9 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
9 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
9 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La mosquera<br />
Origen <strong>de</strong>is materials <strong>de</strong>l dipòsit <strong>de</strong> Llavorsi.<br />
nyellera, 1 fragment <strong>de</strong> placa circular<br />
i 1 resta <strong>de</strong> fosa. Cal afegir<br />
que totes el<strong>les</strong> presentaven un<br />
magnífic estat <strong>de</strong> conservació i<br />
que només els calgué efectuar,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la seua troballa, una<br />
lleugera neteja superficial per tal<br />
<strong>de</strong> treure'ls <strong>les</strong> restes <strong>de</strong> terres<br />
que tenien adheri<strong>de</strong>s.<br />
És <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar que l'autor<br />
<strong>de</strong> la troballa tot seguit ens els<br />
lliurà pel seu estudi, la qual cosa<br />
pensem que s'ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar, donat<br />
que no és un fet gens habitual<br />
el lliurament d'una troballa<br />
d'aquestes característiques pel<br />
seu estudi. Materials que un cop<br />
estudiats foren lliurats al Servei<br />
d'Arqueologia <strong>de</strong> la Generalitat<br />
<strong>de</strong> Catalunya.<br />
L'estudi <strong>de</strong>ls materials ha<br />
posat <strong>de</strong> manifest que el conjunt<br />
fou dipositat a la terra a la fi <strong>de</strong><br />
l'Edat <strong>de</strong>l Bronze en un moment<br />
que cronològicament cal situar<br />
entre final <strong>de</strong>l segle VIU i inicis<br />
<strong>de</strong>l VII abans <strong>de</strong> Crist, o sigui<br />
que la data <strong>de</strong> <strong>de</strong>posició es produí<br />
fa uns 2.700 anys. Aquesta es<br />
<strong>de</strong>dueix <strong>de</strong>l moment d'íis <strong>de</strong>ls<br />
objectes més mo<strong>de</strong>rns <strong>de</strong>l conjunt.<br />
Es tracta sense cap mena <strong>de</strong><br />
dubte, d'uns materials recollits<br />
per un metal.Itirgic ambulant, o<br />
un xatarrer, els quals anirien <strong>de</strong>stinats<br />
a la fosa i transformació<br />
en objectes més d'acord a <strong>les</strong> noves<br />
necessitats <strong>de</strong> <strong>les</strong> societats <strong>de</strong><br />
l'Edat <strong>de</strong> Bronze, o a la recuperació<br />
per a l'intercanvi amb comunitats<br />
estab<strong>les</strong> que els utilitzarien<br />
també per a la fosa, doncs<br />
en aquest moment sembla que la<br />
metal.liirgia <strong>de</strong>l bronze compta<br />
amb una àmplia difusió.<br />
Se'ns escapa, <strong>de</strong> moment, la<br />
raó <strong>de</strong>l perquè es diposità aquest<br />
important conjunt <strong>de</strong> bronzes en<br />
aquest indret <strong>de</strong>l Pallars Sobirà,<br />
cosa que també succeeix en quasi<br />
tots els dipòsits trobats fins al<br />
present. Els materials es dipositaren<br />
a la terra dins d'una bossa<br />
<strong>de</strong> material perible (cuir, espart,<br />
etc.) i per raons que ens són <strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s<br />
no es tornaren a recollir.<br />
Així mateix també <strong>de</strong>sconeixem<br />
el perquè es dipositaren en<br />
aquest lloc. Es tracta, però, d'un<br />
fenomen que també es produeix<br />
en altres països i pel qual encara<br />
no s'ha trobat una resposta satisfactòria,<br />
en alguns casos es pensa<br />
que es pot tractar d'ofrenes a<br />
divinitats, en altres la <strong>de</strong>posició<br />
es justifica per la imminència<br />
d'un perill que fa que s'enterrin<br />
els objectes <strong>de</strong> valor per recuperar-los<br />
més tard, en fi pot haverhi<br />
diverses explicacions per<br />
aquest fet i cap d'el<strong>les</strong> ser la real.<br />
El que si potser és més sorprenent<br />
és la presència <strong>de</strong>l dipòsit en<br />
una zona en què actualment a<br />
penes es coneixen jaciments<br />
d'aquella època, la qual cosa no<br />
vol dir que aquestes àrees pirinenques<br />
a<strong>les</strong>hores estiguessin<br />
31