You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
SUPLEMENT ESPECIAL DIUMENGE, 6 D’ABRIL DE 2008<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>
2<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■ Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
ENTREVISTA<br />
«Volem implantar els governs territorials <strong>de</strong> salut»<br />
■ Marta Pedrerol i Mas<br />
(Barcelona, 1957) és llicenciada<br />
en Medicina i<br />
Cirurgia per la Universitat<br />
<strong>de</strong> Barcelona. Amb un extens<br />
currículum, el 2002<br />
va ser nomenada directora<br />
Tècnica i Assistencial<br />
<strong>de</strong> l’Hospital <strong>de</strong> Camp<strong>de</strong>vànol.<br />
Des <strong>de</strong> l’inici <strong>de</strong><br />
2007 i fins al juliol <strong>de</strong><br />
2007 va <strong>de</strong>senvolupar les<br />
tasques <strong>de</strong> directora assistencial<br />
<strong>de</strong> la Fundació<br />
<strong>Salut</strong> Empordà. L’1 d’agost<br />
<strong>de</strong> 2007 va prendre<br />
possessió com a directora<br />
territorial <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> a <strong>Girona</strong><br />
i gerent <strong>de</strong> la Regió Sanitària<br />
<strong>Girona</strong> <strong>de</strong>l Cat<strong>Salut</strong>.<br />
Cèlia Roca, <strong>Girona</strong><br />
- Quines són les especialitats on<br />
hi ha més llistes per operar-se i per<br />
a quin tipus <strong>de</strong> proves diagnòstiques?<br />
El passat mes <strong>de</strong> febrer es va presentar<br />
les llistes d’espera quirúrgiques<br />
corresponents al <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />
2007, en les quals es podia observar<br />
que a la Regió Sanitària <strong>Girona</strong><br />
va disminuir el temps mitjà <strong>de</strong><br />
resolució respecte <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />
2006, que va passar <strong>de</strong> 2,44 mesos<br />
a 2,17 mesos. Des <strong>de</strong> sempre,<br />
aquest indicador es manté per sota<br />
<strong>de</strong> la mitjana <strong>de</strong> Catalunya, que al<br />
<strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 2007 va ser <strong>de</strong> 3,88<br />
mesos. Pel que fa al nombre <strong>de</strong><br />
persones en llista d’espera, també<br />
ha baixat fins a 2.494 persones,<br />
mentre que el mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />
2006 <strong>de</strong> 2.590 persones. Pel que<br />
fa a especialitats concretes, en 8<br />
<strong>de</strong>ls procediments hem disminuït<br />
el temps mitjà d’espera i només hi<br />
va haver un lleuger increment en el<br />
Servei d’ajuda<br />
Marta Pedrerol<br />
temps mitjà <strong>de</strong> resolució en hèrnies,<br />
artroscòpies, prostatectomies,<br />
amigdalectomies, pròtesis<br />
<strong>de</strong> maluc i galindons, tot i que en<br />
tots els casos se situen per sota <strong>de</strong><br />
la mitjana <strong>de</strong> Catalunya. Aquest fet<br />
va ser possible gràcies que l’activitat<br />
<strong>de</strong>ls centres sanitaris gironins<br />
pel que fa als 14 procediments quirúrgics<br />
garantits va augmentar un<br />
8,38%, passant <strong>de</strong>l 12.715 operacions<br />
l’any 2006 fins a 13.781<br />
intervencions l’any 2007. Pel que<br />
fa a les proves diagnòstiques monitora<strong>de</strong>s,<br />
les llistes d’espera a la<br />
Regió Sanitària també van disminuir<br />
un percentatge molt important,<br />
un 40 per cent menys <strong>de</strong> persones<br />
en llista, fins a situar-se en<br />
un temps mig <strong>de</strong> resolució <strong>de</strong> 34<br />
dies i un nombre <strong>de</strong> malalts <strong>de</strong><br />
7.398, mentre que el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />
2006 era <strong>de</strong> 44 dies i 12.317 malalts.<br />
En cap prova va augmentar el<br />
temps mitjà d’espera respecte a<br />
l’any passat.<br />
- L'arribada <strong>de</strong> la immigració quins<br />
canvis ha provocat dins el sistema<br />
públic sanitari gironí?<br />
Bàsicament ha comportat un augment<br />
d’activitat, ja que per exemple<br />
a la Regió Sanitària <strong>Girona</strong> hem<br />
passat <strong>de</strong> tenir 580.000 habitants<br />
segons el Padró <strong>de</strong> 2002 a més <strong>de</strong><br />
709.000 targetes sanitàries segons<br />
les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> començaments<br />
<strong>de</strong>l 2008. Aquest creixement, que<br />
es <strong>de</strong>u bàsicament a l’arribada <strong>de</strong><br />
persones d’altres llocs, és molt important<br />
i fa que la xarxa sanitària<br />
hagi <strong>de</strong> fer un esforç per continuar<br />
oferint una atenció <strong>de</strong> qualitat a tothom.<br />
Malgrat això és una població<br />
jove que utilitza poc els serveis<br />
sanitaris. Un altre aspecte és que<br />
sovint provenen d’àmbits culturals<br />
diferents <strong>de</strong>l nostre, amb llengües<br />
i costums diferents, que provoca<br />
que hi hagi problemes <strong>de</strong> comunicació<br />
amb el personal sanitari i <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>sconeixement <strong>de</strong>l sistema, <strong>de</strong><br />
com són els circuits i com s’hi pot<br />
accedir. Per aquest motiu hem implantat<br />
la figura <strong>de</strong>l mediador cultural,<br />
en aquests moments n’hi ha<br />
més <strong>de</strong> 20 a les comarques gironi-<br />
a domicili<br />
Des <strong>de</strong> 1987<br />
estem amb la nostra gent gran<br />
DIRECTORA TERRITORIAL DE SALUT A GIRONA I GERENT DE LA REGIÓ SANITÀRIA GIRONA DEL CATSALUT<br />
PEDREROL. L’agost farà un any que és la responsable <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> a <strong>Girona</strong>.<br />
nes, que ajuda en el procés d’integració,<br />
fins que aquestes persones<br />
po<strong>de</strong>n fer un ús normal <strong>de</strong>ls serveis<br />
sanitaris.<br />
- Quins són els especialistes que<br />
fan falta?<br />
La mancança d’especialistes és un<br />
fet que oscil·la amb el temps. D’entre<br />
les especialitats que és més difícil<br />
<strong>de</strong> trobar metges hi ha medicina<br />
<strong>de</strong> família i d’altres especialitats<br />
com ara, radiologia, pediatria,<br />
ginecologia, cardiologia... Tot i això<br />
els centres sanitaris i les patronals<br />
<strong>de</strong>l sector amb la col·laboració <strong>de</strong>l<br />
Departament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, estan treballant<br />
per anar cobrint les mancances<br />
que sorgeixen a curt termini,<br />
al mateix temps que s’han augmentat<br />
el nombre <strong>de</strong> places <strong>de</strong> resi<strong>de</strong>nts<br />
i <strong>de</strong> nous estudiants <strong>de</strong> medicina.<br />
- Com està el projecte da la facultat<br />
<strong>de</strong> Medicina i quines especialitats<br />
oferirà?<br />
Em consta que la Universitat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
està treballant <strong>de</strong> valent i molt<br />
assenyadament perquè els estudis<br />
<strong>de</strong> Medicina, quan comencin el<br />
curs 2008-2009, ofereixin un alt<br />
grau <strong>de</strong> qualitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l primer dia.<br />
Aquests estudis s’implantaran ja<br />
Entitat d’iniciativa social E-00083<br />
D<strong>de</strong>G<br />
amb el mo<strong>de</strong>l Maastrich, amb l’objectiu<br />
<strong>de</strong> potenciar l’autoaprenentatge<br />
i molt acostat a la medicina<br />
que es fa en el dia a dia. Estic convençuda<br />
que la Facultat representarà<br />
l’impuls <strong>de</strong>finitiu per a la recerca<br />
<strong>de</strong> gran qualitat en l’àmbit<br />
<strong>de</strong> les ciències <strong>de</strong> la salut i aconseguir,<br />
encara més, dur a terme recerca<br />
en xarxa amb els centres sanitaris<br />
gironins, catalans i europeus.<br />
- Com està el projecte <strong>de</strong> l'hospital<br />
Trueta?<br />
En aquests moments estem treballant<br />
perquè el nou Trueta sigui una<br />
realitat ens els terminis previstos.<br />
Cal fer, però, una tasca poc visible:<br />
<strong>de</strong> redacció <strong>de</strong> projecte, d’expropiacions,<br />
<strong>de</strong> planificació <strong>de</strong> les<br />
obres, que com es pot comprendre<br />
ha <strong>de</strong> ser molt acurada ja que<br />
l’Hospital antic continuarà funcionant<br />
al costat <strong>de</strong> les obres <strong>de</strong>l nou,<br />
que s’està fent amb la col·laboració<br />
<strong>de</strong> totes les parts i institucions<br />
implica<strong>de</strong>s. Ben aviat, però, podrem<br />
presentar ja l’avantprojecte<br />
als professionals i a tota la població.<br />
- Hi ha algun centre hospitalari que<br />
ampliï les seves prestacions?<br />
Servei d’atenció al mateix domicili per tal<br />
<strong>de</strong> treballar l’autonomia personal/familiar<br />
així com també el suport social i l’ajuda a les<br />
tasques <strong>de</strong> la llar<br />
DIRIGIT A: persones grans, malalts, infants,<br />
famílies i disminuïts<br />
• ASSISTÈNCIA A CENTRES,<br />
HOSPITALS, CLÍNIQUES...<br />
www.sersaonline.com<br />
3<br />
Els hospitals <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> estan en<br />
una moment <strong>de</strong> creixement molt<br />
important, fruit <strong>de</strong> la inversió <strong>de</strong><br />
més <strong>de</strong> 328.000.000 euros <strong>de</strong>l<br />
Pla d’inversions en equipaments<br />
<strong>de</strong> salut 2004-2012 que comporta<br />
millores en tots els centres gironins.<br />
El nou Trueta i el nou Hospital<br />
d’Olot són les peces més <strong>de</strong>tacables,<br />
però també vull remarcar<br />
l’ampliació i remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong><br />
l’hospital <strong>de</strong> Camp<strong>de</strong>vànol, que va<br />
inaugurar el mes <strong>de</strong> febrer passat,<br />
o l’ampliació <strong>de</strong>l servei d’urgències<br />
<strong>de</strong> l’Hospital Comarcal <strong>de</strong> Blanes,<br />
que també van entrar en funcionament<br />
fa pocs dies. Pel que fa<br />
a Palamós i Figueres, estan en<br />
marxa unes obres que milloraran i<br />
ampliaran totalment dos centres<br />
que havien arribat al màxim <strong>de</strong> les<br />
seves possibilitats. En aquest sentit,<br />
també cal dir que no només l’atenció<br />
hospitalària és la <strong>de</strong>stinatària<br />
<strong>de</strong> les inversions, ja que la xifra<br />
total a <strong>Girona</strong> és <strong>de</strong> 481 milions<br />
d’euros, que inclou l’atenció primària,<br />
la salut mental i la sociosanitària.<br />
- Finalment, quins són els reptes<br />
que s'ha marcat el seu <strong>de</strong>partament<br />
en el futur?<br />
El Departament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> es planteja<br />
diversos reptes, d’entre els<br />
quals en voldria <strong>de</strong>stacar dos. D’una<br />
banda, la implantació i consolidació<br />
<strong>de</strong>ls governs territorials <strong>de</strong><br />
salut per tal <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r incorporar el<br />
món municipal a la planificació i<br />
la presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions en l’àmbit <strong>de</strong><br />
la salut, ja que tenim el convenciment<br />
que l’aportació <strong>de</strong> la visió<br />
més propera millorarà l’atenció sanitària<br />
als ciutadans. De l’altra,<br />
hem <strong>de</strong> materialitzar el canvi tecnològic<br />
amb la incorporació plena<br />
d’elements com la història clínica<br />
compartida i la telemedicina, entre<br />
altres, per apropar encara més<br />
els serveis sanitaris a tots els usuaris,<br />
visquin on visquin. A més, estem<br />
en un moment molt important<br />
<strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnització <strong>de</strong> les infraestructures<br />
sanitàries i també d’ampliació<br />
<strong>de</strong> prestacions, com ara l’atenció<br />
buco<strong>de</strong>ntal per als infants.<br />
ENS TROBAREU A:<br />
✔ GIRONA<br />
C. Valladolid, 10 entl.<br />
Tel.: 972 21 43 43 / 972 21 31 02<br />
✔ FIGUERES<br />
C. Nou, 29<br />
Tel.: 972 67 04 09<br />
✔ PALAFRUGELL<br />
C. Martí Jordi i Frigola, 38-39<br />
Tel.: 972 30 11 12<br />
✔ SANTA COLOMA DE FARNERS<br />
C. Sant Sebastià, 73<br />
Tel.: 972 84 32 93<br />
✔ LLORET DE MAR<br />
Passatge Buenos Aires, 11<br />
Tel.: 972 37 42 34<br />
2258/ER/0403<br />
ISO 9001
4<br />
SALUT<br />
Disminueixen en un 2% les llistes d’espera<br />
per operar-se a la sanitat pública catalana<br />
La consellera <strong>de</strong> Sanitat, Marina Geli, afirma que en un sistema d’accés universal però, sempre n’hi haurà<br />
Un total <strong>de</strong> 51.385<br />
pacients esperava a<br />
Catalunya per operarse<br />
el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />
2007, un 2,02%<br />
menys que l'any anterior,<br />
i 134.148 pacients<br />
es trobaven en<br />
llista d'espera per a<br />
proves diagnòstiques,<br />
un 25,6%<br />
menys, segons les<br />
da<strong>de</strong>s presenta<strong>de</strong>s el<br />
passat març per la<br />
consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>,<br />
Marina Geli, i el director<br />
<strong>de</strong> Serveis i<br />
Qualitat <strong>de</strong>l Servei<br />
Català <strong>de</strong> la <strong>Salut</strong>,<br />
Ferran Cordón.<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />
En xifres absolutes, el nombre<br />
total <strong>de</strong> pacients en llistes d'espera<br />
per operar-se representa una<br />
taxa <strong>de</strong> 70,1 per cada 10.000 habitants,<br />
dada per sota <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sembre<br />
<strong>de</strong> 2006, que era <strong>de</strong> 72,8 per<br />
cada 10.000 habitants, la qual<br />
cosa representa una disminució<br />
<strong>de</strong>l 3,71%.<br />
El temps mitjà d'espera per<br />
operar-se a finals <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre<br />
era <strong>de</strong> 3,88 mesos, un 3%<br />
menys que el 2006 quan era <strong>de</strong> 4<br />
mesos. Geli i Cordón van ressaltar<br />
que aquesta disminució <strong>de</strong>ls pacients<br />
en llistes d'espera per a<br />
operacions i proves diagnòstiques<br />
monitora<strong>de</strong>s es produeix en un<br />
context en què Catalunya ha augmentat<br />
la seva població i sense<br />
que hi hagi un <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> les intervencions<br />
quirúrgiques i les pro-<br />
Marina Geli, consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>.<br />
ves, que han crescut. L'evolució<br />
<strong>de</strong> l'activitat e n l'últim any s'ha incrementat<br />
un 1,10%, és a dir,<br />
1.735 intervencions quirúrgiques<br />
més per arribar a un total <strong>de</strong><br />
158.879 operacions. Cordón va<br />
ressaltar que <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2000 s'ha incrementat<br />
en un 23,59% el nombre<br />
d'operacions en els 14 procediments<br />
monitorats, que inclouen<br />
les intervencions més comunes.<br />
Intervencions<br />
Entre les intervencions que han<br />
augmentat més la seva activitat el<br />
2007 figuren amigdalectomies<br />
(9,3%), artroscòpies (7,05%), colecistectomies<br />
(4,55%) i varius<br />
(4,53%), mentre que ha disminuït<br />
les cataractes, el canal carpià<br />
o les histerectomies. Per regions<br />
sanitàries, en totes disminueixen<br />
les llistes d'espera i el<br />
temps mitjà <strong>de</strong> resolució per a les<br />
intervencions quirúrgiques, excepte<br />
en les <strong>de</strong> Lleida i la Catalunya<br />
central. Pel que fa a la cirurgia<br />
cardíaca, ha augmentat<br />
lleugerament els pacients en llista<br />
d'espera (<strong>de</strong> 269 a 298) i el<br />
temps mitjà <strong>de</strong> resolució (<strong>de</strong> 35 a<br />
CLÍNICA SALUS INFIRMORUM<br />
ESPECIALITATS QUIRÚRGIQUES I MÈDIQUES<br />
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA: mitjana estada, llarga estada i hospital <strong>de</strong> dia.<br />
ANÀLISIS CLÍNIQUES - RADIODIAGNÒSTIC<br />
SERVEIS DE RECUPERACIÓ FUNCIONAL I LOGOPÈDIA<br />
Centre concertat amb Cat<strong>Salut</strong><br />
37 dies).<br />
La consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> va dir<br />
que l'objectiu d'aquesta legislatura<br />
és que «cap intervenció esperi<br />
més <strong>de</strong> sis mesos», temps<br />
que ara només superen els galindons<br />
(6,90) i la protesi <strong>de</strong> genoll<br />
(6,29), encara que aquesta última<br />
no està inclosa dins <strong>de</strong>l Reial<br />
<strong>de</strong>cret <strong>de</strong>l Ministeri <strong>de</strong> Sanitat.<br />
Per la seva banda, a la llista<br />
d'espera <strong>de</strong> proves diagnòstiques<br />
el nombre <strong>de</strong> persones que esperaven<br />
a Catalunya -sense incloure<br />
les <strong>de</strong> seguiment- el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />
2007 era <strong>de</strong> 134.148 pacients,<br />
un 25,6% menys que el mateix<br />
mes <strong>de</strong> l'any passat, quan havia<br />
180.377. El temps mitjà que esperaven<br />
aquests pacients per realitzar-se<br />
una <strong>de</strong> les proves diagnòstiques<br />
era <strong>de</strong> 48 dies, un<br />
5,88% menys que el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong><br />
2006, quan era <strong>de</strong> 51 dies.<br />
Aquest <strong>de</strong>scens <strong>de</strong> la llista i el<br />
temps d'espera s'ha produït tot i<br />
el creixement <strong>de</strong> l'activitat, que<br />
passa <strong>de</strong> les 571.004 intervencions<br />
a les 616.719.<br />
El temps d'espera, no obstant<br />
això, va augmentar en proves com<br />
Assistència a: mútues, particulars, acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> treball i trànsit.<br />
polisomnograma (<strong>de</strong> 96 a 98<br />
dies), i a la regió sanitària <strong>de</strong> la<br />
Catalunya central, on s'ha passat<br />
<strong>de</strong> 58 a 65 dies d'espera. Geli va<br />
dir que aquest augment pot ser a<br />
causa que ara es realitzin proves<br />
«que abans es <strong>de</strong>rivaven a altres<br />
centres».<br />
Decret <strong>de</strong> garantia<br />
Ferran Cordón va assegurar que<br />
el temps d'espera està ja «per<br />
sota» <strong>de</strong>l que establirà el <strong>de</strong>cret<br />
<strong>de</strong> garantia, que la Generalitat<br />
preveu publicar aviat i que fixa en<br />
tres mesos el termini per a aquestes<br />
proves. El director <strong>de</strong> Serveis<br />
i Qualitat va afirmar que aquest tipus<br />
<strong>de</strong> proves «no són urgents» i<br />
que fins i tot es compleix per al<br />
polisomnograma, ja que el <strong>de</strong>cret<br />
estableix el temps d'espera en<br />
quatre mesos. La consellera <strong>de</strong><br />
<strong>Salut</strong> va fixar com objectius per a<br />
2008 la priorització <strong>de</strong> quatre tipus<br />
d'intervenció: raquis, hèrnies<br />
discals, aparell lacrimal i cirurgia<br />
<strong>de</strong> la mà. Així mateix, també va<br />
assegurar que aviat es publicarà<br />
el <strong>de</strong>cret <strong>de</strong> garantia <strong>de</strong> proves<br />
diagnòstiques i va anunciar la mo-<br />
SERVEI D’URGÈNCIES: LES 24 HORES DEL DIA<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Ferran Cordón, director <strong>de</strong> Serveis i Qualitat <strong>de</strong>l Servei Català <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>.<br />
nitorització <strong>de</strong> les visites ambulatòries<br />
i l'establiment <strong>de</strong> temps <strong>de</strong><br />
garantia.<br />
Geli va assegurar que la principal<br />
«queixa» actual <strong>de</strong> l'usuari<br />
és la visita els especialistes i va<br />
assenyalar que el <strong>de</strong>partament<br />
està analitzant al costat <strong>de</strong>ls ambulatoris,<br />
els metges especialitzats<br />
i els hospitals aquesta problemàtica.<br />
«Estem davant un canvi<br />
<strong>de</strong> mo<strong>de</strong>l important», va subratllar.<br />
Altres mesures <strong>de</strong> futur són l'adaptació<br />
<strong>de</strong> les unitats monogràfiques<br />
<strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a pròtesis <strong>de</strong> genoll<br />
també per a la realització <strong>de</strong><br />
pròtesis <strong>de</strong> maluc, per millorar el<br />
temps d'espera, i la posada en<br />
funcionament d'unitats especialitza<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> cirurgia ortopèdica vertebral<br />
complexa a l'Hospital <strong>de</strong>l<br />
Mar i Vall d'Hebron.<br />
El <strong>de</strong>partament preveu que al<br />
final <strong>de</strong> la legislatura estigui monitorat<br />
el 100% <strong>de</strong> la llista d'espera<br />
quirúrgica. Malgrat això, la<br />
consellera va voler <strong>de</strong>ixar clar que<br />
en un sistema d'accés universal a<br />
la sanitat «sempre hi haurà llistes<br />
d'espera».<br />
Institut <strong>de</strong> Religioses <strong>de</strong><br />
SANT JOSEP DE GIRONA<br />
Pg. Mn. Lluís Constans, 130 • 17820 BANYOLES • Tel. 972 57 02 08 • Fax 972 57 32 02 • administracio@clinicasalus.org<br />
D<strong>de</strong>G<br />
D<strong>de</strong>G
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
Tres <strong>de</strong> cada quatre ciutadans creu que el<br />
consum d’alcohol a Espanya és un problema<br />
El 81,7% d’enquestats creu que les administracions han <strong>de</strong> posar en marxa mesures per evitar que els menors beguin<br />
E.Press/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />
Tres <strong>de</strong> cada quatre espanyols<br />
consi<strong>de</strong>ra que el consum d'alcohol<br />
a Espanya constitueix un problema,<br />
percentatge que arriba pràcticament<br />
a la unanimitat quan es<br />
tracta <strong>de</strong>ls més joves. Per això, el<br />
81,7 per cent consi<strong>de</strong>ra que cal<br />
que les administracions públiques<br />
posin en marxa mesures que evitin<br />
que els menors beguin alcohol<br />
«ja que la seva obligació és protegir-los».<br />
Segons l'estudi inèdit <strong>de</strong>l Centre<br />
d'Investigacions Sociològiques<br />
(CIS), sobre Els joves davant l'alcohol,<br />
realitzat el febrer <strong>de</strong> 2007<br />
a 1.500 persones malgrat la polèmica<br />
que es va produir amb l’anomenada<br />
Llei <strong>de</strong>l vi que va intentar<br />
tirar endavant l'exministra<br />
<strong>de</strong> Sanitat Elena Salgado la passada<br />
legislatura per a la protecció<br />
<strong>de</strong>ls menors contra l'alcohol, els<br />
espanyols <strong>de</strong>fensen que s'han <strong>de</strong><br />
prendre mesures <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les administracions<br />
públiques per tallar el<br />
que consi<strong>de</strong>ren un problema evi<strong>de</strong>nt.<br />
Un 11,7% <strong>de</strong>ls consultats, en<br />
canvi, creu que no s’han <strong>de</strong> prendre<br />
aquest tipus <strong>de</strong> mesures «per-<br />
què els menors aprendran per si<br />
mateixos». En qualsevol cas, el<br />
66,1% està a favor que se sancioni<br />
als menors que consumeixin alcohol<br />
en llocs on estigui prohibit,<br />
proposta que recolzen per igual<br />
tots els grups d'edat i contra la que,<br />
no obstant això, es manifesta un<br />
<strong>de</strong> cada quatre els consultats.<br />
A més, també dos <strong>de</strong> cada tres<br />
estarien d'acord que els pares assumeixin<br />
la sanció econòmica<br />
quan els fills siguin insolvents.<br />
Segons aquest treball, tres <strong>de</strong> cada<br />
quatre espanyols (77,9%) reconeix<br />
que el consum d'alcohol és un<br />
problema a Espanya, davant d'un<br />
14,6% que no ho veu d'aquesta<br />
manera. Són els joves <strong>de</strong> 18 a 24<br />
anys els més optimistes sobre això,<br />
malgrat la qual cosa dos <strong>de</strong> cada<br />
tres (62,7%) admeten el problema,<br />
encara que són els consultats<br />
<strong>de</strong> 35 a 44 anys els més preocupats,<br />
ja que el 81,3% creuen que<br />
aquest tipus <strong>de</strong> consum és un verda<strong>de</strong>r<br />
problema. El percentatge<br />
s'eleva al 93,7% quan es pregunta<br />
si l'alcohol també és un problema<br />
entre els menors. En aquest<br />
cas només un 4,1% ho nega. I és<br />
que pràcticament la totalitat <strong>de</strong>ls<br />
Uns joves durant un «botellón» a<br />
Valladolid.<br />
EFE<br />
consultats (95,8%) consi<strong>de</strong>ra que<br />
el consum d'alcohol perjudica la<br />
salut <strong>de</strong>ls menors, i més quan afirmen<br />
que aquests consumeixensobretot<br />
combinats amb licors forts<br />
(28%), per damunt <strong>de</strong> vi (21,8%)<br />
o cervesa (20,9%). Fins i tot els<br />
que acaben <strong>de</strong> sortir d'aquest rang<br />
d'edat (els consultats d'entre 18 i<br />
24 anys) i que al llarg <strong>de</strong> l'enquesta<br />
es mostren més reticents a prendre<br />
mesures, reconeixen en un<br />
94% aquesta evidència, que no<br />
obstant això nega un 5% enfront<br />
<strong>de</strong>l 2,2% <strong>de</strong>l total <strong>de</strong> consultats <strong>de</strong><br />
totes les edats.<br />
No obstant això, només un 17%<br />
d'ells confirma que és un tema que<br />
li afecti personalment. Concretament,<br />
els espanyols consi<strong>de</strong>ren<br />
que el consum d'alcohol en menors<br />
provoca violència (90,9%),<br />
males relacions familiars (87,9%),<br />
mal rendiment escolar (86,5%),<br />
mal humor i estats anímics irritables<br />
(84,2%), <strong>de</strong>pendència futura<br />
a l'alcohol (82,6%) i relacions<br />
sexuals poc responsables (8,6%).<br />
Solucions<br />
Per solucionar el que consi<strong>de</strong>ren<br />
un verda<strong>de</strong>r problema, els consultats<br />
advoquen, en primer lloc,<br />
perquè les mateixes famílies exerceixin<br />
«un major control» sobre els<br />
menors (43,7%), seguit <strong>de</strong> mesures<br />
preventives per part <strong>de</strong> les administracions<br />
públiques (20%) i<br />
que els col·legis i instituts orientin<br />
també sobre els perills <strong>de</strong>ls efectes<br />
<strong>de</strong> l'alcohol (18,9%). Els més<br />
joves (<strong>de</strong> 18 a 24 anys) advoquen<br />
5<br />
per damunt <strong>de</strong> la mitjana (31,1%)<br />
per les mesures preventives públiques<br />
i la conscienciació als centres<br />
escolars. Entrant en mesures<br />
més concretes, els espanyols <strong>de</strong>fensarien<br />
que es prohibeixi als menors<br />
consumir alcohol al carrer i<br />
llocs públics (79,2%), que no se'ls<br />
venguin aquest tipus <strong>de</strong> begu<strong>de</strong>s<br />
a les botigues <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> les <strong>de</strong>u<br />
<strong>de</strong> la nit (66,7%), que s'intensifiquin<br />
les inspeccions per garantir<br />
el compliment <strong>de</strong> les normes<br />
(78,6%), que es promoguin activitats<br />
d'oci alternatives, com concerts,<br />
tallers o esports (85%), que<br />
es prohibeixi la venda d'alcohol en<br />
llocs on es realitzin activitats dirigi<strong>de</strong>s<br />
a menors (86%) i que es limiti<br />
la publicitat d'aquests productes<br />
en els trams <strong>de</strong> màxima audiència<br />
infantil i juvenil (71,9%).<br />
A l'hora d'admetre el consum d'alcohol<br />
propi, tres <strong>de</strong> cada quatre<br />
consultats (76%) reconeix haver<br />
pres begu<strong>de</strong>s alcohòliques en els<br />
últims dotze mesos anteriors a l'enquesta.<br />
El percentatge més elevat<br />
d'aquest consum es registra entre<br />
els joves <strong>de</strong> 18 a 24 anys, ja que<br />
el 90,9 per cent assegura haver<br />
pres alcohol en aquest perío<strong>de</strong>.
6<br />
SALUT<br />
Catalunya és la regió amb la taxa més<br />
alta <strong>de</strong> donació d’òrgans <strong>de</strong>l món<br />
L’any passat es van realitzar a la comunitat autònoma 786 trasplantaments, un 11 per cent més que durant el 2006<br />
L'any passat es van<br />
realitzar a Catalunya<br />
un total <strong>de</strong> 786 trasplantamentsd'òrgans,<br />
un increment<br />
<strong>de</strong> l'11 per cent respecte<br />
a l'any anterior<br />
que ha permès disminuir,<br />
per primera<br />
vegada en diversos<br />
anys, el nombre pacients<br />
en llistes d'espera,<br />
que és <strong>de</strong><br />
1.231 persones, un<br />
2 per cent menys<br />
que el 2006.<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
Aquestes xifres consoli<strong>de</strong>n Catalunya<br />
com la regió amb la taxa<br />
<strong>de</strong> donació més alta <strong>de</strong>l món, on<br />
només en l'última dècada s'han<br />
dut a terme 13.897 trasplantaments<br />
d'òrgans, segons que va<br />
explicar la directora <strong>de</strong> l'Organització<br />
Catalana <strong>de</strong> Trasplantaments,<br />
Roser Deulofeu, durant la<br />
presentació <strong>de</strong> l'activitat <strong>de</strong> l'any<br />
passat.<br />
El 2007, l'increment més<br />
significatiu s'ha donat en els trasplantaments<br />
<strong>de</strong> pulmó (43 intervencions),<br />
que han crescut un 59<br />
per cent respecte a 2006, seguits<br />
<strong>de</strong>ls renals (468), amb un<br />
augment <strong>de</strong>l 15 per cent, i els <strong>de</strong><br />
fetge (211), amb un 3 per cent.<br />
Per la seva banda, el nombre <strong>de</strong><br />
trasplantaments cardíacs realitzats<br />
el 2007 s'ha mantingut en<br />
39, mentre que han disminuït un<br />
11 per cent els <strong>de</strong> pàncrees, en<br />
passar <strong>de</strong> 28 operacions d'aquest<br />
tipus el 2006 a 25 l'any<br />
passat.<br />
Al capdavant<br />
En qualsevol cas, la xifra global<br />
<strong>de</strong> trasplantaments, <strong>de</strong> 786,<br />
situa Catalunya al capdavant <strong>de</strong><br />
les donacions i trasplantaments<br />
d'òrgans a tot el món, amb una<br />
taxa <strong>de</strong> 33,3 donacions per milió<br />
d'habitants, el doble que la <strong>de</strong><br />
països com el Canadà, Gran Bretanya,<br />
Suïssa o Suècia.<br />
Una operació <strong>de</strong> trasplantament <strong>de</strong> cor.<br />
Només l'any passat es van po<strong>de</strong>r<br />
trasplantar a Catalunya els òrgans<br />
<strong>de</strong> 238 donants morts, un<br />
10 per cent més que el 2006, per<br />
l'increment <strong>de</strong> la donació en mort<br />
encefàlica i aturada cardíaca;<br />
així com els <strong>de</strong> 76 donants vius<br />
<strong>de</strong> ronyó, fet que suposa un increment<br />
<strong>de</strong>l 15 per cent, i els <strong>de</strong><br />
cinc donants hepàtics, un menys<br />
que el 2006. Aquest augment <strong>de</strong><br />
l'activitat <strong>de</strong> trasplantaments ha<br />
permès que, «per primera vegada<br />
en anys», hagin disminuït algunes<br />
llistes d'espera, com és el<br />
cas <strong>de</strong> la renal, que ha passat<br />
<strong>de</strong>ls 1.046 pacients <strong>de</strong> l'any<br />
2006 a 996 a final <strong>de</strong> 2007, o<br />
la <strong>de</strong> pulmó, que s'ha reduït <strong>de</strong><br />
48 a 36 pacients. Això no obs-<br />
ASSISTÈNCIA SOCIAL I SERVEIS A LA GENT GRAN<br />
NENS, JOVES, ADULTS O GENT GRAN<br />
DISCAPACITAT FÍSICA, PSÍQUICA O SENSORIAL,<br />
MALALTIA MENTAL, POSTOPERATORIS, MALALTIES<br />
CRÒNIQUES O D’ALT RISC<br />
C/Creu, 39, Entr. 3a, 17002 GIRONA<br />
T. 972 485 284 / 972 410 325<br />
www.asisgran.org - asisgran@asisgran.org<br />
tant, hi ha algunes llistes que han<br />
augmentat, com la <strong>de</strong> trasplantament<br />
cor, que ha crescut un<br />
62,5 per cent, fins a situar-se en<br />
els 26 pacients, i la <strong>de</strong> fetge, que<br />
amb 134 persones ha augmentat<br />
un 27,6 per cent.<br />
Actualment, el nombre <strong>de</strong> malalts<br />
que esperen un òrgan és <strong>de</strong><br />
1.231, davant <strong>de</strong>ls 1.253 <strong>de</strong><br />
2006, cosa que representa una<br />
disminució <strong>de</strong>l 2 per cent.<br />
La consellera <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, Marina<br />
Geli, va <strong>de</strong>stacar que l'elevada<br />
taxa <strong>de</strong> trasplantaments que<br />
existeix Catalunya es <strong>de</strong>u a «l’altruisme»<br />
<strong>de</strong>ls ciutadans, la majoria<br />
<strong>de</strong>ls quals dóna la seva autorització<br />
perquè els òrgans d'un<br />
familiar mort siguin trasplantats<br />
a una altra persona que els necessiti<br />
per viure.<br />
En aquest sentit, Geli va indicar<br />
que prop <strong>de</strong>l 80 per cent <strong>de</strong><br />
les famílies entrevista<strong>de</strong>s durant<br />
2007 va donar el seu consentiment<br />
a la donació (238), mentre<br />
que la resta s'hi va negar, principalment<br />
a causa <strong>de</strong> la negativa<br />
prèvia <strong>de</strong>l donant. En concret, les<br />
79 negatives que es van donar<br />
l'any passat van suposar que<br />
aproximadament 200 persones<br />
no poguessin disposar d'un òrgan,<br />
segons que va recordar el<br />
Departament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong>. A Catalunya,<br />
l'edat mitjana <strong>de</strong>ls donants<br />
és <strong>de</strong> 53 anys i un 7,1 per<br />
cent d'ells són immigrants, un<br />
col ·lectiu que, d'altra banda, re-<br />
• SERVEI D’ASSISTÈNCIA A DOMICILI (SAD.)<br />
ASSISTÈNCIA A LA PERSONA I A LA LLAR<br />
• TELEASSISTÈNCIA<br />
SISTEMA D’ASSISTÈNCIA A DISTÀNCIA 24 H<br />
• SERVEIS PROFESSIONALS COMPLEMENTARIS<br />
SUPORT PSICOLÒGIC, SERVEI D’ÒPTIC I OPTOMETRIA, PODOLOGIA, FISIOTERÀPIA<br />
I REHABILITACIÓ, ASSESSORAMENT DIETÈTIC, AJUDES TÈCNIQUES I MATERIAL OR-<br />
TOPÈDIC, CURES, PERRUQUERIA, MANICURES, PEDICURES, BUGADERIA.<br />
• SERVEI D’ATENCIÓ PSICOLÒGICA<br />
ESPAI D’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA PER PODER FER FRONT ALS CONFLICTES I MA-<br />
LESTARS PSICOLÒGICS QUE SORGEIXEN EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA.<br />
• ACOMPANYAMENT TERAPÈUTIC<br />
ATENCIÓ A LA MALALTIA MENTAL FORA DE LA CONSULTA<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
EFE<br />
presenta el 4 per cent <strong>de</strong>l total<br />
<strong>de</strong> trasplantats.<br />
Pla estratègic<br />
La consellera Geli va remarcar<br />
que part <strong>de</strong> l'èxit en l'activitat <strong>de</strong><br />
trasplantaments a Catalunya es<br />
<strong>de</strong>u al pla estratègic 2005-2007<br />
que el <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> va<br />
impulsar fa uns anys per augmentar<br />
les donacions i reduir les<br />
llistes d'espera. En vista <strong>de</strong>ls<br />
bons resultats obtinguts, la conselleria<br />
ja ha posat en marxa un<br />
nou pla 2008-2010 per «promocionar»<br />
la donació i aconseguir<br />
que el 80 per cent <strong>de</strong> consentiments<br />
que donen les famílies<br />
<strong>de</strong> les víctimes es converteixi<br />
«en un 90 per cent o més».
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
Tenir malalties orgàniques<br />
incrementa la possibilitat <strong>de</strong><br />
patir problemes d’ansietat<br />
E.Press/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
Un equip d'investigadors <strong>de</strong><br />
l'Institut d'Atenció Psiquiàtrica<br />
(IAPS) <strong>de</strong> l'Hospital <strong>de</strong>l Mar <strong>de</strong><br />
Barcelona, dirigit per Antoni<br />
Bulbena, ha <strong>de</strong>terminat en un<br />
estudi que patir trastorns d'ansietat<br />
s'associa amb la presència<br />
d'algunes malalties orgàniques.<br />
L'estudi, publicat a la revista<br />
Medicina Clínica, s'ha realitzat<br />
d'acord amb 410 pacients<br />
afectats per diferents trastorns<br />
d'ansietat, amb l'objectiu d'investigar<br />
si existeix o no relació<br />
entre les malalties psiquiàtriques<br />
i les malalties comunament<br />
anomena<strong>de</strong>s «orgàniques»<br />
o somàtiques.<br />
La investigació <strong>de</strong> l'equip <strong>de</strong><br />
l'Hospital <strong>de</strong>l Mar <strong>de</strong>mostra que<br />
patir, per exemple, agorafòbia o<br />
trastorns <strong>de</strong> pànic s'associa, i<br />
<strong>de</strong> manera significativa, a una<br />
presència superior <strong>de</strong> patologies<br />
cardíaques, respiratòries,<br />
digestives, osteomusculars,<br />
neurològiques o <strong>de</strong>rmatològiques.<br />
Tres grups<br />
Els 410 pacients examinats<br />
a l'estudi van ser dividits en tres<br />
grups: un primer format per<br />
130 pacients diagnosticats <strong>de</strong><br />
diferents tipus <strong>de</strong> trastorns<br />
d'ansietat; un segon, <strong>de</strong> 150<br />
pacients, sense antece<strong>de</strong>nts<br />
psiquiàtrics i que van acudir a<br />
visitar-se als serveis d'Assistència<br />
primària, i un tercer, <strong>de</strong> 130<br />
pacients més, que van acudir al<br />
Centre <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental per diferent<br />
malaltia psiquiàtrica,<br />
però sense diagnòstic <strong>de</strong> trastorn<br />
d'ansietat.<br />
A partir <strong>de</strong> la comparació entre<br />
els tres grups s'han obtingut<br />
resultats que <strong>de</strong>mostren l'associació<br />
entre els trastorns d'ansietat<br />
i les malalties orgàniques.<br />
Així, comparant el grup<br />
<strong>de</strong> pacients que patien trastorns<br />
d'ansietat amb el grup <strong>de</strong><br />
pacients sense malaltia psiquiàtrica,<br />
l'estudi va observar<br />
que els primers presenten, amb<br />
una freqüència superior, malalties<br />
osteomusculars, cefalea,<br />
al·lèrgies i malalties cardíaques.<br />
En concret, els pacients<br />
amb trastorn d'ansietat tenen<br />
dues vega<strong>de</strong>s més cefalees, 6,1<br />
vega<strong>de</strong>s més al·lèrgies, 3,6 vega<strong>de</strong>s<br />
més malalties osteomusculars,<br />
3 vega<strong>de</strong>s més malalties<br />
cardíaques i 2,1 hipertensió. La<br />
investigació conclou que «la<br />
tradicional divisió entre malalties<br />
psiquiàtriques i somàtiques<br />
ja no té sentit».<br />
Els trastorns mentals es <strong>de</strong>uen a la<br />
«<strong>de</strong>shumanització» <strong>de</strong> la societat<br />
El 21% <strong>de</strong>ls espanyols majors <strong>de</strong> 16 anys té risc <strong>de</strong> patir una malaltia<br />
D<strong>de</strong>G, Madrid<br />
La dificultat per trobar un habitatge<br />
digne, les llargues jorna<strong>de</strong>s<br />
laborals per poc sou, la càrrega <strong>de</strong><br />
responsabilitats familiars i professionals<br />
<strong>de</strong> la dona actual, la<br />
mobilitat a la feina o la incompatibilitat<br />
d'horaris per educar uns<br />
fills que cada vegada es tenen<br />
més tard són, segons els experts<br />
consultats per la revista digital Correo<br />
Farmacéutico (CF), la causa<br />
<strong>de</strong> l'augment <strong>de</strong> les malalties<br />
mentals als països industrialitzats.<br />
Els especialistes parlen <strong>de</strong> la<br />
«<strong>de</strong>shumanització» <strong>de</strong> la societat,<br />
<strong>de</strong> la pèrdua d'uns valors sòlids en<br />
un món consumista i d'una evolució<br />
que ten<strong>de</strong>ix a la «sofisticació<br />
més absoluta», com a causes<br />
fonamentals d'un panorama que<br />
era d'esperar.<br />
Enquesta <strong>de</strong> <strong>Salut</strong><br />
Les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'última Enquesta<br />
Nacional <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> 2006-2007<br />
que es van fer públiques el passat<br />
març analitzen per primera vegada<br />
la prevalença <strong>de</strong> casos <strong>de</strong><br />
morbiditat psiquiàtrica o patiment<br />
psicològic a Espanya.<br />
Segons l’enquesta, el 21,3 per<br />
cent <strong>de</strong> la població més gran <strong>de</strong><br />
16 anys presenta algun risc <strong>de</strong><br />
mala salut mental, sent aquest<br />
més gran a mesura que augmenta<br />
l'edat. En la població infantil<br />
els números no són millors, ja que<br />
el 22,1 per cent <strong>de</strong>ls menors d'entre<br />
4 i 15 anys presenten problemes<br />
<strong>de</strong> conducta relacionats amb<br />
la hiperactivitat i la socialització.<br />
Aquesta enquesta ha estat<br />
molt ben acollida pels professionals<br />
sanitaris, ja que, a falta d'un<br />
observatori nacional per po<strong>de</strong>r<br />
veure la prevalença conjunta que<br />
tenen aquestes malalties a Espanya,<br />
«almenys s'han posat <strong>de</strong><br />
manifest da<strong>de</strong>s relatives al risc <strong>de</strong><br />
patir qualsevol mena <strong>de</strong> malaltia<br />
mental al llarg <strong>de</strong> la vida», explica<br />
Miguel Gutiérrez, catedràtic <strong>de</strong><br />
Psiquiatria <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong>l<br />
País Basc i portaveu <strong>de</strong> la Fundació<br />
Espanyola <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental<br />
(Fepsm).<br />
A la llum d'aquests resultats,<br />
el repte «no només està a estudiar<br />
els factors <strong>de</strong> risc, sinó en els<br />
factors <strong>de</strong> protecció», comenta<br />
l’expert.<br />
Segons Gutiérrez, «com més<br />
estructurada estigui la societat, la<br />
seva gent tindrà uns processos<br />
maduratius més sòlids», una i<strong>de</strong>a<br />
compartida per Celso Arango, psiquiatre<br />
infantil <strong>de</strong> l'Hospital Gregorio<br />
Marañón, <strong>de</strong> Madrid, i vice-<br />
7<br />
secretari <strong>de</strong> la Societat Espanyola<br />
<strong>de</strong> Psiquiatria (SET.). «El major<br />
factor <strong>de</strong> risc en salut mental<br />
és <strong>de</strong> tipus genètic, però si no es<br />
produeix una interacció amb els<br />
factors ambientals no es <strong>de</strong>senvolupa<br />
la malaltia mental», aclareix<br />
Arango.<br />
Infradiagnòstic<br />
Precisament aquest tipus <strong>de</strong><br />
trastorns «és més difícil <strong>de</strong> diagnosticar<br />
en nens <strong>de</strong>gut a la confusió<br />
que existeix amb un altre tipus<br />
<strong>de</strong> patologies mentals i a una<br />
baixa formació <strong>de</strong>l professional<br />
mèdic», comenta Ignacio Revuelta,<br />
<strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental <strong>de</strong> la<br />
Societat Espanyola <strong>de</strong> Medicina<br />
<strong>de</strong> Família i Comunitària (Sem -<br />
fyc). Revuelta advoca per la millora<br />
<strong>de</strong> la comunicació entre metge<br />
i pacient i per a això veu necessària<br />
l'ampliació <strong>de</strong> la formació<br />
en atenció primària i <strong>de</strong>l temps<br />
que es <strong>de</strong>dica a cada pacient.<br />
Per a Arango, el problema <strong>de</strong><br />
l’infradiagnòstic en nens està en<br />
«la falta <strong>de</strong> professionals formats<br />
en psiquiatria infantil», ja que Espanya<br />
és <strong>de</strong>ls pocs països d'Europa<br />
que no compta amb aquesta<br />
especialitat, i el diagnòstic queda,<br />
en la majoria <strong>de</strong>ls casos, en<br />
mans <strong>de</strong>l pediatre.
8<br />
SALUT<br />
El 31% <strong>de</strong>ls equips d’atenció primària <strong>de</strong><br />
Catalunya tenen un excés <strong>de</strong> pacients<br />
El 35% <strong>de</strong>ls equips <strong>de</strong> Pediatria estan en la mateixa situació, amb més <strong>de</strong> 1.000 usuaris atesos<br />
L'Institut Català <strong>de</strong><br />
la <strong>Salut</strong> (ICS) admet<br />
que un 31,5% <strong>de</strong>ls<br />
equips d'atenció primària<br />
(EAP) <strong>de</strong> medicina<br />
general atenen<br />
un excés d'usuaris,<br />
més <strong>de</strong> 1.200<br />
pacients, mentre que<br />
un 35,4% <strong>de</strong>ls<br />
equips <strong>de</strong> Pediatria<br />
estan en aquesta<br />
mateixa situació,<br />
amb més <strong>de</strong> 1.000<br />
pacients atesos.<br />
E.Press/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
A l'estudi, l'ICS ha establert com<br />
a «punt <strong>de</strong> tall» per establir la<br />
sobrecàrrega <strong>de</strong> treball en els<br />
1.500 usuaris assignats i els<br />
1.200 atesos en el cas <strong>de</strong> la Medicina<br />
<strong>de</strong> Família, i 1.200 assignats<br />
i 1.000 atesos pon<strong>de</strong>rats,<br />
en el <strong>de</strong>ls pediatres.<br />
L'Estudi <strong>de</strong> Càrregues <strong>de</strong> Treball<br />
que l'ICS ha realitzat en els<br />
273 ambulatoris que gestiona a<br />
Catalunya, apunta aquest excés<br />
d'usuaris en els pacients atesos<br />
<strong>de</strong>ls EAP, ja que si es comptabilitzés<br />
per pacients assignats, en<br />
el 54,9% <strong>de</strong>ls <strong>de</strong> Medicina General<br />
existeix sobrecàrrega, amb<br />
més <strong>de</strong> 1.500 pacients, i en els<br />
25,5% <strong>de</strong>ls <strong>de</strong> Pediatria, amb<br />
més <strong>de</strong> 1.200 nens.<br />
Mesurar la sobrecàrrega<br />
La directora adjunta d'Assumptes<br />
Assistencials <strong>de</strong> l'ICS,<br />
Montserrat Figuerola, va assegurar<br />
que l'Administració va preferir<br />
mesurar la sobrecàrrega <strong>de</strong><br />
treball per pacients atesos –els<br />
que hi han anat almenys un cop<br />
l'any–, que per les targetes sanitàries<br />
assigna<strong>de</strong>s a cada EAP,<br />
ja que existeixen pacients que<br />
no acu<strong>de</strong>ixen en tot l'any a l'ambulatori.<br />
Segons les da<strong>de</strong>s recolli<strong>de</strong>s<br />
per l'ICS, un 9,9% <strong>de</strong>ls EAP atenen<br />
més <strong>de</strong> 1.300 pacients i un<br />
21,6% entre 1.200 i 1.300 ha-<br />
Exterior <strong>de</strong>l CAP <strong>de</strong> Torroella <strong>de</strong> Montgrí.<br />
bitants. Per contra, un 68,5%<br />
<strong>de</strong>ls ambulatoris atenen una ràtio<br />
<strong>de</strong> població menor a 1.200<br />
pacients, amb un 24,5% per<br />
sota <strong>de</strong>l miler.<br />
Si els EAP es mesuren pel<br />
nombre <strong>de</strong> pacients assignats,<br />
un 54,9% <strong>de</strong>ls ambulatoris<br />
compten amb més <strong>de</strong> 1.500 pacients,<br />
mentre que el 45,1%<br />
compta amb menys d'aquesta<br />
xifra. Aquest és un <strong>de</strong>ls punts<br />
que el sindicat Mèdics <strong>de</strong> Catalunya<br />
(MC) va esgrimir en la convocatòria<br />
<strong>de</strong> vaga <strong>de</strong> dimarts<br />
passat, en el que <strong>de</strong>manaven la<br />
tendència a reduir el nombre <strong>de</strong><br />
targetes assigna<strong>de</strong>s a cada metge<br />
a 1.500.<br />
Amb els EAP <strong>de</strong> Pediatria,<br />
l'ICS admet que un 35,4% atén<br />
més <strong>de</strong> 1.000 pacients, mentre<br />
fisioteràpia-fisioestètica<br />
David Sala Gamito<br />
diplomat per la Universitat <strong>de</strong> Vic<br />
especialista en fisioteràpia esportiva per la UIC<br />
especialista en fisioestètica per la UdG<br />
Una sala d’espera <strong>de</strong>l CAP <strong>de</strong>l barri <strong>de</strong> Can Gibert <strong>de</strong>l Pla <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
✓ Especialista en fisioteràpia esportiva.<br />
✓ Especialista en fisioteràpia estètica.<br />
✓ Rehabilitació personal i massatges terapèutics.<br />
✓ Tot tipus <strong>de</strong> tractaments.<br />
Informa-te’n!<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
que si es comptabilitzés per població<br />
assignada, un 25,5%<br />
<strong>de</strong>ls ambulatoris té més <strong>de</strong><br />
1.200 habitants. La xifra <strong>de</strong><br />
1.200 targetes per pediatre és a<br />
la qual <strong>de</strong>mana arribar el sindicat<br />
MC. Montserrat Figuerola va<br />
dir que aquests són «números<br />
indicatius» i que «varien molt<br />
territorialment». En aquest sentit,<br />
va dir que els ambulatoris <strong>de</strong><br />
Barcelona ciutat «no estan més<br />
sobrecarregats» –amb només<br />
vuit que compten amb 1.200<br />
pacients atesos– que els d'altres<br />
regions sanitàries, i va dir que<br />
ho estan més algunes zones <strong>de</strong><br />
la Catalunya central, Terres <strong>de</strong><br />
l'Ebre i àrees bàsiques <strong>de</strong> Lleida.<br />
La directora adjunta va admetre<br />
que l'estudi no recull el<br />
creixent falta <strong>de</strong> professionals<br />
–sobretot pediatres–, que impossibilita<br />
la substitució <strong>de</strong>ls<br />
professionals absents per malaltia,<br />
vacances o reducció <strong>de</strong><br />
jornada, sobrecarregant la resta<br />
<strong>de</strong> professionals.<br />
Autoorganització<br />
Per assumir aquesta pressió<br />
assistencial, l'ICS va advocar<br />
per l'autoorganització <strong>de</strong>ls ambulatoris<br />
i dotar econòmicament<br />
aquells professionals que volguessin<br />
realitzar hores addicionals.<br />
No obstant això, Figuerola<br />
va assegurar que «no té cap<br />
sentit» la petició <strong>de</strong> MC <strong>de</strong> posar<br />
un límit <strong>de</strong> 25 visites diàries<br />
a partir <strong>de</strong>l qual han <strong>de</strong> ser remunera<strong>de</strong>s,<br />
perquè «no indica<br />
res en la resolució».<br />
La directora adjunta <strong>de</strong> l'ICS<br />
va assenyalar que si per a cada<br />
una <strong>de</strong> les 25 visites diàries hi<br />
estiguessin <strong>de</strong>u minuts, això donaria<br />
un màxim <strong>de</strong> quatre hores<br />
diàries i 20 setmanals. Encara<br />
comptant que un terç <strong>de</strong> les 36<br />
hores setmanals es <strong>de</strong>diquessin<br />
a formació, els metges no arribarien<br />
a les 24 o 25 <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s<br />
a assistència.<br />
L'ICS ha enviat aquest estudi<br />
als directors territorials, que<br />
ja estan parlant amb els equips<br />
amb vista a les mesures a prendre<br />
a solucionar l'excés <strong>de</strong> treball,<br />
i també es farà arribar als<br />
sindicats.<br />
C/ Migdia, 11 1r 2a - 17002 GIRONA - Tel. 972 20 41 36 - 667 59 09 93<br />
www.iespana.es/phebos<br />
D<strong>de</strong>G<br />
D<strong>de</strong>G
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
9
10<br />
SALUT<br />
La primavera la sang altera<br />
Amb el canvi d’estació, augmenten a les consultes els casos d’astènia, una patologia que provoca somnolència, cansament<br />
i irritabilitat i que es pot evitar mantenint bons hàbits com una dieta sana i exercici físic mo<strong>de</strong>rat<br />
Les consultes d'atenció<br />
primària augmenten<br />
a causa <strong>de</strong>l cansament<br />
i abatiment<br />
que pateixen els pacients<br />
en aquesta<br />
època <strong>de</strong> l'any: es<br />
tracta <strong>de</strong> l’astènia<br />
primaveral.<br />
OTR Press/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />
És un fet científicament provat<br />
que la primavera la sang altera.<br />
Així, la Societat Espanyola <strong>de</strong><br />
Medicina <strong>de</strong> Família i Comunitària<br />
(semFYC) va alertar que, amb<br />
l'arribada <strong>de</strong> la primavera i la pujada<br />
<strong>de</strong> les temperatures moltes<br />
persones patiran alteracions físiques<br />
i <strong>de</strong> l'estat d'ànim, una patologia<br />
coneguda com a astènia<br />
primaveral.<br />
Símptomes<br />
Aquesta situació, que provoca<br />
en el pacient cansament, <strong>de</strong>caïment,<br />
irritabilitat, somnolència,<br />
o tot juntament, es pot solucionar<br />
en unes setmanes, diuen els<br />
experts. No obstant això només<br />
es millorarà si se segueixen uns<br />
hàbits saludables, tant a l'hora <strong>de</strong><br />
menjar com el <strong>de</strong>scans i l'organització<br />
<strong>de</strong>l dia a dia. Amb aquestes<br />
recomanacions, el semFYC<br />
pretén reduir el nombre <strong>de</strong> persones<br />
afecta<strong>de</strong>s per l'astènia, ja<br />
que a la primavera les consultes<br />
d'atenció primària augmenten<br />
arran d'aquestes molèsties. L'as-<br />
Una<br />
autèntica<br />
experiència<br />
auditiva<br />
La perfecció<br />
en la<br />
imatge <strong>de</strong>l<br />
so<br />
L’art <strong>de</strong><br />
dominar<br />
la claredat<br />
Navegador<br />
<strong>de</strong> so<br />
sense<br />
molèsties<br />
Una extensa<br />
varietat<br />
<strong>de</strong><br />
possibilitats<br />
Pacticar exercici físic amb mo<strong>de</strong>ració és una mesura per lluitar contra l’astènia.<br />
tènia es <strong>de</strong>fineix com la falta <strong>de</strong><br />
forces o <strong>de</strong>caïment caracteritzada<br />
per una sensació <strong>de</strong> cansament,<br />
fatiga física i psíquica, un<br />
baix to vital i apatia. La fatiga intel·lectual,<br />
la dificultat <strong>de</strong> concentració<br />
i els trastorns <strong>de</strong> somni,<br />
la memòria i <strong>de</strong> la gana són altres<br />
<strong>de</strong> les molèsties associa<strong>de</strong>s<br />
a aquest estat. La cultura popu-<br />
CENTRE AUDITIU<br />
ESPECIALITZAT<br />
Jaume I, 69 • Tel. 972 20 06 64 - 17001 GIRONA<br />
Vilafant, 8 baixos • Tel. 972 50 93 51 - 17600 FIGUERES<br />
lar, expliquen els facultatius, associa<br />
l'arribada <strong>de</strong> la primavera<br />
amb la incidència d'astènia, per<br />
la qual cosa col·loquialment s'ha<br />
encunyat el terme com astènia<br />
primaveral. «No es tracta d'un<br />
diagnòstic mèdic sinó d'un terme<br />
<strong>de</strong>scriptiu <strong>de</strong> l'astènia que apareix<br />
en aquesta època <strong>de</strong> l'any»<br />
senyala Enric Aragonés <strong>de</strong>l Grup<br />
D<strong>de</strong>G<br />
<strong>de</strong> Treball <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> Mental <strong>de</strong><br />
semFYC. I és que és amb l'arribada<br />
<strong>de</strong> la primavera quan augmenta<br />
el nombre <strong>de</strong> pacients que<br />
acu<strong>de</strong>ixen a l'atenció primària<br />
queixant-se <strong>de</strong> patir trastorns <strong>de</strong>l<br />
somni, marejos que en alguns casos,<br />
assenyala Aragonés i «pot ser<br />
que siguin un símptoma més<br />
d'un quadre al·lèrgic, tan fre-<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
qüents a la primavera». Davant<br />
aquesta situació, i amb la finalitat<br />
d'alliberar les consultes <strong>de</strong> l'allau<br />
<strong>de</strong> pacients amb astènia, els<br />
facultatius recomanen «<strong>de</strong>sdramatitzar<br />
i tenir paciència», ja que<br />
normalment és una situació passatgera<br />
que amb hàbits saludables<br />
pot solucionar-se en dues<br />
setmanes.<br />
Mesures<br />
Entre les mesures recomana<strong>de</strong>s,<br />
els metges inclouen uns horaris<br />
regulars <strong>de</strong> somni i vigília,<br />
que alleujaran la sensació <strong>de</strong> cansament,<br />
prendre sopars lleugers,<br />
almenys dues unes hores abans<br />
<strong>de</strong> ficar-se al llit perquè la digestió<br />
no interfereixi en el somni; realitzar<br />
exercici físic mo<strong>de</strong>rat; i seguir<br />
una dieta sana i saludable<br />
que inclogui fruites i verdures, a<br />
més <strong>de</strong> vitamines i minerals. És<br />
també molt important, expliquen,<br />
no saltar-se l'esmorzar, tenir sempre<br />
a prop una ampolla d'aigua i<br />
no automedicar-se, ja que no es<br />
coneixen amb certesa les causes<br />
d'aquesta malaltia i tampoc es<br />
pot recomanar cap medicament<br />
o complex vitamínic eficaç. Per<br />
tranquil·litzar els pacients, assenyalen<br />
que es tracta d'un símptoma<br />
aïllat i transitori que no respon<br />
a un motiu concret i que fins<br />
i tot pot ser la resposta <strong>de</strong> l'organisme<br />
a l'estrès i sobreesforç físic<br />
i intel·lectual. «Però altres vega<strong>de</strong>s<br />
pot ser la manifestació d'una<br />
malaltia orgànica subjacent,<br />
com una anèmia, una malaltia<br />
greu o un trastorn psicològic», va<br />
puntualitzar Aragonés.<br />
LLIBRERIA PLA DALMAU S.L.<br />
llibreria general, tècnica i mèdica<br />
C. Vern, 3 baixos (al costat <strong>de</strong> la Plaça Catalunya) – 17004 <strong>Girona</strong> – Tel. 972 20 01 86 – Fax 972 21 48 79<br />
e-mail:pladalmau@pladalmau.com
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
Entre el 70 i el 75% <strong>de</strong> la població sana<br />
espanyola té alguna anomalia a l’esquena<br />
Flexionar els genolls quan un s’ajup i mantenir una bona higiene postural són dues mesures per evitar problemes<br />
E.Press/D<strong>de</strong>G, Bilbao<br />
El metge especialista <strong>de</strong> Medicina<br />
Física i Rehabilitació i responsable<br />
<strong>de</strong>l servei <strong>de</strong> Rehabilitació<br />
<strong>de</strong> l'hospital San Juan <strong>de</strong><br />
Dios <strong>de</strong> Santurtzi, An<strong>de</strong>r lava, va<br />
advertir que entre el 70 i el 75<br />
per cent <strong>de</strong> la població sana<br />
mostraria anomalies en la seva<br />
esquena si es fes una ressonància<br />
magnètica, la qual cosa no<br />
significa que aquest aspecte<br />
hagi <strong>de</strong> comportar patologies o<br />
simplement problemes <strong>de</strong> dolor<br />
lumbar.<br />
lava, va explicar que «el verda<strong>de</strong>r<br />
maneig <strong>de</strong>ls problemes <strong>de</strong><br />
dolor d'esquena el té el pacient»<br />
i va assenyalar que «en la pràctica<br />
majoria <strong>de</strong>ls casos, po<strong>de</strong>r<br />
portar una vida normal <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong><br />
si aquest atén o no unes normes<br />
<strong>de</strong> prevenció i d'higiene postural<br />
bàsiques».<br />
Així mateix, el metge va indicar<br />
que entre el 80 i el 85 per<br />
cent <strong>de</strong> la població entre els 30<br />
i els 50 anys tindrà un episodi <strong>de</strong><br />
mal d'esquena en la seva vida.<br />
Segons va dir, aquest problema<br />
es dóna més en homes, «però<br />
s'està apreciant un augment en<br />
Aliats contra el mal d’esquena<br />
L’Organització Mundial <strong>de</strong> la <strong>Salut</strong> (OMS) ha <strong>de</strong>finit la salut com benestar físic, psíquic i social. És a dir, que la salut no es basa només en l’absència <strong>de</strong> malaltia,<br />
sinó també a trobar-se bé en el propi cos i la pròpia vida.<br />
Un coneixement escàs <strong>de</strong>l nostre propi cos i el mal costum <strong>de</strong>l recurs fàcil i ràpid <strong>de</strong>ls medicaments, fan que massa sovint obli<strong>de</strong>m el factor <strong>de</strong> la prevenció com<br />
la millor arma contra unes dolències que majoritàriament po<strong>de</strong>n solucionar-se.<br />
Un clar exemple és el mal d’esquena.<br />
És necessari comprendre la importància d’una bona higiene postural i a<strong>de</strong>quar l’estil <strong>de</strong> vida per prevenir aquest mal.<br />
Les causes <strong>de</strong>l mal d’esquena són múltiples i varia<strong>de</strong>s tot i que la major part són provocats per hàbits perjudicials i nocius que po<strong>de</strong>m corregir si tenim la capacitat<br />
d’incorporar a la nostra vida uns hàbits posturals correctes, productes que ens ajudin a aconseguir-ho (cadira i/o butaca ergonòmica, un bon matalàs<br />
adaptable que rebaixi la pressió, coixins anatòmics, calçat a<strong>de</strong>quat...) i convertir la visita al professional (traumatòleg, fisioterapeuta, osteòpata...) com a quelcom<br />
necessari i positiu.<br />
L’esquena pateix principalment perquè:<br />
- estem molt temps en la mateixa posició, ja sigui <strong>de</strong>mpeus, asseguts o estirats.<br />
- adoptem <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s postures que augmenten les corbes fisiològiques <strong>de</strong> la columna.<br />
- realitzem esforços forts, o lleugers, però molt repetitius.<br />
- no <strong>de</strong>scansem correctament, cosa que impe<strong>de</strong>ix una bona postura en dormir i evita que la musculatura <strong>de</strong> l’esquena es relaxi i tonifiqui, fet que agreuja<br />
encara més el factor que el provoca.<br />
Tots sabem que una mala nit sempre prece<strong>de</strong>ix un dia pitjor. Així doncs po<strong>de</strong>r dormir bé i <strong>de</strong>scansar pren una gran importància a l’hora <strong>de</strong> pal·liar el mal d’esquena.<br />
Durant el son té lloc una sèrie <strong>de</strong> canvis en les funcions corporals i en l’activitat mental <strong>de</strong> gran transcendència per al nostre equilibri físic i també psíquic.<br />
L’elecció doncs d’un sistema a<strong>de</strong>quat <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans va més enllà d’una mera qüestió comercial i pren connotacions <strong>de</strong> salut i una repercussió directa en el benestar<br />
no només <strong>de</strong> la nostra esquena sinó <strong>de</strong> la nostra salut en general.<br />
Per tant si la nostra pretensió és anar més enllà <strong>de</strong> no tan sols simplement dormir, sinó po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>scansar, que és molt diferent, aquesta elecció s’hauria <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar<br />
en mans <strong>de</strong> bons professionals en la matèria.<br />
Triar a<strong>de</strong>quadament el matalàs i el coixí, així com una bona cadira o butaca ergonòmica pot tenir unes repercussions espectaculars en el camí <strong>de</strong> trobar una<br />
solució al nostre mal d’esquena.<br />
El matalàs que s’amotlla al seu cos<br />
proporcionant una sensació única<br />
la incidència d'aquesta malaltia<br />
entre les dones, a causa <strong>de</strong>, fonamentalment,<br />
la major incorporació<br />
<strong>de</strong> la dona al mercat laboral<br />
i a l'augment <strong>de</strong> la seva activitat<br />
física».<br />
lava va assenyalar que el principal<br />
factor responsable <strong>de</strong>l dolor<br />
agut d'esquena sol ser la sobrecàrrega<br />
traumàtica d'aquesta,<br />
provocada moltes vega<strong>de</strong>s<br />
«per aixecar càrregues pesa<strong>de</strong>s<br />
a la feina o per <strong>de</strong>senvolupar una<br />
activitat laboral exposada a vibracions<br />
<strong>de</strong> màquines pesants,<br />
trepants, etc».<br />
Dolor crònic<br />
Per altra banda, va indicar<br />
que en els pacients amb dolor<br />
lumbar cronificat, s'aprecia una<br />
certa por <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar nous<br />
episodis i que això acabi suposant<br />
una incapacitat laboral.<br />
Dins <strong>de</strong>l dolor crònic, el metge<br />
va dir que entre els 30 i els 50<br />
anys d'edat, la <strong>de</strong>manda d'activitat<br />
física, especialment en els<br />
individus homes, és alta.<br />
«Aquest factor <strong>de</strong> sobrecàrrega<br />
mecànica s'uneix al fet que el<br />
cos humà, a partir <strong>de</strong>ls 25 anys<br />
DISTRIBUÏDOR OFICIAL<br />
PER GIRONA:<br />
AVALAT PER MÉS DE 25.000 ESPECIALISTES COM A<br />
EL MILLOR SISTEMA DE DESCANS DEL MÓN<br />
D<strong>de</strong>G<br />
Els mals hàbits posturals contribueixen<br />
a tenir problemes d’esquena.<br />
d'edat, comença a perdre aigua<br />
<strong>de</strong>ls seus teixits, procés que<br />
també afecta els discos intervertebrals,<br />
que van per<strong>de</strong>nt les<br />
seves qualitats i funció en un<br />
procés <strong>de</strong>generatiu més o menys<br />
acusat», va precisar, per afegir<br />
que aquesta involució natural<br />
LA BOTIGA DE L’ESQUENA<br />
àrea professional <strong>de</strong>l <strong>de</strong>scans<br />
MATALASSOS DE QUALITAT:<br />
TEMPUR, LÀTEX, MOLLES, VISCOELÀSTIC...<br />
SOMIERS FIXES I ARTICULATS,<br />
CADIRES ERGONÒMIQUES,<br />
BUTAQUES DE MASSATGE, COIXINS<br />
AUXILIARS PER L’ESQUENA.<br />
«no ha d'implicar necessàriament<br />
processos dolorosos».<br />
lava va assegurar que un bon<br />
mèto<strong>de</strong> per evitar nous episodis<br />
<strong>de</strong> dolor d'esquena en pacients<br />
amb dolor crònic és l'exercici físic.<br />
«No disminueix la incidència<br />
d'aquesta malaltia però sí<br />
augmenta la tolerància al dolor,<br />
aquest és menys intens i es registren<br />
menys recaigu<strong>de</strong>s», va<br />
asseverar. L'especialista va incidir<br />
també que les persones han<br />
<strong>de</strong> fer més èmfasi en la seva vida<br />
diària en la higiene i en les atencions<br />
posturals.<br />
Així, va advertir que «una postura<br />
dolenta en un moment <strong>de</strong>terminat<br />
no sol provocar cap<br />
dany, però una postura dolenta<br />
repetida infinitat <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s al<br />
llarg <strong>de</strong>ls anys sí pot <strong>de</strong>sembocar<br />
en una malaltia». Per això,<br />
va dir que és «fonamental» no<br />
carregar l'esquena amb una tensió<br />
mecànica excessiva, mantenir<br />
un bon to muscular i intentar<br />
mantenir una esquena amb una<br />
certa elasticitat.<br />
Flexionar els genolls<br />
L'expert va apuntar que és<br />
LA BOTIGA DE L’ESQUENA<br />
Ctra. BARCELONA, 31 (altura RENFE) - GIRONA • C/ Sant Pau, 27 - FIGUERES<br />
11<br />
«més convenient per a l'esquena<br />
flexionar els genolls i ajupirse<br />
amb l'esquena recta», així<br />
com que «no n'hi ha prou d’estar<br />
assegut sinó que també s'ha<br />
d'estar ben recolzat, ja que<br />
d'una altra manera, la tensió que<br />
té l'esquena quan una persona<br />
no està recolzada és més gran<br />
que la que es registra quan<br />
aquesta mateixa persona està<br />
dreta».<br />
A més, va sostenir que quan<br />
s'agafa pes o es tus, «ajuda molt<br />
efectuar una compressió abdominal,<br />
ja que aquesta acció té<br />
un efecte similar al qual realitzaria<br />
una faixa, equilibrant les<br />
tensions finals que suportarà<br />
l'esquena».<br />
També va cridar l'atenció sobre<br />
l'a<strong>de</strong>quació <strong>de</strong>l mobiliari <strong>de</strong><br />
les llars «que moltes vega<strong>de</strong>s,<br />
està més enfocat a la forma que<br />
a la funció i això obliga l'esquena<br />
a esforços afegits i continuats en<br />
el temps», va dir, per afegir que<br />
llits, <strong>de</strong> sobre i lavabos<br />
excessivament baixos que obliguen<br />
a gestos en flexió<br />
repercuteixen en la salut <strong>de</strong> l'esquena.
12<br />
SALUT<br />
Més <strong>de</strong>l 15% <strong>de</strong> les espanyoles<br />
en edat fèrtil tenen endometriosi<br />
Entre el 15% i el<br />
20% <strong>de</strong> les espanyoles<br />
en edat fèrtil pateixen<br />
endometriosi,<br />
una malaltia crònica<br />
benigna que es produeix<br />
quan el teixit<br />
que revesteix cada<br />
mes l'interior <strong>de</strong> l'úter<br />
(endometri) per<br />
permetre la implantació<br />
<strong>de</strong> l'òvul fecundat<br />
creix fora <strong>de</strong>l seu<br />
lloc normal i forma<br />
bonys, normalment<br />
benignes.<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
En una trobada d'especialistes<br />
celebrada el passat 10 <strong>de</strong> març<br />
i a l'Hospital Clínic <strong>de</strong> Barcelona,<br />
en la qual també hi va participar<br />
l'Associació Endometriosi<br />
Espanya (AEE), es va assenyalar<br />
que malgrat l'alta incidència,<br />
l'endometriosi és una malaltia<br />
<strong>de</strong>sconeguda, fins i tot per al<br />
col·lectiu mèdic, ja que no es coneixen<br />
les causes que la produeixen.<br />
Dolor crònic moltes vega<strong>de</strong>s<br />
intens durant la menstruació,<br />
problemes d'esterilitat, trastorns<br />
intestinals i dolor en mantenir<br />
relacions sexuals, així com fatiga<br />
i nàusees, són alguns <strong>de</strong>ls<br />
símptomes d'aquesta malaltia,<br />
que moltes vega<strong>de</strong>s incapacita<br />
la dona per realitzar la seva activitat<br />
habitual.<br />
En la jornada es va assenyalar<br />
a més que existeix l'Associació<br />
Endometriosi Espanya, una<br />
entitat in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt que funciona<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2002 i que agrupa<br />
més <strong>de</strong> 4.000 afecta<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> les<br />
quals més <strong>de</strong> 500 participen<br />
com a sòcies actives a les <strong>de</strong>legacions<br />
<strong>de</strong> Barcelona, Vitòria i<br />
València.<br />
L’AEE assessora les dones<br />
que s'enfronten a aquest diagnòstic,<br />
dóna suport en els problemes<br />
socials <strong>de</strong>rivats, promou<br />
jorna<strong>de</strong>s i fòrums <strong>de</strong> trobada, difon<br />
novetats científiques i intercanvia<br />
informació amb associacions<br />
d'altres països per aconseguir<br />
una major divulgació <strong>de</strong><br />
la malaltia. L’AEE treballa per<br />
aconseguir una major divulgació<br />
<strong>de</strong> la malaltia i les seves conseqüències<br />
i aconseguir sensibilitzar<br />
institucions i la societat en<br />
general.<br />
També busca millorar la formació<br />
<strong>de</strong> professionals especialitzats<br />
en el tema i aconseguir<br />
aju<strong>de</strong>s més grans en investigació<br />
que permetin trobar una curació<br />
a curt termini.<br />
Causes <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s<br />
La causa <strong>de</strong> l’endometriosi és<br />
<strong>de</strong>sconeguda, encara que existeixen<br />
moltes teories. Una d’elles<br />
suggereix que les cèl·lules<br />
<strong>de</strong> l’endometri (que es <strong>de</strong>sprenen<br />
durant la menstruació) po<strong>de</strong>n<br />
tornar per les trompes <strong>de</strong> Falopi<br />
fins la pelvis a on s’implanten<br />
i creixen en les cavitats pélvica<br />
o abdominal. Això s’anomena<br />
menstruació retrògrada.<br />
Altres teories apunten a un sistema<br />
immunitari <strong>de</strong>fectuós que<br />
fa que el teixit menstrual s’implanti<br />
i creixi en àrees diferents<br />
al revestiment uterí. En certs casos<br />
pot haver factors genètics<br />
que fan que una dona sigui més<br />
propensa a tenir endometriosi.<br />
La salut <strong>de</strong> les dones madures està<br />
en risc per la sobrecàrrega <strong>de</strong> treball<br />
Afecta sobretot les <strong>de</strong> les classes socials més baixes, amb dobles jorna<strong>de</strong>s<br />
Agències/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />
La sobrecàrrega <strong>de</strong> treball i la falta<br />
<strong>de</strong> temps lliure, llocs <strong>de</strong> treball<br />
repetitius i d'escàs reconeixement<br />
social, juntament amb situacions<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>pendència econòmica, van<br />
minvant la salut <strong>de</strong> les dones, sobretot<br />
aquelles <strong>de</strong> les classes socials<br />
més baixes i que només han<br />
treballat en l'àmbit domèstic.<br />
Aquest grup <strong>de</strong> persones és el<br />
més vulnerable davant la malaltia,<br />
segons es <strong>de</strong>sprèn <strong>de</strong>l segon Informe<br />
sobre <strong>Salut</strong> i Gènere 2006<br />
elaborat per l'Observatori <strong>de</strong> <strong>Salut</strong><br />
<strong>de</strong> la Dona, pertanyent al Ministeri<br />
<strong>de</strong> Sanitat i Consum. L'estudi,<br />
publicat a la pàgina web <strong>de</strong>l Ministeri<br />
<strong>de</strong> Sanitat i Consum respon<br />
al compromís assumit pel Govern<br />
d'Espanya per fomentar la investigació<br />
que ajudi a reduir les <strong>de</strong>sigualtats<br />
<strong>de</strong> gènere en l'àmbit sanitari<br />
<strong>de</strong>l nostre país i recollir-la en<br />
un informe anual.<br />
Distribució <strong>de</strong>sigual<br />
El 24% <strong>de</strong> la població espanyola<br />
(10,8 milions <strong>de</strong> persones) té<br />
entre 45 i 65 anys, una franja d'edat<br />
que correspon amb el cicle vital<br />
<strong>de</strong> la maduresa. L'augment <strong>de</strong><br />
l'esperança <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> la població,<br />
el <strong>de</strong>scens en la natalitat i el retard<br />
en l'edat d'emancipació <strong>de</strong> la joventut<br />
provoquen que gran part <strong>de</strong>l<br />
pes <strong>de</strong> la societat recaigui ara sobre<br />
les persones madures, tant en<br />
el terreny productiu com reproductiu.<br />
No obstant això, l'informe<br />
prova que aquest pes es distribueix<br />
<strong>de</strong> manera <strong>de</strong>sigual en dones i homes,<br />
cosa que té importants conseqüències<br />
per a la seva salut.<br />
L'estudi obté aquestes conclusions<br />
a partir <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
l'Institut Nacional d'Estadística,<br />
l'Enquesta Nacional <strong>de</strong> <strong>Salut</strong> i diversos<br />
articles publicats en revistes<br />
científiques.<br />
Mentre que en els homes els<br />
rols assignats quasibé no han variat<br />
amb el pas <strong>de</strong>l temps, la incorporació<br />
<strong>de</strong> la dona al mercat laboral<br />
no ha suposat per a elles un<br />
alleugeriment <strong>de</strong> les tasques domèstiques,<br />
amb la qual cosa s'enfronta<br />
a jorna<strong>de</strong>s laborals dobles o,<br />
fins i tot, triples. Gairebé el 100%<br />
<strong>de</strong> les dones d'entre 45 i 65 anys<br />
<strong>de</strong>dica gairebé sis hores diàries a<br />
les activitats relaciona<strong>de</strong>s amb la<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Moltes dones tenen doble jornada laboral: a la feina i a casa seva.<br />
cura <strong>de</strong> la llar, però només el 71%<br />
<strong>de</strong>ls seus contemporanis ho fa, i la<br />
seva <strong>de</strong>dicació no arriba les dues<br />
hores i mitja per jornada.<br />
Per altra banda, el 40% <strong>de</strong>l total<br />
<strong>de</strong> les dones s'ha incorporat al<br />
mercat laboral i, a més, el 84 % <strong>de</strong><br />
les persones cuidadores són igualment<br />
dones, amb una mitjana d'edat<br />
<strong>de</strong> 52,9 anys.<br />
Aquests rols <strong>de</strong> mestressa <strong>de</strong><br />
casa, cuidadora <strong>de</strong> les persones<br />
<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts i treballadora remunerada<br />
al mateix temps suposen<br />
una sobrecàrrega <strong>de</strong> funcions que<br />
té efectes perjudicials en la salut<br />
<strong>de</strong> les dones.<br />
VESTUARI LABORAL PROFESSIONAL<br />
METGES • INFERMERES<br />
Galeries Claret-Agulló - info@tottreball.com C/ Ferran Agulló, 10 · 17001 GIRONA - www.tottreball.com<br />
☎ 972 21 77 19 · Fax 972 22 65 72<br />
Fisioteràpia<br />
Recuperació funcional<br />
Tractament <strong>de</strong> reeducació<br />
per a l’escoliosi: Mèto<strong>de</strong> Schroth<br />
Mèto<strong>de</strong> Spine Cor<br />
Drenatge Linfàtic Manual<br />
Reeducació postural individual o en grup<br />
Teràpia manual<br />
Carme Armengol i Niell<br />
FISIOTERAPEUTA. Col. 450<br />
C/ Impressors Oliva, 5, baixos<br />
17005 <strong>Girona</strong><br />
Tel./Fax: 972 21 03 03<br />
«FISIO GIRONA S.A.», Centres ambulatoris a Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Hostalric, Cassà <strong>de</strong> la Selva,<br />
Santa Coloma <strong>de</strong> Farners, Anglès, Figueres i Roses. Serveis <strong>de</strong> logopèdia i serveis <strong>de</strong> rehabilitació a domicili.<br />
Telèfon contacte 972 22 68 00 - www.fisiogestion.com<br />
D<strong>de</strong>G
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
La venda <strong>de</strong> tabac a Catalunya s’ha reduït<br />
en 44 milions <strong>de</strong> paquets entre 2006 i 2007<br />
L’any passat més <strong>de</strong> 42.600 persones van <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar i van rebre ajuda en els centres d’atenció primària<br />
La venda <strong>de</strong> tabac a<br />
Catalunya s'ha reduït<br />
en més <strong>de</strong> 44 milions<br />
<strong>de</strong> paquets entre<br />
2006 i 2007,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l'aplicació<br />
<strong>de</strong> la llei que regula<br />
el consum <strong>de</strong>l<br />
tabac.<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
El 2005 els catalans van comprar<br />
888.711.123 paquets <strong>de</strong> cigarrets,<br />
quantitat que el 2007 s'havia<br />
reduït a 844.082.171, segons<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Comissionat per al Mercat<br />
<strong>de</strong> Tabacs, un <strong>de</strong>scens superior<br />
a la mitjana estatal.<br />
A Catalunya es <strong>de</strong>tecta un menor<br />
inici en el consum entre els joves,<br />
i un augment <strong>de</strong> l'abandonament<br />
d'aquest hàbit en l'edat adulta,<br />
i segons les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Enquesta<br />
<strong>de</strong> <strong>Salut</strong> <strong>de</strong> Catalunya <strong>de</strong> 2006,<br />
per primera vegada en els últims<br />
25 anys, baixa el tabaquisme a la<br />
població femenina. Durant el<br />
2007 van <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar 42.653<br />
El nombre <strong>de</strong> paquets <strong>de</strong> tabac que es venen està baixant.<br />
persones que van ser ateses en els<br />
centres d'atenció primària <strong>de</strong> l'Institut<br />
Català <strong>de</strong> la <strong>Salut</strong>, segons da<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> les autoritats sanitàries.<br />
A més <strong>de</strong>l <strong>de</strong>scens en les ven<strong>de</strong>s<br />
i al nombre <strong>de</strong> fumadors, l'aplicació<br />
<strong>de</strong> la llei ha reduït el tabaquisme<br />
passiu en l'àmbit laboral,<br />
encara que en els locals d'oci<br />
i <strong>de</strong> restauració que no s'han vist<br />
afectats per la llei l'exposició ambiental<br />
al tabac segueix sent pre-<br />
D<strong>de</strong>G<br />
ocupant, especialment per a les<br />
persones que treballen moltes hores<br />
en ells.<br />
Segons un informe <strong>de</strong> la Fundació<br />
<strong>Salut</strong>, Innovació i Societat<br />
també s'ha reduït la publicitat <strong>de</strong>l<br />
tabac i el seu consum, però es percep<br />
una discriminació cap als treballadors<br />
<strong>de</strong> la restauració i l'hostaleria.<br />
Quant al nivell <strong>de</strong> compliment<br />
<strong>de</strong> la llei, en general es qualifica<br />
<strong>de</strong> bo, ja que el 84% <strong>de</strong> les<br />
inspeccions no <strong>de</strong>tecten incompliments,<br />
i quan n’hi ha algun, la<br />
majoria són per senyalització o per<br />
divisió ina<strong>de</strong>quada <strong>de</strong>ls espais. A<br />
Catalunya es van fer l'any passat<br />
21.346 inspeccions, un 14% més<br />
que el 2006, segons da<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Departament<br />
<strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, i 801 d'elles<br />
es van iniciar a partir d'una <strong>de</strong>núncia<br />
prèvia.<br />
Actualment hi ha 255 expedients<br />
sancionadors iniciats, <strong>de</strong>ls<br />
quals 177 són <strong>de</strong> l'any 2007, un<br />
126% més que l'any anterior, i fins<br />
ara el número <strong>de</strong> sancions imposa<strong>de</strong>s<br />
en ferm és <strong>de</strong> 118 expedients.<br />
Els bars-restaurants <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />
100 metres en els quals es pot fumar<br />
però que manquen d'espais<br />
a<strong>de</strong>quats, són els locals més sancionats<br />
(el 58% <strong>de</strong>l total), seguit<br />
<strong>de</strong> forns-pastisseries en els quals<br />
es pot fumar, encara que està prohibit<br />
en aquests locals. La llei ha<br />
tingut igualment un impacte molt<br />
positiu en la reducció <strong>de</strong> l'exposició<br />
involuntària al tabaquisme passiu<br />
en l'àmbit laboral, amb una disminució<br />
<strong>de</strong> més <strong>de</strong>l 80% en les<br />
oficines i <strong>de</strong>pendències <strong>de</strong> l'Administració.<br />
Deixar <strong>de</strong><br />
fumar<br />
13<br />
E.Press/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
Un 22,5% <strong>de</strong>ls fumadors no<br />
percep un risc més alt <strong>de</strong> patir<br />
càncer que el d'una persona<br />
no fumadora, <strong>de</strong> la seva mateixa<br />
edat i sexe, segons un estudi<br />
<strong>de</strong> l'Institut d'Investigació<br />
en Atenció primària (IDIAP Jordi<br />
Gol). L'estudi Intervenció<br />
sistemàtica sobre tabaquisme<br />
en atenció primària <strong>de</strong> salut<br />
ha avaluat l'efectivitat d’actuacions<br />
per ajudar a <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong><br />
fumar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'atenció primària.<br />
Els resultats indiquen que<br />
els centres <strong>de</strong> salut aconsegueixen<br />
que <strong>de</strong>ixin <strong>de</strong> fumar el<br />
35% <strong>de</strong>ls seus pacients, amb<br />
un mínim <strong>de</strong> sis mesos sense<br />
provar el tabac. El perfil <strong>de</strong>l pacient<br />
que abandona el tabac<br />
és, en general, el <strong>de</strong> més edat,<br />
amb un entorn menys fumador,<br />
menys <strong>de</strong>pendència i amb<br />
un nivell socioeconòmic alt.
14<br />
SALUT<br />
El 20% <strong>de</strong>ls nens espanyols té obesitat<br />
o soprepès, una tendència que creix<br />
El canvi d’hàbits alimentaris i el se<strong>de</strong>ntarisme, principals causes d’aquesta pandèmia <strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>senvolupats<br />
Dos <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u<br />
nens espanyols té<br />
obesitat o sobrepès,<br />
segons l'Enquesta<br />
Nacional <strong>de</strong> <strong>Salut</strong><br />
2006, realitzada per<br />
l'Institut Nacional<br />
d'Estadística (INE).<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
El secretari general <strong>de</strong> Sanitat,<br />
José Martínez Olmos, que va<br />
presentar els resulats <strong>de</strong> l’enquesta<br />
el passat març, va dir que<br />
en concret, en els nens <strong>de</strong> 2 a<br />
17 anys, dos <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u tenen<br />
sobrepès i un obesitat.<br />
«Prop <strong>de</strong>l 20 per cent <strong>de</strong>ls<br />
menors a Espanya –el 17,6%<br />
<strong>de</strong>ls nens i el 21,9% <strong>de</strong> les nenes–<br />
no fan exercici físic i només<br />
el 18 per cent sí que en fa<br />
<strong>de</strong> manera sistemàtica. Això ens<br />
preocupa i treballarem en això»,<br />
va indicar.<br />
També els preocupen els problemes<br />
d'obesitat en adults, sobretot<br />
en les dones grans, ja que<br />
HOMEOPATIA: ACCIÓ EN PETITES DOSIS<br />
DRA. ANNA CAMPS i PUIG<br />
metgessa homeòpata<br />
Tots volem trobar-nos bé per po<strong>de</strong>r realitzar<br />
les tasques que tenim programa<strong>de</strong>s al<br />
llarg <strong>de</strong>l dia. El ritme <strong>de</strong> vida que portem i<br />
que ens costa alterar no ens ajuda en cas<br />
d’haver d’estar a casa per manca <strong>de</strong> salut.<br />
Ens preocupa pensar que l’en<strong>de</strong>mà no podrem<br />
anar a la feina o que els nostres fills<br />
no podran anar a l’escola. Si això passa <strong>de</strong><br />
manera esporàdica ens po<strong>de</strong>m adaptar a la<br />
stuació però el problema ele tenim quan<br />
això es repeteix <strong>de</strong> manera freqüent.<br />
Els infants pateixen processos <strong>de</strong> repetició<br />
com amigdalitis, otitis, bronquitis... En algunes<br />
ocasions no surten d’un procés que<br />
ja n’inicien un altre, cosa que acaba preocupant<br />
i angoixant els pares, que veuen com<br />
els seus fills no acaben d’adaptar-se a l’escola,<br />
a la qual no po<strong>de</strong>n assistir <strong>de</strong> manera<br />
regular.<br />
Els adults també po<strong>de</strong>m patir malalties <strong>de</strong><br />
repetició, però en moltes ocasions a mesura<br />
que passa el temps, aquells processos que<br />
abans ens afectaven dos o tres vega<strong>de</strong>s l’any<br />
ens van afectant <strong>de</strong> manera més freqüent i<br />
prop <strong>de</strong>l 40 per cent <strong>de</strong>ls majors<br />
<strong>de</strong> 16 anys –gairebé el 40 per<br />
cent <strong>de</strong>ls homes i prop <strong>de</strong>l 49<br />
per cent <strong>de</strong> les dones– no fan<br />
exercici físic.<br />
Segons <strong>de</strong>talla l'estudi, <strong>de</strong><br />
cada 10 adults <strong>de</strong> 18 i més<br />
anys, 4 tenen sobrepès i 1,5<br />
obesitat, un problema més freqüent<br />
en els més grans fins a 74<br />
anys en el qual s'observa «una<br />
tendència creixent», ja que,<br />
mentre que fa 20 anys el 7 per<br />
cent <strong>de</strong> la població <strong>de</strong> més <strong>de</strong><br />
18 anys –7% homes i 8% dones–<br />
estaven al límit per ser obesos<br />
o per damunt, el 2006<br />
aquest percentatge supera el 15<br />
per cent, i és <strong>de</strong>l 16 per a homes<br />
i <strong>de</strong>l 15 per a les dones.<br />
Les causes<br />
L'obesitat és un <strong>de</strong>ls problemes<br />
<strong>de</strong> salut pública més preocupants<br />
a causa <strong>de</strong> la seva alta<br />
prevalença, a la seva evolució<br />
ascen<strong>de</strong>nt i a l'impacte que té<br />
sobre les malalties cròniques, el<br />
cost sanitari i la minva en la qualitat<br />
<strong>de</strong> vida que ocasiona.Les<br />
causes principals d'aquest increment<br />
<strong>de</strong> l'obesitat al nostre<br />
país són fonamentalment atri-<br />
El nombre <strong>de</strong> nens que pateix<br />
sobrepès està augmentant.<br />
po<strong>de</strong>n arribar-se a convertir en malalties<br />
cròniques (al·lèrgies, gastritis, restrenyiment,<br />
migranya, hemorroi<strong>de</strong>s, varius, etc.).<br />
Cada vegada més sovint es consulta un<br />
metge homeòpata per tal <strong>de</strong> tractar les malalties<br />
<strong>de</strong> repetició o qualsevol procés que<br />
s’ha cronificat, a part <strong>de</strong> les famílies que ja<br />
utilitzen aquesta medicina <strong>de</strong> manera habitual.<br />
L’homeopatia és una medicina que obté els<br />
principis actius <strong>de</strong> plantes, minerals i/o animals.<br />
La manera <strong>de</strong> subministrar aquestes<br />
substàncies sempre és en petites dosis, d’aquí<br />
el fet que sigui una medicina suau<br />
(sense contraindicacions ni efectes secundaris)<br />
però sí molt efectiva. Permet tractar<br />
tant malalties agu<strong>de</strong>s com cròniques. En algunes<br />
ocasions s’ha dit que és una medicina<br />
amb resultats lents però això és fals. El que<br />
sí diria és que, en processos aguts el resultat<br />
és ràpid i en processos crònics, els resultats<br />
són més lents a causa que la millora<br />
es produeix progressivament, però és<br />
manté en el temps.<br />
El metge homeòpata quan està davant d’un<br />
pacient l’escolta i l’observa ja que l’interessen<br />
molts aspectes: la constitució (tipologiaforma<br />
física), el temperament i tots els<br />
símptomes que explica el malalt, tant físics<br />
(molèsties <strong>de</strong>l cos) com anímics apareguts<br />
durant la malaltia. De tot aquest recull d’informació<br />
s’arriba a un diagnòstic global que<br />
permet iniciar un tractament que serà totalment<br />
individualitzat. No hi ha dues persones<br />
iguals, per tant tampoc dos tractaments<br />
iguals.<br />
El tractament homeopàtic permet actuar a<br />
EFE<br />
buïbles al canvi d'hàbits alimentaris<br />
i al se<strong>de</strong>ntarisme. L'abandonament<br />
<strong>de</strong>ls hàbits alimentaris<br />
tradicionals <strong>de</strong>l país, i<br />
que constitueixen la base <strong>de</strong> la<br />
dieta mediterrània, han provocat<br />
un <strong>de</strong>sequilibri nutricional. El<br />
menú ric en fruites, verdures i<br />
cereals ha estat substituït per<br />
menjars en les quals abun<strong>de</strong>n<br />
els productes carnis i lactis, la<br />
brioixeria i les begu<strong>de</strong>s carbonata<strong>de</strong>s,<br />
més fàcils <strong>de</strong> preparar<br />
i consumir però amb un alt contingut<br />
calòric.<br />
Se<strong>de</strong>ntarisme<br />
A això es suma el creixent nivell<br />
<strong>de</strong> se<strong>de</strong>ntarisme entre els<br />
nostres joves. Espanya és, <strong>de</strong><br />
fet, el país europeu en el que es<br />
fa menys activitat física en el<br />
temps d'oci, només superada<br />
per Portugal.<br />
El 38% <strong>de</strong>ls joves espanyols<br />
es <strong>de</strong>claren se<strong>de</strong>ntaris, i substitueixen<br />
l'activitat física per la televisió,<br />
l'ordinador o els vi<strong>de</strong>ojocs.<br />
Així, les da<strong>de</strong>s mostren que<br />
dos <strong>de</strong> cada tres nens tenen una<br />
baixa activitat física extraescolar,<br />
la qual cosa significa que<br />
practiquen menys d'una hora al<br />
dia <strong>de</strong> qualsevol mena d'activitat<br />
física.<br />
En canvi, com a mitjana, els<br />
nois i noies espanyols passen<br />
una mitjana <strong>de</strong> 2 hores i 30 minuts<br />
al dia veient televisió i <strong>de</strong>diquen<br />
mitja hora addicional a<br />
diferents nivells <strong>de</strong> l’organisme. Po<strong>de</strong>m incidir<br />
en l’aspecte físic (orgànic-funcional),<br />
en l’aspecte emocional, en relació amb el<br />
sistema nerviós neurovegetatiu (SNV), en<br />
l’aspecte hormonal i en el mental gràcies a<br />
les diferents dilucions amb les quals es preparen<br />
els medicaments. El primer pas és obtenir,<br />
a partir <strong>de</strong>l principi actiu, una tintura<br />
mare (preparació líquida que s’obté <strong>de</strong> la<br />
dissolució <strong>de</strong> matèries primeres d’origen vegetal,<br />
mineral o animal en alcohol etílic) <strong>de</strong><br />
la qual es pot partir per elaborar una dilució<br />
seriada que ens permetrà actuar a nivell<br />
<strong>de</strong>sitjat segons la patologia que volem tractar.<br />
Quan fem un diagnòstic global tenim present<br />
la personalitat <strong>de</strong>l pacient, per saber, si<br />
en ell predomina la vessant mental, l’emocional<br />
o la instintiva i a la vegada <strong>de</strong>duir com<br />
es relaciona amb el medi que l’envolta.<br />
També cal veure si és una persona extrovertida<br />
o introvertida i quins són els seus<br />
punts forts i dèbils pel que fa a relació-comunicació.<br />
Actuar en aquest sentit amb el<br />
tractament serà la clau per evitar recidives<br />
en les malalties i millorar progressivament<br />
els processos crònics. Una persona ben<br />
adaptada al seu entorn més proper (familiar)<br />
i a l’entor social (amistats-feina) serà<br />
una persona amb més salut física, emocional<br />
i mental.<br />
Un exemple clar el tenim durant la infantesa<br />
quan els nens comencen a anar a l’escola<br />
bressol. Fins aquest moment no han fet patologia<br />
i a la que inicien l’escola també ho<br />
fan els processos respiratoris <strong>de</strong> repetició<br />
(mucositat nasal, otitis, bronquitis, bron-<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
jugar amb l'ordinador o la consola<br />
<strong>de</strong> vi<strong>de</strong>ojocs.<br />
L'esmorzar és un <strong>de</strong>ls àpats<br />
més importants. Els nutricionistes<br />
consi<strong>de</strong>ren que ha <strong>de</strong> suposar,<br />
almenys, el 25% <strong>de</strong> les necessitats<br />
<strong>de</strong> nutrients <strong>de</strong> l'escolar.<br />
Sense un esmorzar a<strong>de</strong>quat<br />
el nen no té energia per fer front<br />
a l'esforç físic i intel·lectual que<br />
requereixen les activitats escolars.<br />
Està comprovat que un nen<br />
que no ha esmorzat sol tenir necessitat,<br />
a mig matí, d'un gran<br />
aportació energètica, que sol remeiar<br />
amb productes amb alts<br />
continguts <strong>de</strong> sucres o d'àcids<br />
grassos trans, clarament relacionats<br />
amb el sobrepès i l'obesitat.<br />
Un esmorzar correcte i a<strong>de</strong>quat<br />
a les necessitats nutricionals<br />
ha <strong>de</strong> contenir una varietat<br />
d'aliments que incloguin els nutrients<br />
necessaris: un lacti (llet,<br />
iogurt, formatge), un cereal (galetes,<br />
pa, flocs, etc.), un greix<br />
(oli d'oliva, mantega o margarina),<br />
una fruita o un suc, melmelada,<br />
o mel. En alguns casos,<br />
fins i tot es pot mejar una mica<br />
<strong>de</strong> carn freda.<br />
quiolitis i pneumonia segons els casos). Hi<br />
influeixen diferents factors, com les primeres<br />
immunitzacions pel fet d’entrar en contacte<br />
amb gèrmens, però també el factor<br />
relacional. Deixar l’entorn familiar proper<br />
per passar a l’entorn social es tradueix en<br />
patologies en relació amb sistemes <strong>de</strong> comunicació<br />
com són ORL (otorrinolaringologia)<br />
i sistema respiratori. Amb<br />
homeopatia po<strong>de</strong>m tractar els símptomes<br />
però l’experiència ens ha <strong>de</strong>mostrat que els<br />
nens <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> fer aquests processos <strong>de</strong> repetició<br />
quan els aju<strong>de</strong>m a millorar a nivell<br />
adaptatiu-relacional.<br />
Aquest exemple el po<strong>de</strong>m extrapolar al món<br />
<strong>de</strong> l’adult i po<strong>de</strong>m dir que tota patologia es<br />
mereix un tractament simptomàtic, però<br />
també en l’aspecte relacional-comunicatiu<br />
per trencar cercles viciosos als quals estem<br />
sotmesos <strong>de</strong> manera inconscient i que ens<br />
condueixen a patir malalties.<br />
Per acabar, cal dir que l’homeopatia és una<br />
medicina natural que utilitza principis actius<br />
a petites dosis (infinitesimals), que no tenen<br />
efectes secundaris ni contraindicacions i<br />
que es pot indicar en totes les edats (<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
naixement, l’embaràs i també en la gent<br />
gran). Per tant ens ofereix ampliar el ventall<br />
<strong>de</strong> possibilitats <strong>de</strong> tractament perquè tots<br />
tinguem millor salut i així millor qualitat <strong>de</strong><br />
vida.<br />
ANNA CAMPS i PUIG<br />
Metgessa homeòpata per a adults i nens<br />
GD (Gabinet <strong>de</strong> Diagnosi)<br />
Plaça Josep Pla, 11 (<strong>Girona</strong>) -<br />
Tel. 972 20 48 82 - 972 20 10 84
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
«You are what you eat»<br />
Un estudi <strong>de</strong> la Fundació La Caixa alerta que l’expectativa <strong>de</strong> vida <strong>de</strong> les noves generacions disminuirà. Sobrealimentació<br />
i obesitat són dos <strong>de</strong>ls principals problemes als quals cal afegir trastorns com l’anorèxia o la bulímia<br />
Un estudi realitzat a<br />
Espanya preveu que<br />
l'expectativa <strong>de</strong> vida<br />
<strong>de</strong> les noves generacions<br />
disminuirà. La<br />
sobreabundància alimentària<br />
i l'obesitat<br />
creixen i proliferen<br />
altres patologies com<br />
l'anorèxia, la bulímia<br />
o l’ortorèxia.<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Barcelona<br />
Els problemes alimentaris d'avui<br />
en dia tenen poc que veure amb<br />
l'escassetat i molt amb el consum<br />
excessiu i la societat mo<strong>de</strong>rna<br />
(amb els brioixos i menjars<br />
preparats, més a mà que els aliments<br />
frescos).<br />
Un informe <strong>de</strong> la Fundació La<br />
Caixa analitza l'alimentació <strong>de</strong>ls<br />
espanyols i els problemes associats.<br />
A aquest pas, adverteixen,<br />
les noves generacions po<strong>de</strong>n tenir<br />
una menor esperança <strong>de</strong> vida.<br />
A finals <strong>de</strong>ls anys 60, l'estat nutricional<br />
<strong>de</strong>l nostre país era <strong>de</strong>fi-<br />
cient i <strong>de</strong>sequilibrat. Els espanyols<br />
no assolien el nivell <strong>de</strong> calories<br />
<strong>de</strong>ls països <strong>de</strong>senvolupats<br />
(en aquell moment, 3.200 kcal)<br />
i presentaven un alt consum <strong>de</strong><br />
pa, patates, peixos i verdures,<br />
fruites i llegums. Espanya apareixia<br />
per sota <strong>de</strong> la mitjana en el<br />
consum <strong>de</strong> carn, llet i ous. Una<br />
dieta qualificada en l'època com<br />
«irracional».<br />
Els dos primers informes Foessa<br />
(una sèrie d'estudis sobre<br />
els canvis socials al nostre país,<br />
realitzats entre 1967 i 1994)<br />
sostenien que el camí cap a una<br />
dieta «equilibrada i racional»<br />
passava per introduir a les llars<br />
menjar associat a la mo<strong>de</strong>rnitat,<br />
com el peix i la carn congela<strong>de</strong>s<br />
o les sopes prepara<strong>de</strong>s. El 1976,<br />
el tercer informe Foessa, es congratula<br />
<strong>de</strong> la «millora substancial<br />
<strong>de</strong> la dieta» en constatar un increment<br />
<strong>de</strong>l 30% al 45% en el<br />
consum <strong>de</strong> proteïnes d'origen<br />
animal. En els anys 80, els àpats<br />
mo<strong>de</strong>rns irrompen a les cuines<br />
<strong>de</strong> les nostres llars. Arriben la<br />
pasta, l'arròs i els dolços industrials,<br />
ocupant el forat <strong>de</strong>ixat pels<br />
llegums. Tot això condueix a l'aparició<br />
<strong>de</strong> nous, i <strong>de</strong>sconeguts<br />
fins ara, problemes alimentaris<br />
associats a l'augment <strong>de</strong>l colesterol<br />
i als excessos <strong>de</strong> calories.<br />
L'informe <strong>de</strong> la Fundació La<br />
Caixa analitza les conseqüències<br />
d'aquests canvis. En una societat<br />
caracteritzada per la sobreabundància<br />
alimentària, l'obesitat<br />
infantil i juvenil creixen alarmantment<br />
i proliferen altres patologies<br />
associa<strong>de</strong>s a la nutrició<br />
com l'anorèxia, la bulímia o la ortorèxia.<br />
Aquests factors po<strong>de</strong>n<br />
provocar, segons el treball, que<br />
per primera vegada els fills tinguin<br />
menor esperança <strong>de</strong> vida<br />
que els seus pares.<br />
Globalització<br />
Els problemes alimentaris<br />
apareixen units a fenòmens socials<br />
que tenen poc que veure<br />
amb l'escassetat i molt amb l'abundància<br />
i la globalització, segons<br />
l'informe. És un moment <strong>de</strong><br />
paradoxes.<br />
No falten aliments, però «sobra»<br />
la preocupació sobre l'alimentació;<br />
mai havia hagut tanta<br />
regulació, ni tants riscos associats<br />
al que mengem; creix la protecció<br />
<strong>de</strong>l consumidor, però també<br />
la seva percepció sobre els ris-<br />
cos als quals s'exposa; mai havia<br />
hagut tanta informació sobre<br />
com menjar sa, ni tampoc tanta<br />
confusió a l'hora <strong>de</strong> prendre <strong>de</strong>cisions<br />
sobre un menjar sa; les<br />
recomanacions es dirigien a modificar<br />
el que es menjava, però<br />
els experts són conscients ara<br />
que cal canviar el context social.<br />
Els autors <strong>de</strong> l'informe recor<strong>de</strong>n<br />
que els problemes alimentaris<br />
estan íntimament relacionats<br />
amb la mo<strong>de</strong>rnització <strong>de</strong> les societats.<br />
L'obesitat (la prevalença<br />
<strong>de</strong> la qual entre els nens espanyols<br />
<strong>de</strong> sis a 13 anys s'ha duplicat<br />
en els últims 20 anys) està<br />
estretament vinculada al consum<br />
<strong>de</strong> productes ensucrats, brioixeria,<br />
embotits i refrescos; a més<br />
<strong>de</strong>l temps <strong>de</strong>dicat a activitats se<strong>de</strong>ntàries,<br />
com veure la televisió<br />
o els vi<strong>de</strong>ojocs.<br />
Productes frescos<br />
També l'elecció <strong>de</strong>ls aliments<br />
que consumim la <strong>de</strong>vem a la societat<br />
mo<strong>de</strong>rna. Els productes<br />
frescos són menys accessibles, a<br />
diferència <strong>de</strong>ls precuinats o <strong>de</strong><br />
consum immediat, menjars amb<br />
alt contingut en sucres i greixos.<br />
De fet, diferents estudis han<br />
15<br />
vist que les dietes sanes (amb<br />
major proporció <strong>de</strong> fruites i verdures)<br />
s'associen a tenir a prop<br />
mercats i botigues especialitza<strong>de</strong>s<br />
en productes frescos.<br />
Aquests aliments, que ningú publicita,<br />
han <strong>de</strong> competir amb la<br />
sofisticada mercadotècnia <strong>de</strong> la<br />
indústria agroalimentària, que<br />
presenta els productes precuinats<br />
com productes d'un imaginari<br />
bucòlic-pastoral, <strong>de</strong>núncia<br />
l'informe. Bona part <strong>de</strong> la població<br />
no sap d'on vénen els aliments<br />
que consumeixen o com<br />
es produeixen.<br />
«No sabem el que mengem»,<br />
resumeix Cecilia Díaz, professora<br />
<strong>de</strong> sociologia <strong>de</strong> la Universitat<br />
d'Oviedo i una <strong>de</strong> les encarrega<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> presentar l'informe. De<br />
fet, existeixen grans divergències<br />
entre el que l'usuari diu menjar i<br />
el que realment menja. Segons<br />
l'Observatori <strong>de</strong> l'Alimentació, el<br />
52% <strong>de</strong> la població assegura que<br />
el que primer té en compte a<br />
l'hora d'elegir els aliments és «la<br />
salut». No obstant això, en les<br />
respostes espontànies, el 91%<br />
<strong>de</strong>ls entrevistats diuen que consumeixen<br />
els aliments que «més<br />
li agra<strong>de</strong>n o vénen <strong>de</strong> gust».
16<br />
SALUT<br />
Ni hormones <strong>de</strong> la joventut, ni antioxidants,<br />
el millor: moure’s i seguir una dieta natural<br />
Els experts recomanen aquests dos preceptes per prevenir l’envelliment o, si més no, arribar-hi en condicions<br />
Experts en tractaments<br />
contra l'envelliment<br />
han alertat<br />
<strong>de</strong> la «ineficàcia» <strong>de</strong><br />
les anomena<strong>de</strong>s hormones<br />
<strong>de</strong> la joventut<br />
i <strong>de</strong> la «perillositat»<br />
<strong>de</strong> la ingesta massiva<br />
d'antioxidants, que<br />
po<strong>de</strong>n ser contraproduents<br />
per a la salut.<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />
El doctor Sreekumaran Nair, cap<br />
<strong>de</strong>l servei d'Endocrinologia <strong>de</strong> la<br />
Clínica Mayo <strong>de</strong> Rochester (Minnesota),<br />
va <strong>de</strong>stacar que una dieta<br />
equilibrada, practicar exercici<br />
mo<strong>de</strong>rat, protegir-se <strong>de</strong>l sol, <strong>de</strong>scansar<br />
a<strong>de</strong>quadament, rebaixar<br />
l'estrès i beure abundant aigua són<br />
els mèto<strong>de</strong>s més eficaços contra<br />
el <strong>de</strong>sgast físic i psíquic.<br />
En això coinci<strong>de</strong>ixen neuròlegs,<br />
<strong>de</strong>rmatòlegs, patòlegs, endocrinòlegs,<br />
psiquiatres i cirurgians, que<br />
confessen que la gent recorre més<br />
a ells que als consells bàsics, empesa<br />
per una obsessió per la bellesa<br />
i per no envellir que és font<br />
constant d'infelicitat i que no es<br />
resol en les consultes. Així ho van<br />
indicar en un simposi sobre avenços<br />
científics en la prevenció <strong>de</strong><br />
l'envelliment, organitzat per la<br />
Fundació Ramón Areces a finals<br />
<strong>de</strong>l passat gener, en un context so-<br />
cial en el que els més grans <strong>de</strong> seixanta<br />
anys representen gairebé<br />
una quarta part <strong>de</strong> la població espanyola.<br />
Els doctors insisteixen que recórrer<br />
a suplements alimentaris o<br />
atipar-se <strong>de</strong> vitamines per mantenir-se<br />
jove i guapo, una moda cada<br />
vegada més habitual, pot ser contraproduent<br />
per a la salut. No obstant<br />
això, Nair va comentar que hi<br />
ha substàncies naturals com les<br />
que existeixen en el tomàquet o en<br />
el curri que tenen un efecte antienvelliment<br />
«molt interessant».<br />
Això podria explicar que els hindús,<br />
amb una dieta abundant en<br />
curri, tinguin una major esperança<br />
<strong>de</strong> vida i pateixin vuit vega<strong>de</strong>s<br />
menys Alzheimer que els occi<strong>de</strong>ntals.<br />
Els especialistes van insistir<br />
que el consum <strong>de</strong> tabac i l'abús <strong>de</strong><br />
l'alcohol són alguns <strong>de</strong>ls factors<br />
que més avancen la senilitat i, com<br />
a exemple, van comentar que els<br />
adventistes <strong>de</strong>l setè dia, una secta<br />
religiosa que prohibeix les dues<br />
substàncies, viuen una mitjana <strong>de</strong><br />
nou anys més que la resta <strong>de</strong>ls<br />
nord-americans.<br />
José Sabán, <strong>de</strong> la Unitat <strong>de</strong> Patologia<br />
Endotelial <strong>de</strong> l'Hospital Ramón<br />
y Cajal, va sostenir que l'alimentació<br />
mediterrània és la base<br />
<strong>de</strong> la «dieta antiaging» i va adduir<br />
que, si s'han <strong>de</strong> prendre suplements,<br />
«no ha <strong>de</strong> fer-se sense control<br />
per personal mèdic qualificat».<br />
Els antioxidants més utilitzats<br />
per mantenir-se jove són les<br />
vitamines –A,E,C–, els minerals<br />
–seleni–, la Coenzim-Q i el Licopeno,<br />
va puntualitzar l'especialis-<br />
Una classe <strong>de</strong> spinning o entrenament sobre biclicleta estàtica.<br />
ta, qui va agregar que consumirlos<br />
<strong>de</strong> manera natural afavoreix la<br />
microcirculació cutània.<br />
No obstant això, va recalcar que<br />
alguns estudis han <strong>de</strong>spertat l'alarma<br />
sobre el risc <strong>de</strong> l'ocupació<br />
d'antioxidants com suplements en<br />
subjectes amb alt risc cardiovas-<br />
cular, en els que el seu consum es<br />
va associar amb un augment <strong>de</strong> la<br />
mortalitat.<br />
Quant al benefici <strong>de</strong>ls aminoàcids,<br />
Sabán va subratllar que no<br />
tenen «base científica», amb excepció<br />
<strong>de</strong> la citrulina, que en esportistes<br />
d'elit ha donat un bon re-<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
sultat encara que està per veure la<br />
seva aplicació a la medicina «antiedat».<br />
Exercici<br />
El professor Mauricio <strong>de</strong> Maio,<br />
doctor en Cirurgia Plàstica <strong>de</strong> la<br />
Universitat <strong>de</strong> Sao Paulo, va dir<br />
que l'exercici té un paper fins i tot<br />
superior a la dieta, sempre que no<br />
hagi sobrepès. Va recomanar els<br />
esports aeròbics encara que no n'hi<br />
ha prou amb passejar, va matisar,<br />
sinó que cal caminar <strong>de</strong> pressa i<br />
adoptar costums diàries com evitar<br />
el cotxe, l'ascensor i les escales<br />
mecàniques.<br />
Va assenyalar que és molt important<br />
incloure estiraments i exercicis<br />
<strong>de</strong> força lleugera, com pesos<br />
<strong>de</strong> pocs quilos, sempre que sigui<br />
possible aconsellats per especialistes.<br />
Sabán va postil·lar que, en contra<br />
<strong>de</strong>l que es pensava, no és cert<br />
que l'exercici hagi <strong>de</strong> durar un mínim<br />
<strong>de</strong> trenta minuts perquè sigui<br />
eficaç. «Avui sabem que perío<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>u minuts po<strong>de</strong>n ser beneficiosos<br />
si es repeteixen diverses vega<strong>de</strong>s<br />
al dia», va argüir. El doctor<br />
Ricardo Ruiz, cap <strong>de</strong> la Unitat <strong>de</strong><br />
Dermatologia <strong>de</strong> la Clínica Rúber,<br />
va aconsellar «tècniques temporals»<br />
menys dràstiques per combatre<br />
l'envelliment facial perquè<br />
«el que avui queda bé, potser dins<br />
<strong>de</strong> quatre anys no sigui a<strong>de</strong>quat».<br />
Concretament, va apostar per la<br />
combinació d'àcid hialurònic i botox,<br />
el primer per «omplir» la pèrdua<br />
<strong>de</strong> volum <strong>de</strong> manera natural i<br />
el segon per «relaxar» els músculs.<br />
CURTES I LLARGUES ESTADES - RECUPERACIONS - CONVALESCÈNCIES - CENTRE DE DIA<br />
Habitacions amb bany i balcó, calefacció i aire condicionat, ascensor, gimnàs, bany assistit,<br />
sales d’estar i <strong>de</strong> TV, servei <strong>de</strong> bar, menjador amb cuina pròpia,<br />
gran terrassa exterior, telèfon, servei <strong>de</strong> perruqueria i podologia, servei <strong>de</strong> buga<strong>de</strong>ria.<br />
METGES - INFERMERA - FISIOTERAPEUTA - PSICÒLEG - DIETISTA - ANIMADOR SOCIOCULTURAL<br />
Av. Madrid, 5 PLATJA D’ARO - Tel. 972 81 75 50 - Fax 972 82 53 37 - E-mail: bellamar@telefonica.net<br />
DRS. GORGOT PALAU<br />
OTORRINOLARINGOLOGIA<br />
Nº COL: 879-1799<br />
PI I MARGALL, 1 - 17600 FIGUERES<br />
TEL. 972 50 24 67 URG: 610 20 77 77<br />
wwww.gorgotpalau.com<br />
D<strong>de</strong>G<br />
Fernando Girón Cardona<br />
Col. núm. 403<br />
PSICÒLEG CLÍNIC<br />
SEXOLOGIA<br />
TERÀPIA FAMILIAR<br />
RELACIÓ DE PARELLA<br />
TRASTORNS DE PERSONALITAT<br />
C/ Eiximenis, 10, 5è 2a - Tel. 972 21 27 99 - 17001 GIRONA
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
L’AJUT<br />
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI<br />
Quan iniciem un procés<br />
d’envelliment fisiològic o a<br />
conseqüència d’una malaltia<br />
crònica volem estar sempre al<br />
nostre entorn.<br />
La salut a casa ha d’estar a l’abast <strong>de</strong> tothom i<br />
nosaltres t’hi AJUDAREM. Aquí hi trobaràs personal<br />
multidisciplinar preparat per aconseguir més vida als<br />
anys.<br />
Som un equip professional d’infermeres, d’auxiliars<br />
d’ajuda a domicili, auxiliars <strong>de</strong> geriatria,<br />
fisioterapeutes, logope<strong>de</strong>s i metges que cui<strong>de</strong>m<br />
persones amb <strong>de</strong>pendències mo<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s o greus.<br />
Per a nosaltres AJUDAR no és un repte<br />
sinó un <strong>de</strong>ure.<br />
C/ Ferran Agulló, núm. 1 1r-1a 17002 GIRONA<br />
Tel. 972 100 100 www.lajut.com<br />
17
18<br />
SALUT<br />
Només el 36% <strong>de</strong>ls espanyols van al <strong>de</strong>ntista<br />
a revisar-se la boca una vegada a l’any<br />
Tot i això creix la <strong>de</strong>manda <strong>de</strong> solucions estètiques com fun<strong>de</strong>s <strong>de</strong> porcellana o tractaments blanquejadors <strong>de</strong> les <strong>de</strong>nts<br />
Un pacient durant una revisió odontològica.<br />
EFE/D<strong>de</strong>G, Madrid<br />
Només el 36 per cent <strong>de</strong>ls espanyols<br />
realitzen una visita a l'odontòleg<br />
anualment, cosa que situa<br />
Espanya com un <strong>de</strong>ls països<br />
<strong>de</strong> la Unió Europea en què menys<br />
revisions <strong>de</strong>ntals es fan a l'any,<br />
segons da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Eurobaròmetre<br />
divulga<strong>de</strong>s el passat març pel<br />
saló internacional Expo<strong>de</strong>ntal<br />
d'Ifema.<br />
Aquest informe, realitzat amb<br />
motiu <strong>de</strong> la fira Expo<strong>de</strong>ntal que<br />
es va celebrar <strong>de</strong>l 27 al 29 <strong>de</strong><br />
març a la Fira <strong>de</strong> Madrid amb<br />
Trucar dilluns i divendres <strong>de</strong> 16 a 20 h<br />
Visites concerta<strong>de</strong>s<br />
C/ Mossèn Pere Campolier, 65. Fontcoberta (Melianta) - Telèfon 972 58 49 49<br />
«Bioseguretat: practica-la. No te la juguis»<br />
més <strong>de</strong> 250 empreses <strong>de</strong> la indústria<br />
<strong>de</strong>ntal, recull que, segons<br />
da<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Eurobaròmetre <strong>de</strong> la<br />
Comissió Europea, els espanyols<br />
«mostren un escàs interès» per<br />
la salut bucal, i subratlla que només<br />
el 27 per cent acu<strong>de</strong>ix a l'odontòleg<br />
«per iniciativa pròpia».<br />
«A Espanya existeix un escàs<br />
interès per la salut bucal», indica<br />
l'estudi, i assenyala que quasibé<br />
no es divulga «la cultura <strong>de</strong><br />
la sanitat bucal», <strong>de</strong> manera que<br />
la mitjana espanyola <strong>de</strong> persones<br />
C/ Berenguer Carnicer, 2 1r A<br />
17001 GIRONA<br />
Tel. 972 20 40 61<br />
972 20 15 04<br />
Fax 972 21 30 08<br />
codigi@codigi.cat<br />
gicodi@codigi.cat<br />
www.codigi.cat<br />
D<strong>de</strong>G<br />
Dents amb implants.<br />
que acu<strong>de</strong>ixen a una revisió, és<br />
a dir el 36 per cent, se situa<br />
«molt per sota» <strong>de</strong> l'europea, que<br />
és <strong>de</strong>l 62 per cent.<br />
Estètica<br />
No obstant això, l'informe<br />
d’Ex po<strong>de</strong>ntal afegeix que la <strong>de</strong>manda<br />
<strong>de</strong> solucions estètiques,<br />
com fun<strong>de</strong>s <strong>de</strong> porcellana, arranjaments<br />
i tractaments per blanquejar<br />
les <strong>de</strong>nts, ha crescut els<br />
últims anys, el que posa <strong>de</strong> manifest<br />
una major preocupació en<br />
Dra. Mariona Bosch<br />
Infermer Jesús Portas<br />
els espanyols per la bellesa que<br />
per la salut. Gairebé en el mateix<br />
nivell que Espanya en revisions<br />
<strong>de</strong>ntals es troba Romania, que se<br />
situa com un altre <strong>de</strong>ls països europeus<br />
amb menor preocupació<br />
per la salut bucal amb un percentatge<br />
similar a l'espanyol en<br />
revisions anuals.<br />
A l'extrem oposat es troben<br />
Holanda i Eslovàquia, que amb<br />
el 82 per cent <strong>de</strong>ls ciutadans que<br />
acu<strong>de</strong>ixen almenys un cop l'any<br />
al <strong>de</strong>ntista, els dos països <strong>de</strong>sta-<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
TRACTAMENT D’ÚLCERES A LES CAMES<br />
CLÍNICA DENTAL<br />
Dr. OSVALDO RAGUSA<br />
COEC Núm: 1930<br />
DOCTOR EN ODONTOLOGIA,<br />
ENDODÒNCIA,<br />
ORTODÒNCIA i PRÒTESIS<br />
quen com els primers d'Europa<br />
en salut i prevenció <strong>de</strong>ntal.<br />
Les dones europees mostren<br />
major interès per la sanitat <strong>de</strong>ntal<br />
amb un 64 per cent <strong>de</strong> visites<br />
anuals a l'odontòleg, enfront<br />
<strong>de</strong>l 59 per cent <strong>de</strong>ls homes. Pel<br />
que fa a l'edat, els europeus majors<br />
<strong>de</strong> 55 anys són els que mostren<br />
menor interès per la sanitat<br />
<strong>de</strong>ntal, i els que més, els joves<br />
d'entre 20 i 30 anys, ja que el 71<br />
per cent acu<strong>de</strong>ix almenys a una<br />
revisió a l'any.<br />
Plaça Concòrdia, àtic 1a (davant <strong>de</strong> l'Ajuntament) - 17251 CALONGE - Tel. 972 65 22 73<br />
Horari <strong>de</strong> dilluns a dissabte, 10 a 13 h / 16 a 20 h.<br />
Plaça Major, 4 - 17142 VERGES - Tel. 972 78 04 37<br />
Hores convingu<strong>de</strong>s<br />
D<strong>de</strong>G
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
JUNTA DE GIRONA<br />
Ronda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a<br />
Telèfon 972 21 05 72 - Fax 972 22 11 72<br />
e-mail: info@coecgirona.com<br />
web: www.coec.cat/girona/<br />
17002 GIRONA<br />
Aquesta Junta <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> posa en coneixement <strong>de</strong>l públic en general que les persones<br />
<strong>de</strong> la llista següent són les úniques capacita<strong>de</strong>s per a la pràctica d'intervencions<br />
odon to lò gi ques, i la seva col·legiació constitueix per a l'usuari i consumidor l'única<br />
ga ran tia fiable <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong>l servei i <strong>de</strong> la seva prestació en les <strong>de</strong>gu<strong>de</strong>s<br />
condicions hi gie nicosa ni tà ries, tan necessàries en moments en què el risc <strong>de</strong><br />
transmissió <strong>de</strong> ma lal ties in fec to con ta gio ses és elevat.<br />
Llistat <strong>de</strong> col·legiats <strong>de</strong>l Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs<br />
<strong>de</strong> Catalunya que exerceixen a les comarques gironines<br />
Abad Sánchez, Daniel<br />
Agustí Roca, Berta<br />
Aiguaviva Pinsach, Anna<br />
Al-attari, Maher Abed<br />
Alabau Janer, Maria <strong>de</strong>l Mar<br />
Alaniz, Ricardo A.<br />
Alba Díaz, Félix A.<br />
Alcal<strong>de</strong>-Moraño Dalmau, Antoni<br />
Alcántara Aracil, Santiago<br />
Alcoba Escobar, Hugo Nelson<br />
Alcocer Porras, Ismael<br />
Alegre Cebrián, Manuel<br />
Ali Hussein, Akram<br />
Aliste Salís, Josep Manel<br />
Álvarez Mogollón, M. Reyes<br />
Álvarez Regincós, Francesc<br />
Álvarez Sánchez, M. Teresa<br />
Amici Guardia, Liliana E.<br />
Amphoux, Thierry Jean F.<br />
Àngel Arias, M. Belén<br />
Arcos Palomino, Ignacio<br />
Arias Gil, Eugeni<br />
Ariosa Piuzzi, German Luís<br />
Armengol Rofes, Josep M.<br />
Arnau Güell, Glòria<br />
Arovi, Mirta Beatriz<br />
Arriaga Osorio, Mónica Angélica<br />
Artés Reig, Raquel<br />
Asensio Bueno Manuel<br />
Ayuso Montero, Raül<br />
Bacquelaine Carreras, Francesc<br />
Baena Janini, Antonio<br />
Balbín Valentí, Jesús<br />
Balcells Prat, Josep<br />
Ballester Sala, Marta<br />
Banchilleria Balaguer, Emili<br />
Banchilleria Masó, Mònica<br />
Baranova, Tatiana<br />
Barbelin, Philippe<br />
Bardalet Casals, Enric<br />
Bardalet Casals, Narcís<br />
Bardalet Viñals, Anna M.<br />
Barea Illana, José Luis<br />
Barroso Bosch, Enric<br />
Barroso Panella, Albert<br />
Bartrina Alabau, Xavier<br />
Batchvarova, Iliana Vladimirova<br />
Bazán Sánchez, Francisco Javier<br />
Begudan Pineda, David<br />
Beltran Cruells, Genina<br />
Benezet, Guy<br />
Bernardo Vilamitjana, Natàlia<br />
Berta Cabrelles, David<br />
Bertrana Malet, Jordi<br />
Bisio Milano, Héctor E.<br />
Blactot, Patrick<br />
Blasco López, José<br />
Blasco Villegas, José Luis<br />
Blazquez Diaz, Fernando<br />
Blum, Rene Natan<br />
Bohm, Carlos<br />
Boix Sans, Tomàs<br />
Borgarello Allasia, Susana B.<br />
Bosch Cap<strong>de</strong>vila, Sílvia<br />
Bottino Marchisio, Osvaldo<br />
Boyer, Philippe<br />
Brau Maire, Isabel<br />
Braun, Stefan Olivier<br />
Breetvelt Delgado, Jeannette<br />
Brugué Puente, Lia<br />
Bruscantini, Carlos N.<br />
Busquet Vila, Josep<br />
Cabestré Marco, M. Ángeles<br />
Cabratosa Termes, Josep<br />
Cabruja Casanovas, Àngel<br />
Cacciacana, Sergio Hugo<br />
Calle Montes, José Ignacio<br />
Callís Privat, Marta<br />
Campistol Plana, Pere<br />
Canela Alfaro, Elena<br />
Cap<strong>de</strong>vila Gibert, Kap<strong>de</strong><br />
Capria Laudani, Irene<br />
Carbonera Nin, M. Carmen<br />
Carbonera Nin, Joan Josep<br />
Caro García, Antonio J.<br />
Caro Perearnau, Elionor<br />
Carrasco De la Mano, Sílvia<br />
Carreras Fígols, Santiago<br />
Carulla Argila, Montserrat<br />
Casale, Eduardo<br />
Casale, Fe<strong>de</strong>rico<br />
Casanovas Felix, Marta<br />
Casaponsa Parerols, Jaume<br />
Casas García, M. Pilar<br />
Casas Muns, Rosa<br />
Casellas Obiols, Ma Assumpció<br />
Castejon, Sebastien Miguel<br />
Castella Campaña, José A.<br />
Cejudo Martín, Ricardo Andrés<br />
Cepeda Val<strong>de</strong>z, Fernando L.<br />
Cervera Echeverria, Santiago<br />
Chávez Núñez, Julio Alberto<br />
Chekroun, Laurent<br />
Chiappe Caldas, Jorge Néstor<br />
Clemente Sala, José M.<br />
Climent Vallejo, Concepció<br />
Coma Roma, Maria<br />
Comas Ventura, Albert<br />
Compte Codina, Josep<br />
Concellón Rodríguez, Juan A.<br />
Corominas Delgado, Cristina<br />
Correa, Heraldo O.<br />
Correa Reyes, Estela Miriam<br />
Corretger Canós, F. Xavier<br />
Cortada Colomer, Tomàs<br />
Cortada Jiménez, Blai<br />
Cortada Llach, Núria<br />
Cortés Bayod Cristina<br />
Cotten, Philippe<br />
Cristau Soler, Emma<br />
Croce, Jean-Jacques<br />
Dalgamonni, M. Issa<br />
Dalmau Amorós, Benet<br />
Darnaculleta Caballer, Jordi<br />
Darnés Cirera, Antonio<br />
Daunis Bayes, Jorge<br />
De Arquer Blanc, Joaquin<br />
De Arquer Illa, Marta<br />
De Ribot Martínez, Daniel<br />
De Ribot Martínez, Eduard<br />
De Weyer, Marc<br />
Del Riego Cobos, Cristina<br />
Depoorter Van Winckel, Zeger Jan<br />
Deulofeu Piquet, Joan<br />
Díaz Rendon, Juan Carlos<br />
Díaz-Granados Torregrosa, Humberto<br />
Domingo Campano, Juan<br />
Domínguez Aramendi, Julio Cesar<br />
Dorca Garcia, Elena<br />
Dou Ferran, Neus<br />
Dou Ferran, Pere<br />
Dou Juncà, Joan<br />
Dubie, Cristophe<br />
Echevarne Lostado, Rafael<br />
Egli, Jean Paul<br />
Eller Philippe<br />
Escabias Santamarta, Lídia<br />
Espejo Roca, Jaume<br />
Esquiaga García, Alfredo Raúl<br />
Esquiaga García, Hugo A.<br />
Esquiaga García, Jorge A.<br />
Estany Castella, Jorgina<br />
Esteban, Agustín F.<br />
Falcó Rodrigo, Guillermo<br />
Farré Rodríguez, Jordi<br />
Feliu Vallejo, Carlos Manuel<br />
Fernán<strong>de</strong>z Álvarez, Miguel Á.<br />
Fernán<strong>de</strong>z Fernán<strong>de</strong>z, Fernando<br />
Fernán<strong>de</strong>z Gil, Raula<br />
Fernán<strong>de</strong>z Gil, Rubén A.<br />
Fernán<strong>de</strong>z Pujol, Merce<strong>de</strong>s<br />
Ferré Cartón, Ma Cruz<br />
Figueras Cabanes, Marta<br />
Figueras Soler, Sandra<br />
Figueras Vall-llosera, Cristina<br />
Fina Ro<strong>de</strong>ja, M. Merce<strong>de</strong>s<br />
Font Costa, Imma<br />
Fonts Clemente, Ricard<br />
Fonts Contel, Jordi<br />
Fosse, Alain<br />
Fra<strong>de</strong>ra Barbé, Sara<br />
Frías Cortez, María Alicia<br />
Ga<strong>de</strong>, Steffen<br />
Gallifa Limós, Elisabet<br />
Galve López, M. Teresa<br />
García Borràs, Isabel<br />
Garcia Juan, Pedro D.<br />
García Porras, Núria<br />
García Reixach, Núria<br />
García Robledo, Sonia<br />
Gaset Borràs, Enric<br />
Gaspar Caró, Fre<strong>de</strong>ric<br />
Gayà Sansó, Margarida<br />
Gea Guiral, Luis<br />
Gelada Grabuleda, Carme<br />
German Germosen, José Ediberto<br />
Girard, Annie<br />
Gironella Masgrau, Núria<br />
Gómez Colmenares, Eduardo<br />
Gómez Montes, Belén<br />
González Castro, Rosa L.<br />
González Chantiri, José L.<br />
González Hernán<strong>de</strong>z, Amèlia<br />
González Lagunas, Javier<br />
González Moreno, Ma. Luisa<br />
González Sancho, Alfredo<br />
González Tascón, Carlos Eduardo<br />
Gornes Gómez, Eva<br />
Guembe Itoiz, Carlos<br />
Gual <strong>de</strong> Diego, Jorge Luis<br />
Guinot Jimeno, Francisco Antonio<br />
Guinot Sirvent, Agustí<br />
Guinovart Coma, Oriol<br />
Haj Younes Ortega, Nadia<br />
Haroune, Richard<br />
Hary, Jean-Didier<br />
Hereu Grau, Tomàs<br />
Hernán<strong>de</strong>z Herrero, Xavier<br />
Hernán<strong>de</strong>z Sánchez, Pere<br />
Hilgert, Janine<br />
Holguin Díaz, Martha Ligia<br />
Hontangas Canela, Joan<br />
Hospital Ribas, Anna<br />
Hospitalier, Eric<br />
Hostailler, Sylvie<br />
Ibáñez <strong>de</strong> Yorda, Míriam Mónica<br />
Illa Picart, Gemma<br />
Iraculis Soteres, Xavier<br />
Isern Roca, Jesús<br />
Jacoby Masferrer, Françoise<br />
Jové Jové, Ramon<br />
Kalaydjian, Elizabet<br />
Kamiya, Mirta<br />
Kee Cho, Jong Gan<br />
Kelhoffer De Giordano, Liliana B.<br />
Lacaci Domínguez, Mònica<br />
Lacasa Samitier, Amparo<br />
Lassale Drago, Dominique<br />
Lassale, Louis C.<br />
Lavallee, Philippe<br />
Leal Sayrol, Jordi<br />
Lemoine, Jean-Marie<br />
Linares Sánchez, Xavier<br />
López <strong>de</strong> Calatayud, Manuel<br />
López Sala, Mar<br />
López Serra, Anna<br />
Lorenzo Pla Giribert, Montserrat<br />
Lozano García, Sònia<br />
Lozano Luaces, José Antonio<br />
Luengo Torrent, Jesús<br />
Llagostera Barreno, Francesc<br />
Llansana Fitó, Ferran<br />
Llistosella Vin<strong>de</strong>l, Ramon<br />
Llop Roig, David<br />
Llopart Piñol, Laura<br />
Llorens Colls, Joan<br />
Llorian Gallego, Rodrigo<br />
Llos Bombardo Francesca<br />
Lloveras Dilmé, Roger<br />
Maceo González, Luis Eduardo<br />
Mallol Rubies, David<br />
Mangas Sopeña, Pedro Antonio<br />
Martínez Caparrós, M. Elena<br />
Martínez Duran, Josep Oriol<br />
Martínez Samper, Fre<strong>de</strong>ric<br />
Mas<strong>de</strong>vall Galter, Judit<br />
Mas<strong>de</strong>vall Lobo, Eduard<br />
Masià Figueras, Jordi<br />
Matamala Joan, Anna<br />
Mató Trill, Martí<br />
Mayor López, Nancy<br />
Medina García, Luz Ángela<br />
Medina Gómez, Óscar<br />
Menardia Pejuan, Ventura<br />
Mén<strong>de</strong>z Alavedra, Narcís<br />
Mén<strong>de</strong>z Salip, Jordi<br />
Mén<strong>de</strong>z Salip, Mònica<br />
Mendieta Fiter, Ignasi<br />
Meuley, Michel Bernard<br />
Migoya Sengenberger, Gustavo F.<br />
Ministral Masgrau, Agnès<br />
Molina, Sergio Luis<br />
Molina Agüero, Cecilia<br />
Molina García, Joaquín<br />
Molina García, Kilian<br />
Mora Rendon, Rodrigo<br />
Moral Martínez, Sonia<br />
Morell Olivé, Montserrat<br />
Nadal Faig, Josep L.<br />
Nalino-Baile, Thomas<br />
Nguyen, Minh-Tri<br />
Noguera Massa, Antoni<br />
Nordi, Elbio Norberto<br />
Obradors Cherta, Gerard<br />
Obradors Giró, Domingo<br />
Oliu Rovira, Jordi<br />
Oliva Arbat, Roser<br />
Olivé Marquès, Cèsar<br />
Olivé Moncho, Carlos J.<br />
Oliver Bofill, Imma<br />
Oliveres, Georges Damien<br />
Oltra Arimon, David<br />
Orri Perich, Jordi<br />
Ortiz Fernando, Romulo E.<br />
Otaolaurruchi Fernán<strong>de</strong>z, José<br />
Otero, Carlos A.<br />
Paeckel Pascual, Christian<br />
Paez Ceña, Florencio<br />
Palacios Fraile, Marta<br />
Palol Martínez, Carolina<br />
Parahy Cuvellier, Eric<br />
Paris, Denis<br />
Pedro Galobart, Ana María<br />
Pelegrina Gómez, Susana<br />
Penegre, Gerard<br />
Perazzo Iguri, Susana<br />
Peña Carvajal, Mauricio<br />
Perea Martínez, Sonia<br />
Perea Rodríguez, Ignacio<br />
Perejoan Rouch, Jordi<br />
Pérez Guzmán, Betty Rosa<br />
Pérez Martínez, J. Miguel<br />
Perlacia Rigau, Omar Lázaro<br />
Piera Carreras, Jordi<br />
Pifarré Barqué, Salvador<br />
Pifarré Portella, Marc<br />
Planagumà Clara, Maria<br />
Plana Montaña, Marc<br />
Planas Borrell, Enric<br />
Planas Callicó, Joaquim<br />
Pons Planas, Gemma<br />
Pons Salvadó Silvia<br />
Porra, Patrik<br />
Poure, Jean Clau<strong>de</strong><br />
Prada Lombo, Maria Liliana<br />
Prió Miravet, Carme<br />
Pugach, Arturo Osvaldo<br />
Pujiula Juncà, Maria<br />
Pujol Comajoan, Marc<br />
Pujol Gimbernat, Joaquim<br />
Pulido Martí, Marta<br />
Quer, Jean-M. Jacques Raphael<br />
Queralt Arqué, Ramon<br />
Quintana Vila, Alfons<br />
Quinteros Borgarello, Augusto<br />
Rabotnicoff, Flora D.<br />
Ragusa, Osvaldo A.<br />
Ratto, Diana C.<br />
Rebella López, L. Gabriel<br />
Restrepo Taborda, Jorge Ignacio<br />
Ribas Deix, Olga<br />
Ribas Mateos, Manel<br />
Ribas Turon, Alda<br />
Ribot Targarona, José <strong>de</strong><br />
Riera Casa<strong>de</strong>sús, Josep<br />
Riesco Hernán<strong>de</strong>z, José<br />
Rigall Barris, Susanna<br />
Rigat Puig, Mireia<br />
Rigau Gay, Montse<br />
Ripoll Llopart, Vicente<br />
Robau Gassiot, Anna Maria<br />
Rocha Eiroa, Ma Dolores<br />
Rodado Alonso, Carlos<br />
Ro<strong>de</strong>ja <strong>de</strong> las Heras, Francesc<br />
Ro<strong>de</strong>ja Roca, Francesc<br />
Rodrigo Davan, Glòria<br />
Rodríguez Arias, Claudia<br />
Rodríguez Sanahuja, Jaume<br />
Rodríguez Torrent, Manuel<br />
Román Ruiz, Manuel José<br />
Roure Viñals, Natàlia<br />
Ros Val<strong>de</strong>cantos, Maria <strong>de</strong>l Mar<br />
Rosa Vilarnau, Eric<br />
Rossell Capell, Joan<br />
Rover Moroni, Alejandro<br />
Ruiz Jusmet, José Luis<br />
Sabater González, Valeria<br />
Sabater Gornals, Joaquín<br />
Sabrià Rius, Joan<br />
Saguer Casacuberta, Teresa M.<br />
Sala Carrión, Laura<br />
Salart Casanovas, Natàlia<br />
Samsó Mazanedo, Jordi<br />
Sánchez Babot, Josep<br />
Sánchez Bonet, Lluís<br />
Sánchez Fernán<strong>de</strong>z Araceli<br />
Sancho Bregante, Glòria<br />
Sancho Lecina, Nieves<br />
Sangenís Torrents, Emilio<br />
Santaló Puig, Lluïsa<br />
Santillán Castillo, Angélica<br />
Sanz Bernal, Natalia<br />
Sanz Jou, Lluís<br />
Sartorio Dubini, Adriana M.<br />
Saurina Canals, M. Assumpció<br />
Scalesciani, Alejandro<br />
Schaller Mangini, Alci<strong>de</strong>s P.<br />
Sellabona Buch, Elisenda<br />
Serra Bago, Elvira<br />
Serra Centelles, M. Carme<br />
Serra Renom, M. Teresa<br />
Sfar, Mehdi<br />
Sicilia Tejada, Juan C.<br />
Siqués Jofre, Pere<br />
Siqués Reig, Pere<br />
Solà, Jorge A.<br />
Solanes Martínez, Núria<br />
Solé, Lídia<br />
Solé Santoll, Neus<br />
Soler Aliaga, Hortensia<br />
Soulie, Alain<br />
Spahn, Frank-Peter<br />
Talló Catarineu, Cristina<br />
Tallon Walton, Victoria<br />
Teuber, Agustus G.<br />
Thomas, Patrick<br />
Torrent Car<strong>de</strong>lús, Carles<br />
Torres Guerri, Lluís<br />
Torres Polo, Fco. Javier<br />
Torres Vicente, Luis E.<br />
Torruella Esteban, Beatriz<br />
Troyano Ruiz, Carlos<br />
Trull Gimbernat, Josep M.<br />
Ull<strong>de</strong>molins Batet, Andreu<br />
Uribe Stand, Martha Patricia<br />
Val Casado, Josep <strong>de</strong>l<br />
Val González, Josep Lluís <strong>de</strong>l<br />
Val<strong>de</strong>arenas Pelegrina, Isabel D.<br />
Vall-llosera Riera, Josep<br />
Vallejo, Gina Marcela<br />
Vazquez Prieto, Cristina<br />
Velilla López, Miguel<br />
Ventura Guix, Josep<br />
Verdiell Botey, Laia<br />
Via<strong>de</strong>r Cobo, Salvador<br />
Vicino, Elsa L.<br />
Vida, Oscar Alfredo<br />
Vidal Estrany, Narcís<br />
Vidal Malaka, Norberto<br />
Vilà Alsina, Anna<br />
Vila Burch, Joaquim<br />
Vila Dorca, Raquel<br />
Vila Gassó, Ricard<br />
Vila Reyner, Anna<br />
Vila Reyner, Joaquim<br />
Vila Rutllant, Adrià<br />
Vila Sánchez, Ramon<br />
Vilar Bühler, Josep M.<br />
Vilar<strong>de</strong>ll Margarit, Judith<br />
Vilarrasa Adam, Jordi<br />
Villalba Moreno, Oscar<br />
Vin<strong>de</strong>l Serrano, Elisabeth<br />
Vin<strong>de</strong>l Serrano, Miriam E.<br />
Vyetrova, Inna<br />
Yorda Ricci, Luis Alberto<br />
Zanchi, José Ramón<br />
Zanchi, Pablo Ariel<br />
JUNTA DE GIRONA<br />
Ronda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a<br />
Telèfon 972 21 05 72<br />
Fax 972 22 11 72<br />
e-mail: info@coecgirona.com<br />
web: www.coec.cat/girona/<br />
17002 GIRONA<br />
Col·legiats fins al 19/03/08<br />
19
20<br />
PUBLIREPORTATGE<br />
Psicoamer reinventa el tractament per als trastorns d’ansietat<br />
La psicòloga Natàlia Llach, especialista en aquesta problemàtica, està al capdavant d’aquesta consulta d’Amer<br />
Els trastorns d’angoixa:<br />
crisis d’angoixa,<br />
agorafòbia, fòbia<br />
simple, fòbia social,<br />
trastorn obsesiu -<br />
convulsiu són les patologies<br />
més freqüents.<br />
Malgrat les<br />
particularitats <strong>de</strong> cadascuna,<br />
totes manifesten<br />
símptomes<br />
d’angoixa inapropiats<br />
i <strong>de</strong>sagradables per a<br />
qui els pateix.<br />
D<strong>de</strong>G, Amer<br />
Segons explica la psicòloga Natàlia<br />
Llach (número <strong>de</strong> col·legiat<br />
15.851), «si no són tractats, els<br />
símptomes s’agreugen, els individus<br />
afectats limiten encara<br />
més les seves vi<strong>de</strong>s, i arriben fins<br />
i tot a no po<strong>de</strong>r sortir <strong>de</strong> casa<br />
seva, amb possibilitat <strong>de</strong> complicar-se<br />
amb <strong>de</strong>pressió i alcoholisme».<br />
L’ansietat –afegeix– «és un<br />
sistema d’alerta necessari per<br />
sobreviure, si no disposéssim<br />
d’ella, ara fa milions d’anys no<br />
haguéssim pogut sobreviure com<br />
a éssers primitius, als atacs <strong>de</strong>ls<br />
La psicòloga Natàlia Llach, <strong>de</strong> Psicoamer.<br />
<strong>de</strong>predadors. Aquesta herència<br />
és encara, avui en dia, fonamental<br />
per activar-nos en certes<br />
situacions <strong>de</strong> perill, tant sigui<br />
per <strong>de</strong>fensar-nos, fent-hi front, o<br />
bé per fugir oportunament. Quan<br />
aquests sistema <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensa queda<br />
alterat, situacions on no hi ha<br />
perill real, po<strong>de</strong>n es<strong>de</strong>venir ansiògenes<br />
per a certs individus. A -<br />
questes persones <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> portar<br />
una vida normal, sovint, i eviten<br />
fer coses que interpreten<br />
com a perilloses».<br />
Els símptomes físics es manifesten<br />
en forma <strong>de</strong> «mareigs, falta<br />
d’aire, augment <strong>de</strong> la tassa<br />
cardíaca..., acompanyats <strong>de</strong><br />
símptomes psíquics <strong>de</strong> tipus catastròfics<br />
sensació <strong>de</strong> mort imminent,<br />
pèrdua <strong>de</strong>l control, por<br />
<strong>de</strong> tornar-se boig. La intensa por<br />
que se’n <strong>de</strong>riva l’anomenem crisi<br />
<strong>de</strong> pànic».<br />
Natàlia Llach explica que<br />
«nombrosos estudis recents <strong>de</strong>mostren<br />
que les teràpies <strong>de</strong> tipus<br />
alternatiu no tenen cap efecte<br />
per a la remissió d’aquests<br />
símptomes, i en cas que els pugessin<br />
alleugerir ho farien <strong>de</strong> forma<br />
lleu i molt puntual. Per contra,<br />
la combinació entre la medicació<br />
(anti<strong>de</strong>pressius i ansiolítics)<br />
i les teràpies cognitivesconductuals<br />
sí que proporcionen<br />
una disminució significativa,<br />
tant <strong>de</strong>ls símptomes físics com<br />
psíquics».<br />
Psicoamer<br />
La psicòloga Natàlia Llach,<br />
especialista <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa <strong>de</strong>u anys<br />
en trastorns d’ansietat, està al<br />
cap davant <strong>de</strong> Psicoamer. L’experiència<br />
en aquest camp i els<br />
bons resultats obtinguts han reorientat<br />
els tractaments. «En pri-<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
mer lloc, perquè s’entén que el<br />
patiment d’aquests individus no<br />
<strong>de</strong>sapareix exclusivament amb la<br />
remissió <strong>de</strong> símptomes; la por<br />
amb la que viuen, circula per tots<br />
els racons <strong>de</strong> la seva forma <strong>de</strong> ser<br />
i <strong>de</strong> viure. En segon lloc, perquè<br />
les persones <strong>de</strong> confiança pateixen,<br />
col·lateralment, el trastorn».<br />
Així doncs –afegeix– «po<strong>de</strong>m<br />
preguntar-nos, quina seria l’aportació<br />
innovadora <strong>de</strong> Psicoamer?<br />
Davant l’evidència <strong>de</strong>ls resultats,<br />
remissió <strong>de</strong> símptomatologia<br />
, millora <strong>de</strong> l’autoestima,<br />
per finalitzar amb la restauració<br />
<strong>de</strong> la seva autonomia vital, i tot<br />
plegat amb un temps molt menor<br />
a les teràpies convencionals».<br />
Gràcies a la complicitat <strong>de</strong><br />
molts pacients i <strong>de</strong> les seves famílies,<br />
Psicoamer ha dut a terme<br />
un estudi intern, que ha <strong>de</strong>ixat<br />
palès que la fórmula terapèutica<br />
<strong>de</strong> Psicoamer millora la qualitat<br />
pacient-terapeuta, estimula l’autoestima<br />
<strong>de</strong> l’individu afavorint<br />
canvis substancials, no només<br />
pel que fa a la conducta, sinó<br />
també en la manera d’entendre,<br />
i acceptar la realitat.<br />
Psicoamer, vol es<strong>de</strong>venir un<br />
espai per a la recuperació integral<br />
i una plataforma per a la informació<br />
seriosa <strong>de</strong>ls trastorns<br />
d’ansietat.<br />
Telèfon 630 90 40 25 | Av. La Selva, núm. 10 | 17170 AMER<br />
natalia@psicoamer.e.telefonica.net
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
OPINIÓ ÒPTICA<br />
La lluita contra el càncer <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la psicooncologia<br />
En el document L’atenció Psicooncològica,<br />
elaborat l’any<br />
2007 pel grup <strong>de</strong> psicooncòlegs<br />
<strong>de</strong> Catalunya es <strong>de</strong>fineix<br />
la Psicooncologia com una àrea<br />
assistencial específica <strong>de</strong> la Psicologia<br />
i la Psiquiatria que aborda<br />
tots els aspectes psicològics<br />
<strong>de</strong> la prevenció, tractament i seguiment<br />
<strong>de</strong> les persones que pateixen<br />
un càncer i <strong>de</strong>ls seus familiars.<br />
El seu objectiu principal<br />
és vetllar pel benestar <strong>de</strong>ls pacients<br />
i <strong>de</strong> la seva família, consi<strong>de</strong>rant-los<br />
tots dos com una sola<br />
unitat a tractar.<br />
L’atenció psicosocial a pacients<br />
oncològics va començar<br />
l’any 1990 amb la incorporació<br />
<strong>de</strong> psicòlegs als equips <strong>de</strong> Cures<br />
Pal·liatives, seguint l’esperit <strong>de</strong>ls<br />
Hospice a Anglaterra on s’atenen<br />
les necessitats <strong>de</strong>ls pacients<br />
al final <strong>de</strong> la vida i <strong>de</strong> les seves famílies.<br />
Anys <strong>de</strong>sprés, el 1998, es crea<br />
la primera Unitat <strong>de</strong> Psicooncologia<br />
a Catalunya , a l’Institut Català<br />
d’oncologia <strong>de</strong> l’Hospital Durans<br />
i Reynals (Barcelona).<br />
Posteriorment, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Departament<br />
<strong>de</strong> <strong>Salut</strong>, el Pla Director<br />
<strong>de</strong> Catalunya 2001-2004 va<br />
contemplar la incorporació <strong>de</strong> la<br />
figura <strong>de</strong>l psicooncòleg als hospitals<br />
<strong>de</strong> referència <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Però, tot i que s’ha fet un esforç<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Administració, els<br />
recursos <strong>de</strong> què disposa la psicooncologia<br />
són encara insuficients<br />
per cobrir una <strong>de</strong>manda<br />
➾ «Tot i que s’ha fet<br />
un esforç <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Administració,<br />
els recursos<br />
són encara insuficients»<br />
que creix any rere any. En<br />
aquest sentit és important el paper<br />
d’organitzacions no governamentals<br />
(ONG) que incorporen<br />
psicooncòlegs i que donen<br />
cobertura als hospitals que formen<br />
part <strong>de</strong> la xarxa sanitària<br />
pública mitjançant convenis <strong>de</strong><br />
col·laboració.<br />
Amb una mirada cap al futur<br />
el Pla Director d’oncologia 2008-<br />
2010 inclou dins <strong>de</strong> l’atenció oncològica<br />
com una <strong>de</strong> les seves<br />
prioritats l’establiment d’una<br />
Xarxa Psicooncològica hospitalària.<br />
Una mostra més <strong>de</strong> la im-<br />
PEDRO JUAN Clavero Marin*<br />
portància, clarament percebuda,<br />
<strong>de</strong> comptar amb l’ajuda <strong>de</strong> psicòlegs<br />
especialitzats en oncologia<br />
que donin suport als pacients,<br />
a les famílies i als mateixos<br />
professionals que dia a dia<br />
tenen contacte amb el sofriment<br />
humà.<br />
Els avanços en la lluita contra<br />
el càncer, reflectits en programes<br />
<strong>de</strong> prevenció i <strong>de</strong> diagnòstic<br />
precoç, tractaments menys<br />
agressius i més eficaços i l’increment<br />
<strong>de</strong> l’esperança <strong>de</strong> supervivència,<br />
no po<strong>de</strong>n evitar, a<br />
dia d’avui, que rebre el diagnòstic<br />
d’un càncer sigui una experiència<br />
que implica per al pacient<br />
i la família la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> sofriment,<br />
la por als tractaments,<br />
principalment a la quimioteràpia<br />
i els seu efectes secundaris, la<br />
pèrdua d’un futur que fins llavors<br />
semblava segur i que es veu<br />
truncat per la incertesa i la i<strong>de</strong>a<br />
<strong>de</strong> la mort. Una experiència que<br />
afecta integralment la persona:<br />
-Al seu pensament, amb preguntes<br />
com ara: «per què a mi?»,<br />
«què passarà a partir d’ara?»,<br />
«sobreviuré?»; o i<strong>de</strong>es com ara:<br />
«no ho suportaré», «no puc fer<br />
res», etc.<br />
-Al seu estat físic, principalment<br />
amb els efectes <strong>de</strong>ls tractaments,<br />
però també condicionat<br />
per l’evolució <strong>de</strong> la malaltia.<br />
-Al seu estat emocional <strong>de</strong>spertant<br />
sentiments <strong>de</strong> tritesa,<br />
por, ràbia, impotència, etc.<br />
-I fins i tot a la seva escala <strong>de</strong><br />
valors, creences i modus vivendi.<br />
Malgrat aquest impacte i els<br />
efectes que té sobre l’experiència<br />
personal, la vida familiar, laboral<br />
i social, la majoria d’afectacions<br />
psicològiques que pot<br />
experimentar un pacient oncològic<br />
i els seus familiars no arriben<br />
a complir els criteris <strong>de</strong> trastorns<br />
psicopatològics.<br />
Si es contempla, en canvi, l’existència<br />
d’un patiment psíquic<br />
clínicament significatiu que cal<br />
atendre. Ens referim a una atenció<br />
que inicialment no necessitarà<br />
d’un tractament psiquiàtric<br />
o farmacològic <strong>de</strong> les manifestacions<br />
emocionals pròpies d’un<br />
procés adaptatiu, sinó que al contrari<br />
proveirà d’un espai on<br />
aquest procés pugui expressarse<br />
i <strong>de</strong>senvolupar-se a<strong>de</strong>quadament.<br />
Els mateixo pacients i familiars<br />
manifesten la necessitat<br />
L’AUTOR DE L’ARTICLE, PEDRO JUAN CLAVERO.<br />
EL PSICOONCÒLEG FA UN SEGUIMENT DEL PACIENT I ELS FAMILIARS.<br />
d’un temps per adaptar-se, comprendre<br />
el que està passant i po<strong>de</strong>r<br />
aprendre a viure amb la malaltia.<br />
Conviure amb una malaltia<br />
com el càncer implica també<br />
afrontar els importants efectes<br />
secundaris que els tractaments,<br />
principalment la quimioteràpia,<br />
po<strong>de</strong>n provocar; viure l’ansietat<br />
davant l’espera <strong>de</strong> proves, <strong>de</strong> resultats<br />
i visites <strong>de</strong> control que<br />
creen la sensació d’estar davant<br />
d’una persistent amenaça, «la<br />
mala notícia».<br />
Per altra banda es po<strong>de</strong>n afegir<br />
a la malaltia situacions <strong>de</strong> crisi<br />
preexistent com ara: dificultats<br />
<strong>de</strong> relació i <strong>de</strong> comunicació<br />
dins la família, processos <strong>de</strong> dol,<br />
manca <strong>de</strong> recursos econòmics,<br />
etc. Això fa que els pacients i els<br />
familiars afectats arribin a fer explícita<br />
la necessitat <strong>de</strong> comptar<br />
amb un suport psicològic que<br />
els ajudi a afrontar aquesta situació.<br />
L’experiència mostra com,<br />
amb l’ajuda a<strong>de</strong>quada, hi ha pacients<br />
que reconverteixen la malaltia<br />
en una oportunitat per reflexionar<br />
sobre la seva vida i superar<br />
problemes anteriors al<br />
diagnòstic, convertint-la així en<br />
una experiència <strong>de</strong> creixement<br />
personal.<br />
L’ajuda <strong>de</strong>l psicooncòleg tindrà<br />
doncs com a objectius específics:<br />
-Facilitar l’adaptació a la malaltia<br />
i els seus tractaments.<br />
-Proveir d’un espai on el pacient<br />
i la família pugui expressar<br />
les seves emocions i aprendre a<br />
gestionar-les d’una forma sanadora<br />
per la pròpia persona i per<br />
les seves relacions familiars i socials,<br />
-Afavorir una perspectiva <strong>de</strong><br />
futur no condicionada per la por<br />
i trobar la millor manera <strong>de</strong> portar<br />
aquesta nova situació amb la<br />
parella i amb la família creant<br />
una nova normalitat plena <strong>de</strong><br />
sentit.<br />
-I per últim, alguns psicooncòlegs<br />
inclouen entre els seus<br />
objectius donar suport a persones<br />
en dol a partir <strong>de</strong> programes<br />
psicoeducatius, grups d’autoajuda,<br />
etc.<br />
No obli<strong>de</strong>m que per la persona<br />
diagnosticada <strong>de</strong> càncer<br />
comprendre el que està passant<br />
i adaptar-se als canvis que ha d’afrontar<br />
no és una tasca fàcil. Serà<br />
aquí on el suport social (familiars,<br />
amics, veïns, etc.) i l’ajuda<br />
coordinada <strong>de</strong>ls professionals<br />
(psicooncòlegs, oncòlegs, metges,<br />
infermeres, treballadors socials,<br />
fisioterapeutes, etc.) centrada<br />
en les necessitats <strong>de</strong>l pacient<br />
i la família es farà més valuosa<br />
i necessària que mai.<br />
*Psicooncòleg.<br />
Col. 11990<br />
21
22<br />
PUBLIREPORTATGE<br />
Sant Martí, una residència geriàtrica modèlica<br />
És un centre privat <strong>de</strong> Calonge , mo<strong>de</strong>rn i acollidor, amb tots els avantatges <strong>de</strong>l contacte amb la natura<br />
La residència gerià-<br />
trica Sant Martí és<br />
un centre privat i as-<br />
sistit amb 20 anys<br />
d'experiència. És<br />
una <strong>de</strong> les més anti-<br />
gues <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Ubicada a Calonge,<br />
té unes bones comu-<br />
nicacions per carre-<br />
tera i serveis hospita-<br />
laris a poca distàn-<br />
cia.<br />
Josep M. Bartomeu, Calonge<br />
La residència geriàtrica Sant Martí<br />
ofereix als resi<strong>de</strong>nts tranquil·litat<br />
i un marc històric excepcional,<br />
i constitueix un lloc i<strong>de</strong>al tant per<br />
a esta<strong>de</strong>s curtes com per a llargues<br />
tempora<strong>de</strong>s <strong>de</strong> repòs.<br />
Sant Martí és un centre assistit<br />
amb funció <strong>de</strong> llar per a les persones<br />
grans amb <strong>de</strong>pendència, i en<br />
el qual es fomenta la vida comunitària<br />
i la integració social. S'adapta<br />
al nou perfil <strong>de</strong> les persones<br />
grans tot oferint nombroses prestacions,<br />
serveis i activitats.<br />
Funcionalitat:<br />
-Persones vàli<strong>de</strong>s i <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts.<br />
-Treball en equip interdisciplinar,<br />
oferint una atenció integral i<br />
alhora personalitzada.<br />
-Horari flexible <strong>de</strong> visites, per fomentar<br />
la participació i col·laboració<br />
<strong>de</strong> la família.<br />
A Sant Martí ofereixen excel·lència<br />
en el servei, instal·lacions i activitats;<br />
treballen perquè els resi<strong>de</strong>nts<br />
gau<strong>de</strong>ixin <strong>de</strong>l benestar com<br />
si estiguessin a casa seva; i prevenen<br />
el <strong>de</strong>teriorament i mantenen<br />
les aptituds <strong>de</strong>ls seus usuaris. També<br />
porten a terme un programa<br />
continu d'activitats funcionals,<br />
cognitives, motores, emocionals i<br />
<strong>de</strong> participació comunitària. A la<br />
residència hi ha un tracte personalitzat.<br />
Realitzen un seguiment<br />
mèdic individualitzat (subministrament<br />
<strong>de</strong> medicació i visita mè-<br />
El centre gau<strong>de</strong>ix d’un acura<strong>de</strong>s instal·lacions per po<strong>de</strong>r acollir els seus interns.<br />
Millora d’instal·lacions i serveis<br />
Josep M. Bartomeu Calonge<br />
A principis <strong>de</strong>l passat any 2007<br />
la residència Sant Martí va canviar<br />
<strong>de</strong> propietaris. Els nous directius<br />
varen donar un impuls<br />
important a la Residència Sant<br />
Martí, que és una <strong>de</strong> les primeres<br />
resi<strong>de</strong>ncies <strong>de</strong> la província <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong>.<br />
Al cap <strong>de</strong> tot aquest temps els<br />
canvis organitzatius que es varen<br />
portar a terme han començat<br />
a donar els seus fruits i l’ocupació<br />
<strong>de</strong> la residència s’ha situat<br />
en quasi un 90%. A l’inici <strong>de</strong><br />
l’any 2007 l’ocupació <strong>de</strong> la residència<br />
privada estava al voltant<br />
<strong>de</strong>l 50%. La remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> les<br />
instal·lacions i la millora en els<br />
serveis han estat, <strong>de</strong>finitivament,<br />
la clau <strong>de</strong>l canvi.<br />
Actualment el centre disposa<br />
<strong>de</strong> dos metges, dues infermeres,<br />
gerocultores, fisioterapeuta, animador<br />
sociocultural, cuineres<br />
pròpies, així com també buga<strong>de</strong>ria<br />
pròpia.<br />
Durant l’any 2007 es va substituir<br />
tot el mobiliari <strong>de</strong> la sala<br />
d’estar, sala d’animació sociocultural<br />
i es varen reformar, fentles<br />
noves, totes les habitacions<br />
<strong>de</strong> la primera planta.<br />
A principis <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> març<br />
d’aquest any 2008 s’ha iniciat<br />
la remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> la segona<br />
planta <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong> la residència.<br />
S’ha fet un canvi <strong>de</strong> mobiliari,<br />
s’han col·locat nous llits<br />
que funcionen elèctricament i<br />
s’han adquirit noves grues <strong>de</strong> bipe<strong>de</strong>stació.<br />
Tot això perquè els<br />
resi<strong>de</strong>nts comptin amb millors<br />
atencions<br />
Per altra banda, s’ha iniciat un<br />
complert estudi <strong>de</strong> viabilitat per<br />
portar a terme una ampliació <strong>de</strong><br />
la residència perquè així els resi<strong>de</strong>nts<br />
disposin <strong>de</strong> més espais<br />
comuns i nous serveis <strong>de</strong> menjador.<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
dica). El centre disposa d'un protocol<br />
individualitzat per a la realització<br />
<strong>de</strong>ls objectius d'atenció a la<br />
persona.<br />
Faciliten als familiars <strong>de</strong>l resi<strong>de</strong>nt<br />
la interacció mútua. El familiar<br />
pot participar en la vida diària<br />
<strong>de</strong>l resi<strong>de</strong>nt.<br />
La metodologia <strong>de</strong> treball <strong>de</strong>l<br />
centre se centra en la realització <strong>de</strong><br />
reunions interdisciplinars setmanals,<br />
enquestes als familiars i resi<strong>de</strong>nts<br />
capacitats, incorporació a<br />
l'associació catalana <strong>de</strong> recursos<br />
assistencials per estar assabentat<br />
<strong>de</strong> les millores i evolució <strong>de</strong>l sector,<br />
i suport permanent d'un gabinet<br />
jurídic i econòmic. Les seves<br />
instal·lacions són accessibles i<br />
amb encant. Tenen cura fins i tot<br />
<strong>de</strong>ls mínims <strong>de</strong>talls, perquè tots els<br />
resi<strong>de</strong>nts gau<strong>de</strong>ixin <strong>de</strong>l seu temps<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>scans en el centre.<br />
Per passejar i gaudir d'un agradable<br />
dia assolellat, el centre disposa<br />
d'un fantàstic jardí i espais a<br />
l'aire lliure. Per po<strong>de</strong>r cuidar i mimar<br />
el seu cos han creat unes instal·lacions<br />
adapta<strong>de</strong>s: serveis <strong>de</strong> fisioteràpia<br />
i rehabilitació.<br />
Per po<strong>de</strong>r cultivar la ment i l'esperit<br />
tenen una biblioteca-sala <strong>de</strong><br />
lectura, activitats culturals, d'oci i<br />
teràpia ocupacional. El centre<br />
compta amb unes comfortables<br />
habitacions dobles i individuals.<br />
Les habitacions disposen <strong>de</strong> banys<br />
privats i adaptats. Totes les habitacions<br />
són exteriors. Al centre es<br />
po<strong>de</strong>n realitzar activitats diverses<br />
orienta<strong>de</strong>s tant a l'exercici físic<br />
com a propostes intel·lectuals.<br />
Entre elles <strong>de</strong>staquen:<br />
-Activitats <strong>de</strong> fisioteràpia i reha-<br />
bilitació.<br />
-Activitats culturals, d'oci i terà-<br />
pia ocupacional.<br />
El principal objectiu <strong>de</strong> Sant<br />
Martí és oferir el màxim <strong>de</strong> benestar<br />
i qualitat <strong>de</strong> vida donant un tracte<br />
humà, càlid i familiar a<strong>de</strong>quat a<br />
la condició <strong>de</strong> persones grans <strong>de</strong>ls<br />
seus usuaris. Ofereixen els següents<br />
serveis: <strong>de</strong> caràcter resi<strong>de</strong>ncial,<br />
<strong>de</strong> caràcter social, d’atenció<br />
especialitzada i així com també<br />
molts serveis complementaris.
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
ENTREVISTA<br />
D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />
-Quina és la tasca que <strong>de</strong>s d’Asepeyo<br />
es realitza a favor <strong>de</strong> la salut<br />
<strong>de</strong>ls treballadors?<br />
La mútua duu a terme la gestió <strong>de</strong><br />
dues activitats importantíssimes<br />
per a la seguretat i la salut <strong>de</strong>ls treballadors.<br />
Es tracta <strong>de</strong>l servei d’atenció<br />
en acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> treball, i la<br />
gestió econòmica <strong>de</strong> les malalties<br />
comunes <strong>de</strong> règim general i <strong>de</strong>l règim<br />
<strong>de</strong> treballadors autònoms, que<br />
consisteix a pagar la baixa. Tot això<br />
ho fem sempre com a entitat<br />
col·laboradora <strong>de</strong> la Seguretat Social.<br />
Abans teníem una altra àrea<br />
d’actuació, el servei <strong>de</strong> prevenció,<br />
que ara ja no gestiona la mútua,<br />
sinó que ho fa una altra entitat que<br />
s’anomena Societat <strong>de</strong> Prevenció<br />
Asepeyo sl.<br />
-Com es concreten aquestes activitats?<br />
La primera d’aquestes activitats,<br />
la que fa referència a la gestió <strong>de</strong><br />
les contingències d’acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
treball i malaties professionals, té<br />
un objectiu primordial, basat en la<br />
recuperació <strong>de</strong>ls pacients. La infraestructura<br />
<strong>de</strong> la mútua permet<br />
garantir una completa assistència<br />
sanitària <strong>de</strong>ls acci<strong>de</strong>ntats, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
la primera cura i atenció d’urgències,<br />
fins a la intervenció quirúrgica<br />
en traumatologia i rehabilitació.<br />
Per una altra banda, Asepeyo rea-<br />
Francesc Artalejo<br />
«Comptem amb més <strong>de</strong> set mil empreses associa<strong>de</strong>s»<br />
litza la gestió <strong>de</strong> les prestacions<br />
d’incapacitat temporal per contingències<br />
comunes. La mútua <strong>de</strong>senvolupa<br />
aquesta activitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’any 1996 i consisteix en la possiblitat<br />
d’oferir als seus treballadors<br />
afiliats la possibilitat <strong>de</strong> contractar<br />
aquest servei que va més<br />
enllà <strong>de</strong> la simple gestió <strong>de</strong> la prestació<br />
econòmica per baixa per malatia,<br />
ja que es basa en tots aquells<br />
aspectes que permeten incidir en<br />
el seguiment <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong><br />
baixa. Així mateix, és important<br />
<strong>de</strong>stacar que els treballadors autònoms<br />
també po<strong>de</strong>n acollir-se a<br />
la prestació i beneficis <strong>de</strong> la cobertura<br />
<strong>de</strong> la incapacitat temporal.<br />
-Què és el que pot <strong>de</strong>stacar d’Asepeyo<br />
com a mútua?<br />
El primer element és la nostra experiència<br />
<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 90 anys en el<br />
sector, així com els més <strong>de</strong> 40 anys<br />
<strong>de</strong> presència assistencial a <strong>Girona</strong>.<br />
Aquesta llarga trajectòria no fa<br />
més que <strong>de</strong>mostrar la soli<strong>de</strong>sa que<br />
té la mútua com a entitat, un aspecte<br />
que ens permet oferir un<br />
gran nombre <strong>de</strong> serveis al màxim<br />
nivell. Durant aquests últims anys,<br />
hem <strong>de</strong>senvolupat un ampli nombre<br />
<strong>de</strong> serveis a disposició <strong>de</strong> les<br />
nostres empreses mutualistes, sobretot<br />
basats en tenir una gran capacitat<br />
<strong>de</strong> resposta en qualsevol<br />
sector i en qualsevol contigència<br />
Experts en la salut <strong>de</strong> la seva empresa<br />
Asepeyo, amb més <strong>de</strong> 90 anys d’experiència, disposa d’una<br />
extensa xarxa assistencial pròpia que garanteix una atenció<br />
àgil <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l moment <strong>de</strong> l’acci<strong>de</strong>nt fins el <strong>de</strong> l’alta mèdica.<br />
- 2 hospitals<br />
- 1 hospital <strong>de</strong> dia<br />
- 1 institut <strong>de</strong> salut laboral<br />
- 139 centres assistencials i més <strong>de</strong> 1.000 serveis concertats.<br />
Els nostres experts també us assessoraran pel que fa a:<br />
- assistència mèdica i rehabilitació <strong>de</strong> l’acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> treball<br />
- gestió <strong>de</strong> la malaltia comuna<br />
- prevenció <strong>de</strong> riscos laborals amb càrrec a quotes <strong>de</strong> la<br />
Seguretat Social<br />
GIRONA<br />
Centre assistencial<br />
Francesc Ciurana, 15<br />
17002 <strong>Girona</strong><br />
Tel. 972 414 114<br />
Fax 972 226 356<br />
Servei d’Atenció<br />
a l’Usuari<br />
902 151 002<br />
DIRECTOR DEL CENTRE ASSISTENCIAL D’ASEPEYO A GIRONA<br />
FRANCESC ARTALEJO.<br />
ASEPEYO<br />
laboral. Cal assenyalar l’importantíssim<br />
paper <strong>de</strong> la nostra pàgina<br />
web, a través <strong>de</strong> la qual es realitzen<br />
diferents transaccions, com<br />
l’eina on-line dirigida a assesors<br />
laborals i empreses, anomenada e-<br />
AT, l’enviament <strong>de</strong>ls comunicats<br />
d’acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> treball o l’e-col·la-<br />
www.asepeyo.cat<br />
borador (<strong>de</strong>speses d’administració<br />
externa). Altres aspectes són<br />
el programa Integra, una iniciativa<br />
<strong>de</strong> la mútua l’objectiu <strong>de</strong> la<br />
qual és la readaptació professional<br />
<strong>de</strong>ls treballadors que, com a<br />
conseqüència d’un acci<strong>de</strong>nt laboral<br />
o malaltia professional, resten<br />
amb seqüeles invalidants que<br />
els hi impe<strong>de</strong>ixen seguir <strong>de</strong>senvolupant<br />
la seva professió habitual,<br />
la Universitat Corporativa<br />
d’Asepeyo, orientada a la adquisició<br />
i l’actualització <strong>de</strong>l coneixement<br />
a tota l’organització, o els<br />
programes dirigits a sectors específics,<br />
com el <strong>de</strong> la construcció o<br />
l’automoció.<br />
-Quin és el volum <strong>de</strong> negoci d’Asepeyo<br />
a la província <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>?<br />
Actualment, a <strong>Girona</strong>, Asepeyo té<br />
7.000 empreses associa<strong>de</strong>s, que<br />
es representen per 75.000 treballadors<br />
en l’àrea <strong>de</strong> contingències<br />
professionals, 45.000 treballadors<br />
en la cobertura <strong>de</strong> la incapacitat<br />
temporal per malaltia comuna<br />
o acci<strong>de</strong>nt no laboral, i 8.000<br />
treballadors autònoms. L’equip<br />
humà <strong>de</strong>dicat a totes les tasques,<br />
tant assistencials com administratives<br />
i d’assesorament en matèria<br />
<strong>de</strong> seguretat i higiene supera<br />
els 75 professionals. Tenim instal·lacions<br />
pròpies a <strong>Girona</strong>, Figueres,<br />
Olot i Palamós. Això ens<br />
23<br />
converteix en la primera mútua <strong>de</strong><br />
les comarques gironines, on la nostra<br />
quota <strong>de</strong> mercat és <strong>de</strong>l 25,3%.<br />
-Amb quins reptes <strong>de</strong> futur s’enfronta<br />
Asepeyo?<br />
La filosofia <strong>de</strong> la mútua radica en<br />
treballar constantment per millorar<br />
el servei, per acostar-nos al nostre<br />
client i per diferenciar-nos en<br />
qualitat <strong>de</strong>l servei, en la proximitat<br />
<strong>de</strong>ls nostres centres assistencials<br />
a les empreses mutualistes i<br />
en l’immediatesa <strong>de</strong> les gestions.<br />
Aquests són els nostres punts<br />
forts, amb el suport d’una xarxa assistencial<br />
amb instal·lacions i<br />
equipament permanentment actualitzats.<br />
Concretament a la província,<br />
i dins <strong>de</strong> l’aposta <strong>de</strong> la mútua<br />
per l’ampliació i renovació <strong>de</strong><br />
la xarxa assistencial, hi ha el projecte<br />
<strong>de</strong> posar en marxa un centre<br />
singular a <strong>Girona</strong>, que es<strong>de</strong>vingui<br />
la referència per a la resta <strong>de</strong> centres<br />
assistencials <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la<br />
província, que doni un servei <strong>de</strong><br />
qualitat a tots els nostres associats<br />
i usuaris, i mitjançant el qual,<br />
aquests puguin tenir un diagnòstic<br />
ràpid i proper. Està previst que<br />
aquest centre estigui dotat <strong>de</strong> la<br />
tecnologia més avançada i on hi<br />
treballin professionals <strong>de</strong> diverses<br />
especialitats per tal d’assolir l’excel·lència<br />
en prevenció, diagnòstic<br />
i tractaments.<br />
Mútua d’Acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> Treball i Malalties Professionals <strong>de</strong> la Seguretat Social núm. 151<br />
Urgències 24 h<br />
900 151 000
24<br />
PUBLIREPORTATGE<br />
Doctors Tibau, «la miopia és el pa nostre <strong>de</strong> cada<br />
dia influït per l’ús molt continuat <strong>de</strong>ls ordinadors»<br />
La consulta, a la plaça <strong>de</strong> la Diputació <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, atén tot tipus d’eventualitats relaciona<strong>de</strong>s amb la visió<br />
La consulta la va<br />
obrir al bell mig <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong> el doctor Joan<br />
Tibau i Pagès, pare<br />
<strong>de</strong>ls actuals titulars<br />
<strong>de</strong>l gabinet oftalmològic,<br />
Joan Maria i<br />
Josep Tibau i Batlle,<br />
gairebé a finals <strong>de</strong>ls<br />
anys quaranta <strong>de</strong>l<br />
passat segle, en uns<br />
temps que eren difícils,<br />
però, segons els<br />
dos germans oftalmòlegs<br />
«també tenia<br />
els seus avantatges<br />
perquè, aleshores, hi<br />
havia menys facultatius.<br />
El nostre pare<br />
es feia molts tips <strong>de</strong><br />
treballar».<br />
Josep M. Bartomeu,<strong>Girona</strong><br />
D'aquells temps a l'actualitat els<br />
canvis han estat notables. Els dos<br />
metges gironins asseguren que<br />
«<strong>de</strong> llavors a ara tot és molt diferent.<br />
El nivell <strong>de</strong> tecnologia és<br />
molt alt en tots els aspectes, però<br />
les garanties d'éxit també són molt<br />
més altes».<br />
Els doctors Joan Maria i Josep<br />
Tibau han explicat que la seva consulta<br />
es <strong>de</strong>dica primordialment a<br />
l’oftalmologia en general «i <strong>de</strong>pèn<br />
<strong>de</strong>l que pateix el pacient s'actua<br />
d'una forma o altra; tant si és <strong>de</strong>spreniment<br />
<strong>de</strong> retina, com si són<br />
cataractes, glaucoma, <strong>de</strong>generacions<br />
maculars, estrabismes o si<br />
és miopia. Les petites intervencions<br />
es po<strong>de</strong>n fer dins <strong>de</strong>l mateix<br />
gabinet nostre, però quan es tracta<br />
<strong>de</strong> cirurgia major s'ha <strong>de</strong> portar<br />
a terme en un quiròfan». Els dos<br />
oftalmòlegs gironins han assenya-<br />
La consulta està dotada <strong>de</strong> l’instrumental més mo<strong>de</strong>rn.<br />
lat que, en el quiròfan, «es tracten<br />
les cataractes, els <strong>de</strong>spreniments,<br />
etc. Amb el que solem actuar<br />
més és en miopia i cataractes,<br />
però també fem <strong>de</strong>generacions<br />
maculars. Els quiròfans que<br />
més utilitzem són els <strong>de</strong> les clíniques<br />
Bofill i <strong>Girona</strong>».<br />
Els dos facultatius alerten <strong>de</strong>l<br />
mal ús <strong>de</strong> les ulleres <strong>de</strong> sol, sobretot<br />
quan no hi ha llum diürna,<br />
assegurant d’altra banda que en<br />
comparació a fa alguns anys «la<br />
miopia és el pa nostre <strong>de</strong> cada dia,<br />
a causa <strong>de</strong>l tema <strong>de</strong>ls ordinadors,<br />
que ens afecten molt, però també<br />
hi ha el tema <strong>de</strong> la diabetis, i ara,<br />
a la primavera les al·lèrgies». Segons<br />
ells, «abans hi havia molts tapaments<br />
<strong>de</strong>l llagrimal, ara no n'hi<br />
sol haver tants. Els estrabismes<br />
han disminuït bastant, pel que fa<br />
al tema <strong>de</strong> les cataractes aquestes,<br />
al contrari, han augmentat, ja<br />
que la gent viu més anys, això també<br />
va lligat a les <strong>de</strong>generacions<br />
maculars, que són cada vegada<br />
més freqüents amb la gent d'edat<br />
avançada». Pel que fa al tema <strong>de</strong>ls<br />
ordinadors, els doctors gironins recomanen<br />
«una bona posició <strong>de</strong>ls<br />
braços que, encara que no ho sem-<br />
J.M.BARTOMEU<br />
Els dos germans oftalmòlegs a la seva consulta gironina <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong> la Diputació.<br />
bli és importantíssima per la vista,<br />
atès que repercuteix a través<br />
<strong>de</strong> les cervicals. No s'han d'estar<br />
moltes hores davant <strong>de</strong> la pantalla,<br />
ja que que el normal seria no<br />
• Tractaments miopia<br />
• Cataractes<br />
• Lentilles<br />
estar-hi més d'una hora, aixecarse,<br />
donar un tomb, mirar a l'infinit<br />
i tornar-hi. Parpa<strong>de</strong>jar i veure<br />
aigua», afegint que «si les persones<br />
tenen problemes <strong>de</strong> visió evi-<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Una revisió ocular a temps pot evitar molts problemes.<br />
Drs. Tibau<br />
Oftalmòlegs<br />
J.M.BARTOMEU<br />
J.M. BARTOMEU<br />
<strong>de</strong>ntment han d’anar a l’oftalmòleg<br />
i s'han <strong>de</strong> fer una revisió, que<br />
moltes vega<strong>de</strong>s amb unes simples<br />
ulleres <strong>de</strong> poca graduació es pot<br />
solucionar el problema».<br />
• Glaucoma<br />
• Degeneració macular<br />
• etc.<br />
Pl. Diputació, 1 - 1r 2a - <strong>Girona</strong> 17001<br />
Tel. 972 20 56 08 - Fax 972 21 92 34
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■ Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
OPINIÓ TABAQUISME<br />
La nova vida <strong>de</strong>l no fumador<br />
Avega<strong>de</strong>s, algunes persones<br />
que han <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> fumar<br />
po<strong>de</strong>n «avorrir-se» al<br />
cap <strong>de</strong> poc temps. Són més lliures<br />
que abans! S’ha d’ocupar<br />
aquesta llibertat. Ha d’ocuparse<br />
<strong>de</strong> forma diferent. Però mantenir-se<br />
ocupat. Es pot començar<br />
o reprendre una activitat<br />
abandonada, una pràctica esportiva<br />
i animar-se a adoptar hàbits<br />
saludables.<br />
Esculli la llibertat: 10<br />
raons per <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar:<br />
1-Recobrar la salut: Fumar<br />
augmenta un 77% la mortalitat<br />
respecte a no fer-ho. La por a les<br />
malalties, al sofriment i a la<br />
mort són la motivació principal<br />
<strong>de</strong> nombrosos fumadors. El tabac<br />
és cancerigen i addictiu. Valori<br />
la seva salut. Possiblement<br />
no po<strong>de</strong>m controlar tots els factors<br />
que ataquen la nostra salut,<br />
però si controlar-ne alguns i el<br />
que és lògic, és que simplement<br />
ho fem.<br />
2-Estètica. Els porus dilatats,<br />
una pell bruta, o les <strong>de</strong>nts<br />
groguenques no són gaire seductors.<br />
Unes <strong>de</strong>nts més blanques,<br />
una pell més fresca i l’alè<br />
més agradable és el que veuran<br />
i sentiran <strong>de</strong> vostè quan <strong>de</strong>ixi el<br />
tabac.<br />
3-Benestar. Vostè pot posar<br />
<strong>de</strong> la seva banda per incrementar<br />
el seu benestar. Podrà gaudir<br />
plenament <strong>de</strong>l seu cos i <strong>de</strong><br />
totes les seves capacitats, sense<br />
refredats, sense tossir i sense<br />
problemes respiratoris.<br />
4-Economia. El càcul és ràpid:<br />
un paquet diari a 2,70 euros<br />
al dia multiplicat per un any<br />
equival a la respectable xifra <strong>de</strong><br />
1.022 euros anuals que vostè<br />
gasta. Deixar el tabac és un important<br />
estalvi <strong>de</strong> diners.<br />
5-Pudor. El fum disminueix<br />
consi<strong>de</strong>rablement el sentit <strong>de</strong><br />
l’olfacte i els fumadors provoquen<br />
pudors al seu voltant: cabells,<br />
roba, vivenda, cortines...<br />
tot fa pudor <strong>de</strong> tabac.<br />
- Vols <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar<br />
sense engreixar-te?<br />
- Pateixes insomni?<br />
- Menges<br />
compulsivament?<br />
ÀREA DE SALUT<br />
ROSER Malaret Vitales*<br />
DEIXAR DE FUMAR SUPOSA SER MÉS LLIURE.<br />
6-Gust. Com que el fum resseca<br />
les mucoses, altera no només<br />
el sentit <strong>de</strong> l’olfacte, sinó<br />
també el <strong>de</strong>l gust. Les persones<br />
que ja ho han <strong>de</strong>ixat recuperen<br />
els plaers <strong>de</strong>l paladar i els sabors<br />
intensos o oblidats.<br />
7-Estrès. El paquet és buit,<br />
cap cigarreta a l’horitzó. Pensar<br />
sense parar en la cigarreta. En<br />
tindré porou <strong>de</strong> reserva? És una<br />
preocupació constant que no li<br />
permet ser feliç. Tot això rebaixa<br />
el fumador al rang d’esclau<br />
<strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>pendència. Parar<br />
➾ «Es pot començar<br />
o reprendre una<br />
activitat abandonada i<br />
animar-se a adoptar<br />
hàbits saludables»<br />
és ser lliure.<br />
Són uns tractaments nous a <strong>Girona</strong><br />
i a Barcelona, indolors i relaxants,<br />
<strong>de</strong> procedència suïssa.<br />
Són segurs i no tenen cap efecte<br />
secundari ni cap contraindicació.<br />
Treballem estimulant diferents<br />
punts d’acupuntura amb un<br />
làser <strong>de</strong> baixa freqüència<br />
i es practiquen exercicis<br />
<strong>de</strong> relaxació i control <strong>de</strong> l’estrès.<br />
T’oferim un seguiment gratuït<br />
durant un any.<br />
D<strong>de</strong>G<br />
8-Carrera professional.<br />
Els no fumadors, sobretot els<br />
qui abans fumaven, tenen les<br />
millors cartes. Han après a canviar<br />
la manera d’afrontar la vida.<br />
Han reprès un nou posicionament<br />
<strong>de</strong> control <strong>de</strong> la ment positiu.<br />
Superar la seva<br />
<strong>de</strong>pendència significa haver millorat<br />
la seva capacitat <strong>de</strong> concentració<br />
i <strong>de</strong> rendiment intel·lectual<br />
per ser l’amo d’un<br />
mateix.<br />
9-Entorn. La família, els<br />
companys i els amics estan afectats<br />
com a fumadors passius.<br />
Les toxines microscòpiques <strong>de</strong>l<br />
fum estan en l’aire i perjudiquen<br />
a qui les respira. Ser fumador<br />
passiu cada dia és nociu i causa<br />
malalties. Si estima la seva família<br />
no fumi sota el mateix sostre<br />
que ells i si té fills, segur que<br />
vostè <strong>de</strong>sitja ser també un bon<br />
exemple per a ells. És trist emmalaltir<br />
pel fum que fuma però<br />
emmalaltir pel fum que fumen<br />
• Pateixes insomni?<br />
Et trobes estressat?<br />
1 sessió <strong>de</strong> 45 minuts.<br />
SI ES DEIXA DE FUMAR ES GUANYA EN QUALITAT DE VIDA.<br />
els altres és, a més, injust.<br />
10-Qualitat <strong>de</strong> vida. El tabaquisme<br />
és una loteria que pot<br />
tenir premis que ens escurcin o<br />
ens limitin la vida. L’estil <strong>de</strong> vida<br />
es <strong>de</strong>grada i es perd qualitat <strong>de</strong><br />
vida i autonomia personal en envellir.<br />
Els qui aconsegueixen<br />
lliurar-se <strong>de</strong> la seva addicció<br />
aconsegueixen el triomf suprem:<br />
la sensació <strong>de</strong> llibertat<br />
per no estar més condicionats<br />
• Vols <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> menjar<br />
compulsivament?<br />
4 sessions <strong>de</strong> 30 minuts.<br />
• Vols <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fumar<br />
sense engreixar-te?<br />
2 sessions <strong>de</strong> 30 minuts.<br />
25<br />
D<strong>de</strong>G<br />
per una <strong>de</strong>pendència física o<br />
psíquica i una forta sensació<br />
d’autoestima per haver guanyat<br />
una important prova. SÓN<br />
LLIURES!<br />
*Auriculoterapia pràctica<br />
<strong>de</strong> la me<strong>de</strong>cina tradicional<br />
xinesa. TABAC STOP CEN-<br />
TER-<strong>Girona</strong>.<br />
www.tabac-stop-center.info.<br />
tel. 638 331252<br />
PREN TU LA DECISIÓ,<br />
NOSALTRES<br />
HI POSEM<br />
LA VOLUNTAT<br />
La teva salut no té preu!<br />
www.tabac-stop-center.info – C/ Nou, 10, 2n pis – GIRONA – Tel. 972 203 397 – C/ Madrazo, 114 2n. 1a - Barcelona - Tel. 638 33 12 52 – infobcn@tabacstopcenter.com
26<br />
Aprimar-se <strong>de</strong>finitivament d’una manera<br />
natural, ràpida i duradora.<br />
La ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mèto<strong>de</strong> natural<br />
utilitzat a França <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 15 anys en més <strong>de</strong> 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,<br />
Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu<br />
benestar general i el seu control d’ansietat.<br />
Holovital<br />
El centre <strong>de</strong> tractaments naturals<br />
Holovital va ser creat el<br />
1994 a Barcelona per Ana<br />
Geli. A través d’un mèto<strong>de</strong> completament<br />
natural utilitzat a França <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> fa quinze anys en més <strong>de</strong> 55 centres<br />
i basat en antigues tècniques<br />
orientals, Holovital aconsegueix reduir<br />
el sobrepès.<br />
Des <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 2003 Holovital<br />
s’ha establert a la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />
al carrer Pare Maria Claret,<br />
14 2n 2a, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’abril <strong>de</strong> 2005<br />
també els ofereixen les seves instal·lacions,<br />
on Patricia Ribera i el seu<br />
equip ja han solucionat el problema<br />
<strong>de</strong> sobrepès <strong>de</strong> molts homes i dones.<br />
El mèto<strong>de</strong><br />
És un mèto<strong>de</strong> molt antic en les societats<br />
orientals, que hem adaptat al<br />
sistema alimentari d’Occi<strong>de</strong>nt. És un<br />
tractament tàctil, basat en antigues<br />
tècniques orientals que consisteix en<br />
lleugeres pressions digitals sobre<br />
punts concrets <strong>de</strong>l cos; no s’utilitzen<br />
ni agulles ni medicaments ni aparells.<br />
Activem els punts reflexos d’un òrgan<br />
i regulem el funcionalment <strong>de</strong> tot<br />
l’organisme mitjançant aquests<br />
punts.<br />
Amb aquestes sessions, s’aconsegueix<br />
treure la gana, l’ansietat i regular<br />
l’organisme perquè realitzi millor<br />
totes les seves funcions. Durant el<br />
tractament millora la pell, el cabell,<br />
les ungles, la persona dorm millor, es<br />
normalitzen els paràmetres <strong>de</strong> colesterol<br />
i <strong>de</strong> glucosa, si estan alterats,<br />
i en els casos <strong>de</strong> menopausa es redueixen<br />
notablement les sufocacions,<br />
així com els dolors articulars.<br />
Com a complement a la digitopuntura,<br />
és necessari seguir una die-<br />
Patricia Ribera Riera<br />
Directora<br />
ta sana que cobreixi totes les necessitats<br />
nutritives amb el mínim aport<br />
<strong>de</strong> greixos.<br />
Una dieta que, com que es treuen<br />
l’ansietat i la gana, no costa gens <strong>de</strong><br />
seguir, sense carències, rumiada perquè<br />
la persona mantingui un to anímic<br />
òptim. Es proporciona una llista<br />
d’aliments naturals <strong>de</strong> la dieta mediterrània<br />
que inclouen fruita, verdura,<br />
carn i peix; tot triat i combinat en funció<br />
<strong>de</strong>l tipus <strong>de</strong> pacient.<br />
Els resultats<br />
Depenent <strong>de</strong> cada cas el pacient<br />
pot sotmetre’s a un tractament curt<br />
(<strong>de</strong> 4 a 6 setmanes) en el qual és possible<br />
perdre entre 8 i 10 quilos, o un<br />
<strong>de</strong> llarg (<strong>de</strong> 9 setmanes) en el qual es<br />
po<strong>de</strong>n rebaixar <strong>de</strong> 15 a 18 quilos,<br />
sempre seguit d’una fase <strong>de</strong> manteniment<br />
<strong>de</strong> 3 setmanes, que tenen<br />
com a finalitat estabilitzar el pes adquirit.<br />
Finalitzat el procés, vostè podrà<br />
tornar a menjar normalment sense<br />
guanyar pes.<br />
És un tractament que po<strong>de</strong>n se-<br />
guir dones (fins i tot aquelles que es<br />
troben en perío<strong>de</strong> postpart –sempre<br />
i quan no estiguin alletant–), homes i<br />
nens a partir <strong>de</strong>ls 18 anys d’edat, sense<br />
contraindicacions. Amb dietes<br />
adapta<strong>de</strong>s a persones amb diabetis o<br />
vegetarianes.<br />
APRIMAMENT<br />
Holovital té unes mo<strong>de</strong>rnes instal·lacions al mateix centre <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
APRIMAMENT<br />
Un mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals<br />
Com aprimar-se i mantenir-se amb un mèto<strong>de</strong> natural, agradable, eficaç<br />
i durador. Es po<strong>de</strong>n perdre <strong>de</strong> 15 a 18 kg en 9 setmanes.<br />
Es tracta d’un mèto<strong>de</strong> que té en<br />
compte el binomi cos-ment, ajudant<br />
els pacients a incrementar la seva<br />
autoestima, el benestar general i el<br />
control d’ansietat. Per a Holovital, el<br />
més important és la salut <strong>de</strong> la persona.<br />
A Holovital Aprimament, els resultats<br />
són ràpids i duradors. Les nostres<br />
tècniques són saludables. Aju<strong>de</strong>m<br />
a portar un control sobre el cos,<br />
• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes<br />
• Sense patir <strong>de</strong>pressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada<br />
basada en principis energètics.<br />
☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87<br />
C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Primera<br />
visita<br />
gratuïta<br />
i, el que és més important, a trobar-se<br />
més dinàmic i amb més ganes<br />
<strong>de</strong> viure.<br />
Holovital té les seves instal·lacions<br />
situa<strong>de</strong>s al c/ Pare Maria<br />
Claret, 14 2n 2a. Aquesta és<br />
una bona opció per a aquelles<br />
persones que es vulguin aprimar<br />
sense passar-ho malament ni patir<br />
gana, i a la vegada gaudir d’un<br />
bon estat <strong>de</strong> salut i optimisme.
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
OPINIÓ FISIOTERÀPIA<br />
El dolor crònic<br />
El dolor crònic és un problema<br />
clínic que té una transcendència<br />
molt important en<br />
la nostra societat, <strong>de</strong> fet, pot consi<strong>de</strong>rar-se<br />
una epidèmia <strong>de</strong>l món<br />
occi<strong>de</strong>ntal. És un senyal d'alarma<br />
que prevé un possible dany <strong>de</strong>ls<br />
teixits i posa en marxa el procés<br />
<strong>de</strong> curació provocant conductes<br />
que limiten el moviment o la<br />
càrrega. Té una important incidència<br />
tant en l’aspecte emocional<br />
<strong>de</strong>ls pacients com en l’aspecte econòmic<br />
pel que fa a la gestió administrativa.<br />
Des d’aquest punt <strong>de</strong><br />
vista, en els últims anys s'ha observat<br />
que el dolor crònic afecta<br />
un elevat tant per cent <strong>de</strong> la<br />
població catalana, incapacitant<br />
així una gran part <strong>de</strong> la nostra<br />
societat. A Espanya, més <strong>de</strong><br />
4.500.000 <strong>de</strong> persones sofreixen<br />
dolor crònic, <strong>de</strong> les quals,<br />
aproximadament 1.500.000, en<br />
pateixen cada dia i, en més <strong>de</strong><br />
la meitat <strong>de</strong>ls casos, fa més <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>u anys que el pateixen. A través<br />
<strong>de</strong> diversos estudis s'ha pogut<br />
observar que un <strong>de</strong> cada<br />
tres pacients que s’adreça a l’Atenció<br />
Primària és una persona<br />
amb Síndrome <strong>de</strong> Dolor Crònic,<br />
els més comuns i incapacitants<br />
<strong>de</strong>ls quals són el dolor lumbar i<br />
cervical, el dolor miofascial, la<br />
cefalea o la fibromiàlgia. Els resultats<br />
terapèutics <strong>de</strong>rivats <strong>de</strong>l<br />
tractament que s’aplica habitualment<br />
a aquestes afectacions<br />
són bastant <strong>de</strong>scoratjadors.<br />
Existeixen dues tipologies diferents<br />
<strong>de</strong>l dolor crònic: una és el<br />
dolor crònic o dolor persistent que<br />
pugui patir una persona al llarg <strong>de</strong><br />
la seva vida durant algun perío<strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> temps <strong>de</strong>terminat, però que<br />
s'hi adapta sense que això <strong>de</strong>termini<br />
cap discapacitat. La segona<br />
tipologia és el dolor crònic problema,<br />
aquell que estableix una<br />
discapacitat i que, per tant, suposa<br />
un impacte important en les relacions<br />
afectives i socials <strong>de</strong> la persona.<br />
Cal saber que la importància<br />
<strong>de</strong>l dolor crònic no rau tant en el<br />
dolor en si mateix com en els hàbits<br />
<strong>de</strong> conducta que aquest dolor<br />
genera. I és en aquest cas quan el<br />
dolor crònic perd la seva funció <strong>de</strong><br />
sistema d'alarma <strong>de</strong>l cos i quan<br />
aquests hàbits que el dolor provoca<br />
no fan més que agreujar-lo i perpetuar-lo.<br />
Aquestes conductes<br />
posturals i l’impacte emocional<br />
que genera la percepció <strong>de</strong>l dolor<br />
ocasionaran, en el pacient, respostes<br />
d’estrès. Per exemple,<br />
EL DOLOR CRÓNIC ÉS UN PROBLEMA DE SALUT PÚBLICA.<br />
creure que el dolor és greu i que<br />
genera discapacitats, que els tractaments<br />
passius aju<strong>de</strong>n més que<br />
els actius o la por a les conseqüències<br />
que pot tenir en la seva<br />
vida laboral o social condueix el<br />
pacient cap a una percepció <strong>de</strong> «catastrofisme»<br />
en la qual se sent in-<br />
<strong>de</strong>fens i incapaç <strong>de</strong> controlar els<br />
símptomes, fet que pot provocar<br />
grans impediments per a la seva<br />
recuperació.<br />
Podríem dir, doncs, que el dolor<br />
no és un símptoma, si ens referim<br />
al dolor crònic. El dolor és la<br />
malaltia. La realitat ens diu, doncs,<br />
27<br />
que el problema d'un pacient amb<br />
dolor crònic no és el dolor, sinó la<br />
discapacitat que aquest li provoca<br />
a tots el nivells. Per això, el tractament<br />
més a<strong>de</strong>quat per aquests pacients<br />
és, en primer lloc, l'educació,<br />
la transmissió d'informació sobre<br />
què li passa i per què li passa;<br />
en segon lloc la fisioteràpia activa,<br />
que realitzarà una reeducació física<br />
progressiva mitjançant l’ensenyament<br />
<strong>de</strong> moviments correctes<br />
que ajudin a pal·liar la disfunció<br />
física per tal d’aconseguir un<br />
augment progressiu en el nivell<br />
d'activitat <strong>de</strong>l pacient que el condueixi<br />
a una disminució significativa<br />
i progressiva <strong>de</strong>l dolor.<br />
Veritablement el dolor crònic<br />
és un gran repte per a la societat i<br />
un problema <strong>de</strong> salut pública que<br />
el sistema sanitari faria bé <strong>de</strong> tenir<br />
molt present.<br />
El proper 12 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2008 el<br />
Col·legi <strong>de</strong> Fisioterapeutes <strong>de</strong> Catalunya<br />
celebrarà a l’hotel Serhs<br />
Campus <strong>de</strong> Bellaterra una Jornada<br />
sobre Dolor Crònic que <strong>de</strong> ben<br />
segur complirà les expectatives <strong>de</strong><br />
molts professionals interessats en<br />
aquesta àrea.<br />
*Col·legi <strong>de</strong> Fisioterapeutes<br />
<strong>de</strong> Catalunya<br />
Àmbits d'actuació: geriatria, ortopèdia, traumatologia, reumatologia,<br />
alteracions <strong>de</strong>l raquis, dolor crònic, neurologia, pediatria, medicina<br />
esportiva, orofacial, ginecologia i obstetrícia, incontinència urinària i fecal,<br />
pneumologia, cardiologia, balneoteràpia i hidroteràpia, fisioteràpia en<br />
veterinària, teràpies complementàries, teràpia manual i osteopatia.<br />
Col·legi <strong>de</strong> Fisioterapeutes <strong>de</strong> Catalunya<br />
La salut en bones mans<br />
c/ Segle XX, 78-08032 Barcelona T: 932075029 F: 932077022 cfc@fisioterapeutes.cat<br />
w w w . f i s i o t e r a p e u t e s . c a t
28<br />
SALUT<br />
OPINIÓ ÒPTICA<br />
Aprincipis <strong>de</strong> març he tingut<br />
el plaer <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r assistir al<br />
20è Congrés Internacional<br />
d'Optometria, Contactologia i Òptica<br />
Oftàlmica a Madrid, on es reuneixen<br />
al voltant <strong>de</strong> 1.300 congressistes<br />
integrats per oftalmòlegs,<br />
òptics-optometristes i estudiants<br />
<strong>de</strong> les Escoles d'Òptica i<br />
Optometria <strong>de</strong>l país per, al llarg <strong>de</strong><br />
3 jorna<strong>de</strong>s, assistir a les ponències<br />
d'especialistes avesats a la investigació<br />
i recerca <strong>de</strong> temes relacionats<br />
amb l'ull i la visió, tant<br />
nacionals com internacionals.<br />
Llurs exposicions tracten <strong>de</strong> temes<br />
diversos sobre les darreres<br />
innovacions científiques i tecnològiques<br />
per millorar i aprofundir<br />
a la patologia, òptica, contactologia<br />
i teràpia visual. Els congressistes<br />
som els especialistes que<br />
atenem als centres òptics, clíniques<br />
oftalmològiques o centres<br />
d'assistència primària on l'atenció<br />
al pacient passa per mans d'optometristes<br />
(diplomats especialistes<br />
a la refracció visual, quantificació<br />
<strong>de</strong> l'estrabisme, teràpia visual<br />
i tècnica optomètrica) i metges<br />
oftalmòlegs (titulats superiors<br />
especialistes a la <strong>de</strong>tecció i diag-<br />
AMÈLIA Conejero*<br />
Novetats <strong>de</strong>l vintè Congrés internacional<br />
d’optometria, contactologia i òptica oftàlmica<br />
nosi patològic <strong>de</strong> l'ull i el seu tractament).<br />
Val a dir que, segons les<br />
activitats diàries i professionals <strong>de</strong><br />
cada optometrista, cada cop serà<br />
més especialista a cada modalitat:<br />
així doncs hi ha optometristes que<br />
es <strong>de</strong>diquen plenament a teràpia<br />
visual, d'altres a contactologia<br />
avançada (ortoqueratologia, contactologia<br />
post Lasik, adaptació<br />
per queratocons...), d'altres a proves<br />
diagnòstiques a clínica (campimetria,<br />
paquimetria, topografia<br />
cornial, tonometria....), també<br />
d'altres a baixa visió i molts òpticsoptometristes<br />
a la refracció visual<br />
per <strong>de</strong>sprés subministrar les aju<strong>de</strong>s<br />
oportunes amb ulleres i lents<br />
<strong>de</strong> contacte.<br />
Doncs bé i tornant a les matèries<br />
<strong>de</strong>l Congrés, podríem resumir<br />
les darreres novetats al món<br />
<strong>de</strong> l'optometria, la contactologia i<br />
l'òptica oftàlmica, entre d'altres:<br />
-Segons la conferència inaugural<br />
a càrrec <strong>de</strong>l filòsof Sr. José Antonio<br />
Marina «la mirada és intel·ligent<br />
ja que permet a l’ésser<br />
humà educar-la i posar-la al servei<br />
<strong>de</strong> la seva intel·ligència i així evolucionar<br />
dirigint la seva atenció<br />
cap allò que l'interessa». Així<br />
AMÈLIA CONEJERO, AUTORA DE L’ARTICLE.<br />
doncs, les capacitats visuals condicionen,<br />
i en bon grau, el nostre<br />
<strong>de</strong>senvolupament intel·lectual.<br />
-Les necessitats fisiològiques<br />
<strong>de</strong> la còrnia són i seran satisfetes<br />
amb els nous materials com són<br />
els hidrogels <strong>de</strong> silicona gràcies a<br />
la seva transmissibilitat al pas d<br />
l'oxigen. Per tant,les novetats al<br />
món <strong>de</strong> la contactologia són les<br />
lents <strong>de</strong> contacte amb hidrogel <strong>de</strong><br />
silicona.<br />
-Tècnica <strong>de</strong> Piggyback que consisteix<br />
a l'adaptació d'una lent<br />
d’hidrogel <strong>de</strong> silicona i una <strong>de</strong> gas<br />
permeable a superfície per corregir<br />
els problemes <strong>de</strong> comoditat<br />
i centratge <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> Cirurgia<br />
Refractiva, per aquelles persones<br />
amb necessitat <strong>de</strong> correc-<br />
Rda. Ferran Puig núm. 28 - 17001 <strong>Girona</strong><br />
Tel. 972 22 79 17<br />
Avgda. St. Narcís, 71 - 17005 <strong>Girona</strong><br />
Tel. 972 40 13 35<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
D<strong>de</strong>G<br />
ció.<br />
-Ortoqueratologia nocturna i<br />
diurna: adaptació <strong>de</strong> lents gas permeable<br />
<strong>de</strong> geometria inversa per<br />
reduir el progrés <strong>de</strong> la miopia.<br />
Aquesta tècnica tindrà un gran interès<br />
per tal d'abordar la miopia a<br />
la infància i adolescència i reduir<br />
<strong>de</strong> manera significativa el seu<br />
avenç.<br />
-Capacitat <strong>de</strong>ls optometristes<br />
per <strong>de</strong>senvolupar una tasca sanitària<br />
primària per tal <strong>de</strong> donar informació<br />
<strong>de</strong> salut visual a les persones,<br />
contribuir a la <strong>de</strong>tecció inicial<br />
<strong>de</strong> patologies encara no diagnostica<strong>de</strong>s<br />
(pressió ocular pel<br />
glaucoma, <strong>de</strong>generació macular,<br />
cataractes...) i així dirigir-les al<br />
servei d'oftalmologia i treballar<br />
cada dia més i millor per la cura<br />
<strong>de</strong> la visió. Això comprèn <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l'adaptació idònia <strong>de</strong> les aju<strong>de</strong>s visuals<br />
per una acurada visió fins a<br />
la teràpia visual per problemes relacionats<br />
amb la lectura i la seva<br />
comprensió, mitjançant la revisió<br />
optomètrica.<br />
*Òptica Optometrista col.<br />
4.640 i Llcda. a Farmàcia.
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
PUBLIREPORTATGE<br />
El Gabinet <strong>de</strong> Diagnosi<br />
celebra els 20 anys<br />
amb nous facultatius<br />
Ha incorporat l’otorinolaringòleg Humbert<br />
Massegur i el cardiòleg Fernando Freire<br />
Josep M. Bartomeu <strong>Girona</strong><br />
El Gabinet <strong>de</strong> Diagnosi i Tractament<br />
(GD) <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ha incorporat<br />
l’otorinolaringòleg Humbert<br />
Massegur i Solench, adjunt <strong>de</strong>l<br />
Servei d’Otorinolaringologia <strong>de</strong><br />
l’hospital <strong>de</strong> la Sta. Creu i St. Pau,<br />
al seu equip mèdic. Segons explica<br />
Massegur, «l’especialitat<br />
d’Otorinolaringologia s’ha mostrat,<br />
en aquests darrers anys, com<br />
una <strong>de</strong> les més innovadores i <strong>de</strong><br />
les que han experimentat una<br />
evolució cap a noves tecnologies<br />
que l’han fet <strong>de</strong>senvolupar fins a<br />
entroncar-se amb altres especialitats<br />
per tractar patologies que,<br />
fa pocs anys, es creien insolubles».<br />
J.M. BARTOMEU<br />
HUMBERT MASSEGUR.<br />
El doctor afegeix que la diagnosi<br />
precoç <strong>de</strong> les sor<strong>de</strong>ses infantils<br />
amb les emissions otoacústiques<br />
i els potencials evocats<br />
auditius d’estat estable «han permès<br />
diagnosticar i tractar els casos<br />
que abans tenien poques sorti<strong>de</strong>s<br />
possibles. La implantació<br />
coclear proporciona audició a pacients<br />
amb sor<strong>de</strong>ses molt severes<br />
i aconsegueixen una bona adquisició<br />
<strong>de</strong>l llenguatge. El avenços<br />
en la tecnologia informàtica i<br />
electrònica han creat audiofons<br />
amb grans prestacions, adaptables<br />
a la majoria <strong>de</strong> pèrdues auditives<br />
tant en gent gran com en<br />
infants».<br />
L’endoscòpia <strong>de</strong> nas i sins paranasals<br />
és una altra eina que ha<br />
canviat la diagnosi i el tractament<br />
<strong>de</strong> la majoria <strong>de</strong> malalties <strong>de</strong> les<br />
fosses nasals. Massegur ha assenyalat<br />
que «la introducció <strong>de</strong>l<br />
endoscopi en aquestes cavitats<br />
permet localitzar infeccions i tumoracions<br />
que no fa gaires anys<br />
eren dificilment <strong>de</strong>tectables. El<br />
tractament <strong>de</strong> les sinusitis, els<br />
pòlips i els tumors també ha evolucionat<br />
gràcies a aquesta tècnica,<br />
que aconsegueix la seva extirpació<br />
<strong>de</strong> manera molt poc invasiva<br />
i amb una mínima estada<br />
a la clínica». La col·laboració amb<br />
altres especialitats, com oftalmologia<br />
o neurocirurgia, fa que, <strong>de</strong><br />
forma conjunta, es puguin tractar<br />
patologies <strong>de</strong> regions frontereres,<br />
com la via lacrimal o, fins i tot, realitzar<br />
cirurgia cerebral transnasal<br />
per extirpar tumoracions <strong>de</strong> la<br />
glàndula hipofisària o <strong>de</strong>l cervell<br />
a través <strong>de</strong> la fossa nasal. En<br />
aquests moments, el Dr. Massegur,<br />
conjuntament amb el Dr. Bartolomé<br />
Oliver (neurocirurgià <strong>de</strong> la<br />
Mútua <strong>de</strong> Terrassa i <strong>de</strong> la Clínica<br />
Teknon <strong>de</strong> Barcelona), constitueixen<br />
l’equip pioner en la introducció<br />
d’aquestes tècniques en<br />
el nostre país.<br />
L’adaptació <strong>de</strong>l làser CO2 a la<br />
cirurgia <strong>de</strong> tumors malignes <strong>de</strong> laringe<br />
poc evolucionats assegura<br />
una extirpació a<strong>de</strong>quada per via<br />
transoral, sense incisions externes<br />
i amb un postoperatori <strong>de</strong> més<br />
curta durada. El tractament <strong>de</strong> les<br />
paràlisis <strong>de</strong> cor<strong>de</strong>s vocals amb implantacions<br />
<strong>de</strong> pròtesis transcutànies<br />
proporciona una millora<br />
substancial <strong>de</strong> la qualitat <strong>de</strong> la<br />
veu, així com també ho fan les<br />
pròtesis fonatòries pels pacients<br />
laringectomitzats.<br />
El futur <strong>de</strong> l’Otorinolaringologia<br />
passa per l’estreta col·laboració<br />
amb altres especialistes i la formació<br />
d’equips multidisciplinaris<br />
que aportin els seus coneixements<br />
i les seves habilitats per<br />
una evolució encara més espectacular<br />
<strong>de</strong> l’especialitat.<br />
Cardiologia<br />
Per altra banda, el Gabinet <strong>de</strong><br />
Diagnosi i Tractament ha incorporat<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'any passat la consulta<br />
<strong>de</strong> Cardiologia, a càrrec <strong>de</strong>l<br />
doctor Fernando Freire, un professional<br />
<strong>de</strong>stacat en l'especialitat<br />
<strong>de</strong> cardiologia i amb un<br />
Màster en Arrítmies i Mort Sobtada<br />
per la Universitat Autònoma<br />
<strong>de</strong> Barcelona.<br />
En la consulta es tracten totes<br />
les malalties cardíaques i els<br />
factors <strong>de</strong> risc que duen a patirles.<br />
La consulta <strong>de</strong>l GD es troba<br />
totalment equipada amb les més<br />
avança<strong>de</strong>s tècniques <strong>de</strong> diagnòsi<br />
no invasiva <strong>de</strong> l'especialitat,<br />
com po<strong>de</strong>n ser l’electrocardiograma,<br />
Holter <strong>de</strong> ECG, Holter <strong>de</strong><br />
Pressió Arterial, Ergometria<br />
(Prova d'Esforç), Ecocardiograma<br />
i Eco Doppler Color. Segons<br />
el doctor Freire, «la cardiologia<br />
actualment fa èmfasi en la prevenció<br />
i control <strong>de</strong>ls factors <strong>de</strong><br />
risc cardiovasculars perquè<br />
menys pacients arribin a presen -<br />
tar malaltia cardíaca».<br />
FERNANDO FREIRE.<br />
J.M. BARTOMEU<br />
GABINET MÈDIC<br />
DE DIAGNOSI I TRACTAMENT<br />
SERVEIS MÈDICS<br />
Cardiología F. Freire<br />
Cirurgia general Nezar Haj-Younes<br />
Cirurgia plàstica Dr. O. Huc<br />
Clínica <strong>de</strong>ntal Alcal<strong>de</strong> Dalmau • J. <strong>de</strong> Ribot<br />
Dermatologia mèdico-quirúrgica i veneriologia R.M. Casanovas • M. Roura<br />
Endocrinologia, diabetis i nutrició A. Marco<br />
Fisioterapia J. Torrell<br />
Ginecologia i obstetrícia J.M. Ramos • N. Domínguez<br />
Hematologia J. Profitós<br />
Homeopatia A. Camps<br />
Medicina interna X. Busquets • Ll. Cusí<br />
Medicina preventiva A. Vila<br />
Oftalmologa J. Tarrús • M. T. Teixidor<br />
Osteopatia A. Cerdan<br />
Otorinolaringologia P. García • L.A. Llano • H. Massegur<br />
Pediatria M. Sánchez Muro<br />
Pneumologia i al·lèrgia respiratòria S. Ladrón<br />
Podologia E. Bou<br />
Psicologia adults P. Mateos • N. Tió<br />
Psicologia infantil i juvenil N. Rossell<br />
Psiquiatria J. Torrell<br />
Reumatologia O. Codina<br />
Traumatologia i cirurgia ortopèdica J.J. Muñoz • M. Ramos • R. Roig • E. Sánchez<br />
SERVEIS D’ANÀLISIS CLÍNIQUES I BACTERIOLÒGIQUES E. Car<strong>de</strong>lús • M. V. Falguera<br />
SERVEI D’ANATOMIA PATOLÒGICA I CITOLOGIA J. Rabasseda • N. Tallada<br />
UNITAT D’APARELL DIGESTIU I ENDOSCÒPIA DIGESTIVA X. Busquets • Ll. Cusí • X. Bertran • D. Busquets<br />
UNITAT D’UROLOGIA J. Mora • J. Llopis • A. Ponce<br />
UNITAT DE RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA DIGITAL, S. Massot • J. Albanell<br />
ECOGRAFIA I DENSITOMETRIA C. Nadal<br />
A. Maroto<br />
F. Castañer<br />
PLAÇA JOSEP PLA, 11 • Tels. 972 20 48 82 - 972 20 10 84 • 17001 GIRONA<br />
web: www.gdmedic.com<br />
29
30<br />
PUBLIREPORTATGE<br />
Nou centre <strong>de</strong> ginecologia, reproducció assistida i<br />
medicina embrionària a la Clínica Quirúrgica Onyar<br />
Amb unes instal·lacions <strong>de</strong> 300 m2, el nou servei d’especialitats obrirà les seves portes les properes setmanes<br />
En el projecte <strong>de</strong> remo<strong>de</strong>lació<br />
<strong>de</strong> la Clínica<br />
Quirúrgica<br />
Onyar <strong>de</strong>staca el<br />
centre <strong>de</strong> ginecologia,<br />
reproducció assitida<br />
i medicina embrionària<br />
Ginexx.<br />
D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />
Ginexx, que obrirà les seves portes<br />
en les properes setmanes,<br />
està ubicat a la planta baixa <strong>de</strong><br />
la Clínica Quirúrgica Onyar i disposa<br />
<strong>de</strong> 300 m2 d’instal·lacions<br />
repartits en dues àrees:<br />
-Centre <strong>de</strong> reproducció assistida<br />
i medicina embrionària.<br />
Amb més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys d’experiència,<br />
l’equip <strong>de</strong>l doctor Rocas<br />
ofereix un mo<strong>de</strong>rn i avançat<br />
laboratori amb aparells punta<br />
per practicar les tècniques més<br />
capdavanteres tant en el camp<br />
<strong>de</strong> la reproducció assistida com<br />
en el camp <strong>de</strong> la medicina embrionària<br />
(fecundació in vitro,<br />
microinjecció espermàtica,<br />
diag nosi genètic preimplantacional,<br />
inseminació espermàti-<br />
Una <strong>de</strong> les consultes <strong>de</strong>l nou centre.<br />
ca...).<br />
-Centre <strong>de</strong> ginecologia i obstetrícia:<br />
on l’usuària podrà trobar<br />
l’experiència <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 25<br />
anys <strong>de</strong> pràctica professional<br />
juntament amb la més avançada<br />
tecnologia <strong>de</strong>l moment dins<br />
aquests camps (diagnosi prena-<br />
G.I.E.M.<br />
GESTIÓ INTEGRAL D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES<br />
AMBULÀNCIES G.I.E.M<br />
• UCI MÒBIL • COMPANYIES<br />
• MÚTUES • PARTICULARS<br />
• PREVENTIUS<br />
info-giem@telefonica.net<br />
OFICINA<br />
C/ Güell 58 - edifici CINC · 17001 GIRONA<br />
Fax 972 940 903<br />
Tel. 972 940 902<br />
D<strong>de</strong>G<br />
tal, ecografia prenatal en 4D...).<br />
Un cop més la Clínica Quirúrgica<br />
Onyar posa a disposició <strong>de</strong><br />
tots els usuaris una medicina <strong>de</strong><br />
qualitat que fa <strong>de</strong> la medicina<br />
gironina una medicina competititiva<br />
en el servei <strong>de</strong> salut català.<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
El centre Ginexx està equipat amb la tecnologia més avançada.<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Dr. L. QUINTANA MORATONES<br />
Col. 1266<br />
Dr. X. QUINTANA MORATONES<br />
Col. 2125<br />
TRACTAMENTS I DEPILACIO AMB LÀSER<br />
MALALTIES DE LA PELL<br />
i PROVES D’AL·LERGIA CUTÀNIA<br />
C/ Ibèria, 12 - 14 baixos B • Tel. 972 24 51 80 • 17005 <strong>Girona</strong><br />
CENTRE DE IOGA<br />
I TÈCNIQUES ALTERNATIVES<br />
Una forma diferent <strong>de</strong> tractar el cos...<br />
Mèto<strong>de</strong> teràpia auditiva TOMATIS<br />
CLASSES D’IOGA I RELAXAMENT<br />
Formació <strong>de</strong> professors<br />
PER A INFORMACIÓ:<br />
La Salle, 35 baixos – Tel. 972 21 53 28<br />
Des <strong>de</strong> fa més <strong>de</strong> 25 anys a <strong>Girona</strong><br />
D<strong>de</strong>G
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
31
32<br />
CIRURGIA REFRACTIVA<br />
AMB LÀSER D’ÚLTIMA GENERACIÓ<br />
Correcció <strong>de</strong> la miopia, hipermetropia i astigmatisme<br />
NOMÉS<br />
LES PERSONES<br />
SUPEREN LA<br />
IMPORTÀNCIA DE<br />
LA TECNOLOGIA<br />
Dra. Maria Bozal<br />
Dr. Francesc Tarrús<br />
Dr. Narcís Tarrús<br />
Dr. Joaquim Tarrús<br />
Dr. Carlos Teruel<br />
Dr. Josep Tibau<br />
Dr. Joan M. Tibau<br />
Tots aquests <strong>de</strong>fectes refractius es po<strong>de</strong>n corregir quirúrgicament per mitjà<br />
<strong>de</strong> la Cirurgia Refractiva amb Làser.<br />
No requereix ingrés a la clínica, ni portar l’ull tapat. És una operació sense dolor,<br />
sota anestèsia tòpica (gotes), que provoca una ràpida recuperació visual.<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008 ■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
CLÍNICA BOFILL<br />
Pare Claret, 20 · 17002 <strong>Girona</strong><br />
tel. 972 22 03 03<br />
www.usuarios.intercom.es/visualaser
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
33
34<br />
SALUT<br />
Doctor Santiago Aparicio: «D’aquí a 20 anys la<br />
meitat <strong>de</strong> la població mundial pot ser al·lèrgica»<br />
El metge al·lergòleg indica que aquestes malalties afecten entre un 10 i un 25 per cent <strong>de</strong> la població<br />
D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />
«Calculant el ritme <strong>de</strong> creixement<br />
actual, en uns 20 anys la meitat<br />
<strong>de</strong> la població mundial pot ser<br />
al·lèrgica. S´està començant a parlar<br />
<strong>de</strong> la pandèmia <strong>de</strong>l segle XXI»,<br />
explica el doctor Santiago Aparicio,<br />
al·lergòleg.<br />
«Les al·lèrgies constituexen un<br />
problema important <strong>de</strong> salut en la<br />
infància i l´adolescència. D´acord<br />
amb els darrers estudis epi<strong>de</strong>miològics<br />
afecta entre un 10 i un 25%<br />
<strong>de</strong> la població i la prevalença es<br />
troba en augment. Un <strong>de</strong> cada 3<br />
nens en edat escolar es troba afectat<br />
<strong>de</strong> rinitis al·lèrgica en els països<br />
<strong>de</strong>senvolupats, i l´asma és la<br />
malaltia crónica més freqüent en<br />
nens».<br />
Pel que fa a l’augment en el<br />
nombre <strong>de</strong> malalties al·lèrgiques,<br />
Aparicio explica que «hi ha dos teories.<br />
Una és la hipòtesi <strong>de</strong> la higiene:<br />
el continu augment <strong>de</strong> les<br />
vacunes per immunització contra<br />
virus i bacteris, els recursos hospitalaris,<br />
l´ús d´antibiòtics junt<br />
amb les millores <strong>de</strong> les mesures<br />
públiques d´higiene, afavoreixen<br />
que la part <strong>de</strong>l sistema immunològic<br />
que lluita contra les infeccions,<br />
en certa manera, es quedi a l’atur.<br />
Això afavoreix que la part <strong>de</strong>l sistema<br />
immunològic que fa augmentar<br />
les al·lèrgies predomini sobre<br />
l’altra part». L’altra –afegeix–<br />
fa referència a la hipòtesi <strong>de</strong> la contaminació.<br />
«Aquesta argumenta<br />
que en els 150 anys d’aquesta malaltia<br />
ha passat <strong>de</strong> ser pràcticament<br />
<strong>de</strong>sconeguda (una rara malaltia<br />
que només afecta la classe<br />
aristocràtica segons Blackley) a representar<br />
en l’actualitat el trastorn<br />
immunològic més freqüent en l’ésser<br />
humà. En els últims 80 anys<br />
ha augmentat a Nord-amèrica, Europa<br />
i Japó. En els últims 20 anys<br />
a Anglaterra, la prevalença <strong>de</strong> la rinitis<br />
ha augmentat un 400% i ara<br />
afecta el 30% <strong>de</strong> nens <strong>de</strong> 12-13<br />
anys. A Gran Bretanya als anys 50<br />
Els espitelis <strong>de</strong> les mascotes, com gats i gossos, po<strong>de</strong>n provocar rinitis perennes.<br />
es va fer un esforç per substituir el<br />
carbó per gasoil, això va provocar<br />
que disminuís l’smog, però també<br />
va provocar un canvi en la composició<br />
<strong>de</strong> les partícules <strong>de</strong> polució<br />
ja que ara el 70% d’elles i el 90%<br />
<strong>de</strong> les <strong>de</strong> menys <strong>de</strong> 5 micres ( partícules<br />
respirables), venen <strong>de</strong> la<br />
combustió <strong>de</strong>l diesel. S´ha <strong>de</strong>mostrat<br />
que aquestes partícules<br />
augmenten la capacitat <strong>de</strong>l sistema<br />
immunològic <strong>de</strong> provocar<br />
al·lèrgies».<br />
Pel fa a una <strong>de</strong> les patologiesmés<br />
comunes, l’asma, el doctor<br />
Aparicio la <strong>de</strong>fineix com «una ma-<br />
ALERGOGIR<br />
CENTRE D’AL·LÈRGIA i ASMA<br />
➞ Adults i nens<br />
➞ Proves d’al·lèrgia<br />
➞ Proves funcionals respiratòries<br />
➞ Al·lèrgia a medicaments<br />
➞ Al·lèrgia a aliments<br />
laltia inflamatòria <strong>de</strong> la via aeria<br />
que cursa amb dificultat per a respirar.<br />
Són molt característiques la<br />
tos i les sibilàncies, que quan <strong>de</strong>sapareixen<br />
po<strong>de</strong>n significar un empijorament<br />
<strong>de</strong>l quadre i po<strong>de</strong>n obligar<br />
a traslladar-nos al CAP o bé al<br />
servei d’urgències. L’asma avui en<br />
dia encara mata. És una malatia<br />
greu que requereix control mèdic.<br />
Malgrat tot, l’arsenal terapèutic <strong>de</strong><br />
què es disposa dóna moltes garanties<br />
d´èxit en el control <strong>de</strong> la<br />
malaltia».<br />
L’asma greu indica «és el que<br />
sol provocar més problemes, fins i<br />
tot que el pacient es torni refractari<br />
a molts tractaments. De totes<br />
maneres cada cop hi ha més fàrmacs,<br />
alguns d’ells d’enginyeria<br />
genética, que estan mostrant una<br />
alta efectivitat. És molt important<br />
està controlat pel metge, seguir els<br />
seus consells i indicacions. El futur<br />
proper portarà importants millores<br />
en el diagnòstic i tractament».<br />
Rinitis<br />
Una altra malaltia molt comuna<br />
és la rinitis. El metge al·lergòleg<br />
la <strong>de</strong>fineix com «una malaltia<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
➞ Urticàries i angioe<strong>de</strong>mes<br />
➞ Dermatitis <strong>de</strong> contacte<br />
➞ Dermatitis professionals<br />
➞ Proves <strong>de</strong>l parxe<br />
➞ Dermatitis atòpica<br />
L’asma estacional està causat per<br />
pòl·lens.<br />
inflamatòria <strong>de</strong> la mucosa nasal i<br />
la rinitis al·lèrgica és una <strong>de</strong> les<br />
més freqüents. Cursa amb esternuts<br />
en salves, mucositat abundant,<br />
picor i congestió. També pot<br />
afectar a la conjuntiva i produïr picor<br />
i llagrimeig. De vega<strong>de</strong>s imflor<br />
<strong>de</strong> parpelles. Les rinitis al·lèrgiques<br />
po<strong>de</strong>n ser perennes i estacionals.<br />
Les perennes són causa<strong>de</strong>s<br />
pels àcars <strong>de</strong> la pols, fongs i<br />
espitelis <strong>de</strong> mascotes, habitualment<br />
gossos i gats. Les estacionals<br />
són causa<strong>de</strong>s per pòl·lens. Els més<br />
freqüents a casa nostra són els<br />
pòl·lens <strong>de</strong> gramínees i cereals, les<br />
herbes com la parietaria i els arbres<br />
com el xiprés, plàtan i la olivera.<br />
Tot i que la rinitis no té la gravetat<br />
<strong>de</strong> l’asma és una causa important<br />
d´absentisme laboral i escolar,<br />
afecta molt a la vida normal<br />
<strong>de</strong> les persones i crea una <strong>de</strong>spesa<br />
farmacèutica molt important».<br />
C/ Juli Garreta, 9, 4t - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 19 20 - Fax 972 22 71 90 - E-mail: saparicio@comg.es
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
SALUT<br />
OPINIÓ REPRODUCCIÓ<br />
Fecundació in vitro: un futur esperançador<br />
Ara fa uns 16 anys que es va<br />
introduir la microinjecció<br />
espermàtica (ICSI) en el<br />
camp <strong>de</strong> la fecundació in vitro<br />
(FIV). Aquesta tècnica permet<br />
introduir directament un espermatozoi<strong>de</strong><br />
dins el<br />
citoplasma <strong>de</strong> l’oòcit i augmentar<br />
les possibilitats <strong>de</strong> fecundació.<br />
La introducció d’aquesta tècnica<br />
va suposar un gran avenç,<br />
augmentant les possibilitats<br />
d’èxit d’un tractament <strong>de</strong> fecundació<br />
in vitro <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 25%<br />
fins al 35 - 40%. I donant la possibilitat<br />
d’aconseguir <strong>de</strong>scendència<br />
a parelles en què l’home<br />
presentava una qualitat seminal<br />
molt disminuïda.<br />
Des <strong>de</strong> llavors, no hi ha hagut<br />
cap altre avenç tècnic i terapèutic<br />
tan significatiu en<br />
aquest camp, i això ha pogut<br />
portar la sensació entre<br />
professionals i pacients que la<br />
recerca feta en diferents àmbits<br />
no obtenia uns resultats positius.<br />
Res més lluny <strong>de</strong> la realitat.<br />
Així, hi ha hagut avenços molt<br />
significatius sobretot en l’àmbit<br />
<strong>de</strong> Laboratori <strong>de</strong> Biologia.<br />
El primer ha estat una millora<br />
en les condicions <strong>de</strong> treball<br />
<strong>de</strong>ls Laboratoris <strong>de</strong> FIV i en els<br />
mitjans que utilitzen.<br />
El segon ha estat la introducció<br />
progressiva <strong>de</strong>l Diagnòstic<br />
Genètic Preimplantacional<br />
(DGP) en les tècniques habituals<br />
<strong>de</strong>l laboratori. Aquesta<br />
tècnica permet <strong>de</strong>tectar en el laboratori<br />
embrions amb anoma-<br />
lies genètiques i cromosòmiques,<br />
permetent optimitzar la<br />
qualitat <strong>de</strong>ls embrions que es<br />
transfereixen.<br />
El tercer avenç ha estat el<br />
perfeccionament <strong>de</strong> la tècnica<br />
<strong>de</strong> criopreservació d’oòcits i<br />
embrions per vitrificació.<br />
Aquesta tècnica permet conservar<br />
els embrions no transfe-<br />
UNITAT DE REPRODUCCIÓ<br />
HUMANA I DIAGNÒSTIC GENÈTIC<br />
CLÍNICA GIRONA<br />
EMBRIÓ HUMÀ EN ESTAT DE 10 CÈL·LULES.<br />
rits en unes millors condicions<br />
disminuint la possibilitat que<br />
els embrions no superin el procés<br />
<strong>de</strong> conservació. La vitrificació<br />
també permet la conservació<br />
d’oòcits abans <strong>de</strong> la seva<br />
fecundació. Això obre unes noves<br />
expectatives en dones que<br />
han <strong>de</strong> rebre tractaments que<br />
po<strong>de</strong>n lesionar els ovaris (qui-<br />
DIAGNÒSTIC GENÈTIC PREIMPLANTACIONAL. BIÒPSIA EMBRIONÀRIA.<br />
mio i /o radioteràpia).<br />
El quart avenç son els prometedors<br />
resultats que s’estan<br />
obtenint en el camp <strong>de</strong> la Medicina<br />
Regenerativa amb la recerca<br />
en cèl·lules mare embrionàries.<br />
Existeixen moltes esperances<br />
que una vegada s’hagin pogut<br />
implementar tots ells, hi tor-<br />
35<br />
narà a haver un increment significatiu<br />
<strong>de</strong>ls èxits <strong>de</strong> les Tècniques<br />
<strong>de</strong> Reproducció. I la recerca<br />
continuarà...<br />
*Equip <strong>de</strong> l’Unitat <strong>de</strong> Reproducció<br />
Humana i Diagnòstic<br />
Genètic. Clínica <strong>Girona</strong>.<br />
Joan Maragall 26 1a planta - Tel. 972 20 52 62 - 17002 <strong>Girona</strong> - labfiv@girofiv.com - www.girofiv.com<br />
GABINET D’ANDROLOGIA<br />
Dr. Joaquim Sarquella i Geli<br />
Col. núm. 3.054<br />
C/ Creu, 42, 1r 2a<br />
17002 <strong>Girona</strong><br />
Tel. 972 20 29 65<br />
Tel. 649 19 88 16<br />
Fax 972 20 29 65<br />
E-mail:jsarquella@comg.es<br />
Dra. Montserrat Ros Miquel<br />
CIRURGIA PEDIÀTRICA<br />
Col. núm. 3044<br />
LA CIRURGIA PER A NENS<br />
CONSULTA: c/ Juli Garreta, 10, 1r - 17002 GIRONA<br />
Tel. 972 48 35 35 - Fax 972 48 70 92
36<br />
PUBLIREPORTATGE<br />
Clínica <strong>Girona</strong>: assistència sanitària <strong>de</strong> qualitat,<br />
amb privacitat, eficàcia i tracte humà<br />
Clínica <strong>Girona</strong> és a<br />
les portes <strong>de</strong> celebrar,<br />
l’any vinent, el<br />
75è aniversari <strong>de</strong> la<br />
seva fundació. Va ser<br />
la primera clínica<br />
privada <strong>de</strong> la ciutat<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong> (1934), la<br />
primera a posar en<br />
funcionament un<br />
centre <strong>de</strong> diàlisis a<br />
les comarques<br />
(1974), pionera a<br />
implantar noves tècniques<br />
<strong>de</strong> diagnòstic<br />
per la imatge (TAC i<br />
Ressonància magnètica)<br />
així com donar<br />
servei <strong>de</strong> medicina<br />
nuclear a <strong>Girona</strong>.<br />
D<strong>de</strong>G, <strong>Girona</strong><br />
Recentment el centre ha incorporat<br />
també l’alta <strong>de</strong>finició aplicada<br />
a la Cirurgia laparoscòpica, i continuant<br />
amb el compromís amb la<br />
qualitat i la salut l’estiu passat va<br />
procedir a la renovació total <strong>de</strong> l’entrada<br />
principal, pel carrer Joan Maragall,<br />
així com <strong>de</strong> la planta <strong>de</strong> maternitat<br />
i pediatria.<br />
Clínica <strong>Girona</strong> dirigeix els esforços<br />
a prestar assistència sanitària<br />
especialitzada en règim ambulatori<br />
i d’internament, amb la finalitat<br />
<strong>de</strong> donar un servei sanitari <strong>de</strong> qualitat<br />
a la població <strong>de</strong> les comarques<br />
gironines responent a criteris d’eficàcia,<br />
privacitat, tracte humà i accessibilitat.<br />
Equipada amb uns mo<strong>de</strong>rns quiròfans,<br />
dotats <strong>de</strong> la millor tecnologia,<br />
amb un servei d’Urgències permanent<br />
les 24 hores <strong>de</strong>l dia, tot<br />
l’any, i una unitat <strong>de</strong> vigilància intensiva<br />
(UVI), la Clínica <strong>Girona</strong> la<br />
conformem més <strong>de</strong> 400 professionals<br />
entre personal mèdic, sanitari,<br />
administratius i operaris. La<br />
suma <strong>de</strong>ls dos <strong>de</strong>senvolupaments,<br />
l’humà i el tecnològic, han fet <strong>de</strong><br />
Clínica <strong>Girona</strong> un <strong>de</strong>ls centres sanitaris<br />
privats <strong>de</strong> referència a les comarques<br />
gironines. Tota l’oferta assistencial<br />
la po<strong>de</strong>u trobar <strong>de</strong> manera<br />
<strong>de</strong>tallada a la web corporativa<br />
<strong>de</strong> l’entitat: www.clinicagirona.cat<br />
Dr. BIDEGAIN<br />
Col·legiat 3082<br />
CIRURGIA<br />
TORÀCICA<br />
Façana <strong>de</strong> la Clínica <strong>Girona</strong> pel carrer Joan Maragall.<br />
Dos <strong>de</strong>talls <strong>de</strong> la nova entrada <strong>de</strong> la Clínica, completament canviada.<br />
HIPERHIDROSI<br />
PALMAR<br />
i<br />
AIXELLES<br />
Cirurgia mínimament<br />
invasiva<br />
C/ Juli Garreta, núm. 10, 1a - GIRONA - Tel. 972 48 35 35<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
UNITAT DE TRASTORNS<br />
DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
TRACTAMENT MÈDIC I PSICOLÒGIC DE:<br />
anorèxia, bulímia, trastorn per afartament i obesitat infantil<br />
SETCA-GIRONA<br />
Clínica <strong>Girona</strong><br />
C/ Julià Garreta, 13, 1r pis<br />
Tel. 972 22 40 99<br />
SETCA-GIRONA<br />
C/ Francesc Coll i Turbau, núm. 8 3A<br />
Tel. 972 10 00 30<br />
Mòbil 24h.: 607 39 64 37<br />
e-mail: setcabarcelona@hotmail.com<br />
www.setcabarcelona.com<br />
SETCA-BARCELONA<br />
c/ Balmes, 203 Pral. 1a<br />
Tel. 93 514 37 12
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
37
38<br />
SALUT<br />
OPINIÓ OFTALMOLOGIA<br />
L<br />
a <strong>de</strong>generació macular és<br />
una malaltia produïda pel<br />
<strong>de</strong>teriorament progressiu<br />
<strong>de</strong> la màcula que es dóna típicament<br />
en persones grans. La màcula<br />
és la zona central <strong>de</strong> la retina,<br />
l'encarregada <strong>de</strong> la visió<br />
central, aquesta àrea proporciona<br />
l'agu<strong>de</strong>sa visual que permet<br />
a l'ull percebre <strong>de</strong>talls fins<br />
i petits. Quan la màcula no funciona<br />
correctament, les àrees<br />
<strong>de</strong>l centre <strong>de</strong>l camp visual comencen<br />
a perdre niti<strong>de</strong>sa.<br />
Aquesta malaltia és també coneguda<br />
per les seves sigles<br />
DMAE (<strong>de</strong>generació macular<br />
associada a l'edat. En l'actualitat<br />
la DMAE és la primera causa<br />
<strong>de</strong> ceguesa legal als països<br />
<strong>de</strong>senvolupats entre la població<br />
més gran <strong>de</strong> 50 anys i la pateixen<br />
més <strong>de</strong> 25 milions <strong>de</strong> persones<br />
a tot el món. A Espanya<br />
s'estima que estan afecta<strong>de</strong>s<br />
més <strong>de</strong> 750.000 persones i que<br />
més <strong>de</strong> 3.000.000 estan en risc<br />
d'arribar a patir-la els anys vinents.<br />
Per què es produeix? No es<br />
coneixen amb exactitud les causes<br />
que provoquen aquesta malaltia,<br />
però les teories més accepta<strong>de</strong>s<br />
indiquen que aquesta<br />
patologia lligada a l'edat podria<br />
tenir origen similar, <strong>de</strong> característiques<br />
inflamatòries, com<br />
l'arteriosclerosi o l'Alzheimer.<br />
Amb el pas <strong>de</strong>ls anys s'acumulen<br />
en la màcula uns productes<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>ixalla anomenats «druses»<br />
i aquests serien els culpables <strong>de</strong><br />
començar una sèrie <strong>de</strong> reaccions<br />
inflamatòries que produeixen<br />
la disminució <strong>de</strong> la visió.<br />
Quins són els factors <strong>de</strong> risc?<br />
El principal factor <strong>de</strong> risc per patir<br />
aquesta malaltia és l'edat<br />
avançada, però existeixen altres<br />
factors que semblen tenir relació,<br />
com el tabaquisme, la hipertensió<br />
arterial, dèficits nutricionals<br />
o factors genètics.<br />
Fins ara es <strong>de</strong>sconeix amb exactitud<br />
si la malaltia pot ser hereditària,<br />
encara que sembla que<br />
certes formes d'aquesta patologia<br />
podrien estar produï<strong>de</strong>s per<br />
<strong>de</strong>fectes genètics.<br />
No sembla que existeixin di-<br />
MIGUEL ÁNGEL Zapata*<br />
Degeneració macular associada a<br />
l’edat: una epidèmia <strong>de</strong>l segle XXI<br />
ferències entre els dos sexes.<br />
Quins són els símptomes d'aquesta<br />
malaltia? Pot ser que al<br />
començament <strong>de</strong> la malaltia sigui<br />
imperceptible, per això amb<br />
freqüència l'afectació <strong>de</strong>l primer<br />
ull es diagnostica quan ja<br />
Rda. Pare Claret, 15 · 17001 GIRONA · Tel. 972 20 87 87<br />
La vostra botiga a Internet - www.genciana.com<br />
Tall <strong>de</strong> tomografia <strong>de</strong> coherència òptica (OCT.) on s'aprecia una acumulació<br />
<strong>de</strong> líquid dins <strong>de</strong> la retina ( assenyalat amb fletxes), a la<br />
dreta, imatge <strong>de</strong>l mateix pacient <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l tractament, màcula<br />
d'aspecte normal.<br />
Test d’Amsler. A l'esquerra es recrea el que podria veure un pacient<br />
amb <strong>de</strong>generació macular en la seva forma «humida», les línies<br />
rectes es veuen distorsiona<strong>de</strong>s. A la dreta, visió normal <strong>de</strong> la<br />
Reixeta d’Amsler.<br />
A l'esquerra, fons d'ull normal, a la dreta pacient amb <strong>de</strong>generació macular<br />
en la seva forma «humida».<br />
està en un estat molt avançat.<br />
Els pacients no adverteixen que<br />
la <strong>de</strong>generació es produeix en<br />
un sol ull ja que l'altre es manté<br />
sa per molt temps i es pot realitzar<br />
la vida diària normalment.<br />
El símptoma principal és una<br />
OOsteopatia<br />
Naturopatia<br />
Acupuntura<br />
Homeopatia<br />
Medicina xinesa<br />
Tractaments infantils<br />
Flors <strong>de</strong> Bach<br />
Dietista<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
ràpida pèrdua <strong>de</strong> la visió central,<br />
i la visió <strong>de</strong> línies rectes<br />
com distorsiona<strong>de</strong>s, ondula<strong>de</strong>s.<br />
Els pacients po<strong>de</strong>n veure les paraules<br />
borroses, po<strong>de</strong>n tenir<br />
problemes per <strong>de</strong>tallar, realitzar<br />
tasques com llegir, cosir i solen<br />
tenir àrees fosques o bui<strong>de</strong>s al<br />
centre <strong>de</strong> la visió.<br />
En estadis avançats <strong>de</strong> la malaltia<br />
els pacients per<strong>de</strong>n completament<br />
la visió central, mentre<br />
que la visió lateral es manté<br />
fins i tot en estadis finals.<br />
Quins tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>generació<br />
macular hi ha?<br />
Existeixen dos tipus <strong>de</strong> <strong>de</strong>generació<br />
macular, la forma<br />
«seca» i la forma «humida».<br />
La <strong>de</strong>generació macular<br />
«seca» és un <strong>de</strong>sgast progressiu,<br />
que avança molt a poc a<br />
poc, i en la qual els pacients po<strong>de</strong>n<br />
tardar molts anys a perdre<br />
visió, es caracteritza per la presència<br />
<strong>de</strong> «druses» sobre la màcula,<br />
i normalment no cursa<br />
amb distorsió <strong>de</strong> les imatges, és<br />
la forma més comuna <strong>de</strong> la malaltia.<br />
La <strong>de</strong>generació macular en<br />
la seva forma «humida» és<br />
menys freqüent però més<br />
agressiva i pot afectar <strong>de</strong> manera<br />
important a la visió central en<br />
poc temps.<br />
Es caracteritza per l'aparició<br />
d'alteracions vasculars sobre la<br />
màcula que produeixen hemor -<br />
ràgies i acumulació <strong>de</strong> líquid<br />
dins <strong>de</strong> la retina.<br />
Existeix tractament? Que po<strong>de</strong>m<br />
fer per evitar-ho? En l'actualitat<br />
el més important és el<br />
control <strong>de</strong>ls pacients i la seva revisió<br />
oftalmològica rutinària per<br />
una unitat <strong>de</strong> Retina. Els pacients<br />
amb la forma «seca» han<br />
d'evitar tots els factors <strong>de</strong> risc,<br />
com el tabac, i es recomana l'administració<br />
<strong>de</strong> complexos vitamínics<br />
amb luteina, zeaxantina<br />
i zinc.<br />
Desafortunadament no existeix<br />
tractament eficaç per tractar<br />
la forma «seca», però si no<br />
evoluciona a la forma «humida»<br />
aquesta és una malaltia molt poc<br />
progressiva.<br />
Test d’Amsler (imatge). A<br />
l'esquerra es recrea el que po-<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
dria veure un pacient amb <strong>de</strong>generació<br />
macular en la seva<br />
forma «humida», les línies rectes<br />
es veuen distorsiona<strong>de</strong>s. A<br />
la dreta Visió normal <strong>de</strong> la Reixeta<br />
d’Amsler.<br />
Els pacients amb <strong>de</strong>generació<br />
macular «seca» han <strong>de</strong><br />
realitzar aquest test periòdicament.<br />
El més important més important<br />
és el seguiment <strong>de</strong>ls pa-<br />
Recreació <strong>de</strong> la visió <strong>de</strong>ls<br />
pacients amb <strong>de</strong>generació<br />
macular en estadis avançats.<br />
cients per valorar l'evolució <strong>de</strong><br />
la malaltia cap a la forma «humida»<br />
i per tant més agressiva i<br />
perjudicial. El control rutinari<br />
ha <strong>de</strong> realitzar-se mitjançant<br />
exàmens <strong>de</strong>l fons d'ull, tomografia<br />
<strong>de</strong> coherència òptica<br />
(OCT.) i angiografia fluresceínica.<br />
En l'actualitat existeixen<br />
trac taments per a la <strong>de</strong>generació<br />
macular en la seva forma<br />
«humida», però són sobretot<br />
efectius si es <strong>de</strong>tecta la malaltia<br />
<strong>de</strong> manera precoç, d'aquí la importància<br />
<strong>de</strong>ls controls periòdics<br />
per la unitat <strong>de</strong> Retina.<br />
Els fàrmacs per tractar la <strong>de</strong>generació<br />
macular han administrar-se<br />
<strong>de</strong> manera intravítrea,<br />
o el que és el mateix mitjançant<br />
una injecció dins <strong>de</strong> l'ull.<br />
El que a priori pot semblar<br />
molt <strong>de</strong>sagradable, no suposa<br />
cap dolor per als pacients i es realitza<br />
amb anestèsia en forma<br />
<strong>de</strong> col·liri, els riscos si es prenen<br />
les a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s condicions d'esterilitat,<br />
i en mans experimenta<strong>de</strong>s<br />
són mínims.<br />
*Oftalmòleg, (Retina i<br />
dia betis ocular). Núm col·legiat<br />
36707.
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> ■Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
Dr. E. Ayats Cataracta i Glaucoma<br />
Dra. T. Teixidor Oftalmologia Pediàtrica i Estrabismes<br />
Dr. M. Arcediano Glaucoma<br />
Dr. F. Duch Cirurgia Refractiva amb làser<br />
Dr. A. Jürgens Cirurgia Vies Llagrimals<br />
Dra. O. Martínez Electrofisiologia i Neurooftalmologia<br />
Dr. E. Ordoñez Oftalmologia General<br />
Dr. T. Alonso Retina mèdica<br />
Dr. M. Zapata Retina i diabetis ocular<br />
Juli Garreta, 13, 2n pis - 17002 <strong>Girona</strong> Tel. 972 412 413<br />
Consultes Externes Clínica <strong>Girona</strong> www.oftalis.com URGÈNCIES 24 HORES<br />
39
40<br />
Diumenge, 6 d’abril <strong>de</strong> 2008<br />
■ <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>