80108

Edita:
Ajuntament de Masquefa
Regidoria de Cultura
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades
OCTAEDRO
Col·labora:
Ajuntament de Piera Ajuntament de Martorell Ajuntament d’Hostalets de Pierola

La Gimcana de les Llengües
M. Carme Junyent (ed.)
Ajuntament de Masquefa
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades
OCTAEDRO

LA GIMCANA DE LES LLENGüES
Primera edició en paper: abril de 2002
Primera edició: maig de 2010
© M. Carme Junyent
© D’aquesta edició:
Editorial Octaedro
Bailèn, 5 - 08010 Barcelona
Tel.: 93 246 40 02 - Fax: 93 231 18 68
www.octaedro.com
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació
d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització del seus titulars, llevat
de les excepcions previstes a la llei. Dirigeixis a CEDRO (Centro Español de Derechos
Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment
d’aquesta obra.
ISBN: 978-84-9921-121-3
Dipòsit legal: B. 25.147-2010
Fotografia de la portada: Jordi González
Disseny i realització: Editorial Octaedro
DIGITALITZACIÓ: EDITORIAL OCTAEDRO

A l’Aurèlia (in memoriam)

Índex
Pròleg 9
Agraïments 11
Justificació 13
La Gimcana de les Llengües a Masquefa 15
0. Introducció 17
1. Els objectius 21
2. L’organització 23
3. La ràdio, la televisió i la premsa 26
4. La biblioteca 35
5. Els centres d’ensenyament 37
6. Els universitaris 47
7. Més enllà de l’ensenyament 51
8. Les entitats 57
9. Els participants 63
Les proves 69
Les proves 71
L’endevinalla de la setmana 131
El concurs de les entitats 135
La Gimcana de les Llengües 159
1. Proves 163
2. Solucions 172
3. Models de Gimcana 199
4. La Gimcana de les Llengües a Catalunya Ràdio 207

Bibliografia 215
Col·laboradors 217
Participants 219

Pròleg
Just al tombar l’any 2000, el dia que el patge Viu-Viu recollia
les cartes de les nenes i els nens de Masquefa per fer-les arribar
als Reis d’Orient, la M. Carme Junyent, la regidora de
Cultura, Meritxell Sàlvia, i jo mateixa, encetàvem una conversa
per decidir què faríem durant l’any 2001 per celebrar l’any
Europeu de les Llengües. Havíem de fer alguna cosa que fos
«sonada»; però ara, amb la visió que dóna el temps m’adono
que érem incapaces d’imaginar fins on arribaríem.
Vam parlar de fer una gimcana de les llengües amb l’objectiu
d’ampliar la consciència dels masquefins sobre el tema. No
cal dir que comptàvem amb una de les millors lingüistes, sense
ella i els seus coneixements com a professional i la seva constància
i tossuderia com a persona no ens haguéssim ni tan sols
plantejat aquest repte.
El començament va ser com sempre, a corre-cuita per fer
la primera pregunta el 10 de febrer. I a partir d’aquí tot van ser
sorpreses. No hauria pensat mai que tinguéssim tant poder de
convocatòria. El poble semblava un altre, tothom parlava del
mateix, en alguns casos es creaven rivalitats i en d’altres companyonia
per trobar la resposta, tothom esperava la propera
pregunta. La Biblioteca tenia un prestatge només per la gimcana
i era el més consultat. Per tant, la valoració no podia ser
més positiva.
Cal remarcar, una altra vegada, que les dones són el
col·lectiu que més ha participat en la gimcana, cosa que no ens
ha sorprès massa tenint en compte d’on venia la iniciativa de
tot el projecte.
9

El temps en què un càrrec electe pot dur a terme els seus
projectes és de 4 anys, són molts o molt pocs segons la ocasió
i es valoren per les obres fetes i que es podran recordar.
La gimcana de les llengües és una de les millors obres i més
difícil d’aconseguir i encara que no sigui de ciment quedarà en
la memòria de tots. Ja és hora que canviem el concepte i que
es facin grans apostes per la cultura, jo em sento molt orgullosa
de poder sumar la gimcana a les obres dels 4 anys.
Voldria agrair a tots els que han participat des d’un o altre
àmbit en la gimcana el seu esforç perquè sense tots ells no
hauria estat possible.
M. Teresa ESTRUCH I MESTRES
Alcaldessa
Masquefa, 13 de gener de 2002
10 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Agraïments
En el transcurs de la Gimcana, alguns lingüistes es van adreçar
als organitzadors per fer-nos arribar l’enhorabona per la iniciativa.
El seu gest va ser un gran estímul per a tots i per això
els ho volem agrair especialment.
Joan A. Argenter, president de la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans
Albert Bastardas, director del Centre Universitari de So cio lin -
güística i Comunicació de la Universitat de Barcelona
Emili Boix, president del Grup Català de Sociolingüística
Carles Castellanos, director del Departament de Traducció i
Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Itziar Idiazábal, catedràtica de Didàctica de la Llengua de la
Universitat del País Basc
Juan Carlos Morena Cabrera, director del Departamento de la
Universidad Autónoma de Madrid
Francesc Queixalós, director d’Investigacions del Centre Na -
tional de la Recherche Scientifique de França
Joana Rosselló, directora del Departament de Lingüística Ge -
ne ral de la Universitat de Barcelona.
Virginia Unamuno, coordinadora del Programa MERCATOR de
la Comissió Europea
11

Justificació
La Gimcana de les Llengües és una activitat que forma part de
la Carpeta de la Diversitat Lingüística, els materials que el Grup
d’Estudi de Llengües Amenaçades ha elaborat per fer conèixer
la diversitat lingüística als alumnes de primària i secundària.
Durant l’any 2001, Any Europeu de les Llengües, l’Ajun ta -
ment de Masquefa va organitzar aquesta activitat, juntament
amb el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, adreçada a
tota la població. La gran participació dels vilatans i l‘entusiasme
que va desvetllar la iniciativa, a més dels resultats obtinguts
pel que fa a la conscienciació sobre el valor de la diversitat lingüística,
ens van fer creure que valia la pena donar a conèixer
l’experiència, tant pel que fa a l’organització, les anècdotes,
etc. com pel que fa a les proves.
Aquest llibre, doncs, consta de tres parts: La Gimcana de
les Llengües a Masquefa, les proves proposades en aquest
concurs i, finalment, l’activitat tal com havia estat concebuda
pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.
13

La Gimcana de les Llengües
a Masquefa
15

0. Introducció
Amb motiu de l’Any Europeu de les Llengües, l’Ajuntament de
Masquefa va organitzar «La Gimcana de les Llengües», un
concurs creat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades que
forma part de la Carpeta de la Diversitat Lingüística. Per bé que
La Gimcana havia estat dissenyada per a ser realitzada bàsicament
en centres d’ensenyament, durant la primera meitat de
l’any 1998 es va dur a terme en el programa El suplement de
Catalunya Ràdio dirigit per Xavier Solà. Aquesta experiència
havia mostrat que el concurs era adaptable a altres àmbits i a
públics ben diversos i va ser per això que l’alcaldessa, M. Te -
resa Estruch i la regidora de cultura, Meritxell Sàlvia, van proposar
al Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades d’organitzarlo
a nivell local.
El plantejament inicial contemplava un alt nivell de participació
com a un dels objectius fonamentals i fer de la Gimcana un
pretext per fomentar les relacions entre els vilatans, a banda,
naturalment, dels objectius específics de la Gimcana: donar a
conèixer la diversitat lingüística i el seu valor, fomentar el desig
d’aprendre més llengües, etc.
Pel que fa a la participació, l’objectiu inicial era arribar als
500 participants, el 10% de la població en aquell moment, i
aquest objectiu es va assolir ja en la primera fase, però el nombre
de concursants no va deixar de crèixer fins al final del concurs,
la segona fase es va acabar amb 700 participants, i
durant la tercera, amb la participació decisiva de l‘IES Gui no -
var da de Piera, el nombre va anar creixent fins arribar als 1295
participants. El més remarcable, però, és que aquesta gran
17

participació va ser deguda en bona part a l’altre objectiu que
hem esmentat: el foment de les relacions entre els vilatans. Ja
des de l’inici del concurs es van anar formant equips en fàbriques,
comerços, entitats i fins i tot en famílies, en els quals es
debatia la prova corresponent, s’intercanviaven respostes, i en
alguns casos es creaven microconcursos on cadascú donava
una resposta i després es comprovava quina era la vàlida buscant
la informació necessària. Aquesta col·laboració es va fer
encara més palesa en el concurs de les entitats que va tenir
lloc durant la tercera fase, on els equips de suport van col·laborar
mútuament amb el resultat que, finalment, totes van aconseguir
més punts gràcies a altres entitats.
L’experiència, doncs, ha estat molt positiva, no tan sols en
els aspectes previsibles, sinó, i molt especialment, en els as -
pectes convivencials, atès que, tot i tractar-se d’un concurs i,
per tant, d’una competició, la pràctica ha demostrat que la
coo peració i l’intercanvi han aportat molts més beneficis que si
ca dascú s’ho hagués pres com un afer individual en què s’havia
de guanyar als altres.
Més enllà del propi concurs, la Gimcana ha tingut altres
efec tes igualment remarcables: l’augment d’usuaris de la bi -
blioteca ha estat espectacular, i també han augmentat les au -
dièn cies de Ràdio Masquefa i Televisió de Masquefa. Molts
par ticipants han confessat «haver tret la pols de les enciclopèdies»
a causa de la Gimcana, i també han pujat els índex de
lectura i de venda de llibres. Per no parlar dels debats en botigues,
bars o places sobre l’origen d’una paraula, el nombre de
llengües que es parlen al món, o el significat d’algun topònim.
El final de la Gimcana ha provocat una mena de vertígen o
enyor anticipat en molts concursants que han demanat que es
continuïn organitzant activitats semblants perquè no se’n sa -
bran estar. Ben segur que, un cop descobert el plaer del co -
nei xement, és difícil de renunciar-hi i aquest sí que és un plaer
prou abastable per la majoria. En qualsevol cas, no voldríem
que aquesta experiència es limités a Masquefa i això ens ha
mogut a escriure aquest llibre on, a més d’explicar el proce di -
ment, les proves i altres qüestions, hem volgut afegir el testi-
18 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

moni d’alguns concursants que ben segur que seran el motiu
més engrescador per a altres que vulguin repetir l’experiència.
Finalment, no voldríem estalviar una nota negativa. La regidoria
de Cultura va sol·licitar una subvenció a la Comunitat
Europea per a la realització de la Gimcana i va ser denegada,
de manera que l’Ajuntament ha hagut d’assumir bona part de la
despesa. Atès que, amb tota seguretat, Masquefa és el poble
d’Europa que més ha «celebrat» l’Any Europeu de les Llengües,
i amb una activitat perfectament ajustada als objectius d’aquest
«Any», la denegació és evidentment injusta i atès que les subvencions
passaven pel Ministerio de Cultura de Madrid, també
aniria bé saber on han anat a parar les subvencions per saber
què s’enten en els àmbits oficials per «diversitat lingüística».
Tant se val. I sobretot tant se val perquè molta altra gent ha cregut
en el nostre projecte i des de la imprempta que ens ha fet
els cartells gratuïtament, fins les editorials que ens han enviat llibres
per als premis, passant per tots els col·laboradors que
apareixen en l’Apèndix 2 d’aquest llibre ens han demostrat una
vegada més que, encara que els que ens haurien de representar
no facin la seva feina, molts altres han fet possible el nostre
projecte perquè hi han cregut. A tots aquests els donem les
gràcies i esperem haver correspost a la seva confiança.
M. Teresa Estruch, alcaldessa
El que m’ha sorprès més i m’ha deixat més parada ha estat el gran
poder de convocatòria. Al principi ens va espantar el que havíem de fer
per tirar-ho endavant, i si ens haguessin jurat on arribaríem no ens ho
haguéssim cregut. No creia pas que tinguéssim tant poder de convo -
catòria.
Una altra sorpresa positiva ha estat la gran capacitat de treball. La
gent ha donat tot el que se li ha demanat i encara més. El mateix fet que
augmentessin els participants donava encara més feina i això, per treballadors
que no tenien cap necessitat de fer-ho i en canvi ho han fet,
s’ha d’agrair molt. També hem tin gut el suport de molts voluntaris que
han repartit i recollit but lletes, les han classificat, han entrat les dades a
l’ordi nador…
I dues reactivacions importants: la regidoria de Cultura, que ha fet una
aposta i l’ha guanyat amb escreix. Ara hi ha una persona que treballa
0. INTRODUCCIÓ
19

exclusivament per aquesta regidoria i va escanyadíssima. I la reactivació
de la biblioteca, que ha estat molt important.
Més que el que poguem dir nosaltres és el que diu la gent, això ens fa
adonar que hem fet una cosa important, perquè més enllà dels nostres
objectius la valoració que en fa la gent ens mostra que hem anat molt
més enllà del que ens pen sà vem.
A Masquefa, que ja té una gran capacitat d’associació, amb la Gim -
cana s’han creat entitats per participar, gent que treballa al mateix lloc,
grups de treball organitzats per buscar les respostes, on tothom posava
la confiança en l’encarregat de torn de buscar la resposta de manera
que si un fallava fallaven tots. Aquí hi ha hagut una gran dosi de solidaritat,
impensable en altres qüestions.
Meritxell Sàlvia, Regidora de Cultura
Ha estat un projecte molt ambiciós, inicialment ens vam marcar uns
objectius que hem anat revisant a mesura que els assoliem, però res ens
feia preveure que arribaríem a una participació tan alta, hem superat del
tot les nostres previsions.
Ha estat un enriquiment tant personal com per al poble, els mitjans de
comunicació de la comarca se n’han fet ressò, i ara la Gimcana té un
prestigi molt gran i el concurs és molt conegut.
La participació de persones i sobretot d’entitats ha estat molt gran i
això és molt important per a la regidoria de cultura.
Hi ha hagut molt esforç per part de tothom, moltes persones que han
contribuït a diferents nivells, des dels tècnics, fins al Paolo i el Carlos i el
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. I també els botiguers, que han
tingut les bústies, els voluntaris, que han ajudat molt.
Potser el més sorprenent és que el tema ha estat capaç de motivar la
gent a participar i el més important és el que quedarà, el llibre que recollirà
l’experiència.
20 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

1. Els objectius
Els objectius de la Gimcana de les Llengües a Masquefa comparteixen
naturalment els objectius de l’activitat proposada pel
Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (donar a conèixer el
valor de la diversitat lingüística, fomentar el respecte a totes les
llengües, etc.), als quals se n’hi afegeixen d’altres més lligats a
les característiques del poble.
El fet de proposar aquest concurs en una comunitat limitada
i heterogènia ha estat útil per comprovar fins a quin punt
una activitat cultural continuada pot tenir impacte i contribuir al
canvi d’actituds, percepcions, etc. i és evident que el coneixement
de la diversitat lingüística mitjançant la cerca activíssima
d’informació, el debat, l’intercanvi d’opinions, etc. ha proporcionat
prou elements de reflexió per modificar d’una manera o
d’una altra les idees preconcebudes.
Un altre dels objectius de la Gimcana era assolir la màxima
participació, fer que el concurs arribés a tots els vilatans.
Masquefa és un poble que està creixent molt –en el transcurs
de la Gimcana hem passat de 5.000 a 6.000 habitants aproximadament–
i, a més, la població està repartida en el nucli urbà
i diferents urbanitzacions, i el nucli urbà ha crescut molt en
aquests darrers anys. Aquest fet feia més difícil aconseguir
aquest objectiu, però el cert és que molts masquefins han
aprofitat l’oportunitat de la Gimcana per coneixer més gent.
Una concursant explicava que després d’onze anys de viure en
una urbanització sense conèixer ningú del poble, ara s’havia
començat a relacionar amb tothom a la biblioteca. I uns quants
acabats d’arribar van trobar en la Gimcana una manera de
21

conèixer els nous veïns. D’altra banda els masquefins d’orígens
llunyans es van convertir en font d’informació per a moltes
proves que es van proposar tenint en compte els seus llocs
de procedència i ells mateixos van participar en la Gimcana i
van col·laborar en els programes de ràdio per informar sobre
les seves llengües respectives.
22 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

2. L’organització
Atès que un dels objectius de la Gimcana era assolir la màxima
participació, el concurs es va organitzar d’acord amb dos
principis fonamentals: fer una gran difusió i facilitar la participació.
La difusió es va fer a través del Full Informatiu que l’Ajun -
ta ment edita cada mes, la premsa comarcal –molt especialment
La Veu de l’Anoia que pràcticament cada setmana ha
publicat notícies de la Gimcana– la ràdio i la televisió locals i,
na turalment, el contacte personal.
En aquest context cal remarcar que tots els mitjans haurien
servit de ben poca cosa si no s’hagués creat el caliu a què es
va arribar, prova d’això és que els concursants més fidels
generalment formen part d’un grup, els membres del qual
s’han anat animant mútuament: a les escoles i instituts o bé els
professors o bé un grup d’alumnes feien la feina d’animadors,
als llocs de treball es formaven equips, a les botigues es
comentaven les proves, els membres de les entitats acudien
en grup a la biblioteca, i així successivament. Potser l’autèntic
secret de l’èxit de la Gimcana ha estat aquesta força dinamitzadora
dels mateixos concursants, que en van tenir prou amb
un petit incentiu per afegir-se a la iniciativa i engrescar nous
participants.
I, evidentment, per aconseguir un gran nombre de concursants
s’havien de posar tots els mitjans per facilitar la participació.
Es van repartir bústies per tot el poble: l’Ajuntament i la
Biblioteca Muncipal; centres escolars: Col·legi Públic el Turó, la
Llar d’Infants La Baldufa, el Col·legi Públic Francesc Mata de La
Beguda i l’IES Guinovarda de Piera; entitats locals: Ateneu
23

Popular, L’Alzinar, Casal d’Avis, Associació Artística Missatgers;
les urbanitzacions: Can Parellada, Local Social de El Maset, Lo -
cal Social de Can Quiseró; i botigues i comerços: Con feccions
Albiol, L’Estanc, Llibreria Moral i el Forn Racó de la Lluna. Cada
dilluns es distribuïen per escrit les proves que es transmetien
per ràdio i televisió des del dissabte i també les respostes a les
proves de la setmana anterior. En cada bústia es trobaven,
doncs, les proves de la setmana, les respostes a les proves de
la setmana anterior i els fulls d’inscripció i resposta.
Un cop recollides les respostes s’introduïen a la base de
dades, tasca en què van participar diversos voluntaris i em -
pleats de l’Ajuntament. El processament d’aquestes dades ha
estat sense dubte la tasca més feixuga de la Gimcana, atès
que vam començar amb un mitjana de 300 butlletes per setmana
i vam acabar amb una mitjana de 900 respostes setmanals.
I més enllà de l’organització del propi concurs, Imma Amill
va escriure a les editorials, museus i altres empreses que han
col·laborat amb obsequis per els premis, i també, naturalment,
va de manar totes les subvencions que calien.
I la imatge de la Gimcana es va anar difonent gràcies al lo -
go tip creat per Neus Isart, una evocació que va donar suport
visual tant al dinamisme que preteníem com als somnis i desitjos
que ens van acompanyar.
24 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

Full informatiu
LA GIMCANA DE LES LLENGÜES
Encara no hi participes?
El Parlament Europeu i el Consell d’Europa han
declarat el 2001 com a Any Eu ropeu de les
llengües; amb aquest motiu, l’Ajuntament de
Mas quefa ha organitzat «La Gimcana de les
llengües» amb l’objectiu que tots poguem
conèixer una mica més la diversitat lingüística
d’Europa i del món, i que aquest coneixement
ens faci més conscients del valor i riquesa que
representa aquesta diversitat i que això estimuli
el desig d’aprendre més llengües.
Què?
La Gimcana de les llengües és un concurs
obert a tothom que es fa en tres fases de 10
setmanes cadascuna. Cada setmana es proposen
sis proves corresponents a les diferents
categories de participants que han de
ser respostes abans del divendres de la set -
ma na següent. Els participants aniran acumulant
punts fins al final de la Gimcana. Hi
hau rà guanyadors de cada fase i de la Gim -
cana sencera.
Com?
Per participar en la Gimcana n’hi ha prou
amb contestar una pregunta. En cada full de
resposta heu de fer constar el nom complet
(nom i cognoms) i la categoria en què participeu,
a més de la vostra adreça. En el cas de
les entitats n’hi ha prou amb fer constar el
nom de l’entitat i la categoria. Podeu utilitzar
els fulls de resposta o qualsevoll full. Les respostes
es dipositen en les bústies que estan
repartides per tot el poble.
Quan?
La Gimcana de les llengües s’emet cada dissabte
a les 12h del migdia per Ràdio Mas -
quefa 100.5 FM i es repeteix a les 17,30 els
dissabtes i a les 19h els dimecres. TV Mas -
quefa també emet el programa diverses
vegades al llarg de la setma na. A més, podeu
trobar les preguntes per escrit en els llocs on
hi ha les bústies.
On?
Hi ha bústies per dipositar les respostes a
l’Ajuntament, el Col·legi Públic el Tu ró, la Bi -
blio teca, L’Alzinar, Confeccions Albiol, L’es -
tanc, Llibreria Moral, el Forn Racó de la Lluna,
Can Parellada, Local Social de El Maset, Local
Social de Can Quiseró, la Llar d’Infants La
Bal dufa, l’Associació Artística Missatgers, el
Col ·le gi Públic Fran cesc Mata de La Beguda i
l’IES Guinovarda de Piera.
Qui?
La Gimcana de les llengües és oberta a
tothom i esperem la participació de tots. Les
proves corresponen a les diferents categories
de participants:
Categoria A: Alumnes del cicle inicial de primària
(1er i 2on)
Categoria B: Alumnes dels cicles mitjà i su -
perior de primària
Categoria C: Alumnes d’ESO i Batxillerat
Categoria D: Estudiants universitaris
Categoria E: Tots els que no pertanyin a les
categories anteriors
Categoria F: Entitats
Per què?
Perquè us agradarà, perquè us ho passareu
molt bé, perquè descobrireu coses noves i
insospitades, perquè us enganxarà, perquè
us farà veure el món d’una altra manera, perquè
no us voldreu perdre un esdeveniment
que ha desvetllat l’interès d’institucions i mit -
jans de comunicació i, és clar, perquè hi ha
molts premis –centenars de premis–, premis
per a tothom i tots els participants.
2. L’ORGANITZACIÓ
25

3. La ràdio, la televisió i la premsa
Ràdio Masquefa i Televisió de Masquefa van ser dues peces
clau en la difusió del concurs, a més de ser els mitjans que van
permetre que moltes persones que no participaven directament
en la Gimcana la seguissin igualment. El programa de
ràdio «La Gimcana de les Llengües» s’emetia en directe cada
dissabte a les 12 del migdia i era enregistrat per Televisió de
Masquefa, que l’emetia cada dia en hores diferents. Ràdio
Masquefa repetia el programa el mateix dissabte a les 17h i el
dimecres següent a les 19h.
El programa va seguir el mateix esquema durant tot l’any
–assistència de convidats, participació dels oients, solució de
les proves de la setmana anterior i proves de la setmana– per
bé que en cada fase es van introduir novetats imprescindibles
per amenitzar un concurs tan llarg. Així, en el cas dels convidats,
en la primera fase es va fer èmfasi en l’assistència de
masquefins d’orígens diversos, dels que apreníem coses sobre
les seves llengües; en la segona fase l’èmfasi es va fer en les
persones que tenen activitat pública a Masquefa i en persones
amb un interès específic en la llengua –bàsicament llicenciats i
estudiants de filologia– i en la tercera fase els convidats eren
concursants en representació de les entitats de Masquefa.
La participació dels oients va ser un dels elements que més
va contribuir a l’atractiu del programa, en bona part perquè era
el més imprevisible. Ediciones Octaedro va patrocinar aquesta
secció donant llibres per als premis específics d’aquesta secció.
En la primera fase es feia una pregunta amb resposta
cert/fals als oients i quan la resposta era correcta l’encertant
26 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

ebia un llibre com a premi. El fet que a moltes persones els
cohibís que se’ls fes una pregunta va determinar que, en la
segona fase, s’introduís una novetat en la secció: els oients
podien formular una pregunta a la conductora del programa i,
si aquesta no encertava la resposta, rebien un llibre. Finalment,
en la tercera fase, el premi es donava només pel fet de trucar
i, més que preguntes, els oients plantejaven dubtes, comentaven
curiositats o feien comentaris sobre els aspectes més
diversos de les llengües. Val a dir, que, malgrat els canvis, la
mitjana de trucades es va mantenir estable durant tot l’any i
que en aquesta secció hi va participar un gran nombre de persones.
Un component importantíssim del programa va ser la música.
Atès que es va programar música de tot el món, la selecció
es va fer amb molta cura per tal de no crear rebuig a músiques
pràcticament desconegudes i, atesa la demanda que va
generar, sembla evident que es va assolir l’objectiu. Les cançons
eren seleccionades per il·lustrar les proves; així, per
exemple, es triaven d’acord amb el país de què es parlava, o
amb una llengua determinada, o per il·lustrar aspectes concrets:
per mostrar què són els clics es posaven cançons en
xhosa, etc.
L’ús de la ràdio i la televisió també va permetre que moltes
persones que no participaven com a concursants en la Gim -
cana també seguissin el concurs i en comentessin diferents
aspectes o fessin aportacions o preguntes de tot tipus. Per
això, si els concursants van superar el 20% de la població, la
Gim cana va ser seguida per un percentatge encara més alt.
La premsa comarcal –especialment La Veu de l’Anoia– s’ha
anat fent ressò de la Gimcana. A continuació reproduïm alguns
fragments de la informació apareguda a la premsa.
3. LA RÀDIO, LA TELEVISIÓ I LA PREMSA
27

La Gimcana de les Llengües de Masquefa
comença amb més de 200 participants
La Gimcana de les Llengües, el concurs que
l’Ajun tament de Masquefa ha organitzat
amb motiu de l’Any Europeu de les Llen -
gües, ha començat amb més de 200 participants
que han contestat a la pregunta: Quan -
tes llengües es parlen al món?
La tercera setmana de la Gimcana
de les Llengües està dedicada als avis
La Gimcana de les Llengües va
augmentant el nombre de participants.
La segona setmana es va
duplicar el nombre de participants
en les categories D, E i F,
corresponents als es tudiants universitaris,
adults i entitats respectivament,
que eren les categories
amb un nivell més baix de
participació.
La tercera setmana està dedicada
als avis amb l’objectiu d’animar-los
a concursar en aquesta
activitat que des del començament
és oberta a tothom i per a la
que hi ha una gran quantitat de
premis. L’Ajuntament instal·larà
una bústia per dipositar les respostes
al Casal d’Avis per tal de
facilitar la participació.
En la darrera setmana el
Consell Co mar cal de l’Anoia ha
donat un gran nombre d’unitats
del Joc de l’Anoia i han fet arribar
llibres per als premis Ed i -
cions 62, Editorial Em púries,
EU MO Editorial, Editorial ACV,
Ed itorial 1984 i Editoral Casals.
Ediciones Oc taedro col·labora
també amb 400 llibres, al guns
dels quals es donaran com a
premi en una nova secció del
programa de la Gimcana de les
Llengües que Ràdio Masquefa
emet els dissabtes a les 12 del
migdia. En aquesta sec ció els
oients podran trucar al telèfon 93
772 67 94 de la ràdio on se’ls
formularà una pre gunta sobre
qüestions de llengua. Els encertants
podran triar el seu premi
entre sis llibres.
Autoritats acadèmiques feliciten Masquefa
per la Gimcana de les Llengües
La darrera setmana han arribat a
l’Ajuntament de Masquefa felicitacions
d’alguns lingüistes per
l’or ganització de La Gimcana de
les Llengües. El Dr. Joan A. Ar -
genter, President de la Secció Fi -
lo lògica de l’Institut d’Estudis
Ca talans, ha manifestat que «cal
esperançar que iniciatives com
aquesta contribuiran a disseminar
informació i coneixements so bre
la situació lingüística universal
entre la bona gent i a di fondre els
valors intrínsecs de la diversitat
lingüística, i també les actituds
positives envers la pràctica d’un
multilingüisme no ne ces sà ria -
ment asimètric». Per la seva ban -
da, el Dr. Emili Boix, Pre si dent
del Grup Català de So cio lin güís -
tica, afirma: «Trobo apassionant i
molt positiva la tasca de di fusió i
debat sobre la diversitat lin -
güística que duen a ter me. Els fe -
licito per la iniciativa i els encoratjo
a tirar endavant. Confio que
propostes com aquesta es puguin
fer a altres viles, pobles i ciutats».
Finalment, el Dr. Carles Castellanos,
Di rector del Departament de
Tra ducció i Interpretació de la
Universitat Autònoma de Barcelo
na, remarca que «en un mo -
ment com l’actual, en què res no
aju da al coneixement de la ri que -
sa cultural de la humanitat, la
vos tra iniciativa a favor del co -
nei xe ment de les llengües no sols
és lloable sinó que és un fet extremament
exemplar que sens dubte
ha d’esperonar més i més iniciatives
en aquest sentit».
28 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

La cinquena setmana
de la Gimcana de
les Llengües està
dedicada a La Beguda
La Gimcana de les Llengües compta cada
vegada amb més participants. Mentre que les
categories d’estudiants i la de les entitats ha
estabilitzat força el nombre de participants, la
categoria E ha arribat aquesta setmana als 117
concursants. També l’Associació de veïns de
El Maset s’ha incorporat a la Gimcana.
Aquesta setmana, la Gimcana està dedicada
a La Beguda, amb l’objectiu d’incentivar
els begudencs a participar. La pregunta cor -
res ponent a la categoria B –Què significa el
nom de ‘La Beguda’?– ha motivat que molts
alumnes de les escoles demanessin als begudencs
el significat del nom del seu poble i han
corroborat la informació de Joan Co romines,
segons el qual «La Beguda és un no m de lloc
que designava una taverna o hostalet vora els
camins rals, freqüentada pels traginers i altres
viatgers que hi transitaven».
Rècord de participació
en el programa de
La Gimcana
La Gimcana de les Llengües segueix gua -
nyant adeptes i aquesta setmana els masquefins
han col·lapsat la centraleta de Ràdio
Mas quefa en el transcurs del programa setmanal.
La secció oferta per Ediciones
Octaedro va re bre un total de nou trucades i
quatre concursants van guanyar un llibre en
encertar que «el terme ‘xerinola’ vé del nom
de la batalla de Cerignola (1503)», «‘Cafre’
és una paraula d’origen àrab que vol dir ‘infidel’»,
«‘Jun gla’ és una paraula del sànscrit
que vol dir ‘terra seca’» i, finalment, que no
és cert que «la llengua africana que parla
Humphrey Bo gart a la pel·lícula La reina
d’Àfrica és el zulu», perquè és el swahili.
La Gimcana de les Llengües traspassa
fronteres
Aquesta setmana, M. Teresa Es -
truch, alcaldessa de Masquefa,
ha rebut la felicitació del Dr.
Juan Car los Morena Cabrera,
Di rec tor del Departamento de de
la Universidad Autónoma de
Ma drid, el qual afirma que «co -
mo lin güistas generales aplaudimos
todas las acciones que van
encaminadas a concienciar a la
sociedad del valor de la diversidad
lingüística así como a favorecer
los conocimientos de la
gente sobre las lenguas, sus relaciones
y sus interacciones. Esto
proporciona un gran servicio
educativo a la comunidad, ya
que propicia la desaparición de
perniciosos prejuicios lingüísticos
que obstaculizan y dificultan
la relación entre las personas y
las comunidades con las que se
identifican y contribuye a la
tolerancia y a la comprensión
mu tuas.» A més a més, el Dr.
Albert Bastardas, Director del
Centre Universitari de So cio -
lingüística i Co mu ni ca ció de la
Universitat de Bar ce lo na, també
s’ha adreçat a l’Ajun ta ment de
Masquefa per ma nifestar que
«com a centre es pecialitzat en la
sociolingüística entenem que
aquesta gimcana és una experiència
pilot molt in te res sant, i
que ha de ser una ac ti vitat exportable
a d’altres llocs perquè es
prengui consciència de la diversitat
lingüística i cultural del
món. Al CUSC ens interessen
totes aquelles activitats que des
d’una visió innovadora i participativa
permetin en ten dre i respectar
aquesta diversitat. És per
aquest motiu que hem seguit i
seguirem amb especial atenció
tot el desenvolupament de la
gimcana.» D’altra ban da, la Dra.
Virginia Una mu no, coordinadora
del programa MER CATOR de
la Comissió Eu ropea, també ha
fet arribar la seva felicitació a
l’alcaldessa, amb aquestes pa -
rau les: «Volem transmetre a la
població de Mas quefa la nostra
alegria, ja que considerem que
l’interès manifestat cap al coneixement
de la diversitat lingüística
és una mostra més que el respecte
per les llengües i pel patrimoni
cultural del que formem
part és un treball quotidià que
involucra to thom».
3. LA RÀDIO, LA TELEVISIÓ I LA PREMSA
29

La Gimcana de les Llengües ja supera
els 500 participants
La Gimcana de les Llengües ja compta amb més de
500 concursants. Atès que aquesta era la previsió
mínima de participació per al total de la Gimcana,
el fet que abans d’acabar la primera fase ja s’hi hagi
arribat, demostra que l’èxit de la iniciativa ha anat
molt més enllà de totes les expectatives. M. Teresa
Estruch, alcaldessa de Masquefa, ha manifestat que
«més enllà de l’estadística i les xifres, del que
estem realment satisfets és de la repercussió de la
gimcana, la qual ha esdevingut tema de moltes converses
i ha aconseguit que hi participessin persones
que mai havien pensat que amb un concurs així
s’ho podien passar tan bé. Aquest èxit és molt més
important que el mateix nombre, que, evidentment,
també ens satisfà molt.»
Per la seva banda, Meritxell Sàlvia, regidora de
Cultura, no amaga el seu optimisme quan afirma
que «és cert que ja som molts, però estem segurs
que serem molts més i farem tot el que calgui per
animar tothom a participar».
La Gimcana de les Llengües arriba al final
de la primera fase
La Gimcana de les Llengües
ha arribat ja a les darre res proves
de la primera fase. El proper
23 d’abril, dia de Sant
Jordi, hi hau rà una festa al Ci -
nema de Mas que fa on es lliu -
raran els premis als guanyadors
de totes les categories,
que es preveu que seran molts
atès tant el nombre de participants
com la constància en la
participació.
Els organitzadors de la Gim -
cana han explicat que, si bé al
final del concurs hi haurà premis
per a tots els participants, al final
de cada fase els premis se ran per
a aquells concursants que hagin
su mat el nom bre més alt de
punts. D’altra banda la im -
prempta Arts gràfiques Orient ha
vol gut col·la borar amb el concurs
realitzant gratuïtament els
cartells anunciadors de la festa,
una pro va més que el concurs ha
desvetllat interès i simpatia
arreu.
Festa de Sant Jordi i lliurament de premis
de la primera fase de la Gimcana
El dilluns 23 d’abril, diada de
Sant Jordi, es va celebrar una
festa al Cinema de Masquefa on
es van lliurar els premis als
guanyadors de la primera fase de
la Gimcana de les Llengües, el
concurs que ha organitzat
l’Ajun tament de Masquefa amb
motiu de l’Any Europeu de les
Llen gües i que en la seva primera
fase ha arribat als 575 participants.
En el transcurs de la festa, on
hi va haver l’actuació del grup
Ka val, es van lliurar premis als
guanyadors de totes les categories,
els 34 guanyadors de la
categoria A (alumnes del cicle
inicial de primària) i els 25 guanyadors
de la categoria B (alumnes
dels cicles mitjà i superior de
primària) van rebre com a premi
pel·lícules en video. Els 11 guanyadors
de la Ca te goria C (alumnes
d’ESO i Batxillerat) van re -
bre com a premi el Joc de
l’Anoia, i les 3 guanyadores de la
ca tegoria D (estudiants universitaris),
així com els 55 guanyadors
de la Categoria F, van poder
escollir entre els nombrosos llibres
que han fet arribar 26 editorials
a l’Ajuntament de Mas que -
fa. Les entitats guanyadores van
ser la Colla de Ball de Bastons i
el Col·lectiu d’Amics de Mas -
quefa, que es van repartir a parts
iguals les 60.000 ptes do nades
per l’oficina de La Cai xa de
Mas quefa.
A banda dels premis als guanyadors,
hi va haver també sis
premis especials: al Col·legi
Públic El Turó per haver
col·laborat activament amb la
30 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

Gimcana i haver animat els seus
alumnes a participar-hi. El premi
a la “família unida” va ser per a
la família Espada Palomino, tots
les membres de la qual han participat
ininterrompudament des de
la primera prova. El premi als
«Herois de Piera» va ser per als
germans Anna, Antoni i Silvia
Cantí Domènech, els quals, malgrat
les dificultats d’accés a la
informació i no haver viscut el
caliu de Masquefa, no han deixat
de participar cap setmana. El
premi al «rovell de l’ou» va ser
per la biblioteca de Masquefa,
que, en el transcurs de la Gim -
cana, s’ha convertit en el seu
cen tre neuràlgic. El premi a
«l’en tusiasme radiofònic» va ser
per M. Àngels Pallàs, que cada
setmana ha trucat al programa de
ràdio de la Gimcana. Finalment,
el premi a «l’esforç amagat» va
ser per tots aquells que participen
en les tasques de gestió del concurs
el públic assistent va dedicar
un fort aplaudiment a Imma
Amill, David Amador, Enric
Prades, Mireia Mas, Nuria Du -
ran, Jordi Parera, Jordi Mas, Lina
Esteve, Salvadora Bonastre, Pao -
lo Pernazza i Carlos Linares.
L’organització ha manifestat
la seva satisfacció per l’èxit
d’aques ta iniciativa popular, al
qual ha contribuït molt especialment
el Col·legi Públic El Turó
de Masquefa, la tasca del qual
s’ha notat molt especialment en
els alts nivells de participació
dels més joves. També les entitats
masquefines, 25 de les quals
participen activament en la Gim -
cana, són una bona mostra de l’acollida
que ha tingut la iniciativa.
Els resultats més satisfactoris
s’han donat, però, en la categoria
que semblava més difícil, aquella
que inclou tots aquells que ja no
estudien i que va començar amb
poc més de 20 participants i ja
compta amb 192 concursants. El
fet que la iniciativa s’hagi
escampat per botigues, fàbriques,
ofi cines i que hagi tingut
un èxit notable entre els jubilats
és tota una prova que el desig
d’aprendre no depèn ni de l’edat
ni de la formació acadèmica, i
nombroses anèc dotes han fet
palès que la cu riositat in tel·lec -
tual no té límits.
La segona fase de la Gimcana
començarà el 5 de maig. En
aquesta fase s’inclourà una nova
prova, «l’endevinalla de la setmana»,
que serà igual per a totes
les categories i els punts obtinguts
en la qual s’afegiran als ob -
tin guts en les proves regulars,
això permetrà que hi hagi més
desempat, per bé que, ara com
ara, no sembla pas que els concursants
vulguin cedir el seu
Comença la segona
fase de la Gimcana
de les Llengües
La segona fase de la Gimcana de les Llengües
va començar el dissabte 5 de maig i acabarà el
proper 7 de juliol. En aquesta segona fase, la
Gimcana in corpora una nova prova –l’endevinalla
de la setmana– que serà comuna per a
totes les categories i amb la qual els concursants
de les categories D, E i F podran sumar
punts als ja obtinguts en les proves habituals.
La primera endevinalla proposada és: Com és
que el xile no ve de Xile?
D’altra banda, la iniciativa de la Gimcana
s’està estenent cada ve gada més. Una escola
de Ma drid ha demanat materials a l’organització
per tal de dur-la a terme entre els alumnes
i l’As so cia ció de Sociopedagogs de Ga -
lícia ha sol·licitat informació per tal de proposar-la
a les escoles ga llegues.
La Gimcana de
les llengües ja té
700 participants
La Gimcana de les Llengües ja ha arribat als
700 concursants, objectiu que s’havia establert
per a la segona fase que acabarà el proper
14 de juliol.
En les darreres setmanes, la Gimcana ha
rebut la felicitació de Francesc Queixalós,
director d’investigacions del Centre Na tio nal
de la Recherche Scien tifi que de França, i de
Joana Ros selló, Di rec tora del Departament de
Lingüística General de la Uni versitat de
Barcelona.
3. LA RÀDIO, LA TELEVISIÓ I LA PREMSA
31

Comença la tercera fase de la Gimcana
de les llengües
El dissabte 22 de setembre va co mençar la tercera
fase de la Gim cana de les Llengües. Aquesta fase,
que és la darrera i acabarà el desembre, està dedicada
a les llengües d’Europa i en el seu transcurs
els organitzadors esperen arribar als mil participants.
Entre les novetats d’aquesta fa se hi ha la possibilitat
per a les entitats de participar en el programa
de ràdio responent deu pre guntes, els concursants
po dran rebre suport extern a través de la ràdio i
cada resposta cor recta equivaldrà a un punt que se
sumarà als obtinguts en el transcurs de la Gimcana.
Ràdio Mas quefa ha celebrat també el Dia Europeu
de les Llengües amb la repetició dels programes de
la Gimcana i un programa especial per explicar els
objectius de l’Any Europeu de les Llengües.
Inici del concurs de les entitats en el marc
de la Gimcana de les Llengües
El dissabte 29 de setembre va co -
mençar el concurs de les entitats
en el marc de la Gimcana de les
Llengües, el concurs que
l’Ajuntament de Masquefa ha
organitzat amb motiu de l’Any
Eu ropeu de les Llengües. Les
primeres entitats a concursar van
ser el Casal d’Avis, representat
per Paquita Saenz de Pablo, i el
Col·lectiu Amics de Masquefa,
representat per Ismael Calvet. La
primera va obtenir 8 dels 10
punts en joc sense cap ajut exterior
i el segon va obtenir 9 punts
amb ajut per una de les proves.
El Grup d’Estudi de Llengües
Ame naçades va manifestar la
seva satisfacció per aquest resultat
perquè «palesa que el concurs
ha estat eficaç a l’hora de do nar a
conèixer la diversitat lingüística i
es pot dir que un sector important
de la població masquefina ara és
molt més conscient de la riquesa
que les llengües del món suposen
per a la humanitat».
En el transcurs del programa,
la pròpia conductora, M. Car me
Ju nyent, va manifestar la seva
sor presa i satisfacció pels raonaments
que van dur als concursants
a la resposta correcta en aquest
sentit, va afirmar que «tot i que es
creu que la diversitat lingüística
no és un tema que interessi i que
la mort de tantes llengües que
s’està donant actualment no sigui
un problema que preocupi gaire,
la Gimcana està de mostrant que la
diversitat lingüística és un tema
molt atractiu per a molts sectors
socials i que el co neixement és
fonamental a l’ho ra de sensibilitzar
les persones».
La Coral L’Alzinar, capdavantera en el
concurs de les entitats de la Gimcana
El dissabte 6 d’octubre el concurs de les entitats en
el marc de la Gimcana de les Llengües, va comptar
amb la participació de la Coral L’Alzinar, representada
per Esteve Sànchez, i la Colla de Bas toners,
representada per Te resa Porta i Marta Duran. En
aquesta ocasió, la Coral L’Al zi nar va respondre totes
les preguntes correctament i, per tant, va sumar 10
punts al total. El més remarcable, però, és que va ser
l’equip de suport a la Colla de Bastoners el que va
col·laborar amb la Coral per obtenir aquest resultat.
En aquest sentit, Meritxell Sàl via, regidora de
cultura de l’Ajuntament de Masquefa, va co mentar
que «la Gimcana ha estat molt positiva en diversos
aspectes: en el coneixement de la diversitat lingüística,
la conscienciació, la gran participació en una
activitat cultural de llarga durada, la dinamització,
l’augment dels usuaris de la biblioteca, etc. però el
fet que les entitats s’ajudin entre elles en lloc de
competir mostra un dels as pec tes potser menys
comentat pe rò prou visible: el caliu que s’ha creat
a Masquefa, que ha es tat fonamental per fer crèixer
la par ticipació. Ara tots hem vist com els Bastoners
ajudaven la Co ral, però des de l’inici de la Gim -
cana, els masquefins s’han or ganitzat per buscar les
respostes, les han comentat, les han in tercanviat i,
encara que el format ha gi estat un concurs, l’objectiu
no ha estat l’èxit de cadascú, si nó que s’ha cooperat
per a què hi guanyi tothom; això, que no era
pre visible, és un dels efectes co la terals més positius
de la Gim ca na.»
32 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

La Gimcana de les
Llengües ja supera
els 900 concursants
La Gimcana de les Llengües ja ha arribat als
900 concursants, i s’acosta, doncs, a l’objectiu
de la tercera fase que era arribar als 1.000
concursants. Aquest augment és degut sobretot
a la incorporació de molts alumnes de
l’IES Guinovarda de Piera, els pro fessors del
qual han col·laborat activament en la dinamització
del concurs.
Meritxell Sàlvia, regidora de cultura de
l’Ajuntament de Mas quefa, ha manifestat la
seva sa tisfacció per aquest augment en la participació
i s’ha mostrat con vençuda que no es
trigarà gaire a arribar als 1.000 participants:
«En començar la Gim cana, l’objectiu d’arribar
als 500 participants ens semblava difícil
pe rò assolible, però ben aviat vam veure que
podia créixer molt més pel mateix entusiasme
dels concursants. Em sembla que ara ja podem
dir que Mas quefa és el poble d’Europa que
s’ha abocat més en l’Any Eu ro peu de les
Llengües.».
La Gimcana de les
Llengües ja supera
els 1.000 participants
La Gimcana de les Llengües, el con curs que
l’Ajuntament de Mas quefa ha organitzat amb
motiu de l’Any Europeu de les Llengües, i que
ja és a les acaballes està tenint una revifada
notable en aquesta darrera fase i ja ha superat
l’objectiu d’arribar als 1.000 participants. Els
organitzadors de la Gimcana han manifestat la
seva satisfacció per aquest èxit, que, a més de
la gran participació, ha implicat la dinamització
d’altres aspectes de la vida cultural de
Masquefa: des de l’augment notabilíssim d’usuaris
de la biblioteca fins a la participació de
les entitats que amb aquest concurs han pogut
obtenir ajuts suplementaris, a més de l’augment
de l’audiència de Ràdio Masquefa i
Televisió de Masquefa, entre d’altres. D’altra
banda, per Sant Jordi es publicarà el llibre de
la Gimcana, on constaran tots els participants
i col·laboradors, així com les proves realitzades,
els detalls de l’organització i el testimoni
d’alguns participants.
La Gimcana de les llengües arriba
a la darrera prova amb més de
1.000 participants
Dissabte passat, Ràdio Mas -
quefa va emetre el penúltim programa
de la Gimcana de les
Llengües, en el transcurs del
qual es va proposar la darrera
prova, les respostes de la qual es
donaran aquest dissabte en el
darrer programa. L’Ajuntament
de Masquefa ja ha anunciat una
festa per al dia 14 de desembre
en què es donaran els premis de
la tercera fase, i també una gran
festa per al 23 de desembre, en
què es donaran els premis de la
Gimcana que, com ja s’ha anat
dient, seran per a tots els participants.
En les darreres setmanes
han anat arribant nous premis,
sobretot entrades per a museus,
entre els que cal destacar el Mu -
seu d’Història de Catalunya que
farà arribar tantes entrades com
concursants.
Atès que era possible participar
en la Gimcana fins a la
darrera prova, l’organització
encara no sap amb certesa el
nombre total de participants,
però sí que es pot dir que supera
amb escreix el miler, objectiu
de la tercera fase. Aquest èxit de
participació és degut a factors
diversos, segons els organitzadors,
d’una banda el fet que les
preguntes desvetllesin la curiositat
i provoquessin molt debat
pot explicar que els concursants
n’anessin captant de nous, d’altra
banda, els premis també han
estat un incentiu; però sobretot
s’atribueix al caliu que s’ha anat
creant a Masquefa i també al
ressò que el concurs ha tingut a
la premsa. En aquest sentit, afirmen
els organitzadors, ha estat
fonamental el paper de La Veu
de l’Anoia que gairebé cada setmana
ha anat informant sobre el
desenvolupament del concurs i,
en fer-se’n ressò, ha provocat
l’interès des de fora de la vila,
cosa que ha animat molts masquefins
a afegir-se a la inicia -
tiva.
3. LA RÀDIO, LA TELEVISIÓ I LA PREMSA
33

Festa del final de la Gimcana
de les Llengües
El 23 de desembre passat es va
celebrar al poliesportiu de Mas -
quefa la festa del final de la
Gimcana de les Llengües. En el
transcurs de la festa es van re -
partir els premis corresponents a
la Gimcana per a tots els participants
i els dels guanyadors de la
tercera fase.
L’alcaldessa de Masquefa, M.
Te resa Estruch, va agrair als
assistents la seva fidelitat en la
participació, atès que, tot i la du -
rada de la Gimcana, el nombre de
concursants no ha deixat de créixer
fins al final i la majoria ha
participat totes les setmanes.
Prova d’aquesta fidelitat també és
que el primer premi de la tercera
fase es va haver de repartir entre
nou entitats, atès que totes elles
van obtenir el nombre màxim de
punts.
Al final de la festa es van
repartir els premis especials i els
premis a les entitats guanyadores
de la Gimcana. Entre aquests
destaquen els lots de llibres
obtinguts pel CEIP El Turó de
Masquefa, el CEIP Francesc
Ma ta de La Beguda, l’IES Gui -
novarda de Piera, l’IES Pompeu
Fabra de Martorell i el Grup de
Lectores, el qual va anunciar que
donaria el seu premi a la biblioteca
de Masquefa per tal que tots
els masquefins en puguin gaudir.
Pel que fa als premis en me -
tàl·lic, l’Esplai Giravolt i els
Gra llers van obtenir 15.000 ptes
ca dascun, i el primer premi es va
repartir entre el Col·lectiu Amics
de Masquefa, la Colla de Ball de
Bastons i la Coral L’Alzinar, que
van rebre 40.000 ptes cadascun.
Pel que fa als premis especials,
n’hi va haver quatre categories:
per a tots els que han treballat
d’una manera o d’una
altra amb la Gimcana; per als es -
ta bliments que han tingut les
bús ties –Confeccions Antoni Al -
biol, Papereria Moral, L’estanc,
As sociació Artística Missatgers i
el Forn Racó de la Lluna–, els
quals van rebre un diploma acreditatiu;
les persones que han
des tacat com a dinamitzadores
de la Gimcana –Paquita Sáenz
de Pablo del Casal d’Avis, M.
Ro sa Matas del Grup de Lec -
tores, Roser Montserrat de l’IES
Pompeu Fabra de Martorell i
Esteve Sánchez que va participar
en el concurs de les entitats a
la ràdio en nom de diverses entitats.
Finalment es van lliurar els
trofeus de la Gimcana als que
han contribuït més a la seva di -
fusió: Televisió de Masquefa,
Rà dio Masquefa, el CEIP El Tu -
ró, l’IES Guinovarda, la Bi blio -
34 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

4. La biblioteca
Segurament el canvi més notable que s’ha produït en la vida
quotidiana de Masquefa arran de la Gimcana ha estat l’ús de
la biblioteca. Persones que no hi havien anat mai, hi han anat
cada setmana. Per a famílies senceres ha esdevingut un hàbit
anar-hi per resoldre la prova i, de passada, emportar-se llibres
a casa cada setmana. Els concursants més joves –i molts de
grans, òbviament– han après a fer anar diccionaris etimològics
i onomàstics, enciclopèdies i llibres de consulta en general i per
a molts ha estat un plaer adonar-se que la informació que al
principi els era dificilíssim de trobar, ara la busquen sense problemes.
Els organitzadors ens vam comprometre a no proposar cap
prova la resposta a la qual no es pogués trobar a la biblioteca,
excepte per als universitaris, per bé que també aquests han
anat regularment a la biblioteca. La bibliotecària, Salvadora
Bonastre, va destinar un prestatge als llibres de consulta de la
Gimcana, els quals van quedar fora del servei de préstec.
Des del principi, la biblioteca es va convertir en l’espai principal
d’intercanvi d’informació i, de mica en mica, es van anar
creant rutines de manera que cada dia de la setmana es trobaven
grups diferents: els avis, els estudiants de l’institut, els
membres de les entitats, els treballadors de les fàbriques, i,
naturalment, els que hi assistien individualment. L’hàbit d’anar
setmanalment a la biblioteca va ser una de les causes principals
de l’enyor anticipat de què parlàvem: moltes persones han
parlat de l’efecte terapèutic que tenia per a elles aquesta visita
setmanal i d’altres que resideixen des de fa poc a Masquefa
35

han trobat en la biblioteca un nucli per conèixer gent. Això, i el
fet que amb la Gimcana va augmentar espectacularment el
nom bre d’usuaris de la biblioteca, ha fet pensar en un altre
con curs que es realitzarà durant el 2002, l’abast del qual es li -
mi tarà, però, a la biblioteca.
36 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

5. Els centres d’ensenyament
Ben segur que l’èxit en el nombre de participants de la
Gimcana s’ha d’atribuir en gran part a la funció dinamitzadora
dels centres d’ensenyament. Atès que el concurs era local, els
centres implicats van ser el CEIP El Turó de Masquefa, el CEIP
Francesc Mata de La Beguda –que forma part del municipi de
Masquefa–, l’IES Guinovarda de Piera –on assisteixen els alumnes
d’ESO i Batxillerat de Masquefa–, la Llar d’Infants La Bal -
dufa de Masquefa, i finalment, l’IES Pompeu Fabra de Mar to -
rell, a través de la professora Roser Montserrat que va animar
el claustre i un bon nombre d’alumnes a participar.
En aquests centres s’aplegaven els participants en les tres
primeres categories, i per a cadascuna es van establir criteris
diferents d’acord amb les edats. Així, per a la categoria A –els
alumnes de primer cicle de primària– les proves es referien als
aspectes més propers. En la primera fase aprenien a dir gràcies
en les diferents llengües parlades a Masquefa, de manera
que cada setmana assistia al programa de ràdio un parlant de
la llengua corresponent que ensenyava a dir ‘gràcies’ i a l’escola
van fer un mural amb aquestes paraules.
En la segona fase, se’ls preguntava per la llengua d’origen
de paraules manllevades. Els termes es referien a objectes
comuns i les llengües d’origen eren llengües properes geogràficament.
Patricia Tutusaus, il·lustradora de llibres infantils, va
confecccionar una mena de diccionari visual on apareixien
diversos objectes quotidians sobre fons de diferent color, cada
color corresponia a una llengua i calia buscar primer l’objecte,
veure sobre quin fons es trobava i buscar a la clau correspo-
37

nent de quina llengua es tractava. Aquestes proves van ser
molt útils per mostrar la diversitat lingüística com a fet històric i
necessari. Una conversa entre dos alumnes de primer sentida
a l’atzar al carrer mostra fins a quin punt el coneixement de les
paraules manllevades pot portar a la reflexió i al trencament
d’esquemes:
A: Saps que l’arròs se’l van inventar els àrabs?
B: Siiii?
A: Sí, i el sucre també.
B: Doncs els àrabs deuen ser molt intel·ligents…
En la tercera fase, l’objectiu era mostrar que la diversitat lingüística
és un fet habitual arreu i per això se’ls demanava que
esmentessin dues llengües de diferents països que no fossin
l’oficial. Patricia Tutusaus va elaborar en aquest cas un poster,
on nens diferents esmentaven les llengües del seu país, de les
quals els alumnes n’havien de triar dues per respondre la
prova. A més de constatar que l’únic país monolingüe d’Europa
és Islàndia, va sorprendre molt constatar que hi ha llengües
que es parlen en diferents països, com l’alemany, el romaní, el
francès, el català, etc.
En el cas dels alumnes de segon i tercer cicles de primària, les
proves, tot i que també es remetien a aspectes propers, eren
força més complexes i variades. Complexes, perquè s’havien
de buscar les fonts d’informació i la mateixa variació en el tipus
de pregunta feia variar al seu torn la font. Cal remarcar que en
aquesta categoria l’índex de participació i d’encert ha estat el
més alt de totes les categories, en gran part gràcies a la
col·laboració dels professors, però també per la gran habilitat
que han mostrat els alumnes en la cerca d’informació. Així, han
utilitzat fonts de diversos tipus:
4estadística: L’objectiu d’aquestes preguntes era mostrar la
diversitat en termes numèrics i relacionar la informació obtinguda,
de manera que cada vegada les preguntes podien ser més
específiques. Dins d’aquest grup hi havia aquestes preguntes:
38 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

· Quantes llengües es parlen al món?
· Quina és la llengua que té més parlants del món?
· Quantes llengües ameríndies es parlen als EUA?
· Quina llengua té més parlants, el portuguès o l’alemany?
· Quantes llengües es parlen a Europa?
· On es parlen més llengües, a França, a Alemanya, a Is làn -
dia o a Itàlia?
4toponímia: A part d’aprendre a utilitzar diccionaris de topònims,
aprendre què és un topònim, etc., l’objectiu d’aquestes
proves era mostrar la dimensió històrica de la diversitat,
adquirir consciència que fins i tot el nostre entorn més proper
té una història en què han participat pobles diversos. El
fet que l’Anoia compti amb topònims àrabs i berbers, ha permès
també fer evidents les relacions entre aquests dos
pobles, i, naturalment, que Masquefa sigui un topònim àrab
ha estat una sorpresa molt agradable per als alumnes d’origen
àrab, per bé que segurament la sorpresa més notable va
ser el significat del nom de La Beguda. En aquest cas, els
alumnes de Masquefa van demanar la informació a la gent
més gran de La Beguda, i van encertar, mentre que aquells
que es van refiar de la transparència del nom, van errar; això
va tenir l’aspecte positiu de mostrar que les respostes no
sempre eren evidents i que calia buscar la informació com,
de fet, així va ser. La pregunta sobre Groenlàndia, òbviament,
tenia com a objectiu que relacionessin el nom amb els coneixements
que tenen d’anglès:
· De quina llengua prové el nom de ‘Masquefa’?
· Quin significat té el nom de La Beguda?
· Digues tres pobles de l’Anoia que tinguin nom àrab.
· Què significa Groenlàndia?
4antroponímia: Els antropònims han estat molt útils en general
per conèixer la diversitat lingüística des d’allò que ens és
més proper: el nom, i, com veurem en altres categories, per
trencar esquemes.
· De quines llengües vénen els noms ‘David’ i ‘Laura’?
5. ELS CENTRES D’ENSENYAMENT
39

· Digueu si és cert o fals: El nom Alexis, d’origen rus, és
l’equi valent d’Alexandre.
4etimologia: Les activitats amb paraules manllevades són
molt atractives per als alumnes i una manera prou eficaç de
fer-los conèixer llengües llunyanes. El coneixement de les
llengües d’origen dels manlleus és naturalment una manera
de mostrar que qualsevol llengua pot tenir elements d’altres
llengües i, per tant, de visualitzar la diversitat de què estan
fetes. En aquest cas tampoc no es pot desprofitar l’oportunitat
de trencar esquemes (anorac, consola, dopar, eslògan)
ni de plantejar reflexions sobre els canvis de significat (samarreta
és un diminutiu de la paraula basca ‘samarra’ que en
espanyol ha donat zamarra, però que designa el mateix
objecte amb un altre diminutiu: camiseta):
· Què vol dir ‘coala’?
· La paraula ‘parxís’ vol dir vint-i-cinc. En quina llengua?
· De quina llengua ve la paraula ‘aritmètica’?
· De quina llengua ve la paraula ‘anorac’?
· De quina llengua ve la paraula ‘consola’?
· De quina llengua ve la paraula ‘espinac’?
· De quina llengua ve la paraula ‘xanca’?
· De quina llengua ve la paraula ‘karate’?
· De quina llengua ve la paraula ‘dopar’?
· De quina llengua ve la paraula ‘eslògan’?
· De quina llengua ve la paraula ‘mascota’?
· De quina llengua ve la paraula ‘samarreta’?
4geografia lingüística: El coneixement de la diversitat lingüística
porta aparellat el coneixement dels llocs del món on es
parlen les llengües, i d’altres aspectes com el nomadisme,
l’estatus de les llengües i, finalment, un coneixement de la
geo grafia dels pobles més que dels estats
· De quin país ve el caló, la llengua dels gitanos?
· Quina és la llengua oficial d’Egipte?
· Quines llengües es parlen a Suïssa?
· On es parla el friülès?
40 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

4lingüística històrica: La comprensió del canvi lingüístic ens
situa en un nivell d’abstracció que ben segur que no és l’ade -
quat per a aquest grup d’edat, tot i això no vem estalviar
algunes reflexions sobre l’origen de les llengües per tal de
mostrar que, buscant, buscant, ens trobem amb els parents
més insospitats:
· De quina llengua prové el català?
· Quina d’aquestes llengües no ve del llatí:
A. Friülès
B. Cors
C. Gallec
D. Celta
La categoria C, alumnes d’ESO i Batxillerat, és indubtablement
la més heterogènia pel que fa a l’edat i els coneixements dels
participants i, en aquest cas, la més difícil d’engrescar, per bé
que si al principi de la Gimcana només participaven els alumnes
de Masquefa i alguns de Piera i els Hostalets de Pierola, la
tasca dels professors va fer possible que, finalment, participessin
tots els alumnes de l’IES Guinovarda de Piera i un bon
nombre de l’IES Pompeu Fabra de Martorell, aquests amb una
fidelitat sorprenent. Les proves per a aquesta categoria eren
semblants a les de la categoria C, però amb un grau més alt
de dificultat, ja sigui per la distància o per la complexitat de la
prova.
4estadística: Les proves sobre el nombre de llengües parlades
en llocs determinats tenen com a objectiu fonamental
mostrar que la diversitat és un fenomen habitual i que, per
tant, les afirmacions del tipus «al Japó es parla japonès», «a
Veneçuela es parla espanyol» o «a Rússia es parla rus» són
enganyoses. D’altra banda, les proves sobre el nombre de
parlants tenen com a objectiu mostrar que són força més
habituals les llengües amb pocs parlants (només al voltant
d’una setantena de llengües tenen més de 10 milions de parlants)
i que moltes llengües que desconeixem tenen més
parlants que les que ens són més properes.
5. ELS CENTRES D’ENSENYAMENT
41

· Quantes llengües es parlen al món?
· Quantes llengües es parlen al Japó?
· Quin és el país d’Àfrica on es parlen més llengües?
· Quantes llengües ameríndies es parlen a Veneçuela?
· Quina llengua té més parlants, el vietnamita o el polonès?
· Quantes llengües del món tenen més de 10 milions de parlants?
· Quantes llengües es parlen a Rússia?
4onomàstica: Per bé que en la primera fase vem proposar
dues proves d’onomàstica, la constatació que els alumnes
que no eren de Masquefa tenien més difícil l’accés a la informació
i, sobretot, no tenien el caliu dels debats que aquestes
preguntes generaven a Masquefa, vam optar per no in -
cloure’n més en aquesta categoria. Tot i això, creiem que si
la cerca d’informació és guiada, aquest tipus de preguntes
són molt útils a l’hora de proposar temes de reflexió sobre el
canvi lingüístic, la dimensió històrica de la diversitat, les aportacions
de pobles diversos en la història de tots, els mecanismes
comuns de designació, etc.
· De quina llengua venen els noms del pobles anoiencs Jor -
ba i Orpí?
· Digueu si és cert o fals: Els noms ‘Carles’ i ‘Andreu’ tenen
el mateix significat.
4etimologia: Com ja hem dit, les proves sobre l’origen dels
mots han estat les més atractives per als concursants i, en
aquest cas, a part de trencar esquemes (raqueta, esquí, ta -
tuat ge, cotxe, paio), també hem triat paraules amb orígens
llu nyans (panda, curri, kiwi, polo) per tal de familiaritzar-se
amb llengües generalment no mencionades.
· De quina llengua ve la paraula ‘panda’?
· Digueu amb quina de les paraules que segueixen està
relacionada la paraula ‘escacs’:
A. Amb ‘escaig’
B. Amb ‘xa’, el nom amb què es designen els reis a l’Iran
C. Amb ‘escàs’
D. Amb ‘excavar’
42 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

· De quina llengua ve la paraula ‘raqueta’?
· De quina llengua ve la paraula ‘curri’?
· De quina llengua ve la paraula ‘esquí’?
· De quina llengua ve la paraula ‘tatuatge’?
· De quina llengua ve la paraula ‘cotxe’?
· De quina llengua ve la paraula ‘acne’?
· Què vol dir ‘bumerang’?
· De quina llengua ve la paraula ‘paio’?
· De quina llengua ve la paraula ‘kiwi’?
· De quina llengua ve la paraula ‘polo’?
4geografia lingüística: El fet que a Masquefa visquin alguns
portuguesos de les rodalies de Miranda ens va permetre te nir
coneixement de primera mà del mirandès, la llengua propera
a l’asturià parlada a Portugal. D’altra banda, atès que el nom -
bre de concursants d’aquesta categoria va augmentar molt
en la darrera fase, vam decidir repetir la prova del guantxe.
· Quina llengua es parlava a les Illes Canàries fins al segle XV?
· On és oficial el swahili?
· Quin d’aquests estats té l’àrab com a llengua oficial?
A. Israel
B. Iran
C. Afganistan
D. Iraq
· On es parlava el guantxe?
· Digueu si és cert o fals: Portugal és un dels estats monolingües
d’Europa.
· El nom de la síndria ve de la regió de Sind. De quin país?
4lingüística històrica: La pregunta sobre el parentiu del català,
clarament adreçada a trencar esquemes, va permetre un
debat sobre la noció de parentiu lingüístic, tant pel parentiu
del català amb el persa, com pel no parentiu de l’àrab i el turc.
· El català pertany al grup romànic, l’anglès al grup germànic,
el rus al grup eslau i el caló al grup indoirani. Tots
aquests grups de llengües pertanyen a una mateixa família
lin güística. Quina?
5. ELS CENTRES D’ENSENYAMENT
43

· Què és una família lingüística?
· Quina d’aquestes llengües està emparentada amb el ca -
talà?
A. L’àrab
B. El persa
C. El turc
D. El berber
CEIP El Turó de Masquefa
En aquest Any Europeu de les Llengües, l’Escola El Turó ha participat
d’una manera constant a la Gimcana organitzada per l’Ajuntament de
Masquefa.
A llarg de totes aquestes setmanes, hem intentat integrar aquesta
activitat dins el treball escolar quotidià. Setmanalment, els mestres s’han
preocupat de fer arribar als nens i nenes la pregunta de torn i també la
resposta de la setmana anterior.
Les ganes de participar i l’esforç dels propis alumnes i mestres ha fet
que l’urna del vestíbul de l’escola s’omplís, cada setmana, amb un bon
nombre de butlletes.
Els nens i nenes s’han espavilat per buscar les respostes utilitzant diferents
recursos: l’ús de l’internet, la visita a la biblioteca o simplement la
consulta al mestre o als pares.
A través de la participació en aquesta Gimcana, a més a més d’aprendre
moltes coses concretes sobre les paraules i les llengües, els
nens i nenes han après també aspectes tant o més importants com l’interès
i el respecte per altres llengües i el valor de la diversitat cultural en
el món. Aquest aprenentatge és, doncs, un important premi afegit als
que ja han rebut els nens i nenes personalment i a través de l’escola per
la seva participació.
CEIP Francesc Mata de La Beguda
Quan ens varen comentar de fer una gimcana de les llengües adreçada a
tots els sectors de la població de Masquefa, a les mestres de l’escola ens
va semblar una bona idea. Era l’any de les llengües i això podia afavorir:
1. L’esperit de recerca dels nens.
2. La inquietud pel coneixement i aprenentatge d’altres llengües.
3. La interrelació pares-alumnes-escola.
44 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

Durant la primera fase de la gimcana la implicació dels nens va ser
positiva, cada setmana els presentàvem la pregunta a l’escola i ells, juntament
amb la família, buscaven la resposta.
Passat l’estiu aquesta motivació va decaure una mica, potser es va
allargar massa en el temps i , a més, l’estil de les preguntes era una mica
monòton.
De totes maneres, considerem positives aquests tipus d’iniciatives
que intenten vincular les escoles a l’entorn en el qual es desenvolupa el
nen.
L’IES Guinovarda i la Gimcana de les Llengües
PETITA CRÒNICA D’UNA PARTICIPACIÓ ENTUSIASTA I EXITOSA
Una fase més, i de nou a petició de l’organització de la Gimcana de les
Llengües, l’IES GUINOVARDA de Piera també va voler afegir el seu granet
de sorra per tal que els seus vora 600 alumnes –procedents de Piera,
els Hostalets de Pierola, Masquefa i La Beguda– participessin d’una
manera directa i continuada en una activitat que, per alegria de molts, ja
comença a ser habitual en el nostre centre. Per això, i tenint en compte
que la plantilla de professors i de professores continua sent excessivament
variable en el nostre centre, vam considerar molt oportú que la
Carme Junyent participés en una de les nostres reunions del departament
de Llengües per explicar els objectius i funcionament de la
Gimcana. Doncs bé, després d’aquella trobada, i per tal d’evitar algun
error comès en alguna fase anterior, vam decidir que enguany aquest
departament s’implicaria plenament en la realització de les activitats de
la Gimcana al nostre centre i vam repartir-nos les diferents responsabilitats
entre els dinou professors de llengües. D’aquesta manera, i amb
una il·lusió creixent, vam fer possible que la bústia de consergeria –des
d’on cada divendres es trametien les diferents respostes– s’omplís a
vessar de les millors il·lusions. I la veritat, després de setmanes de dubtes
sobre les preguntes –tant de la categoria B per als més petits de la
nostra colla com de la categoria C, en la qual participaven la gran majoria
dels nostres alumnes–, després de setmanes d’omplir butlletes a les
classes de llengua i de consultes als diversos materials facilitats per
encertar les respostes amb la millor de les garanties i després de setmanes
d’obrir fins i tot debats a les nostres classes sobre el context d’aquestes
respostes, la llarga llista de guanyadors i guanyadores del nostre
centre va significar, per a tots els que hem participat en un projecte
tan engrescador a nivell pedagògic com aquesta gimcana, la millor de
les satisfaccions possibles.
5. ELS CENTRES D’ENSENYAMENT
45

Per tot plegat, i des de l’IES GUINOVARDA, només ens resta felicitar
els que des de Masquefa han impulsat i impulsen aquesta brillant iniciativa
i desitjar que no sigui pas l’última que ens faci coincidir en les il·lu -
sions d’uns i altres ni la darrera que ens faci treballar plegats per al bé
de les llengües del món, i sobretot de les seves persones.
IES Pompeu Fabra
El fet de participar en la Gimcana de le llengües ens ha donat cada setmana
una petita il·lusió per compartir a la classe, però també ens ha fet
descobrir moltes coses sobre les que no havíem reflexionat: no ens pensàvem
que al món s’hi parlessin tantes llengües i tampoc sabíem que
totes eren igual d’importants i això ens ha fet pensar que la gent que les
parla també és diferent però igual d’important.
També hem après que les llengües oficials, moltes vegades imposades,
no són quasi mai les que parla tothom, que les llengues es manlleven
paraules les unes a les altres i que la majoria de vegades les respostes
s’han de buscar en llibres i diccionaris per no equivocar-nos.
46 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

6. Els universitaris
Per bé que els objectius eren els mateixos i els tipus de prova
per a les diferents categories eren prou similars, en el cas dels
universitaris les proves podien ser més complexes conceptualment
i, sobretot, les fonts d’informació no estaven predeterminades
com en els altres casos. Aquesta categoria va ser molt
útil per poder il·lustrar aspectes com els clics o els tons que al -
tra ment hauria estat difícil d’introduir i que, gràcies a la difusió
per ràdio i televisió van poder ser compresos per moltes més
persones. D’altra banda, les proves d’aquesta categoria van
ser utilitzades sovint per completar proves d’altres categories:
4estadística: La pregunta sobre la quarta llengua amb més
parlants del món va obrir un debat sobre les llengües «oblidades».
Tenint en compte que, de les 100 llengües amb més
parlants del món, 64 són asiàtiques, 21 europees i la resta
africanes, i tenint en compte que tant les asiàtiques que com
les africanes estan creixent molt més que les europees és
evident que el mapa lingüístic del món és molt diferent a com
ens el representem habitualment. D’altra banda, que la llengua
que es parla en més països d’Europa sigui el romaní o
caló, també va ser motiu de sorpresa i un nou debat sobre
les llengües oblidades.
· Quantes llengües es parlen al món?
· El xinès, l’anglès i l’espanyol són les llengües amb més
parlants del món. Quina llengua està en quarta posició?
· Quin és el país del món on es parlen més llengües?
· Quina és la llengua que es parla en més països d’Europa?
47

4lingüística: Com ja hem dit, les proves més complexes les
reservàvem per a aquesta categoria, però ens permetien
explicar que són els clicks i il·lustrar-ho amb cançons xhosa,
i les llengües tonals ens van permetre explicar com funcionen
els tambors parlants.
· Els clics són un tipus especial de fonemes implosius en els
que es produeixen simultàniament un tancament velar i
una succió. En quines llengües es troben?
· Quines llengües europees són tonals?
4geografia lingüística: El coneixement de la diversitat lin -
güística del món ha permès també la reflexió sobre el passat
d’aquesta diversitat i el seu futur (ainu i caixubi).
· Quina era la llengua de l’Imperi Inca del Perú?
· On es parla el guajiro?
· Quina va ser la primera llengua que va sentir Colom en arribar
a Amèrica?
· En quins països es parla el persa?
· Quines són les llengües oficials de Groenlàndia?
· On es parla l’ainu?
· Digueu si és cert o fals: A Grècia, a més del grec, es parlen
l’albanès, el búlgar, el macedoni, el romanès, el romaní
i el turc.
· On es parla el caixubi?
4etimologia: L’homonímia (joia) va donar molt joc en diverses
proves de la Gimcana i les hipòtesis diverses sobre l’origen
dels mots també va ser origen de molts debats. Per bé que,
en general intentàvem proposar proves amb respostes unívoques,
en aquesta categoria ens vem permetre de plantejar
més dubtes: per exemple, l’origen d’enxaneta segons
Joan Coromines o Federico Corriente.
· De quina llengua ve la paraula ‘enxaneta’?
· Digueu si és cert o fals: El portuguès ‘obrigado’ és la ma -
tei xa paraula que el japonès ‘arigato’.
· Digueu quina d’aquestes afirmacions és falsa:
A. ‘Tsar’ és la mateixa paraula que ‘Cèsar’.
48 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

B. ‘Tsar’ és la mateixa paraula que ‘Xa’.
· Digueu si és cert o fals: La paraula ‘joia’ (alegria) és la ma -
teixa que la paraula ‘joia’ (de joieria).
· Digueu si és cert o fals: ‘Pantaló’ és un nom inspirat en un
personatge de la Commedia dell’Arte.
4onomàstica: Les proves sobre toponímia van permetre la
reflexió de sobre quin punt se’ns amaga la història dels
pobles mitjançant els noms. Que Sàhara o Gobi vulguin dir
‘de sert’, que Zaire i Gàmbia vulguin dir ‘riu’ i, en fi, que Se ne -
gal signifiqui ‘les nostres barques’, mostra fins a quin punt la
història no sempre l’escriuen els pobles que en són protagonistes.
· Què vol dir ‘Senegal’?
· Què significa ‘Sàhara’?
· Com anomenaven els ameríndis l’actual Puerto Rico?
· Què tenen en comú els noms dels rius Ebre, Paraguay,
Senegal i Jordà?
· Digueu si és cert o fals: Bàrbara i Beatriu són noms germànics.
4lingüística històrica: Les preguntes de lingüística històrica
d’aquesta categoria van ser utilitzades sovint per aclarir conceptes
útils per a les altres categories, a part, és clar, d’informar-nos
sobre la lingüística històrica d’Europa.
· A Europa es parlen llengües de dues famílies lingüístiques
a més del basc que és una llengua aïllada. Una família és
la família indoeuropea, quina és l’altra?
· Quina d’aquestes llengües està emparentada amb el català?
A. El maldivès
B. L’àrab
C. El guantxe
D. El turc
· A quina família lingüística pertany l’armeni?
· Quina d’aquestes llengües no és eslava?
A. Búlgar
B. Rus
6. ELS UNIVERSITARIS
49

C. Hongarès
D. Serbocroat
· Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
A. Letó
B. Lituà
C. Estonià
D. Rus
· Digueu si és cert o fals: El prussià és una llengua germà -
nica.
50 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

7. Més enllà de l’ensenyament
Si la Gimcana tenia un repte, aquest era indubtablement
engrescar els participants de fora de l’àmbit escolar. Què podia
motivar a participar en un concurs tan llarg i, en certa manera,
tan allunyat dels interessos quotidians de les persones? Com
es podia aconseguir que persones que no havien trepitjat mai
la biblioteca ara hi anessin regularment? Era possible que un
programa de ràdio dedicat a la llengua fos seguit regularment?
Els incentius van ser de diferents tipus i, sobretot, continus.
Per part de l’organització l’aportació fonamental va ser proposar
proves prou suggerents i anar donant molta informació.
Vam tenir suport extern de diferents tipus: d’una banda les felicitacions
que vam anar rebent per part d’autoritats acadèmiques
van tenir un impacte molt gran; d’altra banda la col·laboració
de les moltes entitats i empreses que van donar premis,
a part d’incentivar la participació, també van alimentar la percepció
que el concurs valia la pena; finalment, el fet que la
premsa –sobretot La Veu de l’Anoia– anés informant regularment
de les incidències del concurs, també va jugar un paper
molt important en la motivació. Però més enllà de l’atractiu de
les proves, de la informació i de tot el suport extern, hi va haver
un altre element que va fer possible que una categoria que va
començar amb 27 participants, anés creixent regularment
durant tota la Gimcana i arribés a tenir-ne 287.
Per bé que el concurs estava plantejat com una competició,
gairebé de seguida els concursants d’aquesta categoria van
crear una xarxa d’intercanvi d’informació. Això va anar generant
debats sobre les proves en els llocs més inversemblants i els
51

mateixos debats van anar desvetllant l’interès de moltes per -
sones per les proves. La primera setmana del concurs, el dis -
sabte després del programa de ràdio i el diumenge, ningú no em
va comentar res, jo entre mi vaig pensar que seria un fra càs,
però el dilluns al matí en arribar al forn em vaig trobar tothom discutint
sobre quantes llengües es parlen al món. Aquest va ser el
primer senyal, però després, des d’aturar-me pel carrer amb llibres
i tot per comprovar si anaven ben orientats, fins a trucarme
a casa o trobar-me en qualsevol lloc gent parlant sobre la
prova de la setmana, ha passat un any en què la diversitat lingüística
ha estat un tema de conversa habitual a Masquefa.
En tot plegat, però, hi ha hagut un altre element que ha de
ser motiu de reflexió. Tenint en compte que molts –i especialment
moltes– dels participants d’aquesta categoria han viscut
una època en que l’escolarització era precària i limitada, la
Gimcana ha estat un repte que, si en un principi els semblava
inabastable, després s’ha convertit en una gran satisfacció
personal. La constatació que podien participar en un concurs
així i sortir-se’n, el conreu del plaer del coneixement i, en molts
casos, la recuperació de somnis i desitjos que la vida els havia
negat, ha estat sense cap mena de dubte la clau de l’èxit del
concurs i sobretot de la fidelitat en la participació.
Hi ha un altre element que, en aquesta categoria, era especialment
rellevant. La quantitat d’idees preconcebudes que
tots tenim sobre les llengües, els prejudicis que ens han anat
inoculant i, en fi, tants malentesos que són moneda corrent,
eren un obstacle evident a l’hora de fer entendre el valor real
de la diversitat lingüística, i si els joves en aquest aspecte són
un terreny relativament verge (relativament, perquè al capdavall
també viuen al món i reben els mateixos missatges que
tothom), en el cas dels adults era evident que ens enfrontàvem
a uns atavismes molt difícils de combatre. En aquest sentit, el
canvi més perceptible va ser que, ja en la segona fase, els concursants
havien deixat de parlar de «dialectes» quan parlaven
de llengües africanes, ameríndies, etc. i tothom parlava de llengües.
La idea d’igualtat de les llengües va anar penetrant lentament
i això mostra que la lluita contra els prejudicis lingüístics
52 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

no és impossible. Quan vam proposar la pregunta: Quina és la
llengua més pobra del món? la resposta unànime va ser: cap,
totes les llengües són iguals.
4estadística: La pregunta sobre on es parlen més llengües, si
a Europa o a Nigèria, va ser la que va donar més maldecaps
d’aquest grup. Per trobar la solució els concursants disposaven
d’algunes dades: el nombre de llengües de Nigèria i els
percentatges de llengües de tots els continents. El problema
no era tant fer al càlcul com creure’s el resultat: que en un
país es puguin parlar més llengües que en un continent va
ser una de les sorpreses de la Gimcana.
· Quantes llengües es parlen al món?
· On es parlen més llengües, a Europa o a Nigèria?
· Quantes llengües es parlen al Camerun?
4etimologia: Descobrir l’origen de tantes paraules va ser un
els atractius principals de la Gimcana i un dels aspectes que
ha agradat més. El ‘trekking’ va ser la causa d’un petit enrenou
a la Facultat de Filologia amb motiu d’una conferència
sobre el maputxe. En aquesta llengua, ‘caminar’ es diu ‘trec’
i el fet que a un seguidor de la gimcana li sonés que en qualsevol
cas la paraula ‘trekking’ no ve de l’anglès li va fer pensar
que podia ser del maputxe, ho va demanar al conferenciant
i el va fer dubtar i tot. Però no, ‘trekking’ ve de l’afrikaans.
La pregunta sobre la sequoia va provocar un debat
sobre els alfabets, el valor de l’escriptura, etc. Ara sembla
que ja és prou clar que l’escriptura és un codi secundari i
que, en qualsevol cas, no hi ha cap llengua que es pugui
escriure si no és parlada prèviament, per tant, no és l’escriptura
el que fa la llengua.
· De quina llengua ve la paraula ‘xocolata’?
· De quina llengua ve la paraula ‘aquelarre’?
· De quina llengua ve la paraula ‘quiosc’?
· De quina llengua ve la paraula ‘trekking’?
· De quina llengua ve la paraula ‘vampir’?
· De quina llengua ve la paraula ‘iceberg’?
7. MÉS ENLLÀ DE L’ENSENYAMENT
53

· Digueu si és cert o fals: El nom de les Illes Canàries és
degut als ocells (canaris).
· De quina llengua ve la paraula ‘xampú’?
· Digueu si és cert o fals: La sequoia deu el seu nom al gramàtic
Sequoyah, creador de l’alfabet cherokee.
· De quina llengua ve la paraula ‘cacic’?
4geografia lingüística: Els primers dies del concurs, vaig trobar
una senyora ja gran pel carrer i li vaig dir que havia de
participar en la Gimcana. Ella em va dir que no, que era molt
difícil i que ella d’aquestes coses no en sabia. Jo li vaig dir
que ningú no en sabia per endavant però que ja trobaria la
informació i, per tal que s’animés, li vaig dir: «Aquesta setmana
la pregunta és on es parla el maorí». El maorí?, em va
respondre, a Nova Zelanda. Ella ha estat una de les concursants
fidels de la Gimcana.
Els avatars de la història van voler que la pregunta sobre
el paixto i els comentaris corresponents sobre les llengües
de l’Afganistan ens posessin al dia abans d’hora sobre els
pobles d’aquell país del que després n’hem sentit a parlar
tant a causa de la guerra. Finalment, tots hem après que l’únic
estat monolingüe d’Europa és Islàndia i per això en el cas
de Polònia no hi va haver dubtes.
· On es parla el maorí?
· Digueu si és cert o fals: L’Uruguay és l’únic estat de l’Amè -
rica del Sud on no es parla cap llengua ameríndia.
· On es parla el paixto?
· Quantes llengües es parlen a Corea?
· On és oficial el bambara?
· En quins països es parla l’alemany?
· On es parla el turc?
A. Només a Turquia
B. A Turquia i l’Àsia Central
C. A Turquia i els Balcans
D. A Turquia i el nord d’Àfrica
· Digueu si és cert o fals: Polònia és un dels estats monolingües
d’Europa.
54 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

4onomàstica: La prova sobre els noms de riu va ser una de
les més complicades i, en conseqüència, una de les que va
do nar més satisfaccions als encertants. La toponímia ha
estat un altre dels temes estrella de la Gimcana, i natu -
ralment l’antroponímia també. Saber que Lourdes i Núria
són noms d’origen basc va provocar una gran sorpresa i
precisions de tota mena amb el Diccionari de Joan Co -
romines in clòs, i descobrir la quantitat de noms que venen
del nom de Mart (Marcel·lí, Marcel…) també va cridar molt
l’atenció.
· Digueu si és cert o fals: Guadalquivir, Paraguanasú (el nom
que els indígenes donaven a l’Amazones) i Mississipí volen
dir el mateix.
· Digueu si és cert o fals: Lourdes i Núria són noms d’origen
basc.
· Digueu si és cert o fals: Els noms dels tres reis d’Orient,
Melcior, Gaspar i Baltasar són tots d’origen persa.
· Digueu si és cert o fals: Màrius i Martí són noms llatins derivats
de Mart, el déu de la Guerra.
4lingüística històrica: Adonar-se que l’hebreu pertany al
ma teix grup lingüístic que l’àrab, o que el caixmir, el nepalí i
l’urdu pertanyen a la mateixa familia que l’anglès i el català,
a la que no hi pertany el finès, va ser una manera de revisar
idees preconcebudes. Val a dir que, al cap d’unes
quantes setmanes, pocs concursants es deixaven atrapar
per les aparences o les idees preconcebudes i que ben
aviat es van moure ben fàcilment per les famílies lingüístiques
del món.
· A quina família lingüística pertany l’hebreu?
· Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
A. El caixmir
B. El nepalí
C. El tàmil
D. L’urdu
· Quina d’aquestes tres llengües escandinaves no és germànica?
7. MÉS ENLLÀ DE L’ENSENYAMENT
55

A. El finès
B. El noruec
C. El suec
4altres: El bengalí, la llengua de Tagore, és la quarta llengua
del món en nombre de parlants. Aquesta qüestió va permetre
un debat paral·lel sobre les literatures del món, les llengües
en què s’escriuen, la literatura oral, etc. Naturalment, la
pregunta sobre quina és la llengua més pobra del món va
permetre la satisfacció de constatar que les actituds lingüístiques
s’havien anat modificant.
· En quina llengua escrivia Rabindranath Tagore?
· Quina és la llengua més pobra del món?
56 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

8. Les entitats
Les entitats han jugat un paper fonamental en la Gimcana, tant
com a element dinamitzador com com a beneficiaris més
directes en la mesura que se’ls van destinar els premis en
metàl·lic i aquest va ser un bon incentiu. A més de les entitats
constituïdes, es van crear diversos grups que van participar
com a entitats: el Grup de Lectura, que va donar els llibres
obtinguts com a premi a la biblioteca, el Grup de Monitores de
Menjador que, va donar el premi a l’escola, el Curs d’Història
de Catalunya, els Cursos de Català per a Adults, el Grup de
Gimnàstica Dolça, etc. Al seu torn, cadascuna de les entitats
va engrescar els seus membres a participar i van contribuir
moltíssim a mantenir el caliu durant tot l’any.
Segurament el més destacable és que, tot i tractar-se d’un
concurs i que, en el cas de les entitats constituïdes legalment
“s’hi jugaven els quartos”, la competició mai es va convertir en
rivalitat sinó, ben al contrari, en un intercanvi constant que va
mostrar clarament que la cooperació és molt més productiva
que la lluita individual. Això es va fer encara més evident en el
Concurs de les Entitats.
Atès que, un cop es va anar aprenent a buscar la informació,
l’encert en les respostes era gairebé general, els organitzadors
de la Gimcana van anar buscant fórmules per desempatar.
Si en la primera fase el desempat va ser possible pels
diferents moments d’incorporació al concurs, en la segona
fase es va crear una prova addicional, «L’endevinalla de la setmana»,
que va permetre marcar diferències entre concursants.
En la tercera fase, però, nou entitats van aconseguir el nombre
57

màxim de punts, per això, i per fer possible que fins i tot les
entitats que s’havien incorporat tard al concurs tinguéssin la
possiblitat de guanyar la Gimcana, es va crear un concurs
específic per a les entitats.
El Concurs de les Entitats es realitzava cada dissabte en el
transcurs del programa de ràdio. A cada programa podien venir
els representants de dues entitats als quals se’ls formulaven
deu preguntes amb resposta cert/fals; els concursants comptaven
amb un equip de suport que podia respondre cinc de les
deu preguntes a través del telèfon, cada pregunta encertada
equivalia a un punt que s’afegia al total de la Gimcana. I va ser
aquí on es va manifestar més clarament la solidaritat entre entitats
en tant que, sovint, eren els grups de suport d’una entitat
els que ajudaven alguna altra entitat fins al punt que, en alguns
casos, van proporcionar més punts a una entitat «rival» que a la
pròpia. I aquí mereix menció especial la Colla de Bastoners que
va ser l’entitat que va cooperar més amb altres grups.
A banda del mateix concurs, molts membres d’entitats
diverses han remarcat la funció dinamitzadora de la Gimcana
en el si de les entitats. El fet d’haver de trobar-se per buscar
les respostes, per concursar a la ràdio, va fomentar al seu torn
el contacte entre tots més enllà de la pròpia activitat de l’entitat
i això ha reforçat els vincles del grup de manera notable.
4estadística: La pregunta sobre on es parlen més llengües, si
a Suïssa o a Itàlia, va portar una cua que va durar fins al final.
Atès que el director de Televisió de Masquefa és italià, molts
concursants li van demanar a ell la resposta, i ell va dir que,
naturalment, a Suïssa. Però quan en vam parlar i va anar
recordant les llengües que es parlen a Itàlia n’hi van sortir
moltes més –de fet, Itàlia és un dels països amb més diversitat
lingüística d’Europa. Ara sembla que ja l’hem convençut,
però cada cop que ha sortit la diversitat lingüística d’Itàlia,
encara hem fet broma amb ell.
· Quantes llengües es parlen al món?
· On es parlen més llengües, a Suïssa o a Itàlia?
· Quina llengua té més parlants, el javanès o el francès?
58 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

· Digueu si és cert o fals: L’indonès és la llengua que té més
parlants d’Indonèsia.
· En quins països d’Europa només es parla una llengua?
· En quin d’aquests Estats es parlen més llengües?
A. França
B. Espanya
C. Itàlia
D. Islàndia
· Quants parlants té el dàlmata?
4geografia lingüística: La pregunta sobre el Paraguay va ser
la primera que va fer adonar els masquefins que també
podien buscar informació entre els seus veïns. Una família
d’aquest país va ser la primera font d’informació per resoldre
aquesta prova, de la mateixa manera que en altres qüestions
els masquefins peruans, marroquins, suïssos, russos, etc.
van poder ajudar a resoldre moltes altres proves.
· Quina llengua, a més de l’espanyol, és oficial al Paraguay?
· Quina llengua es parla a Madagascar?
· Quantes llengües es parlen a Vanuatu?
· Quines són les dues llengües més parlades a Zimbabwe?
4etimologia: La pregunta sobre el llebeig va generar molt
debat i més d’una enrabiada. Aqui els pagesos van tenir un
paper estel·lar i tots vam aprendre molt sobre els vents. Més
endavant vam fer altres preguntes sobre els vents per acabar
de resoldre la qüestió.
· Què vol dir ‘llebeig’?
A. Vent que es lleva
B. Vent procedent de Llevant
C. Vent procedent de Ponent
D. Vent procedent de Líbia
· De quina llengua ve la paraula ‘butaca’?
· Digueu si és cert o fals: Jeroglífic és una paraula d’origen
egipci.
· D’on prové el nom ‘malabar’?
· De quina llengua ve la paraula ‘mamut’?
8. LES ENTITATS
59

· De quina llengua ve la paraula ‘mocassí’?
· De quina llengua ve la paraula ‘garbí’?
· Què vol dir ‘gregal’?
A. Vent grec
B. Vent del nord
C. Vent del sud
D. Vent gregari
· De quina llengua ve la paraula ‘sidra’?
· De quina llengua ve la paraula ‘cabaret’?
4onomàstica: La pregunta sobre els lapons va permetre re -
fle xionar sobre els termes despectius que s’utilitzen per de -
signar altres pobles (cafres, bosquimans, esquimals…), i la
pregunta sobre Guinea i moltes altres sobre topònims ens
van permetre constatar com, massa sovint, la toponímia és
utilitzada per negar la història dels pobles.
· Digueu si és cert o fals: Els topònims León y Lyon tenen el
mateix origen.
· Amb quin nom s’autodesignen els lapons?
· D’on venen els caliquenyos?
· De quina llengua ve la paraula ‘Guinea’?
· Digueu si és cert o fals: Arrecife, Adeje i Arucas són topònims
de Canàries d’origen guantxe.
4lingüística històrica: Les qüestions de lingüística històrica
van ser utilitzades molt sovint per trencar esquemes, per
adonar-nos que tenim parents molt llunyans i que, al capdavall,
tots tenim el mateix origen.
· Quins d’aquests parells de llengües no pertanyen a la
mateixa família lingüística?
A. El llatí i l’etrusc
B. El llatí i l’albanès
C. El llatí i l’afrikaans
D. El llatí i el bengalí
· Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
A. L’armeni
B. El maltès
60 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

C. El tocari
· Digueu si és cert o fals: El gòtic, el vàndal i el burgundi pertanyen
al mateix grup que l’afrikaans.
· Digueu si és cert o fals: El turc i el kurd pertanyen a la ma -
teixa família lingüística.
Col·lectiu d’Amics de Masquefa
LES LLIÇONS DE LA GIMCANA
Ja s’ha acabat la Gimcana de les Llengües, ja s’han acabat les corredisses
d’última hora per anar a respondre la pregunta de la setmana. Vist
així, podríem dir que s’han acabat les angoixes i llestos. Però no. De fet,
era un plaer cercar els orígens d’una paraula, les influències que rep i
dóna una llengua (generalment minoritària i potser fins i tot desconeguda
per a molts de nosaltres) i la relació que té tant amb l’entorn com amb
la resta de parles. Això, com a entitat, ens ha enriquit, és cert; però en -
cara ens ha estat millor la col·laboració a què hem arribat amb altres
entitats. Amb els Bastoners vam compartir la victòria a la primera fase
(perquè els rancuniosos vegeu que no hem estat els vencedors absoluts
de totes les fases!) i, ves per on, en lloc de competir vam començar a
ajudar-nos mútuament sense ni tan sols haver-ho de decidir, exactament
com va passar amb els Grallers. Ara, més que no pas amics, els considerem
part de la família, i això, com que no es paga amb diners, ningú
no ens ho podrà prendre mai. Tant de bo poguéssim dir el mateix del
nostre premi econòmic, que ens van repartir sense donar-nos cap opció.
Pe rò fins i tot aquest gest és valuós, perquè demostra que els petits hem
d’estar alerta si no volem que els grans ens facin perdre el que tenim, tant
si són diners, com llengües, com cultures. És l’última lliçó de la gimcana.
Coral l’alzinar
La gimcana… una gran experiència, sense cap mena de dubte. Ens ha
portat un xic de corcoll durant un any però ens hem divertit. Cal dir que
ens hem repartit la feina, suposem que el fet de ser tants és un avantatge
en aquest cas. N’hi ha que han tingut cura de trobar la resposta a la
pregunta setmana rera setmana i també hem participat al concurs setmanal
del programa de Ràdio Masquefa. No ens podem queixar, a
banda de divertir-nos hem après moltes coses i a sobre hem gaudit
d’una experiència única: el fet de competir amb altres entitats però valorant
més la companyonia que el resultat. Prova d’això és que els Bas -
toners ens van fer d’equip de suport un dels dies que vam participar, i
8. LES ENTITATS
61

gràcies al seu ajut vam guanyar. Gràcies, amics!!!! I, clar, com que ens
ho hem treballat hem obtingut un bon resultat i això, traduït a termes
més mundans, vaja, parlant de cèntims, ens ha vingut de perles.
I pel que fa estrictament al nostre món, el musical, també ens ha servit
per conèixer altres músiques i altres formacions d’arreu del món, ja que
des del programa que s’emetia a Ràdio Masquefa han sonat una i mil cançons
amb veus que ens han sorprès i ens han agradat força. El resum: el
projecte ha estat un èxit i un encert i cal felicitar l’organització perquè han
sabut mostrar-nos que aprendre coses noves pot ser molt i molt divertit.
Bastoners de Masquefa
Un dia qualsevol entre setmana, ens trobem pel carrer i ens preguntem
l’un a l’altre: A qui li tocava respondre la pregunta de la gimcana aquesta
setmana? A mi no però he anat a mirar la resposta de la setmana passada,
saps què? La teníem bé!
Ei! Dissabte hauríem d’anar a la ràdio… Aquestes són les paraules que
tant hem repetit durant aquests mesos.
Uns mesos en què hem après curiositats de la riquesa lingüística del
nostre voltant, del nostre país i de tots els continents. La Gimcana no
només ha estat una «competició» entre entitats i persones sinó que ens
ha unit entre nosaltres i entitats com, per exemple, en els grups de
suport dels dissabtes. Entre tots hem fet pinya!!!
Grup de Lectura
Vam formar el nostre grup a partir de la Gimcana. El fet de trobar-nos a
la biblioteca per buscar les respostes ens va fer adonar que compartíem
moltes coses, sobretot el gust per la lectura i així vem acordar llegir tots
un llibre cada mes i trobar-nos per comentar-lo.
El fet d’anar descobrint llengües tan llunyanes també ens va desvetllar
la curiositat per literatures llunyanes i hem llegit obres d’autors africans,
brasilers… i esperem descobrir-ne de nous, perquè conèixer altres cultures
també ha fet que coneguéssim millor la nostra.
A les nostres reunions parlem de llibres, però també comentàvem les
preguntes. Ens han sorprès moltes coses: el funcionament dels tambors
parlants, el significat de ‘Senegal’ o ‘Xile’, i les endevinalles, tot i que eren
difícils, també eren molt entretingudes.
Ens sap greu que s’acabi la Gimcana, però nosaltres ens seguirem
trobant per comentar els llibres i sobretot descobrir autors nous. Hem
rebut un lot de llibres fantàstic com a premi i hem acordat de donar-lo a
la biblioteca per compartir-lo amb tots els masquefins i sobretot per
compartir entre tots l’aventura d’aprendre i el gust de llegir.
62 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

9. Els participants
Ja hem dit moltes vegades que el secret de l’èxit de la Gim -
cana l’hem d’anar a buscar en l’entusiasme i la fidelitat dels
par ticipants, per això hem demanat a alguns que ens comentin
les seves impressions, que reproduïm a continuació. Els
tes timonis són gairebé tots orals. I atès que sóc l’única masquefina
que no ha pogut concursar, em permeto també transmetre
les meves impressions «des de l’altra banda».
Una nota personal
El projecte inicial de la Gimcana de les Llengües havia estat dissenyat
per a ser realitzat en escoles i, naturalment, estava
pensat bàsicament per a alumnes de primària i secundària.
L’experiència a Catalunya Ràdio, però, va mostrar que el concurs
podia interessar altres sectors no lligats a l’ensenyament,
sense que això tingués en principi cap més trascendència que
aquesta. Al cap d’un temps, vaig coincidir amb Joaquim Maria
Puyal en un acte acadèmic i em va parlar del concurs; d’aquella
conversa em va quedar una frase gravada que em va fer
rumiar molt: “A la gent no li interessa quantes llengües es parlen
al món”. A vegades el món acadèmic està prou allunyat del
món per saber què li interessa a la gent, i jo no recordo haverme
plantejat abans si això interessava o no, però el que em feia
rumiar era: ¿No és possible fer que li interessi? L’opor tu nitat de
comprovar-ho em va arribar un any més tard, quan, amb motiu
de l’Any Europeu de les Llengües, l’Ajuntament de Masquefa
63

em va demanar d’organitzar alguna activitat. Quan vaig proposar
de fer la Gimcana, la condició va ser: «Hi ha d’haver participació».
Com que somiar no costa gaire –ara puc dir-ho– vaig
pensar en 1000 participants, que la prudència em va fer reduir
a la meitat. Malgrat la prudència inicial, l’escepticisme va ser
més que evident, i a la seva manera, confirmava l’opinió d’en
Puyal, però el repte era engrescador: fer que la gent s’interessés
per la diversitat lingüística. És clar que el repte implicava no
tan sols l’interès, sinó visites periòdiques a la biblioteca o cerca
d’informació com a mínim i això potser era demanar massa.
Ara, amb l’èxit indiscutible de la iniciativa, el meu dubte està
resolt. I a mi, a més de la satisfacció, em que da un gran agraïment
a tots aquests vilatans que han volgut compartir aquesta
aventura, que han fet broma amb mi pel carrer assegurant que
la Gimcana els costaria el divorci perquè la parella no coincidia
amb la resposta, que m’han trucat a les hores més inversemblants
per comprovar que havien entès la pregunta o que
m’han retret que «gràcies» a alguna pregunta s’havien hagut
de llegir un llibre sencer.
La Gimcana també ha tingut molts moments emotius que
no puc descriure per motius evidents però que tenen en comú
un sentiment de rescabalament per les oportunitats perdudes.
Persones a les que la guerra, la postguerra o la misèria els va
impedir anar a escola o anar-hi prou temps, dones a les que
pel fet de ser-ho se’ls van negar moltes oportunitats i persones
amb una cultura enlluernadora que han passat la vida a la vinya
o a la fàbrica. I que tot això es pugui viure sense ressentiment
i ser capaç d’il·lusionar-se amb la Gimcana i transmetre el seu
entusiasme com ho han fet, a mi no ha deixat de meravellarme
i commoure’m i per això encara ho agraeixo més.
Ismael Calvet, professor
Ha estat molt distret, ha anat molt bé la relació que s’ha establert entre
totes les entitats i les persones. Veure com tothom s’ha ajudat sense
competitivitat, com hem participat tots en bloc.
També ara la gent veu les llengües d’una altra manera, i amb el pa que
s’hi dóna ja va bé que sigui així, que es valorin les llengües minoritàries.
64 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

M’ha sorprès adonar-me que les paraules que penses que per etimologia
et vindran del llatí o del grec i resulta que en tenim de tot el món.
Ens ho hem passat bé, a les reunions sortia sempre el tema de la gimcana
i això provocava molts debats paral·lels, buscar una paraula et portava
a buscar-ne d’altres i ha estat molt divertit.
Ha estat molt bé que hi participés gent tan diferent, tot i que al principi
semblava que això seria un concurs per a lletraferits ha acabat enganxant
tothom.
Nuria Duran, estudiant
M’ha agradat i ha estat molt interessant. Ha estat una bona iniciativa i
s’hauria de fer en altres pobles. La música també ha estat molt bé.
M. Teresa Estruch, infermera
El que resumeix la Gimcana és el que hem après. Hem après la diversitat
lingüística que tenim, que potser no n’érem conscients, i a donar
importància a la nostra llengua.
Hi ha coses que les apreníem i pensàvem que les oblidaríem, però no.
Ara la meva filla ha fet un treball sobre l’Afga nistan i m’ha agradat molt
adonar-me que no hi havia cap llengua d’aquell país que em fos desconeguda.
Jo creia que recordaríem els conceptes bàsics, però no pensava
pas que recordaria els detalls i en canvi en la vida quotidiana constato
que sí, que fins i tot els detalls ens han quedat a la memòria.
La capacitat que hem anat tenint de buscar, el repte, la gent que no
anava a la biblioteca ha descobert que tot el que no se sap es pot aprendre,
tot això ha estat molt positiu.
Montse Julià, administrativa
Jo havia participat en la Gimcana de Catalunya Ràdio, però aquella era
molt més freda. Les preguntes d’aquesta eren molt més divertides tot i
que cap al final eren molt difícils, per sort a la feina estàvem organitzats
i allà on no arribava un arribava l’altre. I l’endevinalla, molt complicada,
no m’acabava de creure que pogués fallar-la tant, em pensava que us
volíeu quedar amb nosaltres.
La música m’ha entusiasmat, sobretot la sintonia perquè era sentir-la
i posar-se’m els pèls de punta. És preciosa, no sé el que té però és fantàstica,
cada vegada que la sento em ve de nou.
També m’ha agradat molt l’entusiame i la fidelitat dels concursants,
perquè la gent no s’ha cansat i ha participat fins al final.
9. ELS PARTICIPANTS
65

Mireia Mas, estudiant
A part de tot el que s’aprèn, el que m’ha semblat més bé és que tots hem
treballat junts a les entitats. Sovint a les entitats només ens trobem per fer
una activitat i ara hem descobert que ens podem trobar el dissabte i anar
a la ràdio i riure molt i passar-t’ho molt bé. Ha valgut molt la pena.
La música està molt bé. Hem sentit grups que no sabíem ni que existien
i cançons en llengües que no havíem sentit mai, i això ha estat molt
interessant.
M. Rosa Matas, secretària
El més interessant és que amb cada pregunta s’aprèn alguna cosa. Ha
estat molt divertit que s’anés convertint en una competició sobretot entre
entitats, això ho ha fet encara més emocionant i li dóna més alicient.
M’ha sorprès trobar tantes llengües, saber que hi ha llengües que les
parlen molt poques persones, d’altres que han desaparegut.
La música és molt maca i m’ha agradat molt, se n’hauria de fer un disc.
He retrobat l’estimació pels llibres, i no és que l’hagués perduda però
a vegades no tens temps i no trobes el moment per dedicar-t’hi però el
fet d’anar tant a la biblioteca et fa adonar que als llibres es troba de tot,
tens el món sencer al teu abast. I s’haurien de fer més coses per fomentar
la lectura.
Rosa Miralles, ceramista
El que més m’ha agradat ha estat la col·laboració col·lectiva per trobar
les respostes, això de trobar la gent pel carrer i parlar-ne, l’intercanvi
d’informació, i la dinàmica d’anar cada setmana a la biblioteca.
I també està molt bé la quantitat de llibres que tinc gràcies a la Gim -
ca na.
També m’ha agradat saber que hi ha tantes llengües al món que mai
no ho hauria dit. L’ampliació de la cultura general i l’aproximació als llibres
que ha significat buscar les respostes.
Ara potser no tindrem tan estrès, ja no ens atabalarem tant per si hem
trobat la resposta, si ens queda temps per contestar… però ho enyorarem
molt, perquè ha omplert molt la vida de Masquefa.
M. Àngels Pallàs, dependenta
A part de les associacions el fet que s’hagin associat persones, que
s’hagin creat grups d’amics per contestar ha estat molt maco. El poble
participa en moltes coses, però això ha estat molt especial. No es trac-
66 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

tava de defensar res ni de protestar contra res. Tothom ha volgut participar.
Ha tingut aquella necessitat, era com si estéssim enganxats, allò
de pensar «ui, que ja és dimarts i encara no he buscat la resposta», ha
estat molt especial. Un esperit que no sabria explicar.
He après una cosa que potser no tenia gaire clara, és que les llengües
sempre són llengües i no dialectes, que per pocs parlants que tinguin
sempre són llengües. I una altra cosa és que la gent que no hem après
a escriure en català i això ens fa patir, hem après que les llengües no es
perden mentre es transmetin, això és molt important.
Vull agrair el treball que heu fet i que s’hagi fet mitjançant la televisió i
la ràdio, perquè això ha donat la possibilitat de seguir el concurs a moltes
persones, fins i tot gent que no hi participava han seguit el programa
i això ha estat molt bé.
Jordi Parera, estudiant
A nivell d’entitats ens ha unit, ens trobàvem per buscar les respostes,
fins i tot ens trucàvem per comentar-les i ens ho hem passat molt bé.
El que m’ha cridat més l’atenció ha estat trobar l’origen de les paraules,
paraules que sovint diem sense saber el seu origen, però totes les
preguntes han estat interessants.
Ha estat divertit, ens ho hem passat bé buscant informació i descobrint
coses noves, suposo que per això hi ha participat tanta gent.
Albert Rubio, jubilat
És una llàstima que s’hagi acabat. No pot ser això. Algun invent hem de
fer. Ha estat una experiència molt interessant. Ens ha fet reflexionar molt
sobre una cosa que utilitzem cada dia i no ens adonem el que pot ser
perdre-la. Pensar d’on venim ens fa saber cap a on anem. La idea ha
estat molt bona, us felicito i espero el nou concurs.
Paquita Sàenz de Pablo, mestressa de casa
Jo trobo que la Gimcana ens ha portat molt més enllà de les llengües,
que el fet de buscar informació sobre una llengua o una paraula ens feia
trobar amb altres països, amb altres pobles. Ha estat molt bé veure que
en les llengües s‘hi troben altres coses.
La música del programa també m’ha agradat molt, he sentit veus i instruments
que no havia sentit mai i està bé veure que al món hi ha música
tan maca.
Hem après que totes les llengües que ara sentim per Masquefa són
tan bones com la nostra i a gaudir de tantes maneres de parlar.
9. ELS PARTICIPANTS
67

Meritxell Sàlvia, administrativa
El que més m’ha agradat ha estat aprendre coses de la pròpia llengua
que no sabies ni et plantejaves. La quantitat de paraules que tenim d’altres
llengües. Conèixer llengües que no sabies ni que existien.
El Col·lectiu d’Amics de Masquefa jugava amb avantatge perquè són
tots filòlegs, però la gent del carrer hem descobert moltes coses noves.
Ens hem adonat com en som d’ignorants en determinades coses i la
saviesa que podem adquirir si ho treballem setmana darrera setmana.
La música també ha estat una sorpresa molt agradable, tant la de
pobles llunyans com d’altra més propera culturalment que els més joves
no coneixíem.
També he après que és molt important que la llengua es transmeti de
pares a fills, que aquesta és la manera que no es perdin. Hauríem de lluitar
per les nostres pròpies llengües.
Esteve Sánchez, agent comercial
La gimcana i jo, jo i la gimcana… Què en podré dir? Per començar que
ha estat molt però molt divertida i que m’ha fet aprendre coses noves. A
més ha aconseguit que un noctàmbul com jo es llevés cada dissabte a
una hora força intempestiva, dos quarts de dotze del matí, per seguir-la
per la ràdio o per anar-hi a participar en representació d’alguna entitat,
que després d’una nit de festa digueu-me si no és per fer-m’ho mirar.
També ha estat una bona idea el fet que es fes la transmissió conjunta
mitjançant la ràdio i la televisió de Masquefa, estic convençut que aquest
fet ha comportat que moltes més persones s’engresquessin a seguir-la
i a participar-hi. Tot hi ha contribuït: la manera de participar-hi, el concurs,
els premis, la música, els programes setmanals, el fet que sempre t’engrescava
alguna cosa o altra i començaves per cercar la solució a la pregunta
de la categoria que et tocava… i acabaves intentant cercant-les
totes! I les endevinalles… quin maldecap! Per quan la quarta fase?
Patricia Tutusaus, il·lustradora
M’ha sorprès molt la participació tan alta en una activitat cultural. Hem
après moltes coses molt interessants, saber que hi ha tantes llengües i
tan diferents.
Cap al final, el problema era que si no senties la ràdio, era difícil trobar
les preguntes perquè a mesura que ha anat augmentant la participació
les butlletes amb les preguntes i respostes desapareixien ràpidament.
68 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A MASQUEFA

Les Proves
69

Les proves
1a. prova
Aquesta setmana la pregunta és la mateixa per a totes les categories:
Quantes llengües es parlen al món?
71

1a. prova (solució)
La pregunta: Quantes llengües es parlen al món?
En realitat no té resposta, en part perquè no es coneixen totes les llengües
i en part perquè no sempre és possible saber si una llengua és una
varietat d’una altra llengua. En molts casos, a més són els parlants que
volen o no volen identificar-se amb una altra llengua, al marge del que
diguin els lingüistes. Les llengües escandinaves –danès, suec, noruec–,
per exemple, són considerades pels lingüistes com a varietats de la
mateixa llengua, però les fronteres polítiques fan que siguin percebudes
com a llengües diferents. Les xifres més habituals pel que fa al
nombre de llengües del món són les que van de 5.000 a 6.000 llengües.
Donarem per vàlides les respostes:
– entre 3.000 i 8.000
– no se sap
72 LES PROVES

2a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en anglès?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua prové el nom de ‘Masquefa’?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quina llengua es parlava a les Illes Canàries fins al segle XV?
Categoria D. Estudiants universitaris
Els clics són un tipus especial de fonemes implosius en
què es produeixen simultàniament un tancament velar i
una succió. En quines llengües es troben?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula xocolata?
Categoria F. Entitats
Quina llengua, a més de l’espanyol, és oficial al Paraguay?
LES PROVES
73

2a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en anglès?
Thank you/Thanks.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua prové el nom de ‘Masquefa’?
De l’àrab, vol dir «terra fèrtil».
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quina llengua es parlava a les Illes Canàries fins al se gle XV?
El guantxe, és una llengua de la família afroasiàtica.
Categoria D. Estudiants universitaris
Els clics són un tipus especial de fonemes implosius en què es
produeixen simultàniament un tancament velar i una suc ció. En
quines llengües es troben?
En les llengües de la família Khoisan, del sud de l’Àfrica.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula xocolata?
Del nahuatl, de Mèxic.
Categoria F. Entitats
Quina llengua, a més de l’espanyol, és oficial al Pa ra guay?
El guaraní.
74 LES PROVES

3a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en italià?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina és la llengua que té més parlants del món?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Digueu si és cert o fals: Els noms ‘Carles’ i ‘Andreu’ te nen
el mateix significat.
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina era la llengua de l’Imperi Inca del Perú?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parla el maorí?
Categoria F. Entitats
Què vol dir ‘llebeig’?
A. Vent que es lleva
B. Vent procedent de Llevant
C. Vent procedent de Ponent
D. Vent procedent de Líbia
LES PROVES
75

3a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en italià?
Grazie.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina és la llengua que té més parlants del món?
El xinès.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Digueu si és cert o fals: Els noms ‘Carles’ i ‘Andreu’ tenen el
ma teix significat.
Cert, ambdós signifiquen ‘viril’, ‘Carles’ és d’origen germànic i ‘Andreu’
és d’origen grec.
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina era la llengua de l’Imperi Inca del Perú?
El quítxua.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parla el maorí?
A Nova Zelanda.
Categoria F. Entitats
Què vol dir ‘llebeig’?
D. Vent procedent de Líbia
76 LES PROVES

4a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en francès?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quin significat té el nom de La Beguda?
A. La Bodega
B. És el nom que es donava a les tavernes vora els
camins rals
C. És el nom que es donava a les fonts antigament
D. El que el seu nom indica ‘beguda’
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
On és oficial el swahili?
Categoria D. Estudiants universitaris
El xinès, l’anglès i l’espanyol són les llengües amb més
parlants del món. Quina llengua està en quarta posició?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘aquelarre’?
A. Del celta
B. Del gallec
C. Del basc
D. Del guantxe
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘butaca’?
A. De l’àrab
B. Del francès
C. Del cumanagoto
D. Del turc
LES PROVES
77

4a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en francès?
Merci.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quin significat té el nom de La Beguda?
B. La Beguda és un nom de lloc que designava una taverna o hostalet
vora els camins rals, freqüentada pels traginers i altres viatgers que
hi transitaven.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
On és oficial el swahili?
A Tanzània. És cooficial a Kenya i també es parla a Uganda, Somàlia,
Rwanda, Burundi, Congo, Moçambic, Malawi, Zàmbia…
Categoria D. Estudiants universitaris
El xinès, l’anglès i l’espanyol són les llengües amb més parlants
del món. Quina llengua està en quarta posició?
Dues respostes vàlides: El bengalí o l’hindi.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘aquelarre’?
C. Del basc
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘butaca’?
C. Del cumanagoto
78 LES PROVES

5a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en portuguès?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quines llengües vénen els noms ‘David’ i ‘Laura’?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua vénen els noms del pobles anoiencs
Jorba i Orpí?
Categoria D. Estudiants universitaris
Quin és el país del món on es parlen més llengües?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Guadalquivir, Paraguanasú (el nom
que els indígenes donen a l’Amazones) i Missis si pí volen
dir el mateix.
Categoria F. Entitats
On es parlen més llengües, a Suïssa o a Itàlia?
LES PROVES
79

5a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en portuguès?
Obrigado.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quines llengües vénen els noms ‘David’ i ‘Laura’?
De l’hebreu i el llatí, respectivament.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua vénen els noms del pobles anoiencs Jorba i
Or pí?
Del berber.
Categoria D. Estudiants universitaris
Quin és el país del món on es parlen més llengües?
A Papua-Nova Guinea.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Guadalquivir, Paraguanasú (el nom que
els indígenes donaven a l’Amazones) i Mississipí volen dir el
mateix.
Cert, tots tres volen dir ‘riu gran’. Guadalquivir ve de l’àrab, Paragua na -
sú del guaraní i Mississipi de l’ojibwa.
Categoria F. Entitats
On es parlen més llengües, a Suïssa o a Itàlia?
A Itàlia, a més del les varietats de l’italià, s’hi parlen occità, català, grec,
albanès, alemany, serbocroatà, eslovè, ladí, sard i friülès.
80 LES PROVES

6a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en àrab?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Què vol dir ‘coala’?
A. Animal que no beu
B. Marsupial
C. És el nom d’un grup ètnic
D. ‘Coala’
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘panda’?
A. Del xinès
B. Del japonès
C. Del nepalès
D. Del birmà
Categoria D. Estudiants universitaris
De quina llengua ve la paraula “enxaneta”?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Lourdes i Núria són noms d’ori gen
basc.
Categoria F. Entitats
Quina llengua es parla a Madagascar?
LES PROVES
81

6a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en àrab?
Shukran.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Què vol dir ‘coala’?
A. Animal que no beu
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘panda’?
C. Del nepalès
Categoria D. Estudiants universitaris
De quina llengua ve la paraula ‘enxaneta’?
Dues respostes possibles: de l’occità (1 punt) o del berber (2 punts).
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Lourdes i Núria són noms d’origen
basc.
Cert.
Categoria F. Entitats
Quina llengua es parla a Madagascar?
El malgaix.
82 LES PROVES

7a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en rus?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quantes llengües ameríndies es parlen als EUA?
A. 10
B. Cap
C. Unes 150
D. Unes 500
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües es parlen al Japó?
A. Només una, el japonès
B. Dues
C. Unes deu
D. Unes cinquanta
Categoria D. Estudiants universitaris
Què vol dir ‘Senegal’?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: L’Uruguay és l’únic estat de l’Amè -
rica del Sud on no es parla cap llengua ameríndia.
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: Jeroglífic és una paraula d’ori gen
egipci.
LES PROVES
83

7a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en rus?
Spasiva.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quantes llengües ameríndies es parlen als EUA?
C. Unes 150
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües es parlen al Japó?
C. Unes deu
Categoria D. Estudiants universitaris
Què vol dir ‘Senegal’?
«Aquestes barques són nostres.»
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: L’Uruguay és l’únic estat de l’Amèrica
del Sud on no es parla cap llengua ameríndia.
Cert.
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: Jeroglífic és una paraula d’origen egipci.
Fals. És d’origen grec.
84 LES PROVES

8a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en basc?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quin país ve el caló, la llengua dels gitanos?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quin és el país d’Àfrica on es parlen més llengües?
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: El portuguès ‘obrigado’ és la
mateixa paraula que el japonès ‘arigato’.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘quiosc’?
Categoria F. Entitats
D’on prové el nom ‘malabar’?
A. De la regió de Malabar, al sud-oest de l’Índia
B. Del grec
C. Del nom de Julius Malabar, gran malabarista
D. De l’occità
LES PROVES
85

8a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en basc?
Eskerrik asko.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quin país ve el caló, la llengua dels gitanos?
De l’Índia.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quin és el país d’Àfrica on es parlen més llengües?
Nigèria.
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: El portuguès ‘obrigado’ és la mateixa
pa raula que el japonès ‘arigato’.
Cert.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘quiosc’?
Del turc.
Categoria F. Entitats
D’on prové el nom ‘malabar’?
A. De la regió de Malabar, al sud-oest de l’Índia
86 LES PROVES

9a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en alemany?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua prové el català?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
El català pertany al grup romànic, l’anglès al grup germànic,
el rus al grup eslau, i el caló al grup indoirànic. Tots
aquests grups de llengües pertanyen a una mateixa família
lingüística. Quina?
Categoria D. Estudiants universitaris
On es parla el guajiro?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
En quina llengua escrivia Rabindranath Tagore?
Categoria F. Entitats
Quina llengua té més parlants, el javanès o el francès?
LES PROVES
87

9a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en alemany?
Danke.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua prové el català?
Del llatí.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
El català pertany al grup romànic, l’anglès al grup germànic, el
rus al grup eslau, i el caló al grup indoirànic. Tots aquests grups
de llengües pertanyen a una mateixa família lingüística. Quina?
La família indoeuropea.
Categoria D. Estudiants universitaris
On es parla el guajiro?
A Veneçuela.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
En quina llengua escrivia Rabindranath Tagore?
En bengalí.
Categoria F. Entitats
Quina llengua té més parlants, el javanès o el francès?
Segons el cens de 1996 el javanès té uns 75 milions de parlants i el
francès uns 72.
88 LES PROVES

10. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en swahili?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina és la llengua oficial d’Egipte?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües ameríndies es parlen a Veneçuela?
Categoria D. Estudiants universitaris
A Europa es parlen llengües de dues famílies lingüístiques
a més del basc que és una llengua aïllada. Una família és
la família indoeuropea, quina és l’altra?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parlen més llengües, a Europa o a Nigèria?
Categoria F. Entitats
Quantes llengües es parlen a Vanuatu?
LES PROVES
89

10. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
Com es diu ‘gràcies’ en swahili?
Asante.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina és la llengua oficial d’Egipte?
L’àrab.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües ameríndies es parlen a Veneçuela?
Unes 30.
Categoria D. Estudiants universitaris
A Europa es parlen llengües de dues famílies lingüístiques a
més del basc que és una llengua aïllada. Una família és la família
indoeuropea, quina és l’altra?
La uràlica o uralo-iukaghira.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parlen més llengües, a Europa o a Nigèria?
A Nigèria se’n parlen unes 400, a Europa no arriben a 200.
Categoria F. Entitats
Quantes llengües es parlen a Vanuatu?
Unes 100.
90 LES PROVES

11a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘balcó’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
La paraula ‘parxís’ vol dir vint-i-cinc. En quina llengua?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Digueu amb quina de les paraules que segueixen està
relacionada la paraula ‘escacs’.
A. Amb escàs
B. Amb ‘xa’, el nom amb què es designen els reis a l’Iran
C. Amb escaig
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina va ser la primera llengua que va sentir Colom en
arribar a Amèrica?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parla el paixto?
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: Els topònims León i Lyon te nen el
mateix origen.
LES PROVES
91

11a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘balcó’?
De l’italià.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
La paraula ‘parxís’ vol dir vint-i-cinc. En quina llengua?
En sànscrit.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Digueu amb quina de les paraules paraules que segueixen està
relacionada la paraula ‘escacs’
B. Amb ‘xa’, el nom amb què es designen els reis a l’Iran
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina va ser la primera llengua que va sentir Colom en arribar
a Amèrica?
El taino.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parla el paixto?
A l’Afganistan.
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: Els topònims León i Lyon tenen el ma -
teix origen.
Fals: León ve del llatí Legionem i Lyon ve del topònim Lugdunum ‘turó
de Lug’, nom d’un déu local.
92 LES PROVES

12a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘sucre’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Digues tres pobles de l’Anoia que tinguin nom àrab.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘raqueta’?
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu quina d’aquestes afirmacions és falsa:
A. ‘Tsar’ és la mateixa paraula que ‘Cèsar’
B. ‘Tsar’ és la mateixa paraula que ‘Xa’
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quina és la llengua més pobra del món?
A. L’anglès
B. Les australianes
C. La dels pigmeus
D. Cap, totes les llengües són iguals
Categoria F. Entitats
Quins d’aquests parells de llengües no pertanyen a la
mateixa família lingüística?
A. El llatí i l’etrusc
B. El llatí i l’albanès
C. El llatí i l’afrikaans
D. El llatí i el bengalí
LES PROVES
93

12a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘sucre’?
De l’àrab.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Digues tres pobles de l’Anoia que tinguin nom àrab.
Masquefa, Calaf, Òdena.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘raqueta’?
De l’àrab.
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu quina d’aquestes afirmacions és falsa:
B. ‘Tsar’ és la mateixa paraula que ‘Xa’
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quina és la llengua més pobra del món?
D. Cap, totes les llengües són iguals
Categoria F. Entitats
Quines d’aquestes llengües no pertanyen a la mateixa família
lin güística?
A. El llatí i l’etrusc
94 LES PROVES

13a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘melmelada’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘aritmètica’?
A. De l’àrab
B. Del llatí
C. Del grec
D. Del fenici
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Què és una família lingüística?
A. Una família de políglotes
B. Un grup de llengües que tenen el mateix origen
C. Un grup de llengües parlades per la mateixa fa mília
D. Una família multilingüe
Categoria D. Estudiants universitaris
En quins països es parla el persa?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘trekking’?
A. De l’anglès
B. De l’afrikaans
C. Del danès
D. Del noruec
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘mamut’?
LES PROVES
95

13a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘melmelada’?
Del portuguès.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘aritmètica’?
C. Del grec
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Què és una família lingüística?
B. Un grup de llengües que tenen el mateix origen
Categoria D. Estudiants universitaris
En quins països es parla el persa?
A Iran, Afganistan i el Pakistan.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘trekking’?
B. De l’afrikaans
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘mamut’?
Del paleosiberià.
96 LES PROVES

14a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘motxilla’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘anorac’?
A. De l’esquimal
B. Del noruec
C. Del finès
D. Del feroès
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘curri’?
A. Del xinès
B. De l’hindi
C. Del tagalog
D. Del tàmil
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina d’aquestes llengües està emparentada amb el català?
A. El maldivès
B. L’àrab
C. El guantxe
D. El turc
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quantes llengües es parlen al Camerun?
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘mocassí’?
A. Del dakota
B. De l’algonquí
C. Del navaho
D. Del basc
LES PROVES
97

14a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘motxilla’?
Del basc.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘anorac’?
A. De l’esquimal
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘curri’?
D. Del tàmil
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina d’aquestes llengües està emparentada amb el català?
A. El maldivès
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quantes llengües es parlen al Camerun?
Unes 250.
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘mocassí’?
B. De l’algonquí
98 LES PROVES

15a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘camió’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘consola’?
A. De l’anglès
B. Del francès
C. Del txec
D. De l’italià
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘esquí’?
A. De l’alemany
B. Del suec
C. Del noruec
D. Del finès
Categoria D. Estudiants universitaris
A quina família lingüística pertany l’armeni?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘vampir’?
A. Del serbocroat
B. De l’hongarès
C. Del romanès
D. Del búlgar
Categoria F. Entitats
Quines són les dues llengües més parlades a Zim babwe?
LES PROVES
99

15a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘camió’?
Del francès.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘consola’?
B. Del francès
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘esquí’?
C. Del noruec
Categoria D. Estudiants universitaris
A quina família lingüística pertany l’armeni?
A la família indoeuropea.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘vampir’?
A. Del serbocroat
Categoria F. Entitats
Quines són les dues llengües més parlades a Zimbabwe?
El shona i el ndebele.
100 LES PROVES

16a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘bombona’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘espinac’?
A. De l’italià
B. Del persa
C. De l’alemany
D. Del portuguès
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘tatuatge’?
Categoria D. Estudiants universitaris
Què significa ‘Sàhara’?
A. Terra erma
B. Desert
C. Terra cremada
D. Oasi
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
A quina família lingüística pertany l’hebreu?
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘garbí’?
A. De l’italià
B. Del cors
C. De l’àrab
D. Del portuguès
LES PROVES
101

16a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘bombona’?
De l’occità.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘espinac’?
B. Del persa
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘tatuatge’?
Del polinesi o del tongà.
Categoria D. Estudiants universitaris
Què significa ‘Sàhara’?
B. Desert
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
A quina família lingüística pertany l’hebreu?
A l’afroasiàtica.
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘garbí’?
C. De l’àrab
102 LES PROVES

17a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘calaix’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘xanca’?
A. De l’occità
B. Del friülès
C. Del cors
D. Del persa
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quin d’aquests estats té l’àrab com a llengua oficial?
A. Israel
B. Iran
C. Afganistan
D. Iraq
Categoria D. Estudiants universitaris
Com anomenaven els ameríndis l’actual Puerto Rico?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quantes llengües es parlen a Corea?
A. Més de 100
B. Més de 50
C. 9
D. Només una, el coreà
Categoria F. Entitats
Amb quin nom s’autodesignen els lapons?
LES PROVES
103

17a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘calaix’?
Del grec.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘xanca’?
D. Del persa
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quin d’aquests estats té l’àrab com a llengua oficial?
D. Iraq
Categoria D. Estudiants universitaris
Com anomenaven els ameríndis l’actual Puerto Rico?
Borinquen.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quantes llengües es parlen a Corea?
D. Només una, el coreà
Categoria F. Entitats
Amb quin nom s’autodesignen els lapons?
Sámi.
104 LES PROVES

18a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘arròs’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina d’aquestes llengües no ve del llatí?
A. Friülès
B. Cors
C. Gallec
D. Celta
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
El nom de la síndria ve de la regió de Sind. De quin país?
Categoria D. Estudiants universitaris
Quines són les llengües oficials de Groenlàndia?
A. L’anglès i l’inuktitut
B. L’anglès i el groenlandès
C. L’anglès i el danès
D. El danès i l’inuktitut
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On és oficial el bambara?
A. A Mauritània
B. Al Níger
C. A Guinea
D. A Mali
Categoria F. Entitats
D’on vénen els caliquenyos?
A. De Cuba
B. De Cali, a Colòmbia
C. De Calcuta, a l’Índia
D. De Calella
LES PROVES
105

18a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘arròs’?
De l’àrab.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina d’aquestes llengües no ve del llatí?
D. Celta
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
El nom de la síndria ve de la regió de Sind. De quin país?
Del Pakistan.
Categoria D. Estudiants universitaris
Quines són les llengües oficials de Groenlàndia?
D. El danès i l’inuktitut
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On és oficial el bambara?
D. A Mali
Categoria F. Entitats
D’on vénen els caliquenyos?
B. De Cali, a Colòmbia
106 LES PROVES

19a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘sarau’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina llengua té més parlants, el portuguès o l’alemany?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quina llengua té més parlants, el vietnamita o el polonès?
Categoria D. Estudiants universitaris
Què tenen en comú els noms dels rius Ebre, Paraguay, Se -
ne gal i Jordà?
A. Que tots volen dir ‘riu’
B. Que tots fan referència al seu primer navegant co -
negut
C. Que tots volen dir ‘aigua’
D. Que tots han donat nom al territori que travessen
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Els noms dels tres reis d’Orient,
Mel cior, Gaspar i Baltasar són tots d’origen persa.
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: L’indonès és la llengua que té més
parlants d’Indonèsia.
LES PROVES
107

19a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘sarau’?
Del gallec.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
Quina llengua té més parlants, el portuguès o l’alemany?
El portuguès.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quina llengua té més parlants, el vietnamita o el polonès?
El vietnamita.
Categoria D. Estudiants universitaris
Què tenen en comú els noms dels rius Ebre, Paraguay, Senegal
i Jordà?
D. Que tots han donat nom al territori que travessen (Ibèria, Paraguay,
Senegal i Jordània, respectivament)
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Els noms dels tres reis d’Orient, Mel -
cior, Gaspar i Baltasar són tots d’origen persa.
Fals. Només Gaspar és d’origen persa, Melcior és d’origen hebreu i
Baltasar d’origen assiri.
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: L’indonès és la llengua que té més parlants
d’Indonèsia.
Fals. L’indonès és la llengua oficial d’Indonèsia. La que té més parlants
és el javanès.
108 LES PROVES

20a. prova
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘anxova’?
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘karate’?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües del món tenen més de 10 milions de parlants?
A. Unes 1.000
B. Unes 600
C. Unes 300
D. Menys de 100
Categoria D. Estudiants universitaris
On es parla l’ainu?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Màrius i Martí són noms llatins de -
ri vats de Mart, el déu de la Guerra.
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘Guinea’?
LES PROVES
109

20a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes del cicle inicial de primària (1er i 2on)
De quina llengua ve la paraula ‘anxova’?
De l’italià.
Categoria B. Alumnes dels cicles mitjà i superior de primària
De quina llengua ve la paraula ‘karate’?
Del japonès.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües del món tenen més de 10 milions de parlants?
D. Menys de 100
Categoria D. Estudiants universitaris
On es parla l’ainu?
Al Japó.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Màrius i Martí són noms llatins derivats
de Mart, el déu de la Guerra.
Cert. També són derivats de Mart: Marcel·lí, Marcel, Marcial, Marc, etc.
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘Guinea’?
Del berber.
110 LES PROVES

21a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a França que no siguin
el francès.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Quines llengües es parlen a Suïssa?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘cotxe’?
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina és la llengua que es parla en més països d’Eu ro pa?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
En quins països es parla l’alemany?
Categoria F. Entitats
En quins països d’Europa només es parla una llengua?
LES PROVES
111

21a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a França que no siguin el
francès.
Català, bretó, occità, alsacià, basc…
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Quines llengües es parlen a Suïssa?
Francès, alemany, italià, romanx.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘cotxe’?
De l’hongarès.
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina és la llengua que es parla en més països d’Europa?
El caló o romaní, la llengua dels gitanos.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
En quins països es parla l’alemany?
Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Bèlgica, Dinamarca, Es lo vè -
nia, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Polònia, Romania i la República Txeca.
Categoria F. Entitats
En quins països d’Europa només es parla una llengua?
A Islàndia.
112 LES PROVES

22a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Itàlia que no siguin l’italià.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Què significa ‘Groenlàndia’?
A. Terra verda
B. Terra gran
C. És el cognom del seu descobridor
D. Terra gelada
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües es parlen a Rússia?
A. Més de 100
B. Una dotzena
C. Una, el rus
D. Més de mil
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: A Grècia, a més del grec, es parlen
l’albanès, el búlgar, el macedoni, el romanès, el romaní
i el turc.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parla el turc?
A. Només a Turquia
B. A Turquia i l’Àsia Central
C. A Turquia i els Balcans.
D. A Turquia i el nord d’Àfrica
Categoria F. Entitats
En quin d’aquests Estats es parlen més llengües?
A. França
B. Espanya
C. Itàlia
D. Islàndia
LES PROVES
113

22a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Itàlia que no siguin l’italià.
Català, friülès, albanès, serbocroat, occità, alemany, ladí, eslovè, hongarès,
sard, occità i grec.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Què significa ‘Groenlàndia’?
A. Terra verda
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quantes llengües es parlen a Rússia?
A. Més de 100
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: A Grècia, a més del grec, es parlen l’albanès,
el búlgar, el macedoni, el romanès, el romaní i el turc.
Cert.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
On es parla el turc?
C. A Turquia i els Balcans. Hi ha comunitats turques a Grècia, Bulgària,
Romania, Rússia i l’exIugoslàvia
Categoria F. Entitats
En quin d’aquests Estats es parlen més llengües?
C. Itàlia
114 LES PROVES

23a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Alemanya que no
siguin l’alemany.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘dopar’?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
On es parlava el guantxe?
A. A l’Amèrica central
B. A les Illes Canàries
C. El guantxe no és una llengua, és una beguda alcohòlica
C. A l’illa de Guam
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina d’aquestes llengües no és eslava?
A. Búlgar
B. Rus
C. Hongarès
D. Serbocroat
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Polònia és un dels estats mo -
nolingües d’Europa.
Categoria F. Entitats
Què vol dir ‘gregal’?
A. Vent grec
B. Vent del nord
C. Vent del sud
D. Vent gregari
LES PROVES
115

23a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Alemanya que no siguin
l’alemany.
Danès, frisó, luxemburguès, polonès, sòrab i romaní.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘dopar’?
Del neerlandès.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
On es parlava el guantxe?
B. A les Illes Canàries
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina d’aquestes llengües no és eslava?
C. Hongarès
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: Polònia és un dels estats monolingües
d’Europa
Fals. A més del polonès, es parla l’alemany, el bielorús, el kaixubi, el
romaní i l’ucraïnès.
Categoria F. Entitats
Què vol dir ‘gregal’?
A. Vent grec
116 LES PROVES

24a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin al Regne Unit que no
siguin l’anglès.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
On es parla el friülès?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Digueu si és cert o fals: Portugal és un dels estats mo no -
lingües d’Europa.
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
A. Letó
B. Lituà
C. Estonià
D. Rus
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘iceberg’?
Categoria F. Entitats
Quants parlants té el dàlmata?
LES PROVES
117

24a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin al Regne Unit que no siguin
l’anglès.
Irlandès, escocès, gal·lès.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
On es parla el friulès?
A Itàlia.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Digueu si és cert o fals: Portugal és un dels estats monolingües
d’Europa.
Fals.
Categoria D. Estudiants universitaris
Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
C. L’estonià és una llengua uràlica
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘iceberg’?
Del neerlandès.
Categoria F. Entitats
Quants parlants té el dàlmata?
Cap, és una llengua extingida.
118 LES PROVES

25a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Portugal que no
siguin el portuguès.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Quantes llengües es parlen a Europa?
A. Unes 20
B. Unes 150
C. Unes 1000
D. Unes 5000
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quina d’aquestes llengües està emparentada amb el català?
A. L’àrab
B. El persa
C. El turc
D. El berber
Categoria D. Estudiants universitaris
Quines llengües europees són tonals?
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: El nom de les Illes Canàries és de -
gut als ocells (canaris).
Categoria F. Entitats
Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
A. L’armeni
B. El maltès
C. El tocari
LES PROVES
119

25a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Portugal que no siguin el
portuguès.
Mirandès, romaní.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Quantes llengües es parlen a Europa?
B. Unes 150
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Quina d’aquestes llengües està emparentada amb el català?
B. El persa
Categoria D. Estudiants universitaris
Quines llengües europees són tonals?
El suec i el noruec.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: El nom de les Illes Canàries és degut
als ocells (canaris).
Fals. És degut als gossos que s’hi van trobar (can). Els ocells es van
anomenar així perquè procedeixen de les Canàries.
Categoria F. Entitats
Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
B. El maltès és una llengua semítica (afroasiàtica). L’armeni, el kurd i el
tocari són llengües indoeuropees.
120 LES PROVES

26a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Noruega que no
siguin el noruec.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Digueu si és cert o fals: El nom Alexis, d’origen rus, és l’equivalent
d’Alexandre.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘acne’?
Categoria D. Estudiants universitaris
On es parla el caixubi?
A. A la Xina
B. A Sibèria
C. A Polònia
D. El caixubi no és cap llengua
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
A. El caixmir
B. El nepalí
C. El tàmil
D. L’urdu
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: El gòtic, el vàndal i el burgundi pertanyen
al mateix grup que l’afrikaans.
LES PROVES
121

26a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Noruega que no siguin el
noruec.
Romaní, sami.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
Digueu si és cert o fals: El nom Alexis, d’origen rus, és l’equiva -
lent d’Alexandre.
Fals. És l’equivalent d’Aleix.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘acne’?
Del grec.
Categoria D. Estudiants universitaris
On es parla el caixubi?
C. A Polònia. El caixubi és una llengua eslava.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quina d’aquestes llengües no és indoeuropea?
C. El tàmil
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: El gòtic, el vàndal i el burgundi perta -
nyen al mateix grup que l’afrikaans.
Vertader. Totes són llengües germàniques.
122 LES PROVES

27a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Rússia que no siguin
el rus.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘eslògan’?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Què vol dir ‘bumerang’?
A. Bastó volador
B. Tornar
C. És el nom d’un grup ètnic
D. Doblegar
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: El prussià és una llengua germànica.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quina d’aquestes tres llengües escandinaves no és germànica?
A. El finès
B. El noruec
C. El suec
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: Arrecife, Adeje i Arucas són topònims
de Canàries d’origen guantxe.
LES PROVES
123

27a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Rússia que no siguin el
rus.
Tàrtar, txetxè, kalmuk, karelià, romaní, sami, serbocroat, udmurt…
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘eslògan’?
Del gaèlic escocès.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
Què vol dir ‘bumerang’?
C. És el nom d’un grup ètnic, els wo-mur-rang d’Austràlia
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: El prussià és una llengua germànica.
Fals. És una llengua baltoeslava.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Quina d’aquestes tres llengües escandinaves no és germànica?
A. El finès
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: Arrecife, Adeje i Arucas són topònims
de Canàries d’origen guantxe.
Fals. Arrecife és d’origen àrab.
124 LES PROVES

28a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Grècia que no siguin
el grec.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘mascota’?
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘paio’?
A. Del caló
B. De l’espanyol
C. Del gallec
D. De l’àrab
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: Bàrbara i Beatriu són noms germànics.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘xampú’?
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: El turc i el kurd pertanyen a la
mateixa família lingüística.
LES PROVES
125

28a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Grècia que no siguin el
grec.
Albanès, búlgar, romaní, turc.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘mascota’?
Del provençal o occità.
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘paio’?
C. Del gallec
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: Bàrbara i Beatriu són noms germànics.
Fals. Ambdós provenen del llatí.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘xampú’?
De l’hindi.
Categoria F. Entitats
Digueu si és cert o fals: El turc i el kurd pertanyen a la mateixa
família lingüística.
Fals. El turc és una llengua altaica i el kurd és una llengua indoeuropea.
126 LES PROVES

29a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Hongria que no siguin
l’hongarès.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘samarreta’?
A. Del gallec
B. Del basc
C. De l’aranès
D. De l’espanyol
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘kiwi’?
A. De l’indonès
B. Del maorí
C. Del tagalog
D. De l’alemany
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: La paraula ‘joia’ (alegria) és la
mateixa que la paraula ‘joia’ (de joieria).
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: La sequoia deu el seu nom al gramàtic
Sequoyah, creador de l’alfabet cherokee.
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘sidra’?
A. De l’àrab
B. De l’hebreu
C. De l’asturià
D. Del basc
LES PROVES
127

29a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Hongria que no siguin
l’hongarès.
Alemany, romaní, sebocroat, eslovac, eslovè.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
De quina llengua ve la paraula ‘samarreta’?
B. Del basc
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘kiwi’?
B. Del maorí
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: La paraula ‘joia’ (alegria) és la mateixa
que la paraula ‘joia’ (de joieria).
Fals. ‘Joia’ (alegria) és una paraula d’origen occità, i ‘joia’ (de joieria) és
un derivat de joiell.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
Digueu si és cert o fals: La sequoia deu el seu nom al gramàtic
Sequoyah, creador de l’alfabet cherokee.
Cert.
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘sidra’?
B. De l’hebreu
128 LES PROVES

30a. prova
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Finlàndia que no
siguin el finès.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
On es parlen més llengües?
A. A França
B. A Alemanya
C. A Itàlia
D. A Islàndia
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘polo’?
A. Del grec
B. De l’anglès
C. De l’espanyol
D. Del tibetà
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: ‘Pantaló’ és un nom inspirat en un
personatge de la Commedia dell’Arte.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘cacic’?
A. Del llatí
B. Del grec
C. Del taino
D. Del tagalog
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘cabaret’?
A. Del francès
B. Del neerlandès
C. De l’alemany
D. Del danès
LES PROVES
129

30a. prova (solucions)
Categoria A. Alumnes de primària (2on i 3er)
Digues dues llengües que es parlin a Finlàndia que no siguin el
finès.
Estonià, suec, sami, romaní.
Categoria B. Alumnes de primària (4rt, 5è, 6è i 1er d’ESO)
On es parlen més llengües?
C. A Itàlia
Categoria C. Alumnes d’ESO i Batxillerat
De quina llengua ve la paraula ‘polo’?
D. Del tibetà
Categoria D. Estudiants universitaris
Digueu si és cert o fals: ‘Pantaló’ és un nom inspirat en un personatge
de la Commedia dell’Arte.
Vertader. Es tracta de Pantalone, devot de San Pantaleone.
Categoria E. Tots els que no pertanyin a les categories anteriors.
De quina llengua ve la paraula ‘cacic’?
C. Del taino
Categoria F. Entitats
De quina llengua ve la paraula ‘cabaret’?
B. Del neerlandès
130 LES PROVES

L’endevinalla de la setmana
A mesura que es va anar avançant en la Gimcana i que els participants
trobaven la informació sense problemes, es van anar
produint cada vegada més empats. Per això vam introduir una
nova prova durant la segona fase que, en principi, era per a les
categories D, E i F, atès que per a les altres hi havia premis per
a tothom. Tot i que l’endevinalla era força més complicada que
les proves de la Gimcana –en bona part perquè la formulació
permetia moltes interpretacions–, i que, en principi, era optativa,
tots els concursants la van seguir fidelment, fins i tot els
més petits que en algun cas ens van sorprendre força, com
quan, per exemple, ens van dir que un bungalou i una bengala
s’assemblen perquè tenen les mateixes consonants en el
mateix ordre.
El nombre de butlletes que arribaven setmanalment va fer
impossible seguir amb l’endevinalla durant la tercera fase i la vam
suprimir, però els concursants la van reclamar i aleshores la vam
proposar des del programa de ràdio, fins i tot algunes persones
van proposar endevinalles. Tot i que així no es guanyaven punts,
molts concursants van continuar resolent-la, i és que ja hem dit
que, més que premis, la compensació més gran de la Gimcana
va ser el plaer del coneixement, el repte que plantejava.
La base de les endevinalles és gairebé sempre l’homonímia
i, en alguns casos, el canvi lingüístic o l’especialització d’algun
terme (alfil/elefant). La solució passava per buscar l’origen etimològic
dels termes per comprovar o bé que eren diferents
(ho monímia), o bé que era el mateix però havia canviat prou
per no tenir cap relació aparent:
L’ENDEVINALLA
131

Com és que el xile no ve de Xile?
Perquè “xile” és una paraula d’origen nàhuatl i “Xile” és un topònim d’origen
araucà, que vol dir “Fi de la terra”.
En què s’assemblen un bungalou i una bengala?
En què totes dues paraules provenen del nom de Bengala, la regió de l’Índia.
En què s’assembla una croada a una corbata?
En què corbata ve de la paraula croat.
En què s’assemblen un préssec i una persiana?
En què ambdues paraules vénen del nom de Pèrsia.
Com és que els caquis no són de color caqui?
Perquè el caqui (fruita) és un manlleu del japonès i el caqui (color) és un manlleu
de l’urdu.
En què s’assemblen un visir i un agutzil?
En que ambdues paraules tenen el mateix origen «wazir».
En què s’assembla un dromedari a un hipòdrom?
En què en ambdues paraules hi ha el terme ‘dromas’ o ‘dromos’ que
volen dir ‘córrer’ i ‘cursa’ respectivament, tots dos de l’arrel ‘edramon”
córrer.
Com és que a León no hi ha lleons?
Perquè el topònim León ve del llatí Legionum.
En què s’assemblen un divan i una duana?
En què ambdues paraules tenen el mateix origen diwan, del persa. Divan ha
arribat a través del turc, i duana a través de l’àrab.
En què s’assemblen un alfil i un elefant?
En què ambdós volen dir ‘elefant’, alfil ve del persa i elefant del grec a través
del llatí.
132 LES PROVES

Com és que la Bruna és rossa i no és bruna?
Perquè els noms propis ‘Bru, Bruna’ vénen del germànic i volen dir ‘cuirassa’
i no tenen res a veure amb l’adjectiu ‘bru, bruna’ que també ve del germànic
i vol dir ‘de color gris fosc’.
Com és que al golf no es juga al golf?
Perque el ‘golf’ geogràfic ve del grec kólpos (si d’una persona) i el ‘golf’
esport ve del neerlandès kolf (bastó).
Com és que no cal estar a dieta per cobrar una dieta?
Perquè la dieta (règim) ve del grec diaeta (règim de vida), i la dieta (paga diària)
és un derivat del llatí dies, diei.
Com és que ni a l’Ametlla del Vallès ni a l’Ametlla de Mar
s’hi fan ametlles?
Perquè L’Ametlla de Mar ve del nom àrab Ibn Màlia i l’Ametlla del Vallès del
nom àrab Ibn Miqtala.
En què s’assemblen els Marcs, els Marcels i els Mar -
cel·lins?
En que tots provenen del nom de Mart, déu de la guerra romà.
Com és que ni a Roda de Ter ni a Roda de Berà fan rodes?
Perquè ‘Roda’ de Roda de Berà ve de l’àrab arrubta «els hostalets, les postes,
els peatges», i ‘Roda’ de Roda de Ter ve de l’àrab arrauda «el jardí, l’hort».
Perquè si un bus busseja, no hi ha cap bus que vagi per mar?
El significat inicial del bus que busseja era «cargol que viu sota l’aigua» (esp.
buzo) i el bus és una abreviatura d’autobús.
Com és que al Pla de l’Estany no hi ha estany?
En llatí stagnu ja eren dues paraules diferents amb forma igual (homonímia)
que han donat la mateixa forma en català però no en espanyol (estanque,
estaño).
Com és que a Cullera no s’hi fan culleres?
Perquè els àrabs la van anomenar Colira.
L’ENDEVINALLA
133

En què s’assembla un turbant a una tulipa?
En que ambdós tenen el mateix origen, el nom de la tulipa prové del turc tulbent
(turbant) a causa de la semblança formal.
Per què els volts no donen voltes?
Perquè ‘volt’ és un terme creat a partir del nom del físic italià Alessandro
Volta.
134 LES PROVES

El concurs de les entitats
Les entitats de Masquefa han tingut un paper molt rellevant en
la Gimcana de les Llengües, tant pel seu paper dinamitzador
com per la pròpia participació. El fet que se’ls destinessin premis
en metàl·lic també va contribuir molt a la motivació i per
això vam haver de proposar proves suplementàries, tant per
afavorir el desempat com per donar la possibilitat de guanyar
a les entitats que s’havien incorporat més tard.
Durant la primera fase el desempat va venir donat pels diferents
moments d’incorporació, en la segona fase va ser l’endevinalla
de la setmana la que va ser determinant, i en la tercera
fase, sense cap prova addicional, nou entitats es van
haver de repartir els premis perquè van aconseguir tots els
punts possibles. Els punts aconseguits en el concurs de les
entitats se sumaven als del total de la Gimcana, tot i així, tres
entitats –el Col·lectiu d’Amics de Masquefa, la Colla de
Bastoners i la Coral L’Alzinar– es van repartir el primer premi.
En el concurs de les entitats es formulaven deu preguntes
amb resposta cert/fals, els representants de cada entitat n’havien
de respondre un mínim de cinc i podien deixar-ne cinc
més per a l’equip de suport que intervenia a través del telèfon.
Cada encert valia un punt que se sumava al total de punts
obtinguts en les proves de la Gimcana.
D’aquest concurs cal remarcar-ne dos aspectes: un, que ja
hem esmentat, va ser la solidaritat entre grups; quan fallava
algun equip de suport, un altre agafava el relleu, de manera
que tothom va guanyar gràcies a l’ajut dels suposats competidors.
L’altre aspecte destacable va ser el percentatge altíssim
d’encerts en les respostes, i en aquest sentit es va fer evident
135

que la Gimcana havia fet forat, perquè rarament es responien
les preguntes «a cara o creu» sinó que els concursants feien
uns raonaments que palesaven que estaven del tot familiaritzats
amb la diversitat lingüística. I val la pena recordar que amb
aquest concurs tots ens vam divertir molt.
Les preguntes que es van formular –algunes de les quals ja
s’havien formulat en el transcurs de la Gimcana per afegir un
component de «sort» o atzar al concurs– són les se güents:
A Suècia, a més del suec, es parla el finès, el romaní i el sámi.
Cert.
Els noms ‘Amàlia’ i ‘Amèlia’ tenen el mateix origen.
Fals. ‘Amàlia’ és d’origen grec i ‘Amèlia’ és d’origen germànic.
Els bascos van arribar a Amèrica abans que Colom.
Cert. En les llengües autòctones del Golf de Sant Llorenç al Canadà es troben
moltes paraules basques.
Hi ha pobles que no saben comptar i les seves llengües no
tenen sistema numeral.
Fals. Totes les llengües del món tenen sistema numeral.
La llengua que es parla en més estats europeus és el ro -
ma ní o caló.
Cert. Hi ha comunitats gitanes en més de la meitat dels estats europeus.
El polonès, a més de Polònia on és oficial, és parlat a
Ucraï na, Bielorússia, Lituània, la República Txeca, Es lo và -
quia, Alemanya, Àustria, Romania i Rússia.
Cert.
L’alemany a més d’Alemanya, Àustria, Liechtenstein i Suïs -
sa, és parlat en diferents nuclis de Bèlgica, Di na mar ca, Es -
lo vènia, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Polònia, Ro mania i la
Re pública Txeca.
Cert.
136 LES PROVES

A Alemanya, a més de l’alemany, es parla també el da nès,
el frisó, el luxemburguès, el polonès, el sòrab i el ro maní.
Cert.
A Finlàndia, a més del finès, es parla el suec, el sámi i el
romaní.
Cert.
‘Lapó’ és un terme despectiu.
Cert, el nom correcte és sámi.
El sámi és una llengua germana de l’hongarès.
Cert. Ambdues són uràliques.
Suècia és un dels estats monolingües d’Europa.
Fals. S’hi parlen el suec, el finès, el romaní i el sámi.
A Albània només es parla l’albanès.
Fals. A Albània, a més de l’albanès, es parla el grec, el macedoni el romanès
i el romaní.
Duana i divan provenen de la mateixa paraula, només que
duana ha entrat a través de l’àrab i divan a través del turc.
Cert.
Els gitanos van escampar-se per Europa després de sortir
del seu lloc d’origen a l’actual Egipte.
Fals. El lloc d’origen dels gitanos se situa al nord de l’Índia des d’on van fugir
de l’expansió islàmica.
El nom de l’Amazones és degut a què, entre els guerrers
que van lluitar contra els espanyols hi havia do nes.
Cert. Va ser Francisco de Orellana que li va donar aquest nom en referència
al poble asiàtic de dones guerreres.
El tàmil i l’hindi són llengües germanes
Fals. El tàmil és una llengua dravídica i l’hindi és indoeuropea.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
137

Al Japó només es parla japonès.
Fals. També s’hi parla l’ainu i el ryukyuk.
El Nom de Nairobi, capital de Kenya, significa «aigua fre da».
Cert. Els massai l’anomenaven així perquè anaven allà a buscar aigua.
L’Índia és l’estat del món on es parlen més llengües.
Fals. L’estat del món on es parlen més llengües és Papua-Nova Guinea, se -
guit d’Indonèsia.
Polònia és un dels estats monolingües d’Europa.
Fals. A més del polonès, es parla l’alemany, el bielorús, el kaixubi, el romaní
i l’ucraïnès.
Els noms ‘Carla’ i ‘Andrea’ tenen el mateix significat.
Cert. Ambdós signifiquen ‘viril’, ‘Carla’ és d’origen germànic i ‘Andrea’ és
d’origen grec.
Sudan, Guinea i Níger volen dir el mateix.
Cert. Tots volen dir ‘negre’ en àrab, berber i llatí, respectivament.
Arigato, ‘gràcies’ en japonès és un manlleu del portuguès
‘obri gado’.
Cert.
A la Xina no es parlen llengües indoeuropees.
Fals. A la Xina hi ha més de 20.000 parlants de tajik i uns 2.000 de rus.
El llatí és una llengua morta.
Fals. Una llengua morta és aquella que els parlants han substituït per una
altra llengua, el llatí no va ser substituït sinó que va canviar fins convertir-se
en les llengües romàniques.
Hi ha llengües que no tenen gramàtica.
Fals. La gramàtica és el conjunt de regles que permeten l’organització dels
mots, una llengua sense aquestes regles seria inútil per a la comunicació.
138 LES PROVES

‘Inuit’ és el terme amb què s’autodesignen els esquimals.
Cert.
El somali, la llengua oficial de Somàlia, és una llengua se mí tica.
Fals. és una llengua cuixítica.
L’inuit (esquimal) i el sàmi (lapó) pertanyen a la mateixa fa -
mília lingüística.
Fals. L’inuit pertany a la família esquimo-aleuta i el sàmi a l’uràlica.
L’ainu és una de les llengües del Japó.
Cert. Tot i tenir molt pocs parlants, l’ainu encara es parla al Japó.
El gòtic, el vàndal i el burgundi pertanyen al mateix grup
que l’afrikaans.
Cert. Totes són llengùes germàniques.
L’indonès és la llengua que té més parlants d’In do nè sia.
Fals. L’indonès és la llengua oficial d’Indonèsia. La que té més parlants és el
javanès.
Els termes ‘bengala’ i ‘bengalina’ no tenen res a veure
amb el nom dels tigres de Bengala.
Fals. ‘bengala’ i ‘bengalina’ venen del nom de Bengala, a l’Índia, igual que els tigres.
‘Rocambolesc’ és una paraula inspirada en el nom d’un
personatge de la Commedia dell’Arte, Ro cam bo le.
Fals. Rocambole és el protagonista d’una sèrie d’obres del novel·lista francès
Pierre Alexis Ponson du Terrail (1829-1871).
El tamazight, el tuareg i el kabil són llengües del grup berber.
Cert.
El grec clàssic és una llengua morta.
Fals. Una llengua morta és aquella que els parlants han substituït per una
altra llengua, el grec no va ser substituït sinó que va canviar fins convertir-se
en el grec modern.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
139

El libi antic, el guantxe i el copte són llengües semítiques
extingides.
Fals. Cap d’elles és semítica.
El nom ‘Bru, Bruna’ significa ‘negre, fosc’.
Fals. És un nom d’origen germànic que significa ‘cuirassa’.
La paraula ‘gravar’ de ‘gravar amb un impost’ i ‘gravar’ de
‘gravar un disc’ tenen el mateix origen.
Fals: el primer és una paraula germànica i el segon prové del llatí.
Les paraules ‘agutzil’ i ‘visir’ provenen de la mateixa pa -
raula.
Cert. Ambdues vénen de l’àrab wazir, ‘visir’ però ha entrat a través del turc
vezir que té el mateix origen.
El nom basc ‘Kepa’ és l’equivalent de ‘Pere’ en català.
Cert. ‘Kepa’ prové de l’arameu Kéfas, que es va traduir al llatí petra.
L’accadi, el fenici i el libi antic són llengües semítiques
extingides.
Fals. El libi antic no és semític.
El prefix hipo- d’hipòdrom i d’hipotensió és el mateix.
Fals. El primér té el seu origen en el grec híppos ‘cavall’, i el segon en el grec
hypó ‘menys que, per sota de’.
A Portugal, a més del portuguès, es parla el mirandès i el
romaní.
Cert.
‘Mocassí’ és una paraula d’origen anglès.
Fals. És una paraula d’origen algonquí.
El rus només es parla a Rússia.
Fals. El rus també es parla en molts estats d’Europa i Àsia.
140 LES PROVES

A Itàlia es parlen més de deu llengües.
Cert, a més de l’italià, es parlen: l’albanès, l’alemany, el català, el cors, l’eslovè,
el francès, el friülès, el grec, el ladí, el ligur, el provençal, el romaní, el
sard, el serbocroata i el vènet.
Adsaneta, Albornos i Azuaga són topònims d’origen àrab.
Fals. Són d’origen berber.
Als Països Baixos, a més del neerlandès, es parla el frisó i
el romaní.
Cert.
La paraula ‘carrusel’ és un derivat de ‘carro’.
Fals. Ve del napolità ‘carusiello’.
A la República Txeca, a més del txec es parla l’alemany, el
polonès i el romaní.
Cert.
La paraula ‘caníbal’ ve de la paraula ‘carib’.
Cert. Colom va entendre malament el terme original i hi va afegir el significat
d’‘antropòfag’.
El terme ‘xerinola’ ve del nom de la batalla de Ce rig no la (1503).
Cert.
El turc i el kurd pertanyen a la mateixa família lingüística.
Fals. El turc és una llengua altaica i el kurd és una llengua indoeuropea.
L’afrikaans és una llengua germànica.
Cert. L’afrikaans és una varietat del neerlandès.
El bretó i l’alsacià pertanyen a la mateixa família lingüística.
Fals. El bretó és una llengua cèltica i l’alsacià és germànica.
Almudena és un nom d’origen àrab.
Cert. Vé d’Al Medina ‘la ciutat’.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
141

A Bulgària només es parla el búlgar.
Fals. A Bulgària, a més del búlgar, també es parla el turc.
Al Japó es parlen més llengües que a Nova Zelanda.
Cert. Al Japó, a més del japonès, es parlen l’ainu, el ryukyu i algunes llengües
gairebé extingides. A Nova Zelanda només es parla l’anglès i el maorí.
Totes les llengües que es parlen a la Xina pertanyen a la
mateixa família que el xinès, la sinotibetana.
Fals. A la Xina es parlen llengües de les famílies indoeuropea, altaica, àustrica
i sinotibetana.
El prussià és una llengua germànica.
Fals. És una llengua baltoeslava.
A Romania, a més del romanès, es parla el búlgar, el
grec, l’hongarès, el polonès, el romaní, el serbocroata i
el turc.
Cert.
Lourdes i Núria són noms d’origen basc.
Cert.
L’Uruguay és l’únic estat de l’Amèrica del Sud on no es
parla cap llengua ameríndia.
Cert.
El maia es parla a El Salvador, Mèxic, Belize, Gua te ma la i
Honduras.
Cert.
El maldivès i el portuguès pertanyen a la mateixa família
lingüística.
Cert. Ambdues són indoeuropees.
La família àustrica inclou totes les llengües que es parlen
a Àustria.
142 LES PROVES

Fals. La família àustrica inclou la majoria de les llengües del Pacífic i de
l’Àsia insular, i bona part de les del sud de l’Àsia continental.
El nom Alexis, d’origen rus, és l’equivalent de Alexan dre.
Fals. És l’equivalent d’Aleix.
El prefix eco- d’ecografia i d’economia és el mateix.
Fals. El primer té el seu origen en el grec ekhó ‘eco’ i el segon en el grec
oikos ‘hàbitat’.
El bislama és la varietat de l’àrab parlada al Pacífic.
Fals. El bislama és un crioll del Pacífic basat en l’anglès. El seu nom ve del
portuguès ‘bicho do mar’.
Vanuatu és un dels estats amb més diversitat lingüística
del món.
Cert. S’hi parlen unes 100 llengües.
Costa Rica és un dels estats monolingües de l’Amèrica
Central.
Fals. A més de l’espanyol s’hi parla el bribri i el boruca, entre d’altres.
Màrius i Martí són noms llatins derivats de Mart, el déu de
la Guerra.
Cert. També són derivats de Mart: Marcel·lí, Marcel, Marcial, Marc, etc.
Bumerang és una paraula d’origen australià que vol dir
‘tornar’.
Fals. És el nom d’un grup ètnic australià.
La llengua africana que parla Humphrey Bogart a la pel·lí -
cu la La reina d’Àfrica és el zulu.
Fals. És el swahili.
Eslovàquia és un dels estats monolingües d’Europa.
Fals. A més de l’eslovac es parla l’hongarès, el polonès, el romaní, el serbocroata
i l’ucraïnès.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
143

Les paraules ‘mascota’ i ‘màscara’ tenen el mateix origen.
Fals. Mascota és una paraula d’origen provençal, l’origen de màscara és
incert.
El finès, a més de Finlàndia, és parlat a Suècia, Norue ga i
Es tònia.
Cert.
Cafre és una paraula d’origen àrab que vol dir ‘infidel’.
Cert.
El sard i el cors pertanyen al mateix grup lingüístic.
Cert. Ambdues són llengües romàniques.
El xinès i el japonès pertanyen a la mateixa família lingüística.
Fals. El xinès pertany a la família sinotibetana, la filiació del japonès és dubtosa.
La paraula ‘joia’ (alegria) és la mateixa que la paraula ‘joia’
(de joieria).
Fals. ‘Joia’ (alegria) és una paraula d’origen occità, i ‘joia’ (de joieria) és un
derivat de joiell.
‘Jungla’ és una paraula del sànscrit que vol dir ‘terra se ca’.
Cert.
El nom de la llengua ‘urdu’ i la paraula ‘horda’ volen dir el
mateix.
Cert. ‘Horda’ és d’origen tàrtar i vol dir campament, el mateix que urdu.
‘Polca’ és una paraula d’origen polonès.
Fals. És una paraula d’origen txec.
Totes les llengües que es parlen a Alemanya són germàniques.
Fals. A més de l’alemany, el danès, el frisó i el luxemburguès, que són romàniques
també es parla el polonès i el sòrab, que són eslaves, i el romaní, que
és una llengua indoirania.
144 LES PROVES

La paraula ‘emmascarar’ és un derivat de màscara.
Fals. ‘Emmascarar’ és un derivat de ‘mascara’ (taca de sutge).
‘Pantaló’ és un nom inspirat en un personatge de la Com -
media dell’Arte.
Cert. Es tracta de Pantalone, devot de San Pantaleone.
La paraula ‘robot’ ve del txec ‘robota’ i vol dir ‘treball for çat’.
Cert. Va ser creada pel dramaturg Karel Txapec (1890-1938).
El jiddish i l’afrikaans pertanyen a la mateixa família lingüís -
ti ca.
Cert. Ambdues són germàniques.
‘Silueta’ és una paraula d’origen neerlandès.
Fals. Ve del nom del controlador general de Finances Étienne de Silhouette
(1709-1767), molt impopular, que donà lloc a aplicar l’expressió a coses
incompletes o mal fetes, a retrats esbossats.
El nom actual de les Noves Hèbrides és Kiribati.
Fals. És Vanuatu, Kiribati és el nom actual de les Illes Gilbert.
El prefix mito- de mitologia i de mitocondri és el mateix.
Fals. El primer ve del grec mythos ‘faula, llegenda’ i el segon del grec mítos
‘fil, filament’.
‘Préssec’ i ‘persiana’ són paraules que deriven del nom de
Pèr sia.
Cert. ‘Préssec’ ve de ‘malum persicum’ (fruita de Pèrsia).
El nom de la salsa tabasco ve del nom de l’estat de Ta bas -
co, a Mèxic, i és una paraula nahuatl que vol dir ‘en ter ra
inun dada’.
Cert.
Ucraïna és un dels estats monolingües d’Europa.
Fals, també s’hi parlen el rus, l’hongarès i el romanès.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
145

El terme ‘taràntula’ té el seu origen en una llengua ame ríndia.
Fals. Ve del nom de la ciutat de Taranto, a Itàlia.
Les turqueses s’anomenen així perquè s’importaven de
Turquia.
Cert.
A la costa Mediterrània no es parla cap llengua eslava.
Fals. S’hi parla el serbocroat i l’eslovè.
Borinquen és el nom que els arauac donaven a l’illa de Cuba.
Fals. Era el nom que donaven a Puerto Rico.
L’albanès és una llengua eslava.
Fals. L’albanès forma un grup independent de la família indoeuroepa.
El tàmil té més parlants que l’italià.
Cert. El tàmil té més de 60 milions de parlants i l’italià en té uns 40.
Totes les llengües d’Àfrica excepte les afroasiàtiques pertanyen
a la mateixa família lingüística.
Fals. Les llengües africanes estan repartides en quatre famílies lingüístiques:
afroasiàtica, nilosahariana, nígerocongolesa i khoisan.
El tagalog és la llengua oficial de les Filipines.
Cert.
A Grècia, a més del grec, es parlen l’albanès, el búlgar, el
macedoni, el romanès, el romaní i el turc.
Cert.
El libi antic, el tuareg i el kabil són llengües del grup berber.
Cert.
El nom de les Illes Canàries és degut als ocells (canaris).
Fals. És degut als gossos que s’hi van trobar (can). Els ocells es van anomenar
així perquè procedeixen de les Canàries.
146 LES PROVES

El swahili és la llengua oficial de Tanzània.
Cert.
L’anglès és l’única llengua oficial de Sudàfrica.
Fals. A Sudàfrica, a més de l’afrikaans, hi ha nou llengües bantu oficials: ndebele,
sotho, swati, tsonga, tswana, venda, xhosa, zulu.
Ponx és una paraula d’origen sànscrit que vol dir
‘cinc’.
Cert. El cinc fa referència als cinc ingredients de la beguda: aigua, te, rom, llimona
i sucre.
La sequoia deu el seu nom al gramàtic Sequoyah, creador
de l’alfabet cherokee.
Cert.
‘Gardènia’ és una paraula derivada de l’anglès ‘garden’.
Fals. Ve del nom del botànic escocès Alexander Garden (1728-1791).
El guaraní és la llengua oficial de Bolívia.
Fals. És la llengua oficial de Paraguay.
El singalès és la llengua oficial de Singapur.
Fals. El singalès és la llengua oficial de Sri Lanka. Les llengües oficials de
Singapur són el malai i l’anglès.
Taiwan és el nom actual de l’illa de Formosa.
Cert.
De les aproximadament 5.000 llengües que es parlen al
món, la meitat tenen més d’un milió de parlants.
Fals. Les llengües del món que tenen més d’un milió de parlants no arriben
a les 300.
Totes les llengües que es parlen a França, excepte el
bretó, són llengües romàniques.
Fals. L’alsacià és una llengua germànica.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
147

‘Safari’ és una paraula d’origen massai.
Fals. És una paraula d’origen àrab que ens ha arribat a través del swahili.
La macedònia de fruites ha pres el seu nom de Ma ce -
dònia.
Cert.
Tots els habitants d’Indonèsia parlen indonès.
Fals. Indonèsia té uns 190 milions d’habitants, dels quals només un 10% té
l’indonès com a primera llengua.
‘Uralita’ és una paraula que ve del nom de la serralada
dels Urals.
Cert.
La llengua oficial de Myanmar és el birmà.
Cert. Myanmar és el nom de l’antiga Birmània.
Les paraules bungalou i bengala tenen el mateix origen.
Cert. ‘Bungalou’ és una alteració de ‘bangalo’ en gujarati, que és l’equivalent
de bangla en hindi ‘de Bengala’ igual que les bengales.
L’amhàric, la llengua oficial d’Etiòpia, és una llengua semítica.
Cert.
En gairebé tots els estats africans, el percentatge de
població que coneix la llengua oficial no arriba al 20%.
Cert.
A Croàcia també es parla l’italià.
Cert.
Tanzània és l’únic país del continent que té una llengua
africana com a oficial.
Fals. A més dels estats que tenen l’àrab, Etiòpia i Somàlia, també tenen llengües
autòctones com a oficials.
148 LES PROVES

L’amhàric és la llengua oficial d’Etiòpia.
Cert.
‘Gereza’ és una paraula swahili, manlleu del portuguès
igre ja (església) que vol dir missió.
Fals. Vol dir ‘presó’.
Romania és un dels estats monolingües d’Europa.
Fals. A més del romanès, es parla el búlgar, el grec, l’hongarès, el polonès, el
romaní, el serbocroata i el turc.
‘Orangutan’ és una paraula d’origen malai que vol dir ‘ho-
me del bosc’.
Cert.
El Congo és l’estat africà on es parlen més llengües.
Fals. És Nigèria, on es parlen unes 400 llengües. Al Congo se’n parlen unes
200.
La forma masculina del nom ‘Maria’ és ‘Màrius’.
Fals. Màrius és un nom d’origen llatí derivat de Mart, déu de la guerra.
L’únic estat on és oficial el xinès és la Xina.
Fals. També és oficial a Taiwan.
L’anglès és la llengua amb més parlants de l’Àfrica.
Fals. Als estats africans on l’anglès és llengua oficial, la població que el parla
rarament passa del 20%.
L’indonès té més parlants que el romanès.
Fals. L’indonès té uns 17 milions de parlants i el romanès uns 26.
Arrecife, Adeje i Arucas són topònims de Canàries d’origen
guantxe.
Fals. Arrecife és d’origen àrab.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
149

L’haussa és la llengua africana amb més parlants després
de l’àrab.
Cert.
De les aproximadament 200 llengües australianes que
encara es parlen només 7 tenen més de 1.000 parlants.
Cert.
‘Tatuatge’ és una paraula d’origen africà.
Fals. És una paraula d’origen polinèsic.
Als Estats Units encara es parlen unes 150 llengües ameríndies.
Cert. La majoria, però, estan en procés d’extinció, i d’unes 40 ja només en
queda un parlant.
Bàrbara i Beatriu són noms germànics.
Fals. Ambdós provenen del llatí.
‘Tòtem’ i ‘tabú’ són paraules d’origen polinèsic.
Fals. ‘Tabú’ sí que és una paraula del tongà, però ‘tòtem’ és una paraula d’ori -
gen ojibwa, una llengua ameríndia.
El txetxè i el georgià són llengües germanes del rus.
Fals. El txetxè i el georgià són llengües caucàsiques, i el rus és una llengua
indoeuropea.
‘Nahuatl’, el nom de la llengua dels asteques, és l’equivalent
de ‘bàrbar’.
Fals. Nàhuatl vol dir ‘harmoniós’, ‘que agrada a l’orella’ o ‘que produeix bon
so’.
El nom rus ‘Yuri’ és l’equivalent de ‘Jesús’ en català.
Fals. És l’equivalent de Jordi.
El malgaix és la llengua oficial de Malàisia.
Fals. El malgaix és cooficial a Madagascar.
150 LES PROVES

Monzalbarba és un topònim àrab que vol dir ‘poble dels
berbers’.
Cert.
L’estat d’Àfrica que ha reconegut més llengües com a oficials
és la República Centrafricana.
Fals. És Sudàfrica. La República Centrafricana només té el francès i el sango
com a llengües oficials.
A l’Argentina ja no queden parlants de llengües ameríndies.
Fals. Encara hi ha més d’un milió de parlants de llengües ameríndies.
El nom de la Pampa argentina és d’origen quítxua i vol dir
‘plana’.
Cert.
‘Catxumbo’ és un paraula d’origen africà.
Fals. És una paraula d’origen aimara.
‘Gautxo’ és una paraula quítxua que vol dir ‘vagabund’.
Cert.
L’aimara era la llengua de l’imperi inca.
Fals. Era el quítxua.
La zona d’Amèrica on es parlen més llengües ameríndies
és la costa de l’Atlàntic.
Fals. A la costa de l’Atlàntic estan gairebé totes extingides.
A les illes del Carib no es parla cap llengua ameríndia.
Cert.
L’escriptura maia va ser creada pels missioners es pa nyols.
Fals. Els maies tenien un sistema d’escriptura propi.
El prussià i l’alemany pertanyen al mateix grup lingüístic.
Fals, el prussià era una llengua baltoeslava i l’alemany és germànica.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
151

Una família lingüística és un conjunt de llengües que tenen
un origen comú.
Cert.
Les llengües cèltiques només es parlen al Regne Unit.
Fals. El bretó es parla a França.
El frisó i el faroès pertanyen al mateix grup lingüístic.
Cert. Ambdues són llengües germàniques.
L’aleuta es parla a l’Àsia i a Amèrica.
Cert. En queden alguns parlants a Sibèria i a Alaska.
La llengua oficial de Surinam és l’anglès.
Fals. És el neerlandès.
El bretó de França i el gaèlic d’Irlanda pertanyen al mateix
grup lingüístic.
Cert. Totes dues són cèltiques.
El gallec és una llengua cèltica.
Fals. És una llengua romànica.
La llengua amb més parlants del món és l’anglès.
Fals. És el xinès.
El grup de llengües semítiques pertany a la família afroasiàtica.
Cert.
A Amèrica es parlen unes 750 llengües ameríndies.
Cert.
A Àustria, a més de l’alemany, es parlen l’hongarès, l’eslovè,
el romaní i el serbocroata.
Cert.
152 LES PROVES

El maltès i el grec pertanyen a la mateixa família lingüística.
Fals, el maltès és una llengua semítica i el grec és indoeuropea.
La paraula ‘nissaga’ és un derivat de ‘saga’.
Fals. ‘Nissaga’ té un origen incert, potser àrab, i ‘saga’ és una paraula d’origen
escandinau que vol dir ‘narració’.
A Dinamarca també es parla l’alemany.
Cert.
Ricard, Robert i Sergi són noms germànics.
Fals. Sergi és un nom d’origen llatí.
El prussià i el lituà pertanyen al mateix grup lingüístic.
Cert. Ambdues són llengües baltoeslaves.
A Hongria, a més de l’hongarès, es parlen l’alemany, l’eslovac,
l’eslovè,el romanès, el romaní i el serbocroa ta.
Cert.
Els noms dels rius Paraguay i Guadalquivir tenen el ma teix
significat.
Cert, tots dos volen dir ‘riu gran’.
El nom del Canal de la Mànega (entre França i el Regne
Unit) i el nom de la Comarca de la Mancha tenen el mateix
origen.
Fals. El nom del canal de la Mànega vol dir ‘braç de mar estret’ com en la
Manga del Mar Menor. El nom de la comarca, en canvi, prové de l’àrab.
Les paraules ‘càlcul’ (acció de calcular) i ‘càlcul’ (pe dre ta)
tenen orígens diferents.
Fals. L’ús de pedretes per ensenyar a comptar va fer que ‘càlcul’ prengués el
sentit d’‘acció de calcular’. Per tant, tenen el mateix origen.
A l’Àfrica es parlen unes 1.000 llengües.
Cert.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
153

La paraula ‘giragonsa’ és un compost de ‘girar’.
Fals. És un manlleu de l’espanyol jerigonza que té en origen el francès jargon.
A Noruega, a més del noruec, es parla el romaní i el sámi.
Cert.
El prefix eco- d’ecologia i d’economia és el mateix.
Cert. Ambdós venen del grec oikos ‘hàbitat’.
Blanca és un nom d’origen germànic.
Cert. Significa ‘brillant’.
Jeroglífic és una paraula d’origen egipci.
Fals. És una paraula d’origen grec.
Gáldar, Tahúche i Tinajo són topònims de les Canàries d’origen
àrab.
Fals. Són d’origen guantxe.
Portugal és un dels estats monolingües d’Europa.
Fals, també s’hi parla el mirandès i el romaní.
El nom basc ‘Gorka’ és l’equivalent de ‘Pere’ en català.
Fals. És l’equivalent de Jordi.
A Eslovàquia, a més de l’eslovac es parla l’hongarès, el
polonès, el romaní, el serbocroata i l’ucraïnès.
Cert.
El sotho és llengua oficial a Lesotho i a Sudàfrica.
Cert.
‘Angora’ és una deformació del topònim Ankara (Tur quia).
Cert.
A Ucraïna, a més de l’ucraïnès, es parla l’hongarès i el romanès.
Cert.
154 LES PROVES

L’urdu és la llengua oficial del Pakistan.
Cert.
Faquir és una paraula d’origen àrab que vol dir ‘captaire’.
Cert.
A Polònia, a més del polonès, es parla l’alemany, el bielorús,
el kaixubi, el romaní i l’ucraïnès
Cert.
El paixto és la llengua oficial del Pakistan.
Fals. és la llengua oficial de l’Afganistan.
El maldivès és la llengua oficial de les Maldives.
Cert.
Els noms dels tres reis d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar
són tots d’origen persa.
Fals. Només Gaspar és d’origen persa, Melcior és d’origen hebreu i Baltasar
d’origen assiri.
El prussià i l’estonià pertanyen al mateix grup lingüístic.
Fals. El prussià era una llengua baltoeslava i l’estonià és una llengua urà -
lica.
Totes les llengües que es parlen al Regne Unit són cèltiques.
Fals. L’anglès és una llengua germànica.
A l’Àfrica es parlen unes 1.000 llengües.
Cert.
La paraula ‘escacs’ està relacionada amb la paraula ‘xa’.
Cert.
La paraula ‘raqueta’ ve de l’àrab.
Cert.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
155

Una família lingüística és una família de políglotes.
Fals.
La paraula ‘curri’ ve de l’anglès.
Fals. Ve del tàmil kari ‘salsa’.
La paraula ‘esquí’ ve de l’anglès.
Fals. Ve del noruec.
La paraula ‘tatuatge’ és d’origen polinèsic.
Cert.
La llengua oficial de l’Afganistan és l’àrab.
Fals. És el paixto.
El nom de la síndria ve del de la regió de Sind, al Pa kis tan.
Cert.
El vietnamita té més parlants que el polonès.
Cert.
La meitat de les llengües del món tenen més de 10 milions
de parlants.
Fals.
Al món es parlen unes 5.000 llengües.
Cert.
Masquefa és un nom d’origen àrab.
Cert.
La llengua que té més parlants és l’anglès.
Fals.
La Beguda és un nom de lloc que designava una taverna
o hostalet vora els camins rals.
Cert.
156 LES PROVES

‘Laura’ és un nom d’origen germànic.
Fals. És d’origen llatí.
‘Coala’ vol dir ‘animal que no beu’.
Cert.
Als EUA ja no es parla cap llengua ameríndia.
Fals.
El caló, la llengua dels gitanos, ve d’Egipte.
Fals. Ve de l’Índia.
El català és una llengua romànica.
Cert.
La llengua oficial d’Egipte és l’àrab.
Cert.
EL CONCURS DE LES ENTITATS
157

La Gimcana de les llengües
159

La Gimcana de les llengües ha estat concebuda com un joc
adaptable tant al temps com a l’espai, per això les proves són
de caire divers, algunes es poden respondre sense buscar
informació i per a d’altres cal buscar informació, ja sigui bibliogràfica
(diccionaris, enciclopèdies, mapes, etc.), ja sigui mitjançant
informants. Per a algunes s’haurà de recòrrer a la
premsa diària, a les notícies de ràdio i televisió o a Internet. El
professor serà el director de la prova i li pertoca a ell en últim
terme fer el disseny del joc segons les possibilitats dels alumnes,
la disponibilitat de material, etc. Per això les proves són de
tipus molt divers i algunes són realitzables per a diferents grups
d’edat. La durada de la Gimcana pot variar –des d’una hora
lectiva fins a tot el curs– i també l’espai és adaptable: informació
disponible a l’aula, a la biblioteca de l’escola, a la biblioteca
del poble o barri, etc. Naturalment, moltes de les proves poden
ser emprades de manera autònoma, com a tema de debat,
treball a desenvolupar, etc., però atès que la majoria de proves
tenen múltiples solucions possibles (de les quals només se
n’inclou una mostra), és recomanable de comentar-les totes a
l’aula. Això serà especialment útil per accedir al coneixement i
a la consciència de la diversitat lingüística. Al final de cada grup
de preguntes es fan alguns suggeriments de treball a l’aula.
Cal tenir present que l’objectiu fonamental de la gimcana és
familiaritzar els alumnes amb la diversitat lingüística del món a
través de la recerca i de la reflexió, per això, en unes proves
cal buscar informació i per a d’altres n’hi ha prou amb el coneixement
de l’entorn. Les proves que suggerim són només
161

orien tatives i, naturalment, es poden emprar les que es creguin
més adients o afegir-ne d’altres segons el nivell i els interessos
dels alumnes i també segons les característiques de la gimcana.
Com ja hem dit, la gimcana és una activitat que es pot
adaptar a l’espai i al temps, tant es pot realitzar en una tarda,
com en una setmana, com en un mes, com en tot el curs. A
més a més, es pot combinar amb altres activitats, com ara la
confecció de murals, l’edició de revistes o llibres, etc. Aquest
capítol inclou les seccions següents:
1. Proves. Agrupades per temes, amb indicacions sobre ni -
vells, manera de buscar la informació, etc.
2. Solucions. Les solucions a les proves rarament poden ser
uní voques i per això les incloem com a suport de l’acti -
vitat.
3. Models de Gimcana. Es presenten diferents possibilitats
de gimcana adaptades a circumstàncies diferents.
4. La Gimcana de les llengües a Catalunya Ràdio.
162 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

1. Proves
ANTROPONÍMIA
(Cicles inicials)
1. Feu una llista amb els noms dels vostres pares.
2. Feu una llista amb els noms dels vostres avis.
(Cicles superiors)
3. Busqueu l’origen i el significat (si en tenen) dels vostres noms.
4. Busqueu l’origen i el significat (si en tenen) dels vostres cognoms.
5. Busqueu l’origen i el significat (si en tenen) dels noms dels
vostres pares.
6. Busqueu l’origen i el significat (si en tenen) dels noms dels
vostres avis.
7. Busqueu l’origen i el significat (si en tenen) dels noms dels
vostres germans.
Propostes de treball
Un cop tots els grups hagin fet les llistes es poden comparar
les freqüències dels noms en cada generació i comprobar fins
a quin punt coincideixen. Cal tenir present que cap a finals dels
seixanta els costums van variar força a l’hora de posar nom als
nadons, per tant, és probable que hi hagi diferències notables
entre els grups generacionals. Relacioneu el canvi en els dar -
rers anys amb el contacte amb diferents cultures, a través del
tu risme, la televisió, etc. En aquest sentit, també poden ser
útils les proves que segueixen:
163

8. Quins són els vostres noms (de noi i de noia) preferits? Bus -
queu el seu origen i el seu significat.
9. Quins són els noms (de noi i de noia) que prefereixen els
vos tres pares? Busqueu el seu origen i el seu significat.
Els antropònims són emprats sovint per designar objectes,
idees, etc. que s’incorporen a cada cultura. Així, un nom fa re -
fe rència al seu inventor, al seu descobridor, o simplement, a qui
s’ha volgut honorar amb la designació. Naturalment, a ve ga des
el personatge a qui es fa referència és de ficció (el protagonista
d’una novel·la, un personatge mític, etc.). Proposem algunes
pro ves basades en noms que tenen el seu origen en antropònims:
10. Els noms de plantes i flors que segueixen tenen el seu origen
en noms de persona, esbrineu a qui fan referència: be -
gònia, buguenvíl·lea, camèlia, dàlia, fúcsia, gardènia, magnòlia,
marialluïsa, sequoia.
11. Els noms de les menjes que segueixen tenen el seu origen
en noms de persona, esbrineu a qui fan referència: beixamel,
(pruna) clàudia, magdalena, praliné, sandvitx.
12. Els noms de les unitats que segueixen tenen el seu origen
en noms de persona, esbrineu a qui fan referència: curie, watt,
volt.
13. Els noms de peces de vestir que segueixen tenen el seu
origen en noms de persona, esbrineu a qui fan referència: leotard,
pamela, pantaló, xiruca.
14. Les paraules que segueixen tenen el seu origen en el nom
de personatges de ficció, esbrineu quins i qui va ser el seu
autor: pamela, pantagruèlic, pantaló, robinsonià, robot, ro cam -
bolesc.
15. Les paraules que segueixen tenen el seu origen en noms
de persona, esbrineu a qui fan referència i què volen dir: càrter,
daltonisme, mansarda, mecenes, nicotina, otomana, quinqué,
silueta, zepelí.
16. Fer una llista de termes que tinguin el seu origen en noms
de persona.
164 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

TOPONÍMIA
(Cicle inicial)
1. Feu una llista amb tots els noms de ciutat que conegueu.
2. Feu una llista amb tots els noms de país que conegueu.
3. Esbrineu quines llengües es parlen en cadascun dels països
que heu esmentat.
(Cicles superiors)
4. Feu una llista de deu ciutats no europees i busqueu l’origen
i el significat (si en tenen) dels seus noms.
5. Feu una llista de tots els estats europeus que conegueu i
digueu quines llengües s’hi parlen.
6. Busqueu en el diari les notícies de l’estranger. Feu una llista
amb tots els països de què es digui alguna cosa i es bri neu quines
llengües s’hi parlen.
7. Feu una llista d’almenys cinc ciutats o països que hagin canviat
de nom.
8. Busqueu el significat dels noms d’estat següents: Co lòm bia,
Filipines, Nigèria, Libèria, Austràlia.
9. Feu una llista amb tots els pobles del vostre país que
sabeu que han canviat de nom. Feu constar el nom antic i
l’actual.
10. Busqueu a l’Atlas Mundial quantes ciutats hi ha al món que
es diguin: Barcelona (o Madrid, Toledo, Cartagena, Paris, Lon -
don, Santiago, Guadalajara…).
11. Els noms que segueixen corresponen a diferents peces de
vestir, i el seu nom indica el seu lloc d’origen o, simplement, ha
estat pres per designar-los. Esbrineu quins són i localitzeu-los
en el mapa: bermudes, biquini, jersei, sahariana, valona.
12. Els noms que segueixen corresponen a diferents tipus de
teixit, i el seu nom indica el seu lloc d’origen. Esbrineu quins
són i localitzeu-los en el mapa: angora, astracan, brabant,
caix mir, calicó, cretona, domàs, gassa, lona, madràs, or gandí,
panamà, xeviot.
13. Els noms que segueixen corresponen a diferents productes
alimentaris i el seu nom indica el seu lloc d’origen. Esbrineu
1. PROVES
165

quins són i localitzeu-los en el mapa: camembert, gruyère,
macedònia, préssec, rocafort, síndria, tabasco, xantillí.
14. Els noms que segueixen corresponen a diferents begudes
i el seu nom indica el seu lloc d’origen. Esbrineu quins són i
localitzeu-los en el mapa: bourbon, conyac, tequila, xampany,
xerès.
15. Tots els noms que segueixen tenen el seu origen en noms
de lloc. Busqueu-los en el mapa i digueu a quin país pertanyen:
bengala, berlina, bohèmia, bugia, caliquenyo, canari, cotxe,
daltonisme, genet, magenta, magnèsia, majòlica, malabar, ma -
rató. marengo, masurca, pergamí, persiana, pòrtland, rugbi, si -
ba rita, solecisme, taràntula, turquesa, uralita, xarleston.
Propostes de treball
La toponímia reflecteix la història del territori, i per això el seu
estudi és molt important per comprendre el valor dels noms de
lloc i per què, tan sovint, un canvi social o polític implica un
canvi en la toponímia. El debat sobre els motius dels canvis, la
seva conveniència o no, poden ajudar a posar en relleu aquest
aspecte de la diversitat. També la difusió i adjudicació de topònims
a llocs on els són totalment aliens pot servir de base a una
reflexió sobre els mecanismes de la dominació a través de la
llengua. En aquest sentit és útil identificar quin és el topònim
original i com s’ha difós a altres territoris.
Sovint, els topònims són emprats per designar productes
segons el seu lloc d’origen. Les proves que inclouen termes
que tenen un topònim com a origen poden ser emprades
també com a base per reflexionar sobre contactes culturals,
explicar la situació lingüística de la zona, etc. Naturalment,
aquestes proves també es poden connectar amb altres matèries,
com ara geografia, història, etc.
166 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

LES LLENGÜES DE L’EUROPA COMUNITÀRIA
(Cicles superiors)
1. Feu una llista de tots els Estats de la Comunitat Europea i
indiqueu quines llengües s’hi parlen.
2. Ordeneu els Estats de la Comunitat Europea segons el nom -
bre de llengües que s’hi parlen.
3. Feu dues llistes, una amb les llengües oficials als Estats de
l’Europa Comunitària i una altra amb les llengües no oficials.
4. Feu dues llistes, una amb les llengües que només són parlades
en un dels Estats d’Europa i una altra amb les llengües
parlades en més d’un Estat europeu. (Per aquesta prova es
considera Europa fins als Urals.)
5. Esbrineu quantes llengües es parlen a Itàlia.
6. Esbrineu quantes llengües es parlen a França.
7. Esbrineu quantes llengües es parlen a la Gran Bretanya.
8. Esbrineu quantes llengües es parlen a Alemanya.
9. Busqueu els numerals (1-10) en totes les llengües de l’Eu ro -
pa Comunitaria que pogueu.
10. Classifiqueu les llengües de l’Europa comunitària en grups
lingüístics.
Propostes de treball
La diversitat lingüística és considerada sovint com un problema
per a la unió real d’Europa, però una mirada al mapa lingüístic
real d’Europa confirma que la convivència ha estat possible i
que la diversitat no n’ha estat pas un obstacle. Al marge d’aquest
fet, cal insistir en la diversitat lingüística de tots els Estats
europeus (Islàndia és l’únic Estat europeu monolingüe), perquè
s’acostuma a tenir una percepció molt distorsionada d’aquest
fet. Cal tenir present que sovint és la proximitat la que permet
aquest miratge, i cal desmuntar el mite que a Itàlia es parla italià,
a França, francès, etc.
1. PROVES
167

LES LLENGÜES D’EUROPA
1. Feu una llista de tots els Estats europeus i indiqueu quines
llengües s’hi parlen.
2. Ordeneu els Estats d’Europa segons el nombre de llengües
que s’hi parlen.
3. Feu dues llistes, una amb les llengües oficials als Estats
d’Eu ropa i una altra amb les llengües no oficials.
4. Feu dues llistes, una amb les llengües que només són parlades
en un dels Estats d’Europa i una altra amb les llengües
parlades en més d’un Estat europeu.
5. Busqueu el nombre d’habitants d’Europa i trobeu la mitjana
de parlants per cada llengua. Busqueu el nombre de parlants
de cada llengua a Europa i feu dues llistes, una amb les llengües
que tenen un nombre de parlants per sobre de la mitjana
i una altra de les llengües els parlants de les quals no arriben a
la mitjana europea.
6. Esbrineu quantes llengües es parlen a Romania.
7. Esbrineu quantes llengües es parlen a Suïssa.
8. Busqueu els numerals (1-10) en totes les llengües d’Europa
que pogueu.
9. Classifiqueu les llengües d’Europa en grups lingüístics (ro-
má niques, germàniques, eslaves, uràliques, etc).
10. Esbrineu en quants països d’Europa es parla l’alemany.
Quan es contempla el continent europeu es fa palès –també en
les seves llengües– que és un apèndix d’Àsia. Cal fer veure els
lligams amb el continent veí i també amb l’Àfrica a través de la
Mediterrània. Per més que a aquesta zona li dediquem un bloc
específic, la idea de la unitat en la diversitat ha de quedar prou
clara en el coneixement d’Europa. Proposem algunes proves
addicionals per als cicles inicials:
11. Feu una llista de totes les llengües que conegueu i digueu a
quin país es parlen.
12. Feu una llista de totes les llengües que conegueu que es
parlin a més d’un país.
168 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

13. Feu una llista de les llengües que parlen els nens de la classe
(o de l’escola) a casa seva, i busqueu en el mapa els països
on es parlen.
LES LLENGÜES DE LA MEDITERRÀNIA
(Cicles superiors)
1. Feu una llista de tots els països que toquen la Mar Me di ter -
rània.
2. Busqueu les llengües que es parlen a la costa de la Mar Me -
diterrània.
3. Feu dues llistes, una amb les llengües que es parlen a la cos -
ta de la Mar Mediterrània que només es parlen en un país, i una
altra amb les llengües que són parlades en més d’un país.
4. Classifiqueu les llengües que es parlen a la costa de la Mar
Me diterrània en grups lingüístics.
(Cicles inicials)
5. Feu una llista d’elements de la natura que es troben a la platja.
Penseu si coneixeu un altre nom per anomenar-les i afegiulo
a la llista.
6. Busqueu com es diu ‘mar’, ‘sorra’, ‘platja’ i ‘onada’ en tantes
llengües com pogueu. Comproveu si la manera de dir-ho
s’assembla o és molt diferent.
La Mar Mediterrània ha estat tradicionalment lloc de contacte i
intercanvi per a les diferents cultures de la seva conca, i aquest
fet no ha estat cap obstacle per la preservació de la diversitat
lingüística. Atès que la Mediterrània és un punt de referència
proper, val la pena aprofitar-ho per estudiar les formes de contacte
que han desenvolupat els pobles sense agredir-se, en
contrast amb altres formes d’agressió molt més conegudes a
través de la història oficial.
1. PROVES
169

LES LLENGÜES DEL MÓN
1. Feu cinc llistes, una per cada continent, amb les llengües que
conegueu que hi són parlades.
2. Feu una llista amb els noms de les llengües que conegueu
que tinguin menys de mil parlants.
3. Feu una llista amb els noms de les llengües que conegueu
que tinguin menys de cent mil parlants.
4. Feu una llista amb els noms de les llengües que conegueu
que siguin parlades en diferents continents.
5. Feu una llista amb els noms de les llengües que conegueu
que tinguin més de deu milions de parlants.
6. Feu una llista amb el nom de les famílies lingüístiques que
conegueu.
7. Feu una llista dels Estats on es parlen més de cent llengües.
8. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
com a oficial una llengua no indoeuropea.
9. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
l’anglès com a llengua oficial.
10. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
el francès com a llengua oficial.
11. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
l’espanyol com a llengua oficial.
12. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
l’àrab com a llengua oficial.
13. Feu una llista amb tots els Estats de què surten notícies al
diari X del dia Y, esbrineu quantes llengües es parlen en cadascun
i quina és la llengua oficial.
14. Feu una llista dels estats d’Àsia i esbrineu les llengües que
s’hi parlen.
15. Feu una llista dels estats d’Àfrica i esbrineu les llengües que
s’hi parlen.
16. Feu una llista dels estats d’Amèrica i esbrineu les llengües
que s’hi parlen.
17. Feu una llista dels estats d’Oceania i esbrineu les llengües
que s’hi parlen.
170 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Les proves referides a les llengües del món van destinades so -
bretot a adquirir consciència de la diversitat lingüística del món,
de la manca de relació total entre el nombre d’estats i el nombre
de llengües del món, de la qual cosa se’n pot concloure
que la norma és que a cada Estat es parlin diferents llengües,
i també de la incoherència que suposa que molt sovint la llengua
oficial no sigui la del país.
1. PROVES
171

2. Solucions
ANTROPONÍMIA
10. Els noms de plantes i flors que segueixen tenen el seu origen
en noms de persona, esbrineu a qui fan referència: be -
gònia, buguenvíl·lea, camèlia, dàlia, fúcsia, gardènia, mag nòlia,
ma rialluïsa, sequoia.
begònia: Nom creat pel botànic Plumier (1646-1706) en honor de Begon,
intendent general d’Haití (s. XVII).
buguenvíl·lea: nom del navegant francès Louis-Antoine de Bougainville
(1729-1811), al qual atribuïren la importació de la planta.
camèlia: creació de Linné en honor del missioner Camelli, que la va importar
d’Indonèsia a Europa.
dàlia: del nom del botànic suec Dahl, que va importar la planta de Mèxic.
fúcsia: nom que donà el botànic Charles Plumier a aquesta planta en memòria
del botànic alemany Leonard Fuchs (1501-1566).
gardènia: creat en honor del botànic escocès Alexander Garden (1728-1791).
magnòlia: creat per Carl von Linné (1707-1778) en honor del botànic francès
Pierre Magnol (1638-1715).
marialluïsa: del nom de la reina Maria Lluïsa, muller del rei Carles IV, a qui
dedicaren aquesta planta.
sequoia: arbre de grans dimensions propi de Califòrnia, nom posat a l’arbre
en honor de Sequoyah, gramàtic fill d’un anglès i una índia nord-americana,
creador de l’alfabet cherokee.
11. Els noms de les menjes que segueixen tenen el seu origen
en noms de persona, esbrineu a qui fan referència: beixamel,
(pruna) clàudia, magdalena, praliné, sandvitx.
172 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

eixamel: del nom de Louis de Béchamel, marquès de Nointel, gourmet francès
del s. XVII.
clàudia: varietat de pruna, en memòria de la reina Clàudia, muller de
Francesc I.
magdalena: del nom del personatge evangèlic, perquè, quan se suca, degota
i ‘plora com una Magdalena’.
praliné: del nom del duc César de Choiseul, comte de Plessis- Praslin, mariscal
de França (1598-1675), el cuiner del qual creà aquesta llaminadura.
sandvitx: del nom de John Montagu, quart comte de Sandwich, el cuiner del
qual ideà aquesta mena de menjar simple perquè el comte no hagués de
deixar la taula de joc.
12. Els noms de les unitats que segueixen tenen el seu origen en
noms de persona, esbrineu a qui fan referència: curie, watt, volt.
curie: unitat d’activitat radioactiva, del nom dels físics Pierre i Marie Curie.
volt: unitat de tensió elèctrica: del nom del físic italià Alessandro Volta (1745-
1827).
watt: unitat de potència elèctrica, del nom del físic escocès James Watt
(1736-1819).
13. Els noms de peces de vestir que segueixen tenen el seu
origen en noms de persona, esbrineu a qui fan referència: leotard,
pamela, pantaló, xiruca.
leotard: del nom de l’acròbata Jules Leotard (1838-1870), que usà un mallot
semblant.
pamela: nom de l’heroïna de la novel·la de Samuel Richardson (1689-1761),
Pamela or Virtue Rewarded (1740-1741).
pantaló: del fr. pantalon, inspirat en el nom de Pantalone, personatge de la
Commedia dell’Arte italiana (s. xvi), devot de San Pantaleone, molt popular
a Venècia, que vestia pantalons llargs venecians.
xiruca: del gallec, diminutiu de Mercè. Era el nom de la muller del fabricant.
14. Les paraules que segueixen tenen el seu origen en obres i
personatges de ficció, esbrineu quins i qui va ser el seu autor:
pamela, pantagruèlic, pantaló, robinsonià, robot, rocambolesc.
pamela: nom de l’heroïna de la novel·la de Samuel Richardson (1689-1761),
Pamela or Virtue Rewarded (1740-1741).
2. SOLUCIONS
173

pantagruèlic: del nom de Pantagruel, gegant fartaner protagonista de la
novel·la Horribles et epouvantables faits et prouesses du très renommé
Pantagruel de François Rabelais.
pantaló: del fr. pantalon, inspirat en el nom de Pantalone, personatge de la
Commedia dell’Arte italiana (s. XVII), devot de San Pantaleone, molt popular
a Venècia, que vestia pantalons llargs venecians.
robinsonià: del nom de l’heroi de la novel·la The Life and Strange Adventures
of Robinson Crusoe, de Daniel Defoe.
robot: ‘màquina d’aspecte humà’, del txec robot ‘treballador artificial, home
màquina’, tret del txec robota, ‘treball forçat’ pel novel·lista i dramaturg
txec Karel Txapec (1890-1938) i usar en la seva obra de teatre R.U.R.
(Rossum’s Universal Robots) (1920).
rocambolesc: del fr. Rocambole, protagonista d’una sèrie d’obres del no -
vel·lis ta francès Pierre Alexis Ponson du Terrail (1829-1871).
15. Les paraules que segueixen tenen el seu origen en noms
de persona, esbrineu a qui fan referència i què volen dir: càrter,
daltonisme, mansarda, mecenes, nicotina, otomana, quinqué,
silueta, zeppelin.
càrter: del nom de l’inventor Harrison Carter.
daltonisme: del nom del físic anglès John Dalton (1766-1844).
mansarda: del nom de l’arquitecte F. Mansard (1598-1666).
mecenes: del nom de Gaius Gilnius Maecenas (69 a, C.-8 d. C.), patrici romà,
protector de literats i artistes.
nicotina: en memoria del diplomatic francès Jean Nicot (1530-1600), ambaixador
a Lisboa, que el 1560 fou el primer d’enviar tabac en pols a la reina
Caterina de Médicis.
otomana: del nom dels turcs otomans, que el prengueren del nom del primer
soldà de la dinastia, Osman (1259-1326).
quinqué: del nom d’Antoine Quinquet (1745-1803), farmacèutic francès que
perfeccionà aquest llum, inventat pel físic suís Aimé Argand (1755-1803).
silueta: del francès, en al·lusió al controlador general de Finances Étienne de
Silhouette (1709-1767), molt impopular, que donà lloc a aplicar l’expressió
a coses incompletes o mal fetes, a retrats esbossats.
zepelí: del comte alemany Ferdinand von Zeppelin (1838-1917) inventor d’aquesta
nau.
174 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

TOPONÍMIA
7. Feu una llista d’almenys cinc ciutats o països que hagin canviat
de nom.
Alguns exemples:
Edo
Tokio
San Petersburg/Petrograd Leningrad San Petersburg
Cristiania
Oslo
Constantinoble
Istambul
Nova Amsterdam
Nova York
Tenochtitlan
Ciutat de Mèxic
Saigon
Ho Chi Minh
Batàvia
Djakarta
Leopoldville
Kinshasa
Salisbury
Harare
Alt Volta
Burkina Faso
Rhodesia
Zimbabwe
Dahomey
Benin
Congo Belga/Zaïre
Congo
Birmania
Myanmar
Noves Hèbrides
Vanuatu
Illes Gilbert
Kiribati
8. Busqueu el significat dels noms d’estat següents: Colòmbia,
Filipines, Nigèria, Libèria, Austràlia.
Colòmbia: Nom donat el 1819 a una àrea de Sudamèrica (que no tan sols
incloïa l’actual estat) en honor de Cristòfor Colom, o Colombo, el seu nom
de família en italià.
Nigèria: Els colonitzadors anglesos van crear aquest topònim a partir del llatí
‘níger’ (negre). Així, doncs, Nigèria és la ‘terra dels negres’, tot i que sembla
que grecs i llatins ja coneixien el riu que travessa Nigèria pel seu nom
actual, Níger, no près del tamazight (berber) ‘ghir nigheren’ o ‘riu de rius’.
Libèria: El mot prové del llatí liber i vol dir ‘terra dels lliures’. Va ser emprat
per denominar aquesta zona on, a partir de l’any 1822, s’hi establiren es -
claus alliberats i retornats dels EUA.
Austràlia: Per trobar l’origen del nom cal tornar al s. XVI, quan se suposava
l’exis tència d’un gran continent a l’hemisferi sud que compensaria el pes
2. SOLUCIONS
175

de la massa de terra de l’hemisferi nord: la «Terra Australis Incognita» o
«Te r ra Desconeguda del Sud». I així s’identificà el continent australià
quan hi van arribar els colonitzadors europeus a principis del segle XVII.
Filipines: L’actual illa de Leyte va ser anomenada en un principi com a ‘Illa
Filipina’, en honor a l’aleshores Príncep d’Astúries Felip i posteriorment
rei d’Espanya Felip II (1556-1598). Actualment el nom designa tot l’arxipèlag.
9. Feu una llista amb tots els pobles del vostre país que sabeu
que han canviat de nom. Feu constar el nom antic i l’actual.
Alguns exemples de pobles de Catalunya
NOM ACTUAL ALTRES NOMS COMARCA
Montferri Puigtinyós Alt Camp
Pla de Santa Maria, El El Pla de Cabra, Lo Pla Alt Camp
Biure a Riberó Alt Empordà
Mollet de Peralada Mollet d’Empordà Alt Empordà
Palau de santa Eulàlia Santa Eulàlia de Palau Alt Empordà
Port de la Selva, El Port de Santa Creu Alt Empordà
Saus Camallera Alt Empordà
Font-Rubí Guardiola de Font-Rubí Alt Penedès
Mediona
Sant Joan de Mediona/
de Conilles
Alt Penedès
Pla del Penedès, El Pla de Santa Maria Alt Penedès
Torrelavit Terrasola + Lavit Alt Penedès
Bassella
Castellnou/El Pont de Bassella Alt Urgell
Cabó Caboet/La Vall de Cabó Alt Urgell
Fígols i Alinyà Fígols d’Organyà Alt Urgell
Montferrer i Castellbó Montferre de Segre i
Castell-lleó
Alt Urgell
Ribera d’Ugellet El Pla de Sant Tirs Alt Urgell
Valls d’Aguilar, Les Noves de Segre Alt Urgell
Hostalets de Pierola, Els Pierola Anoia
Prats de Rei, Els Els Prats de Segarra Anoia
Aguilar de Segarra Aguilar de Boixadors Bages
Marganell Santa Cecília de Montserrat Bages
Rajadell Riugadell Bages
Sant Joan de Vilatorrada Sant Joan de Torroella Bages
176 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Santa Maria d’Oló Oló Bages
Pratdip El Prat Baix Camp
Sant Jaume d’Enveja Enveja Baix Ebre
Torrelles de Llobregat Sant Martí de Torrelles Baix Llobr.
Olesa de Bonesvalls Oleseta Garraf
Bellaguarda Pobleta de la Granadella Garrigues
La Floresta Castellots Garrigues
Sant Jaume de Llierca Palau de Montagut Garrotxa
Sant Joan les Fonts Begudà Garrotxa
Sant Gregori Tudela de Ter Gironès
Sant Joan de Mollet Mollet de Ter Gironès
Sant Julià de Ramis Costa-Roja del Terri Gironès
Caldes d’Estrac Caldetes Maresme
Premià de Dalt Sant Pere de Premià Maresme
Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Osona
Santa Maria de Corcó L’Esquirol Osona
Vila-Sana Utxafava Pla d’Urgell
Sudanell Sonadell Segrià
Naut Aran Alt Aran Val d’Aran
Palau de Plegamans Palau-solità Vallès Oc.
11. Els noms que segueixen corresponen a diferents peces de
vestir, i el seu nom indica el seu lloc d’origen o, simplement, ha
estat pres per designar-los. Esbrineu quins són i localitzeu-los
en el mapa: bermudes, biquini, jersei, sahariana, valona.
bermudes: De l’arxipèlag de les Bermudes, a l’Atlàntic.
biquini: Nom d’un atol del Pacífic on l’any 1946 tingué lloc una explosió atòmica
experimental.
jersei: Del nom de l’illa anglesa de Jersey, productora de llana.
sahariana: Del nom del desert del Sàhara.
valona: perquè la peça de vestir fou introduïda per gent d’aquelles terres en
temps de Carles I.
12. Els noms que segueixen corresponen a diferents tipus de
tei xit, i el seu nom indica el seu lloc d’origen. Esbrineu quins són
i localitzeu-los en el mapa: angora, astracan, brabant, calicó,
cretona, domàs, gassa, lona, madràs, organdí, panamà, xeviot.
2. SOLUCIONS
177

angora: Del nom de la ciutat d’Ankara (Turquia).
astracan: Del nom de la ciutat russa d’Astrakhan.
brabant: teixit de lli de fabricació manual procedent de Bèlgica, del topònim
belga Brabant.
caixmir: del nom de la regió del Caixmir, a l’Índia.
calicó: teixit de cotó originari de Calicut (Índia).
cretona: de la població normanda de Creton, on la fabricaven.
damàs/domàs: del nom de Damasc.
gassa: del nom de Gaza, a Israel/Palestina.
lona: d’Olonne, població de la costa atlàntica de França on es fabricava
aquesta tela.
madràs: teixit amb ordit de seda i trama de cotó, del nom de Madràs, població
de l’Índia d’on prové aquest teixit.
organdí: ‘mena de teixit de cotó’ alteració de Ourgandj, població del Tur ques -
tan, important mercat de seda.
panamà: ‘mena de roba de cotó” del nom de Panamà, país d’origen d’aquests
articles.
xeviot: del nom de Cheviot Hills, cadena muntanyosa que marca el límit entre
Anglaterra i Escòcia, on es cria aquesta raça d’ovelles.
13. Els noms que segueixen corresponen a diferents productes
ali mentaris i el seu nom indica el seu lloc d’origen. Esbrineu
quins són i localitzeu-los en el mapa: camembert, gruyère, ma -
ce dònia, préssec, rocafort, síndria, tabasco, xantillí.
camembert: de la població de Camembert, a la Normandia.
gruyère: Nom de la comarca suïssa Gruyère del cantó de Friburg d’on prové
aquest formatge.
préssec (fruita de Pèrsia) malum persicum.
rocafort: del nom de la població llenguadociana de Rocafort.
síndria: meló del país del Sind, al Pakistan actual.
tabasco: mena de salsa picant, procedent de l’estat de Tabasco, a Mèxic.
xantillí: de la ciutat francesa Chantilly.
14. Els noms que segueixen corresponen a diferents begudes
i el seu nom indica el seu lloc d’origen. Esbrineu quins són i lo -
calitzeu-los en el mapa: bourbon, conyac, tequila, xampany,
xe rès.
178 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

ourbon: whisky fabricat al comtat de Bourbon (Kentucky).
conyac: del nom de la ciutat francesa de Cognac.
tequila: del nom del districte de Tequila, on fabriquen la beguda.
xampany: del nom de la regió de Champagne.
xerès: de Jerez de la frontera.
15. Tots els noms que segueixen tenen el seu origen en noms de
lloc. Busqueu-los en el mapa i digueu a quin país pertanyen: bengala,
berlina, bohèmia, bugia, caliquenyo, canari, colònia, cotxe,
daltonisme, genet, magenta, magnèsia, majòlica, malabar, marató,
marengo, masurca, pergamí, persiana, pòrtland, rugbi, sibarita,
solecisme, taràntula, turquesa, uralita, vernís, xarleston.
bengala: del nom de Bengala, a l’Índia.
berlina: del nom de Berlín, ciutat on es creà aquesta mena de cotxe.
bohèmia: de la regió de Bohèmia, a l’Europa central.
bugia: del nom de la ciutat algeriana de Bugia, d’on a l’edat mitjana s’importaven
simis i cera.
caliquenyo: de la ciutat de Cali, a Colòmbia.
canari: l’ocell venia de les Illes Canàries.
(aigua de) colònia: de la ciutat de Colònia, a Alemanya.
cotxe: del nom de la població hongaresa de Kocs, on a l’edat mitjana feien
carrosses, diligències, que exportaven a tot Europa.
daltonisme: del nom del físic anglès John Dalton (1766-1844).
genet: de l’àrab Zeneti ‘individu de Zeneta’ poble berber famós per la seva
caballeria lleugera.
magenta: del nom de la població italiana de Magenta (Llombardia), per referència
al color dels pantalons dels zuaus francesos que lluitaren a la
batalla de Magenta (4 de junt de 1859).
magnèsia: població de l’Àsia Menor occidental, rica en pedra d’imant, la
magnèsia s’anomena així per la seva semblança de forma i color amb l’iman
mineral.
majòlica: del ll. Majòrica, nom de l’illa de Mallorca on es començà a fabricar
aquesta ceràmica.
malabar: Malabar, nom d’una regió litoral del sud-oest de L’Índia.
marató: del grec Marathon, planura grega d’on sortí un soldat grec cap a
Atenes per anunciar-hi la victòria dels grecs sobre els perses en la batalla
de Marató (490 a.C.).
2. SOLUCIONS
179

marengo: marengo ‘gris fosc’ nom sorgit en memòria de la batalla de Ma -
rengo (plana de Piemont) guanyada pels austríacs el 14 de juny de 1800.
masurca: de mazurek, diminutiu de mazur, gentilici de Mazury, regió polonesa
de la Prússia oriental d’on sorgí aquesta dansa.
pergamí: relatiu a Pèrgam, població de l’Àsia Menor on sorgí la preparació
dels pergamins.
persiana: de Pèrsia.
pòrtland: ‘ciment hidràulic’ ‘pedra de Portland’, petita península del sud d’An -
gla terra, rica en pedra calcària amb què es fabricava aquest ciment.
rugby: del nom del col·legi de Rugby, a Warwickshire, on fou inventat aquest
esport.
sibarita: del grec sybarites, habitant de Sybaris, ciutat de la Magna Grècia, fa -
mosa pels seus luxes i refinaments excessius.
solecisme: derivat de soloikos ‘el qui parla incorrectament’ i aquest de Soloi,
co lònia atenesa de la Cil·lícia, on parlaven una varietat del grec.
taràntula: del nom de la ciutat meridional italiana de Tàranto, on abundava
aquesta aranya.
turquesa: pedra preciosa, del fet que les turqueses s’importaven de Turquia.
uralita: del nom de la serralada dels Urals.
vernís: de Berenike, ciutat líbia, avui Bengasi, d’on es creia que procedien els
vernissos.
xarleston: de la ciutat de Charleston, a Carolina del sud, on nasqué aquesta
dansa.
LES LLENGÜES DE L’EUROPA COMUNITÀRIA
(Cicles superiors)
1. Feu una llista de tots els Estats de la Comunitat Europea i
indiqueu quines llengües s’hi parlen.
Alemanya: alemany, danès, frisó, luxemburguès, polonès, sòrab i romaní.
Àustria: alemany, hongarès, eslovè, romaní i serbocroat.
Bèlgica: francès, neerlandès (flamenc), alemany i luxemburguès.
Dinamarca: danès, faroès i alemany.
Espanya, espanyol, galaicoportuguès, català, basc, occità (aranès), asturià,
aragonès i caló.
Finlàndia: Finès, suec i sámi.
180 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

França: francès, alemany, bretó, català, basc, occità, cors, neerlandès.
Grècia: grec, búlgar, macedoni, romanès, romaní i turc.
Irlanda; anglès i irlandès.
Itàlia: italià, albanès, alemany, català, cors, eslovè, francès, friulà, grec, ladí,
ligur, occità, romaní, sard, serbocroat i venecià.
Luxemburg: luxemburguès, alemany i francès.
Països Baixos: neerlandès, frisó i romaní.
Portugal: portuguès, mirandès i romaní.
Regne Unit: anglès, gal·lès, escocès, irlandès.
Suècia: suec, finès, sámi i romaní.
2. Ordeneu els Estats de la Comunitat Europea segons el nombre
de llengües que s’hi parlen.
Atès que la diferenciació de les llengües no és evident, les solucions a aquesta
prova són diverses, en qualsevol cas, l’objectiu fonamental és fer veure
que no hi ha estats monolingües. Adjuntem la solució basada en la solució de
la prova anterior i la de l’Ethnologue que és indubtablement exagerada pel
que fa al nombre de llengües (cal tenir present que inclou llengües extingides,
les llengües dels sordmuts i que, sovint, les varietats dialectals són considerades
com a llengües diferents):
ETHNOLOGUE (1996)
Itàlia 16 Itàlia 33
Espanya 8 França 25
França 8 Alemanya 21
Alemanya 7 Espanya 14
Grècia 6 Regne Unit 12
Àustria 5 Finlàndia 10
Bèlgica 4 Suècia 10
Regne Unit 4 Grècia 13
Suècia 4 Àustria 8
Dinamarca 3 Dinamarca 6
Finlàndia 3 Països Baixos 6
Luxemburg 3 Portugal 6
Països Baixos 3 Bèlgica 5
Portugal 3 Irlanda 4
Irlanda 2 Luxemburg 3
2. SOLUCIONS
181

3. Feu dues llistes, una amb les llengües oficials als Estats de
l’Europa Comunitària i una altra amb les llengües no oficials.
Indiquem les llengües oficials de cada estat de la CE, la resta de llengües
incloses en la primera prova d’aquest apartat tenen diferents estatus
Alemanya: alemany.
Àustria: alemany.
Bèlgica: francès, neerlandès (flamenc).
Dinamarca: danès.
Espanya: espanyol.
Finlàndia: finès.
França: francès.
Grècia: grec.
Irlanda: anglès i irlandès
Itàlia: italià.
Luxemburg: luxemburguès, alemany i francès.
Països Baixos: neerlandès.
Portugal: portuguès.
Regne Unit: anglès.
Suècia: suec.
4. Feu dues llistes, una amb les llengües que només són parlades
en un dels Estats d’Europa i una altra amb les llengües
parlades en més d’un Estat europeu. (Per aquesta prova es
considera Europa fins als Urals.)
Indiquem amb negreta les llengües que només es parlen en un estat:
Albània: albanès, grec, macedoni, romanès, romaní
Alemanya: danès, frisó, alemany, luxemburguès, polonès, romaní, sòrab, yiddish
Andorra: català, francès, espanyol
Armènia: armeni, neoarameu, azebaijanès, kurmanji
Àustria: alemany, hongarès, romaní, serbocroat, eslovè
Azerbaijan: armeni, avar, azerbaijanès, budukh, khinalug, kryts, kurmanji,
lezgui, talish, tat, tsakur, udi
Bèlgica: neerlandès (flamenc, való), francès, alemany, luxemburguès
Bielorússia: bielorús
Bòsnia-Herzegovina: serbocroat, romaní
Bulgària: albanès, búlgar, tartar de Crimea, gagauz, macedoni, romanès, ro -
maní, turc
182 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Croàcia: serbocroat, istriot, italià, istroromanès, venecià
Dinamarca: danès, faroès, alemany, inuktitut
Eslovàquia: hongarès, polonès, romaní, serbocroat, eslovac, ucraïnès
Eslovènia: friülès, alemany, italià, eslovè
Espanya: espanyol, gallec, català, basc, aragonès, asturià, caló, aranès
Estònia: estonià
Finlàndia: estonià, finès, karelià, olonets, romaní, sámi, suec
França: alsacià, basc, bretó, caló, català, cors, neerlandès (flamenc), francès,
italià, ligur, occità, romaní
Geòrgia: abkhaz, neoarameu, bats, georgià, laz, mingrelià, osset, svan,
urum
Grècia: albanès, búlgar, grec, romanès, romaní, macedoni, tsaconi, turc
Hongria: alemany, hongarès, romaní, serbocroat, eslovac, eslovè
Irlanda: irlandès, anglès
Islàndia: islandès
Itàlia: albanès, català, cors, occità, francès, friülès, alemany, grec, italià, ladí,
ligur, romaní, sard, serbocroat, eslovè, venecià
Iugoslàvia: albanès, búlgar, hongarès, romanès, romaní, serbocroat, eslovac
Letònia: letó, liv, romaní, yiddish
Liechtenstein: alemany
Lituania: lituà, karaïm
Luxemburg: luxemburguès, alemany, francès
Macedonia: albanès, turc, macedoni, romaní, serbocroat, turc
Malta: anglès, maltès
Moldavia: búlgar, gagauz, jakati, romanès, romaní
Monaco: francès, ligur, occità
Noruega: noruec, romaní, sámi
Països Baixos: neerlandès, frisó, romaní,
Polònia: alemany, bielorús, caixubi, polonès, romaní, ucraïnès
Portugal: portuguès, mirandès, caló
Regne Unit: anglès, francès, irlandès, escocès, romaní, gal·lès
República Txeca: txec, alemany, polonès, romaní
Romania: romanès, búlgar, tatar de Crimea, gagauz, alemany, hongarès, polonès,
serbocroat, turc
Rússia: abaza, adyghe, agul, akhvakh, andi, archi, avar, bagvalal, bezhta,
botlikh, chamalal, dargwa, dido, domari, finès, ghodoberi, hinukh,
hunzib, ingri, ingush, kabardià, karachay, karata, karelià, komi,
2. SOLUCIONS
183

kumuk, lak, lezgi, olonets, mari, mordvà, nogai, oirat, permià, romaní,
rus, rutul, sámi, serbocroat, tabassarà, tatar, tindi, tsakhur, txetxè,
txuvaix, udmurt, veps, vod
San Marino: Italià
Suècia: suec, romaní, sámi
Suïssa: francès, alemany, italià, romanx, romaní
Ucraïna: hongarès, romanès, romaní, ucraïnès
Xipre: àrab, armeni, grec, turc
5. Esbrineu quantes llengües es parlen a Itàlia.
6. Esbrineu quantes llengües es parlen a França.
7. Esbrineu quantes llengües es parlen a la Gran Bretanya.
8. Esbrineu quantes llengües es parlen a Alemanya.
9. Busqueu els numerals (1-10) en totes les llengües de l’Eu -
ropa Comunitaria que pogueu.
10. Classifiqueu les llengües de l’Europa comunitària en grups
lingüístics.
1. Llengües indoeuropees
1.1. germàniques
alemany, danès, frisó, luxemburguès, neerlandès, faroès, suec,
anglès
1.2. eslaves
polonès, sòrab, eslovè, serbocroat, búlgar, macedoni,
1.3. indoiranies
romaní, caló
1.4. romàniques
espanyol, galaicoportuguès, català, occità (aranès), asturià, aragonès,
francès, cors, romanès, italià, friülès, ladí, ligur, sard, venecià,
portuguès, mirandès
1.5. cèltiques
bretó, irlandès, gal·lès, escocès
1.6. grec
1.7 albanès
2. Llengües uràliques
hongarès, finès, sámi
184 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

3. Llengües altaiques
turc
4. Llengües aïllades
basc
LES LLENGÜES D’EUROPA
1. Feu una llista de tots els Estats europeus i indiqueu quines
llengües s’hi parlen.
(Les llengües oficials apareixen en negreta.)
Albània: albanès, grec, macedoni, romanès, romaní
Alemanya: danès, frisó, alemany, luxemburguès, polonès, romaní, sòrab, yiddish
Andorra: català, francès, espanyol
Armènia: armeni, neoarameu, azebaijanès, kurmanji
Àustria: alemany, hongarès, romaní, serbocroat, eslovè
Azerbaijan: armeni, avar, azerbaijanès, budukh, khinalug, kryts, kurmani,
lezgui, talish, tat, tsakhur, udi
Bèlgica: neerlandès (flamenc, való), francès, alemany, luxemburguès
Bielorússia: bielorús
Bòsnia-Herzegovina: serbocroat, romaní
Bulgària: albanès, búlgar, tartar de Crimea, gagauz, macedoni, romanès,
romaní, turc
Croàcia: serbocroat, istriot, italià, istroromanès, venecià
Dinamarca: danès, faroès, alemany, inuktitut
Eslovàquia: hongarès, polonès, romaní, serbocroat, eslovac, ucraïnès
Eslovènia: friülès, alemany, italià, eslovè
Espanya: espanyol, gallec, català, basc, aragonès, asturià, caló, aranès
Estònia: estonià
Finlàndia: estonià, finès, karelià, olonets, romaní, sámi, suec
França: alsacià, basc, bretó, caló, català, cors, neerlandès (flamenc), francès,
italià, ligur, occità, romaní.
Geòrgia: abkhaz, neoarameu, bats, georgià, laz, mingrelià, osset, svan, urum
Grècia: albanès, búlgar, grec, romanès, romaní, macedoni, tsaconi, turc
Hongria: alemany, hongarès, romaní, serbocroat, eslovac, eslovè
2. SOLUCIONS
185

Irlanda: irlandès, anglès
Islàndia: islandès
Itàlia: albanès, català, cors, occità, francès, friülès, alemany, grec, italià, ladí,
ligur, romaní, sard, serbocroat, eslovè, venecià
Iugoslàvia: albanès, búlgar, hongarès, romanès, romaní, serbocroat, eslovac
Letònia: letó, liv, romaní, yiddish
Liechtenstein: alemany
Lituània: lituà, karaïm
Luxemburg: luxemburguès, alemany, francès
Macedònia: albanès, turc, macedoni, romaní, serbocroat, turc
Malta: anglès, maltès
Moldàvia: búlgar, gagauz, jakati, romanès, romaní
Mònaco: francès, ligur, occità
Noruega: noruec, romaní, sámi
Països Baixos: neerlandès, frisó, romaní,
Polònia: alemany, bielorús, caixubi, polonès, romaní, ucraïnès
Portugal: portuguès, mirandès, caló
Regne Unit: anglès, francès, irlandès, escocès, romaní, gal·lès
República Txeca: txec, alemany, polonès, romaní
Romania: romanès, búlgar, tatar de Crimea, gagauz, alemany, hongarès,
polonès, serbocroat, turc
Rússia: abaza, adyghe, agul, akhvakh, andi, archi, avar, bagvalal, bezhta,
botlikh, chamalal, dargwa, dido, domari, finès, ghodoberi, hinukh, hunzib,
ingri, ingush, kabardià, karachay, karata, karelià, permiat, komi,
kumuk, lak, lezgi, olonets, mari, mordvà, nogai, oirat, romaní, rus, rutul,
sámi, serbocroat, tabassarà, tatar, tindi, tsakhur, txetxè, txuvaix, udmurt,
veps, vod
San Marino: Italià
Suècia: suec, romaní, sámi
Suïssa: francès, alemany, italià, romanx, romaní
Ucraïna: hongarès, romanès, romaní, ucraïnès
Xipre: àrab, armeni, grec, turc
2. Ordeneu els Estats d’Europa segons el nombre de llengües
que s’hi parlen.
Vegeu solucions a la prova anterior
186 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

3. Feu dues llistes, una amb les llengües oficials als Estats
d’Eu ropa i una altra amb les llengües no oficials.
En les solucions a la prova 1 la llengua oficial apareix en negreta.
4. Feu dues llistes, una amb les llengües que només són parlades
en un dels Estats d’Europa i una altra amb les llengües
parlades en més d’un Estat europeu.
Vegeu solucions a la prova 4 de l’apartat de les llengües de l’Europa comunitària.
10. Esbrineu en quants països d’Europa es parla l’alemany.
L’alemany a més d’Alemanya, Àustria, Liechtenstein i Suïssa on és oficial, és
parlat en diferents nuclis de Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Hongria, Itàlia,
Luxemburg, Polònia, Romania i la República Txeca.
LES LLENGÜES DE LA MEDITERRÀNIA
1. Feu una llista de tots els països que toquen la Mar Me diter rània.
Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Bòsnia-Herzegovina, Iugoslàvia,
Albània, Grècia, Turquia, Síria, Líban, Israel, Xipre, Malta, Egipte, Líbia, Tunísia,
Algèria, Marroc
2. Busqueu les llengües que es parlen a la costa de la Mar
Mediterrània.
Vegeu solució a la prova 4.
3. Feu dues llistes, una amb les llengües que es parlen a la
costa de la Mar Mediterrània que només es parlen en un país,
i una altra amb les llengües que són parlades en més d’un país.
(Només el sard es parla en un país, la resta es parlen a diversos països.)
4. Classifiqueu les llengües que es parlen a la costa de la Mar
Mediterrània en grups lingüístics.
1. Llengües indoeuropees
1.1. Llengües romàniques: espanyol, català, occità, francès, ligur, italià,
cors, sard, venecià
2. SOLUCIONS
187

1.2. Llengües eslaves: serbocroat, eslovè
1.3. albanès
1.4. grec
2. Llengües altaiques: turc
3. Llengües afroasiàtiques
3.1. semítiques: àrab, hebreu, maltès
3.2. berber
LES LLENGÜES DEL MÓN
5. Feu una llista amb els noms de les llengües que conegueu
que tinguin més de deu milions de parlants.
Les llengües amb més de 10 milions de parlants segons l’Ethnologue (1996)
són:
LLENGUA MILIONS DE PARLANTS LLENGUA MILIONS DE PARLANTS
xinès mandarí 885
anglès 322
espanyol 266
bengalès 189
hindi 182
portuguès 170
rus 170
japonès 125
alemany 98
xinès wu 77
javanès 75
coreà 75
francès 72
vietnamita 67
telugu 66
xinès, yue 66
marathi 65
tàmil 63
turc 59
urdu 56
xinès min nan 49
xinès jinyu 45
gujarati 44
polonès 44
àrab egipci 42
ucraïnès 41
italià 40
xinès xiang 36
farsi (persa) 35
malaialam 34
xinès hakka 34
kannada 33
oriya 31
panjabi occidental 30
sundanès 27
panjabí oriental 26
romanès 26
bojpuri 25
maithili 24
àrab algerià 22
188 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

LLENGUA MILIONS DE PARLANTS LLENGUA MILIONS DE PARLANTS
haussa 22
birmà 22
serbocroat 21
xinès gan 20
awadhi 20
neerlandès 20
tailandès 20
ioruba 20
amhàric 20
sindhi 19
àrab marroquí 19
àrab saidi 19
uzbek 18
malai 17
indonès 17
igbo 17
tagalog 17
nepalès 16
àrab sudanès 16
saraiki 15
cebuano 15
àrab nord-levantí 15
tailandès nordoriental 15
assamès 14
hongarès 14
azerbaijanès 14
madurès 13
singalès 13
haryanvi 13
marwari 12
grec 12
txec 12
chhattisgarhi 11
magahi 11
deccà 11
xinès min bei 10
bielorús 10
zhuang 10
6. Feu una llista amb el nom de les famílies lingüístiques que
conegueu.
Les famílies lingüístiques més acceptades actualment són les següents:
khoisan
nígerocongolesa
nilosahariana
australiana
indopacífica
àustrica (austroasiàtic, miao-yao,
daic, austronèsic)
caucàsica
sinotibetana
na-dene
afroasiàtica
dravídica
indoeuropea
uralo-iukaghir
altaica
txuktxi-kamchatka
esquimo-aleuta
ameríndia
2. SOLUCIONS
189

7. Feu una llista dels Estats on es parlen més de cent llengües.
ESTAT NOMBRE APROX. ESTAT NOMBRE APROX.
DE LLENGÜES
DE LLENGÜES
Papua-Nova Guinea 800
Indonèsia 600
Índia 400
Nigèria 400
Camerun 250
Zaïre 200
Mèxic 200
Brasil 200
Austràlia 200
EUA 200
Filipines 150
Sudan 120
Tanzània 120
Nepal 120
Vanuatu 100
Malàisia 100
Rússia 100
Txad 100
8. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
com a oficial una llengua no indoeuropea.
ESTAT LLENGUA ESTAT LLENGUA
Estònia
Finlàndia
Hongria
Aràbia Saudi
Bahrain
Cambotja
Corea del Nord
Corea del Sud
Emirats Àrabs Units
Filipines
Iemen
Indonèsia
Iraq
Israel
Japó
Jordània
Kazastan
Kirguistan
Kuwait
estonià
finès
hongarès
àrab
àrab
khmer
coreà
coreà
àrab
tagalog
àrab
indonès
àrab
hebreu
japonès
àrab
kazak
kirguis
árab
Laos
Líban
Malàisia
Mongòlia
Myanmar
Oman
Palestina
Qatar
Singapur
Síria
Taiwan
Tailàndia
Turkmenistan
Turquia
Uzbekistan
Vietnam
Xina
Algèria
Egipte
laosià
àrab
malai
mongol
birmà
àrab
àrab
àrab
malai/anglès
àrab
xinès
tailandès
turkmen
turc
uzbek
vietnamita
xinès
àrab
àrab
190 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

ESTAT LLENGUA ESTAT LLENGUA
Líbia
Marroc
Sudan
Tunísia
Etiòpia
Somàlia
Botswana
Kenya
àrab
àrab
àrab
àrab
amhàric
somali
tswana/anglès
swahili/anglès
Lesotho
Malawi
Mali
Rep. Centrafricana
Ruanda
Senegal
Swazilàndia
Paraguay
sotho/anglès
nyanja/anglès
bambara/anglès
sango/francès
ruanda/francès
wolof/francès
swati/anglès
guaraní
9. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
l’anglès com a llengua oficial.
EUROPA
Regne Unit
Irlanda
ÀSIA
Índia (cooficial)
Pakistan (cooficial)
Singapur (cooficial)
ÀFRICA
Botswana
Camerun
Eritrea
Gàmbia
Ghana
Kenya
Lesotho
Libèria
Malawi
Namíbia
Nigèria
Sierra Leone
Sudàfrica
Swazilàndia
Uganda
Zàmbia
Zimbabwe
AMÈRICA
Canadà
EUA
Belize
Anguilla
Antigua
Bahamas
Barbados
Bermudas
British West Indies
Dominica
Grenada
Guadalupe
Haití
Jamaica
Illes Falkland (Malvines)
Illes Verges Britàniques
S. Kitts’Nevis
Santa Lucía
St. Vincent and the
Grenadines
Trinidad and Tobago
Illes Verges Americanes
OCEANIA
Austràlia
Guam
Hawai
Illes Cook
Illes Fiji
Illes Marianes
Illes Salomon
Kiribati
Micronèsia
Nauru
Niue
Nova Zelanda
Palau
Samoa
Tonga
2. SOLUCIONS
191

10. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
el francès com a llengua oficial.
EUROPA
Bèlgica: neerlandès, francès
França
Monaco
Suïssa: francès, alemany, italià
ÀFRICA
Benin
Burkina Faso
Burundi: run di, francès
Camerun: anglès, francès
Congo
Congo(Z)
Costa d’Ivori
Djibouti
Gabon
Guinea
Madagascar: malgaix, francès
Mali: bambara, francès
Mauritània
Níger
República Centrafricana: sango, francès
Ruanda: ruanda, francès
Senegal: wolof, francès
Togo
Txad
AMÈRICA
Canadà: anglès, francès
Guyana francesa
OCEANIA
Nova Caledònia
Polinèsia
Vanuatu
Wallis i Futuna
11. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
l’espanyol com a llengua oficial.
Espanya
Guinea Equatorial
Mèxic
Guatemala
Honduras
El Salvador
Nicaragua
Costa Rica
Panamà
Colòmbia
Veneçuela
Equador
Perú
Uruguay
Paraguay
Bolívia
Argentina
Xile
12. Feu una llista amb tots els Estats que conegueu que tinguin
l’àrab com a llengua oficial.
Aràbia Saudi
Bahrain
Emirats Àrabs Units
Iemen
Iraq
Jordània
Kuwait
Líban
Oman
Palestina
Qatar
Síria
Algèria
Egipte
Líbia
Marroc
Sudan
Tunísia
192 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

14. Feu una llista dels estats d’Àsia i esbrineu les llengües que
s’hi parlen.
ESTAT LLENGUA OFICIAL ALTRES LLENGÜES
Afganistan paixto azerbaijanès, balutxi, brahui, uighur,
uzbek
Aràbia Saudi àrab
Bahrain
àrab
Bangladesh bengalí arakanès, birmà, garo, santali
Cambotja khmer cham, mnong
Corea del Nord coreà
Corea del Sud coreà
Emirats Àrabs Units àrab
Filipines tagalog cebuano, bicol, ilocano, maguindanao
Iemen
àrab
Índia hindi assamès, bengalí, oriya, panjabí,
tàmil, telugu, santali
Indonèsia indonès balinès, javanès, madurès, sundanès,
tètum
Iran persa kurd, luri, balutxi, domari, talish,
turkmen
Iraq àrab azerbaijanès, kurd, persa
Israel hebreu àrab, armeni
Japó japonès ainu, coreà
Jordània àrab armeni
Kazastan kazak uighur, txuvaix
Kirguistan kirguis txuvaix
Kuwait
àrab
Laos laosià khmer, vietnamita
Líban àrab armeni
Macau portuguès xinès
Malàisia malai tàmil, brunei, sama
Maldives
maldivès
Mongòlia mongol buriat
Myanmar birmà arakanès, chin, jingpo, karen
Nepal nepalès awadhi, bhojpuri, maithili, newari,
xerpa, santali
Oman
àrab
2. SOLUCIONS
193

ESTAT LLENGUA OFICIAL ALTRES LLENGÜES
Pakistan urdu balutxi, brahui, panjabí, sindhi
Palestina àrab arameu
Qatar
àrab
Rússia (Àsia) rus ainu, aleuta, buriat, even, evenki,
guiliak, mansi, negidal, iacut,
iukaghir, xanti, orok
Singapur malai/anglès xinès, tàmil, tailandès
Síria àrab domari, neo-arameu
Sri Lanka singalès tàmil
Taiwan xinès amis, paiwanès
Tailàndia tailandès karen, lisu, blang
Tajikistan tajik paixto, persa
Turkmenistan turkmen balutxi
Turquia turc kurd, armeni, georgià, grec, kabardià,
kurmanji, abkhaz
Uzbekistan uzbek karakalpak, turc
Vietnam vietnamita buyi, khmer, mnong,xinès
Xina xinès bao’an, buriat, dai, maonan, salar,
sui, yi
15. Feu una llista dels estats d’Àfrica i esbrineu les llengües que
s’hi parlen.
ESTAT NOMBRE LLENGUA ALTRES LLENGÜES
DE LLENGÜES OFICIAL
Algèria 9 àrab amazic
Angola 35 portuguès kikongo, kwanyama,
luvale, umbundu
Benin 40 francès fon, ful
Botswana 25 tswana/anglès herero, nama, naro
Burkina Faso 60 francès dogon, ful, dyula, senufo,
songhai, soninke
Burundi 3 rundi/francès
Camerun 250 anglès/francès bulu, duala, ewondo, fang
Congo 50 francès punu, teke,
Congo(Z) 200 francès chokwe, kituba, kikongo,
lingala, luba, nandi, shi,
194 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

ESTAT NOMBRE LLENGUA ALTRES LLENGÜES
DE LLENGÜES OFICIAL
ngbaka, songe, tetela,
zande
Costa d’Ivori 60 francès baulé, dyula, senufo
Djibouti 4 francès afar, somali
Egipte 7 àrab dongola
Eritrea 9 anglès kunama, tigre
Etiòpia 80 amhàric afar, gurage, oromo,
Gabon 35 francès fang, myene, teke
Gàmbia 15 anglès ful, mandinka, wolof
Ghana 60 anglès akan, ewe, gurenne,
Guinea 20 francès futa djalon, kissi, kpelle,
susu
Guinea Bissau 20 portuguès badyara, balanta, mandinka
Guinea Equat. 10 espanyol bubi, fang, yassa
Kenya 50 swahili/anglès kikuiu, luo, massai, turkana,
samburu
Lesotho 3 sotho/anglès zulu
Libèria 30 anglès grebo, kissi, kpelle
Líbia 8 àrab zaghawa
Madagascar 2 malgaix/francès
Malawi 10 nyanja/anglès nyakyusa, yao
Mali 25 bambara/francès dogon, ful, malinke,
senufo, songhai
Mauritània 8 francès àrab, ful
Marroc 5 àrab amazic
Moçambic 30 portuguès lomwe, makua, makonde,
ronga, tsonga
Namíbia 20 anglès herero
Níger 15 francès haussa, kanuri, songhai,
zarma
Nigèria 400 anglès haussa, igbo, ioruba,
zarma, kanuri, ful
Rep.Centrafricana 60 sango/francès banda, mbum, zande
Ruanda 3 ruanda/francès
2. SOLUCIONS
195

ESTAT NOMBRE LLENGUA ALTRES LLENGÜES
DE LLENGÜES OFICIAL
Senegal 30 wolof/francès ful djula, mandinka,
serer
Sierra Leone 20 anglès kissi, mende, temne
Somàlia 10 somali maay
Sudàfrica (2)
Sudan 120 àrab beja, dinka, fur, nuer,
zande
Swazilàndia 4 swati/anglès tsonga, zulu
Tanzània 120 swahili gogo, haya, nyakyusa,
nyambezi, shambala,
sukuma
Togo 40 francès ewe
Tunísia 3 àrab amazic
Txad 100 francès kanuri, maba
Uganda 40 anglès acholi, luganda, nyankore,
nyoro, toro
Zàmbia 30 anglès bemba, luvale, nyanja,
tonga
Zimbabwe 15 anglès shona, ndebele
(2) Les llengües oficials de Sudàfrica són: afrikaans, anglès, ndebele, sotho,
swati, tsonga, tswana, venda, xhosa, zulu.
16. Feu una llista dels estats d’Amèrica i esbrineu les llengües
que s’hi parlen.
ESTAT LLENGUA OFICIAL ALTRES LLENGÜES
Canadà anglès/francès cree, dakota, micmac, blackfoot, inuit
EUA anglès hopi, navaho, ojibwa, inuktitut, crow,
lakota, zuni, blackfoot, papago-pima,
apatxe, cherokee, iupik,
Mèxic espanyol nahuatl, maia, tzeltal, tzotzil, txol,
huitxol, tojolabal, iucatec
Belize anglès garífuna, maia
Guatemala espanyol cakchiquel, garífuna, kekchí, maia,
mam, pokomam, quiché
196 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

ESTAT LLENGUA OFICIAL ALTRES LLENGÜES
Honduras espanyol garífuna, miskito
El Salvador espanyol kekchí
Nicaragua espanyol garífuna, miskito
Costa Rica espanyol bribri
Panamà espanyol kuna
Colòmbia espanyol guahibo, motilón
Veneçuela espanyol arauac, guahibo, guajiro, motilón,
yanomami
Guyana anglès arauac, patamona, waiwai
Surinam neerlandès arauac
Guyana francesa francès arauac, guaiana
Equador espanyol quítxua
Brasil portuguès maquiritari, pemon, cubeo, campa,
kalihna, wapishana, chiripà, guaraní,
macushi, yanomami, ticuna
Perú espanyol quítxua
Uruguay espanyol -
Paraguay espanyol/guaraní chiripà, chulupí, lengua
Bolívia espanyol aimara, chiriguano, quítxua
Argentina espanyol guaraní, chiriguano, quítxua, te -
huelche
Xile espanyol mapudungu
17. Feu una llista dels estats d’Oceania i esbrineu les llengües
que s’hi parlen.
ESTAT NOMBRE LLENGUA ALTRES
DE LLENGÜES OFICIAL LLENGÜES
Austràlia 200 anglès anindilyakwa, arrernte, walmajarri,
alyawarr, gaanyatjarra, tiwi, pitjantjatjara,
warlpiri, kala lagaw ya
Guam 2 anglès chamorro
Hawai 2 anglès hawaià
Illes Cook 4 anglès rarotongà, rakahanga
Illes Fiji 10 anglès fijià, rotuma
Illes Marianes 3 - saipan, chamorro, tanapag
Illes Marshall 1 marshallès
2. SOLUCIONS
197

ESTAT NOMBRE LLENGUA ALTRES
DE LLENGÜES OFICIAL LLENGÜES
Illes Salomon 65 anglès are’are, kwaio, kwara’ae, lau, to’abaita
Kiribati 2 anglès kiribati
Micronèsia 17 anglès ponapeà, puluwat, yapès
Nauru 2 anglès nauru
Niue 2 anglès niue
Nova Caledònia 38 francès futuna, iaai, nyalayu, wallisià
Nova Zelanda 2 anglès maorí
Palau 4 anglès palau
Papua-Nova Guinea 800 tok pisin kiwai, dano, orokaiva, boikin, angal
henen, hamtai, ambulas, sinasina,
golin, wahgi, kuanua, huli, kamano,
kuman, medlpa, enga
Polinèsia 9 francès marquesà, mangareva, tahitià
Samoa 2 anglès samoà
Tonga 4 anglès tongà
Tuvalu 1 - tuvalu
Vanuatu 100 francès whitesands, efate, ambae, apma,
paama, uripiv-wala-rano-atchin,
lenakel, hano
Wallis i Futuna 3 francès futuna, wallisià
198 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

3. Models de Gimcana
1. Gimcana per un dia sense material de suport
(Cicles inicials)
La gimcana està pensada per ser realitzada en un dia. Els nens
poden formar grups de quatre o aquells que el professor consideri
adients i cada grup ha de tenir un encarregat de la confecció
final de la prova, l’encarregat pot ser el mateix per a
cada prova o canviar amb cadascuna. Per bé que no es demana
preparació prèvia, és convenient informar abans sobre els
objectius de l’activitat i, un cop acabada, fer una posada en
comú dels coneixements adquirits.
1a. prova. Fer una llista de totes les llengües que es coneguin.
2a. prova. Passar la llista de llengües a un altre grup i afegir-hi
les que es puguin.
3a. prova. Passar la llista de llengües a un altre grup i anotar
algun país on es parlen.
4a. prova. Passar la llista de llengües a un altre grup i afegir-hi
els països que es puguin.
5a. prova. Retornar la llista al grup original i provar de completar-la.
Finalment, es fa un inventari de totes les llengües que s’han
esmentat i els llocs on es parla cadascuna.
199

2. Gimcana per un dia sense material de suport
(Cicles superiors)
Aquesta gimcana està pensada com a preparació per endinsar-se
en la diversitat lingüística del món i, per tant, en certa
manera, per palesar el desconeixement que en tenim. No es
pretén en absolut donar un caire negatiu a la gimcana sinó,
senzillament, avançar-nos al que coneixerem posteriorment.
Els alumnes poden formar cinc grups.
1a. prova. S’assigna un continent a cada grup (Eu ro pa, Àsia,
Àfrica, Amèrica i Oceania) i cadascun fa una llista amb els
estats que recordi del continent que li ha tocat amb les llengües
que sàpiga que s’hi parlen.
2a. prova. Es fan córrer les llistes de manera que cada grup tingui
un nou continent i mira de completar la llista dels anteriors.
Les llistes es fan córrer fins que cada grup hagi tingut
la llista dels cinc continents i l’hagi completat amb tants països
i llengües com pugui.
3a. prova. Cada grup recupera la llista del continent inicial i fa
l’inventari. S’afegeixen a l’inventari tots els dubtes que hagi
suggerit la informació recollida (algú pot afirmar que l’alemany
es parla a Itàlia i algú pot dubtar-ho, etc.).
Es guarden els resultats per comprovar-los a mesura que
es vagi profunditzant en el coneixement de la diversitat lingüística.
També es pot repetir la gimcana en acabar el crèdit
corresponent i contrastar els resultats obtinguts en cadascuna
de les proves.
3. Gimcana per un dia amb material de suport
Aquesta gimcana té com a objectiu la correlació de dades procedents
de fonts diverses i la iniciació a la recerca.
200 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Material de suport
- Tants diaris com grups es formin a la classe, els diaris han
de tenir secció d’informació internacional i preferentment
ser de dates diferents.
- Tants mapes muts com grups.
- Un atles.
- Una enciclopèdia.
1a. prova. Cada grup fa una llista dels estats mencionats en la
informació internacional.
2a. prova. Cada grup localitza els països de la llista a l’atles.
3a. prova. Cada grup pinta els països de la llista al mapa mut.
4a. prova. Cada grup busca informació sobre les llengües dels
països de la llista a l’Enciclopèdia.
5a. prova. Cada grup proposa cinc endevinalles basades en la
informació adquirida (Exemples: És veritat que a Bolívia no -
més es parla espanyol? o Quina és la llengua oficial de les
Filipines?, etc.)
6a. prova. Cada grup planteja les seves endevinalles a la resta
de grups.
4. Gimcana per una setmana
Les gimcanes per una setmana estan pensades com a activitats
per a la «setmana cultural» o similars. Es planteja una
pro va cada dia que es pot solucionar individualment o en
grups, segons el contacte que tinguin els alumnes fora de
l’escola. Es pot crear un mural basat en les informacions
aportades.
1a. prova. Fer una llista de noms de pobles de Catalunya que
tinguin origen àrab.
2a. prova. Fer una llista de paraules del català que tinguin origen
ameríndi.
3a. prova. Portar notícies de la premsa de països asiàtics i
esbrinar quines llengües s’hi parlen.
3. MODELS DE GIMCANA
201

4a. prova. Fer una llista de personatges europeus, dir de quins
països són i esbrinar quines llengües es parlen als seus països.
5a. prova. Buscar qualsevol tipus d’informació so bre Oceania,
ordenar-la segons els països i buscar informació sobre les
llengües que es parlen en aquests països.
5. Gimcana temàtica
Es pot optar per un àmbit concret en què es vulgui aprofundir
el coneixement. La durada pot ser diversa i les proves s’hi hauran
d’adequar. La mostra que aportem té com a àmbit
Oceania. En aquest cas cal disposar d’un mapa del Pacífic tot
el temps que duri la prova.
1a. prova. Recollir totes les informacions, fotografies, etc. que
es trobin sobre països d’Oceania. Amb aquest material es
crearà un mural al qual es podran afegir nous elements en
el transcurs de la gimcana.
2a. prova. Fer un dossier per a cadascun dels països d’Ocea nia,
amb informació sobre la capital, els habitants, moneda, etc.
3a. prova. Pintar en mapa mut els estats independents d’Ocea nia.
4a. prova. Fer una llista de les llengües parlades en cada país.
5a. prova. Buscar informació sobre el parentiu lingüístic de les
llengües.
6a. prova. Fer un mapa lingüístic d’Oceania, segons les famílies
a què pertanyen les seves llengües.
7a. prova. Fer un rànquing de diversitat lingüística a Oceania
se gons el nombre de llengües i nombre d’habitants de cada
país.
8a. prova. Fer un índex de les llengües d’Oceania segons el
nombre de parlants.
9a. prova. Esbrinar si hi ha llengües en perill d’extinció a
Oceania i les causes d’aquesta situació.
10a. prova. Esbrinar si hi ha comunitats que fan activitats destinades
a preservar la seva llengua, indicar quines i quines
són les activitats.
202 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

6. Gimcana d’un trimestre
(Per a diferents cursos)
Les gimcanes per un trimestre (o altres durades: dos, quatre,
cinc mesos) estan pensades com a una activitat de l’escola, en
que poden participar els diferents cursos com a tals i pot anar
lligada a un curs o trimestre dedicats al coneixement de la
diversitat lingüística. Es pot dedicar un mural a aquesta activitat,
on cada setmana es proposi una prova i on es vagin incorporant
les solucions aportades per cada grup.
1a. prova. Feu una llista amb totes les llengües que conegueu i
digueu on es parlen.
2a. prova. Triar alguna de les llengües de la llista anterior i
esbrinar tot el que es pugui sobre ella.
3a. prova. Buscar totes les llengües que pertanyen a la família
de la llengua triada i situar en el mapa els llocs on es parla.
4a. prova. Buscar paraules en català que provinguin de les llengües
de la família de la llengua triada.
5a. prova. Buscar els numerals (1-10) en el màxim nombre de
llengües de la família triada.
6a. prova. Escollir un estat d’Àsia i esbrinar tot el possible
sobre les llengües que s’hi parlen.
7a. prova. Escollir un estat d’Àfrica i esbrinar tot el possible
sobre les llengües que s’hi parlen.
8a. prova. Escollir un estat d’Amèrica i esbrinar tot el possible
sobre les llengües que s’hi parlen.
9a. prova. Escollir un estat d’Oceania i esbrinar tot el possible
sobre les llengües que s’hi parlen.
10a. prova. Portar etiquetes, prospectes, poemes o tota me na
de textos en qualsevol llengua i classificar-los segons fa mí -
lies lingüístiques, lloc d’origen o qualsevol criteri que es consideri
adient.
11a. prova. Buscar informació sobre llengües amenaçades (nom-
bre de parlants, lloc on es parlen, causa de l’amenaça, etc.).
Les dades obtingudes amb aquesta prova es poden emprar
per fer un dossier sobre llengües amenaçades.
3. MODELS DE GIMCANA
203

12a. prova. Buscar informació sobre llengües extingides i les
causes que les van portar a l’extinció. Les dades obtingudes
amb aquesta prova es poden incorporar al dossier.
13a. prova. Fer propostes per evitar l’extinció de les llengües.
Creació d’un mural amb les propostes.
7. Gimcana d’un trimestre
Aquesta gimcana està pensada com a prova complementària
d’un crèdit sobre la diversitat lingüística. Els alumnes poden
buscar les respostes individualment o en grup per posar-les en
comú i discutir-les a l’aula.
1a. prova. Busqueu l’origen i el significat (si en tenen) dels vostres
noms.
2a. prova. Feu una llista amb tots els noms de país que conegueu.
3a. prova. Esbrineu quantes llengües es parlen a Itàlia.
4a. prova. Busqueu les llengües que es parlen a la costa de la
Mar Mediterrània.
5a. prova. Classifiqueu les llengües d’Europa en grups lingüístics.
6a. prova. Feu una llista amb els noms de les llengües que
conegueu que tinguin més de deu milions de parlants.
7a. prova. Feu una llista dels Estats on es parlen més de cent
llengües.
8a. prova. Feu una llista de paraules que vinguin de fora
d’Europa.
9a. prova. Busqueu en el diari les notícies de l’estranger. Feu
una llista amb tots els països de què es digui alguna cosa i
esbrineu quines llengües s’hi parlen.
10a. prova. Tots els noms que segueixen tenen el seu origen en
noms de lloc. Busqueu-los en el mapa i digueu a quin país
pertanyen: bengala, berlina, bohèmia, bugia, caliquenyo,
ca nari, cotxe, daltonisme, genet, magenta, magnèsia, ma -
jò lica, malabar, marató. marengo, masurca, pergamí, per-
204 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

siana, pòrtland, rugbi, sibarita, solecisme, taràntula, turquesa,
uralita, xarleston.
11a. prova. Buscar informació sobre llengües amenaçades
(nombre de parlants, lloc on es parlen, causa de l’amenaça,
etc.).
12a. prova. Fer propostes per evitar l’extinció de les llengües.
8. Gimcana de carrer
La gimcana de carrer està pensada per ser realitzada en ocasions
festives (festes majors, fires, etc.) o per a esplais, centres
culturals, etc.
1. Es proposa fer una ruta de proves per tot el “món”
seguint una paraula viatgera (o diverses rutes). Per exemple:
xocolata (del nahuatl a l’espanyol a l’anglès al zulu,
etc., sabó (del germànic al llatí a les llengües romàniques
al tagalog al vietnamita, a l’àrab al swahili etc. i del germànic
a l’anglès al tàmil, al chichewa, etc.).
2. Es formen grups de 5-6 persones que cap al final s’haurien
de doblar (la diversitat és necessària) i finalment
intercanviar membres (la diversitat fa possible l’intercanvi
i la cooperació).
3. Els grups estableixen relacions d’intercanvi: a més dels
punts obtinguts en cada prova, cada grup té punts a disposició
per canviar-los per informació de què disposin
altres grups. L’objectiu naturalment és que guanyi qui
més cooperi i no «el millor».
1a. prova. Esbrinar la llengua d’origen del nom de cada concursant,
a cada concursant se li dóna un distintiu on s’indiqui
la llengua de què ve el nom (això els converteix en
«representants» de la comunitat lingüística corresponent).
2a. prova. Buscar un objecte (una paraula) que vingui de la
mateixa llengua que el nom del concursant (no hi pot haver
repeticions dins del grup).
3. MODELS DE GIMCANA
205

3a. prova. Preguntar formes de saludar (o de dir gràcies, etc.)
en diferents llengües, cada salutació val un punt i si correspon
a alguna de les llengües del grup, dos.
4a. prova. Recollir objectes (paraules) (un per concursant) i
esbrinar de quina llengua vénen.
5a. prova. Es dóna a cada grup el nom d’un estat i una llista de
llengües: han d’esbrinar quines s’hi parlen.
6a. prova. Cada grup ha de poder aportar les coses que se’ls
demanin d’una llista d’acord amb les llengües que representen
(les llistes estaran fetes d’acord amb les llengües
dels noms més freqüents), per cada cosa que puguin aportar
(si hi ha algun representant de la llengua corresponent)
reben un punt.
7a. prova. Formar equips diferents (de socorristes, d’esportistes,
de músics, etc.) amb dos grups que hauran de compartir
els punts. El material necessari per a cada equip (co-
tò, alcohol, pilotes, raquetes, pianos, guitarres, etc.) correspondrà
a llengües diferents, per cada objecte que es pugui
obtenir amb les llengües del grup s’obté un punt.
8a. prova. Cada grup ja doblat ha de «preparar» un menú amb
els ingredients necessaris i d’acord amb les llengües representades
pel grup; és el moment d’intercanviar participants,
si per exemple un grup té dos àrabs i necessita un francès
i un grup té un francès però no el «necessita» per al seu plat
el pot intercanviar per un àrab i així successivament. Per
cada ingredient que tingui representant es dóna un punt.
9a. prova. Cada grup haurà de sol·licitar a vianants, observadors,
etc. que s’incorporin com a «representants» de les
llengües que els faltin per fer el menú, al marge de la llengua
que parlin, del seu nom etc. (les llengües es poden
«adquirir»). Per cada ingredient que tingui representant es
dóna un punt.
10a. prova. Cada grup fa una llista de noms de llengües que
conegui (i pot preguntar a altres participants, vianants, etc.),
també serveixen les llengües de la ruta, dels noms, etc.
Cada llengua val un punt.
206 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

4. La Gimcana de les llengües
a Catalunya Ràdio
En el període gener-juliol de 1998 el Grup d’Estudi de Llengües
Amenaçades va realitzar la Gimcana de les llengües dins del
programa «El Suplement» de Catalunya Ràdio, les proves de la
qual reproduïm aquí com a mostra de funcionament d’un dels
possibles models de Gimcana.
1a. prova
¿Quantes llengües es parlen al món?
No es pot donar una resposta exacta a aquesta qüestió, sobretot perquè
les llengües formen un continu on les fronteres responen a criteris extralingüístics.
El nombre aproximat és de 5.000, i les més de 6.000 que proposa
l’Ethnologue de Barbara Grimes s’han d’atribuir, d’una banda, a la
inclusió de moltes llengües ja extingides, i, de l’altra, a la inclusió dels
llen guatges dels sords que són codis secundaris creats a partir de diferents
llengües.
2a. prova
Si acordem aquesta xifra de 5.000 per al nombre de llengües,
i sabem que la població mundial supera els 5.000 milions de
persones, podem concloure que la mitjana de parlants per llengua
és d’un milió. Les comunitats, però, no segueixen aquesta
mitjana. Així, doncs:
Quantes d’aquestes 5.000 llengües tenen més d’un milió de
parlants?
4. LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A CATALUNYA RÀDIO
207

Només unes 250 llengües tenen més d’un milió de parlants, és a dir, el
5% del total. Això ens ha de fer veure que la normalitat són llengües amb
pocs parlants i, per tant, no podem prendre el nombre de parlants com a
una variable rellevant en la supervivència de les llengües. Moltes comunitats
s’han mantigut estables durant segles amb molt pocs parlants. El
català, per exemple, és una llengua que té més d’un milió de parlants,
però que mostra molts dels símptomes de les llengües en procés d’extinció.
3a. prova
Tenint en compte que el nombre d’estats del món no arriba a
250 i acceptat el nombre de 5.000 per a les llengües, la mitjana
de llengües per estat és de més de 20. La distribució, però,
no és equitativa.
Quin és l’estat del món on es parlen més llengües?
A Papua Nova Guinea es parlen unes 800 llengües. De fet, en només nou
estats es concentren la meitat de les llengües parlades al món, els altres
vuit: Indonèsia (600), Índia (500), Nigèria (400), El Camerun (250), El Congo
(200), Mèxic (200) Brasil (200) i Austràlia (200). D’altra banda, Papua-Nova
Guinea se situa al Pacífic, la zona amb més diversitat lingüística actualment.
Es calcula que fa uns 300 anys s’hi parlaven 4.000 llengües i ara no
arriben a les 1.400. A més a més, el Pacífic és la zona del món on actualment
s’estan donant més processos de substitució.
Papua-Nova Guinea comparteix territori amb Irian Jaya, administrativament
part d’Indonèsia, on es parlen més de 200 llengües. En total,
doncs, en aquesta illa es parlen unes 1.000 llengües, la meitat de les quals
tenen menys de 1.000 parlants.
4a. prova
Atesa aquesta concentració de llengües en tan pocs estats, és
previsible que en alguns estats es parli només una llengua.
En quins estats d’Europa es parla només una llengua?
A Islàndia.
5a. prova
Una de les respostes proposava Alemanya com a estat monolingüe,
a Alemanya, però, es parlen més llengües.
208 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Quantes llen gües es parlen a Alemanya?
A Alemanya es parlen diverses varietats germàniques que poden ser considerades
com a llengües diferenciades o no. Entre aquestes varietats
comptem l’alemannic (suís alemany/alsacià), el bavarès, el baix alemany,
el franconià, el suabi, el jiddish i el francic.
Les llengües clarament diferenciades de l’alemany són:
· danès
· frisó (en procés d’extinció a Alemanya)
· luxemburguès
· polonès (eslava)
· romaní (indo-irania)
· sòrab (eslava)
L’alemany a més d’Alemanya, Àustria, Liechtenstein i Suïssa, és parlat
en diferents nuclis de Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Hongria, Itàlia, Lu -
xem burg, Polònia, Romania i la República Txeca.
6a. prova
Aquesta setmana hi ha hagut un terratrèmol a l’Afganistan.
Qui na és la llengua oficial de l’Afganistan?
Hi ha dues llengües emprades a l’ensenyament: el paixto i el farsi (en la
seva varietat DARI). El paixto pot ser considerat com la llengua oficial de
l’Afganistan, per bé que no és emprada en tots els àmbits.
7a. prova
Entre les respostes a quin és l’estat del món on es parlen més
llengües es va esmentar l’Índia.
Quantes llengües es parlen a l’Índia?
El nombre de llengües parlades a l’Índia és molt difícil de precisar. En el
cens de 1951 se n’esmenten 845, en el de 1961, 1652, de les quals 103
són estrangeres i 527 de difícil classificació. Segons l’Ethnologue la xifra
gira a l’entorn de les 400 i altres fonts en postulen 500. Atès que
Grierson, l’any 1903, identifica 179 llengües i 544 dialectes, donarem per
bones totes les respostes entre 200 i 600 llengües. En qualsevol cas,
atès que vam parlar de Nova Guinea-Papua com del país del món on es
parlen més llengües (800) no donarem per bona cap resposta per sobre
de 800.
4. LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A CATALUNYA RÀDIO
209

8a. prova
En quina llengua escrivia Tagore?
En bengalí.
9a. prova
L’escriptor nigerià Wole Soyinka va rebre el premi nobel de literatura
l’any 1986. Wole Soyinka escriu en anglès, però aquesta
no és la seva llengua.
Quina és la llengua de Wole Soyinka?
El ioruba.
10a. prova
Quantes llengües es parlen a Nigèria?
El nombre de llengües és molt difícil de precisar, a Nigèria n’hi ha 396 de
registrades, tres de les quals –el haussa, el ioruba i l’igbo– tenen més de
10 milions de parlants.
11a. prova
Digueu el nom d’alguna de les llengües ameríndies que es parlen
a Xile.
La llengua ameríndia més parlada a Xile és el mapudungu, la llengua dels
maputxe, que és una llengua araucana. ‘Xile’ és una paraula araucana que
vol dir ‘Fi de la terra’. També hi ha alguns parlants d’aimara i quitxua, i en
queden molt pocs d’huiliche, alacaluf i yámana. El cacahue i el kunza són
llengües extingides que es parlaven a Xile.
12a. prova
L’illa de Pasqua pertany administrativament a Xile i la seva llengua,
el rapanui, és una llengua malaiopolinèsica. Les llengües
malaiopolinèsiques són parlades en nombroses illes del Pacífic
i de l’Índic i a aquest grup pertany també la llengua de Mada -
gas car.
Quina és la llengua de Madagascar?
El malgaix.
13a. prova
Visita de Clinton a Sudàfrica.
210 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

A Sudàfrica es parlen més de 20 llengües, onze de les quals
són oficials.
Quines són les llengües bantu oficials a Sudàfrica?
Llengües oficials: ndebele, sotho nord, sotho sud, swati, tsonga, tswana,
venda, xhosa i zulu.
14a. prova
Diumenge de Rams. La baulé és una altra de les cultures amb
un «fill sacrificat». Aquesta és la llegenda baulé:
Hi havia una tribu que era governada per la reina Abra-
Pokou la qual estimava profundament el seu país i els seus
súbdits. La seva prosperitat, però, era cobejada per moltes tribus
veïnes, les quals sovint els atacaven. Una vegada, quan els
invasors eren més nombrosos de l’habitual, la reina va ordenar
la fugida per evitar la massacre del seu poble. Perseguits d’aprop
pels seus enemics van arribar al riu Comoe, el deu del
qual havien de calmar per poder travessar el riu. L’endevinador
va dir que el riu reclamava el sacrifici d’un jove. Com que no hi
havia voluntaris, la reina va oferir el seu fill únic per salvar la
tribu, i així el príncep va ser llençat des d’un penya-segat. Tot
seguit, va començar una tempesta sobrenatural que va inclinar
els baobabs de la riba de manera que formaven un pont natural
pel qual van poder escapar-se els fugitius, i quan aquests ja
havien passat, els baobabs es tornaven a posar drets de
manera que no poguèssin passar els que els perseguien. Els
baulé es van establir en una zona prop del riu, i van prendre el
seu nom de les primeres paraules que va dir la reina en morir
el seu fill: ‘baulé’, que vol dir ‘el noi és mort’.
On es parla el baulé?
A Costa d’Ivori.
15a. prova
Dia de Pasqua. De quina llengua ve la paraula ‘mona’ i què vol
dir?
Segons Bataillon i Caro Baroja del llatí (annona) munda ‘(vianda) neta,
bonica’ ‘panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos
que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d’abril’.
4. LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A CATALUNYA RÀDIO
211

Segons Coromines aquesta és l’etimologia segura a desgrat de la curiosa
coincidència amb l’àrab muna ‘proveïments, queviures’.
Segons Asin de l’àrab muna ‘provisions de boca’.
16a. prova
Ha mort Pol Pot.
Quina és la llengua més parlada a Cambotja?
El khmer.
17a. prova
La intervenció d’un oient ha provocat un debat sobre el bilingüisme
a Finlàndia. Les dades que en tenim són les se -
güents:
A Finlàndia es parlen diverses llengües: l’estonià (6.000 parlants),
el karelià (10.000 parlants), el livvi o olonets, amb alguns
parlants disseminats, tots competents en finès, el romaní o
caló finès (4.000-6.000 parlants), el sámi (lapó es despectiu),
tots els sámi parlen finès. L’ensenyament a les escoles és en
finès. El suec és parlat per 296.000 persones a Finlàndia, on el
suec té estatus oficial, gairebé tots són bilingües en suec. El
finès és parlat pel 93,5% de la població, 300.000 dels quals són
bilingües en suec.
El sámi està emparentat amb el finès, però totes dues són
llengües diferents de la resta de llengües europees i escandinaves.
El sámi està emparentat amb una altra llengua parlada
a Europa i que és oficial d’un dels estats.
Amb quina llengua està emparentat el sámi?
Amb l’hongarès. El sámi, el finès i l’hongarès són llengües uràliques.
18a. prova
Quina és la llengua oficial de Tanzània?
El swahili.
19a. prova
Tornem al parentiu de les llengües.
Amb quina llengua està emparentada el català: amb el persa,
el turc o l’àrab?
212 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Amb el persa. Totes dues són indoeuropees, el turc és altaica i l’àrab,
afroasiàtica.
20a. prova
Entre les respostes a quin és l’estat del món on es parlen més
llengües es va esmentar Indonèsia.
Quantes llengües es parlen a Indonèsia?
Unes 600.
21a. prova
Entre les respostes a quin és l’estat del món on es parlen més
llengües es va esmentar Califòrnia i Nova York.
Quantes llengües autòctones (ameríndies) es parlen encara
als EUA?
Unes 150, de les quals unes 40 tenen menys de 10 parlants i molt poques
passen dels 10.000 parlants.
22a. prova
Les respostes a la prova anterior provoquen alguns comentaris
sobre els manlleus de paraules ameríndies en català. ‘Hu ra -
cà’ és un manlleu de la primera llengua que va sentir parlar Co -
lom en arribar a Amèrica.
Quina va ser la primera llengua que va sentir Colom en arribar
a Amèrica?
El taino. Del taino han arribat altres paraules com: barbacoa, cacic, caoba,
hamaca…
23a. prova
A quins països es parla el quítxua?
Equador, Perú, Bolívia i Argentina. Del quítxua tenim paraules com ara cóndor,
mate, gautxo…
24a. prova
Guerra entre Etiòpia i Eritrea.
Quina és la llengua oficial d’Etiòpia?
L’amhàric. L’amhàric és una llengua semítica com l’àrab i l’hebreu. A més
de l’amhàric, a Etiòpia es parlen unes 80 llengües.
4. LA GIMCANA DE LES LLENGÜES A CATALUNYA RÀDIO
213

25a. prova
Quin és l’únic país de Sudamèrica on no es parla cap llengua
ameríndia?
Uruguai. A l’Amèrica del Sud, el procés de substitució lingüística es va iniciar
per la costa atlàntica, va seguir per la costa del Pacífic i segueix cap
a l’interior. Uruguai és un país relativament petit de la costa atlàntica.
26a. prova
Quina era la llengua de Moctezuma?
El nahuatl.
214 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Bibliografia
ALBAIGES, J. M. (1995) Diccionari dels noms de noi. Eds. 62,
Barcelona.
ALBAIGES, J. M. (1995) Diccionari dels noms de noia. Eds. 62,
Barcelona.
ALBAIGES, J.M. (1998) Enciclopedia de los topónimos espa -
ñoles. Ed. Planeta, Barcelona.
ALCOVER, A. M. Diccionari català-valencià-balear. Ed. Moll,
Palma de Mallorca.
BALAÑA, P. (1989) Els noms de lloc de Catalunya. Generalitat
de Catalunya, Barcelona.
BRUGUERA, J. (1996) Diccionari etimològic. Enciclopèdia Ca ta -
la na, Barcelona.
COROMINES, J. Diccionari etimològic i complementari de la
llengua catalana. Eds. Curial, Barcelona.
COROMINES, J. Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i
noms de persona de totes les terres de llengua catalana.
CORRIENTE, F. (1999) Diccionario de arabismos y voces afines
en íberoromance. Ed. Gredos, Madrid.
JUNYENT, C. (1999) La diversitat lingüística. Eds. Octaedro,
Barcelona.
MORAN, J. y RABELLA, J. A. (1999) Diccionari etimològic
manual. Eds. 62, Barcelona.
MOREU-REY, E. (1991) Antroponímia. Història dels nostres prenoms,
cognoms i renoms. Publicacions de la Universitat de
Barcelona.
Enciclopedia Larousse
Gran Enciclopèdia Catalana
215

Col·laboradors
En el transcurs de la Gimcana hem sol·licitat la col·laboració de
nombroses entitats i empreses. Volem agrair-los especialment
la col·laboració tan generosa i puntual perquè han fet possible
que tots els concursants tinguin premi, però també perquè el
seu interès per la Gimcana ha estat un estímul que ha animat
molts concursants a participar. I ens sembla just destacar la
col·laboració d’Ediciones Octaedro, Edicions 1984, Grup 62 i el
Museu d’Història de Catalunya pel seu suport especial.
ACV
ÀMBIT SERVEIS EDITORIAL SA
ARTS GRÀFIQUES BOBALÀ, SL PAGÉS EDITORS
ARTS GRÀFIQUES ORIENT
BARCELONA MULTIMÈDIA
BAYER HERMANOS
CAIXA CATALUNYA
CARROGGIO EDICIONES
CONSORCI DEL PATRIMONI DE SITGES
DIFUSORA INTERNACIONAL SA
DISTRILLIBRES CATALUNYA
EDICIONES EL JUEVES SA
EDICIONES OCTAEDRO
EDICIONES URANO, SA
EDICIONS 1984
EDICIONS 62, SA
EDICIONS L’ISARD, SL
EDITORIAL ANAGRAMA
EDITORIAL CASALS, SA
EDITORIAL CRUÏLLA, SA
EDITORIAL EMPÚRIES
217

EDITORIAL MEDITERRANEA
EL CORTE INGLÉS
EUMO EDITORIAL, SA
FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES
GENERALITAT DE CATALUNYA.ENTITAT AUTÒNOMA DEL DIARI OFI-
CIAL I DE PUBLICACIONS
GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA
LINGÜÍSTICA
LA CAIXA, OFICINA DE MASQUEFA
LAROUSSE/VOX
LYNX EDICIONES
LLIBRERIA ANTIQUARIA DELSTRE’S
LLIBRERIA POMPEIA
MINES PREHISTÒRIQUES GAVA
MUSEU - ARXIU DE CALELLA
MUSEU CIÈNCIA I TÈCNICA DE CATALUNYA
MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
MUSEU D’ART MODERN DE TARRAGONA
MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT
MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS
MUSEU DE GAVÀ
MUSEU DE GEOLOGIA DE BARCELONA
MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA
MUSEU DE LA PELL D’IGUALADA
MUSEU DE MATARÓ
MUSEU DE TERRASSA
MUSEU DE VILASECA DE REUS
MUSEU DE ZOOLOGIA
MUSEU DEL FERROCARRIL
MUSEU FREDERIC MARÈS
MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES
MUSEU TÈXTIL I D’INDUMENTARI
ONIRO
PAGÈS EDITORS
PREMSA CATALANA. AVUI
PUBLICACIONS ABADIA MONTSERRAT
RBA LIBROS I LA MAGRANA
REVISTA D’IGUALADA
RUBEM EDITORIAL SL
SALVAT EDITORES
TRIGO EDICIONES SL
TUSQUETS EDITORES, SA
VINS I CAVES CASTELL D’AGE
218 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Participants
PARTICIPANTS 1.295
CATEGORIA A 108 CATEGORIA B 293 CATEGORIA C 557
CATEGORIA D 22 CATEGORIA E 287 CATEGORIA F 28
CATEGORIA A
NOM
Aleix
Angel
Marta
Javier
Andrea
Miriam
Yannich
Oriol
Desiree
Jordi
Noemi
Enoc
Sandra
José Javier
Neus
Daniel
Tanya
Alex
Alvaro
Juan Anton
Isaac
Pau
Najima
Didac
Cristian
Montserrat
Marc
Josep
Mireia
Miriam
Sara
COGNOMS
Aceituno Matas
Agrado
Álvarez Larrodé
Álvarez Vitero
Amasesma Masena
Amaya Amaya
Baratte Forner
Barrabeig Ros
Bernardo Martín
Blanco Iglesias
Blasco Cano
Bouza Palomo
Bustos Díaz
Cardenas Pereira
Casanovas Tarda
Celayeta Roig
Contreras Cayero
Debón Tarela
Del Cerro Pérez
Díaz López
Dimnery
Esteller Fodrini
Ettahrioui
Fabregat Risueño
Fernández Cobo
Fernández Juan
Ferrer Moyano
Figueras Junyent
Francès Matas
Galvez Torres
Garnacho Zurita
Judit
Cheyenne
Gerard
Sara
Aleix
Adrià
Raquel
Marc
Andreu
Aroa
Antoni
Carla
Meritxell
Mireia
Cristina
Daniel
Irene
Gerard
Ariadna
Noelia
Anna
Tatiana
Maria
Andreu
Kevin
Miriam
Lorenzo
Manuel
Noelia
Anna Maria
Míriam
Aitor
Ainhoa
Garrido Arriero
Gómez López
González Avilés
Gracia Rosas
Gunovart Sanz
Gutiérrez Gil
Jiménez Romero
Jornet Iglesias
Juan Barea
Linares López
López Arbós
Luna Oliva
Llopart Esteve
Martínez Oliva
Martínez Oliva
Mas Monserrat
Mejías Serrano
Mernissi Rueda
Miró Peralta
Molino Chaves
Moral Rovira
Morales González
Morales Herreria
Moran Arribas
Mota Calet
Moya Moya
Navarro Plate
Navas Moreno
Navas Ortiz
Nogales Planchuelo
Núñez Alcaraz
Palma Salinas
Palomero Moreno
219

Nerea
Paniagua Muñoz
Marina Parra Molano
Andrea Pedrosa Clemente
Gisela
Pegueroles Termens
Gerard Pérez Díaz
Irene
Pérez Martínez
Joshua Places Lleixà
Jordi
Pons Hernández
Cristian Puveda
Cristina Quesada Guarch
Judit
Redolad Casas
Abel
Redondo López
Sergi
Remesal Navarro
Miriam Reviriego Abengozas
Cristian Rivera Zaragoza
Juan José Robles Segado
Victòria Roca Tutusaus
Oriol
Rodríguez Bosch
Mariona Rodríguez Bosch
Daniel Rodríguez Castellano
Albert
Rodríguez Fernández
Denise Rodríguez Marin
Adrià
Roig Sánchez
Yessica Romero Parga
Ariadna Ros Figueras
Claudia Ros Figueras
Albert
Rubió Camprubí
Judit
Sáez Palma
Pol
Sagués Pérez
Gerard Sánchez Bruguera
Alba
Sangrà Rubio
Soraya Santamaria García
Toney
Simpson
Samuel Soler Murillo
Laura
Soteras Huelva
Alberto Tarrago Callejón
Ricard Tomàs Monsó
Aida
Torres Boada
Sara
Torres Boada
Sergio Vázquez Pilar
Marc
Vega García
Mª Elena Velázquez Roche
Carla
Villacañas Amante
Sabah Youbi Belhassane
CATEGORIA B
NOM
COGNOMS
Blanca Acosta Giménez
Sergi
Agell Minguillon
Domingo Aheadez Hidalgo
Gemma Alba Anglès
Estel·la Albiol Melich
Daniel Alegret Medina
Santos Alonso Matamoros
Sara
Álvarez Hidalgo
Sergio Álvarez Morales
Lucrecia Arenal Gutiérrez
Jordi
Arroyo Cabezas
J. Antonio Arroyo Mesa
Shanna Artero Acosta
Claudia Aznar Carrique
Carlos Balibrea Díaz
Ariadna Barrabeig Ros
Ismael Barroso Iglesias
David
Barroso Iglesias
Sílvia
Bascompte Salvador
Octavi Batlle Casadevall
David
Bejarano Bolaños
Eva Mª Bernat Escarvajal
Abel
Boada Ferrer
Ivan
Bonilla Buitrago
Ruben Bonilla Buitrago
Beatriz Borrego Cejudo
Oscar
Borrego Cejudo
Mohamed Boulifa
Jonathan Brea Orriols
Tahis
Brea Orriols
Airy
Bullon Ferrer
Zaret
Cabanillas Asensio
Sara
Calderón Murillo
Itziar
Camacho Lora
Anna
Campadabal Agut
Anna
Canals Canalejo
Maria
Canals Canalejo
Vicenç Canals Molano
Cristian Cano Aguilera
Natalia Canovas Cobo
Miriam Cantero Duran
Sandra Carballo Olmos
Susi
Carceller Ortego
Jessica Carceller Ortego
Jonatan Carrasco Lasala
Laura
Carreras Ferreiro
Joshua Carvajal Quijada
Judit
Castañeda Santiago
Cristian Castañeda Santiago
Dani
Castillo Ruiz
Sandra Castro Auton
Beatriz Castro Jiménez
Marisa Castro Martín
Lorena Cazorla Reyes
Maria
Cerezuelo Cuartero
Esteve Cester Millan
Fabricio Chiluiza Ocaña
Laura
Claramunt Solé
Pilar
Conde Martínez
Jenifer Corrales Leal
Cristina Correas Fernández
220 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Marc
Coscollola
Lydia
Crespo Carreiro
M. Angels Cuevas Farrés
Eva
Daza Macaya
Simon Díaz Povedano
Abel
Diez Font
Hayat
El Hammouhi
Mounaim El Hadri
Leila
Elidrisi Aguado
Joan
Enajas Cortés
Joan
Esbelt Figueres
Guifre
Escudero Mora
Laura
Espada Palomino
Vanessa Espejo Guil
Antonia Fernández Fernández
Gemma Fernández Giménez
Sandra Fernández Herrero
Ivan
Fernández Lozano
Adrià
Fernández Pino
Eric
Fernández Pueyo
Erik
Fernández Rivadeneira
Sergio Fernández Santiago
Julian
Ferrer Garrido
Dan
Figueras Ferras
Andreu Figueras Junyent
Xim
Forteza Tomas
Anais
Franco Luna
Maria
Franco Luna
Estefania Fugarolas Ferrer
Marta
Gallardo Alaminos
Xavier
Gallart del Burgo
Adrià
Gallart del Burgo
Cristina Gallego Sensada
Laura
Gallego Sensada
Jordi
Gamon Gil
Laura
Gañez Fernández
Alex
García
Cristian García Arbex
Anna
García Cervelló
Alba
García Cervelló
Adri
García Estevez
Vera
García González
Jaume García Martín
Daniel García San Juan
David
Garrido Cifré
Mireia Gimferrer Almirall
Ana
Gomâ Cervellö
Alba
Gómez Bailon
Laura
Gómez Fernández
Marta
González Avilés
J. Luis González Martínez
Sergio González Muñóz
Eva
Gorrachategui Matas
Anna
Gorrochategui Matas
Mireia Grande Gómez
Noelia Guerrero Arbós
Jessica Guisado García
Sandra Gutiérrez Martínez
Karim
Haddouchi
Shelia
Heredia Ruiz
Rosa Maria Hernández Camacho
Laura
Hernández Espigares
David
Hernández Mariné
Adrià
Higuero Moñino
Natalia Hughes Cueto
Ruben Ibañez Montoro
Fatima Ichaoui
Alicia
Jiménez Arenas
Sara
Jiménez Nieto
Carlos Jorge Alarcón
Zsolt
Kiss
Elvira
Kazyrytskaya
Alda
Labrada Olomí
Arantxa Laforet Lahuerta
Cristian Lavado Pino
Sergi
Lechado Puig
Sara
Linares Frances
Anabel López Indiano
Raquel López Pineda
Verónica López Pineda
Cristina López Rafecas
Ingrid
López Salinas
Julian
López Vázquez
Laia
Luna Oliva
Marc
Llopart Esteve
Pol
Marc Ferras
Paula
Marcocci Vega
Jordi
Marin Alemany
Cristian Márquez Delgado
Carlos Martí Pajuelo
Adrian Martínez Baños
Aaron
Martínez Parrilla
Oriol
Marzo Vila
Mariona Mas Montserrat
Eva
Masdeu Escamilla
Alex
Mateo Orbegoso
Angel
Mayorgas Arrabal
Rocio
Méndez Fernández
Marina Mercado Ruiz
Raul
Merchan Morales
M. Carmen Merchan Morales
Sílvia
Merchan Morales
Ferran Mestre Ferrer
Helena Minoves Jiménez
Jaume Molas Etero
Víctor
Molero Rojas
Adrian Molina Millan
Brenda Molina Palacios
PARTICIPANTS
221

Alex
Montes Calderon
Gemma Montes Calderon
Amira
Montiel Blasco
Daniel Morales Rubio
Jonathan Morena Pozo
Desirée Morillo Pilar
Athina Mounduca
Lucas
Moura-Costa
Adrian Mulero Molina
Yeray
Muñóz Fornieles
Sergio Muñóz Morales
Guillermo Navaro Sánchez
Lidia
Navarrete González
Judith
Nesplé Pinós
Marcel Noguera Sánchez
David
Núñez
Laura
Onrubia Cantavella
Fernando Orbea Batlle
Esther Ortega García
David
Osuna Aguilera
Joan
Padró Raventos
Carlos Pajuela Navarro
Tamara Palomino Fernández
Ruben Palomo Povedano
Lidia
Panareda Roig
Ernest Panareda Roig
Cristina Paredes Castellano
Víctor
Parra Torras
Rebeca Pascual Pujadó
Cristina Pedregosa Matias
Alejandro Pedrosa Buil
Ingrid
Perales Ros
M. Carmen Pérez Galindo
Aaron
Pérez Pérez
Verónica Pinar Jurado
Miriam Pinar Jurado
Albert
Pino Guillen
Alba
Piñar Campaña
Elena
Placiencia Fuertes
Jaume Poch Pes
Jose M. Portillo Alcaine
Oscar
Puebla Viles
Mireia Puentes Miguel
Alex
Pujol Sánchez
Marc
Quesada Salvador
Cristina Quintana Parrado
Ismael Rabíe Cruz
Daney Ramírez Rangel
Carlos Ramos Caballero
Neus
Ramos Vives
Vanesa Rascón Lozano
Sonia
Reviriego Abengozar
Guillem Ribas
Joan
Ricolfe Fernández
Tamara Rivera Haba
Raquel Robledo Jose
Jordi
Roca Udivert
Cristina Rodríguez Gea
Eric
Rodríguez Infante
J. Jose Rodríguez Rivademar
Mireia Rodríguez Rivademar
Demalza Rodríguez Rubio
Mireia Rodríguez Trenas
Maite
Romero Martínez
Natalia Romero Oya
Jennifer Ropero Romero
Bern
Ros Gascon
Ana Maria Ros Moya
Josep
Rosell Paredes
Ana M. Rosero García
Marc
Rubiales
Jennifer Rubiales Ferrer
Jordi
Rubio Giménez
Bernat Ruiz García
Oscar
Ruiz Sánchez
Edgar
Saavedra Díaz
Kevin
Salas Vela
Patricia Salazar Martínez
José Antonio Salazar Martínez
Hamza Salek Mohamed
David
Salinas Parra
Ruben Salmeron Bejar
Laia
Sánchez Bruguera
Carlos Sánchez García
Sonia
Sánchez Ollé
Yasmina Sánchez Plata
Juan Manuel Sánchez Ruiz
Maria
Sanchis Ollé
David
Sangrà Rubio
Gisela
Santana Rodríguez
Ivan
Santisteban Madrid
Lorenzo Santos Vilaseca
Alfonso Sarabia Pareja
T. David Serrano Carrión
Clara
Siles Amat
Núria
Simon Blanco
Jessica Soler Hernández
Raul
Solis Ribas
Núria
Soriano Navarro
Sara
Sotoca Mateos
Rocio
Suárez Miranda
Raquel Subirana Pérez
Albert
Tomàs Monsó
Lidia
Tomàs Palomo
Naiara Tomàs Palomo
Geraldín Tamárez Oviedo
Rafael Trenas Luque
Lara
Troya Galvez
222 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Montse Trujillo Alonso
Marc
Valls García
Eva
Vargas Garces
Josep Maria Vázquez Pilar
Alex
Vega García
Andrea Velázquez Roche
Borja
Vendrell Baena
Gemma Vera del Sur
Roberto Vera del Sur
Alejandro Vigo García
Patricia Vilardebó Gabas
Marc
Vizcaino Rovira
Mourad Zerri S’ghiyer
Maria
Zurita Alamo
Arantxa Zurita Huelva
Sílvia
Zurita Miralles
CATEGORIA C
NOM
COGNOMS
Jöel
Abella Calet
Maria
Afonso Folhento
V. Manuel Afonso Folhento
Sílvia
Aguilera Márquez
Raul
Aguilera Pérez
Amina Akhachab
Pau
Alalla Haro
Noemi Alarcon González
Edgar
Alarcon González
Laura
Albert Moreno
Marc
Alcalà Prieto
Daniel Alcalà Prieto
Arantxa Alegret Medina
Jordi
Alfonso Caborra
Toni
Almagro García
Juan J. Alsina Tutusaus
Sílvia
Altes Solias
Sergi
Altes Solias
Adrià
Álvarez Garrido
Andrea Álvarez Martínez
Miriam Amador Gonzaga
Bilal
Amarnis
Marina Amat Rosell
Marina Amaya Gómez
Marc
Angiles Sans
Ruben Aranda Mesa
Ines
Aromas López
Felix
Arturo Reategui
Raquel Asis Andujar
Saïd
Azzouzi
Teresa Maria Badol Sánchez
Dani
Baena Ballesta
Carlos Baena Blanco
Javier
Baena Blanco
Monica Baena Pérez
Elisabet Baena Pérez
Alba
Barrabeig Ros
Laia
Barrabeig Ros
Francisco Barrionuevo
Lluis
Basurte
Marc
Batlle Duran
Víctor
Batlle Granados
David
Batlle Masia
Jessica Bautista Ferrer
Verónica Bautista Ferrer
Javier
Bearmier Dedunelo
Laura
Bejerano Bolaños
Berta
Benedicto Izquierdo
Dunia
Benelmadjat Moreno
Miguel Benítez Heredia
Maribel Benlliure Puertas
Jordi
Bermejo Martínez
J. Miguel Bermúdez Miguel
Cristian Bernardo
Erika
Beteta Rivero
Jessica Biel Gómez
Amarnis Bilal
Rosa Maria Blanco Medina
Núria
Blazquez Masdeu
Guillem Boada Ferrer
Iskra
Bocanegra Padró
Francesc Boch Esquinas
Jordi
Boix Vargas
Marta
Bonastre Blanco
Soledad Bonastre González
Jordi
Bonastre Porcar
Josep
Bonavida Verdaguer
Montse Borras Millan
Salvador Bosch Casanova
Brohin Boutaili
Marc
Bravo García
Garron Brock Moore
Núria
Brossa Piñero
Rosa
Bustos Díaz
Eva
Bustos Díaz
Cristina Cabana León
Angëlica Cabello Fariña
Raul
Cachero García
Sabyna Calet Val
Mercedes Calzado Hornos
Carlos Calzado Hornos
Daniel Campos Muñóz
Rut
Cantero Ceballos
Emilio
Cantero López
Sílvia
Cantí Domènech
Anna
Cantí Domènech
Antoni Cantí Domènech
Ruben Capdevila Martín
Miriam Cardús Casanovas
PARTICIPANTS
223

Núria
Cardus Marcos
Joaquim Carrasco Gallego
Jenifer Carroles
Maite
Casal Canals
Marc
Casal Canals
Laura
Casanovas Valls
Mireia Castells Rovira
Albert
Castells Sánchez
Pol
Castells Valls
Steven Castillo Aguilar
M. Isabel Castillo Gallardo
Laura
Castillo Goded
Cristina Castillo Goded
Margarita Castro Blesa
Ana Belen Cazorla Barrero
Lucía
Cazorla Oller
Elisabet Cazorla Oller
Jessica Cerezo Gamito
Daniel Cervello Castellano
Tamara César Nieto
Marta
Cid Albiol
Laura
Cid Albiol
Jesus
Cintado López
Xavier
Claramunt Junyent
Núria
Claramunt Solé
Adrià
Claris Blasco
Neua
Claverol Quintana
Anna
Codol Soteras
Alba
Codol Soteras
Estela
Colàs Cazallas
Norma Colet García
Francesc Collado Ruiz
Eva
Corona Bello
Lorena Corro Puerto
J. Manuel Cortés Aguilar
Sergi
Cortés Alcocer
Noemi Cruz Calderon
Montserrat Cucurella Jorba
Melania Chaves González
Toni
de la Rocha Fernández
Mario
de Sande Navarrro
Denis
del Blanco Rodríguez
Berta
del Moral i Bernaus
M. Jesus Díaz López
Alejandro Díaz Salcedo
Jenny
Domínguez de la Torre
Marta
Donzel Pérez
Sandra Duran Duran
Luis F. Duran Duran
Núria
Duran Martí
Marta
Duran Martí
Hayat
El Azzouzi
Said
El Azzouzi
Sabah El Messari
Sobma El Yakooube
Afaf
Elidrisi
Ismael Elidrisi Aguado
Ivan
Ercolano Carreira
Verónica Espada Palomino
David
Espejo Guil
José Manuel Espin Poro
Monica Esteve Romeu
Mohamed Ettahrioui
Irina
Falguera Sabi
Sílvia
Farré García
Sergio Felguera Serrano
Eric
Fernández Pueyo
Raul
Fernández Clemente
Raquel Fernández Cobo
Cristina Fernández Enajas
Patricia Fernández Hernández
Toni
Fernández Herrero
Rafa
Fernández Juan
Alexandra Fernández Pino
Sheila
Fernández Pueyo
Teresa Fernández Riudavets
Daniel Fernández Tejero
Albert
Ferrer Brunet
David
Ferrer Figueres
Gerard Fité Jardí
Montserrat Florenza Virgili
Angels Flores Guerrrero
Víctor
Folch Vicente
Aitor
Fonquernie
Marc
Forner Bueno
Jean Paul Fort Velazco
Xisco
Forteza Tomas
Critian Fraire Climent
Oriol
Frances Matas
Jordi
Frances Matas
Iris
Frank Zurita
J. Manuel Freita Molero
Ariadna Fugarola Casanovas
Josep
Fuster Fernández
Maria
Fuster García
Joan
Gabarró Julia
Arantxa Gale Alonso
Elena
Gallardo Alaminos
Víctor
Gallego Delgado
Jaime
Gallego González
Toni
Gallego González
Manel
Garabito Montoya
Sonia
García Borrego
Joan
García Fernández Piñar
Santi
García Fuentes
Xavier
García García
Lidia
García Gimeno
Lluis
García González
224 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Jara
García González
Francis García Heredia
J. Antonio García Herrerias
Álvaro García Martín
Jordi
García Mesa
Marc
García Picazo
Yeray
García Povedano
Paula
García Sánchez
Melania García Segura
Juan
García Serrano
Alba
Garrié Erill
Rosa
Garriga Mora
Sergio Gascon Muriel
Elisabet Gasol Canals
Alberto Gaspar Franco
Cristina Gibert Cuartielles
Rosa
Gil Imbermon
Estel·la Giménez Palet
Didac
Gimferrer Almirall
Sergio Girona Puerto
Raquel Gómez Bejarano
Sheila
Gómez Ramirez
Montse Gómez Talavan
Carlos González Arriero
Jordi
González Borrajo
Mireia González García
Adam
González González
Mairena González Herrero
Sílvia
González Roig
Saray
Granados García
Mireia Guardia Bautista
Cristina Guerrero Guisado
Elena
Guinaldo García
Sergio Guirado Torralbo
Clara
Guixà Solé
Dafne
Gutiérrez Díaz
Dani
Guzmán Ceron
Vanesa Hernández López
Ana
Hernández Rodríguez
Albert
Herranz Matas
Xavier
Herranz Matas
Marc
Hinojosa Góngora
Bernat Hinojosa Góngora
Sarah
Hoeksma Giraldo
Ivan
Ibáñez Montoro
Cristina Iglesias Gil
Tania
Insa Rojas
Jonatan Iñigos Cuacos
Jordi
Jabalera Parcerisas
Francisco Jiménez Ballesta
Dani
Jiménez Castellon
Cristina Jiménez Mansilla
Vanesa Jiménez Mateos
Eduardo Jiménez Pizarro
Eugeni Jorba Aloy
David
Jordan Cachero
Miriam Jove Sánchez
Jean Philippe Junyent Grandjean
Anne Olivia Junyent Grandjean
Mohamed Kattoufi
Noemi La Casa Barrionuevo
David
Labrada Olomi
Álex
Lacio Martínez
Miguel Ángel Lahoz Gavilan
Rosa
Lasala Díaz
Laia
Lechuga Mató
Monica León Contreras
Núria
León Mercader
Ruben Lobato Delgado
Jordi
López
Oscar
López Carreton
Irene
López Colomé
Jordi
López Font
Jessica López Gil
Paco
López Pineda
David
López Rafecas
Eva
López Vázquez
Noelia López Vivancos
Sílvia
Losilla Garrido
Noemi Lozano Redondo
Jonatan Lozano Redondo
Ivan
Llamas Bonilla
Cristian Llamas Bonilla
Salvador Llamas Gallardo
J. Carlos Llamas Guerrero
Xavier
Llamas Nieto
Neus
Llaverol Quintana
Anna
Llongueras Felguera
Jonatan Llop Ruiz
Jose M. Macias Liarte
Sandra Magdaleno Martínez
David
Magdaleno Ramon
Jaume Malos Etero
Mar
Manero Vicent
Abdelwahed Mansur
David
Manzano Maiz
José Ángel Manzano Ruiz
Àfrica
Marcelo Cohira
Montse Marco Castillo
Joan Anton Marcos Sabi
Eric
Marcos Tarin
Gemma Márquez Barranco
Ester
Martí Vilaseca
Esteban Martín Domingo
Leticia Martín Mesa
Agar
Martín Morales
Ruben Martín Sánchez
Raquel Martín Serrano
PARTICIPANTS
225

Enrique Martínez Aleiz
Gemma Martínez Barranco
Hector Martínez Escribano
Jessica Martínez García
Araceli Martínez Juárez
Carla
Martínez Mas
Gerard Martínez Pallarols
Joel
Martínez Perellon
Anna
Mas Estruch
Mireia Mas Velázquez
Sílvia
Mas Velázquez
Monica Mayorgas Arrabal
Javier
Medina Cotes
Jessica Medina Delgado
Jesus
Melero Gómez
Jessica Melero Pozo
Carles Méndez Antonio
Ana Belén Méndez Bravo
Soraya Méndez Tejada
Felix
Merchan Morales
Valentin Merchan Pérez
Sheila
Merino Montaner
Joan
Mesas Pérez
Eden
Mestre
Vicenç Mestre López
Eduard Mestre Vela
Gloria
Milan Muñóz
Raquel Milla Rodríguez
Laura
Milla Rodríguez
Jéssica Millan Vilaplana
Laura
Millo Rodríguez
Ruben Miquel Corcoba
Elisa
Miranda Chia
David
Miranda Reino
Víctor
Mitjans Muñóz
Manel
Molina Palacio
M. del Mar Monero Vicent
Raul
Montagut Aroca
Soraya Montalban Iniesta
Ana
Montes Llamas
Estevan Montia Domingo
Víctor
Mora Aguilar
Estefania Morales Albarran
David
Morales Herrerias
Ruben Morales Rubio
Jorge David Moreno Peña
Manolo Moreno Puerto
J. José Moreno Puerto
Albert
Moreno Solà
Agata
Moulin Monterde
Irene
Moxo Hernández
Nerea
Muñóz Fornieles
Jordi
Muntané Aranaz
Xavier
Muntané Aranaz
Núria
Muñiz López
Adrià
Muñóz Fuertes
Sonia
Muñóz Miranda
J. Manel Nacarino Ruf
Ivan
Navarrete González
Xavier
Navarro Arjona
Laia
Navarro Capilla
Lorena Navarro Molina
Rocio
Navarro Moreno
Sheila
Navarro Rodríguez
Patricia Navarro Sánchez
Víctor
Nebra Aguilar
Jessica Nebra Aguilar
Jose Antonio Nogales López
Emilio
Nogales Rodríguez
Ramon Noguera Creus
Pau
Olalla Haro
Joan Enric Oliva Raventos
Albert
Olivas Linares
Carlos Olmedo Trucharte
Carles Ollé Centellas
Esther Oller Roca
Natalia Ordoñez Luque
Cristina Ortega Gabarron
Jordi
Ortiga Ruiz
David
Ortigosa
Andrea Ortiz del Amo
Mariano Ortiz Guerrero
Aurora Ortiz Guerrero
Josep Mª Otosu Infante
Eliu
Pagès Álvarez
Oscar R. Pagès Álvarez
Joaquin Palma Salinas
Anna
Pallerols Ferrer
Debora Pareja Triguero
Jordi
Parera Esteve
Víctor
Parra Pujal
Magda Pascual Enrich
Estefania Pastor García
Estefania Pastor Martínez
Cristina Pastor Núñez
Estefania Pavon Sanchis
Albert
Pazmiño Planas
Abel
Peral Sánchez
Lidia
Perea Bañon
Jessica Peregrino Serrano
Cristian Pérez Alarcon
Álvaro Pérez Alarcon
Thaïs
Pérez Berlanga
Sandra Pérez Fernández
Ruben Pérez González
Tamara Pérez Labrada
Juan
Pérez Martínez
Rocio
Pérez Moya
226 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Raquel Pérez Moya
Iban
Pérez Nadal
Edgar
Pérez Navarro
Aitor
Pérez Navarro
Olsaro Pérez Olarcan
Núria
Pérez Samper
Víctor
Pérez Sarmiento
Norma Pérez Serrano
Irene
Pérez Villen
Jon
Pérez Zalacain
Verónica Pino Guillen
Francesc Piñol Ortigues
Oscar
Poguer Álvarez
Elisabet Porlan Bailen
Eva
Portillo Alcaine
Sergio Portillo Medina
Raquel Pozo Muñóz
Maite
Pujol González
Sílvia
Pujol Sánchez
Montse Pulido Argelich
Raquel Pulido Argelich
Pedro
Pulido Argelich
Josep Mª Raell Aguilar
Esther Ramos García
Albert
Raventós Rico
Xavier
Rebordosa Bayot
Anna
Regué Rocaspana
M. del Carmen Reifs Reifs
Antonio Reina Cordero
Manel
Reixach Riudavets
Maria
Resande Navarro
Sara
Revelles Sánchez
Maria Luisa Revuelta Torreira
Jessica Rey Gil
Jose
Reyes Sánchez
Cristina Rico Fernández
Raul
Rios Freijo
Regina Rios López
Sara
Ripoll Fernández
Aurora Rivero García
Josep
Roca Tutusaus
Marta
Rodríguez Gómez
Sara
Rodríguez Jiménez
M. del Mar Rodríguez Morales
Angel
Rodríguez Nogueiros
Jennyfer Rodríguez Olmo
Hassan Rodríguez Rubio
Eva
Rojano Millan
Guillem Roman Mestres
Rafael Romero Dios
Ivan A. Romero García
Víctor
Romero Martínez
Jessica Romero Navalon
Cristian Romero Oye
Josep Maria Rosell Aguilar
Irene
Rosell Paredes
Anna
Roselló Gaitan
Cristina Rubio Parrilla
Sandra Ruiz Castillo
Cristina Ruiz Díaz
Gerard Sabi Dolz
Roger
Sabi Dolz
Anna Maria Sabi Navarro
Isidro
Sáez Palazuelo
Eva
Sáez Palma
Daniel Sáez Palma
Rosa
Salvador Mas
Jaume Salvador Prim
Nerea
Sánchez Antonio
Cristian Sánchez Clavero
Dani
Sánchez Martínez
Tania
Sánchez Martínez
Teresa Sánchez Rodríguez
Ester
Sánchez Sogorb
Cristian Sánchez Yelamos
Estefania Sanson Ortiz
Juli
Santa Jodan
Jordi
Santaella
Juli
Santaeulalia Jodar
Tania
Santalucia López
Josep
Santamaria Rodríguez
Nuri
Santiago Haider
Ana Mª Santos Vilaseca
Cristina Sarro Gallego
Mireia Sendra Toset
Alex
Sentis Reche
Alba
Serra Cantí
Agusti Serrano Barroso
Antonio Serrano Pérez
Miriam Silva Martínez
J. Manuel Sirenka Alarcon
Sonia
Sirenko Alarcon
Valeria Sirenko Alarcon
Andrei Sneguirev
Sergio Solà
Carlos Solâ Moya
Sandra Soler Murillo
Miriam Soriano Maldonado
Ester
Sorolla Merino
Coral
Sospedra Iñiguez
Erika
Soteras Esteve
Daniel Suárez Miranda
Rut
Subirana Pérez
Miquel Subirats Valls
Alejandro Tato Juan
Sílvia
Tauste Marin
David
Tejerina Cazorla
Abel
Tëllez Rodríguez
PARTICIPANTS
227

Eli
Tiscar Duran
F. Jose Tomàs Ogando
Marta
Torralba Vizuete
Adrià
Torres Álvarez
Jose Maria Torres Crespo
Judith
Torres Moneo
Dafne
Torres Monreal
Sergi
Torricos Cuevas
Patricia Tortosa Almiron
Roger
Trilles Morales
M. Isabel Trujillo Alonso
Roger
Urtega Dedeu
Roberto Vaca Padilla
Teresa Vadillo Ornaque
Diana
Vadnau Pereira
Arantxa Vale Alonso
David
Valverde Moreno
Ana
Valls Clarasó
Maria
Valls Cliviella
Jaume Valls Cursellas
Jose
Vázquez Hernández
Jessica Vidal Urbano
Ruben Vidal Urbano
Lidia
Vides Morcillo
Pau
Vidrier Esparza
Manuel Vidrier Esparza
Angel
Villoria Navarro
Kilian
Vinadé Cuesto
Jessica Viveros Martínez
Víctor
Vivo Luque
Marc
Vizcaino Valdivieso
Ikram
Yahia
Nourdid Yahia
Ester
Zamudio López
CATEGORIA D
NOM
COGNOMS
Maria
Altarriba Felguera
Núria
Altarriba Felguera
Jaume Batlle Rodríguez
Cristina Branera Gubern
Raquel Cros Soler
Vivianne Fort Vezazco
Susana Hernández Monne
Sílvia
Latorre Garriga
Alicia
Mansilla Luis
Xavier
Manuel Altes
Oscar
Martí Vilchez
Mireia Mas Estruch
M. Angels Obiols Fornell
Josep Anton Olivella Castro
Anna
Parera Esteve
Oscar
Recio Moral
Marta
Riudavets Bonastre
Andrea Roca Tutusaus
Miriam Rubiales
Maite
Ruger Caballero
Joan
Santanach Suñol
Camila Terre Ruiz
CATEGORIA E
NOM
COGNOMS
Francisco Aguado Aguado
Raquel Alamo Vega
Toni
Albiol Martínez
Isabel
Albiol Martínez
Judit
Albiol Martínez
Antoni Albiol Mercader
Rosa
Albiol Mercader
Amadeu Alfonso Dos Santos
Maria
Almirall Closas
José
Álvarez Gómez
Jesus
Álvarez Pallas
Imma
Amill Franch
Estíbaliz Amurrio Martín
Josep Lluis Audi Sobrino
M. Elena Baquero González
M. Carme Bas Juez
Cristina Batlle Rodríguez
Yolanda Benet Fernández
Albert
Benet Ruiz
Ma. Rosa Benet Valls
Montse Blanco Masjuan
Alba
Bohigas Condal
Antoni Bonastre Closas
Salvadora Bonastre Llupiá
Teresa Bonastre Llupiá
Mercè Bonastre Valls
Dolors Bonastre Valls
Judit
Bonet Torres
Xavier
Boquete Saiz
Lourdes Bosch Alberti
Eulalia Bosch Ferras
Cristina Bruguera Pérez
Poul Alberto Bueno Lazo
J. Amable Bullon Sánchez
Joan
Burriel Peregrina
Simona Caballero Chico
Manuel Cabana Ortiz
Ismael Calvet Valentin
Jaume Calvet Valentín
Francisca Callejon
Mònica Canals Quesada
Susana Carles Sosa
M. Pilar Carné Tio
Núria
Carol Sabata
Xavier
Casals Anglès
Xavier
Casals Sabi
228 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Miquel Cid Canals
Montse Cifre Roman
Cristina Cintora Torres
Jaume Closas Almirall
Maria
Closas Almirall
Lluis
Colau Asensio
Maria
Comellas Trevijano
Ma. Isabel Cortés Morros
Jordi
Cuyas Almirall
Jose
de la Fuente
Ovidia
de la Fuente Gutiérrez
Concepció Domingo Carreras
Josep
Duran Gàlvez
Francisco Espada Gómez
Dolores Espartero Calvo
Maribel Esparza Alvaro
Maria Jose Esteller Mestres
Lina
Esteve Estruch
Imma
Esteve Giménez
M. Angels Esteve Pañella
Daniel Estrade Salvador
Pepita
Estruch Casanovas
Francesc Estruch i Canal
M. Carme Estruch Matas
M. Carme Estruch Mestres
M. Teresa Estruch Mestres
Antonio Expósito Payan
Andreu Expósito Vidal
Eva
Expósito Vidal
Cecilia Fabregat Marsa
Núria
Fabregat Piñol
Ma. Mercè Fan Gaspó
Asunción Farré González
Cristina Fernadez Camuña
Loreley Fodrini Vignolo
Maria Angels Font Méndez
Lidia
Fornés Rodríguez
Andreu Francès Delgado
Jordi
Fuerte Amill
Josep
Galvez
Laura
García Bou
Manolo García Romero
José Luis García San Joaquin
Pili
García Sayago
Esther García Soteras
Olga
Garriga Santallucia
Emilia
Gasol Gibernau
Alberto Gaspar González
Roser
Giménez Alsina
Maite
Giménez Bosch
Roser
Giménez Pérez
Manuel Giménez Saurino
Teresa Gómez Belda
Sílvia
Gómez Julia
Alda
González Esteve
Jordi
González Garrote
M. Carme Grabulosa Novell
Anne Marie Grandjean
M. Teresa Gros Comellas
Carme Gubern Bayon
Pere
Guiu Arbonés
Ricardo Gutiérrez Ortega
Jordi
Hernández Marine
Emili
Hernández Sillén
Reme
Herrerias
Carme Huelva Llamas
Lluis
Ibañez Ortega
Laura
Iborra Ribera
Mª José Iglesias Blasco
Mª Teresa Isart Pardo
Rafi
Jerez Gutiérrez
Maite
Jiménez Bosch
Annie
Jolís Dalit
Montserrat Jorba Prat
Josep
Jornet Vidal
Josefa Juan Pérez
Montserrat Julia Calix
Josep
Junyent Grandjean
Josep
Junyent Figueras
Elia
La Casa
Joan Manel Lara Martínez
Carlos Linares González
Mª Angels López Martínez
Juan José López Mingoya
Dory
López Núñez
Carme López Pernas
Joan Carles Luna Mesa
Josep
Llopart Boldu
Maria
Llopart Bonastre
Maria
Llopart Olle
Isabel
Llopart Sanz
Alicia
Lluis Gallego
Maria de La Sierra Maiz Muñóz
Esther Marc i Creus
Empar Marco Bertocin
Manoli Marcos Tellez
Isabel
Marchena García
M. Camen Marchena García
Francina Marchena García
Maria
Marimon Balada
Montse Mariné
M. del Mar Martí Font
Isabel
Martí Puig
Juani
Martínez Cañada
Pilar
Martínez Miquel
Daniel Mas Castañe
Lluïsa
Mas Sala
Yolanda Mas Velázquez
PARTICIPANTS
229

Conxita Mata Nadal
David
Matas Benet
Meritxell Matas Benet
Antonia Matas Boldu
Àngel
Matas López
Pepita
Matas Padró
Carme Matas Puig
Irene
Matas Puig
Antonia Matas Puig
M. Lluisa Matas Sáez de Pablo
M. Rosa Matas Sáez de Pablo
Toni
Merí Requena
Montse Mestres Giménez
Joan
Mestres Giménez
Rosa
Miralles
Carmen Molina Vadillo
Rosa Maria Monso Altes
Carmen Montero Bermudo
Ruth
Montserrat Fornies
Roser
Montserrat Rovira
Esther Mora Creus
Damian Morales Burgullos
Candelaria Morales Pérez
Evaristo Luciano Moreno Domínguez
Juanito Moreno Domínguez
Marisa Moreno Manzanas
Sílvia
Morgades Gil
Teresa Munne Bague
Andreu Munné Bosch
Mercè Munne Figueras
Monica Murillo
Dolores Navarrete López
Javier
Navarro Galinao
Pilar
Olivella Gallego
Joan
Olivella López
Mª Rosa Olle Ges
Montserrat Ollé Segura
Mª Àngels Oller Salut
Mª Dolors Ortiz Giménez
Ramón Padró Sabi
M. Angels Palomino Moreno
M. Angels Pallàs Sances
Salvador Panaresa Clopé
Anna
Parera Esteve
Montserrat Parera Esteve
Mercé Parera Esteve
Antonia Parera Sabi
Antonio Parra Valenciano
Mª José Pascual Fernández
Joan Carles Pérez Fornés
Daniel Pérez Fornés
Xavier
Pérez Fornés
Rosario Pérez Jornet
Gloria
Pérez Lladó
Mercè Pérez Mula
Joan
Pérez Segura
M Rosa Pí Amoros
Núria
Planas Bosch
Teresa Porta Isart
Laura
Poveda
Mª Angels Puigros Carreras
Susana Pujol Torres
Lourdes Rafecas Pastor
Cristian Ramirez Velilla
Jordi
Raventós Bonet
Margarita Riudavets Bonastre
Marta
Riudavets Bonastre
Jordi
Roca Badell
Jordi
Rochina Garrote
Hortensia Rodríguez Agustina
Anna
Rodríguez Carreño
Núria
Rodríguez Sánchez
Teresa Roman Bravo
Gabriel Roman Sánchez
Lluís
Rovira Munné
Josep Maria Rovira Peixó
Rafael Ruger Conejo
Marina Sabi Domènech
Elena
Sabi Saenz de Pablo
Merce Saenz de Pablo Alert
Paquita Saenz de Pablo Alert
Nicolau Sagrera
Rosa
Sagués Llopart
Elena
Salinas Jordan
Josep Lluís Salvia Valiente
Enric
Salvia Viles
Eduard Salvia Viles
Meritxell Salvia Viles
Mireia Salvia Viles
Núria
Samper Rovira
Esteve Sánchez Burgos
Olimpia Sánchez García
Mª Teresa Sánchez Gómez
Pepita
Sánchez Isart
Maite
Sánchez López
Carme Sánchez Martín
Rebeca Sanz Martorell
Montse Sendra
Francesc Sensada Gros
Josep
Sensada Marimon
Encarna Serra Archs
Judit
Serrano Blanch
Remei Sistané Salas
Mª Jesús Soler Batlle
Marta
Solias Sancliment
Josep M. Solias Sánchez
Vanessa Solías Sánchez
Joan
Sousa Cadenas
230 LA GIMCANA DE LES LLENGÜES

Dolors Sousa Cadenas
Ana Maria Taboada Mur
Jordi
Tomas Elias
Sílvia
Tomàs Estruch
M. Carme Tomàs Estruch
Xavier
Torrents Saenz de Pablo
Lluis
Torrents Saenz de Pablo
Antonia Torres Borras
Carmina Torres Borras
Dora
Torres Pujol
Maria
Torres Solias
Patricia Tutusaus Pérez
Mª Eugenia Udivert Vive
Montserrat Urbano Barrera
Purificación Valiente
Lorenzo Vega Asensio
Sonia
Velasco Mullera
Lorena Ventaja Hernández
Carmina Ventayols Jorba
Gemma Vera del Sur
M. Dolors Vidal Ysus
Victoria Viles Uriach
Mª Angels Xarpell Serramanta
Miriam Yelamos Juarez
Juan
Zamudio Vargas
CATEGORIA F
NOM
APA El Turó
Associació Veïns El Maset
Club Patí
Casal d’Avis
CEIP El Turó
CEIP Francesc Mata I Sanghés
Centre Artístic «Missatgers»
Col·lectiu Amics de Masquefa
Colla Ball de Bastons
Comam
Coral L’alzinar
Dep. Llengües IES Guinovarda
Entidad Urbanística Can Quiseró
Esplai Giravolt
Gegants de Masquefa
Gimnàstica Dolça
Grallers
Grup Curs d’Història de L’alzinar
Grup de Lectura
Grup Solidaritat Bielorússia
IES Guinovarda
IES Pompeu Fabra Martorell
Joventut Nacionalista d Cat-Agrupació Local d
Masq
L’alzinar
Llar d’infants «La Baldufa»
Monitores de Menjador
Patinatge Artístic
Societat Unió Begudenca-Colla
de Bastoners
PARTICIPANTS
231