El Cric nº 111 juny: Riudellots i l'art - Ajuntament de Riudellots de la ...

SERVEIS
2
TELÈFONS
Ajuntament 972 478 899
972 477 005
Fax 972 477 375
http://www.riudellots.com a/e: info@riudellots.com
Biblioteca municipal 972 477 491
Bombers 972 182 400 / 085
CAP de Cassà 972 463 882 / 972 463 883
Consorci d’ambulàncies 972 410 010 / Urgències 061
Consultori mèdic 972 477 529
Deixalleria municipal 872 973 873
Enher (Servei d’avaries) 900 770 077
Escola Pública de Riudellots 972 477 133
Funerària Poch (Servei permanent) 972 202 335
Gossera comarcal 972 340 813
Guàrdia Civil Girona 972 208 650
Jutjat de Pau 972 478 161
L’Estació 972 478 205
Llar d’infants 972 477 136
Llar de jubilats 972 478 899 ext. 203
Menjador Escola Pública 972 478 094
Mossos d’Esquadra:
Sta. Coloma de Farners 972 181 675
Urgències 088
Parròquia de St. Esteve 972 477 319
Pavelló 972 477 471(despatx) / 972 477 512 (públic)
Piscina Municipal 972 478 209
Prodaisa 972 202 078
(Servei Municipal d’Abastament d’Aigües)
Servei de recaptació 972 840 178
(Consell comarcal de la Selva)
Taxis:
Antoni Farreras 972 478 147 / 606 595 094
Glòria Brossa 616 404 102 / 616 404 103
Francesc Coll 616 490 630
CRÈDITS
Edita: Ajuntament de Riudellots de la Selva
Consell de Redacció: Mateu Guitart (ACER), Martí Ribas (Agrupació
Sardanista), Carles Tulsà (Ajuntament), Josep Sais (AMPA CEIP Riudellots),
Glòria Cabarrocas (AMPA Llar d’Infants), Àngels Bosacoma, (Ateneu de la
Dona), Emma Llach (Biblioteca), Fina López (CEIP Riudellots), Benito Díaz (CF.
Riudellots), Xavier López (Club Petanca Riudellots), Guillem Turon (Club Handbol
Riudellots), Marc Panella (L’Esplai), Anna Vinyes-Miralpeix (Llar d’Infants), Engràcia
Guixeras (Llar de Jubilats), Angelina Quintana (Parròquia), Carles Peradalta (Penya
Barcelonista Riudellots), Carles B. Gorbs (JJ Comunicació).
Col•laboradors: Marta Beltran, Daniel Castillo, Francesc Cobos, Màrian
Fernàndez, Mireia Ferré, Emma Llach, Elvis Mallorquí, Carles Mestres, David Pagès,
Josep Ramos, Josep Sais, Cristina Valentí, Júlia Verdaguer.
HORARIS
AJUNTAMENT
Atenció al públic: Juny i setembre: de dilluns a divendres de les 8.00 a les 14.00 h.
Els dijous de les 16.00 a les 18.00 h. Durant els mesos de juliol i agost, els dijous
a la tarda estarà tancat
BIBLIOTECA
Horari d'estiu:
Juny i setembre: De dilluns a divendres de les 17.00 a les 20.30 h
Juliol i agost: De dilluns a divendres de les 19.00 a les 20.30 h
Bibliopiscina (juliol i agost): De dilluns a divendres de les 16 a les 18.30 h
CEMENTIRI MUNICIPAL:
Obert tota la setmana, de 8.00 a 20.00 h.
CORREUS:
De 8.00 a 10.00 h, de dilluns a divendres. Dissabte de 9.00 a 11.00 h.
CONSULTORI MÈDIC MUNICIPAL:
Horari d’atenció al públic: Dilluns i dimecres de les 14.30 a les 20.00 h.
Dimarts, dijous i divendres de les 8.30 a les 14.00 h
El primer dijous de mes, fins a les 13.00 h
Cal demanar hora de visita tant per la metgessa com per la infermera
al telèfon 972 477 529.
Horari d’urgències: Dilluns i dimecres de les 14.00 a les 21.00 h
Dimarts, dijous i divendres de les 8.00 a les 15.00 h
El primer dijous de mes, fins les 13.00 h.
Quan les urgències siguin fora de l’horari, s’haurà de trucar
al Cap de Cassà de la Selva, al telèfon 972 463 882.
Pediatrie: Divendres, de les 9 a les14 h.
Cal demanar hora de visita al telèfon 972 477 529
DEIXALLERIA MUNICIPAL:
Dimarts, de 10 a 14 h, dijous, de 15 a 19 h i dissabte, de 10 a 14 h.
EDUCADORA SOCIAL:
Sra. Neus Valls: el segon dimarts de cada mes, de 16.00 a 18.30 h.
El tercer i quart dimecres de cada mes, de 8.00 a 11.30 h.
Cal telefonar abans a l’Ajuntament per demanar hora.
JUTJAT:
de 9.00 a 13.00 h, els divendres
LLAR DE JUBILATS:
Els dilluns i dijous, de les 10.30 a le 11.30 h.
PARRÒQUIES DE RIUDELLOTS I FRANCIAC:
De 17.00 a 18.00 h, dissabte i hores convingudes
TÈCNICS MUNICIPALS:
Arquitecte, Sr. Gerard Carreras:
dilluns de 13.00 a 15.00 h (cal hora de visita)
Arquitecte tècnic, Sr. Pere Batllori:
dijous de 9.30 a 12.00 h (cal hora de visita)
Arquitecte tècnic, Sr. Robert Guàrdia:
dijous de 9.00 a 12.00 h, visites, i de 12.00 a 14.00 h,
sol·licitud i tramitació de llicències d’obres menors.
Enginyer, Sr. Joan Ribas:
dilluns de 12.00 a 14.00 h (cal hora de visita)
TREBALLADORA SOCIAL:
Sra. Maite Boldú: el primer dimecres de cada mes, de 12.00 a 14.30 h.
Els altres dimecres, de 8.00 a 14.30 h.
Cal telefonar abans a l’Ajuntament per demanar hora.
RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS:
El segon i quart dimarts de mes.
S’ha de trucar abans a l’Ajuntament, al telèfon 972 478 899.
Foto portada: Església de Riudellots, Àngel Vilà
Coordinació general: Emma Llach
Edició i producció: JJ Comunicació
Tel. 972 21 30 87. 17002 - GIRONA
Coordinació periodística: Carles B. Gorbs. Redacció: Carles B. Gorbs i Dolors Olivé.
Correcció: Maragda Caballero. Disseny i maquetació: Oriol Riu
Fotocomposició: Casas Serveis Gràfics
Tel. 972 21 60 66. 17005 - GIRONA
Impressió: Gràfiques German
Tel. 972 47 72 36. 17457 - RIUDELLOTS DE LA SELVA
Dipòsit Legal: GI-922-1983
El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb la opinió que expressen els articles signats.
Prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia.
EL CRIC núm 111

SUMARI
SERVEIS 2
EDITORIAL 3
TEMA 4
PARLEM-NE 9
INFORMACIÓ
MUNICIPAL 13
BIBLIOTECA 20
PARRÒQUIA 23
EDUCACIÓ 24
ESPORTS 32
L’ATENEU
DE LA DONA 42
CASAL
DE JUBILATS 44
L'ESPLAI 46
COLLA
GEGANTERA 48
SALUT 49
PEDIATRIA 50
LLETRES 51
CINEMA 52
MEDI AMBIENT 54
HISTÒRIA 55
GASTRONOMIA 58
EDITORIAL
Riudellots, un poble
amb una gran riquesa
social i cultural
Una vegada més hem d’insistir en què si El Cric apareix cada trimestre
de forma regular des de fa ja molts anys, es deu a què hi ha suficient
contingut per poder tirar endavant aquest mitjà de comunicació
local escrit. Sense les opinions dels col·laboradors, sense les activitats de les
diverses entitats i institucions, sense les entrevistes i els diversos temes que anem
tractant, seria del tot impossible la seva existència.
Cal tenir en compte, a més, que anem creixent. Que cada vegada més s’afegeixen
nous col·laboradors, noves seccions i, sobretot, noves entitats que volen
expressar i comunicar les seves inquietuds i activitats.
En aquest número dediquem el tema i l’entrevista a l’Art a Riudellots. Ja que l’art
abraça diverses disciplines i és molt ampli, ho farem en dues parts. La primera part
–que desenvolupem en aquest número– la dediquem a l’art audiovisual, és a dir, al
cinema i a la fotografia. En el següent número tractarem de la pintura i el dibuix.
Així doncs, hem cregut adient fer una pinzellada de tot el que s’ha esdevingut en
matèria de cinema i fotografia a Riudellots. Cal dir, però, que en el cas del cinema
ja li hem dedicat algun reportatge i entrevistes en anteriors números. En aquest
sentit, fem algun recordatori i actualitzem algunes dades i activitats.
El nombre d’exposicions que s’han realitzat a la biblioteca –en aquest cas de fotografia–
demostra la vitalitat i la riquesa de l’art fotogràfic al nostre poble, és a dir, del
nombre de creadors artístics i, consegüentment, de tota aquella gent que com a
professional, aficionat o, simplement, perceptor, té un interès o vinculació amb l’art.
Per altra part, cal fer esment a la 4a edició del Concurs Literari de Narració
Curta de Riudellots de la Selva que, com ja vàrem dir l’any passat, es va consolidant,
tant des d’un vessant qualitatiu com quantitatiu. De l’edició d’enguany, com
ja és habitual, dediquem un suplement especial.
Entre tot plegat, doncs, El Cric s’erigeix com un transmissor i, si ens permeteu,
com un termòmetre de la vida cultural i social del nostre poble. Sense les diverses
iniciatives que es porten a terme, sense les seves entitats, sense la inquietud
de determinades persones, seria del tot impossible la existència i periodicitat
d’aquesta nostra publicació i molt menys encara el seu progressiu creixement,
tant en seccions com en pàgines.
Us desitgem un bon estiu i unes bones vacances.
3
PASSATEMPS 59
El Consell de Redacció
Els veïns i veïnes de Riudellots que vulguin participar en la revista a través dels seus escrits per al
proper número els poden entregar a l’Ajuntament fins al dia 13 de juliol de 2007.
EL CRIC
núm 111

TEMA
4
Riudellots i l'Art
Primera part: La fotografia i el cinema
L’obra artística pot manifestar-se
actualment mitjançant formats tan
diversos com qualsevol suport audiovisual
o una performance única i
irrepetible. No obstant, les formes
d’art clàssiques, les de sempre, com
la pintura o el cinema, continuen
interessant, continuen promovent
l’interès i la curiositat innats de
l’home envers l’obra d’art.
En aquest i en el següent número
d’El Cric ens ocuparem, sense ànim
de fer-ho des del punt de vista de
l’historiador, sinó més aviat com una
mostra d’algunes parcel·les concretes,
d’uns exemples determinats, de
Riudellots i els seus creadors artístics.
En aquesta ocasió, com el títol
indica, seran la fotografia i el cinema;
el següent número es dedicarà a la
pintura.
Les exposicions a la
Biblioteca Municipal
Anna Nadal Serra
Sens dubte, es pot afirmar que la Biblioteca
Municipal ha contribuït de manera directa
a la difusió de l’art i els artistes de
Riudellots i d’altres poblacions de les
comarques gironines. També podria considerar-se
a la inversa, i afirmar que aquestes
exposicions s’han anat nodrint, entre
d’altres, dels artistes d’aquesta població.
De qualsevol manera, es tracta d’una
simbiosi iniciada als anys setanta, quan
començaren a realitzar-se exposicions en
el mateix espai que més endavant, el
1991, seria ocupat per la biblioteca, de la
qual se celebrava el quinzè aniversari en El
Cric número 109, el desembre de 2006.
A partir del 1997, ara farà deu anys,
aquestes exposicions començaren a
realitzar-se de forma regular un cap
de setmana al mes fins a l’actualitat.
La primera exposició va tenir lloc el
desembre de 1997 i va estar dedicada a
la pintura de Fulgència Panadero, esposa
de Ramon de Batlle.
S’encetà el 1998 amb una exposició de
fotografia de Joaquim Puigvert; al febrer,
una de vidre de Rosa Mauri, i al març la
primera col·lectiva de diversos fotògrafs
de Riudellots: Jordi Gómez, Xavier Camps,
Narcís Muntada, Claudi Valentí i Àngel Vilà.
El mateix 1998, al novembre, la biblioteca
acolliria una altra exposició col·lectiva
dedicada a la fotografia d’autors riudellotencs,
que inclouria obra dels mateixos
autors, a excepció de Claudi Valentí.
Així, des del 1997, un cap de setmana
al mes l’espai de la biblioteca ha acollit
exposicions molt diverses i, malgrat que
algunes han estat anul·lades o en alguns
mesos no n’hi ha haguda cap, actualment
s’han fet més de vuitanta exposicions que
han mostrat al visitant els treballs fets pels
alumnes de l’escola, les manualitats del
casal jubilats, exposicions de pintura, tapís,
gravat, tapissos... i fotografia, que és el tema
al qual dediquem aquestes línies.
Per parlar de fotografia i dels fotògrafs
de Riudellots s’han pres com
a punt de partida les exposicions a
la Biblioteca Municipal Anna Nadal
Serra, que a finals del 2007 farà deu
anys que es duen a terme de forma
regular. Entre aquestes exposicions
ens aturarem a examinar aquelles
que han protagonitzat fotògrafs de
Riudellots i en un material fotogràfic
especial i únic que ha estat
exposat en diverses ocasions: el
fons fotogràfic de la família Clarà de
“Cal Sastre”. Per tractar el cinema
presentem la coneguda figura de
Lluís Valentí, veritable baluard del
setè art a les comarques gironines.
Cartell promocional d’una de les primeres exposicions.
EL CRIC núm 111

TEMA
5
Entre les exposicions de fotografia, com
es pot comprovar en la llista d’exposicions
realitzades, hi ha dues exposicions
col·lectives del 1998 de fotògrafs de
Riudellots. Salvador Clotas, per la seva
banda, el setembre de 2002, oferia en
“Un tomb per Riudellots” una sèrie
d’imatges del poble que incloïa “senzills
detalls que potser veiem cada dia i gairebé
mai mirem, lluny de les grans vistes i
de l’espectacularitat. En les coses senzilles,
penso, està la grandesa de tot plegat; tan
sols cal buscar-la...”, comentava l’autor.
El setembre del 2004 també es dedicà
a la fotografia l’exposició “El llarg camí
de Barcelona a França”, realitzada per
la Comissió organitzadora del 125è
aniversari de la connexió ferroviària
internacional pels Pirineus Orientals,
que mostrava “el procés que va des de
la construcció del nostre primer ferrocarril
fins a finalitzar la línia de França”.
Àngel Vilà, a qui hem dedicat la secció
“Parlem-ne”, juntament amb Joan
Castro, exposa en diverses exposicions
col·lectives de fotografia a la biblioteca
de Riudellots des del 1992. Del 24 al
26 d’octubre de 2003 presenta “Festes
gironines”, formada per “un recull entre
altres d’imatges dels darrers anys de la
festa major del poble” amb la voluntat
de “donar a conèixer les nostres festes
tradicionals i també altres activitats
modernes a la Catalunya del Nord”.
Joan Castro, que des dels anys vuitanta
es dedica al fotoperiodisme, ens oferia,
per la seva banda, el març del 2004
una sèrie de fotografies sota el lema
“Fotoperiodisme-2003”.
Finalment, Xavier Vilagran, nascut a
Riudellots el 1974, el gener del 2005
mostrava “Nocturn>Abrupte”, fotografies
que el mateix autor presentava
reflexionant que “el temps reflecteix la
llum d’un món que es mou en un horitzó
infinit”. Xavier Vilagran ha realitzat
diverses exposicions des del 1999, ha
rebut un bon nombre de premis i el
EXPOSICIONS DE FOTOGRAFIA REALITZADES
A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL ANNA NADAL SERRA
Mes i any
gener 1998
març 1998
setembre 1998
octubre 1998
novembre 1998
gener 2000
març 2000
octubre 2000
abril 2001
juny 2001
gener 2002
abril 2002
setembre 2002
març 2003
octubre 2003
febrer 2004
març 2004
gener 2005
març/abril 2006
novembre 2006
Artista
Joaquim Puigvert (Vilobí d’Onyar)
Col·lectiva: Jordi Gómez, Xavier Camps, Narcís Muntada,
Claudi Valentí, Àngel Vilà, (Riudellots)
Fotografies del Sr. Clarà (1889-1909) Fons AMRS
Albert Sala Fotografia “ocells de l’Onyar” (Vilobí d’Onyar)
Col·lectiva: Xavier Camps, Fermí Duran (pintura),
Jordi Gómez, Narcís Muntada, Àngel Vilà (Riudellots)
Exposició de fotografies antigues (Fons Clarà)
Col·lectiva de fotografia (Fotolliga 99 interclubs)
Salvador Clotas (Llagostera)
Vicenç Rovira
Col·lectiva de fotografia
Albert Sala i Valls (Vilobí)
Martí Busquets
Salvador Clotas (Llagostera)
Carme Santacatalina i Ramon Freixenet (Blanes)
Àngel Vilà (Riudellots)
Exposició Fons Clarà. Fons AMRS
Joan Castro (Riudellots)
Xavier Vilagran (Riudellots)
fotografia estenopeica. Col·lectiu Hidroquinona
Salvador Clotas (Llagostera)
Inauguració de l’exposició “Nocturn Abrupte”, de Xavier Vilagran, el gener del 2005.
EL CRIC núm 111

TEMA
6
Inauguració de l’exposició Fons fotogràfic de la família Clarà de “Cal Sastre” de Riudellots de la
Selva, el 20 de febrer de 2004.
2003 publicà l’obra Les formes amb la
calma, amb poemes de Jaume Bosquet.
Aquestes exposicions, com comentàvem,
es duen a terme un cap de setmana
cada mes. El vernissatge, que és
com s’anomena l’acte inaugural d’una
exposició d’art, se celebra el divendres
a les 8 del vespre, i l’exposició es pot
visitar unes hores durant tot el cap de
setmana. En l’acte d’inauguració, que
s’amenitza amb el corresponent picapica,
es presenta l’exposició i l’autor
parla de la seva obra.
El fons fotogràfic
de la família Clarà
Entre les exposicions de fotografia realitzades
en la Biblioteca Municipal Anna
Nadal Serra dedicades al món de la
fotografia cal remarcar l’exposició Fons
fotogràfic de la família Clarà de “Cal
Sastre” de Riudellots de la Selva. Aquesta
exposició va oferir el febrer del 2004 una
oportunitat única per submergir-se en
el passat a través de la contemplació
d’imatges de Riudellots de finals del segle
XIX i inicis del XX.
Fou la primera vegada que s’exposava
la col·lecció sencera (ja s’havien exposat
algunes fotografies el 1998 i el 2000)
i es varen fer uns plafons explicatius
per contextualitzar l’exposició: biografia,
quadre genealògic de la família, sardana
de “la batalla d’Alpens”... La idea, guió i
muntatge de l’exposició anaren a càrrec
d’Emma Llach.
L’exposició, oberta al públic des del
divendres 20 fins al diumenge 22 de
febrer, fou presentada juntament amb
el número 15 de la revista Quaderns de
la Selva, del Centre d’Estudis Selvatans,
per Montserrat Roura, alcaldessa de
Riudellots, i Narcís Figueras, president
del Centre d’Estudis Selvatans.
Aquest preuat fons fotogràfic format
per una seixantena de peces s’ha pogut
conèixer gràcies a la donació feta a la
parròquia de Sant Esteve de Riudellots
per part d’Isabel Fradera i Garriga, vídua
de Pere Clarà i Bussalleu (Riudellots,
1897–Malgrat de Mar, 1981). Aquestes
fotografies van ser fetes per Pere Clarà
i el seu pare, Miquel Clarà i Cabruja
(Riudellots, 1852–1909). Miquel Clarà,
carlí i aficionat a la música, treballà de
sastre, estudià magisteri i fou secretari de
l’Ajuntament; “persona inquieta i activa”,
comenten, “s’interessà en l’aleshores jove
art de la fotografia”, i a començar a retratar
“els paisatges i la gent de la seva època
Fotografia fons Clarà. Miquel Clarà i Assumpta Dussalleu.
Fotografia fons Clarà. Plaça de l’Església. Imatge de la Festa Major del 1889.
EL CRIC
núm 111

TEMA
7
van esdevenir tema principal”. Pere Clarà,
per la seva banda, treballà de mestre i
d’oficial de notaria, i continuà la col·lecció
de fotografies fetes pel seu pare.
Les fotografies tracten diversos temes,
però destaquen les dedicades a Riudellots:
“imatges de Riudellots, el paisatge, les persones,
la vida quotidiana i les celebracions”,
es comentava en el díptic de presentació
de l’exposició. També hi trobem fotografies
de l’Alt Empordà, Barcelona i Girona.
L’exposició de les fotografies del fons de
la família Clarà es va realitzar després
que l’Ajuntament de Riudellots, abans del
1998, hagués extret negatius de les plaques
de vidre originals que es troben a la
parròquia per conservar-ne una còpia.
El cinema i Lluís Valentí
Parlar de creadors i cinema a Riudellots
és fer-ho de Lluís Valentí i Bohigas, nascut
el 1952. Lluís Valentí, doctor en història
de l’art, ha exercit diverses tasques
relacionades amb el cinema: productor
executiu, director i guionista, i director
del Festival de Cinema de Girona,
dedicat als curtmetratges i que el proper
any complirà dues dècades, entre
d’altres. A més, és director de la distribuïdora
Versus Films, secretari general
del col·legi de directors de cinema de
Catalunya des del 1995 i director dels
Premis Barcelona des del 2002.
El seu poble no solament és el lloc on
viu, sinó que en els darrers anys també
ha estat el punt de gravitació de tot
el seu treball. És per aquesta raó que
Riudellots ha estat escenari per al rodatge
de curtmetratges i llargmetratges,
i en els darrers vint anys en Lluís ha
realitzat diversos documentals en què la
comarca de la Selva i Riudellots són els
protagonistes.
Però per sobre de tot aquest currículum,
Lluís Valentí destaca especialment pel
seu treball incansable per difondre els
autors gironins i els seus treballs. Ha dut
a terme aquesta tasca mitjançant sobre-
FONS FOTOGRÀFIC DE LA FAMÍLIA CLARÀ
DE “CAL SASTRE” DE RIUDELLOTS DE LA SELVA
Format per 64 fotografies, alguns títols de les quals són:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Riudellots, vistes generals. 1894.
Arribada de la imatge del Sagrat Cor de Jesús de Riudellots. Acte de córrer
la cortina i benedicció de la imatge.
La processó quan va a l’església per dipositar la imatge. 25 de març de 1909.
Riudellots
Mossèn Martí Quintana, vicari que fou de la parròquia de Riudellots; va
assistir en els darrers moments al meu pare que morí en els seus braços, el
dia 22 de gener de 1909.
Riudellots. Festa Major 1889. Envelat.
Rentant roba sota un salze.
Miquel Clarà i Assumpta Dussalléu (sastres).
Riudellots. Vista des de Can Fàbregues. 1896.
Embarcament de tropes en el “Colon” per anar a Cuba. Des de Vista Alegre
de Barcelona. 1895
En espera... pipant. 1896
Mossèn Martí Franquesa Llach, rector de Riudellots, capellà exemplar i
caritatiu, ell me va batejar, vaig ésser el seu escolar a la parròquia durant 6
anys; va ésser el meu protector, especialment després de la mort del meu
pare (al cel sia). Sia aquest full un pietós record meu per a ell; que Déu
nostre senyor el tingui en la glòria del cel. Així sia. Pere Clarà.
Girona. Pont del “carril”. Riu Onyar. 1894
Senyors rectors i escolans. Riudellots 1909.
Riudellots de la Selva. 30 de setembre de 1889. Sardanes a la plaça.
Pipant... més. 1896.
Enrique Irazoki, en primer terme, i José María Nunes en el rodatge del llargmetratge A la soledad.
EL CRIC
núm 111

TEMA
8
FILMOGRAFIA DE LLUÍS VALENTÍ
Llargmetratges
2007 Azaña, de Santiago San Miguel Querejeta
2006 A la soledad, de José María Nunes
2002 AMIGOGIMA, de José María Nunes.
Seleccionat a Seven Chance del Festival de Sitges
Curtmetratges
1995 Panteix.
1998 Cor pres, dirigit per Josep Farràs.
1999 Puta d’oros, dirigit per Miquel Crespi.
2000 Homenatge al cinema, dirigit per Lluís Campderrich.
2003 El General Matamoskàs, dirigit per Lluís Campderrich.
2003 A.M. servei de producció amb la Companyia és grata
de Sant Julià de Loira (Andorra).
2004 La tortura de l’esperança, dirigida per Martin Huber.
Espots publicitaris
Espots per a TV3.
Espots publicitaris per a l’Argentina.
Tràilers per a cinema.
Diversos per al Festival de cinema de Girona.
Documentals (resum)
1986 El romànic a la comarca de la Selva.
1996 La tradició moderna. Arquitectura i urbanisme.
Documental per al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
1998 Localitzacions.
1998 Girona turística.
2001 Riudellots. Imatges.
2001 Esportistes de Riudellots.
2002 Homenots de Riudellots.
2003 L’esplai a Riudellots.
2004 Masies catalanes dels segles XVI, XVII i XVIII.
2005 Oficis tradicionals.
2006 Coneguem Riudellots.
Producció associada
1994 Verònica, de Lluís Baldomero.
1994 Dibuixos en un plat, de Carles Millan.
1995 La sempiterna esperança, de Josep Puigvert.
1997 Innocència, un joc de nens, de Josep Puigvert.
1998 Walter y sus modales, de Miguel Puertas.
tot el Festival de Cinema de Girona, al
qual s’han d’afegir els devedés que ha
editat, els festivals als quals ha fet arribar
les obres d’aquests autors, les subvencions
que ha demanat per poder treballar
i filmar qualsevol projecte que l’hagi
engrescat i pel qual hagi considerat que
calia lluitar per tirar-lo endavant.
Malgrat la precarietat i les poques subvencions
que es concedeixen per a la
realització de cinema, en Lluís sempre
ha estat constant en el seu treball i les
portes de casa seva sempre han estat
obertes a noves idees i projectes originals.
Ja el 1995, el curtmetratge Panteix,
escrit i dirigit per ell mateix, arribà a
festivals de l’Àsia i dels Estats Units; el
1999 produeix Puta d’oros, de Miquel
Crespi, excomponent de la companyia
La Cubana, curtmetratge que és seleccionat
en festivals a Berlín, Sundance,
Toronto... i aconsegueix ser prenominat
a l’Òscar per l’Acadèmia de Hol·lywood.
A més, ha dut una selecció de curtmetratges
catalans del Festival de Girona a
la Maison de la Catalogne, a París, o a l’illa
Tiberina, al cor de Roma, entre d’altres.
En Lluís pot ser considerat principalment
un lluitador, un treballador
incansable, autodidacte en molts
aspectes, un optimista convençut
totalment mereixedor del llarg currículum
amb què compta. Sempre
ha treballat a Riudellots on, entre
les anades i tornades a Barcelona, ha
reunit en diverses ocasions notables
personatges relacionats amb el cinema
català i europeu, i s’ha acabat confeccionant
a casa seva un arxiu i espai
de treball propis, a còpia d’hores de
treball i apassionada dedicació.
Bibliografia
Aquest mateix 2007 ha produït A
la soledad, de José María Nunes, i
Azaña. Cuatro días de julio, dirigida
per Santiago San Miguel, una part del
rodatge de la qual es desenvolupà a
Riudellots i és retratat per Cristina
Valentí en un reportatge de la secció
de cultura. Actualment prepara
un llargmetratge sobre les brigades
internacionals.
• Arxiu Municipal de Riudellots de la Selva
• Arxiu Parroquial de Riudellots de la Selva
• MALLORQUÍ i GARCIA, Elvis. Butlletí VI Diada del Soci de l’Agrupació
Sardanista Riudellots. Dies 26, 28 i 29 de desembre de 1991.
• PLANES i ESQUEU, M. Mercè. Riudellots. 15 anys de sardanes.
Riudellots de la Selva: Agrupació Sardanista de Riudellots, 2000.
• Riudellots de la Selva. Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 89.
Elvis Mallorquí (coord.). Desembre de 2000.
Dolors Olivé
EL CRIC núm 111

PARLEM-NE
9
Joan Castro i Àngel Vilà,
fotògrafs
La fotografia és un apartat de l’art que no deixa indiferent ningú. Sovint no
admet interpretacions i apel·la als sentiments de forma simple i directa. Potser
aquest és el secret pel qual sempre ha estat de moda, encara que sense estridències
ni grans embolcalls de glamour.
En el marc de la dedicació
d’aquest número i el proper
a l’art i la creació artística a
Riudellots, Joan Castro i Àngel
Vilà ens acosten al món de la
fotografia; el primer, des de la
perspectiva del fotoperiodista;
el segon, des de l’experiència
de passar-se més de vint anys
els set dies a la setmana amb
la càmera penjada al coll.
Tant Joan Castro com
Àngel Vilà han exposat obra
en la Biblioteca Municipal
Anna Nadal Serra.
Joan Castro
Joan Castro va néixer a Barcelona l’any
1959 i viu a Riudellots de la Selva des del
1994. Comença a dedicar-se al fotoperiodisme
el 1980; els primers anys, com
comenta, “vaig fer un curs de fotografia
a Girona amb en Ricard Pardo, vaig anar
ampliant coneixements de manera autodidacta
i posteriorment vaig fer dos cursos
a l’aula d’especialització fotogràfica sobre
il·luminació i càmera de gran format”.
Des d’aleshores ha col·laborat en publicacions
com Canigó, Correo Catalán,
Noticiero o Diari de Barcelona; després
de treballar en El Punt, des del 1984
al 1988, ho fa per a El Periódico, diari
amb el qual ha treballat fins a l’actualitat.
“Les feines poden venir d’encàrrecs de la
redacció de Barcelona o a partir d’inicia-
Joan Castro també es dedica a la fotografia aèria.
tives pròpies; a Girona som un redactor
escrit i un de gràfic, amb el suport de
col·laboradors, i el nostre àmbit és Girona,
encara que es pot estendre ocasionalment
cap a Catalunya Nord, Maresme o
Berguedà”, ens explica. “Treballo en un
règim de lliure disposició horària, els dies
festius no coincideixen necessàriament
amb el cap de setmana; en funció de la
feina, la jornada laboral és molt variable,
la mitjana és la normal, i el rècord està
en 32 hores continuades en els focs de
l’Empordà”.
Considera que amb el fotoperiodisme
“ja fas pràcticament fotografia de tots
els camps, i m’interessa especialment la
fotografia aèria per compaginar dues aficions”.
Per ser un bon fotògraf, afegeix,
considera que s’ha de tenir “paciència,
paciència, paciència, curiositat, sentit artístic,
reflexos i tècnica”.
En parlar de l’evolució que ha viscut la
fotografia, ens explica que “ara treballo
amb una Canon EOS 1 D, vaig començar
amb una Canon AE-1, i després vaig passar
per diverses Nikon, els primers telefotos ja
van ser malgrat la seva lentitud un primer
pas, després, els escàners de negatiu encara
exigien el revelat a vegades casolà i el
canvi a digital ha sigut un gran pas per
la immediatesa de l’entrega de la feina”.
L’avantatge que veu en les càmeres
digitals amb vista als aficionats és “poder
veure immediatament el que has fet”, malgrat
que considera un inconvenient “el
magatzematge i la possibilitat de pèrdua
EL CRIC núm 111

PARLEM-NE
10
Imatge insòlita de després de la tempesta.
d’arxiu per accidents informàtics”, i com
a perill “la gran facilitat per fer-ne moltes
sense pensar realment què és el que volen
mostrar i com; a mi em van aconsellar ferne
tantes com si la pel·lícula me la regalessin,
però que cada una la fes com si fos
l’última que em quedés”.
En Joan ha exposat a Premsa Gràfica
Girona, Girótica, MiniExpo 22, Nou de
Nou, Foto Press i Visa pour l’Image: “pràcticament
tot el que he fet ha estat dedicat
als mitjans de comunicació, i majoritàriament
amb obra inèdita”. Actualment
prepara una exposició, però reconeix
que en els darrers anys ha estat “força
engolit pel dia a dia”, fet que ha ocasionat
que no exposés. Comenta respecte a les
exposicions que les fa perquè el que es
mostra a través de la publicació és “una
ínfima part del que fas, i a més has de prioritzar
criteris informatius que, amb el pas
del temps, perden pes enfront dels artístics
i documentals”. Presentà l’exposició
“Fotoperiodisme-2003” a la Biblioteca
Municipal de Riudellots del 19 al 21 de
març de 2004; en el díptic de presentació
de l’exposició afirmava que després
de vint-i-cinc anys de dedicació “encara
aprens, la vida et sorprèn i la mostres”.
Considera que a Riudellots s’hi fan
poques exposicions, potser a causa
del fet que “una exposició de fotografia
comporta força despeses, tant de preparació
com econòmiques i la manca d’una
sala permanent per a exposicions frena
si l’exposició és amb prou feines per a
dos dies”. Per poder acostar la fotografia
a la gent pensa que s’haurien de
“portar bones exposicions i fer algun curs
que derivi en un grupet d’aficionats que
s’animin mútuament a perdre la por i a
exposar la seva progressió”.
En Joan ha estat premiat a Foto Press
el 1985 per una sèrie de fotografies
de ciclocross a Mieres i el 1995 per la
Society of Newspaper Design per un
retrat de Joan Oró, científic català a la
NASA; pel que fa a aquest darrer premi,
en Joan ens explica que “em van donar la
sorpresa al diari, van enviar ells la foto” i no
El fotoperiodista sovint retrata els esdeveniments més dramàtics.
se’n va assabentar del premi fins que va
llegir la notícia en El Periódico.
En relació amb allò que li agrada més
fotografiar ens explica que són “les
catàstrofes naturals que ens afecten (focs,
inundacions...); m’impressionen tant la força
de la natura com l’entrega de la gent que
s’hi enfronta, i t’exigeixen el màxim, tant
tècnica i física com mentalment. M’agrada
estar molt pròxim al que retrato, pensar
abans de disparar i repassar el primer
enquadrament de la fotografia en els casos
en què la velocitat de l’acció et fa treballar
instintivament per deixar-ne tan sols allò
que és essencial”. En la seva forma de
veure la fotografia reconeix que li han
influït especialment “Bresson per la seva
capacitat de buscar el moment perfecte
per disparar, Doisneau per saber abstraure
les imatges divertides que s’amaguen a
la quotidianitat i tan Salgado com Steve
Mccurry per la seva gran humanitat”, i
comenta que Steve Mccurry (de qui li
agradaria tenir una fotografia penjada
a casa), Henri Cartier-Bresson, Eugene
Smith, Robert Doisneau i Salgado, són els
fotògrafs que més li agraden.
En preguntar-li quina fotografia que no ha
fet fins ara li agradaria fer respon que “la
propera, la meva curiositat continua oberta”,
i la fotografia més especial per a ell es va
produir quan “es va calar foc en un pis de
l’edifici del cantó de casa i vaig treure dos
infants mig asfixiats del pis que cremava; no
vaig agafar la càmera, les imatges les duc a
dins i són les millors que he fet”.
EL CRIC núm 111

PARLEM-NE
11
Àngel Vilà
Àngel Vilà va començar a exposar el 1992.
Àngel Vilà Serra va néixer a Riudellots
de la Selva el maig de 1967; fou membre
del Grup de Joves de Riudellots, i
va marxar a viure a Cassà de la Selva
cap als vint anys; actualment viu a Sant
Feliu de Guíxols.
Curiosament, l’Àngel va començar a
fer fotografies “a finals dels anys 70,
perquè en una promoció d’uns dolços et
regalaven una Kodak Instamàtic”, ens
explica; més endavant, es va comprar
“una Olympus OM-10; llavors vaig interessar-me
seriosament per la fotografia,
al mateix temps que estudiava. Vaig
anar a cursets de fotografia amb en
Ricard Pardo a Girona i d’altra banda
comprava moltes revistes de fotografia
estrangeres”, recorda d’aquesta primera
fase, podríem dir-ne d’introducció
al món de la fotografia.
Ara treballa amb una reflex digital
Canon, equipada amb diverses òptiques
de diferents focals i altres accessoris.
Considera que el pas al digital
“va ser difícil fins que no vaig aprendre
a treballar amb l’ordinador, ja que la
màquina teòricament fa el mateix que
les de pel·lícula; ara el que has de
fer és tota la feina que abans feia el
laboratori professional. L’avantatge és
la immediatesa de conèixer el resultat
després de disparar. Els inconvenients,
a part del preu de la càmera, el fet de
treballar més davant de l’ordinador que
al carrer”.
Defineix la seva fotografia com a “fotografia
documentalista; per entendre’ns,
fotografio el que veig i ho passo a paper
sense retocar”. El que li agrada més
fotografiar, en paraules seves, “el que
porto sempre a la cartera”, són “les festes
majors i actes de la cultura tradicional
catalana. Darrerament em dedico a
fotografiar les portes de qualsevol poble
al qual vaig”.
Treballa com a fotògraf de forma professional
des del 1983, “parcialment
o totalment, segons èpoques”, ens
comenta. Al principi
va treballar “uns cinc
anys com a fotògraf
de carrer, llavors vaig
treballar en una botiga
de fotografia i fa
més de dotze anys
que faig fotografies
per encàrrec o vaig
per lliure”.
Socialment, és soci
de l’Agrupació Fotogràfica
de Salt des
del 1990, també
forma part de la
junta de l’Associació
Gironina d’Entitats
Fotogràfiques.
Pel que fa a les exposicions,
Àngel Vilà ens
explica que “exposo
per ensenyar les imatges
que vaig recollint
amb el temps, moltes
vegades agrupades
per temes molt genèrics”.
Va començar a
exposar el 1992, en
el marc de la Col·lectiva “Joves fotògrafs
de Riudellots”, a la Biblioteca. El 1994 hi
torna a exposar en una altra col·lectiva
sota el títol “Fotògrafs de Riudellots”,
al costat d’Enric Berenguer, Jordi Boet,
Josep Bofill, F. Xavier Camps, Josep
Codina, Josep M. Cornellà, Robert
Duran, Raimon Esgleyes, Jordi Garrido,
Xavier Mora, Narcís Muntada, Isidre
Peracaula, Josep M. Pont, Quim Turon,
Jordi Turon, Narcís Turon, Claudi Valentí,
Lluís Valentí, Joaquim Valls i Narcís
Vidal. En el transcurs d’aquests quinze
anys ha anat exposant de manera
regular en diverses exposicions collectives
relacionades amb temes tan
diversos com Riudellots, les tradicions
o el Temps de flors de Girona. Entre
les darrers exposicions, a Riudellots
presentà “Festes Gironines”, del 24 al
Àngel Vilà cada any capta imatges de Temps de Flors, a Girona.
Fotografia del 2006.
EL CRIC núm 111

PARLEM-NE
12
26 d’octubre del 2003. I
com ens explica l’Àngel
“a finals de l’any 2005
vaig presentar ‘Què hi ha
darrere la porta verda?’ a
Sant Feliu de Guíxols i l’he
penjada a Olot, Torroella
de Montgrí i properament
a la Bisbal. A la darrera
edició del Visa-Off de
Perpinyà hi vaig presentar
“Girona, temps de flors”,
recull d’imatges de les darreres
edicions d’aquesta
mostra floral. Aquest abril a
Girona vaig penjar “Passeig
de la Creu”, el caminar pels
carrers de Girona”.
La darrera exposició en
què ha participat ha estat la
mostra col·lectiva “Girona,
temps de Flors 2006”, al maig, a l’Expocambra
de Girona.
Amb relació al format i tractament que
reben les fotografies en les exposicions,
diu que “al començament no hi fas gaire
cas en aquest punt, però en anar veient
exposicions veus que les teves imatges
mereixen un millor tracte, l’exigeixes i si
no en fan cas no exposes”. En aquest
sentit, considera, parlant de les exposicions
a la biblioteca de Riudellots,
que aquest “no és un espai adient per
a la fotografia, per la il·luminació, el poc
temps que hi està. No es pot mirar una
imatge sobre una tela transparent i arrugada,
elements que distreuen l’atenció;
una paret blanca i llisa seria més agraïda.
Un espai on penjar-hi l’exposició més de
quinze dies seria molt d’agrair, també”,
afegeix.
Cada any participa en més d’una quinzena
de concursos dedicats a la fotografia,
i ha estat premiat, entre altres,
durant tres anys, en la Fira del Paper de
Sarrià de Ter (2003, 2004 i 2006) o en
el concurs organitzat per l’Ajuntament
de Platja d’Aro amb motiu del carnaval.
Imatge premiada del Carnaval de Platja d’Aro.
Parlant de com es desenvolupa la seva
feina, l’Àngel ens explica que de dilluns
a divendres està pendent del temps
que farà “per programar-me la feina de
la setmana, ja que faig fotografies de
seguiment d’obres”. D’altra banda, el cap
de setmana el dedica a “feina a galeries
d’art, exposicions i conferències, al reportatge
social...”. Per al desenvolupament
de la seva feina també ens explica que
“els dies que estic a casa em passo
entre quatre i vuit hores davant l’ordinador
arxivant imatges, seleccionant les
dels reportatges i corregint-les. Totes les
imatges a paper les faig en un laboratori
industrial; ara es lliura la feina en un cd
i punt”.
Considera que per arribar a ser un bon
fotògraf s’ha de tenir “una visió molt clara
del que vols explicar o donar a conèixer a
la gent. Llavors uns certs reflexos a l’hora
de disparar i moltes vegades ser-hi quan
hi ha una bona llum”.
Entre els fotògrafs que li agraden hi ha
“Rafael Vargas, fotògraf d’arquitectura”,
del qual li va sorprendre “la seva forma
meticulosa de treballar, així com les seves
imatges espectaculars del seguiment de
les obres de la zona Fòrum a Barcelona i
de la Torre Agbar”. Així mateix, considera
molt interessant “la fotografia documental
de Francesc Català Roca, vista amb
les tècniques del moment”. Li agrada, en
general, “l’estètica de les fotografies dels
anys 1910 al 1940, on hi ha una molt
acurada il·luminació”.
En preguntar-li quines fotografies tindria
penjades a casa seva, ens contesta
que no han de ser necessàriament
de cap fotògraf famós, perquè el més
important per a ell és que “la imatge
transmeti unes sensacions agradables a
la vista”.
De les fotografies que ha fet fins ara
considera especial “una diapositiva de
ciclistes moguda, que va ser una de les
premiades. És una imatge d’esports on
reflecteix l’esforç en plena recta d’arribada”.
Entre les fotografies que no ha
fet fins ara i que li agradaria fer hi ha
alguna fotografia per “capturar imatges
submarines”.
Dolors Olivé
EL CRIC núm 111

INFORMACIÓ MUNICIPAL
13
Ple extraordinari
de 25 de gener
Eleccions per a la renovació de les
CambresAgràries de Catalunya.
Designació dels membres de la mesa
De conformitat amb l’article 26 de
la vigent Llei orgànica del règim
electoral general, varen designarse
mitjançant sorteig públic els
membres de les meses electorals
que es van constituir el dia 25 de
febrer de 2007 amb motiu de la
celebració de les eleccions per a la
renovació de les Cambres Agràries
de Catalunya.
Recurs de reposició del grup municipal
Independents per Riudellots.
Resolució
S’ha desestimat íntegrament el recurs
de reposició presentat pel grup municipal
Independents per Riudellots respecte
l’acord número 5 adoptat pel
Ple municipal en sessió del dia 11 de
desembre de 2006 sobre l’aprovació
dels preus.
Premis a les famílies amb nounats
S’ha aprovat l’establiment del programa
de premis per a les famílies amb nounats
de Riudellots de la Selva.
Junta de Govern Local
d’1 de febrer
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
144.182,13 €.
Annex al conveni interadministratiu
amb el Consell Comarcal
de la Selva per a la coordinació, la
programació i el finançament dels
serveis socials del 2007
S’ha aprovat l’annex del conveni de serveis
socials per a l’any 2007.
Contractació de les obres d’arranjament
dels camins de Can Gener,
Can Mesquita i Can Pujades.
Adjudicació
S’ha acordat adjudicar el contracte de
les obres d’arranjament dels camins de
Can Gener, Can Mesquita i Can Pujades
a l’empresa AGLOMERATS GIRONA
SA pel preu ofert de 217.195,81 €.
Projecte d’urbanització de Camp Quart.
Aprovació definitiva
S’ha aprovat definitivament el projecte
del nou àmbit d’urbanització de Camp
Quart.
Projecte tècnic dels acabats de la
sala polivalent i estudi acústic.
Aprovació definitiva
S’ha aprovat definitivament el projecte
titulat “Acabats de la Sala Polivalent”
redactat pels arquitectes Srs. Joan
Padrosa i Hereu i Joaquim Pla i Rosa.
Projecte constructiu d’endegament
del rec de Cal Quecu en el
tram corresponent a l’àmbit del
sector UA Camp Quart.
Aprovació inicial
S’ha aprovat inicialment el projecte titulat
“Projecte constructiu d’endegament
del rec de Cal Quecu al tram de l’àmbit
del sector UA Camp Quart”, redactat
per l’enginyer Sr. Robert Mas i Santana.
Adhesió a la convocatòria del CMED
S’ha acordat la voluntat d’acollir-se a la
convocatòria d’ajuts per al foment de la
recollida selectiva de la fracció orgànica de
residus municipals, de l’Agència de Residus
de Catalunya, per a l’adquisició d’un equip
de trituració de restes vegetals.
Junta de Govern Local
de 23 de febrer
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 240.669,39 €.
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
19.778,43 €.
Declaració de l’antiga casa consistorial
com a bé d’interès local.
Sol·licitud al Consell Comarcal de
la Selva
S’ha acordat sol·licitar al Consell
Comarcal de la Selva la declaració de
l’edifici de l’antiga casa consistorial de
Riudellots de la Selva com a bé d’interès
cultural local.
Colla Gegantera.
Atorgament de subvenció
S’ha atorgat a la Colla Gegantera de
Riudellots la quantitat de 3.192,83 € per
sufragar les despeses derivades de l’organització
de la XI Trobada Gegantera, que
va tenir lloc la passada festa major.
Confecció de les Agendes 21 Locals
dels municipis de Riudellots de la Selva,
Campllong i SantAndreu Salou
S’ha acordat convocar un concurs públic
per a la contractació dels treballs de
confecció de les Agendes 21 Locals
dels municipis de Riudellots de la Selva,
Campllong i Sant Andreu Salou.
També s’ha aprovat el plec de condicions
tècniques i administratives particulars
que han de regir la contractació.
EL CRIC núm 111

INFORMACIÓ MUNICIPAL
14
Conveni de col·laboració entre la
Diputació de Girona i l’Ajuntament
de Riudellots de la Selva
per a l’obtenció de la cartografia
topogràfica digital
S’ha aprovat el conveni que regula les
condicions per a l’obtenció, per part de
l’Ajuntament de Riudellots de la Selva,
de la cartografia topogràfica digital corresponent
als nuclis de la població i al
polígon industrial, amb un abast de 200
hectàrees.
Convocatòria de subvencions per a
equipaments culturals municipals
S’ha acordat sol·licitar a la Diputació de
Girona un ajut econòmic per fer front
a les despeses d’adquisició de mobiliari,
pel que serà la seu de la Casa de
Cultura de Riudellots de la Selva, amb
un cost pressupostat de 71.068,33 €.
Consell Comarcal de la Selva.
Concurs de redacció de projectes
i direcció d’obres
S’ha acordat aprovar les condicions establertes
en la resolució de la gerència
del Consell Comarcal de la Selva, d’1 de
desembre proppassat, pel que fa al projecte
corresponent a “L’adequació dels
accessos i espais interiors de les piscines
municipals de Riudellots de la Selva”.
Ple extraordinari
de 16 d’abril
Venda de terreny UA-4 / UA-19
S’ha acordat la venda d’un terreny de
764,48 m 2 del Sector Ponent del polígon
industrial, actualment qualificat de vial i pel
cas que s’aprovi definitivament la modificació
de les NNSS, en el sector UA-19.
Modificació puntual de les NNSS
UA-16
S’ha aprovat provisionalment la modificació
puntual de les NNSS de planejament
del municipi, pel que fa al sector
UA-16, segons el projecte redactat per
l’enginyer de camins, canals i ports, Sr.
Xavier Frigola Mercader.
Contractació d’un préstec
S’ha acordat la contractació d’un
préstec amb la Caixa d’Estalvis i
Pensions de Barcelona “la Caixa”
de 344.200,00 € per al finançament
de diferents operacions de capital
previstes a l’estat de despeses del
pressupost vigent.
Junta de Govern Local
de 16 d’abril
Despeses diverses
S’ha aprovat la relació de factures diverses
per un import de 110.670,32 €.
Llicències urbanístiques
S’han concedit llicències urbanístiques.
L’import total de l’impost sobre construccions
liquidat pel seu conjunt és de
51.926,84 €.
Annex al conveni interadministratiu
amb el Consell Comarcal
de la Selva per a la coordinació, la
programació i el finançament dels
serveis socials
S’ha aprovat l’annex al conveni interadministratiu
de col·laboració amb
el Consell Comarcal de la Selva per
a la coordinació, la programació i
el finançament de la xarxa bàsica
de serveis socials, de responsabilitat
pública, a la comarca de la Selva per
a l’any 2007.
Projecte d’instal·lació d’un nou
enllumenat per al camp de
futbol
S’ha aprovat inicialment el projecte
titulat “Instal·lació d’un nou enllumenat
per al camp de futbol de
Riudellots de la Selva” redactat per
l’enginyer industrial, Sr. Joan Ribas
i Xargay, amb un pressupost total
d’execució de 143.944,86 €.
Projecte bàsic i executiu dels
acabats de la Sala Polivalent.
Convocatòria de licitació pública
S’ha aprovat l’expedient de contractació
de les obres d’acabats de la sala
polivalent i s’ha convocat la subhasta
pública, pel procediment obert, per
adjudicar-ne les obres.
Atorgament de subvenció al Grup
d’Esplai de Riudellots
S’ha atorgat una subvenció de 369,19
€ al grup d’Esplai de Riudellots per
tal de sufragar les despeses de calefacció
del pavelló municipal amb
motiu de la Quina que hi va tenir
lloc els dies 25 de desembre de
2006 i 1 de gener de 2007, i les despeses
de l’organització del concurs
de disfresses del proppassat 24 de
febrer.
Subvencions destinades a esportistes
d’elit de Riudellots de la
Selva
S’ha aprovat la convocatòria per a la
concessió d’ajuts a joves esportistes
d’elit del municipi de Riudellots de la
Selva per a l’any 2007.
Aprovació definitiva del projecte
constructiu d’endegament
del rec de Cal Quecu al tram
de l’àmbit del sector UA Camp
Quart
S’ha aprovat definitivament el projecte
titulat “Projecte constructiu d’endegament
del rec de Cal Quecu al tram
de l’àmbit del sector UA Camp Quart
(Riudellots de la Selva)” redactat per
l’enginyer, Sr. Robert Mas i Santana,
amb un pressupost total d’execució
per contracte de 274.438,43 €.
EL CRIC núm 111

INFORMACIÓ MUNICIPAL
15
Programa de suport a la consolidació
del sector comercial i
empresarial local de Riudellots de
la Selva.
Aprovació del projecte
S’ha aprovat el projecte titulat
“Programa de suport a la consolidació
del sector comercial i empresarial
local de Riudellots de la Selva”,
redactat pel Sr. Oriol Cesena i Mèlich,
amb un pressupost total d’execució
de 16.850,00 €. També s’ha demanat
al Departament de Treball de la
Generalitat de Catalunya una subvenció
de 8.414,17 € per al finançament
del projecte abans esmentat.
Llar d’Infants per al Polígon Industrial.
Sol·licitud d’elaboració d’un projecte
al Consell Comarcal de la Selva
S’ha acordat sol·licitar de l’àrea de
promoció Econòmica del Consell
Comarcal de la Selva l’elaboració d’un
projecte adient per a la construcció
i posada en funcionament de la Llar
d’Infants del Polígon Industrial de
Riudellots de la Selva.
Atorgament de subvenció a la
Colla Gegantera de Riudellots
S’ha atorgat a la Colla Gegantera de
Riudellots una subvenció de 2.119,00 €
corresponent a l’any 2006 i una altra
de 2.436,00 € que correspon a l’any
2007 destinades al finançament de les
activitats organitzades i previstes per a
aquests anys.
Atorgament d’una subvenció a l’Agrupació
Cultural i Esportiva Riudellots
S’ha atorgat a l’Agrupació Cultural i
Esportiva Riudellots una subvenció de
5.504,18 € destinada al finançament
de les despeses derivades de les diferents
activitats que s’organitzin durant
la temporada 2006 – 2007.
Ple extraordinari
de 27 d’abril
Selecció dels membres de les meses
electorals del 27 de maig de 2007
De conformitat amb l’article 26 de la
vigent Llei orgànica del règim electoral
general, varen designar-se mitjançant
sorteig públic els membres de les meses
electorals que s’han de constituir el
proper dia 27 de maig amb motiu de la
celebració de les eleccions municipals.
Preus per les activitats lúdiques i
esportives a les instal·lacions per a
l’estiu del 2007
S’ha aprovat la relació de preus de
les activitats esportives i lúdiques que
es desenvoluparan a les instal·lacions
municipals de Riudellots de la Selva
(pavelló i piscina) durant els mesos d’estiu
de l’any 2007.
DIVERSOS
Premis de batxillerat 2006 Autorització per encendre foc
El dia 9 de febrer es varen lliurar els premis de batxillerat als
estudiants que varen finalitzar els estudis el 2006.
En aquesta ocasió han sigut 8 els estudiants als quals, igual que
en els anys anteriors, se’ls va fer entrega d’un xec per valor de
300 € com a premi a l’esforç fet i per incentivar-los a seguir
estudiant. També és un reconeixement per l’esforç dels pares
que els han ajudat durant tot aquest temps.
També hi ha hagut un premi addicional de 100 € per a un
estudiant que va fer el treball de recerca titulat “Estudi comparatiu
de la contaminació en tres ecosistemes aquàtics” i que
es va considerar d’interès per al municipi de Riudellots.
Cal que recordem que a partir del dia 15 de març i fins al
dia 15 d’octubre (ambdós inclosos) es necessita una autorització
per poder encendre foc. Igualment recordem que fora
d’aquestes dates també cal notificar-ho.
La documentació necessària per fer la tramitació la trobareu
al mateix Ajuntament.
Resultats de les eleccions
per a la renovació de les Cambres
Agràries de Catalunya a Riudellots
Nombre electors censats 37
Nombre de votants 33
JARC 13
UP 19
Vots en blanc 1
EL CRIC núm 111

INFORMACIÓ MUNICIPAL
Nova àrea de contenidors
El passat mes de març es va instal·lar una nova àrea de contenidors
a l’avinguda Països Catalans atès que la que hi havia
fins ara era insuficient.
Recordem que és molt important que fem una bona tria de
les nostres deixalles domèstiques. Només així, posant cada
cosa al seu lloc, aconseguirem reduir les tones que van a parar
a l’abocador i augmentar el reciclatge de cartró, plàstics, vidre
i fracció orgànica.
Plantada d’arbres
a la urbanització Mas Joals
1 foto
16
tats de la gent gran i aquest ha anat avançant fins a acabar-lo i
poder-lo presentar. Ha estat un estudi pioner a la comarca de
la Selva amb el suport del Consell Comarcal.
A Riudellots, un 17,39 € de la població correspon al col·lectiu de
gent gran, o sigui, que hi ha actualment 330 persones de més de
65 anys. D’aquests, un 55 % són dones i la resta homes. Un 53 %
viuen al nucli i l’altre 47 % restant als veïnats o disseminat.
L’objectiu d’aquest estudi, a més de descobrir les necessitats,
el que pretén és poder saber com s’han d’organitzar els serveis
per a la gent gran en el poble de Riudellots.
Premis a la jubilació 2006
El dia 11 d’abril es va fer entrega dels premis de la jubilació a
les persones que durant l’any 2006 van iniciar aquesta nova
etapa de la seva vida. És un reconeixement a aquelles persones
que han finalitzat la seva vida laboral, concretament, un
reconeixement a la seva trajectòria personal.
Aquest premi, que té un valor de 300 €, va consistir, com en
els anys anteriors, en una estada en un balneari. També se’ls
va lliurar un diploma i un obsequi.
1 foto
Des de la regidoria de Medi Ambient, el dia 10 de març a la
tarda es va organitzar una plantada d’arbres a la zona verda
de la urbanització Mas Joals. Unes 50 persones veïnes van
participar en aquest acte en el qual es van plantar un centenar
de roures i alzines.
Estudi de les necessitats
de la gent gran a Riudellots
El dia 4 d’abril, a la sala polivalent de l’Ajuntament, es van
presentar els resultats de l’estudi de les necessitats de la gent
gran del municipi de Riudellots de la Selva a càrrec de Berta
Pintre i Maite Boldú.
El dia 10 d’octubre, coincidint amb el trasllat del Casal de
Jubilats, es va presentar la primera part del treball.
Des de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Riudellots
es vetlla pel benestar de les persones, preveient un seguit de
serveis en benefici de la gent gran del poble.
El 2005 es va encarregar un estudi per descobrir les necessi-
Premis a la natalitat
El dia 20 d’abril es varen entregar els premis als infants nascuts
durant els anys 2006 i primer quadrimestre del 2007,
coincidint amb la implantació del nou servei de pediatria a
Riudellots. Tanmateix, per als nascuts el 2003, 2004 i 2005
se’ls va fer entrega d’un obsequi consistent en material lúdic
d’acord amb la seva edat.
EL CRIC núm 111

INFORMACIÓ MUNICIPAL
Els premis als infants consisteixen en uns xecs valorats en 300 €
per nadó, amb els quals la família pot adquirir material de
primera necessitat per als primers mesos de vida i durant el
primer any en els establiments col·laboradors del municipi,
com són la farmàcia i el supermercat.
17
Celebració de la diada de Sant Jordi
La població de Riudellots de la Selva va donar el tret de sortida
als actes de Sant Jordi amb un concert jove, que es va celebrar el
divendres dia 20 d’abril, a la plaça de l’Ajuntament.
El Consell de Joves va ser l’encarregat d’organitzar per segon any
consecutiu aquest concert que va comptar amb una disco mòbil.
Els actes de Sant Jordi varen continuar el diumenge 22 amb
una visita a les obres d’ampliació del CEIP Riudellots. Tot
seguit, a la biblioteca de l’escola, es va presentar el llibre La
Comarca de la Selva, amb fotos i textos de Jordi Ferré i Lluís
Vilar, que mostren l’entorn i el patrimoni de 10 municipis
de la comarca, entre ells, Riudellots de la Selva. Finalment, la
jornada va acabar amb un aperitiu per a tots els assistents a
l’espai lúdic “La Pista”.
Nova deixalleria municipal de Riudellots de la Selva
El dia 4 de maig vàrem inaugurar la deixalleria municipal
i el dia 15 del mateix mes la vàrem obrir al públic
Van presidir l’acte d’inauguració l’alcaldessa,
Montserrat Roura, i la regidora
de Medi Ambient, Carme Camps, amb
el Sr. Antoni Baulida, alcalde de Cassà
de la Selva i el Sr. Llorenç Rustullet,
conseller de Medi Ambient del Consell
Comarcal de la Selva. La trobada va
estar amenitzada amb un bon piscolabis
i amb jocs sobre el reciclatge per als
més petits que van conduir les guaites
mediambientals de la Selva.
Però el més important d’aquest esdeveniment no van pas ser
les paraules dels representants de l’Ajuntament o del Consell
Comarcal ni la bona estona que vàrem passar plegats. El fet
que cal ressaltar realment és que tots vàrem poder constatar
que la deixalleria és un servei volgut i esperat per la gent
de Riudellots de la Selva. I aquest sentiment deixa palès que
som una comunitat que ja està preparada per entendre que
l’avançament cap a la correcta gestió dels residus també és un
signe de progrés (i això no ho pot dir tothom).
Durant els 4 anys que l’Ajuntament ha treballat la implantació
d’aquest nou servei municipal ha pretès fer-se ressò de
la sensibilitat de la gent de Riudellots i interpretar la nostra
deixalleria com un referent més per a la participació i la
comunicació mediambiental, capaç d’anar més enllà d’un
EL CRIC núm 111

INFORMACIÓ MUNICIPAL
18
HORARIS DE LA DEIXALLERIA DE RIUDELLOTS DE LA SELVA
Dimarts
Dijous
Dissabte
de 10 a 14 h
de 15 a 19 h
de 10 a 14 h
indret on aportar residus de tipologia especial. I per assolir
aquest objectiu hem confiat amb el suport del Consell
Comarcal de la Selva i de l’equip de les guaites mediambientals,
a qui l’Ajuntament ha encomanat la gestió i l’atenció
al públic de la nostra instal·lació.
En la carpeta de la deixalleria, que us vàrem entregar fa unes
setmanes, es defineix el sentit que té utilitzar aquest nou servei
amb aquestes paraules:
Entrar a la deixalleria portant un residu és un acte a favor de
l’aprofitament sostenible dels recursos de la terra.
Per agrair la participació de les famílies en aquest propòsit hem
començat per obsequiar els primers visitants amb un lot de
llibres de la col·lecció Contes de la Selva per a totes les edats i
us avancem que les properes actuacions en aquest sentit aniran
encaminades a promocionar l’aportació de l’oli de cuina, ja que
entenem que és un residu altament contaminant que, entre
tots, hem d’eliminar totalment de les nostres aigües.
Una vegada més us recordem que l’Ajuntament només pot
treballar per posar els mitjans a l’abast de tothom i que, en
definitiva, l’èxit del reciclatge us el deurem tot a vosaltres.
Tota la informació sobre el funcionament de les instal·lacions municipals adherides
al servei de deixalleria comarcal de la Selva està centralitzada al mateix
Consell Comarcal. Telèfon: 872 973 873
RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS
CELEBRADES EL 27 DE MAIG DE 2007
Total votants 1.150 (77,44%)
Abstenció 1.335 (22,56%)
Vots nuls 1.007 (0,61%)
Vots en blanc 1.029 (2,52%)
Candidatures Vots Regidors
CIU 560 (48,99%) 5
IPR 439 (38,41%) 3
ESQUERRA-AM 115 (10,06%) 1
Nombre total de regidors a escollir 9
EL CRIC núm 111

INFORMACIÓ MUNICIPAL
19
PERÍODES D’INSCRIPCIÓ
A partir del 7 de maig, titulars d’un abonament
anual. A partir del 14 de maig, persones empadronades
a Riudellots de la Selva. A partir del 21
de maig, inscripció oberta a tothom. Les places
de totes les activitats són limitades.
EXPEDICIÓ TARJA ABONAMENT
3 € (serveixen les mateixes d’anys anteriors).
Infantil (de 3 a 13 anys ambdós inclosos).
Jove (de 14 a 25 anys,ambdós inclosos).
Adult (de 26 a 65 anys,ambdós inclosos).
Gent gran (pensionistes i majors de 65 anys).
Per acreditar la condició de resident al municipi
caldrà aportar certificat d’empadronament o
altre document oficial acreditatiu.
HORARIS PISCINA MUNICIPAL:
Dies 16 i 17 de juny: de 11 a 20 h
Del 23 de juny al 15 d’agost:
de dilluns a divendres de 10 a 21 h
Dissabtes,diumenges i festius de 11 a 20 h.
Del 16 d’agost a l’11 de setembre:
de dilluns a divendres de 11 a 20 h
Dissabtes,diumenges i festius de 11 a 19 h
Més informació, altes i inscripcions, al Pavelló,
de dilluns a divendres de17 a 21h
Tel. 972 477 471
I a la Piscina a partir de la seva obertura.
Les inscripcions s’han de fer presencialment.
EL CRIC núm 111

BIBLIOTECA
20
La biblioteca informa
BIBLIOPISCINA
Refresca’t amb la lectura
CURSOS D’INFORMÀTICA
No perdis el rumb: aprèn amb les NTIC
(Noves Tecnologies d’Informació i Comunicació)
Durant el mesos de juliol i agost
la Biblioteca Municipal Anna Nadal
i Serra amplia els seus serveis, ja
que fa acte de presència a la piscina
municipal, a través de la Bibliopiscina.
La finalitat principal de la Bibliopiscina
és la de promoure la
lectura en espais diferents dels
habituals i presentar la biblioteca
com un centre cultural, informatiu
i lúdic. La Bibliopiscina
oferirà als usuaris de la piscina
municipal un munt de lletres passades
per aigua per poder-les llegir
i adquirir nous coneixements
entre bany i bany o mentre es
pren el sol: hi haurà una selecció
de lectures variades que inclourà
llibres infantils, còmics, novel·la
curta, relats d’aventures i també
premsa diària i revistes d’actualitat.
Per utilitzar el servei només
serà necessari omplir una targeta
amb les dades personals. L’horari
d’aquesta activitat, que es portarà
a terme els mesos de juliol i agost,
serà de dilluns a divendres, de les
16:00 a les 18:30 h. El préstec de
llibres i revistes només serà vàlid
per al recinte de la piscina i, per
tant, no serà possible endur-se
llibres a casa, encara que aquest
servei funcionarà amb normalitat
a la Biblioteca Municipal Anna
Nadal i Serra durant tot l’estiu.
El projecte “No perdis el rumb:
aprèn amb les NTIC” pretén formar
el col·lectiu de dones de
Riudellots de la Selva i està subvencionat
per la Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la
Informació, dins del Departament
de Governació i Administracions
Públiques de la Generalitat de
Catalunya.
A través del Consell Comarcal de la
Selva l’any 2006 es van realitzar els
cursos: “Reactiva’t: Ara tens una oportunitat!”,
els quals s’han dut a terme
en diferents municipis de la comarca,
entre ells, Riudellots de la Selva. El
projecte esmentat va estar subvencionat
pel FTIC 2006 i estava enfocat
a mares amb nens en edat escolar i
a joves amb fracàs escolar. Les places
disponibles es varen omplir ràpidament,
i moltes dones varen acabar en
llista d’espera.
Però el col·lectiu de dones és molt
ampli i molt divers: mestresses de casa,
mares, dones en atur, dones amb formació
acadèmica bàsica, dones amb inquietuds
d’aprendre,... i per això, a través
de la Biblioteca Municipal Anna Nadal
i Serra-Telecentre de Riudellots, s’ha
plantejat aquest any donar continuïtat
a aquesta formació en NTIC, i ampliar
aquests cursos a la totalitat del col·lectiu
de dones del municipi de Riudellots de
la Selva, un col·lectiu divers però amb
unes inquietuds comunes per aprendre
en noves tecnologies.
Curs A (matins)
Dies: Dilluns, dimecres i divendres
Horari: de 9,15 a 11,15 hores
Inici: Divendres 14 de setembre
Fi: Dilluns 15 d’octubre
Durada: 12 dies
(setembre: 14, 17, 19, 21, 24, 26, 28 i
octubre: 3, 5, 8, 10 i 15)
Col·lectiu a qui s’adreça: dones
Curs gratuït.
Curs B (tardes)
Dies: Dilluns, dimecres i divendres
Horari: de 15,30 a 17,30 hores
Inici: Divendres 14 de setembre
Fi: Dilluns 15 d’octubre
Durada: 12 dies
(setembre: 14, 17, 19, 21, 24, 26, 28 i
octubre: 3, 5, 8, 10 i 15)
Col·lectiu a qui s’adreça: dones
Curs gratuït.
Inscripcions
Dates: Del 2 de juliol al 14 d’agost
De dilluns a divendres
de les 19.00 a les 20.30 h
Lloc:
Biblioteca Municipal Anna Nadal i Serra.
Places per rigorós ordre d’inscripció.
Més informació
Biblioteca Municipal Anna Nadal i Serra
Telecentre de Riudellots
Carrer Major, 17-19. (provisionalment,
Antiga Llar de Jubilats, Avinguda Girona, 18).
Tel. 972 47 74 91.
a/e: biblioteca@riudellots.com
EL CRIC núm 111

BIBLIOTECA
21
Xerrada a càrrec
de Burman Flash
Els Burman Flash, grup d’ska i reggae de
Cassà de la Selva, varen venir el divendres
23 de febrer a la biblioteca a explicar-nos
el món de la música des de dins. Ens varen
regalar el seu últim cd “Desmemòria”, que
a part de presentar-lo a nombroses poblacions
catalanes, també l’han presentat a
diverses ciutats alemanyes.
Activitats de la biblioteca
Visita escolar dels nens i
nenes de la Llar d’Infants
El mes d’abril, als voltants de Sant Jordi, els
nens i nenes de P1 i P2 han visitat la biblioteca.
Se’ls va donar un dossier informatiu
perquè els pares coneguessin els serveis
que ofereix la biblioteca municipal.
d’Esquerra Catalana (ERC), secretari del Comitè
Antifeixista entre el juliol i el setembre de 1936,
i alcalde de la població entre el 1937 i 1938.
Exiliat a França, després de la seva mort van ser
localitzades una vintena de llibretes manuscrites
i correspondència on Aleixandri va recollir la
seva experiència política, un material que ha
servit de base per a la redacció d’aquest treball,
que intenta retratar un home compromès amb
el seu país, Catalunya, i amb els valors democràtics
republicans.
L’hora del conte
A les imatges, algunes de les darreres sessions
de l’hora del conte: el 2 de març va
tenir lloc la sessió “Va d’animals” a càrrec de
Va de Contes, el 2 d’abril vàrem commemorar
el Dia Internacional del Llibre Infantil,
amb la sessió “Va d’Andersen” a càrrec de
Va de Contes i el 4 de maig, una nova sessió
de l’hora del conte amb “La Calaixera d’en
Perot”, a càrrec de la Carmina.
Xerrada: “Notícia d’un
republicà i el gènere del
relat històric”
i lliurament de premis
del 4t Concurs Literari
de Narració Curta 2007
El divendres 27 d’abril va tenir lloc l’acte de lliurament
dels premis del 4t Concurs Literari de
Narració Curta 2007 de Riudellots de la Selva.
La xerrada “Notícia d’un republicà i el gènere
del relat històric”, a càrrec de Carles Ribera,
redactor en cap del diari El Punt i llicenciat en
Història, va precedir el lliurament dels premis
El primer llibre de Carles Ribera, Notícia d’un
republicà, és la biografia de Joaquim Aleixandri
i Babot (Barcelona, 1906, Grandchamp, França,
2002), activista, articulista de premsa i polític
republicà, que va desenvolupar la major part
de la seva activitat pública a Caldes de Malavella,
on va ser un dels impulsors del Centre Cultural
Cloenda del taller de poesia
El divendres 4 de maig va tenir lloc la cloenda
del taller de poesia, conduït per en Lluís
Freixes. L’acte va consistir en un recital de
poesia a càrrec dels mateixos alumnes del
taller, alguns amb poesies pròpies, d’altres
amb poesies que els agraden. Aquest taller
ha estat una aproximació essencial a les
tècniques del poeta: la mètrica i el ritme del
vers, els recursos literaris i les estratègies
temàtiques i textuals de la poesia. Tots els
actes que es realitzen a la biblioteca municipal
són oberts a tothom.
Exposició “Mengem bé,
creixem sans” a càrrec dels
Alumnes del CEIP Riudellots
Els dies 18, 19 i 20 de maig vàrem poder gaudir
de l’exposició a càrrec dels alumnes del
CEIP Riudellots: “Mengem bé, creixem sans”
EL CRIC núm 111

BIBLIOTECA
22
Autor
Paul Auster
Andreu Buenafuente
Andreu Carranza
i Esteban Martí
DDAA
Michael Ende
Martí Gironell
Roger de Gràcia
Jordi Llompart
Joan Mañas
Joaquim Pijoan
Valentí Puig
Eduard Punset
Joan Salvat-Papasseit
Yolanda Sanz Castro
Francesc Torralba
J.R.R. Tolkien
Xavier Vilamitjana
Noves adquisicions a la Biblioteca
Primavera 2007
Secció de llibres
Títol
Viatges per l’Scriptorium
Com anava dient
La clau Gaudí
Senderismo por Europa
La història interminable
El pont dels jueus
Caçador de paraules
El cor damunt la sorra
Arqueologia de l’amor
Sayonara Barcelona
La gran rutina
L’ànima és al cervell
Poesia i prosa (obra completa)
Soy lo que como
L’art de saber escoltar
Els fills de Hurin
Excursions a peu
pel voltant de Girona
Secció de còmics
Autor
Títol
Witch:1. El corazón de Kandrakar
Gosho Aoyama Detectiu Conan Vol. 1-4
Kiyohiko Azuma Yotsuba. Vol. 1-3
Fujio Fujiko
Doraemon. Vol.1-5
Oriol Garcia i Quera Guifré, 897
Oriol Garcia i Quera Corpus 1640: la revolta dels segadors
Oriol Garcia i Quera Barcelona 1714 l’onze de setembre
Kiko da Silva
Fiz
Eiichiro Oda One Piece .Vol. 1-5
Akira Toriyama Bola de drac: vol.1-7
Yoichi Takahashi Capitán Tusabasa:
las aventuras de Oliver y Benji. Vol. 1-3
Secció de Cd’s de música
Autor
Títol
Club Súper 3
Benvinguts al club
Depeche Mode The best of Depeche Mode. Vol. 1
DDAA
CAT: L’amor, en català
DDAA
Electro Anual
DDAA
Podré tornar enrere:
el tribut a Sopa de Cabra
Dover
Follow the city Lights
Gertrudis
Política de verbena
Hilary Duff
Dignity
Jarabe de Palo Adelantando
Julieta Venegas Limón i Sal
Lax’an Busto
Relax
Matinee Group Old Hits. Vol. 4
Orishas
Antidiotico
Paulina Rubio
Ananda
Within temptation The heart of everything
La Trinca
Vint anys de cançons
Secció de Cd-roms educatius
Col·lecció Títol Edat
Doble aventura El bosc trapella De 3 a 6 anys
Gumfi El cel De 0 a 4 anys
Gumfi Els oficis De 0 a 4 anys
Otijocs Nàufrags del desert A partir de 7 anys
Pingu Pingu i els seus amics De 3 a 6 anys
Secció de DVD
ADULTS
Director
Títol
Michael Bay
La roca
Wolfgang Becker Good bye Lenin!
James Cameron Titanic
Jane Campion El piano
Kevin Costner Bailando con lobos
Manuel Herga Salvador Puig Antich
Ron Howard Apolo 13
Baz Luhrmann Moulin Rouge
Guillermo del Toro El laberinto del fauno
Tom Tykwer
El perfume
INFANTILS
Col·lecció
Títol
Babar
El rey Babar
Babar
El triunfo de Babar
Doraemon
Doraemon y el secreto del laberinto
Doraemon
Doraemon y el tren del tiempo
Hayao Miyazaki (dir) El viaje de Chihiro
Pingu
Els jocs d’en Pingu
Teletubbies
Què és això?
Tim Hill (dir) Garfield 2
HORARIS DE LA BIBLIOTECA
HORARI D’HIVERN (d’octubre a maig)
Matins
Dilluns, dimecres i divendres: de 9 a 10 del matí
Tardes
Dilluns, dimarts i dijous: de les 17.00 a les 20.00 h.
Dimecres i divendres: de les 16.30 a les 20.00 h.
HORARI D’ESTIU (de juny a setembre)
Juny i setembre
De dilluns a divendres de les 17.00 a les 20.30 h.
Del 25 al 29 de juny (ambdós inclosos)
la biblioteca romandrà tancada
Juliol i agost
De dilluns a divendres de les 19.00 a les 20.30 h.
BIBLIOPISCINA (juliol i agost)
De dilluns a divendres de les 16 a les 18.30 h
EL CRIC núm 111

PARRÒQUIA
23
Obres a l’església parroquial
de Sant Esteve
Tots els que ja tenim una certa edat recordem les repetides vegades que l’església
parroquial s’ha inundat al llarg del segle passat. Els més joves, segur que
ho heu sentit explicar prou vegades. I tots en podem veure, encara, els testimonis
al llarg de les parets.
Es va començar la rehabilitació d’aquest
temple arranjant el teulat, que sempre
és el més necessari assegurar, i les
façanes; a més d’haver-se traslladat el
cementiri i haver adaptat aquell espai
com a plaça i parc infantil.
Ara és el moment de continuar la
rehabilitació per l’interior de l’edifici. Les
obres que s’han projectat comprenen:
•
•
•
•
•
•
•
Treure totes les barreres
arquitectòniques, per això, s’obre
un nou accés a la façana sud i
s’apuja el nivell del terra de la nau
fins al nivell de les capelles laterals.
Arranjar el presbiteri, segons les
normes litúrgiques.
Preparar una capella del Santíssim i
per a la celebració diària.
Preparar una capella per a
Baptisteri.
Canviar la instal·lació elèctrica,
seguint la normativa de seguretat.
Rehabilitar i pintar les parets.
Instal·lar la calefacció, tot aprofitant
el canvi de nivell del sòl.
Comptem amb les ajudes del Bisbat i
de l’Ajuntament. Amb tot, tots plegats
haurem de fer un esforç econòmic per
poder fer front a aquestes despeses.
El Consell Parroquial, des d’abans de
començar les obres, té previst fer arribar
un escrit a cada casa on hi hagi les
previsions econòmiques, les ajudes que
esperem rebre i les diferents maneres
de col·laborar-hi que, com ja podeu
Les màquines ja han començat a fer feina a l'església
intuir, seran des de col·lectes extraordinàries
i donatius anònims fins a donatius
degudament identificats per poder acollir-se
a les deduccions previstes per les
lleis en les declaracions de renda o de
societats.
Durant les obres, per tal de facilitar la feina
dels treballadors i estalviar-nos el muntatge
i desmuntatge de terres provisionals i
de bastides, l’església romandrà tancada.
Les diferents celebracions es faran:
•
•
•
Vigílies i festes, als baixos de l’Ajuntament
nou.
Dies feiners, als baixos de la rectoria.
Exèquies, als matins, als baixos de
l’Ajuntament; a les tardes, a l’església
de Franciac.
Fotografia: Àngel Vilà
• Baptismes i casaments, en principi,
a l’església de Franciac.
En aquest moment volem manifestar el
nostre agraïment a totes les persones
i entitats que heu col·laborat o que
penseu col·laborar en aquesta rehabilitació.
Igualment agraïm les aportacions
de l’Ajuntament i del Bisbat.
Esperem acabar aquestes obres durant
l’estiu i que per la Festa Major tots
plegats en puguem gaudir. Una darrera
cosa, encomanem-ho a Déu que prou
que necessitem la seva ajuda.
Consell Parroquial
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · LLAR D’INFANTS
24
Darreres activitats
Ens tornem a trobar per oferir-vos les imatges de les activitats que vam fer
els nens de la Llar durant el segon i principis del 3r trimestre del curs.
En primer lloc tenim la berenada de
dijous llarder a la pineda del pavelló.
I per acabar-ho d’arrodonir vam celebrar
un Carnestoltes amb tots els ets
i uts: grans i petits ens vam vestir amb
una divertida disfressa de pallasso i amb
la cara pintada vam sortir a fer una
cercavila pel poble. Ens van acompanyar
pares, mares, avis i tietes.
I... per acabar, vam fer una visita a
la Biblioteca Municipal “Anna Nadal i
Serra”, on vam passar una estona molt
entretinguda mirant llibres i contes.
També l’AMPA de la Llar ens va obsequiar
amb un espectacle a càrrec del
grup “Toc de Xarel·lo” que, amb la seva
xerinola, ens va fer cantar, saltar i ballar.
Ja el mes d’abril vam gaudir de la diada de Sant Jordi amb una contada de contes
i altres històries feta pel grup “Va de Contes” i vam aprofitar per regalar a la mare
un drac pintat per nosaltres i una bonica rosa. Vegeu com la mostrem molt cofois.
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · AMPA · LLAR D’INFANTS
25
Activitats del passat trimestre
Durant el passat trimestre, l’AMPA ha dut a terme un munt
d’activitats a la Llar d’Infants.Tot seguit us en farem cinc cèntims.
Coincidint amb l’arribada del carnaval
vàrem començar el mes de febrer
amb un toc diferent. La nova activitat
va consistir en una sessió de titelles i
una cantada de cançons acompanyades
amb guitarra a càrrec del grup
“Toc de Xarel·lo”, i fent gresca i xerinola
els nostres petits van passar un
matí alegre i divertit.
I per fi el carnaval! Disfressats, pintats
de pallassos i amb un munt de xiulets
i trompetes, au! a córrer carrers i a
fer fressa, molta fressa! quins pallassos
més trapelles, que bonics que anaven i
quin goig feien tots plegats. I a la tarda
els esperava un bon berenar (coca de
sucre, xocolata, sucs...) preparat per
l’AMPA i així recuperar forces i acabar
la festa ben tips i contents.
Al mes d’abril toca la diada de Sant
Jordi i per celebrar-la l’AMPA va preparar
una contada de contes amb el
grup “Va de Contes” i, així, també els
més menuts han gaudit d’aquest dia
assenyalat, introduint-se en la lectura,
tot escoltant els contes. I després els
esperava un bon esmorzar (croissants,
xocolata, sucs...) que, de ben segur, va
ser molt ben rebut!
I per acabar només us direm, a reveure
a tothom!
AMPA de la Llar d’Infants
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
26
El poder d’un bon esmorzar
Els xinesos diuen: som el que mengem…, per això i per garantir el nostre
equilibri psicofísic, el claustre de professors del CEIP Riudellots de la
Selva hem estat treballant aquest curs escolar 2006/07 uns bons hàbits
alimentaris.També ho hem obert a la comunitat educativa i al municipi.
Posem un gomet... Què portem per esmorzar?
Portar un barret al cap i fer un bon esmorzar.
El Rei Carnestoltes mana...
Mmmmmmmmmmm, que bo aquest pa amb botifarra!
LES CINC VARIETATS
DE POMES
QUE HEM ESTUDIAT
Cada una amb unes característiques
pròpies i ben diferenciades
de color, tipus de
pell, textura, forma, gust...
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
27
Escurem molt bé els iogurts, són divins!
Amb el lema: “MENGEM BÉ, CREIXEM SANS”, hem organitzat
diverses activitats tant a nivell pedagògic com vivencial relacionades
amb la nostra alimentació i salut.
Vam iniciar aquest projecte amb l’arribada d’en Carnestoltes i el
dijous gras, amb una botifarrada al pati de l’escola.
Cada dimecres durant tot el curs i gràcies a la col·laboració d’empreses
i col·lectius propers a l’escola hem gaudit d’un esmorzar bo i
variat: fruita, làctics, pa amb fuet, llonganissa, pernil dolç, xocolata, fruits
secs,… A tots ells: carnisseria J. Güell, supermercat Novavenda, fleca
Sant Cristòfol, Pastisseria Noguera, Gremi de Flequers i Carnissers
de les Comarques Gironines, La Fageda S.C.C.L, Jaume Abras S.A,
La Selva, Cooperativa Provincial Girona Fruits, Mas Badia, Scolarest,
Agrobotiga El Forn, Xocolates Torras, Llet Nostra, Nestlé, Frit Ravich,
Cambelson,… el més sincer agraïment.
També hem comptat amb la complicitat de l’AMPA de l’escola,
l’Ajuntament, el Casal dels Jubilats, el servei de Pediatria de Riudellots,
el col·legi de farmacèutics, l’Ateneu de la dona, ECA Empordà, la
Fundació Oncolliga Girona,… que amb les seves xerrades, jocs,
tallers i orientacions ens han ensenyat moltíssimes coses: com
preparar una dieta equilibrada, aliments elaborats i no elaborats, la
importància de menjar fruita,… i ho hem après de forma divertida
i vivencial. Amb aquesta metodologia i l’experiència de compartir
bons moments, segur que ho recordarem durant molt de temps.
Una poma al dia, ens dóna energia.
Evidentment, els alumnes del centre, tant els més petits com els
més grans, han participat i cooperat amb cada activitat plantejada
amb il·lusió i responsabilitat.
Ara que s’ha acabat aquest curs, només ens resta per dir:
• A les famílies, comptem amb vosaltres per continuar
mantenint uns bons hàbits alimentaris.
• Als alumnes, ja sabeu que és molt important començar bé
el dia, amb un bon esmorzar.
Gràcies a tots, el fet de ser tan esplèndids ha estat significatiu per
tirar endavant aquest projecte. Seria bo que aquest lligam de
cooperació es mantingués per molts anys.
Bon estiu !!!
La Direcció
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
28
Entrevista a la Sra. Alcaldessa
En la matèria del coneixement del medi social i cultural s’estudien, en el segon
trimestre, temes relacionats amb els serveis i els canvis en la manera de viure.
Entre aquests temes estudiem l’Ajuntament del nostre municipi.
Per això, el dia 4 d’abril vam anar a fer
una entrevista a l’alcaldessa considerant
tot els canvis que s’estan produint
al poble, ja que prèviament havíem
treballat a classe l’educació cívica i les
actituds democràtiques entre l’entorn
més proper.
Aquesta és l’entrevista que van preparar
i fer els alumnes de 1r de cicle mitjà:
- Quina superfície té Riudellots de
la Selva?
- Té uns 13 quilòmetres quadrats.
- A la pineda moltes vegades hi
ha nois i noies grans que deixen
un gos deslligat i sempre quan
passem per allà ens persegueixen
i desprès se’n riuen, per què no hi
posen un policia?
- A la pineda hi entren nois i noies
grans. Això no s’ha de fer i els gossos
han d’anar lligats, s’està recordant des
de l’Ajuntament. Tornarem a fer un
recordatori.
- Quan acabaran les obres que hi
ha al costat de l’Ajuntament, a la
carretera?
- Les obres de la carretera no les fa
Riudellots, van començar el setembre del
2004 i s’acabaran l’octubre del 2007. Estan
fent 4 vials i 2 vies pels costats. Quan estigui
acabada anirem més lleugers.
- Quan fareu els pisos?
- Tot just s’han començat. Durarà temps.
Quan s’acaben unes cases se’n comencen
altres i s’hi fan carrers i una zona
de jocs.
- Per què no munteu un drac a la
pista per a nens i nenes de 10 anys?
- Posar un dragó més petit per poder-hi
pujar? L’etiqueta dels anys està molt alta
i no es veu. No és un joc per a 8 anys.
El dragó gran té una etiqueta per a més
edat. Es mirarà si se’n pot posar un de
més petit, si la fàbrica en fa o no.
- Quan acabaran l’escola nova?
- S’ha d’acabar aviat. Després de
Setmana Santa ens canviarem als edificis
nous i s’espera que al setembre estarà
tot acabat.
- Per què les persones no llencen
la brossa al contenidor que toca?
- Tens raó, hi ha gent que no la llença al
contenidor. A casa s’ha de triar i llençarla
al seu contenidor.
- Per què no està en majúscules la
n del carrer Nou?
- Ho vàrem demanar i els que fan les
plaques encara no ho han fet. Ho tornarem
a demanar.
- Què és el forat que esteu fent
a la sortida de l’escola, a la carretera?
- Cap al pavelló hi ha saltants molt
seguits. Tot just els van posar ahir, que
són el principi i el final del mateix, n’hi ha
dos, per tant ara hi ha quatre clots.
- Quan s’arreglarà la carretera de
la urbanització?
- S’està començant a asfaltar i ara,
amb els nous carrers, quan acabin la
urbanització acabaran l’asfaltat de la
carretera.
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · CEIP RIUDELLOTS
29
- Quan van fer l’Ajuntament nou?
Fa anys que es va començar, el juliol de
2005 es va inaugurar, tot i que encara
no està acabat.
- Per què heu fet un Ajuntament
de vidre?
- A tu t’agrada?
- Sí, però als lladres els és fàcil
trencar els vidres.
Aquest edifici té parets d’obra i de
vidre. La persona que ho va presentar
millor va fer força vidre per tenir molta
claror. Són vidres molt gruixuts que
protegeixen del fred i la calor i protecció
per als cops. A més, hi ha càmeres
de vigilància a tot el perímetre. Es pot
treballar sense llum.
- Per què no netegeu més sovint
la pista?
- Potser caldria que els pares dels que tiren
pedres a la pista que els hi diguessin que
no se’ns poden tirar. Ja es neteja de tant en
tant, però no es pot fer cada dia. Són els
nens i les nenes que no n’hi han de tirar.
- Sisplau, al carrer Països Catalans
núm. 8 hi ha molta humitat, la
podríeu treure?
- Estem a la conca de l’Onyar i això és
natural per la situació. Quant a la que hi
ha dintre les cases, l’Ajuntament no hi
pot fer res, ho ha de fer cada família.
- El pàrquing de l’Ajuntament és
de sorra i quan plou s’hi formen
bassals?
- És de terra compactada i a sobre pedra
i grava, però els cotxes la mouen i s’hi fan
bassals. La podem tornar a aplanar. La
plaça encara no està acabada, s’ha de fer
un projecte i encara no està fet.
- Per què l’aigua té tant de fluor?
- L’aigua ha d’estar equilibrada. Aquesta
setmana han començat les obres. S’han
d’obrir 6 quilòmetres de tubs, perquè
l’aigua vindrà de Cassà de la Selva.
- Quan asfaltaran la carretera
del camí del pavelló?
- El camp no es pot asfaltar, perquè no
és de l’Ajuntament, el té llogat i l’altre
de darrere la farmàcia també és llogat.
- Què és allò que estan fent
davant del pavelló?
- Allò, si llegeixes el cartell, posa pàrquing
municipal, al vespre hi ha llum
sempre encès. S’hi pot accedir tant
des del pavelló com des de baix.
Alumnes i mestres
de 1r de Cicle Mitjà
En finalitzar l’entrevista,l’alcaldessa,
aprofitant una de
les preguntes dels alumnes
sobre els vidres de l’Ajuntament,
els va mostrar com
es podien tancar automàticament
les persianes del
seu despatx.Tots els infants
es van quedar bocabadats
en veure que en un tres i no
res es quedava tota la cambra
fosca.
Per concloure,ens van donar
un esmorzar sa, que consistia
en un panet amb una
xocolatina, ja que des de
l’escola fem l’eix transversal:
“Mengem bé, creixem
sans”,i tots els dimecres des
que va començar fins a finals
de curs fem un esmorzar
saludable. I aquesta sortida
va escaure en dimecres.
I per tenir una empremta
d’aquest moment ens vam
fer fotos conjuntament.
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · AMPA CEIP RIUDELLOTS
30
Mengem bé, creixem sans
Aquest apartat de l’article hauria de ser a la secció CEIP Riudellots del
Cric, ja que la campanya per potenciar els bons hàbits alimentaris dels
nostres fills és una iniciativa de l’equip docent de l’escola.A les fotos podeu
veure com pares i avis vam fer la nostra petita aportació a la botifarrada,
que va ser l’esmorzar dels alumnes el dimecres de fa unes setmanes.
EL CRIC núm 111

EDUCACIÓ · AMPA CEIP RIUDELLOTS
31
A la web de l’escola (www.xtec.es/ceipriudellots)
hi trobareu un interessant
informe sobre alimentació infantil amb
el qual els pares podem aprendre moltíssim
sobre aquest tema.
Des d’aquestes línies volen expressar el
nostre agraïment i felicitació als mestres
de l’escola per la brillant idea que van
tenir i per la magnífica realització que
n’han fet.
El tennis-taula
va a l’escola
Estem arribant al final de la campanya que
vam iniciar amb aquest curs 2006-2007.
El CEIP Riudellots va ser escollit per participar
aquest programa de la Federació
Catalana de Tennis-Taula per fomentar la
pràctica d’aquest esport. Aquest privilegi
es reservava a 20 escoles de tot Catalunya.
Deu alumnes del CEIP Riudellots han
estat rebent classes de tennis-taula impartides
per un entrenador titulat.
A les fotos podeu veure l’exhibició a
càrrec de jugadors federats, entre ells
una professional, que es va fer al Pavelló.
Vam aprofitar aquesta ocasió per “buidar
les classes” i facilitar així el trasllat a
les noves instal·lacions de l’escola. Tot i
que a nivell d’espectacle no va resultar
gaire reeixida, va ser interessant perquè
els participants en el curs van poder
enfrontar-se a jugadors de nivell. També
van poder comprovar la bona predisposició
a practicar l’esport per part de les
mestres de l’escola.
Cal esmentar que amb la intenció també
de permetre que els nostres futurs
campions es puguin posar a prova, vam
participar en els Jocs Esportius Escolars
de Catalunya en la fase que es va celebrar
a Santa Coloma.
Carnestoltes
Com podeu veure, juntament amb els
Wally de l’Esplai vam tornar a organitzar
el Carnestoltes. Grans i petits vam
ballar, vam participar en el concurs
de disfresses i, al final, per recuperar
forces, vam menjar xocolata amb
melindros.
Aquesta informació i més a la web de l’AMPA:
www.edu365.com/usuaris/ampa2194/
EL CRIC núm 111

ESPORTS · ACER
32
La nova pàgina web de l’Agrupació
Cultural i Esportiva Riudellots
Ja podeu visitar la
nova pàgina web de
l’Agrupació Cultural i
Esportiva Riudellots.
Tot i que no es troba plenament
operativa, la intenció
és que en aquesta pàgina
hi pugueu trobar informació
respecte les seccions de futbol
sala i atletisme, així com
d’altres activitats que l’entitat
organitza com la Sant Silvestre
Riudellotenca o el Cross de
Riudellots.
A la pàgina de futbol sala hi
podreu trobar informació respecte
als equips que es tenen,
classificacions, cròniques dels
partits, resultats i jugadors.
http://www.aceriudellots.net
A la pàgina de l’atletisme es
crearà una secció de fotografies,
resultats dels nostres corredors,
curses populars, etc…
La pàgina de la Sant Silvestre
s’ha creat amb la intenció de
donar suport a la cursa, tant
a nivell d’informació d’edicions
anteriors com per realitzar inscripcions
de cares a la cursa.
El millor que podeu fer és
visitar-la i anar observant com
evoluciona.
Si algú està interessat a contactar
amb l’entitat ha d’enviar un mail a:
aceriudellots@riudellots.com
EL CRIC núm 111

ESPORTS · CF RIUDELLOTS
33
Balanç de la temporada 2006-2007
Ens apropem al final de la temporada 2006-2007, tan sols
resten tres partits i és hora de realitzar-ne una anàlisi:
Aquests són els partits que resten per finalitzar, depenent de
la classificació final del CF. Riudellots, ja que de quedar com a
2n classificat, s’hauria de jugar la fase d’ascens a 1a Regional:
JORNADA 32
Dissabte 06 de maig 2007 - 16,15 hores
Escola F. Gironès-Sàbat (1r Classificat) - CF. Riudellots (4t Classificat)
JORNADA 33
Dissabte 20 de maig 2007 - 17,00 hores
CF. Riudellots - CF. Navata
JORNADA 34
Dissabte 27 de maig 2007 - 16,00 hores
U.E. Tortellà - CF. Riudellots
La temporada ha resultat molt positiva, ja que s’han complert
els objectius que ens vàrem marcar al començament. Aquest
objectiu no era cap altre que el de mantenir-nos en la part
alta de la classificació i a falta de tres jornades la classificació
del CF. Riudellots és en el quart lloc, a 1 sol punt del tercer i
del segon classificat.
Volem recordar a tots els socis, seguidors i simpatitzants del
CF. Riudellots que a la pàgina web www.cfriudellots.es es pot
seguir tota la informació de l’equip, cròniques dels partits,
classificacions, components de la plantilla i junta, així com
notícies diverses. Us animem, des d’aquí, doncs, a connectarvos
i a entrar a la web.
Volem aprofitar l’ocasió que ens brinda El Cric per agrair a
tots els socis, empreses col·laboradores, Ajuntament, simpatitzants,
etc. l’ajuda rebuda i, com no, a la plantilla de jugadors
i tècnics, l’esforç realitzat, sense el qual hauria estat impossible
mantenir l’equip en el nivell actual, i alhora recordem que
tots aquells que es vulguin unir al grup que formem el CF.
Riudellots som a la vostra plena disposició.
No ens queda més que començar a treballar per a la pròxima
temporada.
Gràcies a tots i una cordial salutació.
CF. Riudellots
Junta Directiva
EL CRIC núm 111

ESPORTS · CLUB HANDBOL RIUDELLOTS
34
La primera temporada
del Club d’Handbol de Riudellots
Estem arribant a
final de temporada,
la nostra primera
com a club, ja que
l’any passat havíem
començat com una
activitat extraescolar
de l’AMPA de
l’escola. L’objectiu
de constituir-nos
com a club era
poder participar en
les competicions
federades, i l’equip
aleví ho ha fet en el
Campionat Territorial
Aleví Masculí, ja que no
hi ha cap altre equip
femení de la categoria
a la província. Ha
costat aprendre a
competir i se’ns han
escapat molts punts en
els moments decisius
després de tenir el
partit ben encarrilat.
Però, de fet, es tracta
d’anar aprenent coses
i millorant, cosa que
s’ha anat fent.
La temporada la vam començar amb
l’equip aleví participant al Memorial Josep
Port, a Sarrià de Ter, on es va plantar cara
a tres dels equips més potents de la província:
el Banyoles, el GEiEG i el Bordils.
Vam iniciar el Campionat Territorial amb
una victòria a la pista del GEiEG B i, a
falta de 3 jornades, tenim bones opcions
d’acabar al 5è lloc de 8 equips al nivell B,
i amb opcions d’accedir al 4t lloc.
També vam participar a la Trobada
HandboliCat celebrada al Parc Esportiu
Guiera de Cerdanyola del Vallès i, fa ben
poc, a una trobada de promoció de
l’handbol femení a Sant Esteve Sesrovires
(Baix Llobregat). A més, està previst
participar en una altra trobada a la Roca
del Vallès i al Torneig Internacional de
Banyoles en el mes de juliol.
Per la seva banda, l’equip benjamí ha anat
participant en trobades i partits amistosos.
Els resultats no han estat gaire bons,
però cal tenir en compte que gairebé
sempre han de jugar contra equips masculins,
que bona part del nostre equip
era novell i de 1r any i que hem hagut
d’entrenar tot l’any en mitja pista sense
tenir-hi cap pista de minihandbol marcada,
cosa que dificulta la feina, especialment
en un esport on és tan important dominar
els espais. El que és important és que
no perden la moral per seguir millorant
i probablement l’any que ve entraran en
competició i obtindran millors resultats.
De fet ja han començat a millorar amb la
primera part guanyada fa pocs dies.
Però un dels fets més destacats de la
temporada va ser el doble enfrontament
amb els equips d’un club relativament
important de l’handbol femení
alemany: el TSG Wismar. El 2 d’abril vam
jugar a Roses, on estaven d’stage, i el 4
d’abril van venir a jugar a Riudellots, on
es va poder veure un gran partit en què
les alevines van plantar molta cara.
A continuació us presentem els resultats
de la temporada. En minihandbol es
compten les parts guanyades (2 punts
per guanyar i 1 per empatar), però afegim
entre parèntesi el resultat en gols.
Una jugada del partit Riudellots – TSG Wismar de categoria aleví jugat a Riudellots.
EL CRIC núm 111

ESPORTS · CLUB HANDBOL RIUDELLOTS
35
EQUIP ALEVÍ
Club
d’Handbol
de Riudellots
Memorial Josep Port (setembre 2006)
H Banyoles – Riudellots 3-1 (24-11)
Riudellots – GEiEG 0-4 (12-17)
H Bordils – Riudellots 2-2 (25-19)
Campionat territorial (Octubre 2006 – Maig 2007)
GEiEG B – Riudellots 3-5 (36-34)
Bordils B – Riudellots 4-4 (41-37)
Riudellots – Garbí B 0-8 (31-43)
Banyoles B – Riudellots 8-0 (51-43)
Riudellots – GEiEG B 2-6 (38-49)
Riudellots – Bordils B 5-3 (40-30)
Garbí B – Riudellots 6-2 (45-19)
Riudellots – Banyoles B 0-8 (21-41)
Riudellots – Garbí B 1-7 (26-34)
GEiEG B – Riudellots 6-2 (55-39)
Riudellots – Banyoles B 2-6 (21-40)
Bordils B – Riudellots 4-4 (35-37)
Riudellots – CF Esplais 0-8 (35-55)
Riudellots – CH Montgrí 6-2 (43-31)
Llagostera – Riudellots 2-6 (34-55)
Garbí B – Riudellots 8-0 (55-35)
Banyoles B - Riudellots 6-2 (48-36)
Riudellots – Bordils B 6-2 (49-36)
CF Esplais – Riudellots 6-2 (61-52)
Riudellots – Llagostera 6-2 (41-23)
CH Montgrí – Riudellots 0-8 (44-52)
Trobada Handbolicat Cerdanyola (Novembre 2006)
Riudellots – Igualada 10-3
Riudellots – Riudoms 20-18
Riudellots – St. Esteve Sesrovires 12-12
Amistosos aleví (Abril 2007)
TSG Wismar – Riudellots 21-10
Riudellots – TSG Wismar 15-27
Trobada Sant Esteve Sesrovires (Maig 2007)
St. Esteve Sesrovires A – Riudellots 0-4 (2-41)
St. Esteve Sesrovires D – Riudellots 0-4 (10-34)
Olesa de Bonesvalls – Riudellots 0-4 (12-38)
Handbol Herba Bordils (Maig 2007)
Riudellots – Banyoles 2-2 (11-13)
Llagostera – Riudellots 0-4 (12-20)
EQUIP BENJAMÍ
Amistosos (Desembre 2006 – Abril 2007)
H Bordils – Riudellots 8-0 (41-10)
Riudellots – CH Montgrí 0-8 (14-43)
TSG Wismar – Riudellots 29-4
Riudellots – TSG Wismar 6-39
CH Montgrí – Riudellots 6-2 (43-18)
Trobada Col·legi Casp Barcelona (Febrer 2007)
Casp – Riudellots 13-2
Salle Bonanova – Riudellots 20-0
Voramar – Riudellots 16-1
Safa Horta – Riudellots 24-1
Trobada Granollers (Març 2007)
Riudellots – Lumen Terrassa 0-6 (1-32)
Riudellots – Vilamajor 0-6 (1-35)
Riudellots – Cerdanyola Procer 0-6 (1-18)
Riudellots – Corazonistas 0-6 (2-24)
L’equip benjamí jugant contra el Corazonistas a les 12 hores de minihandbol
de Granollers.
EL CRIC núm 111

ESPORTS · CLUB PETANCA RIUDELLOTS
36
Entrevista a
Jaume Sabat i Robert Sala
En aquesta nova entrega de la revista El Cric oferim una entrevista al president,
Robert Sala, i al fundador, Jaume Sabat, del Club Petanca de Riudellots.
Aquesta entrevista pretén donar a conèixer la nostra entitat i els projectes
que té entre mans, i sense més preàmbuls, li donem pas
Entrevista al president, Robert Sala
Ara que el Club Petanca Riudellots és una realitat,
quin projecte té entre mans?
Aconseguir el Club ha sigut una feina costosa, a la qual li hem
dedicat molt de temps, però amb molta il·lusió, i això és molt
gratificant. Arribat aquest punt, juntament amb el president i
la Junta Directiva hem elaborat un projecte en el qual tothom
hi té cabuda, amb activitats repartides de dilluns a diumenge
amb una gamma prou àmplia d’activitats, amb la finalitat única
que tots els vilatans/es puguin gaudir-ne.
Què es necessita per tirar endavant aquest projecte?
Lògicament la implicació de tots els participants resulta ser un
factor òbviament necessari, ja que és un esport que requereix
molta constància i dedicació si es vol dominar mínimament.
És un projecte prou ambiciós, però de moment no disposem
de prou gent engrescada que s’hi vulgui implicar i això limita
el nostre marge d’actuació.
De quins recursos disposa per dinamitzar les pistes
de petanca?
Des del club s’han adquirit recursos per entrenar com, per
exemple, un travesser per aconseguir tirar enlaire les boles,
cercles i altres elements per aprendre a tirar i arrimar que fan
que les instal·lacions siguin prou completes.
Qui dóna suport a aquesta entitat?
Sobre aquest aspecte podem estar molt contents, perquè
hem obtingut ajuts econòmics que ens ajuden molt a tirar
endavant, sobretot ara, als inicis del club. Hem rebut ajuts de
Aceites Rajoseoliva, del Restaurant “La Via Augusta”, del restaurant
“La Proa”, d’Instal·lacions Riudellots S.A. (I.R.S.A.), del
Cafè Bar Glu Gluts, de l’Hotel Melià Girona, entre altres que
confien en el nostre projecte i ens han donat l’ajuda inicial que
tot club necessita quan comença.
Entrevista al fundador, Jaume Sabat
Què és el que li va donar la idea de començar les
pistes de petanca?
Vaig viure 11 anys a França. Allà l’ambient de la petanca envoltava
tots els pobles i vaig aprendre molt, com és lògic. Quan
vaig tornar al poble les ganes de jugar a la petanca eren les
mateixes i per aquesta raó em vaig engrescar a fer unes pistes
al meu poble.
El president, Robert Sala
Se sent satisfet d’on heu arribat?
Sí, lògicament. El fet de culminar un projecte que jo mateix
vaig iniciar sempre omple, ja que t’ho fas teu. Va ser un procés
llarg i costós i els projectes que costen són els que més
satisfet et deixen (riu).
EL CRIC núm 111

ESPORTS · CLUB PETANCA RIUDELLOTS
37
Què considereu, doncs, que frena la gent a acostar-se
a les pistes?
Hi ha una mentalitat generalitzada en relació amb la petanca.
La majoria de gent cataloga el nostre esport com un esport
“per a avis”, cosa amb la qual discrepem enèrgicament, ja
que en altres territoris on la pràctica de l’esport és més gran
pots apreciar que hi ha jugadors de tota mena, de tota edat
i sexe.
Quin missatge donaríeu als vilatans/es de Riudellots
des del Club Petanca Riudellots?
Som un club amb iniciativa i amb ganes de fer passar una
estona agradable a tothom. Sabem que hi ha molta gent que
té el “cuc” de provar la petanca, però els frena el fet de trobar-hi
generalment gent gran, volem demostrar simplement
que això no és així.
Moltes gràcies per l’entrevista, Sr. Robert i Sr. Jaume,
i espero que el vostre projecte arribi a bon port.
Moltes gràcies!
El fundador, Jaume Sabat
Xavier López Cadena
Entrevista al fundador i al president
Què creieu que és necessari per tirar endavant
aquest projecte?
Per tirar endavant un projecte com el que tenim primer
de tot, i com és lògic, es necessita gent que el vulgui
protagonitzar. Però el panorama que vivim actualment
no és del tot satisfactori. El nostre projecte abraça tot el
poble i el seu objectiu és apropar els vilatans/es a aquest
esport. Sabem que és molt aviat per fer valoracions, però
hi tenim esperança, perquè creiem en el projecte i creiem
amb el poble.
Què considereu que ha de fer una persona engrescada
per jugar a la petanca?
Tenir ganes de passar una bona estona en companyia i aprendre
les nocions bàsiques de l’esport. Només cal tenir ganes i
animar-se a acostar-se a les pistes, la resta amb el temps ja anirà
venint. Mai no se sap d’on sorgirà una nova afició (riuen).
EL CRIC núm 111

ESPORTS · MOTOR
38
39 Pujada a Sant Feliu de Codines
El passat dia 14 d’abril es va disputar la 39 pujada a Sant Feliu de Codines, primera
prova puntuable per al Campionat de Catalunya.
La prova començava a les 09,30 hores
del matí, amb pluja, i es feien les dues
primeres pujades d’entrenaments amb
el terra totalment moll, la qual cosa
complicava encara més la pujada.
Tot començava bé a les dues pujades
d’entrenaments per a Carles Mestres,
que quedava en la primera posició,
seguit per Jordi Martínez, pilot del
mateix equip (Monlau-competicion).
A la primera pujada de cursa la carretera
es començava a assecar i, a causa del
canvi de moll a sec, era difícil agafar les
referències preses en les dues primeres
pujades, i es canviaven així les posicions
i quedava Carles Mestres en quarta
posició i Jordi Martínez en sisena.
A la segona pujada de cursa i última, la
carretera ja estava quasi totalment seca
i gràcies a les referències de la primera
cursa les posicions tornaven a canviar i
Carles Mestres aconseguia la primera
posició de l’última pujada i de la general,
ja que el temps superava el de la primera
pujada de cursa.
Així doncs, les cinc primeres places de la
classificació general de la pujada a Sant
Feliu de Codines 2007 quedaven de la
següent manera:
1R CARLES MESTRES
(speed-car gt1000)
2N JORDI ENJUANES
(van diemen fr 95)
3R JORDI GRIÑÓ
(speed-car gt1000)
4T MARIA PARES
(bango brc 1000)
5È SANTI GUITART
(demon car 1000)
Carles Mestres
EL CRIC núm 111

ESPORTS · PENYA BARCELONISTA
39
El calendari futbolístic
Fa temps que es comenta que el calendari de les diferents competicions de
futbol s’hauria de coordinar, perquè tal com està ara perjudica l’espectacle en
si i els jugadors en particular.
Aquests darrers, els protagonistes
d’aquest esport es troben amb un
calendari atapeït de partits, oficials amb
el seu equip i amb la selecció, i amistosos,
que cada vegada ho són menys per
preparar la temporada i més per fer
calaix. Als futbolistes, que no deixen de
ser persones, se’ls exigeix una gran estabilitat
mental per canviar de xip constantment,
per valorar la importància del
partit, i per adaptar-se a les vicissituds
de la temporada. No descobrirem res si
diem que es prepara mentalment molt
diferent el partit amb un equip de la
part alta de la lliga, que amb un amistós
de la selecció, o amb una eliminatòria de
copa contra un segona B. Aquesta disbauxa
en el calendari és difícil d’arreglar
en les competicions domèstiques, però
en les internacionals s’hauria de modificar
i concentrar les fases classificatòries
en una part del calendari, per facilitar
a l’esportista l’adaptació mental, física i
tècnica adient.
I si entrem en els perjudicis que es
causa als clubs, encara s’agreuja més
la situació. La selecció sempre és
prioritària, per llei, i això perjudica els
equips que en proveeixen més jugadors.
És curiós, però, com millor juga
un equip més possibilitats té de ser
perjudicat per a la selecció, perquè els
seus jugadors hi seran cridats. A les
federacions, a qui interessa per sobre
de tot la selecció, no els importa que
s’adulterin les competicions nacionals,
al contrari que les lligues de futbol
professional promocionades pels propis
clubs. És un conflicte d’interessos
difícil d’entendre i d’acceptar. Fins i tot
es dóna el cas que s’encavalquen en
el temps competicions nacionals amb
competicions de seleccions, encara
que siguin de categories de formació.
Això simplement desvirtua la
competició, perquè treu jugadors, els
cansa i es córrer el perill que tornin
lesionats.
Potser molts ho justificaran pensant que la
selecció, la seva, la del seu país, està fins i
tot per sobre de qualsevol club. Pel que fa
a nosaltres, ara per ara la selecció que ens
representa només juga partits amistosos, a
final de temporada, i no perjudica a ningú.
No ens hem hagut de plantejar mai la
dicotomia entre club i selecció, com tenen
la “fortuna” de plantejar-se altres nacions.
Tant de bo ens arribi aquest moment, i
sigui com més aviat millor.
Mentre, tan sols constatem que els interessos
crematístics estan per sobre dels
esportius.
A la penya ja som gairebé 200 socis. Us
recordem que sempre que no es retransmet
el partit del Barça per un canal de
televisió en obert, el podeu seguir al local
de la penya, als baixos de l’Ajuntament.
En el moment de redactar aquest escrit
estem lluitant per guanyar lliga i copa. No
ens fa res aventurar-nos i congratular-nos
d’haver aconseguit el doblet. AQUEST
ANY, doncs, TAMBÉ.
EL CRIC núm 111

ESPORTS · Tae-Kwondo
40
Casal de Tae-Kwondo
Setmana Santa 2007 - Riudellots de la Selva
Els dies 2, 3, 4 i 5 d’abril es va celebrar,
amb un total de 28 alumnes inscrits
(nens i nenes de 3 a 9 anys d’edat), el
Casal de Taekwondo de Setmana Santa
de Riudellots de la Selva. L’horari va
ser de 9 a 13 hores (4 hores de realització
diàries de treball), repartides
entre temps lúdic i d’entrenament.
Aquest casal va estar organitzat pel
professor de TaeKwon-Do i HapKi-
Do, Francesc Cobos del Club Federat
Taekwondo Hapkido Riudellots, i amb la
col·laboració de les monitores ajudants:
Carme Johé i Judith Soler, tots veïns i
veïnes de Riudellots.
Per finalitzar aquest casal es va fer una
activat amb una demostració de tots
els alumnes que van realitzar diverses
tècniques d’aprenentatge, en presèn-
cia del Gran Mestre Lee Jae Kwon,
mestre del professor Francesc Cobos.
Posteriorment es fa fer el lliurament de
diplomes, que es van lliurar alternativament
de les mans de la nostra alcaldessa,
Montserrat Roura i del Mestre Lee.
Per últim, es va fer un pica-pica, dirigit
principalment als alumnes assistents per
l’agraïment de l’esforç demostrat i la
molta il·lusió que en la pràctica diària
de les tècniques d’aprenentatge
van demostrar. El comiat del Casal de
Taekwondo va tenir unes paraules de la
Sra. Montserrat Roura i del Sr. Lee.
Aquest Casal de Taekwondo ha anat molt
bé per a tots nosaltres, alumnes i pares, professor
i monitores. Esperem que puguem
fer molt aviat una Escola de Taekwondo a
Riudellots per desenvolupar els valors del
“DO”, tan importants avui dia.
El Club Federat Taekwondo Hapkido
Riudellots és una Escola d’Arts Marcials
EL CRIC núm 111

ESPORTS · TAE-KWONDO
41
Coreanes, creada pel veí i professor Sr.
Francesc Cobos, amb el suport de l’Excellentíssim
Ajuntament de Riudellots de la
Selva. El professor Francesc Cobos és
practicant de TaeKwon-Do i HapKi-Do
des de l’any 1979. És alumne del gran
Mestre Sr. Lee Jae Kwon, que ensenya
i desenvolupa principalment els valors
del “DO” entre els seus alumnes.
Classes de TaeKwon-Do per a nens i
nenes (infantils i juvenils).
Classes de TaeKwon-Do i HapKi-Do per
a adults.
Francesc Cobos
Instructor - monitor
diplomat
Practicant de TaeKwon-Do des de l’any
1979 a Girona - Barcelona - Osca.
Cinturó Negre 2n DAN TaeKwon-Do
Cinturó Negre 1r DAN HapKi-Do
Àrbitre Inter-Regional de la Federació
Catalana de TaeKwon-Do
Àrbitre Regional de la Federació
Catalana de TaeKwon-Do
Jutge Cronometrador de la Federació
Catalana de TaeKwon-Do
Alumne del gran Mestre Lee Jae Kwon
“DO” - OBJECTIUS
• Desenvolupar una disciplina
esportiva amb art i filosofia.
• Aconseguir un bon estat físic i
emocional.
• Millorar la salut mitjançant
l’autodisciplina física, mental i
emocional.
• Aprendre l’autodefensa.
• Desenvolupar una responsabilitat
amb un mateix i amb els altres.
“DO” - PRINCIPIS ÈTICS
• Honor: dignitat personal davant
l’adversitat.
• Cortesia: consideració, humilitat,
urbanitat, educació.
• Integritat: honestedat, sinceritat,
ètica, codi moral.
• Perseverança: paciència, superar
dificultats, constància, perfecció.
• Autocontrol: domini intern
de les emocions; dins i fora del
“Dojang” Gimnàs.
• Coratge i esperit indomable:
afrontar el perill amb resolució, no
tolerar una injustícia.
• Solidaritat: contribuir a la
societat, no estem sols al món.
Francesc Cobos
Podeu veure totes les fotos
dels alumnes amb el seu diploma
al web del Club:
http://www.web-es.org/riudellots/
taekwondo-hapkido/
E-mail: francesc.cobos@gmail.com
Tel. 972 47.84.67
Els que no disposeu d’internet, hi
podeu accedir des dels ordinadors
de la Biblioteca Municipal.
EL CRIC núm 111

L'ATENEU DE LA DONA
42
Les activitats d'aquesta primavera
Abordatge fisioterapèutic:
podem combatre el dolor
i la incontinència
La fisioterapeuta Loida Batallé, veïna i professional de Cassà de la
Selva, va tractar dues temàtiques que malgrat ser molt diferents
–el control del dolor i la incontinència urinària– tenen en comú
que les dues són patologies que afecten un grup molt important
de població i que de no tractar-se acaben essent cròniques i
empitjorant l’estat del pacient.
La Loida va fer tothora un discurs positiu i possibilista. En
tractar el tema del control del dolor va posar al damunt
de la taula eines per a la prevenció i indicadors d’alerta
que han de servir per fer-nos reaccionar en la recerca
d’una resolució ràpida abans que la disfunció i el dolor es
cronifiqui. En l’abordatge de la incontinència va alertar de
la manca de sensibilitat del sistema en posar en alerta a
la població de risc i va denunciar que hi ha moltes dones
afectades que, donat que mai els han preguntat sobre
aquest particular, han acabat pensant que allò que els
passava era una cosa normal o una problemàtica que no
tenia solució. La incontinència té fàcil solució, l’enfortiment
del perineu a partir d’uns exercicis senzills portaran a la
dona a una recuperació total de la seva qualitat de vida i
a una millora de la seva vida sexual, així de contundent va
ser la Loida.
Maternitat: una opció,
un desig, una oportunitat?
En el marc de les celebracions que es realitzen el 8 de març
amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’Ateneu va tractar
el tema de la maternitat amb l’aportació sincera i generosa
de 5 veïnes del poble. El testimoni de cadascuna d’elles i les
intervencions del públic ens va permetre fer un tomb per
realitats ben diferents i constatar que davant d’un ser mare
se’ns obren molts camins.
En aquesta volta vam decidir que “La Maternitat” podia ser una
bona opció perquè tota dona com a mínim se l’ha platejada i l’ha
pensada. Perquè ens ha condicionat i ens segueix condicionant
el nostre lloc al món. Perquè al llarg de la història la maternitat,
en moltes ocasions, ha suposat la renúncia a la vida professional,
i ha portat a situacions injustificables de discriminació laboral.
Perquè encara avui estem fent projectes de llei d’igualtat entre
dones i homes que per sobre de tot parlen d’atenció als fills i
de conciliació laboral i familiar. Perquè si la maternitat és volguda
i desitjada, el treball que d’ella se’n derivarà serà el que amb
més il·lusió realitzarem, el que més passions ens despertarà i el
que amb més compromís i responsabilitat assumirem.
La Roser Johé ens va explicar com després de tenir un fill
propi van dibuixar plegats, pares i fill, el camí cap a l’adopció
de la Núria.
La Carme Colomer ens va apropar a la realitat de tantes
dones que ara ja són àvies, o ho podrien ser, que en el seu
moment es van trobar amb un destí pràcticament escrit. En
el seu cas 3 fills a edats ben diferents, una als 20, un altre als
30, i una darrera als 40.
L’Eva Negre ens apropa a un desig de ser mare que la porta a
obviar el risc per a la salut que li pot suposar un embaràs i un
part si es té en compte que té una patologia important al cor.
L’operació de cor arriba quan en Ferran té dos anys d’edat.
L’Ester Asensio posa sobre la taula una realitat ben diferent, la
realització com a dona i el desenvolupament d’una trajectòria
personal i de parella que prescindeix de la maternitat perquè
així ho han decidit de manera totalment lliure fins a la data
d’avui. Una parella estable sense fills és una opció tan legítima
i tan rica com qualsevol altra.
La Pili Llamas ens fa extensiu el seu testimoni i ens apropa
a una maternitat que passa per damunt de tot, renuncia a la
feina, a la projecció professional per ser com diu ella només
mare.
EL CRIC núm 111

L'ATENEU DE LA DONA
43
Algunes de les seves paraules van ser:
Ser mare és dormir amb un sol ull fins a sentir el so de la seva
respiració.
Posar-te l’ou més desastrós o la truita més mal feta.
Tornar a aprendre la regla de tres i com s’accentuen les paraules.
Es tornar a fer un trencaclosques i saber qui són l’“Arare”, en
“Picachu”, o les “Supernenes”...
Ser mare és donar-se el gust de rebre el primer petó ple de babes.
Trencar-te l’esquena quan el teu fill està aprenent a caminar.
És córrer darrere una bicicleta fins que el teu fill arrenca sense les
rodes petites...
...I conèixer als fills tant, fins a endevinar el que pensen.
Des d’aquí un agraïment sincer a totes elles.
Tocs de salut
Xènia Ros, especialitzada en Qi Gong
i terapeuta de Shiatsu, ens va fer una
aproximació a les tècniques corporals
de Tai-chi, Shiatsu i Ioga. La seva àmplia
experiència la va posar de relleu fent
una petita aportació teòrica i una ben
trobada part pràctica que va posar
en moviment a tots els assistents. La
Xènia va introduir les bases per saberse
relaxar, respirar correctament i
trobar una manera positiva d’habitar i
sentir el cos. La música i el silenci van
acompanyar els exercicis i a molts de
nosaltres ens va despertar l’interès
vers pràctiques que, de ben segur, ens
podrien ajudar a viure millor.
Junta de l'Anteneu de la Dona
EL CRIC núm 111

CASAL DE JUBILATS
44
XXI Diada del Jubilat
1r de maig de 2007
Actuació dels grallers a l’església.
Missa a l’església parroquial.
Sortida i repic de campanes. La pluja va impedir l’actuació dels gegants.
Tot seguit, recital de poesia a càrrec d’Àngela Ferrer i d’Eduard Sívori.
EL CRIC núm 111

CASAL DE JUBILATS
45
Visita a l’exposició d’antiguitats, a la Sala Polivalent, preparada pel Casal. de Jubilats
Dinar a l’hotel Fornells Park.
Homenatge als assistents de més edat.
Tallant el pastís de la celebració.
Presentador i les joves pubilles d’aquest any.
El Casal de Jubilats agraeix a totes les
persones que van cedir les diverses antiguitats
exposades a la Sala Polivalent.
EL CRIC núm 111

L'ESPLAI
46
Les últimes activitats i...
les properes colònies
Hola a tothom!! Com suposo que tots ja sabeu –i els que no,
ara us n’assabentareu– l’esplai no para. Ja fa uns dies que l’equip
de monitors estem rumiant les colònies, casa, dates, centre d’interès,...
I us podem avançar que ja hem decidit els dies. Seran de
l’1 al 5 d’agost. El lloc, Sant Salvador de Bianya, casa ja coneguda
per molts de vosaltres. Per tant, tothom que vulgui venir (recordeu
pares que només és per als nens, no fa falta que us apunteu
vosaltres), ens heu de fer arribar la preinscripció i fer el pagament
al compte de sempre. Us volem recordar que la casa no és molt
gran i que les places es lliuraran per estricte ordre d’inscripció, o
sigui que afanyeu-vos, no us ho voldreu perdre, no?
Bé, bé, bé. Continuem. Us explicarem una mica les últimes activitats
de l’esplai, que no han estat poques.
Començarem amb el cap de setmana del 17 i 18 de març que
vam marxar a Vilopriu. Allà vam poder gaudir d’un temps esplèndid,
de la natura…, i vam conèixer uns ases catalans molts graciosos,
oi que tots els recordeu?, i com no, vam fer molts i molts
jocs, i alguna “excursioneta” per visitar el poble.
EL CRIC núm 111

L'ESPLAI
47
Tot s’ha de dir que els més grans tenien
algunes malifetes preparades pels monitors,
però que com sempre, es van quedar
adormits!!! És que és ben bé que no
n’aprendran mai!!! (jijijiji).
Va ser un cap de setmana intens però
curt. Segur que a tots us va passar volant,
perquè quan t’ho passes bé...
El dia 21 d’abril, els mitjans se’n van anar cap
a Girona al cinema a veure la pel·lícula “Els
Robinson”, i s’ho varen passar d’allò més bé.
Cal dir que l’assistència va ser fluixa, però
estem segurs que millorarà en les pròximes
sortides. Mentrestant, els més grans
ens tenien una sorpresa. Com que han
tingut des de sempre uns molt bons mestres,
aquell dissabte ens van preparar una
gimcana! Bé, la va fer l’Emili, solet, perquè
era el seu aniversari. Sí, sí, per qui encara
no ho sàpiga ja tenim a la Mar i l’Emili
majors d’edat! Des de l’esplai els desitgem
un feliç aniversari. I l’Emili ja condueix i tot!!
Enhorabona!
Doncs això, els nens li van fer afaitar
globus, menjar una poma amb les mans
lligades a l’esquena, trobar els “sugus” dins
d’una palangana plena d’aigua i farina,... i un
joc de pistes pel poble. En fi, totes aquelles
activitats tan divertides que molts hem fet
algun dia.
El dissabte dia 5 també hi van haver activitats
molt entretingudes a l’esplai. Hem de
dir que entre els diversos jocs que vam fer
els diferents grups a la plaça, cal destacar
que vam tenir un casament. I que molt
ràpidament la parella va tenir bessonada.
És que on hi ha amor! (i la imaginació dels
nens que dóna per a molt!).
Finalment, recordeu-vos que això ja s’acaba,
la pròxima activitat serà la bicicletada, i
finalitzarem l’esplai el dia 2 de juny en què
l’horari serà especial. El farem de 5 a 8 de
la tarda, perquè a les 8 tenim la celebració
de fi d’esplai a la missa i, tot seguit, el ja típic
sopar a la plaça de l’església on esperem
veure-us-hi a tots! (Cal fer inscripció).
Així doncs, fins aviat!
L’equip de monitors us desitja un molt
bon estiu.
EL CRIC núm 111

COLLA GEGANTERA
48
Concerts i cercaviles: el que calgui
A mesura que la primavera avança,
les activitats de la Colla Gegantera van agafant cos.
El passat primer de maig, la Colla va participar en els actes de
la Festa del Casal de Jubilats i Pensionistes del poble. Val a dir
que la festa, almenys per la part que ens tocava, va ser un xic
remullada. L’espectacle de ball i gresca que havíem de fer a la
plaça, després de la missa, es va transformar en un concert a
dintre l’església, a l’estil d’un concert de Cobla. Es va fer tot
el possible per oferir una actuació digna, ja que el so de les
gralles i els tambors és força més estrident que el so dels
instruments de Cobla. Hem d’agrair a tot el jovent que porta
la música de la Colla Gegantera l’esforç i la professionalitat de
la seva actuació, més, si cal, tenint en compte que, la majoria
d’ells, per no dir tots, era la primera vegada que s’enfrontaven
a un concert i davant d’un públic ben atén i entès.
I sense massa temps per descansar, el diumenge 6 de maig assistírem
a la trobada de la Ciutat Gegantera de Catalunya: Sant Joan
Despí. Hi participaren un total de 160 colles geganteres, d’arreu
de Catalunya, de la Catalunya Nord, del País Valencià, de Ses
Illes i de la Franja. La plantada de gegants es va fer al Parc de la
Fontsanta, un espai lúdic i d’esbarjo al bell mig de la ciutat. Diuen
que totes les comparacions són odioses, però, per a la Colla
Gegantera, la trobada de l’any passat a Montblanc creiem que va
ser més interessant i atractiva, si més no, pel marc incomparable
de ciutat murallada. Amb tot, hem d’agrair a l’organització la seva
tasca: dues voluntàries ens acompanyaren en tot moment, fet
que va impossibilitar sentir-se desorientat.
Val a dir que, aquest any, va participar de tan important esdeveniment
del món geganter la més alta institució del nostre país:
el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr.
José Montilla, que va mostrar la seva sensibilitat i suport envers
la tasca que totes les colles desenvolupem per mantenir vius
dos dels valors de la nostra cultura: el treball i la natura.
I com és costum, ja sabem l’escollida com a Ciutat Gegantera
per al 2008: Sant Vicenç dels Horts. Però, ara mateix, el que
ens pertoca és preparar la propera sortida que tenim més
a prop, que serà el diumenge 3 de juny a un petit poble,
Vilanova d’Espoià, a prop d’Igualada, i unes quantes més al
llarg de l’estiu.
Amics lectors, com podeu veure, el món geganter és molt
actiu i, alhora, engrescador.
Fins ben aviat.
Colla Gegantera Riudellots de la Selva
EL CRIC núm 111

SALUT
49
Picades
En resum...
Animal Lesió Actuació i tractament
Mosca,
mosquit
tàvec
Abella
vespa
borinot
formigua
Escorpí
de terra
Aranya
Paparra
Medusa
Eriçó
Escorpí
de mar
Gos
Serp
Preferentment ataquen les zones descobertes del
cos. Com el seu nom indica, succionen la sang,
injectant a la vegada a la “víctima” una secreció de
saliva que és la que provoca la picor.
No són freqüents les complicacions, però de vegades
poden presentar-se reaccions individuals d’hipersensibilitat
i anafilaxi.
La picada d’abella generalment produeix una reacció
local, dolor i inflamació.
L’escorpí injecta verí amb un fibló que té a la punta
de la cua.
La seva picada pot produir dolor, eritema o equimosi.
Les paparres o llagostes es fixen a la pell per xuclar
la sang. Si et pica una paparra cal anar amb compte
perquè pot produir nombroses malalties. Abunden
als boscos, plantes grans i pastures altes. El risc de
picada augmenta a la primavera i l’estiu.
A les nostres platges no n’hi acostumen a haver, però
si es troba una i es toca pot produir una intensa
picor i dermatitis.
Els eriçons poden punxar, més que picar. Les pues
són calcàries i s’han de treure de seguida.
Estan mig enterrats sota la sorra, claven les pues de
l’aleta dorsal als peus dels banyistes i fan molt mal.
Mossegades de gos: a la boca dels animals que ens
poden mossegar hi ha molts gèrmens, per això cal
tractar tota la zona afectada per evitar possibles
infeccions.
Mossegades de serps: abans de fer res cal saber si
hi ha hagut enverinament, perquè una serp verinosa
pot mossegar, i no injectar el verí.
A la Península Ibèrica hi ha diferents serps verinoses.
L’escurçó abunda a llocs secs i rocosos, generalment
pròxims a l’aigua.
Generalment la mossegada presenta dos forats separats
per 6 o 8 mm. També es pot trobar un sol forat.
Al cap de 10 o 15 minuts apareix un edema amb
més o menys dolor, i passades unes hores, la víctima
pot tenir sudoració, hipotensió, vòmits, dispnea, cefalees,
etc. Tot plegat, i la seva evolució, en determina
la gravetat.
De manera preventiva es recomana l’ús de camises i pantalons de màniga
llarga a partir de la posta de sol i aplicar repel•lents o insecticides, en els indrets
on hi hagi molts d’aquests insectes. Aplicar loció de calamina o una pomada
d’hidrocortisona.
En el cas de les abelles, treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que
s’escampi el verí. Rentar amb aigua l’àrea afectada. Desinfectar amb un antisèptic.
Aplicar gel o compreses fredes. Si el dolor no remet, es pot prendre un
analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor. Les formigues mosseguen,
no piquen. El seu verí és àcid fòrmic, que es pot combatre amb solucions
d’amoníac.
Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí. Rentar
amb aigua l’àrea afectada. Desinfectar amb un antisèptic. Aplicar gel o compreses
fredes. Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic
per alleugerir la picor.
Desinfectar la ferida. Aplicar una pomada antipruriginosa.
Prèviament, es pot prevenir la picada utilitzant camises i pantalons de màniga
llarga. Si ja ha picat, cal humitejar la pell amb alcohol o benzina per facilitar que
la paparra es desenganxi de la pell. Si s’ha d’extreure, cal fer-ho en direcció cap
amunt i perpendicularment a la pell. Rentar amb aigua i sabó. Desinfectar amb
alcohol. Si no desapareixen les molèsties, cal demanar consell mèdic.
Rentar la ferida amb aigua salada sense tocar l’àrea afectada. Eliminar qualsevol
tentacle que hagi quedat enganxat amb una tovallola humida. No es pot tocar
per retirar-lo si cal fer una barreja de bicarbonat sòdic i fang o amb vinagre. Si
fa mal, es pot prendre un analgèsic.
Treure de seguida les pues. Rentar la zona i aplicar un antisèptic. Si les pues, de
naturalesa calcària, queden incrustades, es pot provar d’estovar-les amb vinagre
perquè es dissolguin.
Treure les pues amb unes pinces. Rentar-ho amb aigua salada. El verí d’aquest
escorpí és termolàbil, per això cal submergir de seguida el peu, o la part afectada,
en aigua calenta. Si fa mal es pot prendre un analgèsic.
Primer cal saber si el gos està vacunat de tot el que és obligatori. Observar i
vigilar la conducta del gos. Si la ferida és superficial s’ha de rentar amb aigua i
sabó. Desinfectar-la. Adreçar-se al metge perquè faci la immunització antisèptica.
Si la ferida ha fet esquinçament de la pell, cal acudir ràpidament al metge, mantenint-la
sense tapar i amb la informació anteriorment citada.
Rentar amb aigua i sabó. Desinfectar. Demanar consell per a la immunització
antitetànica. Cal acudir al metge.
•
•
•
•
•
NO FER MAI
Incisions a la ferida.
Succionar el verí.
Aplicar res a la ferida que no sigui
desinfectant.
Col•locar un torniquet.
Aplicar gel, perquè encara que alleuge-
Marta Beltran i Marian Fernandez
EL CRIC núm 111

PEDIATRIA
50
Arriba la primavera
Amb l’arribada de la primavera s’inicia un període
on observem un augment de la patologia típica d’aquesta estació
En aquest número voldríem fer
un petit repàs d’algunes de les
patologies més freqüents d’aquesta
època i les coses que, com a
pares, hem de fer per mirar de
prevenir-les, quan es pugui, que
no sempre es pot ni és fàcil.
Al·lèrgies
La pol·linització de les plantes està en
el seu màxim en aquesta època i és per
aquest motiu que tots aquells nens i
nenes sensibles a algun tipus de pol·len
presenten simptomatologia al·lèrgica.
Els símptomes característics són la
secreció de mucositat nasal d’aspecte
aquós, el picor nasal o ocular, els èczemes
o, en casos més severs, les crisis
d’asma o “pitos” al respirar. En aquest
darrer cas, igual que en el cas d’èczemes,
cal visitar el pediatre. En els altres casos,
cal valorar la severitat del quadre, ja que
la gran majoria de vegades són quadres
banals que se solucionen sols separant
el nen del pol·len al qual és sensible.
Picades d’insecte
El mateix fet de la pol·linització fa que
proliferin de forma abundant els insectes
i, per tant, que augmenti el risc que
es produeixin picades.
Les picades són manifestacions molt
lleus provocades per la inoculació de
verí de l’insecte i que es resolen en
pocs dies. En alguns casos, però, poden
ser perilloses, segons el punt d’inoculació
i la quantitat de verí inoculada.
Si el vostre fill/a presenta una picada
d’insecte en la zona del coll cal que
sigui visitat pel pediatre. De la mateixa
manera, si la picada fa molt de mal i
s’inflama molt, també cal tractament
per pediatre.
Infeccions virals
de vies respiratòries
superiors
Els refredats són molt habituals en
aquesta època, provocats per virus que
aprofiten moments de debilitat del cos
humà.
Un d’aquests moments és quan el
nen està molt calent, moltes vegades
perquè l’hem abrigat massa un dia de
molta calor i el nen ha suat. No tinguem
por i vestim el nostre fill/a de
la mateixa manera que ens vestiríem
nosaltres.
Accidents
Amb l’arribada dels dies assolellats
i calorosos, tots comencem a fer
més vida al carrer, i això augmenta
el risc d’accidents, ja sigui de
trànsit (recordeu la recomanació i
l’obligatorietat de portar les mesures
de subjecció infantil correcta
als vostres vehicles) o d’un altre
origen, com pot ser esquinços, torçades,
contusions,…
Daniel Castillo i Júlia Verdaguer
Servei de Pediatria
Consultori de Riudellots de la Selva
EL CRIC núm 111

LLETRES
51
L'Institut d'Estudis Catalans
L’any 1907, sota l’impuls d’Enric Prat de la Riba i d’un grup extraordinari de
ciutadans, es va fundar l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia catalana de les
ciències i de les humanitats. El seu naixement responia al desig d’atendre la
voluntat de rescatar, ordenar i organitzar l’alta cultura catalana, obrint-la amb
criteris científics i rigorosos als corrents europeus.
L’IEC, que des de l’any 1922 és membre de ple dret de
la Unió Acadèmica Internacional (UAI), és un grandiós
creuer cultural: reuneix un nombre considerable d’acadèmics
de tots els territoris de llengua i cultura catalanes.
Posseeix vint-i-sis societats filials amb més de 8.500 socis
que cobreixen les més variades disciplines. Compta amb
cinc seccions, que treballen autònomament i coordinadament:
la Històrico-Arqueològica, la
Filològica, la de Ciències Biològiques,
la de Ciències i Tecnologia i la de
Filosofia i Ciències Socials.
L’Institut és una acadèmia
molt activa. De fet, les seves
primeres passes ja varen
fer palesa una voluntat
de dinamisme i d’eficàcia.
En aquells anys
salvà moltes obres del
patrimoni romànic del
Pirineu Català, fundà el
Servei Meteorològic i el
Cartogràfic, posà els fonaments
de la Biblioteca de
Catalunya i de la mateixa
Universitat Autònoma. A més
a més, com és ben sabut, dedicà
molts esforços a una qüestió que era
inajornable i que va resoldre d’una manera
formidable: la codificació del català.
En els nostres dies, la tasca duta a terme és igualment
ingent. Només alguns exemples d’activitats que duu
a terme per fer-nos-en una idea: l’elaboració del nou
Diccionari; el lliurament d’informes sobre el canvi climàtic
i l’ús social de la llengua; l’emissió de dictàmens
sobre la sanitat, l’Estatut, l’art de la Franja; l’encàrrec,
per part de la UAI, d’una recerca transversal sobre la
dignitat humana…
Una dada ben eloqüent: l’IEC és la primera editorial
acadèmica en català del país. I és que, com diu el seu
president, el doctor Salvador Giner, “l’IEC és, sobretot,
una casa racionalista, una acadèmia avançada i científica,
preocupada pel coneixement objectiu
i per aconseguir que aquest arribi a la
ciutadania”.
Sovint es parla de la necessitat
que tot país modern i avançat
tingui una veu autoritzada,
acadèmica i científica que,
des d’una posició d’absoluta
independència i rigor,
analitzi curosament els
afers importants. Si això
és així, hem de dir que
l’IEC està acomplint amb
èxit aquesta tasca pel fet
que exerceix amb normalitat
el rol d’organisme científic de
referència per als grans temes
de debat públic.
Estem convençuts que aquest centenari
ajudarà a possibilitar acostaments i a refermar vincles
entre l’IEC i la societat civil i, alhora, a prendre encara més
consciència que tenim una acadèmia de primera divisió,
amb un prestigi i una solvència extraordinaris.
David Pagès i Cassú
EL CRIC núm 111

CINEMA
52
Un poble de cine
Riudellots és l’escenari
del rodatge de la pel·
lícula “Azaña”, un film
històric sobre els quatre
primers dies de la Guerra
Civil centrat en la figura
de l’últim president de la
República espanyola.
Riudellots de la Selva es va convertir el passat mes de febrer
en un poble de cine. Més de setanta persones, entre elles
molts nens i nenes de l’escola, van participar en el rodatge de
la pel·lícula Azaña. Cuatro días de julio, dirigida per Santiago San
Miguel i protagonitzada pel català Jordi Dauder. La productora
de Lluís Valentí, instal·lada al nucli antic de Riudellots, va ser
la seu principal de la filmació d’Azaña a Catalunya,
ja que també s’ha rodat en altres punts del
país com la Rambla de Barcelona, el Teatre
Municipal de Girona, els carrers de Besalú,
el Parlament de Catalunya i Montserrat.
Molts veïns de Riudellots es van poder
convertir en actors i actrius per un dia
i comprovar que això de fer cinema
no és tan senzill com sembla. Cap a
vuitanta persones, entre nens, adults
i gent gran van interpretar la fugida
a l’exili dels catalans i espanyols que
s’escapaven de la guerra tot travessant
la frontera d’El Pertús.
Ja ho diuen que el cinema és un bonic
engany, però és el mateix cinema qui li dóna
la versemblança: ni El Pertús era El Pertús,
sinó Riudellots; ni els refugiats eren refugiats, sinó
riudellotencs i riudellotenques del segle XXI. A la majoria
d’ells la Guerra Civil els queda molt lluny, no l’han viscuda o
ni tan sols n’han sentit a parlar, encara. Tot i això, d’altres “actors”
més grans recordaven de les llargues cues de persones que van
veure passar per Riudellots carregats amb mantes i maletes i,
fins i tot, el soroll dels avions que sobrevolaven el poble.
La filmació va tenir lloc en un camí de Riudellots, prop de
Can Casals, i va durar tota la tarda. Després d’una sessió de
Els protagonistes. Actors com en Jordi Dauder van ser a Riudellots al costat dels figurants.
Els refugiats. Els figurants
van venir ben preparats per
simular la retirada dels exiliats
catalans i espanyols.
perruqueria amb l’ajuda de la Magda Calle, els nostres actors
van desplaçar-se cap al lloc de rodatge (al set, que se’n diu) al
costat dels intèrprets principals de la pel·lícula: Jordi Dauder,
Rosa Renom, Mario Pardo o Ricard Borràs. En caure el sol, el
vent gèlid va fer que els figurants no haguessin de fingir gens
ni mica les inclemències que van haver de viure els pobres
refugiats de la Guerra Civil.
Alguns repetirien l’experiència, com en Josep
Casadevall, que explica que va decidir fer de
figurant “per veure com es fa una pel·lícula”
i assegura que li ha canviat la manera de
veure cinema. “Ara em fixo més amb el
treball dels figurants. Fer cine és molt dur”,
diu. Qui també hi tornaria és la Carme
Joher. Per a ella va ser una “experiència
molt emocionant” i el fet d’estar envoltada
d’altres persones del poble la va fer
sentir “molt acollida, com si estigués en
família”. Explica que durant el rodatge va
reflexionar sobre el tràngol que van haver
de passar els refugiats. Aquesta era la primera
vegada que la Carme es posava darrere
d’una càmera de cine tot i que ja havia tingut
experiències a sobre un escenari. Les diferències?
“El teatre és el teatre, però el cinema t’estira més, per
això, repetiria aquesta vivència amb els ulls clucs”.
El cas de la Catalina Constanta, una jove romanesa que fa un
any que viu a Riudellots, és un pèl diferent. Al seu país, ja havia
fet de figurant i, fins i tot, havia tingut un paper en un curtmetratge
també sobre un conflicte bèl·lic. Per tant, aquesta
experiència no era nova per a ella. “M’encanten les pel·lícules
i m’agradaria treballar en el cinema com a actriu” i afegeix que
EL CRIC núm 111

CINEMA
53
La monja. La Roser Molero va interpretar una monja. A la imatge, se la veu
al costat de Nanu Ferrari, l’actor de Lloret també va participar en el film.
Els més grans. En Josep Maria Llach, al costat de la seva dona
Eugènia, encara recorda com es va viure la guerra a Riudellots.
La retirada. La Carme Joher abraça l’Alba, i fa molt creïble la situació
dels refugiats.
quan va saber que es rodaria un film a Riudellots es va posar
“molt contenta perquè feia molt temps que volia fer coses de
figuració però a Girona no hi ha gaires ofertes”.
En un altre extrem hi ha la Mercè Gadea, la Mari Rojas i la
Maria González. Tot i estar molt contentes de participar en
la pel·lícula i estar d’acord en provar coses noves, van passar
tanta fred que no es dedicarien professionalment al món de
la interpretació si no fos cobrant molts diners.
A més de la seqüència de la retirada, dues cases de Riudellots
es van convertir en platós per acollir diversos moments de la
pel·lícula. D’una banda, l’equip del film va passar una setmana a
Can Batlle, on van gravar escenes tan dramàtiques com la mort
de Manuel Azaña, el darrer president de la República espanyola
abans del cop militar. D’altra banda, també es va rodar a Can
Fàbregas una escena en què el també escriptor visualitza unes
imatges sobre els fets de Casas Viejas, un episodi tràgic i sanguinari
de la història en què una insurrecció anarquista el gener
del 1933 va acabar amb desenes de morts. Per cert que quan
veieu la pel·lícula, fixeu-vos bé en qui fa de projeccionista... segur
que us sona! Com també reconeixereu de seguida una cara
coneguda en aquesta història: la de la Roser Molero. Gairebé
Canvi de look. Alguns actors es van haver de tallar els cabells tal i
com els duien els homes dels anys 30.
sense poder pensar-ho dues vegades, es va haver d’incorporar
ràpidament al rodatge perquè calia una persona que interpretés
una monja. Dit i fet, es va posar els hàbits i la Roser és la
monja de la pel·lícula... i ho fa molt bé!
Azaña. Cuatro días de julio es troba actualment en la fase
de postproducció, és a dir, en el moment del muntatge de
les imatges, etalonatge (correcció de la llum) i sonorització.
L’estrena oficial està prevista per després de l’estiu als cinemes
i més endavant es podrà veure a Televisió de Catalunya
i Televisió Espanyola.
Cristina Valentí
EL CRIC núm 111

MEDI AMBIENT
54
Educant per salvar les espècies
en perill d’extinció:
El Departament d’Educació de la Fundació Mona
Amb la finalitat de transmetre tots els valors que impliquen
el respecte per la fauna i la natura en general, hem creat el
Departament d’Educació de la Fundació Mona.
En aquests moments el Centre de Recuperació i Rescat de
Primats de la Fundació Mona acull 16 primats de dues espècies
en perill d’extinció (ximpanzés i macacos de barberia)
que han estat confiscats per les autoritats a diferents llocs
d’Espanya i Europa.
La greu situació actual dels grans simis en el món, la complexitat
del problema i la dificultat per abordar-lo ens porta
a confiar en les properes generacions per continuar amb la
tasca de protecció i conscienciació. Concretament a Espanya
són més d’un centenar els primats que esperen ser acollits en
un centre de recuperació especialitzat com és el de Riudellots
de la Selva. La manca de centres preparats per acollir-los és
un greu problema en el nostre país. Per altra part, la poca
informació al respecte comporta una absència de resposta
per part del ciutadà i de certes autoritats.
Amb la finalitat de transmetre tots els valors que impliquen
el respecte per la fauna i la natura en general, hem creat el
Departament d’Educació de la Fundació Mona. Des de fa 5
anys, aquest departament organitza tallers educatius per als
escolars d’Educació Infantil i Primària i també per a grups d’esplais
i casals, destinats a edats que van dels 3 fins als 16 anys.
Al llarg d’aquest període el Centre de Recuperació de Primats
de Riudellots de la Selva ha rebut més de 4.500 alumnes d’arreu
de Catalunya, que han pogut conèixer de primera mà la
realitat dels ximpanzés, macacos i primats en general, en un
centre pioner a tot l’Estat.
Hem dissenyat 2 itineraris educatius perquè escoles i casals
triïn aquella opció que més els convingui:
a.Visita educativa:
Inclou la visita a les instal·lacions per conèixer els inquilins
de Mona i una xerrada a l’aula educativa amb projecció d’un
vídeo relacionat amb el projecte. S’aprenen conceptes tan
bàsics com el respecte pels animals en captivitat i també a
reconèixer les semblances del ximpanzé amb l’home.
b.Taller educatiu:
Inclou la visita a les instal·lacions més aquelles activitats didàctiques,
jocs o xerrades escollides per a cada cicle educatiu.
Les activitats comencen sempre amb la divertida elaboració
per part dels nens i nenes de l’enriquiment pels primats, o
el que seria el mateix, la preparació de materials i/o menjar
per aconseguir estimular físicament i mentalment els simis.
Mitjançant d’altres jocs i activitats, els nens aprenen d’una forma
amena les conductes típiques dels ximpanzés i la situació actual
i amenaces per la supervivència d’aquestes i moltes altres espècies.
Finalment, s’entrega un dossier per a cada nen/a amb fitxes
didàctiques perquè puguin continuar treballant a l’escola.
Mireia Ferré
Responsable Departament d’Educació
www.educamona.blogspot.com
Fundació Mona
Per demanar més informació o reservar una data pels tallers
educatius us podeu posar en contacte amb:
Centre de Recuperació i Rescat de Primats de Riudellots de la Selva
972 477 618 - info@fundacionmona.org
EL CRIC núm 111

HISTÒRIA
55
La cellera de Riudellots
a l’edat mitjana
Potser molts riudellotencs s’imaginen que el carrer de la Cellera de
Riudellots era l’inici d’un antic camí que conduïa cap a la localitat selvatana
de la Cellera de Ter i d’allí qui sap on, a Vic, a Olot i al Pirineu. La
realitat, però, és ben diferent. El carrer de la Cellera, sobretot si hi entrem
des de la part nova de l’actual poble de Riudellots i sense presses, ens obre
les portes dels orígens de Riudellots, ens trasllada al nucli històric que, a
l’edat mitjana, rebia el nom de la “cellera de Riudellots”.
La cellera és el nom que rebia, a l’edat mitjana, un nucli de
població creat al voltant d’una església parroquial que havia
nascut, en origen, de la concentració de cellers, petits edificis
d’emmagatzematge, en l’espai sagrat que voltava el temple. A
part del cas de la Cellera de Ter, hi havia celleres a gairebé tots
els pobles veïns de Riudellots, com Campllong, Vilobí, Fornells,
Llambilles, Cassà de la Selva, Sant Andreu Salou, Vidreres, etc.
Només els nuclis creats al voltant d’un castell, com Llagostera,
o entorn d’un mercat, com Caldes, eren qualificats com a
viles a l’edat mitjana. Les celleres, de fet, són presents a la
majoria de les terres del bisbat de Girona, igual com succeeix
al bisbat d’Elna, a l’actual comarca del Rosselló. Als bisbats de
Barcelona i d’Osona, en canvi, el nom que solen rebre aquests
nuclis és el de “sagrera”, nom que recorda el caràcter sagrat
de l’espai que ocupaven. 1
La primera notícia de la cellera de Riudellots remunta al segle
XI. L’any 1064 Ponç, cabiscol –mestre de l’escola– de la catedral
de Girona, va deixar als canonges gironins les cases i els
sagrers amb els seus edificis que encerclaven l’església de Sant
Esteve de Riudellots. 2 En aquesta època, ja hi devia haver un
petit nucli d’edificis a l’entorn del temple parroquial, on anava
a parar, l’any 1067, una “strada qui va a la isglésia de Sanct
Esteve”. 3 Al segle XII ja hi trobem la primera casa habitada:
Guillem de Garriga i la seva família van reconèixer al cabiscol
de la seu de Girona que tenien una casa prop de l’església,
dins del cortal del capellà. 4
A partir del segle XIV, l’increment de la documentació conservada
permet conèixer molt millor com era la cellera de
Riudellots de la Selva. En diversos capbreus senyorials –reculls
de declaracions fetes per pagesos de les obligacions que
tenien envers els senyors– es troben diversos horts i petites
parcel·les de terres al pla de l’Església i a prop de la celera de
Ridelots i del cementiri parroquial. 5 Cal assenyalar que, l’any
1391, s’esmenta el torrente vocato Squerich –l’actual Cric– i els
valls –petits fossats– com a límits d’un dels horts situats a prop
de la cellera; a més, per aquest sector hi passava el camí de
Caldes, que es documenta l’any 1408. 6
A l’interior de la cellera hi havia algunes cases i algunes parcel·les
–o patis de terra– encara per construir, com el que l’any 1319
va comprar Bernat Gombau a Guillem Ginesta i que limitava
a l’est amb el pati de Guillem Cila, al sud i a ponent amb uns
carrers i a tramuntana amb les cases de Guillem de Vilabona;
poc després en Gombau degué construir-hi unes cases, que
va vendre el 1328 a Ferrer Flor i aquest, tres anys després,
les va traspassar a Pere Casadevall, paborde de l’Almoina del
Pa de la seu de Girona. 7 Al cap de poc, aquesta casa o, més
probablement, una part de la casa, es va convertir en el graner
que l’Almoina, una de les institucions eclesiàstiques gironines
amb més drets a Riudellots, utilitzava per recollir les seves
rendes. 8 A principis del segle XV, els pabordes de l’Almoina
van assenyalar que la casa i el graner que tenien a Riudellots
era “molt inhábil per metra e conservar-hi lo gran, atès que ha
ten pocha portalada que ne persones ne bèstias carragades hi
podien intrar, e en temps de pluges que y intraven moltes aygües
e lo gran si perdia”; per això, van decidir eixamplar l’entrada i
alçar els graners i les teulades i, com que les parets eren de
tàpia i les pluges les havien malmenat, els pabordes van manar
que es portessin tosques i pedres de la Crosa de Sant Dalmai
per a la reparació de l’edifici. 9
A la cellera hi havia altres cases. L’any 1323, per exemple,
Bernat Ferrer i la seva muller Beatriu vivien en unes cases a
prop de l’església i eren els encarregats de la ferreria que hi
havia a la cellera i que també era del domini de l’Almoina del
Pa de Girona. 10 El 1320, Pere Morat, del mas Morat, tenia
unes cases a l’interior de la cellera de Riudellots i l’any 1391
els hereus de Pere Feliu van cedir al cabiscol de la seu de
EL CRIC núm 111

HISTÒRIA
56
Girona un pati de terra de la cellera, on hi havia hagut una
casa, que limitava amb les terres i les cases d’en Taverner i
amb l’alberg del sagristà de l’església de Riudellots, que podria
correspondre a l’actual rectoria parroquial. 11
Segons una tradició recollida pel clergue Joan Calderó de
Riudellots, al segle XVIII, el poble de Riudellots havia estat traslladat
a causa de la freqüència de les inundacions pels volts de
l’any 1430; però el nou indret escollit no era ni més alt ni més
apartat dels rius i rieres, ni va evitar noves inundacions; per això,
acusa el sagristà de Riudellots de l’època de cercar el seu benefici
propi perquè les noves cases es van establir en terres de la
seva propietat. 12 És molt probable que aquesta història no fos
del tot veritat i que el temps l’hagués deformat. Els documents
de l’època només constaten que les destruccions ocasionades
pels terratrèmols dels anys 1427 i 1428 també van afectar el
nucli de Riudellots. L’any 1431 el cabiscol de la seu de Girona
va concedir al sagristà de Riudellots una casa que antigament
servia de graner del cabiscol i que havia estat molt enrunada a
causa del terratrèmol –propter terremotum–, situada a ponent
del cementiri parroquial i a migdia de les cases del benefici de
Santa Maria mitjançant uns petits carrerons. 13
Gràcies a uns documents de la fi del segle XV i d’inicis del
segle XVI acabem d’entendre com estava organitzada la cellera
medieval de Riudellots. L’any 1476, el cabiscol de la seu de
Girona va concedir a Antoni Rufí, sastre, un pati de terra, on
hi havia hagut les cases de Bernat Prat, que limitava a llevant
amb la plaça de la cellera i el cementiri parroquial mitjançant
un carrer públic, a migdia amb els graners del cabiscol i la casa
del sagristà de Riudellots, a ponent amb els horts d’en Calderó
i de la doma i al nord amb la casa on el ferrer Miquel Ferrer hi
tenia la ferreria. 14 Aquest pati, l’any 1479, va ser traspassat al
mateix Miquel Ferrer que així va poder ampliar el seu habitatge
i el seu negoci. 15 Al cap de dues generacions, l’any 1526, els
hereus d’aquest ferrer van vendre la ferreria, amb la casa i patis
annexos i algunes terres; aleshores descobrim com a la cellera
de Riudellots hi havia les cases d’en Llorà, d’en Xiberta, d’en
Rovirola i d’en Pujades, que s’han d’afegir a les que en Dalmau
Calderó i en Roc Calvet hi tenien l’any 1513. 16
La cellera de Riudellots, doncs, va mantenir-se al llarg dels segles
XIV i XV, tot i que hi van haver molts canvis en els seus habitants,
fruit tant dels daltabaixos demogràfics derivats de la Pesta Negra
del 1348 com de la mateixa dinàmica de les famílies menestrals
que hi vivien. Els documents d’aquest període no enregistren
cap canvi d’emplaçament del poble, tal com va escriure Dalmau
Calderó tres-cents anys després, de manera que és molt més
probable pensar que l’actual església parroquial de Sant Esteve,
construïda entre els anys 1500 i 1565, es va aixecar al damunt
d’un antic temple romànic del qual no n’ha quedat cap resta. 17
La importància demogràfica de la cellera de Riudellots va arribar
a ser notable: dels 61 focs de Riudellots de l’any 1497, 20 corresponien
a preveres i a artesans que vivien en les cases de la cellera
que devien estar situades al voltant de l’església parroquial, del
cementiri i de la plaça. Des del segle XVI fins al XIX, el nucli inicial
de Riudellots va créixer seguint l’eix est-oest que esdevindria el
carrer Major, tal com es pot resseguir en les llindes que encara
conserven unes quantes cases del carrer. Així, a principis del segle
XX, “lo poble, format per tres carrers –el carrer Major, el carrer
Petit o de la Mosca i el carrer de la Cellera– y una plaça” reunia
48 edificis i 182 habitants. És en aquest moment que la descripció
feta per Josep Pla correspon millor al nucli de Riudellots que ha
arribat als nostres dies: “el poble és una renglera llarga de cases
molt baixes, tirades a cordill, amb un camí que hi passa pel davant
ple de sots i de fang”. L’escriptor empordanès, però, també es
va fixar amb el fet que, “a la meitat del carrer, hi ha l’església i el
cementiri, amb un xiprer alt i elegant i unes cases veïnes”. Per
ell, això trencava “la ratlla del carrer” i feia que el poble semblés
“una creu a la qual manqués un braç”. 18 Ara sabem, però, que
el grup de cases que hi havia a l’entorn de l’església no seguien
l’ordenació rectilínia del carrer Major perquè havia nascut uns
quants segles abans i perquè corresponia a la cellera medieval
de Riudellots.
Fins fa poc, Riudellots ha tingut la gran sort de conservar, de manera
gairebé intacta, el nucli antic tal i com havia estat, almenys, en els
darrers dos-cents anys. El fet que el Cric i el Riudevilla passin a pocs
metres de l’església i de les cases del poble antic ha fet que el poble
s’estengués al costat nord de la carretera de l’Estació, que fa de línia
divisòria entre la part vella i la part moderna de Riudellots.
El carrer de la Cellera ens condueix cap al centre de l’antiga cellera
de Riudellots.
EL CRIC núm 111

HISTÒRIA
57
Entre el cementiri i les cases de la plaça sortia un brancal del camí de Caldes”.
Però la sort, al final, sempre s’acaba. I en el cas del nucli antic de
Riudellots, la sort s’ha acabat a partir de l’enderrocament de ca
la Plana i de les altres cases que quedaven entre els carrers de la
Cellera, Major i Petit, per tal d’ampliar l’espai de la plaça de l’Església.
Més recentment, s’ha destruït can Merla i, probablement, aviat
desapareixerà cal Pastor. Totes aquestes cases, la majoria d’elles
construïdes amb tàpia igual com el graner de l’Almoina de l’any
1414, eren uns testimonis dels temps medievals que hem deixat
desaparèixer del davant dels nostres ulls. I si, entre tots, no hi posem
remei, veurem molt aviat com el que queda del nucli històric de
1 Els historiadors que més han estudiat aquest tipus de nuclis de
poblament són Ramon Martí, Víctor Farías i Aymat Catafau; cf. Ramon
MARTÍ, «L’ensagrerament: l’adveniment de les sagreres feudals», Faventia
[Barcelona], núm. 10, 1988, pàg. 153-182; Víctor FARÍAS, «La sagrera catalana
(c.1025-c.1200): características y desarrollo de un tipo de asentamiento
eclesial», Studia Historica - Historia Medieval [Salamanca], núm. 11, 1993, pàg.
81-121; Aymat CATAFAU, Les celleres et la naissance du village en Roussillon
(Xe-XVe siècles), Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 1998.
2 El text diu: “ipsas mansiones uel sacraria cum earum omnibus hedificiis
que sunt iuxta uel in circuitu ecclesie predicti Sancti Stephani de Riuodeluto”;
cf. Arxiu Capitular de Girona (ACG), pergamí núm. 66 (1064.02.15; Jaime
VILLANUEVA, Viage literario a las iglesias de España, Madrid: Real Academia
de la Historia, 1803-1852, vol. 12, núm. 28).
3 Arxiu de Sant Daniel (ASD), llibre 20, núm. 51 (1067.01.13; Josep M.
MARQUÈS, Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300),
Barcelona : Fundació Noguera, 1997: núm. 16).
4 La casa, o domus, es trobava iuxta ecclesiam Sancti Stephani de Riuolutorum,
infra cortilium capellani; cf. Arxiu Diocesà de Girona (ADG), Mitra, Cartoral de
Carlemany, f. 208ab (1183.09.21; Josep M. MARQUÈS, Cartoral, dit de Carlemany,
del bisbe de Girona (s. IX-XIV), Barcelona: Fundació Noguera, 1993, núm. 349).
5 Sibil·la Saurina, per exemple, tenia dos quadres de terra al lloc anomenat
Horts, a tocar la cellera i el cementiri; cf. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA),
Monacals, Sant Pere de Galligants, rotlle 37, pergamí núm. 11 (1314.11.27).
6 ADG, Seu de Girona, Cabiscol, pergamí núm. 12 (1391.09.05) i pergamí
núm. 18 (1408.08.30).
NOTES
Riudellots queda desvirtuat de manera definitiva. No es tracta,
certament, d’un conjunt arquitectònic monumental com el de
ciutats i viles més importants o antigues, però el cas de Riudellots
és un magnífic exemple de com era una cellera a l’edat mitjana i
de com va evolucionar al llarg de l’època moderna. Això té prou
valor històric com perquè en prenguem consciència i sapiguem
conservar-ho i mostrar-ho als nostres fills i filles.
Elvis Mallorquí,
Historiador
7 ADG, Almoina, Riudellots de la Selva, pergamí núm. 98 (1319.03.24),
pergamí núm. 102 (1328.11.20), pergamí núm. 107 (1331.05.08) i pergamí
núm. 109 (1332.04.24).
8 Arxiu Històric de Girona (AHG), Hospici, Manuals de Comptes dels
Pabordes, vol. 4, f. 115r-117r (1336-1337).
9 AHG, Hospici, Manuals de Comptes dels Pabordes, vol. 42, f. 150r (1414-
1415).
10 ASD, pergamí núm. 524-4 (1323.06.22). Els pabordes de l’Almoina van
assenyalar l’any 1405 que les aigües inundaven sovint la ferreria; cf. AHG,
Hospici, Manuals de Comptes dels Pabordes, vol. 44, f. 176r (1405.09.04).
11 ASD, pergamí núm. 524-1 (1320.08.21); ADG, Seu de Girona, Cabiscol,
pergamí núm. 12 (1391.09.05).
12 Joaquim M. PUIGVERT, Una parròquia catalana del segle XVIII a través de
la seva consueta (Riudellots de la Selva), Barcelona: Fundació Salvador Vives
Casajuana, 1986; Elvis MALLORQUÍ, coord., Riudellots de la Selva, Girona:
Diputació de Girona – Caixa de Girona, 2000, pàg. 30-31.
13 ADG, Seu de Girona, Cabiscol, pergamí núm. 21 (1431.08.02).
14 ADG, Seu de Girona, Cabiscol, pergamí núm. 22 (1476.07.22).
15 ADG, Seu de Girona, Cabiscol, pergamí núm. 23 (1479.07.22).
16 ADG, Almoina, Riudellots de la Selva, pergamí núm. 144 (1513.11.22);
ADG, Seu de Girona, Cabiscol, pergamí núm. 25 (1526.12.05).
17 Josep M. MARQUÈS, «Sant Esteve de Riudellots, parròquia medieval»,
El Cric [Riudellots de la Selva], suplement del núm. 50, 1989; MALLORQUÍ,
Riudellots…, pàg. 32-33.
18 MALLORQUÍ, Riudellots..., pàg. 54-55.
EL CRIC núm 111

GASTRONOMIA
58
Què menjarem?
Lasanya de patates i verdures
Ingredients per a 4 persones
Empanada gallega amb pasta fullada
Ingredients per a 4 persones
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
3 patates mitjanes
3 ous durs
100 grams de pèsols
100 grams de pastanagues
100 grams de cogombres petits
100 grams de pebrot vermell (dos escalivats)
100 grams de pernil dolç
100 grams de pernil salat
120 grams de tonyina de llauna
2 pebrots vermells (sencers)
Per a la maionesa
• 3 làmines de cua de peix (gelatina)
• 1 ou
• el suc de mitja llimona
• pebre blanc
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
2 làmines de pasta fullada
100 grams de llom
100 grams de cansalada
100 grams de vedella
100 grams de xoriço
100 grams de pernil
1 pebrot vermell (de morro de bou)
1 pebrot verd
1 ceba gran
2 tomates triturades
1 all
1 culleradeta de pebre vermell
una mica d’orenga
una mica de farigola
una copa de vi blanc
sal i pebre
Preparació
Preparació
Talleu totes les verdures en quadradets (menys les patates,
que es couen senceres) i poseu-les a coure; coeu els ous i
escaliveu els pebrots. Poseu les làmines de cua de peix en
remull en aigua tèbia i abans de preparar la maionesa poseu
a fondre aquestes cues de peix de gelatina amb una mica
d’aigua i el suc de mitja llimona; en aquesta barreja encara
tèbia afegiu-hi l’ou i feu la maionesa, salpebreu-ho al gust.
Talleu les patates i els ous durs en rodanxes fines; talleu els
pebrots escalivats procurant que en resultin quatre parts
iguals. La resta d’ingredients barregeu-los amb una mica de
maionesa.
Munteu el plat en un motlle quadrat, esteneu una capa
de patata i a sobre una capa d’ensalada russa; a sobre els
pebrots i a continuació els ous durs tallats en rodanxes.
Finalment, poseu les patates també tallades en rodanxes (si
sobra ensalada russa aneu alternant capes fins que s’acabi i
feu l’última capa de rodanxes de patata). Per finalitzar cobriuho
amb maionesa i adorneu-ho amb alguna flor de tomata.
Guardeu-ho a la nevera, ha de quedar com un púding.
Saltegeu totes les carns i retireu-les, amb l’oli sobrant ofegueu
la ceba i els pebrots. Afegiu-hi les herbes aromàtiques
i el pebre vermell, i tot seguit el vi i la tomata; deixeu-ho
coure 10 minuts i afegiu-hi totes les carns, deixeu-ho al foc
uns 5 minuts.
Esteneu la pasta a la plata del forn i seguidament afegiuhi
el farcit sense arribar a les vores; pinteu les vores amb
ou batut. Tapeu-ho amb l’altra làmina de pasta fullada
prement les vores amb els dits, pinteu la pasta amb l’ou
batut.
Abans de ficar-la al forn
Feu una xemeneia al mig de l’empanada. Deixeu-la coure 15
minuts amb el forn fort; la podeu menjar calenta o freda.
Josep Ramos
EL CRIC núm 111

PASSATEMPS
MOTS ENCREUATS per Josep Sais
HORITZONTALS
1. Art de representar en una pantalla, mitjançant la fotografia, imatges en moviment. 2.
Pel•lícules de llarga durada. 3. Psicofàrmac que provoca modificacions psíquiques transitòries
que afecten especialment l’esfera perceptiva. Nota musical. 4. A internet, Rússia.
Cent. El que hom percep amb l’oïda. A l’inreves, que tenen un preu elevat. Fòsfor. 5. A
l’inrevés, sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.
Primera lletra. A l’inrevés, plagi. 6. Col•lecció de videocassets. Causa. 7. A l’inrevés, vailet. A
l’inrevés, personatge de la tragèdia grega Antígona. Exèrcit Republicà Irlandès. 8. Distintiu
de les matrícules dels cotxes d’Alemanya. Josep ... Clavé mestre de cor, compositor, poeta
i polític català. A l’inrevés, serà capaç. 9. Nom afectuós de la presidenta de la Comunitat
Autònoma de Madrid. Cent u. A l’inrevés, àton. 10. Negació. A internet, Xina. Societat
closa. Sofre. Consonant. 11. En els volcans, punt per on surten els materials eruptius a la
superfície. Carta que, en la numeració de cada coll, és l’u. Ocell de la família dels anàtids.
12. Iode. Escorrancs. En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents,
però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable,
tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més. 13.
Hissarà. Suport d’una línia elèctrica. 14. Faci sensible. Cinquanta.
VERTICALS
1. Plural, en parapsicologia, percepcions extrasensorials d’objectes o de fets passats o
futurs. 2. Engrescaments que s’experimenten amb l’esperança o la realització d’alguna
cosa. Germana. Pronom personal adverbial. 3. A l’inrevés, xarxa d’àrea local. A l’inrevés,
mamífer carnívor que habita a les selves de bambú. Vall pirinenca. 4. Expulsió sorollosa de
gasos considerada saludable en els infants i de mala educació en els adults. Begudes delicioses.
5. Mississippi Gaming Commission. Ocells de l’ordre dels estrigiformes. A l’inrevès,
dramaturg noruec. 6. A l’inrevès i femení, dit de cadascuna de les parts d’una quantitat
dividida en cent parts iguals. A l’inrevés en holandès i afrikaans, pagès. 7. Massís muntanyós
de l’illa de Tenerife. Masculí, dit de l’energia del vent que pot ésser transformada en treball
o electricitat mitjançant un aerogenerador. A l’inrevés, Internal Revenue Service. 8. Nom
d’home. A l’inrevès, La ... ciutat de l’Aràbia Saudita. Nota musical. Diminutiu d’Alfons. 9.
Gorgues sense vocals. Terminació verbal. Casament, 10. A l’inrevès, fer de no res. Germà
d’Abel. Servei d’Assistència Tècnica. 11. A l’inrevés, organisme pertanyent al regne vegetal.
Radó. Arbre. Darrera lletra. 12. Consonants consecutives. Instrument òptic consistent en
un tub dins el qual hi ha fragments de vidres acolorits i miralls disposats de manera que
apareix una figura de simetria radiada que varia il•limitadament en agitar-lo. 13. Institut
d’Estudis de la Salut. Mescla de cera i de pega emprada especialment pels sabaters per
a encerar els fils amb què cusen les sabates. American Standards Association. 14. A
l’inrevès, ciutat italiana. Posar el tap. A l’inrevès, fibra tèxtil d’origen vegetal.
SOPA DE LLETRES per Emma Llach
Troba els 6 municipis veïns que limiten amb Riudellots.
A I G U A V I V A S
C A M P I Q U O A G
C L S A M U T N O N
A V L O B A T N U O
L I L C L A T E I L
D O E G N Z U B P L
E D N D M A O R M P
S L R N I L E X A M
U E O S I R D A P A
U C F V U O T A L C
Solucions als passatemps del número anterior
SOPA DE LLETRES:
7 animals mamífers que podem trobar a Riudellots:
Vaca, gat, gos, porc, ximpanzé, cavall i conill
MOTS ENCREUATS
L L I N O C
C A V A L L E S
Z
O
N
G
A
P O R C
M
G
I
A
X A C A V T
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
1 N A D A L I S E R R A
2 E L E F A N T A N O U T
3 A G R E M I A R A S S L E
4 N I M F A L I L E S I X
5 D N A I R I D I S C E N T
6 E U T I S C X A N A D U
7 R R O T I A R A A N A R
8 T E L R A C A N E B A N A
9 A S O T A R I D S D E
10 L I G A T E R R A R S O
11 S I N G E T I I T B
12 T A I C S A L E G R E
13 A A A M O N O R D E S
14 S E R R A L L O N G A S A
59
EL CRIC núm 111