ABRACADABRA

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
LLOCS
PER JUGAR!
Tira daus, juga a
rol, desafia el veí
i passa-t’ho pipa
JORDI
CRUZ
El cuiner avisa:
feu el pollastre
a la planxa amb
espècies i sal...
sense oli!
MACHADO A BCN,
FELIX VAN
GROENINGEN,
ESPERIT!...
ABRACADABRA
Els trucs dels millors
per ser un gran xef.
Albert Adrià, Carme Ruscalleda,
Jordi Cruz, Ada Parellada.
#304
14 - 20
DE FEBRER
2014
MÉS / MORE / MÁS:
TIMEOUT.CAT

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
2 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
El millor
de BCN
Time Out Barcelona
13 al 19 de febrer de 2014
El Cabaret Berlín organitza
una de les festes més
excessives de la nit:
FuckNdestroy pàgina 43
Reportatges
12. Els secrets dels xefs
Jordi Cruz, Albert Adrià, Carme Ruscalleda i
Ada Parellada confessen a Ricard Martín els
trucs que fan servir a casa.
18. Juguem!
Montserrat Rossell investiga els bars,
botigues i associacions on es juga a tot i la
gent s’ho passa pipa.
20. Fervor de Buenos Aires
Iván Morales explica en primera persona
com ha estat portar l’obra Sé de un lugar a la
capital argentina.
Seccions
22. Coses per fer
27. Cinema
32. Teatre
37. Música
43. Clubs
44. LGBT
46. Comèdia
47. Art
50. Llibres
56. Menjar i beure
62. Tendències
66. Top Ten
2
Robert Redford
encara té forces,
talent i coratge per
protagonitzar una
gran pel·lícula, ara
dins la pell d’un
nàufrag que es troba
a si mateix. El títol?
Cuando todo está
perdido pàgina 28
1
345
Esperit!, la mustela
del Montseny, líder
d’ell mateix i
multiinstrumentista,
presenta el seu
segon àlbum, La
lluminosa, a la Casa
Orlandai. Si el veieu,
quedareu enganxats
pàgina 37
Los Corderos són
del millor que corre
pels escenaris de
Barcelona i fem
festa grossa davant
la celebració del seu
desè aniversari, amb
xou nou,
ULTRAinnocència
pàgina 36
Fa 75 anys que el
poeta Antonio
Machado va fugir de
Franco i va morir a
Cotlliure, i per això
l’Institut Francès de
Barcelona li dedica
unes jornades per
recordar la seva
figura pàgina 22
La nostra
portada
Fotografia:
Iván Moreno.
Redacció Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 (redaccio@timeout.cat) Editor Eduard Voltas | Gerent Judit Sans | Directora de negoci Mabel Mas
| Director Andreu Gomila | Cap de reportatges i web María José Gómez | Director d’art Diego Piccininno Disseny Anna Mateu Mur | Edició gràfica Maria Dias | Cap de redacció
Marta Salicrú | Redacció Maria Junyent, Josep Lambies, Ricard Martín, Eugènia Sendra; Josep Maria Sarri i Aleix Cabau (agendes) | Web en català Pol Pareja | Web en
castellà Erica Aspas | Web en anglès Jan Fleischer | Col·laboradors: Marcelo Aparicio, Laia Beltran, Jordi Bianciotto, Javier Blánquez, Òscar Broc, Gemma Casamajó, Gerard
Casau, Ada Castells, David Castillo, Xavier Cester, Nando Cruz, Irene Fernández, Santi Fondevila, Begoña García, Violeta Kovacsics, Ivan Giménez, Maria Gorgues, Abel Grau,
Eulàlia Iglesias, Pere Andreu Jariod, Carlos Losilla, Oriol Malet, Beatriz Martínez, Ricard Mas, Iván Moreno, Antonio José Navarro, Juan Carlos Olivares, Josep Pedrals, Javier
Pérez Senz, Marta Porter, Albert Puig, Bàrbara Raubert, Ricard Ruiz Garzón, Martí Sales, Sergi Sánchez, Martín Tognola, Carla Tramullas, Carles Valbuena, Marià Veloy, Pere Vall,
Marià Veloy, Nuria Vidal, Montse Virgili | Correcció textos Txell Coll, Rafel Soler | Publicitat T. 93 295 54 00 | Mercè Llubera mllubera@timeout.cat | Núria Gómez ngomez@timeout.cat
| Pere Ribalta pribalta@timeout.cat | Coordinació de publicitat Carme Mingo cmingo@timeout.cat | Coordinació de màrqueting Clara Narvión | Disseny Xavi Laborda |
Edita 80 MÉS 4 Publicacions amb l’autorització i la col·laboració de Time Out Internacional Limited London UK Time Out ®és una marca registrada de Time Out Group Limited,
London UK. El dret d’utilitzar la marca, el nom i el logo de Time Out és una llicència de Time Out Group Limited London UK. ©2008 Time Out Group Limited. Reservats tots els
drets. | Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment ni parcialment sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per cap mitjà o mètode,
ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.
Impressió Gráficas
de Prensa Diaria
Distribució S.A.D.E.U.
Dipòsit legal B-44772-2010
ISSN 1888-3850
Difusió controlada per
Amb la col·laboració
de la Generalitat de Catalunya
www.timeout.cat 3

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Passa
a BCN
Per Ricard Martín
Promeses d’òxid
Ja fa sis mesos que l’Ajuntament va
desallotjar els 300 immigrants que vivien
en naus industrials al Poblenou.
Regularitzar la seva situació és feina de
Madrid. Però denuncien que l’Ajuntament
posa cataplasmes que fan mal: la meitat
malviuen agombolats en pensions on no
poden exercir el seu mitjà de subsistència
–que no ofici–, la ferralla. Senten vergonya
de compartir espai amb motxillers i dels
tres entrepans al dia. Pels governs, ja no
són persones, són fantasmes de carn en
un laberint burocràtic: Madrid ha trencat la
promesa inicial, i per tenir permís de
residència ara demana un contracte de
treball (de 40 hores i un any d’antiguitat! Si
fos retroactiu, la meitat seríem il·legals).
He viscut al Raval, ara al Poblenou. La
misèria entristeix els qui vivim al cantó bo
amb més virulència que al Xino. Perquè és
una pobresa d’espais oberts i voreres
assolellades, que es veu venir de lluny i fa
soroll de carretó oxidat. Un rum-rum
orgullós que ens recorda que qui l’empeny
ha vingut a treballar. El dia 15 seran tots on
hi havia la nau de Puigcerdà, a recordar-nos
que existeixen. Si hi aneu, recordareu què
té de bo l’ésser humà.
MARIA DIAS
PSST...
En la seva propera edició, el Primavera
Sound cobrarà 50 euros a cada periodista en
concepte d’acreditació, “per treballar millor”.
Encara no hi ha data d’obertura, però la
primera botiga d’Urban Outfitters –retail hipster
amb Fred Perry– substituirà l’Habitat del Triangle.
Pep Ramis ha ballat L’esperança de vida
d’una llebre al Mercat amb els lligaments trencats.
Diccionari urbà
Argot per a barcelonins xerraires | Per Josep Pedrals
Alcaldo / al-caldu
Aquest vocable és una substitució popular del terme alcaldable. Hom anomena
així els caps de llista dels partits polítics durant l’època de campanya de les
eleccions municipals, període durant el qual la seva presència és tan
abassegadora que qualsevol pot dir que se’ls troba fins a la sopa o, per extensió,
al brou.
4 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 5

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Passa
a BCN
Pots
sentir-me
I ara què?
Revolution Championship Wrestling
Després d’assistir a un combat de lluita lliure a Hostafrancs,
la Maria Junyent es replanteja el seu futur professional
Fins fa poc, em considerava una
persona pacífica i de gustos
refinats. De les que van a la
Filmoteca i a l’arxiu del CCCB.
No em vaig criar sota l’estel de
Bola de Drac, Chuck Norris és
per mi una novetat, i he hagut de
googlejar ‘Steven Seagal’ per
saber quina cara fa. Quan regiro
el calaix de la infància, al
concepte violència només hi
trobo Les tortugues ninja.
Ara visc una crisi de
personalitat. He entès què volia
dir Lou Reed quan parlava del
costat salvatge de la vida. M’he
posat en la pell dels
espectadors del circ romà, i ho
confesso: l’espectacle de la
violència m’ha fet sentir viva. És
més: he tingut la vida de Paul
London –pes pesat de 82 kg-– a
les meves mans, i m’ha agradat.
Desconcertada com estic, em
pregunto qui sóc, mentre
m’estremeixo de plaer recordant
Un dels
lluitadors va
obligar l’enemic
a menjar-se el
seu xiclet
aquella tarda de dissabte a les
cotxeres d’Hostafrancs, on vaig
presenciar el meu primer
combat de lluita lliure. He vist un
heroi irlandès sortint d’entre el
fum mentre sonava la Primavera
de Vivaldi. He vist com, un
lluitador amb jaqueta de setí
daurada i el posat de Ryan
Gosling em robava el bolígraf de
les mans per atacar vilment per
l’esquena el seu contrincant.
He assistit a humiliacions
supines: un dels gladiadors
sostenia l’enemic moribund al
ring, i el va obligar a menjar-se el
seu xiclet mastegat. He vist
coses que no creuríeu, i que no
m’atreveixo a reproduir. A l’últim
record que conservo d’aquella
tarda, increpava a crits a un dels
lluitadors, de peu a la cadira. La
sala bullia d’eufòria. Em
pregunto què en va ser de la noia
que anava a la Filmoteca i a
l’arxiu del CCCB.
Desafieu la redacció via Twitter amb el hashtag #reptetimeout
Mentides per dir als turistes
El pa amb tomàquet ve del segle XII, quan en les noces del
comte de Barcelona amb la reina d’Aragó, aquesta va exigir
que tot el menjar fos vermell, el color heràldic de la corona.
IVÁN MORENO
Marta Salicrú
El cony
més ‘trendy’
A una amiga d’una amiga li va
sobtar descobrir que una amiga
seva duia el pubis depilat: pelat,
erm, infantil. “És més higiènic”,
li va dir sense convèncer-la un
pèl. Higiènic per sanejar els
comptes dels centres d’estètica,
va pensar l’altra, autèntics
beneficiaris dels anys de
dictadura calba a l’entrecuix
femení. Aquesta amiga d’una
amiga alhora n’havia sorprès
una altra pel look mohicà del seu
pubis. L’altra optava per un baix
ventre estil retro, com el de les
revistes porno als 70, quan els
pits no estaven operats i les
xones eren peludes. Ara que
American Apparel –que més que
anuncis fan soft-porn– havien
dotat els seus maniquins de
pubis sotsobrants, duia el cony
més trendy de tots. Escrivia
Caitlin Moran a Cómo ser mujer
que la depilació integral allà baix
era una moda imposada pel
porno més fal·locèntric,
pensada per afavorir la visibilitat
del penis en els soporífers i
interminables primers plans de
penetració vaginal. En els passis
d’El lobo de Wall Street algunes
dones riuen la gràcia dels
protagonistes que celebraven
com als 90 les putes els acollien
amb conys d’aparença prepúber,
en oposició amb el pèl que els
amenaçava a casa. ¿Reien amb
la condescendència que atorga
la consciència política del pèl del
pubis, o ho feien encara des de
la tirànica realitat pelada de les
exigents engonals brasileres?
Busqueu-la a Twitter:
@salicrunette
6 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Gent de
Barcelona
David Priego
actor i còmic,
36 anys
Què és Por mi pulpa pulpita?
Un espectacle molt
transgressor amb un punt de
cabaret, una barreja de standup,
aquest gènere de
monòlegs tan de moda...
Parlo de la sordidesa i la
cruesa del món, però amb
molt d’amor i molt d’humor. I
em ric de mi mateix, per posarme
al nivell!
I què et fa més gràcia?
Tot. Els meus defectes, sóc
guenyo, tinc una ploma que fa
que em confonguin i alhora
m’agraden els homes i les
dones, ningú no ho diria! No
parlo de les típiques guerres
de sexes i gèneres. Jo faig
stand-up underground, i com
que sexualment sóc ambigu,
parlo d’altres sexualitats
possibles i d’altres mirades!
També parles de l’actualitat?
Sí, sempre hi ha marge per a
la improvisació, i si alguna
cosa podem treure del
moment que estem vivint és
que hi ha molta teca per fotrese’n,
és com una pel·lícula de
José Luis Cuerda!
Actues els dimecres a la nit
al Llantiol. Què t’agrada més
d’aquest cafè teatre?
Que té un públic canalla, igual
hi va una senyora de 60 anys
que un xaval del Raval. I a més
t’hi pots beure una copa! Un
lloc mític que s’ha de protegir
on la gent sap que pot riure!
Entrevista: Begoña García
Foto: Iván Moreno
Al carrer
Enric Gomà
Al passeig de Gràcia,
una dona explica:
–Estant malalt, va voler
menjar callos i se li’n
van anar per l’altra
banda.
Al ptge. Méndez Vigo,
al barri de Sant Pere:
–Vamos a hacer una
calçotada de trabajo.
A Vinçon, una noia granadeta
diu a sa mare:
–En la pareja buscas la
perfección.
Al tren de Madrid, algú
comenta la relació
amb uns amics:
–Esta es una relación
como un cactus: con
poca agua, aguanta.
A un supermercat del
carrer Nàpols, una
dependenta explica a
un parell de clients:
–Tengo una gran facilidad
para quedarme en
bragas...
A Cornellà, dos homes
parlen d’un documental
sobre l’ablació:
–No hay derecho a lo
que les hacen a las
mujeres de la circunvalación
del clístoris.
Frases sentides al carrer,
seleccionades del fòrum ‘Al carrer’
d’Enric Gomà, amb 710
informants. Si us hi voleu inscriure,
escriviu a alcarrer@alcarrer.cat
www.timeout.cat 7

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
La ruleta
Llucia Ramis
Guille Milkyway
Aina Clotet
Jair Domínguez
Dilluns, a les onze del matí, una
dona amb pantalons de color
blau elèctric i cabells curts
passeja, sola, per l’exposició Si
més no, Simenon, a la Biblioteca
Jaume Fuster. A les parets hi ha
penjades 36 cobertes que
Ricard Giralt Miracle va
dissenyar per a l’editor Aymà; a
terra, la marca d’atestats d’un
cadàver amb barret (en vida
devia ser hipster). Damunt d’uns
palets, vora el finestral que
s’aboca a una assolellada plaça
Lesseps per on passen taxis
com abelles i s’ajupen els cans
que han tret als seus amos de
casa, pinçat en una vella
Remington, l’aire condicionat fa
tremolar un full que diu: “En un
pontó mig podrit habitat per
rates...”. Així és com va néixer el
detectiu Maigret. De fons, en
bucle, se sent l’entrevista que
Bernard Pivot va fer a l’autor
belga per al programa
Apostrophe.
Màquines i joves
Entra una senyora fent grinyolar
les sabates, despistada i
grossa, amb arracades de perla,
amagant un paraigües fora de
raccord en una de les bosses
que arrossega. S’interessa per
la primera màquina d’escriure,
una Titania on fica el nas,
literalment, abans de girar cua i
desaparèixer. També hi ha una
Corona vermella i una Mercedes
Elecktra. I al monitor d’un
Una hora amb Simenon
ordinador oneja, sobre fons
negre, el logotip de Biblioteques
de Barcelona. Dos joves amb
anoracs, vambes i motxilles que
acaben d’arribar ho fotografien
tot com si fossin de CSI. La dona
del pantaló blau elèctric s’asseu
en una butaca enmig de la sala i
agafa un llibre. Es posa les
ulleres i llegeix Maigret,
Traversées de París, de Michel
Carly. A la taula baixa i de centre
també hi ha El gat i El gos groc,
traduïts per Lluís Maria Todó.
A les 11.39 h, un home
camina com un personatge de
western, amb el dit polze ficat a
la butxaca davantera; porta una
ORIOL MALET
bossa arrugada del Museu
Picasso plena de diaris i, a dins,
una altra del Corte Inglés. Un
senyor amb pantalons de pana
llampant color mostassa
planxat amb ratlla enmig
entretanca els ulls per llegir el
que diuen els plafons, al costat
d’un altre de cabells blancs
pentinats cap enrere que es
grata el cap amb la punta del dit
índex, molt delicadament. No
parlen. Ningú no ho fa. Tan sols
se sent el vídeo i l’aire
condicionat.
Simpatia per l’assassí
Un jove espigat i barb
s’interessa per una vitrina on
s’exposen ampolles de Ricard,
Calvados Père-Magloire i un
tocadiscs. Un càmera de
Televisió Espanyola planta el
trípode, la reportera ho mira tot
amb aires d’avorriment
professional i preguntant-se què
en pot treure, d’aquí. La dona
del pantaló blau elèctric ha
canviat de seient i mira
l’entrevista d’Apostrophe en
bucle. Georges Simenon, que
duu una pipa a la mà i un llaç fi al
coll, diu que de vegades
simpatitza tant amb l’assassí,
que el deixa escapar.
Qui seria l’assassí en cas que
aquest fos l’escenari d’un crim?,
tenc temps de preguntar-me just
abans que les campanes de
l’església dels Josepets toquin
les dotze del migdia.
TOP SECRET
Per Begoña Garcia
SANT PERE MÉS ALT.
El passatge de les Manufactures
és un carreró enreixat i cobert, que
permet passar del carrer Trafalgar
a l’antiga ciutat emmurallada, i que
sorprèn amb els seus bars plens de
moderns.
A l’altra banda, a Sant Pere Més
Alt 46, hi ha la llibreria Pròleg,
especialitzada en literatura de
dones i ubicada precisament a
l’edifici on va viure a principis del
segle XX Francesca Bonnemaison,
promotora de l’educació femenina.
El Centre Sant Pere Apòstol amaga
al primer pis un bar de preus
populars i amb sortida a la terrassa
interior, des d’on es veuen les
façanes dels edificis del carrer que
van quedar ocultes al pati d’illa
amb el creixement de l’Eixample.
8 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 9

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Fem tribu!
www.timeout.cat
LA SETMANA
PASSADA
FA DUES
SETMANES
FA TRES
SETMANES
A LA WEB
‘T’estimo, ets perfecte...’
Tornem a presentar un dels musicals de més èxit a Broadway.
T’estimo, ets perfecte... ja et canviaré és una de les comèdies més
divertides dels últims anys que mostra les interioritats de la vida
en parella. No us perdeu aquest espectacle irònic, divertit i
gamberro i compreu les vostres entrades a entrades.timeout.cat.
Un Sant
Valentí
diferent
Ja ho sabem, Sant Valentí fa
mandra. Des de fa setmanes
veiem aparadors plens de cors, i
parelles perfectes en anuncis
ensucrats. A Time Out volem
reivindicar una nova manera de
fer les coses que ens permeti
sortir de les convencions. Per
això us convidem a una festa el
14 de febrer amb els amics del
Magatzem Escolà: Amor Sin
Valentín. Veniu a un dels locals
#Jo creo
de moda del Born i compartiu
amor amb els vostres amics. A
més, podreu prendre BEE My
Valentine (un combinat de Jack
Honey i Monin de maduixa) i un
còctel de Jack Daniel’s per
només 4 euros!
El DJ i productor de música
electrònica bRUNA serà
l’encarregat de posar música a
la vetllada. Revelació del 2013,
el barceloní ens farà ballar amb
els seus ritmes que conviden a
accelerar els batecs del cor.
Podeu gaudir de la festa de 19 a
22 h. Acompanyeu-nos!
AMOR SIN VALENTÍN
Magatzem Escolà
(Comercial, 13). Dv. 14, 19 h
1
Motis i Chamorro
Els dos músics s’uneixen a la
New Catalan Ensamble per
interpretar textos de poetes
catalans i clàssics del jazz.
Troba entrades per al 20 de
febrer a entrades.timeout.cat.
Rèquiem de Mozart
El Rèquiem de Mozart és la
peça sacra més interpretada i
mitificada de la història sonora
d’Occident. Aconsegueix
tiquets per veure’l a L’Auditori a
entrades.timeout.cat.
01. @angelsguixant
02. @kupukupubcn
03. @kdekumiko
04. Laia Piera @laia_pf
05. @olga_molina
2 3
Fem xivarri. El blog de la redacció fa soroll, amb l’última hora
de Barcelona. http://blogs.timeout.cat/barcelona/
4 5
Concursos al nostre Facebook
SOPAR PER 2 A L’ÁVALON!
L’Ávalon té una proposta
gastronòmica de bona qualitatpreu,
d’inspiració catalana
tradicional posada al dia.
Participeu al nostre concurs i
tasteu-lo!
‘JUST A DANCER’
Sortegem 5 entrades dobles
per Just a dancer al SAT!, una
proposta que neix de la voluntat
del coreògraf Thomas Noone
d’explorar els nous camins de la
dansa contemporània.
Amb aquesta secció volem que ens ajudeu a mostrar la Barcelona
creativa (barcelona.cat/creativa) etiquetant a Twitter i Instagram.
10 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 11

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Ho portes
a dins...
Els secrets
casolans dels
millors xefs
Per Ricard Martín Fotografies Iván Moreno
La cuina, com la terra, és
per a qui se la treballa.
No és la nostra intenció
oferir-vos un curs de
cuina sencer o explicarvos
com fer una picada
–Déu-nos en guard!,
això s’aprèn sol, a
l’escola, amb la mare o
amb un bon llibre–, però
sí que cerquem posar damunt la taula una
llista de recursos i centres que us seran molt
útils si voleu aprendre a cuinar o
perfeccionar-vos en l’art dels fogons. O
senzillament per descobrir matèria primera
nova. Que no us faci por l’assaig-error.
Sigueu curiosos: pregunteu als restaurants
o a la vostra sogra.
D’altra banda, les entrevistes que hem fet
a alguns dels grans cuiners actuals, a part
de revelar trucs senzills i casolans –i a
vegades sorprenents, els petits canvis són
poderosos– donen pistes sobre quin estat
mental cal adoptar per entrar a la cuina
–cada dia– amb èxit. Són propines de
mestres que us serviran per organitzar-vos
millor el dia a dia. Com diu Jordi Cruz, “el que
considerem com a petits trucs de cuina
només són acumulacions de dades”. Cuinar
és com nedar: un cop aprens a fer una cosa,
no l’oblides mai.
Cuinar una estoneta cada dia és un petit
superpoder que ens permet menjar millor,
viure millor. Sempre he pensat que la mala
cara d’un antic company de pis es devia a la
seva dieta exclusiva de frankfurts, pa de
motlle i formatge cheddar. I que el rostre
d’una companya de feina va millorar
palesament en aprendre que és molt millor
un bon sofregit que el tomàquet fregit. És un
fet: la gent cada cop es preocupa més per
saber què menja. El luxe s’ha convertit en el
producte fresc, no pas en les delicadeses a
preus prohibitius. És lògic que aquestes
ganes de dignificar allò que mengem es
corresponguin amb l’ambició de cuinar-ho
millor. Donar a les mongetes del ganxet i la
botifarra de perol el que es mereixen, vaja. Si
els clavem un petit xut de destresa
casolana, nosaltres en rebrem un
d’autoestima. Com diu l’Ada Parellada,
“tenir una petita intenció gastronòmica” és
el que marca la diferència de l’àpat de
subsistència del de plaer.
CURSOS
On t’ensenyen a cuinar...
Per Manel Guirado
BELLART
Una de les escoles enfocades al món professional
amb més trajectòria, des del 1977. Hi
trobareu els tradicionals cursos per arribar a
ser xef i pastisser, i també altres propostes
com la de gestió, direcció i emprenedoria, reciclatges
per a cuiners... I fins i tot un curs sobre
cuina biodietètica. Si encara no ho acabeu de
veure clar, us podeu apuntar a un dels seus
monogràfics que toquen tots aquests temes.
Preu diversos en funció del curs.
Aribau, 83 93 451 79 65
HOFMANN (MEY HOFMANN)
Dir que has estudiat en aquesta escola t’obre
portes arreu, ja que és coneguda a tot el món.
O si més no fa que et mirin amb certa admiració,
com si cuinar bé ja no depengués de tu.
La fama és merescuda, ja que des del primer
dia l’estudiant aprèn amb fèrria disciplina les
bases de la cuina professional sense oblidar la
importància de tastar el que es menja i ésser
crític. És a dir, cultura gastronòmica. Preu:
monogràfics (1 o 2 sessions) entre 80 i 150 €.
Argenteria, 74-78 93 319 58 89
12 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Jordi Cruz
És fotut demanar consells
de cuina a Jordi Cruz, algú
que no n’ha rebut mai: ha
arribat a les tres Michelin
sense, com diria Van
Morrison, guru, mètode o
professor. Admet que Carles
Gaig, en un lloc també místic
–el lavabo–, li va dir que “el
més important és el gust”.
Ara bé, Cruz, per cuinar a
casa, recomana “cuina
saludable, amb pocs
processos d’elaboració i que
doni bon resultat”. Ell és
feliç amb “un bon enciam,
sal i bon oli d’arbequina”.
L’únic truc possible és “la
precisió: saber contrarestar
el que no t’agrada, per
convertir-ho en virtut”. Però
no té cap problema a posar
exemples: feu pollastre a la
planxa, sense oli. Afegiu-hi
espècies i sal. I a la paella, a
la miqueta de pollastre
enganxat, hi poseu dues
cullerades d’aigua i una de
mantega: “Tindreu la millor
salsa de pollastre del món”.
O evitar el suc de llimona,
que a més d’antioxidant
aniquila el sabor. Una branca
de julivert porta la mateixa
vitamina C. I MasterChef? En
una Espanya d’atur juvenil
rampant, crearà vocacions
massives? “Tenim la
pretensió que la gent torni a
anar a comprar cada dia, que
valori la feina del pagès”.
LA PATENTE
En menys d’un any de vida gairebé tothom coneix
aquest nou negoci gastronòmic i els assistents
als tallers en surten encantats. Això
és el que ha aconseguit en Juanma en aquest
nou espai de decoració elegant i austera amb
el seu estil easy going, la seva experiència en
publicitat i, el més important, la seva capacitat
d’idear activitats engrescadores.
Preu: monogràfics entre 40 i 60 €/ curs de
cuina de mercat (5 sessions): 200 €.
Villarroel, 123 93 323 88 30
BCN KITCHEN
En aquest espai situat al costat del mercat del
Born, el Daniel i la Mònica hi van muntar farà
quasi tres anys una petita escola de cuina en
el sentit més lúdic. Aprendre a cuinar mentre
t’ho passes bé i, sobretot, acabar la vetllada
menjant el que has fet amb una bona copa
de vi. I és que de fet els seus tallers es fan al
migdia i a la nit, fent-los coincidir amb el dinar
i el sopar. Una forma diferent de plantejar els
àpats. Preu: monogràfics entre 50 i 65 €
Fusina, 15 93 268 12 53
THE COOKING SPACE
La reconeguda botiga de delicatessen Delishop
ja fa tres anys que va obrir aquest espai
gastronòmic. Un espectacle de mobiliari,
estris i maquinària i el seu espai diàfan deixen
bocabadat qualsevol. Durant l’activitat us
obsequien amb productes gurmet que han fet
cèlebre el seu logotip: olives, patés... Perquè
us sentiu mimats mentre apreneu a fer sushi,
cuina tailandesa o hamburgueses. Preu: entre
30 i 55 €/ tallers per a nens entre 15 i 25 €.
Pg. de Sant Joan, 13 93 802 92 89
www.timeout.cat 13

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Albert Adrià
Podríem suposar que a casa
seva, Albert Adrià –que porta
ara la torxa de la cuina
d’ElBulli a base de convertir
el Paral·lel en un protectorat
de cala Montjoi– fa servir
ginys dignes de la NASA per
fer el sopar. Res d’això. El
gran truc culinari de l’Albert
–si és que se’n pot dir així–
és l’humil congelador. “Fer
molt sofregit i congelar-lo. En
gots de plàstic petitons, en
calen 75 grams per a tres
persones. I això t’accelera
una burrada a l’hora de fer
guisats”, explica. No només
pel sofregit: “Poso el julivert
en una bossa del súper i el
congelo. Això també
funciona amb el coriandre i
l’alfàbrega, es congela
perfectament i es trenca
com el paper”. Guacamoles i
plats de pasta collonuts
assegurats per al nen els
dilluns a la nit. Perquè, de
fet, els seus grans hits
casolans són plats de tota la
vida: guisats curts com
faves, i els clàssics
infal·libles que tots tenim a
la punta de l’olla, com els
fideus a la cassola o les
patates amb carn. Adrià
havia cuinat molt a casa:
abans de començar la
conquesta del sud-oest de
Barcelona, va cuinar un any i
mig a casa cada dia, seguint
la temporada a la Boqueria.
COQUUS
Amb el nom coquus (‘cuiner’ en llatí) fan una
declaració d’intencions d’entrada: a mig camí
entre la formació lúdica (la de cuinar xerrant,
copa de vi en mà, i al final degustar asseguts
allò cuinat) i un plantejament més professional,
més reflexiu, ofereixen monogràfics de
cuina internacional i basats en productes diversos
en funció de la temporada. Per als qui
vulguin passar-s’ho bé... Preu: entre 35 i 55
€/ curs de cuina bàsica (4 sessions): 175 €.
Ferrer de Blanes, 7 93 368 02 29
CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR
Cada centre cívic s’especialitza en una
temàtica, alguns en gastronomia! Aquest és
el cas del Centre Cívic El Sortidor del Poblesec.
Si accediu a la seva web o aconseguiu un
dels seus llibrets, al·lucinareu amb l’extensa
oferta de tallers de cuina i altres activitats
relacionades amb la teca i el mam. Des dels
cursos de cuina i tast més habituals, fins a temes
de nutrició, hort urbà, sopars temàtics...
Diversos preus en funció dels tallers.
Pl. del Sortidor, 12 93 443 43 11
ESCOLA DE CUINA BOQUERIA
Fa uns tres anys l’Eulàlia Fargas va pensar
que en això de la cuina hi havia un buit per als
més petits i que en canvi és una gran eina per
educar-los. Des de llavors imparteix cursos
per a nens, adolescents i nois més crescudets
(fins a 25 anys) perquè aprenguin a espavilar-se
i treballar en equip. I des de fa ben
poc organitza tallers amb pares i fills. Ni ESO
ni LOGSE. El que funciona és l’ECB! Preu: 25
€ per sessió (60 € tres sessions).
Mercat de la Boqueria 616 976 893
14 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Carme Ruscalleda
Sopa cada dia a casa, i diu
que no li fa cap mandra
(cuina ella). Sobretot des
que es va remodelar la
cuina. A l’hora de sopar ha
recuperat “una cultura que a
casa cultivàvem molt quan jo
era petita”: sopar una olla de
mongetes del ganxet, amb
truita o amanida. L’endemà,
se saltaven els sobrants,
amb coliflor i cansalada, per
exemple. I com que quedava
brou i quatre granets de
mongeta, ho convertien en
sopa. Per ella, el truc és fer
“una cuina ràpida i sana”.
Tingueu sempre a mà, al
congelador, ceba confitada.
Es cou amb aigua, i quan
queda seca, es va sofregint
unes bones dues hores.
Aboqueu-hi dos quilos de
cebes, i obtindreu 250
grams de ceba confitada que
cal posar en bosses
–documenteu dia i producte:
“si trobes una cosa fosca a
la nevera i no saps què és,
llença-la”, diu–. El mateix es
pot fer amb tomàquet
sofregit: un roc a la faixa
magnífic amb què preparar
un arròs amb calamars en
vint minuts. És palès que
continua divertint-se cuidant
la cuina domèstica. És
important ser feliç cuinant a
casa? “Sí, però cal respectar
el cuiner que diu: ‘el que és
cantant, a casa no canta’”.
SEMPRONIANA-PATACUCHI
És un dels restaurants amb més personalitat
de Barcelona per diferents raons: per la decoració,
per l’oferta gastronòmica, per la idea
d’oferir sopars al preu de l’edat del client... I
també pels pioners tallers de cuina per a nens
mentre els pares dinen al restaurant. Una
forma de matar dos ocells d’un tret: dines
tranquil i mentrestant la mainada s’ho passa
bé i, qui sap, potser descobreix la seva vocació.
Preu: 20 € per nen amb dinar i taller.
Rosselló, 147 93 453 18 20
SAKURA-YA
La gastronomia japonesa fa anys que està
de moda i sembla que la cosa no s’atura.
El Sakura-Ya, que no és una escola sinó un
restaurant, fa temps que aprofita l’onada per
diversificar el negoci. Cada trimestre fan un
calendari adequat a cada època de l’any, i,
impartits pel xef Sury, no hi poden faltar els
tallers de sushi. Us en podeu informar a la
seva web i també podeu rebre el seu butlletí
d’informació. Preu: monogràfics a 45 €
Taquígraf Garriga, 157 93 439 41 88
OCHIAI
I ja que anem de japonès i d’escoles que no
ho són, esteu atents als tallers que programa
ocasionalment el mestre Takashi Ochiai al
seu obrador del carrer del Comte d’Urgell
sobre rebosteria nipona: mochis, kastera,
dorayakis... Aquelles postres que heu vist
tastar a l’Arale, el Doremon i altres estranys
personatges d’anime estan al vostre abast!
Per informar-vos-en millor truqueu-hi o envieuhi
un correu electrònic. Preu: 85 €
Comte d’Urgell, 110 93 453 63 83
www.timeout.cat 15

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Ada Parellada
A casa d’Ada Parellada,
menjar bé és una qüestió
d’estat. “Si no, els nens, al
primer que passa, li dirien
que a casa mengen fatal”.
Parellada té un lema que no
falla: fons de nevera i encaix.
No tira del menjar del
restaurant, diu, s’organitza.
El seu as a la màniga és
disposar d’uns bàsics
preparats a la nevera que no
fallin mai. Exemples: tenir
arròs bullit i ceba sofregida a
punt sempre amb un xic de
formatge és sinònim de fals
risotto en cinc minuts.
Parellada dedica una tarda a
saltar verdures, a escaldar
bolets, a preparar una mica
de romesco. I sobretot, a
tenir sempre embotits i
formatge a la nevera, que
“són aquelles coses que
donen una punta de gust als
guisats ràpids”. Exemples
d’unió ràpida i reeixida: un
pa de motlle torrat, cobert
amb un xic de romesco i
verdura saltada, es cobreix
amb brie i al forn. Un primer
excepcional. O abocar un pot
de llegums de bona qualitat,
amb la ceba, a bullir amb
l’aigua del pot i una cullerada
enorme de romesco, que
alhora fa de picada. I reciclar.
No menyspreeu el pit de
pollastre fred d’abans d’ahir.
Esfilagarsat, és la intenció
gastronòmica de l’amanida.
COOK & TASTE
¿T’han arribat uns amics guiris de visita i te’ls
has d’endur a veure la ciutat? ¿Tens el teu
cunyat anglès al menjador de casa tot el dia?
Doncs emporta-te’ls a una escola de cuina
per a turistes i estrangers perquè aprenguin
a fer paelles i allioli. D’aquesta forma aprendran
quatre coses bàsiques de la nostra
idiosincràsia culinària, el més important que
pot tenir una nació. Preu: monogràfics a 65 €
(+ 13 € per visita opcional a la Boqueria)
Paradís, 3 93 302 13 20
TURRIS
Sembla que Xavier Barriga i els seus no en tenen
prou de fer un dels millors pans de la ciutat
que encara els queden ganes d’organitzar un
calendari d’activitats i tallers sobre el món del
pa. Són tallers per a aficionats, però que no
us enganyin les aparencen. En Xavier, que no
està per ximpleries, està disposat a parlar-vos
del cap de feina, els tipus de farina adequats i
com fer el millor croissant. Per saber on en fan,
entreu a www.turris.es. Els cursos són gratis!
Diversos espais 93 368 29 70
ESPAI SUCRE
Una de les escoles més reputades de Catalunya…
i del món! I és que aquí no només se
centren en el dolç sinó sobretot en les postres
de restaurant, aquelles escultures comestibles
que duen al final dels àpats. Aquí s’hi va
a aprendre de debò. Si voleu veure què podeu
acabar fent una vegada hàgiu passat per aquí,
podeu fer un tast en el seu restaurant de postres
del carrer de la Princesa. Preu: monogràfics
entre 90 i 300 €/ trimestrals: 2.000 €.
Sant Pere Més Alt, 72 93 315 10 22
16 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 17

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
J
U
Musical Maria
G
Per Montserrat
Rossell
Jugar està de moda. Cada cop
són més els Peter Pan que s’ho
passen pipa construint ciutats,
convertint-se en éssers mítics o
posant a prova el seu enginy. Si
penseu que la vida és molt més
divertida amb un parell de daus,
aquí teniu tretze bars, botigues i
associacions que es prenen els
jocs molt seriosament.
247 GAMING
No hi ha cap geek autèntic a la
ciutat que a hores d’ara no hagi
trepitjat aquest local pioner del
22@, un lounge equipat amb
tecnologia punta on els gamers
poden treure tot el suc als jocs
d’última generació. Tenen 30
PC, Xbox 360, Xbox One, PS3,
PS4 i la nova plataforma de
realitat virtual Oculus Rift. Els
dimarts i els dimecres hi podeu
jugar tot el dia per només 1 euro
l’hora.
Àvila, 114 (El Parc i la Llacuna
del Poblenou)
247gaming.es
KABURI ROL & GAMES
A l’Arc de Triomf, la zona friqui per
excel·lència de Barcelona, en
Juanjo Peña ha aixecat un imperi
que s’ha expandit a Sants.
Kaburi és la referència en rol,
jocs de taula, miniatures... No hi
ha res que se li escapi. A la
immensa botiga del passeig de
Sant Joan, 11, de visita
obligatòria, hi ha cafeteria amb
ludoteca i, al soterrani, una
àmplia sala amb taules per jugar
on organitzen tornejos,
concursos i tallers. Els divendres
i els dissabtes fan demos.
Pg. de Sant Joan, 1 i 11 (Dreta
de l’Eixample)
Alcolea, 47 (Sants)
kaburi.es
JUGAR X JUGAR
Jugar és el modus vivendi d’en
Jordi Ciprés i l’Alfred García. Es
van conèixer fa vint anys jugant
al clàssic Dune i en fa quatre
que escampen la ludomania des
de la seva petita botiga de jocs
de taula. La seva filosofia és que
la gent sàpiga el que compra. I,
doncs, cada dijous al vespre,
quan abaixen la persiana,
celebren la Thursday Night Fever,
una sessió nocturna per provar
jocs. Prèvia reserva, també
munten tallers lúdics per
ensenyar a jugar a les últimes
novetats.
Av. de Gaudí, 39 (La Sagrada
Família)
jugarxjugar.com
LA TAVERNA DEL NAN
A Lleida, hi corre molt de friqui,
però a Barcelona encara més.
Per això, l’Eratia i en Rafa han
traslladat el negoci a la capital.
Diuen, orgullosos, que La
Taverna del Nan és una “taverna
friqui per a friquis” i els encanta
rebre clients disfressats. Com
en una bona taverna, hi ha
beguda i menjar a dojo. No us
perdeu les espaterrants
monstrehamburgueses com ara
la Sasquatch, de dos quilos!
Sumeu-vos a les partides de rol
que hi organitzen els diumenges.
Masnou, 27 (Sants)
facebook.com/lataverna.
delnan
QUEIMADA-NIVELL Q
Amb 31 anys es poden arribar a
reunir molts jocs. Només cal
veure les prestatgeries del
Queimada, amb 704 títols a
data d’avui. En Valentí Díaz ja no
sap on posar-los. El 1982 va ser
un avançat i va obrir les portes
del que, probablement, va ser el
primer bar lúdic de Barcelona. Hi
ha xivarri tota la setmana,
sobretot gent al voltant dels 30
absolutament enganxats a jocs
com Catan, Aventureros al tren i
Dixit.
Independència, 323 (El Camp
de l’Arpa del Clot)
eldracdelqueimada.com
18 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
M U
CLUBS
A L C S T R O N G H O L D.
Per entrar en aquesta associació lúdica
i cultural, més val anar armat amb espasa i
escut . Sense oblidar els jocs de taula, es
dediquen sobretot al softcombat –lluita amb
espases de goma escuma– i al rol en viu. Juan de
Garay, 103 alcstronghold.wordpress.com
SOTAVENT
L’únic bar musical del cor de
Sarrià també està afectat per la
febre juganera. Els dijous a la
nit, abans que els universitaris
de la zona alta surtin de festa,
s’han tret de la màniga el
Megagenio, un concurs
semblant al Trivial que funciona
amb comandaments a distància
on, a més de preguntes, hi ha
reptes com ara problemes de
memorització o una carrera de
cavalls on guanya l’equip que
crida més fort.
Major de Sarrià, 61 (Sarrià)
GAMES WORKSHOP
La multinacional britànica
especialitzada en wargames
–jocs d’estratègia amb
miniatures– té tres establiments
a Barcelona que s’adapten al
nivell de cada jugador. Fan
partides introductòries on
expliquen de què tracta cada
joc. Ofereixen iniciacions, quan
els clients ja disposen de
miniatures. I, per als entesos en
el hobby, programen lligues. Ara
mateix, a la botiga del carrer de
Castillejos s’està disputant la
E
campanya El Principio del Fin del
futurista Warhammer 40.000.
Castillejos, 333 (La Sagrada
Família)
Roger de Llúria, 53 (Dreta de
l’Eixample)
Déu i Mata, 96 (Les Corts)
games-workshop.com
FIREFLY DRINKS & GAMES
La sèrie de culte de ciènciaficció
Firefly dóna nom a aquest
bar de jocs de taula a tocar del
centre que té les parets
arrebossades de personatges i
símbols del mundillo. Amb la
tripulació del Serenity com a
padrina, no és estrany que
sempre estigui ple. Tasteu
l’entrepà Firefly acompanyat
d’alguna de les cerveses
d’importació de la carta. Al seu
Facebook podeu seguir totes les
activitats que programen.
Bailèn, 43 (Dreta de l’Eixample)
www.fireflybcn.es
EL NUCLI
Els responsables del que
presenten com el cau de l’oci
alternatiu de Sants diuen que a
El Nucli ho trobareu tot excepte
klingons o dosis injectables de
midichlorians. Són experts en
Magic, en tots els formats, i
tenen un calendari de tornejos
que treu fum. Els aficionats als
jocs de taula podeu aprofitar les
demos que organitzen o
proposar les que us interessin.
Darrerament no paren amb el
Dominion i el Pandemia.
Vallespir, 24 (Sants)
elnucli.es
MUSICAL MARIA
Jordi Cazes és cambrer i DJ de
l’històric bar de rock del carrer
de Maria. Els dilluns a la nit, a
més, fa d’MC i amenitza com
ningú el Trivial Quiz, quatre
rondes de preguntes i
respostes, l’última específica de
música. No us acolloniu davant
d’equips fidels i aplicats com
Gindonuts o Martin Burguer
EL TEMPLO Y LA TORRE. Si busqueu un espai on
jugar sense horaris ni restriccions, feu-vos socis
d’El Templo y La Torre. El seu puntal són els jocs
de taula i les miniatures. Cada any tornen
carregats de la fira d’Essen amb novetats a
què us podreu viciar abans que ningú.
Varsòvia, 39
temploytorre.org
King. Poseu-vos a prova,
culturetes! Atents al seu
Facebook i al premi de dilluns
que ve: abonaments pel festival
nou Ornitofest.
Maria, 5 (Gràcia)
GIGAMESH
El temple de la fantasia i la
ciència-ficció a Barcelona es diu
Gigamesh i és sinònim de vici. El
28 de març estrenarà nou local,
més gran, al carrer de Bailèn, 8,
que fusionarà la històrica
llibreria que va obrir als 80 a la
ronda de Sant Pere i la botiga de
jocs de cartes col·leccionables,
de rol i temàtics del passeig de
Sant Joan. Per fi podran
disposar d’un espai de joc amb
taules i cadires per fer
presentacions i iniciacions.
Bailèn, 8 (Dreta de l’Eixample)
gigamesh.com
www.timeout.cat 19

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
1
2
4
3
5
1. Jordi Oriol vol brega.
2. Els espectacles
catalans han ocupat la
sala Timbre 4 de Buenos
Aires. 3 i 4. Sergi López
hi ha portat ‘30/40
Livingstone’.
5. Anna Alarcón, Narcís
Puig, Iván Morales i Xavi
Sáez.
FOTOGRAFIES: GIAMPAOLO SAMÀ
Fervor de Buenos Aires
L’autor i director de
‘Sé de un lugar’,
Iván Morales,
explica en primera
persona el seu pas
per Argentina de
la mà del festival
Temporada Alta
A l’avió, sembla que Xavi Sáez i
Anna Alarcón discuteixen. Estan
passant text, en bucle, de Sé de
un lugar. Quan arribem a Buenos
Aires, a l’aeroport, un quilombo:
els treballadors del servei de
descàrrega de maletes es
creuen de braços. Els ànims es
van escalfant. Un noi, al meu
costat, amb un aspecte que a
casa semblaria un becari
d’Intereconomía, crida a un dels
treballadors: “¡Negro villero!”. Un
dels insults més racistes que es
poden dir en aquest país. Enmig
de la confusió coneixem la Maria
Coma, que també ha vingut a
actuar.
A San Telmo, on hi ha el nostre
apartament, ens espera Maxim,
un francés ben integrat, de
somriure carismàtic; ell porta la
producció de Timbre 4 des que
van començar amb La omisión de
la familia Coleman ja fa deu anys.
Hem esgotat totes les entrades,
així que ens ofereix fer encara
una funció més a la Sala Gran.
“Amb la Coleman vam arribar a
fer vuit funcions a la setmana,
quan hi ha èxit hi ha èxit!”, diu.
Un taxista que podria ser el
cosí lunfardo de Travis Bickle ens
posa al corrent del mercat de la
droga a l’Argentina i dels onze
bombers que acaben de morir en
un incendi. Miro per la finestra,
passem pel barri de
Constitución: sembla una versió
anàrquica de Manhattan. Així,
m’és inevitable sentir-me a casa.
A Timbre 4 ens espera el
Narcís Puig, l’ambaixador de
Temporada Alta a la capital
argentina, feliç, entusiasmat.
Ens presenta l’equip del teatre i
ens porta a la Sala Gran, una
capsa negra gegant, un dels
teatres més senzills i perfectes
que hem visitat mai, sense cap
mena d’ostentació, però amb la
màgia necessària per poder viure
el teatre, amb l’escenari a peu
pla i una grada amb aforament
per a 150 persones.
Després visitem la sala
original de Timbre 4, on va
començar tot. Poc a poc, el
projecte va anar creixent: van
obrir l’escola, va anar ocupant tot
l’edifici, s’hi va afegir la Sala
Gran, i, de fet, quan entrem
veiem que estan en obres per
poder obrir una tercera sala. És
en aquesta sala petita, fosca i
càlida alhora, on la vida
s’ensuma a les parets humides,
on invocarem, de nou, l’aventura
íntima del Simó i la Béré.
Comencem a treballar.
Demano a l’Anna i al Xavi que
s’asseguin d’esquena, l’una
amb l’altre, i que així facin
emocionalment, al 100%, la
funció sencera. Al principi no
poden evitar tirar dels motlles als
que estan acostumats, però el
fet de no veure’s els obliga a
necessitar-se molt més, i a no
amagar ni els sentiments ni les
reaccions. Poc a poc comencen a
obrir-se, a descobrir-se, i a deixar
anar tot el dolor i la soledat dels
personatges. El joc de les
aparences converteix la tragèdia
en una comèdia; sense
màscares, però, pren les regnes
la desesperació. Així retrobem
l’essència de l’obra, que
segueixo sense saber si aquí els
arribarà. Però ara no tinc cap
dubte que l’Anna i el Xavi els
captivaran. Estan en forma: són
atletes i temeraris.
Anem a dormir. Demà
muntarem l’espai, refarem els
moviments i farem dues funcions
seguides. Ens espera un dia
esgotador. Abans d’agafar la
son, amb la tempesta de fons,
recordo el meu besavi, que es va
colar en un vaixell per venir aquí a
buscar-se la vida, ja fa un segle.
20 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coses per fer
Coordina
Maria Junyent
mjunyent@timeout.cat
@junyjuliol
Coses per fer
Home abans que poeta
L’Institut Francès dedica un congrés a Machado amb motiu del
75è aniversari de la seva desaparició. Per Maria Junyent
El febrer del 1939, Antonio
Machado moria exiliat a
Cotlliure. Passats 75 anys de la
seva mort, l’Institut Francès
celebra un congrés per retre
homenatge a qui va ser un dels
màxims exponents de la
Generació del 98, i un dels
intel·lectuals més
compromesos amb la societat
espanyola de l’època. Per mitjà
de la seva figura, l’Institut vol
recordar totes les persones
anònimes que van viure la
duresa de l’exili.
Monique Alonso,
investigadora de Machado i
escriptora, és una de les
organitzadores del congrés. Filla
d’exiliats, va endinsar-se en la
vida i obra de Machado quan
preparava la seva tesina,
centrada en l’aportació dels
intel·lectuals espanyols a
França, a mitjan anys 70. La
Monique es va capficar tant en
la vida de Machado, que
després d’un viatge a Cotlliure
per entrevistar-se amb
persones de l’entorn del poeta,
s’hi va quedar per aixecar la
Fundació Antonio Machado,
dedicada a preservar la seva
memòria i a rendir-li homenatge.
“Una bogeria de joventut”, diu.
La jornada de divendres
s’obre amb una conferència de
l’autora en la qual narra la
trajectòria del poeta des del 36,
a Madrid, fins al 39, quan va
deixar Barcelona per dirigir-se a
Cotlliure, d’on ja no va tornar.
Sobre aquest període Alonso va
escriure l’obra Antonio Machado,
un largo peregrinaje hacia la mar.
A Barcelona, Machado i la
seva mare s’havien allotjat a
l’Hotel Majestic, lloc d’arribada
dels evacuats del Govern
republicà. Van haver de fugir a
l’últim moment, per sumar-se a
tantes altres persones que
fugien cap a França sota
l’amenaça de les bombes. El
Majestic se suma a
l’homenatge al poeta posant el
seu nom a una de les suites de
l’hotel.
La programació consta de
conferències amb testimonis
directes de Machado –les seves
nebodes, el fill de Madame
Figueres (la primera persona
que va parlar amb Machado a
Cotlliure) o el nét dels
propietaris de l’hotel on es va
allotjar–. “De machadians, ja no
en queden gaires”, explica la
Monique. Hi participaran també
l’escriptora Rosa Regàs, que
parlarà sobre l’últim període
d’escriptura de Machado, i
alguns representants de la
xarxa de ciutats machadianes,
que comparteixen el llegat que
el poeta va deixar amb el seu
pas pel país. Per tancar la
jornada projectaran la pel·lícula
Los mundos sutiles, una
reconstrucció de l’univers
poètic de Machado del director
Eduardo Chapero-Jackson, que
també assistirà a aquest acte.
El Congrés Antonio Machado
tindrà lloc a l’Institut Francès
dj. 13 i dv. 14, de 10 a 20 h
Troba més coses per fer
a timeout.cat
MARTIN TOGNOLA
22 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coses per fer
QUÈ HI HA AL MUSEU DE L’ERÒTICA?
Art, ‘celebrities’ i història de BCN
MARYLIN A LA RAMBLA
Una reencarnació de Marilyn
Monroe saluda els vianants
des del balcó del Museu de
l’Eròtica, just davant de la
Boqueria. Ella és també la
guia que us conduirà per les
sales del museu, en un viatge
eròtico-humorístic per la
història de l’erotisme des del
paleolític, fins als nostres dies.
PERVERSIÓ BORBÒNICA
A Alfons XIII, avi del Rei Joan Carles,
li anava el porno. De fet, va ser un
dels primers productors de cinema
pornogràfic (per a ús personal)
d’Espanya. Aquestes pel·lis es
gravaven al Xino, i el molt trapella
es divertia proposant arguments on
barrejava capellans porcs amb dones
de poca fe.
FOTOS: MARIA DIAS
Coses per fer
LA NATURA MANA
L’erotisme no és cap creació
humana. La natura en va plena, i
al Museu de l’Eròtica han volgut
deixar-ho palès. Cactus fàl·lics,
flors vagíniques i altres delícies del
cosmos omplen un espai dedicat al
plaer i la relaxació, amb una copa
a la mà. De tant en tant organitzen
concerts.
SABÍEU QUÈ...
Curiosos del món, ¿sabeu qui és la
dona amb el pèl púbic més llarg del
món, i quina mida fa? ¿I l’ejaculació
més abundant? ¿I els genitals més
escandalosament grans? Al Museu
de l’Eròtica hi trobareu totes les
respostes, il·lustrades eductivament
per no donar lloc a cap tipus de
dubte.
El Museu de l’Eròtica de Barcelona
es pot visitar cada dia de 10 a 24 h pagant 9 euros d’entrada
www.timeout.cat 23

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Agenda Fnac
del 13 al 19 de febrer
13/02
Fnac Triangle
19:00h “NIT DE FOC” Presentació
amb l’autor Alfred Picó.
Fnac L’Illa
19:30h MARILIA. Presentació del
seu nou disc ‘Subir una montaña’.
Fnac Diagonal Mar
19:00h SÔBER. Signatura del seu
nou disc ‘‘Letargo’’.
Coses per fer
Dins l’Habitació 1418
CAP DE SETMANA IDEAL
DIVENDRES 14
Coses per fer
14/02
Fnac L’Illa
19:00h ‘SI EL AMOR ES UNA ISLA’.
Presentació amb l’autora Esther
Sanz, l’escriptor Francesc
Miralles i l’editora Marta Vilagut.
Fnac Diagonal Mar
19:30h MARILIA. Presentació del
seu nou disc ‘Subir una montaña’.
15/02
Fnac Triangle
19:00h BRIDGES & CHRIS CHEEK .
Presentació en directe del seu
disc “South Lamar Boulevard”.
Fnac Arenas
18:00h a 21:00h CLUB FNAC
JUNIOR. TALLER DE
MATEMÀTIQUES I CIÈNCIA
DIVERTIDES AMB EL MÈTODE
SINGAPUR. Taller a càrrec de Tice.
Fnac Diagonal Mar
19:00h HOMBRE BALA.
Presentació en directe d’aquest
projecte musical a càrrec de
Marco Fonktana, Welelo y Sr.
Zambrana.
17/02
Fnac L’Illa
17:00h L’OPERA EN PANTALLA
GRAN. Projecció.
18/02
Fnac Arenas
18:30h EL CLUB DE LES
MANUALITATS. TALLER DE
GRANNY SQUARE I. Taller de
ganxet a càrrec de Del Reves.
Inscripció prèvia a resp.
comunicacion.arenas@fnac.es.
Si els joves tenen un espai
predilecte al MACBA i al CCCB,
aquest és l’asfalt de les seves
places. Però a partir d’ara els
museus volen fer un pas
endavant i convidar-los a ocupar
una part del Centre d’Estudis i
Documentació del MACBA. Les
tardes de dissabte, Habitació
1418 obre les portes. Neix així
un punt de trobada actiu amb
tallers impartits per artistes i
creadors de la ciutat però
modulables pels mateixos
participants.
El primer torn és de Fito
Conesa, que ensenyarà a
convertir un vídeo anecdòtic en
una campanya viral. El dissabte
15, Habitació 1418 serà l’espai
de gravació d’un anunci d’intriga
que espera revolucionar la xarxa,
però cada cap de setmana,
acollirà activitats ben diferents.
Aquest primer trimestre arriba
carregat d’un assortiment
d’activitats que aborden des de
l’art fins a la tecnologia. Tallers
de serigrafia tèxtil, marxandatge,
fanzins i grafismes per
promocionar grups musicals es
combinaran amb tallers sobre
robòtica o sensors electrònics.
Per participar-hi, oblideu la
inscripció prèvia i el moneder:
només us heu de presentar
dissabte a les 17 h a la planta
baixa del MACBA. Joves de 14 a
18 anys, el Raval us crida!
–Laia Pujol
Habitació 1418 es farà els
dissabtes de 17 a 22 h al
MACBA fins al 26 de juliol
PROPERS TALLERS Els mestres
SCOTT CHASSEROT
RETROFUTURISME AL CINE
¿Sabeu que ens trobem immersos
de ple en la Setmana Retrofuturista?
Aquest concepte serveix per designar
la manera com, en el passat,
imaginàvem el futur. Al cinema s’hi
troben exemples clars, i de culte. El
planeta prohibido (1956), de Fred M.
Wilcox, n’és un.
Hotel Elèctric. 20 h. Gratis.
DISSABTE 15
DONES D’AVANTGUARDA
Una ruta per Gràcia on es donarà a
conèixer la vida i obra de diferents
artistes vinculades amb la ciutat i
que van lluitar per obrir-se camí en
el món de l’art com a dones i com a
artistes. No hi faltarà el vermut.
Punt de trobada: Gran de Gràcia
amb carrer de Gràcia. 17 h. 13 €
DIUMENGE 16
19/02
Fnac Triangle
19:00h “LA CIUDAD PLÁCIDA”.
Presentació amb l’autor Jordi
Bordas, el periodista Luís del
Olmo i Ada Colau (PAH).
Fnac L’Illa
19:30h JOAN MASDÉU.
Presentació en directe del seu
nou disc ‘Dissabte’.
FITO CONESA
Escollit per inaugurar Habitació
1418, l’artista és conegut per
conjugar música, sons i imatges.
¿El resultat? Vídeos que
canviaran la forma de veure el
món que ens envolta.
PLATAFORMA ARDUINO
El taller de l’1 de març se centra
en l’electrònica. Els membres
de la Plataforma Arduino us
ensenyaran a controlar motors,
llums i fins i tot el vostre ordinador
a través de sensors.
FEU LA VOSTRA MÀSCARA
El Carnaval s’apropa i no volem
que ens agafi en calces. Al Poble
Espanyol són previsors i han
organitzat un taller infantil de
màscares amb les quals deixareu
tothom bocabadat.
Poble Espanyol. 10.30 h. Activitat
inclosa amb l’entrada al recinte.
24 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coses per fer
Una lliçó d’història
GRATIS Els llibres que han fet
Catalunya: ‘Poesia’ de Jacint
Verdaguer
Xerrada sobre el poeta Jacint
Verdaguer a càrrec de Narcís
Garolera (Vic, 1949), catedràtic
emèrit de filologia catalana.
El Born Centre Cultural.
www.elborncentrecultural.bcn.cat
Pl. Comercial, 12. Barceloneta
(L4), Jaume I (L4). Dj. 13. 19.30 h.
Quan el Call era
el Call dels jueus
Aproximació a les activitats
quotidianes dels segles XII i XIV
a través de la descoberta dels
llocs més significatius del Call,
que acaba als espais on hi havia
hagut el Call Menor, al peu del
Castell Nou. Inclou la visita al
MUHBA El Call, al subsòl de la
plaça del Rei i a les sitges
medievals del carrer de la Fruita.
MUHBA El Call.
www.museuhistoria.bcn.es.
Placeta de Manuel Ribé. Liceu
(L3), Jaume I (L4). Ds. 15. 11.15
h. 8,45 € (Cal reserva prèvia a
reservesmuhba@bcn.cat o al
93 256 21 22).
GRATIS Recuperem la
memòria històrica
La xerrada ‘El Museu Memorial
de l’Exili: entre la
preservació de la
memòria i la divulgació
històrica’ i la projecció
del documental
‘Desde el silencio. El
exilio republicano en el
norte de África’, realitzat
per fills d’exiliats a Mèxic, que
narra un dels esdeveniments
més silenciats de la Guerra
Civil: l’exili republicà al nord
d’Àfrica. Presenta l’acte Jordi
Font, director del MUME de la
Jonquera.
Centre Cívic Golferichs.
www.golferichs.org. Gran Via,
491. Rocafort (L1). Dt. 18. 19 h.
Aprèn sobre art
Haikurts: Festival de
micrometratges
Segona edició de ‘Haikurts’, un
festival de microcurtmetratges,
mescla entre el poema japonès
haiku i els curts. El model de
micrometratges que
Haikurts proposa està
inspirat en
l’estructura mètrica
de les estrofes
d’aquesta forma
poètica japonesa.
D’aquesta manera,
els tres versos de cinc,
set i cinc síl·labes de l’haiku,
s’adapten en tres plans de cinc,
set i cinc segons en un haikurt. El
creador elabora un
micrometratge de tres plans i un
total de disset segons.
Teatre Principal.
www.teatreprincipalbcn.com.
La Rambla, 27. Drassanes (L3).
Dg. 16. 20 h. 5 €.
Trobaràs totes
les activitats
que es fan a
Barcelona a
timeout.cat
Noves escenes, noves
mirades: That’s the story of
my life
Peça de la sevillana Macarena
Recuerda Shepherd dedicada
al Sr. Polissó amb la
col·laboració de l’artista Manu
Morales, que presenta una
autobiografia audiovisual
narrada amb la tècnica stopmotion
d’animació d’objectes.
Una pel·lícula construïda en
directe amb flaixos de la
memòria. Un àlbum de família
però sense família, elaborat
amb diversos suports visuals.
La Pedrera. Provença, 261-265.
Diagonal (L3,L5). Dj.13. 20 h. 6 €.
Maneres d’habitar
Xerrada al voltant de l’exposició
‘Le Corbusier’ a càrrec de M.
Teresa Muñoz, professora
titular de projectes
arquitectònics, ETSAM.
CaixaForum. Av. Francesc Ferrer
i Guàrdia, 6-8. Espanya (L1,L3
iFGC). Dc. 19. 19.30 h. 4 €.
Coses per fer
www.timeout.cat 25

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Amb nens
Coses per fer
Tallers
Mediterrani. El nostre mar
com mai l’has vist
Prepara’t per experimentar i
conèixer el Mediterrani com mai
no ho has fet, per endinsar-te en
un banc de tonyines, veure amb
els teus propis ulls l’evolució de
la crisi salina o descobrir quins
són els perills reals que
amenacen el futur del nostre
mar. ‘Mediterrani’ és molt més
que una exposició sobre vida
marina. És una porta oberta a la
reflexió sobre la relació que
tenim amb el mar i sobre com
cal actuar per preservar-lo. Per a
tots els públics.
CosmoCaixa.
www.obrasocial.lacaixa.es
Isaac Newton, 26. Av. Tibidabo
(L7). De dt. a dg., de 10 a 20 h.
4 €. Gratis fins als 16 anys.
A través...
L’art contemporani juga a
sorprendre l’espectador i vol
implicar-lo activament en l’obra.
Amb l’exposició ‘Just davant
nostre’ us aproximareu a treballs
d’artistes de les dues ribes del
Mediterrani. Durant l’itinerari
interactuareu amb les
instal·lacions, veureu un enorme
grafit, així com obres fetes de
llum, de so i, fins i tot, d’objectes
de rebuig. Us proposaran que us
feu vostres aquests materials
per dur a terme una proposta
col·lectiva final. A partir de 6
anys.
Macba. www.macba.org.
Pl. dels Àngels, 1. Sant Antoni (L2).
Ds., 12 i 17.30 h. Dg . 16, 12 h. 3 €.
El robatori del bestiari
Al MNAC ha desaparegut una
pàgina d’un antic manuscrit
medieval on apareixen
dibuixats un munt d’animals.
Les pistes que trobareu a les
pintures de la Col·lecció d’Art
Romànic us permetran
identificar-la i el vostre enginy
de detectius us portarà també
a descobrir qui és el lladre.
A partir de 7 anys.
MNAC. www.mnac.cat
Parc de Montjuïc. Espanya
(L1, L3 i FGC). De dt. a ds., de 10
a 18 h. Dg., de 10 a 15 h.
FEU-LOS ARTISTES!
El museu ideal
A la Fundació Joan Miró us proposen una missió
especial. En grups, haureu de triar una obra d’art i
dissenyar l’espai més adeqüat per exhibir-la. Qui sap
si entre vosaltres, s’amaga un futur Gaudí, un Mies
van der Rohe, o un Le Corbusier. Dg.16 i 23 a les 11 h.
Teatre
Gulliver, al país de Lil·liput
Després de 17 anys de la seva
posada en escena i de voltar pel
món, ens arriba Gulliver al
País de Lil·liput; un
clàssic del Centre de
Titelles de Lleida.
Una història
universal
transformada en
rondalla teatral, amb
titelles, ombres i
cançons. Tot un cant a la
diversitat, a la bona entesa i a
l’amistat. Per a tota la família
Sat! Sant Andreu Teatre.
www.sat-teatre.cat
Neopàtria, 54. Fabra i Puig (L1).
Ds., 17.30 h. Dg., 12 i 17.30 h.
9 €. Fins al 23 de febrer.
L’Hort de Can Pitrocs
Els senyors Pitrocs tenen l’hort
amb les fruites, verdures i
hortalisses més gustoses de
tota la comarca. Però des de fa
temps tenen un petit problema
de difícil solució: els ocells els
fan malbé part de la seva
producció. Tot canviarà amb
l’arribada de l’espantaocells i
La cartellera
de teatre
infantil, al
complet, és a
timeout.cat
d’un ocellet especial. Un
espectacle de La Guilla Teatre.
Teatre Akadèmia.
www.teatreakademia.cat
Buenos Aires, 47-49. Provença
(FGC), Hospital Clínic (L5).
Ds., 17.30 i dg. 12 h. 12 €
Fins al 16 de febrer.
Viu el teatre:
Bombolles de paper
Un recorregut per un món
fantàstic ple de bombolles de
sabó, de paper, digitals, ple de
globus, amb ombres, amb llum
negra... Un espectacle màgic i
dinàmic on nens i nenes no
podreu desenganxar la mirada
de l’escenari i en el que
acabareu participant
activament. Un espectacle de la
Cia. Bàcum. A partir de 3 anys.
Teatre CCCB. www.cccb.org
Montalegre, 5. Universitat
(L1,L2). Ds., 17.30 i dg., 12 h.
12 €. Fins al 16 de febrer.
Sota el llit
La Mina és una nena de cinc
anys que no pot dormir a causa
dels sorolls que sent sota el llit
i la por que li provoquen. L’Algú i
el Ningú, dos simpàtics
personatges nascuts de la nit,
l’acompanyaran al llarg d’un
viatge en el qual la Mina
s’enfrontarà
definitivament als
seus temors. Un
espectacle de FEI
Factoria Escènica
Internacional.
TNC. www.tnc.cat.
Pl. de les Arts, 1.
Glòries (L3)
Ds., 17.30 i dg., 12 h.
De 6 a 12 €. Fins al 16 de febrer.
Piccolo circo de hilo
Aquesta història comença des
del final, quan el Circ tanca i
l’única aprenent-titella que hi
queda –o que ha estat oblidada–
passa el seu temps netejant i
posant en ordre el Piccolo Circ.
Amb una mica de fantasia
transformarà les ocupacions
més avorrides en meravellosos
jocs. Un espectacle d’Antonella
d’Ascenzi. A partir de 3 anys.
Sala Fènix. www.salafenix.com
Riereta, 31. Sant Antoni (L2),
Liceu (L3). Ds. i dg., 17 h. De 6 a
8 €. Fins al 23 de febrer.
26 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
Coordina
Josep Lambies
jlambies@timeout.cat
@joseplambies
Consulta les
crítiques i la
cartellera de
cinema a
timeout.cat
Ens agrada!
Per Josep Lambies
01.
TABÚ
L’última del cineasta portuguès
Miguel Gomes, rodada a Cap Verd,
és una faula sobre l’Àfrica colonial
plena de misteris, fantasmes i
cocodrils predadors.
Filmoteca. Dc. 12, 20 h
Allà on hi hagi herba blava
En Josep Lambies entrevista el director d’‘Alabama Monroe’,
una de les candidates a l’Òscar al millor film estranger
Felix van Groeningen no sap
tocar el banjo. Ni la mandolina.
Fa cinc anys això del bluegrass li
sonava a himne tribal dels
dominis Apalatxes i si l’hi
haguéssiu demanat potser us
hauria dit que Bill Monroe era el
nom d’un caçarecompenses de
Sergio Leone. Va ser gràcies a
Johan Heldenbergh, un barbut
belga que per coses de la vida
és el seu actor fetitxe, que s’hi
va iniciar. “Ara escolto els Foggy
Lester Boys i em sento com un
volcà a punt de l’erupció
–confessa–. Ploro, i molt”. Diu
que si no fos per aquesta
sensibilitat adquirida, Alabama
Monroe no hauria existit.
Tot va començar en un teatre
de Gant el dia en què
Heldenbergh
estrenava The broken circle
breakdown com a actor
protagonista i autor del text.
“Aquell dia vaig somicar sense
consol”, rebla. Era la trista
història d’un clan de grangers
peluts, músics de ranxo amb
idees alternatives i senyores
vestides amb barret de cowboy,
que es trobava en un cementiri,
sota una porxada de paraigües
negres, per cantar unes quantes
lletanies al voltant d’un taüt
amb poc més d’un metre de
longitud.
Sortint del teatre, en Felix va
trigar una hora a eixugar-se les
llàgrimes. “Va costar que se’m
passés la pena –diu–. Per la
història, i per les cançons. I vaig
pensar que si a mi m’havia
emocionat, podia emocionar
moltes més persones”. Es va
reunir amb el seu amic
Heldenbergh per començar a
treballar en una adaptació
cinematogràfica.
No, això no és cap comèdia,
per més que la pin-up flamenca
de cabellera rossa i cames
escultòriques que apareix al
cartell, la que té el cos minat de
tatuatges i la bandera
americana estampada a la
pitrera, us n’hagi donat una altra
impressió. Tampoc és ben bé
una tragèdia. “Jo m’estimo més
definir-la com una de les velles
balades de Monroe, monòtones,
sense bateria, ni cap altre
excés”. I ara, a per l’Òscar!
NOTA AL PEU Aprofiteu per
recuperar The misfortunates.
02.
DRÀCULA
¿Preferiu els vampirs? Aquesta és
la vostra setmana. Comenceu-la al
Phenomena, amb en Gary Oldman
i aquell pentinat que sembla un
ceballot gegant.
Palau de Congressos
Dv. 14, 20.30 h. 8 euros
03.
NOSFERATU
Sigueu conscients, però, que
el millor dels xuclasangs de la
història és aquell estaquirot amb
la cara abonyegada que sortia al
film de F. W. Murnau.
Girona. Ds. 15, 20 h. 8 euros
04.
HISTÒRIA DE LA MEVA...
Rematem la tríada vampírica, com
no podia ser d’una altra manera,
amb la pel·lícula d’Albert Serra,
Història de la meva mort, encara
en cartell.
05.
EL LOBO DE WALL STREET
DiCaprio no porta ullals ni dorm
dins d’un taüt, però com tots
els corredors de borsa és capaç
de deixar-te les artèries ben
escurades. Obra mestra.
Cinema
Amb el suport de Gas Natural Fenosa
www.timeout.cat 27

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
Cuando todo está perdido
L’ESTRENA
DE LA SETMANA
Alabama Monroe
Dir. Felix van Groeningen
(Bèlgica, 2013). 111 min.
Cinema
Dir. J.C. Chandor (EUA, 2013).
106 min.
L’any 1972, Robert Redford
s’endinsava a les Muntanyes
Rocalloses per protagonitzar
Les aventures de Jeremiah
Johnson (Sydney Pollack), la
història d’un antic soldat que
s’aïllava de la civilització per
viure sol en contacte amb la
natura. Més de 40 anys després
Redford torna a emprendre una
aventura en solitari a la gran
pantalla. A Cuando todo está
perdido, l’actor ja prop de la
vuitantena encarna un nàufrag
que intenta sobreviure després
que el seu vaixell topi en alta
mar amb un contenidor a la
deriva.
El segon llargmetratge de J.C.
Chandor (Margin call) resulta
insòlit dins del Hollywood
contemporani: arrisca més que
altres films de supervivència
que han aconseguit un relatiu
èxit els darrers anys, com 127
horas (Danny Boyle, 2010) o La
UNA GRAN FALTA
Els Òscars, que no sempre són justos,
han girat l’esquena a la magnífica
interpretació de Robert Redford, que
aguanta ell solet la pel·lícula durant
més d’hora i mitja.
TANT PER GUANYAR
vida de Pi (Ang Lee, 2012).
Cuando todo está perdido és una
survival movie de baixa
intensitat on s’han depurat al
màxim els elements narratius,
dramàtics o èpics. No sabem
res del seu únic protagonista,
que se’ns presenta ja en mig de
l’oceà. Amb prou feines hi ha
dues o tres línies de diàleg en
off en tot el film i la banda
sonora d’Alex Ebert és tan
escassa com discreta.
Tot i que presenta la majoria
de conflictes que s’espera en
aquestes històries (com
racionar el menjar o orientar-se
en alta mar...), no en subratlla
en cap moment el sentit tràgic o
triomfant. Aquesta austeritat de
plantejament acaba atorgant
una major força a l’odissea
existencial, quasi espiritual,
d’aquest home. Una admirable
pel·lícula sobre com un ésser
humà assumeix que s’ha tornat
invisible en mig de la
immensitat. –Eulàlia Iglesias
NOTA AL PEU Un sol actor i
onze productors executius.
UN GRAN ENCERT
Els acadèmics de Hollywood només
han nominat el treball amb el so
d’una pel·lícula on sorolls a priori
trivials cobren una importància
narrativa i dramàtica vital.
Es diu que aquest tros de drama
d’ínfules hipsters ha deixat
espectadors de mig món
somicant amb un toll de
llàgrimes sota els peus. A mi em
va deixar una mica freda, com
Blue Valentine. De fet, aquesta
també és la història d’una
parella que s’enamora i
desenamora successives
vegades al llarg dels anys, amb
els pertinents jocs d’anar
endavant i endarrere en el
temps. Comença en un hospital,
quan un metge dóna al
desafortunat matrimoni la
notícia que la seva filla té
càncer. A l’escena següent els
trobem set anys més joves, en la
seva primera cita. Ell és un paio
amb barba que toca el banjo.
¿Qué nos queda?
Dir. Hans-Christian Schmid
(Alemanya, 2012). 85 min.
El cinema de Hans-Christian
Schmid (sovint assimilat a
l’Escola de Berlín) sembla
obsessionat per destapar les
misèries que s’amaguen sota
l’aparent esplendor de la
societat alemanya. I ¿Qué nos
queda?, la seva darrera
pel·lícula després de títols tan
notables com Crazy o Réquiem,
n’és un exemple perfecte: la
construcció minimalista i uns
Ella, una rockabilly de raça amb
el cos cobert de tatuatges. Les
interpretacions són exceŀlents,
però la pel·lícula perd pedal
passats 40 minuts de metratge,
quan fa l’efecte que el guió està
tramat per fer que les tragèdies
s’encadenin una rere l’altra.
–Cath Clarke
NOTA AL PEU No espereu
trobar-hi Ryan Gosling.
quants personatges tancats en
una casa als afores serveixen
per fer esclatar petits drames
domèstics com si es tractés
d’una apocalipsi. El film aborda
el seu material amb sensibilitat i
delicadesa, i la segona part
arriba a copsar un clima
fantàstic resolt sense
estridències. No es pot evitar,
però, l’aroma de tòpic, ni l’ombra
de Bergman, i el resultat és tan
correcte com inevitablement
tímid. –Carlos Losilla
NOTA AL PEU Va ser a la
Berlinale de l’any passat.
28 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
QUI COI ÉS... Destin Cretton
Destin Cretton va néixer a
Hawaii l’any 78, i és un d’aquells
descobriments de Sundance
que per una via o altra ens van
arribant amb la regularitat del
bonítol del Cantàbric. La seva
pel·lícula Short term 12 és un
dels plats forts de la primera
edició de l’Americana, un nou
festival de cine indie a
Barcelona.
Short term 12 va ser primer un
curtmetratge.
Sí, un curt que es va estrenar a
Sundance el 2009 i es va endur
el Premi del Jurat, i després va
viatjar per tot el món. Em van
donar tants copets a l’esquena
que no vaig poder evitar
continuar treballant-hi.
És cert que la pel·lícula parteix
d’una experiència teva?
Sí. Just abans de començar a
estudiar cine, vaig estar
treballant en un centre d’acollida
per a adolescents problemàtics.
D’això fa deu o dotze anys, però
ho tinc tot gravat al cap. Cada
expedient que em va caure a les
mans, cada company que va
compartir amb mi les seves
experiències. Jo només hi vaig
estar un parell d’anys, però hi
havia gent que portava treballant
amb aquests nanos tota la vida.
Entre curt i llarg, però, hi ha un
altre projecte, I’m not a hipster.
Era una història ambientada en
l’escena musical de San Diego,
on sempre m’he sentit com a
casa. La gràcia d’aquest film era
demostrar-me a mi mateix que
era capaç de rodar un
llargmetratge sense un ral a la
butxaca. Vaig demanar favors a
tots els meus amics, però no em
va costar pràcticament res. I va
sortir un relat molt humà, que és
el que a mi més m’agrada.
I ara en canvi estàs treballant
amb Jennifer Lawrence.
Estem intentant adaptar una
novel·la de Jeannette Walls que
es diu The glass castle, i ho
estem fent frec a frec. La
Jennifer serà la protagonista.
–Josep Lambies
Short term 12 Cines Girona.
Ds. 15, 23 h. 4 euros.
Cinema
Robocop
Dir. José Padilha
(EUA, 2014). 118 min.
Bona elecció, la de José Padilha,
com a director d’aquesta nova
versió de Robocop. El realitzador
brasiler no busca recuperar la
capacitat satírica i subversiva
del film original de Paul
Verhoeven. Aquest és més aviat
un exercici d’estil efectista, poc
‘compromès’ políticament –tot i
l’escena inicial, on veiem els
carrers de Teheran envaïts per
robots nord-americans que
porten la ‘democràcia’ al país
dels aiatoŀlàs– i convencional,
des del punt de vista dramàtic.
Les dues armadures de
Robocop –una de platejada i una
altra de negra– són el símbol
perfecte de la dualitat d’un
personatge traït i explotat, que
cerca justícia, venjança i
coneixement. Però sense gaire
profunditat.
–Antonio José Navarro
NOTA AL PEU Any 2028,
Detroit. No us direm res més.
www.timeout.cat 29

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
Cinema
Kuma. La segunda mujer
Dir. Umut Dag
(Àustria, 2012). 93 min.
Aquest és un film de dones. De
dones que viuen de portes
endins, tancades a casa.
Comença a Turquia, durant una
boda, i continua a Viena, al pis
d’una família turca. La mare
està malalta i vol deixar algú que
s’ocupi dels fills petits. Per això
busca una segona dona per al
seu marit, rebutjada per les
filles grans. Rodada d’una
manera gairebé hiperrealista, el
guió de Petra Ladinig fa un parell
de girs inesperats que
enriqueixen el text i hi donen
una dimensió molt més
interessant que la de simple
retrat d’una societat que vol
preservar les seves tradicions.
El fotograma
Per Pere Vall
El paquet d’en Manel
UNA TURGÈNCIA
SOSPITOSA
Un company periodista, que no
és especialment admirador de
Manel Fuentes, ja em va advertir:
“Ara, que està a punt de sortir
a l’escenari per presentar els
Goya, deu estar trempat”. Dit i
fet, la curiosa, sospitosa i alegre
forma que prenia el pantaló
de Fuentes, allà a la zona dels
malucs, pubis i cames, va ser un
dels temes més comentats de la
gran nit. Tremping topic!
ELS MUGRONS D’AMY
Com que aquí pringuem tots
o ningú, el mateix comentari
sobre Fuentes l’aplicarem a
Amy Adams i la seva exhibició
de mugronada a La gran estafa
americana. Quin bé de Déu! Els
fanàtics d’aquesta bellíssima
part de l’anatomia portem dies
de gresca i xerinola amb Miss
El duel entre la jove Begüm
Akkaya i la veterana Nigal G.
Koldas és el que aguanta la
trama on els homes, marit, fills,
ocupen un lloc decoratiu.
Presentada al Festival de Berlín
de l’any passat, Kuma és una
petita sorpresa que cal no
deixar passar.–Nuria Vidal
NOTA AL PEU És l’opera prima
del kurd Umut Dag.
Adams i les seves dues punxetes.
Els dissenyadors del vestuari del
film de David O. Russell tenen el
nostre Òscar.
L’HORA DELS DRAPETS
Les pel·lis dels Gaudí, els Feroz
i els Goya ja van tenir la nostra
benedicció o desaprovació, per
la qual cosa, alliberats d’aquesta
responsabilitat intel·lectual,
ens hem dedicat a gaudir dels
premis com aquells amants dels
photocalls, les catifes vermelles i
el rotllo fashion que també som.
DETECTORS DE FORMES
Pròximes parades: els Òscar i,
abans, els Fotogramas de Plata.
Tornarem a treure la nostra part
més frívola, perquè no quedi
ni un sol paquet per detectar,
ni una sola sina en erecció per
lloar. I és que, digui el que digui
Rajoy, som mediterranis!
Nens salvatges
The retrieval
El primer nen salvatge de la
llista és una versió ianqui
d’Oliver Twist. Durant els últims
dies de la Guerra Civil
estatunidenca, en Will, un
adolescent orfe, emprèn amb el
seu pervers oncle un viatge cap
al nord per capturar en Nate, un
fugitiu de la justícia. L’objectiu
és entregar-lo a una banda de
despietats caçadors de
recompenses. Un cop localitzat,
els tres comencen un viatge
camp a través mentre la guerra
va acabant.
Cinemes Girona. Girona, 175.
Dv. 14. 20.30 h. 4 €
If...
Una paròdia de l’escola pública
britànica on els estudiants
porten la metralla incorporada i
les ànsies de brega sempre a
punt. Premiat a Cannes el 1969
amb la Palma d’Or, aquest film
pren el títol d’un poema de
Rudyard Kipling i és un ferotge
aŀlegat contra el sistema
educatiu anglès. És una obra
realitzada oportunament per
mostrar el malestar vigent
d’aquells anys i que va coincidir
amb els moviments estudiantils
del maig del 68.
Filmoteca de Catalunya.
Pl. Salvador Seguí, 1.
Dv. 14. 21.30 h. 4 €
Anna Karénina
Anna Karenina és una dona de
l’alta societat russa que
s’enamora d’un jove oficial per
qui abandonarà espòs i fill.
Aquest últim és, en el fons, el
gran perjudicat de la història,
una tendra criatura obligada a
créixer lluny de la mare. No és
un salvatge, d’acord. Creixerà
envoltat de les més altes
personalitats del tsarisme. Però
quina infància més trista!
Filmoteca de Catalunya.
Pl. Salvador Seguí, 1.
Ds. 15. 19.30 h. 4 €
Los huérfanos
Una història d’amor entre dos
adolescents que provoca la
trobada entre un exconvicte
d’ETA i la filla d’una de les seves
víctimes. Dirigida pel realitzador
bilbaí Ernesto Del Rio, la ficció
està ambientada a l’any 2012,
pocs mesos després de l’anunci
de cessament definitiu de
l’activitat armada per part
d’ETA, el 20 d’octubre de 2011.
Cinemes Girona. Girona, 175.
Ds. 15. 22 h. 4,5 €
The kings of summer
Tres joves ‘teens’. Una cabana
perduda al bosc. La llibertat.
‘The Kings of Summer’ ens
endinsa en la fantasiosa
història d’aquests joves
infeliços que, farts de l’excés de
protecció dels seus pares,
decideixen independitzar-se i
començar una vida salvatge
sense adults i al marge de la
societat, segons les seves
normes, segons els seus
principis. Sempre hi ha un
moment a la vida en què tenim
sentiments anarquistes, i ens
creiem que podem viure com
feres indomables, enmig de la
natura. Coses de l’edat.
Cinemes Girona. Girona, 175.
Dg. 16. 18 h. 4 €
La noche del cazador
Un conte de fades d’allò més
pervers, rodat amb tot el misteri
boirós de l’expressionisme.
Robert Mitchum és el pitjor
malson de dos nens que fugen
amb l’astúcia de Hansel i Gretel.
L’única temptativa de Charles
Laughton darrere la càmera és
una obra mestra brutal.
Filmoteca de Catalunya.
Pl. Salvador Seguí, 1.
Dc. 19. 17 h. 4 €
Pren
nota!
“Un relat depravat
i excessiu, amb
barra lliure de culs,
fàrmacs i saques de
dòlars, on ningú no
coneix el significat
de la paraula ‘abús’”
Josep Lambies sobre
‘El lobo de Wall Street’.
Time Out per a Gas Natural Fenosa
30 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 31

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
Coordina
Andreu Gomila
agomila@timeout.cat
@andgomila
Així ens ensarronen
Helena Miquel debuta en el teatre amb ‘Coaching’, una comèdia
sobre qui mou els fils dels polítics. Per Andreu Gomila
MARIA DIAS
Teatre
Helena Miquel ha fet gairebé de
tot. Ha estat periodista i és la
meitat del duet pop Delafé y las
Flores Azules. Lidera un altre
projecte musical, Élena, i ha
participat en diverses
pel·lícules, l’última de les quals
és No habrá paz para los
malvados (sis Goyas del 2012).
Li faltava debutar en un teatre,
cosa que succeirà aquesta
setmana amb Coaching, al
Tantarantana, una comèdia
d’Ángel Amazares ambientada
en les primàries d’un partit, amb
els assessors personals dels
polítics en primer pla.
Miquel és la Marta, la coach
del president, que aspira a la
reelecció, i té clar que sí, tot i
haver fet de tot, això de coach no
és per a la seva vida fora
dels escenaris. El
responsable que la cantant
formi part del repartiment és el
mateix Amazares, amb qui va
coincidir al curtmetratge El
crimen desorganizado.
Aleshores acabava d’escriure
Amazares ha vist
polítics que fan
servir recursos
teatrals per no
dir res
l’obra i va tenir clar que tant ella
com Carles Arquimbau havien
de ser-hi. I no ha desaprofitat el
seu vessant de cantant: en un
moment de la funció, quan la
Marta necessita engrescar el
seu candidat, li cantarà una
cançó: I ara què.
Les obres polítiques tornen a
estar de moda. En els últims
anys han recollit, fins i tot, èxits.
Parlem de Desclassificats, de
Pere Riera, i de Pàtria, de Jordi
Casanovas. Amazares, aquí,
juga amb la comèdia i no ha
volgut identificacions
partidàries. En cap moment, a
Coaching es parla d’ideologia,
sinó d’una cosa més profunda,
del discurs, de com es
construeix la imatge dels
polítics. Amazares tenia al cap
films com Frost/Nixon o Els idus
de març, però ha preferit fer una
cosa més mediterrània, amb ell
mateix fent de presentador de
reality esdevingut moderador
d’un debat entre candidats una
mica extrem, on el públic
decideix què fan els polítics.
Lolo Herrero (Àngel) és el
contrincant de Miquel, el coach
de la candidata aspirant, i deixa
clar que l’obra mostra el grau de
manipulació de la política. Vaja,
sobre com ens ensarronen.
Amazares, de fet, volia
respondre una pregunta: “Per
què els polítics estan tan lluny
de nosaltres?”. Ell mateix fa
classes sobre com parlar en
públic i ha vist polítics –com els
de la seva obra– que “fan servir
recursos teatrals per no dir res”,
indica. I més, afegeix Miquel,
quan sembla que els polítics
necessiten assessors per a tot i
ja no saben, per ells mateixos,
què passa al carrer.
‘Coaching’ estarà en cartell al
Tantarantana fins al 2 de març.
Amb el suport de Codorníu
32 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
Yerma
Ens agrada!
Teatre Tívoli. Fins al 2 de març
La versió de Miguel Narros de
Yerma aconsegueix un
impossible: dubtar de la
intocable vàlua dramàtica de
Federico García Lorca. Nu, sense
els vestits protectors d’una bona
direcció d’escena i de millors
interpretacions, el text emana un
preocupant olor de naftalina.
Potser sempre va estar aquí i no
vam voler percebre l’olor de
poesia marcida. I ha hagut de ser
Narros qui ens excités la
pituïtària. Només la veu absent
d’Enrique Morente la calma i
evoca el Lorca del quejío pur.
El muntatge –un dels últims de
Narros– posseeix un primer tram
que sembla deutor del
preciosisme de Strehler:
exquisida il·luminació i uns pocs
elements escenogràfics
escollits pel seu impacte
cromàtic i estètic. També les
interpretacions planen en un to
naturalista que tapa les
limitacions que després
s’exposaran amb insospitada
violència. Però arriba el tercer
acte (la romeria) i la precària
estructura de la suficiència
L’OBRA
DE LA SETMANA
s’ensorra. Calla el naturalisme i
entra el simbolisme mal digerit.
Un encreuament groller entre
Nieva i Távora. Les passions es
deslliguen i les actuacions
s’extralimiten. Un aquelarre
d’actors i actrius perduts en els
seus pitjors defectes.
El més just per a tots ells és
ometre els seus noms. Però
Yerma té una protagonista
absoluta i una actriu que accepta
aquesta responsabilitat. Narros
va pensar que Silvia Marsó
reunia les qualitats necessàries
per carregar amb el personatge.
Ella va respondre –i respon
encara– amb una entrega
desmesurada, amb l’entrega
exagerada d’una actriu de
cinema mut. Histrionisme ranci
que ni tan sols gastava la Xirgu. I
així la producció llisca cap a la
paròdia d’un Lorca de Sèrie B. Un
conte de terror –però sense el
seu encant– de Roger Corman,
amb la Marsó posseïda per
l’esperit de Ligeia. –Juan Carlos
Olivares
NOTA AL PEU A veure què fa
Joan Ollé amb Doña Rosita...
Per Andreu Gomila
01.
GEORGE KAPLAN
L’obra de Frédéric Sonntag dirigida
per Toni Casares va ser un dels
èxits del passat festival Grec. Una
peça polítca amb Hitchcock de
McGuffin i una trama apassionant
i molt ben executada.
Sala Beckett. De dc. a dg.
02.
TRADUCCIONS
Ferran Utzet i la seva tropa donen
vida a una meravella teatral que
s’ha d’anar a veure sense pressa i
gaudir a poc a poc, per recuperar
la passió pel teatre ben fet, ben
dit i ben escrit.
Biblioteca de Catalunya.
De dc. a dv.
03.
VÀNIA
No ens cansarem de recomanar
la versió que han fet aquests
jovencells de l’obra de Txékhov. De
traca i mocador. Miguel del Arco
hauria de fer-los una visita!
Círcol Maldà. De dc. a dg.
Teatre
Estúpids
La Seca. Fins al 2 de març
Ferran Rañé va llegir Les lleis
fonamentals de l’estupidesa
humana, un petit assaig del
professor italià Carlo Maria
Cipolla farcit d’enginy i d’humor.
Estúpids s’inspira en aquest
assaig però amb una forma molt
teatral que no per ser coneguda
deixa de funcionar gairebé
sempre. Ferran Rañé és Lluís,
l’esborrapissarres de tota la
vida, i col·laborador i amic del
professor que ha fet de la
investigació de l’estupidesa la
seva vida. Però el professor que
ha de donar la conferència no
arriba i Lluís entretén els
assistents explicant el que ha
estat la seva feina i altres
minúcies així com les
peculiaritats del mestre.
Lluís és un personatge
entranyable, una mica càndid i
amable que a les mans de Rañé
es guanya fàcilment el públic.
Un bon home que imita, sembla
ser, el professor, que canta
boleros, com el professor i que
acabarà fent la conferència que
està anunciada. Creiem que la
xerrameca d’en Lluís durant el
primer tram de la funció és
excessiva. Cal netejar aquesta
part i així Rañé, un gran
comediant, resultarà més
divertit, com passa poc després
quan la funció se centra en les
idees de l’assaig, fins al final,
que resulta humà i emotiu.
–Santi Fondevila
NOTA AL PEU Ferran Rañé ha
de mesurar la xerrameca.
04.
EL DRAC D’OR
Roland Schimmelpfennig torna a
casa nostra de la mà de Moisès
Maicas i un text brillant sobre la
immigració, que escandalitza i ens
remou la poca decència que ens
queda com a éssers humans.
Teatre Akadèmia. De dc. a dg.
05.
T’ESTIMO, ETS PERFECTE...
JA ET CANVIARÉ
És potser el musical de més èxit
de l’última dècada, el de Joe
DiPietro i Jimmy Roberts. Teatre
Goya Codoníu. De dt. a dg.
Tots les crítiques
a timeout.cat
www.timeout.cat 33

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
Teatre
Mitad y mitad
Teatre Condal. Fins al 16 de març
Dos germans. L’un viu amb la
seva mare, immobilitzada per
una embòlia. L’altre, casat, el
visita per repartir-se l’ herència,
ja que la mort sembla imminent.
Mitad y mitad és la versió original
d’aquell Mamaaaa! que van
protagonitzar Paco Moran i Joan
Pera i representa el retorn entre
nosaltres de Jordi Sánchez,
fagocitat per les sèries de
televisió que es roden a Madrid.
Mitad y mitad però no té gaire a
veure amb la funció de Morán/
Pera tant pel que fa al text com a
la direcció de dos actors molt
ben dotats per a la comèdia.
Pepón Nieto i Paco Tous,
magníficament dirigits per Pep
Anton Gómez, coautor també.
Brutus
Per Andreu Gomilla
Si bé la primera part té alguna
cosa de reiterativa en un xoc
entre el que seria un Cara Blanca
i un August de tota la vida, la
segona resulta explosiva, molt
divertida. Una funció ben
produïda i amb una impecable
posada en escena. –S. Fondevila
NOTA AL PEU Aquest parell no
són Paco Morán i Joan Pera.
També volem els de fora
COMERCIALS
El teatre fet aquí va com un tro.
Cert. Tot i la crisi, els autors de
35 en amunt poden estrenar i fins
i tot se’ls rifen a fora. Cert. Però,
senyores i senyors, no ens hem de
tornar narcissistes. Perquè si el
teatre d’aquí és tan bo i té públic
sovint es deu a què la generació
a la qual li van bé les coses va
poder veure obres de Pinter, Kane i
companyia quan eren vius i estaven
de moda. Una cosa va alimentar
l’altra. I sí, en els últims temps
hem gaudit dels èxits del teatre
nord-americà –el Venus in fur de
David Ives o Agost de Tracy Letts–.
Però aquí no s’acaba tot.
ANGRY YOUNG WOMEN
Ens queden mols autors per
descobrir. Per exemple, poc o res
en sabem de les Angry Young
Women, generació de joves
autores britàniques, amb noms
tan destacats com Lucy Prebble
–Enron és una de les millors obres
del segle XXI–, Polly Stenham –That
face és corrosiva– o Bola Agbaje
–impressionant Gone too far–. I no
ens oblidem dels nord-americans
Sarah Ruhl i Tarrell Alvin McCraney,
dels quals hem vist cosetes,
Eurydice i The brothers Size.
COMPANYIES
Anys enrere, era la Beckett qui
introduïa autors. La cosa ha
canviat. En els últims temps,
que valguin la pena, només
puc comptar el George Kaplan
de Frédéric Sonntag. I recordar
que van fer entrar Roland
Schimmelpfennig a casa nostra.
No és poc. En el món destrossat
d’avui sembla que si volem autors
nous, haurem d’encomanar-nos a
les companyies. Feu autors d’aquí,
però no us oblideu dels de fora. No
podem plegar l’antena exterior!
Estan d’estrena
El principito
Què passaria si el Petit príncep
de Saint-Exupéry no fos
interpretat per un noi sinó per un
actor amb edat de fer de Rei
Lear, que es prepara per al seu
últim viatge? Aquesta producció
de la companyia Teatro de La
Abadía neix a partir de
l’espectacle ‘Der kleine Prinz’,
estrenat el 2000 pel Theater an
der Ruhr (a Mülheim, Alemanya),
amb l’aquí director Roberto
Ciulli fent de Petit príncep... Al
Lliure, és José Luis Gómez.
Teatre Lliure: Gràcia. Montseny,
47. www.teatrelliure.com.
Fontana (L3). De dc. a dv., 20.30
h. Ds., 17.30 i 21 h. Dg., 18 h.
22-29 €. Del 13 de febrer al 2 de
març.
George Kaplan
És ben cert que en els temps
que vivim diferenciar la realitat
de la ficció, allò que es produeix
d’una manera natural i lògica
del que està planificat per
obscurs poders, és gairebé
impossible. Mentides
governamentals, espionatge,
invasió de països... triïn el que
vulguin. L’autor francès Frédéric
Sonntag (Nancy, 1978) ha
construït a ‘George Kaplan’ un
interessant i punyent retrat del
món en una ficció que té molts
contactes amb la realitat i que
ens porta a dubtar sobre què
sabem del que passa.
Sala Beckett. Alegre de Dalt, 55
bis. www.salabeckett.cat. Joanic
(L4). De dc. a ds., 21.30 h. Dg.,
18.30 h. 18 €. Del 12 de febrer al
7 de març.
IQ-100
Un mes abans de fer els 32 anys,
un noi retardat, l’única obsessió
del qual és arribar a ser llest,
escriure i llegir, és escollit per fer
de ‘conillet d’Índies’ d’un
experiment que li permetrà
esdevenir un geni. Al seu voltant
hi ha els companys de feina del
forn on treballa i el seu únic
recolzament, la seva tutora. Obra
de Ferran Audí basada en la
novela ‘Flowers for Algernon’ de
Daniel Keyes. Amb Raimon
Molins.
Sala Atrium. Consell de Cent, 435.
www.atrium.cat. Tetuan (L2). De
dc. a ds., 21 h. Dg., 19 h. 19 €. Del
14 de febrer al 16 de març.
Killer
La història musical de Pau Moira,
un enterramorts que guarda un
secret terrible, sorgida del cap de
Guillem Clua, va ser un dels
fenòmens indies del 2011, amb
estrena a la Muntaner i vida més
llarga a La Villarroel. Amb Xavier
Mestres i els músics Roger
Conesa (clarinet, guitarra), Xavi
Sánchez (contrabaix) i Tomás
Alcaide (piano i violí).
Almeria Teatre. Sant Lluís, 64.
www.almeriateatre.com. Joanic
(L4). De dc. a ds., 20 h. Dg., 17 h.
(ds. 15 no hi ha funció) 18-20 €.
Del 12 de febrer al 2 de març
T’estimo, ets perfecte... ja et
canviaré
Sembla ser que els humans han
nascut per aparellar-se, com tots
els animals, però que la seva
complexitat psicològica els porta
a situacions molt més
complicades, o divertides, o
tendres, o tot alhora. El musical
de Joe DiPrieto i Jimmy Roberts
passa per ser un dels èxits més
sonats del Broadway dels últims
temps on va triomfar durant onze
anys. També ho va aconseguir
ara fa dotze al Poliorama. I
continua donant guerra!
Teatre Goya Codorníu. Joaquín
Costa, 68. www.teatregoya.cat.
Universitat (L1-L2). De dt. a dv.,
20.30 h. Ds., 18 i 21 h. Dg., 18 h.
22-30 €. Del 12 de febrer al 30
de març.
Pren
nota!
“Brian Friel té
aquesta capacitat
de captivar-te a
nivell melancòlic, de
fer-te oblidar que ets
en un teatre”
Andreu Gomila sobre
‘Traduccions’. Biblioteca de
Catalunya. Fins al 9 de març.
Time Out per a Codorníu
34 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
www.timeout.cat 35

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Dansa
Culpables de ser lliures
La companyia loscorderos.sc
proclamen la seva
ULTRAinnocència en l’espectacle
que porten al Mercat de les Flors,
però en realitat tots sabem que
són responsables i actuen amb
total coneixement de causa. Són
culpables de dur el
teatre fora del seu
registre i no han
dubtat a assaltar
el camp de la
dansa. També han
creat adeptes i han viscut
contracorrent durant anys,
amb una idea tossuda al cap i
abocant el cos a treballs forçats.
Però David Climent i Pablo
Molinero, els integrants, autors
del manifest del Teatro Bastardo,
ara es pregunten per què s’ha de
fer teatre quan la cultura sembla
haver desaparegut de les
prioritats de la societat. “A la vida
no tot és dormir i menjar,
necessitem alguna cosa més;
alguns van a missa, d’altres al
gimnàs, al teatre... o tot plegat.
Però segurament els creadors no
ens ho hem treballat prou”, diu
Climent. “I políticament han fet
que la cultura es convertís en
entreteniment”, puntualitza
Molinero.
En aquesta creació, hi han
col·laborat el ballarí Juan Kruz
Díaz de Garaio Esnaola i el
dramaturg Alessandro Sciarroni.
En realitat, el primer es va formar
en música i al segon se’l
presenta com a coreògraf en
festivals de dansa arreu del món.
Són, com loscorderos.sc,
destructors de supòsits i
sabotejadors de marcs
d’actuació. O, com diu Molinero,
“no et pots casar amb res,
perquè tot comporta un
dogmatisme, lleis que només
ens interessen per liquidar-les i
crear-ne de noves”.
Loscorderos.sc investiguen
lliures i a les seves obres ho
donen tot. “Som els primers que
al·lucinem amb les nostres
peces –diu Climent– i ens
sorprèn el que passa en escena
quan ens ho mirem amb una
mica de distància, però és la
gent qui n’ha de parlar. Que ens
etiquetin els altres”. –Bàrbara
Raubert
‘ULTRAinnocència’ arriba al
Mercat de les Flors divendres 14
Teatre
ROJO BARCELONA
36 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Coordina
Marta Salicrú
msalicru@timeout.cat
@salicrunette
Mustela elèctrica
Viatgem amb Esperit! a ‘La lluminosa’. La
Marta Salicrú s’apunta al ‘trip’
Si no ho heu fet encara, no aneu
a veure en directe Esperit! o
quedareu atrapats per sempre
pel seu al·lucinant somriure
contagiós i els seus eclèctics
ritmes hipnòtics –kraut, dub,
fins i tot bluegrass–, i us veureu
obligats a fitxar cada cop que
Mau Boada baixi del Montseny a
la civilització per tocar. Quedeu
advertits. Ara ronda per aquí,
com una simpàtica mustela
elèctrica, per fer-nos veure no la
llum, sinó 'La lluminosa', el
segon àlbum del seu projecte en
solitari –amb col·laboracions de
luxe com Raül Fernández i Joan
Colomo– com a home orquestra,
en què toca guitarres, teclats,
baix i bateria, i en viu tot alhora:
se li va ocórrer treballant en un
circ.
A La lluminosa Esperit! sona
més centrat que a Endavant
continu (2012), el seu primer LP.
“Va ser una compilació de
mogudes que havia gravat al
llarg del temps”, explica Boada
minuts abans d’estrenar les
noves cançons en un Heliogàbal
que s’omplirà fins al bust de
l’emperador romà. “Amb aquest
NOEMÍ ELÍAS
disc en part he volgut gravar les
simfonies que faig en directe. Va
ser un moment de molta
atenció, tenia ganes d’estar
molt concentrat i molt tranquil”.
No és que ara tingui més clar
què és Esperit! que abans,
malgrat que es decanta més pel
costat psicodèlic que per la
baixa fidelitat, per exemple. “No
em plantejo tant què vull fer com
estar present en el que faig –diu,
home savi–. No és fàcil però ho
intento, i sento que ho
aconsegueixo”.
El nom de La lluminosa li va
venir com un rampell, com li va
passar amb el d’Esperit!, que va
ser com un crit d’ànim, per donarse
empenta, que es va dirigir de
No em plantejo
tant què vull
fer com estar
present en el
que faig
manera espontània quan
arrencava el projecte. Després
va venir la idea de posar les
Agudes a la portada, i ara quan
en Mau veu aquest cim del
Montseny s’hi refereix com ‘La
lluminosa’. No gaire lluny de la
seva falda hi ha Cala Cari, el seu
estudi. Però Boada, tranquil i
inquiet a la vegada, té més
projectes que el d’home
orquestra i el de productor. Fa
anys que s’estan cuinant nous
discos de Les Aus i Zeidun, grups
envoltats d’una aurèola gairebé
mítica, el primer amb Arnau Sala,
que Boada prevé que ha girat cap
a l’electrònica, i l’altre amb Joan
Colomo, Xavi García (Els Surfing
Sirles) i Càndid Coll
(Autodestrucció). “Estem
acabant de construir el nou
estudi, i quan el tinguem ho
acabarem tot”, promet somrient.
Esperit! acaba de publicar ‘La
lluminosa’ i divendres 14 serà a
Casa Orlandai presentant-lo.
Ens agrada!
Per Marta Salicrú
01.
SAVAGES
No us deixeu intimidar per
l’agressivitat del quartet post punk
femení britànic. Planteu-los cara:
no us en penedireu
La [2] del’Apolo. Dt. 18
02.
PAU RIBA &
PASCAL COMELADE
Una alineació galàctica que ha
trigat tota una vida a produir-se.
Com els eclipsis, és millor no
perdre-se’ls.
L’Auditori. Dv. 14
03.
ESPERIT!
Com un Timothy Leary musical,
Mau Boada us induirà a un estat
lisèrgic de manera natural, amb la
guitarra, els teclats, la bateria i la
seva veu.
Casa Orlandai. Dv. 14
04.
JOHN THE CONQUEROR
Per a ells el blues del Delta és un
producte de proximitat, però tot i
això l’amaneixen amb soul, funk i
rock contundent.
La [2] de l’Apolo. Ds. 15
05.
BALAGO
El cicle Els Dimarts em Sentiràs
proposa un viatge paisatgístic i
atmosfèric a través de les textures
electròniques parentes del rock
experimental del trio.
Sala Beckett. Dt. 18
Tots els concerts a
timeout.cat
Música
www.timeout.cat 37

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
QUI COI SÓN... Savages
Alça amb
l’OJO!
Música
Van editar el seu debut, Silence
yourself, l’any passat: punk
esmolat, d’alt voltatge, amb
missatge rabiós. Savages
recuperaven la força –i
l’estètica– de bandes postpunk i
hardcore dels 80, les que van de
Siouxie a Fugazi, per renovar el
rock violent des de l’arrel. Van
actuar al Primavera Sound i ara
tornen amb prestigi acumulat,
rodatge i una base de fans que
creix. Són el present i el futur del
rock femení. Jehnny Beth respon.
Teniu un so exacte i fred i us
allunyeu de qualsevol
connotació pop. És així?
És important que la música sigui
entretinguda, no tenim cap
problema amb això. Ha de ser
Galàctics
CONCERT
DE LA SETMANA
Pau Riba i
Pascal
Comelade
sempre han
estat prop l’un de l’altre: han
coincidit en festivals i
comparteixen credo estètic, han
estat els pilars més resistents i
creatius de l’avantguarda
catalana. Però mai no havien fet
un disc junts. Mosques de colors
(2013) ha estat un
esdeveniment crucial pel corrent
més surrealista de la música
vernacla, tot i haver arribat amb
retard, com ho serà l’estrena de
un element per fer la vida
suportable. Però ser divertit no
significa no tenir cervell. La
música permet alterar la nostra
consciència, té un impacte en la
gent i com a forma d’art s’ha de
respectar.
Reflectiu l’estètica fosca dels
80 a les portades. Per què?
El director de cinema Adam
Smith va dir que un dels mals de
la nostra generació era insistir a
fer-ho tot nosaltres mateixos. I
estic d’acord que aquesta
actitud pot ser negativa. Però
encara que sapiguem que no és
possible del tot, ens agrada
tenir ple control del que fem, i
ens involucrem en tot el procés
creatiu, fins i tot en l’estètica.
l’espectacle conjunt basat en
aquests nous temes. A la sala 3
de L’Auditori, i en el marc del
festival Barnasants, Riba i
Comelade tocaran les cançons
noves de l’àlbum –deu,
completament inèdites–, la
versió que han fet de Taxista, un
incunable de Riba del 67, i
alguna sorpresa afegida per als
fans més fidels. Una nit
galàctica com les d’abans. –J.B.
Riba & Comelade empaitaran
Mosques de colors divendres
14 a L’Auditori.
Soneu com un grup del passat.
¿Us considereu part del
present?
No imagino cap altre temps.
Quan vam començar, no ens
agradava l’escena musical de
Londres. La trobàvem massa
tova, les bandes de rock eren
nois macos vestits amb els
texans de les seves xicotes. El
clima era depriment i la ciutat,
violenta, i cap grup ho reflectia.
Com s’hauria de sentir algú que
ve a un dels vostres concerts?
A prop d’una erupció mental i
física, preparada per alguna
cosa nova. –Javier Blánquez
Savages defensaran el seu
debut el dimarts 18 a La [2].
FRANCESC MESEGUER
Aquesta tardor farà 35 anys que
el Taller de Músics forma
professionals de les músiques
populars a Barcelona, una tasca
que van començar a fer quan a
les escoles només s’aprenia a
tocar clàssica. Per començar a
celebrar-ho, diumenge
s’instal·len al Palau de la
Música amb un dels seus
vaixells insígnia, l’Original Jazz
Orquestra, amb l’espectacle
d’espectacles Alça la veu.
Els encarregats d’alçar la veu
no seran la quasi vintena de
músics que formen l’OJO, entre
saxos, trompetes, trombons, la
guitarra, el piano i la secció
rítmica, capitanejats pel seu
director, el trompetista David
Pastor. La veu l’alçaran Mala
Rodríguez, Santiago Auserón,
Miqui Puig, Cris Juanico i Big
Mama Montse, que durant
l’última dècada han comptat
amb l’acompanyament de l’OJO
en produccions en què han
vestit de gala les seves cançons
–o les d’altres– amb l’ajuda de
la big band barcelonina. Andrea
Motis i Joan Chamorro, amb el
seu projecte amb big band, i el
guitarrista Biel Ballester
homenatjant Django Reinhardt
completen el cartell. –M.S.
Alça la veu es farà sentir al
Palau de la Música el dg. 16
38 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Un altre festival de guitarra
“Per què dedicar un festival a la
guitarra, si tots els festivals l’hi
estan?”, deia Elizabeth Morris
d’Allo Darlin’ l’any passat, en la
seva actuació al Guitar Festival
BCN. L’omnipresència de la
guitarra en la música popular
permet que en aquesta marca la
promotora The Project pugui
encabir-hi tots els artistes que
vulgui, des de Bryan Ferry fins a
Femi Kuti, passant per Andrés
Calamaro, Estopa i Cristina
Lliso, per anomenar alguns dels
noms destacats de l’edició del
25 aniversari del festival, que
arrenca amb Fanfarlo.
El quintet londinenc de pop
elaborat que lidera el suec
Simon Balthazar té allò que en
diuen una relació especial amb
Barcelona i Espanya: ens visiten
amb regularitat des del seu
debut a la ciutat el 2008, i l’any
que han fallat no han tocat gaire
lluny. Ara estrenen la gira de
presentació de l’encara calent
Let’s go extinct amb parades a
Madrid, Sevilla, València i
Barcelona: sentirem el seu
quart disc en viu abans que
ningú. Un premi a un públic que
s’ha mantingut fidel al seu pop
entre orquestral i sintètic. –M.S.
Fanfarlo estrenen Let’s go
extinct dijous 20 al BARTS.
El Teloner
Per Albert Puig
Lliçó d’interpretació
Música
LA CARA I LA CREU
Mai no m’havia parat a pensar que
un artista secundari de sèries com
Un paso adelante o Los hombres
de Paco em despertaria el més
mínim interès. Però resulta que
la creu xarona de l’actor Asier
Etxeandia amagava una cara que
m’ha deixat totalment fascinat: la
cara d’un veritable artista total.
ACTITUD I
INTERPRETACIÓ
Ho reconec, em produeixen certes
arcades els músics que pugen a
l’escenari com qui va a fer cua a
les oficines de l’INEM. Es pot anar
de modest, de sobrat o de trist,
però vagis del que vagis, sempre
s’ha de fer amb actitud, i d’això
justament al senyor Etxeandia li’n
sobra a palades.
ESPECTACLE DIFERENT
El Intérprete, el nou espectacle
d’Asier Etxeandia, només ha
aterrat dues nits a Catalunya,
però la resposta del públic ha
estat a l’altura del que s’ofereix
damunt de l’escenari. Dues
hores de música interpretada de
manera celestial amb un repertori
que va de La Lupe a Janis Joplin,
passant per Camilo Sesto o Rufus
Wainwright.
UNA LLIÇÓ
L’espectacle no té gaire secrets,
el guió no és res de l’altre món,
l’escenografia gairebé ni existeix:
tres músics sense glamur però
amb un ofici indiscutible i un
intèrpret que, segon a segon,
ens va llegint el manual de com
s’ha de cantar, de quan s’han de
bellugar els malucs i de quina
manera s’ha d’interactuar amb
el públic fins a fer-lo embogir. El
Intérprete és justament això: una
lliçó d’interpretació.
www.timeout.cat 39

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Ghettoville
Actress
Música
No tingueu pressa. Tapeu-vos i
seieu. Això és una excursió pels
racons més foscos i freds de la
nostra ciutat, del nostre temps, de
la nostra consciència... Ghettoville
ens convida a tancar els ulls i
exercitar els timpans. Només així
percebrem l’alienació, l’angoixa, la
soledat, la desesperació... El nou
disc del productor anglès Darren
Cunningham és la banda sonora
d’una civilització moribunda.
“Gran part del disc tracta dels
sense sostre. Drogoaddictes, gent
arruïnada”, ha aclarit el sovint
críptic Actress. Fins i tot diu que la
música vol descriure un dolor
assumit i dissimulat, un dolor ja
interioritzat com aquell fred que et
va entrant als ossos i mai més no
et deixarà tornar a somriure.
EL DISC
DE LA SETMANA
No és, però, un disc difícil per a
l’oïda. Tot i crear textures
rovellades i gasoses, crepitants i
malaltisses, marejants i
putrefactes, també hi ha
sonoritats familiars: els
Massive Attack més
asfixiants, l’abstracció
rugosa d’Autechre, l’electrorap
dels 80... I Time sembla
voler enllaçar amb aquell Sign o’
the times en què Prince ens
parlava d’una ciutat massacrada
per la sida i la violència.
La segona part del disc
incorpora talls més rítmics i
vistosos que oxigenen aquest
paisatge agònic i resten
consistència al conjunt. Així i tot,
Ghettoville és l’antítesi del disc per
a la pista de ball. Podem rebre’l
com el retrat sonor d’uns suburbis
transformats en deixalleria de
gent exclosa de la societat. No és
un disc hedonista, sinó
descriptivament polític. No ens
explica cap pel·lícula: és un
documental. I els calfreds que
transmet a través del altaveus
conviden a reflexionar sobre com
hem pogut arribar fins aquí.
–Nando Cruz
NOTA AL PEU Un tràveling per
la ciutat podrida.
TAMBÉ ESCOLTEM...
NO MORE LIES
IN THE SHADE OF
EXPECTATION
Els de Sant Feliu van
aparcar el cotxe fa vuit
anys. Ara el tornen
a agafar i fan una
accelerada de mitja
hora. En forma. —N.C.
BANANAS
HAZLO GIRAR
Ja no existeixen, però
aquest vinil recull
tot el que van gravar
els cavernícoles
de Pamplona. 27
esgarrapades des de la
cova. —N.C.
DÉBRUIT &
ALSARAH
ALJAWAL
Un productor francès i
una cantant sudanesa
s’empesquen un
maridatge afrofuturista
de cròtals i caixes de
ritmes fascinant. —N.C.
40 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Electrònica
Balago
Les peculiaritats del seu discurs
claustrofòbic, a mig camí entre
l’ambient i la microelectrònica,
fa del projecte liderat per David
Crespo tota una rara avis del
nostre panorama musical. Dins
del cicle Els dimarts em sentiràs
presenten el seu cinquè disc,
‘Darder’ (2013), marcat per la
presència de teclats analògics,
baixos invisibles, ritmes
difuminats i sons retro.
Sala Beckett. Alegre de Dalt, 55
bis. Alfons X (L4). Dimarts 18.
21.30 h. 10-12 €.
Flamenc i del món
Diego Amador & David Pastor
Després de l’èxit de la seva
experiència amb Llibert Fortuny,
l’hereu de la nissaga Pata Negra
torna al Jamboree amb el seu
trio i la participació especial del
trompetista de jazz David Pastor.
Jamboree. Pl. Reial, 17.
Liceu (L3). Dj. 13, dv. 14 i
ds. 15. 20 i 22 h. 15-20 €.
Folk i cançó
d’autor
BarnaSants: Javier
Ruibal
El cautautor gadità uneix els
ecos preciosistes d’Al Àndalus i
Sepharad amb el flamenc i les
músiques contemporànies.
Defensa ‘Quédate conmigo’
(2013).
Compra
entrades i busca
tots els concerts
de la setmana a
timeout.cat
L’Auditori. Lepant, 150.
Marina (L1). Dijous 13.
21 h. 18 €.
Pop i rock
Beady Eye
El grup de Liam Gallagher,
amb els membres de l’última
encarnació d’Oasis, presenta el
segon àlbum, ‘Be’ (2013), i
recupera en viu clàssics del seu
popular anterior grup.
Razzmatazz. Almogàvers, 122.
Marina (L1). Dj. 13. 21.30 h. 26 €.
EN DIRECTE
Emergència!
El mini festival de talents emergents de l’escena
independent torna un any més amb un cartell on
destaquen Escarlata, el nou projecte de Remate i Israel
Marco (Cuchillo), i noves sensacions de l’esfera pop
como Desert i Gente Joven. CCCB. Dissabte 15. 7 €.
Turisas
Els guerrers finesos del metall
presenten ‘Turisas 2013’.
Razzmatazz. Almogàvers, 122.
Marina (L1), Bogatell (L4). Dijous
13. 19.30 h. 23-28 €.
In-Somni 2014
El cartell de la primera jornada,
a Bikini, bascula entre el rock
fosc hereu dels 80 dels russos
Motorama i del duo de Banyoles
Spectra, i del pop lluminós
hereu dels 60 del quintet de
Mataró The Free Fall Band. En la
segona, al Music Hall, el pop
psicodèlic d’Ocellot; el noise
pop del trio Súper Gegant.
Bikini. Diagonal, 547. Maria
Cristina (L3). Dv. 14. 20 h. 14-16 €.
Music Hall. Rambla de
Catalunya, 2-4. Catalunya
(L1,L3). Ds. 15. 20 h. 10-14 €.
John The Conqueror
Trio de Philadelphia que fan
blues primigeni condimentat per
soul, funk i rock d’alt voltatge.
Defensen ‘The good life’.
La [2] de l’Apolo. Nou de la
Rambla, 111. Paral·lel (L2-L3).
Ds. 15. 20 h. 14-17 €.
Hatebreed + Napalm Death
La gira de presentación del
metaler Ressurection Fest
2014, passa per Barcelona. El
cartell el completen The
Exploited, Anal Hard, Hide Abbey
i Human Ashtray.
Razzmatazz. Almogàvers, 122.
Marina (L1). Dg. 16. 17 h. 22-27 €.
Musica negra
Lefties Soul Connection
Debut a Barcelona d’una de les
millors bandes de garatge funk
d’Europa.
Marula Café. Escudellers, 49.
Liceu (L3). Dj. 13. 22 h. 12-15 €.
Dub Inc
La ‘troupe’ de Saint-Etienne,
músics que fusionen el dub i el
reggae amb el dancehall, l’ska i
el hip hop presenten el seu
cinquè disc, ‘Paradise’ (2013).
Sala Apolo. Nou de la Rambla,
113. Paral·lel (L2-L3). Divendres
14. 21 h. 16-20 €.
Música
www.timeout.cat 41

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Clàssica
Coordina
Marta Salicrú
msalicru@timeout.cat
@salicrunette
EN VOLS MÉS?
‘UNA SIMFONIA ALPINA’
La Filharmònica de Munic havia
d’interpretar l’obra de Richard
Strauss, però fa tot just quinze dies
que l’ha tocat l’OBC, precisament
dirigida pel que serà el seu nou
titular, Kazushi Ono.
Música
Una orquestra amb història
La Filharmònica de Munic és una de les orquestres més
antigues d’Europa. Lorin Maazel n’és el titular. Per Marta Porter
Lorin Maazel és ja una figura
habitual a Barcelona, on va ser
present fa tot just dos anys, i als
concerts de Palau 100. Aquesta
vegada torna al capdavant de
l’Orquestra Filharmònica de
Munic amb un programa que
inclou obres de Jean Sibelius i
Robert Schumann.
Als seus 83 anys, Lorin
Maazel ja no ha de demostrar
res. Enrere queda el seu passat
de nen prodigi i autèntica
llegenda viva de la direcció,
convidat per totes les
orquestres que es prestigien a
escala internacional. Aquest
cop Maazel torna al Palau de la
Música amb una de les
orquestres amb més història
d’Alemanya, de la qual és titular
des de l’any 2012, la
Filharmònica de Munic, amb la
qual dirigirà tres obres del
repertori romàntic, la Simfonia
núm. 4 de Robert Schumann i la
Simfonia núm. 2 i el Vals trist de
Jean Sibelius.
Però si alguna cosa cal
destacar d’aquest concert és la
història de l’Orquestra
Per la
Filharmònica
de Munic hi
han passat els
millors directors
Filharmònica de Munic, una de
les més antigues d’Europa i per
la qual han passat els millors
directors del segle XX. Fundada
el 1893 per Franz Kaim, la
Münchner Philharmoniker va
néixer amb l’objectiu d’arribar a
les classes populars, alhora que
mostrava un interès excepcional
per les obres de compositors
contemporanis. És així com
Gustav Mahler hi va estrenar i
dirigir les seves Quarta i Vuitena
simfonies; Bruno Walter, La
Cançó de la terra, i un jove
Wilhelm Furtwängler, mític
director de la Filharmònica de
Berlín, hi va debutar com a
director amb la Novena de
Bruckner.
Posteriorment n’han estat
directors titulars músics del
nivell de Ferdinand Löwe, Hans
Pfitzner, Rudolf Kempe, Sergiu
Celibidache, James Levine i
Christian Thielemann.
Lorin Maazel dirigirà la
Filharmònica de Munic al Palau
de la Música el dimecres 19.
TALENT PRECOÇ
Lorin Maazel va començar a estudiar
direcció d’orquestra als 7 anys i
va debutar als 8. Als 12 anys va
realitzar una gira per Amèrica dirigint
les millors orquestres. El seu debut
com a violinista va ser als 15 anys.
PARLEM DE MÚSICA
Amb aquest títol el director general
del Palau, Joan Oller, oferirà una
conferència prèvia al concert, a les
19.30 h a la Sala d’Assaig de l’Orfeó
Català i d’accés gratuït, per situar
els oients.
42 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Clubs
Coordina
Ricard Martín
rmartin@timeout.cat
@RicardMartn
No em sento les cames!
Arriba al Cabaret Berlín FuckNdestroy, una de les festes més
excessives de la nit barcelonina. Per Javier Blánquez
FuckNdestroy és una marca que
els addictes al clubbing perillós
coneixen prou bé: durant dos
estius s’han estat celebrant a la
sala Sweet Pacha de Sitges amb
bon èxit de públic i partint d’un
concepte musical eclèctic que,
tot i que no és nou, aquí sembla
com si tot just hagués nascut:
sessions on es barregen
clàssics del rock dur, material
recent de rock electrònic i una
actitud punk.
Hi ha alcohol i excitació, noies
tatuades a la cabina i DJ que
saben, a més de punxar amb
gust, projectar una energia
salvatge que es contagia.
Penseu en una festa privada
entre amics amb hits de totes
les èpoques i guitarres que et
fan moure el cap com si algú
t’hagués agafat dels cabells.
Penseu en parets que suen i el
terra tacat de whisky. Penseu en
cervesa sense límit. Això i molt
més es FuckNdestroy.
Ara, la marca arriba a
Barcelona i tot just acaba
d’encetar les nits de divendres
al Cabaret Berlín. A partir de la
mitjanit, l’espectacle de cabaret
se’n va discretament i apareix
aquesta Sodoma i Gomorra del
rock electrònic oficiada per
l’equip de FuckNdestroy: els dos
DJ residents, TheMoustache
–un punk que s’esguerra la
samarreta, crida i punxa
guitarres estridents– i Santos,
juntament amb els noms de
performance de MGNFQUE,
Pezones Eléctricos,
Sparkle&Delafu i Rollerboy. Si la
pel·lícula Project X et va semblar
salvatge, espera a tastar una nit
FuckNdestroy: com deia aquell,
no et sentiràs les cames.
FuckNdestroy esclata a la
mitjanit de cada divendres
al Cabaret Berlín.
TRIOMF A SITGES
FuckNdestroy ha triomfat durant dos
estius seguits al Sweet Pacha de
Sitges amb la seva fórmula fatxenda:
rock i techno barrejats en un poti-poti
d’efectes immediats.
ROCK I TESTOSTERONA
BIGOTIS D’ESCÀNDOL
Els residents de la festa són dos DJ
amb bigoti i testosterona al més pur
estil escandalós del punk: Santos i
TheMoustache són professionals de
la festa dura.
Ens agrada!
Per Javier Blánquez
01.
CRISTIAN VARELA
Ve poc per Barcelona, però no per
manca de fans. Cada cop que
torna hi ha un tros de festa, i ara li
toca al nou espai del Principal.
Teatre Principal. Dv. 14. 24 h
02.
ANJA SCHNEIDER
¿Sents nostàlgia del minimal de
Berlín? Si és així, Anja Schneider,
responsable del segell Mobilee, és
la teva dona ideal per aquest cap
de setmana.
Ker Club. Dv. 14. 0.30 h
03.
MADTEO + DJ SOTOFETT
El DJ Albertoto i la seva colla de
fidels barbuts es reuneixen per
retre homenatge a la model Kate
Moss, un dels seus grans ídols.
Diversió assegurada.
Nitsa-Apolo. Dv. 14. 0.30 h
04.
CLIP
El house a Barcelona passa ara
mateix per les mans de l’Edu Bufí.
Al BeCool es marcarà un directe,
i el grup Boreals, fent de DJ,
completa el cartell.
BeCool. Ds. 15. 1 h
05.
AN DER BEAT
David Nicolau va fer el gran hit del
disco-house català dels 90, !Knuf,
i va desaparèixer. Però ara torna i
promet sorpreses.
Ker Bar. Ds. 15. 0.30 h
Més festes i sessions
a timeout.cat
Clubs
www.timeout.cat 43

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
LGBT
Coordina
Josep Maria Sarri
jmsarri@timeout.cat
@jmsarri
LGBT
L’àvia alemanya transvestida
El Josep Maria Sarri passeja per La Vilella amb Charlotte von
Mahlsdorf, la protagonista de ‘Yo soy mi mujer’
Va néixer a Berlín el 1928. El
seu nom era Lothar Berfelde,
però als 15 anys va corregir el
que considerava un “error de la
naturalesa” per convertir-se en
Charlotte von Mahlsdorf. Va
burlar obertament les rígides
normes de gènere de dos dels
règims totalitaris més
repressius de la història: el
nazisme i el comunisme soviètic
de l’Alemanya de l’Est. La seva
passió era col·leccionar discos
de gramòfon, rellotges i mobles
antics en un museu propi.
Fascinant, ambigua i
contradictòria, la seva vida va
estar plena de grandeses i
misèries.
Aquest peculiar personatge
és el protagonista absolut de Yo
soy mi mujer, un petit i honest
espectacle que es pot veure a
La Vilella, un interessant espai
que va obrir portes fa quatre
mesos al Poble-sec.
A alguns potser us sona la
història perquè el 2008 es va
poder veure durant un parell de
setmanes a La Villarroel una
versió d’aquesta obra
protagonitzada per un Joel Joan
transvestit. Ara són Los
Hermanos Kray, una companyia
formada per l’actor Sergio Vega i
la directora Rosa Carbonell, els
responsables de la nova
adaptació d’aquest text de
l’escriptor nord-americà Doug
Wright, guardonat amb el
Pulitzer el 2004. La principal
diferència d’aquesta versió és
que no es tracta d’una obra de
teatre convencional: és una
experiència itinerant.
Acompanyats de la Charlotte i
el seu gramòfon, transitem per
diverses habitacions de la seva
casa museu: podem tocar-ne
els mobles, tastar les galetes
que prepara, sentir l’olor de les
espelmes ben a prop i assaborir
el vi de la taverna Mulack-Ritze,
el refugi clandestí per a gais i
lesbianes que la transvestida va
muntar al soterrani de casa
seva durant l’etapa soviètica.
Va burlar la
repressió
de dos dels
grans règims
totalitaris
“El text tracta molts temes
que sorgeixen a partir d’un
personalitat tan complexa. Ens
parla de la transgressió de
gènere i l’ambigüitat no només
sexual, sinó també moral. Els
seus anys finals van ser molt
controvertits per les acusacions
de complicitat amb la STASI, la
policia secreta alemanya”,
apunta Vega, que interpreta el
paper de la Charlotte. Vestit
amb faldilla negra, brusa blanca,
collaret de perles i un mocador
als cabells, es fica en la pell
d’un personatge del qual
confessa estar enamorat.
També dóna veu a una vintena
més de personatges: soldats,
periodistes, amics i familiars.
Fins al 2 de març teniu temps
per descobrir-los i passejar
entre les parets d’una antiga
fàbrica de sifons.
‘Yo soy mi mujer’ serà a La
Vilella de dj. a ds. a les 21 h i
dg. a les 20 h
Ens agrada!
Per J.M. Sarri
01.
KRYPTON
Si sou dels que penseu que a la
Churros ja hi ha massa gent, aquí
trobareu un ambient molt més
familiar. I, en aquesta ocasió,
homes vestits amb granotes. Un
plus. Plataforma. Dg. 16. 19 h
02.
LA TROYA
Després d’unes setmanes de
descans, tornen els Saturgays al
Poble Espanyol. I ho fan amb la
festa gai més popular d’Eivissa, un
clàssic d’Amnesia.
Discotheque. Ds. 15. 24 h
03.
VALENTINE’S LOVE SHOW
La drag Lola Bastarda aprofita el
Dia dels Enamorats per muntar un
cabaret en ple Paral·lel. Caroline,
el Duo Plu i la Mega Pubilla se
sumen a la festa.
Barts Club. Dv. 14. 22 h
04.
ZERO CLUB: LESFATALES
Les noies del col·lectiu electrolèsbic
són cares de veure. No us
les perdeu a poca distància en la
seva primera incursió a la Rambla.
La Boîte. Dg. 16. 22 h
05.
LES INVISIBLES
Torna l’autèntic cabaret dels
70 amb un parell de noms
imprescindibles: els octogenaris
Gilda Love i Antonio de Linares.
Casal Lambda. Dv. 14. 19.30 h
Més festes LGBT
a timeout.cat
44 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
LGBT
Festes
GRATIS Festa dels enamorats
calents
Al Nightberry no estan per
bajanades i celebren la nit de
Sant Valentí amb una festa per a
ànimes calentes. Per encendre
la metxa us regalaran rom.
Després, si en teniu ganes,
podreu descobrir els nous
banys, molt morbosos.
Nightberry. Diputació, 161. Urgell
(L1). Divendres, 14. 23 h.
Kings of piss
Si quan us parlen de
watersports penseu en un partit
de waterpolo, atenció, aquesta
no és la vostra festa. El club del
Poble-sec per a homes
desinhibits celebra un parell de
sessions humides durant el cap
de setmana. Hi trobareu un brou
diürètic gratuït i barra lliure
d’aigua!
Berlín Dark. Ptge. Prunera, 18.
Poble Sec (L3). 15 € amb guardaroba
i consumició. Divendres 14 i
dissabte 15. 22.30 h.
Festa dels calçotets
La gent del Boyberry organitzen
una nova edició de la seva
popular festa de la roba interior.
Boyberry. Calàbria, 96. Rocafort
(L1). D’1 a 6,5 €. Dimarts 18.
11 h.
Xerrades i visites
Pluja d’estiu
El grup Elles organitza una visita
guiada pel barri del Born amb
una guia que us explicarà què té
d’identitari aquesta part de la
ciutat, la seva història, i
anècdotes de la vida quotidiana
en l’edat mitjana i moderna. El
punt de trobada és la plaça de
Santa Maria. Inscripció prèvia a
grupelles@gmail.com.
Plaça de Santa Maria. Jaume I
(L4). Dg. 16. 18 € (15 € sense
aperitiu). 10.30 h.
LGBT
www.timeout.cat 45

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Comèdia
Coordina
Maria Junyent
mjunyent@timeout.cat
@junyjuliol
Comèdia
Porten el cabaret a la sang
Si hi ha algú capaç de convertir el BARTS en Broadway són elles:
la Bastarda, el Duo Plu i la Mega-Pubilla. Per Maria Junyent
La rossa espaterrant de la
perruca es diu Maria Dolors.
Lola. És mare soltera i vedet, i li
encanta compartir la seva
història amb el públic. De jove
era la indiscutible reina dels
escenaris i els mascles feien
cua per veure-la. En aquella
època va aparèixer a la seva
vida en Richard, un mariner
nord-americà que feia escala a
Barcelona, i que seia cada nit
embadalit a primera fila per
gaudir de la presència de la
Lola. A força d’omplir-li el
camerino de flors i joies, ella va
cedir i van viure una nit de
passió desenfrenada. Però el
formós mariner va fugir.
D’aquesta nit desbocada, en
va néixer la Caroline, la morena
de mirada desafiant que és al
seu costat a la foto. Explicada
ELS REFERENTS
CAUS DE BIRRA I FUM
Si haguéssim de retrocedir en el
temps, les trobaríeu a un cabaret
berlinès. No és el cas del BARTS, però
el seu ambient és “de tuguris que
fan olor de cervesa vessada i molt de
fum”, diu la Lola.
Estan a mig
camí entre el
‘Cabaret’ de
Bob Fosse i La
Cubana
PASSIÓ I MOLTA LACA
Presumides com elles soles, amants
dels pentinats impossibles, dels
lluentons i lluny de qualsevol
tendència minimalista. Els seus
espectacles són una gala de
fastuositat.
per la Caroline, la història dels
seus pares és ben diferent.
L’home en qüestió es deia
Ricardo, i de mariner no en tenia
res: era l’encarregat de
manteniment d’un club de
carretera a Torremolinos. Cal dir,
però, que encara que sembli
l’elegància personificada, quan
la Carol obre la boca queda ben
clar que “és una poligonera que
fa deu anys que diu que en té
dinou”, segons la seva mare.
Totes dues, veteranes de
l’espectacle, van trobar un filó
cantant a la parada de metro de
Paral·lel. El tresor que van trobar
es diu Duo Plu, i són dues
encantadores cantants a l’estil
de les Andrews Sisters.
Semblen sortides d’un
poltergeist temporal entre els
anys 40 i els 50, i, en combinació
amb la Bastarda –la Lola i la
Carol–, aixequen un espectacle
explosiu fet de ball, música,
humor, sàtira i, en aquest cas,
també d’amor declaradament
cursi per celebrar Sant Valentí. A
totes quatre les acompanya la
Mega-Pubilla; també coneguda
per Maria Lluïsa, la cosina del
poble de la Lola, que sempre que
pot baixa a la ciutat. Totes
plegades, formen un equip a mig
camí entre Cabaret i La Cubana.
Pel que fa a Sant Valentí i a
l’amor, la Lola ho té clar: fa anys
que va tancar el xiringuito i no
necessita cap mascle que la
protegeixi. D'acord?
‘Love show’ es fa al BARTS el
dijous 14 a les 22 h.
HUMOR ABSURD
La seva bandera porta estampats
els bigotis i les celles de Groucho
Marx. Humor blanc, fi i eficaç. En
aquest sentit no hi ha moda que
valgui: l’humor dels Germans Marx
no caduca.
46 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Art
Coordina
Eugènia Sendra
esendra@timeout.cat
@eugeniasendra
Ens agrada!
Per Eugènia Sendra
01.
LE CORBUSIER
Va dissenyar edificis i ciutats, però
Charles-Édouard Jeanneret també
va excel·lir pintant postals dels
seus viatges. No passeu de llarg
dels dibuixos i olis, són magistrals.
CaixaForum. De dl. a dg.
ALBA YRUELA
La seva vida és analògica
h2o obre les portes a ‘La forma del món’, la primera exposició
conjunta d’Alba Yruela i Rafa Castells. Per Eugènia Sendra
Alba Yruela i Rafa Castells
tenen 24 anys i moltes
ganes d’ensenyar la seva obra,
fotografies que corren per
internet i ja han vist la llum en
publicacions com ara Vogue,
Vice i S Magazine. Amanda de
Pablo els va descobrir a les
Jornadas en el Sótano: la
comissària es va fixar en les
fotocòpies en blanc i negre
ampliades dels originals
d’aquesta parella de fotògrafs
amb un discurs inusual, per
quotidià i estèticament bell,
malgrat que el que mostren no
sempre ho és. Aquella trobada
va ser el germen de La forma del
món, una exposició que s’ha
gestat durant un any a través
d’un crowdfunding i on per
primera vegada els artistes
mostraran conjuntament els
seus treballs.
Les fotografies de Castells
comencen on acaben les
d’Yruela, i viceversa. “No hem
posat autoria i les fotografies
[una vuitantena] queden com
foses”, revela el fotògraf. A ell li
agrada observar el carrer, la
ciutat, les formes, les coses
Castells mira el
carrer i Yruela, la
natura; tots dos
comparteixen el
gust per la llum
podrides. Yruela fa fotografies
més atmosfèriques, d’aparença
antiga, en què la llum destaca
per sobre de la resta d’elements.
Tots dos, sense renunciar a les
preferències estètiques i sempre
en analògic, documenten el seu
món particular i compartit. Per a
l’exposició han triat memòries
preses entre el 2008 i el 2012,
que tenen com a teló de fons la
penombra de Londres –on van
conèixer Roberto Rubalcava i
Lina Scheynius–, la vegetació de
l’Empordà i la brutícia de
Barcelona.
Per a la infinitat de carrets
sense revelar i les obsessions
que els ocupen volen trobar
sortida, perquè els agrada veure
i tocar el treball, el projecte
tancat. A Yruela la tempten els
arbres i les flors, i ha publicat
Flora amb l’editorial Erase. Amb
la col·laboració de Luis Cerveró,
Castells triarà les millors
instantànies acumulades dins
d’un centenar de carrets de
l’Schlecker.
‘La forma del món’ és a la
galeria h2o fins al 14 de març.
RAFA CASTELLS
02.
HORIZONTES
Amb silenci, colors i il·lusions
òptiques n’hi ha prou per enfilar
un gran discurs. Comproveu-ho a
l’expo de José María Yturralde.
Galeria Miguel Marcos.
De dilluns a divendres
03.
VICTOR MIRA
Deu anys després de la mort
de Victor Mira és moment de
retrobar-se amb l’imaginari d’un
artista autodidacte, introspectiu
i radical.
Eude. De dimarts a dissabte
04.
JO FAIG EL CARRER
La retrospectiva de Joan Colom
permet recuperar els paisatges
i personatges pintorescos de la
Barcelona dels anys 60.
MNAC. De dilluns a diumenge
05.
HANS-PETER FELDMANN
L’artista alemany ha desplegat
la seva col·lecció de segells i,
sorpresa!, els ha convertit en
llenços per pintar nus.
ProjecteSD. De dt. a dv.
Per a més exposicions
visiteu timeout.cat
Art
www.timeout.cat 47

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Art
Art
Grup R. Arquitectura, art...
MACBA. Fins al 24 de juny
Les exposicions d’arquitectura
escasses de maquetes són
poc agraïdes. No vull establir
comparacions odioses entre la
mostra de Le Corbusier al
CaixaForum i aquesta del Grup
R al Macba, però, malgrat un
rerefons comú d’èpica de la
modernitat i certa cohabitació
cronològica, l’una explica la
gènesi d’un moviment
universal i l’altra, l’associació
d’una colla de joves per
controlar l’entrellat del poder
cultural català...
El racó de l’artista...
Jordi Pagès
Per Albert Forns
A CADAQUÉS. “L’ambient
artístic de Cadaqués és
inigualable. Qualsevol es queda
al Vallès”, diu el pintor Jordi
Pagès. El seu primer estudi al
poble va ser sota el pis on va
viure Duchamp. “Baixes al bar i
es respira creativitat. T’hi podies
trobar Richard Hamilton i tot”.
A PEU AL CAP DE CREUS.
Els matins surt a passejar.
Es troba amb Vicenç Altaió
–són veïns– i caminen pel Cap
de Creus o van fins al Pla de
Tudela, on hi ha les restes del
Club Mediterranée. “El paisatge
és excepcional, veus les roques
i els penyasegats que pintava
Dalí, el gran masturbador
s’identifica perfectament”.
Sota una sola lletra, dues
generacions, la nascuda el
1913 i la del 1925, recuperen
el moviment modern després
del parèntesi de la guerra civil.
També prenen el poder del
Col·legi d’Arquitectes, del FAD
i del que calgui, divulgats pel
talent dissenyador de Ricard
Giralt Miracle i les fotografies
de Català Roca. Però, esclar,
no comparem un Coderch amb
un Bohigas. A la mostra, el
blanc i negre ho uniformitza
tot... Contribució històrica o
desdibuix? –Ricard Mas
NOTA AL PEU El moviment del
grup R va durar deu anys.
COM FRANCIS BACON. Pinta
de quatre de la tarda a quatre
de la matinada. Últimament,
collages on barreja pintura amb
versos de Vinyoli o Mallarmé,
amb pinzell o enganxant
pàgines de llibres. Necessita
desordre i Miles Davis. “El meu
estudi ideal seria el de Francis
Bacon, brut i desendreçat, un
caos controlat”.
Obren portes
Don Eddy. Un mestre de
l’hiperrealisme americà
Va ser un dels noms destacats
de l’hiperrealisme americà als
60. Don Eddy exposa per
primera vegada a Espanya, on
presenta vuit dels seus recents
tríptics en què explora el regne
de la metafísica.
MEAM. Museu Europeu d’Art
Modern. Barra de Ferro, 5..
Jaume I (L4). www.meam.es. De
dt. a dg., de 10 a 19 h. 7 €
(reduïda, 5 €).
Retrospectives
GRATIS Hans Peter-Feldmann
Fotografies, objectes, imatges
acolorides dels anys 70 i
actuals, conformen la primera
exposició individual en una
galeria espanyola d’aquest
reconegut artista referent de la
tendència apropiacionista.
ProjectSD. Ptge. Mercader, 8.
Passeig de Gràcia (L2-L3-L4).
www.projectesd.com. De dt. a
ds., d’11 a 19 h.
Jo faig el carrer
La mostra proposa un
recorregut exhaustiu per l’obra
del fotògraf Joan Colom, el gran
renovador de la fotografia de la
postguerra espanyola, i l’autor
més representatiu de
l’anomenada Nova Avantguarda
dels anys 50.
MNAC. Museu Nacional d’Art de
Catalunya. Parc de Montjuïc.
Espanya (L1-L3-FGC). www.
mnac.cat. De dt. a ds., de 10.15 a
19.45 h. Dg. i fest., de 10.15 a
14.45 h. 12 €. L’entrada és
gratuïta tots els ds. a partir de les
15 h i el primer dg. de cada mes.
Le Corbusier: un atles de
paisatges moderns
L’exposició dedicada a un dels
arquitectes més respectats del
segle XX no només mostra les
idees de Le Corbusier a través
de fotografies, esbossos i
maquetes d’alguns dels seus
projectes a gran escala, sinó
que també explora la seva vida a
través d’una selecció de
material documental.
CaixaForum. Av. Francesc Ferrer i
Guàrdia, 6-8. Espanya (L1-L3-
FGC). obrasocial.lacaixa.es. De
dl. a dv., de 10 a 20 h. Ds. i dg., de
10 a 21 h. Entrada general 4 €.
Gratis per a clients de La Caixa i
menors de 16 anys. Gratis primer
diumenge de cada mes.
GRATIS Sistematúrgia
A l’Arts Santa Mònica es
condensen 30 anys de carrera
de l’inconfusible ‘performer’
Marcel·lí Antúnez. A través
d’accions, dispositius i dibuixos
distribuïts en quatre àmbits, els
visitants descobreixen l’univers
‘marcel·lià’. Un món ple de
màquines que reprodueixen el
moviment humà, pantalles,
robots i tota mena de ginys
tecnològics que han convertit
Antúnez en el màxim
representant de l’avantguarda.
Arts Santa Mònica. La Rambla, 7.
Drassanes (L3).
www.artssantamonica.cat. De dt.
a dv., de 14 a 21 h. Ds. i festius,
d’11 a 19 h. Dg. i dl. tancat,
excepte festius.
The Bikeriders i Uptown:
Danny Lyon
Després de ‘Conversations with
the Dead’, la Fundació Foto
Colectania vol seguir amb el
propòsit d’apropar al públic la
magistral obra del fotògraf
documental Danny Lyon. ‘The
Bikeriders’ és el primer gran
treball de Danny Lyon i mostra la
convivència de l’autor amb els
moters de l’oest americà.
Fundació Foto Colectania. Julián
Romea, 6. Gràcia (FGC). www.
colectania.es. De dl. a ds., d’11 a
14 i de 16 a 20 h. De 2 a 3 €.
Gratis el primer dissabte de cada
mes.
GRATIS Victor Mira: gravats i
dibuixos (1980-1990)
Amb motiu dels deu anys de la
mort de Víctor Mira, millor
artista espanyol a ARCO 2003,
les galeries Ignacio de
Lassaleta, Eude i N2 li dediquen
una exposició conjunta.
Eude. Consell de Cent, 278.
Passeig de Gràcia (L2-L3-L4).
.www.galeriaeude.com. De dt. a
dv., de 10.30 a 13.30 h i de 17 a
20.30 h. Ds., de 10.30 a 14 h i de
17 a 20.30 h.
48 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Art
A LA GALERIA
Juan Carlos Nadal
Continus d’alumini que envaeixen l’espai i pigment
sobre paper, gestos que ressegueixen una geografia
imaginària. L’artista alacantí presenta les seves
darreres creacions sota el títol de Meandres. A la
galeria 3 Punts fins al 22 de març.
Nous talents
GRATIS Multitudes
Nova exposició d’Andrea
Michaelsson (Btoy) on l’artista i
prestigiós grafiter reflexiona
sobre el concepte de multitud
com l’ombra de la impotència
del desordre inquiet i de
l’individu singular. Caigudes de
referents populars com els
Castellers, líders corruptes o
protestes descontrolades.
N2 Enric Granados, 61. Provença
(FGC). www.m2galeria.com. De dt.
a ds., d’11 a 14 h i de 17 a 21 h.
Tanquen portes
GRATIS Absolut II
La mostra aplega algunes de les
peces més representatives de
les darreres creacions de Lluís
Vilà, que entenia l’absolut com
a concepte bicèfal: principi i fi,
construcció i destrucció.
Galeria Balaguer. Consell de
Cent, 315, entl. 2a. Passeig de
Gràcia (L3).
www.galeriabalaguer.com. De dt.
a ds., d’11 a 19 h.
Davant l’horitzó
La Fundació Joan Miró acull una
exposició dedicada a l’horitzó
com a element recurrent en la
història de la pintura moderna
des del segle XIX fins a
l’actualitat. Posa de relleu el
poder definidor de l’horitzó,
repassa la naturalesa canviant
de la seva representació i
reflexiona sobre el seu paper
com a mirall paradoxal de les
mutacions de la història i la
cultura.
Fundació Joan Miró. Parc de
Montjuïc, s/n. Espanya (L1-L3-
FGC). www.fundaciomiro-bcn.
org. De dt. a ds., de 10 a 19 h. Dj.,
fins a les 21.30 h. Dg. i festius, de
10 a 14.30 h. Dl. no festius,
tancat. Entrada general 11 €.
Reduïda, 7 €.
Art
www.timeout.cat 49

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Llibres
Coordina
Josep Lambies
jlambies@timeout.cat
@joseplambies
Llibres
Que no morin les històries
Ricard Martín refresca les classes de literatura parlant amb David Rubín, dibuixant
de la gran adaptació de Beowulf, cànon fundacional de l’èpica anglosaxona
David Rubín (Ourense, 1977) va
acabar el 2013 amb la que serà
una de les gestes del 2014: la
publicació, amb guió de
Santiago García, d’una
adaptació del poema èpic
anglosaxó Beowulf. I encara que
la temàtica del còmic espanyol
no estigués dominada per la
Guerra Civil i la crítica social,
aquest relat d’aventures
–monumental, dinàmic i granític,
viril i experimental– seguiria
sobresortint. Arrasarà en tots
els salons que se li posin per
davant, esteu avisats.
Com s’embranca un en un
projecte tan ambiciós?
Quasi per casualitat. Fa deu
anys, el Santiago volia fer un
Beowulf amb Jaime Olivares,
però van decidir abandonar-lo.
Vaig llegir al blog de Santiago
que es quedaria en un calaix, i
em va fer molta ràbia. Feia deu
anys que el volia llegir! Així que
li vaig trucar.
El Beowulf original és font
d’inspiració d’El Senyor dels
Anells i del pitjor heavy metal.
Però eviteu qualsevol
manierisme èpic heavy.
Això és cent per cent deliberat.
Teníem molt clar que volíem
fugir de l’estètica metal
casposa o del rollo Tolkien. A
John Milius li va funcionar molt
bé a Conan, gran pel·lícula, però
a pocs més he vist que els
funcioni estèticament. L’èpica
no ha d’anar lligada a l’estètica
heavy. Jo volia que el nostre
Beowulf arribés al lector amb la
mateixa potència, simplicitat i
cruesa que el còdex original. I el
millor mètode per fer això era
netejar-ho tot de qualsevol
mena d’ornamentació.
Seguiu fil per randa l’original.
Era l’altra idea. No volia fer res
postmodern amb Beowulf, ja
‘Beowulf’
Astiberri
286 pàg.
17,50 €
vaig fer una
traducció
moderna dels
dotze treballs
d’Hèracles a El
héroe. La manera més
interessant de fer justícia a
Beowulf al segle XXI era
sent-li totalment fidel i
posant tot l’èmfasi de la
modernitat en la manera
d’explicar la història.
La narrativa sembla quasi
experimental. Zero
flashbacks, cap monòleg
interior...
Ens vam imposar unes
normes per aconseguir la
potència atàvica d’un
relat simple i antic: no
posar blocs de text, cap veu en
off, i tot el que es pugui explicar
amb imatge no s’explica amb
text. I els flashbacks només es
fan servir en petits moments,
interrelacionats dins la pàgina,
d’una manera que només
funciona en el còmic.
Hèracles era altruista.
En canvi, Beowulf fa el
que fa per diversió i honor.
Per
collons, vaja.
Sí, però no només per això.
Hèracles seria un Superman
clàssic, algú que viu per
ajudar els altres. Beowulf
ajuda la gent perquè pretén
guanyar-se la fama i vèncer
allò que més tem en el món: ser
oblidat un cop mori. És un heroi
per necessitat. Si no tingués
aquesta necessitat, sens dubte
es dedicaria al pillatge.
¿Amb això de fer les coses per
nassos, heu volgut
espanyolitzat Beowulf?
Més que espanyolitzar-lo, hem
volgut plasmar un
comportament que s’ha
anat perdent: vivim en una
bombolla pseudolight, on a
qui defensa per collons
coses tan òbvies com el
dret a l’habitatge d’una
família sense recursos se’l
titlla
de terrorista. S’han
perdut
aquests valors. Sembla
que ens
manin els dolents.
És inusual que acabis amb una
reflexió
sobre el procés creatiu
amb què
Beowulf passa de la
literatura oral al còmic.
La idea de l’epíleg és fer
participar el lector. No hauria
arribat cap cant als nostres dies
si no hi hagués hagut algú que
l’escoltés, s’emocionés i
l’expliqués a algú altre. En el
fons, el leitmotiv del nostre llibre
és que les històries se
segueixin explicant. Que no es
deixin morir.
50 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Llibres
Lionel Asbo. Estat
d’Anglaterra Martin Amis
EL LLIBRE
DE LA SETMANA
Trad. Marta Pera Cucurell.
Empúries. 320 pàg. 19,90 €
La decadència social i de valors
combinada amb l’obscenitat
dels calés que corrompen
l’individu són el caldo de cultiu
de Lionel Asbo, la darrera sàtira
de Martin Amis, després de l’èxit
de La viuda prenyada. El jove
Desmond és un David
Copperfield, un Oliver Twist del
segle XXI. Amis és un artista
moral, i com a tal escriu per
millorar la societat. Però alhora
és també l’atleta lingüístic
amant dels jocs de paraules, els
acrònims, els diàlegs bruts,
homòfobs, masclistes, els
equívocs, l’argot de les rimes i
els neologismes còmics.
L’escenari és Diston, un barri
marginal de Londres on en Des
viu amb el seu oncle Lionel, un
contrapare. Diston és distòpia,
una ciutat antiutòpica: la poesia
del caos, la vida dels túnels, el
món-on-no-hem-d’arribar.
El mal educat de Lionel Asbo
(Anti Social Behaviour Order) és
un ceballot amb sort, un
UN DEU EN LLENGUA
Aquest llibre és un autèntic tractat de
lingüística. Aforismes (“La puntuació
és tot un art”), argot i un superb
contrast entre la puresa del noi i el
bàrbar del seu oncle.
AVALUACIÓ FINAL
extorsionador que empra la
violència per tractar els tractes.
Com els seus dos terriers
psicòtics, nodrits amb tabasco i
víctimes de la Tourette. Amis
sumeix el lector en un malson
profund on, malgrat l’humor
càustic i la mestria narrativa, tot
resulta infame i excessiu.
En quatre parts, la història va
del 2006 al 2013. En Des,
quinze anys i afamat de cultura,
ple de veu interior, renega del
suburbi i s’ho fa amb la seva
àvia, una GILF aficionada als
mots encreuats i als Beatles que
acaba en una residènciafrenopàtic.
Quan no és a la
trena, el pallús del seu oncle li
aconsella que robi i miri porno a
Internet. Però en Des és un
romàntic, escriu cartes a la
consellera sentimental d’un
diari i s’estima més anar a la
biblioteca (Món) i estudiar
ortografia. Quan es fa taxista,
coneix una noia, la Dawn, i tenen
una filla. A en Lionel li toca la
loteria i s’instal·la en el luxe i la
fama: llavors troba la solitud. En
Des es fa periodista (la crítica
d’Amis a la premsa britànica és
feroç) i la trama avança cap a un
final no massa inesperat però
amb un cinisme sense parió.
L’Estat d’Anglaterra és l’estat
de la terra: una llacuna
d’ignomínia que cal arranjar amb
urgència. A l’estil de Beckett
(sense tants silencis) i de
Tarantino (amb més renecs),
Amis s’interroga sobre
l’estupidesa humana. –Anna
Carreras
NOTA AL PEU ¿L’estúpid neix o
es fa? Aquí trobareu resposta.
LA PROVOCACIÓ
Amis és voracitat narrativa però
també apologeta de la no-ideologia:
“La ideologia és una droga sintètica
que es pren per convertir-se en un
heroi”, observa.
Un hombre sin aliento
No deixa de ser curiós que Philip
Kerr, un escriptor escocès,
recreï de manera tan creïble
l’Alemanya nazi en la sèrie de
novel·les del detectiu Bernie
Gunther. Però el cert és que les
seves intrigues policíaques
saben captar l’atmosfera
d’aquella època sinistra.
Obligat a treballar per a un
règim que detesta, Gunther és
un brillant policia capaç de
resoldre els casos més difícils.
Ho torna a demostrar en
aquesta novel·la en què,
assignat a l’Oficina de Crims de
Guerra, és enviat a la Rússia
ocupada per investigar
l’execució de milers d’oficials
Per David Castillo
Philip Kerr
Trad. Eduardo
Iriarte. RBA.
528 pàg. 21 €
99
‘Tanguy’,
Michel del
Castillo.
Traducció de
Ramon Lladó.
Si no coneixen Tanguy volin a
comprar-la. Des del 1957,
quan es va publicar a França,
ha esdevingut un clàssic al
país veí. Novel·la d’iniciació,
narra les peripècies d’un noi,
que en plena fugida de la
Guerra Civil va anar a petar als
camps de concentració de
França i Alemanya.
Abandonat per la seva
mare, va arribar a Barcelona
repatriat, on seria internat al
polonesos en el bosc de Katyn a
la primavera del 1940. Uns fets
que el règim nazi vol utilitzar de
manera propagandística.
Kerr recrea amb meticulositat
fets, personatges i escenaris. I
si aquesta fidelitat històrica pot
restar espontaneïtat a la
novel·la també fa més
versemblant una intriga ben
construïda, crua i violenta quan
convé, i en què sovint flota en el
recel i la desconfiança. Potser
perquè, com descobrirà
Gunther, en una guerra els qui
tenen coses a amagar poden
ser molt perillosos.
És possible que Un hombre
sin aliento no sigui una obra del
tot rodona. Però el rigor històric i
geogràfic, la convincent
recreació de la vida militar i el
vibrant desenllaç de la intriga
justifiquen la lectura d’una
novel·la en què ambient bèl·lic i
gènere negre combinen d’allò
més bé. –Carles Valbuena
NOTA AL PEU El primer llibre
d’en Bernie va sortir el 1989.
101 llibres de BCN
terrorífic Asilo Duran, del barri
de la Bonanova, gairebé pitjor
que els camps d’extermini
nazis. Estem davant d’una
obra monumental sobre el
maltracte i les calamitats que
pot passar un nen innocent,
que superen amb escreix les
de les novel·les de Dickens, a
més d’un exercici literari de
primera magnitud.
Al pròleg de l’edició
catalana, Manuel Vázquez
Montalbán afirmava que era
l’únic testimoni de la
postguerra comparable a
l’obra de Joan Marsé. Conta la
llegenda que Franco el va voler
conèixer després de llegir la
novel·la: li va preguntar si era
veritat o ficció abans de
desitjar-li sort...
Llibres
www.timeout.cat 51

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Llibres
Manuel Baixauli va aconseguir,
fa set anys, que un llibre
arriscat, laberíntic, borgeà, com
L’home manuscrit arribés a les
vuit edicions. Ara hi torna amb
La cinquena planta.
La novel·la neix de la teva
experiència personal.
Una setmana després d’acabar
L’home manuscrit, mentre era a
la Filmoteca de València, vaig
notar que se’m dormien els
peus. Després no podia
caminar. I em vaig quedar com
una pedra que pensava. Vaig
passar 42 dies infinits de
paràlisi. I em van ingressar al
sanatori de la Serra Calderona.
Què va passar allí dintre?
Vaig veure totes les plantes,
però la cinquena era
inaccessible, cosa que va
QUÈ PASSA AMB... Manuel Baixauli
bastar perquè la meva ment
comencés a volar.
Com va ser sortir d’allà?
Un xut d’eufòria. És com si
estàs tancat en un taüt, viu, i
aconsegueixes sortir-ne. Vaig
tenir malsons durant molt de
temps. I quan van desaparèixer,
la cinquena planta no va
desaparèixer. Per exorcitzar
aquella època al sanatori, vaig
començar a descriure-la i, en
lloc de desaparèixer, les
sensacions van créixer.
Què pretenies, amb la novel·la?
Volia plantejar-me preguntes:
què m’ha passat? Per què m’ha
passat a mi, això? Vaig escriure
tot el que havia viscut, però vaig
haver de fer-me un mapa. Estava
perdut en una ciutat que no
coneixia.
¿La cinquena planta és la
continuació de L’home
manuscrit?
L’home manuscrit pecava de poc
sensitiu. Hi havia poques
vivències no intel·lectuals. Aquí
hi ha sensualitat. Un got
d’aigua. Una cervesa fresca. Un
iogurt de maduixa.
¿Són reals, els personatges?
Vaig fer un càsting a partir de
persones que existeixen. En
Ferragut, per exemple, és una
mescla entre un zelador del
sanatori, real, i el xofer que ens
va portar a Itàlia d’adolescents.
La ficció és una eina que ens
serveix per aprofundir en la
veritat i anar al fons de les
coses. –Andreu Gomila
‘La cinquena planta’ Proa.
304 pàg. 17,50 €.
Llibres
FRANCESC VERA
52 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Moritz
Una secció de
Cerveses Moritz
@MoritzBarcelona
L’as a la màniga dels bons cuiners
El xef Jordi Vilà comparteix els seus trucs i consells per no morir de desesperació
intentant cuinar. L’Erica Aspas se li ofereix com a ajudant
Tal com ho va fer el meu
company Ricard Martín amb
Jordi Cruz, Ada Parellada, Albert
Adrià i Carme Ruscalleda, vaig
encaminar-me fins a la Fàbrica
Moritz Barcelona amb un
objectiu: que en Jordi Vilà em
donés consells per fer de xef a
casa, o almenys per no
alimentar-se a base de pasta,
amanida de bossa i
carmanyoles de la mama.
¿Seria com preguntar-li a un
mag pels seus trucs? No pas.
Vilà va anar de cara a barraca.
“Jo no cuino a casa”, la primera
a la galta. “Només per a dinars
familiars o els diumenges, quan
ens podem ajuntar unes 20
persones”. Era d’esperar, d’això
se’n diu desconnexió saludable.
I quan ho fa, què passa per les
seves mans? “Sóc de cuina de
saltejats, alguna cosa amb què
no trigui més de cinc minuts. És
per manca de temps, així que el
més important és el producte”.
Fins aquí, aquesta aspirant a
cuinera ho té clar. Però va, que
hem vingut a treure’n suc. Tots
volem consells que ens facin la
vida més fàcil. “Feu sofregits
de tirades més llargues i
aprofiteu l’oli de rostits per
arrencar nous sofregits”, per
exemple, amb l’oli d’un
pollastre rostit podeu fer un
sofregit per uns macarrons de
categoria. “A casa meva
tampoc falten mai les herbes
aromàtiques, tenen un cost
mínim i donen vida als plats, i
també jugo amb pells de
llimona o taronja. O els fruits
secs, que ajuden a donar
textura”, explica Vilà.
Però si us voleu lluir davant
els vostres convidats, no aneu
de llestos i tingueu en compte
aquest dos consells, bàsics
però que s’obliden en moltes
ocasions. El primer, feu plats
NEGRE SOBRE BLANC
Jordi Vilà és partidari de seguir llibres
de receptes i en destaca un de la
seva col·lega Carme Ruscalleda,
Cuina a casa. “El recomano per la
seva precisió”.
LLIBRES I FOGONS
RECEPTA DE SOPA EXPRESS
“Amb aigua, alga nori i katsuobushi
(tonyina seca) tens una sopa feta en
deu minuts. Li afegeixes pollastre,
verdures tallades finetes, el deixes
bullir cinc minuts més i llestos”.
IRENE FERNÁNDEZ
que domineu, no arrisqueu en
excés. És millor jugar a cavall
guanyador. El segon consell de
Vilà, prepareu plats que us
permetin seure a taula, per
exemple guisats, i no plats que
s’hagin de fer a última hora i que
us obliguin a fer escapades a la
cuina cada dos per tres.
Com em va passar amb el
carnet de conduir, la teoria la
conec bé, però la pràctica són
figues d’un altre paner.
Enfrontar-se a segons quins
plats és massa pressió, et
perds entre els ingredients i et
sents petit a la cuina. Però Vilà
ens agafa de la maneta i ens diu
A casa meva
tampoc falten
mai les herbes
aromàtiques:
donen vida
a cau d’orella: “No tingueu por”.
Els llibres de receptes poden
ser uns bons aliats, però s’han
de fer servir amb
responsabilitat. No totes les
receptes funcionen i Vilà
recomana llegir-les més d’un
cop i dos, revisar-les i entendreles
bé. Dominar els passos i
tastar el resultat.
Ningú no neix ensenyat i fins i
tot els més grans van plens de
talls i cremades a les mans.
“S’ha de cuinar amb el cap. Qui
més m’ha ensenyat he estat jo
mateix. Hi ha gent que no ha fet
cap stage als millors
restaurants, però n’ha après
moltíssim. La clau està en fixars’hi,
en fer-se preguntes”, diu
Vilà, i ho sentencia amb el Pare
Nostre del fogons: “Per saber
cuinar, s’ha de saber menjar”.
Moritz
www.timeout.cat 53

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Moritz
Pedalades
solidàries
Moritz
La història de Catalunya, una fal·làcia
El 300 del Born acull la presentació del llibre ‘Història de
Catalunya al revés’, dins d’una sessió de Vins amb història
Cerveses Moritz torna a fer un
transvasament d’activitats
entre els espais que gestiona.
La sessió mensual de Vins amb
història que es feia fins ara al
Bar à Vins, canviarà de lloc: el
penúltim dijous del mes esteu
atents, ja que també hi haurà
una sessió de Vins amb història
a El 300 del Born.
Tindrà la mateixa mecànica:
serà una xerrada amb maridatge
de vins que aniran enllaçant el
relat i afegint més informació.
Però en aquest cas les històries
aniran a càrrec de Jordi Creus,
editor de la revista Sàpiens, i
estaran centrades en
personatges històrics catalans.
L’entorn així ho propicia.
Aquesta primera ‘nova’ sessió,
del dijous 20 de febrer, serà
especial i gratuïta.
Com sempre, comptarem
amb la presència d’en Sergi
Figueras, sommelier de Moritz, i
de Jordi Creus, que en aquesta
ocasió també hi serà en qualitat
d’escriptor, i presentarà el seu
llibre Història de Catalunya al
revés, que va escriure l’any
2002 juntament amb Francesc
Ribera, Titot, que també serà
present a l’acte, i que ara
reedita Ara Llibres.
Història de Catalunya al revés
ens vol obrir els ulls davant una
història que, segons els autors,
Vins amb
història proposa
una xerrada amb
maridatge de
vins
se’ns ha explicat de forma
totalment falsa. Asseguren tenir
proves fidedignes que
demostren que la nostra
història no és tal i com hem
cregut fins ara i que té un
moment clau amb la victòria a la
batalla d’Almansa i a la guerra
de Successió.
Amb tota la ironia del món,
veureu clar com de nefast hauria
estat per a nosaltres no evitar
l’ocupació borbònica dels
Països Catalans. Millor ni
imaginar quines conseqüències
hauria tingut!
Pel que fa al tast de vins, en
aquesta ocasió Jordi Figueras
ens portarà dues referènciesper
tastar i conèixer millor la seva
història i el seu sabor, un Al
Muvedre del 2012 Monastrell
D.O. Alacant (una picada d’ullet
al País Valencià), i un Pic de
Solergibert 2012, Picapoll, D.O
Pla de Bages. Apropeu-vos fins a
El 300 del Born, potser
descobriu que fins i tot no us
dieu com sempre havíeu
pensat!
Vins amb història es farà a El
300 del Born (plaça Comercial,
12) el dijous 20 de febrer a les
20 h. És gratuït
ORIOL MIRALLES
BRINDEM
PER...
La Fàbrica Moritz
Barcelona va
acollir divendres
passat la
presentació de la primera
Biciatló que organitza Bicicletes
sense Fronteres. Ho va fer per la
seva vinculació amb el ciclisme i
perquè creu en aquest projecte
solidari. Bicicletes sense
Fronteres vol promoure
l’autonomia de persones en risc
d’exclusió social i ho fan
identificant, seleccionant i
recollint bicicletes en desús,
recaptant diners per reparar-les
a un taller ocupacional i,
després, entregant-les a les
persones o grups que més les
necessiten. Si hi voleu
col·laborar, ja us podeu inscriure
a la Biciatló que es farà el
diumenge 22 de juny a Figueres.
Els 24 euros de la inscripció
equivalen a l’apadrinament de
mitja bicicleta, però també hi
haurà una fila zero per rebre més
donacions.
Bicicletes sense Fronteres
col·labora, entre d’altres, amb la
Fundació Ubuntu (amb 17 bicis),
la Fundació Catalana de la
Síndrome de Down (5 bicicletes) i
el centre de salut mental per a
adults Fundació Tres Turons, a qui
ja s’ha fet entrega de 5 bicicletes,
dins d’un projecte de 30.
Més informació a
www.bicicletassinfronteras.org
54 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Moritz
Marro i sexe a la Fàbrica
L’antiga Can Moritz i l’actual Fàbrica Moritz han sigut
testimoni de trobades amoroses. Per Erica Aspas
Cruising, dogging, fist-fucking i
d’altres paraules anglosaxones
s’utilitzen per referir-se a
diverses pràctiques sexuals.
Podríem afegir un nou terme a la
llista, el bategem, per exemple,
com ‘fer un Moritz’. No ho
confonguem amb prendre una
Moritz, i tampoc ho relacioneu
amb introduir cap tipus
d’ampolla per cap orifici del cos.
Les mentalitats més
atrevides i l’entrecuix més
incontrolat troben plaer en fotre
un clau a qualsevol lloc.
Recordo una escena dantesca a
una teteria del Born. Però
tornem al lloc que ens ocupa i
tirem enrere.
No penseu que això del pim
pam és cosa de joves amb
ganes d’experimentar o fruit de
xats com Badoo: els vostres
avis es posaven les botes al
paller i feien trios al poble. A la
ciutat es buscaven altres
indrets, i revistes satíriques
com Papitu es van fer ressò de
les trobades més picants que
es feien a la cerveseria Can
Moritz del carrer Sepúlveda amb
Muntaner. Més en concret als
seus jardins, “misteriosos,
discrets i en penombra”, que
eren utilitzats per les parelles
PREMSA
GROGA
per conèixer-se més a fons.
“S’hi trobaven parelles de totes
menes, categories i classes,
guiades per les més innocentes
o per les més perverses
intencions”, s’hi podia llegir.
Més d’un segle després, la
Fàbrica Moritz segueix sent un
lloc per a l’amor. I tot i que
penseu que és impossible fotre
un clau allà, sempre ple de gent,
hi ha qui ha sabut trobar el seu
cau per buidar-se. La parella en
qüestió que el guarda de
seguretat de la Fàbrica es va
trobar en plena ebullició, estava
just davant del jardí vertical. Un
cop més, el verd alegra l’esperit.
Si Jean Nouvel ho hagués
sabut, potser hauria ideat uns
reservats amb els vidres tintats
i coixins XL, però llavors no
parlaríem d’una cerveseria, sinó
d’una nova Casita Blanca.
Moritz
Publicitat amb servei social
Fa uns anys, una campanya de
publicitat que fugia del que
havíem vist fins aleshores ens
sacsejava. Una petita agència
de Múrcia, Germinal,
aconseguia implicar el sector
cultural, farmacèutic, mèdic i
ciutadà. Parlem de les Pastillas
contra el dolor ajeno. L’euro
que costava la capseta de
caramels de menta es va
destinar al diagnòstic i
tractament de malalties
oblidades. L’objectiu va ser
implicar el sector farmacèutic
perquè venguessin aquest
producte, sensibilitzar la
societat sobre aquestes
malalties i recaptar fons
perquè Metges sense
Fronteres poguessin actuar.
Els números finals són més
valuosos que la trentena de
premis publicitaris que va
guanyar. Es van acabar les
existències, és a dir, es van
vendre sis milions de capses i
es van recaptar prop de cinc
milions d’euros.
Per conèixer més
profundament aquest cas,
Jorge Martínez, alma mater de
la campanya, oferirà una classe
magistral a la propera sessió
del Club de Creativos, dimecres
19 a les 20h a la Fàbrica Moritz
Barcelona. També es projectarà
l’anunci central de la campanya,
protagonitzat per Luis García
Berlanga i que es va convertir en
el comiat del cineasta.
Club de Creativos es farà
a la Fàbrica Moritz Barcelona
(Ronda St. Antoni 39),
dimecres 19 a les 20 h.
4 euros (gratis per a membres
de www.clubdecreativos.com)
www.timeout.cat 55

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Coordina
Ricard Martín
rmartin@timeout.cat
@RicardMartn
Reserva taula
als teus
restaurants
favorits a
timeout.cat
DIJOUS, VITAMINA A!
Menjar i beure
Un francès cada dia
Farts de no trobar el bistrot francès bo, ràpid i barat? Passeuvos
per casa de l’Amélie. Per Ricard Martín
Potser els francesos són la
segona colònia més nombrosa
a Barcelona, però això no es
reflecteix en l’aparició de
restaurants francesos d’ús diari
(llegiu bistrot). Novíssima
excepció a la regla: Le Bistrot
d’Amélie. I aviso: l’única cosa
que tira enrere aquí és el seu
nom. Tota la resta és una
alenada d’aire fresc del nord.
El pare de l’invent és el jove
(31 anys) Marc Antoine
Lemaistre –pronuncieu le
maître!–, un jove que porta l’ofici
al cognom i la passió per la
cuina popular al moll de l’os
(que per cert, aquí serveixen per
escurar amb pa torrat, deliciós).
L’educació de Lemaistre va
passar entre Anglaterra,
Espanya i França. El seu
associat, el cuiner Jaume
Morera –franco-català fill de
republicans exiliats, fart de
travessar la frontera i dels
gelificants del Michelin on
treballava– comparteix el mateix
objectiu: “Aplicar la bistronomia
francesa, el rigor del restaurant
gastronòmic als productes
senzills i assequibles”, explica.
Lemaistre remuga contra el
restaurant franco-barceloní
genèric: “O són massa cars o
són brasseries amb carta
llarguíssima i plat del dia. No hi
ha bistrots”. Ells proposen una
carta curta, curta, i bona, bona:
“Cap plat passa dels quinze
euros. El luxe és treballar el bon
producte fresc i ecològic, en la
mesura del possible”. Quatre
primers i quatre segons, amb
intencions d’arqueologia
popular (crema de nyàmera o
l’esmentat moll) i segons de
noblesa popular com el magret
d’ànec amb salsa de gingebre o
el pollastre de pagès a la crema.
I un menú de migdia (12,90 €)
on cauen delicadeses com un
excel·lent petit salé –estofat de
llenties amb tots els colors del
porc, salsitxa, cansalada i
costella– i el flam de pa perdut,
fet amb pa sec mullat en llet,
canyella i sucre, torradet.
Són viscerals: els dijous, el
plat del dia són menuts
carregats de vitamina A. I
degustadors de la gastronomia
extrema, alerta: quan localitzin
un bon proveïdor avícola,
serviran amanida de gésiers (cor
i fetge de gallines). Tot són
avantatges: des d’un vi de la
casa collonut, de La Loire, a 18
euros l’ampolla, fins a una
preciosa barra de formatges,
amb entrada pròpia, on el
marxant Giles Camacho –tot
plegat és molt franco-ibèric–
promet emocions fortes en
breu. El maître cita Robuchon;
“Els coberts de plata em deixen
mal gust a la boca”. Doncs això.
Le Bistrot d’Amélie
Consolat de Mar, 23
T. 657 89 82 09. P: 25 € aprox.
IVAN GIMÉNEZ
RONYONS AL VI
Serveixen el rei de la cuina dels
menuts cada dijous, fets amb
Cabernet Sauvignon, ceba glacejada
amb vinagre i un acompanyament de
pastís de patata Dauphinois. No fa
fàstic, nois. Au contraire.
LLETONS
Aquí tracten la glàndula protuberant
de la vedella amb exquisidesa:
primer li extreu la pell amb cura,
i la passen per la paella fins que
caramel·litza: queda cruixent per
fora, i melosa per dins.
MÉS OPCIONS
Esclar que si passeu molt de vísceres,
en el seu menú diari o en la carta
sempre hi trobareu delicadeses com
el confit d’ànec amb poma al forn.
Tots els segons s’acompanyen de
verdures i pastís de patata.
56 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Tram Tram
Major de Sarrià, 121
T. 93 204 85 18. P: 40 € aprox.
Vaig conèixer l’Isidre als anys
80, quan era un jove cuiner amb
ganes de menjar-se el món. A
les ràdios angleses sonaven les
cançons de The Smiths, i a les
catalanes, El Último de la Fila.
Em refereixo a Isidre Soler, el xef
del Tram Tram.
La primera que em rep és la
Reyes Lizán, l’encarregada de la
sala i cap dret d’un animal
bicèfal anomenat Tram Tram.
Ens saludem amigablement, em
diu que l’Isidre està mimant els
fogons, ens preguntem pels
fills, pel present i molt poc pel
futur, i m’assec a taula disposat
a passar-m’ho bé. Remarco el
preguntar poc pel futur, perquè,
des de fa cinc anys, Brussel·les
ens diu que el futur va ser ahir.
Dubto entre escollir la terrina
de cap de bou amb salsa
ravigotte amb amanida, o una
crema Parmentier de trufa, ou
de corral i aire de fetge gras. La
Reyes em proposa una solució
salomònica i faig mig de cada.
La terrina de cap de bou és
fantàstica per a qui, com és el
meu cas, li agradi una textura
tan especial. I de la crema
Parmentier de trufa no en diré
res perquè encara salivo i no
puc parlar. Si fos un
submarinista golós,
m’agradaria submergir-me en
mars de Parmentier trufada.
L’ou de corral i l’aire de fetge
gras serien l’oxigen.
De segon demano una tripa
de bacallà a l’estil de
Santamaria. Una exquisidesa
subtil que serveix per reivindicar
la memòria d’un cuiner enyorat i
necessari. Per a qui no l’hagi
tastat mai, li recomano un viatge
exprés fins al barri de J.V. Foix
recitant antics versos del poeta:
“És quan dormo que hi veig clar,
foll d’una dolça metzina, amb
perles a cada mà visc al cor
d’una petxina”.
El Tram Tram és un restaurant
on s’hi ha d’anar amb gana. Jo
vaig arribar-hi delirós de gaudir
de nou de la cuina de l’Isidre, i
vaig acabar l’àpat amb un suau
gelat de coco pensant de tornarhi
aviat . Qui vulgui menjar de
menú, pot fer-ho per 23 euros
magníficament justificats
–Daniel Vázquez-Sallés
EL COMPTE
(1 Persona)
1/2 Terrina de cap de bou ....... 13€
1/2 Crema de Parmentier ........ 17€
1/2 Tripa .................................. 15€
1 Gelat ....................................... 5€
1 Copa de Turbinus ...............3,50€
1 Aigua ..................................2,50€
TOTAL (amb IVA) ...............44,80€
‘Time Out Barcelona’ visita
anònimament els restaurants
i paga el compte.
Menjar i beure
www.timeout.cat 57

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
‘Linguine al cartoccio’
EL PLAT
DE LA SETMANA
Menjar i beure
Gusto. Rosselló, 108.
T. 93 323 65 75. Preu: 16
Els linguine són uns espaguetis
aixafats que es coneixen
normalment com a tallarines,
molt adequats per acompanyar
salses a base de productes del
mar. El cartoccio és un sistema
de cocció que s’acaba al forn i
que en aquest plat permet
realçar la qualitat del marisc
escollit. És un plat relativament
recent de la cuina napolitana,
però, malgrat la seva curta
història, ja es pot considerar
com un clàssic de les costes
partenopees. És molt gustós i té
alguna cosa de màgica quan
s’obre el paquet, com també
passa en plats similars de la
cuina francesa. Amb paper de
plata i amb tòfona al seu interior.
Al Gusto, un restaurant
especialitzat en cuina
napolitana, els preparen molt
bé, i també altres grans
protagonistes de la regió, com
per exemple els paccehri ai tre
crostacei (macarrons gruixuts
amb tomàquets del Vesuvi,
llamàntol, gambes i
escamarlans), els fagottini al
gorgonzola e noci (pasta fresca
farcida de formatge amb salsa
de gorgonzola i nous) i el risotto
amb moscardini fritti e gamberi
(arròs amb calamarsons fregits,
gambes i tinta de sèpia). Però
atenció a les autèntiques pizzes
napolitanes, cuinades al forn de
llenya. –Marcos Andrea
IVAN GIMÉNEZ
La carn del NONONO
Els carnívors de bon menjar
farien bé de tenir en compte el
NONONO. El primer restaurant
biodinàmic de Barcelona
sempre ha tingut la carn com a
un dels seus puntals, però en
IVAN GIMÉNEZ
aquesta temporada exceŀleix:
disposen de porc ibèric català
criat a Amposta. I també de filet
i mitjana de vaca vella ecològica,
una peça excepcional de
femelles d’uns 17 anys que,
amb les seves infiltracions de
greix, porta el sabor boví a un
altre nivell. Recordeu que a
primers de juny aquí esclata la
temporada de tomàquets: ells
treballen amb 47 varietats!
NONONO
Pge. de Lluís Pellicer, 12
93 444 99 01
58 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Flamarades
Del baret al baràs
Cal tenir-lo en compte: El Bar pertany a una generació de
barres que fan cuina amb majúscules. Per Pau Arenós
“El Bar”, ells ho escriuen entre
cometes per realçar-lo, pertany
a la nova generació de postbars
que han escombrat els clients
de mirada tèrbola i amb els
colzes gastats de recolzar-s’hi, i
han fumigat les acrobàcies de
les mosques, algunes de
kamikazes, sobre les plates de
tripes. El diccionari és curt per
definir aquests espais: els
limita a abeuradors, a llocs on
despatxen begudes. Bars que
són més que bars, nascuts el
2013, com El Bar, el Bardeni, el
Mont Bar, el Pan&Oli, El Pràctic,
que ha canviat d’ubicació, ara a
Sants. ¿En comú? El bon, o
molt bon menjar, que
transcendeix el platet
d’ametlles remollides i les
mandonguilles reescalfades.
¿La dissonància? Barris
diferents, preus diferents (uns,
alts; d’altres, adequats, amb
menús de migdia), escenaris
amb decorador professional o
reparacions casolanes.
El negoci de Sergi Giménez,
sector bar exquisit, ocupa un
antic Marcelino, cadena que
durant anys va tenir més
sucursals que els bancs. Que
un Marcelino sigui rellevat per
un establiment de tapes fi com
PICA PICA
Atenció
A les rajoles impreses amb
velles pàgines de diari.
Recomanable per a
Els que piquen alguna cosa
amb voluntat gastro.
Que en fugin
Els que van forjar el seu gust
als Marcelinos.
El Bar parla més del canvi de
Barcelona que la demolició del
tambor de les Glòries. El Sergi
és un sommelier expert, i la
carta de vins, una oferta
vigorosa.
En les dues visites vaig
començar amb un Bloody Mary,
com si fos Richard Burton, i vaig
seguir amb negres de Borgonya,
Clotilde Davenne 2011, i de la
Conca de Barberà, Carles
Andreu Trepat 2012. El Sergi ha
recuperat per a la cuina Reme
Pastor, que va començar al
Colibrí amb el seu germà César.
La Reme no fa discursos sobre
cuina i gaudeix d’aquest retorn
–la seva última feina va ser de
cambrera– amb una discreta
perplexitat.
Passo d’escriure sobre
croquetes i braves i dono la
benvinguda al ravioli cruixent
farcit de gamba i als musclos
JOAN CORTADELLAS
amb espuma d’escabetx,
carnosos, al seu punt (ai,
aquelles ungles ataronjades
que alguns vénen amb més
morro que un porc).
Sorprenent, per color i perquè
està fora del discurs habitual, el
risotto amb remolatxa, rosat.
Amb desequilibris, el tàrtar de
tomàquet amb rave japonès,
passat de gingebre, i la presa
ibèrica amb salsa de
cardamom, necessitada de…
cardamom. Al seu punt, el
llobarro amb carxofa i romesco
i, com a anunci fràgil de la
primavera, els pèsols llàgrima
de Llavaneres. La macedònia
cuinada és un puntàs.
He dit abans que hi vaig anar
dues vegades. La primera va
ser un desengany, no perquè hi
mengés malament, sinó perquè
el cuiner i el Sergi havien tingut
desavinences i ja no hi era. Vaig
menjar plats d’algú que no
firmava la carta, com si fos una
experiència fantasma. Aquest
moviment de personal va
coincidir amb uns altres: Pedro
Salillas va deixar el Mont Bar;
Marc Navarro, el Pan&Oli, i
Guillem Oliva va canviar La
Biblioteca Gourmande pel
Monvínic. La restauració està
sobre una falla.
El Bar Cañete, el Bar Mur, el
Bar Brutal, el Bar Àngel. Amb
discreció, els barets han anat
mutant en barassos.
El Bar
Calàbria, 118. T. 93 426 03 82
P: 25 € (sense vi)
Menjar i beure
www.timeout.cat 59

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Menjar i beure
Surfejant per la bona ‘birra’
El Mingus es reinventa amb tiradors de
cervesa artesana. Per Montse Virgili
Si el Mingus fa uns tres anys era
conegut per les seves canyes de
Mahou fresca i els vermuts de
diumenge, en Rodrigo, el
propietari del nou Mingus, l’ha
volgut reinventar amb allò que
més li agrada, l’skate, el surf i la
bona cervesa. Per això ja fa
temps que la tele del bar escup
pel·lícules de surf i de les parets
hi penja un teclat de taules de
patí multicolor. A més de
l’estètica surfista d’en Rodrigo,
aquest bàrman i actor que ha
viatjat per mig món ha traslladat
el seu amor per la cervesa
artesana al bar.
De fet, una taula de surf crida
amb un rètol ben gros “Craft
beer” per si algun dels guiris
que passegen pel barri té
dubtes sobre si hi serà
TINO ARENAS
benvingut. Uns vuit tipus de
cervesa diferents, de diverses
modalitats d’IPA, lager, ales i
pilsner i de denominacions
estrangeres i també catalanes
que en Rodrigo canvia per
d’altres ben sovint.
Per a aquells a qui encara us
facin una mica de por les
cerveses artesanes, demaneu
la pilsner de la casa, és el més
semblant a la cervesa de tota la
vida que teniu al cap però amb
molt menys gas. A més de la
colla de birres, també hi podreu
tastar una copa de vi, si voleu, o
el vermut Medusa de la Secuita
(Tarragona) que li porta un veí
del barri.
Si necessiteu fer coixí, al
Mingus serveixen una bona
colla de tapes saboroses. Per
una banda, hi trobareu fustes de
formatges i embotits, unes
patates braves ben bones i, fins
i tot, s’atreveixen amb l’aperitiu
japonès per excel·lència,
l’edamame, les faves de soia
que es mengen amb un puntet
de sal i que amb cervesa fan
molt bona combinació.
El Mingus, tot i els canvis,
segueix sent un bar d’amics que
s’asseuen a la barra, parlen
entre ells i s’expliquen històries
quotidianes mentre sona una
barreja de rock i reggae que fa
que la nit passi tranquil·la.
Encara queden set o vuit pintes
diferents per tastar que poden
dibuixar un nou mapa del món,
des de Cantàbria fins a Escòcia,
aixequem les gerres i salut!
Mingus
Comtessa de Sobradiel, 9
Copa pitiüsa
Ophiusa 2011
Formentera. vol. 14 % 12 €
El savoir faire del cabernet
sauvignon i el merlot i l’essència
mediterrània del monastrell i el
fogoneu, passats entre sis i set
mesos per roure francès i amb
una part del vi que envelleix en
acer inoxidable per realçar les
aromes primàries de la fruita.
Tocs iodats, salins, de fruita, i la
màgia d’una nit a l’illa. Aquest
celler va començar el 2000 volent
representar Formentera en una
copa. En boca és rodó i
equilibrat, amb un cos
fibrat. Suau i fresc.
Golós, explosiu, d’una
qualitat concentrada
que val molt més del que
costa. No el
demanareu per
l’origen sinó pel
gust. Melangia de
l’estiu? Aviat és
primavera: les
seves notes florals
ens ho xiuxiuegen!
–Meritxell
Falgueras
Val la pena
conèixer-lo: la
seva qualitat val
molt més del
que costa!
60 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Bodega Costa Brava
Alzina, 56.
De dilluns a dimecres, de 10 a 23
h. Dijous i divendres, de 10 a 24 h.
Dissabte i diumenge, de 12 a 24 h
Fa anys, la branca armada –amb
esprais– del MAVP (Moviment
d’Alliberament de Vallcarca i
Putxet) va exigir a cop de pintada
una platja a la plaça de
Lesseps.
Si algun cop els graciencs
poguessin capbussar-se des
del peu dels Josepets, la
Bodega Costa Brava, que està a
quatre carrers, o més
exactament, la tina que mig
treuen quan ve el bon temps
–on els fumadors deixen el got–
seria el lloc idoni per plantar la
canya i pescar.
La taverna, amb bótes de vi,
neveres de fusta, rajoles
EL BAR
DE LA SETMANA
hexagonals de color de gos com
fuig, rellotge de Cacaolat i
taules de marbre, té 60 anys i a
començaments del 2000 anava
de capa caiguda. El 2004 un
rocknroller empedreït, l’Albert,
se la va fer seva, fins que el
2011 en Xavi, que treballava de
cambrer a l’Heliogàbal, va
agafar-li el relleu. L’Albert i en
Xavi s’havien conegut el 1999
netejant anxoves a La Llesca de
la travessera de Gràcia i aquest
peix salat –i la distorsió– ha
IRENE FERNÁNDEZ
marcat el destí de la taverna,
encaminant-la cap als vermuts i
la bona música. Si a l’Albert
l’embogia Kyuss i Led Zeppelin,
en Xavi és més de Rocket From
The Crypt, Nueva Vulcano o els
Buzzcocks.
Al Costa Brava hi pots
menjar bons embotits i
formatges, i també croquetes i
sardines en escabetx fetes per
la Joana o les delicioses
magdalenes i galetes de la
Hara. Teca senzilla i de qualitat
a preus assequibles –el quinto
a 1,5 €, la tapa de fuet,
formatge i olives amb pa amb
tomàquet, 4,5 €–, bon
ambient i gran selecció
musical. S’hi està de
meravella. –Martí Sales
NOTA AL PEU Si us arribeu a
Vallcarca, penseu en aquesta
bodega d’esperit roquer.
Menjar i beure
www.timeout.cat 61

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Tendències
Coordina
Eugènia Sendra
esendra@timeout.cat
@eugeniasendra
Tendències
Hi ha qui tria el camí de la bellesa
Jaime Beriestain estrena una ‘concept store’ que posa en alerta els cinc
sentits. Un espai genuí on l’interiorista xilè es despulla. Per Laia Beltran
Des de fora sembla una botiga
de París. O de Nova York. Des de
dins, també. Aquesta és la
màgia de les concept store
d’autor: simbolitzen com de
vast i cosmopolita és l’imaginari
estètic del seu creador. La de
Jaime Beriestain porta el seu
nom i està a Barcelona, a la
Dreta de l’Eixample, als baixos
d’un edifici noucentista.
L’interiorista xilè ha jugat fort
en aquesta nova aventura. Volia
un espai únic, que reflectís la
seva personalitat i els seus
gustos. Allò que ell entén per
bellesa. Sense filtres. Amb
honestedat. És un enamorat de
les flors naturals. Per això ven
roses vermelles, cales grogues,
tulipes rosades. També li agrada
llegir. Per això té una paret on
exhibeix llibres de moda com si
fossin obres d’art. L’apassiona
la cuina. Per això hi ha un racó
gurmet: oli de tòfona, xocolata,
sal. Fins i tot tàperes. Mai falten
a la seva nevera. Com tampoc
falten a la seva taula els
tovallons de tela. Per això ven
parament de la llar. Té debilitat
Troba més
reportatges de
botigues de
Barcelona a
timeout.cat
pels mobles i els objectes
decoratius vintage. I també pels
de disseny. Sota el seu nom
edita cadires, catifes, tovalloles
i espelmes. Jaime Beriestain és
ell, l’espai i el producte.
Passejar per aquesta concept
store et posa en alerta els cinc
sentits. Et pots enamorar del
tacte d’un coixí o de l’olor d’un
sabó de mans. I comprar-te’ls.
Et pots enamorar d’un escriptori
del segle XIX o d’una cuina de
disseny. I somiar-los. És gaudir
d’un viatge estètic amb final
feliç: la botiga es transforma en
cafeteria-restaurant-bar de
copes. Al matí, un croissant. Al
migdia, un menú. A la tarda, un
pastís de pastanaga. Al vespre,
un bon sopar. A la mitjanit, un
gintònic. Tot, amb banda
sonora. Podríem ser a París. O a
Nova York. Però som a
Barcelona. Quan necessiteu un
dosi de bellesa, recordeu les
inicials: J. B. És una drecera a la
felicitat efímera. O no.
Jaime Beriestain
Pau Claris, 167. T. 93 315 07 82
AMANTS DE LA DECORACIÓ Fes la teva vida diària més bonica
ESTÈTICA RETRO
Aquesta cadira de cables
és un dels productes
estrella de Jaime
Beriestain (159 euros).
GERRO DE VIDRE
Si heu comprat flors i
voleu un gerro vintage
que estigui a l’altura,
aquí el teniu (60 euros).
COIXÍ DE DISSENY
Els
coixins de Rouge du Rhin
aposten per una tendència de
moda: la geometria (65 euros).
62 www.timeout.cat
w.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Tendències
Ens inspira
Llibretes d’inspiració mediterrània i ànima artística. Això és
Octaevo, el projecte de Marcel Baer. Per Eugènia
Sendra
Pastisseria
Cortacans
DE TOTA
LA VIDA
És inevitable passar els dits pels
quaderns amb cobertes que
imiten el marbre, o rellegir les
frases de savis que il·lustren les
llibretes passaport d’Octaevo.
Reteniu aquesta paraula
inventada d’origen greco-llatí
inspirada en la rosa dels vents (i
en l’estat anímic dels déus) i el
nom del seu creador, Marcel
Baer. El projecte de papereria ria i
accessoris del dissenyador
gràfic que ha treballat per a Gucci
i Bulgari està fet de trobades:
aquella tela francesa especial, el
taller on enquaderna les peces, i
l’artista i creador a qui
encarregarà la propera càpsula.
El resultat són capricis per a gent
obsessionada amb el paper, i no
s’entenen sense el mar. El pare
de Baer era capità, un
apassionat del submarinisme, me, i
va ser mirant un mapa del mar
Mediterrani a Berlín quan el
dissenyador va prendre
consciència que Barcelona a era
casa seva i que volia potenciar el
talent local. Tenir marca pròpia
l’ha ajudat a entendre les
necessitats dels clients, diu
Baer. Demana que no li perdem
la pista: Octaevo són històries,
les dels que dissenyen el suport i
les dels que hi escriuen.
www.octaevo.com
FES-TE EL LOOK!
BOO
Una selecció impecable que inclou
moda, complements, objectes i
perfums (Bonavista, 2).
THE ROOM
Per vestir-se, Baer aposta per
un dels espais de referència de
l’street-style (Duc de la Victòria, ia, 5).
MARIA DIAS
LLIBRETES A MIDA
Octaevo són productes i
projectes personalitzats, fets a
mida dels clients. Per ara. El
paper en mans de la troupe de
Baer té possibilitats infinites.
BON
GASTROPORN
Té pendent el llibre Eating at
Hotel Il Pellicano, d’Antonio
Guida i Juergen Teller. És amant
de la gastronomia i no descarta
dedicar-li un projecte.
VEÏNS
Octaevo i Atuell tenen els tallers
a deu minuts l’un de l’altre. I a
més de ser amics, Baer decora la
casa amb les jardineres volants
de la ceramista Olga Tomás.
Fa uns anys, quan els panarres
sospiraven per l’autèntic i els
forns d’autor no eren tendència,
els panets de viena de can
Cortacans van revolucionar
Sant Gervasi. Les xapates
individuals o els brioixos
descobrien un obrador de
pastisseria amb l’ADN de forner.
Pilar Cambil és la batuta que
dirigeix, ara en solitari, el negoci
que va començar amb el seu
marit, Joan Guitart, el 1978. El
matrimoni, ara en diríem parella
d’emprenedors, a força de molt
treball i imaginació van fer el
tomb a un negoci històric: el forn
i confiteria Majó de 1911,
rellevat després pel no menys
prestigiós Camilo Cortacans.
Molt abans dels badulaques i
quan a Barcelona encara
rutllaven els drugstores, la
persiana de can Cortacans era
oberta tots els dies de l’any (i
així continua). La centenària
botiga als baixos d’un edifici
modernista és ara una fusió de
xarcuteria, degustació i
productes frescos. Un clàssic
amb l’atractiu i el confort humà
d’un comerç de barri.
–Maria Gorgues
Cortacans
Craywinckel, 24
T. 93 417 02 55
MARIA DIAS
Tendències
www.timeout.cat 63

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Tendències
Objecte de desig
El meu estil
Complements que combinen
passat i futur per als que flirtegen
amb el retro. Per Eugènia Sendra
OCELL SALVATGE
L’exotisme present en formes simètriques i colors metal·litzats, l’exotisme
fet sabata (169 euros). Així respira la nova col·lecció d’Eva vs. Maria, la
firma de calçat amb producció entre Elda i Barcelona. Hola, primavera!
Tendències
L’ALMIRALL
CONTEMPORANI
La tanca, la forma i la
factura impecable de la
bossa Doria fa viatjar en
el temps. Per això també
ens agrada Iriarte Iriarte
(280 euros).
www.iriarteiriartestore.com
LLÀGRIMES
EXPRESSIONISTES
Ena Macana, artista i
joiera sorprenent, ha creat
un suspensor de llàgrimes
(54 euros) per als que
volen plorar Swarovsky.
www.enamacana.com
PER A AVIADORS
Les lupes d’edició limitada de
Madam Chocolate faran brillar
els ulls dels steampunkers
(89,95 euros).
www.madamechocolat-shop.com
Colmillo emprèn el vol
Sabeu què tenen en comú
Giorgio Armani, Emilio Pucci,
Cristóbal Balenciaga, Elio
Berhanyer, Christian Dior, Julien
McDonald i Christian Lacroix?
Doncs que en algun moment de
la seva carrera van dissenyar
l’uniforme de les hostesses de
vol de grans companyies aèries
com Iberia, Air France i Alitalia.
L’idiŀli entre els uns i els altres
continua, ni que sigui a escala
més petita. Per això pren sentit
que una companyia aèria
low cost hagi confiat a joves
creadors el vestuari dels seus
auxiliars de vol.
Us parlem de Volotea,
especialitzada en connectar
ciutats secundàries d’Europa, i
de Colmillo de Morsa, una
marca amb molta projecció que
té una interessant botiga-estudi
al barri de Gràcia. Amb casquet
magenta, un mocador lligat al
coll i sabates de taló vermelles.
Així d’estiloses us rebran en
cabina les hostesses de
Volotea. Sòbries en la roba, però
juganeres amb els accessoris.
Bon viatge! –L.B.
www.colmillodemorsa.com
64 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Tendències
AMOR IL·LUSTRAT
Ha tornat la girafa fumada i antropomòrfica de
Bea Bascuñán. 50 €. barbasilkscreenatelier.com
AMOR REAL
Els retrats d’icones de David Bailey s’han fet
samarreta (84,20 €). www.selfridges.com
AMOR FINIT
Oblideu el temps i divertiu-vos. La sèrie Wizard de
Komono ho posa fàcil (70 €). www.notenom.com
AMOR CORRESPOST
Una parella de llacets per vestir-vos igual a
consciència (40 €). www.bondandburlington.com
Sant Valentí
Ens han
robat el cor
Regals per als amants
desastrosos, tendres i
passionals, per a tots els
amors possibles i els
365 dies de l’any.
Per Eugènia Sendra
AMOR LLIURE
“Res de gàbies, ocells”, us direu cada vegada que
begueu la llet (9 €). elpajaritoylapajarita.com
Tendències
AMOR CEC
Amb les Genny no enlluernen ni els astres ni els
amants (109 €). www.lacliniquefinestore.com
PRIMER AMOR
Tan irresistibles com el primer amor. Qui rebutjaria
un Sonny Angel? (8,50 €). www.kmfamily.es
AMOR SALVATGE
Si us moveu entre el domesticat i el feréstec,
admireu Flora (14 €). eraseeditions.bigcartel.com
www.timeout.cat 65

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
01.
Èric Bertran
Als catorze anys no se li va
acudir res més que demanar a
uns supermercats que
etiquetessin en català. On s’és
vist? El van acusar de terrorista
i va haver d’anar a l’Audiència a
dir que era espanyol. S’hi va
negar. Algú li devia dir que vivia
en una democràcia. Quin
engany!
02.
Enric Duran
Qui tampoc no s’ho creu és
aquest activista antisistema
que el 2008 va aconseguir
‘reapropiar’ 492.000 euros de
39 entitats financeres per
denunciar el capitalisme
salvatge. Instem que no se’l
conegui com ‘el Robin Hood
dels bancs’ perquè és ridícul.
Ell vola més alt.
03.
Arthur Rimbaud
El jove poeta maleït per
excel·lència no podia faltar en
aquest top de joves rebels.
Encara que sigui francès, ja és
universal perquè continua
inspirant rebels d’arreu, tot
demanant-los que: “Tranquils,
destrossin amb els seus socs
el jou que pesa sobre l’ànima i
el front del món”. Ens inspira
en la lluita.
04.
Arianna Puello
Qui també està feta una poeta
(sense permís dels clàssics) és
aquesta noia de Salt que crida
en contra de l’establishment a
força de rap. Les rimes
consonants i amb molts insults
funcionen, en la línia: “Ei,
cabró, surt al balcó!”... Pobre
Rimbaud, però el hip-hop, rebel,
ho és.
05.
Amina
Una de les ànimes de Femen.
Aquí encara no en tenim cap de
destacada, però sí que hi ha
09
Barcelona
Top Ten
Joves
rebels
una pàgina de Facebook de
Femen Catalunya. S’hi pot
llegir: “Els nostres pits nus són
les nostres armes, surt,
despulla’t i guanya!”, o com
dirien els rimaires: “Visca el
mugró en rebel·lió!”
06.
La neboda
Tota família ha de tenir una
neboda rebel. Potser encara no
és de Femen, però si les coses
van per on tot indica, aviat no
ens tocarà altre remei que
acompanyar-la a Londres a
08
03
avortar. Ella pot ser la nostra
rebel particular, la que ens
informa de tot el que s’està
coent en la lluita.
07.
Marieta de l’ull viu
Ens referim a la que va baixar la
Font del Gat i va conèixer un
soldat, destacat precedent de
les nebodes i Femens d’aquest
món. Noies amb els ulls vius.
És clar que la interpretació
metafòrica de les figues de
moro, més val deixar-la per a
filòlegs més preparats per als
dobles sentits.
08.
El timbaler del Bruc
Durant la Guerra del Francès,
un noi va aconseguir foragitar
l’enemic tocant el timbal. Amb
el ressò provocat per la
muntanya de Montserrat, els
francesos van pensar que els
atacava un exèrcit.
Malauradament, del timbal al
drone, ja es veu que la indústria
de matar ha evolucionat una
barbaritat.
09.
Son Goku
És japonès però aquí l’hem
conegut parlant català. Els
seus poders van més enllà que
el simple so d’un timbal. Aquí
del que es tracta és de trobar
unes boles que atorguen dons
especials i així es pot guanyar,
no els soldats francesos del
XIX, sinó els dolents de
l’univers. No ens estem de res!
10.
Els nois de Social Point
L’Horacio Martos i l’Andrés Bou
no sabem si de nens volien ser
Son Goku, però sí que de joves
han muntat una empresa de
jocs informàtics al Poblenou
que s’ha convertit en la quarta
europea del sector. Rere les
aparences de bons nois, els
seus exèrcits virtuals inspiren
rebel·lions.
Per Ada Castells
66 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
68 www.timeout.cat