L'ajuntament - Ajuntament de la Selva del Camp

INFORMATIU LOCAL
LA SELVA
MUNICIPAL
INFORMATIU LOCAL
nº22 - gener - 2000
Ajuntament de la Selva del Camp
ABRIL’98
1

INFORMATIU LOCAL
ABRIL’98
2

INFORMATIU LOCAL
EDITORIAL:
La Selva està a punt de tombar el segle.
Els finals de segle, i més els de mil·lenni,
esdevenen, sempre,
una pedra de toc per a fer el balanç
d’una època i elaborar uns nous
propòsits per a la nova edat que s’enceta.
Tombar un mil·lenni no deix de tenir les
seves incerteses i, a vegades, aquestes
incerteses predisposen a tenir actituds
catastrofistes o, si més no, negatives.
Tanmateix, amb el pas
dels segles la humanitat ha fet un avanç
innegable. Avui, molts més països, pobles
i pesones viuen en llibertat i amb un
benestar que eren impensables fa 100
anys. El nivell
de vida i de benestar de la mateixa Selva
és infinitament millor que
el que van haver d’afrontar
els nostres avantpassats.
EN PORTADA:
Les antigues partides agrícoles
de la «Gília» i la «Drecera»,
secanes i ermes en bona part,
han esdevingut un pulmó per
a la Selva actual.
REPORTATGES:
Pàg. 4
La Selva Consolida el
seu model econòmic...
La humanitat progressa amb la història, i
la Selva progressa amb ella gràcies
a la seva capacitat d’avanç, de
modernització, de diversificació
de la seva economia, de l’adquisició
de coneixements i de serveis i
equipaments socials.
Pàg. 12
L'ajuntament que
encetarà el nou
mil.lenni...
La força amb la què la Selva encetarà el
nou mil·lenni no rau, tan sols,
en el seu potencial econòmic ans rau,
també, en el seu codi ètic, amb els
principis que volem que aquest progrés
serveixi: el treball, la solidaritat,
la justícia, la llibertat i l’educació
accessibles i oberts a tothom.
Pàg. 18
Un pavelló ple
de Qualitats...
És aquest el progrés que té sentit
i que dóna sentit a la història
de la humanitat.
Edita:
Ajuntament de
la Selva del Camp
Disseny i Maquetació:
tel.: 977 77 27 33
18
SECCIONS:
Breus
Pàg 10 - 16 - 22
Benestar social
Pàg 24
Obra pública
pàg 25 - 26
CRÈDITS
Imprimeix:
D.L.T. 1756-2000
Cultura
pàg 27
GENER’2000
3

E
l nostre poble ha esdevingut
tot un referent per als municipis
que volen encetar una política
d’impuls i de diversificació
econòmiques.
Les dovelles que mantenen i
suporten aquesta sòlida realitat
són ben diverses:
• Disposició de sòl industrial
públic
• Proximitat i emplaçament
propers al nucli urbà
• Flexibilitat d’adaptació dels
solars a les necessitats dels inversors
• Urbanització progressiva
de les zones industrials en funció
de les demandes
• Dotació de molt bones infraestructures
i serveis (vials,
xarxa elèctrica, gas, telefonia
digital, xarxa anti-incendis, doble
xarxa d’aigua potable, xarxa
separativa de les aigües..)
• Preus molt competitius
• Definició clara de les àrees
agrícoles i de les àrees industrials
• Establiment de molts bons
contactes en les institucions i en
les empreses i gabinets de canalització
d’inversions
• Tramitació ràpida dels
permisos
• Implantació ja consolidada
d’empreses de molt de renom
• Gran qualitat mediambiental
de totes les empreses instal·lades
• Nul·la
conflictivitat laboral

• Bones comunicacions i
entorn rural
• Reinversions industrials ja
realitzades de diverses empreses
• Disposició d’una oferta industrial
singular per a cada tipus
d’indústria (petita, mitjana i gran)
• Tracte directe amb els inversos
i capacitat de no permetre
determinades implantacions per
ser sòl de propietat municipal.
Aquestes realitats expliquen
bona part dels èxits del nostre
poble i la seva consolidació
com un exemple de dinamisme
i de diversificació econòmica
que ajuda a garantir el futur de
la nostra població.
En la publicació «El dinamisme
econòmic d’un territori:
Les comarques de Tarragona»,
dels economistes Joaquim Margalef
i Agustí Segarra, la Selva
del Camp concentra el 53,86 %
de la inversió industrial de la
comarca en el període 1980-
1996, davant de Reus
amb un 35,43% i seguida
de Cambrils
amb un 3,47%.
La força d’aquestes xifres fa
que la Selva pugui, a hores d’ara,
escollir, d’alguna manera, el tipus
d’empresa i que es decanti, naturalment,
per les no problemàtiques
mediambientalment, generadores
de treball mixt
(masculí i femení), i amb volum
d’exportació ja que aquesta
darrera característica assegura
una millor capacitat d’aguantar
les crisis econòmiques d’àmbit
nacional o europeu.
La Selva ha consolidat un
model econòmic encetat el 1987
envoltat, aleshores, de moltes
dificultats, de burles,
d’incomprensions i,
fins i tot,

LA SELVA MUNICIPAL
dos cents al dos mil
Instantànea de l'acte d'estrena de
la factoria PAGO per part del
M.H. Sr. Jordi Pujol i del
Director de l'empresa Sr.
Gerhard Laecher
d’hostilitats, A hores d’ara
aquest model, que fa compatible
l’agricultura i un
determinat tipus d’indústries,
no tant sols ningú no
gosa qüestionar-lo sinó que
és reconegut i ha esdevingut
la imatge de com
avui és coneguda la Selva
en el seu entorn i, sobretot,
genera treball, benestar i
confiança a la nostra ciutadania
i complementarietat, en
moltes economies domèstiques,
entre la indústria i l’agricultura.
Totes aquestes realitats fan,
alhora, que no s’estronqui el
flux d’interès i d’atracció per a
noves activitats. La darrera estrena
ha esta la inversió de PAGO
de més de 6.000 milions de pta;
al darrera seu segueixen la de
TESALCA de més de 4.000
milions en la primera fase, la
d’ALCOA de més de 3.000
milions, i d’altres de més petites
com les d’AVICARTON (dedicada
a la fabricació de les oueres),
GEFRUSA (distribució de productes
alimentaris) i amb negociacions
encetades amb empreses
de tamany mig dels
sectors del transport i de prefabricats
que provoquen que en
aquests moments hi hagi solament
2.600 m2 de solars industrials
no compromesos.
PAGO
«Fa menys d’un any aquests
terrenys eren quasibé erms; avui
tenen l’olor dels llimoners, les
arrels profundes dels olivers, la
fortalesa vivificant de la palmera,
la fragància de la flor del taronger
i tenen, sobretot, la llavor de
l’abundor, d’aquella abundor de
les Escriptures quan ens parlen de
la terra de Canà, l’abundor de la
terra de la llet i de la mel.»
(Ignasi Carnicer Barrufet en
el discurs de l’acte
d’estrena)
El dia 22 del mes
de setembre va ser estrenada
la primera fase
de la factoria PAGO a
la Selva del Camp pel
M.H. Jordi Pujol i
Soley, President de la
Generalitat de Catalunya,
acompanyat
del senyor Gerhard
Lacher, director de
la companyia, i de
l’alcalde, Ignasi
Carnicer Barrufet.
Llocs de treball
masculins i femenins i
treballadors, també, de mitja edat
són les bondats laborals de PAGO.
«text extret de la web a
Internet de l'empresa Pago
(www.bbag.com)» Inaugurada
oficialmente la planta de PAGO
en La Selva del Camp (Tarragona)
por el Presidente de la
Generalitat de Cataluña, Jordi
Pujol, la empresa austríaca de
zumos de fruta PAGO da con
ello un paso importante hacia
su internacionalización dentro
del mercado europeo. Con un
volumen total de inversiones de
6046 millones de pesetas (36,34
millones de euros), la última
fase de construcción de la nueva
planta de PAGO constituye la
inversión austríaca más importante
en la Península Ibérica. El
crecimiento dinámico de PAGO
hará necesarias más inversiones
en una tercera planta.
Los zumos de fruta PAGO,
una empresa filial en su totalidad
de Österreichische Brau- Beteiligungs
AG (BBAG), son especialidades
cada vez más populares en
toda Europa. PAGO distribuye, a
través de filiales propias en cada
uno de los 10 países donde se ha
implantado, sus productos, que
comprenden más de 20 sabores
diferentes. Si hasta ahora la producción
de zumos se llevaba a
cabo exclusivamente en Klagenfurt
(Austria), debido al rápido
crecimiento ha sido necesario
instalar una segunda planta con
un posicionamiento estratégico
de cara al mercado.
Mañana, el Presidente de la
Generalitat de Cataluña, Jordi
Pujol, inaugurará oficialmente y
junto con la dirección de PAGO y
el alcalde de La Selva del Camp,
6 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
PAGO ha iniciat, a
hores d'ara, la seva
ampliació mitjançant la
construcció d'una nau
més gran que l'actual
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Ignasi Carnicer, esta segunda
planta de PAGO en el marco de
un solemne acto. Hasta finales
de año se prevé que el grupo
PAGO tenga una facturación de
100 millones de euros (16.640
millones de pesetas)
PAGO en la Península Ibérica
En 1993, PAGO se implantó
en España con la fundación en
Madrid de Zumos Pago España.
En 1997, PAGO se introdujo en el
mercado portugués; el nombre de
la sociedad filial responsable de
las ventas y la distribución pasó a
llamarse PAGO Ibérica de Bebidas.
En los últimos tres años, las
ventas se han más que duplicado,
y la sociedad, con sede en el Polígono
Industrial de San Fernando
(Madrid), tiena ahora 38 trabajadores.
Después de Italia y Austria,
la Península Ibérica, donde se da
la mayor densidad de establecimientos
de hostelería de Europa,
es el tercer mercado más importante
de PAGO.
Más inversiones en La Selva
Con la puesta en marcha de la
primera línea de envasado se
completó en La Selva la primera
fase inversora de 2412 millones
de pesetas (unos 14,5 millones de
euros). En los terrenos de la empresa
(60.000 m2), adquiridos en
la primavera del año anterior y situados
cerca de Tarragona, se
construyeron en tan sólo 12 meses
una nave de producción, un
almacén y oficinas. De momento,
en la empresa trabajan 30 personas.
Aun así, los futuros planes de
ampliación e inversión prevén
para dentro de pocos meses la
instalación de una segunda y,
hasta otoño del año 2000, de una
tercera línea de envasado, así
como una ampliación de las naves.
El gerente, Luigi Ress, responsable
de este proyecto de
6046 millones de pesetas (36,34
millones de euros), señala:
» La instalación quedará definitivamente
finalizada en verano del
2001 con una cuart línea de en-
L’APOSTA INDUSTRIAL:
UNA REALITAT QUE DEIXA PETJA
Fou en l’any 1992 quan, arran del cobrament d’uns 150
milions de PTA d’impostos provinents de l’assentament de
NACANCO i COBEGA, es va encetar un debat en el govern municipal
entre destinar aquesta muntanya de diners a inversió
productiva o a inversió social (pavelló i d’altres).
La decisió va ser destinar primer la muntanya de diners a la
inversió productiva (canalitzacions d’aigua; gas; electricitat;
xarxa digital i, sobretot, sòl industrial). Van seguir uns anys on
els fruits de la NACANCO no es veien però la llavor estava sembrada
i germinava, encara que lentament, com les bones llavors.
Quan han esclatat els fruits, la Selva se n’ha gaudit amb tots
els sentits. La nostra gent disposa, avui, d’ofertes de treball en el
mateix poble i les empreses donen activitat i benestar a la
generalitat de la població i, alhora, l’ajuntament rep uns
ingressos provinents de la venda dels solars i dels impostos
corrents que li permeten donar un alt grau de serveis municipals
i afrontar enormes inversions com les que s’han realitzat els
darrers anys i entre les quals destaquen el Pavelló Poliesportiu,
la compra d’accions del Pantà de Riudecanyes i les inversions
hidràuliques de tot tipus, el CAP, l’Escola-Bressol Anna Frank i
l’Institut Joan Puig i Ferreter.
Tot aquest benestar social i material és fruit d’aquella
decisió de l’any 1992, de la decisió de sembrar primer la llavor
del progrés econòmic enlloc de gastar els diners en d’altres
prioritats.
La Selva beu dels dons d’una decisió que marca, i que
marcarà, la història d’un grapat d’anys de la nostra existència
com a poble.
La Drecera es troba ja
totalment urbanitzada
i amb el cartell d'esgotades
les existències ja que no
resta cap solar en venda.
vasado, que permitirá una
producción total de 100
millones de litros anuales
de zumo de fruta.»
Para poder seguir manteniendo
el alto nivel de
calidad de PAGO, también
en La Selva se ha
buscado la cooperación
con los proveedores habituales.
Por ello, y al igual que
en Klagenfurt, la maquinaria corresponde
a la tecnología más
avanzada. Tanto La Selva como la
planta de Klagenfurt (Austria) adquieren
las mejores materias primas
en las mismas empresas productoras
a través de un departamento
central de compras. Además
de la misma presentación
óptica de las botellas PAGO envasadas
en La Selva, se garantiza
también al consumidor una calidad
del producto absolutamente
idéntica.
dos cents al dos mil
GENER’2000
7

LA SELVA MUNICIPAL
dos cents al dos mil
La zona del Mil·lenium
es posa a punt per a
acollir la nova inversió
d'ALCOA
ALCOA-EXTRUDAL
ALCOA és el gegant
mundial de l’alumini, un
dels sectors al qui s’albira
un potencial de
creixement i de sosteniment
més prometedors.
La fortalesa d’aquesta empresa
multinacional, amb
més de 100.000 treballadors
arreu del món,
esdevé una garantia de
solidesa i de futur per a la
seva nova inversió a la Selva.
Les característiques de
l’acord assolit entre Alcoa-
Extrudal i l’ajuntament de
la Selva representen, alhora,
una novetat i singularitat
respecte a inversions exteriors.
En aquesta ocasió l’Ajuntament
construeix la nau al seu
càrrec, mitjançant finançament
extern i després la lloga a l’empresa
juntament amb els terrenys
i amb una opció de compra.
empresa mundial s’hagi decidit
per la Selva en mig d’una forta
competència d’ofertes d’altres
municipis que volien atreure al
gegant mundial de l’alumini.
més, la nostra capacitat
d’atracció d’altres
empreses de renom.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
ALCOA (Aluminium
Company of America)
té més de 100.000
treballadors arreu
del món
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
La totalitat de l’operació resta
garantida amb un aval bancari a
favor de l’ajuntament per al cas
que l’empresa es desdís dins del
període de 15 anys en el què s’ha
concertat el lloguer.
Les circumstàncies singulars
d’aquesta operació responen al
tractament fiscal diferenciat que
tenen les empreses entre lloguer
i compra. L’adaptabilitat i flexibilitat
del que ha estat capaç
d’ajustar-se el nostre ajuntament
ha fet possible que aquesta gran
L’ajuntament de la Selva,
per mitjà de la seva empresa
PROSEL, és l’encarregat de condicionar
els terrenys i construir
la nau amb les seves instal.lacions
amb la garantia prèvia
d’un aval bancari que permet
afrontar amb plenes garanties
una inversió global de més de
3.000 milions de pta. dels quals
quasibé 835 són aportats pel
nostre ajuntament.
La contrapartida social
d’aquesta operació industrial és
la creació de 45 llocs de treball
mixtes (masculins i femenins)
juntament amb el trasllat de 65
des de Valls així com la
generació d’un teixit industrial
per a les petites i mitjanes
empreses locals servidores de
les necessitats d’aquesta inversió.
L’assentament, en el nostre
poble, d’una empresa industrial
de l’immens prestigi internacional
d’ALCOA potenciarà, encara
TESALCA
TESALCA forma
part de la família de
Texnovo, una de les
pioneres de la
inversió industrial. Es tracta
d’un grup català 100% provinent
d’una llarga tradició tèxtil i del
sector de la cel·lulosa.
En aquesta nova inversió fabricaran
el teixit no teixit en
plàstic en una nova linea de
producció de gran velocitat i
capacitat. En aquesta primera
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
TESALCA produirà teixit
no teixit en matèria
plàstica, en la seva
nova factoria
instal·lada a la Selva
del Camp
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
8 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
13 has que donaven
6 llocs de treball
agrícoles ara
en donaran més
de 200 d'industrials
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
1999: INGRESSOS PER SOLARS INDUSTRIALS
COMPRADOR SUPERFÍCIE M2 INGRESSOS
HABITATGES ELS PONTS 6.000 38.000.000
AVICARTON 800 4.800.000
TEXNOVO 24.631 157.643.968
ALCOA 20.000 60.000.000*
PROMOCIONS ENTORN TARRAGONA, S.L. * * 12.456 76.920.555
GEFRUSA 1.000 6.400.000
TOTAL 64.887 343.764.523
(*) En el cas d’Alcoa, en tractar-se d’un lloguer, es tracta de l’ingrés de la capitalització inicial.
(**) Presumiblement, en procés de subhasta.
Al costat d’aquests ingressos hi
ha hagut una inversió municipal
associada de l’ordre de
140 milions de pta per
tal de generar les
infraestructures adients
per a aquestes noves implantacions.
Actualment finalitzen
les obres d’urbanització del
carrer de la Mecànica en la
zona industrial de la Drecera
per un import de licitació de
68.826.344 pta. Amb l’acabament
d’aquest carrer i amb
unes inversions complementàries
de la xarxa elèctrica que es
porten a terme restarà acabat
totalment la urbanització de la
Drecera que s’ha portat a terme a
mesura que es realitzaven les vendes
de solars industrials.
dos cents al dos mil
fase, la inversió superarà els
4.000 milions de PTA i generarà
45 llocs de treball directes ultra
la potenciació del sector de
petites empreses i de serveis
locals.
Per a aquest nou assentament
l’Ajuntament ha venut
més de 24.000 m2 a l’empresa
que li asseguren la primera fase
del seu projecte empresarial i
que li permeten, també, una
segona ampliació prevista per a
qui pocs anys.
Darrera d’aquestes importantíssimes
inversions, totes elles
netes, generadores de treball
mixt, amb gran capacitat
exportadora i necessitades d’un
teixit local de petites i mitjanes
empreses de serveis i de tallers, hi
ha també un petit reguitzell d’un
altre tipus d’empresa més familiar
que ha trobat en la Selva el seu
lloc i entorn apropiats per a desplegar-se
amb bones condicions.
En la zona industrial del
Mil·lenium les obres que es porten a
terme són el desviament del barranc
del mas de Sales, la xarxa de
clavegueram i l’esplanació i compactació
de terres. L’import de la
inversió municipal actual és de
51.860.713 pta.
Els solars restants en aquesta
zona tenen una superfície de 20.000
m2, d’un total inicial de 100.000
m2, i en el moment que es produeixi
la seva venda es realitzarà les obres
de transformació del camí d’Alcover
en una avinguda de 12 metres
d’ample.
GENER’2000
9

LA SELVA MUNICIPAL
COL·LEGI PÚBLIC
GIL CRISTIÀ
BREUS
NOU CALENDARI
L’Ajuntament ha editat
un CALENDARI per a l’any
2000 per a repartir, gratuïtament
en totes les llars del
poble, després de la gran
acceptació de l’edició de
l’any passat.
Les FESTES LOCALS per
a l’any 2000 que recollirà
aquest calendari, a punt de
sortir, seran: el 5 de juny
(dilluns) i el 30 de novembre
(dijous) que esdevindran no
laborables a tots els efectes
malgrat els actes festius es
preparin en els caps de
setmana anteriors. L’establiment
d’aquestes festes en
dies inicialment laborables
es deu a la voluntat que els
treballadors per compte
d’altri no perdin cap dia de
les festes que els hi corresponen.
◆
El Poble es fa gran i,
sortosament, la canalla també
creix a un bon ritme per la
qual cosa es fa imprescindible
l’expansió del col·legi públic
GIL CRISTIÀ que pateix un
fort creixement fruit de l’increment
demogràfic i del bon
prestigi que disposen les diverses
escoles del Poble i el
Gil Cristià en concret.
L’Ajuntament té l’obligació,
per llei, d’aportar els
terrenys necessaris per a les
noves escoles públiques i la
Generalitat té l’obligació de
construir-les, organitzar-les i
dirigir-les. Per això, l’Ajuntament
ja va oferir els terrenys
necessaris a la Generalitat i
per escrit. Aquests terrenys són
els de la Rasa que han d’emparar
les noves demandes de
l’ensenyament primari públic
(escola Gil Cristià) com, també,
les de l’ensenyament secundari
públic (IES Joan Puig i Ferreter)
CEMENTIRI MUNICIPAL
La regidoria-delegada de Serveis Generals ha portat a terme la
construcció de 30 nínxols en la part nova del CEMENTIRI MUNICI-
PAL per tal de respondre a la demanda constant de concessions.
La característica d’aquesta nova illa és la possibilitat de compra
conjunta d’un nínxol de segona i de tercera per tal de conformar
una sola sepultura dividida en dues parts que fa les mateixes
funcions que un nínxol de primera i a un preu més econòmic que
aquest. Amb aquesta nova mesura es pretén reduir la demanda de
nínxols de primera i d’incrementar els de segona i de tercera que,
fins ara, no tenen tanta acceptació tot i el seu preu molt més
econòmic.
◆
10 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
BANDES RUGOSES
Als carrers de la Selva s’hi
corre massa i, per això, la
regidoria-delegada de Govern
incrementa la instal·lació creixent
de BANDES RUGOSES en bona
part de les vies urbanes per tal de
dissuadir als infractors de les
velocitats amb les què cal
conduir dins de les poblacions.
La manca d’efectius de la
Guàrdia Civil, actualment dos, fa
encara més necessari l’aplicació
d’aquest tipus de mesura. ◆
que provisionalment s’imparteix
en les instal·lacions municipals
de l’hort d’Iglésies i
sense que la Generalitat pagui
ni un duro per lloguer.
L’objectiu municipal és el
de potenciar una gran àrea
educativa en la zona de la
Rasa una vegada estigui enllestida
la circumval·lació que
la Diputació construeix actualment,
dins de les obres de la
carretera cap a Vilaplana, i
que permetrà, ben aviat, un
bon accés a una zona immillorable
per a concentrar el
gran complex educatiu públic
de la Selva i que disposarà,
també, d’un accés des de la
Muralla de sant Rafael a
l’alçada, quasi, de la plaça de
l’Hospitalet (bisbe Simó Salvador).
◆
GUÀRDIA CIVIL
El Plenari Municipal va aprovar,
en la seva sessió del 6
d’agost, adreçar-se a la Delegació
del Govern a Catalunya per tal de
sol·licitar l’increment de guàrdies
en la nostra població ja que els
dos guàrdies actuals que han de
donar servei a Castellvell, Almoster,
l’Albiol, l’Aleixar, Vilaplana
i la Selva són totalment insuficients.
L’origen del problema arrenca
del fet que la Generalitat de
Catalunya tenia previst per a l’any
2000 el desplegament dels Mossos
d’Esquadra a la província de
Tarragona i en funció d’aquesta
previsió la GUÀRDIA CIVIL
amortitzava i reduïa les places en
tota la província.. Sense cap tipus
de consulta, ni tan sols de
comunicació, la Generalitat, per
mitjà de la Junta de Seguretat, ha
decidit, ara, donar prioritat al
desplegament dels Mossos d’Esquadra
a la província de Barcelona
i la conseqüència és que fins
l’any 2.011 no es preveu que es
pugui iniciar el desplegament a
Tarragona.
Ni la Selva, ni els altres
pobles de la província, podem estar
tants anys amb la precarietat
actual i, per això, s’ha decidit
emprendre accions que alleugerin
l’escassetat dels mitjans de
vigilància i de seguretat públiques,
encomanades actualment a
la Guàrdia Civil, i que provoquen
arreu tantes carències i insuficiències,
com les del control de
la circulació, en el nostre poble.
◆
LA VARIANT
EST DE REUS
L’Ajuntament està a
l’aguait de totes les infraestructures
que, directament o
de manera indirecta, poden
afectar el nostre poble. Darrerament,
el Plenari Municipal
ha decidit presentar una al·legació
al projecte de la VARI-
ANT EST DE REUS confeccionat
per la Generalitat. Aquesta
variant ha d’enllaçar la ca-
rretera que va de la Selva a Reus
(la C-240) amb l’autovia que va
de Reus a Tarragona sense
passar per dins de la ciutat de
Reus.
El què l’ajuntament de la
Selva pretén és que el nus
d’enllaç d’aquesta variant amb
la C-240 que ve de la Selva no
sigui al nostre terme sinó que es
traslladi al terme de Reus,
després de la punxa que el
terme de la Selva té en la
travessera de la C-240 en la pujada
del mas de Besora (prop de
l’empresa Valira). L’objecte
d’aquesta al·legació selvatana és
la que no es creïn problemes, al
dia de demà, entre aquest nus
amb la seva vertebració en les
zones urbanes de Reus,
especialment les del Pinar en la
carretera de Reus a Castellvell, i
tinguem conflictes per intents
d’invasió de vials urbans de
Reus dins del terme municipal
de la Selva.
◆
GENER’2000
11

LA SELVA MUNICIPAL
L'ajuntament
65,26
L’AJUNTAMENT
QUE ENCETARÀ EL
NOU MIL·LENNI
E
l dia 3 del mes de juliol es va
constituir el nou ajuntament
fruit de les eleccions municipals
celebrades el dia 13 de juny.
La participació electoral va
ser de 2.499 ciutadans i ciutadanes,
sobre un cens total de
3.173 persones, que representen
un 78,76%.
Els vots a les quatre candidatures
presentades es van distribuir
percentualment de la manera
següent:
PSC CIU ERC PP
23,22
3,32
8,21
Els membres de l'Ajuntament en el
dia de llur constitució, d'esquerra a
dreta,: Xavier Jové Martínez,
Francisco Trujillo Sancho, Lídia Roig
Vallverdú, Josep Masdeu Isern,
Ignasi Carnicer Barrufet, Joaquim M.
Masdeu Guitert, Gabriel Girona
Masdeu, Àngela Figuera Colomés,
Francesc Domingo Fonts, Arànzazu
Salvat Besora i Joan Massana Cabré.
Els resultats, segons el nombre
de vots, foren els següents:
Llista electoral Vots % Regidors
PSC 1.574 65,26 8
CiU 560 23,22 2
ERC 198 8,21 1
PP 80 3,32 0
L’evolució històrica del vot al
llarg de les diverses eleccions
municipals ha estat la següent:
PSC CiU PP IC ERC D’altres
1.979 15,67 17,48 7,59 (*) 59,26
1.983 47,03 52,97
1.987 57,82 42,18
1.991 62,63 28,85 8,52
1.995 57,71 25,3 7,02 9,x97
1.999 65,26 23,22 3,32 8,21
(*) Es tracta dels resultats
de la UCD i del GIS en les
primeres eleccions.
Percentatges
70
60
50
40
30
20
10
0
Anys
La renovació que s’ha produït
en el Consistori ha estat considerable
ja que dels onze
regidors que conformen el Ple
municipal set són novells. La
presència femenina s’ha incrementat
respecte a les anterior
eleccions i actualment compta
amb tres membres.
L’acte solemne de constitució
de l’Ajuntament es va celebrar
a les 8 del vespre amb la
presència de nombrosos assistents
i invitats. En el transcurs de
l’acte plenari tots els regidors i
regidores van prendre possessió
del seu càrrec. Posteriorment, es
van presentar tres candidats a
l’elecció d’alcalde i es va elegir el
senyor Ignasi Carnicer Barrufet,
amb vuit vots, del grup municipal
Socialista. El senyor Joan Massana
Cabré, del grup municipal de
CiU, va assolir dos vots i el
senyor Xavier Jovè i Martínez, del
grup municipal d’Esquerra, en va
assolir un.
Les intervencions de cadascun
dels candidats davant del Ple
municipal van ser les
següents:
Sr. Xavier Jové Martínez
(G.M. ERC)
Agraeix el suport dels selvatans
pel suport rebut manifestant que
treballarà a fi d˙aproximar l˙ajuntament
de la Selva del Camp als
ciutadans. Agraeix també al regidor
que surt, Sr. Salvador Picañol, representant
fins ara de la seva candidatura,
l˙activitat desenvolupada durant
els darrers quatre anys a l˙ajuntament.
D˙altra banda desitja estendre
l˙agraïment a tots els ciutadans
dels anys trenta que van lluitar a la
guerra civil, que van passar la postguerra,
i que van generar i van
difondre ideals de progrés social,
gent que va lluitar per la república,
per la democràcia, per a tots ells el
nostre record i agraïment.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL VOT EN
LES ELECCIONS MUNICIPALS
1979 1983 1987 1991 1995 1999
12 GENER’2000
PSC CiU PP IC ERC D’Altres

INFORMATIU LOCAL
Sr. Josep Massana i Cabré
(G.M. CiU)
«Bona tarda a tothom,
La celebració d’unes eleccions
sempre és una bona notícia per a la
nostra societat i tots el que ens
sentim plenament vinculats a un
tarannà democràtic i defensem el
pluralisme, hem d’estar contents. Per
tant, cal que tots plegats ens felicitem
pel fet de trobar-nos reunits en sessió
constitutiva de l’Ajuntament de la
nostra vila.
Pel que fa al grup municipal de
Convergència i Unió, el qual tinc
l’honor de representar, en primer lloc
voldríem manifestar el nostre agraïment
més sincer a totes les persones,
homes i dones de la Selva, que heu
fet possible que avui puguem formar
part del present consistori; des dels
membres de la candidatura, fins a
l’últim votant, passant per la militància
i l’equip de campanya, a tots
vosaltres, gràcies!. Heu demostrat
una gran valentia i ens heu ajudat a
proclamar que no hi ha una única
manera d’entendre la Selva i que el
nostre compromís il·lusionat i engrescador
és tan legítim com qualsevol
altre.
Som gent que hem deixat ben
clar que estimem la Selva i que hi
hem dedicat els nostres esforços. Ara
bé, el fet d’haver ocupat els seients
de l’oposició els darrers anys, ens ha
privat de certs mitjans i ens ha restat
capacitat d’incidència. Això no vol
dir que hàgim desaprofitat les nostres
possibilitats, ans al contrari: sempre
hem estat amatents als esdeveniments
que han anat marcant el dia
a dia de la gestió municipal i hi hem
aportat el millor de nosaltres mateixos,
defensant els interessos, no ja
dels nostres votants, sinó de tots els
selvatans.
I continuarem treballant en a-
questa mateixa línia perquè l´únic
que ens mou és una total i absoluta
voluntat de servei envers el nostre
poble i els nostres convilatans.
La Selva necessita una nova
orientació. Està clar que convé
establir una línia clara de millora de
la qualitat de vida de la ciutadania i
en aquest camp hi ha encara molta
feina a fer. Però per damunt dels fets
hi ha, sobretot, les persones.
Cal posar en pràctica un nou
estil de fer política que respecti la
llibertat i les opinions de tots i cada
un dels que hem escollit la Selva per
viure-hi.
Creiem que la gestió de
l’Ajuntament i el model de poble que
ens convé han de tenir les característiques
següents: transparència i
honradesa, creixement harmònic i
equilibrat i, sobretot, diàleg i participació
ciutadana.
En definitiva, no ens podem
permetre el luxe de prescindir de res
ni de ningú: els homes i dones de la
Selva ens necessitem tots, sense
excepció perquè entre tots hem de
treballar en el disseny i la gestió del
futur amb l’objectiu comú de bastir,
al nostre poble, una societat profundament
democràtica, participativa,
integradora i solidària.
Les nostres darreres paraules
seran per manifestar el desig que, tots
plegats, tinguem encert en la tasca
que ara comencem i per trametre la
nostra felicitació democràtica a totes
les regidores i tots els regidors que,
d’avui en endavant, compartirem la
responsabilitat de representar i
treballar per la Selva.
Gràcies.»
Sr. Josep Masdeu Isern
(G.M. Socialista)
«Senyores i senyors regidors,
senyores i senyors,
L’acte més important d’un
Ajuntament dins els quatre anys de
mandat municipal és la seva
constitució i elecció d’alcalde i és
l’acte més important perquè aquesta
constitució ve precedida d’unes
eleccions democràtiques, en les
quals els ciutadans per mitjà del seu
vot lliure i secret han donat la seva
opinió i han tret i donat confiança als
diferents projectes polítics que es
presentaven.
Els ciutadans han renovat la
confiança en un projecte que si bé
no es nou, si que es renova dia a dia,
un projecte, el projecte de govern
dels socialistes i progressistes, que és
un projecte de futur i d’esperança del
poble de la Selva per a tots, per l’avui
i pel demà. Un projecte que
necessita de les persones, dels seus
compromisos i del seu treball perquè
les idees no es quedin en simples
il·lusions.
Aquestes persones han estat
companys, als que des d’aquí vull
donar les gràcies pel seu treball,
esforç i il·lusió, fent un reconeixement
a la feina que han fet.
Aquestes persones són també
els companys actuals, persones joves
i grans, gent nova i gent amb experiència,
dones i homes, fills de la Selva
i persones que han triat viure a la
Selva. Són en definitiva un col.lectiu
plural com avui dia és plural el poble
de la Selva. Però com a tota la Selva
ens omple la il.lusió per poder
treballar per fer una Selva cada dia
millor, més propera i més humana,
que enfili el proper mil·lenni amb
confiança en el seu futur.
Quan parlem de futur també
parlem de passat i fem balanç. El que
s’havia dit ara fa quatre avui són
realitats. S’ha complert amb la
sanitat, amb el nou CAP -Centre
d’Atenció Primària- i futura Àrea
Bàsica de Salut; s’ha complert amb
l’ensenyament, amb la cessió de
l’Hort d’Iglésies i la posada en marxa
de l’ESO -ensenyament secundari
obligatori-; s’ha complert amb les
ciutadans i amb la millora de la
qualitat de vida amb l’ampliació de
l’escola-bressol Anna Frank, els
jardins de l’Hort d’Iglésies, les noves
instal·lacions esportives: vestidors, el
camp de futbol i el nou pavelló
poliesportiu municipal; s’ha complert
amb l’ocupació en la consolidació
dels polígons industrials Silva, la
Drecera, Predrafita i la nova construcció
del Z.I. Mil·lenium, que han
permès treball i benestar a les persones,
i han dotat de recursos al
municipi per poder afrontar les obres
Diferents moments de l'acte
de constitució de l'Ajuntament
i d'elecció del seu alcalde.
L'ajuntament
GENER’2000
13

LA SELVA MUNICIPAL
L'Ajuntament s'ha constituït en tres
grups municipals: el Socialista (8),
el de CiU (2) i el d'ERC (1).
EL BENESTAR SOCIAL I EL BENESTAR
MATERIAL: DE BRACET
El govern municipal insisteix, reiteradament, que el
progrés social ha d’anar acompanyat, sempre, del progrés
material sinó el municipi no pot finançar les polítiques
socials. Les polítiques socials beuen, inexorablement, del
progrés econòmic.
Alhora, el progrés econòmic, sense les polítiques
socials, no tindria cap mena de sentit públic ja que no tant
sols no generaria cap benestar comunitari sinó que podria
esqueixar el municipi i, fins i tot, les condicions de la
igualtat a l’accés als serveis públics, o drets bàsics, com
l’ensenyament, la sanitat, el treball o la cultura a
determinats sectors socials . El resultat seria un municipi
desballestat, amb grans diferències , no tan sols d’aspecte
econòmic, sinó de desigualtat en la prestació i accés als
serveis bàsics esmentats.
Per això, la qualitat de vida ha de completar-se
amb la qualitat humana que un municipi ha de procurar
fomentar de manera constant. L’ajut i atenció a les
associacions i entitats del poble; l’estímul a les festes
populars i tradicionals i a llur participació; la millora i la
introducció de nous serveis públics de qualitat i oberts a
tothom, en els àmbits de la cultura, de la sanitat, de
l’ensenyament o de l’esport, són accions, totes elles, que
pretenen incrementar la convivència i els nexes socials entre
tota la ciutadania.
Les activitats i els serveis públics són fonamentals
per tal que el conjunt de ciutadans i ciutadanes es conegui
i es relacioni, al marge de les seves creences, condicions
socials, orígens o races. I, alhora, el treball i la bondat del
benestar material atorguen a un municipi aquella
estabilitat que li dóna força en el present i esperança i
confiança en el futur.
ja realitzades i pensar en les obres
futures.
Aquest mateix projecte, cada
dia renovat, comporta la millora de
les comunicacions, tant amb la muntanya
amb la carretera de Vilaplana -
La Selva, com amb el mar, amb la carretera
La Selva - Constantí; també
comporta la renovació i remodelació
del casc antic; comporta com a projecte
la construcció de la residència
per a la gen gran i comporta en definitiva
la resposta a les necessitats que
la Selva del futur demana com a
societat dinàmica, renovada i plural.
Tot això comporta treballar dia a
dia, durant els propers quatre anys,
perquè quan fem balanç puguem dir
amb tota senzillesa però amb tota
confiança: hem complert.
Aquestes i no d’altres són les
raons per anunciar que el vot dels
regidors i regidores socialistes per la
Selva ha estat per Ignasi Carnicer, la
persona nova i clàssica que ha liderat
i liderarà el projecte de progrés de la
Selva del Camp. Per aquesta Selva
renaixent, per la seva gent, per la
vida del nostre poble, el nostre vot
entusiasta per Ignasi Carnicer.»
Sr. Ignasi Carnicer Barrufet
(Alcalde)
«Senyores i senyors regidors,
És poc el que dónes, quan
dónes el que et pertany. Quan dónes
de tu mateix és quan dónes veritablement.
I, realment, hem rebut de la
nostra ciutadania un do profund i
íntim com és el de la seva confiança.
Això, tan intangible i eteri, però cert i
veritable, i alhora tan personal i intransferible,
és el que hem rebut del
nostre Poble, el do de la seva
confiança.
I, aquest do i aquesta confiança,
és el que ennobleix la nostra Casa de
la Vila, mudada com mai per a
acollir, amb els invitats, amb les flors,
amb les banderes, amb els llums, i
amb la tendresa dels nostres cors la
lluïssor d’un acte que tardarà quatre
anys a tornar-se a repetir: la constitució
de l’Ajuntament.
La voluntat ciutadana ha tornat
a prendre forma després d’expressarse
mitjançant la participació massiva
i de manifestar-se vers les diferents
candidatures, o en el vot en blanc, en
les eleccions municipals del 13 de
juny proppassat.
D’aquesta voluntat n’ha sorgit,
en primer lloc, el Ple Municipal que
acabem de constituir. D’aquest Ple
Municipal n’ha sorgit, després, l’alcalde,
mitjançant la seva elecció per
part dels regidors i regidores i,
d’aquest Ple Municipal i d’aquesta
Alcaldia en sorgiran les responsabilitats
i les competències de cadascun
de les regidores i regidors de l’Ajuntament
així com els actes i les decisions
que governaran la vida del nostre
Poble en els quatre anys propers.
És l’acte fundacional del nou
ajuntament i d’aquí que ens mudem
per a rebre les insígnies de la nostra
condició de dones i d’homes públics
que lliurament hem estat elegits per a
representar i per a governar el nostre
Poble.
I, representar i governar un
Poble no és pas una feina fàcil. No
sempre es pot fer i cal fer el què
l’opinió popular desitja i, el governant,
no ha de fer mai el que vol sinó
sempre el que creu que cal fer com a
dipositari d’una confiança que és de
molts, com a dipositari d’aquell do
sorgit de dins dels cors dels ciutadans.
D’aquí que la nostra sala més
noble estigui presidida per la sentència
de Ciceró: Cal que el bé públic
sigui la llei suprema.
I, com bastim el bé públic Com
ho hem de fer perquè el nostre poble
avanci en progrés, en benestar, en
serveis i equipaments, en felicitat, en
qualitat de vida i en qualitat humana
L’article primer de la Declaració
dels drets de l’Home i del Ciutadà ja
deia, en el 1789, que tots els homes
naixem i restem lliures i iguals en
drets. Aquesta Declaració manifesta,
inequívocament i de manera universal,
que tots els homes tenim drets,
independentment de la nostra raça,
color, llengua, cultura, religió o
condició social.
Si convenim que tota la humanitat
té drets cal que hi hagi les
institucions que els fomentin i que
els facin prevaldre i perdurar. No es
diu pas que tots els homes i dones siguem
iguals, sinó que tots plegats
tenim els mateixos drets, siguin els
drets a la cultura, a l’ensenyament, a
la salut, al treball, i d’aquí la necessitat
que la societat té de bastir les
institucions per fer accessibles, permanentment,
aquests drets al comú
de la ciutadania.
Aquest ha estat el batec constant
dels diversos governs municipals
socialistes: fomentar i fer prevaldre el
dret públic a la cultura, a l’ensenyament,
a la salut i al treball. Darrera
d’aquest batec hi ha el reguitzell
d’obres públiques i d’implantacions
14 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
industrials que donen benestar econòmic
i progrés social al nostre
poble. Darrera d’aquest batec, fort i
amarat d’amor i d’estima, hi ha l’estelada
de serveis i d’equipaments
que donen aquesta gran lluïssor i
projecció pública a la Selva actual.
Aquests són els pilars del nostre
bé públic: el benestar material dels
nostres ciutadans i el progrés social
del nostre Poble: qualitat de vida i
qualitat humana agermanades pel
somni, sempre fresc i tendre, d’una
humanitat fraternal que avança amb
l’ajut del coneixement i de la
tècnica. És, el nostre, un projecte
humà, centrat en l’home com actor i
subjecte de la història; és, el nostre,
un projecte sempre obert que estima
més la cultura dels valors que no pas
la cultura de les identitats; que no
mira quina és la llengua de cadascú,
ni l’origen, ni la raça, ni la religió ni
la condició social sinó que enalteix
una altra cultura, la cultura dels
valors que han unit els homes i les
dones d’arreu del món i de totes les
èpoques: la humanitat, la justícia, el
progrés, el treball, la fe en el
coneixement i en la tècnica, la
fraternitat, la felicitat.
La nostra força és saber que
aquests valors d’humanitat són
compartits, massivament i majoritàriament,
pel nostre Poble. La nostra
felicitat és conèixer que la nostra
ciutadania aprecia i estima aquests
valors i els fruits que en maduren;
que no es tracta d’una ciutadania de
textura purament mercantilista i materialista,
sinó que entén i desitja que
la Selva estigui governada per principis
i per ideals, una ciutadania que
no s’avergonyeix de desitjar a tothom
humanitat, felicitat i llibertat, com ja
ho va fer Adrià fa dos mil anys.
És, el nostre, un amor públic,
un amor declarat entre ciutadans i
governants que les eleccions municipals
han tornat a autentificar. La
nostra joia és plena en constatar que
hi ha una completa sintonia, una
comunió de valors, entre la ciutadania
i les institucions; que volem,
junts, el benestar i que volem junts,
el progrés social, el benestar també
dels altres.
La Selva escriu una de les
pàgines més daurades de la seva
història i les escriu amb lletres i amb
esperit que curullen de generositat,
d’estima i de bondat, amb ideals que
ens ennobleixen i que ens entendreixen:
escampem-los arreu, compartim-los
amb tothom, compartim
UNA VEGADA CONSTITUÏT EL PLE I ELEGIT EL SEU ALCALDE-PRESIDENT
AQUEST HA CONFIGURAT EL GOVERN MUNICIPAL AMB LES
REGIDORIES I RESPONSABLES SEGÜENTS
GOVERN MUNICIPAL
Regidoria-Delegada d’Obres Públiques,
Règim Interior i 1ª Tinença d’Alcaldia
Regidoria-Delegada d’Ed. Mediambiental
Cultura, Turisme i 2ª Tinença d’Alcaldia
Regidoria-Delegada d’Ensenyament,
Esports i de Sanitat
Regidoria-Delegada d’Hisenda i Promoció Econòmica
Regidoria-Delegada de Govern i Serveis Generals
Regidoria-Delegada de Joventut i Serveis Socials
Regidoria-Delegada d’Urbanisme
Activitats i Medi Rural
no tan sols els béns materials públics
que ens pertanyen sinó, també,
donem als altres de nosaltres mateixos,
els nostres sentiments i esperances,
la nostra bondat i la nostra
fraternitat, aquesta és la qualitat humana
que ens omplirà de felicitat
perquè com ha escrit el poeta Khalil
Gibran: «És bo donar quan se’ns
demana, però és millor comprendre i
donar abans que ens ho demanin.
Existeix cap cosa que pugueu guardar
sempre Tot el que teniu serà donat
algun dia. Doneu, per tant, avui
mateix perquè l’època de donar sigui
la vostra i no la dels vostres hereus»
Fem plegats, doncs, de la nostra
estimada Selva més que un Poble,
fem-ne un ideal al servei de la gent,
al servei de la humanitat.
Per aquesta Selva, us demano,
senyores i senyors regidors, el vostre
esforç, el vostre compromís i el vostre
entusiasme. Per la Selva i per la vida!
Els objectius fixats per al nou
mandat municipal, el sisè de la
democràcia, són els següents:
• La Residència per a la gent
gran
• Actuacions de millora urbana
en el nucli antic i ajut a la
política de rehabilitacions
• Creació d’un gran plaça
per al mercat setmanal en l’hort
de Miró
Sr. Josep Maseu Isern
Sr. Joaquim M. Masdeu Guitert
Sra. Àngela Figuera Colomés
Sr. Francesc Domingo Fonts
Sr. Francisco Trujillo Sancho
Sra. Aranzazu Salvat Besora
Sr. Gabriel Girona Masdeu
• Manteniment d’una oferta
constant de sòl per a les necessitats
residencials i industrials
• Casal d’entitats per a les
associacions selvatanes
• Captació de noves activitats
econòmiques que generin
llocs de treball i benestar a la
població
• Foment de la pràctica esportiva
i socialització de les instal·lacions
esportives municipals
• Foment i millora en els serveis
municipals com la Biblioteca,
la Ràdio i la Televisió,
l’escola-bressol Anna Frank, l’escola
municipal de Música, cursos
d’idiomes, ....
• Aposta per estructurar la
realitat del Camp de Tarragona
juntament amb d’altres municipis
• Planta Potabilitzadora d’aigua
potable
En l’àmbit de la competència
d’altres administracions
• Doble nivell d’entrada en
la carretera d’accés a la població
• Nova escola d’educació
primària i de la secció de secundària
en la zona de la Rasa
• Carretera a Constantí-
Tarragona i a Vilaplana-Alforja
que superin l’aïllament viari de la
nostra població.
L'ajuntament
GENER’2000
15

LA SELVA MUNICIPAL
BREUS
UN ANY MES CREIX
FIRALCAMP ’99
FIRALCAMP ’99 s’ha saldat amb uns bons resultats als quals el
bon temps no ha estat pas aliè. La Fira d’enguany tenia moltes
incerteses provinents de les dificultats creixents, en l’aspecte comercial,
d’aquest tipus de certàmen que es veuen agreujades per la
proximitat de la Fira de Reus que cansa a moltes cases comercials i
per la sovint coincidència amb la fira de caire comarcal de Móra
d’Ebre.
Tots aquests aspectes dificulten, de manera creixent, l’atracció
comercial del nostre certamen i s’agreugen per la poca tradició de
participació del comerç i de la indústria locals, amb honroses
excepcions, a ser-hi presents.
Tot i així FIRALCAMP va
comptar amb molta participació de
públic accentuada per la celebració
de part del certamen en el Pavelló
Poliesportiu. El Casal d’Entitats, en
l’antic Pavelló de Fires, va ser tot un
èxit en concentrar-se la pràctica
totalitat d’associacions del poble i
generant un gran clima de
col·laboració i d’intercanvi entre
elles i el gran públic que les va visitar.
◆
CONVOCATÒRIA
DE LES
CINQUENES
BEQUES
UNIVERSITÀRIES
La Selva necessita més
universitaris. Aquesta és
una dèria del govern municipal
ja que el percentatge
d’universitaris del nostre
poble és ostensiblement inferior
als pobles del nostre
entorn. Per això el govern
municipal va presentar al
Plenari Municipal l’aprovació
de la CONVOCA-
TÒRIA DE LES CINQUE-
NES BEQUES UNIVERSI-
TÀRIES adreçades a totes
aquelles persones que estudien
a la Universitat, o
comencen a estudiar-hi,
amb un nombre de 6
beques de 65.000 pta cadascuna
d’elles.
◆
16 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
LA SELVA JA TÉ
EL SEU CAP
El Poble de la Selva ha
contribuït decididament a la
creació del CAP de la Selva
mitjançant la seva construcció,
finançament i lloguer posterior
al Servei Català de la Salut.
Aquesta contribució, novedora
en tota Catalunya, ha estat decisiva
per a assolir el millorament
dels serveis sanitaris dels què té
la responsabilitat la Generalitat
de Catalunya.
Actualment, el nostre Poble
contribueix, gentilment, al funcionament
del CAP amb l’assumpció
dels costos de dues
persones d’administració. Per a
l’any proper, el Servei Català de
la Salut s’ha compromès a oferir
un servei d’atenció continuada
durant 24 hores i a fer-se càrrec,
naturalment, de tot el cost del
personal que ara, en part, costeja
el nostre Ajuntament atenent
la petició que ens va fer la
Generalitat en aquest sentit. ◆
TORRENT D’EN BARTRA
La Junta d’Aigües de la Generalitat de Catalunya ha
autoritzat la continuïtat de les obres de pavimentació del
TORRENT D’EN BARTRA que havia suspès, temporalment, a
l’estiu passat després d’haver atorgat, anteriorment, el permís inicial
arran d’una denúncia presentada per un petit grup del veïnat
per una pretesa agressió de caràcter mediambiental de l’obra.
Més de noranta veïns del camí van mobilitzar-se per tal de
demanar la continuïtat de l’obra a la Generalitat atesa la
necessitat d’endreçar els camins per tal de poder de desplegar
l’activitat agrícola normal en les finques per la qual cosa es
necessita un sistema viari adient.
◆
L’AUTOFORMACIÓ DELS TREBALLADORS
A causa de les insuficiències de l’actual sistema de formació
professional, les empreses tenen dificultats creixents de trobar personal
especialitzat per la qual cosa es decanten, de manera
creixent, cap a L’AUTOFORMACIÓ DELS TREBALLADORS a càrrec
de les mateixes empreses. El govern municipal considera que
aquesta línies és molt positiva i cal reforçar-la posant a disposició
de les empreses aquells mitjans materials, com locals i
instal·lacions, que poden servir per a la formació dels treballadors
de les empreses locals.
«PUBLICITAT
AQUÍ NO»
El repartiment de propaganda
per les cases no deix de ser
un maldecap pels serveis municipals
ja que la manera com
s’acostuma a realitzar provoca
que s’embrutin els carrers del
poble amb publicitat esquinçada
tot i l’ordenança que regula
la manera de realitzar-ho.
Davant d’aquest problema
s’ha donat un pas més amb
l’edició d’un adherent de
«PUBLICITAT AQUÍ NO» per tal
que els nostres ciutadans puguin
col·locar-lo en les portes, o
bústies, dels seus domicilis i,
d’aquesta manera, els repartidors
s’abstinguin de repartir
publicitat en aquelles cases que
la rebutgin gràcies a l’adherent
que serà repartit en cada casa i
que es trobarà, també, a disposició
de la ciutadania en les
oficines municipals.
La planta superior del Casal d’Entitats es destina, parcialment,
a aquesta finalitat i ja són dues les empreses locals que han
sol·licitat la seva utilització. ◆ ◆
GENER’2000
17

LA SELVA MUNICIPAL
18 GENER’2000

C
INFORMATIU LOCAL
om es prou conegut, el Pavelló Poliesportiu
no va ser pas una de les prioritats
del govern municipal ens els anys darrers ja
que es va optar primer per inversions productives.
Quan aquestes inversions productives
s’han materialitzat i han començat a donar
bona part dels seus fruits l’Ajuntament ha
pogut afrontar amb decisió i amb recursos
econòmics una obra esportiva espectacular
alhora que funcional i pràctica.
Ben pocs podien pensar-se que, una
vegada presa la decisió de construcció del
Pavelló, el projecte disposaria de tanta
ambició i de tanta envergadura. De fet, el llarg
temps amb el que ha madurat la idea ha
permès crear una nova concepció d’un
pavelló poliesportiu públic. Moltes han estat
les visites a d’altres instal·lacions, tant privades
com institucionals, i, també, les converses i
debats amb responsables de pavellons i de la
política esportiva del país. El fruit de tot plegat
ha estat construir un pavelló que, a més a més
de les pistes, emparés, també, unes instal·lacions
esportives modernes destinades a la
pràctica de la gimnàstica, del relax i de la
rehabilitació amb serveis tan significats com la
sauna, el «jakutzi», els aparells musculars i
cardiovasculars acompanyats d’una oferta variada
de massatge.
Aquesta concepció, novedora en una
instal·lació pública en el nostre país, socialitza
la pràctica esportiva a totes les edats, especialment
a la gent adulta, i pot permetre generar
els recursos econòmics suficients per a
equilibrar el compte anual d’explotació que,
dissortadament, és negatiu en aquelles instal·lacions
públiques que solament ofereixen
els serveis de pistes centrals.
bàsquet • futbol sala • tennis • hàndbol• sauna • solàrium • piscina
hidromasatge • gimnàstica...

LA SELVA MUNICIPAL
bàsquet • futbol sala • tennis • hàndbol• sauna • solàrium • piscina
hidromasatge • gimnàstica...
Vista exterior del pavelló amb la miranda de la pista al aire
lliure desde la terrassa del restaurant.
El gimnàs, dotat d'instruments de musculació i
cardiovasculars, té un paper central en el conjunt
de l'oferta esportiva.
La gran pista central permet la distribució en tres pistes amb
una capacitat de 436 espectadors asseguts que la fan idònea,
també, per tot tipus d'espectacles i esdeveniments festius.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
El pavelló, dins de la
trama urbana, vol ser,
també un local de
trobada i de
convivència, per les
noves generacións
de la Selva del Camp
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Aquesta concepció més ambiciosa
va obligar a dissenyar un
pavelló més gran que l’estandarditzat
per a municipis com el
nostre i, lògicament, amb més
superfície i de més cost d’inversió
però amb l’objectiu de no generar
un compte anual d’explotació
deficitari. Amb resum, més
inversió i menys despesa corrent.
La construcció d’un bar-restaurant
plenament equipat, amb
un lloguer mensual de 210.000
pta, juntament amb les quotes
dels associats als serveis del
Pavelló (actualment 220 carnets i
més de 500 beneficiats) i els
ingressos dels lloguers de les
pistes centrals a clubs forans, han
de permetre equilibrar un compte
d’explotació que es presumeix
que arribarà als voltants dels 15
milions de pta anuals.
El cost de la inversió estrictament
esportiva, material, instal·lacions
i màquines,més la
nova estació transformadora elèctrica,
més la nova xarxa general
de clavegueram i urbanització exterior
pujarà als voltants dels 400
milions de pta una vegada es
tanqui definitivament la inversió.
La totalitat d’aquesta obra,
descomptats els 75 milions de pta
de subvenció de la Generalitat a
cobrar en tres anualitats a partir
de l’any 2000, es podran finançar
amb recursos propis de l’ajuntament
sense necessitat d’endeutament
i gràcies a les vendes
d’un sòl industrial en el què un
dia de 1992 es va decidir invertir.
Una de les característiques
rellevants de tota la instal·lació és
l’alta qualitat dels materials,
serveis i acabats destinats, tots
ells, a generar un entorn i una
atmosfera acollidora i ben viva.
Una altra característica és la seva
posició central dins del nucli urbà
20 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
de la població i que permet la
seva freqüentació per part dels
usuaris i de la ciutadania en els
actes festius o d’espectacles
esportius.
Aquesta posició central
accessible dins del nucli urbà facilita
un dels objectius fixats per
al Pavelló per part del govern municipal,
l’objectiu social. Es
pretén que el Pavelló faci, també,
una funció social de trobada i de
convivència, tant entre la gent
gran com, també, entre la
joventut i la gent menuda.
La nova realitat social de la
Selva i l’evolució general de la
nostra societat fa que les
clàssiques entitats associatives, en
el nostre cas l’Ateneu i la Defensa
Agrària, no compleixin aquella
funció secular de punt de
trobada, de punt de coneixença i
d’espai de convivència. Avui,
arreu, la gent genera els seus
espais de coneixença social en
associacions d’àmbit constrenyit
a una activitat, com ara les
associacions de pares, les penyes
de club, clubs d’esplai i de lleure,
etc.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Aquest és el primer
pavelló públic que te
un conjunt d'ofertes
complementàries per
a totes les edats
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
La pràctica de l’esport en
totes les edats, a més a més dels
seus efectes positius per a la salut
física i psíquica, provoca, també,
una gran concentració d’usuaris,
de practicants i d’espectadors en
els moments dels partits.
L’ambició municipal és que
aquesta concentració ciutadana
generi, també, gràcies a l’espai i a
les instal·lacions acollidores, una
relació de coneixença i de
convivència.
Aquests aspectes van ser
destacats per les persones
encarregades d’estrenar, en nom
del poble, el magnífic Pavelló
Poliesportiu de la Selva, el
Secretari General de l’Esport, sr.
Fidel Sust i l’alcalde, Ignasi
Carnicer Barrufet.
El "jakuzi", juntament amb les saunes i el servei de massatge ,
han esdevingut el centre d'interès per a les persones de mitja
edat per les seves propietats terapèutiques.
SERVEIS ACTUALS
•Pista de 1.400 m2 (adient per bàsquet,
mini-bàsquet, futbol-sala. tennis, handbol, etc.)
•2 Gimnasos (adient per la gimnàstica,
exercicis correctius, aeròbic, psicomotricitat,
fitness, ioga, sala aprenentatge de ball, etc.)
•Aparells de musculació i cardiovasculars
•2 saunes amb sales de relax
•1 solàrium
•Piscina d’hidromassatge
•Sales de massatge terapèutic
CARACTERÍSTIQUES
TÈCNIQUES
• 3.000 m2 de teulada
• 4.000 m2 construïts
• 440 espectadors asseguts
• Bar-Restaurant
• 8 vestidors de competició
• Equips generals de ventilació forçada
• Calefacció de determinades zones
• Casal d’entitats esportives
bàsquet • futbol sala • tennis • hàndbol• sauna • solàrium • piscina
hidromasatge • gimnàstica...
GENER’2000
21

LA SELVA MUNICIPAL
BREUS
CONVENI
AMB FECSA
D’uns anys ençà, la xarxa
elèctrica local de mitja tensió
s’ha renovat completament, en
la part antiga del poble i, parcialment,
en la part nova gràcies
al CONVENI AMB FECSA que
any darrera any renova l’Ajuntament
i que ha permès la
reposició d’aquesta linea de
mitja tensió.
Per a l’any 2000 s’ha signat
el compromís corresponent d’un
total de 10 milions de pta, a repartir
a parts iguales entre
FECSA i l’Ajuntament, per tal
d’acabar la renovació de les
línies elèctriques en la part nova
del poble, especialment, l’avinguda
de Puig i Ferreter i carrer
de l’Horta. Amb aquesta nova i
definitiva inversió, a més a més
de desaparèixer els pals de fusta
existents, els ciutadans de la
Selva disposarem d’una xarxa
elèctrica totalment renovada i
que incrementarà la qualitat del
subministre de manera considerable,
com ja es nota en les
zones renovades del municipi.
◆
OCULAR ‘99
En el marc del IV FESTI-
VAL DE CULTURA JOVE I
ROCK va sorgir la idea de fer
un festival de curtmetratges
cinematogràfics que es batejà
com a Ocular ‘99. En anys
anteriors s’havien presentat
mostres de curts de cinema
exhibits en format de vídeo i
aquest any es va canviar pel
certamen. La iniciativa va
tenir força èxit i així, durant
dues nits, els jardins de l’Hort
d’Iglésies es van omplir d’un
públic entusiasta que va seguir
les projeccions dels catorze films seleccionats de la trentena
que es presentaven a concurs i que concorrien de diverses
comunitats autònomes de l’Estat. El jurat integrat per prestigioses
persones del món del cinema (Miquel Porter, Romà Gubern, Isabel
Coixet i Àlex Gorina) va decidir premiar «La línea del estrecho»
de Javier Gil, «Déjeme que le cuente» de Sílvia Munt i
«Rufino» d’Octavi Masià. Els guanyadors van rebre,
personalment, els guardons en un acte celebrat el vespre del 18
de juliol. En resum, una proposta que apunta continuïtat i que
ajuda a consolidar el nom de la Selva en l’àmbit de les
iniciatives culturals.
◆
LA FISCALITAT
Organitzadors i guardonats
del certamen de cinema Ocular ‘99
LA FISCALITAT per a l’any que ve presenta novetats, al
marge de l’increment usual de l’IPC de la majoria
d’ordenances. La més important és l’increment de l’IBI d’un 6
% provinent, en una part, de la pujada del 2 % que fixa les
Corts Generals i de l’increment, aprovat pel municipi, d’un 4
% més. La causa d’aquesta pujada és l’increment dels costos
del tractament de la brossa en més d’un 87'5% en tres anys i
als quals l’Ajuntament ha de fer front per tractar-se d’uns costos
de tractament de la brossa consolidats, i no pas esporàdics,
i que poden tenir, encara, increments notables en els propers
anys degut als creixents condicionaments mediambientals amb
els què s’actua en la planta de tractament de residus sòlids
urbans de Riu-Clar a Tarragona.
L’altra novetat, de menys importàncies, és la introducció
d’un pagament per l’expedició de certificats municipals que va
de les 200 pta a les 400 en funció del tipus de document i que
s’origina per l’enorme increment d’aquest tipus de documents
que ha provocat, en determinades circumstàncies per ajuts o
aspectes agraris, la contractació d’una persona destinada
exclusivament a aquesta funció durant setmanes.
La resta d’ordenances reben un increment generalitzat del
2%, amb algun que altra ajust, en més o en menys, d’escassa
importància.
◆
22 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
UN ESTIU MUSICAL
La música ha estat de nou la protagonista de l’oferta cultural
municipal dels caps de setmana de l’estiu. El Festival ha acomplert
els deu anys amb un programa de concerts diversos: Lírics a Garcia
Lorca, Anna Ricci (mezzosoprano) i Cecilio Tieles (piano),
Montserrat Gascón (flauta) i Xavier Coll (guitarra), Clàssic BCN
(viola, flauta i arpa) i l’Orquestra Jove del comtat d’Essex. A ells
s´hi sumaren els concerts de l’Orquestra Jove de Sant Cugat, les
Danses i cors de Bielorrùsia i Delmonaco & Panebianco Ensemble.
Aquesta desena edició del Festival presumiblement serà la
darrera, com a tal. Tot i el reconeixement que s’ha fet del mateix,
aquest any no hem tingut el suport de la Generalitat de Catalunya i,
per altra banda, de cada vegada sorgeixen més festivals arreu de la
nostra geografia i el públic es diversifica. No podem obviar, però, la
tradició musical selvatana i la bona acollida que els concerts tenen
i com que el nostre objectiu primer i principal és el públic convilatà
procurarem mantenir l’oferta musical però dins d’uns barems no
tant ferris com els que ens pugui imposar des de fora, sense perdre
qualitat però diversificant l’oferta.
◆
PER NO PERDRE
EL NORD
Per la Fira es va presentar
un mapa del terme municipal,
una nova eina per a conèixer el
nostre poble, editat amb
col·laboració del Patronat de
Turisme de la Diputació de
Tarragona i que es pot adquirir a
les oficines municipals o a la Biblioteca.
És la primera vegada que es
fa una edició d’aquest tipus.
Partint de la base de l’Institut
Cartogràfic de Catalunya es van
fer un seguit de correccions que
afecten sobre tot a l’apartat
toponímic per tal que l’edició
arribés a ser el màxim acurada i
actualitzada possible. Fet a escala
1:15.000 a color, porta
assenyalats els masos, camins,
barrancs, fonts, corbes de nivell
i d’altres pautes d’interès, amb
llegenda de serveis i un índex
toponímic. Al revers hi figura
una explicació dels valors
culturals, artístics i d’itineraris,
tot acompanyat de fotografies de
llocs pintorescos i emblemàtics.
GENER’2000
23

LA SELVA MUNICIPAL
BENESTAR SOCIAL
LES ENTITATS TENEN EL SEU CASAL
Les associacions i entitats, a criteri del govern municipal, tenen
un paper de molta importància en l’estructuració d’un poble.
L’esforç i el treball desinteressat de moltes persones fan possible
la consecució i el manteniment de moltes activitats que enriqueixen
la vida social de la Selva i que la fan més atraient i estimada per
part de la ciutadania. Alhora, en una època en la què s’accentuen
els valors estrictament individuals, el foment de les associacions fa,
encara, més necessari el suport, l’ajut i l’estímul a les mateixes.
En la lògica d’aquest convenciment que ha portat el govern municipal
a impulsar la Banda de Música, la Ràdio i la Televisió, el
Parc de Nadal o la Colla Gegantera, com a formes de foment de la
convivència i de la cultura popular, s’ha donat un pas més, i
d’importància profunda, mitjançant la creació del Casal d’Entitats
en el què fins ara era el Pavelló de la Fira.
En aquest recinte de prop de 1.000 m2 ara hi ha les entitats
següents:
• LA BANDA DE MÚSICA
• EL GRUP DE DONES
• LA PENYA BARCELONISTA
• EL GRUP DE JOC DE “ROL” ARKHAM CRS
• GRUP DE COLÒNIES “ROURE”
• JUSTÍCIA I PAU
• EL CENTRE D’ESTUDIS SELVATANS
• LA COLLA DE DIABLES
que disposen, cadascuna d’elles, el seu propi local social,
independent dels altres, i un seguit de serveis comuns com una sala
gran de reunions, W.C., neteja i electricitat.
Amb aquestes cessions de locals la Selva dóna un gran pas de
reforçament de les entitats de voluntariat locals en poder disposar
d’un local social, gratuït i amb serveis, també, gratuïts i, sobretot, de
reconeixement i d’estímul a la seva contribució social a favor del
poble i del seu associacionisme que és equivalent a convivència.
El nou Casal d’Entitats està pensat per als grups que tenen una
activitat permanent al llarg de l’any que es reflecteix amb actes
populars, socials o de carrer. Per altres entitats del poble, amb un
abast més circumscrit, com juntes de regants, associació de
transport escolar, societats de transformació agrària, etc. se´ls
ofereix, també, la sala central de reunions
Un cas especial és l’entitat l’ALZINA dedicada a la realització
d’activitats per persones amb minusvalies. La durada ininterrompuda
de les seves activitats i l’impuls creixent amb les què
aquestes activitats es veuen afavorides pel treball dels seus respon-
sables ha fet que l’antiga Casa
del Metge, de propietat municipal,
s’hagi cedit a l’ALZINA
perquè pugui continuar amb la
seva feina amb més mitjans i,
també, amb més reconeixement
social i institucional al seu treball.
Les entitats esportives, per
un altre costat, han vist també
reconegut i impulsat el seu paper
social i vertebrador amb la
disponibilitat d’un Casal en el
mateix Pavelló Poliesportiu a on
disposen de la seu social i d’un
treball de secretaria totalment
gratuïts.
El conjunt d’aquestes accions,
que van des de les entitats
nascudes o impulsades des de
l’Ajuntament en els darrers anys
, com ara la Banda de Música,
l’Associació de Jubilats, la Ràdio
i la Televisió, els barris de la
Festa de sant Joan, i la Colla
Gegantera, al reforçament d’altres
, com les descrites anteriorment
en el nou Casal d’Entitats,
més l’ajut a les associacions
esportives, parlen ben clarament
del compromís i de la serietat
amb els què el govern municipal
pren les entitats selvatanes i
del reconeixement, sobretot, al
seu paper cabdal en el grau
d’activitats populars i de nexes
de convivència entre la gent de
la Selva.
◆
24 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
L’ENTRADA
AL POBLE:
LA RECOLLIDA
DE SIGNATURES
TÉ RESPOSTA
POSITIVA DE LA
GENERALITAT
El Ple del dia 6 d’agost va
aprovar, unànimament, la petició,
a la Generalitat de Catalunya, de
declaració d’urgència per a tot el
procés constructiu del doble
nivell d’accés a la carretera d’entrada
de la Selva. Així mateix, es
va acordar invitar a tota la ciutadania,
major de divuit anys, a sumar-se
a la petició mitjançant la
reccollida de signatures.
La gran quimera existent per
a aquesta obra es va veure confirmada
per la recollida de 2/3 parts
de signatures de la població,
2.117 persones sobre un total de
3.227.
L’interés del govern municipal
va ser el d’encarrilar, per una via
sensata i efectiva, l’enorme sensibilitat
i preocupació que hi ha per
aconseguir aquesta millora i fer-ho
amb mitjans racionals com és el de
sol·licitar la seva acceleració amb
la declaració d’urgència de l’obra i
l’escurçament dels terminis administratius
establerts, per Llei, en les
contractacions oficials i que no es
poden saltar però sí accelerar.
L’objectiu a aconseguir no
semblava, inicialment, que anés
per bon camí ja que hi va haver
unes declaracions periodístiques
del responsable de carreteres de
la Generalitat que comunicava
que l’obra començaria a finals del
desembre de l’any 2000, independentment
de l’acció dels veïns
i de l’Ajuntament de recollida de
signatures per a que s’acceleressin.
Tot i així l’Ajuntament va
traslladar l’acord del Ple municipal
i les 2.117 signaures a l’Honorable
Sr. Pere Macias, Conseller
d’Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya, i la resposta
del Conseller ha estat totalment
positiva ja que ens ha informat de
l’estat actual de la tramitació del
Projecte i dels terminis amb els
quals s’iniciarà la seva execució.
L’escrit, que reproduïm, comunica
a l’Ajuntament que les
obres s’adjudicaran durant el primer
trimestre de l’any vinent i
que es donarà prioritat, com es
demanava, a la construcció de
l’accés nou d’entrada abans que a
la resta de la carretera que ens
ajuntarà amb Constantí i Tarragona
de manera directa.
La valoració del govern municipal,
si es compleixin els terminis
anunciats per l’Honorable
Conseller, és del tot positiva
perquè entenem que la Generalitat
fa un esforç valent
d’escurçar al màxim els terminis
legalment establerts per a les
contractacions oficials de les
obres i per als procediments
expropiatoris que van associats
als projectes d’obres
públiques.
El govern
municipal té el
convenciment
absolut que
l’acció popular
de recollida
massiva
de signatures
ha estat determinant
per que es
modifiqués
els
terminis
d’adjudicació
de
les obres,
inicialment previstos
per al desembre
del 2000, i ara
avançats al primer
trimestre del mateix
any, i reconeix molt
positivament el
canvi de criteri que
ha realitzat la
Conselleria d’Obres Públiques.
En l’ordre estrictament
tècnic, el Plenari Municipal va
aprovar, també, presentar una
al·legació a l’Estudi Informatiu
de la Generalitat per tal que la
solució del doble nivell fos
amb dos ponts (similar a la
d’Alcover) per tal de facilitar
les maniobres de la cruïlla a
doble nivell.
LA RESIDÈNCIA JA TÉ PROMOTORA:
LA FUNDACIÓ EL VILAR
El Plenari Municipal, en la seva sessió del 6 de juny, va aprovar els Estatuts de la
Fundació encarregada de promoure la construcció i el funcionament de la Residència
per a la gent gran. El nom d’aquesta entitat és EL VILAR, a proposta del grup municipal
de CiU, i es preveu la seva constitució pels finals de 1999.
Els Estatuts de la Fundació, de caràcter públic, contemplen una Junta de Govern
d’un màxim de vint-i-quatre membres, més el President, i un Consell Executiu d’un
màxim de quatre membres més el President i el Vice-president.
Bona part dels membres de la Junta de Govern són proposats per les entitats
selvatanes més vinculades a la gent gran, sigui per la seva funció o pels seus estatuts
socials.
Les finalitats que els Estatuts atribueixin a la Fundació son les l’exercici de les
competències municipals en matèria de serveis socials i, especialment, les de la gent
gran així com, també, la gestió dels centres de titularitat pública associats a aquests
serveis.
Una vegada constituïda la Fundació haurà d’encarregar el projecte constructiu i
el projecte organitzatiu que donin cos a aquesta gran aspiració social selvatana. Una
vegada es conegui amb més exactitud la base econòmica de la inversió podran planificar-se
i aprovar-se
◆
les inversions
◆
◆
OBRA PÚBLICA
GENER’2000
25

LA SELVA MUNICIPAL
LA SELVA • CONSTANTÍ • LACANONJA &TARRAGONA.
LA SELVA • VILAPLANA • ALFORJA:
REUS DEIXARÀ DE SER UN TAP PER A LA SELVA
OBRA PÚBLICA
La concepció de l’actual
xarxa viària va deixar la Selva
en una posició d’ofec ja que no
pot comunicar-se d’una manera
directa amb la major part de les
seves poblacions veïnes.
Reus ha estat un tap viari
per a la Selva que ha frenat les
nostres capacitats i possibilitats
de comunicació, de relació i
d’intercanvi amb els municipis
veïns, una realitat que s’ha vist
agreujada per una divisió comarcal
de Catalunya que ens ha
deixat arraconats al cantó nordest
d’una comarca denominada
Baix Camp i amb la majoria de
municipis veïns pertanyents a
d’altres comarques i, per tant,
amb grans dificultats de mancomunar
serveis i de practicar
polítiques conjuntes de col·laboració.
La Selva necessita, com el
pa que es menga, superar
aquesta visió menuda de la
realitat comarcal i avançar cap a
la realitat inqüestionable i irrebatible
del Camp de Tarragona a
on la Selva deix de tenir una
posició marginal per a projectarse
com a una població central al
mig de la realitat urbana de
Tarragona-Cambrils-Reus-Valls.
La consecució de la carretera
a Vilaplana-Alforja per part de
La carretera de Vilaplana
comença a ser una realitat
88 anys després del primer
projecte.
la Diputació incrementarà els
llaços de tot tipus entre aquestes
poblacions i tot el Camp, especialment
la Selva que ja canalitza
la transformació i comercialització
de la major part de
les produccions agràries d’Alforja,
l’Aleixar, Vilaplana i, fins i
tot, de les Borges del Camp.
L’altra carretera, cap a
Constantí i d’aquí a les Gavarres
i la Canonja o bé directe a
Tarragona, permetrà accedir
amb molta facilitat i rapidesa
tant a les zones industrials del
polígon del Francolí, a
Constantí, com les de Riu Clar a
Tarragona i, sobretot, al Port
amb molt poc temps. Les zones
comercials de les Gavarres restaran,
també, a molts pocs
minuts de la Selva i la mateixa
ciutat de Tarragona restarà comunicada
a la selva en menys
d’un quart d’hora al marge de
permetre la connexió ràpida a
d’altres accessos a l’autopista A-
2 i als vials que s’han de construir
cap a Perafort en el
moment de l’arribada de l’AVE
(el tren d’alta velocitat) que,
sortosament, no travessarà el
nostre terme i, alhora, el
tindrem ben a prop.
La carretera cap al rerapaís
ja esta iniciada i es confia acabar-la
a finals de l’any que
ve. El seus cost superarà els
800 milions de pta i l’empresa
adjudicatària ha estat
COMSA.
La carretera cap a
Tarragona, amb el doble
nivell d’entrada, porta una
marxa més lenta, dissortadament.
A l’abril d’enguany
va sortir l’estudi informatiu al
qual tant veïns com l’ajuntament
van presentar-hi al·legacions.
Posteriorment, va
haver-hi la recollida de signatures
per tal d’activar la
urgència de l’obra que la
Direcció General de Carreteres
de la Generalitat preveu
per a l’any que ve, primer
cap al mes de juny i ara cap
al mes de desembre del
2000.
Amb aquestes noves
infraestructures viàries la Selva
recuperarà un paper més
central dins el Camp de
Tarragona i disposarà de
molta més capacitat de maniobra
i d’influència per no
quedar, viàriament, apartada
i marginada com ho ha estat
durant més d’un segle.
◆
26 GENER’2000

INFORMATIU LOCAL
EL LLEGAT DE L’ABEL
FERRATER.
El mes d’agost moria, a l’edat de
82 anys, l’Abel Ferrater a la Rasa on
residia des del 1963 quan després del
seu pelegrinatge artístic per Mèxic i
els EE.UU. va decidir establir-se a la
seva vila nadiua.
L’Abel era, per als seus convilatans,
l’»artista», així ho recull la làpida del nínxol on està
enterrat ja que, en realitat, de l’art n’havia fet el centre de la seva
existència.
Ferrater es va plantejar, durant molts anys, el futur del seu
patrimoni i així el 1994 va decidir donar la finca de la Rasa, la seva
casa i el seu contingut, l’art i els mobles, al poble de la Selva i en
feu dipositari l’Ajuntament.
Acceptada aquesta donació en vida, l’Ajuntament, en el seu
moment, li feu públic l’agraïment. Ara, en el seu traspàs, s’ha fet
càrrec de tot aquest patrimoni i llegat i n’ha procedit a inventariarlo.
La finca, per expressa voluntat del donant, serà destinada a
obra cultural i social. En ella s’hi preveu aixecar, com ja se li havia
Vista aèrea de la Rasa de Ferrater.
manifestat en vida, el futur Institut i d’altres nous edificis escolars
públics. La seva obra artística està preservada i es donarà a conèixer
públicament en exposicions periòdiques i en un possible museu. La
casa, en canvi, pateix problemes d’estructura i de conservació i el
seu futur és incert tot i que, seria interessant de conservar part de la
seva fisonomia i del seu jardí malgrat el perill dels actes vandàlics
que pot estar sotmesa (en dos mesos ja ha tingut un parell
d’atemptats com havia tingut ja en vida del seu propietari, situació
que a ell l’havia arribat a obsessionar i que havia forçat a marcar el
seu caràcter). El contingut (quadres, llibres i mobiliari) necessita una
minuciosa i llarga tasca de neteja i restauració que precisa temps i
pressupost que li seran concedits quan sigui possible d’acord amb
les necessitats.
A més a més de la donació, en vida, de la Rasa i del seu llegat
artístic, a favor del Poble de la
Selva ha deixat un testament,
en el qual, sembla ser, deixa els
diners per a la construcció d’un
orgue per l’esglèsia de Sant
Andreu.
Per la Fira, en una exposició
institucional, es donà a
conèixer part del patrimoni
artístic de l’Abel: les fotografies
originals dels anys quaranta
fetes amb la seva càmera Valca
i positivades pel propi autor en
blanc i negre i, a vegades, acolorides
a mà. En el catàleg
introduíem l’autor amb aquest
apunt biogràfic que reproduïm:
L’Abel Ferrater Hortet (la
Selva del Camp, 1917-1999)
va néixer en el si d’una
família benestant. Ell mateix
reconeixia la seva animadversió
vers la figura del seu
pare, un terratinent, i se sentí
protegit per la seva mare.
Aquesta situació conformà, en
bona part, la seva personalitat.
Admirador de totes les
manifestacions artístiques, era
contínua la seva recerca d’una
identitat artística pròpia, actitud
que fou una constant de la
seva vida. A la dècada dels
quaranta es decantà cap a la
creació fotogràfica i feu de
cartellista a Lleida on també
exposà olis i guanyà el primer
premi del Concurs Provincial
de 1947.
Traslladat a Mèxic fou
introduït pel exiliats catalans
al món artístic de la capital i
viatjava sovint a EE.UU.
(sobretot Nova -York i Los
Àngeles), vivint, sobretot, de
la pintura, tot i que també es
dedicà a l’escultura i la
decoració. En la mort del seu
pare tornà a la vila nadiua el
1963 i s’establí a la finca
heretada de la Rasa. La transformà
totalment, creant un
espai ajardinat i allí continuà
pintant. Va pretendre crear
una colònia per artistes i ell
mateix dissenyà i decorà
diverses cases-estudi.
El 1994 decidí de donar
els seus béns al poble de la
Selva.
◆
CULTURA
GENER’2000
27

INFORMATIU LOCAL
ABRIL’98
3