida. L’estil <strong>de</strong> vida<br />

es <strong>de</strong>grada i es perd qualitat <strong>de</strong><br />

vida i autonomia personal en envellir.<br />

Els qui aconsegueixen<br />

lliurar-se <strong>de</strong> la seva addicció<br />

aconsegueixen el triomf suprem:<br />

la sensació <strong>de</strong> llibertat<br />

per no estar més condicionats<br />

• Vols <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> menjar<br />

compulsivament?<br />

4 sessions <strong>de</strong> 30 minuts.<br />

• Vols <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar<br />

sense engreixar-te?<br />

2 sessions <strong>de</strong> 30 minuts.<br />

25<br />

D<strong>de</strong>G<br />

per una <strong>de</strong>pendència física o<br />

psíquica i una forta sensació<br />

d’autoestima per haver guanyat<br />

una important prova. SÓN<br />

LLIURES!<br />

*Auriculoterapia pràctica<br />

<strong>de</strong> la me<strong>de</strong>cina tradicional<br />

xinesa. TABAC STOP CEN-<br />

TER-<strong>Girona</strong>.<br />

www.tabac-stop-center.info.<br />

tel. 638 331252<br />

PREN TU LA DECISIÓ,<br />

NOSALTRES<br />

HI POSEM<br />

LA VOLUNTAT<br />

La teva salut no té preu!<br />

www.tabac-stop-center.info – C/ Nou, 10, 2n pis – GIRONA – Tel. 972 203 397 – C/ Madrazo, 114 2n. 1a - Barcelona - Tel. 638 33 12 52 – infobcn@tabacstopcenter.com


26<br />

Aprimar-se <strong>de</strong>finitivament d’una manera<br />

natural, ràpida i duradora.<br />

La ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mèto<strong>de</strong> natural<br />

utilitzat a França <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 15 anys en més <strong>de</strong> 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,<br />

Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu<br />

benestar general i el seu control d’ansietat.<br />

Holovital<br />

El centre <strong>de</strong> tractaments naturals<br />

Holovital va ser creat el<br />

1994 a Barcelona per Ana<br />

Geli. A través d’un mèto<strong>de</strong> completament<br />

natural utilitzat a França <strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> fa quinze anys en més <strong>de</strong> 55 centres<br />

i basat en antigues tècniques<br />

orientals, Holovital aconsegueix reduir<br />

el sobrepès.<br />

Des <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2003 Holovital<br />

s’ha establert a la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />

al carrer Pare Maria Claret,<br />

14 2n 2a, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’abril <strong>de</strong> 2005<br />

també els ofereixen les seves instal·lacions,<br />

on Patricia Ribera i el seu<br />

equip ja han solucionat el problema<br />

<strong>de</strong> sobrepès <strong>de</strong> molts homes i dones.<br />

El mèto<strong>de</strong><br />

És un mèto<strong>de</strong> molt antic en les societats<br />

orientals, que hem adaptat al<br />

sistema alimentari d’Occi<strong>de</strong>nt. És un<br />

tractament tàctil, basat en antigues<br />

tècniques orientals que consisteix en<br />

lleugeres pressions digitals sobre<br />

punts concrets <strong>de</strong>l cos; no s’utilitzen<br />

ni agulles ni medicaments ni aparells.<br />

Activem els punts reflexos d’un òrgan<br />

i regulem el funcionalment <strong>de</strong> tot<br />

l’organisme mitjançant aquests<br />

punts.<br />

Amb aquestes sessions, s’aconsegueix<br />

treure la gana, l’ansietat i regular<br />

l’organisme perquè realitzi millor<br />

totes les seves funcions. Durant el<br />

tractament millora la pell, el cabell,<br />

les ungles, la persona dorm millor, es<br />

normalitzen els paràmetres <strong>de</strong> colesterol<br />

i <strong>de</strong> glucosa, si estan alterats,<br />

i en els casos <strong>de</strong> menopausa es redueixen<br />

notablement les sufocacions,<br />

així com els dolors articulars.<br />

Com a complement a la digitopuntura,<br />

és necessari seguir una die-<br />

Patricia Ribera Riera<br />

Directora<br />

ta sana que cobreixi totes les necessitats<br />

nutritives amb el mínim aport<br />

<strong>de</strong> greixos.<br />

Una dieta que, com que es treuen<br />

l’ansietat i la gana, no costa gens <strong>de</strong><br />

seguir, sense carències, rumiada perquè<br />

la persona mantingui un to anímic<br />

òptim. Es proporciona una llista<br />

d’aliments naturals <strong>de</strong> la dieta mediterrània<br />

que inclouen fruita, verdura,<br />

carn i peix; tot triat i combinat en funció<br />

<strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> pacient.<br />

Els resultats<br />

Depenent <strong>de</strong> cada cas el pacient<br />

pot sotmetre’s a un tractament curt<br />

(<strong>de</strong> 4 a 6 setmanes) en el qual és possible<br />

perdre entre 8 i 10 quilos, o un<br />

<strong>de</strong> llarg (<strong>de</strong> 9 setmanes) en el qual es<br />

po<strong>de</strong>n rebaixar <strong>de</strong> 15 a 18 quilos,<br />

sempre seguit d’una fase <strong>de</strong> manteniment<br />

<strong>de</strong> 3 setmanes, que tenen<br />

com a finalitat estabilitzar el pes adquirit.<br />

Finalitzat el procés, vostè podrà<br />

tornar a menjar normalment sense<br />

guanyar pes.<br />

És un tractament que po<strong>de</strong>n se-<br />

guir dones (fins i tot aquelles que es<br />

troben en perío<strong>de</strong> postpart –sempre<br />

i quan no estiguin alletant–), homes i<br />

nens a partir <strong>de</strong>ls 18 anys d’edat, sense<br />

contraindicacions. Amb dietes<br />

adapta<strong>de</strong>s a persones amb diabetis o<br />

vegetarianes.<br />

APRIMAMENT<br />

Holovital té unes mo<strong>de</strong>rnes instal·lacions al mateix centre <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

APRIMAMENT<br />

Un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals<br />

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mèto<strong>de</strong> natural, agradable, eficaç<br />

i durador. Es po<strong>de</strong>n perdre <strong>de</strong> 15 a 18 kg en 9 setmanes.<br />

Es tracta d’un mèto<strong>de</strong> que té en<br />

compte el binomi cos-ment, ajudant<br />

els pacients a incrementar la seva<br />

autoestima, el benestar general i el<br />

control d’ansietat. Per a Holovital, el<br />

més important és la salut <strong>de</strong> la persona.<br />

A Holovital Aprimament, els resultats<br />

són ràpids i duradors. Les nostres<br />

tècniques són saludables. Aju<strong>de</strong>m<br />

a portar un control sobre el cos,<br />

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes<br />

• Sense patir <strong>de</strong>pressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada<br />

basada en principis energètics.<br />

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87<br />

C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Primera<br />

visita<br />

gratuïta<br />

i, el que és més important, a trobar-se<br />

més dinàmic i amb més ganes<br />

<strong>de</strong> viure.<br />

Holovital té les seves instal·lacions<br />

situa<strong>de</strong>s al c/ Pare Maria<br />

Claret, 14 2n 2a. Aquesta és<br />

una bona opció per a aquelles<br />

persones que es vulguin aprimar<br />

sense passar-ho malament ni patir<br />

gana, i a la vegada gaudir d’un<br />

bon estat <strong>de</strong> salut i optimisme.


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

OPINIÓ FISIOTERÀPIA<br />

El dolor crònic<br />

El dolor crònic és un problema<br />

clínic que té una transcendència<br />

molt important en<br />

la nostra societat, <strong>de</strong> fet, pot consi<strong>de</strong>rar-se<br />

una epidèmia <strong>de</strong>l món<br />

occi<strong>de</strong>ntal. És un senyal d'alarma<br />

que prevé un possible dany <strong>de</strong>ls<br />

teixits i posa en marxa el procés<br />

<strong>de</strong> curació provocant conductes<br />

que limiten el moviment o la<br />

càrrega. Té una important incidència<br />

tant en l’aspecte emocional<br />

<strong>de</strong>ls pacients com en l’aspecte econòmic<br />

pel que fa a la gestió administrativa.<br />

Des d’aquest punt <strong>de</strong><br />

vista, en els últims anys s'ha observat<br />

que el dolor crònic afecta<br />

un elevat tant per cent <strong>de</strong> la<br />

població catalana, incapacitant<br />

així una gran part <strong>de</strong> la nostra<br />

societat. A Espanya, més <strong>de</strong><br />

4.500.000 <strong>de</strong> persones sofreixen<br />

dolor crònic, <strong>de</strong> les quals,<br />

aproximadament 1.500.000, en<br />

pateixen cada dia i, en més <strong>de</strong><br />

la meitat <strong>de</strong>ls casos, fa més <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>u anys que el pateixen. A través<br />

<strong>de</strong> diversos estudis s'ha pogut<br />

observar que un <strong>de</strong> cada<br />

tres pacients que s’adreça a l’Atenció<br />

Primària és una persona<br />

amb Síndrome <strong>de</strong> Dolor Crònic,<br />

els més comuns i incapacitants<br />

<strong>de</strong>ls quals són el dolor lumbar i<br />

cervical, el dolor miofascial, la<br />

cefalea o la fibromiàlgia. Els resultats<br />

terapèutics <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l<br />

tractament que s’aplica habitualment<br />

a aquestes afectacions<br />

són bastant <strong>de</strong>scoratjadors.<br />

Existeixen dues tipologies diferents<br />

<strong>de</strong>l dolor crònic: una és el<br />

dolor crònic o dolor persistent que<br />

pugui patir una persona al llarg <strong>de</strong><br />

la seva vida durant algun perío<strong>de</strong><br />

<strong>de</strong> temps <strong>de</strong>terminat, però que<br />

s'hi adapta sense que això <strong>de</strong>termini<br />

cap discapacitat. La segona<br />

tipologia és el dolor crònic problema,<br />

aquell que estableix una<br />

discapacitat i que, per tant, suposa<br />

un impacte important en les relacions<br />

afectives i socials <strong>de</strong> la persona.<br />

Cal saber que la importància<br />

<strong>de</strong>l dolor crònic no rau tant en el<br />

dolor en si mateix com en els hàbits<br />

<strong>de</strong> conducta que aquest dolor<br />

genera. I és en aquest cas quan el<br />

dolor crònic perd la seva funció <strong>de</strong><br />

sistema d'alarma <strong>de</strong>l cos i quan<br />

aquests hàbits que el dolor provoca<br />

no fan més que agreujar-lo i perpetuar-lo.<br />

Aquestes conductes<br />

posturals i l’impacte emocional<br />

que genera la percepció <strong>de</strong>l dolor<br />

ocasionaran, en el pacient, respostes<br />

d’estrès. Per exemple,<br />

EL DOLOR CRÓNIC ÉS UN PROBLEMA DE SALUT PÚBLICA.<br />

creure que el dolor és greu i que<br />

genera discapacitats, que els tractaments<br />

passius aju<strong>de</strong>n més que<br />

els actius o la por a les conseqüències<br />

que pot tenir en la seva<br />

vida laboral o social condueix el<br />

pacient cap a una percepció <strong>de</strong> «catastrofisme»<br />

en la qual se sent in-<br />

<strong>de</strong>fens i incapaç <strong>de</strong> controlar els<br />

símptomes, fet que pot provocar<br />

grans impediments per a la seva<br />

recuperació.<br />

Podríem dir, doncs, que el dolor<br />

no és un símptoma, si ens referim<br />

al dolor crònic. El dolor és la<br />

malaltia. La realitat ens diu, doncs,<br />

27<br />

que el problema d'un pacient amb<br />

dolor crònic no és el dolor, sinó la<br />

discapacitat que aquest li provoca<br />

a tots el nivells. Per això, el tractament<br />

més a<strong>de</strong>quat per aquests pacients<br />

és, en primer lloc, l'educació,<br />

la transmissió d'informació sobre<br />

què li passa i per què li passa;<br />

en segon lloc la fisioteràpia activa,<br />

que realitzarà una reeducació física<br />

progressiva mitjançant l’ensenyament<br />

<strong>de</strong> moviments correctes<br />

que ajudin a pal·liar la disfunció<br />

física per tal d’aconseguir un<br />

augment progressiu en el nivell<br />

d'activitat <strong>de</strong>l pacient que el condueixi<br />

a una disminució significativa<br />

i progressiva <strong>de</strong>l dolor.<br />

Veritablement el dolor crònic<br />

és un gran repte per a la societat i<br />

un problema <strong>de</strong> salut pública que<br />

el sistema sanitari faria bé <strong>de</strong> tenir<br />

molt present.<br />

El proper 12 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2008 el<br />

Col·legi <strong>de</strong> Fisioterapeutes <strong>de</strong> Catalunya<br />

celebrarà a l’hotel Serhs<br />

Campus <strong>de</strong> Bellaterra una Jornada<br />

sobre Dolor Crònic que <strong>de</strong> ben<br />

segur complirà les expectatives <strong>de</strong><br />

molts professionals interessats en<br />

aquesta àrea.<br />

*Col·legi <strong>de</strong> Fisioterapeutes<br />

<strong>de</strong> Catalunya<br />

Àmbits d'actuació: geriatria, ortopèdia, traumatologia, reumatologia,<br />

alteracions <strong>de</strong>l raquis, dolor crònic, neurologia, pediatria, medicina<br />

esportiva, orofacial, ginecologia i obstetrícia, incontinència urinària i fecal,<br />

pneumologia, cardiologia, balneoteràpia i hidroteràpia, fisioteràpia en<br />

veterinària, teràpies complementàries, teràpia manual i osteopatia.<br />

Col·legi <strong>de</strong> Fisioterapeutes <strong>de</strong> Catalunya<br />

La salut en bones mans<br />

c/ Segle XX, 78-08032 Barcelona T: 932075029 F: 932077022 cfc@fisioterapeutes.cat<br />

w w w . f i s i o t e r a p e u t e s . c a t


28<br />

SALUT<br />

OPINIÓ ÒPTICA<br />

Aprincipis <strong>de</strong> març he tingut<br />

el plaer <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r assistir al<br />

20è Congrés Internacional<br />

d'Optometria, Contactologia i Òptica<br />

Oftàlmica a Madrid, on es reuneixen<br />

al voltant <strong>de</strong> 1.300 congressistes<br />

integrats per oftalmòlegs,<br />

òptics-optometristes i estudiants<br />

<strong>de</strong> les Escoles d'Òptica i<br />

Optometria <strong>de</strong>l país per, al llarg <strong>de</strong><br />

3 jorna<strong>de</strong>s, assistir a les ponències<br />

d'especialistes avesats a la investigació<br />

i recerca <strong>de</strong> temes relacionats<br />

amb l'ull i la visió, tant<br />

nacionals com internacionals.<br />

Llurs exposicions tracten <strong>de</strong> temes<br />

diversos sobre les darreres<br />

innovacions científiques i tecnològiques<br />

per millorar i aprofundir<br />

a la patologia, òptica, contactologia<br />

i teràpia visual. Els congressistes<br />

som els especialistes que<br />

atenem als centres òptics, clíniques<br />

oftalmològiques o centres<br />

d'assistència primària on l'atenció<br />

al pacient passa per mans d'optometristes<br />

(diplomats especialistes<br />

a la refracció visual, quantificació<br />

<strong>de</strong> l'estrabisme, teràpia visual<br />

i tècnica optomètrica) i metges<br />

oftalmòlegs (titulats superiors<br />

especialistes a la <strong>de</strong>tecció i diag-<br />

AMÈLIA Conejero*<br />

Novetats <strong>de</strong>l vintè Congrés internacional<br />

d’optometria, contactologia i òptica oftàlmica<br />

nosi patològic <strong>de</strong> l'ull i el seu tractament).<br />

Val a dir que, segons les<br />

activitats diàries i professionals <strong>de</strong><br />

cada optometrista, cada cop serà<br />

més especialista a cada modalitat:<br />

així doncs hi ha optometristes que<br />

es <strong>de</strong>diquen plenament a teràpia<br />

visual, d'altres a contactologia<br />

avançada (ortoqueratologia, contactologia<br />

post Lasik, adaptació<br />

per queratocons...), d'altres a proves<br />

diagnòstiques a clínica (campimetria,<br />

paquimetria, topografia<br />

cornial, tonometria....), també<br />

d'altres a baixa visió i molts òpticsoptometristes<br />

a la refracció visual<br />

per <strong>de</strong>sprés subministrar les aju<strong>de</strong>s<br />

oportunes amb ulleres i lents<br />

<strong>de</strong> contacte.<br />

Doncs bé i tornant a les matèries<br />

<strong>de</strong>l Congrés, podríem resumir<br />

les darreres novetats al món<br />

<strong>de</strong> l'optometria, la contactologia i<br />

l'òptica oftàlmica, entre d'altres:<br />

-Segons la conferència inaugural<br />

a càrrec <strong>de</strong>l filòsof Sr. José Antonio<br />

Marina «la mirada és intel·ligent<br />

ja que permet a l’ésser<br />

humà educar-la i posar-la al servei<br />

<strong>de</strong> la seva intel·ligència i així evolucionar<br />

dirigint la seva atenció<br />

cap allò que l'interessa». Així<br />

AMÈLIA CONEJERO, AUTORA DE L’ARTICLE.<br />

doncs, les capacitats visuals condicionen,<br />

i en bon grau, el nostre<br />

<strong>de</strong>senvolupament intel·lectual.<br />

-Les necessitats fisiològiques<br />

<strong>de</strong> la còrnia són i seran satisfetes<br />

amb els nous materials com són<br />

els hidrogels <strong>de</strong> silicona gràcies a<br />

la seva transmissibilitat al pas d<br />

l'oxigen. Per tant,les novetats al<br />

món <strong>de</strong> la contactologia són les<br />

lents <strong>de</strong> contacte amb hidrogel <strong>de</strong><br />

silicona.<br />

-Tècnica <strong>de</strong> Piggyback que consisteix<br />

a l'adaptació d'una lent<br />

d’hidrogel <strong>de</strong> silicona i una <strong>de</strong> gas<br />

permeable a superfície per corregir<br />

els problemes <strong>de</strong> comoditat<br />

i centratge <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> Cirurgia<br />

Refractiva, per aquelles persones<br />

amb necessitat <strong>de</strong> correc-<br />

Rda. Ferran Puig núm. 28 - 17001 <strong>Girona</strong><br />

Tel. 972 22 79 17<br />

Avgda. St. Narcís, 71 - 17005 <strong>Girona</strong><br />

Tel. 972 40 13 35<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

D<strong>de</strong>G<br />

ció.<br />

-Ortoqueratologia nocturna i<br />

diurna: adaptació <strong>de</strong> lents gas permeable<br />

<strong>de</strong> geometria inversa per<br />

reduir el progrés <strong>de</strong> la miopia.<br />

Aquesta tècnica tindrà un gran interès<br />

per tal d'abordar la miopia a<br />

la infància i adolescència i reduir<br />

<strong>de</strong> manera significativa el seu<br />

avenç.<br />

-Capacitat <strong>de</strong>ls optometristes<br />

per <strong>de</strong>senvolupar una tasca sanitària<br />

primària per tal <strong>de</strong> donar informació<br />

<strong>de</strong> salut visual a les persones,<br />

contribuir a la <strong>de</strong>tecció inicial<br />

<strong>de</strong> patologies encara no diagnostica<strong>de</strong>s<br />

(pressió ocular pel<br />

glaucoma, <strong>de</strong>generació macular,<br />

cataractes...) i així dirigir-les al<br />

servei d'oftalmologia i treballar<br />

cada dia més i millor per la cura<br />

<strong>de</strong> la visió. Això comprèn <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l'adaptació idònia <strong>de</strong> les aju<strong>de</strong>s visuals<br />

per una acurada visió fins a<br />

la teràpia visual per problemes relacionats<br />

amb la lectura i la seva<br />

comprensió, mitjançant la revisió<br />

optomètrica.<br />

*Òptica Optometrista col.<br />

4.640 i Llcda. a Farmàcia.


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

PUBLIREPORTATGE<br />

El Gabinet <strong>de</strong> Diagnosi<br />

celebra els 20 anys<br />

amb nous facultatius<br />

Ha incorporat l’otorinolaringòleg Humbert<br />

Massegur i el cardiòleg Fernando Freire<br />

Josep M. Bartomeu <strong>Girona</strong><br />

El Gabinet <strong>de</strong> Diagnosi i Tractament<br />

(GD) <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ha incorporat<br />

l’otorinolaringòleg Humbert<br />

Massegur i Solench, adjunt <strong>de</strong>l<br />

Servei d’Otorinolaringologia <strong>de</strong><br />

l’hospital <strong>de</strong> la Sta. Creu i St. Pau,<br />

al seu equip mèdic. Segons explica<br />

Massegur, «l’especialitat<br />

d’Otorinolaringologia s’ha mostrat,<br />

en aquests darrers anys, com<br />

una <strong>de</strong> les més innovadores i <strong>de</strong><br />

les que han experimentat una<br />

evolució cap a noves tecnologies<br />

que l’han fet <strong>de</strong>senvolupar fins a<br />

entroncar-se amb altres especialitats<br />

per tractar patologies que,<br />

fa pocs anys, es creien insolubles».<br />

J.M. BARTOMEU<br />

HUMBERT MASSEGUR.<br />

El doctor afegeix que la diagnosi<br />

precoç <strong>de</strong> les sor<strong>de</strong>ses infantils<br />

amb les emissions otoacústiques<br />

i els potencials evocats<br />

auditius d’estat estable «han permès<br />

diagnosticar i tractar els casos<br />

que abans tenien poques sorti<strong>de</strong>s<br />

possibles. La implantació<br />

coclear proporciona audició a pacients<br />

amb sor<strong>de</strong>ses molt severes<br />

i aconsegueixen una bona adquisició<br />

<strong>de</strong>l llenguatge. El avenços<br />

en la tecnologia informàtica i<br />

electrònica han creat audiofons<br />

amb grans prestacions, adaptables<br />

a la majoria <strong>de</strong> pèrdues auditives<br />

tant en gent gran com en<br />

infants».<br />

L’endoscòpia <strong>de</strong> nas i sins paranasals<br />

és una altra eina que ha<br />

canviat la diagnosi i el tractament<br />

<strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> malalties <strong>de</strong> les<br />

fosses nasals. Massegur ha assenyalat<br />

que «la introducció <strong>de</strong>l<br />

endoscopi en aquestes cavitats<br />

permet localitzar infeccions i tumoracions<br />

que no fa gaires anys<br />

eren dificilment <strong>de</strong>tectables. El<br />

tractament <strong>de</strong> les sinusitis, els<br />

pòlips i els tumors també ha evolucionat<br />

gràcies a aquesta tècnica,<br />

que aconsegueix la seva extirpació<br />

<strong>de</strong> manera molt poc invasiva<br />

i amb una mínima estada<br />

a la clínica». La col·laboració amb<br />

altres especialitats, com oftalmologia<br />

o neurocirurgia, fa que, <strong>de</strong><br />

forma conjunta, es puguin tractar<br />

patologies <strong>de</strong> regions frontereres,<br />

com la via lacrimal o, fins i tot, realitzar<br />

cirurgia cerebral transnasal<br />

per extirpar tumoracions <strong>de</strong> la<br />

glàndula hipofisària o <strong>de</strong>l cervell<br />

a través <strong>de</strong> la fossa nasal. En<br />

aquests moments, el Dr. Massegur,<br />

conjuntament amb el Dr. Bartolomé<br />

Oliver (neurocirurgià <strong>de</strong> la<br />

Mútua <strong>de</strong> Terrassa i <strong>de</strong> la Clínica<br />

Teknon <strong>de</strong> Barcelona), constitueixen<br />

l’equip pioner en la introducció<br />

d’aquestes tècniques en<br />

el nostre país.<br />

L’adaptació <strong>de</strong>l làser CO2 a la<br />

cirurgia <strong>de</strong> tumors malignes <strong>de</strong> laringe<br />

poc evolucionats assegura<br />

una extirpació a<strong>de</strong>quada per via<br />

transoral, sense incisions externes<br />

i amb un postoperatori <strong>de</strong> més<br />

curta durada. El tractament <strong>de</strong> les<br />

paràlisis <strong>de</strong> cor<strong>de</strong>s vocals amb implantacions<br />

<strong>de</strong> pròtesis transcutànies<br />

proporciona una millora<br />

substancial <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> la<br />

veu, així com també ho fan les<br />

pròtesis fonatòries pels pacients<br />

laringectomitzats.<br />

El futur <strong>de</strong> l’Otorinolaringologia<br />

passa per l’estreta col·laboració<br />

amb altres especialistes i la formació<br />

d’equips multidisciplinaris<br />

que aportin els seus coneixements<br />

i les seves habilitats per<br />

una evolució encara més espectacular<br />

<strong>de</strong> l’especialitat.<br />

Cardiologia<br />

Per altra banda, el Gabinet <strong>de</strong><br />

Diagnosi i Tractament ha incorporat<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'any passat la consulta<br />

<strong>de</strong> Cardiologia, a càrrec <strong>de</strong>l<br />

doctor Fernando Freire, un professional<br />

<strong>de</strong>stacat en l'especialitat<br />

<strong>de</strong> cardiologia i amb un<br />

Màster en Arrítmies i Mort Sobtada<br />

per la Universitat Autònoma<br />

<strong>de</strong> Barcelona.<br />

En la consulta es tracten totes<br />

les malalties cardíaques i els<br />

factors <strong>de</strong> risc que duen a patirles.<br />

La consulta <strong>de</strong>l GD es troba<br />

totalment equipada amb les més<br />

avança<strong>de</strong>s tècniques <strong>de</strong> diagnòsi<br />

no invasiva <strong>de</strong> l'especialitat,<br />

com po<strong>de</strong>n ser l’electrocardiograma,<br />

Holter <strong>de</strong> ECG, Holter <strong>de</strong><br />

Pressió Arterial, Ergometria<br />

(Prova d'Esforç), Ecocardiograma<br />

i Eco Doppler Color. Segons<br />

el doctor Freire, «la cardiologia<br />

actualment fa èmfasi en la prevenció<br />

i control <strong>de</strong>ls factors <strong>de</strong><br />

risc cardiovasculars perquè<br />

menys pacients arribin a presen -<br />

tar malaltia cardíaca».<br />

FERNANDO FREIRE.<br />

J.M. BARTOMEU<br />

GABINET MÈDIC<br />

DE DIAGNOSI I TRACTAMENT<br />

SERVEIS MÈDICS<br />

Cardiología F. Freire<br />

Cirurgia general Nezar Haj-Younes<br />

Cirurgia plàstica Dr. O. Huc<br />

Clínica <strong>de</strong>ntal Alcal<strong>de</strong> Dalmau • J. <strong>de</strong> Ribot<br />

Dermatologia mèdico-quirúrgica i veneriologia R.M. Casanovas • M. Roura<br />

Endocrinologia, diabetis i nutrició A. Marco<br />

Fisioterapia J. Torrell<br />

Ginecologia i obstetrícia J.M. Ramos • N. Domínguez<br />

Hematologia J. Profitós<br />

Homeopatia A. Camps<br />

Medicina interna X. Busquets • Ll. Cusí<br />

Medicina preventiva A. Vila<br />

Oftalmologa J. Tarrús • M. T. Teixidor<br />

Osteopatia A. Cerdan<br />

Otorinolaringologia P. García • L.A. Llano • H. Massegur<br />

Pediatria M. Sánchez Muro<br />

Pneumologia i al·lèrgia respiratòria S. Ladrón<br />

Podologia E. Bou<br />

Psicologia adults P. Mateos • N. Tió<br />

Psicologia infantil i juvenil N. Rossell<br />

Psiquiatria J. Torrell<br />

Reumatologia O. Codina<br />

Traumatologia i cirurgia ortopèdica J.J. Muñoz • M. Ramos • R. Roig • E. Sánchez<br />

SERVEIS D’ANÀLISIS CLÍNIQUES I BACTERIOLÒGIQUES E. Car<strong>de</strong>lús • M. V. Falguera<br />

SERVEI D’ANATOMIA PATOLÒGICA I CITOLOGIA J. Rabasseda • N. Tallada<br />

UNITAT D’APARELL DIGESTIU I ENDOSCÒPIA DIGESTIVA X. Busquets • Ll. Cusí • X. Bertran • D. Busquets<br />

UNITAT D’UROLOGIA J. Mora • J. Llopis • A. Ponce<br />

UNITAT DE RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA DIGITAL, S. Massot • J. Albanell<br />

ECOGRAFIA I DENSITOMETRIA C. Nadal<br />

A. Maroto<br />

F. Castañer<br />

PLAÇA JOSEP PLA, 11 • Tels. 972 20 48 82 - 972 20 10 84 • 17001 GIRONA<br />

web: www.gdmedic.com<br />

29


30<br />

PUBLIREPORTATGE<br />

Nou centre <strong>de</strong> ginecologia, reproducció assistida i<br />

medicina embrionària a la Clínica Quirúrgica Onyar<br />

Amb unes instal·lacions <strong>de</strong> 300 m2, el nou servei d’especialitats obrirà les seves portes les properes setmanes<br />

En el projecte <strong>de</strong> remo<strong>de</strong>lació<br />

<strong>de</strong> la Clínica<br />

Quirúrgica<br />

Onyar <strong>de</strong>staca el<br />

centre <strong>de</strong> ginecologia,<br />

reproducció assitida<br />

i medicina embrionària<br />

Ginexx.<br />

D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />

Ginexx, que obrirà les seves portes<br />

en les properes setmanes,<br />

està ubicat a la planta baixa <strong>de</strong><br />

la Clínica Quirúrgica Onyar i disposa<br />

<strong>de</strong> 300 m2 d’instal·lacions<br />

repartits en dues àrees:<br />

-Centre <strong>de</strong> reproducció assistida<br />

i medicina embrionària.<br />

Amb més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys d’experiència,<br />

l’equip <strong>de</strong>l doctor Rocas<br />

ofereix un mo<strong>de</strong>rn i avançat<br />

laboratori amb aparells punta<br />

per practicar les tècniques més<br />

capdavanteres tant en el camp<br />

<strong>de</strong> la reproducció assistida com<br />

en el camp <strong>de</strong> la medicina embrionària<br />

(fecundació in vitro,<br />

microinjecció espermàtica,<br />

diag nosi genètic preimplantacional,<br />

inseminació espermàti-<br />

Una <strong>de</strong> les consultes <strong>de</strong>l nou centre.<br />

ca...).<br />

-Centre <strong>de</strong> ginecologia i obstetrícia:<br />

on l’usuària podrà trobar<br />

l’experiència <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 25<br />

anys <strong>de</strong> pràctica professional<br />

juntament amb la més avançada<br />

tecnologia <strong>de</strong>l moment dins<br />

aquests camps (diagnosi prena-<br />

G.I.E.M.<br />

GESTIÓ INTEGRAL D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES<br />

AMBULÀNCIES G.I.E.M<br />

• UCI MÒBIL • COMPANYIES<br />

• MÚTUES • PARTICULARS<br />

• PREVENTIUS<br />

info-giem@telefonica.net<br />

OFICINA<br />

C/ Güell 58 - edifici CINC · 17001 GIRONA<br />

Fax 972 940 903<br />

Tel. 972 940 902<br />

D<strong>de</strong>G<br />

tal, ecografia prenatal en 4D...).<br />

Un cop més la Clínica Quirúrgica<br />

Onyar posa a disposició <strong>de</strong><br />

tots els usuaris una medicina <strong>de</strong><br />

qualitat que fa <strong>de</strong> la medicina<br />

gironina una medicina competititiva<br />

en el servei <strong>de</strong> salut català.<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

El centre Ginexx està equipat amb la tecnologia més avançada.<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

Dr. L. QUINTANA MORATONES<br />

Col. 1266<br />

Dr. X. QUINTANA MORATONES<br />

Col. 2125<br />

TRACTAMENTS I DEPILACIO AMB LÀSER<br />

MALALTIES DE LA PELL<br />

i PROVES D’AL·LERGIA CUTÀNIA<br />

C/ Ibèria, 12 - 14 baixos B • Tel. 972 24 51 80 • 17005 <strong>Girona</strong><br />

CENTRE DE IOGA<br />

I TÈCNIQUES ALTERNATIVES<br />

Una forma diferent <strong>de</strong> tractar el cos...<br />

Mèto<strong>de</strong> teràpia auditiva TOMATIS<br />

CLASSES D’IOGA I RELAXAMENT<br />

Formació <strong>de</strong> professors<br />

PER A INFORMACIÓ:<br />

La Salle, 35 baixos – Tel. 972 21 53 28<br />

Des <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> 25 anys a <strong>Girona</strong><br />

D<strong>de</strong>G


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

31


32<br />

CIRURGIA REFRACTIVA<br />

AMB LÀSER D’ÚLTIMA GENERACIÓ<br />

Correcció <strong>de</strong> la miopia, hipermetropia i astigmatisme<br />

NOMÉS<br />

LES PERSONES<br />

SUPEREN LA<br />

IMPORTÀNCIA DE<br />

LA TECNOLOGIA<br />

Dra. Maria Bozal<br />

Dr. Francesc Tarrús<br />

Dr. Narcís Tarrús<br />

Dr. Joaquim Tarrús<br />

Dr. Carlos Teruel<br />

Dr. Josep Tibau<br />

Dr. Joan M. Tibau<br />

Tots aquests <strong>de</strong>fectes refractius es po<strong>de</strong>n corregir quirúrgicament per mitjà<br />

<strong>de</strong> la Cirurgia Refractiva amb Làser.<br />

No requereix ingrés a la clínica, ni portar l’ull tapat. És una operació sense dolor,<br />

sota anestèsia tòpica (gotes), que provoca una ràpida recuperació visual.<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

CLÍNICA BOFILL<br />

Pare Claret, 20 · 17002 <strong>Girona</strong><br />

tel. 972 22 03 03<br />

www.usuarios.intercom.es/visualaser


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

33


34<br />

SALUT<br />

Doctor Santiago Aparicio: «D’aquí a 20 anys la<br />

meitat <strong>de</strong> la població mundial pot ser al·lèrgica»<br />

El metge al·lergòleg indica que aquestes malalties afecten entre un 10 i un 25 per cent <strong>de</strong> la població<br />

D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />

«Calculant el ritme <strong>de</strong> creixement<br />

actual, en uns 20 anys la meitat<br />

<strong>de</strong> la població mundial pot ser<br />

al·lèrgica. S´està començant a parlar<br />

<strong>de</strong> la pandèmia <strong>de</strong>l segle XXI»,<br />

explica el doctor Santiago Aparicio,<br />

al·lergòleg.<br />

«Les al·lèrgies constituexen un<br />

problema important <strong>de</strong> salut en la<br />

infància i l´adolescència. D´acord<br />

amb els darrers estudis epi<strong>de</strong>miològics<br />

afecta entre un 10 i un 25%<br />

<strong>de</strong> la població i la prevalença es<br />

troba en augment. Un <strong>de</strong> cada 3<br />

nens en edat escolar es troba afectat<br />

<strong>de</strong> rinitis al·lèrgica en els països<br />

<strong>de</strong>senvolupats, i l´asma és la<br />

malaltia crónica més freqüent en<br />

nens».<br />

Pel que fa a l’augment en el<br />

nombre <strong>de</strong> malalties al·lèrgiques,<br />

Aparicio explica que «hi ha dos teories.<br />

Una és la hipòtesi <strong>de</strong> la higiene:<br />

el continu augment <strong>de</strong> les<br />

vacunes per immunització contra<br />

virus i bacteris, els recursos hospitalaris,<br />

l´ús d´antibiòtics junt<br />

amb les millores <strong>de</strong> les mesures<br />

públiques d´higiene, afavoreixen<br />

que la part <strong>de</strong>l sistema immunològic<br />

que lluita contra les infeccions,<br />

en certa manera, es quedi a l’atur.<br />

Això afavoreix que la part <strong>de</strong>l sistema<br />

immunològic que fa augmentar<br />

les al·lèrgies predomini sobre<br />

l’altra part». L’altra –afegeix–<br />

fa referència a la hipòtesi <strong>de</strong> la contaminació.<br />

«Aquesta argumenta<br />

que en els 150 anys d’aquesta malaltia<br />

ha passat <strong>de</strong> ser pràcticament<br />

<strong>de</strong>sconeguda (una rara malaltia<br />

que només afecta la classe<br />

aristocràtica segons Blackley) a representar<br />

en l’actualitat el trastorn<br />

immunològic més freqüent en l’ésser<br />

humà. En els últims 80 anys<br />

ha augmentat a Nord-amèrica, Europa<br />

i Japó. En els últims 20 anys<br />

a Anglaterra, la prevalença <strong>de</strong> la rinitis<br />

ha augmentat un 400% i ara<br />

afecta el 30% <strong>de</strong> nens <strong>de</strong> 12-13<br />

anys. A Gran Bretanya als anys 50<br />

Els espitelis <strong>de</strong> les mascotes, com gats i gossos, po<strong>de</strong>n provocar rinitis perennes.<br />

es va fer un esforç per substituir el<br />

carbó per gasoil, això va provocar<br />

que disminuís l’smog, però també<br />

va provocar un canvi en la composició<br />

<strong>de</strong> les partícules <strong>de</strong> polució<br />

ja que ara el 70% d’elles i el 90%<br />

<strong>de</strong> les <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> 5 micres ( partícules<br />

respirables), venen <strong>de</strong> la<br />

combustió <strong>de</strong>l diesel. S´ha <strong>de</strong>mostrat<br />

que aquestes partícules<br />

augmenten la capacitat <strong>de</strong>l sistema<br />

immunològic <strong>de</strong> provocar<br />

al·lèrgies».<br />

Pel fa a una <strong>de</strong> les patologiesmés<br />

comunes, l’asma, el doctor<br />

Aparicio la <strong>de</strong>fineix com «una ma-<br />

ALERGOGIR<br />

CENTRE D’AL·LÈRGIA i ASMA<br />

➞ Adults i nens<br />

➞ Proves d’al·lèrgia<br />

➞ Proves funcionals respiratòries<br />

➞ Al·lèrgia a medicaments<br />

➞ Al·lèrgia a aliments<br />

laltia inflamatòria <strong>de</strong> la via aeria<br />

que cursa amb dificultat per a respirar.<br />

Són molt característiques la<br />

tos i les sibilàncies, que quan <strong>de</strong>sapareixen<br />

po<strong>de</strong>n significar un empijorament<br />

<strong>de</strong>l quadre i po<strong>de</strong>n obligar<br />

a traslladar-nos al CAP o bé al<br />

servei d’urgències. L’asma avui en<br />

dia encara mata. És una malatia<br />

greu que requereix control mèdic.<br />

Malgrat tot, l’arsenal terapèutic <strong>de</strong><br />

què es disposa dóna moltes garanties<br />

d´èxit en el control <strong>de</strong> la<br />

malaltia».<br />

L’asma greu indica «és el que<br />

sol provocar més problemes, fins i<br />

tot que el pacient es torni refractari<br />

a molts tractaments. De totes<br />

maneres cada cop hi ha més fàrmacs,<br />

alguns d’ells d’enginyeria<br />

genética, que estan mostrant una<br />

alta efectivitat. És molt important<br />

està controlat pel metge, seguir els<br />

seus consells i indicacions. El futur<br />

proper portarà importants millores<br />

en el diagnòstic i tractament».<br />

Rinitis<br />

Una altra malaltia molt comuna<br />

és la rinitis. El metge al·lergòleg<br />

la <strong>de</strong>fineix com «una malaltia<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

➞ Urticàries i angioe<strong>de</strong>mes<br />

➞ Dermatitis <strong>de</strong> contacte<br />

➞ Dermatitis professionals<br />

➞ Proves <strong>de</strong>l parxe<br />

➞ Dermatitis atòpica<br />

L’asma estacional està causat per<br />

pòl·lens.<br />

inflamatòria <strong>de</strong> la mucosa nasal i<br />

la rinitis al·lèrgica és una <strong>de</strong> les<br />

més freqüents. Cursa amb esternuts<br />

en salves, mucositat abundant,<br />

picor i congestió. També pot<br />

afectar a la conjuntiva i produïr picor<br />

i llagrimeig. De vega<strong>de</strong>s imflor<br />

<strong>de</strong> parpelles. Les rinitis al·lèrgiques<br />

po<strong>de</strong>n ser perennes i estacionals.<br />

Les perennes són causa<strong>de</strong>s<br />

pels àcars <strong>de</strong> la pols, fongs i<br />

espitelis <strong>de</strong> mascotes, habitualment<br />

gossos i gats. Les estacionals<br />

són causa<strong>de</strong>s per pòl·lens. Els més<br />

freqüents a casa nostra són els<br />

pòl·lens <strong>de</strong> gramínees i cereals, les<br />

herbes com la parietaria i els arbres<br />

com el xiprés, plàtan i la olivera.<br />

Tot i que la rinitis no té la gravetat<br />

<strong>de</strong> l’asma és una causa important<br />

d´absentisme laboral i escolar,<br />

afecta molt a la vida normal<br />

<strong>de</strong> les persones i crea una <strong>de</strong>spesa<br />

farmacèutica molt important».<br />

C/ Juli Garreta, 9, 4t - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 19 20 - Fax 972 22 71 90 - E-mail: saparicio@comg.es


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

SALUT<br />

OPINIÓ REPRODUCCIÓ<br />

Fecundació in vitro: un futur esperançador<br />

Ara fa uns 16 anys que es va<br />

introduir la microinjecció<br />

espermàtica (ICSI) en el<br />

camp <strong>de</strong> la fecundació in vitro<br />

(FIV). Aquesta tècnica permet<br />

introduir directament un espermatozoi<strong>de</strong><br />

dins el<br />

citoplasma <strong>de</strong> l’oòcit i augmentar<br />

les possibilitats <strong>de</strong> fecundació.<br />

La introducció d’aquesta tècnica<br />

va suposar un gran avenç,<br />

augmentant les possibilitats<br />

d’èxit d’un tractament <strong>de</strong> fecundació<br />

in vitro <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 25%<br />

fins al 35 - 40%. I donant la possibilitat<br />

d’aconseguir <strong>de</strong>scendència<br />

a parelles en què l’home<br />

presentava una qualitat seminal<br />

molt disminuïda.<br />

Des <strong>de</strong> llavors, no hi ha hagut<br />

cap altre avenç tècnic i terapèutic<br />

tan significatiu en<br />

aquest camp, i això ha pogut<br />

portar la sensació entre<br />

professionals i pacients que la<br />

recerca feta en diferents àmbits<br />

no obtenia uns resultats positius.<br />

Res més lluny <strong>de</strong> la realitat.<br />

Així, hi ha hagut avenços molt<br />

significatius sobretot en l’àmbit<br />

<strong>de</strong> Laboratori <strong>de</strong> Biologia.<br />

El primer ha estat una millora<br />

en les condicions <strong>de</strong> treball<br />

<strong>de</strong>ls Laboratoris <strong>de</strong> FIV i en els<br />

mitjans que utilitzen.<br />

El segon ha estat la introducció<br />

progressiva <strong>de</strong>l Diagnòstic<br />

Genètic Preimplantacional<br />

(DGP) en les tècniques habituals<br />

<strong>de</strong>l laboratori. Aquesta<br />

tècnica permet <strong>de</strong>tectar en el laboratori<br />

embrions amb anoma-<br />

lies genètiques i cromosòmiques,<br />

permetent optimitzar la<br />

qualitat <strong>de</strong>ls embrions que es<br />

transfereixen.<br />

El tercer avenç ha estat el<br />

perfeccionament <strong>de</strong> la tècnica<br />

<strong>de</strong> criopreservació d’oòcits i<br />

embrions per vitrificació.<br />

Aquesta tècnica permet conservar<br />

els embrions no transfe-<br />

UNITAT DE REPRODUCCIÓ<br />

HUMANA I DIAGNÒSTIC GENÈTIC<br />

CLÍNICA GIRONA<br />

EMBRIÓ HUMÀ EN ESTAT DE 10 CÈL·LULES.<br />

rits en unes millors condicions<br />

disminuint la possibilitat que<br />

els embrions no superin el procés<br />

<strong>de</strong> conservació. La vitrificació<br />

també permet la conservació<br />

d’oòcits abans <strong>de</strong> la seva<br />

fecundació. Això obre unes noves<br />

expectatives en dones que<br />

han <strong>de</strong> rebre tractaments que<br />

po<strong>de</strong>n lesionar els ovaris (qui-<br />

DIAGNÒSTIC GENÈTIC PREIMPLANTACIONAL. BIÒPSIA EMBRIONÀRIA.<br />

mio i /o radioteràpia).<br />

El quart avenç son els prometedors<br />

resultats que s’estan<br />

obtenint en el camp <strong>de</strong> la Medicina<br />

Regenerativa amb la recerca<br />

en cèl·lules mare embrionàries.<br />

Existeixen moltes esperances<br />

que una vegada s’hagin pogut<br />

implementar tots ells, hi tor-<br />

35<br />

narà a haver un increment significatiu<br />

<strong>de</strong>ls èxits <strong>de</strong> les Tècniques<br />

<strong>de</strong> Reproducció. I la recerca<br />

continuarà...<br />

*Equip <strong>de</strong> l’Unitat <strong>de</strong> Reproducció<br />

Humana i Diagnòstic<br />

Genètic. Clínica <strong>Girona</strong>.<br />

Joan Maragall 26 1a planta - Tel. 972 20 52 62 - 17002 <strong>Girona</strong> - labfiv@girofiv.com - www.girofiv.com<br />

GABINET D’ANDROLOGIA<br />

Dr. Joaquim Sarquella i Geli<br />

Col. núm. 3.054<br />

C/ Creu, 42, 1r 2a<br />

17002 <strong>Girona</strong><br />

Tel. 972 20 29 65<br />

Tel. 649 19 88 16<br />

Fax 972 20 29 65<br />

E-mail:jsarquella@comg.es<br />

Dra. Montserrat Ros Miquel<br />

CIRURGIA PEDIÀTRICA<br />

Col. núm. 3044<br />

LA CIRURGIA PER A NENS<br />

CONSULTA: c/ Juli Garreta, 10, 1r - 17002 GIRONA<br />

Tel. 972 48 35 35 - Fax 972 48 70 92


36<br />

PUBLIREPORTATGE<br />

Clínica <strong>Girona</strong>: assistència sanitària <strong>de</strong> qualitat,<br />

amb privacitat, eficàcia i tracte humà<br />

Clínica <strong>Girona</strong> és a<br />

les portes <strong>de</strong> celebrar,<br />

l’any vinent, el<br />

75è aniversari <strong>de</strong> la<br />

seva fundació. Va ser<br />

la primera clínica<br />

privada <strong>de</strong> la ciutat<br />

<strong>de</strong> <strong>Girona</strong> (1934), la<br />

primera a posar en<br />

funcionament un<br />

centre <strong>de</strong> diàlisis a<br />

les comarques<br />

(1974), pionera a<br />

implantar noves tècniques<br />

<strong>de</strong> diagnòstic<br />

per la imatge (TAC i<br />

Ressonància magnètica)<br />

així com donar<br />

servei <strong>de</strong> medicina<br />

nuclear a <strong>Girona</strong>.<br />

D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />

Recentment el centre ha incorporat<br />

també l’alta <strong>de</strong>finició aplicada<br />

a la Cirurgia laparoscòpica, i continuant<br />

amb el compromís amb la<br />

qualitat i la salut l’estiu passat va<br />

procedir a la renovació total <strong>de</strong> l’entrada<br />

principal, pel carrer Joan Maragall,<br />

així com <strong>de</strong> la planta <strong>de</strong> maternitat<br />

i pediatria.<br />

Clínica <strong>Girona</strong> dirigeix els esforços<br />

a prestar assistència sanitària<br />

especialitzada en règim ambulatori<br />

i d’internament, amb la finalitat<br />

<strong>de</strong> donar un servei sanitari <strong>de</strong> qualitat<br />

a la població <strong>de</strong> les comarques<br />

gironines responent a criteris d’eficàcia,<br />

privacitat, tracte humà i accessibilitat.<br />

Equipada amb uns mo<strong>de</strong>rns quiròfans,<br />

dotats <strong>de</strong> la millor tecnologia,<br />

amb un servei d’Urgències permanent<br />

les 24 hores <strong>de</strong>l dia, tot<br />

l’any, i una unitat <strong>de</strong> vigilància intensiva<br />

(UVI), la Clínica <strong>Girona</strong> la<br />

conformem més <strong>de</strong> 400 professionals<br />

entre personal mèdic, sanitari,<br />

administratius i operaris. La<br />

suma <strong>de</strong>ls dos <strong>de</strong>senvolupaments,<br />

l’humà i el tecnològic, han fet <strong>de</strong><br />

Clínica <strong>Girona</strong> un <strong>de</strong>ls centres sanitaris<br />

privats <strong>de</strong> referència a les comarques<br />

gironines. Tota l’oferta assistencial<br />

la po<strong>de</strong>u trobar <strong>de</strong> manera<br />

<strong>de</strong>tallada a la web corporativa<br />

<strong>de</strong> l’entitat: www.clinicagirona.cat<br />

Dr. BIDEGAIN<br />

Col·legiat 3082<br />

CIRURGIA<br />

TORÀCICA<br />

Façana <strong>de</strong> la Clínica <strong>Girona</strong> pel carrer Joan Maragall.<br />

Dos <strong>de</strong>talls <strong>de</strong> la nova entrada <strong>de</strong> la Clínica, completament canviada.<br />

HIPERHIDROSI<br />

PALMAR<br />

i<br />

AIXELLES<br />

Cirurgia mínimament<br />

invasiva<br />

C/ Juli Garreta, núm. 10, 1a - GIRONA - Tel. 972 48 35 35<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

UNITAT DE TRASTORNS<br />

DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

TRACTAMENT MÈDIC I PSICOLÒGIC DE:<br />

anorèxia, bulímia, trastorn per afartament i obesitat infantil<br />

SETCA-GIRONA<br />

Clínica <strong>Girona</strong><br />

C/ Julià Garreta, 13, 1r pis<br />

Tel. 972 22 40 99<br />

SETCA-GIRONA<br />

C/ Francesc Coll i Turbau, núm. 8 3A<br />

Tel. 972 10 00 30<br />

Mòbil 24h.: 607 39 64 37<br />

e-mail: setcabarcelona@hotmail.com<br />

www.setcabarcelona.com<br />

SETCA-BARCELONA<br />

c/ Balmes, 203 Pral. 1a<br />

Tel. 93 514 37 12


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

37


38<br />

SALUT<br />

OPINIÓ OFTALMOLOGIA<br />

L<br />

a <strong>de</strong>generació macular és<br />

una malaltia produïda pel<br />

<strong>de</strong>teriorament progressiu<br />

<strong>de</strong> la màcula que es dóna típicament<br />

en persones grans. La màcula<br />

és la zona central <strong>de</strong> la retina,<br />

l'encarregada <strong>de</strong> la visió<br />

central, aquesta àrea proporciona<br />

l'agu<strong>de</strong>sa visual que permet<br />

a l'ull percebre <strong>de</strong>talls fins<br />

i petits. Quan la màcula no funciona<br />

correctament, les àrees<br />

<strong>de</strong>l centre <strong>de</strong>l camp visual comencen<br />

a perdre niti<strong>de</strong>sa.<br />

Aquesta malaltia és també coneguda<br />

per les seves sigles<br />

DMAE (<strong>de</strong>generació macular<br />

associada a l'edat. En l'actualitat<br />

la DMAE és la primera causa<br />

<strong>de</strong> ceguesa legal als països<br />

<strong>de</strong>senvolupats entre la població<br />

més gran <strong>de</strong> 50 anys i la pateixen<br />

més <strong>de</strong> 25 milions <strong>de</strong> persones<br />

a tot el món. A Espanya<br />

s'estima que estan afecta<strong>de</strong>s<br />

més <strong>de</strong> 750.000 persones i que<br />

més <strong>de</strong> 3.000.000 estan en risc<br />

d'arribar a patir-la els anys vinents.<br />

Per què es produeix? No es<br />

coneixen amb exactitud les causes<br />

que provoquen aquesta malaltia,<br />

però les teories més accepta<strong>de</strong>s<br />

indiquen que aquesta<br />

patologia lligada a l'edat podria<br />

tenir origen similar, <strong>de</strong> característiques<br />

inflamatòries, com<br />

l'arteriosclerosi o l'Alzheimer.<br />

Amb el pas <strong>de</strong>ls anys s'acumulen<br />

en la màcula uns productes<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>ixalla anomenats «druses»<br />

i aquests serien els culpables <strong>de</strong><br />

començar una sèrie <strong>de</strong> reaccions<br />

inflamatòries que produeixen<br />

la disminució <strong>de</strong> la visió.<br />

Quins són els factors <strong>de</strong> risc?<br />

El principal factor <strong>de</strong> risc per patir<br />

aquesta malaltia és l'edat<br />

avançada, però existeixen altres<br />

factors que semblen tenir relació,<br />

com el tabaquisme, la hipertensió<br />

arterial, dèficits nutricionals<br />

o factors genètics.<br />

Fins ara es <strong>de</strong>sconeix amb exactitud<br />

si la malaltia pot ser hereditària,<br />

encara que sembla que<br />

certes formes d'aquesta patologia<br />

podrien estar produï<strong>de</strong>s per<br />

<strong>de</strong>fectes genètics.<br />

No sembla que existeixin di-<br />

MIGUEL ÁNGEL Zapata*<br />

Degeneració macular associada a<br />

l’edat: una epidèmia <strong>de</strong>l segle XXI<br />

ferències entre els dos sexes.<br />

Quins són els símptomes d'aquesta<br />

malaltia? Pot ser que al<br />

començament <strong>de</strong> la malaltia sigui<br />

imperceptible, per això amb<br />

freqüència l'afectació <strong>de</strong>l primer<br />

ull es diagnostica quan ja<br />

Rda. Pare Claret, 15 · 17001 GIRONA · Tel. 972 20 87 87<br />

La vostra botiga a Internet - www.genciana.com<br />

Tall <strong>de</strong> tomografia <strong>de</strong> coherència òptica (OCT.) on s'aprecia una acumulació<br />

<strong>de</strong> líquid dins <strong>de</strong> la retina ( assenyalat amb fletxes), a la<br />

dreta, imatge <strong>de</strong>l mateix pacient <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l tractament, màcula<br />

d'aspecte normal.<br />

Test d’Amsler. A l'esquerra es recrea el que podria veure un pacient<br />

amb <strong>de</strong>generació macular en la seva forma «humida», les línies<br />

rectes es veuen distorsiona<strong>de</strong>s. A la dreta, visió normal <strong>de</strong> la<br />

Reixeta d’Amsler.<br />

A l'esquerra, fons d'ull normal, a la dreta pacient amb <strong>de</strong>generació macular<br />

en la seva forma «humida».<br />

està en un estat molt avançat.<br />

Els pacients no adverteixen que<br />

la <strong>de</strong>generació es produeix en<br />

un sol ull ja que l'altre es manté<br />

sa per molt temps i es pot realitzar<br />

la vida diària normalment.<br />

El símptoma principal és una<br />

OOsteopatia<br />

Naturopatia<br />

Acupuntura<br />

Homeopatia<br />

Medicina xinesa<br />

Tractaments infantils<br />

Flors <strong>de</strong> Bach<br />

Dietista<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

ràpida pèrdua <strong>de</strong> la visió central,<br />

i la visió <strong>de</strong> línies rectes<br />

com distorsiona<strong>de</strong>s, ondula<strong>de</strong>s.<br />

Els pacients po<strong>de</strong>n veure les paraules<br />

borroses, po<strong>de</strong>n tenir<br />

problemes per <strong>de</strong>tallar, realitzar<br />

tasques com llegir, cosir i solen<br />

tenir àrees fosques o bui<strong>de</strong>s al<br />

centre <strong>de</strong> la visió.<br />

En estadis avançats <strong>de</strong> la malaltia<br />

els pacients per<strong>de</strong>n completament<br />

la visió central, mentre<br />

que la visió lateral es manté<br />

fins i tot en estadis finals.<br />

Quins tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>generació<br />

macular hi ha?<br />

Existeixen dos tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>generació<br />

macular, la forma<br />

«seca» i la forma «humida».<br />

La <strong>de</strong>generació macular<br />

«seca» és un <strong>de</strong>sgast progressiu,<br />

que avança molt a poc a<br />

poc, i en la qual els pacients po<strong>de</strong>n<br />

tardar molts anys a perdre<br />

visió, es caracteritza per la presència<br />

<strong>de</strong> «druses» sobre la màcula,<br />

i normalment no cursa<br />

amb distorsió <strong>de</strong> les imatges, és<br />

la forma més comuna <strong>de</strong> la malaltia.<br />

La <strong>de</strong>generació macular en<br />

la seva forma «humida» és<br />

menys freqüent però més<br />

agressiva i pot afectar <strong>de</strong> manera<br />

important a la visió central en<br />

poc temps.<br />

Es caracteritza per l'aparició<br />

d'alteracions vasculars sobre la<br />

màcula que produeixen hemor -<br />

ràgies i acumulació <strong>de</strong> líquid<br />

dins <strong>de</strong> la retina.<br />

Existeix tractament? Que po<strong>de</strong>m<br />

fer per evitar-ho? En l'actualitat<br />

el més important és el<br />

control <strong>de</strong>ls pacients i la seva revisió<br />

oftalmològica rutinària per<br />

una unitat <strong>de</strong> Retina. Els pacients<br />

amb la forma «seca» han<br />

d'evitar tots els factors <strong>de</strong> risc,<br />

com el tabac, i es recomana l'administració<br />

<strong>de</strong> complexos vitamínics<br />

amb luteina, zeaxantina<br />

i zinc.<br />

Desafortunadament no existeix<br />

tractament eficaç per tractar<br />

la forma «seca», però si no<br />

evoluciona a la forma «humida»<br />

aquesta és una malaltia molt poc<br />

progressiva.<br />

Test d’Amsler (imatge). A<br />

l'esquerra es recrea el que po-<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

dria veure un pacient amb <strong>de</strong>generació<br />

macular en la seva<br />

forma «humida», les línies rectes<br />

es veuen distorsiona<strong>de</strong>s. A<br />

la dreta Visió normal <strong>de</strong> la Reixeta<br />

d’Amsler.<br />

Els pacients amb <strong>de</strong>generació<br />

macular «seca» han <strong>de</strong><br />

realitzar aquest test periòdicament.<br />

El més important més important<br />

és el seguiment <strong>de</strong>ls pa-<br />

Recreació <strong>de</strong> la visió <strong>de</strong>ls<br />

pacients amb <strong>de</strong>generació<br />

macular en estadis avançats.<br />

cients per valorar l'evolució <strong>de</strong><br />

la malaltia cap a la forma «humida»<br />

i per tant més agressiva i<br />

perjudicial. El control rutinari<br />

ha <strong>de</strong> realitzar-se mitjançant<br />

exàmens <strong>de</strong>l fons d'ull, tomografia<br />

<strong>de</strong> coherència òptica<br />

(OCT.) i angiografia fluresceínica.<br />

En l'actualitat existeixen<br />

trac taments per a la <strong>de</strong>generació<br />

macular en la seva forma<br />

«humida», però són sobretot<br />

efectius si es <strong>de</strong>tecta la malaltia<br />

<strong>de</strong> manera precoç, d'aquí la importància<br />

<strong>de</strong>ls controls periòdics<br />

per la unitat <strong>de</strong> Retina.<br />

Els fàrmacs per tractar la <strong>de</strong>generació<br />

macular han administrar-se<br />

<strong>de</strong> manera intravítrea,<br />

o el que és el mateix mitjançant<br />

una injecció dins <strong>de</strong> l'ull.<br />

El que a priori pot semblar<br />

molt <strong>de</strong>sagradable, no suposa<br />

cap dolor per als pacients i es realitza<br />

amb anestèsia en forma<br />

<strong>de</strong> col·liri, els riscos si es prenen<br />

les a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s condicions d'esterilitat,<br />

i en mans experimenta<strong>de</strong>s<br />

són mínims.<br />

*Oftalmòleg, (Retina i<br />

dia betis ocular). Núm col·legiat<br />

36707.


<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

Dr. E. Ayats Cataracta i Glaucoma<br />

Dra. T. Teixidor Oftalmologia Pediàtrica i Estrabismes<br />

Dr. M. Arcediano Glaucoma<br />

Dr. F. Duch Cirurgia Refractiva amb làser<br />

Dr. A. Jürgens Cirurgia Vies Llagrimals<br />

Dra. O. Martínez Electrofisiologia i Neurooftalmologia<br />

Dr. E. Ordoñez Oftalmologia General<br />

Dr. T. Alonso Retina mèdica<br />

Dr. M. Zapata Retina i diabetis ocular<br />

Juli Garreta, 13, 2n pis - 17002 <strong>Girona</strong> Tel. 972 412 413<br />

Consultes Externes Clínica <strong>Girona</strong> www.oftalis.com URGÈNCIES 24 HORES<br />

39


40<br />

Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />

■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!