carrusel2014.pdf

maricen2014

revista del IES CARRUS

Consell de redacció:

Francesc Manel Ballester Macià

Xabier Garcia-Pascual Miñarro

Gina Torres García

Laura Vergara Alarcón

Cristian Tudela Ruiz

Maquetació i diseny: Maricén Molina Huertas

Coordinació: Tere Agulló Baeza

Correcció: Helena Gutiérrez Espí

Preimpressió: Javier Maestre

Impressió: Toni Talens i els alumnes de CCFF d’impressió


Preludi

Hem volgut amb aquest número de Carrusel

fer un homenatge a la música, als seus

suports, a aquells mitjans que ens permeten

viatjar a eixe món on l’ànima es trasbalsa,

es diluïx i es modela al so d’una melodia.

Passant les nostres pàgines podràs viatjar

amb el temps a través dels utensilis que

ens han transmés la màgia de la música.

Tocadiscos, cassetes, compactes... Tot un

món físic al servei del plaer estètic. I és que

les persones necessitem eixir d’eixe món

material per a traslladar-nos no se sap on,

però sí sabem com: a través d’un bon llibre,

una cançó, una pel·lícula, un dibuix...

Allà on hi haja un apunt de bellesa, allà ens

trobem nosaltres a gust. Serà això l’ànima.

La música ens acompanya amb el seu ritme

quan estem treballant, ens dóna ànims, força

en la lluita diària. Una música suau ens

pot alleujar en la tristesa, una de vibrant

ens acompanyarà en els moments gloriosos.

Serà pau o energia, alegria, obscuritat o

¡tantes coses més! Has sentit parlar d’aquell

tòpic, la banda sonora de la teua vida?

Volem que aquesta revista siga com una

bona peça musical, que et transmeta,

que et faça sentir. I que participes amb

nosaltres de la comunitat del Carrusel.

A través del nostre racó en la pàgina

de l’institut, podràs fer-nos arribar els

comentaris que vulgues i, per suposat,

t’estem esperant com a futur redactor.

--

Tere Agulló

3


SUMARIO

BASS 5

La nostra experiència musical

El valor d’una samarreta

L’illa brossa

Diferències salarials

Què ens posem hui?

Hay igualdad en España?

Nuestro test

AUX 20

La meua bicicleta i jo

Un sueño, una ilusión

Esports de platja

JACK 24

Has sentit parlar del Gangnam

China

style?

Corea

T’ invite al cine

El cine actual

El lobo de Wall Street

TUNEL 52

PQPI Reprografía

Ranking dels 5 millors treballs

del taller de Tecnologies

L’ Escorxador

Les jornades culturals

4


TREBLE 46

Sobre Internet

Els perills de la xarxa

Consequencies de

veure molt la televisió

El mòbil, un vici

HI-FI 68

Els cavallers templaris a Elx?

El Elche más que un club

Grups de classe 34

PHANTOM 74

Adivinanzas

Chistes

Horóscopos

5


BASS

La nostra experiència musical

El passat 12 d’abril vam viure

una experiència que probablement

siga única en la nostra vida.

El nostre professor de música, Juanjo, ens va

proposar participar en un concert solidari,

al Palau de les Arts Reina Sofia de València,

formant part d’un macrocor amb altres

companys i companyes del nostre institut.

Quan començàrem a assajar ens va parèixer

una bogeria perquè no teníem ni idea

de cantar, ni molt menys de com funcionava

un cor. Però gràcies a l’esforç, a les hores

extra d’assaig i al constant interès tant per

la nostra part com la del professor, aconseguírem

fer que el cor anara endavant.

Amb la lliçó apresa, ens dirigírem cap

al nostre destí; després de dues hores

de viatge, tot i que se’ns feren curtes,

arribàrem a València. Quan baixàrem

de l’autobús i veiérem on anàvem a

cantar, va ser quan ens adonàrem de

la importància del que anàvem a fer.

Només entrar ens mostraren l’escenari,

la nostra posició al cor i començàrem

l’assaig, entre alumnes i professors érem

600 persones, per aquest motiu hagueren

de dividir el cor en dos. En acabar

baixàrem al riu a menjar i descansar

un poc abans de l’assaig general.

Quan l’acabàrem, els nervis ja començaren

a aflorar, perquè sabíem

que l’espectacle anava a començar.

Amb el teló dalt de tot i amb el senyal

del director començà el concert: amb els

musicals del Fantasma de la Òpera i Cats,

passant per cançons com Libre, Un beso

6


y una flor i Amèrica del cantant valencià

Nino Bravo, Hasta el final i El triste de

Lydia Gregory, amb el ritme flamenc de

la “bailaora” Carmen Morente i acabant

amb el funk del grup valencià Soul Atac.

Un experiència digna de contar, digna

de compartir i digna de recordar.

Compartir escenari i ser protagonista

amb els nostres amics fou molt bonic

per a nosaltres, vam viure amb intensitat

cadascun dels moments, de les

cançons i dels balls que teníem preparats.

¡¡Fou espectacular!!

--

Nela Alberola Martínez i Marina Aznar

Martínez

7


El valor

d’una samarreta

3 euros. Potser que algú pensarà que

no és molt, però probablement qui això

pense serà una persona endarrerida o ignorant,

d’eixes que creuen que l’autèntic

valor de les coses està en el que costen en

diners. Com aquelles que diuen que els

diners no donen la felicitat però que per

a plorar, es plora millor en un mercedes.

Jo, com ja va quedant clar, no pense així. I

no li canviaria la meua samarreta de l’IES

Carrús per molts euros que em donara a

canvi. Sí, ja sé que molts esteu pensant que

quina hipèrbole -en el millor dels casos i

suposant que se sàpiga què cony vol dir

eixa paraulota- o que jo sí que sóc ignorant.

La veritat és que m’ho meresc allò

d’ignorant perquè una de les més elementals

normes de comportament diu que

no faces el que no t’agrada que et facen.

Clar, jo he començant insultant i...en fi,

què se li farà. Millor en la propera vegada.

Però no vull perdre el fil del valor, autèntica

excusa per a aquest article. Per què té

valor aquesta samarreta? Doncs perquè

a banda de ser de l’institut que em dóna

de menjar i que, a més, m’estime, simbolitza

tot allò que ens fa lluitar dia rere

dia: una educació en igualtat i en cultura

de pau, encara que això puga ser redundant:

no pot existir l’una sense l’altra.

--

Tere Agulló

8


L’illa brossa

És una illa o continent formada per residus

principalment plàstics que es troba a

la deriva de l’oceà Pacífic, entre Japó i Califòrnia

(concretament a l’alçada de la ciutat

de Sant Francisco) rodejant Hawai. Aquest

conglomerat de deixalles es considera el

major abocador d’escombraries del món.

Conté aproximadament uns 100 milions

de tones i ocupa la grandària de l’estat de

Texas o, per fer-se una idea, és més gran

que la Península Ibèrica.

Aquesta illa s’ha format

com a conseqüència de

què cada any es llancen

6,5 milions de tones de

residus plàstics. Molts

d’ells acaben agrupant-se

i formant illes. La major

part no retorna a embrutar

les platges i costes,

sinó que acaben sent

arrossegats pels corrents

oceànics fins acumularse

en un àrea del Pacífic

Nord. Charles Moore i

cinc tripulants més van

descobrir l’illa pacífica

el 13 d’agost del 1997,

prop de San Francisco, a

uns 140 graus de longitud

oest i 40 graus de latitud nord. La van

trobar quan participaven en una regata de

velers anomenada Transpacífic. Navegaven

dins de l’espiral del Pacífic Nord, una

regió que va des del Japó fins a Califòrnia.

Van agafar una drecera per anar de Hawaii

a Califòrnia i es van trobar de sobte enmig

de deixalles. Primer, Moore i els altres cinc

tripulants van veure una filera de bosses de

plàstic surant a l’aigua. Desprès van veure

cordes i xarxes. Més tard ,diversos cons de

senyalització de tràfic procedents del Japó i

joguines. L’oceà era ple d’escombraries! De

vegades es veien coses grans però la major

part eren coses petites: raspalls de dents,

galledes, ampolles... Van estar navegant

en mig de la brossa durant una setmana

sencera. Aquesta taca es creu que va nàixer

en 1950 i ha crescut 10 vegades cada dècada.

A prop de Japó, just en l’altre extrem

de l’Espiral del Pacífic Nord, hi ha un altre

abocador gegant. Tots dos s’alimenten

mútuament a través d’allò que Moore anomena

“una superautopista de plàstic”. Ell

10


fa l’estimació que en la gran Taca de Plàstic

del Pacífic hi ha 334.271 peces de plàstic

per quilòmetre quadrat, encara que en petites

partícules que, de terme mitjà, cadascuna

només pesa 0,05 grams. Això suposa

100 milions de tones, és a dir, sis vegades

més plàstic que plàncton. Ara creu que hi

ha entre cinc i deu vegades més plàstic que

en 1999. Es creu que podria haver-hi un

altre igual entre Canàries i EEUU. L’illa

està composada només per immundícia.

La seua extensió creix i es modifica, però

la major part dels estudis científics que

s’han dut a terme calculen que té entre

700.000 i 1,4 milions de quilòmetres quadrats.

Moore, hereu d’una família que va

fer fortuna en la indústria del petroli, va

vendre els seus negocis i es va convertir en

un activista del medi ambient. L’any passat

ja va advertir que, a no ser que es reduïsca

el consum de dispositius de plàstic, la

sopa de deixalles serà el doble més gran

la pròxima dècada. El principal problema

dels residus plàstics és que no es degraden

com els materials naturals. Per exemple,

una ampolla de plàstic llançada al mar

acaba convertint-se en minúscules partícules

a causa de l’acció del Sol i altres corrents

marins. Aquests trossets segueixen

sent de plàstic. Segons les Nacions Unides,

la contaminació de l’oceà provoca la mort

de més d’un milió d’ocells marins cada any

i de 100 mil mamífers aquàtics. Xeringues,

cigarretes i raspalls de dents han estat

trobats en els estómacs de molts animals

morts. El cost per a recollir totes aquestes

es combraries estaria en bilions d’euros

però, fins ara, no hi ha cap iniciativa per

a començar a netejar aquesta illa flotant.

--

Antonio García Ruiz

11


Diferències salarials

Molta gent es queixa de què algunes persones

no haurien de cobrar tant en diversos

oficis. Per exemple, es queixen dels futbolistes.

Un futbolista

pot arribar a cobrar,

aproximadament, al

voltant d’uns deu milions

d’euros per cada

temporada jugada. La

raó és simple: cada persona

guanya en relació

al valor que produeix.

Una altra pregunta

usual que es fa la gent

és per què no guanya

més un metge que un

futbolista i la resposta

a això és perquè arribar

a ser futbolista és molt complicat, ja

que requereix molt entrenament i esforç i

tindre molta sort, a més d’estar en el moment

i lloc adequats. Una altra diferència

salarial és: ¿qui ha de guanyar més i qui

menys, una persona

amb experiència laboral

o un jove que acaba

d’eixir de la universitat?

La resposta és

clara i és que una persona

amb experiència

laboral cobrarà més

perquè produirà molt

més que un jove que

acaba d’eixir dels estudis

i no té experiència.

Els incentius també

són molt importants

en este camp, sobretot

els dels diners, ja que així la gent s’esforçaria

més amb els estudis per a guanyar molt més

12


diners que algú que s’ha esforçat menys i

hauria de guanyar menys. Però, relacionat

amb això, l’Estat hauria d’intervindre per a

fixar els sous en alguns casos, per exemple

entre els jugadors perquè amb tantes diferències

salarials la lliga sempre la guanya

el Real Madrid o el Barcelona, la qual

cosa és sempre avorrida, i perquè, així,

tots els salaris estarien equilibradament

repartits i els partits estarien més renyits.

Un altre exemple de diferències salarials

serien els cassos de la mà d’obra barata. Un

espanyols ha de cobrar quasi el mateix que

un home que treballa per a Adidas a Brasil,

perquè la gent comprarà abans un producte

més barat i que està més de moda,

com Adidas, que un producte espanyol, i

és esta la causa dels salaris dels espanyols.

També cal tindre en compte que és més o

menys necessari que alguns països tinguen,

de moment, unes condicions laborals pèssimes,

ja que perquè un país comence a

desenvolupar-se ha de començar des de

davall del tot, i, poquet a poquet, anirà

desenvolupant-se. La importància és que

d’esta manera puguen estar a l’altura d’un

país desenvolupat, no el salari que obtinguen

ara. Passa igual amb el tema dels becaris.

Quan un becari comença d’ajudant

d’algun expert en la seua tasca el seu salari

no és gens elevat i pot donar-se el cas

en què, fins i tot, ni cobren. Es tracta del

mateix que amb el tema dels països tercermundistes,

els consells i la professionalitat

que obtinga l’alumne de l’expert en el seu

ofici és més important i l’ajudarà a convertir-se

en un professional millor qualificat

que els diners que cobre en este moment.

Una vegada dit tot això, podríem dir que

hi ha una certa quantitat de factors que

fan variar el salari d’un treballador, ja pot

ser per l’esforç que li ha costat arribar on

està, per l’escassetat, pels anys que ha estat

aquesta persona estudiant i preparantse,

etc. És a dir, no necessàriament ha de

guanyar més una persona que estiga treballant

12 hores al dia durant quasi tots els

dies de l’any que una que no treballe ni una

quarta part però que siga més productiva.

--

Alejandro Alemañ

i

Antonio Andreu

13


Què

ens posem hui?

En aquesta secció de Carrusel, tractarem

dEn aquesta secció de Carrusel, tractarem

de la moda, els articles que marquen

tendència i de la forma de vestir-se en

general. Tot el que proposem són models

de moda adquirits després de moltes hores

llegint revistes, articles de moda, etc

Primerament, ens agradaria definir què

és per a nosaltres la moda. Començarem

dient que per a nosaltres la moda i la forma

de vestir-se és la imatge que reflectix

una persona, és el que reflectix la seua personalitat.

Una persona ha de vestir com li

agrada, però també opinem que la majoria

de les persones busquen la comoditat

i la llibertat en les seues peces en lloc de

preocupar-se un poquet pel seu aspecte.

Així, poques persones busquen tindre en

el seu armari peces d’un alt grau de sobrietat

i elegància, però aquestes propostes ja

va en l´estil de cadascun. A nosaltres, per

exemple, sí que ens agrada tindre un aspecte

modern, sobri i elegant per a sentirnos

bé amb nosaltres mateixos, perquè

així ens expressem de la millor forma i

donem a conéixer la nostra personalitat.

Ja tractat el tema de la moda, parlarem,

d’una manera curta però esmerada,

d’algunes de les peces que hi estan marcant

tendència aquesta temporada i que

es podrien definir com a modernes en

el nostre temps. Tot i que aquest és nostre

primer article, tan sóls anem a definir

algunes camises, jupetins i sabates.

14


Camises amb estampats

Tant per a xics com per a xiques, els

clixés de: “aquesta roba és de xic o

de xica” s’estan acabant, i moltes peces

que fa uns anys ningú portaria,

són les que estan marcant tendència.

VS

Camisa estampada: Llentelman Collection.

Pantaló: Pepe Jeans London.

Visera: Onitsuka Tiger.

Peces amb tatxes.

Les tatxes s’han convertit en una de les

formes més emprades per a customitzar

les peces, representen una forma econòmica

i actual de “fer” roba. Les primeres

Camisa: Zara.

Short: Emporio Armani.

Bossa: H&M.

marques les estan utilitzant, companyies

com Krizia Robustella, Marithé o

Gucci estan emprant aquest recurs com

una eixida per a mostrar elegància i modernitat

a un públic per a totes les edats.

< Jupetí: Antony

Morato.

Camisa Colecció

Juliette and Me

2012. >

15


Lupo. Camiseta amb creus de la col·lecció 2012.

< Botes de la col·lecció 2013 Timberland.

Camises de quadres.

Les camises amb estampats de quadres

han suposat un cambi dràstic aenla forma

de vestir de molta gent, es presenten com

una forma de vestir molt Grunge i tenen

preferència per les xiques, però la seua

difusió i la reacció del públic ha sigut tan

bona que companyies com Armani, Timberland

o Dockers s´han plantejat portar

aquestos estampats a les seues peces.

L’estampat escocés ha sigut molt famós

durant molt de temps, per allò de les faldes

dels dibuixos animats, però no és cap

simplesa aquesta forma de vestir, ja que

ara està molt de moda entre els més moderns

portar robes amb aquestos motius.

Visera: Timberland.

Botes: Timberland

Tacons: H&M

Calces: Calzedonia.

Falda: Dockers.

Samarreta: De la model.

Cristian Tudela

16


¿Hay igualdad en España?

Creo que cada vez hay más igualdad porque

la gente se está concienciando, pero

aún no lo está del todo. Un ejemplo claro es

lo que ocurre en casa: la mujer es la que se

ocupa de la casa y de los niños, como si ella

no pudiera trabajar y valerse por si misma,

pero eso también está en la mente de las

mujeres, porque estamos acostumbradas

a verlo así, aunque ya es hora de cambiar.

Otro claro ejemplo es el gremio del deporte.

Aquí simplemente se le da más mérito

a los hombres y más protagonismo, aunque

para mí, personalmente, tienen más

mérito las mujeres deportistas porque se

intentan hacer un hueco en el mundo del

deporte y eso es mucho más difícil porque

no les ayudan los medios, solo salen

en las noticias cuando consiguen un mérito

mundial (y, a veces, ni eso) mientras

que los cambios de look de un futbolista

salen siempre. Además, en los medios

nunca aparecerá ninguna mujer en la sección

de deportes que no sea “superguapa”,

porque esta sección está más o menos dirigida

a los hombres y a ellos les gusta más

ver a una chica guapa que a una normal.

También se puede ver machismo en los

puestos de poder, mayoritariamente los

líderes políticos son hombres, y no solamente

en la política, en todos los aspectos.

Personalmente, creo que para

tener poder y ser mujer, además de conocimientos,

el aspecto es mucho más

importante, pero eso no lo comparto.

--

Carmen Valero

17


Nuestro test

Tanto si eres profesor o alumno del centro, te invitamos a

responder a nuestras preguntas, sumar y deducir de qué clase

eres.

ALUMNOS/AS

1.Por la mañana sueles ser..

a)Muy puntual 1p

b)Siempre te quedas dormido y llegar

tarde 2p

c)Te da bastante igual ir a 1º o no 3p

2.Atiendes al profesor ...

a)Nunca 3p

b)Siempre, me gusta mostrar interés 1p

c)A veces, cuando no tengo mucho sueño

2p

3.Te consideras...

a)Un pasota, que no quiere estudiar

b)Un pelota, que va siempre detrás de los

profesores1p

c)Una mezcla entre las dos anteriores 2p

4. Si suspendes muchas......

a)Falsificas las notas 2p

b)Se las das a tus padres

y te ríes como

diciendo (Soy listo

eh) 3p

c)Te pones a llorar

para que se compadezcan

de ti 1p

falta de respeto 1p.

Deduce de tu puntuación

PROFESORES/AS

1.En tus exámenes los alumnos...

a) Tus alumnos no ponen bien ni el nombre.(Por

la dificultad) 3p

b)Si estudian aprueban(Mentira, los hago

jodidos) 2p

c) Se copian hasta el DNI.(Copiando se

aprende, no?) 1p

2.En cuanto a las tareas...

a)Mando 2,8 toneladas diarias(y luego no

los corrijo) 3p

b)Lo justo y necesario 1p

c)Yo soy más de mandarlas el día de antes

del examen, para que repasen (Dónde

está la lógica en esto?) 2p

5)Sueles poner motes

a los profesores...

a)siempre, eso ya es

tradición 2p

b)Solo a aquellos

que me caen mal 3p

c)Yo? Nunca! Es una

18


3.Cuando pones las

notas........

a)Que hubiese

estudiado más (4,9 a

4) 3p

b)Si noto que se esfuerza(4,9->5)

2p

c)Soy generoso (4,2

-> 5) 1p

4.Cuando estás dando

clase ...

a)Te ciñes a la materia

y punto. 2p

b)Doy clases amenas

pero con un fin

didáctico 3p

c)Los dejo ir a su

bola, total sé que no

me van a hacer caso

1p

5.Eres profesor porque....

a)Es tu vocación, es lo que deseabas hacer

desde pequeño 1p

b) No te llegó la nota de selectividad para

otra cosa 3p

c)Ninguna de las dos anteriores 2p

Deduce de tu puntuación: profe guay,

duro, amargado o sin pasión por su vocación

--

Gina Torres

Laura Vergara

19


AUX

la meua bicicleta i jo

Durant tot el temps que duc muntant amb

bicicleta, jo he recorregut moltes distàncies,

vist molts paisatges i visitat llocs

molt bonics. Hi ha alguns dies que, francament,

gaudeixes moltíssim, però aquesta

és la cara bona del ciclisme. La cara

bona lògicament guanya a la cara roïna,

ara bé, què puc dir jo del mountain bike?

20

L’any és molt llarg i consta de 4 estacions

diferents. En una d’elles fa una calor insuportable

i en una altra un fred aclaparador.

Aquest és un dels inconvenients, un altre

d’ells és haver de matinar un dissabte o un

diumenge, ja que, sens dubte, són dies que

estan fets per quedar-se a casa dormint, i

més si el que t’espera fora del llit és una tem-


peratura que congelaria un rus. La tercera i

última part negativa del ciclisme de muntanya,

per a mi potser la menys important,

és el tema del cansament o del desgast físic,

perquè clarament el ciclisme de carretera és

100% saludable sempre amb la seua regularitat

i els seus llargs trajectes, però el de

muntanya té zones d’alts i baixos, del que

nosaltres anomenem “últimes arreones”,

i tot això fa que se’n

ressenta el múscul.

Després de tota

aquesta reflexió nosaltres

dubtem si tots

aquests aspectes negatius

poden guanyar

els paisatges, la

sensació de llibertat,

a simplement estar

per aquí perduts. Fa

temps vaig llegir a la

revista Bike un article

molt interessant

sobre aquest tema,

on una altra vegada

tornava a parlar sobre

el tema de si és

o no saludable. Per

què després d’haverte

aixecat a les 7 del matí, haver patit unes

doloroses rampes a les cames, passat fam,

haver passat calor o fred i haver-te masegat

totes les cames per les maleïdes caigudes

tornes a casa amb una sorprenent cara de

felicitat? Es veu que s’ho van prendre molt

seriosament i van fer una investigació el

2004, pel que sembla el mountain bike

proporciona un cert grau d’evasió i desconnexió

de la vida quotidiana, a més de

donar-te una sensació total de control sobre

tu mateix en forma de velocitat i equilibri.

Després de tot això, vull pensar que si molta

gent sabera la diversió i la satisfacció

que s’experimenta amb el mountain bike,

hi hauria més persones gaudint d’aquest

meravellós esport perquè, joventut apart,

el ciclisme pot ser practicat per qualsevol

persona de qualsevol edat o de qualsevol

gènere, i puc dir això després d’haver vist

casos realment sorprenents. En temps de

crisi en el món de les

bicicletes es forma

una contradicció bastant

curiosa. Molts

homes i dones tenen

la necessitat de sortir

amb la seua bici per

desconnectar de la

seva estressant vida.

Durant els últims

anys s’ha incrementat

el nombre de persones

que surten a fer

esport per relaxar-se,

cosa que inclou el ciclisme.

Ara bé, això

fa que hi haja més demanda

i si hi ha més

demanda puja el preu

de les bicicletes. Dit

d’una altra manera,

la crisi fa que aquest esport siga més car.

Hui en dia, després d’incomptables sortides

i d’haver visitat molts paratges naturals,

ja he après molt del que es pot aprendre.

Puc i vull presumir per estar orgullós de

continuar agafant la bicicleta cada dissabte

amb la mateixa il·lusió del primer dia.

--

Daniel Alacid.

21


Un sueño, una ilusión

Actualmente se practican miles de deportes

entre los que encontramos: fútbol, baloncesto,

balonmano y muchos otros que

seguro que conocéis o habéis practicado.

Pero, hoy en día, la tendencia

es jugar a un deporte

conocido, que esté

en boca de todos, que

tenga polémica, y, muchas

veces, se nos olvida

lo que más importa, si

realmente ese deporte es

el que nos apasiona, si

ese deporte nos “llena”

por dentro, si ese deporte

es el centro de nuestro

mundo o, simplemente,

que al practicarlo seamos felices. En mi

caso, como en el de muchas otras de mis

compañeras del C. V. Ilicitano, se trata del

voleibol. Luchamos por un mismo objetivo,

por mejorar individualmente, y en

equipo, y por hacer lo que nos apasiona.

Bajo mi punto de vista, cuando encuentras

ese algo que te gusta te das cuenta de muchas

cosas, reflexionas sobre qué es lo más

importante. Para mi, lo más importante es

encontrar aquello que te haga sentir activo,

animado, motivado, con iniciativas en

mente, no importa que sea deporte o no,

cuando lo encuentras te das cuenta de que

es eso lo que quieres hacer por encima de

todo y ahí es cuando aprendes a ser feliz.

Pero no todo son buenas experiencias,

como todo en la vida. A veces nos topamos

con problemas o decisiones duras,

de las cuales puede que te arrepientas o

22

puede que estés orgulloso de tomarlas.

En un equipo es importante saber tomar

decisiones, y, sobre todo, que haya unión

de equipo para tomar esas decisiones de

forma colectiva. El

Ilicitano juvenil, integrado

por Noemí,

Tania, Esther, Yaiza,

Míriam, Odry, Diana,

Nuria, Zoraida,

Águeda, Teresa,

Fani y yo, se mantiene

desde hace

muchos años con

un principal propósito:

lograr llegar

al Campeonato de

España. Actualmente, optamos a esa plaza,

por lo tanto, procuramos luchar para

llegar a cumplir nuestro sueño y objetivo.

Y todas y cada una de nosotras esperamos,

ansiosas e impacientes, a que ese día por

fin llegue, todo con esfuerzo y superación.

--

Nerea Jávega Cutillas

(ex alumna del I.E.S Carrús)


Esports de platja

23


Jack

Recordes el Gangnam style?

Recordes aquella cançó que va bombardejar

les ràdios de tot el món fa

un any? Aquella que va arribar a ser

el vídeo més vist de YouTube MAI

en un període de temps de rècord?

Sí, aquella. Segurament l’has ballat, t’has

fartat d’ella, has rigut amb el vídeo ...

però, sense cap dubte, l’has escoltada.

Hui en dia, amb quasi dos mil milions

de visites, és una cançó coneguda per

quasi tots, però ... quanta gent de veritat

sap el que significa’’ Gangnam Style’’?

Gangnam-gu (

) és un dels més

famosos barris de Seül, Corea del Sud,

que és conegut per ser el barri ric, luxós,

car i ‘’pijo’’. I, per descomptat, quan PSY

diu ‘’Oppan Gangnam Style (germà major

de l’estil de Gangnam)’’ es refereix a

ser un home típic d’aquest barri, és a dir,

home que porta una vida plena de luxes

i capritxos, encara que la lletra de la

cançó no gira al voltant d’això. Contrari

al títol, si llegiu la lletra, el missatge és

clarament el de buscar una dona simple

però interessant, segons la cançó ‘’una

xica tapada però que és més sexy que

una que ensenya tot’’ i ser un home ‘’que

té idees més grans que els seus músculs’’.

El Gangnam Style pertany a un gènere

musical anomenat kpop (korean

pop), que és bàsicament música de Corea

del Sud, i, encara que porte l’etiqueta

24


de pop, va des del R&B fins a rap, rock,

hip hop, dance ... i en els últims anys ha

guanyat molta importància mundial.

Un clar exemple podria ser el grup Super

Junior, un dels més famosos grups d’aquest

gènere. Amb el seu concert promocional

anomenat Super Show, que ja s’ha dut a

terme 5 vegades, ha fet gires mundials que

han passat per la gran majoria de països

asiàtics de l’est, Europa (París i Londres)

i gran part d’Amèrica Llatina. En el 93%

dels països als quals han anat, han fet sold

out (venda de totes les entrades disponibles

per al concert) i en alguns països ho

van fer en qüestió de dues a quatre hores.

La recaptació de tan sols el seu últim

tour mundial, el Super Show 5, l’ha portat

a la seua empresa 53.634.692 de dòlars,

poc menys de trenta-nou milions i mig

d’euros. Dóna inclús peresa llegir la xifra.

Molts més grups fan gires mundials i cobren

d’això una barbaritat, perquè en general

solen fer sold out en qüestió d’un

parell de dies, entre ells grups com Big

Bang, SNSD, Teen Top, BAP, SHINee ...

s’han atrevit a eixir d’Àsia i han obtingut

uns beneficis molt poc apropiats a modèsties.

Si heu vist els nous i famosos premis

mundials YouTube Awards de 2013, duts

a terme en el mateix Seül, van ser oberts

per una actuació de SHINee, i el premi

de ‘’Millor Vídeo de l’Any’’ va ser guanyat

per les SNSD. Però per si no coneixíeu

els YouTube Awards, als European Music

Awards (EMA) de MTV, que probablement

us sonen més, es va començar una

guerra de hashtags a Twitter per veure

quin grup nominat era més famós en les

xarxes socials, i EXO, un grup de només

dos anys de carrera, va obtenir més

popularitat en Twitter que grups com

One Direction o el mateix Justin Bieber,

tot i tenir una base de fans molt més

reduïda que la d’aquests dos ‘’gegants’’.

Si pensem per què aquests grups triomfen

tant, es creu que és per les seues mescles

d’estils musicals, les quasi inhumanes

tècniques de ball que duen a terme amb

perfecta sincronització, les seues potents

veus i habilitats tant en el cant com en

el rap, sense anomenar el vestuari cridaner,

excèntric i glamurós que porten

tant davant de les càmeres com darrere.

I és que ser ídol (denominació dels famosos

a Corea) és un estil de vida que es porta

tant als escenaris com fora d’ells. Per tant,

el comportament d’aquests grups sempre

és exemplar, tant amb les fans com amb la

premsa, mostrant educació i respecte en

cada moment. Els escàndols solen ser molt

pocs comparats, per exemple, amb els artistes

americans, ja que els coreans, en

canvi, són molt discrets. Inclús molts mantenen

en secret si estan tenint una relació

amorosa o no. Tot just recorde 4 escàndols

amb drogues d’aquest any, i uns dos escàndols

sexuals. Sent una indústria tan àmplia,

aquest nombre és sorprenentment baix.

Esperem que la resta d’artistes mundials

comencen a fer més música i menys festes,

ja que el potencial del kpop s’estén cada

any més, i potser algun dia haja verdadera

competència entre Amèrica i Àsia, qui sap?

Tingues sempre present que les barreres

de llenguatge no existixen en la música,

que és una cosa que se sent i s’entén d’una

forma diferent a les paraules. Pensa que les

cançons en anglés són molt famoses, però la

majoria d’espanyols van fatal amb l’anglés!

I tu, què opines? Li donaries una oportunitat

a una música de l’altre costat del món?

--

Ioana Chis

25


Bienvenidos al rincón

asiático de XAVI

Bienvenidos

al rincón

asiático

de Xabier

Asia es un

continente grandísimo, por eso vamos a

ver dos países de interés:

China y Corea

Estos países a

cualquier español

pueden

resultarles similares

pero no es así, cada uno de ellos

tiene su historia, cultura e idioma. Desde

hace casi dos años estoy enamorado de

estos países, aunque ya siendo pequeño

me llamaron la atención. En estos años

he estado estudiando el idioma chino, ya

que, además de hermoso, considero que es

muy importante y me va a abrir muchas

puertas en un futuro. Además, también

he aprendido lo esencial sobre la escritura

coreana, algo que también me apasiona en

demasía. Y, por supuesto, que no descarto

en un futuro cercano estudiar también

japonés, pero no creo que llegue a tanto.

La verdad es que el interés en estos países

te hace madurar, ya que aprendes más

de la vida, al estudiar la cultura o el idioma

se te abren los ojos. Y al ver series de

allí, tu corazón se hace más grande. Una

de las cosas, de tantas, que me gusta de

estudiar un nuevo idioma e interesarme

por otra cultura es conocer a nuevos amigos.

Ellos te ayudan mucho a aprender el

idioma y te enseñan mucho sobre su país.

Aunque la televisión, por ejemplo, te va a

dar la mejor visión, no hay nadie que te

pueda instruir mejor que una persona de

allí. He progresado mucho gracias a los

compañeros que he tenido en mi clase.

Bueno, entonces vamos a empezar a hablar

individualmente de cada país, ¿de acuerdo?

China

EEn China se habla principalmente el chino

mandarín, pero también hay muchísimos

dialectos en cada una de las zonas.

El chino mandarín es uno de los idiomas

del futuro y es hablado por muchísimas

personas en el mundo. Aunque, a primera

vista, el chino puede parecer un idioma

muy complicado, no es así. Yo en lo único

que he visto dificultad es en la pronunciación

y en la formación de oraciones

pero, como he dicho antes, cuando vas

hablando con gente china vas mejorando.

Antiguamente, se escribía en chino tradicional,

que tenía trazos más complejos, sin

embargo el emperador Mao creó el chino

simplificado, para que los demás pudieran

aprender. Ejemplo de la palabra “amor”.

26


Música

En China la música es variada, como en

cualquier otro país, y lo que más abunda

es el pop. No penséis que tienen esa

música tan rara tipo oriental, eso es

referido al interés cultural aunque he

de decir que, desde mi punto de vista,

en la música china destaca mucho,

no tanto como Corea, pero sí destaca.

Lee-Hom

Wang nació

el 17 de mayo

de 1976 y ha

ganado cuatro

veces del

Golden Melody

Award.

Es cantante,

compositor

y actor estadounidense. Ha logrado

gran éxito en China, Taiwan, Malasia,

Hong Kong, Singapur, Japón, Tailandia

y el resto del Sureste asiático. A partir de

1995, el comienzo de su carrera musical,

Wang ha contribuido en más o menos

25 álbumes. Búscalo en Youtube.

sepas escribir caracteres, busca en canales.

En China hay muchos concursos de televisión,

series, películas y demás, pero

no tiene nada que ver con España. Si “la

voz” programa de telecinco te gusta, los de

China te van a encantar. Suelen ser personas

con vidas complicada y lo han pasado

muy mal y luchan por sus sueños. ¿Dónde

puedes encontrar estos programas?

Pues hay un programa llamado PPS.

TV en el que puedes ver gratuitamente

cualquier serie, ya que allí no está

prohibido la descarga gratuita y demás.

Pero quienes no hablen chino, tienen

a su alcance series de Asia en viki.

com con subtítulos en todos los idiomas.

En cuanto a la música, tanto de China como

Xu Liang nació el 8 de

febrero de 1998 y es un

cantante que a mi me

gusta mucho y uno de

los primeros que conocí.

Busca este video en Youtube,

pero como seguro no

27


otros países la puedes encontrar gratuita

en http://y.qq.com, una excelente página

que me encanta por la variedad de música

y la accesibilidad de esta. Es parecido a

PPS, puedes descargar un programa o hacerlo

on-line. La música China es hermosa

y sin entender la letra te llega al corazón.

SHINee es una banda proveniente de Seúl,

Corea del Sur. Formada en el 2008 por SM

Entertainment, consiste en 5 miembros:

Onew, Jonghyun, Key, Minho y Taemin.

Debutando el 25 de mayo del 2008 en el

programa Inkigayo de SBS con “Replay”.

Corea

Ahora vamos a hablar de Corea, un país

del que no sé tanto como de China pero

me gusta mucho más. Corea es un país

moderno, bello, interesante, asombroso.

Allí también hay muchos dialectos pero

principalmente se habla coreano o hangul

que esta compuesto de sílabas, como

el español, por eso puedo decir que en ese

aspecto es más sencillo. Pero en el orden

de las oraciones encuentro mucha dificultad,

tanta que me pregunté, ¿están locos?

¿Cómo lo hacen? Y es que la frase “no me

hagas sufrir” sería “sufrimiento-no-haceryo(a

mi)” ¡de locos! pero interesante...

De música ya os puedo

decir más que de

China porque me

encanta el kpop, pero

no le doy tanta importancia

como para

hacer de ello mi vida.

Creedme, los hay.

Girls’ Generation es un grupo surcoreano

de pop, creado

por SM Entertainment

en

el 2007; está

conformado

por nueve

chicas: Taeyeon,

Jessica,

Sunny, Tiffany, Hyoyeon, Yuri,

Sooyoung, Yoona, Seohyun

2NE1, es un grupo femenino surcoreano

muy popular del género K-Pop, formado

por YG Entertainment en 2009. Está constituido

por cuatro integrantes: CL, Minzy,

Dara y Bom. El nombre 2NE1 es un

acrónimo de la frase en inglés “New Evolution

of the 21st century” (Nueva Evolución

del siglo 21). Su club de fans se llama

Blackjacks, en alusión al juego

de cartas del mismo nombre.

Viki.com es una

web donde puedes

disfrutar de series

coreanas, chinas, japonesas con

subtítulos en cualquier idioma

28


PPS.TV es una web donde hay música,

vídeos, series, películas y programas

en chino y coreano y no tienen subtítulos

Kugou te permite descargar

música de cualquier

país legal y gratuitamente.

QQ es la principal red

social de China y la

que tienen la mayoría

de los chinos. Dispone

de juegos, música...

--

Xavier G-P Miñarro

Aquí tienes un reloj analógico con los números chinos.

¿Habiás pensado esta forma de aprenderte los números alguna vez?

29


T’ Invite

al cine

30


Sí,

t’invite al cine, però al cine espanyol. Trencaré una

llança pel cine espanyol, pel cine que es fa ací, i que en contra del

que pensen els crítics, jo crec que està començant a ressorgir.

No hi ha ni escassetat d’idees, ni de talents. Sí que hi ha

ràbia i incredulitat als retalls en cultura. Després dels

últims pressupostos, la partida dedicada al cine va patir

una aparatosa caiguda i és que donant l’esquena a

la indústria del cine, només aconseguiran aniquilar-la.

El govern s’ha oblidat de la cultura del cine espanyol i

permet que actors i directors migren a altres països. Jo

sóc una admiradora que veu com el boicot és continu,

però no perd l’esperança que algun dia el cine renasca.

Actualment, el govern pareix voler apostar pel nostre cine

amb la baixada de l’IVA, cosa que ajudaria a la reactivació

del sector, suposaria un descens en el preu de l’entrada i això

donaria lloc a un notable increment de públic en les sales.

Mentrestant, els empresaris han promocionat els dimecres

com a dia de l’espectador, abaixant l’import a

3’90€, el que ha triplicat l’assistència a les sales si tenim

en compte les xifres del passat any. Altra dada que demostra

que hi ha públic si es baixa el preu de les entrades

són les grans cues formades en la “festa del cine”.

Actualment estem vivint una transformació. Només cal

mirar les pel·lícules projectades durant el que portem

d’any,“Vivir es fácil con los ojos cerrados”, “Caníbal”, “La

Gran Familia Española”, “3 Bodas de más”, “Presentimientos”,

“Un Dios prohibido”, “15 años y un día” i tantes altres,

totes i cada una compartixen quelcom nou, nous aires, per no

parlar del grandíssim èxit de públic de “7 apellidos vascos”.

Ja res tornarà a ser com abans, la realitat és que el mercat ha

canviat. Hem d’apostar pel nostre cine, comptem amb grans

valors, aprofitem-ho. Busquem un lleu raig d’esperança per

a aquest cine nostre, que està en coma i podria despertar.

--

Laura Vergara Alarcón.

31


El cinema actual

Hui parlaré sobre un tema que jo considere

important en l’actualitat: es tracta

del cinema. El cinema ha estat sempre

amb nosaltres, des que nosaltres érem

xicotets, sempre hem anat al cine amb el

nostre pare, la nostra mare, els nostres

avis, els amics...etc. Però aquesta situació,

al menys en el meu cas, ha canviat molt.

L’altre dia vaig anar amb el meu amic Daniel

al cine, a vore la pel·lícula “El senyor

dels anells”, una pel·lícula de la qual

nosaltres som molt fans i de què hem

vist totes les altres parts. La sorpresa va

tindre lloc quan vam comprar l’entrada i

la dona ens va dir el preu,:6,80€ havíem

de pagar cadascú. Era molt car i ens va

fer pensar molt. A més, després ens vam

comprar unes patates i dues botelles

d’aigua, que ens vam costar a cadascú

3€, de manera que, en total, vam gastar

9,80€ , tot això per a veure una pel·lícula.

Aquest tema em fa pensar sobre allò en

què s’ha convertit el cine. Vaig recordar

quan anava amb la meua mare de xicotet

i el màxim que gastàvem era cinc euros,

les sales estaven repletes de gent i, per a

moltes persones, anar al cine es transformava

en una rutina familiar. Desafortunadament

les coses han canviat molt en

estos últims anys, ara tot és molt més car.

En la darrera edició dels premis Goya,

els actors han estat reivindicant que

baixen l’IVA del cine, perquè si no, seguirem

amb les sales buides i no es podrà

recolzar la producció de cinema

espanyol ja que molta gent no va al cinema

perquè no s’ho pot permetre.

M’agradaria que en un temps baixen

els preus del cine i que la gent puga

anar normalment, però mentrestant,

les coses seguiran d’aquesta manera.

--

Sergio Pedone Méndez

1 Bat B

32


El lobo de Wall street

(Martin Scorsese, 2013)

Esta es la historia de Jordan Belfort, insigne

broker de Wall Street, que amasó

una inmensa fortuna de manera fraudulenta

especulando en bolsa y evadiendo

impuestos para terminar en la cárcel. Un

tiempo que aprovechó para escribir una

sincera autobiografía y redimirse como

asesor en charlas sobre negocios. Contado

así podría parecer hasta aburrido. Nada

más lejos de la realidad, pues El lobo...

son tres horas de juerga, drogas, sexo,

acciones preferentes y... enanos. La única

reunión real de negocios que presenciamos

en toda la película trata sobre las

condiciones en las que van a contratar a

unos midgets para lanzarlos como dardos

humanos en plena oficina (¡hecho real!).

Todo contado en primera persona por el

cínico protagonista, un personaje increíble

pero cierto, interpretado con entusiasmo

y brillantez por Leonardo DiCaprio.

La película está repleta de momentos geniales

y divertidos hasta la carcajada. Es

una comedia en estado puro, sin moralinas.

Y esto es uno de sus principales valores:

no se para a reflexionar sobre las

consecuencias de los actos de Belfort y su

pandilla basura. Apenas hay un atisbo de

rectitud personificado en el personaje del

gris agente del FBI que persigue al arrogante

protagonista. Y todo lo demás es

fiesta durante toda la noche y todo el día.

La meticulosidad con la que Belfort nos

describe las distintas clases de prostitutas o

los múltiples estupefacientes que consume

nos fascina y nos repugna a partes iguales.

Y es que su droga preferida, unas pastillas

de origen farmacéutico llamadas qualuds

son las protagonistas de una de las mejores

escenas de la película al provocarles una

parálisis casi total a DiCaprio y a su socio,

el gran -en todos los aspectos- Jonah Hill.

Otra de las estrellas de la función son los

monólogos que se gasta el amigo, llenos

de una egolatría contagiosa, tan demagogos

e hipnóticos como los de cualquier

dictador fascista. El personaje tiene que

vivir estos momentos para sentirse poderoso,

es símbolo de su dominio del mundo

y de los que le rodean. Aquí DiCaprio se

vacía, está en su salsa y se muestra como

el gran actor que es. Y qué decir de la

breve pero intensa aparición del actor de

moda, Matthew McConaughey: sólo sus

diez minutos de gloria donde describe a

la perfección cómo funciona la bolsa elevan

este film a categoría de obra maestra.

La arquitectura narrativa de la película

no es muy compleja: se dedica a recopilar

anécdotas de la vida real de Jordan

Belfort cronológicamente. Pero Martin

Scorsese, el director, es un genio de la

cinemática, de la narración fílmica. Y,

a pesar de sus 70 años, rueda como un

jovenzuelo entusiasmado. Esta es su

enésima colaboración con DiCaprio y,

probablemente, la más brillante superando

con creces a la exitosa Infiltrados.

¿Puntos débiles? Quizás la extenuante sucesión

de historias a cada cual más excesiva

pueda crear cierto hartazgo. Pero es más

probable que te quedes con la boca abierta,

anonadado, ante una panda de horteras

abusando de su salud y malgastando el dinero.

Una gran metáfora de nuestros tiempos

y una película brillante y necesaria.

--

Manolo González

Profesor de latín

33


a

B

1 E

c

34


d

S O

e

35


a

2 E

b

36


c

S O

d

37


F

3 E S O

b

38


c

d

39


c

4 E S O

40


d

E

41


1 pqpi

2 pqpi

42


1 BAT A

1 BAT B

43


1 BAT c

1 BAT d

44


2 BAT d

1 impresión

45


TReble

46


Sobre Internet

L’Internet ja és una realitat que tots nosaltres

sabem, i dic “ja” perquè ho és des

de fa relativament poc de temps. No estic

ací per a parlar de açò, sinó de l’ús de

l’Internet. Tots sabem els avantatges que

ens ha aportat aquesta meravella: informació,

comoditat, facilitats de comunicació...

Però és un arma amb un doble fil, perquè

al mateix temps que ens permet l’esmenat i

mil i una facilitats i meravelles més, té una

part negativa que podria arribar amb facilitat

a superar la positiva al meu parèixer.

Les mateixes xarxes socials que usem

molt tenen la seua part positiva, que és

relacionar-nos amb la gent però també

existeixen perfils falsos de gent per

a aprofitar-se d’altres. Sense anar molt

lluny també podem trobar problemes

en persones properes (o nosaltres mateixos)

de problemes d’estats d’ànim al

vore alguna cosa (que al final no és el

que pareix) que no ens ha agradat vore.

També mencionar l’addicció que tots -i

jo m’identifique tenim amb l’Internet.

Les compres per Internet poden resultar

més barates i còmodes, però

ens podríem fiar d’on no hauríem

de fer-ho i acabar malament parats.

També tenim la pirateria, com oblidar-la!.

La pirateria és un dels problemes més famosos

d’Internet. “Problema? No ho és,

jo descarregue el nou disc del meu grup

de rock favorit i l’escolte” diu la gent, però

no cal oblidar-se tampoc que els artistes,

músics, escriptors... també han de guanyar

diners per a ells i crec que la pàgina

d’on t’ho has descarregat, no tenia pensat

donar-li una paga... No dic que els discs

del teu artista favorit siguen barats o fàcils

de trobar (el mateix amb els llibres),

però és un acte d’honradesa comprar-ho.

L’honradesa segurament està infravalorada

a una societat on els diners (i

per tant, qui en té) manen, però seria

el més políticament acceptable.

També parlar sobre un tema ja esmenat

amb anterioritat i és la informació. Informació

que pot ser una curiositat, informació

per a treballar o qualsevol cosa,

però les notícies les escriuen a la xarxa

persones, i les persones poden mentir.

Potser sabíeu tot açò ja, però no està de

més recordar-ho i conscienciar-nos de

què l’Internet no pot controlar-nos (que

ho està aconseguint) i que hi han molts

perills a la xarxa infinita i sense límits.

--

Mario Millán

47


Els perills de la xarxa

Gaudir de les infinites possibilitats que ens

brinda l’ús de les xarxes socials com ara,

entrar en contacte amb persones d’altres

cultures, parlar amb persones que viuen a

llarga distància, tindre sense moure’ns de

casa tota la informació necessària que vulguem

sobre qualsevol tema, etc. No obstant

això, les xarxes socials no estan exemptes

de riscos i generalment els xiquets i adolescents

són els més propensos a patir-los.

Comentaré sobre una que em crida especialment

l’atenció: és sobre les fotos

que pugen molts adolescents amb mirades,

gestos insinuants i provocatius,

amb l’afany de guanyar popularitat corrent

el risc de ser vistos no sols pels

seus amics, sinó també per enemics

i pederastes. I, a més, moltes vegades

deixant la fràgil autoestima de molts

adolescents pendents d’un M’AGRADA

--

Alfonso Nortes

48


Consequencies de veure

molt la televisio

En aquest article us explicaré els diferents

problemes que pot causar estar veient

per un llarg període de temps la televisió.

Tot el que veus en la televisió (programes,

sèries, etc…) és pura ficció. Molta gent vol

ser policia, bomber, metge i inclús un agent

de l’FBI perquè ho ha vist en els programes

que ells veuen diàriament. Però quan ells

s’adonen que tot és pura ficció i que a la

vida real no passen les mateixes coses que

a les sèries s’emporten una gran decepció.

La televisió fa que tu et gastes diners.

Tot el temps que tu veus la televisió

hi ha anuncis que fan que tu compres

molts productes que tu no necessites.

Veure molt la televisió fa que es canse molt

la vista i és molt perjudicial per als ulls.

L’obesitat és un gran problema del dia a

dia i la televisió té part de la culpa. Passem

molt de temps asseguts mirant la televisió

i així no es cremen calories. Nosaltres

hauríem de fer més esport i eixir més

al carrer per a evitar i eliminar l’obesitat.

A més, hi ha molta gent que s’acostuma a

menjar davant de la televisió, cosa que et

fa que no gaudisques igual del menjar ni

et quedes tan saciat. Però el veritable perill

és la conducta induïda: vec la tele-menge

alguna cosa, normalment poc saludable,

com les crispetes, gusanitos, creïlles o galletetes

que et lleven la fam però t’engreixen.

Diversos estudis indiquen que la gent

que veu molt la televisió no és gens feliç,

Perquè en veure tants famosos i polítics

gastant tants diners en capritxos i viatges

els causa depressió i enveja en veure que

ells no podran tenir tots aquests diners. A

més, en el fons sabem que podríem estar

aprofitant el temps de millor manera, cosa

que repercutix en la nostra insatisfacció.

Encara que veure la televisió molt de

temps siga perjudicial per a la salut, veure

un període moderat no és res dolent, ja

que t’informa de tot el que passa al món

mitjançant les notícies i et pot ensenyar

molt amb els documentals, es tracta de

saber seleccionar. Però tot i així cal eixir

a fer un poc d’esport o passejar, la nostra

salut, física i també psíquica, ho necessita.

--

Enrique Martínez

49


El mòbil, un vici

Hui en dia, al segle XXI, els adolescents

estem enganxats al telèfon mòbil d’una

manera que ja diem que arriba a ser un

vici. Tot adolescent porta el seu mòbil

quasi les 24h, dóna el mateix que estiga a

l’escola, pel carrer, al dentista, tots porten

el mòbil a la butxaca. A l’escola, els professors

arriben fins al punt d’haver de llevarlos

als estudiants perquè no estiguen amb

ells a classe. I jo em pregunte, per què és

una cosa tan necessària ara si abans no

ho era?. Supose que serà perquè gràcies

al mòbil és més fàcil comunicar-se, parlar

amb els amics, amb el nuvi, familiars,

etc…Abans si algú volia parlar amb l’amic

havia d’enviar-li una carta, o directament

anar a la seua casa i dir-li-ho en persona.

Els adolescents no tenien eixa necessitat

de portar el mòbil, òbviament perquè no

existien però eren igual de feliços. Ells tenien

una comunicació més neta i directa,

no es posaven darrere d’una pantalla per

a dir les coses, encara que el mòbil ens

dóna una seguretat per a parlar que no la

tenim quan estem davant una persona. Per

exemple ara quan a un xic li agrada una

50


xiqueta, el més normal és que aquest xic

s’ho diga per WhatsApp, aquesta aplicació

que tothom té i que ens fa enviar-nos

missatges instantanis. Ho fan per aquesta

aplicació perquè és menys vergonyós ferho

a través del mòbil que dir-s’ho a la cara.

Per altre costat el mòbil també influeix en la

parella perquè per exemple causa molta gelosia

i no podem tindre’l apagat perquè això

causa molta desconfiança entre nosaltres.

Per això, el mòbil no ha d’influir tant en

nosaltres ja que en ocasions sentim que

ens vibra quan no és així, per tant utilitzar

tant el mòbil ha provocat aquesta

sensació psicològica. Tampoc la nostra

vida ha de dependre tant d’ aquest aparell

electrònic i hem de deixar-lo de costat,

perquè sinó, en un futur no ens va a

afavorir ja què això provocarà que deixem

de fer altres coses més importants.

--

María Gan Espinosa

Nerea Pamies Avendaño

Erika Trujillo García

1º BAT C

51


Tunel

PQPI REPROGRAFIA

Master Copy Star naix com a necessitat

de motivar i connectar amb l’alumnat

del Programa de Qualificació Professional

Inicial (PQPI) de Reprografia de

l’IES Carrús. El perfil d’aquests alumnes

és de joves entre 15 i 17 anys que corren

risc d’abandonar l’ensenyament reglat ,

normalment desmotivats, incapaços de

reconèixer les seves destreses o habilitats

i avorrits del sistema educatiu tradicional.

Tot i això, tenen molta energia i

capacitats ocultes que gràcies al projecte

han sabut canalitzar i desenvolupar.

La idea sorgeix a partir de plantejar crear

una empresa de reprografia per donar servei

real al nostre centre educatiu, d’esta

manera es desenvolupen tots els continguts

i habilitats de manera funcional i treballant

les seues competències. Per arribar

a aquest projecte els alumnes havien de

realitzar diferents passos fins arribar a la

creació final de la seua empresa, des del

plantejament del nom de l’empresa o un

logotip fins a la distribució de l’espai. A

més han treballat els continguts del curs

a partir del treball cooperatiu, creant i

compartint els coneixements adquirits

a partir de una wiki entre tots i totes.

https://sites.google.com/site/mastercopystar/

Ainhoa, María, Mishell, Cristian, Juan,

Pedro, Rubén, Christian, Brandon, Jonathan,

Juanfran i Adrián han sabut demostrar

que han sigut capaços de crear i

portar endavant la seua empresa. Volem

agrair a tots els i les docents i alumnes

del centre que han vingut a fer-nos encàrrecs

a Master Copy Star ja que gràcies a

ells la nostra empresa el més real possible.

--

Vicent Llopis

52


Ranking dels 5

millors treballs

del taller de tecnoogies

A continuació trobareu els més impressionants

de tots els treballs del taller de

tecnologies fets al centre IES Carrús:

5. Aquesta grua en porta un mecanisme

elèctric capaç de alçar petits objectes. Un

curós artefacte i molt divertit de fabricar.

3. Es l’hora d’anar a la neu, i gràcies

a aquest invent ens podem

transportar d’un lloc a un altre.

2. Aquesta gran obra ens per-

met alçar o baixar la plataforma

per impedir o permetre el pas.

4. Ací en trobem una petita restricció

per part dels alumnes. Aquest mecanisme

alça i baixa un tros de fusta pintat,

sense dubte un gran treball per fer.

1. Ací trobem la gran obra mestra

de l’assignatura: un tricicle teledirigit,

i fet amb materials reutilitzats!

Açò sí es mereix un deu!

53


Article realitzat per:

Francesc Manel Ballester

De la mà de Fabiola,

farem una visita a

l’ Escorxador

54


“LA CUESTIÓN

ES QUEJARSE”

“Los alumnos del bachillerato

artístico del IES Carrús muestran

su queja y lo hacen como saben,

como una manifestación artística”.

Fernando Bañuls

El pasado 4 de abril, la sala La Nau del

CCE L’Escorxador de Elche se convirtió

en una gran celebración del arte en toda

su expresión: baile, danza, performance,

música y literatura se unieron para inaugurar

la exposición de obras plásticas

del alumnado de 2º de Bachillerato Artístico

del IES Carrús que, año tras año,

organiza su Departamento de Dibujo

para mostrar al público el trabajo y la

creatividad de las nuevas generaciones

de artistas ilicitanos que, a pesar de su

juventud, comienzan a pisar fuerte con

energía y, sobre todo, con mucha ilusión.

El visitante ha podido disfrutar durante

un mes de obras de tipo pictórico y

dibujístico, abarcando desde el grafito

hasta el acrílico, pasando por el pastel,

la acuarela, las ceras o los lápices

de colores, pero también de esculturas,

fotografías, estampas digitales, videocreaciones

e, incluso, diseño de moda.

Un año más, nuestros estudiantes han podido

demostrar su gran versatilidad para

expresarse en diferentes campos artísticos,

no sólo a nivel plástico, sino tomando la

iniciativa a la hora de crear coreografías y

dirigir sus performances. Todo ello con la

siempre inestimable colaboración de otros

departamentos del centro, y especialmente

de los profesores Fernando Bañuls (Filosofía),

que introdujo la exposición con

una reflexión escrita sobre la labor del

arte en la sociedad, de Toni Talens (Artes

Gráficas), quien hizo gala de sus incuestionables

dotes escénicas durante su presentación,

de nuestro Dj particular, Moisoul,

Moisés Navarro (Vicedirección), que amenizó

la velada con su selección musical, y

de Paco Bou (excompañero de Dibujo),

que desde la distancia nos regaló una narración

de cosecha propia para la ocasión.

A todos ellos, alumn@ y profesor@s, queremos

agradecer desde el Departamento

de Dibujo el esfuerzo, la colaboración

y la ilusión para abarcar proyectos como

éste, que hacen de nuestro IES Carrús un

instituto dinámico, activo y entrañable.

Y puesto que, como dice Bañuls en su

escrito: “El arte nos reafirma, nos provoca

y nos sacude o nos encandila, pero

lo necesitamos”…, ¡ larga vida al arte!.

--

Inma Rodríguez

55


Com sempre la jornada

cultural ha servit per a

que aprenguem i gaudim

de l’institut d’una altra

manera

65


HI-FI

68


Els cavallers templaris a Elx?

Els cavallers templaris es van

crear a l’any 1119 D.C. i van desaparéixer

en l’any 1314 D.C.

es van crear amb 9 cavallers de França amb

una primera idea, esta idea era la defensa

de tots els pelegrins cristians que anaven

a Jerusalem, després de 10 anys de sols

aquesta idea, els va crear la Santa Seu, i els

templaris prenien fidelitat a la Santa Seu

per a sempre, per això el seu lema era “Non

Nobis, Domine, Non Nobis, Sed Nomini

Tuo Da Gloriam.” el significat del qual

era “No a nosaltres, senyor (Deu o Jesucrist),

no a nosaltres, però al teu nom dóna

glòria.”. També van estar a tot Europa, amb

un gran poder militar, i van formar el primer

“banc” internacional de l’edat mitjana,

en ell podies ingressar un x diners al banc

que hi havia a Espanya, i després recollirlos

en altre banc com a Jerusalem per posar

un exemple, això va fer que quan els

pelegrins tenien un gran camí que fer, no

tenien temor de ser atracats ja que els seus

diners estaven guardats al banc templari.

Ara que ja sabem un poquet, sobre qui eren

els cavallers templaris, comentaré una notícia

que podria ser certa o no, no se sap.

Els cavallers templaris van participar en la

reconquesta d’Espanya contra els musulmans,

a favor de la corona de Aragó, sabem

que Elx va ser reconquerit a l’any 1265 per

Jaume I de Aragó, i on estava la Basílica

de Santa Maria, havien fet un temple l’estil

gòtic, el estil gòtic és igual que les esglésies

que creaven els templaris a tot Europa,

però després de mols anys o millor dit de

molts centenars d’anys, es va crear la Basílica

de Santa Maria (1672 – 1784 ). També

recordaré que diuen que el castell D’Elx

(Altamira) es va construir d’una obra anterior

dels segles XII – XIII. Pot ser abans

o després de la reconquesta, no se sap.

Amb tot això de la Basílica de Santa

Maria i el Castell D’Altamira D’Elx,

vull dir que pot ser que quan es va fer

la reconquesta en 1265 D’Elx, poguera

haver hagut cavallers templaris a Elx,

això us ho deixe pensar, a la vostra opinió

i, si volguéreu investigar, endavant.

--

José Ramon Diez Lapeña

69


El Elche más que un club

Es un lástima que los estudiantes actuales

no conozcan hechos relevantes de nuestra

más reciente Historia. Por ejemplo “La

Transición” política española a la democracia,

o lo que supuso para la ciudad de

Elche, el ascenso a 1ª División de nuestro

Elche Club de Fútbol en 1.959, etc, etc.

En la década de los años 60 el número de

habitantes de la ciudad de Elche creció

muy rápidamente; se produjo la llegada de

un gran aluvión de personas procedentes

de diversas partes de España, sobre todo

de Andalucía, ante el gran

tirón que se experimentó

en el sector del calzado

y de la construcción.

No cabe duda que la propaganda

de un Elche en

1ª División fue la mejor

tarjeta de visita de muchos

representantes de

fábricas de calzado, tanto

en el interior de nuestra

nación, en otros países

del Cono Sur americano

y Centro-América,

que siempre han sido

muy “futboleros” como

Argentina, Brasil, Chile,

Uruguay, Paraguay, etc.,

que seguían muy intensamente

al futbol español,

tanto en prensa escrita

como hablada, y descubrían cómo una

pequeña ciudad competía con los grandes

clubs españoles, a los que ganaba de vez en

cuando. “Hombre –decían- calzado de Elche-

1ª División”. Y este hecho les parecía

simpático y les aumentaban los pedidos, lo

que se tradujo en un rápido crecimiento de

la mano de obra manufacturera en nuestras

fábricas de calzado, y este efecto reclamo,

requirió la construcción de muchos

nuevos edificios, que hicieron que se desarrollara

exponencialmente nuestro barrio

de Carrús. Las 12 primeras temporadas

ininterrumpidas en la División de Honor

de la élite nacional, desde la 1.958-59,

impulsaron el desarrollo socioeconómico

de la ciudad de Elche.

Sin pretender hacer la

historia del Elche C.F,

diré que nació en 1.923

por la petición popular

de crear un equipo que

representara al pueblo

de Elche. Siempre ha tenido

grandes Presidentes

como Esquitino, Martínez

Valero, Diego Quiles,

etc. y mejores futbolistas,

tanto de la cantera

local (Quirant, Lezcano,

Marcial, Asensi, Lico, Esteban,

…) como del fútbol

americano (Romero,

Cardona, Re, Trobbiani,

Rubén Cano, Gomez Voglino,…)

o procedentes

de otras partes de nuestro

país (Iborra, Vavá, Paco Bonet, Nino… ).

Romero -la zurda de oro-, considerado el

mejor futbolista de todos los tiempos, le

marcó al Real Murcia un asombroso gol,

70


tras driblar a cuantos contrarios salían

a su paso, el genio paraguayo se deshizo

también del guardameta y a portería

vacía se arrodilló y remató de cabeza a

gol. Cuentan que en el partido de vuelta

en el campo de La Condomina, lo recibieron

con una invasión de alcachofas,

pepinos y demás productos de la huerta.

Vavá y el atlético Luis Aragonés llegaron

empatados en la tabla de goleadores al último

partido de liga. Cuando estaba a punto

de finalizar el encuentro todo hacía presagiar

que el empate no se desharía, pero

no fue así. Romero realizó una genialidad

driblando a cuantos defensas se le cruzaron,

y a puerta vacía, en lugar de empujar

la pelota, buscó a su compañero Vavá que

no perdonó para lograr el trofeo Pichichi.

Altabix fue una auténtica fiesta y celebró

por todo el alto el éxito de su goleador.

La temporada 1957-58 es clave en la historia

del club. Esquitino no tenía otra obsesión

que ver a su equipo en la categoría más

alta posible, y con esa idea fue a buscar a un

director que dirigiera su orquesta, César

Rodríguez que había sido uno de los mejores

futbolistas que ha tenido el Barcelona.

César, ejerciendo de jugador y entrenador,

lideró a un equipo que anotó la

friolera de 147 goles, llevando el espectáculo

a Altabix y a cuantos campos visitaba.

En la fase de ascenso el Elche no

se achicó, y se deshizo por un parcial de

12-3 del Jerez. Y en la última y decisiva

eliminatoria ante el Mallorca, pese a

perder 1-0 en tierras baleares, golearon

4-2 en casa, logrando el ansiado ascenso.

El cohete franjiverde había aterrizado

en la categoría de plata, pero la ambición

de César, Esquitino y todo el pueblo

de Elche pedía más, otro ascenso.

Como un ciclón volvió a pasar el Elche

por la liga, los partidos se ganaban con

asombrosa facilidad y las goleadas daban

muestra de la calidad del equipo.

Para la historia queda el 19 de abril de 1959,

con una contundente victoria por 0-3 ante

71


el Tenerife, el Elche “por fin” llegaba a la

élite del fútbol español. Navarro, Gómez,

González, Quirant, Riquelme, Rodri, Isidro,

Pahuet, Cardona, César, Outeruelo y

Nito II fue el once que alcanzó la gloria, y

llevó por primera vez en su historia al Elche

C.F. a la Primera División, pasando en

sólo 3 temporadas de 3ª División a 2ª y de

aquí a 1ª, cosa que nunca había ocurrido.

Cuando el autocar que transportaba al

equipo, atravesó Elda, Novelda, Aspe..,

acercándose a nuestra ciudad, todos sus

habitantes salieron a recibirlos, como

antesala del grandísimo recibimiento

que se produjo al llegar a la Plaza del

Ayuntamiento, que superó incluso, al

del año pasado, lo cual es casi imposible.

En el segundo encuentro de liga, Altabix

se iba a estrenar como campo de

Primera División ante el todopoderoso

F.C. Barcelona de los Luis Suárez,

Ramallets, Evaristo y compañía. El conjunto

catalán tuvo el “honor” de ser el

primero de una larga lista de equipos

que sucumbieron en el feudo ilicitano.

En la temporada 1963-64 logró el Elche

la mejor clasificación de su historia. Heriberto

Herrera (después entrenó a la Juventus)

dirigió a un equipo de ensueño, cuyos

nombres todavía suenan en la memoria de

los buenos aficionados: Pazos, Chancho,

Iborra, Quirant, Ramos, Forneris, y en la

delantera el “CLERO”: Cardona, Lezcano,

Eulogio, Romero y Oviedo. Equipos de la

talla del Real Madrid, Español, Valencia,

Atlético de Madrid, Zaragoza o Sevilla

claudicaron en Altabix. En el ecuador del

campeonato, el Elche se encontraba pugnando

por el título de liga con el F.C. Barcelona,

pero unos malos resultados en el

tramo final le relegaron al quinto puesto.

En la temporada 1.968-69 Roque

Gastón Máspoli llevó al Elche a la final

de Copa frente al Atlético de Bilbao, tras

eliminar a la Real Sociedad. La ciudad de

Elche se quedó vacía con varios trenes que

llevaron a millares de ilicitanos al estadio

Santiago Bernabéu. Se me saltan las lágrimas

de emoción al recordar -estuve allí- a

las 120.000 personas de ambas aficiones

que compitieron animando a sus equipos

en un gran ambiente de deportividad. En

el primer tiempo nuestro Elche hizo callar

a las gargantas de los leones de San Mamés

con un fútbol espectacular. En la 2ª parte

el Elche cedió en su empuje ya que hacía

4 días que se había vaciado para eliminar

a la Real. Perdimos 1-0 pero dejamos

nuestro pabellón en lo más alto: nunca un

equipo de pueblo había llegado a la final.

El equipo que jugó el partido más importante

de la historia del club y que consiguió

la hazaña de conseguir el subcampeonato

de Copa fue: Araquistain, Iborra,

Lezcano, González, Llompart, Ballester,

Serena, Curro, Vavá, Casco y Asensi.

El Elche que siempre tenía que ir vendiendo

al Barcelona, Español, Real Madrid,

Atlético de Madrid, a sus mejores

jugadores para equilibrar su modesta

economía, construyó el Estadio “Martínez

Valero” que se inauguró en 1976

y que es uno de los mejores Estadios de

Europa para 35.000 espectadores que

fue sede del Mundial “España 82”, y que

en un partido Elche-Cádiz albergó hasta

65.000 personas que no pudieron celebrar

otro ascenso del Elche. Este dramático

acontecimiento ocurrió en la temporada

1.980-81 y apartó, por culpa de semejante

disgusto, a varios miles de aficionados.

Y tras varios ascensos y descensos, que suman

19 años en la élite del fútbol español

(incluido el del año pasado) llegamos a la

actualidad, después de esperar 24 años el

Elche C.F.,- que es más que un club para

los ilicitanos-, retorna a Primera División

en la temporada 2012-13. Era un 18 de

72


Mayo de 2013 cuando, de nuevo, el equipo

franjiverde logra ascender a la máxima

categoría en Almería sin necesidad de tener

que disputar el encuentro. El equipo

dirigido por Fran Escribá fue el líder incontestable

desde la primera a la última

jornada, consiguiendo el ascenso holgadamente

a falta de disputarse cuatro jornadas.

Además, este Elche será recordado,

no solo por su claro dominio sobre sus

rivales durante toda la temporada, sino,

por batir numerosos récords históricos

del club y de la categoría de plata en su

camino triunfal hacia la Primera División.

Ahora sólo falta que el “Aromas ilicitanos”

(que debería convertirse en el Himno

de Elche) se siga cantando el año que

viene por esas maravillosas 25.000 voces,

que domingo tras domingo, recuerdan

que Elche es la ciudad del Misteri, de la

Dama y de las palmeras. ¡Mucho Elche!

(*) Francisco Vives Rodríguez, profesor

del IES Carrús- ELX

73


74

PHANTOM


Adivinanzas

1. Jorgito viene de jugar con sus

amigos del colegio un partido

de jóquey a su casa. Su casa está

en un octavo piso. Hay un asesino

esperándole en el tercer piso,

sin embargo, llega sano y salvo a

casa. ¿Cómo? Y ¿Por qué el asesino

le esperaba en el tercer piso?

2. Viaja un coche negro por la

calzada, las farolas están apagadas,

las luces del coche también y

no viene ninguna luz de las casas

de alrededor, sin embargo cuando

se le cruza un gato negro el

conductor frena y no lo atropella.

¿Cómo ha conseguido verlo?

3. Vamos a suponer que has muerto

y llegas al lugar entre el cielo y el infierno,

hay dos caminos exactamente

iguales. Un guardia vigila al lado

de una placa en la cual pone: En este

lugar dos guardias vigilan cambiando

de turno, ambos guardias son

iguales pero uno viene del infierno

y siempre miente y otro del cielo

que siempre dice la verdad. ¿Qué

les he de preguntar para ir al cielo?

4. Una cosa que dirige el mundo

sin perro y sin muchacho, y

si alguna vez pierdo el tino no

me digas que estoy borracho,

que jamás caté el vino. ¿Qué soy?

Soluciones:

1. Jorgito llega a su casa sano y salvo porque el asesino

le esperaba en el tercer piso ya que Jorgito no llegaba

al botón del octavo piso así que tocaba en el tercero y

lo demás lo subía andando, pero, como hoy venía de

un partido de jóquey, con el stick alcanza al botón.

2. Era de día.

3. ¿De dónde vienes?

4. El reloj.

75


Chistes

-Hola ¿Hablo con el hospital infantil?

-Ti, ¿Qué le lele?

-Doctor, doctor, ¿Cuánto me queda de

vida?

-Diez

-¿Diez qué?

-Nueve, ocho…

Aparece una cigüeña volando con un

pañuelo atado al pico, en el pañuelo hay

un señor mayor de unos cincuenta años

con un pañal. Este levanta la cabeza y le

dice a la cigüeña:

-Admítelo, nos hemos perdido.

Un vampiro a otro que está cubierto de

sangre:

-¿De donde has sacado toda esa sangre?

Yo tambien quiero.

-¿Ves esa pared de allí?

-Sí .

-Yo no la ví.

-María, María, me han tocado cien mil

euros en la lotería.

-Pero me seguirás queriendo¿no?

- Sí pero te echaré mucho de menos.

-¿Cómo se llama ese bar?

-¿Cuál?

-¿Y ese otro?

Ayer fallecieron 4 leperos, 2 en un asesinato

y otros 2 en la reconstrución de los

hechos.

Entra uno en una farmacia:

-¿Tiene algo para la tos?

-Visva porub.

-¡Viva!

--

Francesc Manel Ballester

76


Horóscopos

Aries. 20/03-19/04

Lluites pel que t’importa fins al final, tens

coratge i fortalesa encara que intenten

impedir-te les coses. El teu és un signe de

foc, passional, impetuós, valent, nerviós...

Et costa creure cegament en les persones,

han de demostrar-ho. Les paraules se les

porta el vent. Eres impulsiu i també capritxós

moltes vegades. Pots arribar a gastar

massa en capritxos i sense pensar-ho dues

vegades. Pocs et trobaran reflexionant en

un cantó i només sobre els misteris de la

vida. A tu, no. Vas donant bots pel món.

Capricorni. 22/10-19/01

Tens dots de comandament, però ho fas

subtilment. No creus en el que no veus i

tampoc repetixes les coses més de dues vegades.

Realista, tens zero tolerància davant

dels grans errors. Saps que si s’equivoquen

una, ho faran més vegades i que és millor

tallar d’arrel. Eres impacient, i molt orgullós,

i això és bo. Fas les coses ja i ningú

es passa amb tu, eres respectable amb el

Zodíac. Una discussió amb un Capricorni

probablement no acabe bé, perquè

no para fins a fer-te entendre que té raó.

Balança. 23/09-22/10

Ningú ha de desestimar la teua capacitat

de seduir. Alguns ho faran, però si estan

en les teues xarxes pocs escapen. T’agrada

complaure a la resta però esperes el mateix

dels altres. Que es porten amb tu com tu

ho faries amb ells tens valor i li tires coratge

a tot, a pesar que a vegades pugues patir,

si quelcom et fa mal l’envies a la merda.

Ho saps. Ho saps, quan baralles amb algú

no t’agraden les escenetes en públic. Preferixes

que tot es calme i ací, ATAQUES.

Escorpí. 23/10-21/11

Eres extremadament impulsiu i et mous

per instints. Eres passional i et llances

a l’abisme moltes vegades sense frens.

Un escorpí actua sempre en funció del

que sent, la caga molt però prompte o

tard, més tard que enjorn, aprén d’això.

Eres un signe d’aigua, però turbulent, de

ment nerviosa i una potència instintiva

fora del normal. Inquiet i controlador.

Ets fort i encara que no sàpigues a vegades

el que vols, sí saps el que NO vols.

77


Taure. 20/04-20/05

Per a seduir-te només cal donar-te seguretat

però sense ofegar-te, tems les exigències

afectives però també les busques.

L’amor és molt important en la teua vida.

Eres possessiu i gelós. No t’afanyes a triar

a algú en la teua vida. pots ser egoista

moltes vegades però eres lleial i diràs

tot a la cara quasi sempre. Si el teu costat

fosc es mostra no oblides cap ofensa.

La teua memòria és excel·lent (per al

que vols) per això mateix eres rancuniós.

Bessons. 21/05-20/06

Eres suspicaç, i això és bo, saps persuadir,

convéncer i portar al teu terreny a qui vulgues

i com ho saps, ho fas. T’encanta barallar-te,

però no amb violència, utilitzes el

sarcasme i les indirectes per a fer plorar a

algú. No acaces, hi ha molts més signes on

triar així que no esperes que vaja darrere

de tu per molt de temps si no li fas cas.

Tens canvis d’humor massa extremistes.

Pots ser superfeliç un minut i com algú

gose desestabilitzar-te ser una escurçó.

Sagitari. 22/11-21/12

El teu signe és un signe que té molta sort

en la vida. És així, pots tindre ratxes roïnes

però creu-t’ho, t’anirà tot bé. T’avorrixes

amb molta facilitat. Si algú vol estar amb tu

necessites que et transmeta emoció i moltes

inquietuds. No repetixes, experimentes; tu

no et lligues, voles. Tu no et compliques, si

no t’agrada el que hi ha només dius ADÉU!

Aquari. 20/01-17/02

Et negues a romandre aïllat, eres innovador

i independent, però no suportes

la soledat. En l’amor, analitzes molt els

teus sentiments. Prediques la unió lliure

però, paradoxalment, pots ser fidel.

Tens fòbia a la rutina. No sols arribar a

temps mai i et molesta molt que et supervisen

i et diguen com fer les coses.

78


Peixos. 18/02-19/03

Per a seduir-te cal ser misteriós, pacient.

La persona que et seduïsca ha de fer-se

indispensable per a tu. Tot el món ho sap,

pareix que flotes sense cap direcció però

en realitat sempre estàs subjecte a quelcom,

encara que presumisques de lliure.

Càncer. 21/06-22/07

T’inundes d’aigua, la teua vida és arrossegada

a les profunditats, et recuperes, comences

novament. Sis hores després passa

el mateix. És un signe del Zodíac a què li

agrada deixar empremta. Marca les seues

relacions i tens bones idees però a vega-

des el que pots arribar a aconseguir només

es queda en un pensament. Només fes-ho.

Deixa les teues pors a un costat i fes el que

de veritat tens en la ment des de fa temps.

Arrisca per tu. Aposta, llança’t i no penses.

Virgo. 23/08-22/09

En l’amor eres desconfiat. A vegades necessites

esclatar perquè si no emmagatzemes

rancors. Tens por dels instints.

Eres racional, de vegades tu mateix et

preguntes: sóc massa maniàtic, net, or-

denat i classificat? La reposta és sí, a la

teua manera sí. Eres desconfiat i exigent,

i això és bo, ningú podrà ni voldrà

trair-te perquè acabaràs per saber- ho.

Saps fer només les coses, a més saps que

perquè isquen bé és millor fer-les així.

Leo. 23/07-22/08

Eres conscient de l’energia massiva que

desprens, i de què els altres es queden absorts

amb la teua presència. Tens un gran

poder. Per a seduir-te, no han de defraudar

la teua confiança, la teua lleialtat, i

mai ser-te infidel, mai ho perdonaries. En

l’amor, eres exigent, demanes molt però

també, dónes el mateix. Amb tu l’amor

és apassionat. El pitjor, eixa gelosia...

Eres un signe de foc, un foc que crema

permanentment i no vol apagar-se. Orgullós,

qui entra en el teu terreny, entra

amb les teues normes. A vegades comets

el mateix error perquè no et vas mentalitzar

a acabar-ho de veritat. Si et mentalitzes

que s’obliden de tu per sempre.

79

Similar magazines