Diari Pau 7 - Associació de periodisme FORA DE QUADRE

Segona època n07 O,50€
Ens hi juguem
Manifestació a Londres
el futur
La imminència de la guerra, aquesta "preventivitat" que tot ho amara, accentua la responsa
bilitat que tenim sobre les decisions que es prendran en nom nostre. Però tinguem clar el que
ens hi estem jugant: no només un nou desastre de greus conseqüències, sinó la manera de
resoldre els conflictes a partir d'ara. Sabem que el nostre futur en depèn: necessitem alterna
tives i hem de trobar-les nosaltres.
SUMARI
L'ENTREVISTA
Bernat Carreras
Anna Ortiz
LA MEDITERRÀNIA
Cultura Amazigh
Abdelghani El Molghy Afrass
CONFLICTES OBERTS
Chiapas
David Masllorens
Anna Gonzàlez
CULTURA PER LA PAU
Plataforma Consulta contra la
guerra.
TEMA CENTRAL
Desobediència Civil
Redacció
Xavier Godàs
Xavier Domènech
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Monica Ramoneda
REFLEXIÓ
David Fernandez
Miquel Àngel Ramón
Carlos Taibo
HUMOR
Jordi Sunyé
Bié
Philip Stanton
El Diari de la Pau el trobareu cada divendres als quioscs de tot Catalunya
Setmana del 14 al 20 de març 2003
ÉQ EDITORIAL
Davant
la injustícia,
insubmissió!
Sembla indubtable que vivim un
moment clau per a la definició
del futur. L'amenaça d'una nova
guerra és només la punta de l'i
ceberg de la cobdícia dels més
poderosos d'aquest món. La
novetat és que aquesta cobdícia
ja no té escrúpols en reconèixer
els seus objectius públicament,
fins al punt de parlar de l'assas
sinat de persones com d'una
garantia de seguretat per a una
minoria de la humanitat.
Fa anys que al món alguns han
imposat, de manera més o
menys encoberta segons el
moment, la pena de mort a l'es
til texà. Les sentències de mort
de les presons dels Estats Units
s'han estès més enllà de les
seves fronteres, i s'han aplicat
contra els pobles de mig món.
L'embargannent contra el poble
de l'Iraq i els bombardejos que
han acabat de destruir les infra
estructures del país durant els
anys noranta són unes de les
moltes d'aquestes guerres enco
bertes. Fa l'efecte que la consig
na és que el poble iraquià escar
menti a qualsevol preu. I si no,
com s'explica que s'hi hagi prohi
bit l'entrada de medicaments?
I a mesura que el tarannà poc
democràtic d'alguns governants
queda cada cop més clar, les
accions de rebuig s'intensifiquen
a cada racó del planeta. Unes
mobilitzacions contra la guerra
que s'enllacen, no per casualitat,
amb l'enfortiment en els darrers
tres o quatre anys d'un movi
ment per a una altra nnundialit
zació. Avui reneix amb força l'es
perit d'insubmissió a les deci
sions arbitràries i els abusos de
poder i és possible que cada cop
siguem més els ciutadans que no
ens acontentem a veure com els
professionals de la política fan i
desfan d'esquena als nostres
sentiments.
Homes i dones de poder que pre
sumiu de civilitzats... el vostre
menyspreu per la vida no ens
deixa cap altre opció: allà on la
vostra política és font d'injusti
cia, tenim l'obligació de deso
beir-la!!!

2 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau
PERLES
"Si els britànics poden participar
seran benvinguts. Si no poden
participar, podem arreglar-nos
les sense ells".
Donald Rumsfeld, secretari de
Defensa d'Estats Units.
"Els nostres exèrcits estan
armats amb el millor equipament
militar. Què estàs utilitzant tu?
Armament obsolet i poc eficient.
Els nostres helicòpters descarre
garan foc sobre els vostres
camps abans que els detecteu
amb els vostres radars. Les nos
tres bombes són tan precises
que les podem llençar justament
a les vostres finestres"
[Text contingut en uns fulls sub
versius Ilençats per avions nord
americans sobre exèrcits ira
quians desplegats al sud]
"L'única cosa que aconsegueixen
aquells que descarten una acció
militar és treure les
del foc a Saddam".
castanyes
Tony
britànic.
Blair, primer ministre
"Una paz de Saddam Hussein
sería un riesgo mucho mayor
para la seguridad del mundo".
José Maria Aznar
[Pensant en el pla per reparar els
danys ocasionats per la guerra a
Iraq]
"Estem intentant fer una cosa
inusual, que és començar l'ajut
humanitari i la reconstrucció de
forma quasi simultània a l'atac".
Andrew Natsios, administrador
de Usaid (Agència d'Estats Units
per al Desenvolupament Inter
nacional).
"Hi ha una mica més de marge
per a una mica més de democrà
cia" [fent referència a la prolon
gació de l'ultimatum a Saddam
Hussein].
Ari Fleischer, portaveu de la
Casa Blanca.
"Els desarmarem i el seu règim
acompanyarà els talibans al
cubell de la brossa de la histò
ria.
Paul Wolfowitz, vicesecretari
de Defensa d'Estats Units.
"S'ha d'anar a per ells abans que
ells vinguin a per nosaltres".
Comentari d'un ciutadà anònim
[carrers de Manhattan]
EL DIARI DE LA PAU
LA BONA NOTÍCIA
Les signatures també diuen NO A LA GUERRA!!
Cultura contra la Guerra, una
plataforma d'artistes, ha promo
gut el dia 8 de març, de 9 a 20
hores la campanya "Millones de
voces: con nuestras firmas deci
mos iiN0 A LA GUERRA!!", amb
recollida de firmes instal•lades
en places dels ajuntaments i
altres punts de la geografia
espanyola.
Alhora, s'ha organitzat una acte
reivindicatiu a la Puerta del Sol
de Madrid amb actuacions musi
cals, poètiques i teatrals com les
de José Luis Coll, José A.
Labordeta, Cómplices o La
Tancada a la UB
Els dies 5, 6 i 7 de març, més de
dos-cents estudiants vam fer
una tancada a la Facultat
d'Económiques per defensar la
pau per sobre dels interessos
econòmics i protestar contra la
voluntat bel•licista de Bush, Blair
i Aznar. Tot va començar amb
una proposta que, d'entre altres,
es va llençar a la plataforma
Estudiants Contra la Guerra i va
ser acceptada per debatre-la a
les assemblees de cada facultat
per veure quines podien assumir
una tancada en protesta contra
la Guerra a l'Iraq. A la platafor
ma hi havia persones de diversos
campus de la Universitat de
Barcelona, de la Universitat
Pompeu Fabra, Universitat
Politècnica de Catalunya i de la
Universitat Autònoma de
Barcelona.
Així com a d'altres indrets la
Facultat d'Econàrniques de la UB
va decidir muntar una tancada
contra la guerra amb una setma
na de preparació, treball fort,
peticions i difusió. Tot va anar
molt ràpid i, en pocs dies, ja
teníem les classes aturades i la
Facultat plena d'estudiants no
només que hi estudien, sinó
també d'altres centres.
El dimecres 5 de març i després
de finalitzar la gran manifestació
El DIARI DE LA PAU respecta, evidentment, l'opinió de totes les persones que honestament
es pronuncien sobre qualsevol qüestió. Malgrat això, només comparteix les d'aquells que
consideren que la guerra és sempre dolenta i no resol mai els enfrontaments entre els
pobles de la terra. En tot cas, no comparteix necessàriament totes i cadascuna de les opi
nions signades que apareixen en aquestes pàgines.
DIARI DE LA PAU
Publicació setmanal de l'associació FORA DE QUADRE
C/ Princesa 6, ent. 08003 Barcelona Tel. 93 315 00 65 Fax. 93 315 13 28 diaridela
pau@correu.vilaweb.com
Pàg.web: www.xarxabcn.net/foradequadre
Per a ajudes econòmiques: Caixa de Catalunya 2013 0024 44 0201007862
Unión, entre d'altres.
L'èxit de la campanya ha sigut tal
que s'ha ampliat dos dies més la
recollida i els dies 10 i 12 de
març s'ha continuat instal•lant
les taules per recollir les signatu
res que en breu lliuraran al
Congrés dels Diputats.
La fulla de signatures ho deixa
-
ben clar:
La Guerra que el Govern dels
EEUU vol desencadenar contra
l'Iraq, amb el recolzament entre
d'altres del govern espanyol, ens
sembla profundament injusta.
convocada a plaça universitat es
va donar pas al inici de la tanca
da a les 17:00 amb una xocola
.
tada inaugural, després la van
seguir xerrades sobre la globalit
zació militar, els desastres ecolò
gics del prestige y el transvasa
ment de l'Ebre Mentre sopàvem
vam poder assistir a un vídeo
fòrum sobre l'actualitat de la
crisi a l'Argentina, i abans de
dormir cine-nit sobre la situació
a l'Iraq a més de diversos tallers.
El dijous va ser el plat fort de la
tancada, des de les 10 del matí i
fins a la matinada del divendres
molts tipus d'actes omplien tot el
dia, tallers de performance,
pel•lícules i xerrades. El matí el
va encetar un fòrum antiglobalit
zació a càrrec del professor
d'História Contemporània de la
UB Antoni Luchetti, i després,
vam dinar una fantàstica botifa
rrada preparada per l'assemblea
organitzadora; va ser en aquest
moment quan molts altres estu
diants es van sumar a la tancada
i van participar a les següents
reivindicacions.
A la tarda van continuar els actes
informatius d'entre els quals va
destacar la inauguració de l'Aula
de la dona treballadora (amb la
presència de Montserrat
Carbonell) i la conferència en
- El
Govern Espanyol pretén
decidir unilateralment la inter
venció en la guerra, d'esquenes
a la ciutadania i sense haver-nos
consultat prèviament.
- Els
y les signants, des de les
nostres conviccions polítiques
plurals i des de les nostres con
viccions morals, manifestem la
nostra absoluta oposició a
aquesta guerra, i exigim al
govern espanyol que no ens
impliqui de cap manera en
aquesta.
contra la guerra a càrrec d'un
magnífic Jaume Oliveras i de
Marçal Solé.
A les 20:00 va començar un
vídeo fòrum sobre la situació
actual de Veneçuela molt lluny
de la que fins ara ens ha arribat
a través de la majoria de mitjans
de comunicació, i ja per la nit va
començar la Jamaican Flavour
Party que va concentrar a tots
els assistents a la tancada en el
hall de sociologia i part del pas
sadís.
El Divendres la facultat va des
pertar d'una manera poc habi
tual, als passadissos es respirava
encara l'ambient del dia anterior
y les aules seguien guardant la
son d'alguns estudiants. Va ser
un dia en que es va mostrar la
voluntat dels estudiants universi
taris a unir-se al crit majoritari
de la població. Aquesta unanimi
tat estudiantil va quedar ben
reflectida a la manifestació de
clausura de la tancada, on a
pesar del cansament vam cami
nar de la facultat fins a la seu del
PP, i allà ens vam omplir de
ànims en veure molts companys
de les altres universitats que ens
esperaven per fer soroll i cridar
una vegada més:
NO A LA GUERRA.
Consell de redacció: Elisabet Bermejo, Marta Bisbal, Àlex Canosa, Oriol Canosa,
David Espinós, Anna Gonzàlez, Enric Gotanegra, Maria Llop, Roger Llopart, Consol
Llupià, Carol López, Cesc Mas, Anna Masllorens, David Masllorens, Abraham
Masllorens, Laura Mor, Samuel Navarrete, Anna Ortiz, Mariona Ortiz, Marta Raich,
Laia Raich, Lluís Riera
Correcció: Georgina Castellà, Jordi Garcia, Marta Xufré.
Compaginació: Xavier Giménez, Eulàlia Guarro, Maria Farràs.
Capçalera: Josep Maria Trias
El Diari de la Pau també el fan possible: Mar Abella, Jordi Altimiras, Jaume Bisbal,
Pau Casanellas, David Donat, Mònica Leiva, Miquel Martí, Jessica Martínez, Jaume
Mestres, Laia Peidro, Joan Marc Simón, Jordi Sunyé i Josep Carrefío.
Impressió: Gràficas de prensa diaria
Dipòsit legal: B.4849-91

Diari de la Pau
"El més sorprenent és la manipulació informativa
que patim entorn d'aquesta guerra"
Setmana del 14 al 20 de març 2003 3
ENTREVISTA
Entrevista a BERNAT CARRERAS, pacifista de la primera caravana d'EPIs a l'Iraq
•
Anna Ortiz
Fora de Quadre
Bernat Carreras és l'estudiant de Psicologia que, de forma força impulsiva, va decidir marxar cap a Bagdad formant part de la
primera caravana dels anomenats escuts per la pau. Des que ha tornat, explica arreu on pot les impressions que ha tret de la
seva experiència.
Abans d'aventurar-te a viat
jar a Bagdad, ja participaves
en algun moviment? Com vas
decidir participar en la cara
vana d'escuts?
Havia participat puntualment en
diverses accions, però no estic
en cap moviment o grup de man
era estable. Crec que l'acció
impulsiva, a vegades, pot tenir
més força que les dinàmiques de
grups en què es pot perdre molta
energia.
Quin era el vostre objectiu
principal quan vàreu engegar
la iniciativa?
Era dur a terme una acció sim
bòlica i representativa, que
servís com a pressió per a ajudar
a aturar la guerra. D'una banda,
transmetre a la població
iraquiana l'oposició generalitzada
d'aquí, malgrat el nostre govern.
De l'altra, portar informació de
primera mà, al tornar, sobre què
hem vist. Per exemple, explicar
què van fer els Estats Units, el
1991, a l'Iraq, en nom de la
democràcia.
Quina idea prèvia al viatge
tenies del país, i en què ha
canviat?
M'havien fet creure que la
població estava armada fins a les
dents, que es vivia l'ambient
pre-bèl•lic als carrers...no és pas
així. De civils armats, no en vam
veure pas. La gent viu amb força
normalitat, però amb incom
prensió i amb preocupació
davant la perspectiva d'un nou
atac. Pensa que les seqüeles de
la guerra del 91 són molt visibles
i estan presents a tot arreu.
Què vau poder fer-hi, durant
la vostra estada, i com reac
cionava la població?
Vam visitar hospitals, el museu
que han fet del refugi bombarde
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
jat el 91, i vam parlar amb la
població. Ens rebien molt bé,
tenien les coses molt clares
respecte de la nostra ciutadania
i del nostre govern. A més,
tenen un sentiment de proximi
tat històrica i cultural molt fort
cap a nosaltres. Fins fa pocs
anys, Espanya era dels pocs paï
sos amb qui, malgrat l'embarga
ment, podien intercanviar pro
ductes. Ara no entenen res.
Quines són, per tu, les caus
es reals d'aquesta guerra?
No ho sabem amb precisió. Jo
crec que hi ha molta relació amb
el conflicte Israel-Palestina. Els
interessos econòmics del petroli,
i els de la indústria armamentís
tica que ha finançat campanyes
electorals americanes, hi tenen
molt de pes. Pensa que reactivar
l'economia americana pot passar
fins i tot pels beneficis que
obtindran amb les inversions per
reconstruir el país..!
Què creus que és el més
urgent per a la gent del país?
Viuen sota un règim dictatorial.
Però t'asseguro que són molt
més greus, en les seves vides
quotidianes, les conseqüències
de l'embargament que pateixen.
Els està ofegant. L'ajuda human
itària no pot arribar-hi. A més,
viuen de forma creixent els
resultats de l'urani empobrit util
itzat el 91 sobre la salut de
molts nens i nenes. Les malfor
macions congènites s'han multi
plicat els darrers anys. El més
xocant de tot és que ells tenen el
seu orgull, i et diuen que són un
país ric en recursos, que no
volen caritat: no tindrien la
situació que tenen si no fos per
l'embargament.
Com veus la situació actual
respecte al conflicte?
Crec que la guerra està decidida
Escuts humans a Bagdad
fa molt de temps, des d'abans de
lll de setembre. I m'indigna
especialment la postura del gov
ern espanyol. Està seguint Bush
de forma incondicional, i fent el
ridícul davant Europa. No sé
quins motius reals o beneficis en
vol treure, però no vull ni entrar
a fer aquestes conjetures.
La guerra està declarada. Però
també crec que és evitable si la
ciutadania es mobilitza i de man
era tan contundent com calgui.
Si no ens escolten, haurem d'a
nar més lluny.
Què destacaries de la teva
experiència?
El que més m'ha desanimat i
enrabiat és la manipulació infor
mativa que patim aquí entorn del
tema, quan els mitjans serveixen
a les intencions del govern. Ara
mateix, un cop tornat i amb la
visió que en tinc, crec que aque
sta manipulació és molt greu. Al
costat d'això, també és cert que
m'il.lusiona molt veure totes les
iniciatives que s'estan engegant.
Aquesta gran unió fa que tot tin
gui més sentit, em fa sentir que
som molts els qui estem trebal
lant, i de moltes maneres. La
mobilització ciutadana és el que
ara mateix pot tenir més força i
pot canviar el món.
Teniu algun projecte imme
diat?
El proper dia 23 de març orga
nitzem un dia d'actes per la pau
a la Barceloneta. Hi haurà dinar
popular, música en directe i xer
rades. Es tracta de sensibilitzar
la gent d'aquí.
Per subscriure't: Envia un mail amb el teu nom, telèfon i adreça (carrer, no, pis, població i codi postal) a diaridelapau@correu.vilaweb.com
Començaràs a rebre el diari després de fer efectiu un ingrés de 8 € (8 primers números) al compte 2013 0024 44 0201007862 de Caixa
Catalunya.
Important: Dóna el teu nom i cognoms en el moment de fer l'ingrés. Per qualsevol dubte podeu trucar a l'associació Fora de Quadre al
telèfon 93 315 00 65. Fem possible entre tots que s'escolti la nostra veu!
Consulteu: www.xarxabcn.net/foradequadre/diaridelapau.htm

4 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau
LA MEDITERRÀNIA: Cultura Amazigh
Els imazighen als Països Catalans
Entre els immigrants establerts a
Catalunya i als Països Catalans
en general, hi ha una comunitat
que reclama que se la conegui
amb el seu nom. S'autoano
menen imazighen, o homes lliu
res, i se'ls coneix també amb el
nom de berbers. No són minoria
ja que al Marroc, per exemple,
són més de la meitat de la pobla
ció, i es calcula que, al conjunt
dels països del nord d'Àfrica,
territori anomenat Tamazgha,
representen un total de més de
20 milions. Tenen una identitat,
una cultura i una llengua pròpies
que han conservat de generació
en generació al llarg de la histò
ria.
Els Països Catalans, Catalunya i
altres indrets de l'estat espanyol
són les últimes destinacions d'a
questa comunitat que ha volgut
fer de la immigració una altre
signe de la seva identitat i de la
seva història. Avui dia, els ima
zighen són un col•lectiu fàcil de
destacar en el paisatge migrato
ri europeu. Van ser els primers a
marxar a França, Holanda,
Bèlgica i Alemanya, entre altres
països, durant els anys cinquan
ta i seixanta. En aquests països
viuen i conviuen, de cara al pre
sent, de cara al passat i de cara
al futur. Encara guarden amb
orgull i en silenci els senyals
d'allò que són: la seva llengua i
la seves tradicions, i esperen,
amb la paciència que els caracte
ritza, transcriure la seva pròpia
història en Tifinagh, és a dir, en
els símbols que porten tatuats a
la pell i l'ànima.
Ara que tothom parla de guerra,
de dominar i d'ésser dominat,
d'armes i de petroli, els imazig
hen apugen el to de la seva veu
per demanar, a més del reconei
xement de la seva llengua i cul
tura -senzillament poder posar
noms amazighs als seus fills
que s'aturi la guerra.
Us recordem que la subscripció per vuit
números que teniu s'acaba la setmana qu .>
Si esteu interessats a renovar-la ho féssiu
el més aviat possible fent un ingrés de 8 =
euros (del n° 9 al n° 16) al compte corrent:
a xa e ata unya 2013 0024 44
0201007862
En el moment de fer lirr s no o eu
posar el vostre nom seguit de la paraula
RENOVACIÓ.
Finalment envieu un mail, una carta o tele °
foneu-nos per notificar-ho a:
DIARI DE LA PAU. C/ Princesa 6 net.
08003 Barcelona
diaridelapau@correu.vilaweb.com
Tel. 93 315 OQ 65 Fax 93 315 13 28
o tes r cles.
Abdelghani El Molghy Afrass
Un amazigh a Catalunya
ESCUTS PER LA PAU
Els escuts tornen,
però la lluita continua
La Caravana d'Escuts pel Poble
Iraquià ja ha tornat a casa. No
han pogut aturar la guerra, que
era el seu principal objectiu. No
han pogut tenir ni la llibertat ni la
capacitat de dur a terme amb
èxit la seva tasca de cooperació i
denuncia. Bush no els volia a
Bagdad, i sembla ser que
Saddam Hussein, tampoc (iro
nies del destí, els dos ex aliats,
ara enemics, es posaven d'a
cord).
El règim va tancar fronteres pels
escuts humans i va convidar a
sortir als que ja hi eren. A més,
han estat criticats i insultats per
part de la premsa espanyola
fins i tot, per alguns companys
brigadistes. Un panorama negre
com el petroli.
El passat dia 8 de març, les tres
Caravanes EPI, com a col•lectiu,
van decidir marxar del país. Dels
350 'escuts internacionals que
estaven a l'Iraq fa un parell de
setmanes, ja només en queden
Sergi Picazo
Comissió de premsa de la Caravana
d'Escuts pel Poble Iraquià (EPI)
uns 30: la majoria han decidit
sortir o han estat "convidats a
marxar". Els companys catalans,
madrilenys, argentins i balears
d'EPI han arribat 'cremats' i
esgotats després de quasi un
mes lluitant per la pau a l'Iraq.
Però: es tracta d'una nova derro
ta? Una nova decepció?
Potser sí. Però com deia Antonio
Gramsci "hem de transformar el
pessimisme de la intel•ligència
per l'optimisme de la voluntat". I
la voluntat dels companys que
tornen és la de continuar lluitant
ara i aquí. "Aquesta guerra no
pot començar", repeteixen tot
just arribar a Barcelona després
d'haver viscut intensos dies a
l'ull de l'huracà.
A més, la resposta de la societat
civil internacional amb la seva
presència 'in situ' com a escuts
humans marca l'inici d'un altre
temps. Ja no poden decidir res
sense el poble.

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 5
Chiapas: quan només queda la dignitat
L'aixecannent armat del grup gue
rriller Ejército Zapatista de
Liberación Nacional en representa
ció dels pobles indígenes de
Chiapas va ser, i és, una resposta
(I'única que seria escoltada) a la
violència de l'estat, a la humiliació
i la fam; a la mort, en definitiva.
És difícil entendre la lluita armada
si no som conscients de la crítica
situació del continent.
Substancialment, les polítiques
econòmiques de les potències
imperialistes fins a la primera mei
tat del segle XX, consistien en
invertir per tal que els països colo
nials i dependents, subministres
sin matèries primeres barates a les
metròpolis. Les grans inversions es
canalitzaven en base a comple
mentar les necessitats de la pro
ducció capitalista als països inver
sors. Així, sorgeix una estreta
aliança entre l'oligarquia terrati
nent mexicana i els governs impe
rialistes, que fa desaparèixer les
relacions de producció existents al
camp fins aleshores, és a dir, la
convivència dels grans latifundis
amb minifundis de subsistència
dels camperols.
Ser indígena, a més de camperol,
equival a no ser respectat com a
persona
A partir de mitjans del s.XX, s'ac
centua la dependència al mercat
mundial i s'emprèn el conegut
camí del deute extern, de forma
creixent. El principal beneficiat
serà els EEUU que recolzarà les
seves polítiques econòmiques amb
mesures politicomilitars. La inesta
bilitat social i política a Mèxic és
extrema, i es torna insuportable
en el cas dels camperols indíge
nes, un collectiu on a l'explotació
s'hi suma la marginació i l'elimina
ció de cultures tradicionals.
La primera revolució del sXX
(1910-1919)
Davant tot això, Zapata s'aixeca
en armes com un camperol més
reivindicant allò que els pertany:
les terres que treballaven en nom
de les famílies oligarques terrati
nents. Zapata es converteix en un
símbol a Mèxic i arreu d'Amèrica
Llatina. Ha estat sempre la figura
revolucionària popular per
excel•ència. Però Zapata no era un
revolucionari. I això és precisa
ment el que el va convertir en un
símbol: pels camperols, era algú
com ells.
El cas de Mèxic pot semblar excep
cional degut a aquesta revolució i
podem pensar, a primer cop d'ull,
que va alterar els processos que
s'havien produït fins llavors. Però
després de la revolució s'inicia un
procés d'institucionalització d'a
questa. Un procés tan estrany com
particular, ja que la classe política
s'apropia de la revolució i en nom
seu inicia un camí que acabarà per
desmantellar qualsevol avenç fruit
de la mateixa revolució. El govern
es fa amb el poder sindical, pacta
amb EEUU (perquè aquest país
continués expoliant el petroli
mexicà) i es crea el Partit Nacional
Revolucionari (1928), més tard
Partit Revolucionari Institucional
(1949).
La situació esdevé especialment
dura a
Chia
pas,
l'estat
més po
bre de
Mèxic i
eminen
ment a
grícola.
Allà, la
terra
està en
mans de
compta
des fa
mílies latifundistes per les quals
treballa bona part de la població
indígena, immensament majorità
ria, i les condicions de vida de la
qual són insuportables. Les políti
ques estatals i federals no només
marginen als pobles indígenes
(com els Tzotzil, Tzeltal, Chol,
Tojolabal, entre d'altres) i llurs cul
tures, sinó que els reprimeix amb
mesures econòmiques: denegant
l'accés a la terra, espoliant petites
propietats, posant traves a la
supervivència i flirtejant amb idees
genocides fins arribar a l'elimina
ció física. Ser indígena, a més de
camperol, equival a no ser respec
tat com a persona.
Una nova esperança
Davant d'aquest encoratjador
"statu quo", la matinada de ll de
gener de 1994 milers de campe
rols indígenes, guerrillers de
l'Exèrcit Zapatista d'Alliberació
Nacional (EZLN), van sortir de la
Selva Lacandona, una espessa
regió de Chiapas, per ocupar mili
tarment i de forma sincronitzada
les capitals municipals limítrofes a
la selva i diversos poblats de la
regió. La data no era gratuïta:
aquell dia entrava en vigor el
Tractat de Lliure Comerç (TLC)
entre EEUU, Mèxic i Canadà.
L'oportunitat del moment i els
mètodes emprats van donar un
ressò que ni els mateixos protago
nistes s'esperaven. Arreu del món
el crit "iBasta!" ressonava a gran
velocitat a través de la fibra òptica
i les xarxes cibernètiques.
La resposta oficial fou un bombar
deig aeri de tota la zona, obligant
a l'èxode a milers de camperols,
acompanyat d'un atac terrestre.
L'EZLN es va replegar a zones poc
poblades i frondoses, on la matei
CONFLICTES OBERTS: Chiapas
David Masllorens i Anna Gonzàlez
Fora de Quadre
Col.laboració: Ifiaki Garcia, Comitè de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista
xa selva oferia un escut natural a
la guerrilla. Però el govern va
haver de fer un canvi d'estratègia
per diverses raons. Primerament,
la forta resistència estratègico
militar (que intuïa que no seria un
enfrontament breu), el fet que s'a
proximaven comicis estatals, les
accions armades de solidaritat en
altres estats de Mèxic i, finalment,
les cor-rents de simpatia popular
- dins i fora del país gràcies al
ressó me-diàtic dels fets-.
dialogar amb l'EZLN,
San Cristóbal (molt mal vist al
Vaticà per les seves simpaties amb
els indígenes). Amb tot això, s'ini
ciaren deu dies de negociacions de
pau, que davant de 300 periodis
tes de tot el món, tractarien les 34
demandes de l'EZLN. Aquestes, a
més de temes com la salut, viven
da, situació de la dona, educació,
informació independent i llibertat
dels presos polítics, es plantejaven
tres qüestions de fons: el reparti
ment de terres, el respecte als
drets, la cultura i les formes d'au
togovern indígenes, i la realització
d'eleccions lliures i democràtiques.
El 23 de març s'aturaren les nego
ciacions degut a l'assassinat del
candidat presidencial del PRI, Luís
Colosio.
Es va ces
sar el mi
nistre d'in
terior i ex
governa
dor de
Chiapas,
s'acceptà
un alto al
foc unila
teral de
l'exèrcit i
s'anomenà
un interlo
cutor per
el bisbe de
Encara no hi ha hagut reformes
concretes i palpables
Fins avui dia, s'han aconseguit
poques reformes. Però fins el
moment no hi ha hagut rennodela
cions concretes i palpables. Hi ha
una relativa calma entre l'exèrcit i
l'EZLN, amb incursions aïllades,
però l'exèrcit actua amb llibertat i
impunitat contra la població civil.
Els darrers anys, Chiapas ha estat
l'escenari de trobades internacio
nals de recolzament a la causa
indígena, causes a les quals l'EZLN
s'ha adherit a través del seu porta
veu més popular: el
Subcomandante Marcos. Aquest
intrigant personatge, de qui ningú
coneix la identitat, és el cap visible
dels òrgans de decisió de la guerri
lla i ha sabut transmetre el senti
ment i la raó de la lluita indígena i
la seva visió del sistema que
regeix el món, seduint a milers de
persones amb els seus escrits i
comunicats.
Fou també qui encapçalà la cone
guda Marxa per la Llibertat i la
Dignitat dels Pobles Indígenes,
juntament amb un nombre impor
tant de destacats membres de
l'EZLN. Aquesta marxa va ser una
caminada pacífica des de la Selva
Lacandona, amb Mèxic D.F. com a
destí. Centenars de camperols s'hi
anaven afegint pel camí. La inten
ció era entrevistar-se amb el pre
sident Fox i presentar una sèrie de
reclamacions i propostes al
congrés, després que tot el procés
hagués estat en punt mort durant
una llarga temporada. Es va asso
lir amb èxit aquest propòsit, així
com també revitalitzar el movi
ment en el pla intern i en l'interna
cional.
No s'han rendit, que continuen
ferms en la seva resistència i
que són una força que no pot ser
ignorada
Finalment, no ha de passar desa
percebuda l'actitud passiva i, una
vegada més, gens digna i de doble
moral de la Comunitat
Internacional i l'ONU. La lliçó que
ens ha arribat de Chiapas, una lliçó
que parla de justícia i dignitat, no
ha estat escoltada per aquells que,
de moment, tenen la capacitat de
fer que canviï alguna cosa.
Els últims esdeveniments
La primera conseqüència de la
Marxa per la Dignitat fou l'aprova
ció de l'actual Llei Indígena per
part del govern. La llei va suposar
la frustració de les esperances de
milions de persones tant a Mèxic
com a la resta del món: la frustra
ció de molts dels esforços per
aconseguir una pau justa i digna.
Just després de l'aprovació d'a
questa llei, l'EZLN es declarà en
silenci i va trencar tots els contac
tes amb el govern, entenent que el
fet suposava una burla als pobles
indígenes i a tota la societat civil
nacional, ja que ignorava la part
substancial dels Acords de San
Andrés firmats entre l'EZLN i el
govern de Mèxic el febrer de 1996.
Els zapatistes no han reconegut el
Comissionat per al Diàleg de l'ac
tual govern de Fox i han manifes
tat, una vegada més, que no hi
haurà pau si no és amb justícia i
dignitat.
Durant aquest temps, el govern
mexicà està realitzant desplaça
ments forçats de les comunitats
indígenes a l'àrea "Montes Azules".
El gener de 2003, prop de trenta
mil indígenes zapatistes varen
caminar per San Cristóbal de las
Casas, Chiapas, afirmant que
segueixen allà, que no s'han ren
dit, que continuen ferms en la seva
resistència i que són una força que
no pot ser ignorada.

6 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau
toiú CULTURA DE LA PAU
Consulta contra la guerra Plataforma Consulta Contra la Guerra
Presentem una iniciativa de democràcia participativa que aprofundeix en una Cultura de la Pau. A mesura que anem tren
cant amb la lògica de vencedors i vençuts i es construeix un diàleg comú estem més aprop d'una pau veritable.
Què pretén la Consulta contra
la guerra?
Sabem que els governs mai no
demanaran a la població la seva
opinió sobre decisions com la
d'engegar o participar en una
guerra. És per això que cridem a
un procés d'auto-organització
social per fer possible aquesta
consulta, que pretén crear un
espai per l'opinió, per la informa
ció, pel debat, per l'acció.
Volem expressar, a través d'un
procés de democràcia participati
va autogestionat, que no ens
representen quan volen canviar
sang per petroli. Que no és el
món dels militars i dels banquers
el que volem. Que si el món de la
globalització capitalista, el de les
multinacionals, el dels governs
comprats per la indústria del
petroli i la guerra, si aquest món
necessita espoliar les reserves
d'energia per a viure, si necessi
ten destruir els recursos del pla
neta, si necessiten esclavitzar la
població, a aquest món i a
aquests governs, els haurem de
dir que prescindirem d'ells.
Què és la Consulta contra la
Guerra?
Es presenta com una acció unità
ria convocada pel moviment
social contra la guerra a nivell
internacional, per a mantenir la
pressió contra els governs i els
interessos internacionals que
l'estan impulsant. És un instru
ment perquè l'opinió social, cla
rament expressada en les mani
festacions del dia 15 de febrer en
tot el món, segueixi comptant en
les decisions dels fòrums inter
nacionals i en les decisions dels
governs.
La Consulta és també un instru
ment perquè la ciutadania
expressi la seva voluntat des de
les localitats, des dels seus
espais vitals d'activitat, centres
de treball, d'estudi, d'oci, des
dels barris i des dels carrers. És
un instrument per a la construc
ció de teixit social contra la gue
rra, per a l'acció coordinada, és
en definitiva un exercici de
democràcia, l'única democràcia
possible, la democràcia exercida
per i amb la ciutadania.
Com ho farem?
La preparació, l'organització i la
mobilització en la Consulta, pre
tenen ser un procés ampli, obert,
integrador i descentralitzat.
Ampli perquè pretén la participa
ció de totes i tots, sense impor
tar ofici, color, creença religiosa,
llengua o cultura.
Obert perquè qualsevol persona
pot participar en tots els àmbits
del treball i decisió, pot organit
zar la consulta en la seva locali
tat en la seva escola, en la seva
classe, en el seu treball, etc..
Integrador perquè pretén l'apro
ximació entorn d'una acció
comuna, com eix d'altra multitud
d'accions a desenvolupar.
Descentralitzat perquè pretén la
màxima autonomia a les regions,
en localitats i en les persones per
a organitzar la consulta, respec
tant únicament les preguntes
comunes i alguns aspectes de
metodologia.
La consulta s'organitzarà des de
les localitats com espai articula
dor del procés, des d'espais
assamblearis en la presa de deci
sions i des d'una filosofia de fun
cionament basada en la descen
tralització, l'horitzontalitat, l'au
tonomia i la voluntat de coordi
nació, s'haurà d'evitar que cap
grup o xarxa pugui instrumenta
litzar, protagonitzar o manipular
els espais que es creen.
Dates
La consulta tindrà lloc entre el
dijous 27 de març i el diumenge
30 de març. Cada localitat deci
dirà si la fa durant un, dos, tres
o quatre dies. Es dóna aquest
marge de quatre dies (dos fei
ners, i un cap de setmana) per
facilitar la participació tant als
llocs de treball com al carrer. El
procés serà obert fins al 13 de
maig, per a totes aquelles locali
tats que no s'hagin pogut orga
nitzar abans.
Àmbit
La consulta pretén ser interna
cional, 1'1 de març es va presen
tar la proposta a Londres i alguns
països com Itàlia hi estan molt
interessats. Nosaltres volem
garantir que es faci a nivell esta
tal, on ja hi ha diverses comuni
tats autònomes organitzant-la.
Organització
Cada localitat s'organitzarà com
vulgui. La idea, però, és que les
diferents associacions, entitats,
urem la çluerra
contra
escoles, col.lectius, empreses...
de la localitat s'agrupin per
municipis o districtes i que tin
guin un referent de contacte i
coordinació amb la resta de loca
litats que organitzin la consulta
(la xarxa de localitats de la con
sulta contra la guerra).
Què podem fer les persones
que volem muntar la consulta
al nostre territori?
- Veure
en la web www.consulta
guerra.org si ja hi ha persones a
la vostra localitat que estiguin
organitzant la Consulta contra la
Guerra.
- Convocar
una reunió local tan
aviat com sigui possible (tenim
poc temps i cal anar ràpid) amb
totes les persones i entitats que
puguin estar interessades en
participar. Podeu contactar amb
la plataforma contra la guerra
que probablement s'ha format a
la teva localitat i/o amb la xarxa
local que va organitzar la
Consulta social per l'abolició del
deute extern.
- Acreditar-vos
a la web
www.consultaguerra.org com a
localitat organitzadora de la
Consulta contra la Guerra. Si us
plau, informeu-nos breument a
la comissió de difusió del que
heu decidit, com penseu organit
zar-vos i qui és la persona de
contacte (amb e-mail i telèfon).
- Fer difusió de la Consulta con
tra la Guerra a la nostra població
i a les del voltant.
- Veure
a la web www.consulta
guerra.org les propostes de com
organitzar la consulta i els dife
rents materials de informació i
difusió de la Consulta i muntar-la
com ens sembli millor.
La web s'estarà actualitzant
constantment amb els materials i
informacions que ens arribin de
les localitats així que recomanem
visitar-la regularment.
Com contactar amb nosaltres i obtenir més informació?
Pàgina web: www.consultaguerra.org
Centre d'informació i materials a Catalunya:
Espai Transformadors CJB
E-mail: consultaguerra-info@pangea.org
Tl. 901 51 52 53
Adreça: c/ Ausias Marc, 60 (entre Passeig Sant Joan i Roger de
Flor)
Horari matí, 11h a 14h (de dilluns a dissabte)
Horari tarda: 16h a 22h (de dilluns a divendres) i 16h a 20h
(dissabtes)

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 7
Desobediència civil i no violència
Què és la desobediència civil
La desobediència civil consisteix en la negació d'un individu o un grup
d'individus a acatar una llei concreta o una política del govern per
considerar-la injusta. És, doncs, un acte il.legal perquè vulnera el
dret vigent. És també un acte públic i polític perquè el seu objectiu
és provocar un canvi en el dret o en la direcció política del govern. I,
encara més important, és un acte no violent.
Aquesta no violència és un tret fonamental de la desobediència civil
perquè és el que la diferencia d'altres tipus de resistència. De fet, la
forma clàssica de negació d'obediència al Dret rep el nom de "dret
de resistència". Aquesta nova terminologia, que va usar per primer
cop el poeta Henry David Thoreau al seu assaig Sobre el deure de la
desobediència civil, vol remarcar el seu caràcter no violent. El canvi
de "resistència" per "desobediència" vol remarcar un altre factor: el
desobedient accepta i respecta el Dret, només posa en qüestió algu
na norma concreta que troba injusta.
La desobediència civil parteix de la premissa que la millor manera de
produir un canvi al Dret o a la línia del govern és la influència en l'o
pinió pública. Per tant, tot i que hi ha hagut desobediència civil des
de que hi ha lleis, és un fenomen que pot arribar al seu màxim
esplendor en una societat de masses com la nostra.
Justificació de la desobediència civil
No hem de caure en l'error de creure que la desobediència civil és
una violació justificada de la llei: els actes de desobediència civil
poden ser injustificables, i actes justificats de violació de la llei poden
no ser actes de desobediència civil. És fàcil d'entendre si ens fixem
en dos exemples que ens proposa M. J. Falcón, estudiosa de la deso
bediència civil. Una persona que violés les lleis que prediquen la
igualtat de tots davant la llei i fes fora els negres dels seu restaurant
estaria fent una acció de desobediència però no estaria justificada.
En un altre cas, una persona que conduís a més velocitat de la per
mesa per la llei per portar un nen en estat greu a l'hospital estaria
cometent una violació justificada de la llei, però com que no consti
tueix una protesta no es pot considerar un acte de desobediència
civil.
No hi ha una regla general, teòrica i a priori per establir si una per
sona està justificada en les seves accions de desobediència civil.
Cada cas s'ha de veure per separat, i fins i tot la mateixa acció pot
ser justificada en uns casos i no ser-ho en altres. Davant d'aquesta
dificultat, es tendeix a creure que no hi ha justificació, i la defensa
de l'acció ha de córrer a càrrec del desobedient. Aquesta presumpció
en contra ve del fet que fins i tot el desobedient pensa que les lleis
són necessàries i que el compliment d'aquestes és necessari pel bon
funcionament de la comunitat. Per tant, si algú incompleix alguna
d'aquestes lleis, ha de tenir algun argument de pes per fer-ho.
Per tot aixà, és molt important la justificació de la desobediència
civil, i aquesta acostuma a primar valors morals per sobre dels jurí
dics. Les tres doctrines principals de justificació de la desobediència
civil, doncs, estan basades en valors morals.
El Iusnaturalisme
Fonamenta la desobediència civil
en una apel.lació a una Ilei supe
rior a la llei positiva. O dit d'una
manera més senzilla: totes les
lleis es poden dividir en dos
tipus. Aquelles que provenen del
Dret natural, dret que existeix en
tota època i nació i que es basa
en la justícia, i que per tant són
d'obligada obediència; i aquelles
que provenen del dret positiu,
vàlid en un determinat moment
històric i lloc (aquí i ara) i que
són susceptibles de desobedièn
cia civil perquè el seu contingut
no es basa directament en la
justícia sinó en una convenció.
El relativisme moral
Aquesta doctrina apel•la a la
consciència individual com a font
de l'obligació moral, i per tant,
de la desobediència civil.
L'utilitarisme
L'apel.lació, en aquest cas, no
seria a una llei superior ni a la
consciència individual, sinó al bé
comú de la col•lectivitat. Allò que
està bé ja no depèn de la cosa en
sí, sinó de la seva utilitat per la
comunitat. La desobediència civil
només estarà justificada si con
tribueix al bé comú, a la felicitat
de la majoria.
TEMA CENTRAL: Desobediència Civil
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Mahatma Gandhi, Henry
Luter King i Skrates
Redacció
David Thoreau, Martin
Alguns casos de desobediència civil no violenta al
llarg de la història
SÓCRATES
Se cita freqüentment a Sàcrates
com el primer exemple conegut
de desobediència civil. Sócrates
creia fermament en la necessitat
d'acatar les lleis de l'estat que
regulen la vida de la comunitat, i
és coneguda la forma com va
decidir morir bevent cicuta per
ordre d'un tribunal i negant-se a
acceptar l'ajut dels seus amics
que li oferien una possibilitat de
fugida. Però ell creia que tot i
aquesta necessitat d'acatar les
lleis, tothom té el dret a desobeir
aquelles normes que la seva
consciència considera injustes. I
ho va portar a la pràctica en mol
tes ocasions. Quan els Trenta
Tirans, un govern despòtic que
va governar Atenes durant bas
tants anys, van manar a
Sócrates d'anar a buscar a un
altre ciutadà per condemnar-lo a
mort, aquest s'hi va negar
posant en perill la seva pròpia
vida.
Aquest tipus de conviccions no
eren massa infreqüents a la
Grècia antiga, i en tenim exem
ples abundants a la literatura,
com en Lisístrata, la comèdia
d'Aristófanes on es narra en clau
d'humor la negativa de les dones
dels atenesos i els espartans a
dormir amb els seus marits men
tre durés la Guerra del
Peloponès, o les moltes versions
escrites sobre el mite d'Antígona.
ELS PRIMERS CRISTIANS
No podem deixar de banda el
fenomen de desobediència civil
que representen els primers cris
tians. Aquests, tot i obeir nor
malment les lleis de l'innperi i
comportar-se com qualsevol
altre ciutadà, es negaven a aca
tar-les quan entraven en conflic
te amb les lleis divines, com en
el cas de rendir culte al Cèsar i
fer-li ofrenes. Això els va portar,
en moltes ocasions, a ser perse
guits i fins i tot executats. La
història està plena d'aquests pri
mers màrtirs del cristianisme,
que van des de Sant Esteve, poc
després de la mort de Crist, fins
a la implantació del cristianisme
a tot l'Imperi.
Continua a la pagina següent...

8 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau
TEMA CENTRAL: Desobediència Civil
ve de la pàgina anterior.
THOREAU
El cas de Henry David Thoreau,
escriptor nord-americà del segle
XIX, és important sobretot per
què fou ell el que va inventar el
terme desobediència civil. És un
dels precedents de l'objecció fis
cal.
Durant la guerra entre EEUU i
Mèxic per l'annexió de Texas va
negar-se a pagar la part propor
cional dels seus impostos que
serviria per finançar el que ell
creia una guerra injusta. Va arri
bar a anar a la presó, i fruit d'a
questa experiència va ser l'es
criptura d'un dels assajos sobre
desobediència civil més llegits de
la història. Fomentà l'oposició no
només a les lleis injustes, sinó
fins i tot als actes del govern que
fossin injustos.
GANDHI
Gandhi és un dels exponents
més coneguts de la no violència.
Les seves campanyes a favor
dels drets de la comunitat hindú
de Natal, a Sudàfrica, i sobretot
les que va liderar a lIndia, on es
va manifestar pacíficament en
contra del govern britànic que
ocupava el país i que va acabar
amb la independència el van fer
famós arreu el món. Molt influït
per Tolstoi i les seves idees paci
fistes, creà el moviment de sat
yagraha, és a dir, la no coopera
ció pacífica amb les autoritats
britàniques i la desobediència
civil sistemàtica de totes les nor
mes que ataquessin la dignitat
dels hindús. El fet de portar el
seu pensament fins les últimes
conseqüències començant per ell
mateix i la seva forma de viure,
van fer que adquirís un prestigi
immens que 11 va permetre con
tindre la ràbia de tot un poble
humiliat i mantenir les protestes
dins d'un to de no violència.
Exemple d'aixà és el fet que
tallés d'arrel els enfrontaments
entre hindús i musulmans fent
una vaga de fam.
LA GRAN GUERRA
La terrible carnisseria que va
suposar la primera guerra mun
dial, mai vista fins llavors, va
innpactar fortament la societat
anglesa. La quantitat de volunta
ris que van enrolar-se a l'Exèrcit
britànic els primers mesos, àvids
d'una aventura que molt difícil
ment s'allargaria més enllà d'u
nes setmanes, va disminuir de
forma dràstica amb el pas dels
mesos i a mida que arribaven les
notícies del continent i que es
publicaven als diaris les inacaba
bles llistes de morts. La lleva va
passar a ser obligatòria i els càs
tigs per deserció podien arribar a
ser condemnats amb la mort. Tot
i això, tímidament, sobretot des
dels ambients universitaris va
anar apareixent una resistència a
acceptar aquella guerra com a
inevitable. Filòsofs com Bertrand
Russell van alçar la seva veu en
contra de la guerra i van passar
per la presó. Els anomenats
Poetes de la Guerra, com
Siegfried Sassoon o Robert
Graves, que es va autoexiliar a
Mallorca pel despreci que 11 pro
duïa una societat decantada per
la guerra, van ser els encarre
gats de mostrar l'horror de les
trinxeres al seu país i multiplicar
els casos de desobediència.
SEGONA GUERRA MUNDIAL
Durant la segona guerra mundial
hi va haver bastants casos de
desobediència civil no violenta
als països ocupats pels nazis. Un
dels casos més importants va ser
el dels països escandinaus, on
fins i tot la família reial danesa
va participar en una acció no vio
lenta per obstruir les accions
nazis contra els jueus. Les
repressions de 1943, quan la
resistència es va militaritzar, van
ser brutals. A Noruega, la no
cooperació amb els invasors va
evitar que aquests gaudissin
d'una administració efectiva. A
Bèlgica, gràcies a una vaga de
ritme lent dels miners, es va dis
minuir dràsticament l'arribada de
carbó a la indústria bèl•lica ale
manya.
No totes les respostes no violentes es poden ubicar en el marc
de la desobediència civil. N'hi ha que si bé no s'oposen a una
política del govern o a una llei, sí que ho fan a interessos d'al
PROTESTES NO VIOLENTES
Té resultats simbòlics i el seu objectiu és des
pertar la consciència de dissidència.
- Marxes
- Piquets
-
- Publicació
- Renúncia
- Emiciració
Reunions
i distribució de literatura de protesta
a honors
voluntària
NO COOPERACIÓ
L'ALEMANYA DE POSTGUERRA
Abans de l'arribada al poder del
partit Nacionalsocialista trobem
alguns models de desobediència
civil no violenta que duen a
terme associacions de treballa
dors a Alemanya. L'any 1920,
gràcies a una vaga general dels
treballadors alemanys s'aconse
gueix frenar el cop d'estat que
Wolfgang Kapp, líder del
Freikorps, havia fet a Berlín. Tres
anys després, a la regió del Ruhr,
els treballadors van emprendre
una sèrie de vagues en contra de
les autoritats franceses d'ocupa
ció que havien adoptat una polí
tica per desmembrar la indústria
alemanya i imposar indemnitza
cions ridícules. La pressió va
interrompre l'exportació de
carbó i altres matèries primeres
destinades a la indústria france
sa i belga, i tot i que la resistèn
cia dels treballadors va acabar
decaient, van aconseguir un
canvi en la política dels ocu
pants.
VIETNAM
La guerra del Vietnam va intro
duir una acció no violenta total
ment nova en el panorama de la
desobediència civil: a part dels
factors ètics per oposar-se a la
guerra es van començar a usar
arguments legals; la guerra mai
no havia estat declarada formal
ment, i a més el reclutament
forçós entrava en contradicció
amb la Constitució perquè no
respectava la llibertat de cons
ciència. El seguiment d'aquest
conflicte pels mitjans de comuni
cació (especialment de la televi
sió) va permetre que la cruesa
de les imatges, que ara arribava
a totes les cases, posés en con
tra de la guerra a bona part de la
població. També ho va fer el fet
que el nucli de la protesta es
donés a les universitats més
prestigioses del país, on els estu
diants tenien connexions amb els
cercles polítics i socials més ele
vats del país.
Pot dificultar el funcionament normal del siste
ma si és recolzat per una part important de la
societat.
- Vagues
-
-
Boicots
No cooperació política
MARTIN LUTHER KING
Un dia de 1955, Rose Parks, una
costurera negra, va negar-se a
cedir el seu seient d'autobús a
una dona blanca tal com estipu
lava la llei. Quan va ser arresta
da es va començar una campan
ya de boicot als autobusos de
Montgomery, Alabama, que va
significar el primer acte massiu
de desobediència civil a les lleis
racials dels EEUU. A partir d'aquí,
els moviments es van generalit
zar a tot el País. Martin Luther
King va ser un dels líders d'un
moviment no violent que deso
beïa les lleis racials de diferents
estats però que no estava en
contradicció amb els fonaments
igualitaris i democràtics de la
Constitució, cosa que va perme
tre que el tribunal Suprem
aprovés una nova legislació anti
segregacionista.
MOVIMENT DELS SENSE TERRA
La crisi econòmica que va devas
tar el camp brasiler als anys 70
va ser l'inici del Moviment dels
Sense Terra (MST), un moviment
que encara avui té molta força.
Milers de camperols que no
tenien terres per cultivar veien
com milions d'hectàrees de
terreny fèrtil es morien de fàstic
perquè els seus propietaris (el
mateix govern o les grans famí
lies terratinents) no les cultiva
ven. Després de moltes deman
des d'expropiació i d'intents d'a
bolir les lleis que permetien
aquesta injustícia, prop d'un
milió de persones de I'MST
(140.000 famílies) van decidir
ocupar-les i cultivar-les de forma
col•lectiva o individual. Formen
les seves pròpies comunitats
amb escoles, centres de salut i
cooperatives per distribuir els
productes agrícoles. L'objectiu
de l'ocupació és cridar l'atenció
de la societat, mostrar l'existèn
cia de terres ocioses i de braços
disposats a fer-les produir. Amb
els anys, han aconseguit que
molts juristes reconeguin les
ocupacions com a justes i que
fins i tot el Vaticà reclami la
reforma agrària.
tres agents de la societat -per exemple a empreses transna
cionals. S'han pogut identificar cent vint-i-cinc formes d'ac
ció no violenta. Es poden classificar en tres classes:
INTERVENCIÓ NO VIOLENTA
És el repte més directe. Un nombre relativa
ment petit de persones poden provocar un
impacte desproporcionat.
-
Sentades
- Dejunis
- Vagues
- Invasió
-
invertides
no violenta
Govern paral•lel

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 9
De la insubmissió a la mili
a la insubmissió a la guerra
El 20 de febrer de 1989 57 joves
de l'Estat espanyol es declaren
insubmisos tant al servei militar
com a la prestació social substi
tutòria (PSS) compareixent com
tals davant dels jutges militars.
L'abril del mateix any es presen
ten a l'Àrea de Joventut i Esports
de l'Ajuntament de Barcelona els
dos primers insubmisos a la PSS.
Aquestes dues accions consti
tueixen l'inici d'una estratègia de
desobediència civil destinada a
pressionar el govern espanyol
perquè derogui les lleis que
mantenen el sistema de lleves.
Des de llavors el moviment d'ob
jectors insubmisos aconsegueix
generar un escenari de conflicte i
sostenir-lo: aproximadament
cada dos mesos s'aniran succeint
presentacions de noves tongades
d'insubmisos i començaran a
produir-se judicis militars i civils,
força dels quals acabaran amb
condemnes de presó. Tot un con
junt d'activitats seran llavors
destinades a desenvolupar el
procés de mobilització. Per
exemple, la Plataforma
d'Objectors i Objectores per la
Insubmissió, en tant que òrgan
de coordinació de l'estratègia de
desobediència civil, encapçalà la
difusió d'un manifest contra el
servei militar que aglutinà gran
quantitat d'organitzacions, insti
tucions polítiques i persones a
títol individual. La difusió d'a
quest manifest es dugué a terme
entre l'octubre de 1989 i el
febrer de 1990 i acabà amb un
concert de suport a la insubmis
sió celebrat al Palau Municipal
d'Esports de Barcelona, el 9 de
febrer de 1990, concert que
reuní unes 9.000 persones a més
d'aconseguir una gran quantitat
d'adhesions d'entitats. Aquestes
accions mostren que la major
part de la ciutadania entenia i
avalava la posició dels insubmi
sos, de la mateixa manera que
ara dóna suport a aturar el
procés bèl•lic.
Avui pot dir-se que el moviment
d'objectors insubnnisos ja no
existeix perquè ha mort d'èxit.
Efectivament, des de 1986 la
lluita antimilitarista aconseguí
guanys ben perceptibles: difi
cultà enormement la legislació
sobre objecció de consciència
desenvolupada des de 1984;
dugué el pes del qüestionament
del reclutament forçós, que
incrementà exponencialment el
nombre d'objectors "legals"
(aquells que admetien realitzar
una prestació alternativa al ser
vei militar) en reduir els costos
de l'objecció; la seva pressió
mobilitzadora explica en bona
part que d'ençà 1989 tots els
partits polítics concurrents a les
eleccions generals efectuessin
una bateria de propostes a la
D'una guerra a una altra:
les raons de la insubmissió
Vaig començar a sentir a parlar
de la insubmissió durant la pri
mera Guerra del Golf. Corrien
temps difícils en aquells anys:
una esquerra desconcertada
després de la caiguda del mur,
l'optimisme neoliberal i el Nou
Ordre Mundial de Bush pare, en
uns anys on paraules com globa
lització i antiglobalització encara
no eren d'ús corrent, n'eren el
principal signe.
Llavors, a més, no comptàvem
amb la inestimable ajuda
d'Alemanya i França en la lluita
contra la guerra, com tampoc
seguíem apassionadament els
debats del Consell de Seguretat
de l'ONU ni semblava que el
tema podia decantar noves
majories electorals; ja d'entrada
tot estava dat i beneït.
Per dir-ho telegràficament: està
vem més sols. Tanmateix, es va
endegar un formidable movi
ment de protesta i resistència
contra una guerra clarament
injusta. I és que la gent, l'esque
rra orgànica, en moments crítics
sempre té aquesta capacitat de
sorprendre davant el desert d'al
ternatives de l'esquerra política.
Deia, però, que en aquells
moments vaig començar a sentir
a parlar de la insubmissió. Jo i
molts d'altres. La raó és senzilla:
sense comptar amb les comple
xitats del debat sobre la resolu
ció A o el memoràndum B, les
alternatives eren poques. Sí, la
gent sortia al carrer, però una
pregunta sense resposta sempre
estava present. Com s'atura una
guerra? Només amb mobilitza
cions?
Els activistes del moviment res
poníem molt ràpidament: amb
una vaga general europea contra
la guerra. Però, quan hi refle
xionàvem, vèiem la buidor d'a
TEMA CENTRAL: Desobediència Civil
Xavier Godàs
Professor de sociologia a la UB i insubmís
Escombrada antimilitarista al carrer Rius 1 Taulet després de la desfilada miltar de
Barcelona del 27 de maig del 2000
baixa de la durada del servei
militar i que a partir de 1993
solament el Partit Popular i el
Partit Socialista Obrer Espanyol
mantinguessin posicions relati
vament favorables al sosteni
ment del servei militar, posicions
que es deixaren de mantenir
amb la decisió governamental de
1997 d'anar cap a un model pro
fessional de forces armades. A
partir d'aquesta data, però, el
moviment d'objectors insubmi
sos davalla en la capacitat de
mobilització que havia ostentat
durant aproximadament una
dècada. La fi del reclutament
explica en part l'esmorteIment
del moviment. El problema de
fons, però, és que els objectors
insubmisos no veieren en la
desaparició del servei militar una
victòria de la qual sentir-se espe
cialment satisfets: la insubmissió
questa resposta. Massa vegades,
des de la Primera Guerra
Mundial, els diferents moviments
contra les guerres havien pro
pugnat la vaga general com a
solució màgica. I massa vegades
també s'havia vist com no arri
bava mai la tan anunciada vaga
general. Com podíem esperar en
aquells moments que això fos
una alternativa real més enllà de
la retòrica buida de contingut?
Enmig d'aquest silenci ràpida
ment començaren a destacar els
insubmisos.
Ells, sense gaires escarafalls,
anaven ordint accions concretes,
potser no organitzaven mobilit
zacions de masses, però feien
propostes plenes de sentit:
davant la guerra s'havien d'atu
rar els centres de reclutament, i
molts foren aturats; davant la
guerra s'havia de donar cobertu
ra als desertors i ells els en
donaven. Era un moviment teixit
expressava fonamentalment una
protesta contra el conjunt de
l'ordre social més que un simple
rebuig al servei militar. Aquest és
el seu llegat. Vull dir que actual
ment gaudim d'un potentíssim
moviment per la pau fonamentat
en posicions antimilitaristes que
es nodreix en part de l'experièn
cia dels insubmisos. Recordem
l'ideal antimilitarista: la desapa
rició de l'exèrcit en tant que ins
titució vinculada a funcions de
control social en benefici del
poder polític de l'estat, tant en
un àmbit interior com geoes
tratègic, i al manteniment de les
desigualtats socials derivades de
la lògica estructural del sistema
capitalista. No us sembla que,
tenint en compte els darrers
esdeveniments, tal ideal pren de
nou volada?
Xavier Domènech
Insubmís
des de compromisos personals,
compromisos que portaren molts
insubmisos a la presó, però que
aconseguiren situar un debat
públic més enllà de retòriques
genèriques i forçar el canvi de
lleis que semblaven inamovibles.
Tranquils i segurs de les seves
certeses, d'unes raons que no
donava ni treia un Consell de
Seguretat, o uns estats que
havien propugnat guerres, o uns
partits que no dubtaren a portar
gent innocent a matar altres
innocents, construïren alternati
ves concretes i així convertiren
en integral l'alternativa a la gue
rra.
Els vaig conèixer llavors i també
llavors jo, com molts altres en
aquell moment, com molts altres
ara que poden aprendre d'aquell
moviment, vaig decidir seguir el
camí de la insubmissió.

10 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau
REVOLTA QUOTIDIANA
Els Centres d'Internament
d'Estrangers
Els Centres d'Internannent
d'Estrangers són llocs on poden
ser tancades durant un màxim
de 40 dies persones estrangeres
amb un procediment d'expulsió
en tràmit. El motiu de la seva
privació de llibertat no és pas
haver comès un delicte, sinó
diverses infraccions de la llei
d'estrangeria, com ara haver
entrat, restat o treballat en terri
tori espanyol sense el permís
administratiu necessari per fer
ho.
S'ha de remarcar el
caràcter administra
tiu de la infracció per
tal de valorar la gra
vetat d'aquest inter
nament. Podem
comparar-ho, per
exemple, amb la
conducció sense
permís de conduir o
de circulació d'un
conductor que ho
faci amb cura i sense
posar en perill a
ningú; tindrà una
multa, però no el tancaran
enlloc. El que passa, doncs, és
que difícilment a un conductor
prudent li demanaran els seus
papers. El contrari del que passa
amb els estrangers que tenen
determinat aspecte d'ésser origi
naris de països pobres, als quals
la policia acostuma a demanar
els seus papers, amb el coneixe
ment que la legislació d'estran
geria vigent és molt restrictiva a
l'hora de donar permisos de tre
ball i residència i, conseqüent
ment, és molt fàcil que no els
tinguin.
No cal dir que la selecció de les
persones a qui es demana la
seva documentació segueix, de
fet, criteris racistes basats en el
Fundació Futur
41.1.1o1 3 Nitrld V.112)
etifJUSI
if.ar».1111
Gamilaso
CaraT, 114
7ftitenibi

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 1 1
De la bomba del Maine
a la "Rormula de la Vall de Mohawk"
Va ser el potentat Hears qui va
promoure la bomba del Maine
per forçar la intervenció ameri
cana a Cuba. Fou Rockefeller qui
va alimentar la guerra del Chaco
a Paraguai. Thatcher va encetar
la guerra de les Malvines per
passar per l'adreçador les
vagues mineres i Videla li va res
pondre per acabar d'ofegar un
poble argentí torturat i desapa
regut. I Colloni afirma que fou
Itzebegovic qui ordenà dinamitar
el mercat de Sarajevo per forçar
els bombardejos de l'OTAN als
Balcans. En fí: la matança roma
nesa de Timisoara mai va existir
(la revolta sí, és clar) i, segons
García-Valdecasas, la policia mai
va assaltar la Kasa de la
Muntanya, encara que els jutjats
acusin de robatori els agents
policíacs. Més proper en el temps
i l'espai: l'Estat tanca impune
ment l'únic diari en èuscar
("Egunkaria") i el ministre
d'Interior es permet el luxe de
dir que és una operació "en
defensa de la cultura basca".
Així estan les coses. Quinze dies
abans del seu assassinat, l'as
sessor militar de J.F. Kennedy va
suggerir bombardejar Florida per
provocar l'invasió a Cuba.
Una planificada campanya de
premsa va canviar les pisto
les per les mentides
I el 1991, des d'algun despatx
oficial, es decidia que un cor
morà petroliejat pel buc Exxon
Valdez serviria per il•lustrar la
guerra del Golf, la primera gue
rra televisada. Ja ho va dir
Madelaine Albraight: "la CNN és
el setze membre del Consell de
Seguretat". És el cinisme assassí
de la intel•ligència militar.
"Donarem un gir de 360° graus a
la situació del país" va afirmar el
general guatemalenc després del
cop d'Estat. I el gir va consistir
Philip Stanton és un artista multidisciplinar dels EEUU que treballa
i viu a Barcelona. La seva obra engloba diversos camps de la comu
nicació visual.
en 200.000 morts i un milió de
desplaçats.
La guerra sempre funciona així.
El 25 de maig de 1969, el minis
tre d'Exteriors d'Hondures
assenyalà la crema dental
Colgate salvadorenya "com fac
tor d'augment de les càries entre
els nens hondurenys". No és cap
broma 2. L'endemà, el sotssecre
tari d'Integració Econòmica d'El
Salvador li responia adduint que
"la brillantina Glostora, de fabri
cació hondurenya, produeix
caspa". S'inicià una escalada de
tensió, agreujada per l'enfronta
ment futbolístic de sengles paï
sos a la tanda eliminatòria dels
mundials de 1970.
Sempre és el poble qui posa
els morts.
L'empresa ianqui que distribuïa
la brillantina Glostora va regalar,
enmig de les declaracions des
pectives d'odi atàvic de les res
pectives premses nacionals, un
adhesiu per als cotxes:
"Hondurerio toma un leño, mata
un salvadorerio". Finalment, El
Salvador va envair Hondures i
esclatà la guerra, que va acabar
com acaben totes les guerres:
guanyaren els militars de tots
dos bàndols i van perdre les
majories pobres salvadorenyes i
hondurenyes. Perquè sempre és
el poble qui posa els morts.
De Goebbels a Lippman
El paradigma de Goebbels de la
mentida repetida mil cops és un
tòpic recorrent, però no l'únic.
Perquè van ser els demòcrates
liberals nord-americans,
encapçalats pel degà dels perio
distes Walter Lippman, els qui
van configurar la pròspera indús
tria de les relacions públiques del
capitalisme i la propaganda de
guerra que ara ens ofega.
Wodrow Wilson fou escollit presi
dent dels EEUU el 1916 amb un
programa electoral sota el lema
"Pau sense victòria, en un clima
social extremament pacifista i
contrari a intervenir a la I Guerra
Mundial. Wilson, compromés
amb el repartiment imperial del
món, creà la Comissió Creel de
propaganda governamental i en
escassos sis mesos, vía mediàti
ca, va convertir la societat nord
americana en histèricament
bel•licista. Amb el temps, les fór
mules de control social del pen
sament es van perfeccionar i la
patronal ianqui va descobrir un
dia del 1937 a Johnstown "la fer
mula de la vall de Mohawk". La
David Fernàndez
Ateneu La Torna.
vaga general a l'acer era indoble
gable i els pistolers a sou del
capital no podien amb les
demandes sindicals: una planifi
cada campanya de premsa va
canviar les pistoles per les men
tides i, en escassos dies, va
aconseguir ofegar la vaga i reo
brir les fàbriques.
Des d'aleshores -és a dir, des de
sempre- i fins avui (amb l'avanç
tecnològic propi de la cibernèti
ca, la informàtica i l'era de la
comunicació) tot segueix igual
en l'ànnbit de les mentides
mediàtiques que engreixen els
canons de guerra. El darrer
"informe Blair"?: copiat d'un tre
ball universitari fet el 1990.! El
ministeri de propaganda britànic
ja ho havia deixat per escrit el
1915: "cal dirigir el pensament
de la majoria de la població".
Cal deixar-ho ben clar: EEUU són
el primer productor d'armes de
destrucció massiva i té més rela
ció constatada amb Bin Laden la
nissaga Bush que tota la família
de Saddam Hussein. En allò refe
rent a l'incompliment flagrant de
resolucions i recomanacions de
l'ONU, qui més les incompleix -
batent rècords- són Israel,
Turquia i Marroc, socis geoes
tratègics dels Estats Units. I no
passa res. Mai passa res.
Ens cal, més que mai, autode
fensa i insubmissió informati
va. Fins que ens deixin en
pau.
Jose Maria Valverde sempre
deia: "Nou ordre Mundial? És el
vell desordre de sempre...". I
mai una guerra de setge i
saqueig ha estat tan obscena
ment cínica; amb subvencions
tan anunciades pels mèdia afins
a les tesis del Poder; amb menti
des preprogramades pel
Departament d'Estat declarades
tan sincerament; i amb el repar
timent del botí de guerra explici
tat tan diàfanennent. Són les grà
cies de l'imperi: prohibit robar i
assassinar, que el poder no
admet competència.
Ens cal, més que mai, autode
fensa i insubmissió informativa.
Fins que en deixin en pau.
Perquè el risc és acabar creient
que Gernika la van cremar els
rojos.
1 Collon, Michael: "El juego de la menti
ra. Las grandes potencias, Yugoslavia, la
Otan y las próximas guerras", Hiru
Argitaletxea, Hondarribia, 2000
2 Dalton, Roque: "Historias del país de
Pulgarcito", UCA, El Salvador, 1998

12 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau
MITJANS DE COMUNICACIÓ
El que diuen que ningú diu
Acompanyen la paraula 'guerra'
sempre amb l'adjectiu 'immi
nent', i ho fan des dels seus llocs
privilegiats i des dels mitjans de
comunicació. Els mateixos mit
jans que no diuen que el conflic
te al Pròxim Orient donarà lloc a
nous desplaçaments de pales
tins, que no repeteixen fins a
l'esgotament que Corea del Nord
segueix realçant el seu programa
nuclear, que silencien que el
règim yemenita utilitza la crisi
per reforçar el seu autoritarisme.
Ningú diu res de tot això però,
no obstant, una esquerda s'obre
entre aquesta selva d'ignorància
forçada: la informació virtualit
zada, aquella que es fa cadascú
per ell mateix. Internet s'està
poblant d'individus que parlen de
coses sobre les que els mitjans
tradicionals no poden dir res. Les
xarxes socials es creen i recreen
constantment a Internet. Elles i
aquesta nova tecnologia són les
responsables, en gran mesura,
de la resposta ciutadana que
comença a oposar-se a la guerra
a Iraq, del renaixement de la
participació.
Mentre l'escenari polític segueix
en mans d'una comunicació i
participació vertebrada a partir
de l'autoritarisme i la jerarquia,
amb els nous mitjans tenim les
eines per canalitzar la "nova
Epitafis de guerra
energia", aquella que caminava
entre els milions de manifestants
del passat 15 de febrer.
Que el petroli és la causa per la
que maten, això ja ningú ho
dubta; però les estratègies del
govern de Bush i els seus amics
ja s'encarregaran de carregar de
significat "bíblic" les seves
matances. Apareixeran imatges
de soldats iraquians bruts i amb
cara d'odi, matant d'un tret a la
nuca a un pobre jove soldat
americà, servidor de la pàtria i
de la pau mundial. Apareixeran
imatges precissísimes de l'últim
model de míssil americà entrant
suaument per la finestra d'una
suposada fàbrica d'armannent
iraquià. S'ennpetitiran els "danys
col•aterals" i es realçarà qualse
vol estupidesa que vinculi Irak
amb la Al Qaeda o la ETA.
Passarà això, però tot apunta
que passarà també una altra
cosa, paral•lela però creixent. Els
varis milions de persones que
aquell cap de setmana es van
manifestar contra la guerra per
tot el món, no es corresponen
amb el nivell d'informació que
ens estan distribuint els mitjans
de comunicació tradicionals. Per
tant, alguna altra força comuni
cativa està arribant a la gent.
Quan el poemari "War Epitaphes" sortí a la llum pública, en 1919,
Europa es començava a despertar del malson que fou la Gran Guerra.
En aquesta obra el seu autor, Rudyard Kipling, va dedicar una sèrie
de breus elegies a un grapat d'éssers imaginaris però patèticament
possibles (a les trinxeres desaparegué, entre 1914 i 1918, una gene
ració sencera de joves europeus). Les existències i les morts d'a
quests personatges anònims (un oficinista gris i un fill únic cridats a
files, un sentinella endormiscat i un recluta covard, entre d'altres)
desfilen subtilment per aquestes admirables pàgines. Després de
mort, Kipling fou sovint acusat d'imperialista i etnocèntric, però per
molts prejudicis que hom pugui tenir en contra seva, és difícil no
emocionar-se llegint "The beginner", l'epitafi que dedica a un soldat
mort en el seu primer dia en combat. Un noi no gaire diferent del seu
propi fill, caigut a Yprès el 1915, quan acabava d'arribar al front amb
un regiment d'infanteria.
D'entre tots els poemes destaca amb llum pròpia el que descriu els
pensaments pòstums d'un estadista mort.
Diu així:
"...vaig decidir mentirper tal de complaure al poble.
Al capdavall s'ha demostrat la falsedat de les meves paraules
i he de trobar-me cara a cara amb els homes que vaig matar.
Quina mentida hauré d'explicar ara
per poder fugir de la ira d'aquesta joventut defraudada?".
La guerra d'aleshores era força diferent de l'actual, i encara ho era
més la societat europea: en tornar a casa llicenciats o de permís, els
soldats s'esgarrifaven en descobrir que l'opinió pública, a la rera
Mònica Ramoneda
OCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB
Disseminada, fragmentada,
separada, però informació, mal
grat tot. Un potencial increïble
que, amb les eines que tenim, es
podria propagar als quatre
vents, creixent amb les aporta
cions de tots aquells a qui els
caigués a les mans, i convertint
se en una base d'informació
sobre el què passa a Iraq. Tota
una base de coneixement, de
converses crítiques, horitzontals,
fonamentades en una voluntat
d'intercanviar abans que impo
sar.
Tenim agències de notícies que
segueixen els escuts humans a
l'Iraq (http://liberinfo.net), pàgi
nes que obren debats
(http://enredando.com/cas/con
versemos.html), agendes d'ac
tuacions contra la guerra arreu
del món (http://www.indyme
dia.org), informació crítica, con
trastada, de fora del discurs polí
tic dominant (http://www.eva
con.demon.co.uk/), i tantes
altres aportacions.
Tota la informació està a la
xarxa. Desordenada en alguns
llocs, gestionada i ja donant
fruits en un altre, però el cas és
que està allà, lluitant contra les
imposicions que 11 vénen de dalt,
d'aquells que volen mantenir l's
tatus quo de poder, més poder i
estratègies de perpetuïtat de
poder.
Ara que encara està per
començar el bombardeig medià
tic que ens ha de girar les ments,
i tornar-les a girar, fins a mare
jar-les i arribar marejats a les
eleccions; ara hem de començar
la caminada cap a fora de l'en
gany, de les urpes del poder
imperial i dels jocs de paraules
dels seus titelles. La xarxa enca
ra no és d'ells.
BO D'AJUT
En / Na
m'adhereixo als objectius i la
filosofia del grup FORA DE
QUADRE, que amb la seva
aportació i, concretament,
amb el Diari de la Pau, contri
bueix a fomentar l'esperit de
solidaritat i antibel•licisme,
que és l'únic que pot acabar
veritablement amb les gue
rres.
Adreça:
Ciutat:
Codi Postal:
Telèfon:
Aportació de: euros
Compte bancari: 2013 0024
44 0201007862
Miquel Àngel Ramon
Cooperant a Kosovo.
guarda, era molt més fanàtica i bel.ligerant que ells mateixos, que
eren els teòrics guerrers. No és d'estranyar, en conseqüència, que els
polítics demagogs sovint "mentissin per tal de complaure al poble",
fomentant l'odi xovinista contra l'enemic. Analitzant el comportament
dels arquitectes d'aquell desastre i dels seus epònims d'avui dia, es
pot concloure que el tarannà de tots ells és, en el fons, el mateix, i
que tard o d'hora hauran de fer front, com succeeix al protagonista
de l'imaginari epitafi, al judici de la història (metafòricament, el
menyspreu dels éssers humans a qui mataren o mataran).
L'armistici arribà un dia de novembre de 1918. La Gran Guerra és
també coneguda com "Primera Guerra Mundial" (atès que, després
de 1945, va sorgir la insòlita necessitat d'enumerar-les), i també fou
batejada per algun optimista ingenu com "La guerra que acabaria
amb totes les guerres". Després d'ella (probablement mentre com
posava els epitafis) Kipling fou anomenat membre de la "Imperial
Graves Commission" (Comité Imperial de Tombes de Guerra), una
institució encarregada de recuperar i identificar els cadàvers dels
milers de soldats que romanien soterrats als terrenys fangosos de
Bèlgica i el Nord de França.
Les despulles del seu fill mai no foren trobades.
FE D'ERRATES
El telèfon del Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal publicat al Tema
Central del no 6 del Diari de la Pau, hauria de ser 93 317 61 77 i no 93 412
53 84; aquest últim és el fax.

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 13
Una acció a l'institut a favor de la pau
Per aquest proper divendres s'han convocat accions a favor de la pau i en contra de la guerra a tot arreu.
S'està debatent a l'ONU la possibilitat d'emetre una nova resolució que autoritzi una acció armada a
l'Iraq. Sindicats, partits, ONGs i algunes Administracions locals i autonòmiques han proposat fer atura
des d'entre 5 i 15 minuts en algun moment del dia. Aquestes aturades pretenen recordar al govern del
nostre país, i a la societat en general, que la majoria de la població està en contra de la guerra, i que ja
s'hi ha manifestat explícitament en contra sortint massivament al carrer.
Al nostre institut (IES Maria Aurèlia Capmany) ens hem plantejat de quina manera ens podíem unir a
aquestes aturades. Creiem que hem trobat una bona manera de fer-ho i convidem a tothom qui llegeixi
aquest diari que s'hi afegeixi. Avui, divendres, a les 12 hores aturarem totes les classes. Durant aques
ta estona farem uns minuts de silenci i llegirem uns poemes que semblen estar escrits expressament per
a l'ocasió. Després, seguirem amb la feina que haguem de fer fins al final de la classe. Aquests són els
dos poemes que llegirem i comentarem(Ricard Creus, 36 poemes del 36, Editorial Laia, Barcelona, 1978). El primer
el llegirem als grups d'ESO i el segon als grups del Batxillerat:
(poema 19) (poema 35)
Vam veure arribar el dia
que els nens que jo havia vist jugar al carrer
amb pistoles de fusta,
amb tiradors d'agulla d'estendre
o amb espases de llistons
van abandonar les joguines
i amb armes de foc van marxar al front,
les mares espantades
els duien de la mà
cap a l'estació del Nord o a la de França
com feia quatre dies
els haurien duts a l'escola
ben pentinats i amb el berenar a la mà.
Vam saber que molts d'aquells nois
que jo havia vist jugar pel carrer o per la riera
les aigües de l'Ebre se'ls va endur riu avall
o van ser silenciats de sobte per algun paco
o van plorar de nit a dins d'una trinxera
i van seguir camí sense esma
fins a fugir esborrats del nostre mapa.
Vam veure arribar el dia
que ni els vells estaven ja bé a casa,
que tots els camins
portaven els homes a les armes
i de manera trista tothom sabia i acceptava
que ja tot era completament inútil.
Com us dic vam veure arribar aquell dia
que mai dels mais ningú no hauria volgut veure
arribar mai.
SUGGERIMENTS
La composición
Antonio Skàrmeta i Alfonso Ruano (il.lustrador)
Ediciones Ekaré
Potser aquesta mateixa història hagués ajudat al
pare de Pedro, el jove protagonista, a contestar la
pregunta del seu fill: nirios pueden estar en
contra de la dictadura?"
¿Perquè ens sorprèn que un conte destinat als infants remeni en les
misèries d'una dictadura i ens entendreix, en canvi, la redacció que
fa Pedro quan un militar xilè els demana a classe que escriguin sobre
"Lo que hace mi familia por las noches"? La composición ha rebut
entre d'altres, el premi UNESCO de literatura infantil 2003.
Si això és un home
Primo Levi
Edicions 62, 2000
L'autor fou deportat a Auschwitz a finals de 1943 fins a
la fi de la guerra. La culpidora experiència és traduïda en
una visió rigurosa sobre el que suposà l'holocaust. Una
lectura apropiada pels que desitgin fondejar en les gran
deses i misèries de l'existència humana. Ja ho deia: "s'ha de voler
sobreviure, per donar-ne testimoni". Recordar de què és capaç l'és
ser humà ens permetrà valorar les petites coses del dia a dia posi
cionar-nos de forma més responsable a les realitats del món present.
No totes les persones van tornar
i ben poques van arribar senceres,
sense braços o sense cames
són mutilacions que tothom entén,
però alguna la van partir per l'espinada
i llavors lentament l'angle es va aguditzant
fins a seccionar-li la medul•la,
sé d'altres a qui van fer-los girar l'ànima,
de cap per avall, escorcollant-los el cos,
i encara a qui van amputar la bandera,
la paraula, un puny o les idees;
ha calgut després haver de viure
tants d'anys ortopèdics
per poder sobreviure.
Hem pogut comprovar
que no totes les persones que van tornar
eren les mateixes de quan retiraven,
sort de la vida que és tossuda i fecunda
i remou la saba cada primavera
i de tenir un fons de veritat
vital com l'esperma
que lubrifica i salva tota contrarietat.
No totes les persones van tornar senceres,
però totes, fins i tot les mortes
de sota terra estant
han lubrificat i fecundat els dies
i totes totes i una a una
veig que van arribant tan senceres com
abans.
IES Maria Aurèlia Capmany (Cornellà de Llobregat)
Secretos
que matan
Secretos que matan
Vicenç Fisas
Editorial Icaria
ESCOLES
Telemàtica educativa
La telemàtica pot ser una eina molt
útil per treballar amb els nostres
alumnes la cultura de la pau. Potser
es tracta de l'eina més potent que
tenim en l'actualitat a tots els cen
tres educatius per a aconseguir
informació i per a publicar-la i difon
dre-la. És una eina útil per a la
comunicació entre persones, i per a
establir relacions entre alumnes. Un
clar camí cap a un món millor i més
pacífic.
Avui us presentem la pàgina "Iraq:
una guerra anunciada"
(http://www.xtec.es/recur
sos/socials/iraq/index.htm). És
un petit portal que dóna accés a
diferents pàgines web que aporten
informació sobre el conflicte de
l'Iraq. Són materials diversos molt
útils a l'aula per a la reflexió sobre
aquest tema i programar les nostres
activitats. Però no només per això
sinó a l'hora de donar difusió a les
nostres pròpies publicacions telemà
tiques. Aquesta pàgina s'anuncia fa
un temps al portal de la Xarxa
Telemàtica Educativa de Catalunya.
Molta gent el visita i és la millor difu
sió per a les publicacions dels nos
tres alumnes.
David Donat (ddonat@pie.xtec.es)
Fora de Quadre
Aquest revelador estudi pretén destapar una part del
funcionament de la indústria armamentística donant els
noms i cognoms de les principals empreses espaholes i
descobrint-ne les xifres i destinataris.
Secretos que nnatan formà part en el seu moment d'una camparia
amb el mateix nom impulsada per Greenpeace, Amnistía
Internacional, Intermón i Metges Sense Fronteres per denunciar el
secretisme que envolta aquest negoci multimilionàri i posar de relleu
la doble moral de molts dels goberns que en són còmplices.
kremyRifkin
Laeconomía
del hidrógeno
La economía del hidrógeno
Jeremy Rifkin
Editorial Paidós
Si ens hem de creure el que ens explica aquest llibre,
d'aquí uns deu a vint anys el petroli deixarà de ser el
pilar del nostre sistema energètic per donar pas a l'eco
nomia de l'hidràgen, l'element més abundant de la Terra
i potser el més net fins avui en el procés d'obtenció d'energia.
L'autor, però, va més enllà en el seu optimisme i pronostica el que ell
anomena el primer règim energètic veritablement democràtic de la
història. En algun moment pot recordar un conte de fades.

14 Divendres 31 de gener de 2003
BÚSTIA DE LA PAU
Visca la democràcia?!
Aquesta tarda (dilluns 3 de març), anant cap a la feina, he trobat a la
plaça Sant Josep Oriol (ple centre de Barcelona) un grup de gent asse
guda i cridant NO A LA GUERRA, tot plegat de forma pacífica. En un no
res ha aparegut un nombrós grup de policies (Guàrdia Urbana, si no m'e
quivoco), amb porres a la mà, preparats com si anéssin a enfrontar-se
amb un grup armat. Només es tractava de civils assegits a terra, expres
sant un sentiment de rebuig a la guerra, sí, senyors, a la guerra. Els han
agafat de qualsevol manera, arrossegant-los i aixecant-los per fer-los
fora. Jo mateixa he pogut veure amb els meus ulls que la gent que ja
estava dreta i marxava rebia per l'esquena uns bons cops de porra. Quan
ho he vist, m'he indignat. He mirat les cares dels policies, i semblaven
fora de sí, com si es trobéssin davant de criminals. Davant de fets com
aquest, et vénen ganes d'agafar també un pal i començar a repartir
ósties. Per sort, alguns som civilitzats, com ara tots els que eren en
aquella plaça. Quan jo marxava, he vist encara una noia que sagnava pel
cap, per un cop de porra rebut. Però, vivim en democràcia o encara som
a l'època franquista? És això el que volem? És així com es forma a la nos
tra estimada Guàrdia Urbana? Doncs enhorabona...
En fi, no a la guerra, no a Aznar, no al feixisme... I a tota la merda que
l'acompanya.
Aina Pongiluppi
Barcelona
L'eix dels maniqueus
El quinze de novembre, Joaquim Alzina, cap d'inspectors de
l'Organització de Nacions Oprimides (ONO), acompanyat dels ajudants
Albert Itxea i Mireia Roure, sortia de l'Aeroport del Prat en direcció als
Estats Units. Després de més dos mesos d'investigacions en territori
americà, visites a laboratoris militars i entrevistes a més d'un centenar
de científics, l'informe dels inspectors afirma que "Els Estats Units
d'Amèrica posseeixen sens dubte armes de destrucció massiva".Una
vegada presentat l'informe el passat dia 30 de gener davant del
Parlament de l'Organització de les Nacions Oprimides, aquest conclou
que "la possessió d'aquest armament per part d'un país maniqueu com
l'americà suposa una greu amenaça per a la humanitat".Aquesta ame
naça s'agreuja, segons informà Joaquim Alzina al mateix Parlament, per
les connexions demostrades entre el país americà i alts mandataris
espanyols, italians i del Regne Unit.Joaquim Alzina també ens recordà a
la seua intervenció que en lOperació Vilanius", practicada fa una set
mana a les nostres comarques, s'intervingueren documents en anglès,
espanyol i italià, trenta-cinc pel.lícules gravades a Hollywood i fins i tot
fotografies de Michael Jordan i en Pau Gasol que confirmen "el que ja
tots sabíem".
Amb aquesta carta, signada per la totalitat dels presidents de les nacions
que formen part de l'ONO, volem informar els ciutadans de les mesures
de represàlia que s'han pres: clausura dels principals centres d'ensen
yament de llengua anglesa del nostre país i prohibició d'exhibir qualse
vol bandera amb estels que recordin l'americana, tret naturalment de la
nostra estelada, que només podrà ser exhibida al cim de l'Aconcagua.
D'altra banda, l'ONO convida els ciutadans a canviar el fast-food en favor
del pa amb tomata i, sobretot, a participar en les diferents manifesta
cions que es convoquin en contra de "l'eix dels maniqueus".
Jordi Carol i Sabrià
Crit
- Lleida
No a la "invasió" d'Iraq.
El discurs no és la realitat, encara que formi part d'ella. És a través del llen
guatge que ens comuniquem i ens in-formem respecte del que ocorre. El dis
curs, per tant, ens formateja la realitat; i molt sovint ens la deforma amb
sutilitat. D'aquesta manera, els darrers mesos, el discurs dominant ens parla
de la "guerra de Irak", i tothom es refereix a una futura possible "guerra".
Però, de quina "guerra" estem parlant?, on està la "guerra"?. El discurs res
pecte de la "guerra" forma part de la sutil manipulació de legitimació impe
rialista que ens construeix una realitat belicista d'oposició armada entre
pobles o exèrcits. No, aquí no hi ha, ni haurà "guerra", tan sols una "inva
sió" imperialista, que respon a determinats interesos econòmics i geopolítics.
Una "invasió" que ja ha començat a nivell del discurs quotidià, distorsionan
nos sutilment la realitat, condicionàn-nos perque participem inconscient
ment del cantó dels interesos del imperi. Per això, més bé dic: iNo a la "inva
sió" de Irak pels Estats Units d'Amèrica i els seus vassalls aliats!.
Joan Calventus S.
Amigos, amigas,
Jordi Sunyé
Pocas cosas nos pueden sorprender ya en este disparatado vértigo hacia
la destrucción ordenado por el gobierno de George Bush. Ya no se ocul
tan las causas últimas del ataque que preparan. Ari Fleischer, portavoz
de la Casa Blanca, afirma que ahora Estados Unidos no sólo exige el
desarme de Irak, sino también la salida de Hussein y de su cúpula gober
nante. Bombardear, invadir, conquistar y derrotar a un virrey, como
hicieron en Afganistàn, se ajusta a los propósitos imperiales de Bush,
como sehala en un reciente texto el escritor norteamericano Norman
Mailer. En su camino, el presidente Bush encuentra diversos compaheros
de viaje: desde gobernantes mediocres que aspiran a reconocimientos
de estadistas y actúan de espaldas a su pueblo, hasta nnedios de comu
nicación que intentan mostrar un "escenario de guerra" donde sólo hay
preanuncios de massacre y un abrumador predominio militar. Y aquellos
interesados en el reparto del botín: los móviles petroleros animan tanto
a quienes preparan la guerra como a varios de los gobiernos que recla
man nnàs tiempo para los inspectores y un desarme pacífico. La convi
vencia, la paz, el derecho a la vida de los pueblos, suelen residir en la
gente común. En boca de los dirigentes políticos se convierten en pala
bras secas, simples armas arrojadizas para desgastar al adversario.
Días pasados, el filósofo espahol Emili Lledó recordaba palabras de
Bernanos: "la cólera de los imbéciles ilena el mundo".
Nosotros ariadiríamos que es una cólera sorda y ciega: por ello surge el
clamor de los pueblos, mujeres y hombres corrientes. Un clamor que
exige ser escuchado, ser muralla que detenga esa nueva barbarie.
Reivindiquemos con Lledó que el ser humano no es en absoluto un "ser
para la muerte", sino un ser para la vida.
No dejemos por màs tiempo el destino del mundo en manos de los imbé
ciles y de su cólera.
Carlos
(redacción de SERPAL)

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 15
Divendres 14 de Març
ATURADA LABORAL DE 15 MINUTS
12:00 -12:15 hores
Org. Confederació Europea de Sindicats
VILA DE RIBES- Concentració contra la Guerra a Iraq
- 19:00 Plaça de la Vila
Org: GER, Endavant, Um9 (CUP), Gatzara, SOSracisme
Dissabte 15 de Març
BARCELONA
- GRAN
CADENA HUMANA des del Consolat dels
Estats Units fins a la seu del Partit Popular.
17:00 hores concentracions als punts de trobada, per barris.
17:30 enllaç de la cadena i formació Guerra No. (Pl. Francesc Macià
fins Passeig de Gràcia)
19:30 Manifest a Plaça Catalunya
www.fundacioperlapau.org/iraq
Org. Plataforma Aturem la Guerra
BARCELONA (Horta i Guinardó) MANIFESTACIÓ contra la gue
rra d'iraq, per protestar contra el paper de les multinacionals preto
leres en la guerra d'Iraq
18:00 h. Davant de la benzinera del British Pretoleum, c/ Tajo amb
Passeig Maragall (metro Horta)
Org. Plataforma Horta
ISONA -
Pintada
- Guinardó:
un altre món és possible
de pancartes contra la guerra
16:00 h. A la plaça de l'Ajuntament
-
Org. Grup d'Entitats del Pallars
GIRONA 10 hores per la pau,
9:00 a 19:00h a la Catedral.
Grups de diàleg, música, teatre, jocs, dansa, exposicions„ refle
xions, dejuni...
Org. Fòrum Joan Alsina i Justícia i Pau, amb el suport de la Xarxa
Cristiana
- PAMPLONA Cadena Humana
Org. Plataforma de mobilización contra la guerra, de Navarra
Diumenge 16 de Març
TREMP -
Pintada
d'una paret contra la guerra a l'Iraq.
11:00 h. Plaça Catalunya
Org. Grup d'Entitats del Pallars
Dimarts 18 de març
CALDES D'ESTRAC- XERRADA Raons per estar en contra d'una
guerra, amb Francesc Tubau, membre portaveu de la Plataforma
Aturem la Guerra.
19:30 h a la Sala Cultural de l'Ajuntament
Org: Plataforma Aturem la Guerra de Caldes d'Estrac.
Dimecres 19 de Març
BARCELONA- XERRADA: La reforma fiscal ecològica: la distribució
de la responsabilitat a la crisi ecològica
19:30 h al Centre de Recursos Barcelona Sostenible (c/Nil Fabra,
20 baixos)
Org: Centre de Recursos Barcelona Sostenible
BARCELONA -CINE FORUM: La tasa tobin i els paradissos fiscals,
PIRATES de Roman Polanski
19:00 h. Centre Civic La Sedeta (c/ Sicília,321)
Bié
Org : ATTAC-Gràcia
SANTA COLOMA DE GRAMANET
a Nicaragua i Perú
19:30 h a la Casa de la Solidaritat
Org: Sahbi Solidari
LLEIDA- CONFERÈNCIA "Cultura
Jordi Dauder.
12:30 h Universitat de Lleida, Saló Víctor Siurana
- REUNIÓ:
AGENDA
Brigades Solidàries
i la Pau (c/Irlanda, 39, baixos)
contra la guerra" a càrrec de
Divendres 21 de Març
BARCELONA (Horta i Guinardó)- DEBAT OBERT per promoure
les lluites contra la guerra i la globalització militar
19:30 h Centre Cívic Matas i Ramis C/ Feliu Codina,20)
Org. Plataforma Horta-Carmel-Guinardó: un altre món és possible
BARCELONA- MARXA PER LA PAU
19:00 h Jardinets de Gràcia
Org. Xarxa de Mobilització Global
SANT PERE DE RIUDEBITLLES (Alt Penedès)- Passi de vídeo:
projecció de la pel.lícula "Kandahar
22:00 h. a les Escoles Velles
Org: Assemblea d'Unitat Popular Riudebitlles
SABADELL -
MANIFESTACIÓ
sota el lema "NO A LA GUERRA"
20:00 h. A la Plaça Marcet
Org. Coordinadora un altre món és possible-Aturem la guerra
Dissabte 29 de març
BARCELONA (Gràcia)- CERCAVILA contra l'especulació i per
l'habitatge digne
- 19:00 Plaça de la Revolució (M Fontana)
Org: Assemblea de Joves de Gràcia
ALTRES PROPOSTES
Cada dilluns
OLOT -
Minut
de silenci
20h. Escales de l'església de Sant Esteve
Org. Plataforma Ciutadana: Olot per la Pau
Cada dissabte
EL PRAT DE LLOBREGAT -
minuts de silenci
CONCENTRACIÓ
PER LA PAU, 5
12h. Plaça de la Vila
Org. Col.lectiu de Pratencs i Pratenques contra la guerra
Del 12 de març al 30 d'abríl
BARCELONA -
MOSTRA
Give Peace a chance: exposició fotogra
fies i muntatges fotogràfics de Thomas Dellacroix i Agnieska
Dellfina de contingut antibelicista.
Org. Galeria Kowasa (c/Mallorca, 235. galeria@kowasa.com)
Del 14 al 24 de Març
BARCELONA -
Trobada
de 60 joves palestins i europeus
"Moviments juvenils a la Mediterrània"
Org: Xarxa d'Enllaç amb Palestina
Informació: http://xarxa-palestina.pangea.org/
27-28-29 i 30 de març: Consulta Ciutadana contra la Guerra
www.consultaguerra.org
SI COMENÇA LA MATANÇA...
El 15 de febrer és el dia de protesta internacional més important con
tra la guerra que s'ha fet mai a la història. Esperem que faci pensar als
dirigents i que abandonin els seus plans d'atacar el poble d'Iraq. Si no
és així, haurem de continuar mobilitzant-nos.
L'endemà, 19h, concentracions a tot arreu: l'endemà, al vespre,
després del començament de la matança, concentrem-nos davant l'a
juntament de cada poble ciutat. Si no hi ha cap Plataforma Aturem la
Guerra o semblant al vostre poble o ciutat, comenceu a organitzar-ne
una, per coordinar aquesta i altres accions locals.
El diumenge següent, manifestació unitària: A les 12h a la Plaça
de Catalunya, a Barcelona, es farà una manifestació contra la guerra.
Es distribuiran cartells immediatament per correu electrònic. Cada
barri i poble ha de tenir un punt de contacte, per rebre'ls, fer-ne còpies
i distribuir-les. Passeu una adreça de cie a cetede@jazzfree.com
4
7
•

16 Divendres 31 de gener de 2003
ART CONTRA LA GUERRA
El món es pensa
imaginant
(un altre món és
possible)
Yamandú Canosa
(Montevideo, 1954)
Viu a Barcelona des de
1975.
És pintor.
Iraq: ¿en vísperas de la agresión?
Si hay que guiarse por una aser
ción relativamente común en
determinados circuitos en
Washington, una vez derrocado
el réginnen de Saddann Hussein,
y tras el presumible procesa
miento de sus nriximos dirigen
tes, Estados Unidos colocaría
Iraq al mando de un general nor
teamericano que gobernaría
interinamente con el doble obje
tivo de garantizar la integridad
del país y de evitar posibles inje
rencias externas (entre las que
no se contarían, claro, las de
EE.UU.). Ése fue el modelo apli
cado en Japón, con MacArthur en
papel protagonista, después de
1945.
La fórmula invocada tendría, una
utilidad adicional para
Washington. No se olvide que la
existencia del régimen de
Saddam Hussein ha venido a
justificar, durante afíos, un nota
bilísimo despliegue militar esta
dounidense en el golfo Pérsico.
En buena ley, la desaparición del
régimen mencionado debería
acarrear una reducción significa
tiva en los niveles de la presen
cia militar norteamericana, algo
que no parece estar, hoy por hoy,
y conforme a los intereses geo
estratégicos y geoeconómicos en
juego, en la agenda de
Washington. No es casual que el
Congreso de EE.UU. haya discu
tido ya la conveniencia de man
tener en Iraq un contingente de
40.000 soldados durante un
plazo de diez aríos. Tampoco lo
es, que EE.UU. haya declarado
su firme propósito de proteger,
durante la guerra, los yacimien
tos de petróleo y los oleoductos,
a buen seguro que no para
garantizar el bienestar futuro del
pueblo iraquí, sino para mejorar
la cuenta de resultados de las
grandes empresas del sector.
Significativo resulta al respecto
que en el otorio de 2002 el pre
sidente Bush se mostrase dis
puesto a repartir, entre los paí
ses decididos a colaborar en la
operación militar liderada por
Washington, los beneficios que -
en el terreno de esa preciosa
materia prima energética- depa
raría un Iraq bajo control nortea
mericano.
Concluida la etapa de férula mili
tar norteamericana, podrían
abrirse camino dos horizontes
distintos. El primero es el de un
gobierno asentado en el acuerdo
entre instancias y facciones dis
pares (restos del Baaz, miem
bros de las fuerzas armadas,
líderes tribales sunníes, forma
ciones políticas kurdas y chiíes),
acaso sobre la base del modelo
que encabeza Hannid Karzai en
Afganistki. Tal gobierno podría
contar con un presidente sunní,
un primer ministro kurdo y un
tribunal constitucional en manos
de un chií, reparto que respon
dería, como es fácil intuir, al
propósito de frenar imaginables,
y nada desderlables, movimien
tos centrífugos. Muchos expertos
dudan de que semejante pers
pectiva garantice la interesada
estabilidad que Estados Unidos
desea imponer, tanto rris cuan
to que todas las instancias y fac
ciones invocadas exhiben, o
exhibirán en su momento, una
manifiesta debilidad.
El segundo de los horizontes
acarrearía la consolidación en
Iraq de un régimen autoritario,
ahora volcado, eso sí, en prove
cho de los intereses de Estados
Unidos y, en general, de las
potencias occidentales. Al fin y al
cabo, ésa parece haber sido la
opción que justificó, en 1991, la
instauración del embargo sobre
Iraq. En la versión del correspon
sal diplonnkico del New York
Times, el siennpre polémico
Lawrence Friedman, se trataba
de generar las condiciones que
permitiesen el despliegue de un
golpe militar y la transferencia
del poder a una junta, presumi
blennente encabezada por un
sunní, tan severa como sunnisa
Carlos Taibo
Profesor de Ciencias Políticas,
Universidad Autónoma de Madrid.
én lo que respecta a garantías
ofrecidas a los intereses energé
ticos foràneos.
A la luz de las intuiciones que
acabamos de manejar parece
servida una conclusión: no hay
ningún motivo para concluir que,
tras una imaginable acción mili
tar estadounidense, en Iraq va a
ver la luz una sociedad libre,
democrkica y solidaria. Lo que
el presidente Bush desea impo
ner es, a buen seguro, un
gobierno títere, y ello por mucho
que la retórica oficial identifique,
del lado norteamericano, un pre
sunto compromiso con la causa
de la estabilidad, la prosperidad
y el progreso en todo el Oriente
Próximo. Así los hechos, tampo
co hay motivo alguno para con
cluir que los sufrimientos del
pueblo iraquí -víctima hoy de
una doble opresión: la ejercida
por el régimen de Saddam
Hussein y la derivada de un
macabro embargo internacional
alentado por Estados Unidos
estkl Ilamados a terminar.
8