Mister Sofà - Diari de Girona
Mister Sofà - Diari de Girona
Mister Sofà - Diari de Girona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Entrevista Sergi Bonet El gironí és membre <strong>de</strong> la Reial Acadèmia <strong>de</strong> les Ciències i les Arts <strong>de</strong> Barcelona PÀG. 6 i 7. Entrevista Joan<br />
Vila, gerent <strong>de</strong> Papelera La Confianza PÀG 2 i 3. Reportatge La crítica dialogada L’últim article <strong>de</strong> Maria Lluïsa Borràs PÀGS. 10 i 11.<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
SUPLEMENT<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
<strong>Mister</strong><br />
<strong>Sofà</strong><br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Dominical<br />
✱<br />
Reportatge<br />
Setanta anys d’art<br />
La Fundació Caixa<br />
<strong>Girona</strong> exposa una<br />
primera entrega <strong>de</strong>l<br />
seu fons artístic<br />
PÀGINES 4 i 5<br />
Opel Astra: Els lectors d’Editorial Prensa Ibérica escullen el nou mo<strong>de</strong>l com el Cotxe <strong>de</strong> l’Any 2010. PÀGINA 18<br />
REBAIXES<br />
Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES
FOTOS PORTADA: ANIOL RESCLOSA («PRESÈN-<br />
CIES D’UNA COL·LECCIÓ. FONS D’ART DE<br />
CAIXA GIRONA) I MARC MARTÍ (SERGI BONET I<br />
MARIA LLUÏSA BORRÀS)<br />
SUMARI<br />
31 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
4 i 5 Reportatge<br />
Setanta anys d’art<br />
La Fundació Caixa <strong>Girona</strong><br />
exposa una primera entrega<br />
<strong>de</strong>l seu fons artístic, exhibint 40<br />
obres bàsicament pictòriques.<br />
6 i 7 Entrevista<br />
Sergi Bonet<br />
El científic gironí acaba <strong>de</strong> ser<br />
nomenat membre <strong>de</strong> la Reial<br />
Acadèmia <strong>de</strong> les Ciències<br />
i les Arts <strong>de</strong> Barcelona.<br />
9 Reportatge<br />
El <strong>de</strong>sengany nazi<br />
<strong>de</strong> Montserrat<br />
Himmler va buscar sense<br />
fortuna el Sant Grial a la<br />
muntanya catalana, convençut<br />
que li faria guanyar la guerra.<br />
10 i 11 Reportatge<br />
La crítica dialogada<br />
«Dominical» publica una<br />
semblança <strong>de</strong> Maria Lluïsa<br />
Borràs i el darrer article que va<br />
escriure abans <strong>de</strong> la seva mort.<br />
11 Gastronomia<br />
Temps <strong>de</strong> garotes<br />
Dominical<br />
Passeig General Mendoza 2.<br />
17002 GIRONA.<br />
Telèfon: 972 20 20 66<br />
Director<br />
Jordi Xargayó<br />
Cap <strong>de</strong> redacció<br />
Alfons Petit<br />
Administrador<br />
Fèlix Noguera<br />
Publicitat<br />
Paco Martí<br />
2 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
J oan<br />
Vila i Simon va néixer l’any 1954 a Sarrià<br />
<strong>de</strong> Ter (<strong>Girona</strong>). És enginyer industrial per<br />
l’Escola <strong>de</strong> Terrassa i diplomat en enginyeria<br />
paperera per l’Escola <strong>de</strong> Grenoble. Actualment és<br />
gerent <strong>de</strong> l’empresa Papelera La Confianza SA, on<br />
treballa <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 1981.<br />
El concepte «empresari» com es pot <strong>de</strong>finir<br />
avui en dia? Un empresari és una persona que té<br />
empenta per crear coses, ha <strong>de</strong> tenir força mental;<br />
no pot ser empresari qui dubta massa, per exemple<br />
en Zapatero. No es pot dubtar, s’ha <strong>de</strong> ser <strong>de</strong>cidit<br />
i s’ha <strong>de</strong> tenir força. Situacions com l’actual<br />
<strong>de</strong>manen ser fort, però sobretot s’ha <strong>de</strong> tenir curiositat,<br />
perquè si no tens curiositat difícilment pots<br />
adonar-te <strong>de</strong> les oportunitats <strong>de</strong> negoci, s’ha <strong>de</strong> tenir<br />
una cosa que jo no tinc gaire, que és capacitat<br />
<strong>de</strong> diàleg; s’ha <strong>de</strong> tenir un nivell <strong>de</strong> coneixement<br />
empresarial mínim, que vol dir que s’ha <strong>de</strong> saber<br />
<strong>de</strong> macroeconomia, has <strong>de</strong> saber llegir el diari i has<br />
<strong>de</strong> saber també <strong>de</strong> microeconomia, d’economia<br />
d’empresa, no has <strong>de</strong> fer com un botiguer, que es<br />
pensa que tot el que hi ha al calaix és tot seu, no,<br />
hi ha coses que són <strong>de</strong>ls proveïdors...<br />
I entre l’empresariat gironí es compleixen<br />
aquestes condicions? Crec que en general sí, tot<br />
i que no et sabria dir en quin percentatge, perquè<br />
molta part <strong>de</strong>l boom turístic ha anat <strong>de</strong> bracet <strong>de</strong>l<br />
món <strong>de</strong> la construcció, s’ha solapat, s’ha barrejat.<br />
Els pagesos, per exemple, són gent que els falta<br />
aquest concepte d’economia d’empre sa, <strong>de</strong> veure<br />
la gestió, no només com a treballador <strong>de</strong>l camp,<br />
sinó com a empresari. Tots sabem que als pagesos<br />
els falta un impuls comercial, fa falta agrupar-se<br />
entre ells, amb cooperatives o no, per po<strong>de</strong>r asseure’s<br />
amb els canals <strong>de</strong> distribució, els falta la<br />
part empresarial. I els industrials també tenim les<br />
nostres mancances, perquè les nostres empreses<br />
són excessivament petites; segurament hem estat<br />
massa individualistes, això és una cosa que a les<br />
empreses espanyoles passa, i a les catalanes enca -<br />
ra més, ens costa agrupar, ens costa fusionar-nos<br />
amb altres empreses. Som poc exportadors i hauríem<br />
<strong>de</strong> ser-ho molt més, hauríem d’estar exportant<br />
el cinquanta per cent i no tan sols com a empreses<br />
sinó en el conjunt <strong>de</strong>l país. Ho tinc clar, és<br />
més important per a nosaltres el mercat francès que<br />
l’espanyol, però en realitat no és així perquè nosaltres<br />
no venem el cinquanta per cent a França,<br />
això és un objectiu... Bé, això és una mica el que<br />
hi ha en el món <strong>de</strong> l’empresariat gironí, hi ha <strong>de</strong><br />
tot: n’hi ha <strong>de</strong> molt bons i n’hi ha <strong>de</strong> nefastos.<br />
Quina responsabilitat social ha <strong>de</strong> tenir l’empresari?<br />
Això <strong>de</strong> la responsabilitat social se n’ha<br />
parlat en excés, la veritable responsabilitat <strong>de</strong> l’empresari<br />
és que l’empresa funcioni bé i amb honra<strong>de</strong>sa,<br />
és a dir, que creixi l’empresa, que creï llocs<br />
<strong>de</strong> treball i que això es faci sense fer trampes, ni<br />
amb els treballadors, ni amb els clients i proveïdors,<br />
ni amb l’administració. A partir d’aquí evi<strong>de</strong>nt<br />
ment que se’n <strong>de</strong>riven altres responsabilitats,<br />
però el més important és que funcioni bé. Sovint<br />
llegim que empreses grans, com Telefònica o Repsol,<br />
que lloguen gent amb minusvàlua o fan actes<br />
d’ajuda a no sé que, <strong>de</strong>sprés resulta que a dins <strong>de</strong><br />
l’empresa són uns autèn tics negrers. Aquesta propaganda<br />
que s’ha fet en els darrers anys <strong>de</strong> la responsabilitat<br />
social <strong>de</strong> les empreses ha estat moltes<br />
vega<strong>de</strong>s només un argument per amagar que no<br />
s’han fet les coses ben fetes. Sempre m’ho he mirat<br />
d’aquesta manera, per a mi és més important<br />
resoldre bé els llocs <strong>de</strong> treball, tenir sous <strong>de</strong>cents<br />
i tenir treball <strong>de</strong> nivell, i no ser un autèntic estafador<br />
però cobrint-te les espatlles amb preteses accion<br />
socials... i amb això et diria que el cas més flagrant<br />
és el <strong>de</strong> Telefònica, una empresa que a Espanya<br />
tothom se la posa en boca com a mo<strong>de</strong>l i jo<br />
diria que és el cas més nefast que tenim al nostre<br />
país. Només s’ha <strong>de</strong> veure on té els centres d’informació<br />
a l’usuari: a l’Equador i a Casa blanca. Com<br />
té l’atenció a l’usuari? Fatal, totes les línies telefòniques<br />
<strong>de</strong>l país estan fetes un <strong>de</strong>sastre! És el típic<br />
cas d’una empresa que només mira pels beneficis.<br />
Els empresaris gironins estan preparats, en<br />
general, per a la tasca que <strong>de</strong>senvolupen? O és<br />
un empresariat que sorgeix bàsicament <strong>de</strong> la<br />
tradició familiar? No, ja no, entre altres coses<br />
perquè ara precisament es trenca la tradició familiar...<br />
i sectors que tradicionalment eren així, com<br />
el cas <strong>de</strong>l tèxtil, han <strong>de</strong>saparegut, però la resta, diria<br />
que cada vegada és menys familiar. Estan preparats<br />
o no? És difícil <strong>de</strong> dir, <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> amb qui ens<br />
comparem, m’entens? Si ens comparem amb el<br />
Marroc estem preparadíssims, però, en canvi, si ens<br />
comparem amb els francesos, jo diria que no. Ni<br />
com els francesos, ni com els italians, ni com els<br />
alemanys. No tenim el domini <strong>de</strong> llengües d’ells,<br />
sempre hi ha excepcions, perquè hi ha gent molt<br />
bona, però falta formació i falten recursos. Un <strong>de</strong>ls<br />
drames també <strong>de</strong> les empreses catalanes i gironines<br />
és que al ser tan petites difícilment po<strong>de</strong>n tenir<br />
recursos importants per fer salts importants.<br />
A part <strong>de</strong>ls impon<strong>de</strong>rables externs, quines són<br />
les carències més importants <strong>de</strong> l’empresariat<br />
gironí. Falta d’imaginació, falta d’empenta, falta<br />
<strong>de</strong> projecte empresarial? Diria que justament<br />
l’empenta i la imaginació és el que ens diferencia<br />
<strong>de</strong> la resta, ara el que falla és un excés d’individualisme<br />
que porta a que la talla <strong>de</strong> les empreses<br />
sigui massa petita i per tant el capi tal social també<br />
sigui molt reduït, això és un límit claríssim, i un altre<br />
és la manca <strong>de</strong> relació entre empresa i universitat.<br />
Tenim una universitat que només serveix per<br />
formar tècnics, però no ens serveix més enllà d’aquí<br />
i consti que jo no em queixo <strong>de</strong> la formació<br />
<strong>de</strong>ls tècnics, el que passa és que la investigació a<br />
la universitat hauria d’estar estretament lligada amb<br />
els problemes <strong>de</strong>l món empresarial i això no va,<br />
perquè no en sabem més. Ja hi ha un patronat empresa-Universitat<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, ja fa coses, però no és<br />
suficient. És molt difícil fer sortir el món universitari<br />
<strong>de</strong> la seva endogàmia, sovint un tema <strong>de</strong> doctorat<br />
es tria simplement perquè és més fàcil per qui<br />
el fa, més que perquè l’empresa ho proposa. Hau-<br />
ria <strong>de</strong> ser fonamental que els temes <strong>de</strong> doctorat es<br />
proposessin <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l món <strong>de</strong> l’empresa. Un altre<br />
tema encara més greu que el <strong>de</strong> la universitat és el<br />
<strong>de</strong> la formació professional, mira: aquí som seixanta<br />
<strong>de</strong> plantilla i només dos vénen <strong>de</strong> la formació<br />
professional, la resta els hem hagut <strong>de</strong> formar<br />
nosaltres. La formació professional i la universitat<br />
són una mancança terrible, sobretot pels temps que<br />
ens vénen ara. Això sí, un actiu que no tenen en<br />
altres llocs és el teixit industrial que tenim, per<br />
exemple, que pugui trobar a Olot un programador<br />
especialitzat en ordinadors d’alt nivell, té un valor<br />
impressionant, l’electricista especialitzat que ens<br />
porta tot el tema <strong>de</strong> la baixa tensió és <strong>de</strong> Besalú, a<br />
dos quilòmetres <strong>de</strong> la fàbrica. En la nostra àrea po<strong>de</strong>m<br />
treballar amb tota mena <strong>de</strong> professionals d’aquí,<br />
això ves a fer-ho a Sevilla... Aquí tenim un potencial<br />
enorme i se’ns està morint perquè estan tan-
JOAN Vila i Simon Gerent <strong>de</strong> l’empresa Papelera La Confianza, s.a.<br />
Aquesta a Joan Vila obre una série d’entrevistes a dotze empresaris gironins que s’aniran publicant en<br />
aquest espai l’últim diumenge <strong>de</strong> cada mes, per commemorar el centenari <strong>de</strong> la Cambra <strong>de</strong> Co merç<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Per començar, Vila es mostra molt crític amb l’organisme: «No entenc el paper que fa», diu.<br />
“Hem <strong>de</strong> fer un<br />
«reset» total, fallen<br />
massa coses”<br />
cant empreses per inanició, hem arribat a un punt<br />
excessivament baix. El totxo no ens <strong>de</strong>ixava veure<br />
la realitat, ens <strong>de</strong>ien: «creixem molt», però vam<br />
anar per<strong>de</strong>nt teixit industrial.<br />
Les infraestructures, com influeixen en<br />
aquest teixit empresarial? L’avantatge és que<br />
estem a la vora <strong>de</strong> la frontera. Nosaltres comprem<br />
pasta <strong>de</strong> paper <strong>de</strong> Xile a Palamós, al mateix preu<br />
que podríem obtenir-la a Astúries. El problema és<br />
el tren i en el futur encara ho serà més amb els<br />
preus que arribaran els carburants. Mira, et donaré<br />
una dada: un vaixell carregat <strong>de</strong> pasta <strong>de</strong> paper<br />
que surt <strong>de</strong> Vancouver, que passa pel canal<br />
<strong>de</strong> Panamà, travessa l’Atlàntic, gira tota la Península<br />
Ibèrica i arriba a Palamós, val 36 euros la<br />
tona. Amb un camió, a 36 euros la tona, anem només<br />
una mica més enllà <strong>de</strong> Saragossa. Per tant,<br />
TEXT I FOTOGRAFIA: QUIM CURBET<br />
qui té avantatge? Doncs qui té el port a casa seva,<br />
el tren està a mig camí. Portar una cosa <strong>de</strong> Xina<br />
val igual que portar-ho <strong>de</strong> Saragossa. O ens posem<br />
la ceba al cap que hem d’afavorir la competitivitat<br />
<strong>de</strong> les empreses a tots els nivells o això no<br />
va. A França tenen clar que una empresa és un<br />
actiu important <strong>de</strong>l país i aquí tenim la imatge que<br />
tenim.<br />
La Cambra <strong>de</strong> Comerç hi té algun paper a jugar?<br />
Cap, i mira que sóc a la Comissió d’Energia,<br />
però no entenc el paper <strong>de</strong> la Cambra. Algunes<br />
vega<strong>de</strong>s fa el paper <strong>de</strong> patronal i no ho és,<br />
<strong>de</strong>fensen el territori, d’acord, però les patronals<br />
també... es po<strong>de</strong>n fer coses, però és molt poc àgil,<br />
la manera que tenen <strong>de</strong> fer eleccions és feudal.<br />
Quan van néixer probablement jugaven algun paper,<br />
però ara no. Una cosa que haurien <strong>de</strong> fer les<br />
Cambres, i les patronals també, és anar a veure<br />
les empreses i no ho fan. Com vols que els empresaris<br />
se sentin representats per tu si no els has<br />
anat a veure mai, si no hi has parlat mai? En canvi<br />
a França les Cambres funcionen molt bé, allà<br />
el seu paper està molt més <strong>de</strong>finit. Hem <strong>de</strong> fer un<br />
«reset» total, fallen massa coses.<br />
En Joan Vila és un home apassionat que et contagia<br />
fàcilment les seves passions. Quan acaba <strong>de</strong><br />
parlar, m’adono que m’ha <strong>de</strong>ixat un regust amarg<br />
perquè la situació no és fàcil, però ell ràpidament<br />
canvia el gest <strong>de</strong> la cara per ensenyar-me una gràfica<br />
que ha elaborat, en un viatge recent a Egipte,<br />
sobre la productivitat <strong>de</strong>ls treballadors... a la<br />
gran piràmi<strong>de</strong> <strong>de</strong> Gizeh fa més <strong>de</strong> 3.000 anys,<br />
comparant-la amb la d’ara. En Joan Vila i Simon<br />
difícilment es rendirà.<br />
Entrevista<br />
3 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
“<br />
No pot ser<br />
empresari qui<br />
dubta massa,<br />
per exemple<br />
en Zapatero<br />
“<br />
“<br />
La formació<br />
professional i<br />
la universitat<br />
són una<br />
mancança<br />
terrible,<br />
sobretot<br />
per als temps<br />
que ens<br />
vénen ara<br />
“
4 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Fotos:<br />
1<br />
«Qui té por <strong>de</strong>l<br />
roig?», Valerio<br />
Adami. Tècnica<br />
mixta sobre tela,<br />
1975.<br />
2<br />
«Londres», Santi<br />
Roca-Delpech<br />
Costa. Oli sobre<br />
tela, 1974.<br />
1<br />
S alvador<br />
Dalí trenca l’homogeneïtat <strong>de</strong> la<br />
primera entrega <strong>de</strong>l fons d’art Caixa <strong>Girona</strong>,<br />
que ha començat a <strong>de</strong>svetllar el seu<br />
patrimoni artístic exposant quaranta obres; totes<br />
són quadres menys un Llibre <strong>de</strong> Litografies<br />
<strong>de</strong> l’artista empordanès –datat <strong>de</strong> 1980–, que<br />
s’exhibeix obert per la pàgina que conté un retrat<br />
<strong>de</strong> Josep Pla. Aquesta és una <strong>de</strong> les peces<br />
que la Fundació Caixa <strong>Girona</strong> ha anat compilant<br />
al llarg <strong>de</strong> setanta anys, configurant així<br />
un testimoni <strong>de</strong> la producció artística a les comarques<br />
gironines però també mantenint-se<br />
obert a autors cabdals en la història creativa<br />
<strong>de</strong>l país.<br />
Joan Miró, l’Homenatge Roland Penros d’Eduardo<br />
Chillida i un aiguafort <strong>de</strong> Pablo Picasso<br />
comparteixen l’avantsala <strong>de</strong> l’exposició, que<br />
es pot veure al Centre Cultural <strong>de</strong> Caixa <strong>Girona</strong><br />
Fontana d’Or. Just davant la vitrina que custodia<br />
les litrografies dalinianes –aportant la dosi<br />
<strong>de</strong> surrealime que complementen peces com<br />
el Bo<strong>de</strong>gó d’après Miró <strong>de</strong> Joan Massanet–, s’erigeix<br />
un impactant quadre <strong>de</strong> Valerio Adami<br />
–Qui té por <strong>de</strong>l roig?–; que comparteix un espai<br />
<strong>de</strong> pas amb Rostoll <strong>de</strong> Josep Guinovart, Lamot<br />
<strong>de</strong> Mo<strong>de</strong>st Cuixart, Alpha <strong>de</strong> Joan Josep<br />
Tharrats i un quadre <strong>de</strong> la sèrie Don Pablo<br />
d’Antoni Clavé.<br />
La sala gran s’ha reservat per a les obres <strong>de</strong><br />
major format, amb un lloc <strong>de</strong>stacat per al Nocturn<br />
urbà <strong>de</strong>l recentment <strong>de</strong>saparegut Albert<br />
Ràfols-Casamada; obra que provoca un contrast<br />
visual amb les properes Flors sobre blanc<br />
<strong>de</strong> Joan Hérnán<strong>de</strong>z Pijuan, posseïdora d’una<br />
lluminositat col·locada a la vora <strong>de</strong> la fosca <strong>Girona</strong><br />
<strong>de</strong> Fre<strong>de</strong>ric Amat i la Gènesi d’Enric Ansesa.<br />
De les avantguar<strong>de</strong>s <strong>de</strong> principis <strong>de</strong>l segle<br />
XX que encenten el recorregut per aquestes<br />
«Presències d’una col·lecció (I). Fons d’art Caixa<br />
<strong>Girona</strong>» –Miró, Picasso, Dalí, Masanet–, fins<br />
a manifetacions artístiques més recents com<br />
l’esmentat quadre <strong>de</strong> Ràfols-Casamada (2002),<br />
el Referent emocional <strong>de</strong> Joan Pere Vila<strong>de</strong>cans<br />
–una altra obra <strong>de</strong> gran fomat datada d’aquest<br />
mateix any– i l’oli <strong>de</strong> Santi Moix, les peces d’Amat<br />
i Ansesa i Gènesi III <strong>de</strong> Quim Coromines<br />
data<strong>de</strong>s el 2003. Aquest és el límit temporal <strong>de</strong><br />
la col·lecció que ara s’exposa a la Fontana d’Or<br />
i que, en sentit contrari, es remunta fins a l’any<br />
1932.<br />
A les tres últimes dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle passat<br />
pertanyen 1 m2 <strong>de</strong> mar a Cadaqués <strong>de</strong> Josep<br />
Niebla, un acrílic sobre tela –sense títol– <strong>de</strong><br />
Francesc Artigau, una visió <strong>de</strong> les Cases <strong>de</strong><br />
l’Onyar <strong>de</strong>l gironí Josep Perpinyà, l’obra Escriure<br />
a <strong>Girona</strong> <strong>de</strong> Quim Domene o el Cap<br />
vell marroquí <strong>de</strong> Lluís Bosch Martí. Totes elles<br />
ocupen un altre espai, on també tenen cabuda<br />
Domènec Fita –Reunir–, Lluís Vila –Indret<br />
relatiu–, Quim Coromines, Narcís Comadira<br />
–Mur–, Antoni Pitxot –Figura–, Santi Moix –Oil<br />
on linen–, Rafael Bartolozzi –Escenario <strong>de</strong><br />
campo–, un paisatge <strong>de</strong> Josep Maria Riera i<br />
Setanta anys<br />
d’art<br />
La Fundació Caixa <strong>Girona</strong> exposa una primera entrega<br />
<strong>de</strong>l seu patrimoni artístic, centrat en la producció pictòrica<br />
i mostrant referents historicoartístics <strong>de</strong>l segle XX<br />
2<br />
TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA<br />
Aragó, Assumpció Mateu –l’única dona present<br />
a l’exposició, <strong>de</strong> qui es mostra el quadre<br />
titulat Indret–.<br />
LA GIRONA OBERTA A LA MODERNITAT<br />
La col·lecció busca el vincle <strong>de</strong>ls artistes amb<br />
<strong>Girona</strong> o amb el seu art, tot i que no sempre<br />
és possible i en la majoria <strong>de</strong>ls casos fonamentalment<br />
mostra referents historicoartístics,<br />
nacionals i internacionals.<br />
En el cas <strong>de</strong> Pablo Picasso –i tal com apunten<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Fundació–, «avui encara no sabem<br />
<strong>de</strong>l cert si va pernoctar i fer estada a casa<br />
d’un industrial gironí que freqüentava el París<br />
inquiet <strong>de</strong> la primera meitat <strong>de</strong>l segle passat»;<br />
mentre que <strong>de</strong> Joan Miró sí hi ha constància<br />
<strong>de</strong> testimonis <strong>de</strong> diverses esta<strong>de</strong>s seves a la <strong>de</strong>marcació.<br />
Entre els autors que nodreixen el patrimoni<br />
artístic <strong>de</strong> Caixa <strong>Girona</strong> hi apareixen noms
4<br />
propis d’aquestes comarques, que posen <strong>de</strong><br />
manifest la seva visió particular <strong>de</strong>l territori i,<br />
d’una manera especial, «el pas <strong>de</strong> la <strong>Girona</strong> grisa<br />
i provinciana a una <strong>Girona</strong> oberta a la mo<strong>de</strong>rnitat;<br />
una ciutat que lluita per ser un mo<strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong> vida pon<strong>de</strong>rada entre la història i el futur,<br />
mitjançant el treball i la cultura en un marc<br />
<strong>de</strong> compromís social i solidari» –tal com apunten<br />
els responsables <strong>de</strong>l muntatge.<br />
Si ara s’ha optat per exhibir obra pictòrica<br />
–que permet observar diferents tècniques, entre<br />
les quals hi ha olis, acrílics, aiguaforts o tècniques<br />
mixtes–, la continuació d’aquestes «Presències<br />
d’una col·lecció» també inclourà escultures,<br />
dibuixos, gravats i altres fomats artístics,<br />
tots ells representats en el fons <strong>de</strong> la fundació.<br />
Tot un corpus que vol situar en primer<br />
terme el vincle <strong>de</strong> la institució amb el món cultural<br />
i les seves diferents manifestacions artístiques;<br />
una relació que –tal com remarquen–<br />
5<br />
ha eatat «d’una interactivitat palesa» al llarg <strong>de</strong>ls<br />
darrers setanta anys.<br />
La seva constitució té orígens dispars, però<br />
la majoria <strong>de</strong> les obres s’han anat incorporant<br />
al fons <strong>de</strong> Caixa <strong>Girona</strong> <strong>de</strong>sprés d’haver estat<br />
adquiri<strong>de</strong>s en diferents èpoques; tot i que una<br />
part molt representativa es va encarregar amb<br />
motiu <strong>de</strong> la inauguració <strong>de</strong> la nova seu <strong>de</strong> l’entitat<br />
–situada entre els carrers Migdia i <strong>de</strong> la<br />
Creu <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
3<br />
6<br />
7<br />
Reportatge<br />
5 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Fotos:<br />
3<br />
«Positiu», Robert<br />
Llimós. Tècnica<br />
mixta sobre tela,<br />
1970.<br />
4<br />
«Referent emocional»,<br />
Joan Pere<br />
Vila<strong>de</strong>cans. Tècnica<br />
mixta sobre tela,<br />
2002.<br />
5<br />
«Nocturn urbà»,<br />
Albert Ràfols-<br />
Casamada.<br />
6<br />
«Des <strong>de</strong> la llum»,<br />
Gerard Sala. Oli<br />
sobre tela, 2001.<br />
7<br />
Un visitant <strong>de</strong> l’exposició<br />
observant<br />
«Flors sobre blanc»,<br />
d’Hernán<strong>de</strong>z Pijoan.<br />
Oli sobre tela, 2003.
6 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Da<strong>de</strong>s<br />
biogràfiques<br />
Nascut a <strong>Girona</strong> el<br />
12 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong><br />
1960, Sergi Bonet<br />
Marull es va llicenciar<br />
en Biologia<br />
l’any 1982 per la<br />
Universitat <strong>de</strong> Barcelona<br />
i es va doctorar<br />
en Biologia<br />
l’any 1986 per la<br />
Universitat Autònoma<br />
<strong>de</strong> Barcelona.<br />
L’any 1995 va ser<br />
Catedràtic <strong>de</strong> Universitat<br />
<strong>de</strong> Biologia<br />
Cel·lular. La seva recerca<br />
s’ha centrat<br />
en la Biologia <strong>de</strong> la<br />
Reproducció i ha<br />
publicat 65 articles<br />
internacionals en revistes<br />
in<strong>de</strong>xa<strong>de</strong>s i<br />
38 articles nacionals<br />
i llibres. Ha participat<br />
en 120 congressosinternacionals<br />
i nacionals, i ha<br />
dirigit 61 projectes<br />
<strong>de</strong> recerca i contractesd’investigació<br />
amb empreses, i<br />
també 13 tesis doctorals.<br />
L’any 1987 va<br />
ocupar el càrrec <strong>de</strong><br />
Sercretari General<br />
<strong>de</strong>l Col·legi Universitari<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, càrrec<br />
que va <strong>de</strong>senvolupar,<br />
juntament<br />
amb el <strong>de</strong> Vicerector<br />
<strong>de</strong> Coordinació<br />
<strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong> fins l’any<br />
2002.<br />
L’any 1997 va rebre<br />
el premi a la millor<br />
investigació<br />
aplicada en biotecnologia<br />
<strong>de</strong> la reproducció<br />
porcina a<br />
l’Estat espanyol i<br />
l’any 2002 la PI-<br />
MEC-SEFES li va<br />
concedir el premi a<br />
la millor col·laboracióUniversitat-Empresa<br />
a Catalunya.<br />
Recentment ha estat<br />
nomenat membre<br />
corresponent <strong>de</strong><br />
la Reial Acadèmia<br />
<strong>de</strong> les Ciències i les<br />
Arts <strong>de</strong> Barcelona.<br />
Avui dirigeix el<br />
Centre Technosperm<br />
(Biologia <strong>de</strong> la<br />
Reproducció Animal<br />
i Humana) ubicat al<br />
Parc Científic i Tecnològic<br />
<strong>de</strong> la UdG,<br />
un centre <strong>de</strong> recerca<br />
<strong>de</strong> referència internacional<br />
que<br />
compta amb les<br />
dues més altes<br />
acreditacions <strong>de</strong><br />
qualitat <strong>de</strong> la Generalitat<br />
<strong>de</strong> Catalunya<br />
(Grup <strong>de</strong> Recerca<br />
Consolidat i Centre<br />
<strong>de</strong> la Xarxa d’Innovació<br />
i Transferència).<br />
U ns<br />
tudiants amb comandament a distància<br />
imprimeixen hàgils moviments a petits robots<br />
submarins a la piscina <strong>de</strong>l Parc Científic<br />
i Tecnològic. Just al davant, a l’extrem <strong>de</strong> l’edifici<br />
Jaume Casa<strong>de</strong>mont, hi ha la sòlida placa metàl·lica<br />
<strong>de</strong> Technosperm. Sergi Bonet ens rep amb<br />
bata blanca i protectors plàstics verds als peus.<br />
Només <strong>de</strong>sprés d’abillar-nos com als quiròfans<br />
ens convida a visitar un <strong>de</strong>ls laboratoris <strong>de</strong> biotecnologia<br />
<strong>de</strong> la reproducció animal més ben<br />
equipat <strong>de</strong>l món. Aquí es podria clonar un ésser<br />
humà, però l’activitat principal consisteix a analitzar<br />
i tractar esperma porcí per fecundar truges<br />
d’arreu <strong>de</strong>l món. Aquestes truges engendraran<br />
carnosos garrins que possiblement jo i vostè consumirem<br />
en <strong>de</strong>licioses i fines rodanxes compra<strong>de</strong>s<br />
al supermercat. Per rematar l’entrevista, ens<br />
<strong>de</strong>splacem uns metres fins El Ginjoler, el refinat<br />
restaurant que amb plats com «carpaccio <strong>de</strong> vieires<br />
al gingebre» o «bacallà confitat amb albergínia<br />
i allioli suau d’ametlles» posa la cirereta al pastís<br />
gironí <strong>de</strong>l talent i la innovació. Més d’un començal<br />
s’alça per felicitar efusivament Sergi Bonet pel<br />
seu recent nomenament com a membre <strong>de</strong> la<br />
Reial Acadèmia <strong>de</strong> les Ciències i les Arts <strong>de</strong> Barcelona.<br />
Si jo entro amb les sabates brutes i es produeix<br />
una contaminació en el seu laboratori,<br />
què pot passar? Es pot traslladar a una empresa<br />
una infecció <strong>de</strong> la qual ella feia temps que<br />
n’era absent.<br />
Què envien vostès a les empreses que s’ha <strong>de</strong><br />
tractar amb tantes prevencions? Semen, bàsicament,<br />
dosis seminals que les empreses utilitzen<br />
per inseminar truges i po<strong>de</strong>r garatir els seus processos<br />
reproductius i <strong>de</strong> fertilització.<br />
Po<strong>de</strong>m dir que aquí es millora la qualitat <strong>de</strong><br />
l’esperma porcí? Aquí intentem millorar el rendiment<br />
reproductiu <strong>de</strong> les explotacions porcines,<br />
i això vol dir no només la qualitat <strong>de</strong>l semen, sinó<br />
també la qualitat sanitària <strong>de</strong>l semen, cosa molt<br />
important. Treballem molt la conservació <strong>de</strong>l semen,<br />
la congelació <strong>de</strong>l semen. Un semen que optens<br />
d’un mascle <strong>de</strong> qualsevol espècie –també en<br />
el cas <strong>de</strong> la humana–, el pots tenir <strong>de</strong> quatre a set<br />
dies, però <strong>de</strong>sprés perd qualitat fecundant. Perquè<br />
això no passi, s’ha <strong>de</strong> congelar, i els processos<br />
<strong>de</strong> congelació <strong>de</strong> cèl·lules són molt complicats<br />
quan pretens que un cop <strong>de</strong>scongela<strong>de</strong>s segueixin<br />
vives. Això requereix una investigació<br />
constant. En aquests moments nosaltres aconseguim<br />
congelar el semen <strong>de</strong> porcí, que era una <strong>de</strong><br />
les espècies més difícils, per obtenir <strong>de</strong>sprés un<br />
semen <strong>de</strong>scongelat amb facultat fecundant quan<br />
es vulgui.<br />
Tota la carn <strong>de</strong> porc que mengem els humans<br />
ha estat fecundada artificialment? Avui po<strong>de</strong>m<br />
dir que el 99 per cent, sí.<br />
És gironí l’esperma que aquí es tracta i s’envia<br />
arreu <strong>de</strong>l món? Normalment les empreses<br />
ens envien el semen <strong>de</strong>ls seus mascles. De vega<strong>de</strong>s<br />
tenen problemes <strong>de</strong> transport o <strong>de</strong> baixada<br />
<strong>de</strong> qualitat d’aquell semen. Aleshores ens l’envien<br />
aquí i nosaltres el retornem millorat. També fem<br />
control sanitari <strong>de</strong>l semen.<br />
Amb quines empreses tracten? Tenim clients<br />
a Itàlia, França, Alemanya, la Xina...<br />
Technoesperm és com el FC Barcelona, milita<br />
a la primera divisió mundial? Po<strong>de</strong>m dir<br />
que, com a centre que aglutina en la seva totalitat<br />
l’estudi <strong>de</strong> porcí, som ara els únics que al món<br />
po<strong>de</strong>m garantir aquesta oferta.<br />
Technosperm és una empresa privada? No,<br />
Technosperm és un grup <strong>de</strong> recerca.<br />
Sergi Bonet<br />
Acaba <strong>de</strong> ser nomenat membre <strong>de</strong> la Reial Acadèmia <strong>de</strong> les Ciències i les Arts <strong>de</strong> Barcelona. És el<br />
director <strong>de</strong> Technosperm, un centre <strong>de</strong> recerca i serveis especialitzat en el tractament i la millora <strong>de</strong><br />
l’esperma porcí, molt <strong>de</strong>manat per les empreses rama<strong>de</strong>res que busquen eficàcia fertilitzant.<br />
TEXT: DANIEL BONAVENTURA FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />
Però vostès facturen. Tenen beneficis? Un<br />
grup <strong>de</strong> recerca no té entitat jurídica pròpia, la té<br />
la Universitat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Nosaltres establim convenis<br />
amb empreses sempre passant per la UdG.<br />
Com a grup <strong>de</strong> recerca tenim finançament a partir<br />
<strong>de</strong> les convocatòries públiques d’investigació,<br />
o bé a través <strong>de</strong> projectes d’investigació que les<br />
empreses ens encarreguen. Millorar esperma és<br />
un servei. Nosaltres fem aquests serveis a les empreses<br />
i la universitat cobra. Aquests diners reverteixen<br />
al propi grup <strong>de</strong> recerca. Però la part<br />
principal d’un grup <strong>de</strong> recerca és la investigació,<br />
que inclou recerca bàsica, recerca aplicada i transferència.<br />
Quin pes té en el pressupost total el servei a<br />
empreses? No arriba ni al 5 per cent. La resta són<br />
projectes d’investigació finançats a través <strong>de</strong> convocatòries<br />
públiques d’investigació <strong>de</strong> la Generalitat,<br />
l’Estat espanyol o la Unió Europea. Competim<br />
amb altres grups. També hi ha els projectes<br />
<strong>de</strong> recerca fets en cooperació amb les empreses,<br />
i aquesta és una recerca finançada <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
l’àmbit privat. El 25 per cent són fons públics i el<br />
70 per cent provenen <strong>de</strong> les empreses. Les empreses<br />
<strong>de</strong>manen eficàcia i posen molta pressió al<br />
grup <strong>de</strong> recerca, perquè s’han d’assegurar els resultats.<br />
Per això aquest grup <strong>de</strong> recerca té un funcionament<br />
que s’acosta al <strong>de</strong> les empreses priva<strong>de</strong>s,<br />
perquè s’ha adaptat a totes les exigències noves<br />
i al que implica la convergència europea. Ens<br />
hem avançat, crec, a allò que la societat exigirà<br />
als grups <strong>de</strong> recerca <strong>de</strong> les universitats, que és donar<br />
resposta al que la societat exigirà: respondre<br />
a les seves necessitats. En cinc anys, Technosperm<br />
ha multiplicat per quinze o per vint els recursos<br />
que tenia. Ara mateix, tot i la crisi, tenim<br />
més feina <strong>de</strong> la que po<strong>de</strong>m fer, estem en una crisi<br />
<strong>de</strong> creixement.<br />
I tot fet <strong>de</strong>s d’una universitat «petita». Per a<br />
una universitat «petita» la millor recerca és avançar-se,<br />
no anar mai a la cua. Nosaltres ens vam<br />
avançar, vam anar especialitzant cada membre<br />
<strong>de</strong>l grup en diferents tècniques, vam viatjar a diversos<br />
països <strong>de</strong>l món. Jo vaig aprofundir en el<br />
llenguatge <strong>de</strong> l’empresa privada, per enténdrela.<br />
Després va venir un pla d’infrastructura, fins<br />
equipar el centre i inaugurar-lo, ara fa uns cinc<br />
anys, i a partir d’aquell moment ha estat una explosió.<br />
Per tant, nosaltres no investiguem el que<br />
ens ve bé, investiguem el que ens <strong>de</strong>manen.<br />
El tempta muntar una empresa privada que<br />
podria ser lucrativa en paral·lel? No. Jo tinc<br />
vocació <strong>de</strong> servidor públic. Després que la universitat<br />
pública m’ha format, no fóra bo que marxés<br />
a muntar una empresa privada. M’he <strong>de</strong> posar<br />
al servei <strong>de</strong> la societat que m’ha format. La intenció<br />
d’aquest grup <strong>de</strong> recerca és precisament<br />
crèixer a partir d’ara encara molt més en qualitat<br />
<strong>de</strong>l servei.
Quin repte <strong>de</strong> recerca té en aquest moment<br />
plentejat? Estem començant a trobar resultats en<br />
el sexatge <strong>de</strong>l semen. Es tracta d’aconseguir que<br />
la <strong>de</strong>scendència realment surti sexada. Això té un<br />
interès no només en el porcí, sinó també en altres<br />
espècies, perquè la carn <strong>de</strong> femella és més<br />
valorada que la <strong>de</strong>l mascle per raons ormonals.<br />
Per qualsevol rama<strong>de</strong>r és un valor afegir extraordinari<br />
po<strong>de</strong>r garantir una <strong>de</strong>sviació <strong>de</strong> mascle a<br />
femella en la <strong>de</strong>scendència. Avui ja hi ha tècnicques<br />
<strong>de</strong> sexatge, però a uns costons que els rama<strong>de</strong>rs<br />
no po<strong>de</strong>n assumir.<br />
Aquestes són tècniques genètiques? Aquestes<br />
són tècniques <strong>de</strong> les quals poc es pot explicar per-<br />
què és matèria reservada.<br />
Si la reproducció es pot fer en laboratoris, en<br />
què quedarà el sexe? (Riu) La reproduccio feta<br />
<strong>de</strong> forma natural té unes satisfaccions que no es<br />
po<strong>de</strong>n ni comparar amb els avantatges <strong>de</strong> fer reproducció<br />
in vitro. Qualsevol persona intel·ligent<br />
optarà per la reproducció natural.<br />
Ens esperen grans sorpreses en el terreny <strong>de</strong><br />
la reproducció humana? Ens esperen sorpreses<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l diagnòstic preventiu<br />
<strong>de</strong> malalties hereditàries i <strong>de</strong> malalties associad<strong>de</strong>s<br />
a la salut <strong>de</strong>ls progenitors. Els aspectes més<br />
controvertits són la clonació, la manipulació embrionària<br />
o el sexage <strong>de</strong>ls embrions, que avui són<br />
tècnicament possibles, però no legals, excepte<br />
quan hi ha un risc <strong>de</strong> malaltia associada a un <strong>de</strong>terminat<br />
sexe. Sincerament, no crec que mai la<br />
societat estigui interessada en triar el sexe <strong>de</strong> la<br />
<strong>de</strong>scendència, per tant, no es veuran revolucions<br />
en aquest sentit.<br />
És tècnicament possible <strong>de</strong>cidir tenir un fill<br />
mascle, d’ulls blaus, cabells rossos i que tingui<br />
la veu <strong>de</strong> Frank Sinatra? Això avui no és<br />
possible. L’única cosa que pots arribar a controlar<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista biològic és la genètica,<br />
però la genètica té un pes petit en la configuració<br />
d’una personalitat. Hi ha la part innata i la part<br />
adquirida, vivencial. Si col·loques dos bessons<br />
univitelins en cultures i ambients diferents, et sortiran<br />
dues persones fins i tot físicament no tan<br />
semblants, i encara més <strong>de</strong> caràcter i d’i<strong>de</strong>ologia.<br />
Els individus naixem per ser diferents.<br />
Com avalua la regulació que la Xina ha fet <strong>de</strong><br />
la natalitat? Bé, la regulació <strong>de</strong> la natalitat és un<br />
fet controvertit, però en alguns casos necessari.<br />
Mentre no hi hagi una prohibició <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scendència,<br />
el control <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scendència pot anar en<br />
benefici <strong>de</strong>ls que neixen. Tenir quinze o vint fills<br />
en una família no assegura la qualitat <strong>de</strong> vida.<br />
Se sent frenat per raons morals o ètiques treballant<br />
en la modificació <strong>de</strong>ls processos <strong>de</strong> la<br />
natura? No, sempre que allò que fas és un benefici<br />
volgut per la societat. Un científic és un servidor<br />
públic i, si la societat li <strong>de</strong>mana, ha d’investigar<br />
sobre, per exemple, malalties hereditàries.<br />
Li va anar d’un trist en dues ocasions gua nyar<br />
les eleccions al rectorat <strong>de</strong> la UdG. Li ha quedat<br />
alguna mena <strong>de</strong> ressentiment o<br />
frustració? No, cap ni una. Van ser dues experiències<br />
molt gratificants. La meva vocació ha estat<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> sempre ser millor professor i millor investigador.<br />
L’aposta pel rectorat va ser una etapa<br />
en què creia que podia fer un bon servei a la universitat.<br />
La Universitat va <strong>de</strong>cidir que no era el<br />
moment. Vaig aprendre molt i vaig fer molt bons<br />
amics.<br />
Descarta completament tornar-ho a provar?<br />
És evi<strong>de</strong>nt que si la Universitat ho creu convenient,<br />
no <strong>de</strong>scartaré mai posar-me al font <strong>de</strong> la<br />
Universitat.<br />
La recerca l’hem vist avui en <strong>de</strong>tall als laboratoris<br />
que vostè ens ha mostrar, però i la docència?<br />
Ara estic gaudint d’exempció docent perquè<br />
vaig rebre <strong>de</strong> la Generalitat un premi a la tasca<br />
investigador. Estic en un parèntesi <strong>de</strong> tres anys<br />
<strong>de</strong> no fer docència perquè em pugui <strong>de</strong>dicar molt<br />
més a la tasca investigadora. Però hi tornaré i ho<br />
trobo a faltar.<br />
Quina especialitat imparteix? Biologia <strong>de</strong> la<br />
Reproducció i Biologia Cel·lular.<br />
Va ser secretari general en l’època <strong>de</strong>l rector<br />
Josep Maria Nadal. Aquells eren uns anys d’arrencada<br />
i il·lusió <strong>de</strong>l projecte universitari.<br />
Com valora la trajectora <strong>de</strong> la UdG fins avui?<br />
Molt bé. Acabat el mandat <strong>de</strong>l rector Nadal, la Universitat<br />
va apostar per un rector amb saba nova.<br />
Vist amb perspectiva, crec que és bo que hi hagi<br />
uns relleus, uns canvis en les formes. Els que<br />
arrossegàvem el pes <strong>de</strong> la trajectòria <strong>de</strong> Nadal l’arrossegàvem<br />
pel bé i pel mal. Crec sincerament<br />
que la Universitat va ser intel·ligent en apostar per<br />
una nova via <strong>de</strong> gestió.<br />
Defineixi amb dos adjectius els tres rectors<br />
que ha tingut la UdG, Josep Maria Nadal, Joan<br />
Batlle i Anna Maria Geli? Nadal: visionari i apassionat.<br />
Batlle: pracmàtic i apassionat. Geli: pru<strong>de</strong>nt<br />
i apassionada.<br />
Quina mena <strong>de</strong> rector hauria estat vostè? Jo<br />
hagués apostat per la professionalitat i la passió.<br />
Quin és el principal valor <strong>de</strong> la UdG? La seva<br />
gent. El capital humà, especialment el més jove.<br />
Hi ha un potencial extraordinari. Els que ja tenim<br />
una edat po<strong>de</strong>m seguir donant. El potencial està<br />
en els joves.<br />
Anna Maria Geli ha iniciat el seu segon mandat<br />
amb un discurs entusiasta i optimista que<br />
interpreta la crisi com un repte i una oportunitat.<br />
L’estimula aquest discurs? Naturalment.<br />
Jo serviré la Universitat i la millor manera<br />
és millorant les meves aptituds docents i investigadores.<br />
Però hi ha motius per pensar que hi haurà<br />
aquesta resposta participativa <strong>de</strong> la gent? Jo<br />
crec que molta gent la té, la il·lusió. Però també<br />
és veritat que la il·lusió s’ha d’alimentar, i aquest<br />
equip <strong>de</strong> goverm surt amb mota il·lusió i amb ganes<br />
<strong>de</strong>contaminar-la a tota la gent <strong>de</strong> la Universitat.<br />
Hem d’estar esperançats que les coses sortiran<br />
bé.<br />
El fet que quaranta empreses s’hagin instal·lat<br />
al Parc Científic en dos anys <strong>de</strong> crisi és<br />
una bona notícia? És una molt bona notícia per<br />
a la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i les seves comarques, sí.<br />
És molt <strong>de</strong>ficitari, el Parc, econòmicament<br />
parlant? No ho sé, en sóc usuari, <strong>de</strong>sconec el balanç<br />
econòmic.<br />
Com a director <strong>de</strong> Technosperm està satisfet<br />
<strong>de</strong> tenir la seu aquí? Molt satisfet. El servei que<br />
he rebut per part <strong>de</strong> la direcció <strong>de</strong>l Parc és pràcticament<br />
immillorable.<br />
Quina opinió li mereix la política en recerca<br />
que duen a terme els governs català i es -<br />
panyol? És una política molt pru<strong>de</strong>nt, que no<br />
aposta. Un país que vulgui donar qualitat <strong>de</strong> vida<br />
a la seva societat ha d’apostar sempre per la generació<br />
<strong>de</strong> coneixement. És una cosa que electoralment<br />
moltes vega<strong>de</strong>s vesteix dir-ho, però <strong>de</strong>sprés,<br />
a la pràctica, sempre surten altres prioritats.<br />
Hi hauria d’haver una política d’educació i recerca<br />
<strong>de</strong>s que l’ésser humà entra en el sistema educatiu,<br />
que <strong>de</strong>passés <strong>de</strong> molt les voluntats i els interessos<br />
polítics, com hi ha a la Sanitat.<br />
De fet el Govern espanyol aposta per mantenir<br />
la societat <strong>de</strong>l benestar? Evi<strong>de</strong>ntment, una<br />
societat ha <strong>de</strong> ser solidària i això no és discutible.<br />
Hi ha persones amb més sort o menys sort a la<br />
vida i la societat ha <strong>de</strong> ser solidària, però per po<strong>de</strong>r<br />
fer-ho cal anar sempre avançant i això només<br />
es pot fer consi<strong>de</strong>rant el coneixement i l’educació<br />
com un element clau.<br />
Potser han sigut, els governants, massa solidaris<br />
amb els bancs? (Riu). No sóc especialista<br />
en economia, però sí és cert que per fer una anàlisi<br />
correcta <strong>de</strong> les coses, les hem d’analitzar totes.<br />
Els bancs <strong>de</strong>uen haver fet coses malament.<br />
Per tant, el que diré a continuació no eximeix la<br />
responsabilitat <strong>de</strong>ls bancs: això ha sigut un sistema<br />
que s’ha retroalimentat per l’afany consumista<br />
<strong>de</strong> la societat. Potser la societat va pensar que<br />
aquest exponent <strong>de</strong> creixement era imparable<br />
sense haver traçat una direcció a<strong>de</strong>quada, i el sector<br />
<strong>de</strong> la construcció ens ha arrossegat a la <strong>de</strong>sfeta,<br />
cosa que ens podíem haver perfectament estalviat.<br />
Entrevista<br />
7 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
En busca<br />
<strong>de</strong> la felicitat<br />
– Veu brots verds?<br />
Em resulta difícil. Els<br />
funcionaris tenim el<br />
privilegi <strong>de</strong> la feina<br />
segura i en temps<br />
<strong>de</strong> crisi els preus<br />
baixen i el sou no<br />
ens el toquen i la crisi<br />
no la notem. Però<br />
tots tenim família<br />
propera que viu moments<br />
amb molta dificultat.<br />
Quan escoltes<br />
la gent <strong>de</strong>l carrer<br />
parlar, no veus en<br />
els seus comentaris<br />
brots verds, i ells<br />
són els que trepitgen<br />
arran <strong>de</strong> bosc.<br />
Els polítics van en<br />
avió. La societat<br />
afectada per la crisi<br />
no veig que <strong>de</strong>tecti<br />
brots verds.<br />
– Espera l’arribada<br />
d’aquests brots<br />
verds? Espero que<br />
sí, però perquè es<br />
produeixei un canvi<br />
real caldrà reenfocar<br />
moltíssimes coses.<br />
És cert que em d’apostar<br />
per la formació<br />
i la recerca, i per<br />
tant per les noves<br />
tecnologies, per<br />
comptes <strong>de</strong> la construcció.<br />
Però també<br />
cal una reflexió sobre<br />
els principis que<br />
ens mouen en la<br />
convivència i en la<br />
prosperitat. El consum<br />
genera riquesa,<br />
i això ha situat com<br />
a objectiu final el<br />
consum, i el consumisme<br />
crea unes<br />
necessitats no reals<br />
en les persones,<br />
però necessàries<br />
per po<strong>de</strong>r-se posicionar.<br />
Em caigut en<br />
la trampa i ara hem<br />
d’aprendre a valorar<br />
aspectes no relacionats<br />
amb el consumisme<br />
o amb el tenir,<br />
sinó amb la relació;<br />
és a dir, per<br />
exemple el que estem<br />
fent ara nosaltres,<br />
disfrutar d’aquesta<br />
conversa.<br />
– El consumisme és<br />
una trampa? Sí, perquè<br />
<strong>de</strong>ixes <strong>de</strong> banda<br />
moltes coses que<br />
en realitat seran les<br />
que recordaràs<br />
quan al llarg <strong>de</strong> la<br />
vida pensis allò que<br />
realment t’ha fet feliç.<br />
Segurament tindran<br />
més relació<br />
amb una conversa o<br />
amb el somriure<br />
<strong>de</strong>ls fills que no pas<br />
amb el primer, segon<br />
o tercer cotxe<br />
que et vas comprar.
Reportatge<br />
8 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
H a<br />
tornat. Desmond Miles reapareix per<br />
<strong>de</strong>sfer un altre greuge dos anys <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> mantenir en suspens (literalment)<br />
molts aficionats al vi<strong>de</strong>ojoc amb el primer Assassin’s<br />
creed. Un títol que, malgrat les seves<br />
ombres, va il·luminar un camp poc sembrat d’obres<br />
memorables. Ven<strong>de</strong>s notables i crítiques<br />
amistoses que <strong>de</strong>stacaven la reconstrucció precisa<br />
i preciosista d’escenaris <strong>de</strong> l’Orient Mitjà<br />
<strong>de</strong>l segle XII, i la possibilitat <strong>de</strong> campar com es<br />
volgués per <strong>de</strong>corats amplis prenent <strong>de</strong>cisions<br />
amb una llibertat que captivava l’atenció durant<br />
hores. Moltes hores. El jugador agafava els<br />
comandaments <strong>de</strong> la complicada trama per fer<br />
d’spi<strong>de</strong>rman per façanes <strong>de</strong> tota mena i condició,<br />
i en especial gaudia <strong>de</strong> l’escalada <strong>de</strong> catedrals,<br />
per on es podia moure amb moviments<br />
felins i córrer pels terrats exhibint una agilitat<br />
portentosa... encara que per aconseguir-ho<br />
s’hagués <strong>de</strong> pagar el peatge inicial d’estavellarse<br />
contra el terra més d’una vegada. Moltes vega<strong>de</strong>s.<br />
Visualment esplèndid, l’original Asassin’s creed<br />
<strong>de</strong>fallia a l’hora <strong>de</strong> lligar missions que mantinguessin<br />
el nivell, i l’avenç es tornava a estones<br />
massa rutinari i previsible, amb excessos<br />
<strong>de</strong> talaies per coronar. Era d’esperar que es<br />
corregissin aquestes mancances en el seu segon<br />
lliurament, i les expectatives s’han complert<br />
en gran mesura. Aquest Assassin’s creed<br />
II d’Ubisoft potencia les fites aconsegui<strong>de</strong>s amb<br />
una virtuosa recreació <strong>de</strong> l’època renaixentista<br />
i torna més interessants els seus laberíntics<br />
passadissos poblats per conspiradors, trames<br />
ocultes i assassinats, amb els quals anar lligant<br />
(o més aviat matant) caps. Aquí no es tracta <strong>de</strong><br />
carregar-se un piló <strong>de</strong> monstres (nazis, zombis,<br />
alienígenes o terroristes) amb armes d’última<br />
<strong>de</strong>generació: mana el sigil, impera la cautela,<br />
es valora l’habilitat i la intel·ligència enverinada<br />
per travessar el cos <strong>de</strong> la història <strong>de</strong>ixant<br />
el menor rastre possible. La sang justa i<br />
necessària. Hi ha molt en joc.<br />
Com bé saben els que van aprendre<br />
a enfilar-se per parets impossibles<br />
en el primer lliurament, el joc<br />
té «truc» per lligar-lo amb el món actual<br />
i que Desmond Miles pugui reviure<br />
les vivències <strong>de</strong>ls seus avantpassats<br />
per la via <strong>de</strong> genètica. Amb<br />
el seu impactant pròleg «<strong>de</strong> pel.lícula»<br />
(molt graciós l’ús d’un nadó<br />
per «aprendre» els primers moviments)<br />
i una primera fase didàtica<br />
en què s’ha <strong>de</strong> parar atenció als<br />
cops precisos per acabar amb enemics<br />
(que no són Einstein, sigui dit<br />
d’entrada), fer-se amb riqueses o<br />
pujar a les alça<strong>de</strong>s, Asasssin’s ens<br />
llença virtualment a la Itàlia <strong>de</strong> final<br />
<strong>de</strong>l segle XV, i apareixem dins <strong>de</strong>l<br />
cos d’un jove florentí a qui li sobren<br />
luxes i li falta vergonya. La venjança<br />
farà d’ell una màquina <strong>de</strong> matar,<br />
al mateix temps que el condurirà a<br />
un procés <strong>de</strong> maduració.<br />
Si l’apartat gràfic manté el tipus (i<br />
el millora en alguns aspectes), la<br />
història està millor tramada (amb una estructura<br />
més «pel·liculera», per dir-ho així, inclós un<br />
final inesperat) i s’hi afegeixen ingredients <strong>de</strong>finitivament<br />
simpàtics, uns «didàctics» per conèixer<br />
una mica més d’història i d’altres sorprenents,<br />
com l’ús <strong>de</strong> personatges reals per enriquir<br />
la trama amb la seva fama, sobretot un<br />
generós Leonardo da Vinci.<br />
LA CLAU DE L’ENCANT<br />
Les acrobàcies i les ostentacions a les baralles<br />
han rebut un vernís <strong>de</strong> frescor que les fa més<br />
varia<strong>de</strong>s i creïbles (dins d’un ordre), encara que<br />
el jugador que vulgui una acció directa, sense<br />
contemplacions i a raig ja pot anar buscant un<br />
altre lloc. Aquí el més entretingut, i és la clau<br />
<strong>de</strong>l seu encant, és aturar-se en els <strong>de</strong>corats, perfeccionar<br />
els moviments, anar <strong>de</strong> plataforma<br />
en plataforma sentint que es guanya en soltura<br />
i rapi<strong>de</strong>sa en la presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions. Observar<br />
cada racó <strong>de</strong> les ciutats a la recerca d’informació<br />
o arsenal.<br />
I, <strong>de</strong> passada, anar sumant florins mitjançant<br />
missions molt varia<strong>de</strong>s, unes honra<strong>de</strong>s i les altres<br />
no tant. Com més diners tinguem, més possibilitats<br />
hi haurà d’«invertir-los» en reclutar tota<br />
mena <strong>de</strong> personatges que ens po<strong>de</strong>n ajudar en<br />
moments complicats (encara que menys necessaris<br />
<strong>de</strong>l que ens expliquen). I, si ens sentim<br />
més «creatius», po<strong>de</strong>m gastar-nos els diners<br />
L’assassí<br />
escalador<br />
La continuació d’«Assassin’s creed» és un excel·lent vi<strong>de</strong>ojoc,<br />
amb la seva espectacular recreació històrica <strong>de</strong> la Itàlia <strong>de</strong>l<br />
s. XV i una ambiciosa trama <strong>de</strong> venjança, misteris i aventures<br />
en fer compres, ja sigui per prevenir, reforçar<br />
el nostre armament (o reparar-lo si es posa malament<br />
la cosa) o arreglar la nostra figura.<br />
Envoltats <strong>de</strong> personatges secundaris que ens<br />
po<strong>de</strong>n ser d’ajuda (i pitjor mo<strong>de</strong>lats que el protagonista,<br />
tot sigui dit) o convertir-se en un autèntic<br />
malson, les nostres aventures parteixen<br />
d’una premissa que convé no perdre <strong>de</strong> vista:<br />
no ens han <strong>de</strong> veure. Si ho fan, ho lamentarem,<br />
TEXT: TINO PERTIERRA<br />
o ens veurem obligats a recórrer a tota mena<br />
d’argúcies per perdre notorietat.<br />
És una <strong>de</strong> les bases que juguen els seus creadors<br />
per garantir la diversió i la varietat en el<br />
<strong>de</strong>senvolupament d’unes aventures ben assorti<strong>de</strong>s<br />
d’intriga, sorpreses i acció calculada. Moltes<br />
hores per passar el temps i, a més, gaudir<br />
d’una bonica passejada per una Itàlia perillosament<br />
fascinant.
J esús<br />
El <strong>de</strong>sengany<br />
<strong>de</strong> Montserrat<br />
Heinrich Himmler va seguir, el 1940, el rastre <strong>de</strong>l Sant Grial a l'abadia benedictina catalana,<br />
convençut que li atorgaria po<strong>de</strong>rs per guanyar la Guerra. El reichsführer <strong>de</strong> les SS creia que<br />
la muntanya catalana era el Montsalvat <strong>de</strong> «Parsifal» <strong>de</strong> Wagner<br />
era jueu, no ari, però Heinrich<br />
Himmler no ho tenia clar la tarda que va<br />
fer una visita llampec al monestir <strong>de</strong><br />
Montserrat, el 23 d'octubre <strong>de</strong> 1940; el mateix<br />
dia que Hitler s'entrevistava a Hendaia amb<br />
Franco. El reichsführer <strong>de</strong> les SS, acompanyat<br />
<strong>de</strong> dues dotzenes d'oficials i <strong>de</strong>l general Karl<br />
Wolff, expert en esoterisme i ciències ocultes,<br />
buscava en el Sant Grial el talismà que li atorgués<br />
po<strong>de</strong>rs i fes guanyar la guerra a Alemanya.<br />
Encara que tot això resulti d'allò més<br />
xocant, Himmler creia que la copa que Jesucrist<br />
va utilitzar en l'últim sopar i que ha format<br />
part <strong>de</strong> les llegen<strong>de</strong>s artúriques era a Montserrat,<br />
convençut que la muntanya catalana era<br />
el Montsalvat <strong>de</strong> «Parsifal», <strong>de</strong> Wagner. Segurament,<br />
es va endur un <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>senganys més<br />
grans <strong>de</strong> la seva vida <strong>de</strong>sprés que els monjos<br />
li insistissin que el seu únic Grial era la Moreneta<br />
i la tradició besar-la.<br />
L'historiador Rüdiger Safranski recorda a Romanticisme<br />
com Himmler planificava una imposició<br />
d’allò ari a gran escala als territoris<br />
orientals conquistats. Per esclavitzar-los, havia<br />
estudiat la mitologia germànica, conscient que<br />
a la germanofília romàntica li faltava allò <strong>de</strong>cisiu:<br />
biologisme i racisme. Impulsor <strong>de</strong>l Ahnerbe,<br />
el sinistre institut nazi d'investigacions<br />
arqueològiques, es va obstinar a trobar proves<br />
que confirmessin la suposada superioritat<br />
<strong>de</strong> la raçà ària a tot el món i po<strong>de</strong>r justificar<br />
d'aquesta manera el genocidi que va costar la<br />
vida a milions d'éssers humans.<br />
La visita a Montserrat <strong>de</strong>l cap <strong>de</strong> les SS, un<br />
episodi curiós i simptomàtic <strong>de</strong> la <strong>de</strong>mència<br />
nacionalsocialista, està recollida amb <strong>de</strong>talls<br />
en el reportatge Los vimos pasar, <strong>de</strong> Juan Sariol<br />
i Jaime Arias, publicat el 1948 <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>rrota <strong>de</strong> Hitler i, també, per Montserrat<br />
Rico en la seva novel·la La abadia profanada.<br />
Possiblement, res <strong>de</strong>l que va ocórrer<br />
s’hauria sabut sense el testimoni <strong>de</strong>l pare Andreu<br />
Ripol, el llavors joveníssim monjo que va<br />
servir <strong>de</strong> guia a Himmler i va llançar una galleda<br />
d’aigua freda a les seves expectatives.<br />
Ripol, que s'expressava perfectament en alemany,<br />
aquell dia va tenir la responsabilitat<br />
d'enfrontar-se a l'al·lucinació ària, <strong>de</strong>sprés que<br />
l'abat <strong>de</strong>l Monestir, Antoni M. Marcet, es negués<br />
a rebre al cap nazi, a causa, presumiblement,<br />
<strong>de</strong> la persecució <strong>de</strong> l'Església catòlica<br />
que estava portant a terme el III Reich. El jove<br />
monjo va voler ensenyar l’abadia als visitants,<br />
però Himmler només buscava la constatació<br />
<strong>de</strong> la seva boja i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>l Grial i volia explorar<br />
tota la documentació que hi hagués en la biblioteca<br />
<strong>de</strong>l cenobi.<br />
INSISTIA QUE JESUCRIST ERA ARI<br />
Quan van passar per davant <strong>de</strong> la imatge <strong>de</strong><br />
la verge negra, Ripol va explicar que besarla<br />
era allò acostumat i Himmler va respondre<br />
que ja s'encarregaria ell d'acabar amb aquest<br />
tipus <strong>de</strong> supersticions. El nazi, com més tard<br />
va explicar el mateix monjo, insistia en la seva<br />
obsessió que Jesucrist era ari per la via <strong>de</strong> Jacob;<br />
i Ripol amb un somriure beatífic li aclaria<br />
que tot es tractava d'un invent seu. Ni l'abadia<br />
<strong>de</strong> Montserrat era dipositària <strong>de</strong> la relíquia<br />
<strong>de</strong> l'últim sopar, ni <strong>de</strong> cap document que<br />
servís per provar la filiació <strong>de</strong> Perceval, l'heroi<br />
griàlic. Himmler se'n va anar <strong>de</strong>l monestir,<br />
com és <strong>de</strong> suposar, amb la cua entre cames.<br />
La incursió <strong>de</strong> les SS a la muntanya sagrada<br />
<strong>de</strong> Catalunya va coincidir en la mateixa data<br />
Text: Luis M. Alonso<br />
que Hitler havia recorregut el camí més llarg<br />
fins a Hendaia per obtenir <strong>de</strong> Franco el conegut<br />
compromís d'intervenció espanyola a la<br />
Guerra, cosa que mai es va produir. De fet, el<br />
cap <strong>de</strong> la «policia negra» havia arribat a Madrid<br />
dos dies abans per preparar l'entrevista a El<br />
Pardo. El dia 23, Himmler va volar a Barcelo-<br />
2 3<br />
4 5<br />
6<br />
na. L'alcal<strong>de</strong>, Miguel Mateu i Pla, el va rebre a<br />
l'aeroport i, tal com havia succeït a la capital<br />
d'Espanya, els principals carrers <strong>de</strong> la ciutat es<br />
van omplir <strong>de</strong> ban<strong>de</strong>res nazis. Va dinar al Ritz<br />
i va saludar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l balcó <strong>de</strong> la seva suite una<br />
multitud que l’aplaudia. D'allà va marxar cap<br />
a Montserrat i <strong>de</strong>l monestir va tornar a l’hotel,<br />
que va abandonar l'en<strong>de</strong>mà, diuen que sense<br />
la maleta negra on portava els plànols i els documents<br />
sobre el Grial, que va perdre al Ritz<br />
i el robatori <strong>de</strong> la qual s'ha atribuït als serveis<br />
d'espionatge britànics, la resistència francesa<br />
i fins i tot a la mediació <strong>de</strong> Bernard Hilda, el<br />
músic d'origen jueu que no es va cansar <strong>de</strong><br />
combatre els nazis <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> veure's obligat<br />
a fugir d'ells.<br />
El 23 d'octubre no va ser la millor <strong>de</strong> les dates<br />
per al III Reich: al mateix temps que<br />
<strong>de</strong>sapareixia el maletí negre <strong>de</strong> Himmler; el<br />
seu cap, el Führer perdia la paciència a Hendaia<br />
amb aquell «homenet ingrat i covard»,<br />
sobre qui més tard va dir que preferiria que li<br />
arrenquessin mitja dotzena <strong>de</strong> <strong>de</strong>nts sense<br />
anestèsia abans <strong>de</strong> tornar a entrevistar-se amb<br />
ell.<br />
1<br />
Reportatge<br />
9 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Fotos:<br />
1 Heinrich<br />
Himmler inspecciona<br />
un camp <strong>de</strong><br />
presoners a<br />
Rússia (1940-41).<br />
2 Visitant una<br />
txeca republicana<br />
abans <strong>de</strong> marxar<br />
<strong>de</strong> Barcelona.<br />
3 El reichsführer<br />
en arribar a<br />
Barcelona, passant<br />
revista a les<br />
tropes.<br />
4 El cap <strong>de</strong> la SS<br />
saludant els monjos<br />
<strong>de</strong> Montserrat.<br />
5 Al lloc sagrat,<br />
acompanyat <strong>de</strong><br />
jerarques polítics<br />
falangistes.<br />
6 El pare Andreu<br />
Ripol.
10 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Fotos:<br />
1<br />
Maria Lluïsa Borràs<br />
amb Antoni Tàpies,<br />
Josep Maria Mestres<br />
Quadreny i Joan<br />
Brossa<br />
(Fotografia:<br />
Jaume Maymó)<br />
2<br />
La crítica, amb<br />
Josep Verrier, el dia<br />
que va rebre la Creu<br />
Sant Jordi.<br />
3<br />
Borràs escoltant<br />
Joan Miró i Brossa,<br />
el 1979<br />
(Fotografia:<br />
Jaume Maymó)<br />
4<br />
En plena conversa<br />
en una imatge més<br />
recent.<br />
5<br />
Maria Lluïsa Borràs,<br />
el 2004<br />
(Fotografia:<br />
Marc Martí)<br />
La crítica<br />
dialogada<br />
L ’art<br />
L’escriptura crítica d’autors com Maria Lluïsa Borràs es <strong>de</strong>splega com un organisme coherent<br />
amb una clara funció biològica: fer més fluid el diàleg entre l’artista i l’espectador<br />
«L’experiència per ella mateixa regeix<br />
en aquest camp –i, parlant amb<br />
propietat, l’experiència <strong>de</strong><br />
l’experiència...» Clement Greenberg<br />
és un domini maleït que interessa una<br />
minoria. Aquest aforisme, al més pur estil<br />
nietzschià, el va proferir Maria Lluïsa<br />
Borràs (Barcelona, 1931-Palafrugell, 2010) ara<br />
fa sis anys en el transcurs d’una entrevista il·luminadora<br />
que li va realitzar Llàtzer Moix per a<br />
La Vanguardia: «És difícil trencar aquest cercle<br />
reduït –continuava la crítica d’art–, i malgrat<br />
tot, és necessari. Perquè els joves artistes<br />
actuals realitzen una complerta radiografia <strong>de</strong><br />
les coses que succeeixen al món. Tenen antenes<br />
que altres no tenen. Capturen els fenòmens<br />
d’una realitat canviant. L’art, a partir <strong>de</strong>ls<br />
60, ha trencat amb tot. Jo mateixa, com a espectadora,<br />
no puc dir si això està bé o malament,<br />
però sí que veig com l’art ha abordat tots<br />
els terrenys, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la sociologia fins a la tecnologia,<br />
i ho ha fet amb una gran llibertat. El<br />
que succeeix és que l’art ha pagat un preu per<br />
aquesta llibertat: sovint és incomprensible».<br />
Justament per això, Borràs tenia clar que<br />
l’objectiu <strong>de</strong> la crítica d’art era solucionar<br />
aquest alienament mitjançant la construcció <strong>de</strong><br />
ponts <strong>de</strong> sentit que unissin artistes i espectadors<br />
<strong>de</strong> l’art. Una funció pedagògica que, com<br />
afirma Arthur Danto –un <strong>de</strong>ls crítics actualment<br />
més influents– ha <strong>de</strong> trobar la seva fonamentació<br />
en intentar explicar els significats <strong>de</strong> les<br />
obres i, al mateix temps, el motiu pel qual<br />
aquests significats es presenten <strong>de</strong> la manera<br />
que ho fan: «Es pot plantejar naturalment –escriu<br />
l’esteta americà– la qüestió <strong>de</strong> per què l’artista<br />
(o els artistes en general) transmeten els<br />
seus missatges en coses i no en paraules; crec<br />
que l’encarnació reforça el contingut comunicat,<br />
fent <strong>de</strong> l’art una branca <strong>de</strong> la retòrica»; per<br />
això l’escriptura crítica d’autors com Maria Lluïsa<br />
Borràs es <strong>de</strong>splega com un organisme coherent<br />
amb una clara funció biològica que és,<br />
com dèiem, la <strong>de</strong> fer més fluïd el diàleg entre<br />
l’artista i l’espectador.<br />
En aquest sentit, es fa difícil imaginar algú<br />
que s’ajustés millor que Maria Lluïsa Borràs a<br />
la caracterització <strong>de</strong>l crític d’art «i<strong>de</strong>al» que fa,<br />
per exemple, Donal Kuspit, un autor estrictament<br />
coetani: «Per ser un crític sofisticat cal<br />
posseir una elevada educació i, <strong>de</strong> manera més<br />
particular, tenir un profund coneixement, com<br />
a mínim, d’alguns aspectes <strong>de</strong> les ciències humanes<br />
i socials, així com <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> l’art,<br />
història cultural i història intel·lectual. Cal posseir,<br />
també, un <strong>de</strong>terminat coneixement científic<br />
i tecnològic per abordar <strong>de</strong> forma a<strong>de</strong>quada<br />
<strong>de</strong>terminats tipus d’art. I no s’ha d’escatimar<br />
cap d’aquests coneixements per a la<br />
comprensió <strong>de</strong> l’art contemporani. Aquesta ha<br />
<strong>de</strong> ser la perspectiva <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la qual analitzar i<br />
interpretar l’art, articulant el seu significat i valor<br />
sense oblidar mai, però, que això no <strong>de</strong>ixa<br />
<strong>de</strong> ser una perspectiva molt particular». Potser<br />
per això Borràs va preferir la història <strong>de</strong><br />
1<br />
2<br />
3<br />
4<br />
TEXT: EUDALD CAMPS<br />
l’art a l’estètica –oposant-se en aquest sentit a<br />
la filosofia <strong>de</strong> l’art <strong>de</strong>fensada per Danto–: perquè,<br />
com ella mateixa va dir en alguna ocasió,<br />
la història son faves conta<strong>de</strong>s, la qual cosa permet<br />
al crític fonamentar els seus raonaments<br />
més enllà <strong>de</strong>l sempre pantanós viatge hermenèutic.<br />
D’entre les incomptables aportacions que<br />
Maria Lluïsa Borràs ens ha llegat, segueix erigint-se<br />
amb força totèmica la monografia que<br />
va <strong>de</strong>dicar a Picabia i que la va convertir en<br />
Doctora en Història <strong>de</strong> l’Art per la Universitat<br />
<strong>de</strong> Barcelona: se sap que va ser, al llarg <strong>de</strong> la<br />
dècada <strong>de</strong>ls 60, com una presència interrogadora<br />
constant per a la família d’aquell indià<br />
afrancesat a qui la història recent –i els ma-<br />
lentesos perfectament articulats per André Breton–<br />
havia transformat en una presència difosa<br />
que calia restituir mitjançant un treball d’orfebreria<br />
<strong>de</strong> la memòria que trobava els seus<br />
materials preciosos en les obres disperses i, es<br />
clar, també en les anècdotes més banals que<br />
solien puntejar el cercle surrealista; el seu rigor<br />
i la seva <strong>de</strong>dicació quasi obstinada va donar<br />
com a resultat un llibre imprescindible que<br />
difícilment podrà ser superat.<br />
A banda d’aquesta obra, insistim, cabdal i<br />
modèlica, la biografia <strong>de</strong> Borràs resulta aclaparadora:<br />
com a crítica d'art, va col·laborar al<br />
setmanari Destino, al diari La Vanguardia i,<br />
darrerament, al Dominical <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>;<br />
va publicar diverses monografies sobre<br />
5
N o<br />
hi ha gaires artistes que siguin coneguts<br />
només pel nom, com és el cas <strong>de</strong> l’Àlvar.<br />
Àlvar Suñol Muñoz-Ramos va néixer el 20<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1935 a Montgat i va cursar estudis<br />
d’art a l’Escola <strong>de</strong> Belles Arts <strong>de</strong> Sant Jordi <strong>de</strong><br />
Barcelona. Entre els companys d’estudi era conegut<br />
per Àlvar i així ha seguit, estranyament,<br />
tota la vida per a tothom. Quan l’amic Gallardo<br />
em va proposar anar-lo a visitar per po<strong>de</strong>r apreciar<br />
la seva última obra <strong>de</strong> primera mà jo no sabia<br />
que s’havia traslladat a viure a l’Empordà.<br />
Això no vol dir que la seva obra em fos <strong>de</strong>sconeguda,<br />
ja que el consi<strong>de</strong>rava com un <strong>de</strong>stacat<br />
<strong>de</strong>ls pintors <strong>de</strong> l’Escola <strong>de</strong> París.<br />
Era una casa una mica misteriosa i fosca, al final<br />
d’un camí que portava a un casalot antic:<br />
però l’amabilitat <strong>de</strong> la seva esposa Montserrat,<br />
que va sortir a rebre’ns, va il·luminar l’estança.<br />
Era una tarda molt freda <strong>de</strong> començaments<br />
d’hivern i ens va oferir un te al costat <strong>de</strong> la llar<br />
absolutament reparador.<br />
Vaig començar per confessar que el tenia per<br />
un <strong>de</strong>ls pintors <strong>de</strong> l’École <strong>de</strong> Paris i que feia anys<br />
que li havia perdut totalment la pista. Em va respondre<br />
que, efectivament, havia viscut molt <strong>de</strong><br />
temps a París i que no era la primera vegada que<br />
el confonien amb un membre <strong>de</strong> l’École <strong>de</strong> Paris.<br />
I va afegir: «És un terme genèric que no fa referència<br />
a cap escola que hagi existit en realitat,<br />
sinó a un grup d’artistes molt divers». I segueix.<br />
Sembla que no s’ha trobat cap altra terme millor<br />
que École <strong>de</strong> Paris per <strong>de</strong>signar la supremacia<br />
<strong>de</strong> la capital els anys <strong>de</strong> <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Segona<br />
Guerra en matèria d’art. L’École <strong>de</strong> Paris agrupa<br />
tots els artistes que van fer <strong>de</strong> París el niu <strong>de</strong> la<br />
creació artística fins als anys seixanta. Jo vaig conèixer<br />
Chagall i vaig mantenir contactes especialment<br />
amb Grau Sala, Apel·les Fenosa, Pelayo,<br />
Guansé o Xavier Valls.<br />
No va ser fins l’any 1925 que es va fer popular<br />
l'expressió «École <strong>de</strong> Paris». Des <strong>de</strong>l 1900 fins<br />
a la Primera Guerra, van viure a París un conjunt<br />
d’artistes: Marc Chagall, Pablo Picasso, Pascin<br />
et Ama<strong>de</strong>o Modigliani, per citar només el més<br />
cèlebres.<br />
Li <strong>de</strong>mano que em parli d’ell. Explica que als<br />
18 anys va obtenir la borsa <strong>de</strong> viatge Alhambra<br />
<strong>de</strong> Granada, que li va permetre estudiar a la capital<br />
andalusa durant tres mesos i, com qui diu,<br />
«obrir-me a nous horitzons».<br />
De tornada a Barcelona va presentar una pintura<br />
al premi Ciutat <strong>de</strong> Barcelona que li va merèixer<br />
el primer premi. Aquesta pintura forma<br />
part avui <strong>de</strong> la col·lecció <strong>de</strong>l Museu d’Art Mo<strong>de</strong>rn<br />
<strong>de</strong> Barcelona.<br />
PROCÉS CAP AL REFINAMENT<br />
Observo que <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> passar per diferents fases<br />
i èpoques ha arribat al refinament actual, una<br />
composició molt cuidada que evi<strong>de</strong>ntment beu<br />
<strong>de</strong> fonts clàssiques, <strong>de</strong>l primer renaixement italià,<br />
<strong>de</strong> Piero <strong>de</strong>lla Francesca o <strong>de</strong> Vermeer, <strong>de</strong><br />
Balthus, <strong>de</strong>l Romànic Català...<br />
Però hi ha una arrel molt personal: personatges<br />
seràfics semblen amagar-se i a la vegada aquí<br />
i allà apareix algún toc que busca artificialment<br />
la mo<strong>de</strong>rnitat (una llauna <strong>de</strong> Coca-Cola o un paquet<br />
<strong>de</strong> tabac.)<br />
El punt <strong>de</strong> partida és sempre la geometria i la<br />
temàtica, sempre figurativa, s’inspira en l’arquitectura<br />
clàssica, amb referències freqüents als<br />
mateixos pintors. Com he dit: Piero <strong>de</strong>lla Francesca,<br />
Vemeer o Balthus. Des d’un punt <strong>de</strong> vista<br />
cromàtic, hi ha un predomini <strong>de</strong> nebuloses i<br />
<strong>de</strong> tons in<strong>de</strong>finits com vistos a través d’un vel.<br />
Altres aspectes estètics que el caracteritzen<br />
compten amb uns perfils humans certament exòtics<br />
i la utilització d’icones com ara la imatge <strong>de</strong><br />
Pau Casals, símbol <strong>de</strong> catalanitat.<br />
Domènech i Montaner, Chillida, Josep Lluís<br />
Sert, Villèlia, i va fer <strong>de</strong> comissària d'exposicions<br />
com les <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a Olga Sacharoff o a<br />
Enric C. Ricart. Borràs, que també va obtenir<br />
la Medalla d'Or <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> Barcelona, era<br />
Membre <strong>de</strong> la Real Acadèmia <strong>de</strong> Belles Arts <strong>de</strong><br />
Sant Jordi, Membre <strong>de</strong> l'ACCA, <strong>de</strong> l'AICA, <strong>de</strong>l<br />
Pen Club, <strong>de</strong> la Comissió Executiva <strong>de</strong>l Patronat<br />
<strong>de</strong> la Fundació Joan Miró <strong>de</strong> Barcelona i <strong>de</strong><br />
la Fundació Joan Brossa. També era sòcia d'honor<br />
<strong>de</strong> l'Associació d'Escriptors en llengua<br />
catalana...<br />
LA BIBLIOTECA DE BORRÀS<br />
Autora d’incomptables catàlegs i llibres d’art,<br />
va <strong>de</strong>dicar, com és lògic, una gran atenció a la<br />
TEXT: MARIA LLUÏSA BORRÀS FOTOGRAFIA: JOSÉ LUIS GARCÍA ABRIL<br />
Aquest és el darrer article que la crítica d’art va escriure, pocs dies<br />
abans <strong>de</strong> la seva mort<br />
1<br />
2<br />
Àlvar<br />
Suñol<br />
L’artista, nascut a Montgat i resi<strong>de</strong>nt a l’Empordà, <strong>de</strong>mostra<br />
la pervivència <strong>de</strong> l’escola <strong>de</strong> París<br />
formació <strong>de</strong> la seva biblioteca personal, integrada<br />
per les lectures més íntimes, per les pròpies<br />
publicacions, i pels nombrosíssims catàlegs<br />
que per imperatius professionals arribaven<br />
a les seves mans. Es tracta d’un corpus compacte<br />
i més que notable que compta amb uns<br />
18.000 volums que l’Ajuntament <strong>de</strong> Palafrugell<br />
va adquirir, el setembre <strong>de</strong> 2007, per la mòdica<br />
quantitat <strong>de</strong> 56.760 euros (surt a poc més <strong>de</strong><br />
tres euros la peça) amb la intenció <strong>de</strong> donar<br />
forma al futur centre Palafrugell Art Viu. Dos<br />
anys i escaig més tard, la biblioteca <strong>de</strong> Borràs<br />
segueix aïllada en alguna <strong>de</strong>pendència municipal<br />
(encara no està organitzada) lluny <strong>de</strong> la<br />
curiositat d’estudiosos <strong>de</strong> la matèria, mentre que<br />
el centre d’art, pel que sembla, ni tan sols for-<br />
ma part <strong>de</strong>ls objectius immediats <strong>de</strong>l renovat<br />
equip <strong>de</strong> govern. Malauradament, l’aforisme<br />
inicial és radicalment vigent: «L’art és un domini<br />
maleït que interessa a una minoria». Atès això,<br />
la fórmula és pura tautologia: com que les minories<br />
no fan guanyar eleccions, aleshores els<br />
seus interessos resten ajornats mentre duri l’amenaça<br />
<strong>de</strong> les urnes.<br />
En tot cas, i més enllà <strong>de</strong> la crematística política,<br />
resta per a tots nosaltres la gran lliçó <strong>de</strong><br />
Maria Lluïsa Borràs: la crítica <strong>de</strong> l’art, com qualsevol<br />
altra activitat que tingui com a objectiu<br />
les ciències humanes, només pot ser realitzada<br />
en condicions saludables <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’entrega incondicional<br />
i el rigor analític. La resta són notes<br />
a peu <strong>de</strong> pàgina.<br />
Artistes <strong>de</strong><br />
l’Empordà<br />
11 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Maria<br />
Lluïsa<br />
Borràs<br />
Fotos:<br />
1<br />
Àlvar Suñol<br />
al seu estudi<br />
empordanès.<br />
2<br />
Una selecció<br />
<strong>de</strong> les obres<br />
<strong>de</strong>l pintor.
Establiments<br />
antics<br />
12 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Història<br />
És, sens dubte,<br />
el restaurant<br />
més vell <strong>de</strong> la<br />
ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
i el que conserva<br />
més història<br />
dins les seves<br />
parets. Va ser<br />
punt <strong>de</strong> benvinguda<br />
a <strong>Girona</strong><br />
<strong>de</strong>l rei Ferran II<br />
el Catòlic i d’altres<br />
mandataris<br />
polítics posteriors.<br />
Va aguantar<br />
la Guerra <strong>de</strong>l<br />
Francès i també<br />
la Guerra Civil.<br />
Va ser hostal i<br />
alberg <strong>de</strong> viatgers<br />
a Barcelona,<br />
amb diligència.<br />
Actualment<br />
és un restaurant<br />
molt conegut,<br />
bar i estanc.<br />
Origen<br />
L’hostal és <strong>de</strong> la<br />
segona meitat<br />
<strong>de</strong>l segle XVI<br />
Fundador<br />
Desconegut<br />
Propietaris<br />
actuals<br />
Joan Busó<br />
Planas i Imma<br />
Busó Perpiñà<br />
Treballadors<br />
Regim familiar<br />
i 17<br />
Activitat<br />
Restaurant, bar<br />
i estanc<br />
L ’actual<br />
restaurant-estancl’Avellaneda<br />
té origens<br />
medievals. Segons diversos<br />
documents, l’edifici<br />
data <strong>de</strong> l’any<br />
1350 i era conegut com<br />
el mas o torre Feliu.<br />
Com a hostal, probablement,<br />
es va crear la<br />
segona meitat <strong>de</strong>l segle<br />
XVI, però sí que és<br />
cert que l’11 d’agost <strong>de</strong><br />
1496, a l’esplanada <strong>de</strong><br />
l’Avellaneda, hi fou rebut<br />
amb tots els honors<br />
el rei Ferran II el<br />
Catòlic que va venir a<br />
<strong>Girona</strong>.<br />
No va ser, però, fins<br />
a la segona meitat <strong>de</strong>l<br />
segle XVI quan la casa es va convertir en hostal,<br />
<strong>de</strong>sprés que les Corts espanyoles van <strong>de</strong>rogar<br />
una llei que <strong>de</strong>ia que no hi podia haver<br />
allotjaments ni tavernes a menys d’una llegua<br />
<strong>de</strong> distància <strong>de</strong>ls murs d’una ciutat. <strong>Girona</strong> era<br />
un <strong>de</strong>ls casos. Poc temps <strong>de</strong>sprés, l’Avellaneda<br />
es va convertir en el primer hostal que trobaven<br />
els viatgers quan sortien <strong>de</strong> l’aleshores<br />
molt petit casc urbà gironí en direcció sud, a<br />
Barcelona. Les diligències feien parada a la<br />
casa, per anar <strong>de</strong>sprés al <strong>de</strong>saparegut hostal<br />
<strong>de</strong> la Seva, a Fornells <strong>de</strong> la Selva, per seguir a<br />
l’hostal <strong>de</strong> la Granota a Sils, a l’hostal <strong>de</strong> Cal<br />
Coix i continuar més tard per altres indrets <strong>de</strong>l<br />
camí <strong>de</strong> Barcelona, ja fora <strong>de</strong>ls límits provincials<br />
gironins.<br />
HOSTAL, ESTANC I RESTAURANT<br />
Fins fa pocs anys, no existia cap mena <strong>de</strong> documentació<br />
sobre les activitats comercials <strong>de</strong><br />
la casa. Gairebé tota la paperassa es trobava<br />
repartida entre les diferents famílies que han<br />
portat el negoci durant molts anys, algunes <strong>de</strong><br />
les quals ja han <strong>de</strong>saparegut. Se sap que, com<br />
a hostal i avituallament <strong>de</strong> viatgers, va començar<br />
en la data esmentada <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong>ls<br />
anys 1500. Allà, que era terme municipal <strong>de</strong><br />
Palau Sacosta, s’hi ajuntaven diligències i traginers,<br />
així com gent que anava a treballar als<br />
nombrosos camps i boscos <strong>de</strong>ls pobles <strong>de</strong> Palau<br />
i <strong>de</strong> Fornells.<br />
Durant la Guerra <strong>de</strong>l Francès (1808-1812),<br />
va ser punt d’avituallament <strong>de</strong> les tropes franceses<br />
que assetjaven la ciutat que hi <strong>de</strong>ixaven<br />
L’Avellaneda <strong>Girona</strong><br />
És un <strong>de</strong>ls edificis més antics <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, que data<br />
<strong>de</strong> l’any 1350. Fou hostal a partir <strong>de</strong> la segona meitat <strong>de</strong>l segle<br />
XVI. Abans, el 1496, s’hi va rebre al rei Ferran II el Catòlic<br />
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU<br />
<strong>de</strong>scansar les seves montures i els soldats.<br />
Quan va acabar aquesta guerra l’hostal va tornar<br />
a rutllar com a tal i va anar augmentant la<br />
seva activitat, ja que poc <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’any 1800,<br />
quan es va crear l’empresa nacional Tabacalera,<br />
els que aleshores eren els amos <strong>de</strong>l negoci<br />
van aconseguir la concessió <strong>de</strong> venda <strong>de</strong><br />
tabacs i a l’hostal es va afegir l’estanc. La nova<br />
carretera <strong>de</strong> Barcelona, que el 1855 va substituir<br />
el vell camí que passava pel carrer <strong>de</strong> Migdia,<br />
va fer que la casa anés prosperant.<br />
Durant la dècada <strong>de</strong> 1930 se sap que l’Avellaneda<br />
estava regentada per la família Ciurana,<br />
que era molt coneguda i molt estimada per<br />
la parròquia <strong>de</strong> bosquetans, camperols i viatgers<br />
ocasionals. La Guerra Civil va passar gairebé<br />
<strong>de</strong>sapercebuda perquè les bombes<br />
queien sobre la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i no als afores,<br />
com eren llavors l’Avellaneda i Palau Sacosta.<br />
Durant la retirada cap a Franca <strong>de</strong> les<br />
forces republicanes, va ser punt d’avituallament.<br />
A la postguerra, la casa era regida com a<br />
hostal i lloc <strong>de</strong> menjars per Pere Ciurana i Francisca<br />
Alsina; que l’any 1987 van traspassar a<br />
Joan Busó i Planas i a la seva dona Montserrat<br />
Perpiñà i Rovira, que van ampliar el negoci i<br />
convertir-lo en un afamat restaurant, sempre<br />
conegut com el més vell <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
L’hostal s’havia suprimit ja feia anys. En<br />
l’actualitat, la casa és regentada per la filla <strong>de</strong>l<br />
matrimoni Imma Busó i Perpiñà, que espera<br />
continuar amb la centenària activitat.
E riços<br />
<strong>de</strong> mar, oriços, orices, cassoletes, eriçons,<br />
garoines, bogamarins, garotes... No<br />
importa la varietat <strong>de</strong>ls seus noms, <strong>de</strong><br />
nord a sud <strong>de</strong> les nostres costes, sinó el seu sabor...<br />
I el seu misteri. Les garotes o eriçons, en<br />
efecte, estan ro<strong>de</strong>ja<strong>de</strong>s d’espectació i llegenda.<br />
D’una banda, uns, amb paraules <strong>de</strong> Julio<br />
Camba, consi<strong>de</strong>ren que «no hi ha cap marisc<br />
que sintetitzi el mar d’una manera tan perfecta<br />
com una garota»: és curiós que ho digui un<br />
gallec, en un país on no se’n mengen! Així ho<br />
pensen els pescadors <strong>de</strong> la Costa Brava, que<br />
els consumeixen amb veritable passió, els francesos<br />
(oursin, nom pres <strong>de</strong> l’occità orsin <strong>de</strong><br />
mar, «osset» <strong>de</strong> mar) –a Provença, on també s’anomenen<br />
alissons, són una passió–, els asturians<br />
(oricio), els gaditans (erizo <strong>de</strong> mar), els<br />
grecs –achinós–, els turcs –<strong>de</strong>zin kestanesi–, els<br />
japonesos... I, en canvi, rebutgen aquest curio -<br />
sís sim equino<strong>de</strong>rm els gallecs i portuguesos<br />
(ouriço do mar), d’altres catalans-valencians,<br />
els xilens (aquí hi ha els japonesos, que ho arrasen<br />
tot) i els irlan<strong>de</strong>sos (que n’exporten a França).<br />
Aquest Echinus esculentus, que pot ser el terror<br />
<strong>de</strong>ls banyistes a la costa (les seves punxes<br />
són difícils i doloroses <strong>de</strong> treure) té el seu misteri<br />
i la seva llegenda... El misteri –comprovat,<br />
però–, és que és veritablement saborós (i fins<br />
no perjudicial) en un temps molt breu que va<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre a febrer («les minves <strong>de</strong> gener»),<br />
en temps <strong>de</strong> fred (i imprescindiblement sense<br />
tramuntana, o sigui, amb el mar tranquil), i coincidint<br />
amb les llunes a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s... La llegenda<br />
ens diu que només són comestibles o «plens»<br />
els eriçons femelles, i això els pescadors us ho<br />
solen explicar ben convençuts. En realitat, però,<br />
es tracta d’un animal hermafrodita, <strong>de</strong>l qual hi<br />
ha diverses espècies (més <strong>de</strong> 750). La consi<strong>de</strong>rada<br />
millor comestible és la Paracentrotus lividus,<br />
comuna a la Mediterrània. Però també n’hi<br />
ha al Cantàbric, tant a Astúries com a Galícia.<br />
SE’N MENGEN LES GÒNADES<br />
La forma tradicional <strong>de</strong> «pescar-lo» (o, millor,<br />
recollir-lo com un fruit), era amb un «mirafons»<br />
o mirall; actualment, però, es fa amb equips<br />
d’immersió. De la garota en consumim les gòna<strong>de</strong>s<br />
o «gemes», d’un bonic color ataronjat: una<br />
veritable «essència <strong>de</strong>l mar», immillorable si és<br />
<strong>de</strong>gustada com ho han fet tradicionalment els<br />
pescadors i coneixedors <strong>de</strong> la Costa Brava –entre<br />
ells Mo<strong>de</strong>st Cuixart, enyorat animador <strong>de</strong><br />
cèlebres garota<strong>de</strong>s amb cava a peu <strong>de</strong> platja–.<br />
Si bé hi ha qui, un cop oberts amb una tenalla<br />
especial ( o unes tisores resistents), es<br />
menja la gema sola, amb una cullereta i l’acom -<br />
panya amb cava, la forma tradicional <strong>de</strong> disfrutar<br />
<strong>de</strong> les garotes és acompanyant-les <strong>de</strong> pa<br />
<strong>de</strong> pagès, vi negre lleuger, alls tendres i botifarra<br />
negra –això abans era un esmorzar o un berenar–.<br />
Tot un àpat, tota una festa! Hi ha garoina<strong>de</strong>s<br />
cèlebres com la <strong>de</strong> Cadaqués (per Sant<br />
Sebastià, el 21 <strong>de</strong> gener; els cadaquesencs diuen<br />
que els eriços <strong>de</strong> S’Arenella són els millors) i<br />
les que, fins a principis <strong>de</strong> març, tenen lloc a la<br />
Costa brava central.<br />
Les garotes po<strong>de</strong>n tenir superbes aplicacions<br />
culinàries. La millor manera és menjar-les al na-<br />
Els pescadors provençals fan miaoneses<br />
allioli (amb ou) i maioneses amb gemes<br />
d’eriçons: heus aquí la <strong>de</strong>liciosa orsinada,<br />
mot que ve <strong>de</strong> la paraula orsin (osset)<br />
o eriçó en occità. A Marsella, per cert, hi ha<br />
una autèntica passió pel consum <strong>de</strong> garotes:<br />
es mengen a dotzenes i se solen menjar el<br />
marcat mateix, acaba<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pescar.<br />
Elaboració<br />
Teniu l’ou fora <strong>de</strong> la nevera una bona estona<br />
abans, i l’oli i el vinagre a temperatura ambient.<br />
Poseu un pols <strong>de</strong> sal al morter, piqueulo.<br />
Afegiu-hi el rovell. Amb la mà <strong>de</strong> morter<br />
aneu remenant, sempre en la mateixa direcció,<br />
afegint-hi l’oli gota a gota <strong>de</strong>l setrill. Per<br />
aromatitzar, allargar i aclarir la salsa, hi tireu<br />
unes gotes <strong>de</strong> vinagre o llimona. A mitja confecció,<br />
tireu-hi els gemes <strong>de</strong>ls eriçons, ben<br />
Temps <strong>de</strong><br />
garotes<br />
Gastronomia<br />
13 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
La millor manera <strong>de</strong> menjar aquests misteriosos animals marins<br />
és al natural, si bé po<strong>de</strong>n tenir superbes aplicacions culinàries<br />
tural, a l’estil català –en altres llocs s’hi posa<br />
l’innecessari suc <strong>de</strong> llimona–, amb pa, botifarra<br />
i alls, a l’estil <strong>de</strong> Palafrugell. Per també es<br />
po<strong>de</strong>n menjar en salses, com l’oursina<strong>de</strong> provençal<br />
–base també d’una sopa–, en remenats<br />
Salsa d’eriçons<br />
Ingredients<br />
● Un rovell d’ou (o<br />
dos).<br />
● Una dotzena<br />
d’eriçons (se n’hi<br />
La recepta<br />
po<strong>de</strong>n posar<br />
més).<br />
● Sal.<br />
● Oli.<br />
● Vinagre (opcional).<br />
aixafa<strong>de</strong>s en un morter. Continueu remenat,<br />
fins que tot quedi ben lligat. Amb mig setrill<br />
d’oli fareu una bona morterada.<br />
Notes<br />
La maionesa d’eriçons s’ha <strong>de</strong> fer al moment<br />
i consumir-la tot seguit; no la guar<strong>de</strong>u mai, ni<br />
tan sols a la nevera.<br />
– Variants: afegir-hi suc <strong>de</strong> llimona en comptes<br />
<strong>de</strong> vinagre, o precindir-ne. Sense ous,<br />
però, és difícil <strong>de</strong> lligar.<br />
– Serviu-la amb peix bullit en brou curt<br />
d’ous o truites, gratinats (amb cava), amb pasta<br />
–a l’estil <strong>de</strong> l’Alguer– o arròs, a l’estil <strong>de</strong> la<br />
Costa Brava. També formen part <strong>de</strong> plats més<br />
creatius, com amani<strong>de</strong>s, plats <strong>de</strong> peix i fins <strong>de</strong><br />
carn.<br />
d’herbes aromàtiques, o a la planxa: orada,<br />
nero, déntol, llissa, llobarro, sarg, rap... És realment<br />
exquisit, pel gust rellevant i marí <strong>de</strong><br />
les garotes.<br />
– També serveix per afegir a una sopa (que<br />
també es pot anomenar orsinada). En tots els<br />
casos es tracta <strong>de</strong> plats antics, que ja apareixen<br />
als receptaris provençals <strong>de</strong>l segle<br />
XIX.<br />
– També es pot menjar sola, damunt una llesca<br />
<strong>de</strong> pa torrada o sense torrar, o acompanyant<br />
hortalisses com les patates fetes al caliu<br />
o bulli<strong>de</strong>s amb pela.<br />
– A Catalunya –i també a Provença– trobem<br />
variants en què el que es fa servir (en una picada)<br />
són els ous <strong>de</strong>l marisc (galeres, llagosta...)<br />
o el fetge <strong>de</strong>l rap, moll, etc... Són salses<br />
exquisi<strong>de</strong>s, que excel·leixen en els plats<br />
<strong>de</strong> peix.<br />
Jaume<br />
Fàbrega<br />
«Bona Vida»<br />
http://blocs.mes -<br />
vilaweb.cat/jau -<br />
mefabrega<br />
http://jaumefabre<br />
ga.blogspot.com
14 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Agustí<br />
Ensesa<br />
Bonet<br />
Escola <strong>de</strong><br />
Tastavins<br />
<strong>de</strong>l Gironès<br />
Xavier<br />
Romero<br />
Espectacular potencial aromàtic que ens ofereix<br />
el vi blanc Treyu <strong>de</strong> la recent collita 2009. D'un<br />
bonic color groc molt pàl·lid amb reflexos verdosos<br />
per la seva joventud. Aroma primària proce<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong>l raïm, molt afruitada, amb notes <strong>de</strong> fruita<br />
madura, cítrics i fruites exòtiques. En boca, és encisador,<br />
golós i sedós. Elaborat majoritàriament<br />
amb la varietat alsaciana Gewürztraminer, autoritzada<br />
a la DO Empordà, que li aporta atractiu i<br />
S i<br />
hi ha un prototip d’ídol <strong>de</strong><br />
la mitomania aquest resultaria<br />
ser, sens dubte, Elvis Aaron<br />
Presley, el rei <strong>de</strong>l rock and roll.<br />
A punt <strong>de</strong> complir-se 23 anys <strong>de</strong><br />
la seva mort, durant aquests dies –<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l passat dia 8– s’està commemorant<br />
arreu <strong>de</strong>l món que l’artista<br />
hagués celebrat, en cas d’haver<br />
viscut, els seus 75 anys d’existència.<br />
Tot i que, com dèiem<br />
abans, el personatge en qüestió ve<br />
a representar l’estendard <strong>de</strong> la mitomania<br />
–aquella variant <strong>de</strong>l<br />
col·leccionisme més obsessiva i<br />
<strong>de</strong>vota <strong>de</strong> celebritats en particular–,<br />
el que també haurem <strong>de</strong> reconèixer<br />
és que tant la figura personal<br />
com l’obra com a músic d’Elvis<br />
arrosega una fenomenal quantitat<br />
<strong>de</strong> material <strong>de</strong> l’anomenat<br />
col·leccionisme popular, que tantes<br />
satisfaccions ha <strong>de</strong>parat als<br />
seus seguidors especialment.<br />
Discos <strong>de</strong> vinil, fotografies, postals,<br />
segells <strong>de</strong> correus, biografies,<br />
còmics, cartells, pel·lícules i sense<br />
<strong>de</strong>ixar-nos el vessant <strong>de</strong> la seva peculiar<br />
roba i complements; tot<br />
això, els aficionats, ho han pogut<br />
trobar durant els darrers 50 anys.<br />
I la història, la llegenda, continua<br />
ben viva a hores d’ara, amb les romeries que<br />
hom pot veure a Graceland, la darrera casa <strong>de</strong><br />
Presley convertida pels seus <strong>de</strong>vots en un veritable<br />
santuari <strong>de</strong> peregrinatge i que, per altra<br />
banda, tants divi<strong>de</strong>nds està reportant als seus<br />
hereus.<br />
L’any 1997, quan feia tot just vint anys <strong>de</strong>l seu<br />
traspàs el dia 16 d’agost, ja vam comentar en<br />
aquestes pàgines el fenomen Elvis, un es<strong>de</strong>veniment<br />
social dins el món <strong>de</strong> l’espectacle que ve<br />
a tenir una semblança al que durant aquest últim<br />
any ha provocat la <strong>de</strong>saparició d’un altre rei,<br />
en aquest cas <strong>de</strong>l pop, Michael Jackson. Entre<br />
altres coses, parlàvem <strong>de</strong> diferents aspectes d’aquell<br />
traspàs, alguns d’ells força polèmics i subjectes<br />
a elucubracions com ara que el cantant<br />
encara romandria viu; que morí per la seva addicció<br />
a les drogues, pressumptes causants <strong>de</strong><br />
la <strong>de</strong>sfeta física que patí els darrers temps, quan<br />
resultà comprovat que fóra la forta medicació a<br />
què s’havia <strong>de</strong> sotmetre per tal <strong>de</strong> paliar l’intens<br />
dolor que li provocava el seu càncer <strong>de</strong> còlon;<br />
que si s’hagués tractat d’un suïcidi, quan restava<br />
evi<strong>de</strong>nt la seva il·lusió per la vida en haver<br />
Col·leccionisme<br />
El vi<br />
Oliver Conti<br />
Treyu 2009<br />
elegància, Macabeu que li dóna estructura i Sauvignon<br />
Blanc que el fa exòtic i diferent. Vi molt<br />
<strong>de</strong>licat per <strong>de</strong>gustar sol ben fresc, amb un primer<br />
plat suau com ara el foie o amb un formatge cremós<br />
com a últim plat abans <strong>de</strong> la fruita.<br />
El celler elaborador Oliver Conti està situat als<br />
afores <strong>de</strong> Capmany. És el somni que van tenir els<br />
germans Jordi i Xavier Oliver Conti l'any 1991, que<br />
es comença a fer realitat el l993 amb les vinyes i<br />
El rei<br />
<strong>de</strong>l rock<br />
Elvis Presley hauria complert 75 anys aquest mes <strong>de</strong> gener<br />
signat diversos contractes i haver d’encetar al<br />
cap <strong>de</strong> dos dies una important gira d’actuacions,<br />
a més a més <strong>de</strong>l gran amor que sentia per la seva<br />
filla Lisa Marie, que tingué amb Priscilla.<br />
Totes aquestes especulacions farien, per altra<br />
banda, que el ressò <strong>de</strong> la vida i l’obra <strong>de</strong>l Rei<br />
augmentés <strong>de</strong> tal manera que encara continuaria<br />
batent rècords <strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s <strong>de</strong> discos <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> mort; que els seus incomptables clubs <strong>de</strong> fans<br />
repartits arreu <strong>de</strong>l món assoleixen encara una<br />
major activitat, i que la reproducció <strong>de</strong> tots<br />
aquells objectes i articles ja esmentats, es mantingui<br />
totalment vigent i amb escreix malgrat haver<br />
passat 32 anys i mig <strong>de</strong> la mort; sense oblidar-nos<br />
<strong>de</strong>ls continus concursos d’imitadors, i<br />
<strong>de</strong> les excursions d’admiradors i <strong>de</strong> curiosos que<br />
a diari s’apropen a Graceland, a l’Elvis Presley<br />
Boulevard <strong>de</strong> Memphis<br />
Més <strong>de</strong> 700 títols enregistrats, mil milions <strong>de</strong><br />
discos venuts, concerts multitudinaris, un munt<br />
<strong>de</strong> cintes, entre les que <strong>de</strong>stacen les filma<strong>de</strong>s a<br />
Hawai, vestits i un centenar <strong>de</strong> Cadillacs. Una<br />
història, en <strong>de</strong>finitiva, que va per camí <strong>de</strong> durar<br />
molt <strong>de</strong> temps.<br />
el celler, i avui està consolidat. Les vinyes conrea<strong>de</strong>s<br />
en terreny granític, molt àcid i pobre en matèria<br />
orgànica, és i<strong>de</strong>al per produir vins <strong>de</strong> qualitat.<br />
Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc i Merlot<br />
són els ceps per als vins negres i Gewürztraminer<br />
i Sauvignon Blanc per als blancs. Celler pioner en<br />
el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> l'Empordà per elaborar<br />
vins <strong>de</strong> prestigi. Més informació: www.oliverconti.com<br />
i www.girovi.cat.<br />
Gironins <strong>de</strong>l segle XIX<br />
Francesc<br />
Godó<br />
Tuègols<br />
XAVIER CARMANIU<br />
l blau <strong>de</strong>l mar li eixamplava l’esperit. Ho<br />
Ehavia <strong>de</strong>scobert tot durant aquell temps<br />
que n’havia hagut d’estar allunyat. És cert<br />
que l’ambient <strong>de</strong> París l’havia colpit: aquella<br />
gentada amunt i avall, els cabarets, els cafès,<br />
les galeries d’art, els concerts... però feia<br />
massa que no sentia l’alenada fresca <strong>de</strong> l’aigua<br />
salada, ni aquella olor tan intensa que<br />
li arribava a l’ànima per encendre els records<br />
d’infantesa. Per això, ara, se sentia feliç solcant<br />
les ones i embarcat en aquell vaixell<br />
rumb a l’altre costat <strong>de</strong> món.<br />
Francesc Godó Tuègols era fill <strong>de</strong> la localitat<br />
empordanesa <strong>de</strong> Cadaqués. I, malgrat que<br />
no s’ha pogut conèixer la data exacte <strong>de</strong>l seu<br />
naixement, sembla que s’hauria produït durant<br />
el darrer terç <strong>de</strong>l segle XIX.<br />
Les primeres da<strong>de</strong>s fiables <strong>de</strong> la biografia<br />
<strong>de</strong> Francesc Godó Tuègols són <strong>de</strong>ls seus<br />
temps <strong>de</strong> joventut, quan va marxar a Barcleona,<br />
on estudiaria música al conservatori<br />
<strong>de</strong>l Gran Teatre <strong>de</strong>l Liceu. Per ampliar els<br />
seus coneixements, tot seguit va viatjar fins<br />
a París, que, a principis <strong>de</strong>l segle XX, era la<br />
capital mundial <strong>de</strong> les avantguar<strong>de</strong>s culturals.<br />
Una vegada completada la seva formació<br />
musical, va emigrar a Amèrica per buscar<br />
nous horitzons. Es va instal·lar a Xile, repartint<br />
la seva estada entre Santiago i Valparaíso.<br />
Francesc Godó Tuègols va entrar en contacte<br />
amb la colònia catalana resi<strong>de</strong>nt a Xile<br />
i, ben aviat, es va convertir en un <strong>de</strong>ls seus<br />
activistes més dinàmics. El 1912, per exemple,<br />
va participar en la fundació <strong>de</strong> la revista<br />
<strong>de</strong>l Centre Català, anomenada Germanor,<br />
juntament amb Emili Macià –que va ser-ne<br />
el primer director– i Francesc Camplà. Godó<br />
va prendre les regnes <strong>de</strong> la publicació el<br />
1914 i en fou el màxim responsable fins al<br />
moment <strong>de</strong> la seva mort.<br />
Paral·lelament, va<br />
presidir la secció d’Auxilis<br />
Socials <strong>de</strong>l Centre<br />
Català i va treballar<br />
com a agent <strong>de</strong> la companyia<br />
d’assegurances<br />
«La Catalana». Ocupacions<br />
que compaginava<br />
amb la seva activitat<br />
musical.<br />
En els darrers anys<br />
<strong>de</strong> la seva vida, va pre-<br />
sidir la comissió <strong>de</strong> festes<br />
<strong>de</strong>l Centre Català,<br />
on va instituir la Festa<br />
<strong>de</strong> la Dona Catalana.<br />
Francesc Godó Tuègols<br />
va morir el 1932 a<br />
Santiago <strong>de</strong> Xile.<br />
Xavier<br />
Carmaniu<br />
Mainadé<br />
Historiador<br />
i periodista
L’amor és a l’aire<br />
El vermell és el color <strong>de</strong> l’amor i la passió, però per a les més atrevi<strong>de</strong>s el<br />
negre també pot ser un to apte per al dia <strong>de</strong>ls enamorats per excel·lència;<br />
s’acosta Sant Valentí i les propostes més <strong>de</strong>tallistes, romàntiques i sensuals<br />
comencen a aparèixer per fer-nos gaudir soles o en parella<br />
4<br />
11<br />
1<br />
8<br />
12<br />
5<br />
9<br />
2<br />
7<br />
3<br />
6<br />
10<br />
13<br />
Tendències<br />
15 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Fotos:<br />
1<br />
Jaqueta <strong>de</strong> punt,<br />
Lacoste.<br />
2<br />
Blocs,<br />
Ordning&Reda.<br />
3<br />
Penjoll <strong>de</strong> plata,<br />
Efva Attling.<br />
4<br />
Estilogràfica<br />
Bohème Paso<br />
Doble,<br />
Montblanc.<br />
5 i 8<br />
Jardineres,<br />
Flowerbox.<br />
6<br />
Aneguet<br />
vibrador, Venca.<br />
7<br />
Bambes, Vans.<br />
9<br />
Planxes per al<br />
cabell, Artero.<br />
10<br />
Bossa, Kipling.<br />
11<br />
Sexy Girl Kit,<br />
Venca.<br />
12<br />
Llibreta,<br />
Miquelrius by<br />
Jordi Labanda.<br />
13<br />
Bossa <strong>de</strong><br />
maquillatge,<br />
Amway.<br />
Text:<br />
Ana Rodríguez
Cinema<br />
16 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Guerra <strong>de</strong><br />
sexes<br />
Jennifer Aniston i Gerard Butler protagonitzen «Exposados»,<br />
una comèdia dirigida per Andy Tennant que explota el rèdit<br />
comercial <strong>de</strong> la parella que encapçala el repartiment<br />
D es<br />
que el cinema és cinema, aquest ha<br />
mostrat la guerra <strong>de</strong> sexes. I <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la<br />
irrupció <strong>de</strong>l cinema d’acció pròpiament<br />
dit, aquest s’ha casat per conveniència amb la<br />
comèdia per explicar la història <strong>de</strong> dues persones<br />
(sempre heterosexuals, per <strong>de</strong>scomptat)<br />
aparentment antagòniques que acaben enamora<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> passar per mil i una<br />
aventures i <strong>de</strong>scarregar unes bones dosis d’adrenalina.<br />
Així, Exposados és una operació comercial<br />
perfectament calculada per treure rèdits comercials<br />
<strong>de</strong> la imatge <strong>de</strong> la seva parella protagonista:<br />
ell, Gerard Butler, acaba <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar<br />
amb La<br />
Cruda Realidad<br />
que pot donar diners<br />
encara que<br />
no es <strong>de</strong>diqui a<br />
matar espartans;<br />
ella, Jennifer Aniston,<br />
sap perfectament<br />
que és l’actual<br />
reina <strong>de</strong> la comèdia i que la quantia <strong>de</strong><br />
les seves recaptacions és proporcional a la química<br />
<strong>de</strong>l seu company <strong>de</strong> repartiment. Una altra<br />
garantia d’èxit: el director <strong>de</strong> l’invent (?) és<br />
Andy Tennant, un senyor que ha aconseguit<br />
que dues ximpleries com Hitch o Como locos<br />
a por el oro donessin més diners <strong>de</strong>l que mai<br />
haurien imaginat els seus propis productors.<br />
L’argument <strong>de</strong> Exposados té un aire a Dos<br />
pájaros a tiro, Huida a medianoche i fins i tot<br />
a Knight and day, la cinta d’acció amb Tom<br />
TEXT: PEP PRIETO<br />
Cruise i Cameron Díaz que s’estrena l’estiu vinent.<br />
La protagonista, Cassidy Daley, és una periodista<br />
que ha presenciat un assassinat, però<br />
no està disposada a <strong>de</strong>clarar perquè no vol ni<br />
sentir a parlar <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> protecció <strong>de</strong><br />
testimonis. La noia <strong>de</strong>sapareix <strong>de</strong>l mapa i les<br />
autoritats <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen posar el cas en mans <strong>de</strong><br />
Milo Boyd, un reconegut caçador <strong>de</strong> recompenses<br />
que és ni més ni menys que l’exmarit<br />
<strong>de</strong> Cassidy. Com que coneix tots els costums<br />
<strong>de</strong> la seva exdona, no triga a enxampar-la. El<br />
problema serà el retorn a casa, perquè els artífexs<br />
<strong>de</strong>l crim han dissenyat un pla per evitar<br />
L’argument<br />
La protagonista és una periodista que ha<br />
presenciat un assassinat que no vol <strong>de</strong>clarar i<br />
l’encarregat <strong>de</strong> trobar-la és el seu exmarit<br />
que hi arribin vius. Units a la força, davant <strong>de</strong><br />
tota mena <strong>de</strong> perills, Cassidy i Milo començaran<br />
a recuperar la complicitat perduda. Escrita<br />
per Sarah Thorp (responsable <strong>de</strong> l’horrorosa<br />
Giro inesperado), Exposados s’articula a<br />
partir <strong>de</strong> la química entre Butler i Aniston, però<br />
també <strong>de</strong>ls previsibles equívocs sexuals i d’unes<br />
escenes d’acció roda<strong>de</strong>s amb ànima burlesca.<br />
El planter <strong>de</strong> secundaris inclou actrius<br />
tan solvents com Cathy Moriarty, Siobhan Fallon<br />
i Christine Baranski.<br />
La Huérfana<br />
Director: Jaume Collet-Serra.<br />
Intèrprets: Vera Farmiga,<br />
Peter Sarsgaard.<br />
Distribuïdora: Warner.<br />
Durada: 107 minuts.<br />
Collet-Serra no té el talent<br />
d’altres col·legues nostrats<br />
<strong>de</strong>l fantàstic, però en<br />
aquest notable thriller la<br />
seva aportació és <strong>de</strong>cisiva:<br />
es tracta d’una atractiva subversió <strong>de</strong> les pel·lícules<br />
amb nena malèfica que bascula hàbilment en<br />
els girs estil De Palma i els cops d’efecte ben dosificats.<br />
El film conté més d’una escena memorable<br />
(la seducció <strong>de</strong>l pare al sofà), un bon crescendo<br />
narratiu (tot i sobrar-li la previsible «resurrecció»<br />
<strong>de</strong>l mal) i unes actrius esplèndi<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
Farmiga a una Isabelle Fuhrman que es cruspeix<br />
totes les seqüències en què apareix. P. P.<br />
The Killing Room<br />
Director: Jonathan Liebesman.<br />
Intèrprets:Timothy Hutton,<br />
Peter Stormare.<br />
Distribuïdora: Vértice.<br />
Durada: 100 minuts.<br />
Inèdit als cinemes <strong>de</strong>l nostre<br />
país, aquest film d’intriga<br />
documenta un experiment<br />
en què els participants han<br />
d’aprendre a matar-se els<br />
uns als altres sense ser <strong>de</strong>tectats. El que explica<br />
no és nou ni està explicat amb la millor <strong>de</strong> les fórmules,<br />
però el seu és un suspens funcional, dotat<br />
d’unes bones atmosferes, que també treu un bon<br />
rendiment <strong>de</strong> les seves actrius Chloe Sevigny i<br />
Clea DuVall. Liebesman, per cert, ja apuntava maneres<br />
a En la oscuridad i La matanza <strong>de</strong> Texas. El<br />
orígen. P. P.<br />
El soplón<br />
Director: Steven So<strong>de</strong>rbergh.<br />
Intèrprets: Matt Damon,<br />
Melanie Lynskey, Scott Bakula.<br />
Distribuïdora: Warner.<br />
Durada: 108 minuts.<br />
So<strong>de</strong>rbergh insisteix a recuperar<br />
visualment i narrativament<br />
el cinema <strong>de</strong>ls anys 60 i 70 en totes les seves<br />
facetes. En aquesta comèdia sobre un agent<br />
doble especialment <strong>de</strong>sastrós reprodueix l’estètica<br />
amb fi<strong>de</strong>litat i disposa d’una gran banda sonora<br />
<strong>de</strong> Marvin Hamlisch, però en tot moment fa la<br />
sensació que la pel·lícula és només una immensa<br />
broma sense més transcendència. És dinàmica i<br />
divertida, això sí, i Matt Damon hi està realment<br />
magnífic. P.P.<br />
G-Force<br />
Director: Hoyt Yeatman.<br />
Intèrprets: Bill Nighy, Will<br />
Arnett, Zach Galifianakis.<br />
Distribuïdora: Disney.<br />
Durada: 88 minuts.<br />
Una producció <strong>de</strong> Jerry<br />
Bruckheimer sobre un grup<br />
<strong>de</strong> ratolins ensinistrats per<br />
a l’espionatge més sofisticat. Una parida <strong>de</strong> proporcions<br />
còsmiques, en <strong>de</strong>finitiva, que es limita a<br />
entretenir sense gaires pretensions i conté algunes<br />
escenes d’acció marca <strong>de</strong> la casa. El més curiós<br />
és el gran nombre <strong>de</strong> talents implicats; la versió<br />
original compta amb les veus <strong>de</strong> Nicolas<br />
Cage, Penélope Cruz, Sam Rockwell, Jon Favreau,<br />
Tracy Morgan i Steve Buscemi. P.P.<br />
✔ Bolera amb 12 pistes.<br />
✔ Promocions cada dia <strong>de</strong> la setmana.<br />
✔ Festes d’aniversari.<br />
✔ Parc infantil temàtic <strong>de</strong> 600 m2.<br />
✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».<br />
✔ Entra<strong>de</strong>s per hores: els nens estan vigilats per monitors<br />
i els pares gau<strong>de</strong>ixen d’una estona <strong>de</strong> tranquil·litat.<br />
✔ Tornejos d’empresa i grups.<br />
Camí <strong>de</strong>ls Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03<br />
✔ Matinals especials per a escoles i grups.<br />
www.espaibowling.com Obrim cada dia!<br />
DVD
Novetats<br />
Charlotte Gainsbourg, «IRM»<br />
La cantant i actriu<br />
Charlotte<br />
Gainsbourg, filla<br />
<strong>de</strong> Jane Birkin<br />
i Serge<br />
Gainsbourg, ha<br />
publicat aquesta<br />
setmana el<br />
seu tercer àlbum,<br />
IRM, per al<br />
qual ha comptat<br />
amb el nordamericà<br />
Beck<br />
com a productor<br />
i compositor. Aquest treball sorgeix <strong>de</strong>sprés<br />
que Gainsbourg patís un acci<strong>de</strong>nt d’esquí nàutic<br />
que va estar a punt <strong>de</strong> costar-li la vida. IRM<br />
es presenta amb el senzill Heaven can wait i també<br />
compta amb una edició limitada que conté<br />
un tema extra i un DVD amb un documental sobre<br />
les sessions <strong>de</strong> gravació.<br />
Directe <strong>de</strong> The White Stripes<br />
The White Stripes publicarà al març, i <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> 13 anys <strong>de</strong> carrera, el seu primer disc en directe<br />
oficial. El treball inclourà 16 cançons enregistra<strong>de</strong>s<br />
durant una gira <strong>de</strong> la parella a Canadà<br />
l’any 2007 i es comercialitzarà acompanyant<br />
el llençament en format domèstic <strong>de</strong>l documental<br />
Un<strong>de</strong>r Great White Northern Lights.<br />
Emmett Malloy va dirigir aquesta pel·lícula, que<br />
es va estrenar en la darrera edició <strong>de</strong>l Festival<br />
Internacional <strong>de</strong> Cine <strong>de</strong> Toronto i mostra, precisament,<br />
la gira cana<strong>de</strong>nca.<br />
Tercer disc <strong>de</strong> Gorillaz<br />
Plastic Beach<br />
serà el títol<br />
<strong>de</strong>l tercer<br />
disc <strong>de</strong> Gorillaz,<br />
la banda<br />
virtual <strong>de</strong>l<br />
cantant Damon<br />
Albarn i<br />
el dibuixant<br />
Jamie Hewlett,<br />
que es<br />
publicarà el 8<br />
<strong>de</strong> març i inclourà setze temes. De moment, ja<br />
es pot escoltar el primer senzill <strong>de</strong> l’àlbum, Stylo<br />
–a càrrec <strong>de</strong> Bobby Womack i Mos Def–, que<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> dilluns es pot <strong>de</strong>scarregar per Internet.<br />
El llistat <strong>de</strong> col·laboradors d’aquest nou treball<br />
discogràfic inclou De La Sol, Lou Reed, Paul Simonon,<br />
Mick Jones o The National Orchestra For<br />
ArabicMusic, entre d’altres.<br />
Scorpions es dissoldrà el 2012<br />
Scorpions ha anunciat la seva dissolució per a<br />
2012, quan tanquin els concerts que han anunciat<br />
per presentar el dissetè disc <strong>de</strong> la seva carrera,<br />
Sting in the Tail –està previst que surti a la<br />
venda al març. La gira començarà al seu país,<br />
Alemanya, i, segons va informar el grup, els portarà<br />
pels cinc continents. Quan s’acomiadin <strong>de</strong>finitivament,<br />
la història <strong>de</strong> Scorpions sumarà 47<br />
anys; encara que només un <strong>de</strong>ls seus integrants,<br />
el guitarrista Rudolf Schenker, n’ha format part<br />
tot aquest temps.<br />
El millor<br />
disc d’Alicia<br />
La vocalista nord-americana Alicia Keys experimenta amb nous<br />
sons i noves estructures musicals al seu quart disc d’estudi, The<br />
element of freedom, que parla «<strong>de</strong>l creixement <strong>de</strong> les persones»<br />
E nfilada<br />
als altars<br />
pel públic i la<br />
indústria discogràfica,<br />
la cantant<br />
Alicia Keys no s’atura<br />
i experimenta amb<br />
«nous sons» i «estructures<br />
musicals» en el<br />
seu quart disc d’estudi,<br />
The element of freedom,<br />
que ella mateixa<br />
<strong>de</strong>fineix com «el<br />
millor» <strong>de</strong> la seva carre<br />
ra. «Crec que he<br />
evolucionat i madurat<br />
molt amb aquest<br />
disc», assenyala l’artista<br />
sobre un àlbum<br />
que tracta sobre «el<br />
creixement <strong>de</strong> les<br />
persones». «Cada dia<br />
que passa et tornes<br />
més fort, i això és el<br />
que he intentat expressar<br />
amb aquestes cançons», afegeix.<br />
El contrast <strong>de</strong> sensacions <strong>de</strong>fineix l’últim treball<br />
d’Alicia Keys, que es mostra reservada, fins<br />
i tot tímida per moments, en un àlbum les setze<br />
composicions <strong>de</strong>l qual <strong>de</strong>sprenen cali<strong>de</strong>sa i<br />
proximitat. «Moltes persones m’han dit que semblo<br />
més continguda, i és molt curiós perquè algunes<br />
<strong>de</strong> les cançons d’aquest disc són les més<br />
difícils que hagi hagut <strong>de</strong> cantar», assegura la<br />
intèrpret. En aquest sentit, consi<strong>de</strong>ra que ha<br />
après a «controlar millor la veu» i a no cantar<br />
amb «un estil únic». «Abans, en ocasions, la veu<br />
se me n’anava <strong>de</strong> les mans», confessa Keys, que<br />
al llarg <strong>de</strong> la seva trajectòria ha venut més <strong>de</strong><br />
trenta milions <strong>de</strong> discos.<br />
En el seu nou àlbum, l’artista afegeix arranjaments<br />
electrònics i traços <strong>de</strong> hip hop elegant<br />
a la seva coneguda barreja <strong>de</strong> neo-soul, rhythm<br />
& blues i pop. «No m’agrada etiquetar la música<br />
i encasellar-me en una sèrie d’estils, però<br />
agraeixo que la gent vegi que les meves cançons<br />
tenen sons diferents, perquè això significa<br />
que ho estic fent bé», sostè.<br />
Com en els seus treballs anteriors, Alicia Keys<br />
transita per paratges emotius i sentimentals a<br />
The element of freedom. «Són aspectes que sempre<br />
són presents en totes les persones, i no<br />
m’espanta tornar-me repetitiva perquè quan t’enamores,<br />
encara que no sigui la primera vegada,<br />
sempre experimentes noves sensacions»,<br />
consi<strong>de</strong>ra la vocalista, nascuda a Nova York.<br />
El single Doesn’t mean a thing, Wait til’ you<br />
VISCOTARDOR<br />
Matalàs HR + Viscoelàstica<br />
Teixit Stretch<br />
Teixit 3D a la platabanda<br />
Mida: 80 x 190<br />
L’ART DEL DESCANS<br />
see my smile o Like the sea són algunes <strong>de</strong> les<br />
composicions incloses en el quart disc d’estudi<br />
<strong>de</strong> Keys, que va comptar amb la col·laboració<br />
<strong>de</strong> Beyoncé en l’espurnejant Put it in a love<br />
song. I parlant d’artistes convidats, Keys no oblida<br />
la seva participació en la cançó Looking for<br />
paradise, <strong>de</strong> l’últim disc <strong>de</strong> Alejandro Sanz. «La<br />
vam gravar al vaixell d’un amic comú a les tres<br />
<strong>de</strong> la matinada, mentre solcàvem el mar, i va<br />
ser un moment meravellós», recorda.<br />
L’artista assegura que el seu estil, tan personal<br />
i i<strong>de</strong>ntificable, «mai» li suposarà «un obstacle»<br />
a l’hora d’enfrontar-se a nous reptes musicals.<br />
«Les coses que sento i que intento transmetre<br />
es po<strong>de</strong>n explicar <strong>de</strong> moltes maneres diferents<br />
i, <strong>de</strong> fet, crec que he seguit evolucionant»,<br />
apunta l’artista, que va saltar a la fama<br />
l’any 2001 amb el seu aplaudit <strong>de</strong>but discogràfic,<br />
Songs in a minor. Sobre el seu talent musical,<br />
Keys assegura que li queda «molt» per millorar.<br />
«No es tracta només d’atacar diferents estils,<br />
sinó també <strong>de</strong> tocar altres instruments o explotar<br />
el meu costat creatiu en l’àmbit <strong>de</strong> cinema<br />
o teatre», remata aquesta dona que, entre<br />
d’altres reconeixements, acumula dotze premis<br />
Grammy. Malgrat això, i per primera vegada<br />
<strong>de</strong>s que es <strong>de</strong>dica a la música <strong>de</strong>s d’un punt <strong>de</strong><br />
vista professional, Keys no ha accedit amb el<br />
seu últim treball al primer lloc <strong>de</strong> les llistes <strong>de</strong><br />
ven<strong>de</strong>s als Estats Units. «És només una curiositat,<br />
i en faig prou sabent que el meu nou nadó<br />
s’està venent bé», postil·la.<br />
Música<br />
17 Dominical<br />
Diumenge 31<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Els 5 més<br />
venuts<br />
ESPANYA<br />
1 ▲ Paraíso<br />
Express<br />
Alejandro Sanz<br />
2 ▼ Vinagre y<br />
rosas Joaquín<br />
Sabina<br />
3 = Antes <strong>de</strong> que<br />
cuente diez Fito<br />
& Fitipal dis<br />
4 ▲ Sin mirar<br />
atrás David<br />
Bisbal<br />
5 ▲ X Aniversarium<br />
Estopa<br />
REGNE UNIT<br />
1 = Lungs Flo -<br />
rence and The<br />
Machine<br />
2=Sunny Si<strong>de</strong><br />
up Paolo Nutini<br />
3 ▲ The<br />
Betrayet<br />
Lostprophets<br />
4 ▲ My World<br />
Justin Bieber<br />
5 ▼ The Fame<br />
Lady Gaga<br />
ESTATS<br />
UNITS<br />
1 ▲ Contra<br />
Vampire<br />
Weekend<br />
2 ▼ I dreamed a<br />
dream Susan<br />
Boyle<br />
3 ▼ Animal<br />
Ke$ha<br />
4 ▼ The Fame<br />
Lady Gaga<br />
5 ▼ The element<br />
of freedom Alicia<br />
Keys<br />
C/ Rutlla, 11 · Tel./Fax 972 20 34 23<br />
17002 GIRONA<br />
C/ Maluquer Salvador, 3 · Tel. 972 22 33 43<br />
17002 GIRONA<br />
Pl. Rector Ferrer, 4 · Tel. 972 26 20 98<br />
17800 OLOT