Libro de recetas - Hospital Universitari de Bellvitge

Hospital Universitari de Bellvitge
Utilització
d’hemoderivats
Comitè de Transfusions

2
Elaboració:
Índex
Comitè de Transfusions de
l’Hospital Universitari de
Bellvitge
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Utilització d’hemoderivats
Composició del Comitè:
Dr. Agulló Servei de Traumatologia
Dra. Cañizares Servei de Medicina Intensiva
Dr. Contreras Servei d’Urologia
Sr. Fernández Servei de Medicina Intensiva
Dra. Giménez Coordinació de Qualitat
Dra. López Servei d’Anestesiologia i Reanimació
Dr. Massuet Banc de Sang i Teixits
Dr. Muñoz Banc de Sang i Teixits
Dra. Pastó Servei de Farmàcia
Aprovat per:
Comitè Assistencial de l’Hospital Universitari de Bellvitge
Edita:
Àrea de Comunicació i Audiovisuals
Edició: Primera. Desembre 1998
Tercera. Maig 2011
Dipòsit legal: B-19987-2011

3
Índex
Introducció
Índex
1. Transfusió homòloga
1.1. Hematies
1.1.1. Concentrat d’hematies
1.1.2. Concentrat d’hematies irradiades
1.1.3. Concentrat d’hematies rentades
1.1.4. Concentrat d’hematies
fenotipades
1.2. Plaquetes
1.3.
Plasma fresc congelat
2. Alternatives a la transfusió homòloga
2.1. Alternatives farmacològiques per
evitar o disminuir el sagnat
2.1.1. Factor VII recombinant activat
2.1.2. Antifibrinolítics sintètics.
Àc. tranexàmic i Àc.
epsilonaminocaproic
2.1.3. Desmopressina
2.1.4. Vitamina K
2.2. Alternatives farmacològiques per
estimular l’eritropoesi
2.2.1. Ferro
2.2.2. Eritropoetina recombinant
2.3. Alternatives farmacològiques
per augmentar la capacitat
transportadora d’oxigen de la
sang: expansors sintètics del volum
sanguini
2.3.1. Col·loides
2.3.2. Cristal·loides
2.4. Alternatives no farmacològiques:
sang autòloga
2.4.1. Donació preoperatòria de sang
autòloga
2.4.2. Recuperació perioperatòria de
sang autòloga
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
3. Altres compostos
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
3.1. Hemoderivats estables
(subministrats pel Servei de
Farmàcia)
3.1.1. Albúmina humana
3.1.2. Immunoglobulines específiques
3.1.3. Immunoglobulines inespecífiques
3.1.4. Complex de protrombina
(Prothromplex® 600 UI)
3.1.5. Inhibidor de la C1 esterasa
(Berinert P® 500 U).
3.1.6. Antitrombina III (Kybernin® 500
/1000UI)
3.1.7. actor VII activat recombinant:
eptacog alfa (NovoSeven®)
3.1.8. Factor VIII (HEMATE®-P)
3.1.9. Fibrinogen
(HAEMOCOMPLETTAN® P), vial 1
g en 50 ml
3.1.10.
3.2. Expansors sintètics del volum
sanguini
3.3.
Hemostàtics tòpics
3.4. Fàrmacs que poden disminuir
les hemorràgies sense recórrer
a components sanguinis
3.5. Factors de creixement
hematopoètic
4. Efectes adversos de la transfusió
4.1. Reacció transfusional immediata:
immunològica i no immunològica
4.2. Reacció transfusional tardana:
immunològica i no immunològica
5. Conservació dels concentrats d’hematies
en les unitats d’infermeria i els quiròfans
6. Comanda i administració de components
sanguinis
7. Hemovigilància
8.
9.
7.1. Sistema d’hemovigilància i alerta
ràpida de Catalunya
7.2. Procediment per a la investigació
de malalts potencialment infectats
per donacions anteriors (look-back)
Conclusions
Bibliografia
Taula 1.
Protocol d’utilització de l’albúmina. Juny
2009 (versió revisada de la primera edició
-any 2001-)
Taula 2.
Indicacions aprovades per la DGFPS, per a
l’ús d’immunoglobulines intravenoses
Taula 3.
Característiques comparatives dels
principals col·loides
Taula 4.
Estimulants de colònies i interferons
disponibles a l’HUB i a l’ICO
Taula 5.
Reacció transfusional immediata: efectes
adversos aguts de la transfusió, en les
primeres 24 hores
Taula 6.
Reacció transfusional tardana: efectes
adversos quan la reacció apareix després de
24 hores de la transfusió
Taula 7.
Determinacions analítiques que es realitzen
en cas de look-back, d’acord amb el protocol
del Laboratori de Seguretat Transfusional del
Banc de Sang i Teixits, i segons el tipus de
microorganisme
Annex I
Recepta de dispensació controlada
Annex II
Recepta per a la petició d’albúmina
Annex III
Consentiment informat
Annex IV
Informació sobre la transfusió de sang i/o
hemoderivats
Annex V
Sol·licitud de transfusió
Annex VI
Sol·licitud d’entrada en el programa
d’autotransfusió
Annex VII
Guia per a la correcta administració de
components sanguinis
Annex VIII
Circuit de transfusions
Annex IX
Full de registre de reacció posttransfusional
Annex X
Indicació d’irradiació de components
sanguinis

4
Índex
Introducció
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
La transfusió de components sanguinis i hemoderivats plasmàtics encara
ocupa un lloc prominent en la medicina actual. I, com altres eines
terapèutiques, presenta riscos potencials que només es poden minimitzar
si totes les activitats relacionades amb la recollida, preparació i administració
dels components sanguinis es duen a terme d’acord amb uns
protocols definits dirigits a preservar al màxim la seguretat del receptor.
Les contínues modificacions en la matèria obliguen a actualitzar el Protocol
d’utilització d’hemoderivats que en el seu moment va redactar la
Comissió d’Utilització de la Sang i els Hemoderivats, formada per professionals
de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) i del Banc de Sang i
Teixits (BST) en les quals estan incloses diferents especialitats mèdiques
i quirúrgiques.
Amb aquesta actualització volem continuar proporcionant la informació
necessària per contribuir en el fet que el procés d’una transfusió de
components sanguinis i hemoderivats es faci de la manera més segura
possible. Aquesta seguretat s’inicia en l’establiment d’una correcta indicació
de la transfusió basada en l’anàlisi del balanç risc/benefici de la
nostra actuació. Únicament des del convenciment sòlid que els beneficis
superen els riscos cal indicar la transfusió. Aquest protocol, basat en les
recomanacions derivades d’assaigs clínics i conferències d’experts, vol
establir una referència de partida per prendre aquesta decisió.
Amb tot, no n’hi ha prou a fer una correcta indicació, necessitem conèixer
el producte que transfonem per seleccionar el més adequat, la dosi
més idònia, la possibilitat o no de substituts i el procés de sol·licitud al
Banc de Sang o a Farmàcia, així com el procediment d’administració al
malalt.
Tots aquests aspectes han estat previstos i desenvolupats en aquest
protocol. El seu seguiment, modulat per les circumstàncies clíniques, ha
d’influir positivament en la qualitat i seguretat transfusional a l’Hospital.
Estem segurs que aquesta guia serà útil i ens ajudarà a treballar més bé
Actualització
El protocol s’actualitzarà sempre que els avenços científics ho facin necessari,
i com a mínim, una vegada cada dos anys.
Introducció

5
Índex
1. Transfusió homòloga
Consisteix en la infusió d’un volum de sang
que s’obté d’una persona sana (donant), en el
sistema circulatori d’un receptor (malalt) que la
necessita per anèmia o sagnat.
En el moment d’indicar una transfusió s’han de
tenir en compte una sèrie de circumstàncies:
-
-
-
-
Ha d’ésser un tractament personalitzat que
depèn de diversos factors com ara l’edat,
una malaltia de base o simptomatologia.
És una terapèutica transitòria. Sempre que
es pugui se n’ha de corregir la causa.
S’ha de seleccionar el producte sanguini
més adequat i la dosi més eficaç i que comporti
menys risc per al pacient.
Ha de respectar-se el grup ABO i la compatibilitat
entre les hematies del donant i els
anticossos circulants del receptor. Excepte
en casos d’extrema urgència es requereix la
realització de proves de compatibilitat entre
donant i receptor. A més, es recomana
recomprovar el grup ABO del pacient mitjançant
una mostra de sang extreta en la
capçalera del receptor.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
1. 1. Hematies
Segons Genetet, la transfusió d’hematies està
indicada sempre que l’estat d’hipòxia del malalt
faci necessari el restabliment d’un volum
de sang circulant suficient, capaç de transportar
l’oxigen d’una manera eficaç.
Els concentrats d’hematies són els productes
utilitzats habitualment, i procedeixen d’una
donació de sang total després de la seva centrifugació.
També poden obtenir-se a partir d’una
donació d’eritroafèresi, essent el producte final
similar al d’una donació de sang total.
L’ús de sang total queda restringit a certes situacions,
fonamentalment, a donació autòloga
preoperatòria.
Actualment, tots els components sanguinis
estan sotmesos a una leucoreducció en el moment
de la seva preparació, la qual cosa porta a
un contingut leucocitari inferior a un milió per
unitat.
1.1.1. Concentrat d’hematies (HCF)
T
T
Característiques
•
•
•
•
Volum: 200-300 mL.
Hematòcrit (Htc): 55-65 % (0,55-0,65 L/L),
Hemoglobina (Hb) > 40 g/dL (400 g/L).
Leucòcits: xifra inferior a 1 × 10
Conservació i caducitat
•
Conservació d’1 ºC a 6 ºC
• Caducitat: entre 35-42 dies, menys els
productes amb tractament especial (hematies
rentades, irradiades...).
6
Transfusió homòloga

6
T
Índex
Quantitat que s’ha de transfondre
El volum que s’ha de transfondre dependrà
del volum sanguini del malalt, de la severitat
de l’anèmia i del nivell d’Hb que es desitja
aconseguir.
Quan es transfon sang, els elements cellulars
i la major part dels components del
plasma romanen dins de l’espai vascular.
Els elements cel·lulars es distribueixen en el
volum sanguini total i els components del
plasma es distribueixen en el volum plasmàtic.
Aquests són de forma aproximada:
• Volum de sang total: 7 % del pes corporal.
•
•
Volum de plasma. 4-5 % del pes corporal.
Volèmia (L) = pes (Kg) × 0,07
Com a guia aproximada, podem estimar
que, en un adult d’uns 60 Kg de pes, una
unitat de 250 mL de CH augmentarà l’Hb
en 1,2 g/dL i l’Htc en 3 %.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
Indicacions
La transfusió d’hematies està indicada en
situacions d’:
• anèmia aguda hemorràgica, associada
a altres components cel·lulars, plasma o
substituts plasmàtics.
• anèmia crònica (refractària al tractament
etiològic), amb significació clínica i sempre
que no existeixi terapèutica alternativa.
En l’anèmia, hi ha una disminució de l’hemoglobina
(Hb). La característica funcional
més important de l’Hb és la seva capacitat
d’unir-se reversiblement a l’oxigen (O2). La
finalitat de la transfusió és la d’augmentar
la capacitat de transportar O2 als teixits
gràcies a l’hemoglobina que té en el seu
interior.
Ha de fer-se una transfusió només al malalt
amb símptomes de severitat moderada,
causats directament per l’anèmia.
Es tindrà en compte que la transfusió millora
només transitòriament l’anèmia, donat
que el trastorn subjacent persisteix. No ha
d’oblidar-se que la vida mitjana d’una donació
normal és, d’aproximadament, 50
dies, i que la transfusió s’associa, a més, a
la supressió de l’eritropoesi residual de la
medul·la òssia del malalt, per la qual cosa
l’Hb tornarà a nivells pretransfusionals en
poques setmanes.
a. Anèmia aguda
Generalment, està produïda per hemorràgia
aguda (intervencions quirúrgiques, traumatismes,
etc.).
Les pèrdues són de sang total, però la correcció
ha de fer-se amb diferents components
sanguinis.
La World Health Organization (WHO) defineix
l’anèmia:
Ht Hb
Nou nats - < 14 g/dL
Dones/nens 36 % < 12 g/dL
Homes 39 % < 13 g/dL
I com a anèmia aguda, quan aquesta és conseqüència
de:
• pèrdua d’un volum sanguini en menys de
24 hores (volum sanguini en l’adult: 7 %
del pes), o
Transfusió homòloga

7
Índex
• pèrdua de mig volum sanguini en menys
de 3 hores, o
• pèrdua de 150 mL/min.
En una hemorràgia aguda s’ha de diferenciar
el manteniment de la volèmia del manteniment
del transport d’oxigen.
La volèmia (aproximadament, el 7 % del
pes corporal) s’ha d’intentar mantenir prop
del 100 %, ja que el seu marge de seguretat
és petit. Amb aquesta finalitat s’administraran,
cristal·loides (Ringer lactat o sèrum
fisiològic) i/o col·loides sintètics (dextrans,
gelatines i midons).
Si la volèmia disminueix:
• Entre 15-30 %: administració només de
cristal·loides i/o col·loides. Rarament, es
necessita transfondre.
• Entre 30-40 %: reposició ràpida de volum i
transfusió d’hematies segons l’Hb.
• Més del 40 %: reposició ràpida de volum i
transfusió d’hematies obligatòriament independentment
de l’Hb.
El marge de seguretat del transport d’oxigen
és molt més ampli. Es considera que en malalts
estables amb bon estat general, la xifra mínima
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
d’Hb acceptada com a segura és de 7 g/dl, ja
que la despesa cardíaca no augmenta significativament
fins a aquests nivells d’Hb. Els nivells
mínims d’Hb augmenten en pacients amb risc
de patir malalties cròniques (pulmonars, cardíaques,
etc.).
•
Transfondre HCF segons l’Hb:
Hb > 10 g/dL: no indicada la transfusió (excepte
en rares excepcions).
Hb < 9 g/dL: indicada en pacients amb antecedents
de malaltia cardíaca, pulmonar
crònica, vascular, renal o de l’SNC.
Hb 65 anys,
alteracions hemodinàmiques agudes, renals,
vasculars, respiratòries i/o cerebrals).
L’objectiu és mantenir l’Hb entre 8-10 g/dl.
Hb < 7 g/dL: en pacient prèviament sa.
L’objectiu és mantenir l’Hb entre 7-9 g/dl.
• Transfondre en situacions d’hemorràgia
amb disminució aguda de l’Hb inicial
> 50 % (0,50 L/L) en 48 hores, partint d’un
Htc de base de 36 % (0,36 L/L).
• Pacients amb hemorràgia massiva (hemorràgia
gastrointestinal i hemoptisi) s’ha
de de transfondre amb Hb 10-9 g/dl: no transfondre.
Hb

8
Índex
La seva etiologia és multifactorial. A les
causes anteriors al seu ingrés, s’hi afegeixen
aquelles derivades del procés agut del
pacient, de les quals, les més freqüents són:
la sèpsia, les pèrdues sanguínies ocultes o
no (incloses les ocasionals extraccions per
a anàlisis), la disminució en la producció
d’eritropoetina, i el dèficit funcional del ferro
d’origen immune.
Encara no s’ha pogut determinar quina és la
xifra d’Hb òptima per als pacients en UCI.
Les pautes més seguides són:
• Pacients sense patologia de base:
- Hb >10 g/dl: no transfondre.
- Hb 7-10 g/dl: transfondre només si hi
ha alteracions agudes hemodinàmiques,
respiratòries, cardiovasculars i/o
neurològiques.
- Hb < 7 g/dl: transfondre sempre.
• Pacients amb malaltia coronària, neurològica,
cardiovascular, respiratòria:
- Hb < 9 g/dl: transfondre sempre.
• Pacients amb xoc sèptic:
- Les últimes guies recomanen mantenir
l’Hb >9 g/dl.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
d. Anèmia crònica
La transfusió està indicada quan l’anèmia
és simptomàtica o és refractària al tractament
etiològic.
Per tant, NO es transfondrà als pacients
amb anèmia crònica asimptomàtics (per
evitar l’acumulació de ferro) i si existeix una
alternativa de tractament específic (Fe, Vit.
B 12, etc.).
Com a norma general, la transfusió està
indicada quan l’anèmia és simptomàtica o
refractària al tractament etiològic:
- Hb < 5 g/dl: Sí TRANSFUSIó.
- Hb entre 5-9 g/dl. En pacients asimptomàtics
i sense factors de risc NO està
indicada independentment de la xifra
d’Hb. La decisió de transfondre dependrà
de criteris clínics.
- Hb >10 g/dl: acostuma a estar indicada
en antecedents cardiovasculars o amb
insuficiència respiratòria.
En pacients amb càncer La World Health
Organization distingeix diversos graus de
severitat de l’anèmia relacionats amb la
qualitat de vida dels pacients:
Grau O:
Hb > 11 g/dl
Grau 1:
Hb 9,5-11 g/dL
Grau 2:
Hb 8,0-9,4 g/dl (moderat). TRANSFUSIÓ
Grau 3:
Hb 6,5 - 8 g/dL (sever). TRANSFUSIÓ
En aquests pacients sembla que el més correcte
és mantenir-los per sobre de 9 g/dL
d’Hb
T Ús no indicat
- Anèmia crònica tractable amb productes
específics menys les anèmies simptomàtiques
que requereixen tractament
mèdic.
- Ús profilàctic o per a millorar l’estat general
del pacient.
- Com a expansor plasmàtic.
T Riscos
- Transmissió de malalties: víriques, parasitàries,
bacterianes, protozous (en rares
ocasions. Per exemple la malària).
- Sèpsia per contaminació bacteriana de
la bossa.
- Al·loimmunització a antígens cel·lulars
i/o plasmàtics.
- Reaccions febrils al·lèrgiques.
- Intoxicació per citrat.
Transfusió homòloga

9
-
-
-
-
-
-
Índex
Sobrecàrrega de ferro.
Inhibició de l’eritropoesi.
Reacció transfusional hemolítica immunològica
o no immunològica.
Desequilibri bioquímic en transfusió
massiva (per exemple hipercalcèmia)
Púrpura posttransfusional.
Distrès respiratori de l’adult.
1.1.2. Concentrat d’hematies
irradiades
Són HCF sotmesos a irradiació gamma (25-30
Gy) per reduir el risc de la malaltia de l’empelt
contra l’hoste (EICH-AT) associada a la transfusió.
Aquesta és deguda al fet que els limfòcits
T immunocompetents del donant reconeixen
com a estranys antígens cel·lulars del receptor,
cosa que desencadena una resposta immunològica
que dóna com a resultat un procés d’inflamació
i destrucció tissular. Es tracta d’una
complicació immune de molt baixa incidència,
però amb alt índex de mortalitat.
Els HCF irradiats estan indicats en malalts immunodeprimits,
principalment en receptors
de trasplantament de progenitors hematopoètics
(annex X)
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
1.1.3. Concentrat d’hematies
rentades
Són HCF sotmesos a un procés de rentat amb
solució salina isotònica amb la finalitat d’eliminar
principalment les proteïnes plasmàtiques.
Estan indicats fonamentalment en els casos
de dèficit de IgA i que presenten reaccions allèrgiques
greus.
1.1.4. Concentrats d’hematies
fenotipades
Són HCF en què, a més de la tipificació ABO i
Rh (D), té definits més antígens. Estan indicats
en els receptors amb problemes d’al·loimmunització.
Transfusió homòloga

10
Índex
1.2. Plaquetes
Les plaquetes són elements essencials per a la
detenció d’hemorràgies. La seva xifra normal
en el torrent sanguini és de 150-300 x 10 9 / L.
Poden obtenir-se a partir d’una donació de
sang total, barrejant les plaquetes obtingudes
de 4-6 donacions. És el que s’anomena un
“pool”. O bé obtenir-se mitjançant plaquetofèresi
obtingudes d’un sol donant mitjançant
procediments d’afèresi.
Igual que els concentrats d’hematies, estan
sotmeses a leucoreducció en el moment de la
preparació.
Característiques
Tant les plaquetes obtingudes a partir de donacions
de sang total com les obtingudes mitjançant
plaquetofèresi tenen característiques
molt similars:
-
-
-
11 plaquetes igual o > 3,6 10 .
Volum: 300-400 ml de plasma o solució
additiva
6 Leucòcits: < 1 x 10 .
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Conservació
Els concentrats de plaquetes independentment
del mètode d’obtenció es conserven en
agitació contínua a 20-24 º durant un màxim
de 5 dies.
Dosificació
Per a un adult, la dosi de plaquetes a administrar
és la d’1 pool de plaquetes o un concentrat
de plaquetes procedent d’afèresi (> 3,6 x 10 11
plaquetes).
Una dosi terapèutica, independentment del
mètode d’extracció i en condicions normals
eleva el recompte de plaquetes en unes 30-50
x 10 9 /L. Aquest augment pot ser valorat efectuant
un recompte entre els 10-60 minuts després
de finalitzada la transfusió.
Mitjançant el càlcul de l’increment corregit del
recompte (ICR), es pot calcular més exactament
el rendiment de la transfusió de plaquetes:
ICR= {Recompte posttransfusió (x10 9 /L)
- Recompte pretransfusió(x10 9 /L)}
x Superfície corporal (m 2 )
: Plaquetes transfoses (x10 11 /L)
Si l’ICR de manera repetida i en absència de
factors d’hiperconsum, és < a 7,5 x 10 9 a l’hora
de la transfusió, o < a 4,5 x 109 a les 18 hores,
el pacient se considera refractari a la transfusió
de plaquetes.
Administració
No és necessari fer proves de compatibilitat,
tot i que és convenient que hi hagi compatibilitat
entre el plasma del donant i les hematies
del receptor.
El ritme d’infusió ha de ser de 125-225 gotes
per minut si és tolerat pel receptor (no disfunció
cardiovascular). El temps de la transfusió ha
d’oscil·lar entre 40-60 minuts.
La transfusió ha de ser realitzada a través d’un
filtre de 170-200 um.
Indicacions
T
a. Indicacions Terapèutiques:
-
Hemorràgies actives (quirúrgica o mèdica)
quan el recompte plaquetari és <
a 50 x 109 /L.1
Transfusió homòloga

11
T
-
Índex
Hemorràgia activa atribuïble al defecte
plaquetari en pacients amb alteració
qualitativa de les plaquetes (temps Ivy
allargat)
b. Indicacions Profilàctiques
-
-
-
-
9 Pacients amb plaquetes < 50 x 10 /L als
quals s’els sotmetrà a un procediment
invasiu.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
- Si la intervenció és del SNC o oftalmològia
amb plaquetes < 100 109 /L.
- Pacients amb alteració funcional plaquetària
(temps Ivy allargat) encara
que les plaquetes siguin > 50 109 /L.
9 Plaquetes < 10 x 10 /L en absència de
factors d’hiperconsum (infecció, etc).
9 Plaquetes < 5 x 10 /L en trombopènies
estables de llarga evolució (com l’aplàsia
medul·lar).
9 Plaquetes < 20 x 10 /L amb factor de
risc associat.
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
c. Ús NO INDICAT
-
-
-
-
Púrpura trombòtica trombocitopènica
(PTT), degut al risc de contribuir a l’aparició
de fenòmens trombòtics.
En púrpura trombocitopènica posttransfusional
(PPT), a no ser que les plaquetes
siguin compatibles.
Trombocitopènia induïda per heparina.
Trombopènia immune (PTI).
Riscos
-
-
-
-
-
-
-
Igual que els concentrats d’hematies,
les plaquetes poden transmetre malalties
víriques, paràsits i bacteris.
Contaminació bacteriana, ja que la conservació
s’ha de fer a 22ºC.
Reaccions al·lèrgiques.
Al·loimmunització a antígens cel·lulars.
Inducció a refractarietat.
Púrpura posttranfusional.
Insuficiència respiratòria per SDRA (Síndrome
distrès respiratori agut).

12
Índex
1.3. Plasma fresc
congelat (PFC)
El plasma fresc congelat és el component sanguini
obtingut després de la separació de les
hematies i congelat en les hores següents a l’extracció
per conservar al màxim els factors làbils
de la coagulació.
El plasma pot obtenir-se d’una unitat de sang
total o mitjançant afèresi.
A Espanya, el plasma no es pot transfondre sense
aplicar-li alguna mesura per la prevenció de
transmissió de malalties infecioses. Entre aquestes,
existeix el quarantenar: el plasma es manté
durant diversos mesos sense utilitzar-lo fins que
el donant realitza una nova donació i els marcadors
infecciosos són negatius en aquesta donació.
Altres mesures consisteixen a tractar el plasma
amb tècniques d’inactivació viral mitjançant
blau de metilè o solvent detergent.
Característiques
• Volum d’una unitat de PFC obtinguda per donació
de sang total: 200-300 ml.
• Volum d’una unitat de PFC obtinguda per donació
de plasmafèresi: 300-600 ml.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Conservació
•
El PFC es conserva a una Tª < -25ºC.
• El temps de conservació és de 24 a 36 mesos,
depenent del procediment d’extracció i conservació
utilitzat.
• Per a la transfusió, el plasma es descongela a
una Tª controlada de 30-37ºC durant, aproximadament,
20 minuts.
• Una vegada descongelat, s’ha de transfondre
immediatament o ser conservat a 1-6 ºC no
més de 24 hores.
Dosificació
Depenent de la causa i de l’estat del pacient, la
dosi pot variar.
Per a la restauració de factors de coagulació, la dosi
habitual és de 10-20 ml/Kg. Amb aquesta dosi, els
factors augmentarien, aproximadament, un 20 %
immediatament després de la transfusió.
Administració
No són necessàries proves de compatibilitat,
tot i que sí que s’ha de respectar la compatibi-
litat del plasma del donant amb les hematies
del receptor.
El ritme d’infusió serà lent. Al principi, unes 10
gotes per minut per vigilar l’aparició de possibles
efectes adversos. Posteriorment, si la situació
cardiovascular del pacient ho permet, s’augmentarà
a 125-175 gotes per minut. El temps total
de transfusió d’un plasma de 200-300 ml, serà,
d’aproximadament, 20-30 minuts, i el d’una unitat
de plasmafèresi d’un volum de 300-600 ml
serà de 30-60 minuts. En qualsevol cas, el temps
de transfusió mai ha de superar les 2 hores.
Indicacions
La Conferència Consens sobre el Plasma ha delimitat
clarament les indicacions del PFC, i les
ha classificat en diversos grups segons la fortalesa
de la indicació.
T
a. Indicacions amb eficàcia demostrada
Existeixen poques situacions clíniques en
les quals el PFC té utilitat terapèutica demostrada
en adults:
•
Púrpura trombòtica tombocitopènica.
Transfusió homòloga

13
Índex
T b. Indicacions en les quals el seu ús està
condicionat a l’existència d’hemorràgia
greu i alteracions significatives de les
proves de la coagulació
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Pacients que reben una transfusió massiva
(reposició d’un volum igual o superior
a seva volèmia en menys de 24
hores).
Trasplantament hepàtic.
Reposició dels factors de la coagulació
en les deficiències congènites, quan no
es disposa de concentrats específics.
Situacions clíniques amb dèficit de vitamina
K que no permeten esperar la
resposta a l’administració de vitamina
K ev o no responen adequadament a
aquesta, i no es disposa de concentrats
específics. (Complex de protrombínica)
Hemorràgies secundàries a tractaments
trombolítics, quan el sagnat persisteixi
després de suspendre la perfussió del
fàrmac trombolític i després d’administrar
un inhibidor específic de la fibrinòlisi.
CID aguda, una vegada instaurat el tractament
adequat.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
7.
8.
9.
Cirurgia cardíaca amb circulació extracorpòria
sempre que s’hagin descartat
altres motius d’hemorràgia (trombocitopènia).
Insuficiència hepatocel·lular greu i hemorràgia
microvascular difusa o hemorràgia
localitzada amb risc vital.
Reposició de factors plasmàtics de la coagulació
deplecionats durant el recanvi
plasmàtic amb albúmina.
T c. Indicacions en les quals el seu ús està
condicionat a altres factors
En absència de clínica hemorràgica serà suficient
l’alteració de les proves de la coagulació
per indicar l’administració de PFC en:
1.
2.
Pacients amb dèficits congènits de la
coagulació quan no existeixin concentrats
de factors específics, davant l’eventualitat
de l’actuació agressiva (cirurgia,
extraccions dentàries, biòpsies...).
En pacients sotmesos a anticoagulació
oral que requereixin cirurgia imminent i
no es disposa de concentrats específics
(Complex de protrombínica)
T d. Situacions en les quals existeix
controvèrsia sobre la seva efectivitat
Prevenció de l’hemorràgia microvascular
difusa en malalts que després d’haver estat
transfosos massivament tinguin alteracions
significatives de les proves de la coagulació,
tot i que no presenti manifestacions
hemorràgiques.
Com a profilaxi de l’hemorràgia en pacients
amb hemopaties i trastorns importants de la
coagulació, que han de ser sotmesos a una
intervenció quirúrgica o procés invasiu.
En els pacients crítics per cremades, en fase
de reanimació, encara que no se’n pot recomanar
la utilització sistemàtica.
T e. Situacions en les quals el seu ús no està
indicat
1.
2.
3.
Totes aquelles que es poden resoldre
amb teràpies alternatives o coadjuvants.
En la reposició de la volèmia.
Com a part integrant d’esquemes de reposició
predeterminats.
Transfusió homòloga

14
4.
5.
6.
7.
8.
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Com a aportació d’immunoglobulines.
Ús profilàctic en pacients diagnosticats
d’hepatopatia crònica amb alteracions
de les proves de coagulació, que seran
sotmesos a processos invasius menors.
Pacients amb hemopatia crònica i insuficiència
hepatocel·lular avançada en
fase terminal.
El PFC no s’ha d’utilitzar com a aportació:
- nutricional o per a la correcció de la
hipoproteïnèmia,
- alimentació parenteral,
- de factors de la coagulació en el recanvi
plasmàtic (excepte els punts
a1 i b10).
Correcció de l’efecte anticoagulant de
l’heparina.
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Efectes adversos i riscos
• Transmissió d’agents infecciosos, fonamentalment
VHC, VHB, VIH, i altres virus malgrat
les mesures de detecció prèvies a la transfusió.
•
•
Hemòlisi per incompatibilitat ABO.
Sobrecàrrega de volèmia.
• Reaccions al·lèrgiques, urticariforme i anafilàctiques.
•
•
•
Hipocalcèmia per citrat.
Edema pulmonar no cardiogènic.
Al·loimmunització eritrocitària.
Transfusió homòloga

15
Índex
La transfusió de sang al·logènica només ha
d’acceptar-se en els pacients amb deute tissular
d’oxigen. Aquest ús restrictiu de la sang
al·logènica obeeix a diverses raons com són
l’escassedat de sang, la impossibilitat d’aconseguir
un risc 0 per a aquest producte biològic
i, sobretot, l’existència d’una associació entre la
transfusió al·logènica i l’increment de la morbimortalitat.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
2. Alternatives a la transfusió homòloga
2.1. Alternatives
farmacològiques per
evitar o disminuir el
sagnat
2.1.1. Factor VII recombinant activat
No és pròpiament un hemoderivat a causa del
seu origen recombinant.
Vial = 250 KUI = 5 mg; vial = 100 KUI = 2 mg.
Pólvores liofilitzades.
Vial = 50 KUI = 1 mg;
T
Observacions
un cop reconstituït, és estable 24 hores a la
nevera.
T
Indicacions
Indicacions aprovades
• Prevenció i tractament d’hemorràgies en
hemofílics amb inhibidor.
• Dèficit congènit de factor VII.
• Trombastènia de Glazman.
Indicacions no aprovades
• Situacions clíniques que cursen amb hemorràgies
incoercibles malgrat les mesures
convencionals (sol·licitud de tractament
pel procediment d’ús compassiu):
- Hemorràgia aguda espontània intracranial.
- Coagulopatia o hemorràgies associades
a alteracions hepàtiques.
- Hemorràgia crítica en traumatologia.
- L’hemorràgia en pacients sotmesos
a prostatectomia retropúbica.
- Cirurgia d’alt risc hemorràgic (cardíaca,
espinal, ortopèdica).
Alternatives a la transfusió homòloga

16
T
T
T
T
T
Dosi
Índex
Es dóna una dosi inicial, i es repeteix l’administració
a les 2 hores si no s’aconsegueix
l’hemostàsia.
Dosi inicial en fase hemorràgica aguda
90 μg/Kg (4,5 KUI/Kg).
Administració
Intravenosa, en bolus de 2-5 minuts.
Interaccions
No s’ha d’administrar mai juntament amb
concentrats de complex de protrombina.
Incompatibilitats
s’ha d’administrar sol, sense barrejar-lo amb
altres líquids.
Reaccions adverses
Erupcions cutànies, pruïja, nàusees, etc.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
Sol·licitud del medicament a Farmàcia
Es demana amb recepta controlada (Annex
I) si la indicació no està aprovada. En el moment
de la dispensació del medicament,
s’ha de lliurar al metge la documentació
d’ús compassiu, i insistir en la importància
d’obtenir el consentiment informat del malalt
o familiars abans de començar el tractament.
2.1.2. Antifibrinolítics sintètics.
Àc. tranexàmic i
àc. epsilonaminocaproic
Bloquegen la fibrinòlisi en antagonitzar competitivament
la unió del plasminogen a la fibrina.
T
Indicacions
•
•
Cirurgia programada
Cirurgia cardíaca
• Cirurgia ortopèdica (dosis 10-15 mg /Kg
ev)
T
•
•
•
Trasplantament hepàtic ortotòpic
Metrorràgies
Hemorràgia gastrointestinal
Efectes secundaris
Pot afavorir complicacions trombòtiques, però
només en tractaments superiors a 12 hores en
pacients quirúrgics (cirurgia ortopèdica).
T
Contraindicacions
Història de malaltia tromboembòlica i resecció
transuretral prostàtica (RTU).
Àcid tranexàmic (Amchafibrin®)
Ampolla de 5 ml; dosi: 500 mg
Comprimits: 500 mg
Observacions: incompatible amb sang
o solucions per perfusió que continguin
penicil·lina. Es pot afegir heparina a les solucions
per injecció intravenosa.
Administració: intramuscular profunda. IV
LENTA: administrar en un temps no inferior
a 1ml/min. INFUSIÓ IV INTERMITENT: diluir
la dosi en SF o SG5 %. Administrar en 30-60
min.
Alternatives a la transfusió homòloga

17
Índex
Interaccions: estrògens, complex coagulant
inhibidor, complex de factor IX, clorpromazina.
Àcid aminocaproic (Caproamin Fides®)
Ampolla 10 ml; dosi: 4 g
Observacions: no administrar amb levulosa,
sang o penicil·lina. No administrar per
via IM. Els aliments no interfereixen. Precaució
en ancians amb malaltia cardíaca.
EMBARÀS: categoria C de l’FDA.
Administració: VIA ORAL: ingerir el seu
contingut directament o barrejar amb una
petita quantitat d’aigua amb sucre o llet.
SONDA NASOGÀSTRICA: es pot administrar
directament o diluït en aprox. 15 ml d’aigua.
Posteriorment, rentar la sonda amb 10-15 ml
IV LENTA: només en casos d’urgència. Adm.
diluït i lentament. INFUSIÓ IV INTERMITENT:
diluir la dosi en SF o SG 5 %. Dosi inicial de
4 - 5 g en 250 ml en 1 h.
INFUSIÓ IV CONTÍNUA: 1 g diluït en 50 ml
SF o SG 5 % cada hora durant 8 h o fins el
controlar el sagnat.
Interaccions: anticonceptius orals.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
2.1.3. Desmopressina (Minurin®)
Ampolla injectable 1 ml; dosi: 4 mcg.
És un anàleg sintètic de la vasopressina utilitzat
en el tractament de la diabetis insípida.
Juntament al seu efecte antidiürètic incrementa
l’adhesió plaquetària i els valors plasmàtics
de F.VIII i Von Willebrand.
T
T
T
Dosi
0,3 mcg/Kg per via endovenosa.
Efectes secundaris
Hipotensió i taquicàrdia, nàusees, dolor abdominal,
trombogènesi i hiponatrèmia.
Indicacions
• Pacients amb patologia hemorràgica congènita:
hemofília A i Malaltia de Von Willebrand.
• Pacients amb patologia hemorràgica adquirida:
urèmia, cirrosi i pacients tractats
anteriorment amb antiagregants plaquetaris.
T
T
T
Observacions
Diluït és estable 24 h en nevera. Estabilitat
fora de nevera: no utilitzar.
Durant l’administració: - Es pot produir envermelliment
facial que s’atura en reduir la
dosi. Es recomana fer el monitoratge del
pols i la pressió arterial durant l’administració.
Administració
Intramuscular, intravenosa directa, infusió
intravenosa intermitent, subcutània.
PERFUSIÓ IV INTERMITENT: diluir en 50-100
ml d’SF. Administrar en 15-30 minuts. IM o
SC: per a realitzar test diagnòstic. Administrar
1 ml (si pes > 50 kg).
Interaccions
Antidepressius, antidiabètics, antiepilèptics
poden potenciar l’efecte antidiürètic.
Alternatives a la transfusió homòloga

18
Índex
2.1.4. Vitamina K (Konakion®)
T
T
T
T
Solució injectable, ampolla: 10 mg/1ml
Corregeix els factors de la coagulació vitamina
K dependents
Dosi
5-20 mg
Observacions
Antídot d’anticoagulants cumarínics.
EMBARÀS: categoria C de l’FDA.
Protegir de la llum
Administració
Intramuscular, infusió intravenosa lenta,
oral
Efectes secundaris
Reaccions al·lèrgiques, hematomes (via IM)
o erupcions cutànies.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
2.2. Alternatives
farmacològiques per
estimular l’eritropoesi
2.2.1. Ferro
Per a què es produeixi una eritropoesi eficaç és
necessària una aportació adequada de ferro.
T
T
Administració
• Via oral indicada en el tractament preoperatori
en cirurgia major electiva.
• Via endovenosa està limitada a l’administració
hospitalària.
Ferro sacarosa (Venofer®)
Actualment es disposa del ferro sacarosa
per a l’administració endovenosa per la
seva seguretat quant a efectes secundaris.
T
Indicacions
• Tractament preoperatori en cirurgia major
electiva.
• Coadjuvant en la donació peroperatòria
autòloga amb o sense EPO.
• Tractament de l’anèmia ferropènica en
malalt hospitalitzat.
Dosi
Fins a un màxim de 600 mg a la setmana.
Administració
• 100-200 mg (1 o 2 ampolles) diluïts en 100
cc de sèrum fisiològic a passar lentament.
Ferro carboximaltosa (Ferinject®)
Està pendent d’aprovació del nou preparat de
ferro endovenós, el ferro carboximaltosa. Es
pot administrar fins a una dosi setmanal d’1
g. Es presenta en vials de 100 mg i en vials de
500 mg. S’administra per via endovenosa en
100 o 250 ml de sèrum fisiològic. L’avantatge
respecte del ferro sacarosa és el menor risc de
reacció anafilàctica, i, també, que es pot administrar
de forma ràpida (15 minuts).
Alternatives a la transfusió homòloga

19
Índex
2.2.2. Eritropoetina recombinant
L’EPO estimula l’eritropoesi en inhibir l’apoptosi
dels precursors eritroides i promoure la seva
proliferació i maduració a eritròcits.
T
Indicacions
•
IRC (insuficiència renal crònica).
• Anèmia en pacients tractats amb quimioteràpia.
•
Neoplàsies no mieloides.
• Programes de donació preoperatòria de
sang autòloga.
• En cirurgia ortopèdica programada. Dosi
d’epoetina α: 600 U/Kg(40.000 UI)/setmana,
via subcutània durant 4 setmanes
prèvies a la intervenció. També podria utilitzar-se
epoetina β a dosis individualitzades,
generalment, 30.000 UI via subcutània/setmana
durant 4 setmanes.
•
Casos d’anèmia en pacients crítics.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
T
Recomanacions fonamentals
• Només ha d’usar-se EPO en pacients quirúrgics
en els quals es preveuen pèrdues sanguínies
importants o en malalts crítics quan
l’hemoglobina sigui inferior a 13 g/dl.
• Es considera terapèutic l’augment d’1 g/
dl d’hemoglobina.
• Mai s’han de superar valors d’hemoglobina
de 15 g/dl en el curs del tractament.
Contraindicacions
•
•
Accident cerebral vascular.
Trombosi venosa.
• Malaltia cardiovascular clínicament significativa.
•
•
•
Embaràs.
Aplàsia medul·lar.
Dèficit de ferro, vitamina B12 i àcid fòlic.
• Pacients que no poden realitzar profilaxi
antitrombòtica.
•
Hb superiors a 13 g/dl.
Alternatives a la transfusió homòloga

20
Índex
2.3. Alternatives
farmacològiques per
augmentar el volum
sanguini: expansors
sintètics
2.3.1. Col·loides
T Voluven 6 % (hidroxietilmidó, clorur sòdic)
Bossa 500 ml; dosi: 30 g hidroxietilmidó,
4,5 g clorur sòdic.
Observacions
154 mmol Na/l. Contraindicat en hipersensibilitat
al fàrmac, insuficiència cardíaca
congestiva o descompensació cardíaca,
trombocitopènia, edema pulmonar, hemorràgia
intracranial, hemorràgia greu. Positiu
en proves de dopatge. EMBARÀS: no
aconsellable.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Dosificació
Precaució en pacients amb insuficiència renal
greu. DOSI HABITUAL: la dosi diària i la
velocitat de perfusió depenen de la pèrdua
de sang del pacient, del manteniment o
restabliment de l’hemodinàmica i de l’hemodilució.
DOSI MÀXIMA: 50 ml/kg pes/
dia.
Administració
Infusió intravenosa contínua; els primers
10-20 ml s’han d’infondre lentament sota
vigilància.
Indicacions
Expansor del volum plasmàtic per al tractament
d’hipovolèmia i xoc.
Interaccions
Anticoagulants orals i heparina (prolongació
del temps d’hemorràgia); betablocadors
i altres vasodilatadors; i aminoglucòsids
(augment de la nefrotoxicitat). Per
incompatibilitat, no mesclar-hi altres medicaments;
és incompatible amb algunes
insulines.
Efectes secundaris
Ocasionals: edema, urticària, dificultat respiratòria,
síndrome gripal, pruïja.
Calfreds, parestèsia, cefalea, debilitat, vòmits,
miàlgia, edema d’extremitats inferiors,
augment de les glàndules submaxil·lars i
paròtides, alteracions de la coagulació.
T Gelatina (Gelafundina ®) (Hidròxid sòdic
0,68 g, clorur sòdic 3,5 g, gelatina 20 g, Ca
0,2 mmol
Bossa 500 ml.
Observacions
Deixar reposar fins a Tª ambient abans
d’administrar-la. Durant l’administració o al
final, pot aparèixer eritema, urticària, hipotensió
passatgera, hipertèrmies i calfreds.
Administració
Infusió intravenosa contínua: la velocitat
d’infusió és de 50-80 gotes/ minut, no ha
d’excedir els 500 ml/h. En cas d’urgència, es
pot administrar en perfusió ràpida, 500 ml
en 15 minuts.
Indicacions
Expansor del plasma en el xoc hipovolèmic.
Alternatives a la transfusió homòloga

21
T
Índex
Interaccions
No s’han descrit.
Efectes secundaris
Reaccions d’hipersensibilitat (fins i tot reaccions
anafilàctiques); també s’ha descrit un
cas d’insuficiència renal aguda.
Dextrans (Rheomacrodex salino®)
Dextran 40 100 g/L,154 mEq Na + /L; 154
mEq Cl - /L
Indicacions
Expansor del plasma i antiagregant plaquetari
2.3.2. Cristal·loides
T
Sèrum glucosalí, bossa 1 L
Glucosa 33 g (3,3 %), clorur sòdic 3 g (0,3
%); mEq/L: Na=Cl=51,3
Observacions
Volum expansor de 0,25. Envoltori de clorur
de polivinil: precaució per possible absorció
de fàrmacs liposolubles.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
T
Indicacions
Substitueixen pèrdues sanguínies fins a un
25-30 % (aproximadament, 1.000-1.500 en
un malalt de 70 kg). És molt estesa la regla
3:1, és a dir, s’administren 3 ml de cristalloides
per cada 1 ml de sang perdut. Inconvenient:
hemodilució important.
Administració
Infusió intravenosa intermitent, infusió intravenosa
contínua
Sèrum glucosalí flascó vidre 500 ml
Glucosa 16,5 g (33 mg/ml), clorur sòdic 1,5
g (3 mg/ml); mEq/L: Na= Cl= 51,3
Observacions
Volum expansor de 0,25. Envoltori de clorur
de polivinil: precaució per possible absorció
de fàrmacs liposolubles.
Administració
Infusió intravenosa intermitent, infusió intravenosa
contínua
Sèrum Ringer Lactat bossa 500 ml
Clorur càlcic 75 mg (0,02 %) 3 mEq/L Ca ++ ;
lactat sòdic 1.550 mg (0,31 %), 28 mEq
lactat/L; clorur potàssic 150 mg (0,03 %), 4
mEq K + /L; clorur sòdic 3.000 mg (0,6 %), 130
mEq/L Na + .
T
T
T
Observacions
Bossa Viaflex®
Administració
Infusió intravenosa intermitent, infusió intravenosa
contínua
Sèrum Ringer Lactat vidre 500 ml
Clorur de calci 102 mg (0,02 %), lactat de
sodi 1.525 mg (0,3 %), clorur de potassi 200
mg (0,04 %), clorur de sodi 3.000 mg (0,6
%). mEq/L: Na=129;K=5,4;Ca=3,6;Cl=111;
Lactat=27
Administració
Infusió intravenosa intermitent, infusió intravenosa
contínua
Sèrum fisiològic (0,9 %)
154 mEq Na + /L; 154 mEq Cl - /L.
Clorur potàssic diluït
20 mEq K+ en 500 ml sèrum fisiològic
40 mEq K+ en 1.000 ml sèrum fisiològic
20 mEq K+ en 500 ml sèrum glucosat
20 mEq K + en 1.000 ml sèrum glucosat
Alternatives a la transfusió homòloga

22
Índex
2.4. Alternatives no
farmacològiques:
sang autòloga
2.4.1. Donació preoperatòria de
sang autòloga
És una modalitat d’autotransfusió que consisteix
en l’extracció i emmagatzematge de la
sang del pacient per a la seva posterior transfusió.
Pot realitzar-se per donació convencional o
mitjançant procediment d’afèresi.
Està indicada en pacients que s’han de sotmetre
a cirurgia electiva en què el risc de transfusió
sigui superior al 30 %, tot i que és convenient
calcular les pèrdues estimades, i si són =/<
1.000 ml, utilitzar altres tècniques d’estalvi de
sang. També està indicada en pacients amb dificultat
per a la transfusió homòloga per ésser
portadores d’anticossos contra antígens d’alta
freqüència.
L’autotransfusió elimina certs riscos com
són la transmissió de malalties virals, l’al·loimmunització
a antígens cel·lulars o l’aparició
de la majoria de les reaccions transfusionals.
Tot i això, té com a inconvenient el risc
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
d’anèmia prequirúrgica i no evita efectes no
desitjats com són la contaminació bacteriana,
la sobrecàrrega de volum o els derivats dels errors
transfusionals.
L’autotransfusió pot o no associar-se a l’administració
d’EPO.
Els pacients que participen en un programa
d’autotransfusió han de conèixer exactament
les característiques del procediment i signar el
seu consentiment.
2.4.2. Recuperació perioperatòria
de sang autòloga
Pot realitzar-se en diverses intervencions quirúrgiques
que produeixen un sagnat significatiu
en el període intraoperatori. Es realitza
utilitzant dispositius que aspiren, anticoagulen,
renten i concentren la sang vessada en el
camp quirúrgic i la tornen al pacient en forma
de concentrat d’hematies en sèrum salí.
En el període postoperatori, es realitza recuperant
i infonent la sang dels drenatges perioperatoris.
T
T
Indicacions
•
•
•
Cirurgia ortopèdica
Cirurgia cardíaca (Cell Saver)
Cirurgia vascular major
Contraindicacions
•
•
Cirurgia oncològica
Infecció
Alternatives a la transfusió homòloga

23
Índex
3. Altres compostos
Abans d’usar els derivats sanguinis s’han de
considerar les alternatives. Seguint les recomanacions
de la Conferència de Consens sobre indicacions
clíniques i risc del plasma fresc congelat,
s’ha de tenir en compte que:
1. Sempre que existeixi un hemoderivat tractat
amb mètodes que evitin la transmissió
de malalties infeccioses (concentrats de factors
de la coagulació, immunoglobulines,
albúmina, proteïnes plasmàtiques líquides)
i que permetin aportar la/les proteïna/es o
factor/s que cal reposar, aquesta serà l’opció
preferent.
2. Les solucions cristal·loides i/o col·loides són
els productes d’elecció per a la reposició de
la volèmia si no existeix contraindicació.
3. Determinats fàrmacs poden disminuir, controlar
o evitar l’hemorràgia sense que sigui
necessari haver de recórrer als components
sanguinis.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
3.1. Hemoderivats estables (subministrats pel Servei de Farmàcia)
3.1.1. Albúmina humana
•
•
Albúmina humana Grifols 5 %®: 25 g d’albúmina/500ml
Albúmina humana Grifols 20 %®: 10 g d’albúmina/50ml
Les indicacions acceptades per aquest fàrmac en el nostre Hospital queden reflectides a la Taula 1
Taula 1: Protocol d’utilització de l’albúmina al 20%. Revisió juny 2009
Patologia Albúmina 20 %
Ascitis refractària a diürètics amb
paracentesis evacuadores periòdiques
Cirrosi hepàtica
50 mL albúmina al 20 % per cada 2 L de líquid ascític
Síndrome
hepatorenal
Profilaxi en peritonitis
bacteriana espontània
Diagnòstic diferencial
(creatinina >133 µmol/L)
Tractament tipus 1
(+ terlipressina)
Albúmina al 20 % 1,5 g / kg el primer dia, i
1 g / kg el tercer dia
Albúmina 20 %, 1 g / kg / dia (màx. 100 g/dia)
Albúmina 20 % 1 g / kg el primer dia (màx. 100 g) i després
0,5 g / kg / dia
Hipoalbuminèmia < 20 g/L amb
Resecció hepàtica >70 % Albúmina 20 % fins a albuminèmia ≥ 20 g/L
Edema de la síndrome nefròtica refractària a diürètics Albúmina 20 % fins a albuminèmia ≥ 20 g/L
(No s’han considerat les indicacions pediàtriques ni els cremats, perquè no es tracten habitualment en aquest centre.)
L’albúmia al 5% s’utilitza en recanvis plasmàtics
T Comentaris:
Es poden guardar fora de a la nevera.
Altres compostos

24
Índex
3.1.2. Immunoglobulines específiques
T Immunoglobulina antihepatitis B (Gammaglobulina
Antihepatitis B Grifols®)
Ampolla 5 ml; dosi: 1.000 UI
Observacions
Un cop oberta l’ampolla, el contingut s’ha
d’utilitzar immediatament.
Contraindicat en pacients amb trombocitopènia
greu o amb trastorns de la coagulació.
Interacciona amb vacunes de virus vius atenuats.
EMBARÀS: categoria C de l’FDA. Conservació
en nevera.
Administració
INTRAMUSCULAR: administrar lentament i
a la Tª corporal. Si es requereixen dosis totals
elevades (superiors a 5 ml), es recomana
administrar-les en diverses aplicacions
en diferents llocs. Dosis: 12-20 UI/kg
Indicacions
Profilaxi postexposició d’hepatitis B en persones
no vacunades o vacunades de forma
incompleta o quan el nivell d’anticossos és
menor de 10 UI/ml, en cas d’exposició parenteral,
contacte amb mucoses o ingestió
de material HBAG+, entre altres situacions.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Interaccions
Les immunoglobulines poden disminuir
l’eficàcia de vacunes amb virus vius atenuats
(xarampió, rubèola, galteres, varicel·la).
Espaiar l’administració, almenys, 6 setmanes
(preferible 3 mesos).
Efectes secundaris
Ocasionals: reacció cutània i augment de Tª en
la zona d’injecció. Molt rars: angioedema, urticària,
reaccions anafilàctiques, nàusees, vòmits,
taquicàrdia, sudoració, hipotensió, vertigen.
T Immunoglobulina antitetànica
(Gamma antitétanos Grifols®)
Ampolla 2 ml; dosi: 500 UI
Observacions
Si hi ha trastorns de la coagulació en què
estigui contraindicada la injecció IM, pot
administrar-se per via sc. Per administrar
vacuna i immunoglobulina antitetànica,
s’han d’utilitzar diferents xeringues, agulles
i punts d’injecció. Embaràs: categoria C de
l’FDA. Conservació a la nevera.
Dosificació
En profilaxi, 250 UI mitjançant injecció im.
Administrar 500 UI en ferides no netes o de
mal aspecte o infectades o si ha passat més
de 24 h des del moment en què es va produir
la ferida.
Tractament: dosis úniques diàries de 3.000-
6.000 UI per via IM.
Administració
im: es presenta a punt per al seu ús i s’ha
d’administrar a la Tª corporal en injecció
lenta per via im. En el cas que estigui contraindicada,
s’administrarà via subcutània.
No administrar per via iv (risc de xoc).
Indicacions
Profilaxi en persones que han sofert ferides
recentment i que no hagin rebut la vacuna en
els últims 10 anys o que la pauta de vacunació
sigui incompleta o es desconegui. Tractament
del tètanus clínicament manifest.
Interaccions
Vacunes de virus vius atenuats (xarampió,
rubèola, galteres o varicel·la).
Efectes secundaris
Dolor i sensibilitat en el punt d’injecció.
Ocasionalment: calfreds, febre, alteracions
cutànies. Excepcionalment: vòmits, nàusees,
dispnea, alteracions cardiovasculars, reaccions
al·lèrgiques o xoc anafilàctic.
Altres compostos

25
Índex
T Immunoglobulina antiRh (Gamma Anti D
Grifols®)
Xeringa precarregada 1.500 U, 2 ml
Indicacions
Profilaxi de la immunització al factor D (Rho)
en dones Rh negatives (Rho, d) i dones Du
positives.
Profilaxi de la immunització al factor D (Rho)
en persones Rh negatives (Rho, d) que han
rebut una transfusió incompatible de sang
o concentrats d’eritròcits Rh positius (D).
Administració
Via im, en malalts amb trombocitopènia o
alteracions de la coagulació, es pot administrar
via subcutània.
Interaccions
Vacunes de virus vius atenuats (xarampió,
rubèola, galteres o varicel·la). Pot modificar
la determinació del grup sanguini.
Dosificació
Profilaxi prepart i postpart: 200-300 μg en
la setmana 28 de l’embaràs i una segona
dosi dins de les 72 hores postpart.
Infusió de sang Rh incompatible: 100-250
μg per cada 10 ml de sang transfosa.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
3.1.3. Immunoglobulines
Inespecífiques
T Immunoglobulina humana intramuscular
(Gammaglobulina Humana Pasteurizada
Grifols®) 320mg/2ml.
Administració
Intramuscular. Comprovar que no s’injecta
en un vas sanguini. Administreu-la lentament.
Observacions
No administrar en casos de trombocitopènia
greu i altres problemes d’hemostàsia.
Embaràs: categoria C de l’FDA. Conservació
en nevera.
Indicacions
Teràpia de reposició per a aquelles síndromes
de deficiència d’anticossos. Profilaxi
d’hepatitis A. Profilaxi i atenuació del xarampió,
i de la rubèola en dones susceptibles
embarassades.
Interaccions
Deixar passar un mínim de 3 mesos abans
d’administrar vacunes amb virus vius atenuats.
Efectes secundaris
Dolor i sensibilitat en el punt d’injecció.
Ocasionalment febre, calfreds, etc. Excepcionalment:
erupcions exantemàtiques, taquicàrdia,
hipotensió, etc.
T Immunoglobulina humana intravenosa
(Flebogamma® IV 5 %)
5 g / 100 ml, 10 g / 200 ml.
Indicacions aprovades
Vegeu taula 2
Encara que s’usen indistintament, no totes
les especialitats tenen totes les indicacions
aprovades.
Altres compostos

26
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Taula 2: Indicacions aprovades per la DGFPS, per l’ús d’immunoglobulines intravenoses
Immunodeficiències
primàries
Immunodeficiències
secundàries
Malalties autoimmunes
Patologia Dosi
•Malaltia
de Bruton
•Síndrome
d’hiper M
•Immunodeficiència
comuna variable
•Dèficit
de subclasses d’IgG
•Defecte
d’IgA
•Síndrome
de Wiskott-Aldrich
•Dèficit
d’Ac amb Ig normals
•Defecte
de cadenes pesades
•Dèficit
de cadenes kappa
•Atàxia-telangièctasi
Leucèmia limfàtica crònica amb infeccions
bacterianes recurrents
Mieloma múltiple amb infeccions
bacterianes recurrents
Púrpura trombocitopènica idiopàtica
Profilaxi d’infeccions i de malaltia de l’empelt
contra l’hoste
200-400 mg/Kg
cada 4 setmanes
250-400 mg/Kg cada
3-4 setmanes
400 mg/Kg cada
4 setmanes
400 mg/kg/d (5 dies)
o
1gr/Kg/d (2 dies)
500-1.000 mg/Kg/setm.
Des de la setmana –1, fins
a 100-120 dies
postTMO
Síndrome de Guillain-Barré 400 mg/Kg/d (5 dies)
*En aquest quadre no s’han tingut en compte les indicacions pediàtriques.
La resta d’indicacions no estan aprovades per
la DGFPS, si bé algunes estan avalades científicament,
com el cas dels brots aguts de miastènia
gravis.
Per les indicacions no aprovades i de les quals no
coneixem l’evidència científica es farà una recerca
a favor de l’ús de les IgIV en la situació clínica
demanada. Si el resultat és negatiu, el metge ha
de sol·licitar el tractament com a ús compassiu,
que ha de complir els requisits següents:
• Obtenir el permís del director mèdic de l’Hospital,
i posar-lo en antecedents de la situació
clínica del malalt.
• El malalt ha de signar el consentiment informat.
Sol·licitud del medicament a Farmàcia
amb recepta controlada (Annex I).
Administració
a Tª ambient o corporal. Iniciar a velocitat de 0,01-
0,02 ml/kg/min en malalts que no han rebut mai
tractament; si als 30 minuts hi ha bona tolerància
es pot augmentar a 0,04 ml/kg/min; per exemple,
l’administració d’un vial de 5 g en un malalt de 70
kg durarà uns 45 min. Davant l’aparició de símptomes
es disminuirà la velocitat d’infusió,o bé s’interromprà
fins que desapareguin.
Altres compostos

27
Índex
3.1.4. Complex de protrombina
(Octaplexplex ® 500 UI)
Pólvores liofilitzades, vial 20 ml.
Conté factor IX 500 UI, factor X 500 UI, factor
VII 500 UI, factor II 500 UI.
Observacions
Conté heparina (225 UI), antitrombina III (15-30 UI)
i proteïna C (mínim 400 UI). Un cop reconstituït,
cal administrar-lo immediatament. EMBARÀS: no
hi ha suficients estudis. Conservació a la nevera.
Indicacions
- Tractament i profilaxi d’hemorràgies prequirúrgiques
(en pacients que ingressen
d’urgències, tractats amb anticoagulants
orals, que no poden esperar a l’efecte de la
vitamina K), hepatopatia crònica i/o trasplantament
hepàtic.
- Dèficit congènit de FC VII, IX, II, X
Dosificació
La dosi oscil·la entre 20-40 g, segons la localització,
la gravetat de l’hemorràgia i la situació
clínica del pacient. Monitoratge de la coagulació
a través del PTr r o INR.
Administració
Reconstituir amb 20 ml d’a.p.i escalfada fins a
Tª ambient (màxim 37 ºC). Administrar via intravenosa
lenta, sense superar els 5 ml/min.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Interaccions
Anticoagulants orals.
Efectes secundaris
Reaccions o anafilàctiques, elevació de la Tª,
desenvolupament d’anticossos a un o més dels
factors del complex, episodis tromboembòlics,
i coagulopatia de consum.
Sol·licitud del medicament a Farmàcia
Ús hospitalari, dispensació controlada
(Annex I).
3.1.5. Inhibidor de la C 1 esterasa
(Berinert P ® 500 U)
Pólvores liofilitzades, vial 10 ml.
Observacions
Conservació a Tª < 25ºC
Indicacions
En profilaxi prequirúrgica i tractament dels
brots aguts de l’edema angioneuròtic hereditari
i adquirit.
Dosis: en el preoperatori, la dosi habitual són
500-1.000 U; en els atacs aguts amb edema de
glotis, 1.000 U.
Administració
Via intravenosa lenta (3-4 ml/min). Un cop reconstituït
el liofilitzat, administreu-lo immediatament.
Efectes secundaris
Reaccions anafilàctiques, augment de la Tª corporal.
Sol·licitud del medicament a Farmàcia
Es demana amb recepta controlada (Annex I),.
Es tracta d’un medicament estranger: el Ministerio
de Sanidad y Consumo ha d’autoritzar-ne
la importació. El temps de validesa del medicament
és, aproximadament, de 2 anys a partir
de la data de fabricació.
Comentari
Actualment, hi ha 15 malalts diagnosticats i
controlats pel Servei de Dermatologia. Cadascun
d’ells té un vial del producte per a què en
cas de brot agut acudeixi a urgències amb el
medicament i amb l’informe mèdic, per evitar
retards. Farmàcia en disposa d’un estoc.
Recenment s’ha comercialitzat l’Icatibant (Firazir®),
com alternativa
3.1.6. Antitrombina III (Kybernin® 500
/1000UI)
Pólvores liofilitzades
Observacions
Reconstituït és estable 24 h a la nevera.
EMBARÀS: no hi ha estudis en humans. Administreu
en cas d’absència d’alternatives més segures.
Protegir de la llum.
Altres compostos

28
Índex
Indicacions
Proteïna plasmàtica que inhibeix la trombina
i altres factors de la coagulació (IX, X,XI i XII).
Està indicada per al tractament i la profilaxi de
complicacions tromboembòliques en pacients
amb un dèficit d’antitrombina III, coagulopatia
de consum i hepatopatia crònica.
Dosi habitual 30-50 UI/kg. S’associa a altres antitrombòtics,
com l’heparina, i se n’ha de monitorar
la coagulació.
Sol·licitud del medicament a Farmàcia
Es demana amb recepta controlada (Annex I),
3.1.7. Factor VII activat recombinant:
eptacog alfa (NovoSeven ® )
Vegeu apartat 2.1. (Alternatives farmacològiques
per evitar o disminuir el sagnat)
3.1.8. Factor VIII (HEMATE ® -P)
Factor VIII 1.000 UI, von Willebrand (vW) 2.400
UI pólvores liofilitzades, vial 15 ml.
Està indicat per al tractament i la profilaxi d’hemorràgies
en pacients amb hemofília tipus A, i
en la malaltia de vW.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Observacions
A Tª ambient, és estable durant 3 h. Un cop reconstituït,
cal administrar-lo immediatament. Conservació
a la nevera. Embaràs: categoria C de l’FDA.
Administració
Temperar el dissolvent (aigua per injecció) a Tª
ambient (màxim 37 ºC). Reconstituir amb agitació
suau. Administrar via intravenosa lenta: màxima
de 4 ml/min. Per administrar-ne quantitats relativament
grans, la solució reconstituïda s’administrarà
immediatament en infusió lenta, utilitzant
un equip d’infusió amb filtre d’un sol ús.
Indicacions
Profilaxi i tractament d’hemorràgies en: hemofília
A (deficiència congènita de factor VIII)
i deficiència adquirida de factor VIII. Profilaxi
i tractament d’hemorràgies en la malaltia de
von Willebrand.
Interaccions
No s’han descrit.
Efectes secundaris
Rarament reaccions al·lèrgiques o anafilàctiques
i/o augments de Tª, desenvolupament d’anticossos
enfront a factor VIII, hemòlisi intravascular.
Sol·licitud del medicament a Farmàcia
Ús hospitalari, dispensació controlada (Annex I),
3.1.9. Fibrinogen
(HAEMOCOMPLETTAN ® P), vial 1 g
en 50 ml
Pólvores liofilitzades
Observacions
Un cop reconstituït, administrar immediatament.
Conservació a la nevera.
Estabilitat fora de la nevera: 2 - 3 dies. Embaràs:
no hi ha suficients estudis.
Indicacions
Indicat en hemorràgia activa i nivells plasmàtics
de fibrinogen inferiors a 1 g/L.
Dosi: per regla general, 3 grams repetint la infusió
si cal.
Administració
Intravenosa lenta. Velocitat màxima: 5 ml/min.
Un vial s’administrarà en un mínim de 10 minuts.
Interaccions
No s’han descrit.
Efectes secundaris
Rarament, reaccions anafilàctiques i/o augment
de febre. Risc potencial d’episodis tromboembòlics.
Altres compostos

29
Índex
Sol·licitud del medicament a Farmàcia
es demana amb recepta controlada (Annex I),.
Es tracta d’un medicament estranger
el Ministerio de Sanidad y Consumo ha d’autoritzar-ne
la importació. El Servei de Farmàcia
ha d’enviar una relació de tots els tractaments,
amb les dades demogràfiques dels pacients i
els nivells de fibrinogen abans i després d’administrar
el medicament. Ús hospitalari.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
3.2. Expansors
sintètics del volum
sanguini: col·loides i
cristal·loides
Vegeu apartat 2.3.
3.2.1. Col·loides
•
•
•
Voluven 6 % (hidroxietilmidó, clorur sòdic)
Gelatina (Gelafundina ®) hidròxid sòdic 0,68
g, clorur sòdic 3,5 g, gelatina 20 g
Dextran: (Rheo macrodex salino®)
3.2.2. Cristal·loides
•
•
•
•
•
•
•
Sèrum glucosalí, bossa 1L
Sèrum glucosalí flascó de vidre 500 ml
Sèrum Ringer Lactat bossa 500 ml;
Sèrum Ringer Lactat vidre 500 ml
Dextrans (Rheomacrodex salino®)
Sèrum fisiològic (0,9 %)
Clorur potàssic diluït
3.3. Hemostàtics
tòpics
3.3.1. Tissucol Duo® (factor XIII,
plasminogen, clorur càlcic,
trombina humana, aprotinina)
Xeringa precarregada 2 i 5 ml; dosi: 130 mg
proteïnes totals.
Observacions
Utilitzar en les 36 h següents a la descongelació.
L’alcohol, el iode o els metalls pesants poden
desnaturalitzar el producte. La solució no
s’ha d’injectar. EMBARÀS: no hi ha suficients
estudis.
Dosificació
DOSI HABITUAL: segons la mida de la superfície
que s’ha de segellar o recobrir o de la mida
del defecte que s’hagi de reomplir i del mètode
d’aplicació.
Administració
local
Descongelar a Tª ambient o escalfant a no més
de 37 ºC. Els components segellants s’apliquen
de forma simultània o seqüencial. Només s’ha
d’utilitzar quan la solució tingui una consistència
viscosa semblant a la mel.
Altres compostos

30
Índex
Indicacions
Per aconseguir l’hemostàsia en hemorràgies
de llençol, segellat i/o adhesió de teixit en intervencions
quirúrgiques. En ocasions s’aplica
associat a materials biocompatibles, com ara el
col·lagen.
Interaccions
No s’han descrit.
Efectes secundaris
Excepcionalment, alteracions al·lèrgiques, incloent
reaccions anafilàctiques per hipersensibilitat
a les proteïnes bovines (aprotinina) o per
l’aplicació repetida.
3.3.2. Cutanplast Film (Gelatina)
Esponja, sobre.
Observacions
200 x 70 x 0,5 mm
No s’ha de deixar en zones infectades, i s’ha de
retirar un cop controlada l’hemorràgia.
En neurocirurgia, no s’hauria de deixar en cavitats
tancades ja que, en inflar-se, pot causar la
compressió dels teixits nerviosos.
Administració
TÒPICA: retirar l’esponja del sobre sota estrictes
condicions asèptiques. Pressionar l’esponja
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
ben seca i saturada en una solució estèril d’SF,
exercint una lleugera pressió sobre l’àrea de
l’hemorràgia. No és necessari retirar després
de tancar la ferida (s’absorbeix totalment en
poques setmanes).
Indicacions
Per a ús local en processos quirúrgics amb hemorràgia
venosa o exsudat on l’hemostàsia
tradicional és difícil o impracticable i no es recomana
l’ús d’un material no absorbible.
Interaccions, efectes secundaris
No s’han descrit.
3.3.3. Tachosil® (Fibrinogen, trombina)
Esponges medicamentoses
Observacions
9,5´ 4,8 cm. No s’ha de conservar a Tª superior
a 25º C. Abans d’aplicar s’ha de netejar la zona
de la ferida.
Administració
TÒPICA: extreure l’esponja de l’embalatge estèril
i humitejar-la en una solució salina. Aplicar
la cara activa de color groc a la superfície de
l’hemorràgia i subjectar exercint una lleugera
pressió durant 3-5 min. de manera que cobreixi
tota la ferida i deixant una separació d’1 o 2
cm entre les vores de la ferida i les de l’esponja.
Si s’utilitzen 2 o més esponges, aquestes han
de sobreposar-se. L’esponja es pot retallar a la
mida.
Indicacions
Tractament de suport en cirurgia per millorar
l’hemostàsia quan les tècniques estàndards
demostren ser insuficients. Únicament s’ha demostrat
la seva eficàcia en cirurgia hepàtica.
Interaccions, efectes secundaris
No s’han descrit.
Vegeu Taula 3: Característiques comparatives
dels principals col·loides disponibles a l’HUB.
Altres compostos

31
Índex
Taula 3: Característiques comparatives dels principals col·loides
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Tots són isotònics i isoosmòtics amb el plasma, excepte l’albúmina al 20 % i el dextran 40, que són isotònics i hiperosmòtics.
COL·LOIDE
OBTENCIó
Concentrac .%
Pes molec.
GELATINA
Gelafundina ®
Col·lagen animal
Sol 4 %
PM 30.000
Ca 2+ 0,2 meq/L
INCOMPATIBLE Vancomicina en “Y”
REACCIONS
ANAFILÀCTIQUES
i/O
ANAFILACTOIDES
EFECTES HEMOSTÀSIA
(tots produeixen
hemodilució)
CINÈTICA
Reac. anafilàctiques
0,345 %
Risc d’infecció viral i prions
↑ viscositat sang inhibic. agreg.
plaq.
risc d’infecció prions
T 1/2 = 4 hores
eliminació per filtració glomerular.
Durada efecte: 4 h - 6h
metabolisme: SRE
DEXTRAN 40
Rheomacrodex ®
Polímer sacarosa
sol 10 %
PM 40.000
Incompatibilitats
derivades del pH àcid
Reac. anafilàctiques:
0,273 %
↑ viscositat en orina: oligúria
↓ viscositat,
↓ agregació plaquetària
interfereix tipatge sang ↓ conc. F VIII
i FvW
adm desmopressina
T 1/2 = 7,5 hores
excreció renal ràpida: 80 % en 6 h,
durada efecte: 3 h
HIDROXIETILMIDó
Voluven ®
Midó panís
sol 6 %
PM mig 130.000
ISM* i ràtio C2/C6
Antibiòtics en “Y"
Ranitidina, teofil·lina
Reac. anafilactoides: 0,047 %
pruïja en dosis altes
↑ amilasa sèrum
acumulació SRE
ús en leucoforesi,
↓ conc. F VIII i FvW
com major PM
i durada del tractament
dosi màxima segons PM
T 1/2 = 12 hores,
excreció renal ràpida.
metabol: SRE i amilasa sèrum,
durada acció: 4 h – 6 h
VOLUM EXPANSOR 1 1,2 1
ALBÚMINA humana
Plasma humà
sol 5 % i 20 %
PM 69.000
Verapamil
midazolam
vancomicina
Reac. anafilàctic: 0,011 %
Risc d’infecció viral i prions
Efecte
heparina-like
Sense escapament capil·lar el 10
% deixa l'espai vascular a les 2 h
i el 75 % als 2 dies;
metabolisme tissular
COST RELATIU 1,44 0,97 2,52 23,95 13,48
*ISM = índex de substitució molar
Per calcular el cost relatiu, s’ha calculat el volum de col·loide necessari per expandir el plasma 500 ml, comparant el seu preu amb el del sèrum
fisiològic, tenint en compte que el volum expansor d’aquest és de 0,25. (Els resultats variaran amb les dades de cada hospital.)
5 %
1
20 %
4
Altres compostos

32
Índex
3.4. Fàrmacs que
poden disminuir les
hemorràgies sense
recórrer a components
sanguinis
Vegeu apartat 2.1. (Alternatives farmacològiques
per evitar o disminuir el sagnat)
•
•
•
•
Minurin ® (desmopressina)
Caproamin Fides® (àcid aminocaproic)
Amchafibrin ® (àcid tranexàmic)
Konakion®, vitamina K1 10 mg (10 mg/ml)
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Altres compostos

33
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
4. Efectes adversos de la transfusió
(Vegeu també l’annex VI: “Guia per a una correcta
administració dels components sanguinis”)
La transfusió de sang homòloga i derivats és un
acte terapèutic que cal utilitzar amb precaució,
i sempre que no hi hagi cap més alternativa, ja
que l’administració de sang i/o derivats comporta
un risc, tot i l’àmplia bateria de proves a
què està sotmesa tota unitat de sang. És a dir,
cal que siguem molt rigorosos en la seva prescripció
i valorar el benefici respecte del risc no
desitjat.
S’ha de tenir en compte que la rapidesa a l’hora
de diagnosticar l’efecte advers i el fet d’instaurar
el tractament adequat pot, fins i tot, salvar
la vida.
T
Davant de qualsevol efecte advers, cal:
•
Parar immediatament la transfusió.
• Mantenir la via permeable amb solució
salina isotònica.
• Comunicar-ho immediatament al metge
responsable del pacient.
• Verificar tots los registres per comprovar
que el pacient ha rebut l’hemoderivat
previst.
• Control de Tª, tensió arterial, freqüència
cardíaca i respiratòria, diüresi.
• Comunicar la sospita de reacció transfusional
al personal de Banc de Sang o Servei
de transfusions indicant la simptomatologia
del pacient i les dades anotades
(annex IX).
• Enviar al Banc de Sang una mostra recent
del receptor
• Enviar al Banc de Sang la unitat d’hemoderivats
causant de la reacció en el cas
que es decideixi retirar la bossa
• Si la reacció transfusional (RT) es presenta
als pocs minuts d’iniciada la transfusió o
poc després de finalitzada (fins a 24 hores),
és considerada com a RT immediata.
La que es presenta dies o mesos després
entra en el grup de les RT tardanes.
Efectes adversos de la transfusió

34
Índex
4.1. Reacció
transfusional
immediata (Taula 5)
4.1.1. RT d´origen immunològic
T
4.1.1.1. Hemòlisi posttransfusional
La reacció posttransfusional hemolítica pot
definir-se com l’hemòlisi de forma aguda
de les hematies del donant per la presència
d´anticossos en el plasma del receptor.
Generalment es deguda a error humà en
no identificar correctament el receptor en
qualsevol de les fases de la cadena transfusional.
La seva incidència és d’1/6000 i
1/20000 transfusions
La més temuda de les RT hemolítiques immediates
és deguda a l’administració d’hematies
ABO incompatibles i que condueix a
la seva destrucció. La gravetat depèn de la
quantitat de sang administrada (amb 10-15
mL ja pot aparèixer simptomatologia, però
les reaccions més severes es manifesten
amb la infusió de 200 mL), de l’afinitat de
l’anticòs contra l’antigen, de l’òptim punt
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
tèrmic i de la capacitat d’activació del complement
pel complex Ag-Ac.
Cal no oblidar que les RT hemolítiques immediates
per incompatibilitat ABO es la
causa més freqüent de mort associada a la
transfusió, entre 1/100000 i 1/500000 unitats
transfoses.
En el cas en què l’hemòlisi aguda sigui perquè
el receptor té anticossos previs a altres
grups, per immunització transfusional
o embaràs, les reaccions no solen ser tan
greus.
Simptomatologia
Les manifestacions clíniques dependran de
la quantitat de sang incompatible administrada
i de l’estat del malalt, ja que, en pacients
anestesiats o inconscients, el primer i
únic símptoma pot ser una hemorràgia en
l’àrea quirúrgica (per CID), hipotensió o la
presència d’hemoglobinúria.
En el malalt conscient, l’inici de les manifestacions
pot ser lleu malestar i dolor en el
punt d’infusió, calfreds, febre, nàusees, dolor
toràcic, dispnea, dolor lumbar, hipotensió,
hemoglobinúria, xoc, oligúria, anúria.
Aquesta simptomatologia pot anar acompanyada
per alteracions analítiques: hemoglobinèmia,
hemoglobinúria, augment de
la bilirrubina sèrica, prova de l´antiglobulina
humana positiva i alteració de les proves de
coagulacio.
Cal recordar, també, que en alguns casos les
reaccions hemolítiques poden ser mortals.
Prevenció i tractament
Malgrat totes les mesures de control establertes,
la prevenció és pràcticament impossible,
ja que la majoria de les vegades és
per error humà i en altres casos pot aparèixer,
encara que les proves pretransfusionals
siguin compatibles.
El tractament ha d´instaurar-se ràpidament
i aniria encaminat a tractar intensament la
hipotensió (2.000 mL de solució salina isotònica
en 1-2 hores)per impedir el fracàs renal,
i a mantenir un flux sanguini renal adequat
(furosemida endovenosa a dosi d´1-2
mg/Kg de pes, mannitol, etc.) per aconseguir
una diüresi de 100 mL/h, durant, almenys,
24 hores. Si durant la primera hora
no hi ha resposta, avaluada per la diüresi, es
possible que s´hagi produït necrosi tubular
i pot caldre iniciar diàlisi.
Si es desenvolupa una CID es tractarà de
manera adequada.
Efectes adversos de la transfusió

35
T
Índex
4.1.1.2. Reacció febril no hemolítica (RFNH)
És una RT generalment produïda per
l’existència de citocinas en el producte
transfós, alliberades durant el període
d´emmagatzematge pels leucòcits o les
plaquetes. També podria estar produïda
per la presència en el plasma del receptor
d’anticossos citotòxics o aglutinants contra
els elements cel·lulars transfosos (limfòcits,
granulòcits o plaquetes).
La freqüència d’aparició de l’RFNH ha disminuït
notablement amb la leucoreducció
universal.
Simptomatologia
Aquesta reacció es manifesta amb l’augment
de Tª de

36
Índex
les transfusions), que es caracteritza per
un quadre d’eritema local, favasses i picor
sense febre ni cap altre símptoma, manifestacions
respiratòries (dispnea...),
• Reacció greu.
Anafilaxi (broncospas-
me, xoc). És una reacció poc freqüent:
1/150.000 transfusions. Les manifestacions
són: tos, broncospasme, distrès respiratori,
inestabilitat vascular, nàusees,
dolor abdominal, vòmits, diarrea, xoc i
pèrdua de la consciència. Mai no s’acompanya
de febre.
Prevenció i tractament
• Reacció lleu: Són la majoria i responen
bé al tractament amb antihistamínics. El
tractament serà interrompre la infusió i
administrar un antihistamínic per via oral
o parenteral(difenhidramina 25 mg) i, una
vegada han desaparegut els símptomes,
es pot continuar transfonent la mateixa
unitat. En els malalts amb història d’urticària
en transfusions anteriors, es poden
administrar antihistamínics com a prevenció.
Si la reacció és molt important, malgrat
que la urticària remeti, cal canviar la
unitat que s’ha de transfondre.
• Reacció greu. Anafilaxia. Es presenta després
d’haver administrat pocs mil·lilitres
de sang i/o plasma en malalts amb dèficit
d’Ig A (1 cada 700 individus) que han
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
•
•
•
desenvolupat anticossos anti Ig A, ja sigui
per transfusions prèvies, embaràs o mecanismes
desconeguts.
El diagnòstic és restrospectiu, ja que el
més important és atendre el malalt. S’ha
d’aturar d’immediat la transfusió i iniciarse
tractament de suport cardiorespiratori
adequat (adrenalina, corticoides, intubació...)
En cap cas no s’ha de reinfondre la sang o
el plasma.
Els malalts amb dèficit d’IgA han de rebre
hemoderivats lliures d’IgA, o tenir reserva
de sang autòloga. En el cas d’intervenció
programada pot fer-se una eritrofèresi
amb hemodilució normovolèmica 24
hores abans de la intervenció, si el malalt
està en condicions.
4.1.2. RT immediates no
immunològiques
T 4.1.2.1. Contaminació bacteriana.
Hipertèrmia i xoc per endotoxines
És la més greu de les RT immediates no immunològiques,
que pot arribar a ser mortal.
Afortunadament, és excepcional. Es pensa
que entre el 0,002 i l’1 % de les C. d’hematies
i el 0,4 i l’1 % dels C. de plaquetes poden
estar contaminats per bacteris.
És deguda a la contaminació que es produeix
durant el procés d’extracció o durant la
manipulació/el fraccionament de la bossa
de sang.
Els bacteris tenen una elevada probabilitat
de multiplicar-se en els derivats emmagatzemats
a Tª ambient (cas de les plaquetes
que es conserven a 22 ºC); però també poden,
tot i la refrigeració a 4 ºC, aparèixer endotoxines
produïdes per gramnegatius.
Simptomatologia
La reacció es caracteritza per febre alta, calfreds,
hipotensió i xoc durant o immediatament
després de la transfusió.
Prevenció i tractament
L’aspecte de la bossa pot cridar l’atenció si
està lacada si hi ha coàguls de color púrpura,
però moltes vegades no hi ha cap signe
que faci sospitar res.
El tractament indicat ( a més a més de parar
immediatament la transfusió) consisteix en
l’administració immediata d’antibiòtics endovenosos
i tractar el xoc amb esteroides o
dopamina.
Cal cursar cultius del receptor i de la bossa
i, també, fer el monitoratge del malalt, una
vegada avisat el metge responsable.
Ha d’avisar-se també al servei de transfusió
per a retirar tots els productes procedents
de la mateixa unitat.
Efectes adversos de la transfusió

37
Índex
T 4.1.2.2. Sobrecàrrega circulatòria.
Insuficiència cardíaca congestiva
Es produeix per sobrecàrrega circulatòria
durant la transfusió o poc després, sobretot
si aquesta s’ha passat ràpidament.
L’augment ràpid del volum sanguini és mal
tolerat pels pacients amb estat cardíac o
pulmonar compromès i/o anèmia crònica
amb expansió del volum plasmàtic.
Els nens són especialment susceptibles a
aquesta sobrecàrrega circulatòria, fins i tot
amb transfusió de petites quantitats de
sang.
Signes i simptomatologia
Hem de pensar en una hipervolèmia davant
d’un cas de tos, cianosi, ortopnea, cefalea
intensa i dificultat respiratòria.
Una pujada ràpida de la tensió arterial sistòlica
reforça el diagnòstic.
Prevenció i tractament
El tractament consisteix a parar la transfusió
i col·locar el malalt assegut, i administrar-li
diürètics i oxigen.
Si els símptomes no remetessin podria estar
indicada, fins i tot, una flebotomia.
La insuficiència cardíaca per sobrecàrrega
circulatòria es pot prevenir en els pacients
susceptibles amb la transfusió de CH en
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
petits volums i infusió lenta (si és necessari,
1mL/Kg /hora). En ocasions, pot ser útil
administrar diürètics abans de la transfusió.
En aquests pacients s’han d’evitar les infusions
de grans quantitats de plasma.
T 4.1.2.3. Hemòlisi per causes físiques i
químiques
Una impròpia conservació (escalfament o
congelació) o preparació (utilització de solucions
inadequades), així com una acció
mecànica (ús de bombes de bypass) poden
conduir a una hemòlisi de les hematies a
transfondre.
No obstant això, es pot produir hemòlisi si
s’administra simultàniament o es mesclen
els CH amb solucions no isotòniques (hipotòniques
o hipertòniques).
Signes i simptomatologia
El signe principal és una hemoglobinúria
asimptomàtica, encara que en ocasions pot
iniciar-se una CID. Posteriorment hi haurà
un augment de bilirrubina sèrica.
Prevenció i tractament
L’hemòlisi de causa física o química es pot
prevenir sempre que se segueixin les normes
de preparació, conservació i infusió.
Parar immediatament la transfusió i fer el
més aviat possible el diagnòstic diferencial
amb les reaccions hemolítiques d’origen
immune.
Reaccions hipotensives
Han estat relacionades amb la presència de
citocines en el producte transfós alliberades
pels leucòcits i plaquetes durant el període
d’emmagatzematge. A causa de la vida curta
de la bradecina, aquestes reaccions quasi
no s’observen quan la leucoreducció s’efectua
preemmagatzematge.
Signes i simptomatologia
Aparició d’un quadre d’hipotensió sistòlica
i/o diatòlica a l’inici de la transfusió. Acostuma
a anar acompanyat de dispnea i/o
hipoxèmia i alguns casos presenten manifestacions
al·lèrgiques (prurit, eritema facial
o urticària).
Tractament
Normalment, n’hi ha prou amb parar la
transfusió, si no fos així, s’instaurarà fluïdoteràpia
i, fins i tot, amines vasoactives.
Efectes adversos de la transfusió

38
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Taula 5.- Reacció transfusional immediata: efectes adversos aguts de la transfusió, en les primeres 24 hores.
Reacció hemolítica aguda
Reacció febril no hemolítica
Reacció al·lèrgica
Lesió pulmonar aguda
associada a transfusió (trali)
Al·loimmunització amb
destrucció immediata
de plaquetes
Contaminació
bacteriana
Sobrecàrrega
circulatòria
Hemòlisis no immune
Incompatibilitat ABO
CAUSA MANIFESTACIONS TRACTAMENT ESPECÍFIC
Citocines en l’hemoderivat.
Anticossos antileucocitaris en el receptor.
IgE del receptor enfront d'antígens en
hemoderivat.
Anticossos en el donant enfront de HLA del
receptor. Lípids actius en l’hemoderivat.
Destrucció de les plaquetes transfoses per
anticossos anti-HLA en receptor
Contaminació bacteriana de l‘hemoderivat
Malestar general.
Dolor en tòrax, en abdomen, en punt d'injecció
Febre
Calfreds
Hipotensió
Xoc
CID
Elevació de Tª < 1ºC Calfreds
TA mantinguda
Absència de xoc
Urticària
Broncospasme
Xoc
Calfreds
Febre
Dispnea, cianosi Insuficiència respiratòria No
dades insuficiència cardíaca
Febre
Calfreds
No augmenta la xifra de plaquetes després de la
transfusió
Canvi de color del producte
Febre, calfreds
Hipotensió
Xoc
Augment de la volèmia Insuficiència cardíaca congestiva
Escalfament
sobrepressió
Reacció d’hipotensió Citocines en hemoderivat
Hemoglobinúria Hemoglobinèmia
Hipotensió
Dispnea, HipoSat O2 Urticària
Prevenir complint el protocol d'extracció
i retolació de mostra i d'identificació del
receptor. Hidratació i furosemida (1- 2 μg/
kg) +/- diàlisis. Dopamina 5 mg/kg/min Tt
de CID
Antipirètics
Antihistamínics Corticoides Adrenalina
Suport respiratori en UCI
Antipirètics
Transfusió de plaquetes HLA compatibles
en el futur
Tractament de xoc sèptic
Suport en UCI
Tractament de la insuficiència cardíaca
Prevenció amb transfusió lenta
Aturar la transfusió
Hidratació
Diürètics
Aturar la transfusió
Tractament simptomàtic
Efectes adversos de la transfusió

39
Índex
4.2. Reacció
transfusional tardana
(Taula 6)
4.2.1. RT tardanes immunològiques
T
4.2.1.1. Hemòlisi posttransfusional
Són reaccions hemolítiques que poden ser
causades per:
Al·loimmunització primària
Com a resultat d’una resposta immune induïda
per la transfusió, poden aparèixer
anticossos capaços de destruir les hematies
transfoses. Aquesta producció d’anticossos
apareix 7-10 dies posttransfusió. A mesura
que el títol i l’avidesa dels anticossos augmenten,
aquests poden reaccionar amb les
hematies transfoses que encara persisteixen.
Signes i simptomatologia
Es pot sospitar del diagnòstic per una caiguda
inexplicable de l’hemoglobina, juntament
amb una prova d’antiglobulina
directa positiva i/o l’aparició en el sèrum
d’anticossos eritrocitaris.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
Al·loimmunització secundària
En pacients prèviament immunitzats i amb
al·loanticossos indetectables per mètodes
habituals, es genera una resposta anamnèsica
o secundària als antígens eritrocitaris
transfosos. En un termini de 3 a 7 dies es produeix
una elevació dels nivells d’Ac IgG, que
reaccionen amb les hematies transfoses.
Signes i simptomatologia
Els símptomes més freqüents són: febre,
disminució de la xifra d’hemoglobina i una
lleugera icterícia. Alguna vegada hi ha una
lleugera hemoglobinúria.
Tractament
En rares ocasions és necessari tractament,
però s’ha de fer el monitoratge de la diüresi
i la funció renal del malalt, encara que la insuficiència
renal aguda és una complicació
poc freqüent.
4.2.1.2. Reacció de l’empelt contra l’hoste
És una complicació transfusional rara i gairebé
sempre fatal, que pot aparèixer en malalts
immunodeprimits. Es presenta quan els
limfòcits immunocompetents del donant es
comporten com un trasplantament, fan nidació
i es multipliquen en un receptor immunodeprimit,
de manera que reaccionen
contra els teixits de l’hoste-receptor.
Signes i simptomatologia
Els símptomes d’aquesta malaltia apareixen
als 10-15 dies després de la transfusió i són
febre, diarrea, erupció cutània, hepatitis,
mielodepressió i infecció, que progressen
generalment cap a un resultat fatal.
Prevenció i tractament
Els tractaments assajats són ineficaços. La
seva aparició es pot evitar amb la irradiació
de tots els components sanguinis que continguin
limfòcits (annex X).
T 4.2.1.3. Púrpura posttransfusional
(al·loimmunització plaquetària)
És causada per la formació d’al·loanticossos
específics plaquetaris (anti PLA1) que destrueixen
no només les plaquetes transfoses
del donant, sinó també les del receptor.
És una entitat rara, ja que el 98,3 % de la
població té l’antigen PLA1, de manera que
el risc de desenvolupar l’al·loanticòs queda
limitat a l’1,7 % dels receptors.
Signes i simptomatologia
L’aparició, al voltant d’una setmana després
de la transfusió, d’un quadre de púrpura i
una caiguda sobtada de la xifra de plaquetes
(trombocitopènia greu -3x109/L -amb
perill d’hemorràgia) ha de fer pensar en
una púrpura posttransfusional.
Tractament
Quan apareix no està indicada la transfusió de
plaquetes. Com a tractament s’ha proposat el
recanvi plasmàtic. També està indicada la IG IV
(400-500 mg/kg/dia durant 1-10 dies).
Efectes adversos de la transfusió

40
Índex
T 4.2.1.4. Al·loimmunització a antígens
eritrocitaris, leucoplaquetaris o
de proteïnes plasmàtiques
Aquesta RT és el resultat d’una alloimmunització
primària.
Al·loimmunització a antígens eritrocitaris
El risc d’immunitzar, amb un antigen diferent
de l’Rh (D) un receptor, és d’1-1,5 % per
cada unitat de sang transfosa.
La producció d’anticossos després de la
transfusió sensibilitzadora pot començar
als 7-10 dies de la transfusió, encara que
normalment triga a aparèixer setmanes o
mesos.
La presència d’al·loanticossos és estudiada
pel Banc de Sang quan s’efectuen l’estudi
del receptor i les proves creuades, en el moment
de sol·licitar noves transfusions. Amb
aquesta pràctica es pot observar el desenvolupament
d’anticossos que, en el cas que
no es detectessin, podrien donar lloc a una
reacció hemolítica aguda.
Al·loimmunització a antígens leucoplaquetaris
Aquesta RT tardana d’origen immunològic
pot donar lloc a:
• Reacció febril no hemolítica (vegeu
l’apartat 4.1.1.2.).
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
• Refractarietat plaquetària: no sempre es
troba la causa de refractarietat a les plaquetes.
Els anticossos antiHLA són una
de les possibles causes. Davant d’aquest
efecte s’administraran plaquetes de fèresi
(donant únic) i, si és possible, HLA compatibles.
Si es desconeix l’etiologia de la
refractarietat, es continuarà amb la transfusió
de concentrats de plaquetes fins a
aconseguir parar el quadre hemorràgic
i/o millorar la xifra de plaquetes.
4.2.1.5. Immunomodulació
La transfusió pot originar una disregulació
de la immunitat cel·lular en part associada
a la infusió de leucòcits i els seus productes
(IL-4, IL-10, TGF-1) que porta a un estat
d’hiporesposta o immunotolerància antigènica.
4.2.2. RT Tardana no immunològica
T
4.2.2.1. Hemosiderosi
En malalts que requereixen un gran nombre
de concentrats d’hematies (més de 100
unitats) com pot ser el cas de talassèmies i
anèmia refractària, entre d’altres, es pot donar
una sobrecàrrega de ferro (cada unitat
de sang conté 200-250 mg de ferro), encara
T
que es poden prendre certes mesures preventives.
L’actitud davant d’aquests casos
és la d’administrar substàncies quelants o
la transfusió de neòcits.
4.2.2.2. Transmissió de malalties
Malgrat que totes les donacions són analitzades
per a la detecció d’agents infecciosos
com sífilis, hepatitis B i C i VIH 1 i 2 existeix
un risc de transmissió d’aquests virus si la
donació es realitza durant el període finestra
(període silent de la malaltia).
Aquest risc residual en el nostre medi seria
de:
• HIV: 1/403.225 donacions (IC95 %: 1 entre
145.985 i 2.564.102 donacions)
• Virus hepatitis C: 1/253.807 (IC95 %: 1 entre
93.808 i 961.538 donacions
• Virus hepatitis B: 1/102.249 (IC95 %: 1 entre
31.807 i 444.444 donacions)
• En el cas de l’hepatitis A, la transmissió és
excepcional donat el seu curt període de
virèmia i l’absència de portadors.
• Cal recordar l’existència d’altres hepatitis
transfusionals d’etiologia desconeguda.
• Altres: malària, leishmaniosi, infecció per
yersínia, malaltia de Creutzfeldt-Jakob...
Efectes adversos de la transfusió

41
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Taula 6.- Reacció transfusional tardana: efectes adversos quan la reacció apareix després de 24 hores de la transfusió.
REACCIÓ HEMOLÍTICA
ALENTIDA
AL·LOIMMUNITZACIÓ
PLAQUETÀRIA
MALALTIA EMPELTAT CONTRA
HOSTE
TRANSMISSIÓ D'AGENTS
INFECCIOSOS
CAUSA MANIFESTACIONS TRACTAMENT ESPECÍFIC
Producció d'anticossos enfront d'antígens
diferents de ABO (en 1-2 % de transfusions)
Producció d’anticossos específics de plaquetes
o anti-HLA en receptor
Limfòcits T viables en hemoderivat contra antígens
HLA d'un receptor immuno-deprimit
Icterícia fins a 7 dies després de transfusió
Disminució d’Hb amb Coombs directe positiu.
Futures reacció hemolítica aguda.
E. hemolítica del nounat
Suport. Prevenció 2a amb transfusió d’hematies
negatives per a l'antigen implicat
Destrucció de les plaquetes transfoses Suport amb plaquetes compatibles
Febre
Rash
Diarrea
Hepatitis
Pancitopènia
Prevenció primària amb irradiació > 25 Gy
de tots els hemoderivats cel·lulars.
Infeccions en el donant no detectades Hepatitis B, hepatitis C, HIV, paludisme... Prevenció primària tractaments disponibles
HEMOSIDEROSI Cada C. hematíes aporta 250 mg de ferro
Hepàtiques
Cardíaques
Endocrines
Articulars
Tractament quelant amb desferroxiamina
Efectes adversos de la transfusió

42
Índex
El concentrat d’hematies (CH) és el component
sanguini obtingut en separar el plasma de la
sang total (ST) per centrifugació o sedimentació.
Actualment, tots els CH estan leucoreduïts,
és a dir, s’han eliminat la major part dels leucòcits
per filtració.
Tot el que envolta la transfusió està regit per unes
normes o estàndards molt ben establerts. Així, a
Espanya, tenim la Guide to the preparation, use
and quality assurance of blood components, publicada
pel Consell d’Europa, i els Standares de
Acreditación, elaborats pel Comité de Acreditación
(CAT), que depèn de la Sociedad Española de
Transfusión Sanguínea y de la Sociedad Española
de Hematología y Hemoterapia.
Conservació dels productes sanguinis
Segons aquestes normatives, el CH i l’ST s’han
de conservar a la nevera a 4 ºC:
CAT J.5.1: els components sanguinis s’han de
mantenir sota control i a una Tª òptima fins al
moment de la transfusió. Es transfondran amb
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
5. Conservació dels CH en les unitats d’infermeria i els
quiròfans
un sistema estèril, lliure de pirògens i que contingui
un filtre adequat a cadascun dels components.
CAT J.5.2: la transfusió no s’ha de perllongar
més de 6 hores.
Seguint també aquesta normativa, un CH no
pot estar fora del règim de nevera, és a dir 4-10
ºC, més d’una hora. Si se sobrepassés aquesta
hora aquest CH s’haurà de llençar.
Devolució de components
sanguinis al Servei de Transfusions
Segons el CAT G.2.6, els components sanguinis
retornats al Servei de Transfusions no s’han
de destinar per a transfusió si la bossa ha estat
oberta o utilitzada, si el producte no s’ha mantingut
de forma continuada dins els límits de
Tª o hi ha evidència de trencaments, canvis de
color o hemòlisis.
CAT C.4.3.5: només s’acceptarà la devolució de
components si es compleixen les condicions
següents:
• C. 4-3.5.1: la integritat del contenidor primari
no ha estat danyada després de la tramesa
del laboratori.
• C. 4-3.5.2: el component ha estat mantingut
després de la tramesa en el rang de Tª especificat.
Escalfament de la sang
Respecte l’escalfament de la sang també existeixen
normatives:
CAT J.5.3.5: quan estigui indicat l’escalfament
de la sang, aquest s’ha de realitzar amb un escalfador
adequat, durant el seu pas a través de
l’equip de transfusió. El sistema d’escalfament
ha d’estar proveït d’un termòmetre o regulador
de Tª visual, idealment amb sistema d’alarma
audible. La sang no s’ha d’escalfar per damunt
de 42 ºC i si així succeeix s’hauria de rebutjar.
La sang mai no s’ha d’escalfar en escalfadors,
banys d’aigua, estufes...
Una unitat de sang no ha d’estar unida a un escalfador
més de 4 hores.
Conservació dels concentrats d’hematies en les unitats d’infermeria i els quiròfans

43
Índex
Consentiment
informat
Heu de saber que el metge que fa la indicació
de transfusió està obligat, per llei, a informar
el malalt de la necessitat d’administrar sang
i/o components sanguinis, i explicar-li, a més,
els inconvenients i les alternatives (si en el seu
cas n’hi ha), ja que el malalt ha de donar el seu
consentiment per poder-li administrar qualsevol
tipus de component sanguini i signar el full
de consentiment informat (annex III).
Tal com indica la normativa d’ús del document
de consentiment informat, aquest s’haurà de
fer signar en tots els casos i només es podrà
obviar quan el malalt estigui inconscient i li perilli
la vida.
En el cas que la transfusió acompanyi un altre
procediment diagnosticoterapèutic (per
exemple, una intervenció quirúrgica), la signatura
del consentiment per al procediment
esmentat porta implícit el consentiment per a
la possible transfusió que es pugui dur a ter-
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
6. Comanda i administració de components sanguinis
me en el mateix acte assistencial. Pel contrari,
quan la transfusió és per ella mateixa l’únic
procediment terapèutic indicat, s’haurà de fer
signar el document del consentiment informat
i especificar en l’apartat corresponent que la
transfusió és la mesura terapèutica indicada.
A més, en el cas que vulgueu donar informació
complementària sobre els riscos associats a la
transfusió, l’HUB disposa d’un full informatiu
per als malalts (annex IV).
Peticions (Annex V)
• En cada petició només es pot demanar un sol
tipus de component sanguini.
• Cal que qualsevol petició sigui correctament
emplenada. Pel que fa al malalt haurà de
constar: nom i cognoms, número d’història
clínica, servei, habitació i llit. Respecte al metge
que fa la petició, el nom llegible i la signatura.El
personal d’infermera que fa l’extracció
també ha de quedar identificada i amb signatura
• La sol·licitud de qualsevol component sanguini
que s’hagi d’administrar per primera
vegada, anirà acompanyada d’un tub de 10
mL de sang amb EDTA del malalt.
• Si la petició és de CH per a un pacient ja transfós,
també anirà acompanyada d’una mostra
de sang del malalt.
• Les peticions de PFI i CPP en malalts ja transfosos
no necessiten mostra de sang.
• Donat que les plaquetes tenen una vida molt
curta (5 dies) i que no sempre es disposa de
totes les necessàries, cal que, abans de fer la
sol·licitud, es truqui per telèfon a la Unitat
de Transfusions (extensió 7941) per saber si
es pot disposar de l’hemoderivat esmentat i
quan podrà ser administrat.
Comanda i administració de components sanguinis

44
Índex
Administració
Tal com s’especifica a la “Guia per a la correcta
‘administració de components sanguinis”
(annex VII) i al “Circuit de Transfusions de
l’HUB” (annex VIII)
• L’administració dels CH en les unitats d’infermeria,
la farà la Unitat de Transfusions, prèvia
identificació del malalt i comprovació del
grup sanguini a la capçalera del llit del pacient.
• Al quiròfan, tant la sang com els altres hemoderivats
seran administrats pels anestesiòlegs.
La primera bossa es lliurarà després de
comprovar tant les dades del malalt com del
grup sanguini d’una mostra de sang tramesa
des del quiròfan.
• Tot component no administrat de manera
immediata ha de ser retornat al Banc de Sang
el més aviat possible
• L’administració de qualsevol component sanguini
només pot ser indicada pel metge.
• Fer constar per escrit la transfusió a la història
clínica, i enganxar en lloc visible l’etiqueta
identificativa.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Taula 4.Comanda d’hemoderivats subministrats pel Servei de Farmàcia
Nom comercial Principi actiu Tipus de petició
Albúmina humana Grifols al 20 % Albúmina Recepta de petició d’albúmina
Albúmina humana Grifols al 5 % Albúmina Recepta de petició d’albúmina
Anbinex 1000 UI Antitrombina III Recepta de dispensació controlada
Hemate-P 1000 Factor VIII + FvW Recepta de dispensació controlada
Flebogamma 5 i 10 g IG iv Recepta de dispensació controlada
Gammaglobulina 320 mg IG im Comanda d’estoc
NovoSeven 60, 240n UI Factor VII a recombinant Recepta de dispensació controlada
Prothromplex 600 UI Complex de protrombina Recepta de dispensació controlada
Berinert-P 500 U Inhibidor de la C1 esterasa Recepta de dispensació controlada
Haemocomplettan-P 1g Fibrinogen Recepta de dispensació controlada
Gamma anti-hep B Grifols 1.000 UI Ig antihepatitis-B Comanda d’estoc
Gamma antitetànica Grifols 500 UI Ig antitetànica Comanda d’estoc
Gamma anti-D Grifols 1250 UI Ig anti-Rh Comanda d’estoc
Tissucol Duo XIII, plasminogen, trombina, aprotinina Comanda d’estoc
Recordeu:
Les unitats amb sistema de distribució de medicaments en dosis unitàries no necessiten recepta de
dispensació controlada.
Les receptes de dispensació controlada (annex V) i la recepta de petició d’albúmina (annex VI) han
d’estar signades pel metge.
Comanda i administració de components sanguinis

45
Índex
7. Hemovigilància
La creació i el desenvolupament de programes
d’hemovigilància a Europa en els últims
anys ha estat possible gràcies a la iniciativa
dels professionals que han estat conscients de
la necessitat de recollir informació completa
i exhaustiva per poder analitzar les causes de
les complicacions i els incidents relacionats
amb la donació i la transfusió sanguínies. Les
administracions sanitàries han donat suport a
aquesta idea amb la publicació de normatives
que regulen protocols de qualitat i seguretat
en tots els processos implicats en la cadena
transfusional.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
7.1. Sistema
d’hemovigilància i
alerta ràpida de
Catalunya
L’hemovigilància (HV) és un sistema que permet
la detecció, el registre i l’anàlisi de la informació
relativa a efectes adversos i inesperats
de la transfusió sanguínia. La principal aportació
de la creació i el desenvolupament d’un sistema
d’HV, activitat que ja es venia practicant,
d’una manera o altra, en els serveis de transfusió
hospitalaris i centres de transfusió, no radica
tant en els objectius que se plantegen com
en l’estructura i procediments necessaris per a
aconseguir-los. Els mètodes emprats fins ara no
garanteixen la comunicació sistemàtica dels
efectes adversos, la informació registrada no
presenta sovint l’homogeneïtat necessària per
efectuar una valoració objectiva i els resultats
finals difícilment poden interpretar-se com a
reflex real de l’activitat transfusional del nostre
entorn ni, menys encara, del nostre país o del
conjunt de l’Estat. Aquesta situació dificulta la
introducció de mesures correctores destinades
a millorar els procediments de treball o a evitar
la repetició d’errors i la recurrència de certes
complicacions.
Els plans d’HV apareixen amb la intenció d’optimitzar
l’esforç que ja estem desenvolupant mitjançant
la implantació d’un sistema que permeti
que la informació obtinguda sobre els efectes
adversos i inesperats de la transfusió sanguínia
sigui completa, rigorosa i objectiva. Només a partir
d’aquests fonaments, és possible analitzar les
causes de les possibles complicacions de la transfusió
i introduir les accions correctores o preventives
pertinents. A més, una informació d’aquestes
característiques suposa disposar d’un document
de referència per a la comunitat científica, elaborat
amb dades objectives per saber quines són,
en cada moment les necessitats i prioritats reals
de la transfusió sanguínia.
Aspectes del sistema
d’hemovigilància
Tot i que sovint es relaciona l’HV amb l’acte
transfusional i les complicacions immediates
i tardanes a què aquest pot donar lloc, el
Hemovigilància

46
Índex
marc d’actuació inclou la totalitat de la cadena
transfusional, començant per la selecció dels
donants, l’extracció de sang, les complicacions
de la donació, el processament i anàlisi dels
components sanguinis i, per últim, la transfusió
i els efectes adversos i inesperats que pot
presentar el receptor.
Per a que aquest pla sigui eficaç ha de complir
els punts següents:
• Incorporar un mecanisme d’alerta que permeti
la comunicació ràpida d’aquells efectes
indesitjats que puguin afectar més d’un donant
o receptor, per actuar, en cada cas, amb
la màxima rapidesa i eficàcia. Un exemple paradigmàtic
de la necessitat de disposar d’un
mecanisme d’alerta són els casos de receptors
que han contret una infecció suposadament
transmesa per un component sanguini
i que obliguen a localitzar la resta de receptors
o components sanguinis, si encara no
s’han transfós. Són un altre exemple d’això
així mateix, els problemes, provats o potencials,
associats als materials emprats en el processament
dels components sanguinis, que
obliguen a comunicar aquesta informació a
tots els centres que els utilitzen per a què els
retirin de forma provisional.
• Assegurar, a més, la traçabilitat dels components
sanguinis. S’entén per traçabilitat la
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
capacitat per identificar el receptor de cada
component sanguini i, en sentit contrari, a
tots els donants que han intervingut en la
transfusió d’un pacient determinat. La traçabilitat
no queda garantida pel fet de conèixer
el destinatari teòric d’un component sanguini:
és necessari que el punt de destí confirmi
que el pacient ha estat finalment transfós
amb el component previst per a ell.
• També es necessari que els documents emprats
durant el procés incloguin informació
adequada i suficient de qualsevol efecte advers
immediat que pugui produir-se després
de la transfusió.
• La notificació d’incidents, independentment
que sigui voluntària o obligatòria, ha d’incloure
necessàriament, les consideracions
més greus en cada un dels moments de la
cadena transfusional (annex IX).
• Ha d’adaptar-se
a les característiques sanitàries,
organitzatives, geogràfiques i institucionals
de cada país.
• Ha de facilitar la cooperació entre les diferents
parts participants: centres de transfusió,
serveis de transfusió hospitalaris i usuaris
de la transfusió. Aquesta col·laboració és
indispensable per a que la notificació d’incidents
es realitzi de forma sistemàtica, s’inves-
tiguin amb detall les causes desencadenants
i es reuneixin les dades suficients per establir
la relació causal entre la transfusió i les conseqüències
que se li atribueixen.
• Per a un bon funcionament, és necessari que
en cada un dels nivells implicats existeixi un
responsable del programa de HV. En l’àmbit
hospitalari, el Comitè Hospitalari de transfusió
pot exercir un paper important com a
dinamitzador del programa i com a impulsor
de les mesures correctores i preventives
adoptades.
• Homogeneitat en l’obtenció de les dades.
El sistema de notificació ha de ser comú per
a totes les parts implicades en el programa,
que han de treballar amb els mateixos documents
(fitxes de notificació de complicacions
i incidents, qüestionaris). És important que
els criteris emprats en el diagnòstic dels diferents
efectes adversos tinguin la màxima homogeneïtat
possible, igual que els criteris de
gravetat i d’imputabilitat de cada incident.
En aquest sentit, els responsables del programa
en les diferents àrees, i, especialment,
el responsable del banc de sang hospitalari,
han d’ocupar-se de la formació mínima necessària
dels usuaris del seu entorn (sessions
clíniques, redacció de protocols, distribució
de bibliografia específica) i de consensuar els
diferents criteris que han d’aplicar-se.
Hemovigilància

47
Índex
• L’anàlisi de la informació ha de garantir la
confidencialitat i l’anonimat de les dades i
dels centres remitents. Tots els professionals
que intervenen en el programa han de tenir
la seguretat que la informació facilitada no
pot ser utilitzada en una acció legal o disciplinària.
Les dades enviades han d’examinar-se
abans d’introduir-les a la base de dades general
per a què l’entrada i el registre també
siguin homogenis.
• Que tota la informació generada es reflecteixi,
una vegada analitzada, en informes
periòdics que han de tenir la màxima difusió
possible. Aquests informes han de conduir a
la introducció de mesures correctores i preventives,
l’eficàcia de les quals ha de contrastar-se
regularment. Juntament amb l’informe
periòdic s’han d’elaborar guies, protocols de
diagnòstic i recomanacions per millorar o
modificar determinats procediments.
Legislació del sistema
d’hemovigilància
• Dissabte, 17 febrer 2007, BOE núm. 42 3383
ORDRE SCO/322/2007, de 9 de febrer, per la
qual s’estableixen els requisits de traçabilitat i
de comunicació de reaccions i efectes adversos
greus de la sang i dels components sanguinis”.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
• DECRET 298/2006, de 18 de juliol, pel qual es
regula la Xarxa d’Hemoteràpia i es crea el Sistema
d’Hemovigilància a Catalunya.
Registre d’hemovigilància i sistema
d’alerta ràpida de Catalunya (annex VIII)
•
Els objectius del registre són:
• Recollir informació completa, rigorosa i objectiva
sobre els efectes adversos i els incidents
de la transfusió sanguínia.
• Proporcionar la informació necessària per
analitzar les causes de les complicacions de
la transfusió.
• Contribuir a augmentar el nivell de qualitat
i de seguretat transfusional en l’àmbit
d’aplicació de cada programa.
Ha de comunicar-se qualsevol complicació
relacionada amb la donació de sang i components
sanguinis o amb la preparació, conservació
i distribució de components sanguinis i la
transfusió de sang i components sanguinis (reaccions
transfusionals, errors en l’administració
de components). Els incidents sense efecte
(quasi incidents) també han de comunicar-se.
El registre d’hemovigilància de Catalunya ha
d’informar dels casos al registre estatal.
El sistema d’alerta és el circuit que forma part
del programa d’hemovigilància i que ha d’utilitzar-se
per a la notificació ràpida i precoç de
qualsevol complicació o incident relacionat
amb la transfusió que pugui afectar més d’un
donant o receptor.
Tipus de reaccions
•
•
Incident relacionat amb la transfusió
Incident relacionat amb la donació
• Incident relacionat amb la preparació, conservació
i distribució de components sanguinis
•
•
•
•
•
•
Incidents sense efecte -quasi incidents-
Errors en l’administració de components
Reaccions hemolítiques
Reacció al·lèrgica / anafilàctica
Infecció bacteriana
Edema pulmonar
Hemovigilància

48
•
•
•
•
•
•
Índex
Púrpura posttransfusional
Malaltia de l’empelt contra l’hoste
Infecció posttransfusional
Reacció febril i/o hipotensió
Hemosiderosi transfusional
Reacció inclassificable
En el nostre Hospital, quan es detecti una reacció
transfusional, caldrà posar-se en contacte
amb el banc de sang i emplenar el registre de
reacció transfusional.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
7.2. Procediment per a
la investigació de
malalts potencialment
infectats per
donacions anteriors
(look-back)
Encara que és poc freqüent, pot donar-se el cas
que es detecti alguna infecció de transmissió
sèrica (VHB, VHC, VIH) en donants que ja han
fet donacions prèvies. En aquests casos, hi ha
l’obligació (Estàndards d’Acreditació en Transfusió
Sanguínia) de realitzar l’estudi de potencials
infeccions en els receptors transfosos amb
components provinents d’aquests donants,
que podrien trobar-se en període finestra en el
moment de fer la donació anterior.
El cap del Laboratori de Seguretat és el responsable
de fer la recerca de les donacions prèvies
a la seroconversió del donant, i d’identificar els
centres que han rebut els productes d’aquestes
donacions, i comunicar-ho al responsable
del Banc de Sang de l’HUB.
El responsable del Banc de Sang i Teixits de
l’HUB és l’encarregat de:
•
Identificar els receptors d’aquests productes.
• Posar-se en contacte amb el metge responsable
que va indicar la transfusió per tal d’informar-lo
i valorar de manera individualitzada,
segons cada cas, la millor manera de procedir
a l’estudi serològic.
- Per això és imprescindible la collaboració
del cap de servei del servei
implicat per tal d’identificar el metge
responsable.
• Posar-se en contacte amb el malalt i fer l’estudi
serològic corresponent (Taula 7).
- Per això és imprescindible la collaboració
del cap d’Admissió de Malalts,
per tal d’obtenir les dades del
malalt.
• Comunicar els resultats al pacient, al metge
responsable i a la Direcció Mèdica de l’HUB.
Hemovigilància

49
Índex
Taula 7: Determinacions analítiques que es
realitzen en cas de look-back, d’acord amb
el protocol del Laboratori de Seguretat
Transfusional del Banc de Sang i Teixits, i
segons el tipus de microorganisme
Infecció donant
VIH-1
VHC
VHB
Hepatitis B oculta
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Analítiques que s’han
de realitzar al receptor
Anti-VIH-1
RNA-VIH-1*
Anti-VHC
RNA-VHC*
HbsAg
Anti-HBc
Anti-HBs
DNA-VHB*
HbsAg
Anti-HBc
Anti-HBs
DNA-VHB*
Sífilis Anti-Treponema pallidum
Chagas Anti-Tripanosoma cruzzi
HTLV-1
Anti-HTLV-1
DNA-HTLV-1 proviral*
* Aquests estudis es realitzen en funció de l’estat
immunitari del receptor i dels temps transcorregut
des de la recepció del producte sanguini.
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Hemovigilància

50
Índex
8. Conclusions
La sang i els seus derivats són un recurs terapèutic
vital i insubstituïble en molts casos,
però també són un recurs limitat, perible, car i
no exempt de riscos. Extremar l’adequació del
seu ús en l’àmbit hospitalari és, per tant, imprescindible.
En aquest protocol s’actualitzen tant les tècniques
de transfusió homòloga i autòloga actuals
com les indicacions dels hemoderivats i altres
compostos disponibles en el nostre centre,
així com els seus efectes adversos.
S’introdueixen nous capítols:
-
-
Hemovigilància: control de les reaccions
adverses transfusionals, seguiment
i notificació a nivell autonòmic, estatal
i europeu per tal de complir aquest requeriment
legal vigent al nostre país i a
Europa.
Seguiment del look-back: cal fer un seguiment
dels receptors que han rebut
sang provinent de donants que han fet
una seroconversió.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
-
-
Circuit d’administració d’hemoderivats:
s’inclou aquest annex per refermar el
correcte coneixement i desenvolupament.
Indicacions de components irradiats.
Com a recordatori final, s’especifiquen una sèrie
de consideracions que s’hauran de tenir en
compte abans d’indicar una transfusió:
• Sigueu molt estrictes en la comanda de sang
homòloga i/o hemoderivats, amb indicacions
precises i restrictives.
• Cal assumir com a acceptables els valors
d’hematòcrit per sobre de 26 v % (0,26 L/L)
i d’hemoglobina per sobre de 7,5 g/dL (75
g/L), abans d’indicar una transfusió, excepte
en cardiopaties greus, insuficiència respiratòria,
o altres condicions clíniques dels malalts
que la facin necessària.
• Plantegeu alternatives a la transfusió homòloga
sempre que la situació ho permeti, especialment,
en intervencions programades.
• La millor manera d’evitar riscos és evitar estar-hi
exposat; per tant, és aconsellable no
trasfondre en situacions no indicades.
Una reflexió final és saber i conèixer les indicacions
de la transfusió sanguínia en cada
patologia per saber les necessitats futures al
nostre Hospital. Tot això forma part d’un projecte
epidemiològic de necessitats transfusionals
al nostre país.
Conclusions

51
Índex
9. Bibliografia
th • AABB Technical Manual 15 Edition 2008
• Mollison. Blood Transfusion in Clinical Medicine.
Blackwell Ed. 2005
• Petridis M. Guia Pràctica de Medicina Transfusional.
SETS, AABB. 2005
• Guia sobre la transfusió de components sanguinis
i derivats plasmàtics. SETS 2006.
• Documento “Sevilla” de Consenso sobre Alternativas
a la Transfusión de Sangre Alogénica.
Medicina Clínica (Barcelona) 2006; 127
(Supl. 1): 3-20.
• DECRET 298/2006, de 18 de juliol, pel qual
es regula la Xarxa d’Hemoteràpia i es crea el
Sistema d’Hemovigilància a Catalunya.
• L’Hemovigilància a Catalunya. Informe 2007.
Banc de Sang i Teixits. Departament de Salut
Generalitat de Catalunya.
• Normativa d’Utilització del Consentiment Informat
a l’HUB.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Bibliografia

52
Índex
Annex I
13.187
Recepta de dispensació controlada
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
NHC
Cognoms
Nom
GFH Unitat d’infermeria
Núm. llit Servei d
Medicament Forma farmacèutica
Via d’administració Posologia
Diagnòstic
Durada prevista del tractament
Dades del sol·licitant
Nom i cognoms del metge Codi
Signatura Data
Dades que ha d’omplir el Servei de Farmàcia
Codi del medicament Quantitat servida
Lliurat per Data
Rebut per Codi Data
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
INFORME INICIAL DE PRESCRIPCIÓ D’ANTIBIÒTICS Núm. informe
Localització de la infecció:
Urinària (1) Ferida quirúrgica (2) Respiratòria (3) Sèpsia (4)
Entèrica (5) Abscés o Fer. no Q. (6) Altres (7)
Tractament: Empíric (1) Germen conegut (2) Antibiograma (3)
Germen: (I) (II) (III)
Al·lèrgia als antibiòtics: No (2) Sí (1) A quins:
Insuficiència renal: Sí (1) No (2) Immunosupressió: Sí (1) No (2)
Associat a un altre antibiòtic: No (2) Sí (1) A quin/s dels següents:
Amikacina (15) Cefradina (06) Metronidazol (16)
Amoxicil·lina (03) Ceftazidima (19) Penicil·lina G (01)
Ampicil·lina (02) Clindamicina (08) Piperacil·lina (13)
Azlocil·lina (18) Cloxacilina (04) Tobramicina (14)
Cefmetazol (10) Eritromicina (05) Vancomicina (17)
Cefonicid (09) Gentamicina (07) Altres (20)
Cefotaxima (11) Mezlocil·lina (12)
Instruccions: Empleneu el formulari acuradament, si us plau. Marqueu amb una creu la casella corresponent.
En cas de gèrmens coneguts, escriviu-ne el nom a les línies (fins a 3 gèrmens). Als apartats «altres» indiqueu la infecció o l’antibiòtic.
Annex I

53
Índex
II
14.464 Annex
Recepta per a la petició d’albúmina
Nom i cognoms Edat
NHC Llit. núm. Servei Data
Indicacions per a l’ús d’albúmina
o Hipovolèmia aguda que no respon a cristal·loides (SF, lactat, etc.) ni a col·loides (dextrans, gelatines, etc.)
Característiques de la hipovolèmia:
o PA < 90 mmHg o PW < 10 mmHg
o PVC < 5 cm H O o CO < 4 L/m
2
o FC > 110 polsades/min.
o Hipovolèmia amb fallada multiorgànica que no respon a PEEP òptima i inotrops, ni cristal·loides:
Deteriorament respiratori? o Sí o No
Insuficiència cardíaca esquerra? o Sí o No
o Hipovolèmia amb síndrome de destret respiratori de l’adult que no respon a PEEP ni a diürètics
o Hipotensió que no respon a sèrum fisiològic, ni a gelatina polimeritzada 3% (Hemoce ® ) durant l’hemodiàlisi
o Ascites refractària amb paracentesi > 1,5 litres
o Plasmafèresi
o Hipoalbuminèmia < 25 g/L en combinació amb:
o Resecció hepàtica > 70 %
o Edema de la síndrome nefròtica, refractària a diürètics
o D’altres (especifiqueu-los)
Nutrició parenteral? o Sí o No Data d’inici
Nutrició enteral? o Sí o No Data d’inici
Nivells d’albúmina: Data
Dosi: Quantitat:
Es dispensarà albúmina per a un màxim de tres dies. Una durada superior requereix una nova recepta.
Tipus d’albúmina sol·licitada:
o Albúmina humana 20 % (10 g alb/50 mL Na + : 130 - 150 mEq/L)
o Albúmina humana 5 % (PPL ® : 10 g alb/200 ml Na + : 194 mEq/L)
o Albúmina humana % Volum a administrar =
(Plasmafèresi: volum limitant de la bossa d’elaboració = 300 mL)
Metge / metgessa Dispensat Rebut
Signatura Signatura Signatura
SF: Sèrum fisiològic PA: Pressió arterial PEEP: Pressió positiva expiratòria final PVC: Pressió venosa central PW: Pressió capil·lar pulmonar
CO: Despesa cardíaca FC: Freqüència cardíaca.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Annex II

54
55002794 - 14.648
Índex
Annex III
Consentiment informat per a procediments diagnòstics/terapèutics
Consentimiento informado para procedimientos diagnósticos/terapéuticos
El/la senyor/a , en qualitat
de*/en calidad de* del pacient senyor/a / del paciente señor/a
, amb DNI / con DNI , manifesto
voluntàriament que / manifiesto voluntariamente que:
L'equip mèdic assistencial m'ha informat que el procediment
diagnòstic/terapèutic adequat a la meva malaltia és la pràctica
de:
i m'ha explicat que consisteix en:
Se'm lliura el full informatiu específic
M'han informat de la possibilitat de transfusió de sang i/o
derivats.
M'han informat de la possibilitat que una vegada conclòs
l'estudi diagnòstic histopatològic de la meva malaltia,
l'excedent de material biològic extret durant el procediment
realitzat pot ser utilitzat per a estudis d'investigació.
M'han informat sobre els riscs més freqüents que poden aparèixer
en el meu cas, tenint en compte la meva situació clínica
personal.
M'han informat de les alternatives diagnòstiques i/o terapèutiques
del meu cas, així com dels beneficis i possibles riscs que
es poden presentar. Aquests riscs poden ser:
Se'm lliura el full informatiu específic
M'han donat la informació de manera comprensible i m'han
respost totes les preguntes que he fet.
Per tant, una vegada valorada la seva conveniència, declaro
que la informació rebuda ha estat satisfactòria.
Sí No
i autoritzo l'equip mèdic perquè realitzi l'exploració/el tractament/la
intervenció/els estudis/la transfusió proposats.
Sí No
L'Hospitalet de Llobregat, de
de
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
El equipo médico asistencial me ha informado de que el procedimiento
diagnóstico/terapéutico adecuado a mi enfermedad
es la práctica de:
y me ha explicado que consiste en:
Se me entrega la hoja informativa específica
Me han informado de la posibilidad de transfusión de sangre
y/o derivados.
Me han informado de la posibilidad de que una vez concluido
el estudio diagnóstico histopatológico de mi enfermedad, el
excedente de material biológico extraído durante el procedimiento
realizado puede ser utilizado para estudios de investigación.
Me han informado sobre los riesgos más frecuentes que pueden
aparecer en mi caso, teniendo en cuenta mi situación
clínica personal.
Me han informado de las alternativas diagnósticas y/o terapéuticas
de mi caso, así como de los beneficios y posibles
riesgos que se pueden presentar. Estos riesgos pueden ser:
Se me entrega la hoja informativa específica
Me han dado la información de manera comprensible y me
han contestado a todas las preguntas que he hecho.
Por lo tanto, una vez valorada su conveniencia, declaro que la
información recibida ha sido satisfactoria.
Sí No
y autorizo al equipo médico para que realice la exploración/
el tratamiento/la intervención/los estudios/la transfusión propuestos.
Sí No
Firma del pacient/paciente Firma del metge/médico Testimoni/Testigo
DNI: (Nom i cognoms, núm. de col·legiat/ DNI:
Nombre y apellidos, nº de colegiado)
*L'ordre de relació per a l'autorització és: pacient, cònjuge, pares, fills, germans, parents més pròxims i tutors. Perquè aquest document tingui valor legal
ha d'estar inclòs en la història clínica del malalt. / *El orden de relación para la autorizació es: paciente, cónyuge, padres, hijos, hermanos, pareintes más
próximos y tutores. Para que este documento tenga valor legal ha de quedar incluido en la historia clínica del enfermo.
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Annex III

55
Índex
Annex IV
13.238
Informació sobre la transfusió de sang i/o hemoderivats
Si el vostre metge creu necessari que us practiquin una transfusió de sang o dels seus derivats en un moment donat del vostre
procés assistencial en aquest centre, heu d’estar informat, tal com és preceptiu, i heu de donar el vostre consentiment abans
de rebre la transfusió. Per aquesta raó, us demanem que llegiu atentament aquesta informació sobre els bene�cis i riscos
generals del tractament amb sang o amb els seus components.
La transfusió de sang i/o els seus derivats és en l’actualitat una teràpia insubstituïble en molts casos però no exempta de
riscos, atès que és una via oberta a la introducció de components aliens a l’individu i que poden donar lloc a problemes
de sensibilització i a la transmissió de malalties malgrat la posada en marxa de tots els nivells de seguretat.
La sang prové de donants de sang que prèviament són sotmesos a un examen mèdic. Cada donació és estudiada exhaustivament
per a la detecció de l’hepatitis B, C, sí�lis i virus d’immunode�ciència humana. Malgrat això, en tot procés infecciós
hi ha un període d’incubació entre la infecció i la possibilitat de detectar-la. Per tant, de forma excepcional, la sang i els seus
components poden seguir transmetent malalties infeccioses.
Un altre risc de la transfusió és la possibilitat d’originar sensibilització a algun dels seus components, la qual cosa pot donar
lloc a reaccions transfusionals que normalment són lleus (febre, picors, etc.) i excepcionalment poden ser greus.
En el nostre centre disposem de tots els mecanismes de seguretat establerts per evitar aquests problemes,
encara que poden aparèixer en un petit percentatge de casos malgrat totes les mesures de control posades
en marxa segons els coneixements científics i les tècniques existents fins al moment.
L’autotransfusió
Quan un malalt necessita una transfusió de sang per ser-li administrada, la sang pot provenir d’una altra persona o bé pot
ser la seva pròpia sang. En aquest últim cas es parla d’autotransfusió. Aquesta tècnica només pot dur-se a terme quan el
pacient reuneix una sèrie de condicions i el seu estat clínic ho permet.
Si desitgeu qualsevol aclariment sobre aquest tema, el vostre metge us informarà d’aquesta tècnica i de les possibilitats que
hi ha perquè pugui ser utilitzada en el vostre cas. Si voleu obtenir informació complementària podeu posar-vos en contacte
amb el Banc de Sang, telèfon 933 357 011 / 933 359 011, extensió 2070 o al telèfon directe 932 607 519, i us atendrem amb
molt de gust, de dilluns a dissabte, de 9 h a 19 h.
No dubteu a consultar-nos si teniu algun problema
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Información sobre la transfusión de sangre y/o hemoderivados
Si su médico cree necesaria una transfusión de sangre o de sus derivados en un momento dado de su proceso asistencial en
este Centro, usted tiene que estar informado tal y como es preceptivo, y tiene que dar su consentimiento antes de recibir la
transfusión. Por esta razón, le pedimos que lea atentamente esta información sobre los bene�cios y riesgos generales del
tratamiento con sangre o con sus componentes.
La transfusión de sangre y/o sus derivados es en la actualidad una terapia insustituible en muchos casos, pero no exenta
de riesgos, ya que es una vía abierta a la introducción de componentes ajenos al individuo y que pueden dar lugar a problemas
de sensibilización y a la transmisión de enfermedades a pesar de la puesta en marcha de todos los niveles
de seguridad.
La sangre proviene de donantes de sangre que previamente son sometidos a un examen médico. Cada donación es estudiada
exhaustivamente para la detección de la hepatitis B, C, sí�lis y virus de inmunodi�ciencia humana. A pesar de ello, en todo
proceso infeccioso hay un periodo de incubación entre la infección y la posibilidad de detectarla. Por tanto, aunque de forma
excepcional, la sangre y sus componentes pueden seguir transmitiendo enfermedades infecciosas.
Otro riesgo de la transfusión es la posibilidad de originar sensibilización a alguno de sus componentes, lo que puede dar lugar
a reacciones transfusionales que normalmente son leves (�ebre, picores, etc.), y excepcionalmente pueden ser graves.
En nuestro Centro se dispone de todos los mecanismos de seguridad establecidos para evitar estos problemas,
aunque pueden aparecer en un pequeño porcentaje de casos a pesar de todas las medidas de control
puestas en marcha según los conocimientos científicos y técnicas existentes hasta el momento.
La autotransfusión
Cuando un enfermo necesita una transfusión de sangre para serle administrada puede provenir de otra persona o bien se
le puede administrarle su propia sangre. En este último caso se habla de autotransfusión. Esta técnica solo puede llevarse
a cabo cuando el paciente reúne una serie de condiciones y su estado clínico lo permite.
Si desea cualquier aclaración sobre este tema, su médico le informará sobre esta técnica y de las posibilidades de que pueda
ser utilizada en su caso. Si quiere obtener información complementaria puede ponerse en contacto con el Banco de Sangre,
teléfono 93 357 011 /933 359 011, extensión 2070 o en el teléfono directo 932 607 519, y le atenderemos gustosamente de
lunes a sábado, de 9 a 19 h.
No dude en consultarnos si tiene algún problema
Annex IV

56
Índex
Annex V
13.185
Sol·licitud de transfusió
Diagnòstic
Centre de Transfusió
i Banc de Teixits
Producte sol·licitat
C. Hematies Plasma C. plaquetes
Nombre d'unitats Nombre d'unitats Nombre d'unitats
Volum cc Volum cc
Htc. del pacient % Pes del pacient
T. protrombina del
Hb g/dL pacient % Quantitat de plaquetes mm 3
Pes del nounat (g) Fibrinogen
Autotransfusió
Observacions
Tipus de sol·licitud
Immediata: sense proves de compatibilitat (sota la responsabilitat del metge que la sol·licita)
Urgent (se'n podrà disposar en un màxim de 2 hores)
Durant el dia
Programada per al dia
Reserva no operatòria (es reserva 48 hores)
Data Hora
Reserva operatòria Data de la intervenció Hora
Història transfusional Núm. de seguretat transfusional
Reaccions sí no
Data de la sol·licitud Hora
Cognoms i nom del metge que fa la sol·licitud Cogonms i nom de qui obté la mostra Dia i hora
Núm de col·legiat o codi
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Espai per a l'etiqueta
Primer cognom
Segon cognom
Nom
Data de naix. Edat
NHC Sexe
HUB Servei DiR Servei
Habitació-llit Hospital de dia
Signatura Cognoms i nom de qui rep i accepta la sol·licitud Signatura
Dia de recepció Hora
Us recordem que el Reial Decret 1854/1993 estableix que, sempre que sigui possible, el metge que sol·licita la transfusió, i després d'haver-li
explicat els riscos i beneficis que implica, ha de demanar al malalt la seva conformitat.
Qualsevol reacció transfusional l'heu de comunicar al metge responsable del pacient i al Banc de Sang.
Les sol·licituds parcial o defectuosament emplenades o amb mostres insuficients no seran admeses, excepte en el cas que siguin sense proves de
compatibilitat. Mostra requerida: tub de 10 mL de sang amb EDTA.
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
R-TR-001
Annex V

57
Índex
Annex VI
Centre de Transfusió
i Banc de Teixits
SOL·LICITUD D’ENTRADA EN EL PROGRAMA D’AUTOTRANSFUSIÓ AUTÒLOGA
Sol·licito que es facin al pacient esmentat les extraccions necessàries per a poder dur a terme una autotransfusió
autòloga en la seva intervenció, ja que considero que és mèdicament adequada al seu cas.
Nota important: Aquest document no substitueix la sol·licitud d’autotransfusió, que s’haurà d’omplir quan el pacient
necessiti la sang.
Espai que ha d’omplir el metge sol·licitant
Dades administratives del pacient
Cognoms i nom
Data de naixement
Núm. d’història clínica
Dades mèdiques
Diagnòstic Tipus d’intervenció Hb g/dL
Nombre d’extraccions Data de la intervenció
Hospital / Servei Telèfon Secretaria d’equip
Cognoms i nom del metge que la sol·licita Núm de col·legiat Signatura / Data
ADRECEU EL MALALT AMB AQUESTA SOL·LICITUD AL CENTRE DE TRANSFUSIÓ I BANC DE TEIXITS
Espai que ha d’omplir el personal del CTBT
Data: NÚM. MOSTRA: Hb/Hto:
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
PROGRAMACIÓ EXTRACCIONS
DATA NÚM. DONACIÓ Hb / Hto OBSERVACIONS
TRACTAMENTS ASSOCIATS: ...........................................................................................................................................................
INFORME MÈDIC: .............................................................................................................................................................................
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
CONSENTIMENT PER A L’AUTOTRANSFUSIÓ AUTÒLOGA
El Dr. .............................................................................................................................................................................
m’ha explicat el propòsit de l’autotransfusió autòloga així com les seves possibles complicacions i riscs.
Dono el meu consentiment perquè m’extregui i conservi la sang destinada a una autotransfusió autòloga.
Conec que pot no ser possible, per raons tècniques, retornar-me totes o alguna de les unitats que he donat.
Conec així mateix que pot ésser necessari completar l’autotransfusió amb sang del Banc de Sang procedent de
donadors voluntaris.
Dono el meu consentiment perquè la meva sang sigui analitzada a fi de detectar la possible presència de Hbs Ag,
anti-VIH, anti-VHC i de la sífilis.
Nom del pacient Data
AUTORITZACIÓ MÈDICA
Signatura
El Dr. .............................................................................................................................................................................
considera apte el/la .......................................................................................................................................................
per participar en el protocol d’autotransfusió amb dipòsit preoperatori, excepte que els resultats analítics ho contraindiquin.
Signatura
Data
Annex VI

58
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Annex VII : “Guia per a la correcta administració dels
components sanguinis”
Els components sanguinis són aquells productes
terapèutics de la sang (glòbuls vermells,
blancs, plaquetes o plasma) que poden obtenir-se
mitjançant centrifugat, filtració o congelació.
Tot el que envolta la transfusió és regit per unes
normes o estàndard ben establerts. Així, a Espanya,
tenim la Guide to the preparation, use
and quality assurance of blood components,
publicada pel Consejo de Europa, i els Standares
de Acreditación, elaborats pel Comitè
d’Acreditació (CAT), depenent de la Sociedad
Española de Transfusión Sanguínea y la Sociedad
Española de Hematología y Hemoteapia.
Conservació dels diferents
hemoderivats
• Hematies: de 2º a 6 º durant 35-42 dies segons
anticoagulant.
• Plaquetes: de 20º a 24º en agitació contínua
suau, màxim 5 dies.
• Plasma: congelat > 30º fins a 3 anys (segons
procediment utilitzat).
Devolució dels components
sanguinis al Servei de Transfusions.
Els hemoderivats no transfosos han de ser sempre
retornats al Servei de Transfusions.
Els components sanguinis retornats al Servei
de Transfusions no han de ser destinats per a
transfusió si la bossa ha estat oberta o utilitzada,
si el producte no s’ha mantingut de forma
contínua dins els marges de temperatura
(1º-10º), si hi ha evidència de ruptures, canvi
de color o hemòlisi i no quedi un segment
unit a la bossa.
Escalfament de la sang
En determinades situacions, és convenient
escalfar el producte abans d’utilitzar-lo. Per a
aquests casos, s’ha de disposar d’equips dissenyats
expressament per a aquesta finalitat i
que estiguin convenientment calibrats i controlats
per obtenir l’òptima Tª.
Quan estigui indicat, l’escalfament de la sang
ha de realitzar-se durant el seu pas a través
de l’equip de transfusió i no ha de durar més
de 4 hores. El sistema d’escalfament ha de ser
provist d’un termòmetre idealment amb un
sistema d’alarma audible. La sang no ha d’escalfar-se
per sobre de 42º i si així succeís serà
rebutjada.
La sang mai ha d’escalfar-se en calefactors,
banys d’aigua, estufes, microones...
Annex VII

59
Índex
Addicció de medicaments o
solucions
No heu d’introduir ni en el component
ni per la mateixa via cap medicament
ni solucions com expansors del volum
sanguini (col·loides, cristal·loides
–excepte el clorur sòdic al 0,9 %-) o, simultàniament,
cap producte que contingui calci.
Sol·licitud de transfusió
• L’administració de sang i derivats és una prescripció
mèdica.
• El Real Decreto 1854/1993 estableix que,
sempre que sigui possible, el metge que sollicita
la transfusió, i després d’ haver explicat
al malalt els riscos i beneficis que implica, ha
de demanar-li la seva conformitat.
• Les sol·licituds de transfusió contindran informació
suficient per a la identificació del receptor
(nom, cognoms, núm. d’identificació-
HC- i habitacio), el component sol·licitat, així
com les raons mèdiques en les quals basa la
seva indicació.
• El metge que indica la transfusió ha de signar
la sol·licitud i ser-hi clarament identificat.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
• Així mateix, ha d’estar identificada la persona
que realitza l’extracció, la data i l’hora de la
seva realització.
• Només s’acceptaran les sol·licituds que siguin
llegibles i degudament emplenades.
Mostra de sang pretransfusional
• El receptor i les mostres han de ser identificades
correctament en el moment de l’extracció.
• Les mostres han d’extreure’s en tubs tancats
amb una etiqueta adherida fermament, en la
qual constin: nom, cognoms, núm. d’identificació
i habitació.
• L’etiqueta ha d’enganxar-se al tub a la capçalera
del malalt i immediatament després de
l’extracció.
• Si la mostra s’obté d’una via central o perifèrica
en ús és necessari rebutjar els primers 10
cm, abans d’extreure la mostra.
• Les mostres han de ser extretes en tubs amb
EDTA (10 ml), com a màxim 3 dies abans de la
transfusió si en els últims 3 mesos el pacient
ha estat transfós, ha tingut un embaràs o no
ha estat possible obtenir aquesta informació.
Comprovació de la identificació
El Servei de Transfusions, en recepcionar la sollicitud
i la mostra, comprovarà que la informació
de la sol·licitud i la mostra concordin. En cas
de discrepància o dubte, les sol·licituds poden
ser rebutjades i/o ser necessària l’obtenció
d’una nova mostra.
Acte transfusional
T
Actuacions prèvies
• Donat el risc que representa una transfusió,
és necessari extremar les precaucions
per assegurar la seva correcta administració.
• Revisió de les ordres mèdiques per confirmar
la transfusió: tipus d’hemoderivat,
quantitat, ritme i, si és necessari, administrar
premedicació.
• Identificació positiva del receptor i la bossa
en presència del pacient i comprovar
que el component sanguini correcte s’administri
al receptor correcte.
• A l’etiqueta incorporada a la bossa, hi ha
de constar el nom i els cognoms del receptor,
el nombre de la unitat i el tipus
Annex VII

60
T
Índex
d’hemoderivat, i ha de mantenir-se unida
a la bossa fins que la transfusió hagi finalitzat.
• S’ha de fer la comprovació del component
sanguini immediatament abans de
la transfusió, i observar les condicions i
la caducitat del producte, que no hi hagi
agregats o hemòlisi, plasma totalment
descongelat... Si s’observa alguna anomalia
s’ha de rebutjar el material.
• En el cas de transfusió d’hematies, és important
la comprovació del grup ABO a la
capçalera del malalt per assegurar la compatibilitat
entre receptor i bossa. Si no hi
hagués compatibilitat, es detindrà el procediment.
Vigilància de la transfusió
• El pacient ha d’estar sota observació durant
la transfusió amb més incidència en
els primers minuts i un temps prudencial
després de finalitzar, amb la finalitat de
detectar precoçment els possibles efectes
adversos.
• És important informar el pacient de la necessitat
de comunicar al personal de planta
sobre qualsevol incidència en el curs de
la transfusió.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
Accés venós i equips de transfusió
• Una vegada localitzada la via, si aquesta
és nova, s’ha de rentar bé la zona de venopunció
amb sol. antisèptica
• Si ja existeix una via perifèrica o central, se
n’ha de verificar el seu correcte funcionament
i la permeabilitat, signes de possible
infecció i que la via no sigui utilitzada per
a la infusió d’altres fluids, ja que mai es
podrà afegir per la mateixa via altres solucions,
excepte el clorur sòdic 0,9 %.
• En el cas de vies perifèriques, és aconsellable
utilitzar les de les extremitats superiors.
• El receptor ha d’estar en la posició més còmoda
possible, ja que aquesta pot durar
diverses hores. Evitar possibles trasllats
del pacient.
• El diàmetre de l’agulla o catèter serà de
20-22 G.
• Els components sanguinis han de mantenir-se
sota control i a una temperatura
òptima fins al moment de la transfusió.
• Es transfondran amb un sistema estèril,
lliure de pirògens i que contingui un filtre
adequat a cada component.
T
• L’equip de transfusió conté una càmera de
goteig amb un filtre de 170-260 um i una
pinça per regular el flux. És convenient,
per al seu correcte funcionament, que
aquesta càmera no estigui plena més de
la meitat. Abans de la venopunció és necessari
purgar totalment l’equip.
• La transfusió d’un CH no ha de perllongarse
més de 4 hores.
• Es pot utilitzar un mateix equip per a més
d’un acte transfusional, però en cap cas,
durant més de 6 hores, amb la finalitat
d’evitar contaminació bacteriana.
Ritme d’infusió
Qualsevol component sanguini, durant els primers
minuts, ha de ser infós lentament, a un ritme
aproximat de 10 gotes por minut, i s’ha de
vigilar l’aparició de possibles efectes adversos
(incompatibilitats immunes per error d’administració,
reaccions al·lèrgiques, contaminació
bacteriana de la bossa...). Una vegada comprovat
que no existeix cap efecte advers, pot augmentar-se
la velocitat d’infusió. Habitualment,
en un pacient adult sense disfuncions cardiovasculars,
el ritme aproximat d’infusió per a
cada producte ve indicat a la taula següent:
Annex VII

61
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Producte Volum Duració Ritme aproximat
Hematies 250-300 ml 60-90 min 30-60 gotes/min
Plasma 250-300 ml 20-30 min 125-175 gotes/min
Plasma afèresi 300-600 ml 30-60 min 125-175 gotes/min
Plaquetes pool 300-400 ml 40-60-min 125-225 gotes/min
Plaquetes afèresi 200-400 ml 20-30-min 125-225 gotes/min
Els pacients amb insuficiència cardíaca o risc de presentar-la, cardiopaties, oligoanúrics, edat avançada...
el ritme d’infusió serà més lent, però no més de:
•
•
•
Hematies no excedir de 4-6 hores
Plaquetes no sobrepassar 4 hores
Plasma no superar les 2 hores
És possible que el ritme de la transfusió sigui més lent que el desitjat. Això pot ser degut a:
•
•
•
•
El calibre d’accés utilitzat.
La viscositat del component.
La diferència de pressió entre equip i PVC del pacient.
El possible venoespasme produït per la infusió ràpida de l’hemoderivat fred.
Complicacions de la transfusió
T
T
Vigilància de la transfusió
El pacient ha d’estar sota observació durant
la transfusió amb més incidència en els primers
minuts i un temps prudencial després
de finalitzar-la, amb la finalitat de detectar
precoçment els possibles efectes adversos.
És important informar el pacient de la necessitat
de comunicar al personal de planta
sobre qualsevol incidència en el curs de la
transfusió.
Actitud davant una reacció transfusional
La transfusió de sang homòloga i derivats
és un acte terapèutic que, malgrat la bateria
de proves a què està sotmesa tota unitat de
sang, comporta un risc. Aproximadament,
un 10 % dels receptors poden patir un tipus
d’efecte advers després de la transfusió. La
rapidesa a l’hora de diagnosticar-ho i el fet
d’instaurar el tractament adequat al més
precoçment possible, definirà el pronòstic
evolutiu de la majoria dels efectes adversos
greus.
Annex VII

62
Índex
Davant de qualsevol efecte adversos, hem
de:
•
Parar immediatament la transfusió.
• Mantenir la via permeable amb solució
salina isotònica.
• Comunicar-ho immediatament al metge
responsable del pacient.
• Verificar tots els registres per comprovar
que el pacient ha rebut l’hemoderivat
previst.
• Controlar la temperatura, tensió arterial,
freqüència cardíaca i respiratòria, diüresi.
• Comunicar la sospita de reacció transfusional
al personal de Banc de Sang o Servei
de Transfusions i indicar la simptomatologia
del pacient i les dades anotades.
• Enviar al Banc de Sang una mostra recent
del receptor.
• Enviar al Banc de Sang la unitat d’hemoderivat
causant de la reacció en el cas que
es decideixi retirar la bossa.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Si la reacció transfusional (RT) es presenta als
pocs minuts d’iniciada la transfusió o poc després
de finalitzada, es considera com a RT immediata.
La que es presenta dies o mesos després
entra en el grup de les RT tardanes.
Annex VII

63
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Annex VIII: Circuit per a la transfusió d’hemoderivats
1. Transfusió de
concentrat
d’hematies
1.1. Tipus: programada/urgent
T Àrea: Unitat d’Hospitalització i Urgències
(Inclou: RPQ, REA, UCI, MICA, COR, HDI)
1)
El metge realitza la sol·licitud de transfusió.
2) El personal d’infermeria de la unitat assistencial,
si ho creu necessari, es posa en
contacte amb el Servei de Transfusions per
saber si genera una mostra de sang.
3) El zelador de la unitat transporta la petició
degudament emplenada i la mostra (si pertoca)
correctament identificada al Servei
de Transfusions.
4) El Servei de Transfusions rep la sol·licitud i
la mostra i comprova que totes les dades
siguin correctes.
5) Una vegada preparada la sol·licitud, el personal
d’infermeria del Servei de Transfusions
es trasllada a la unitat d’hospitalització
amb la primera unitat de sang i es posa en
contacte amb el personal d’infermeria responsable
del pacient.
6)
7)
8)
Temps de resposta:
• Si la sol·licitud és urgent: resposta aproximada
en 2 h.
• Si la sol·licitud és “en el dia” resposta
abans de 12 h.
• Si la sol·licitud és “en reserva” resta en
espera de ser reclamada.
El personal d’infermeria del Servei de Transfusions
recomprova a la capçalera el grup del
pacient.
Transfusió del concentrat d’hematies:
• UNITAT D’HOSPITALITZACIó CON-
VENCIONAL I URGÈNCIES: el personal
d’infermeria del Servei de Transfusions
col·loca la via per a la transfusió en el
cas que el pacient no en tingui una altra
que pugui ser utilitzada (excepte si no
aconsegueix la via). El personal d’infer-
9)
meria del Servei de Transfusions inicia
la transfusió a un ritme lent i després de
comprovar que no hi ha cap efecte advers
immediat i que la via funciona correctament
augmenta el ritme d’infusió
a la velocitat idònia.
• RPQ, REA, UCI, MICA, COR, HDI: el perso-
nal d’infermeria de la unitat prepara la via
adequada per a la transfusió. El personal
d’infermeria del Servei de Transfusions
inicia la transfusió, excepte si el personal
d’infermeria responsable li diu el contrari;
en aquest cas, aquest signarà el document
corresponent, amb la indicació
que serà ell qui realitzarà la transfusió. En
qualsevol cas, la transfusió s’inicia a un ritme
lent i, després de comprovar que no
hi ha cap efecte advers immediat i que la
via funciona correctament, augmenta el
ritme d’infusió a la velocitat idònia.
El personal d’infermeria del Servei de Transfusions
comunica a el personal d’infermeria responsable
del pacient l’inici de la transfusió per
a la seva supervisió.
Annex VIII

64
Índex
10) El personal d’infermeria de la unitat reclama,
si són necessàries, les bosses successives
de la mateixa sol·licitud d’una en una, i
conservarà la via amb sèrum fisiològic per a
la infusió dels successius hemoderivats.
11) El personal d’infermeria del Servei de Transfusions
transporta i inicia la transfusió de
les bosses successives.
12) El personal d’infermeria de la Unitat d’Hospitalització
inclourà el resguard (part de
l’etiqueta de la bossa que inclou les dades
del malalt) a la història clínica del pacient
una vegada finalitzada la transfusió, i hi farà
constar l’hora de finalització i si hi ha hagut
algun incident durant la infusió.
13) En tots els casos, el personal d’infermeria
de les unitats ha de retornar qualsevol hemoderivat
no transfós abans de passar una
hora fora del banc.
14) Una vegada finalitzada la transfusió serà
confirmada al Banc de Sang.
T ÀREA: QUIRÚRGICA (inclou: Quiròfans,
Recovery) DIVAS I TC
1) El metge realitza la sol·licitud de la transfusió
preferiblement el dia anterior de la intervenció.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
2) Si és necessari, el personal d’infermeria de
la unitat es posa en contacte amb el Servei
de Transfusions per saber si genera mostra
de sang.
3) El zelador de la unitat transporta la sollicitud
degudament emplenada i la mostra
(si procedeix) correctament identificada, a
l’ST.
4) El Servei de Transfusions rep la sol·licitud i
la mostra (si aquesta és necessària) i comprova
que totes les dades siguin correctes.
5)
El Servei de Transfusions prepara la sang
sol·licitada.
6) El zelador del quiròfan transporta la petició
blava (resguard) i mostra de recomprovació
(extreta al Quiròfan per l’anestesista), per a
la recollida de la sang preparada.
7)
El Servei de Transfusions comprova la mostra
i les bosses que lliura al zelador.
8) La petició es divideix en dues parts:
• Resguard que es grapa a la sol·licitud inicial
i que es queda al Servei de Transfusions.
• Resguard que es lliura al zelador amb les
dades del pacient i el nombre de les unitats
que es lliuren.
9)
El zelador de quiròfan transporta la sang i
el resguard fins al quiròfan.
10) El personal d’aquestes àrees és el responsable
de l’inici de la transfusió:
• Metge anestesiòleg al quiròfan i infermera
responsable al Recovery.
• Metge anestesiòleg al DIVAS i TC.
11) Si es necessiten més unitats d’aquesta petició,
el zelador del quiròfan es trasllada
al Servei de Transfusions amb el resguard
lliurat anteriorment per recollir la unitat sollicitada.
12) El personal d’infermeria de quiròfan inclourà
el resguard (part de l’etiqueta de la
bossa que inclou les dades del malalt) a la
història clínica del pacient.
13) La transfusió ha de quedar registrada a la
història clínica del pacient i s’hi ha de fer
constar la data i l’hora de la transfusió, així
com la persona que la realitza.
14) En tots els casos, el personal d’infermeria
de quiròfan ha de retornar qualsevol hemoderivat
no transfós abans de passar una
hora fora del banc.
15) Una vegada finalitzada la transfusió, serà
confirmada al Banc de Sang.
Annex VIII

65
Índex
1.2. Tipus: immediata
T Àrea: Unitat d’Hospitalització i Urgències
(Inclou: RPQ, REA, UCI, MICA, COR, HDI)
1) El metge realitza la sol·licitud de sang desesperada
indicant el motiu de la urgència.
2) El zelador de la unitat transporta la sollicitud
i la mostra de sang si n’ha estat possible
l’extracció.
•
•
•
Si el receptor és conegut i si hi ha mostra
de sang: el personal d’infermeria del Servei
de Transfusions recomprovarà el grup de la
mostra, si hi ha temps, acudirà a la capçalera
del pacient amb unitats isogrup. Després
de recomprovar el grup a la capçalera del
pacient, procedirà a la seva infusió.
Si el receptor és desconegut i si hi ha mostra
de sang: si hi ha temps, el personal d’infermeria
del Servei de Transfusions realitzarà el grup
globular i sèric, i procedirà a transfondre sang
isogrup seguint el mateix procediment anterior.
En la resta de casos (falta de mostra o no es
pot realitzar el grup per manca de temps), el
personal d’infermeria de transfusions procedirà
a transfondre sang O negativa, després
de recomprovació de grup a la capçalera del
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
pacient i recollir mostra per a, posteriorment,
transfondre sang isogrup i realitzar proves
creuades.
3) El personal d’infermeria del Servei de Transfusions
inicia la transfusió a un ritme lent
i, després de comprovar que no hi ha cap
efecte advers immediat i que la via funciona
correctament, augmenta el ritme d’infusió
a la velocitat idònia.
4) El personal d’infermeria del Servei de Transfusions
comunica a el personal d’infermeria
responsable del pacient l’inici de la transfusió
per a la seva supervisió.
5) Mentre es transfon sang desesperada, el
Servei de Transfusions realitza les proves
creuades a les bosses lliurades.
6) En cas d’urgència vital, el metge, sota la seva
responsabilitat, podrà demanar més d’una
bossa i se’n farà responsable identificant-se
en el moment de la recepció.
7) El personal d’infermeria de la unitat d’hospitalització
registrarà a la història clínica del
pacient la sang transfosa i hi inclourà, així
mateix, el resguard (part de l’etiqueta de la
bossa que inclou les dades del malalt).
8) Una vegada finalitzada la transfusió serà
confirmada al Banc de Sang.
T Àrea: Quirúrgica
(inclou: Quiròfans,Recovery) DIVAS I TC
1) El metge realitza la sol·licitud de sang desesperada
i indica el motiu de la urgència.
2) El zelador del quiròfan transporta la sollicitud
i la mostra de sang del pacient a
l’ST.
3) El Servei de Transfusions comprova, si hi ha
temps, el grup de la mostra de les unitats
de sang i lliura la sang isogrup immediatament
al zelador.
4) Si no hi ha mostra o no hi ha temps de comprovar
el grup del pacient, el Servei de
Transfusions lliurarà sang O negatiu al zelador.
5) El personal d’aquestes àrees és el responsable
de l’inici de la transfusió:
•
•
Metge anestesiòleg al quiròfan i infermera
responsable al Recovery.
Metge anestesiòleg al DIVAS i TC.
6) Mentre es transfon sang desesperada, el Servei
de Transfusions realitza les proves creuades
a les bosses lliurades, una vegada obtinguda
la mostra del pacient i la processa.
Annex VIII

66
Índex
7) En cas d’urgència vital, el metge, sota la seva
responsabilitat, podrà demanar més d’una
bossa i se’n farà responsable, identificantse
en el moment de la recepció.
8) El personal d’infermeria del quiròfan inclourà
el resguard (part de l’etiqueta de la bossa
que inclou les dades del malalt) a la història
clínica del pacient.
9) La transfusió ha de quedar registrada a la
història clínica del pacient i fer-hi constar
la data i l’hora de la transfusió, així com la
persona que la realitza.
10) El personal de quiròfan ha de retornar al
Servei de Transfusions tots els hemoderivats
no transfosos abans de passar una
hora fora del Banc de Sang.
11) Una vegada finalitzada la transfusió serà
confirmada al Banc de Sang.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
2. Transfusió de
plasma i plaquetes
Àrea: Unitat d’Hospitalització
(inclou: RPQ, REA, UCI, MICA, COR,
URG, HDI)
1)
El metge realitza la sol·licitud de transfusió.
2) El personal d’infermeria de la unitat o quiròfan,
si ho creu necessari, es posa en contacte
amb el Servei de Transfusions per saber
si genera mostra de sang.
3) El zelador de la unitat transporta la sol·licitud
degudament emplenada i la mostra (si cal),
al Servei de Transfusions.
4) El Servei de Transfusions rep la sol·licitud i
la mostra, i comprova que totes les dades
siguin correctes.
5) Una vegada preparat el plasma o les plaquetes,
el Servei de Transfusions es desplaça a
la unitat i es posa en contacte amb el personal
d’infermeria responsable del pacient.
6) El personal d’infermeria del Servei de Transfusions
comunica a el personal d’infermeria
responsable del pacient l’inici de la transfusió
per a la seva supervisió.
7) El personal d’infermeria de la unitat d’hospitalització
inicia la transfusió de les bosses
successives si n’hi hagués.
8) El personal d’infermeria de la Unitat d’Hospitalització
inclourà el resguard (part de
l’etiqueta de la bossa que inclou les dades
del malalt) a la història clínica del/la pacient
una vegada finalitzada la transfusió, i hi
farà constar l’hora de finalització i si ha hagut
algun incident durant la infusió.
9) En tots els casos, el personal de les unitats
ha de retornar qualsevol hemoderivat no
transfós abans de passar una hora fora del
banc.
10) El personal de les unitats ha de retornar
qualsevol hemoderivat no transfós abans
de passar una hora fora del Banc de Sang.
11) Una vegada finalitzada la transfusió serà
confirmada al Banc de Sang.
Annex VIII

67
Índex
Àrea: Quirúrgica (inclou: Quiròfans,
Recovery) TC I DIVAS
1)
El metge realitza la sol·licitud de transfusió.
2) El personal d’infermeria de la unitat o quiròfan,
si ho creu necessari, es posa en contacte
amb el Servei de Transfusions per saber
si genera mostra de sang.
3) El zelador de quiròfan transporta la sollicitud
degudament emplenada i la mostra
(si cal) correctament identificada al Servei
de Transfusions.
4) El Servei de Transfusions rep la sol·licitud i
la mostra, i comprova que totes los dades
siguin correctes.
5) El quiròfan reclamarà el plasma mitja hora
abans de la seva transfusió i les plaquetes
immediatament abans.
6) Una vegada preparats el plasma o les plaquetes,
el zelador de quiròfan recull les unitats
sol·licitades.
7) El personal d’infermeria de quiròfan inclourà
el resguard (part de l’etiqueta de la bossa
que inclou les dades del malalt) a la història
clínica del pacient.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
8) La transfusió ha de quedar registrada a la
història clínica del pacient i hi ha de constar
la data i l’hora de la transfusió, així com
la persona que la realitza.
9) En tots els casos, el personal de les unitats
ha de retornar qualsevol hemoderivat no
transfós abans de passar una hora fora del
Banc de Sang.
10) Una vegada finalitzada la transfusió serà
confirmada al Banc de Sang.
3. Consideracions
generals
La sang és un problema de tots.
La transfusió sanguínia
correcta necessita una estreta
col·laboració entre el banc de sang i les
unitats d’hospitalització.
Punts que cal tenir especialment en
compte
•
Les sol·licituds han d’estar degudament
emplenades. S’han d’especificar totes les
dades que se sol·liciten: dates diverses (de
sol·licitud, d’intervenció...).
• Identificació completa del metge sollicitant
inclosa signatura.
•
•
Identificació de l’extractor/a de la mostra.
Dia i hora de l’extracció.
• Dades d’analítica del pacient corresponents
a allò sol·licitat.
•
Diagnòstic del pacient.
Annex VIII

68
•
•
•
Índex
No s’han de passar bosses de sang d’una
unitat a un altra, ni tan sols a quiròfan.
No s’han de deixar bosses de sang a les neveres
de les unitats. Aquestes s’han de retornar
sempre al Banc de Sang.
Les bosses de sang s’han de demanar d’una
en una.
Responsabilitats
T
Infermeria de l’HUB
• El pacient és responsabilitat de el personal
d’infermeria de la unitat corresponent,
inclosa la transfusió, que no és més que
un tractament dins de la malaltia. És a dir,
la supervisió del que pugui ocórrer durant
l’acte transfusional és funció de la infermeria
de les unitats.
• El personal d’infermeria de l’HUB també
té com a responsabilitat conservar la via
neta i permeable amb sèrum fisiològic.
• Cal facilitar vies exclusives per a la transfusió.
És imprescindible tenir les vies preparades
per al personal de les unitats especials
(RPQ, REA, UCI, MICA, COR, HDI) per no
interferir en la terapèutica del malalt i fer
possible la transfusió eficient.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
T
• Si hi hagués qualsevol incident advers,
el personal d’infermeria de planta heu
de comunicar-ho al metge responsable
del malalt per tal que actuï segons cregui
convenient, i, a més, comunicar-ho al
Banc de Sang.
Infermeria de Banc de Sang
La transfusió d’hemoderivats correcta per
al pacient és responsabilitat del personal
d’infermeria del Banc de Sang. Això inclou:
• La comprovació de grup a la capçalera del
pacient.
• La col·locació de via per a transfusió si el
pacient no en té una altra que pugui ser
utilitzada (excepte si no aconsegueix la
via).
• Infusió de les bosses per transfondre amb
control dels primers minuts de la transfusió,
en aquelles àrees i circumstàncies
que s’especifiquen en el circuit. En la resta,
l’inici de la transfusió és responsabilitat
del personal de l’HUB corresponent.
• Col·locació de la transfusió a la velocitat
adequada.
Annex VIII

69
Índex
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Annex IX: Full de registre de reacció posttransfusional
AnnexIX

70
Índex
Pacients amb immunodeficiència
congènita
• (Deficiència immune combinada greu, síndrome
de Di George, síndrome de Wiskott-
Aldrich, atàxia telangièctasi, etc.).
• Totes les síndromes d’immunodeficiència de
limfòcits T severes rebran CS irradiats des del
moment en què es sopiti el diagnòstic, encara
que no estigui confirmat.
Receptors d’al·lotrasplantament de
progenitos hemopoètics (TPH)
• Des de l’inci de la terapèutaica de condicionament
i mentre duri la profilaxi de MECH
(en general, 6 mesos o els limfòcits siguin >
1 X 109 /L).
• En el cas de MECH crònica, es trasfondran CS
irradiats de forma indefinida.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Annex X: Indicacions de la irradiació de components
sanguinis
Donants al·logènics de progenitors
homopoètics
• Des de 7 dies abans o durant el procés
d’extracció.
Receptors d’autotrasplantament de
progenitors hemopoètics (TPH)
• Des dels 7 dies previs a la recollida dels progenitors,
i des de l’inici de la terapèutica de
condicionament fins a 3 mesos post-TPH (o
6 mesos post-TPH si s’ha realitzat irradiació
corporal total al condicionament).
Pacients amb malaltia de Hodgkin
Pacients tractats amb:
• Anàlegs de les purines (fludarabina, cladibrina,
deoxicoformicina, bendamustina, clofarabina)
de forma indefinida.
• Alemtuzumab (anti-CD52). No necessari en
tractaments amb Rituximab (anti CD20).
• Pacients que reben tractament immunosupressor
amb globulina antitimocítica (ATG).
Transfusió de components sanguinis
amb identitat parcial o total HLA
• Donacions de familiars directes de 1r o 2n
grau
•
Transfusions de donants HLA compatibles
Annex X

71
Índex
Transfusions intrauterines
• Exanguinotransfusió i transfusions de petit
volum als nadons que hagin rebut transfusió
intraúter, fins a 6 mesos després de la data
prevista de part (setmana 40 de gestació).
Sense risc especial
•
•
•
•
•
Pacients amb SIDA.
Receptors de trasplantament d’òrgans sòlids.
Pacients amb tumors sòlids.
Pacients amb leucèmies agudes o limfomes.
Pacients tractats amb rituximab (anti-CD20).
Si no s’afegeix cap dels condicionants
anteriors.
Hospital Universitari de Bellvitge 2011
Protocol - Utilització d’Hemoderivats
Annex X

3a edició maig de 2011
www.bellvitgehospital.cat