Ocell de foc doc - L'Auditori

Dossier pedagògic
L’Ocell de foc
Autora: Gemma Ufartes
Il·lustracions: Pitu Álvarez

Í N D E X
1.Indicacions generals
pàgina 3
2.Indicacions generals sobre L’Ocell de foc
pàgina 7
3.Objectius didàctics i continguts
pàgina 8
4.Guia del concert
pàgina 9
5.Propostes didàctiques
pàgina 10
6.Vocabulari i glossari
pàgina 18
7.Els compositors
pàgina 21
8.Fitxa tècnica i repertori
pàgina 26
9.Programa de mà
pàgina 28
10.Bibliografia i enllaços a pàgines web
pàgina 29
1. Indicacions generals
3

1.1 Indicacions generals del cicle de concerts L’Escola va a L’Auditori
Portem els nens als concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació
artística contribueixi al gaudi de la música. Aquesta idea ha de ser present en les
activitats prèvies i posteriors al concert. El nen no ha de viure el concert com una càrrega
de treball ni tampoc com una estona de no-classe.
El seguiment regular que ofereix L’Auditori facilita aproximacions a la música en els seus
diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe dels instruments
musicals i de la interpretació musical (vivència musical).
Característiques dels concerts programats en el cicle
• Són concerts. Això vol dir que pràcticament no hi ha paraula, sinó que tot és música.
• La temàtica de cada concert és molt oberta i el repertori combina en cada concert estils
i gèneres diferents.
• Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i una
bona capacitat de comunicació.
• Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat de l’alumnat a qui s’adreça, es juga
amb petits elements escènics —que mai no prenen el protagonisme a la música i que
són coordinats per un professional en direcció escènica.
Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts
Els objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts són que els alumnes
gaudeixin del fet d’escoltar música en directe i que aprenguin a anar a concerts. A més,
es poden definir altres objectius relacionats generalment amb l’àrea curricular de música i
que variaran lleugerament segons els continguts específics de cada concert. Seria bo,
però, que no oblidéssiu aquests dos objectius principals que us detallem: gaudir de
l’audició de música en directe i aprendre a escoltar-ne per mitjà de la pràctica habitual.
Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts
Des del centre educatiu
Aspectes musicals
• Haver-se informat dels continguts. Triar aspectes adients al nivell de coneixements i
bagatge en les audicions per tractar a l’aula prèviament.
• Treballar a l’aula el programa del concert.
• Triar alguna cosa per continuar treballant a l’aula després d’haver assistit al concert.
Algunes normes cíviques i de comportament que l’alumnat ha de conèixer
abans d’assistir al concert
• Per escoltar música, no s’ha de parlar.
• No es poden menjar xiclets dins L’Auditori.
• No es pot sortir de la sala de concerts a mitja actuació.
• Als passadissos i a la sala de concert, cal entrar-hi i sortir-ne sense córrer ni cridar.
4

• La comunicació amb els músics ha de ser correcta; no s’ha de cridar, xiular, parlar, etc.
mentre actuen.
• Els professionals que actuen, els companys del públic i l’espai que ens acull es
mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i individual del
concert.
Durant el concert
El professorat s’ha de fer responsable del grup i prendre les mesures i decisions
adequades en cada situació a fi de garantir l’audició al conjunt del públic. Per això, us
demanem que:
• Abans d’entrar a L’Auditori, induïu el vostre alumnat a la tranquil·litat.
• Vetlleu pel comportament dels vostres alumnes durant el concert.
• Penseu abans amb qui asseureu aquell alumne a qui costa estar atent.
• Trieu el vostre seient per poder veure els vostres alumnes amb facilitat.
• Tingueu una actitud que afavoreixi la consecució de l’ambient adient a cada concert.
• Recordeu que no s’ha d’acompanyar la música picant de mans, si no és que es
demana des de l’escenari.
Un concert sense unes actituds correctes no és educatiu. I nosaltres som un servei
educatiu. Per això, ens reservem el dret, si cal i d’acord amb el professor de música de
cada grup, de demanar a alguna persona o a algun centre que abandoni la sala de
concerts si la seva actitud en distorsiona la bona marxa o dificulta l’aprofitament de
l’espectacle als companys.
1.2.Indicacions generals del cicle de Concerts en Família
Anem a concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació artística
contribueix al gaudi de la música i perquè la música ajuda a fer-nos créixer i a enriquirnos
com a éssers humans.
La programació regular de Concerts en Família que ofereix l’Auditori facilita l’aproximació
a la música en els diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe
dels instruments musicals i de la interpretació musical.
Ens introdueix a tothom –pares i fills, infants, joves i adults- en l’experiència de la música
en directe.
Característiques dels concerts programats en el cicle
Són concerts. Això vol dir que acostuma a haver-hi poca paraula i que la música és
l’única protagonista.
• La temàtica de cada concert és molt oberta i el seu repertori combina estils i gèneres
diferents.
• Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i
una bona capacitat de comunicació.
• Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat dels infants a qui s’adreça, es juga
amb petits elements escènics, que no prenen el protagonisme a la música i que són
coordinats per un professional en direcció escènica.
5

Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts
• L’objectiu principal que es planteja a l’hora de dissenyar cadascun dels concerts és
que el públic gaudeixi de l’audició de música en directe, que se senti integrat en l’acte
al qual assisteix i que el fet d’escoltar música es converteixi, a poc a poc, en una
pràctica quotidiana i habitual.
També es programa aquesta oferta com a alternativa de cultura i oci per compartir en
família.
Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts
Els concerts programats des del Servei Educatiu estan dissenyats per poder-ne gaudir
sense cap preparació especial.
Tot i amb això, i atenent les demandes freqüents que ens arriben de famílies que
desitgen apropar-se a la música des de casa, us convidem a fer una ullada als diferents
apartats d’aquests dossiers i a endinsar-vos en les temàtiques que més us plaguin.
Abans de venir al concert, seria bo que tinguéssiu en compte dues premisses. Són
aquestes:
• Trieu el concert o els concerts més adients, tant per a l’edat com per als interessos
de l’infant i de la família.
• Parleu mínimament de què anireu a veure i a escoltar.
Els discos dels concerts que estan editats són un bon material per escoltar en família tant
abans com després del concert i, fins i tot, amb independència del concert.
Protocol del públic per afavorir una bona dinàmica dels concerts
Un concert, com qualsevol acte públic i col·lectiu, té un protocol que li és propi i que
sovint és indispensable per aconseguir un ambient adequat a cada moment del concert.
Permeteu-nos que us ho recordem, tot i que ben segur ja ho coneixeu perfectament.
• La millor manera de poder sentir bé la música és escoltar-la en silenci.
Són concerts pensats perquè els infants els entenguin. És important que els adults
confiem en les capacitats i en la gran sensibilitat dels infants i que ens limitem a viure
amb ells cadascun dels ambients. No els calen els nostres comentaris dins de la sala.
Si un nen petit plora a mig concert i no troba consol a la falda del pare o la mare, es
recomana que sortiu un moment de la sala i torneu a entrar-hi discretament quan es
cregui oportú.
• Cada concert és una obra sencera des que comença fins que acaba. Cada segon
ens porta al següent i res no ho ha de trencar. Per això és important:
o Anar al lavabo abans del concert.
o Arribar 20 o 30 minuts abans per poder ser al lloc al moment de començar.
• Els aplaudiments formen part del protocol d’un concert. Cal estar atent en quins
moments s’ha de fer.
6

• És especialment important no acompanyar la música picant de mans, si no és que
se’ns hi convidi des de l’escenari. Els intèrprets ens ofereixen la música que ha escrit
el compositor i la participació del públic en varia el resultat sonor previst.
I no oblidem que...
• L’actitud d’escolta, respecte i gaudi dels adults durant el concert és la que observen
els nens, els serveix de model i aprenen.
• Induir a la tranquil·litat abans d’entrar a l’Auditori és una bona manera de començar el
concert.
Els professionals que actuen, els acompanyants del públic i l’espai que ens acull es
mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i individual del
concert.
2.Indicacions generals sobre L’Ocell de foc
2.1.Sentit del concert
L’Ocell de foc és un concert destinat a nens i nenes d’entre 6 i 9 anys i serà interpretat
per la Banda Municipal de Barcelona.
Aquest gira al voltant de músiques relacionades amb la dansa i el moviment (marxes,
polques, ballets...), músiques que faran vibrar l'auditori alhora que permetran descobrir
els instruments que integren la banda.
Com el seu nom indica l’obra central és el ballet L’Ocell de foc, d’Igor Stravinsky. Amb
aquesta peça es pretén introduir als nens i nenes en l’audició d’obres de gran format.
2.2.Com es desenvoluparà
El concert està format per dues parts ben diferenciades, un primer bloc format per sis
peces curtes o fragments de diferents autors del segle XX, i finals del segle XIX, i un
segon bloc format pels sis moviments que integren la suite del ballet de L’Ocell de foc
d’Igor Stravinsky.
La melodia d'un saxo tocant un fragment del vals de la Jazz suite nº 2 de Xostakòvitx
unirà ambdues parts.
A cada obra es pretén centrar la importància en un instrument determinat de la Banda,
així com destacar la figura del director, indispensable per coordinar tots els músics de la
banda.
A la primera part diferents elements escenogràfics aniran captant l'atenció del públic en
moments determinats, i en la segona part dues càmeres realitzaran una filmació en
directe dels músics i dels instruments que es projectarà i permetrà reforçar l'audició
musical i el coneixement de la banda.
7

El ritme anirà envaint la sala de butaques, però és important destacar que cal viure’l
interiorment, en un concert bellugar-nos o picar de mans no ens permet escoltar tant bé
la música i pot molestar als altres oients.
De la majoria de músiques, originàries per orquestra, se’n tocaran transcripcions per
banda.
3.Objectius didàctics i continguts
3.1.Objectius
Viure i gaudir l'experiència d'assistir a un concert de música en directe
Apreciar l’art com a expressió d’idees i sentiments
Valorar i respectar el fet artístic, escoltant amb silenci l’audició
Conèixer i valorar la banda com a agrupació instrumental
Escoltar i reconèixer els instruments de la banda de música
Experimentar sensorial i corporalment els diferents ritmes de les audicions
Mostrar interès per buscar i indagar informacions sobre les obres i els compositors
Crear i experimentar músiques i melodies partint de les sensacions i idees que ens
aporten les audicions
3.2.Continguts
Explorar i percebre
Interès i curiositat per participar i gaudir del concert en directe
Cerca d'informació sobre la banda de música
Reconeixement d’instruments de la banda
Interès en l’audició de peces de diferents compositors, estils i èpoques
Cerca d’informació sobre Igor Stravinsky i el seu ballet L’Ocell de foc
Interpretar i crear
Interpretació i improvisació de moviments corporals i coreografies que acompanyin
els ritmes de les diferents audicions
Creació individual i col·lectiva de músiques partint de les propostes de les diferents
audicions
Valoració de l’atenció i el respecte en les pròpies interpretacions i la dels altres
Seguiment del protocol establert en un concert
4.Guia del concert
A continuació explicarem per ordre cronològic com s'anirà desenvolupant el concert.
Aquest es realitzarà tot seguit i sense interrupcions. En el cas de L'Ocell de foc, obra
formada per 6 peces, és important destacar que cal esperar al final per aplaudir.
8

Durant el concert no es faran comentaris sobre les obres. El reconeixement de músiques
treballades prèviament o la màgia de descobrir músiques noves anirà omplint l'Auditori
de sensacions. Cal deixar-se portar per la música i les petites sorpreses que
embolcallaran el concert.
Amor de les tres taronges: Marxa (Prokofiev)
El concert s’obrirà amb la marxa d’aquesta òpera de Prokofiev.
En aquesta primera peça la Banda Municipal de Barcelona aprofita per mostrar una de
les seves funcions, tocar mentre camina pels carrers.
Guarnits amb barrets vermells i seguint el ritme de la caixa la Banda començarà el
concert mentre arriba a l’escenari per diferents indrets de l’Auditori.
Quadres d’una exposició: El vell castell (Mússorgski)
Un cop a l'escenari la Banda es col·loca en formació de concert: instruments de vent
fusta davant, darrera el vent metall i al final la percussió. En aquest cas també els
acompanyen dos instruments de corda, el contrabaix i l'arpa, presents en funció del
requeriment de les obres.
Però la música no pot començar sense el director. Aquest apareixerà de manera
sorprenent i els moviments de la seva ombra guiaran la Banda en aquesta música tant
intimista que serà acompanyada d'una pintura en moviment.
L’Ocell de foc (Stravinsky)
Escoltarem sense interrupció la suite formada per 6 moviments:
− Introducció
− Dansa de l'ocell de foc
− Ronda de les princeses
− Dansa infernal del Rei Kastchei
− Berceuse
− Final
El protagonista sens dubte serà el director, qui amb el seu gest i energia aconseguirà
conduir als més de 50 músics per una de les músiques més belles del segle XX.
L'audició es veurà reforçada per la projecció en directe de músics i instruments, que ens
permetrà veure al detall la interpretació de l'obra.
Els contrastos entre cada peça ens endinsaran en un món màgic de prínceps, princeses,
encanteris i malvats. Deixeu-vos seduir per la música.
Children’s march (Grainger)
A continuació una obra escrita expressament per banda i basada en una melodia
tradicional. A Catalunya la coneixem com la cançó Mireu els meus ànecs.
El director demanarà al públic que acompanyi la melodia que prèviament ens presentarà
el clarinet cantant tres vegades el fragment:
“Mireu els meus ànecs, fan un capbussó, el cap sota l'ala, no tenen cap por”
Per ajudar la comprensió de l’audició els músics s’aniran aixecant quan toquin la melodia.
Tico-tico no Fubà (Zequinha Abreu)
Les llums i el ritme ompliran l'Auditori amb aquesta música popular, d'origen brasiler.
Jazz suite nº 2: Vals (Xostakòvitx)
9

Enmig de la penombra un saxo es posa a tocar la bella melodia d'aquest vals quan és
interromput pel director, guarnit amb una capa negra i barret d’ocell, per donar pas al
segon bloc d'aquest concert.
Circus Polka (Stravinsky)
Aquesta dansa va ser pensada per que la ballessin els elefants d'un circ. Els músics ens
ho recorden posant-se un nas de pallasso.
Yiddish danses: Freylach (Gorb)
Basat en danses Klezmer, la música popular de les persones de parla yiddish (jueus
d'origen alemany), escoltarem un Freylach, música binària de tempo molt ràpid i final
desenfadat amb un gran accelerando.
Veurem un diàleg molt interessant entre la tuba (fent el baix) i el clarinet (fent de solista).
5.Propostes didàctiques
A continuació presentem diverses propostes didàctiques per realitzar amb les músiques
que integren el concert.
Són activitats que es poden fer prèvia o posteriorment al concert. El coneixement de
l’obra i del compositor sovint ajuda a estar més atent en l’audició, no obstant, es poden
escollir algunes peces per treballar abans i altres deixar-les com una sorpresa pel dia del
concert.
En el cas de L’Ocell de foc, ballet creat en base a un conte popular rus, és recomanable
que els oients coneguin prèviament la història. Aquesta no es representarà en el concert,
però el seu reconeixement ajudarà a seguir els 20 minuts continuats de música que ben
segur els deixarà captivats.
Cal comentar que les obres han estat adaptades per tocar amb banda, i per tant
l’orquestració variarà respecte les gravacions que pugueu tenir al vostre abast. És un bon
moment per parlar de les transcripcions i la diferència entre la banda de música i
l’orquestra.
Seguint l'ordre del concert les propostes didàctiques han estat estructurades de la
següent manera:
− Introducció
− Estil
− Aspecte a destacar
− Activitats didàctiques
1. Prokofiev: L’Amor de les tres taronges (Marxa)
Introducció:
Prokofiev, compositor rus, va escriure aquesta òpera còmica l’any 1919, poc després
d’emigrar als Estats Units a causa de la revolució comunista.
L’obra la va estrenar ell mateix a l’Òpera de Chicago dos anys després.
L'any 1925 Prokofiev escriu la suite de l'Amor de les tres taronges per tal de realitzar-la
en concerts exclusivament instrumentals.
Tracta de la història d’un príncep malalt de melancolia que només es curarà si
aconsegueix riure. El rei convoca tot un seguici de gent per intentar fer-lo riure;
pallassos, equilibristes, monstres, gent estrafolària... però ningú ho aconsegueix.
10

Llavors la bruixa Fata Morgana rellisca i el príncep no para de riure. Aquesta, enfadada,
el condemna a viatjar per tot el món buscant tres taronges i a enamorar-se d'elles, tot i
que resultaran ser tres princeses.
Estil: Marxa
Aspecte a destacar: La Banda toca caminant
Activitats didàctiques:
Explicar l'argument de l'òpera i conèixer el seu compositor (fotografia, nacionalitat,
època..)
Explicar què és una marxa (música destinada a acompanyar el pas a grups de
persones en desfilades militars, seguicis, processons...)
Imitar la marxa que realitzen el seguici de personatges estranys que intenten fer
riure al príncep. Podem imitar-los inventant-nos ganyotes, postures estranyes...
mentre desfilem.
Escoltem les trompetes i els redobles de tambor que anuncien els convidats i
marquen el caràcter de la marxa. Després d'aquests comença el tema que es
repeteix 3 vegades. Caminarem lliurement per la classe seguint el compàs binari i
canviant a cada tema la pulsació: ràpida- lenta- ràpida
Podem crear una marxa amb els instruments que tenim a l'aula: fer una
introducció amb redobles i a continuació marcar el compàs amb instruments greus
(ex. panderos) i la pulsació ràpida amb instruments més aguts (ex. caixes xineses
i claves)
Explicar que la Banda Municipal de Barcelona interpretarà el concert. Adonar-nos
que una banda també fa desfilades pels carrers. Fer una desfilada organitzats en
parelles seguint la música com si toquéssim en una banda.
Crear un racó a l'aula sobre la Banda de Música on hi deixem dibuixos,
fotografies, llibres, informacions, audicions... que busquem a casa i a l'escola.
2. Mússorgski: Quadres d’una exposició (El vell castell)
Introducció:
L’any 1874 Mússorgski va anar a veure una exposició pòstuma en memòria d’un artista
amic seu. Basant-se en aquests quadres li va retre un homenatge creant una suite de 15
peces que originàriament va anomenar Suite Hartmann (nom de l'amic).
L’obra va ser escrita per piano, però és molt coneguda l’orquestració que en va fer
posteriorment Maurice Ravel.
Estil: Música programàtica (evoca una escena o imatge)
Aspecte a destacar: Saxo solista
Activitats didàctiques:
Explicar que el compositor visita una exposició i s'inspira en un quadre per
realitzar aquesta música.
Escoltar la peça El vell castell, sense dir el títol, i que cadascú dibuixi allò que
s’imagina. És una música molt melancòlica on cada alumne pot reflectir idees
molt diferents que ens poden explicar posteriorment.
Penjar els dibuixos per la classe i escoltar de nou la música mentre els anem
veient, com si estiguéssim en un museu. Podem preguntar si el ritme de la música
ens incita a anar ràpids o lents veient l’exposició.
Observar el quadre original de Hartmann, que en aquest cas és un castell de
l'Edat Mitjana on hi canta un trobador, i explicar que Mússorgski es va inspirar en
aquest per fer la música. Parlar del compositor (origen, fotografia,...)
11

Buscar dos quadres molt diferents i improvisar una música per cada un amb
instruments de percussió (tots junts o per grups).
Parlar de la família dels saxòfons (origen, família, tipus, embocadura,..) i veure
que són una família molt nombrosa dins la banda.
Entonar la melodia i reconèixer-la cada vegada que l'escoltem en l'audició.
3. Stravinsky: L’Ocell de foc
Introducció:
Igor Stravinsky tot i estimar la música des de ben petit, professionalment va dedicar-s'hi
força tard, ja que va estudiar i llicenciar-se en Dret.
Als 27 anys, i sota la insistència del seu professor Rimski-Korsakov, va estrenar dues de
les seves primeres obres: Scherzo fantàstic i Focs artificials.
El públic va quedar fascinat, i entre ells Serguei Diàguilev, el director de la Companyia de
Ballets Russos de París.
Així va ser com aquest va demanar-li que composés la música per un dels seus ballets
basat en un conte tradicional rus: L'Ocell de foc.
En mig any la jove promesa ja havia escrit l'obra, que es va estrenar el 25 de juny de
1910 a París amb un èxit aclaparador, fent gira per tota Europa.
Stravinsky viatjava amb la companyia mentre anava composant altres músiques i ballets
com Petroushka i la Consagració de la primavera.
L'argument de L'Ocell de foc narra la història del príncep Ivan Zarevich, qui persegueix
un meravellós ocell daurat encès en flames.
Després d'una llarga persecució Ivan aconsegueix atrapar-lo, però commogut per les
súpliques de l'ocell el deixa en llibertat.
Aquest agraït li regala una de les seves plomes màgiques, dient-li que només tindrà que
agitar-la perquè ell vagi en la seva ajuda.
És de nit i sense adonar-se la persecució els havia portat fins als dominis de Kastxei
l'Immortal, un temut semidéu que ha convertit en pedra a dotze cavallers i ha embruixat a
tretze princeses que durant el dia són estàtues i tant sols a la nit recuperen el seu estat
normal.
El príncep Ivan en veure les princeses dansant al voltant de l'arbre de pomes daurades
queda enamorat d'una d'elles però sense adonar-se és agafat pels guardians del castell.
Ivan agita la ploma i amb l'ajuda de l'Ocell de foc aconsegueixen destruir Kastxei i els
seus maleficis trencant l'ou que conté la seva ànima.
Els cavallers i les princeses recobren la vida i així Ivan es pot casar amb la seva
estimada.
Guia de l'audició:
12

Introducció
És de nit. La música ens introdueix en un món misteriós i màgic per on camina el
príncep Ivan. Els músics toquen molt piano aquesta melodia quasi bé hipnòtica.
Dansa de l'Ocell de foc
Apareix volant l'Ocell de foc i Ivan el persegueix. El píccolo i la flauta travessera
entonen aquests tresets tant aguts tal fossin l'ocell.
Ronda de les princeses
13 princeses ballen entorn l'arbre de les pomes daurades.
Són presoneres del malvat Katxei i la seva tristesa es pot captar en aquesta
preciosa melodia que ens toca l'oboè.
Dansa infernal del Rei Kastxei
El rei Kastxei i els seus guardians envolten i ataquen el príncep Ivan.
Aquesta melodia sincopada sembla que ens marqui els cops, així com la percussió
que l'acompanya.
Berceuse
L'Ocell de foc entona una cançó de bressol que deixa adormit al rei Kastxei i així
Ivan pot alliberar-se i agafar l'ou per trencar la seva ànima. El fagot toca aquest
tema tant lent, de manera suau i somnolenta.
Final
Es desfà el malefici i els cavallers i les princeses recuperen el seu estat normal.
Tothom envolta la nova parella real i hi ha una gran alegria.
El tema comença molt piano però conforme es va repetint va creixent d'intensitat
fins acabar en un fortíssim ritardando.
Estil: Ballet
Aspecte a destacar: Basat en un conte tradicional rus
13

Activitats didàctiques:
Explicar el conte de L'Ocell de foc i parlar de la música descriptiva.
Conèixer la biografia del seu compositor.
Crear a la classe el racó de L'Ocell de foc, on els alumnes trobin i alhora portin
material i informacions al respecte: llibres, cd, dibuixos, fotografies,...
Fer la representació del ballet usant mocadors per ballar mentre s'escolta la
música:
- Un grup seran ocells i portaran mocadors vermells
- Un grup seran donzelles i portaran mocadors grocs
- Un grup seran prínceps i portaran mocadors blaus
- Un grup seran guardians i portaran mocadors verds
- Un grup seran reis i portaran mocadors negres
Jugar amb el joc interactiu de L'Ocell de foc (www.edu365.cat)
Escoltar els diferents contrastos entre les músiques: parlar de quins instruments
s'han escollit en cada cas i per què, el caràcter, la intensitat, el tempo, què
descriuen les diferents melodies, veure com dirigiríem cadascuna d'elles si fóssim
els directors...
A l'àrea de plàstica utilitzar les diferents músiques per dibuixar diferents estats
d'ànim o sensacions.
Crear els decorats per a cada peça i després fer la representació.
Visionar un fragment del ballet, veure quin tipus de dansa és, com es belluguen,
com van vestits...
Veure el fragment de la pel·lícula Fantasia 2000 on escoltem L'Ocell de foc però
on s'han inventat una nova història.
Musicar un conte tradicional del nostre país: podem inventar un leitmotiv per a
cada personatge o crear paisatges sonors que descriguin diferents escenes.
4. Grainger: Children’s March
Introducció:
Tot i néixer a Melbourne, Austràlia, Grainger va a estudiar a Europa i quan esclata la
Primera Guerra Mundial, l'any 1914, es trasllada a Estats Units.
Tres anys després, quan aquests entren en guerra s'allista a l'exèrcit, tocant a la banda el
clarinet i el saxo.
Aquesta obra la composa en aquest període, i és la primera on integra el piano amb els
instruments de la banda i fins i tot fa cantar als músics.
La instrumentació de la qual disposava no sempre feia possible tocar aquesta versió.
L'obra té com a subtítol “Over de Hill and Far Away”, el nom d'una cançó tradicional.
Estil: Música basada en una cançó tradicional
Aspecte a destacar: Aprendre la cançó i estar a atents al director per si en algun
moment convida al públic a cantar-ne un fragment.
Activitats didàctiques:
Escoltar l'obra per veure si els recorda alguna cançó coneguda
Cantar la cançó Mireu els meus ànecs:
14

Mireu els meus ànecs,
fan un capbussó,
el cap dins de l'aigua,
no tenen cap por.
Mireu els meus ànecs,
juguen amb el fang,
piquen amb les potes,
fan un bon xip-xap.
Mireu els meus ànecs,
corren en el prat,
busquen entre l'herba,
s'han ben atipat.
Mireu els meus ànecs,
dormen al paller,
el cap sota l'ala,
noi, que s'hi està bé!
Escoltar la diferència entre la melodia cantada amb corxeres (com es
mostra a la partitura) o amb corxera amb punt i semicorxera (com a
l'audició). Cantar-la i picar el ritme de les dues maneres. Tenir en compte
que a l'audició no es repeteix la segona frase
Composar una música partint del motiu d'una cançó tradicional (tema A) i
intercalant un tema B inventat, tal i com hem escoltat a l'audició
Buscar altres músiques inspirades en cançons tradicionals
5. Zequinha Abreu: Tico-tico no Fubà
Introducció:
Escrita l'any 1917, el Tico-tico és una de les composicions brasileres de més èxit arreu
del món.
És una música popular anomenada “choro”, o popularment “chorinho”. Malgrat el seu
nom, que traduït vol dir plor, és un gènere de ritme viu que es caracteritza pel seu
virtuossisme. Amb més de 130 anys d'existència, es considera la primera música popular
urbana de Brasil.
La traducció del seu títol seria “Tico-tico a la farina”, tico-tico és el nom d'un ocell i explica
com aquest es menja el blat de moro.
L'obra va ser gravada i popularitzada als anys 40 a Estats Units per Carmen Miranda.
Posteriorment se'n va fer una pel·lícula que narra la biografia del seu compositor.
La música ha estat utilitzada en diferents pel·lícules com “Salutacions Amics” de Walt
Disney.
Estil: Choro
Aspecte a destacar: Música popular brasilera
Activitats didàctiques:
Escoltar l'obra per veure a quin país ens recorda
Escoltar diferents versions: cantades i instrumentals
15

(podeu veure una versió excepcional de Paco de Lucia al YouTube:
http://www.youtube.com/watch?v=To09Km0y8ic)
Deixar bellugar el nostre cos al son de la música brasilera
Crear diferents coreografies per grups
Acompanyar la música amb diferents instruments de percussió: maraques, güiros,
claves...
Fer la lectura d'un fragment de la melodia
Crear un acompanyament melòdic amb instruments de placa
Cantar un fragment de la cançó en brasiler i veure'n la traducció:
O tico tico tá, tá outra vez aqui,
o tico tico tá comendo o meu fubá.
Se o tico tico tem, tem que se alimentar,
Que vá comer umas minhocas no pomar.
El tic tic és aquí, és aquí de nou,
el tic tic s'està menjant el meu blat de moro.
Si el tic tic s'ha d'alimentar,
és millor que mengi uns quants cucs l'hort.
Buscar com és aquest ocell del qual parla la cançó
6. Xostakòvitx: Jazz suite nº 2 (Vals II)
Introducció:
Dmitri Xostakòvitx va néixer a Rússia l'any 1906. Després de la Revolució d'octubre de
1917 molts artistes es van exiliar i els que van continuar en el seu país van haver de
seguir les directrius del règim.
El govern soviètic volia exaltar la música popular i nacionalista, oposant-se a la música
que arribava de l'estranger com el jazz.
Aquest, però, es va convertir en una música molt famosa a les sales de ball de la URSS, i
quan va ser impossible eliminar-la el propi govern va crear l'Orquestra Estatal de jazz de
la URSS.
És en aquest any, al 1938, quan Xostakòvitx composa la seva segona Suite de Jazz, ja
que la primera l'havia escrit quatre anys abans.
Estil: Vals
Aspecte a destacar: Solo de saxo
Activitats didàctiques:
Reconèixer el compàs ternari del vals: un grup pica el primer temps de cada
compàs i l'altre grup pica els altres dos temps més fluix (o amb diferents
instruments)
16

Desplaçament lliure per la classe fent balanceig mentre seguim el compàs
Aprendre el pas bàsic dels vals i ballar-ho en parelles
Escoltar un vals típic vienès (Strauss) i el de Xostakòvitx i comentar-ne les
diferències
Cantar un fragment de la melodia
7. Stravinsky: Circus Polka
Introducció:
L'any 1942 el director d'un circ va telefonar a Stravinsky per demanar-li que composés un
ballet pels seus elefants. Ell, en broma, va preguntar si els elefants eren joves, i en
contestar que sí va accedir a fer l'encàrrec.
En pocs dies va acabar la peça Circus polka: For a young elephant escrita per piano.
L'obra va ser estrenada per 50 elefants vestits amb tutús roses acompanyats de 50
ballarines, i va ser un gran èxit entre el públic.
Dos anys després Stravinsky va fer una orquestració de la peça on l'instrument solista
que ens recorda aquest animal és la tuba.
Estil: Polca
Aspecte a destacar: Tuba instrument solista
Activitats didàctiques:
Escoltar l'obra i pensar a quin animal ens recorda
Pensar per què s'ha escollit la tuba com a solista
Imitar els elefants ballant amb tutú mentre escoltem la música
Aprendre a ballar la polca
Conèixer la tuba: família, embocadura...
Pensar en com ballarien diferents animals i inventar-nos músiques cuidant molt bé
els instruments que escollim per representar-los
Relacionar el compositor amb el ballet L'Ocell de foc
8. Gorb: Yiddish Dances (n.5 Freylachs)
Introducció:
Adam Gorb neix a Cardiff (Anglaterra) l'any 1958. Musicalment és un nen precoç, als 10
anys ja comença a composar, i als 15 estrena una obra a la ràdio nacional.
Gorb aprofita el patrimoni musical viu de les seves arrels jueves per composar aquesta
obra l'any 1997. En realitat és un regal d'aniversari per a un amic seu. A l'escoltar-la
podem veure que és una peça molt festiva.
Les cinc peces que formen l'obra es basen en danses klezmer, la música popular de la
gent de parla yiddish (jueus nascuts a Alemanya).
En concret les Freylachs són danses molt ràpides, a 2/4, amb un desenfrenat i accelerat
final.
Estil: Dansa tradicional
Aspecte a destacar: Clarinet instrument solista
Activitats didàctiques:
Parlar de la llengua yiddish i dels pobles que han emigrat
Inventar-nos per grups una coreografia per aquesta dansa
17

Explicar que va ser composada com un regal per un amic, nosaltres també podem
regalar cançons
Escoltar l'accelerando final i jugar a cantar cançons amb accelerandos o
ritardandos segons indiqui un director.
Valorar la figura del director per coordinar la Banda
Conèixer el clarinet (família, tipus, embocadura, importància dins la banda...)
6.Vocabulari i glossari
A continuació citem per ordre alfabètic alguns dels termes més destacats a treballar, així
com els principals instruments solistes de les audicions o aquells que cal destacar de la
banda:
Arpa
Instrument de corda pinçada format per un conjunt de cordes ordenades segons la seva
longitud i tensades damunt d'un marc de forma triangular.
Aquest instrument, un dels més antics (daten del 3000 a.C), no és propi d'una formació
com la Banda.
És per això que volem fer-ne referència donat que pel tipus de repertori (basat en obres
orquestrals) en alguna peça en serà un instrument convidat.
És força comú que les agrupacions instrumentals tinguin músics col·laboradors en funció
dels instruments que necessitin pel seu repertori.
Banda
Conjunt instrumental format principalment per instruments de vent i percussió.
Aquesta formació possibilita tocar a l'aire lliure (pel volum de so) i en moviment (la
majoria d'instruments no cal que toquin a terra).
El seu origen el trobem a l'Edat Mitjana on xeremies, trompetes i caixes tocaven en
torneigs, batalles i celebracions.
La banda, en el sentit modern, es crea a França al segle XIX i va lligada a la vida militar.
Amb les millores tècniques dels instruments de vent van adquirint importància fins al punt
de crear un repertori específic per banda.
Diferenciem 4 tipus de bandes:
- Banda de cornetes i tambors: formada per músics afeccionats. Sovint acompanyen
espectacles com les majorets
- Fanfàrria: formada per instruments de metall. Tenen gran tradició a França i Regne
Unit.
- Petita banda: formada per 30-45 músics. Amb instruments de vent i percussió, la base
són els clarinets i els saxòfons
- Banda simfònica: o gran banda, amb més de 50 músics professionals. S’hi afegeix el
contrabaix.
Banda Municipal de Barcelona
18

Banda simfònica creada l’any 1886, dependent de l’Ajuntament de Barcelona.
Sota la direcció de Joan Lamote de Grignon (1914-1939) la banda assoleix les més altes
cotes artístiques. Es realitza una gran tasca de divulgació del repertori universal amb
audicions gratuïtes que arriben a congregar fins a 5000 espectadors.
En crear-se l’Orquestra Municipal de Barcelona, l’any 1944, la BMB desapareix, fins a
l’any 1957 que la banda recupera el seu nom i la seva autonomia.
El seu repertori ha anat canviant i inclou tot tipus de música: pasdobles, marxes, polques,
masurques, sarsuela, transcripcions de grans obres orquestrals, compositors catalans,
música de cinema...
Des de 2007 la BMB és formació resident a l'Auditori de Barcelona, i el seu director
principal és Salvador Brotons.
Bombardí
Instrument de vent metall amb el tub encorbat i el pavelló orientat cap amunt.
Inventat per Adolphe Sax (igual que el saxo), a inicis del segle XIX, forma part de la
família dels saxhorns.
És un instrument molt utilitzat a les bandes i de vegades actua com a solista.
Clarinet
Instrument de la família de vent-fusta. Consta d'un tub cilíndric, generalment fet de fusta
de banús, amb una embocadura que subjecta la canya que produeix la vibració en bufar.
El clarinet és un instrument fonamental a la banda, fa el paper dels violins a l'orquestra
simfònica. En una banda gran hi podem trobar una mitjana de 15 clarinets.
El més habitual és el soprano (afinat en sib), però també trobem el requint (sopranino) i el
baix en menys quantitat.
Director
La tasca del director és cohesionar el conjunt de músics que formen l'agrupació. A través
del seu gest fa que la música prengui forma i s'expressi, donant-li un toc personal.
Aquest ha de conèixer en profunditat les obres, la formació a la qual ha de dirigir i la
tècnica del gest de direcció.
Fiscorn
Instrument de vent metall de la família dels saxhorns, inventat per Adolphe Sax.
És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i cònic. Normalment té 3
vàlvules i el seu so és menys estrident.
És molt usat a les bandes, però també en trobem a la cobla.
19

Marxa
Música destinada a acompanyar el pas a un grup de persones (desfilades militars,
processons, seguicis...), basada en patrons rítmics senzills, marcats i reiteratius,
normalment de mètrica binària.
Polca
Dansa popular apareguda als anys 1830 a Txecoslovàquia. De compàs 2/4 i temps ràpid
es balla fent passos laterals.
Saxòfon
Instrument inventat per Adolf Sax l’any 1840.
Format per un tub cònic, generalment de llautó, el considerem de la família de vent-fusta
donat que la vibració la produeix una canya subjectada a l'embocadura, al igual que els
clarinets. El seu pavelló generalment està corbat (excepte en el sopranino i el soprano)
La família consta de 7 membres: sopranino, soprano, contralt, tenor, baríton, baix i
contrabaix.
Són la segona família més nombrosa a la Banda, després dels clarinets.
Suite
Composició musical instrumental formada per un conjunt de moviments breus, en els
seus orígens per danses barroques.
Transcripció
Escriptura d’una melodia per a un instrument diferent pel qual ha estat concebuda.
Tuba
La tuba és l'instrument més gran i greu de la família de vent metall.
Formada per un tub amplament cònic, d'uns 3 metres i mig de llargada, mostra el seu
pavelló obert orientat enlaire. El seu so és profund i greu.
També inventat per Adolphe Sax forma part de la família dels saxhorns.
7.Els compositors
Prokofiev (Rússia, 1891-1953)
Compositor rus considerat una de les principals figures del segle XX.
Des de petit ja demostrava dots musicals al piano creant les seves pròpies cançons.
Als 9 anys estudia al Conservatori de St. Petersburg amb professors com Rimski-
Kórsakov, treu molt bones notes i fins i tot guanya un premi com a pianista.
Els seus gustos pels ritmes primitius, harmonies estranyes i la manera brusca com
tocava el piano va fer que l’anomenessin el “petit llenyataire”.
Després de la Revolució comunista de 1917 emigra als Estats Units i no para de viatjar i
fer concerts tant a Estats Units com a Europa.
Després de 16 anys torna a la nova Unió Soviètica, on seguirà composant fins a la seva
mort, tot i que algunes de les seves obres foren censurades pel govern.
20

Prokofiev
Mússorgski (Rússia, 1839-1881)
Neix a Rússia on tot i el seu interès per la música hi realitza la carrera militar.
Creix la seva fama com a pianista tocant als salons de San Petersburg i finalment
abandona l'exèrcit i s'integra al moviment de compositors nacionalistes, formant part del
“grup dels cinc” junt amb Balakirev, Borodin, Rimski-Kórsakov i Cesar Cuí.
Preocupat per la seva manca de coneixements musicals busca consol en l'alcohol.
Aquesta addicció el fa morir ben jove, a l'edat de 42 anys.
Mússorgski
Zequinha Abreu (Brasil, 1880-1935)
José Gómes de Abreu, o més conegut com a Zequinha Abreu, fou un gran músic,
compositor i instrumentista brasiler. Neix a Santa Rita do Passa Quatro, Sao Paolo.
És un nen prodigi en la música, a l'escola primària ja organitza la seva pròpia banda.
Toca la flauta, el clarinet i el piano. Ingressa en el seminari, on té bons professors de
música i aprèn harmonia, però ell només vol ser músic i torna a la seva ciutat.
Als 17 anys funda la seva primera orquestra on toquen en festes, balls, clubs,...
21

Treballa a Casa Beethoven interpretant al piano els últims llançaments musicals, alhora
que toca en les celebracions de les cases més riques de la ciutat, on aprofita per vendre
les seves composicions.
Zequinha Abreu
Grainger (Austràlia, 1882-1961)
Georg Percy Grainger neix a Melbourne, Austràlia.
El seu pare, un reconegut arquitecte anglès, malauradament alcohòlic, contagia la sífilis a
la seva mare, i els abandona quan ell té 11 anys.
Georg es queda amb la seva mare, una dona molt estricta i autoritària, però molt culta,
qui li donarà classes.
Grainger és un nen prodigi, als 12 anys ja dona el seu primer concert, i domina 11
idiomes.
Als 13 anys viatja a Europa per estudiar al Conservatori de Frankfurt.
En un accident treballant en una cadena de bicicletes perd la punta d'un dit, però el seu
esforç fa que no renunciï a tocar en concerts.
Estudia composició, piano i saxo. És un músic molt innovador. Treballa sota el nom de
Percy Aldridge Grainger, el cognom de soltera de la seva mare.
Vivint a Londres coneix a Grieg, qui el fa interessar-se per les cançons populars de les
zones rurals.
Grainger té una gran energia, se'l coneix com “el pianista jogging”, pel seu costum de
córrer fins just abans d'un concert i així arribar exhaust, cosa que, segons ell, el feia tocar
millor. També es comença a dissenyar la seva pròpia roba.
En començar la Primera Guerra Mundial marxa a Estats Units amb la seva mare, i allí
s'allista a l'exèrcit, tocant a la banda el saxo i l'oboè.
La seva reputació de seguida creix i s'alça com un gran compositor.
Pateix el suïcidi de la seva mare, a qui estava profundament unit, i la seva vida es torna
plena d'excentricitats.
Com a músic és recordat per les seves innovacions musicals, la llibertat rítmica, la
creació de màquines (precursores del sintetitzador), la no notació musical, supressió de
tons i escales, ...
Mor a Nova York a causa d'un càncer.
22

Grainger
Stravinsky (Rússia, 1882-1971)
Neix a Oraniembaum, un poble a les afores de San Petersburg (Rússia), al bell mig d'una
família de músics; el pare era cantant d'òpera i la mare tocava el piano.
Fascinat per la música des de ben petit acompanyava al seu pare al teatre i gaudia de
les representacions. Després es passava hores tocant el piano, interpretant les músiques
que havia escoltat.
Els seus pares no el van deixar matricular-se al Conservatori de Música i va estudiar a la
universitat de Dret, tot i que ell no volia ser advocat. Allí conegué al fill de Rimski-
Kórsakov, qui li presentà el seu pare.
Rimski-Kórsakov li va donar classes particulars i el va encoratjar a dedicar-se a la
música.
Les seves composicions van tenir molt èxit entre el públic, deixant fascinat a l'empresari i
director de la Companyia de Ballets Russos de París, Seguei Diàguilev.
Aquest li va encarregar les músiques pels seus ballets, obres que el van fer molt famós i
el van portar de gira per tota Europa: L'Ocell de foc, Petroushka, La consagració de la
Primavera...
En esclatar la Primera Guerra Mundial Stravinski abandona Rússia i emigra a Suïssa.
Són temps difícils per l'art, escriu peces per a grups de cambra com La història d'un
soldat, però el públic no és molt nombrós.
En acabar la guerra marxa a París, on coneix Maurice Ravel, Claude Debussy, Manuel
de Falla, Giacomo Puccini, Pablo Picasso, Henry Matisse...
Són anys feliços, torna a fer gires per tot el món, fins i tot visita Catalunya i queda
impressionat per la tenora.
Però al 1939 mor la seva filla gran i la seva dona. Amb una afecció pulmonar i la previsió
d'una segona guerra es trasllada a Estats Units.
Allí acollí a molts artistes que emigraven d'Europa, es tornà a casà i escrigué tot tipus de
música: jazz, òpera, música cinematogràfica, música simfònica, ballets...
Morí a Nova York a l'edat de 90 anys, tot i que va voler ser enterrat a Venècia, al costat
del seu gran amic Serguei Diàguilev.
23

Stravinsky
Gorb (Anglaterra, 1958- )
Adam Gorb neix a Cardiff, Anglaterra. Comença a composar als 10 anys, i als 15 ja
presenta la seva primera obra a la ràdio nacional.
Estudia a la Universitat de Cambridge i a la Royal Academy of Music, on es gradua amb
honors.
Les seves composicions per a banda de vent han obtingut diversos premis i s'han
executat per arreu del món.
Amb un sorprenent ús del ritme creu que si la música contemporània no repercuteix en
els oients el seu missatge es perd.
Actualment Adam Gorb és el Cap de l'Escola de Composició en el Royal Northem
College of Music de Manchester.
En el seu web el compositor hi va incloent mostres de les seves composicions i vídeos
d'actuacions (www.adamgorb.co.uk)
Gorb
Xostakòvitx (Rússia, 1906- 1975 )
24

Dmitri Xostakòvitx neix a San Petersburg i s'inicia en el món de la música gràcies a la
seva mare, una pianista professional.
Als 13 anys ingressa en el Conservatori, i per ajudar a l'economia familiar toca el piano
en sales de cinema.
Als 19 anys estrena la seva primera obra, la Simfonia nº1 en fa menor.
Experimenta amb l'estil expressionista i l'atonalitat, les seves obres són molt iròniques i
són censurades pel partit comunista, qui l'anomena contrarevolucionari. Llavors promet
reformar el seu estil fent obres més patriòtiques.
La seva Simfonia nº7, Leningrad obté un gran èxit i és condecorat amb diferents
guardons.
És professor del conservatori de Moscou alhora que va composant diverses obres,
algunes d'elles prohibides pel règim.
Xostakòvitx
8.Fitxa tècnica i repertori
8.1.Fitxa tècnica
Banda Municipal de Barcelona
Titular:
Salvador Brotons
Directora assistent:
Juan Miguel Romero
Director tècnic:
Joan Xicola González
Cap de servei:
Susana Gamisel
Flautes
Manel Reyes, solista
25

N.N.
Josep Maria Llorens, flautí
Oboès
M. Pilar Bosque, solista
Jordi León
Aitor Llimerà, corn anglès
Fagots
Xavier Cervera, solista
Jordi Moraleda
Clarinets
Xavier Vilaplana, requint
N.N., requint
Àngel Errea, concertino
José Miguel Micó, solista
Natàlia Zanón, solista
Joana Altadill
Josep Caballé
Valeria Conti
Joan Estellés
Miquel Gaspà
Victòria Gonzálvez
Montserrat Margalef
Gerard Martínez
José Joaquín Sánchez
Antonio Miguel Santos
Martí Guasteví, clarinet contralto
José Vicente Montesinos, clarinet baix
Saxòfons
Joan Soler, soprano
Daniel Molina, alt solista
Marta Romero, alt
Armand Franco, tenor
José Jaime Rivera, tenor
Joana Palop, barítono
N.N., baix
Trompes
Germán Izquierdo, solista
Miquel Zapata, solista
Manuel Montesinos
Josep Miquel Rozalén
Fiscorn soprano
Maurici Albàs
Patricio Soler
Serveis auxiliars
Produccions d’Espectacles de Carrer, S. L.
Juan Miguel Romero, direcció musical
Jordi Oriol, direcció escènica i disseny de vídeo
Jordi Cos, selecció musical
Gemma Ufartes, pedagoga
26

Pitu Àlvarez, il·lustrador programa de mà
8.2. Repertori:
1- Prokófiev (Rússia, 1891-1953)
L’amor de les tres taronges. Marxa
2- Mussorgski (Rússia, 1839-1881)
Quadres d’una exposició. El vell castell
3 – Stravinsky (Rússia, 1882 -1971)
L’Ocell de foc. Suite
3.1. Introducció
3.2. Dansa de l’ocell de foc
3.3. Ronda de les princeses
3.4. Dansa infernal del rei Katschei
3.5. Cançó de bressol
3.6. Final
4- Grainger (Austràlia, 1882-1961)
Children’s march
5- Zequinha Abreu (Brasil, 1880-1935)
Tico tico no fubà
*El Saxo Alt interpreta un fragment de la melodia inicial del Vals II de la Jazz Suite de
Xostakóvitx.
6- Stravinsky (Rússia, 1882-1971)
Circus polka
7- Gorb (Anglaterra, 1958)
Yiddish dances. nº 5 Freylachs
9.Programa de mà
El programa de mà ha estat pensat per a que els nens i nenes recordin el concert i
continuïn el seu aprenentatge després d'aquest d'una forma lúdica.
A la portada es reflexa l'alegria d'uns infants en escoltar música, i un ocell ens recorda
que hem anat al concert de L'ocell de foc.
Amb aquesta imatge podem encetar una conversa sobre les seves sensacions al assistir
en un concert en directe. És important que gaudeixin d'aquesta experiència i que tinguin
ganes de tornar-ho a repetir. Expressar allò que han sentit els farà ser conscients dels
seus sentiments i del què ens transmet la música.
Al obrir el programa en forma de díptic trobem dues parts ben diferenciades, fent
referència als dos blocs del concert.
En una banda 6 dibuixos il·lustren les primeres peces o fragments de diversos autors del
segle XIX i XX, i a l'altra banda 6 dibuixos il·lustren les diferents peces que integren la
27

suite de L'Ocell de foc. Entre mig un saxo ens recorda el passatge del Vals nº2 de
Xostakòvitx que ha servit de lligam entre ambdues parts.
Els dibuixos no porten els títols de les obres, aquests hauran de ser endevinats pels nens
i nenes, buscant les obres a la contraportada del programa i escrivint el seu número en el
lloc corresponent.
Tot jugant podrem anar recordant cada peça, el seu caràcter, l'argument, l'instrument
solista... provocant que aquestes es vulguin tornar a escoltar.
Desplegant del tot el programa trobarem un pòster de la Banda de música que els nens i
nenes podran penjar a la seva habitació.
A la part inferior veiem la col·locació de la Banda, tot i que no es representa amb el
nombre exacte d'instrumentistes, i a sobre d'aquesta podem observar amb més detall els
instruments que han fet de solista o que destaquen per ser propis d'aquesta formació.
De nou proposem un joc per anar coneixent els instruments de la Banda, fent que els
nens i nenes facin diferents camins per portar els instruments cap a la seva col·locació a
l'escenari.
De manera lúdica estarem parlant de les diferents famílies que integren la Banda, el
registre dels instruments, la seva forma i sonoritat, els solistes... Farem adonar als
alumnes que depenent de tot això aquests es col·loquen en un lloc o en un altre de
l'escenari.
Finalment la contraportada ens recorda els títols de les diferents peces que hem escoltat,
els crèdits artístics del concert, els dies en què es realitza i la seva ubicació, L'Auditori.
10.Bibliografia i enllaços a pàgines web
Almacellas i Díez, Josep Ma.: Del carrer a la sala de concerts. Banda Municipal de
Barcelona. 1886-1944. Col. Memòria de Barcelona. Publicacions de l’Ajuntament de
Barcelona. Barcelona, juny de 2006.
Carmen Santonja y Fernando Palacios: El pájaro de fuego. Producciones musicales
Agruparte. Colección La mota de polvo. 1998. (CD conte-musical narrat, amb text
inventat situat a Gran Canària)
AAVV: Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana. 2000.
AAVV: La banda. Fes-me'n cinc cèntims. Institut d'Educació de l'Ajuntament de
Barcelona i Associació de Mestres Rosa Sensat. 1999. (llibret amb informació bàsica
sobre l'agrupació, història, funció, fotografies...)
Enllaços web
Adam Gorb (pàgina web personal)
http://www.adamgorb.co.uk/
Almacellas, Josep Mª: Vent, ritme, acció dossier pedagògic. Servei educatiu de
L'Auditori.
http://www.auditori.cat/uploads/fitxers/vent_ritme_accio_2011_1.pdf
Audicions a l'aula (biografies, descripció d'instruments, audicions, fitxes...)
http://www.xtec.cat/~gufartes
28

El pájaro de fuego per Jesús Herrera (relat, context, pintures, fotografies, àudio i adreces)
http://sepiensa.org.mx/contenidos/2006/l_pajaro/pajaro_1.htm
Malagarriga, Teresa: Els colors del metall, dossier pedagògic. Servei educatiu de
L'Auditori.
http://www.auditori.cat/uploads/fitxers/06colorsdelmetall.pdf
Mud sobre l’Ocell de foc (biografia, context, conte i joc)
http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/stravinski/index.htm
Pla, Gemma: Metàl·lics, dossier pedagògic. Servei educatiu de L'Auditori.
http://www.auditori.cat/uploads/fitxers/Met_l_lics_1.pdf
29