Taller Social i Salut - Ajuntament de Tarragona

tarragona.cat

Taller Social i Salut - Ajuntament de Tarragona

Institut Municipal de Serveis Socials

Pla local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona

Tallers sectorials de diagnosi participativa – octubre 2010

inclusió/exclusió socials i àmbit social i sanitari

índex

1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la ciutat (2)

2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa (4)

3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona:

3.1. La inclusió i l’exclusió social des de la perspectiva social i sanitària (7)

3.2. Dificultats i potencialitats d’inclusió social des de l’àmbit de la social i sanitari (14)

3.3. Aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social des de la perspectiva social i sanitària (23)

3.4. Propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció social i sanitària (24)

4. Annex: Rellevància de l’àmbit social i sanitari per a comprendre els processos d’inclusió i exclusió social (30)

1


Institut Municipal de Serveis Socials

1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la

ciutat

Aquest taller participatiu forma part de la diagnosi social de la ciutat, que és un dels elements fonamentals del Pla Local d’Inclusió i

Cohesió Social de Tarragona (2009-2012). L’Observatori Social de Tarragona, d’altra banda, és l’espai d’informació, intercanvi i

difusió dels diversos treballs d’anàlisi dels fenòmens d’inclusió i cohesió social a la ciutat.

En les darreres dècades, hem assistit a canvis socials que ofereixen noves oportunitats desenvolupament individual i col·lectiu

(noves formes familiars, diversitat cultural i social, augment de l’esperança de vida de la població, flexibilitat de les trajectòries

laborals, noves tecnologies, etc). Simultàniament, també han sorgit noves necessitats socials, i els processos d’exclusió social i

vulnerabilitat s’han diversificat i són més complexos. Davant les noves dificultats socials, afavorir la inclusió i la cohesió social ja no

és, doncs, una tasca només dels serveis socials, sinó que requereix la intervenció de professionals i ciutadans/es d’àmbits cada

vegada més diferents (salut, serveis socials, habitatge esports...), tot utilitzant noves metodologies d’intervenció (treball en xarxa,

transversal).

En aquest context, es manifesta la necessitat de dotar-nos d’eines com el Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona

(2009-2012), impulsat per l’Oficina Tècnica de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El PLICST esdevé el marc on

l'Ajuntament, les altres administracions, els agents socials i la ciutadania articulen les polítiques i les accions amb capacitat per

2


Institut Municipal de Serveis Socials

promoure la inclusió social de les persones i dels col·lectius, tot enfortint la cohesió social del territori. Aquest procés consta,

fonamentalment, de tres fases: realitzar la diagnosi social, consensuar les línees d’acció i, finalment, avaluar l’efectivitat de les

nostres intervencions. La diagnosi participativa és, doncs, la primera fase, i vol conèixer la realitat de la ciutat en termes d’inclusió i

cohesió social, així com fomentar la relació i el coneixement mutu entre els diversos agents socials de la ciutat.

Per la seva part, l’Observatori Social és una eina del procés del PLICST, que promou, aglutina i ordena el coneixement més actual

i divers per a comprendre i mesurar les desigualtats socials. Pren la forma inicial de pàgina web i és referent per a tothom que

vulgui conèixer quines són les dificultats socials de la ciutat, i quins recursos tenim per a intervenir-hi. En aquesta línea, i a partir

del coneixement mutu entre els agents, l’observatori facilita la coordinació i el treball en xarxa dels serveis, amb l’objectiu de

realitzar una intervenció transversal i, per tant, ser més eficaços en la nostra acció. Igualment, incorpora elements rigorosos i

innovadors per a l’anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació de les

polítiques socials.

En definitiva, la diagnosi social de la ciutat és la primera fase del PLICST i un dels fils conductors de l’Observatori; consta de

dades, informacions i valoracions provinents de diferents fonts (estadístiques, dels recursos, de les associacions, de la ciutadania,

de la universitat, etc). La seva inclinació és eminentment pràctica perquè tracta de generar coneixement per a la transformació, i

aquest sorgeix sovint de processos relacionals on els actors intercanvien informacions i, sobretot, es reconeixen, tot posant les

bases per a millorar la coordinació dels diferents serveis, així com establint canals de comunicació entre la ciutadania i serveis.

3


Institut Municipal de Serveis Socials

2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa

En un context de diversificació de les dificultats socials, el agents socials més propers a les situacions de dificultat són els qui

coneixen millor aquesta realitat, són els “experts”. La participació directe dels/les professionals i ciutadans/es a l’hora d’analitzar,

implementar i avaluar les accions inclusives és, doncs, fonamental.

A partir del coneixement pràctic dels diferents agents socials es configura de forma participativa l’”estat de la qüestió” de l’exclusió

social. Per agents socials nosaltres entenem els/les professionals i la ciutadania que, per diverses raons, té un coneixement directe

del fenomen de la vulnerabilitat i l’exclusió social.

L’exclusió social és un fenomen complex i polièdric, així que per copsar-la en les seves diferents dimensions hem realitzat sis

tallers, a partir d’una divisió per àmbits: Social-Sanitari, Residencial-Espai Urbà, Formatiu, Polític-Ciutadà, Econòmic-Laboral i

Relacional.

Amb aquestes consideracions, la sessió de diagnosi participativa d’aquest taller, al voltant de l’àmbit social i de salut, s’ha centrat

en dos nivells d’objectius:


de continguts:

4


Institut Municipal de Serveis Socials

Recollir i analitzar les diferents informacions, visions i percepcions sobre la exclusió/inclusió social a la ciutat, a partir d’elements

directament relacionats amb la salut. L’objectiu d’aquest espai és, doncs, construir col·lectivament, a partir de la diversitat

d’experiències dels/les diferents professionals i ciutadans/es, un coneixement socialment útil per a la posterior intervenció social.

Fonamentalment, hem analitzat quines són les principals dificultats d’inclusió social detectades des de l’àmbit de la salut, a qui

afecten (perfil de població) i on s’estan donant (barri o zona). Seguidament, els/les participants han assenyalat els recursos

(tècnics, materials o relacionals) de que disposa la ciutat per a fer front a moltes d’aquestes dificultats, és a dir, quines iniciatives o

pràctiques inclusives i cohesionadores estan actualment funcionant o, bé, podrien endegar-se.


de procés relacional:

Aquest espai ha estat també una oportunitat perquè els diferents participants es reconeguin mútuament com agents actius en la

promoció de la inclusió i cohesió social.

Primer, l’ intercanvi de visions sobre la exclusió social en l’àmbit de salut ha propiciat la posada en comú d’idees i la generació de

coneixement compartit, en un exercici de comprensió d’altres realitats, més enllà de la praxis professional quotidiana.

5


Institut Municipal de Serveis Socials

En segon lloc, el nostre propòsit ha estat que els membres del grup visualitzin allò que existeix a la ciutat i que està funcionant. Es

tracta d’una forma de reconeixement de la bona feina que ja s’està fent, que també té l’objectiu que altres participants l’incorporin

com un nou element per a la seva “capsa d’eines” de la intervenció social i sanitària.

Tercer, la posada en relació entre les dificultats que existeixen a la ciutat i els recursos de que disposem, endega el camí per a

qüestionar-nos si algunes de les nostres accions s’encavalquen, o si hi ha buits en la intervenció, de forma que entre tots podem

corregir-ho i, per tant, conformar una xarxa d’atenció social més eficaç.

6


Institut Municipal de Serveis Socials

3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona

A continuació, exposem les percepcions, valoracions i opinions dels participants treballades en aquesta diagnosi compartida. S’ha

incorporat el que els i les participants han volgut destacar en aquesta sessió. A més d’aquest espai, el procés de diagnosi per

determinar l’estat de la qüestió de l’exclusió, la inclusió i cohesió socials a Tarragona segueix i contempla diferents espais i

itineraris de recollida d’informació.

3.1. percepció de la inclusió, la cohesió i l’exclusió socials des de la perspectiva social i sanitària.

el concepte de malaltia

- Segons comenten les persones participants, el mateix concepte de malaltia es contempla de vegades com una mancança i

en termes d’exclusió. Hi ha un model “ideal” de salut, i qualsevol desviació d’aquest suposa estar “malalt”. I la mateixa idea de

malaltia suposa estar “exclòs”, ja que la malaltia no s’accepta ni es tolera.

- L’ideal seria considerar el concepte de salut com un estat desitjable, al qual es pot arribar segons diferents graus. En

aquest cas, seria un concepte més integral i complex de salut. La persona té diferents graus de salut en lloc de mancances.

7


Institut Municipal de Serveis Socials

- També trobem que existeix la percepció segons la qual certes característiques de la persona passen a ser sinònimes de

malaltia i de limitació. Per exemple, s’assumeix socialment que una persona d’edat avançada està, d’una o d’altre manera,

malalta. D’aquesta manera, s’assimila el que és una limitació –de la edat, però també potser d’una discapacitat o

disfuncionalitat- a tenir una malaltia. En part, depèn dels mitjans i de les condicions de vida que tingui aquesta persona perquè

la seva limitació no sigui “invalidant”. En aquests condicions, la cohesió social d’una comunitat, és a dir, les xarxes de suport

mutu, són un factor positiu per a la inclusió.

- Moltes vegades, la definició d’allò que és bo o dolent, dependria del moment o de les “modes. El concepte de salut va

variant al llarg del temps, de vegades més associat a “modes”. I per tant, la percepció de la malaltia també: p.ex., “ara estan

més incorporats els trastorns alimentaris (sobrepès infantil, dislipemia, anorèxia...).., amb més “centralitat” que altres aspectes

que han estat tota la vida...”. De la mateixa manera, hi ha malalties que queden “excloses” per manca de “visibilitat i de

reconeixement”, que d’alguna manera la societat no reconeix, com és el cas de les malalties mentals.

- Es valora el concepte “d’exclusió derivada”: aquella exclusió del familiar cuidador o cuidadora principal d’una persona

malalta, especialment crònic. Com que ha de desenvolupar la seva vida associada al procés de la persona malalta, queda

social i econòmicament exclòs. Especialment, quan en aquesta situació no hi ha ajudes ni suport, o hi existeix de manera

insuficient. També quan, a més, la malaltia de la persona familiar no compte amb una “atenció més central” per part de la

societat i de les seves institucions (els i les participants ho exemplifiquen en tipus de situacions de persones malaltes

8


Institut Municipal de Serveis Socials

d’alzheimer, discapacitats, malalties mentals...). En una trista paradoxa, es reconeix que, a vegades, “la inclusió per al familiar

només arriba amb la mort de la persona malalta”.

el concepte de persona malalta

- “Cal subjectivitzar al pacient davant de l’objectivització que fan les institucions d’aquest pacient”. Cal considerar-ho un

subjecte i no un objecte d’intervenció. Un subjecte capaç de prendre decisions, que pot participar i ser coresponsable en el

procés de la seva cura.

- Es fa una reflexió sobre el model atenció i consideració que tenim ara com “el que considera al pacient com una persona

demanant d’una atenció, amb queixes habituals, des d’una relació de dependència del pacient cap als professionals i a les

institucions, sense pressa de consciència dels drets i deures per a la cura de la seva salut personal....”. Un model que

afavoreix un “client passiu”, no un subjecte que pot abordar la seva intervenció, com s’ha comentat abans. La qüestió és

com canviar aquest model per un altre més coresponsable, des d’un abordatge més integral, que pugui fer front a situacions

complexes amb multiplicitat d’actors... fins i tot des de la globalitat de la comunitat”.

- S’insisteix en la manca d’integralitat en les actuacions. Es valora que “el model que tenim ara no ens dóna respostes en

aquest sentit: treballa només per parcel·les”. No tracta a la persona integralment, en la seves dimensions física, psicològica,

9


Institut Municipal de Serveis Socials

afectiva i social. El més fàcil és el tractament mèdic.

existència de condicions afegides que fan que la manca de salut, o les conseqüències d’aquesta, incideixin en més o

menys grau d’exclusió de les persones. Entre aquestes “condicions afegides”, els i les participants assenyalen:

- Els factors associats a la persona: com ara l’edat, el gènere (dona / home), l’origen (de naixement i cultural), les condicions

físiques, la qualitat de vida que porta, el grau d’accés a la renda (pobresa o no)..., incideixen en aspectes concrets de la seva

salut i pot permetre a la persona estar més o menys inclosa socialment... A més, també incideix la seva “percepció cultural” dels

seu cos i de la seva cura que condiciona la seva percepció de la salut, com un estat i un valor fonamental a mantenir. “Hi ha

persones o famílies que no tenen interioritzades pautes saludables, mancança que transmeten a les generacions posteriors:

comportament, alimentació...”.

- L’encaix de la població nouvinguda, amb la seva diversitat de cultures, de costums, de comportaments cap a la cura

de la seva salut, en alguns casos molt diferents als autòctons. A més d’aquesta diversitat, l’arribada en un curt termini de

temps d’una proporció elevada de població nouvinguda no ha permès fer els reajustaments necessaris, per dèficits de recursos,

per límits en la comprensió dels seus processos, per dificultats en el seu llenguatge..., etc.

- L’accessibilitat a orientació, informació i recursos disponibles subjecta a variabilitat o discrecionalitat. De vegades, una

10


Institut Municipal de Serveis Socials

insuficient o incorrecta informació o orientació pot dificultar l’accés a recursos adients... I pot derivar en situacions d’exclusió,

fins i tot quan hi ha possibilitat de respostes i recursos adients. També es planteja aquesta discrecionalitat en determinades

situacions de malalties, on manca sentit integral i de procés en les respostes: això produeix que en unes vegades hi hagi

resposta i en unes altres, la persona malalta i el seu entorn familiar queden “aïllats i sense resposta”.

- La consideració més central o perifèrica de la malaltia: “l’avantatge d’una malaltia més central” fa posar més atenció i/o

recursos per a les persones en aquestes situacions. Fins i tot es parla de que la possibilitat d’estar més atès o no pugui estar

associada a “modes o etiquetes”. La seva conseqüència arriba a segmentar, i directa o indirectament excloure persones amb

determinades dificultats de salut. A tall d’exemple de situacions vulnerables “ocultades” amb tractament clarament deficitaris:

malalties mentals, malalties infeccioses, VIH... Altres, com ara trastorns alimentaris, d’addicions / drogodependències..., poden

obtenir més recursos. Aquí es valora també la incidència de la voluntat política / administrativa en algunes actuacions

(polítiques, tècniques, pressupostaries...) i de l’acció dels mitjans de comunicació: com es canalitza cap a “temes – tabú” o no.

Això també pot observar-se en diferents experiències: a l’entorn del voluntariat, on es recull el refús social o la por que hi ha

vers la malaltia mental, ja que gairebé cap voluntari vol treballar en aquest tipus de suport. O quan es presta més atenció als

nuclis familiars d’anorèxia que als grups familiars de malalts d’esquizofrènia.

En definitiva, l’arbitrarietat que existeix per determinar si una malaltia rep el suport adequat o queda estigmatitzada, significa

11


Institut Municipal de Serveis Socials

que persones amb determinades malalties i els seus familiars poden quedar exclosos d’una existència social digne.

model d’abordatge en el sistema d’atenció: límits o mancances en un abordatge més o menys integral de la situació de

la persona malalta i dels seus familiars.

- Manca sentit de procés en l’abordatge de les malalties. Es considera que des del “sistema” estan previstes intervencions

“parcials” al llarg del procés de la persona malalta, no exactament es cobreixen les diferents fases o aspectes de la malaltia.

Això suposa que hi ha fases, aspectes o moments en els quals les persones malaltes o els seus familiars “queden en terreny de

ningú” i sense orientació / suport: perquè “el sistema no ho te reconegut, o no està articulat entre les diferents competències o

protocols, o no es contempla la multidisciplinarietat /presència de múltiples actors en l’abordatge, per processos de derivacions

no adients..”. I aquesta manca de sentit de procés s’assenyala especialment greu en les malalties cròniques, on la variabilitat de

l’estat de la persona malalta pot ser constant, aquí l’acompanyament continu pot ajudar a encaixar aquestes variacions, tant a la

persona malalta com als seus familiars.

- Necessitat d’atendre a la “persona” i no únicament a la malaltia. Tot i que ja s’estan fent passos per incorporar actuacions

més integrals i articulades, s’apunta que la implantació d’un model integral i articulat comunitàriament triga temps i, mentrestant,

situacions d’exclusió continuen sense resposta. La qüestió és: “mentrestant, què passa amb les famílies de les persones

malaltes, amb les mares cuidadores d’infants malalts, amb la seva incorporació a la vida social, laboral...?. Manca un itinerari en

12


Institut Municipal de Serveis Socials

procés multidisciplinari, amb suport i acompanyament, amb comprensió de la problemàtica integral de la persona...”. Aquesta

situació esdevé especialment complicada en casos de persones diagnosticades de malalties mentals: es detecten greus

problemes d’inclusió social que als professionals d’atenció primària els resulta molt difícil intervenir-ne, si no és d’una manera

més integral i continuadament.

- La salut no es reconeix com un dret universal. Perquè “reconèixer un accés equitatiu a recursos...” no és suficient, ja que no

es contemplen les desigualtats de condicions per accedir-hi veritablement, cal reconèixer aquestes desigualtats perquè porten a

situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social. I considerar també que hi ha persones que necessiten instruments de suport per

accedir amb plenes garanties al sistema de salut.

13


Institut Municipal de Serveis Socials

3.2. dificultats i potencialitats d’inclusió social des de l’àmbit de la salut

què: temes/aspectes que ens preocupen

al voltant de l’exclusió social a la ciutat, en el nostre

àmbit

Manca integralitat en les actuacions. El model

col·lectius on més

incideix

Persones malaltes i els seus

indrets a la ciutat

on cal incidir

preferentment

què tenim ja a Tarragona

com a recursos, iniciatives, bones

pràctiques i/o potencialitats

Les gestores de casos, són infermeres

d’atenció de salut “que tenim ara dóna respostes per

familiars, especialment amb

que desenvolupen en el domicili i a nivell

parcel·les. No tracta a la persona integralment, en la

processos crònics o de llarg

d’atenció primària de salut, tasques

seves dimensions física, psicològica, afectiva i social”.

termini.

especialitzades en la detecció i atenció

Cal quelcom més que una bona voluntat individual:

dels pacients amb necessitats complexes.

calen mesures incorporades en els protocols...

El PSI (Pla de serveis individualitzat) que

proposa una gestió més integral dels

trastorns mentals severs en la comunitat,

ho porten a terme infermers/eres

especialitzats.

Dèficits de coordinació. En termes generals, dèficits

Entitats del Tercer sector.

de coordinació entre serveis i professionals. Juntament

Càritas

14


Institut Municipal de Serveis Socials

amb dificultats en l’accés a la informació de recursos,

Creu Roja

ambdós afecta a l’exclusió social per la incoherència

Fundació Casal Amic

en les respostes que es donen.

Manca de suport i d’acompanyament integral a

Persones amb malalties o

Ciutat

Grup de Voluntariat “Tarragona sense

perfils de persones malaltes amb més vulnerabilitat

discapacitats, més el nucli

Barreres”

en el seu procés de malaltia (amb discapacitat física o

familiar

psíquica, econòmica, social, relacional...), incorporant

també els seus familiars en aquest suport.

Manca de suport a les famílies, com a unitat més

Famílies amb criança

Ciutat

Ass. de familiars de malalts d’alzheimer de

propera i figura bàsiques en l’atenció i en les cures de

d’infants

Tarragona

les persones malaltes i/o amb discapacitats, juntament

Famílies amb persones

Grup de Voluntariat “Tarragona sense

amb els professionals.

dependents

Barreres”

En la Llei per a l’autonomia de la persona i de suport a

Famílies amb malalts crònics

la dependència no esta previst el suport a la unitat

(p.ex. malalts d’alzheimer...)

familiar, especialment en situacions cròniques.

Atenció en salut mental: dèficits i desigualtats en

Població amb dificultats i/o

Ciutat

ICS – CSM - atenció a trastorns i malaltia

l’atenció a la salut mental a Tarragona

problemàtiques de salut

mentals a persones adultes. Grups

mental: adulta, infantil i

d’autoajuda des d’algunes ABS, per a

Cal més coordinació entre els serveis i entre els

juvenil

persones adultes amb ansietat o

professionals, per incidir més en el vessant preventiu

Problemes conductuals dels

depressió.

15


Institut Municipal de Serveis Socials

així com en l’acompanyament integral a les persones

malalts i als seus familiars

Atenció a la dependència: cal millorar la resposta a

les persones que depenen d’altres: com s’expressen,

com es recull la seva opinió, les seves dificultats per

comunicar-se, per desplaçar-se, com es recull i es

canalitza?

Atenció a les persones grans. Es detecta envelliment

en determinades zones de barris un predomini

significatiu de gent gran. No s’ha fet un abordatge

necessari per identificar aquests espais, dimensionar la

població diana, i crear els recursos adients per satisfer

les seves necessitats.

Informació. Arbitrarietat en la qualitat de la

informació i de l’orientació a la persona (malalta i

infants / adolescents

ICS - CSMIJ - atenció a trastorns i

Suport a famíliiars d’aquests

perfils de malalts

Persones malaltes mentals

temporals i crònics

(alzheimer...)

Persones malaltes mentals a

malaltia mentals a infants i adolescents (0-

18 anys) /nucli familiar. També en suport

específic escolar, nivell secundari, a partir

12 anys.

IMET: suport psicològic a infants, Suport a

llars d’infants

la presó

Persones amb dependència

IMSST – atenció primària

funcional de diversos tipus.

Gent gran

IMSST – atenció primària

Població atesa Ciutat ICS: incorporació a Tarragona de noves

figures professionals per assegurar

16


Institut Municipal de Serveis Socials

familiars): la qualitat de la informació varia i depèn de

l’atenció: “gestores de casos”: “asseguren

molts factors, genera un greuge, segons processos i

la satisfacció de l’usuari en el seu complex

malalties, diferents qualitats.

tractament.

Conseqüències: greuge comparatiu, sobreinformació

ATDOM (atenció domiciliaria del pacient)

(molts fronts treballant sobre el mateix pacient),

infrainformació (el pacient no aconsegueix arribar a la

resposta que necessita, buits d’informació...).

Desconeixement de molts dels recursos per part de la

població de Tarragona: afecta a persones amb menys

recursos personals per cercar les respostes que

necessiten.

Dificultats perquè la diversitat de la població

Població nouvinguda a

Mediadors interculturals sociosanitaris

nouvinguda s’incorpori a l’estructura i característi-

atendre / atesa: especialment

(sorgits de convenis amb

l’ICS, el

ques d’atenció a la salut de la ciutat.

dones.

CatSalut i el suport de La Caixa). Límit

Com s’incorpora la pedagogia necessària per a que

Serveis professionals de salut

d’aquest suport: no es consolida

tothom accedeixi a aquest dret bàsic, considerant la

financierament.

diversitat de cultures, llengua i de costums?

Relació dependent dels pacients cap als

Població atesa / professionals

ciutat

professionals o als serveis d’atenció a la salut i/o

i serveis de salut

sociosanitaris...

“es detecta una actitud molt passiva cap a la cura de la

salut per part de les persones, possiblement afavorit

17


Institut Municipal de Serveis Socials

pel propi sistema!”.

Cal incidir més en sensibilització i pedagogia cap a la

ciutadania

Els límits existents ara cap a una atenció preventiva:

Població atesa

Ciutat

en moltes situacions més que fàrmacs s’haurien

d’incorporar accions preventives.

Límits existents en formació i pedagogia..

Professionals sanitaris i no

Ciutat

Existeix un sistema establert de reciclatge

cap als professionals: en la relació, pedagogia per al

sanitaris en termes de salut i

professional (vessant mèdic).

pacient sobre la cura de la seva salut

de relació amb població atesa

Programa “Anem a caminar”: promou ICS

cap al pacient: pedagogia sobre la cura de la seva

Població atesa

– CAP’s, des d’infermeria recomanació a

salut, funcionament responsable del dret i del sistema

determinats perfils de pacients

d’atenció a la salut

ICS – àrea infermeria. Programa Salut i

Escola. Una infermera es desplaça un cop

a la setmana a instituts (12-16 anys).

Sensibilització a Centres escolars:

xerrades, tallers, ...

Edició de fulletons

Diagnosi. Manca una detecció i ordenació més en

Conveni d’anàlisi de la realitat entre Cat-

profunditat sobre el què hi ha –mancances i recursos

Salut i Universitat Rovira i Virgili – Dpt.

disponibles- sobre: problemàtiques sociosanitàries,

d’Antropologia mèdica (URV)

dèficits en atenció a la persona, a domicili... què està

18


Institut Municipal de Serveis Socials

sobrerepresentat i infrarepresentat en l’atenció

(serveis, recursos i professionals...).

Cal avaluar què és el que està funcionant o no:

“molts agents tenim els mateixos usuaris i al mateix

temps tenim dificultats / límits de recursos. Cal saber

realment amb quins recursos hi contem i que

funcionen”.

Dificultats dels professionals davant de diversitat

de criteris, davant la tensió, sense resoldre, d’una

atenció primària de solucions més immediates o d’una

atenció primària més comunitària.

Sembla que això vagi associat més a la voluntat del

professional en lloc de ser el model implantat.

Cal la incorporació de més agents socials, davant

de les problemàtiques cada vegada més complexes

i multifactorials.

Trobem amb molts límits per a un abordatge més

comunitari en l’atenció primària

Dèficits en recursos materials, econòmics, humans...

que deixen casos i/o situacions no atesos, o amb

atenció molt precària.

Moviment veïnal

AMPA’s – de Centres escolars

ICS – Centres d’atenció Primària

Serveis Socials

Entitats de voluntaris/es

19


Institut Municipal de Serveis Socials

S’observa augment important de les llistes d’espera per

atendre necessitats bàsiques de salut

Serveis de mediació

Com a recursos, s’han assenyalat en aquesta sessió de treball:

Recursos actius. Com a serveis estructurals existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

ICS – Centres d’Atenció Primària - CAP (distribuïts per zones a la Ciutat) – Generalitat de Catalunya

ICS – ATDOM- atenció domiciliaria al pacient.

ICS – PSI – pla de serveis individualitzats (gestió més integral en casos TMS – trastorns mentals severs- , amb infermeres especialitzades).

ICS – figures “gestores de casos” per a determinats tractaments complexos.

ICS – CSMA - atenció a trastorns i malaltia mentals en persones adultes. Grup autoajuda des d’alguns ABS, per a persones malaltes adultes amb ansietat i

depressió.

ICS - CSMIJ - atenció a trastorns i malaltia mentals a infants i adolescents (0-18 anys) /nucli familiar. També en suport específic escolar, des dels 12 anys,

nivell ensenyament secundari, actuacions d’atenció específica en el marc del programa “Salut i Escola”.

ICS - Programa “Salut i Escola”: (àrea infermeria). Una infermera es desplaça un cop a la setmana a instituts (12-16 anys).

Sensibilització a Centres escolars: xerrades, tallers, ...

Ajuntament de Tarragona. – IMET (Institut Municipal d’Educació de Tarragona): suport psicològic a infants, Suport a llars d’infants.

Ajuntament de Tarragona - Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST). Serveis Socials Municipals d’Atenció social Primària.

Suport dels Governs Territorials. Consells Comarcals. Previsió futura d’una distribució de competències més descentralitzada, amb la finalitat de donar

respostes més globals i integrals

20


Institut Municipal de Serveis Socials

Recursos actius. Com a plataformes o espais de treball conjunt existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Taula SIDA – multidisciplinar: estudi, orientació, actuacions globals (Ajuntament de Tarragona).

CETIC: espai tècnic on es reuneixen agents de diferents institucions i nivells (instituts, serveis,...) amb incidència en un tema concret, se’ls demana orientació

per a una situació o problemàtica concretes per a facilitar la seva resolució (metodologia d’estudi de casos).

Cat-Salut i Universitat Rovira i Virgili – Dpt. d’Antropologia mèdica (URV) - Conveni d’anàlisi de la realitat sanitària entre la població.

Recursos actius. Com a agents existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Entitats del Tercer sector: Càritas, Creu Roja, Fundació Casal Amic

Figures de mediadors interculturals sociosanitaris: mitjançant conveni entre ICS, Cat Salut i Fundació la Caixa. La seva limitació és que no es consolida

financierament.

Federació de Voluntariat Social

Entitats ciutadanes: Associació de Familiars de malalts d’alzheimer de Tarragona, Grup de Voluntariat “Tarragona sense Barreres”, Ampa’s – Centres

escolars.

Recursos en previsió, relatius a aquest àmbit:

21


Institut Municipal de Serveis Socials

Futur servei de Salut Pública a Tarragona, en elaboració i definició. Des d’aquí, s’originarà el Consell de Salut: amb funcions de coordinació entre serveis de

l’organització municipal i de la incorporació de la societat civil en actuacions de salut a la ciutat.

Previsió futura d’una distribució de competències més descentralitzada, amb la finalitat de donar respostes més globals i integrals (ens locals, ens

comarcals...).

Pla d’Innovació de l’Atenció Prìmària i Salut Comunitària (Generalitat de Catalunya – Dpt. de Salut): aposta per un model d’atenció primària en la salut des

d’una metodologia més comunitària. En fase de pilotatge, existeix una experiència al Baix Camp.

Zones de Tarragona on moltes d’aquestes problemàtiques hi estan presents i han estat assenyalades en aquesta sessió de

treball:

Torreforta

Sant Salvador

Campclar

Serrallo

Part Alta

Aquesta informació no pretén ser un recull exhaustiu del que n’hi ha a la ciutat. La seva finalitat és ordenar les aportacions fetes en

aquesta sessió de treball. En el procés del PLISCT s’incorporen diverses fonts d’informació complementàries.

22


Institut Municipal de Serveis Socials

3.3. aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social des de la intervenció social i de

salut

què prioritzem?

arguments

Incorporar la prevenció per ala salut - cal incorporar la pedagogia necessària per afavorir l’autonomia i coresponsabilitat en la cura per part

de les persones, des del diferents espais i àmbits de la vida de la persona: escola, espai familiar,

equipaments, espai laboral, vida de natura...

Ordenar i rendibilitzar els recursos existents, tant

institucionals, privats, del tercer sector, de

- Cal fer un esforç d’articulació i coordinació per un nou abordatge més integral en les respostes

d’atenció a la salut.

ciutadania. Fer un esforç d’articulació i

coordinació per un nou abordatge més integral i

comunitari en les respostes d’atenció a la salut.

- Cal anar incorporant una visió més comunitària en l’abordatge de les actuacions, incorporant els

criteris i els recursos (materials i humans) adients. La complexitat de les problemàtiques ho

demanen.

Integralitat en les actuacions - el model d’atenció de salut “que tenim ara dóna respostes per parcel·les. No tracta a la persona

integralment, en la seves dimensions física, social, psicològica i afectiva”. Ni contempla el sentit de

procés dels diversos estats de salut.

- Incorporar en aquesta integralitat a la persona malalta i als seus familiars.

23


Institut Municipal de Serveis Socials

3.4. propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció social i de salut

sobre què ens preocupa...

Nova percepció i abordatge de la

figura del “pacient”

Potenciar el paper més actiu dels

ciutadans i ciutadanes

Major responsabilitat de l’ús dels serveis

d’atenció a la salut

Manca integralitat en les actuacions.

El model d’atenció de salut “que tenim

ara dóna respostes per parcel·les. No

tracta a la persona integralment, en la

seves dimensions física, social,

psicològica i afectiva”.

qui i on incideix

desfavorablement?

En general

En situacions de relacions de

dependència professionals /

pacients

Persones malaltes i els seus

familiars, especialment amb

processos crònics o de llarg

termini.

propostes per avançar cap a la inclusió i la cohesió socials

- Potenciar el paper més actiu dels ciutadans i ciutadanes

- Canviar la percepció de “pacient” per el de persona / ciutadà/na.

- Incorporar el concepte de gestió personal sobre la pròpia salut

- Implicar a agents socialitzadors (famílies, escoles, professionals de la

salut)

- Millorar les relacions i actuacions conjuntes entre els serveis davant

d’aquest repte

- Cal quelcom més que una bona voluntat individual: calen mesures

incorporades en els protocols, formalitzades, regularitzades i inserides en

la pràctica regular de la feina ...

- Cal incorporar el sentit “d’itinerari i de procés” en els protocols d’atenció,

considerant també el nucli familiar: més que una voluntat individual,

s’hauria d’assolir la concurrència i coresponsabilitat de molts i diversos

actors en aquesta atenció a les persones malaltes i al seu entorn familiar

proper.

24


Institut Municipal de Serveis Socials

En termes generals, dèficits de

coordinació entre serveis, recursos i

professionals. Incoherència i

ineficiència en les respostes que es

donen. “cadascun va pel seu compte”.

La manca de recursos,

quantitativament (humans, materials,

econòmics...) i qualitativament orientats

a un treball més comunitari i d’implicació

dels agents socials.

Indrets assenyalats a la ciutat:

Torreforta, Serrallo, Part Alta,

Sant Salvador, Campclar...

- Fer espais de suport diari, manteniment i itineraris d’acompanyament quan

a una persona li diagnostiquen una malaltia greu

- Més suport a les persones malaltes i als seus cuidadors en teràpies

(rehabilitació, estimulació cognitiva, grups d’ajuda mútua...) i en Centres de

Dia “especialitzats”, que ara no existeixen, excepte per a gent gran en

general...

- És necessari el treball personalitzat alternatiu: informació, orientació,

seguiment, multidisciplinaerietat...

- Promoure coordinació i treball en xarxa, per afavorir respostes més

coherents i amb eficàcia en l’ús dels recursos

- Articular i promoure el coneixement mutu

- Tasques de coordinació a diferents escales de competències: governs

territorials, govern local... “tot i que sigui difícil”.

- Promoció del treball en xarxa i implicació dels diversos actors: “tothom

treballa per al mateix fi”.

- Treball en Xarxa per a l’Atenció Primària, des dels vessants social i

sanitari.

- Incorporació de lògiques de treball comunitari en línies d’actuacions

adreçades a suport a la família, a incorporar les xarxes socials existents,

“connectar uns amb els altres”

25


Institut Municipal de Serveis Socials

Com a aspectes destacables del debat: punts controvertits

Sobre l’abordatge integral i comunitari per donar respostes a situacions cada vegada més complexes

En la sessió de treball es comenten les característiques d’un model d’atenció primària amb un enfocament més comunitari.

Una persona participant, professional de la salut, valora que aquest model d’atenció suposa una gestió articulada de processos

integrats, vs. un abordatge cap a les malalties, més individualitzat i més orientat a la “situació aguda i a concretar

especialitzacions”.

Es comenta que a Tarragona si existeix un projecte i experiències pilot en una nou model que tindria un component integrat i

orientat a la comunitat, tot i que encara no està implantat de manera majoritària a la ciutat. Existeix un cas al Baix Camp, en fase

de pilotatge.

En aquest sentit, s’assenyala un altre avançament en elaboració sobre el futur Servei municipal de Salut pública de Tarragona.

Igualment, es troba en procés de definició el futur Consell de Salut, que dependrà d’aquest Servei municipal de Salut Pública, i que

tindrà unes funcions més de coordinació en un treball conjunt entre diferents àrees municipals adreçades a l’atenció a les

persones: salut, educació, esports..., així com la incorporació d’entitats referents de diversos col·lectius de la població (gent gran,

26


Institut Municipal de Serveis Socials

dones, familiars, ...).

Qui dóna aquesta informació valora que no resulta fàcil la definició d’aquests ens, donat que suposa un llarg termini d’implantació,

però que abans s’han de resoldre molts interrogants, des de com les polítiques d’abans no donen respostes a noves qüestions, a

com incorporar nous actors que fins ara no es comptava amb ells, com treballar oportunitats/límits i coresponsabilitats...

Davant d’aquest model, altres participants plantegen la tensió, sense resoldre, entre una atenció primària que requereix de

solucions més immediates (que és el que exigeix la pressió actual) o una atenció primària més comunitària, amb sortides

més globals... Però donant valor a l’atenció primària com la manera més adient per arribar a “un pacient autònom”. Tensió que

moltes vegades arriba a frustració professional per no tenir les condicions adients per aplicar aquest model més social i

comunitari... La qual cosa inclina la tendència, no volguda, a “resoldre en primer lloc la pressió de la demanda”, malgrat que això

reforci les relacions de dependència del pacient vers el professional. Per part dels i de les professionals, aquesta frustració és

viscuda com a una dificultat afegida a la tasca, ja que aquest model d’atenció més comunitària no està incorporat ni reconegut

“formalment” ni de manera extensiva.

D’altra banda es recull una apreciació que vol resoldre una confusió força generalitzada, segons el participant que fa la aportació:

“la discapacitat intel·lectual no ha d’associar-se a la malaltia mental. Caldria modificar aquesta associació per no arribar a

confusions indesitjades, p.ex., “diversitat funcional”. En aquesta expressió es recullen tot tipus de problemàtiques sensorials i

motores que generen dependència de la persona, en un ventall molt ampli de diversitat. En general, es valora per aquests casos

27


Institut Municipal de Serveis Socials

manca de comprensió de tota la seva complexa problemàtica (vital, de funcionalitat, d’atenció mèdica i social, d’inserció laboral,

d’accessibilitat, de mobilitat...), i , en conseqüència manca de abordatge integral i coordinació per part de les institucions.

En aquest sentit el debat es va centrar en aquestes idees força:

l’autonomia de les persones de Tarragona en la gestió i la cura de la seva salut.

el paper actiu dels ciutadans i ciutadanes, des de la coresponsabilitat. I de sen sensibilització cap a la funció del les persones

professionals

cap a l’integralitat en les actuacions professionals: considerar a la persona integralment en l’atenció i tractament, més que a la

malaltia.

sensibilitzant cap el reconeixent de la tasca dels professionals

el model d’atenció en salut que tenim vs. model integrat i multidisciplinari d’atenció integral a la salut que tingui en compte els

vessants preventiu i comunitari, reconeguts “formalment” en la tasca dels i de les professionals.

28


Institut Municipal de Serveis Socials

Àmbit social i de salut Dia: 14/10/2010 Lloc de la sessió: IMET - Tarragona

noms participants

servei / entitat

Agutí Ayats

Rector a la parròquia de Campclar i treballador familiar de la Xarxa Santa Tecla

Anna Borruel Llovera

Hospital Joan XXIII

Anna Ma. Vendrell Aragoneses Institut Municipal d’Educació

Antoni Sampol Garcia

UGT

Antònia Beltran

C.Salut mental de l’ Institut Pere Mata – CSM Nord

Assumpta González Garcés CAP Sant Salvador EAP 7

Cinta Daufí Subirats

Ajunt. Tarragona – Coordinadora de Salut

Eva Mª Satué Gracia

CAP La Granja

Ioan David EAP Tarragona 3

Jaume Solé Martí

Ass. de Fam. de malalts d'Alzheimer de Tarragona

Joana Cuerva

Coordinadora de SAD de Tarragona de BBS

Jordi Genè Mariné

UGT – àrea d’immigració

Jordi Rovira Busquets

Federació de Voluntariat Social

José-Luís Muñido

Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla

Montse Combalia

IMSST

Natàlia Avilés

CASAL AMIC

Neus Bosch Lluch

Pla Integral Part Alta- PIPA

Olga Ibañez

C.Salut Mental Infantil i Juvenil- CSMIJ de l'Institut Pere Mata

Ramona Tigell

CAP Bonavis

Sergi Sànchez

Neus Gimeno

Juana Ferrer

Oficina Tècnica PLICS - Tarragona

Oficina Tècnica PLICS - Tarragona

Cooperativa ETCS - Conducció / dinamització grup

29


Institut Municipal de Serveis Socials

4. annex: rellevància de l’àmbit de la salut per comprendre els processos d’inclusió i exclusió social1.

Les diferències en els nivells de salut i els tipus de malalties entre la població són una manifestació de desigualtats socials i de

processos d’exclusió social més amples. Així doncs, la pobresa, les condicions precàries de treball, els habitatges no adequats o

tenir baixos nivells educatius limiten l’accés a béns i recursos que afavoreixen la salut. De fet, els desavantatges socials i

econòmics no només es manifesten en mancances materials, sinó que es relacionen amb comportaments de risc i estils de vida

nocius per a la salut. D’aquesta manera, veiem com les persones en situacions de vulnerabilitat social tenen un risc més elevat de

mortalitat, de ser discapacitades o de patir malalties mentals.

En aquest mateix sentit, la cohesió social d’una comunitat és un potent factor de salut. Abans la salut era considerada un assumpte

merament individual però, a partir sobretot dels anys 90, diversos estudis han demostrat que factors com els forts vincles

comunitaris, o els alts nivells de participació ciutadana en activitats cíviques i de confiança mútua, tenen un efecte beneficiós sobre

la salut i els hàbits individuals.

D’altra banda, dificultats de salut com les dependències o les malalties mentals tenen repercussions negatives en la inserció

laboral de la persona, en les seves possibilitats de participació social i econòmica, o en les seves relacions familiars i socials. A

més, quan els problemes de salut es prolonguen en el temps augmenta el desànim per participar en els diferents àmbits d’inclusió

1 Les idees que segueixen en aquest primer punt s’extreuen fonamentalment de Pau Marí-Klose (2009). Informe de la inclusió social a Espanya 2009. Fundació Caixa de

Catalunya.

30


Institut Municipal de Serveis Socials

social (laboral, educatiu, de relacions...). De vegades, les malalties i discapacitats, a partir de les seqüeles anatòmiques i

funcionals que provoquen alteracions de la imatge corporal, poden fins i tot propiciar formes de discriminació i estigmatització, a

causa dels prejudicis i dels temors que susciten en la societat.

En definitiva, l’exclusió social genera problemes de salut, i aquests, a la vegada, agreugen la situació d’exclusió, en un procés

complex d’interacció. Per tant, la intervenció social ha de prendre en consideració la salut de les persones, les famílies i els

col·lectius, però ho ha de fer a partir de com aquest s’interrelaciona amb la seva la vida laboral, escolar, residencial, relacional i

civil.

31

More magazines by this user
Similar magazines