La variant de Castellfollit - Generalitat de Catalunya

Magma
Núm. 0
Hivern de 2000
Notícies del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
La variant de
Castellfollit
complirà una sèrie de
correccions mediambientals
El Parc obté el certificat
de qualitat ISO 9002
Tenim 40 volcans
El 60% del Parc Natural és
cobert de boscos
Dos itineraris pedestres
per descobrir Sant Feliu de
Pallerols
Escolars de la comarca
utilitzen materials didàctics
sobre el medi ambient
Què valora la gent de viure
a la zona volcànica?

s u m a r i
Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa
Oficines
Casal dels Volcans
Av. de Santa Coloma, s/n
17800 Olot
Tel. 972 26 62 02
972 26 60 12
Can Jordà
Tel. 972 26 46 66
Horari: de dilluns a divendres
de 9 a 14 h i de 16 a 18,30 h
Centres d’informació
Casal dels Volcans
Av. de Santa Coloma, s/n
17800 Olot
Tel. 972 26 62 02
972 26 60 12
Can Serra
Fageda d’en Jordà
Can Passavent
Volcà del Croscat
Serveis
Centre de Documentació
Can Jordà
Horari: dies laborables de 9 a 14 h
Tel. 972 26 46 66
Montserrat Grabolosa
Cal fer reserva prèvia
Centre de Conservació de
Plantes Cultivades de Can Jordà
Can Jordà
Horari: dies laborables de 9 a 14 h
Tel. 972 26 46 66
Emili Bassols
Visites concertades
Serveis Pedagògics
Av. de Santa Coloma, s/n
17800 Olot
Informació i reserves:
dies laborables,
de 9 a 14 h i de 16 a 18 h
Tel. 972 26 62 02
972 26 60 12
Adreça electrònica
wcdpnzvg@correu.gencat.es
Pàgines web
Informació general:
http://www.gencat.es/mediamb/pnzvg/pnzvg.htm
Consultes al catàleg del Centre de Documentació:
http://www.gencat.es/mediamb/cdma/cdma.htm
Magma
Número 0. Hivern de 2000
Edita:
Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa
Fotografies:
Centre de Documentació del Parc Natural
Ajuntament de Castellfollit de la Roca
Disseny original:
Joaquim Trias Associats
Maquetació de l’exemplar:
Joaquim Trias Associats
Boada/Callís
Impressió:
Alzamora
Tiratge: 4.000 exemplars
Dipòsit legal: 842-Gi
editorial 3
El Parc Natural obté el certificat de
qualitat ISO 9002
volcans 4
Els dos volcans descoberts pugen a
40 els nostres volcans
Una de les zones volcàniques de més valor
de l’Europa ocidental
flora i vegetació 5
El 60% del Parc Natural és cobert de boscos
fauna 6
La reintroducció del cabirol al Parc Natural
La llúdriga torna al Fluvià
indrets 7
Dos itineraris pedestres per descobrir
Sant Feliu de Pallerols
El sanejament dels paratges de la Moixina
pàgina central 8
La variant de Castellfollit de la Roca
inversions 10
El Parc Natural manté el pressupost destinat
a subvencions a propietaris i masovers
Millora dels camins rurals
Projectes subvencionats als ajuntaments
turisme 12
Centres d’informació del Parc Natural
Carta europea de turisme sostenible: un parc pilot
divulgació 13
Escolars de la comarca utilitzen materials
didàctics sobre medi ambient
enquesta 14
Què valores de viure a la zona volcànica?
agenda d’activitats 15
Activitats del segon semestre
Sortides naturalistes
2 Magma. Número 0. Hivern de 2000

e d i t o r i a l
El Parc Natural obté
el certificat de qualitat
ISO 9002
El 3 de març de 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar per
unanimitat la Llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa.
Naixia així, ara fa 17 anys, el Parc Natural, amb la missió de preservar
aquesta zona única a la península Ibèrica. Aquesta tasca ha estat i és
complexa pel fet que no es tracta d’una zona despoblada, ans al
contrari, és habitada i econòmicament activa. Per això ha estat
sempre una prioritat del Parc trobar els mecanismes perquè es
produeixi la necessària informació i participació de la població local
en la conservació de la zona i l’acompliment del mandat parlamentari.
La revista que avui us presentem té com a objectiu informar la
població, condició fonamental per aconseguir aquesta participació.
El mes d’octubre de l’any 1998, el Parc
Natural va obtenir la certificació ISO 9002-
1994 al seu sistema de gestió de la qualitat i
va convertir-se en el primer espai natural
protegit de l’Estat espanyol que aconsegueix
aquesta certificació.
Aquest va ser el final d’un llarg procés iniciat a finals de 1997 en què 15
anys després de la creació del Parc Natural, i consolidats alguns dels seus
objectius de gestió, el Parc es va fixar el repte d’obtenir aquesta
certificació de qualitat.
Les normes de qualitat ISO 9002 són un conjunt de normes
internacionals l’objectiu de les quals és assegurar la qualitat de productes
o serveis. Per tal d’aconseguir-ho, primerament es va definir la política, els
objectius i el compromís en matèria de qualitat del Parc Natural, sent
aquesta política de qualitat adequada als objectius generals del Parc, i a
les expectatives i necessitats dels clients del Parc que són el territori, la
població local, els visitants, els equips interns i les administracions
actuants.
D’entre la documentació que es va haver de preparar, es van redactar
30 procediments en què s’explicaven els processos derivats de la gestió
del Parc. Comprèn temes estratègics com la modificació del Pla especial i
la redacció del programa d’actuació i el pressupost; aspectes fonamentals
com la realització d’informes i de projectes, i els serveis pedagògics, les
línies d’ajuts del Parc; i, finalment, procediments de suport com la
contractació o la realització de publicacions.
L’abast de la certificació s’aplica als aspectes següents: la conservació
dels recursos naturals i culturals (aigua, gea, flora, fauna i paisatge) de la
zona objecte de protecció, l’organització i la promoció del gaudi, l’estudi i
el coneixement, com també el foment del desenvolupament sostenible.
La certificació té una validesa de tres anys, i anualment s’ha de verificar
que el sistema de gestió del PNZVG continua complint els requisits de la
norma ISO 9002-1994. Així, a primers de novembre d’enguany, es va superar
l’auditoria de verificació corresponent a l’any 1999.
El volcà del Croscat:
un punt de referència
Les extraccions de gredes del volcà del
Croscat van desencadenar l’any 1977
la mobilització popular per a la
conservació de la zona volcànica de la
Garrotxa.
Aquesta mobilització popular va incidir
directament en l’aprovació pel Parlament
de Catalunya, l’any 1982, ara fa 17 anys,
de la Llei de protecció de la zona
volcànica de la Garrotxa.
La restauració del Croscat ha estat per
tant una de les actuacions més emblemàtiques
realitzades fins ara.
La restauració d’aquest volcà ha
consistit a reordenar tot l’espai obert
per les extraccions i lligar-ho amb el
paisatge dels voltants.
Una de les actuacions més importants i
dificultoses ha estat l’aturada de les extraccions
D’altra banda, també es va segellar
l’antic abocador d’escombraries de la
ciutat d’Olot que hi havia als seus peus,
la qual cosa va evitar que l’aqüífer de la
zona volcànica es contaminés.
Actualment, les grederes del volcà del
Croscat són obertes al públic i es
poden visitar gratuïtament.
Només els grups organitzats d’escolars
i turistes cal que facin una reserva
prèvia al Casal dels Volcans per evitar
que coincideixin molts grups a la
vegada.
Els grups organitzats han d’entrar amb
un guia acreditat, que garanteixi una
visita correcta, i que no s’accedeixi a
les zones de risc (abocador i zones
d’esllavissades).
El Parc Natural ha acreditat per guiar
dins del volcà del Croscat unes 100
persones de la zona. Això representa
una potenciació dels guies locals de
manera que es rendibilitzi
econòmicament el nostre patrimoni.
Magma. Número 0. Hivern de 2000
3

v o l c a n s
Els dos volcans descoberts
pugen a 40 els nostres volcans
La revisió del mapa geològic de la
zona volcànica de la Garrotxa i altres
treballs de recerca vulcanològica
duts a terme en els darrers anys han
fet possible afegir a la llarga llista
dels ja coneguts dos nous volcans:
el volcà del Bac de les Tries (al terme
municipal d’Olot) i el volcà de la Tuta
de Colltort (a Sant Feliu de Pallerols).
D’altra banda, s’ha pogut confirmar
l’existència del volcà de Can Barraca (a
Olot) i del volcà de Sant Jordi (a Santa
Pau) que ja apareixien cartografiats en
antics mapes geològics.
Dels 40 volcans coneguts fins ara a la
Garrotxa, 38 es troben dins l’àmbit del
Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa. Els altres dos es localitzen
fora dels límits del Parc, al terme
municipal de Sant Feliu de Pallerols.
D’aquests 38 volcans, sis estan
formats per més d’un edifici volcànic i
un d’ells compta amb cinc cons
adventicis.
L’última erupció a la zona volcànica es
va produir ara fa 11.500 anys i va donar
lloc a la formació del volcà de la
Pomareda, con adventici (secundari)
del volcà del Croscat, situat dins del
terme municipal d’Olot.
C-153
CAMPRODON
St. Esteve
d'en Bas
Riu Fluvià
15
33
les
Preses
C-153
14
Olot
VIC
13
Riera de Bianya
1
C-152
Riu Brugent
St. Joan
les Fonts
21
37
GI-524
2
4 5
6
10
11 Volcà
12
3
del Bac de
les Tries
16
22
St. Feliu de
Pallerols
38
17
23
GIRONA
8
9
27
18
20
Torrent Turonel
19
34
24
26
7
Riu Fluvià
Castellfollit
de la Roca
25
28
29
36
35
Volcà
de la Tuta
39 de Colltort
40
de
Riera
Sta.
Pau
Llémena
30
31
N-260
32
Riu Ser
BANYOLES
St. Jaume
de Llierca
BANYOLES
0 0,5 1 2 Km
Mapa dels 40 volcans, amb els descoberts ara, el volcà del Bac de les Tries i el de la Tuta de Colltort
Una de les zones volcàniques
de més valor de l’Europa
occidental
La zona volcànica de la
Garrotxa es pot considerar
una de les més ben
conservades de l’Europa
occidental.
Les regions d’Auvergne
(França) i d’Eiffel (Alemanya),
juntament amb la nostra, són
els espais de l’Europa
occidental que inclouen els
conjunts de volcans inactius
més ben conservats.
A la península Ibèrica hi ha
altres zones volcàniques
inactives, però per diferents
motius, entre ells l’erosió,
quasi no s’hi perceben els
cons volcànics.
National Geographic
s’interessa pel Parc Natural
de la Zona Volcànica de la
Garrotxa
Arran de la descoberta dels
volcans de la Tuta de Colltort
i el Bac de les Tries, aquesta
prestigiosa revista va
sol·licitar informació de la
zona volcànica de la Garrotxa
per elaborar un article.
Principals zones volcàniques de l’Europa occidental
Eiffel (Alemanya)
70 volcans ben conservats
amb una gran superfície de
colades basàltiques
(Parcialment protegida amb la
figura de Parc Natural)
Auvergne
(Massís Central francès)
80 volcans de grans
dimensions ben conservats
(Protegits com a Parc Natural)
Campos de Calatrava
(Ciudad Real)
Conjunt volcànic en mal estat
de conservació per l’erosió
dels cons volcànics
(Amb protecció puntual)
Cabo de Gata (Almeria)
Zona volcànica antiga de
360 km 2 . No s’hi conserven
els cons volcànics
(Protegida com a Parc
Natural)
Zona Volcànica
de la Garrotxa
40 volcans en 120
km 2 , en bon estat
de conservació
(Protegit com a
Parc Natural)
Sud d’Itàlia-Sicília
Vulcanisme actiu:
Vesubi, Stromboli,
Vulcano, Etna
(Protegits amb
diferents graus de
protecció, alguns com
a Parcs Naturals)
4 Magma. Número 0. Hivern de 2000

f l o r a i v e g e t a c i ó
El 60% del Parc Natural
és cobert de boscos
Segons el mapa actualitzat de vegetació del Parc Natural, el 60% de la
seva superfície és coberta de boscos.
Domina l’alzinar (28,9%), seguit de la roureda de roure martinenc (13,2%),
la fageda (8,6%) i la roureda de roure pènol (6,8%). El bosc de ribera i les zones
humides hi ocupen una petita part (2,4%). La resta és ocupada per matollars,
pastures i conreus.
La vegetació és d’una varietat extraordinària. Els diferents substrats
geològics, els climes i la situació geogràfica d’aquesta zona han originat el
desenvolupament d’una flora i una vegetació molt variades, i per això podem
trobar des de paisatges vegetals mediterranis (alzinars) fins a vegetació
pròpia del centre d’Europa (rouredes de roure pènol i fagedes).
La roureda de Tussols-Basil, afectada per
la construcció de la pista d’atletisme
La necessitat de tenir una pista d’atletisme a la
comarca és indiscutible, si bé la seva
construcció a la zona de Tussols-Basil afecta
una part important de la roureda humida de
roure pènol.
Aquesta obra pública estava prevista ja en el
planejament urbanístic, i la Junta de Protecció
de la Zona Volcànica havia presentat diferents
propostes d’emplaçament a altres indrets.
Una vegada descartades, es va posar com a
condició conservar el màxim de superfície de
roureda i els tres tussols que afecta l’obra,
que queden integrats dins el recinte de la
pista d’atletisme, com també la racionalització
dels accessos i equipaments, amb l’objectiu
de minimitzar-ne l’impacte.
La roureda humida ben
conservada actualment no
arriba a la superfície de 6
camps de futbol.
La roureda de roure pènol:
un bosc únic i de gran valor
La roureda de roure pènol (Quercus
robur) és un bosc molt rar a Catalunya.
Només trobem rouredes ben
conservades a la cubeta olotina i a la
Vall d’Aran.
De les rouredes de roure pènol del
Parc, a causa de l’artigatge per a
conreus i de la construcció
d’habitatges, només quatre, situades
als voltants d’Olot, conserven les
plantes típiques d’aquest bosc. Això vol
dir només 5,8 ha de roureda humida
de roure pènol ben conservades, en 3
indrets (els paratges de la Moixina, el
Parc Nou i la zona de Tussols-Basil).
Roureda del Parc Nou.
Una de les quatre rouredes humides de roure
pènol que queden al Parc Natural
Reserva Natural de la Fageda d’en Jordà
Actuacions de millora forestal a la Reserva
Natural de la Fageda d’en Jordà
La Fageda d’en Jordà és una de les 26
reserves naturals (zones d’especial
protecció) del Parc Natural. La finca de
Can Jordà, dins d’aquesta reserva
natural, és propietat de la Diputació de
Girona i, a través d’un conveni, la seva
gestió ha estat encomanada al
Departament de Medi Ambient de la
Generalitat, de qui depèn el Parc Natural.
L’any 1988 es va elaborar un pla tècnic
de gestió i millora forestal per millorar
l’estructura del bosc, ja que aquest
patia problemes de regeneració i de
creixement.
Tallar arbres per millorar la salut del
bosc
A la Fageda, des de l’any 1989, s’han
executat tallades programades en
l’esmentat pla tècnic que han consistit
en la tallada selectiva d’arbres dominats,
decrèpits o moribunds, tallades
fitosanitàries, aclarida de rebrots, poda
i estassada selectiva.
Visita a la Fageda d’en Jordà amb
entitats de Santa Pau
Enguany, s’ha organitzat amb diverses
entitats de Santa Pau una visita
comentada a la Fageda d’en Jordà.
Es va veure la gestió de diferents
finques públiques i privades de la
Fageda i que, per tant, tenen diferents
objectius (de conservació o
d’aprofitament). També es va explicar
les característiques de la colada de lava
del Croscat sobre la qual creix la
Fageda, i es van visitar les oficines de
l’equip gestor del Parc Natural a Can
Jordà.
Magma. Número 0. Hivern de 2000
5

fauna
La reintroducció del
cabirol al Parc Natural
L’any 1998 es va procedir a la quarta, i
fins al moment darrera, engegada de
cabirols (Capreolus capreolus). D’acord
amb el projecte de reintroducció,
redactat l’any 1993, es van alliberar
catorze animals que s’afegiran als 35
deixats anar fins ara i, és clar, a les
seves cries.
Amb les dades resultants del programa
de seguiment del cabirol fet pel Parc
Natural, es pot considerar que el
programa de reintroducció està tenint
uns resultats molt positius.
És important que no confonguem el
cabirol amb el cérvol (Cervus elaphus),
que també és present al Parc Natural.
Els cérvols provenen d’una finca del
volcà de la Garrinada on la propietat els
va deixar anar sense les autoritzacions
administratives i els controls sanitaris
necessaris.
Els cabirols alliberats pel Parc Natural
van equipats amb un collar emissor,
que ens ha permès saber quines són
les seves zones d’activitat i quins són
els seus hàbitats preferits.
Els factors que han condicionat de
manera més important la distribució
dels cabirols han estat la qualitat dels
hàbitats on va ser alliberat,
especialment la bona cobertura
vegetal, i la tranquil·litat.
Alliberament d’un cabirol a la Vall de Sant Iscle
El cabirol es va extingir a casa nostra
durant els segles XVIII i XIX a causa de
la persecució directa que patia i de la
desaparició de les masses forestals per
l’agricultura i la ramaderia extensiva i
les activitats de carboneig i llenya.
Es tracta d’una espècie forestal, que
facilita la neteja del sotabosc, i que era
la presa d’animals que també han
desaparegut de les nostres terres, com
el linx, el llop o l’ós.
Els cabirols del Parc Natural
procedeixen d’una reserva francesa, on
els controls sanitaris que s’efectuen
Els cérvols, al contrari dels
cabirols, poden arribar a
ocasionar alguns danys als
conreus, són quasi quatre
vegades més grans i poden
anar en petits ramats
Es tracta d’una espècie
forestal, que facilita la neteja
del sotabosc, i que era la
presa d’animals que també
han desaparegut de les
nostres terres, com el linx,
el llop o l’ós
des de fa temps amb tota la població i
amb els exemplars que s’utilitzen per a
aquestes repoblacions asseguren una
plena garantia sanitària.
El Parc Natural, a més del seguiment
dels individus, ha engegat un
seguiment sanitari que es fonamenta en
l’analítica d’excrements i dels individus
morts.
També s’està preparant un seguiment
sobre la dieta dels cabirols amb
l’objectiu de recollir més informació
sobre les plantes que mengen aquests
animals, que principalment són arbusts.
La llúdriga torna al Fluvià
Segur que les persones de mitjana edat
recordaran quan encara es podien
veure llúdrigues al Fluvià, al seu pas per
Olot. Alguns diuen que la darrera va ser
morta a la resclosa de la Providència,
cap als anys setanta.
La persecució a què va ser sotmesa
per obtenir-ne la pell, la contaminació
de l’aigua, la destrucció del seu hàbitat
o el simple caprici de tenir-la dissecada
damunt una calaixera o en una
exposició van motivar que la llúdriga
acabés extingint-se.
L’any 1996, van començar els primers
alliberaments de llúdrigues (Lutra lutra),
al Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà. Gràcies al radiotransmissor
que portaven instal·lat, es va saber que
algunes havien remuntat el Fluvià i el
Ser fins a Castellfollit i al Sallent.
A finals de l’any passat, es va alliberar,
al Parc de les Móres d’Olot, la Llum. A
l’alliberament, van assistir nombroses
persones i també alguns grups escolars
que realitzaven activitats didàctiques
sobre els rius.
Ara la pregunta és: es quedarà la Llum
al Parc Natural? És evident que la
qualitat de l’aigua ha millorat els darrers
anys (un aspecte a destacar és la
recuperació de la riera de Riudaura
d’ençà que s’ha construït la nova
depuradora d’Olot), però també és
veritat que encara falta molt per tenir un
riu ecològicament saludable.
Abocaments puntuals d’aigües
residuals, els sucs ramaders que per
escorrentia van a parar als rius, tallades
de bosc de ribera i extraccions d’àrids
incontrolades, etc. són alguns dels
problemes pendents de solucionar.
Alliberament de la Llum,
al Parc de les Móres (Olot)
6 Magma. Número 0. Hivern de 2000

indrets
Dos itineraris pedestres per
descobrir Sant Feliu de Pallerols
El nucli antic de Sant Feliu de Pallerols i les valls de Sant Iscle i del Vallac
es poden visitar ara amb l’ajuda dels nous itineraris pedestres del Parc
Natural. Aquests han estat promoguts per l’Ajuntament, igual que l’estudi de
viabilitat de l’ampliació del Parc Natural al seu terme municipal.
La promoció d’aquests nous indrets d’interès té com a objectiu diversificar
l’oferta, provocar que els visitants puguin conèixer més indrets, allargar la
seva estada a la zona i comportar un major benefici en tots els municipis i una
desmassificació d’aquells indrets massa freqüentats.
Un recorregut de 1.300 metres
permet reconstruir la història del
nucli de Sant Feliu
L’itinerari pedestre núm. 18 Sant Feliu
de Pallerols. Itinerari urbà inaugurat
aquesta primavera passada, reuneix els
dos itineraris urbans que ja oferia
aquesta població, elaborats per Josep
Canal i Carles Fochs.
En el recorregut es poden veure els
edificis de més valor de Sant Feliu, així
com la trama urbana, i comprendre
com va créixer el poble a partir de la
seva església i l’àrea circumdant
protegida, anomenada la Sagrera.
Més de 10.000 visitants a
l’any s’interessen pels
itineraris pedestres del Parc
Natural
Itinerari pedestre núm. 19
Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcans
i castells
Recorre cinc volcans (de Fontpobra, de
la Tuta, de can Tià, de les Medes i del
Traiter) i dos castells (de Colltort i de
Puig Alder).
Aquest itinerari, de 17 km, molt més
llarg que l’anterior, i elaborat per Ramon
Cros, permet contemplar esplèndids
paisatges, volcans i colades de lava,
així com castells i esglésies romàniques
(Sant Miquel de Pineda, Sant Iscle de
Colltort i l’ermita de Sant Salvador).
L’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols,
l’Esbart de la Vall d’Hostoles, l’Associació
de Veïns de la Vall de Sant Iscle i el
Parc Natural van senyalitzar i editar el
fulletó informatiu de l’itinerari 19.
Aigües de Sant Aniol ha pagat l’edició
dels fulletons informatius d’aquests dos
itineraris pedestres.
Vall de Sant Iscle de Colltort
T’interessen els fulletons dels itineraris
pedestres del Parc Natural?
Als centres d’informació del Parc Natural,
a més d’altres publicacions i pòsters,
tenim els fulletons dels itineraris pedestres.
El Parc Natural té actualment una xarxa
de 19 itineraris pedestres que recorren tot
el Parc.
El sanejament dels paratges de la Moixina
Els paratges de la Moixina estan
regulats per un Pla especial de
protecció. Un dels temes pendents era
el sanejament de tota la zona, on fins
l’any passat es van produir alguns
abocaments d’aigües residuals.
L’Ajuntament d’Olot i l’Associació de
Veïns de les Fonts van assumir el
compromís de resoldre-ho de forma
definitiva, i el Parc Natural es va
comprometre a aportar una subvenció
per solucionar aquest tema.
La redacció del projecte i l’execució de
les dues primeres fases de les tres que
té ha tingut un cost de 25.459.974 PTA,
de les quals el Parc Natural ha aportat
11.740.976 PTA. La resta dels diners ha
estat aportada per l’Ajuntament d’Olot i
els veïns, a través de la seva associació.
El Parc Natural també ha fet un
seguiment del projecte i de les obres
perquè no s’afectessin les aigües
subterrànies, molt superficials en
aquesta zona, ja que qualsevol rasa les
podria desviar i fer perdre, cosa que
repercutiria en el seu nivell, i, per tant,
en les fonts, pous, sèquies i vegetació
d’aquest excepcional indret.
També cal dir que a proposta i a través
de les gestions efectuades per
l’Associació de Veïns de les Fonts,
aprofitant la rasa oberta, es van
instal·lar els tubs de subministrament
d’aigües potables i d’enllumenat.
Cal preservar els paratges de
la Moixina, un indret que
atorga un gran prestigi a Olot
Paratges de la Moixina
Magma. Número 0. Hivern de 2000
7

p à g i n a c e n t r a l
La variant de Castellfollit de la Roca
Les obres iniciades compliran una sèrie de mesures ambientals
Sant Joan
les Fonts
Rotonda al Pla de les Funoses.
S’evitarà l’impacte visual de la zona afectada:
una rotonda atrinxerada entre el basalt que
rebleix aquest pla.
Viaducte per travessar el Fluvià
aigües avall de la font de Canet.
La inestabilitat dels materials, al llarg del
tram Sant Cosme-viaducte sobre el Fluvià
exigeix una cura extrema en els perfils dels
talussos i en la seva posterior revegetació
Beguda
Olot
Sector del coll de Sant Cosme.
El coll de Sant Cosme és un pas molt
important per a diverses espècies de fauna.
S’aplicaran tota una sèrie de mesures per
mantenir la comunicació i el pas entre els
dos costats de la carretera.
Esquema de la variant de Castellfollit amb el traçat i els principals impactes i mesures correctores que s’han de supervisar i resoldre en una obra com aquesta
Entre els anys 1999 i 2003, es
preveu invertir 40.000 milions de PTA
en la construcció de carreteres a la
Garrotxa, algunes dins el Parc
Natural. Aquestes obres són el
desdoblament de la N-260, en el seu
tram de Besalú a Olot, i en què s’inclou
l’esperada variant de Castellfollit, la
variant de Sant Esteve d’en Bas i
posteriorment, si prosperés, el
projecte de l’eix Vic-Olot a través del
túnel de Bracons.
Molts de vosaltres haureu vist alguns
moviments de terra i algunes zones
desbrossades prop del trencant de
Montagut, al Pla de les Funoses, a Sant
Cosme o al Pla de Baix. Són els treballs
inicials de la construcció del primer
tram del desdoblament de la N-260 que
inclou la reivindicada variant de
Castellfollit de la Roca. Fa molts anys
que se’n parla, d’aquesta variant, i ara
finalment comencen les obres.
La longitud total d’aquest primer tram
(Montagut-Olot) és de 9.728 m amb
dos carrils per banda, separats per una
mitjana, amb voral i, en alguns punts,
amb una via de serveis paral·lela. Aixó
significa que en punts concrets la nova
via tindrà una amplada de 26 m. L’obra
ha estat pressupostada en 18.500
milions de pessetes.
En el disseny del projecte s’ha pogut
incidir en diferents aspectes amb
l’objectiu de reduir l’impacte ambiental i
social de la nova via.
Durant la fase de construcció, s’han de
dedicar els esforços necessaris per
reduir l’impacte de l’obra. Els aspectes
més destacats que s’hauran de tenir en
compte són:
8 Magma. Número 0. Hivern de 2000

Recorregut de l’actual N-260
Traçat de la variant
La construcció de la variant
serà l’obra de més
envergadura feta al Parc
Natural des que es va crear
Castellfollit
Dos túnels travessen la serra de Montrós,
al sud de Castellfollit. L’actuació es planteja en una zona
d’accés molt delicat que pot comportar impactes importants.
Es regularà l’accés a la zona de la maquinària per evitar al
màxim la degradació dels voltants de l’obra.
Viaducte sobre el Fluvià: 580 m de llarg.
Se situa sobre el pont Trencat, a Montagut.
Aquest element, visible des del mirador de la
cinglera, ens retallarà la visual de la vall del Fluvià.
L’obra requereix actuacions de disminució de
l’impacte visual.
• Minimitzar els impactes derivats de
l’obertura dels accessos a l’obra
• Utilitzar els emplaçaments previstos
pel parc de maquinària i per les zones
d’amuntagament de terres que no
afectin el medi i en facilitin una
restauració posterior
• Reduir al mínim l’afectació a la
vegetació
• Evitar la contaminació de les aigües
superficials
• Procurar reduir l’impacte visual de
l’obra (entrades de túnels, viaductes...)
• Reservar la capa de terra vegetal
indispensable per a la restauració de
la carretera
• Preveure les mesures adequades per
reduir l’impacte acústic en aquells
punts on la carretera passi prop de
masies o nuclis habitats
• Facilitar la permeabilitat transversal
de la carretera per mantenir les
activitats agrícoles i ramaderes, i
passos de veïnatge.
Cal extremar les mesures
preventives durant la fase de
construcció de l’obra
És previst que les obres
acabin l’any 2002
Es construiran
3 viaductes i 2 túnels
Magma. Número 0. Hivern de 2000
9

i n v e r s i o n s
El Parc Natural manté el pressupost
destinat a subvencions a propietaris
i masovers
L’any 1999 el PN ha atorgat 35 subvencions per un import
total de 18.947.191 PTA
Malgrat les reduccions pressupostàries,
el Parc Natural ha aconseguit poder
mantenir i incrementar enguany el
pressupost destinat a subvencions a
propietaris i masovers.
Aquestes subvencions s’atorguen des
de l’any 1989, i han tingut una molt
bona acollida per part de la gent que
viu al Parc. En aquests 11 anys, el
nombre d’obres que han estat objecte
de subvenció és de 301, i la quantitat
total que s’hi ha invertit és de
136.017.243 PTA.
Des de l’any 1997 es dóna prioritat a
les actuacions vinculades als
arrendaments històrics i a famílies que
es dediquen principalment a activitats
agrícoles, ramaderes i forestals.
Les obres subvencionades acostumen
a ser la reparació de cobertes, la
remodelació de façanes, el sanejament,
la incorporació a l’obra de les condicions
que a vegades el Parc Natural inclou en
els seus informes i les portades d’aigua i
llum o la millora del seu subministrament.
Enguany, cal destacar que s’han donat
3.797.390 PTA per a l’electrificació de
masies de la zona de Cogolls, seguint una
iniciativa dels veïns i de l’Ajuntament de
les Planes d’Hostoles.
Cobert agrícola a Santa Pau, subvencionat
pel Parc Natural
Millora dels camins rurals
El Parc Natural ha destinat l’any 1999
24.000.000 de PTA a la millora de
camins
Gran part dels diners s’ha destinat a
pavimentar, arranjar i eixamplar camins,
com per exemple el camí de la Devesa i
Serradell (Sant Joan les Fonts), el camí
de Bassols (Santa Pau) o el camí de Cal
Xai i les Illes (Vall de Bianya).
En aquesta mateixa línia, cada any
s’executen obres. Des de l’any 1988
que es va crear aquesta línia de
subvencions, el Parc Natural ja ha
invertit més de 210 milions de pessetes
en millores de la xarxa viària.
Per exemple, l’any 1998 es van
arranjar el camí del Corb, el camí de
Sant Martí, l’accés a Pujolars i la
carretera dels Arcs (Santa Pau), part de
la carretera d’Aiguanegra i el desguàs
del torrent de Palou (Sant Joan les
Fonts) i de la Quintana (Olot i les
Preses), i es va asfaltar la carretera de
Sant Iscle, i eixamplar i reforçar el pont
del cementiri (Sant Feliu de Pallerols).
Les obres que es realitzen cada any es
prioritzen segons el nombre de veïns
beneficiats i el volum de trànsit.
Subministrament de subbase per al
manteniment de camins
Altres treballs de millora de menor
entitat s’han realitzat a diferents sectors
del Parc Natural. També s’ha subministrat,
als veïns que l’han sol·licitat, un
total de 3.702 t de material de subbase
per al manteniment de camins tant
públics com privats, per un valor de
4.000.000 de PTA. Per obtenir material
de subbase cal trucar al Parc Natural,
al telèfon 972 26 46 66 (Joan Pineda).
Pavimentació del camí de les Fages fins a Pujolars (Santa Pau)
10 Magma. Número 0. Hivern de 2000

i n v e r s i o n s
Pressupostos del Parc Natural destinats a subvencions a propietaris i
masovers, a millora de camins rurals i a ajuntaments
Projectes
subvencionats als
ajuntaments
El Parc Natural de la Zona Volcànica de
la Garrotxa va destinar l’any 1998
20.760.338 PTA a subvencionar 15
projectes d’ajuntaments. Aquests
projectes han estat, per exemple la
construcció d’una vorera de la carretera
C-152 (les Preses), el sanejament de la
Moixina (Olot), el projecte del camí del
cingle (Castellfollit de la Roca), i
l’arranjament del cementiri i els jardins
de Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de
Pallerols).
Propietaris i masovers (1989-1999)
MPTA
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999
Reparació de cobertes, remodelació de façanes
i ampliacions de masies han estat les obres més
subvencionades
Millora de camins (1988-1999)
Construcció de la passarel·la sobre el Fluvià,
als peus de la cinglera de Castellfollit
MPTA
60
50
40
30
20
10
0
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999
Des de l’any 1989 s’han invertit
d’aquesta manera 287.346.036 PTA en
els municipis del Parc Natural, en
projectes com per exemple les obres de
sanejament del Bosc de Tosca (les
Preses) i l’enterrament de línies
elèctriques de tensió mitjana als
paratges de la Moixina (Olot).
El Parc Natural prioritza aquells
projectes que tinguin per objectiu
millorar els sistemes naturals i les
condicions de vida dels habitants.
L’any 1999 se subvencionen 8 projectes
dels ajuntaments, amb un valor d’uns
15.000.000 de PTA. Alguns exemples de
projectes subvencionats pel Parc
Natural són els accessos a l’àrea de
bany Tussols-Basil (Olot), el sanejament
del tram de camí de can Massot i la
millora del camí del Portalet, 1a fase
(Santa Pau).
Les obres que es realitzen cada any es determinen a
partir de les necessitats detectades pels mateixos veïns,
els ajuntaments i els serveis del Parc Natural
Ajuntaments (1985-1998)
MPTA
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998
El Parc Natural prioritza aquells projectes que tinguin per
objectiu millorar els sistemes naturals i les condicions de
vida dels habitants
Magma. Número 0. Hivern de 2000
11

turisme
Centres d’informació
del Parc Natural
Els centres d’informació del Parc Natural són peces clau per satisfer,
informar i reconduir els visitants. El Parc Natural té tres centres d’informació:
el Casal dels Volcans (Parc Nou, Olot), Can Serra (la Fageda d’en Jordà, Santa
Pau) i Can Passavent (volcà del Croscat, Olot).
S’intenta descongestionar la Fageda d’en Jordà i el volcà de Santa
Margarida, i convèncer el visitant que hi ha altres indrets per veure i per tant
que es quedi més d’un dia. Això comporta una major qualitat de les visites i
més ingressos per als municipis del Parc Natural.
Es pretén aconseguir
visitants millor informats, que
visitin més indrets i, per tant,
es quedin més temps a la
Garrotxa
Des dels centres d’informació es
recomanen set indrets, i a partir de l’any
vinent, deu. Tots aquests indrets, que
surten al fullet informatiu del Parc Natural,
amb el qual s’informa als visitants, són
llocs amb un interès rellevant que disposen
de serveis, informació i itineraris pedestres.
Canviem els hàbits i les idees del
visitants.
La majoria de les visites consistien fins
fa poc en un passeig per la Fageda
d’en Jordà i un bon dinar. Actualment
s’ha pogut aconseguir que gran part
dels visitants visitin a més el volcà del
Croscat. D’aquesta manera, la
informació que reben els fa adonar-se
que el Parc Natural és molt més gran,
que només han visitat dos de les seves
vint-i-sis reserves naturals, que hi viuen
unes 40.000 persones i que es va
protegir pels forts impactes que patia.
Carta europea de
turisme sostenible:
un parc pilot
La Carta europea de turisme sostenible
als espais protegits és una iniciativa de
la Federació de Parcs Naturals i
Nacionals d’Europa (Europarc) que ha
coordinat la Federació de Parc Naturals
Regionals de França.
La Carta ha estat redactada basant-se
en les experiències concretes dutes a
terme en 10 parcs pilots de tot Europa,
un dels quals ha estat el Parc Natural
de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El
finançament d’aquesta iniciativa ha
estat a càrrec de la DG XI de la UE
mitjançant un programa LIFE. A més
dels 10 parcs pilots, han participat en la
redacció els representants europeus del
sector turístic i entitats
conservacionistes com la UICN i el
WWF.
Distribució mensual dels visitants
Dades de l’any 1998
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
G F M A M J J A S O N D
Els pics d’afluència de visitants al Parc Natural sempre són per Setmana Santa (març-abril),
a l’estiu (agost) i a la tardor (novembre).
Idioma utilitzat pels visitants
Distribució per centres d’informació
Estrangers
10%
Castellà
15,5%
Casal dels Volcans
Parc Nou
16,5%
Document de la Carta europea de turisme
sostenible
Català
74,5%
La majoria dels visitants s’han dirigit als
informadors en català, encara que la
tendència és que cada vegada ho facin més
en castellà i alguna llengua estrangera.
Can Serra
Fageda d’en Jordà
39%
Can Passavent
Volcà del Croscat
44,5%
La majoria dels visitants arriben a Can Serra (la
Fageda d’en Jordà), però no tothom es dirigeix
al centre d’informació. En canvi, els visitants al
Croscat són menys nombrosos però la majoria
utilitzen el centre d’informació.
El document presentat vol ser un marc
de referència tant per als gestors dels
parcs com per a les empreses
turístiques que treballen en el seu àmbit
per col·laborar conjuntament en
l’aplicació d’un model de
desenvolupament turístic sostenible, és
a dir, respectuós amb el medi ambient,
viable econòmicament i just des d’una
perspectiva ètica i social per a la
població local.
12 Magma. Número 0. Hivern de 2000

d i v u l g a c i ó
Escolars de la comarca utilitzen
materials didàctics sobre
medi ambient
El Parc Natural elabora materials didàctics que posa a
disposició dels centres d’ensenyament dels municipis de
la comarca. Aquests materials, crèdits per a ensenyament
secundari i unitats didàctiques per a ensenyament
primari, pretenen donar suport d’una manera gratuïta als
docents i contribuir a integrar l’educació ambiental en els
currículums escolars.
El curs 1998-1999, el 22% dels alumnes del Parc Natural van
treballar els diferents materials didàctics que el Parc Natural
ha elaborat des de l’any 1995. L’equip gestor pretén que en
una primera fase es puguin oferir 10 materials didàctics per a
primària i secundària que permetin conèixer l’entorn físic,
natural i social de la comarca i potenciar les capacitats i
actituds dels alumnes necessàries per conservar el territori
on viuen.
Fins al moment s’han dissenyat sis materials, dos per a
primària i quatre per a secundària.
El Parc Natural promou l’educació ambiental i
dóna suport als docents locals amb activitats i
materials gratuïts que treballen l’entorn natural
i humà dels alumnes
Materials gratuïts disponibles al Casal dels Volcans
Els materials didàctics consten de dues parts: un dossier per
als alumnes amb les activitats i un dossier per als docents
amb les orientacions metodològiques per desenvolupar-les.
Ambdós dossiers s’han dissenyat amb un format que permet
ser fotocopiat fàcilment.
Aquests materials i els recursos que els acompanyen (mapes,
fotografies i altres elements) són gratuïts i es poden sol·licitar
en préstec al Parc Natural, concretament al Casal dels
Volcans (telèfons 972 26 60 12 o 972 26 62 02).
Entre les activitats dissenyades en cada crèdit o unitat
didàctica, es proposa una sortida de camp per treballar sobre
el terreny diferents continguts que desenvolupen els
materials. El Servei de Guies del Parc Natural també dóna
suport als mestres i professors per preparar i guiar aquestes
sortides o bé d’altres que ells mateixos proposin.
Aquests materials són específics per als centres docents de
la comarca. El Parc Natural, a més, disposa d’una oferta
pedagògica d’activitats d’un dia o d’estades de tres o cinc
dies, dirigida als centres docents de fora de la comarca.
Aquestes activitats, les realitzen cada curs escolar uns deu
mil escolars de tot Catalunya.
El Parc Natural també ha editat els últims dos cursos una
guia per a visites de grups escolars, que és un recurs molt
complet per preparar activitats al Parc Natural.
Totes aquestes publicacions i d’altres, les podeu aconseguir
als centres d’informació del Parc Natural.
Els materials didàctics disponibles fins al moment són:
El paisatge de la zona zolcànica de la
Garrotxa
Crèdit de síntesi, 2n cicle d’ESO
Els elements i factors que configuren el paisatge.
Crèdit interdisciplinari de les àrees de ciències
experimentals, ciències socials, educació física i
llengües.
L’aigua a la comarca de la Garrotxa,
on, qui, com?
Crèdit variable, 2n cicle d’ESO
La quantitat i qualitat de l’aigua a la comarca. Els
usos que se’n fa i la seva gestió. Àrea de ciències
experimentals.
Investigant sobre el Parc Natural
Unitat didàctica, cicle superior de primària
El medi físic, natural i humà del Parc Natural
treballat sobre mapes. Unitat de les àrees de medi
natural i medi social.
La biodiversitat a la Garrotxa
Material de suport per als crèdits comuns sobre la
diversitat d’éssers vius, 1r cicle d’ESO
Els ecosistemes de la comarca de la Garrotxa, la
seva distribució i les transformacions que sofreixen
a causa de l’acció transformadora de l’home. Àrea
de ciències experimentals.
El retorn de la nàiade
Unitat didàctica, cicle mitjà de primària
Aproximació al medi fluvial a partir de l’estudi d’un
mol·lusc: el musclo de riu. Les causes de la seva
desaparició i el pla de reintroducció. Àrea de medi
natural i social.
Els riscos propers
Crèdit variable, batxillerat
Processos geològics i riscos geològics: risc
volcànic, risc sísmic, risc d’inundacions i risc
d’inestabilitat. Ciències de la Terra i el medi
ambient.
Magma. Número 0. Hivern de 2000
13

enquesta
Què valores de viure
a la zona volcànica?
En el marc de la Fira de Sant Lluc de l’any passat, el Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va realitzar una
enquesta a les 2.500 persones que van accedir al seu
estand, les quals es van poder emportar una guia i un
calendari del Parc Natural.
L’enquesta pretenia saber l’opinió de la població sobre què
valorava més de viure en aquest espai natural protegit, què
era el que no els agradaria que canviés, i què farien per
evitar-ho.
En Jaume Falguera, la Núria Pujolar i l’Anna Trifon, alumnes
de Batxillerat del curs 1998-1999 de l’Escola Pia d’Olot, van
buidar i tractar les dades, i van arribar a les conclusions
següents.
Què t’agrada més de viure aquí?
L’estil
de vida
11%
Aspectes
culturals
12%
Altres
7%
El paisatge
29%
El valor més rellevant per a la gent de la
zona volcànica de la Garrotxa és la
natura, incloent natura i paisatge, amb
el 59%.
En segon lloc, amb el 34%, es valora la
gent, l’estil de viure i els aspectes
culturals.
El que més valora la gent
és el paisatge (29%)
i la natura (30%)
La gent
11%
La natura
30%
Què no t’agradaria que canviés?
L’estil
de vida
7%
Aspectes
culturals
16%
Altres
8%
El
paisatge
48%
En primer lloc, al 63% dels enquestats,
els preocupa una degradació de la
natura i del paisatge. En segon terme,
amb el 29%, preocupa que canviï la
gent, l’estil de vida o els aspectes més
culturals.
Els canvis que més
preocupen la gent són els
que afecten la natura (15%)
i el paisatge (48%)
La gent
6%
La natura
15%
Què faries per evitar-ho?
Recuperar
i millorar la
tranquil·litat
6%
Educar en
el respecte
i educació
ambiental
7%
Reduir el
trànsit i la
contaminació
8%
Altres
15%
Potenciar les
activitats
culturals
tradicionals
12%
Més control
urbanístic
14%
Protegir
i millorar
la natura
12%
Evitar noves
vies de
comunicació
12%
Mantenir l’estil
de vida
14%
Un 14% dels enquestats aposta per
augmentar el control de la construcció
de la zona, i un 12% es manifesta en
contra de les noves vies de
comunicació. També un 12% es
declara a favor de la potenciació i la
millora de la natura, d’una major
protecció i de realitzar més actuacions
d’educació ambiental.
Un 14% de les respostes proposen
mantenir l’estil de vida actual, un 12%
potenciar les activitats culturals
tradicionals, un 7% es decanta per
accions educatives per millorar el
respecte, i un 6% aposta per accions per
recuperar i augmentar la tranquil·litat.
De la gent preocupada pel
Parc Natural, un 50% proposa
accions de protecció del Parc
Natural, un 25% evitar
l’especulació urbanística i un
25% ampliar l’espai protegit
14 Magma. Número 0. Hivern de 2000

agenda d’ activitats
Activitats del primer semestre
Vols conèixer el Parc Natural? Vine a les sortides naturalistes que organitzen les
entitats socioculturals i el Parc Natural. Guiades per un expert en la matèria, us
faran descobrir els volcans, les plantes, els animals, les tradicions, l’arquitectura...
Les sortides són gratuïtes, no cal fer reserva prèvia i com a màxim duren un matí.
Divendres, 11 de febrer
a les 20 h, al Centre Cívic (Santa Pau)
Observació
astronòmica:
xerrada i observació
amb telescopi
Coorganitza:
Colla de Santa Pau, GC Esportiu
Passabigues, Amics de Santa Pau, Coral
Arcs, Associació de Pares d’Alumnes de
Santa Pau, Museu dels Volcans i Associació
d’Astronomia de la Garrotxa
Divendres, 19 de maig
a les 21,30 h, al Casal de les Fonts (Olot)
Xerrada amb
diapositives
Dissabte, 20 de maig
a les 9 h, al Casal de les Fonts (Olot)
Sortida: Fauna del
Parc Natural
Coorganitza:
Associació de Veïns de les Fonts (Olot)
Divendres, 5 de maig
a les 21,30 h, al Centre Cívic (Santa Pau)
Xerrada
Dissabte, 6 de maig
a les 9 h, a la plaça de Baix (Santa Pau)
Sortida: Herbes
remeieres
Coorganitza:
Colla de Santa Pau, GC Esportiu
Passabigues, Amics de Santa Pau, Coral
Arcs, Associació de Pares d’Alumnes de
Santa Pau i Museu dels Volcans
Dissabte, 3 de juny
a les 21 h, al Casal de Sant Roc (Olot)
Xerrada amb
diapositives
Diumenge, 4 de juny
a les 9 h, al Casal de Sant Roc (Olot)
Sortida: Els arbres
de Sant Roc
Coorganitza:
Associació de Veïns de Sant Roc (Olot)
Divendres, 23 de juny
a les 21 h, al local social de
Bosc de Tosca (les Preses)
Xerrada i
exposició de
fotografies:
Història del Bosc
de Tosca
Coorganitza:
Associació de Veïns del Bosc de Tosca
(les Preses)
Vols venir a les
sortides de
seguiment del
cabirol que realitza
el Parc Natural?
Si disposes de temps lliure, pots
participar en els projectes de
seguiment de la fauna del Parc Natural.
D’aquesta manera podràs fer sortides
per saber on són els cabirols, com es
fan censos de conills, quins amfibis hi
ha al Parc Natural i com s’estan
repoblant els rius amb musclos de riu.
Al llarg de l’any organitzem sortides i
cursos sobre el Parc Natural.
Si t’interessa, espabila’t, hi ha places
limitades i te’n pots quedar sense!.
Magma. Número 0. Hivern de 2000
15

Què és el
Parc Natural?
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
és un espai protegit que coneixem bàsicament per la bellesa
del seu entorn.
Però el Parc Natural és molt més que tot això.
Un espai natural
protegit
• Un territori extens (120 km 2 )
• 11 municipis
• 26 reserves naturals
• Fer compatible la conservació
amb el desenvolupament
econòmic
• Règim de protecció arran
dels impactes de les
extraccions mineres
Riera de
Riudaura
Riera de Bianya
Torrent
de la Cau
la Canya
el Fluvià
Sant Joan
les Fonts
el Fluvià
Castellfollit
de la Roca
Uns valors naturals
excepcionals
• La regió volcànica més ben
conservada de la península
Ibèrica
• Més de 40 volcans
i 20 colades de lava
• Vegetació diversa: alzinars,
rouredes i fagedes amb
1.280 espècies de plantes
amb flor
• 257 espècies d’animals
vertebrats
el Fluvià
Olot
Casal dels
Volcans
SERRA DE
SANT JULIÀ
Un territori humanitzat
• 40.000 habitants
• El 98% del territori és de
propietat privada
• Una activitat humana
harmoniosa amb l’entorn
les
Preses
SERRA DEL CORB
Fageda
d'en Jordà
Can Jordà
Volcà del
Croscat
Volcà
de Santa
Margarida
SERRA DE FINESTRES
Santa
Pau
Una economia activa
i diversa
• Un PIB del 4% per sobre de
la mitjana catalana
• Un índex d’atur baix (3,5%
per sota de la mitjana de
Catalunya)
• Una economia dinàmica i
diversificada (indústria i
construcció, 55%; serveis,
41% i agricultura, 4% ( * ) .
• Una indústria equilibrada i
amb una forta tradició
Una identitat cultural
pròpia
• Arrelada tradició artística
• Indústria d’imatgeria religiosa
centenària
• Llarga tradició
d’ensenyament artístic
• Bona cuina amb un rebost de
qualitat
• Festes i tradicions populars
amb un seguiment divers i
participatiu
(
* ) Població activa
Edita:
Parc Natural de
la Zona Volcànica
de la Garrotxa
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient