La millora de les organitzacions socials - Associació Esclat

La revista
de l’Associació ESCLAT
Declarada d’Utilitat Pública Edició bilingüe català/castellà Hivern 2008
Preu 4,5 €
Esclat
45
La millora de les
organitzacions socials
El repte de la qualitat: una prioritat absoluta
Col·laboració amb les entitats socials
Pacte per la transparència
La llei de la dependència
El president Montilla visita Esclat
Inici de les obres de la nova escola
La millora de les organitzacions socials

ESCLAT
LA REVISTA
HIVERN
2008
NÚMERO 45
La millora de les organitzacions socials
Declarada d’Utilitat Pública. Membre de l’APPS. Membre d’ECOM.
Edita: ESCLAT c/ Anglesola, 46, 08014 Barcelona. T: 93 450 11 50. F: 93 405 05 25.
e-mail: Associació Esclat: esclat@esclat.info. Centre Esclat: T: 93 439 36 88. esclat1@
esclat.info. C.O. Esclat 2. T: 93 455 54 35. esclat2@esclat.info. ESCLATEC. T: 93 433 40 66.
esclatec@esclatec.com. CADES. T: 93 450 11 50. cades@esclat.info. www.esclatec.com.
www.esclat.info. Consell de redacció: Jesús Sanfiz (director). Marisol Álvarez. Joan Bertran.
Carola Calcagno. Lola de la Fuente. Alfred Gargallo. Oriol Izquierdo. Anna Just. Jesús Simón.
Coordinació: David Casals. Traducció: Judit Font. Fotografies: Esclat i Pia Codina.
Disseny gràfic: Aleix Artigal.
Les col·laboracions publicades amb signatura a la revista ESCLAT expressen l’opinió dels
seus autors, per la qual cosa no pressuposen identitat amb la línia de la revista.
Amb la col·laboració de:
4
TEMA
El repte de la qualitat: una prioritat absoluta
El reto de la calidad: una prioridad absoluta
Xavier Masllorens, director general de la Federació APPS
8
TEMA
Col·laboració amb les entitats socials
Colaboración con las entidades sociales
Jaume Oller, Fundació Un Sol Món - Obra Social
Caixa Catalunya
14
TEMA
Pacte per la transparència
Pacto por la transparencia
David Casals
18
ATENCIÓ
La llei de la dependència
La ley de la dependencia
Bruna Monfort
20
ASSOCIACIÓ
El president Montilla visita Esclat
El presidente Montilla visita Esclat
Joan Bertran, president d’Esclat
24
ASSOCIACIÓ
Inici de les obres de la nova escola
Inicio de las obras de la nueva escuela
Jesús Simón
EDITORIAL
Gestió eficaç al tercer sector
Gestión eficaz en el tercer sector
Entre els reptes que les entitats socials tenen sobre la
taula, destaca el de la seva professionalització també en la
seva gestió. Ha de ser eficaç i eficient i mantenir alhora el
compromís amb la millora de l’entorn social.
Moltes entitats van néixer ja fa una bona colla de dècades
amb un caràcter voluntarista, i amb el pas dels anys, el
tercer sector s’ha professionalitzat. A més de tenir treballadors
amb una formació i una funció específica, també
s’ha incrementat la contribució financera de l’Administració,
i també aportacions privades, en la majoria d’entitats.
En aquest context de professionalització, les entitats
també han d’esforçar-se i oferir una gestió eficaç i eficient,
amb l’objectiu de garantir-ne la transparència i que els recursos
que reben es destinin realment a finalitats socials.
Una prova que el tercer sector s’està posant les piles
és, per exemple, la iniciativa de la Fundació Lealtad, una
organització independent que pretén incrementar les
donacions particulars i fomentar la confiança vers les
organitzacions, tot garantint-ne la transparència i oferint
garanties que les associacions duen a terme les finalitats
per a les quals van ser creades, ja siguin de cooperació al
desenvolupament, serveis socials o protecció del medi
ambient.
Aquí, a Catalunya, el desembre passat representants de
2.000 entitats van rubricar una carta de qualitat que té
com a objectiu establir un compromís de totes aquestes
vers l’eficàcia i la transparència.
Una altra iniciativa és la de la Fundació Un Sol Món, de
l’Obra Social de Caixa Catalunya, que intercedeix per cooperar
amb el tercer sector en els àmbits en què vol incidir,
enfront d’un model d’obra social pròpia, en la qual els serveis
es presten des de la mateixa organització. D’aquesta
manera, s’incrementen els llaços entre el món empresarial,
les aportacions financeres i les entitats, fet que fa que
les darreres ofereixin una gestió més eficaç i eficient. F
Entre los retos que las entidades sociales tienen sobre la
mesa, destaca el de su profesionalización también en su
gestión. Tiene que ser eficaz y eficiente, manteniendo al
mismo tiempo su compromiso con la mejora del entorno
social.
Muchas entidades ya nacieron hace unas décadas con un
carácter voluntarista y, con el paso de los años, el tercer
sector se ha profesionalizado. Además de tener trabajadores
con una formación y una función específica, también
se ha incrementado la contribución financiera de la Administración,
y también aportaciones privadas, en la mayoría
de entidades.
En este contexto de profesionalización, las entidades
también tienen que esforzarse y ofrecer una gestión eficaz
y eficiente, con el objetivo de garantizar la transparencia
y que los recursos que reciben se destinen realmente a
finalidades sociales.
Una prueba de que el tercer sector se está poniendo las
pilas es, por ejemplo, la iniciativa de la Fundación Lealtad,
una organización independiente que pretende incrementar
las donaciones particulares y fomentar la confianza hacia
las organizaciones, a la vez que garantiza su transparencia
y ofrece garantías de que las asociaciones llevan a cabo
las finalidades para las que fueron creadas, ya sean de
cooperación al desarrollo, servicios sociales o protección
del medio ambiente.
Aquí, en Cataluña, el diciembre pasado representantes de
2.000 entidades rubricaron una carta de calidad que tiene
como objetivo establecer un compromiso de todas ellas
hacia la eficacia y la transparencia.
Otra iniciativa es la de la Fundación Un Sol Món, de la Obra
Social de Caixa Catalunya, que intercede para cooperar
con el tercer sector en los ámbitos en los que quiere incidir,
frente a un modelo de obra social propia, en la que los
servicios se prestan desde la propia organización. De esta
forma, se incrementan los lazos entre el mundo empresarial,
las aportaciones financieras y las entidades, lo que
hace que las últimas ofrezcan una gestión más eficaz y
eficiente. F
Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials

TEMA
La recerca de la qualitat i l’excel·lència s’ha convertit
des de fa uns anys en una de les prioritats de la majoria
d’entitats socials. Aquest interès ha quedat reflectit en
els compromisos per la qualitat adquirits per la Taula
d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya el
passat 14 de desembre del 2007. Cada associació té
una visió pròpia del que representa la qualitat en el seu
àmbit, però la Taula la defineix en un sentit ampli, com
el conjunt de característiques d’una entitat que li confereixen
l’aptitud per satisfer les necessitats establertes i
les implícites.
Entre els compromisos que ha subscrit la Taula en la
seva carta de qualitat, destaquen la necessitat d’implicar
les direccions de les associacions en l’impuls de la
qualitat, assignant-los els recursos humans i materials
T Xavier Masllorens
Director general de la Federació APPS
El repte de la qualitat:
una prioritat absoluta
El reto de la calidad: una prioridad absoluta
El tercer sector ha canviat en pocs anys. Concretament,
el sector de la discapacitat ha passat d’agrupar diferents
persones que, de manera voluntària i desinteressada,
decideixen promoure una entitat a la professionalització
d’aquestes. En aquest context, el repte de la qualitat i la
bona gestió pren especial protagonisme.
El tercer sector se ha trasformado en muy poco tiempo.
Concretamente, el sector de la discapacidad ha pasado de agrupar
a diferentes personas que, de forma voluntaria y desinteresada,
deciden promover una entidad a la profesionalización de éstas.
En este contexto, el reto de la calidad y la buena gestión toman
especial relevancia.
La búsqueda de la calidad y la excelencia se ha convertido
desde hace unos años en una de las prioridades de la mayoría
de las entidades sociales. Este interés ha quedado
reflejado en los compromisos por la calidad adquiridos por
la Mesa de Entidades del Tercer Sector Social de Cataluña
el pasado 14 de diciembre de 2007. Cada asociación tiene
una visión propia de lo que representa la calidad en su ámbito,
pero la Mesa la define en un sentido amplio, como el
conjunto de características de una entidad que le confieren
la aptitud para satisfacer las necesidades establecidas
y las implícitas.
Entre los compromisos que ha suscrito la Mesa en su
carta de calidad, destacan la necesidad de implicar a las
direcciones de las asociaciones en el impulso de la calidad,
asignándoles los recursos humanos y materiales nece-
necessaris. Les entitats han de planificar i controlar les
responsabilitats i els objectius que es volen assolir en
la millora de la qualitat. Els compromisos de la Taula
simbolitzen una presa de consciència del sector, que es
troba en un moment clau de la seva història, en què se li
obre un gran ventall d’oportunitats per millorar i ampliar
la seva funció social, però en què també corre el risc de
perdre part del terreny aconseguit si no sap adaptar-se
a la nova situació.
Professionalització i adequació dels recursos
La majoria de les entitats del sector de la discapacitat
van néixer de la voluntat d’un grup de gent de donar
resposta a unes necessitats socials no cobertes, que
sovint es reflectien en entorns propers com la família.
En les seves primeres passes, les nostres associacions
tenien pocs recursos estructurals i materials. La majoria
dels recursos de què disposaven eren humans i en
bona part provinents del voluntariat.
Aquesta situació ha canviat molt. Actualment les entitats
viuen un procés de professionalització creixent.
Han anat incrementant el nombre de professionals a
mesura que augmentaven els seus projectes i responsabilitats.
Aquest canvi en la seva estructura obliga a
posar l’atenció en altres aspectes com la qualitat del
servei a les persones, les condicions de treball, la formació
dels professionals i també dels voluntaris, els
òrgans de govern i el seu funcionament democràtic o la
transparència de la mateixa associació. D’altra banda,
a mesura que el tercer sector ha aconseguit més presència
i influència en la societat també ha tingut accés
a noves vies de finançament públic i privat. Els recursos
estructurals i materials s’han incrementat notablement
–tot i les dificultats econòmiques que encara pateixen
sovint– i el repte actual és aconseguir que els recursos
s’adeqüin tant com sigui possible a l’objectiu que té
cada entitat, i per això cal establir també polítiques de
qualitat.
En aquesta tasca hi poden tenir un paper clau les organitzacions
de segon nivell, com la Federació APPS. Atesa
la seva posició, les federacions tenen la capacitat de
fer una reflexió estratègica amb les seves entitats per
determinar el camí cap a on s’han d’orientar. Aquest impuls,
a més d’ajudar les organitzacions a prendre consciència,
els dóna un company de viatge. A l’hora d’implementar
polítiques de qualitat, la majoria d’organitzacions
prenen com a referent models del seu entorn. Per
tant, les federacions també els permeten posar-se en
contacte amb altres associacions que pertanyen al seu
àmbit i que ja han recorregut part del procés, i aconsegueixen
així un traspàs de l’experiència adquirida.
Hi ha encara alguns clixés entre les entitats socials que
relacionen les polítiques de qualitat amb el món empresarial.
S’interpreta que orientar-se cap a la qualitat implica
desviar-se del treball social per centrar-se en aspectes
de funcionament i gestió, sense que això es tradueixi
immediatament en millor servei. Afortunadament
aquesta falsa percepció va perdent força ràpidament.
sarios. Las entidades tienen que planificar y controlar las
responsabilidades y los objetivos que se quieren alcanzar
en la mejora de la calidad. Los compromisos de la Mesa
simbolizan una toma de conciencia del sector, que se encuentra
en un momento clave de su historia, en el que se
le abre un gran abanico de oportunidades para mejorar y
ampliar su función social, pero en el que también corre el
riesgo de perder parte del terreno conseguido si no sabe
adaptarse a la nueva situación.
Profesionalización y adecuación de los recursos
La mayoría de las entidades del sector de la discapacidad
nacieron de la voluntad de un grupo de gente de dar
respuesta a unas necesidades sociales no cubiertas, que a
menudo se reflejaban en entornos próximos como la familia.
En sus primeros pasos, nuestras asociaciones tenían
pocos recursos estructurales y materiales. La mayoría de
los recursos de los que disponían eran humanos y en gran
parte provenientes del voluntariado.
Esta situación ha cambiado mucho. Actualmente las entidades
viven un proceso de profesionalización creciente. Ha
ido incrementando el número de profesionales a medida
que aumentaban sus proyectos y responsabilidades. Este
cambio en su estructura obliga a poner la atención en otros
aspectos como la calidad del servicio a las personas, las
condiciones de trabajo, la formación de los profesionales
y también de los voluntarios, los órganos de gobierno y su
funcionamiento democrático o la transparencia de la propia
asociación. Por otra parte, a medida que el tercer sector
ha conseguido más presencia e influencia en la sociedad
también ha tenido acceso a nuevas vías de financiación
pública y privada. Los recursos estructurales y materiales
se han incrementado notablemente –a pesar de las
dificultades económicas que todavía sufren a menudo– y el
reto actual es conseguir que los recursos se adecuen tanto
como sea posible al objetivo que persigue cada entidad, y
por eso hay que establecer también políticas de calidad.
En esta tarea pueden tener un papel clave las organizaciones
de segundo nivel, como la Federación APPS. Debido
a su posición, las federaciones tienen la capacidad de
hacer una reflexión estratégica con sus entidades para
determinar el camino hacia el que se deben orientar. Este
impulso, además de ayudar a las organizaciones a tomar
conciencia, les atorga un compañero de viaje. A la hora de
implementar políticas de calidad, la mayoría de organizaciones
toman como referente modelos de su entorno. Por
lo tanto, las federaciones también les permiten ponerse
en contacto con otras asociaciones que pertenecen a su
ámbito y que ya han recorrido parte del proceso, y así se
consigue un traspaso de la experiencia adquirida.
Hay todavía algunos clichés entre las entidades sociales
que relacionan las políticas de calidad con el mundo
empresarial. Se interpreta que orientarse hacia la calidad
implica desviarse del trabajo social para centrarse en
aspectos de funcionamiento y gestión, sin que eso se traduzca
inmediatamente en mejor servicio. Afortunadamente
esta falsa percepción va perdiendo fuerza rápidamente.
El concepto de calidad en la atención a las personas tiene
Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials

Si el tercer sector es queda al marge de la
qualitat, progressivament anirà perdent espai
dins de la prestació de serveis socials a favor
de l’Administració pública o l’empresa privada.
La regidora de Les Corts,
Montserrat Sánchez, el dia que
va fer el lliurament d’una placa
commemorativa a l’Esclat.
El concepte de qualitat en l’atenció a les persones té
una base comuna, però és diferent del que s’utilitza en
els processos de fabricació industrial. En la fabricació,
la qualitat es tradueix en la millora d’un mètode estandarditzat
i d’uns processos orientats a passar unes
proves o assolir unes característiques concretes, que té
en compte les variacions en situacions inesperades. Per
contra, en l’atenció a les persones les variacions han
de ser la regla, perquè cada persona és diferent. En la
recerca d’una millor qualitat en el servei no hi ha un sol
model d’atenció, sinó l’atenció més adequada a cada
persona, en el marc d’un model acceptat de mínims per
a tothom. Podeu veure diferents models de qualitat en
el requadre que us mostrem adjunt.
També s’ha justificat la desconfiança en les polítiques
de qualitat per por d’un suposat augment de la burocratització.
Però si en alguns casos ha tingut lloc, aquesta
ha estat a causa d’una mala implementació, ja que els
sistemes de qualitat estan precisament destinats a millorar
l’eficàcia i l’eficiència.
A més, cal tenir en compte que les organitzacions socials
no lucratives actuen com a prestadores de serveis
socials i, per tant, no poden ser alienes a incorporar la
cultura de la qualitat en la seva missió. Si se’n queden al
marge, progressivament aniran perdent espai dins dels
serveis socials a favor de la mateixa administració o de
l’empresa privada.
Si el tercer sector se queda
al margen de la calidad,
progresivamente irá
perdiendo espacio dentro
de la prestación de servicios
sociales a favor de la
Administración pública o el
sector privado.
Nous drets, nous reptes
El país ha canviat molt en els darrers anys. Per primer
cop tenim drets subjectius reconeguts com a drets exiuna
base común, pero es diferente del que se utiliza en
los procesos de fabricación industrial. En la fabricación, la
calidad se traduce en la mejora de un método estandarizado
y de unos procesos, orientados a pasar unas pruebas
o alcanzar unas características concretas, que tiene
en cuenta las variaciones en situaciones inesperadas. Por
lo contrario, en la atención a las personas las variaciones
tienen que ser la regla, porque cada persona es diferente.
En la búsqueda de una mejor calidad en el servicio no hay
un solo modelo de atención, sino la atención más adecuada
a cada persona, en el marco de un modelo aceptado
de mínimos para todo el mundo. Podrán ver diferentes
modelos de calidad en el recuadro adjunto.
También se ha justificado la desconfianza en las políticas
de calidad por miedo a un supuesto aumento de la burocratización.
Sin embargo, si en algunos casos se ha dado,
se debe a una mala implementación, ya que los sistemas
de calidad están precisamente destinados a mejorar la
eficacia y la eficiencia.
Además, cabe tener en cuenta que las organizaciones sociales
no lucrativas actúan como prestadoras de servicios
sociales y, por lo tanto, no pueden ser ajenas a incorporar
la cultura de la calidad en su misión. Si se quedan al margen,
progresivamente irán perdiendo espacio dentro de
los servicios sociales a favor de la propia administración o
de la empresa privada.
Nuevos derechos, nuevos retos
El país ha cambiado mucho en los últimos años. Por
primera vez tenemos derechos subjetivos reconocidos
gibles a l’Administració pública en l’àmbit social. El nou
marc legislatiu que estableixen la llei de la dependència
i la Llei de serveis socials de Catalunya ha augmentat el
ventall de drets que l’Administració ha de garantir, entre
els quals n’hi ha alguns dels que històricament havien
cobert de manera parcial les entitats d’iniciativa social.
El concepte de servei públic s’ha reformulat. Històricament
s’havia considerat com a servei públic el que
presta l’estat, mentre se subvencionaven les entitats
socials que treballaven en l’atenció d’altres necessitats
que no cobria el servei públic. La nova legislació pretén
crear una xarxa de servei públic, constituïda no només
pels centres públics sinó també per centres d’entitats
d’iniciativa social, o fins i tot d’entitats privades.
Això comporta un canvi de paradigma per a l’Administració
i per a les mateixes entitats socials, que passaran
d’un sistema de finançament subsidiari, basat en subvencions
per fer un treball social no reconegut com a
dret, a formar part de la xarxa de servei públic.
Les administracions han aplicat sempre alguns controls
de qualitat als centres que donen serveis a les persones,
des de residències o centres de treball fins a programes
de tutela. Però amb l’entrada de nous actors en la xarxa
de serveis públics l’Administració haurà de vetllar per
assegurar uns criteris de qualitat més exigents i més
objectivables.
Això suposa un nou repte per a les organitzacions
d’iniciativa social, que s’hauran d’esforçar per complir
els estàndards i no quedar fora de la xarxa de servei
públic. I un nou repte per a l’Administració, que té la
responsabilitat d’ajudar les entitats del tercer sector a
adequar-se a la nova realitat. Durant anys, les nostres
entitats han portat el pes de garantir l’atenció a uns col·
lectius amb unes necessitats fins ara no reconegudes
oficialment. I ho han fet amb els mitjans de què disposaven,
sense ànim de lucre i amb un finançament sovint
insuficient.
Complir amb la missió fundacional
La bona salut del tercer sector dependrà, doncs, de la
seva capacitat per adaptar-se als nous temps. Però, a
diferència de les entitats privades amb ànim de lucre,
el tercer sector no només ha de buscar la qualitat per
poder accedir a la xarxa de servei públic, sinó sobretot
per poder complir la seva missió fundacional, més enllà
dels requeriments oficials. Millorar constantment la
transparència, la democràcia interna en la seva organització
o l’atenció personalitzada són requeriments
que les entitats han d’assolir més enllà dels criteris que
imposin les administracions.
La qualitat en el servei i en la gestió han de ser un motor
que permeti la consolidació de les entitats socials en
el nou marc legal i, al mateix temps, les ajudi a complir
l’objectiu pel qual van néixer: donar la millor atenció
possible a les persones amb discapacitat, perquè gaudeixin
d’una bona qualitat de vida.
como derechos exigibles a la Administración pública en el
ámbito social. El nuevo marco legislativo que establecen
la ley de la dependencia y la Ley de Servicios Sociales
de Cataluña ha aumentado el abanico de derechos que
debe garantizar la Administración, entre ellos algunos de
los que históricamente habían cubierto de forma parcial
las entidades de iniciativa social. El concepto de servicio
público se ha reformulado. Históricamente se había
considerado como servicio público el que presta el estado,
mientras se subvencionaba a las entidades sociales que
trabajaban en la atención de otras necesidades que no
cubría el servicio público. La nueva legislación pretende
crear una red de servicio público, constituida no sólo por
los centros públicos sino también por centros de entidades
de iniciativa social, o incluso entidades privadas.
Eso comporta un cambio de paradigma para la Administración
y para las mismas entidades sociales, que pasarán
de un sistema de financiación subsidiaria, basado en
subvenciones para hacer un trabajo social no reconocido
como derecho, a formar parte de la red de servicio público.
Las administraciones han aplicado siempre algunos
controles de calidad en los centros que dan servicios
a las personas, desde residencias o centros de trabajo
hasta programas de tutela. Pero con la entrada de nuevos
actores en la red de servicios públicos la Administración
tendrá que velar para asegurar unos criterios de calidad
más exigentes y más objetivables.
Eso supone un nuevo reto para las organizaciones de
iniciativa social, que se tendrán que esforzar para cumplir
los estándares y no quedar fuera de la red de servicio
público. Y un nuevo reto para la Administración, que tiene
la responsabilidad de ayudar a las entidades del tercer
sector a adecuarse a la nueva realidad. Durante años,
nuestras entidades han llevado el peso de garantizar la
atención a unos colectivos con unas necesidades hasta
ahora no reconocidas oficialmente. Y lo han hecho con los
medios de los que disponían, sin ánimo de lucro y con una
financiación a menudo insuficiente.
Cumplir con la misión fundacional
La buena salud del tercer sector dependerá, pues, de su
capacidad para adaptarse a los nuevos tiempos. Pero a
diferencia de las entidades privadas con ánimo de lucro
el tercer sector no sólo tiene que buscar la calidad para
poder acceder a la red de servicio público, sino sobre todo
para poder cumplir su misión fundacional, yendo más allá
de los requerimientos oficiales. Mejorar constantemente
la transparencia, la democracia interna en su organización
o la atención personalizada son requerimientos que las
entidades tienen que alcanzar más allá de los criterios que
impongan las administraciones.
La calidad en el servicio y en la gestión deben ser un motor
que permita la consolidación de las entidades sociales en
el nuevo marco legal y, al mismo tiempo, las ayude a cumplir
el objetivo por el que nacieron: dar la mejor atención
posible a las personas con discapacidad, para que disfruten
de una buena calidad de vida.
Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials

Alguns models i normes de qualitat
Els sistemes d’avaluació del funcionament de les entitats
estan directament relacionats amb la capacitat
de millora en l’organització i en la prestació de serveis.
Hi ha diverses normes i models que en certifiquen la
qualitat. Entre els més estesos hi ha les normes ISO. Es
tracta d’un sistema normatiu internacional enfocat a
la millora de l’eficàcia i l’eficiència, però se centra principalment
en qüestions formals. Un altre dels models
més coneguts és l’EFQM, que promou la millora contínua
a través de l’autoavaluació i permet saber com s’està
gestionant l’organització. Dins l’àmbit de la iniciativa
social, s’ha desenvolupat una norma d’avaluació de la
qualitat específica per al tercer sector, l’ONGambQualitat.
S’inspira en alguns principis de les dues normes
anteriors, però està concebuda com una norma vàlida
Algunos modelos y normas de calidad
Los sistemas de evaluación del funcionamiento de las
entidades están directamente relacionados con la capacidad
de mejora en la organización y en la prestación de
servicios. Existen varias normas y modelos que certifican
la calidad. Entre los más extendidos están las normas ISO.
Se trata de un sistema normativo internacional enfocado
a la mejora de la eficacia y la eficiencia, pero se centra
principalmente en cuestiones formales. Otro de los modelos
más conocidos es el EFQM, que promueve la mejora
continua a través de la autoevaluación y que permite conocer
cómo se está gestionando la organización. Dentro
del ámbito de la iniciativa social, se ha desarrollado una
norma de evaluación de la calidad específica para el tercer
sector, la ONGconCalidad. Se inspira en algunos principios
de las dos normas anteriores, pero está concebida como
ditació FEAPS, amb tot el suport de la federació. Ja s’hi
han interessat algunes de les nostres entitats, i dues
estan en aquests moments en període de formació.
Aquest segell, més que una certificació, s’ha de considerar
un procés metòdic de millora, que avalua tres aspectes:
la qualitat de vida de les persones a qui es dóna
el servei i de les seves famílies; la qualitat en la gestió
de l’entitat i el compromís ètic.
Aquest conjunt de normes i models de qualitat aporten
més transparència a les entitats. Un valor que, com assenyala
la carta de qualitat de la Taula del Tercer Sector,
ajuda a potenciar-ne la legitimitat social. F
la intención es que todas nuestras asociaciones sean capaces
de iniciar un proceso de mejora que las lleve hacia
la acreditación FEAPS, con todo el apoyo de la federación.
Ya se han interesado algunas de nuestras entidades, y dos
de ellas están en estos momentos en periodo de formación.
Este sello, más que una certificación, se tiene que
considerar un proceso metódico de mejora, que evalúa
tres aspectos: la calidad de vida de las personas a las que
se da el servicio y de sus familias; la calidad en la gestión
de la entidad y el compromiso ético.
Este conjunto de normas y modelos de calidad aportan
más transparencia a las entidades. Un valor que, como
señala la carta de calidad de la Mesa del Tercer Sector,
ayuda a potenciar su legitimidad social. F
A més de l’excel·lència en la prestació de serveis, les entitats
socials han d’incorporar normes i models de qualitat que, a
més d’aportar més transparència, ajuden a potenciar la seva
legitimitat social.
per a qualsevol ONG i es pot considerar de mínims.
Una altra iniciativa social per certificar la qualitat i
la transparència de les ONG és l’informe anual de la
Fundació Lealtad, que es basa en nou principis de
transparència i bones pràctiques, una informació general
de cada organització i dades per als potencials
col·laboradors de cada entitat. L’informe queda, a més,
a disposició del públic general.
Com a membre de la confederació estatal, l’APPS també
ha participat en la concepció del nou segell Qualitat
FEAPS, que es va presentar el juny del 2007. Un sistema
d’avaluació de la qualitat pensat per a les entitats de la
discapacitat. De moment és voluntari, però la intenció
és que totes les nostres associacions siguin capaces
d’iniciar un procés de millora que les porti cap a l’acre-
una norma válida por cualquier ONG y se puede considerar
de mínimos.
Otra iniciativa social para certificar la calidad y transparencia
de las ONG es el informe anual de la Fundación
Lealtad, que se basa en nueve principios de transparencia
y buenas prácticas, una información general de cada
organización y datos para los potenciales colaboradores
de cada entidad. El informe queda, además, a disposición
del público general.
Como miembro de la confederación estatal, la APPS
también ha participado en la concepción del nuevo sello
Calidad FEAPS, que se presentó en junio de 2007. Un
sistema de evaluación de la calidad pensado para las entidades
de la discapacidad. De momento es voluntario, pero
Una gestió eficaç i transparent contribueix al compliment dels
objectius fundacionals de les entitats socials.
Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials

TEMA
TJaume Oller
Fundació Un Sol Món - Obra Social Caixa Catalunya
Reunió de treball de l’equip directiu d’Esclat.
Col·laboració amb
les entitats socials
Colaboración con las entidades sociales
La Fundació Un Sol Món de l’Obra Social de Caixa Catalunya
adopta un model singular. En lloc de prestar directament
serveis socials, aposta per fer-ho en col·laboració amb
diferents entitats en els diferents programes que promou.
La Fundación Un Sol Món de la Obra Social de Caixa Catalunya apuesta
por un modelo singular. En vez de prestar directamente servicios
sociales, lo hace en colaboración con diferentes entidades en los
diferentes programas que impulsa.
La Fundació Un Sol Món de l’Obra Social de Caixa
Catalunya treballa des de l’any 2000 per promocionar
econòmicament els col·lectius socials més desafavorits i
exclosos. La Fundació ha optat sempre per l’obra social en
col·laboració amb entitats del sector sobre el qual vol incidir,
enfront de l’obra social pròpia, és a dir, la que s’analitza,
es dissenya i s’executa des de la mateixa organització.
En aquest sentit cal destacar diversos programes de la
Fundació Un Sol Món en l’àmbit de la inclusió:
Inserció laboral i capital d’inclusió destinats a entitats que
treballen per a la inclusió laboral de persones en situació o
risc d’exclusió social (més de 5.000 contractacions entre
els col·lectius més desafavorits).
La Fundación Un Sol Món de la Obra Social de Caixa
Catalunya trabaja desde el año 2000 para promocionar
económicamente a los colectivos sociales más desfavorecidos
y excluidos. La Fundación ha optado siempre por la
obra social en colaboración con entidades del sector sobre
el que quiere incidir, frente a la obra social propia, es decir,
la que se analiza, se diseña y se ejecuta desde la propia
organización. En este sentido hay que destacar varios
programas de la Fundación Un Sol Món en el ámbito de la
inclusión:
Inserción laboral y capital de inclusión destinados a entidades
que trabajan para la inclusión laboral de personas
en situación o riesgo de exclusión social (más de 5.000
contrataciones entre los colectivos más desfavorecidos).
Microcrèdit social destinat a persones en situació de vulnerabilitat
(s’han atorgat 1.259 microcrèdits amb 2.000
llocs de treball generats).
Cooperació microfinancera internacional: acords amb
entitats microfinanceres a El Salvador, Moçambic, l’Equador,
Colòmbia, el Marroc i el Senegal (23.500 beneficiaris
durant l’any 2007) i el programa de codesenvolupament
“Rétale” per donar suport als immigrants equatorians i
colombians a Espanya que vulguin invertir en una activitat
productiva als seus països d’origen (45 negocis creats que
han generat 150 llocs de treball).
Xarxa d’habitatge d’inclusió, que afavoreix l’accés a un
habitatge digne als col·lectius en situació d’exclusió social
(actualment amb més de 1.600 persones beneficiàries).
Educació: programa de beques per a joves en situació de
vulnerabilitat social (700 infants i joves beneficiaris).
Observatori de la inclusió social: línia d’investigació i
publicacions sobre qüestions d’inclusió social (durant
l’any 2007 s’han publicat els dos primers números de la
col·lecció “Eines per a la Inclusió”: ‘Immigració i emprenedoria’
i ‘Empreses d’inserció a Espanya’, així com l’Informe
2006 sobre l’Habitatge d’Inclusió a Catalunya).
Els diferents eixos de treball de la Fundació Un Sol Món
donen resposta als vectors d’inclusió que es consideren
més rellevants, és a dir, l’accés a una feina, a un habitatge i
a l’educació. En aquest article centrarem la nostra atenció
en el Programa de Capital d’Inclusió, que forma part de la
intervenció en l’àmbit de la inserció laboral.
Microcrédito social destinado a personas en situación de
vulnerabilidad (se han otorgado 1.259 microcréditos con
2.000 lugares de trabajo generados).
Cooperación microfinanciera internacional: acuerdos con
entidades microfinancieras en El Salvador, Mozambique,
Ecuador, Colombia, Marruecos y Senegal (23.500 beneficiarios
durante el año 2007) y el programa de codesarrollo
“Rétale” para apoyar a los inmigrantes ecuatorianos y colombianos
en España que quieran invertir en una actividad
productiva en sus países de origen (45 negocios creados
que han generado 150 puestos de trabajo).
Red de vivienda de inclusión, que favorece el acceso a una
vivienda digna a los colectivos en situación de exclusión
social (actualmente con más de 1.600 personas beneficiarias).
Educación: programa de becas para jóvenes en situación
de vulnerabilidad social (700 niños y jóvenes beneficiarios).
Observatorio de la inclusión social: línea de investigación y
publicaciones sobre cuestiones de inclusión social (durante
el año 2007 se han publicado los dos primeros números
de la colección “Eines per a la Inclusió”: ‘Immigració i emprenedoria’
y ‘Empreses d’inserció a Espanya’, así como el
Informe 2006 sobre la Vivienda de Inclusión en Cataluña).
Los diferentes ejes de trabajo de la Fundación Un Sol Món
dan respuesta a los vectores de inclusión que se consideran
más relevantes, es decir, el acceso a un trabajo, a una vivienda
y a la educación. En este artículo centraremos nuestra
atención en el Programa de Capital de Inclusión, que forma
parte de la intervención en el ámbito de la inserción laboral.
10 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
11

Des de l’any 2001 la Fundació Un Sol Món ha donat resposta
a tota mena d’entitats socials que treballen per a
la inserció laboral (centres especials de treball, entitats
de formació prelaboral, empreses d’inserció i altres).
L’experiència d’aquests anys col·laborant amb aquestes
entitats ha permès a la Fundació Un Sol Món crear l’any
2006 un nou model de finançament i gestió que incorpora
innovadores eines de treball i centra la seva actuació en
les empreses socials. Empreses socials enteses com les
organitzacions sense afany de lucre que, mitjançant activitats
productives o de serveis, tenen com a objectiu bàsic
la reducció de qualsevol tipologia d’exclusió, especialment
de caràcter laboral (empreses d’inserció laboral, centres
especials de treball, emprenedors socials, etc.).
Aquest nou model, el Programa de Capital d’Inclusió, situa
la nostra relació amb les entitats socials ja no al nivell de
col·laborador financer sinó de soci i aliat estratègic, amb
el que tot això suposa de coresponsabilitat. Es pretén
superar la visió de subvencionar projectes puntuals sense
visió del conjunt de l’organització i sense compromís de
continuïtat per a un suport integral, participant en l’àmbit
financer i de gestió en el desenvolupament de l’entitat.
Mitjançant finançament flexible, aportació de coneixement
especialitzat i recerca de l’excel·lència en la gestió, la
Fundació Un Sol Món tracta de garantir un impacte social
sostenible econòmicament donant suport al naixement, la
consolidació i el creixement de noves iniciatives.
El Programa Capital d’Inclusió presenta cinc línies de finançament
que permeten cobrir les diferents necessitats
de les empreses socials. Aquestes línies són:
Desde el año 2001 la Fundación Un Sol Món ha dado respuesta
a todo tipo de entidades sociales que trabajan para la
inserción laboral (centros especiales de trabajo, entidades
de formación prelaboral, empresas de inserción y otros).
La experiencia de estos años colaborando con estas entidades
ha permitido a la Fundación Un Sol Món crear en el
año 2006 un nuevo modelo de financiación y gestión que
incorpora innovadoras herramientas de trabajo y centra su
actuación en las empresas sociales. Empresas sociales entendidas
como las organizaciones sin ánimo de lucro que,
mediante actividades productivas o de servicios, tienen
como objetivo básico la reducción de cualquier tipología de
exclusión, especialmente de carácter laboral (empresas de
inserción laboral, centros especiales de trabajo, emprendedores
sociales, etc.).
Este nuevo modelo, el Programa de Capital de Inclusión,
sitúa nuestra relación con las entidades sociales ya no al
nivel de colaborador financiero sino de socio y aliado estratégico,
con lo que todo ello supone de corresponsabilidad.
Se pretende superar la visión de subvencionar proyectos
puntuales sin visión del conjunto de la organización y sin
compromiso de continuidad para un apoyo integral, participando
en el ámbito financiero y de gestión en el desarrollo
de la entidad. Mediante financiación flexible, aportación
de conocimiento especializado e investigación de la
excelencia en la gestión, la Fundación Un Sol Món trata de
garantizar un impacto social sostenible económicamente
dando apoyo al nacimiento, la consolidación y el crecimiento
de nuevas iniciativas.
-Finançament de necessitats puntuals: finançament
d’ajustaments de tresoreria en el marc de projectes generadors
d’ingressos i avançament de subvencions aprovades
i encara no cobrades.
-Finançament d’iniciatives innovadores en fases embrionàries
i d’estudi: es tracta de capital llavor destinat a desenvolupar
noves iniciatives de negoci en una fase prèvia a
la producció o servei.
-Finançament de l’arrencada de la producció i comercialització
inicial del producte o servei: capital d’arrencada
dirigit a promoure activitats que se sustentin en un pla de
negoci econòmicament sostenible.
-Finançament del creixement d’iniciatives empresarials
socials de contrastada solvència: destinat a donar suport
al creixement (tant en dimensió com en noves línies de
productes o expansió geogràfica) de negocis ja existents,
sustentats en un pla de negoci sostenible i que disposin
d’un alt impacte social.
-Finançament d’assistència tècnica per a la millora de
gestió: destinat a millorar les eines i les capacitats de les
empreses socials mitjançant el finançament de programari
de millora de gestió, la implantació de sistemes de
qualitat o el reforçament d’aspectes puntuals en què s’ha
detectat una carència comercial o organitzativa.
-Des de l’inici del Programa Capital d’Inclusió l’any 2006,
la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya ha destinat
2 milions d’euros per a les sis aliances estratègiques
realitzades fins ara. Aquestes aliances han permès donar
suport a projectes amb un alt impacte social a diferents
nivells:
-Inserció laboral de persones amb malaltia mental, discapacitats
psíquiques o en situació o risc d’exclusió social.
Els diferents suports han vinculat prop de 300 llocs de
treball.
-Medi ambient.
-Recuperació de territoris amb risc de despoblament.
-Manteniment d’activitats productives artesanals en risc
de desaparició.
En el marc del finançament d’assistència tècnica per a
la millora de gestió, Esclatec ha rebut durant l’any 2007
i 2008 el suport de la Fundació Un Sol Món per dur a
terme, mitjançant el suport de la consultoria Creant SCCL,
l’estandardització del procés de llançament al mercat
dels seus productes. La col·laboració en aquest projecte
és actualment molt satisfactòria i esperem que Esclatec
i la Fundació Un Sol Món puguem mantenir una estreta
relació en aquest i altres possibles projectes futurs. F
El Programa Capital de Inclusión presenta cinco líneas de
financiación que permiten cubrir las diferentes necesidades
de las empresas sociales. Estas líneas son:
-Financiación de necesidades puntuales: financiación de
ajustes de tesorería en el marco de proyectos generadores
de ingresos y anticipo de subvenciones aprobadas y todavía
no cobradas.
-Financiación de iniciativas innovadoras en fases embrionarias
y de estudio: se trata de capital semilla destinado a
desarrollar nuevas iniciativas de negocio en una fase previa
a la producción o servicio.
-Financiación del arranque de la producción y comercialización
inicial del producto o servicio: capital de arranque
dirigido a poner en marcha actividades que se sustenten
en un plan de negocio económicamente sostenible.
-Financiación del crecimiento de iniciativas empresariales
sociales de contrastada solvencia: destinada a dar apoyo al
crecimiento (tanto en dimensión como en nuevas líneas de
productos o expansión geográfica) de negocios ya existentes,
sustentados en un plan de negocio sostenible y que
dispongan de un alto impacto social.
-Financiación de asistencia técnica para la mejora de gestión:
destinada a mejorar las herramientas y las capacidades
de las empresas sociales mediante la financiación de
software de mejora de gestión, la implantación de sistemas
de calidad o el refuerzo de aspectos puntuales en los que
se ha detectado una carencia comercial u organizativa.
-Desde el inicio del Programa Capital de Inclusión en el
año 2006, la Fundación Un Sol Món de Caixa Catalunya
ha destinado 2 millones de euros para las seis alianzas
estratégicas realizadas hasta ahora. Estas alianzas han
permitido apoyar proyectos con un alto impacto social a
diferentes niveles:
-Inserción laboral de personas con enfermedad mental, discapacidades
psíquicas o en situación o riesgo de exclusión
social. Los diferentes apoyos han vinculado cerca de 300
puestos de trabajo.
-Medio ambiente.
-Recuperación de territorios con riesgo de despoblamiento.
-Mantenimiento de actividades productivas artesanales en
riesgo de desaparición.
En el marco de la financiación de asistencia técnica para
la mejora de gestión, Esclatec ha recibido durante el año
2007 y 2008 el apoyo de la Fundación Un Sol Món para
llevar a cabo, mediante el apoyo de la consultoría Creant
SCCL, la estandarización del proceso de lanzamiento
al mercado de sus productos. La colaboración en este
proyecto es actualmente muy satisfactoria y esperamos
que Esclatec y la Fundación Un Sol Món podamos mantener
una estrecha relación en éste y otros posibles proyectos
futuros. F
L’equip directiu d’Esclat, en una reunió.
12 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
13

TEMA
T David Casals
Un compromís per la gestió eficaç i transparent
Representants de 2.000 organitzacions no governamentals
(ONG) de Catalunya van signar, el 13 de desembre
passat, una carta de qualitat que té com a objectiu
establir un compromís de totes aquestes entitats vers la
gestió eficaç i transparent.
Un compromiso por la gestión eficaz y transparente
Representantes de 2.000 organizaciones no gubernamentales
(ONG) de Cataluña firmaron, el pasado 13 de
diciembre, una carta de calidad que tiene como objetivo
establecer un compromiso de todas estas entidades hacia
la gestión eficaz y transparente.
Pacte per la transparència
Pacto por la transparencia
Acte de signatura de la Carta
per la Qualitat el desembre
passat a Barcelona.
La carta de qualitat és un conjunt de 18 compromisos
de les més de 2.000 ONG que s’apleguen entorn de la
Taula d’Entitats. Totes aquestes es comprometen, així,
a fomentar la cultura de la qualitat, la qual cosa vol dir
treballar sota paràmetres de millora continuada, apostar
per delimitar els processos, aportar eines d’avaluació
adequades, optimitzar els recursos, tenir retroalimentació
amb els beneficiaris i fer una aposta per la innovació
en tots els vessants, tant instrumentals com de gestió.
La carta de qualitat va ser signada per cadascun dels
representants de les 24 federacions i entitats que
formen part de la Taula d’Entitats del Tercer Sector. A
l’acte oficial, que es va fer a Barcelona, van assistir-hi el
president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector i representants
del Departament d’Acció Social i Ciutadania,
del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i de
la Diputació de Barcelona.
L’acte, a més, va servir per presentar el llibre ‘L’estat de
la qualitat a les ONG socials’, que destaca l’important
avenç en el número d’organitzacions del tercer sector
català que implanten sistemes de qualitat; en concret,
el 56% de les enquestades. Per tal de continuar avançant
en sistemes que garanteixin la gestió eficaç i transparent
de les ONG, el president de la Taula d’Entitats,
Carles Barba, ha reclamat al Govern de la Generalitat
de Catalunya, en el marc de l’anunciat Pla de Suport al
Tercer Sector, la creació d’una línia d’ajuts per promoure
la qualitat a les ONG, de la mateixa manera que ja es fa
amb les empreses.
Igualment, l’estudi posa de manifest que nou de cada
deu ONG amb un pressupost superior als 12.000 euros
anuals consideren que “la qualitat és fonamental dins del
tercer sector social”.
La carta de calidad es un conjunto de 18 compromisos de
las más de 2.000 ONG que se reúnen en torno a la Mesa
de Entidades. Todas ellas se comprometen, así, a fomentar
la cultura de la calidad, lo que quiere decir trabajar bajo
parámetros de mejora continua, apostando por delimitar
los procesos, aportar herramientas de evaluación adecuadas,
optimizar los recursos, tener retroalimentación con
los beneficiarios y apostar por la innovación en todas las
vertientes, tanto instrumentales como de gestión.
La carta de calidad fue firmada por cada uno de los representantes
de las 24 federaciones y entidades que forman
parte de la Mesa de Entidades del Tercer Sector. Al acto
oficial, que se celebró en Barcelona, asistieron el presidente
de la Mesa de Entidades del Tercer Sector y representantes
del Departamento de Acción Social y Ciudadanía, del
Departamento de Innovación, Universidades y Empresa y
de la Diputación de Barcelona.
El acto, además, sirvió para presentar el libro ‘L’estat de
la qualitat a les ONG socials’, que destaca un importante
avance en el número de organizaciones del tercer sector
catalán que implantan sistemas de calidad; en concreto, el
56% de las encuestadas. Con el fin de seguir avanzando en
sistemas que garanticen la gestión eficaz y transparente
de las ONG, el presidente de la Mesa de Entidades, Carles
Barba, ha reclamado al Gobierno de la Generalitat de Cataluña,
en el marco del anunciado Plan de Apoyo al Tercer
Sector, la creación de una línea de ayudas para promover la
calidad en las ONG, de la misma forma que ya se aplica en
las empresas.
Igualmente, el estudio pone de manifiesto que nueve de
cada diez ONG con un presupuesto superior a los 12.000
euros anuales consideran que “la calidad es fundamental
dentro del tercer sector social”.
Representants de 2.000
entitats van rubricar el
passat desembre un acord
on es comprometen amb els
sistemes de gestió eficients,
eficaços, de qualitat i
transparents.
Representantes de 2.000
entidades rubricaron el pasado
diciembre un acuerdo en el
que se comprometen con los
sistemas de gestión eficaces,
eficientes, de calidad
y transparentes.
14 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
15

CARTA DE QUALITAT
Compromisos per la qualitat de les entitats del tercer
sector social de Catalunya.
Les entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya,
que treballem per a la prevenció i inclusió de
col·lectius amb dificultats especials, volem fomentar la
cultura de la qualitat dins les nostres organitzacions per
aconseguir que el tercer sector social de Catalunya sigui
reconegut per la qualitat de la seva acció.
Per aquest motiu, signem aquesta CARTA DE QUALITAT,
que expressa el conjunt de compromisos que adquirim
per tal de millorar la qualitat dels serveis que oferim a la
societat:
A. COMPROMISOS ORIENTATS A LES PERSONES
Ens comprometem...
1. A orientar l’activitat de les nostres organitzacions al
servei de les persones.
2. A desenvolupar l’autonomia de les persones.
3. A promocionar i defensar els drets fonamentals i
els drets socials de les persones.
4. A involucrar-nos-hi.
5. A fomentar la qualitat de vida i la iniciativa personal.
B. COMPROMISOS ORIENTATS A LA SOCIETAT
Ens comprometem...
6. A potenciar la nostra legitimitat social des de la transparència
en la gestió.
7. A desenvolupar un treball en xarxa.
8. A promocionar un desenvolupament sostenible i respectuós
amb el medi ambient i l’entorn.
9. A potenciar el desenvolupament comunitari.
10. A enfortir la democràcia.
11. A fer participar el voluntariat.
CARTA DE CALIDAD
Compromisos por la calidad de las entidades del tercer
sector social de Cataluña.
Las entidades de la Mesa del Tercer Sector Social de
Cataluña, que trabajamos para la prevención e inclusión de
colectivos con especiales dificultades, queremos fomentar
la cultura de la calidad dentro de nuestras organizaciones
para conseguir que el tercer sector social de Cataluña sea
reconocido por la calidad de su acción.
Por este motivo, firmamos esta CARTA DE CALIDAD, queexpresa
el conjunto de compromisos que adquirimos con
el fin de mejorar la calidad de los servicios que ofrecemos a
la sociedad:
A. COMPROMISOS ORIENTADOS A LAS PERSONAS
Nos comprometemos...
1. A orientar la actividad de nuestras organizaciones
al servicio de las personas.
2. A desarrollar la autonomía de las personas.
3. A promocionar y defender los derechos fundamentales y
los derechos sociales de las personas.
4. A participar.
5. A fomentar la calidad de vida y la iniciativa personal.
B. COMPROMISOS ORIENTADOS A LA SOCIEDAD
Nos comprometemos...
6. A potenciar nuestra legitimidad social desde la transparencia
en nuestra gestión.
7. A desarrollar un trabajo en red.
8. A promocionar un desarrollo sostenible y respetuoso con
el medio ambiente y el entorno.
9. A potenciar el desarrollo comunitario.
10. A fortalecer la democracia.
11. A hacer participar al voluntariado.
Tots aquests compromisos els fonamentem en els valors
següents, que assumim de manera col·lectiva:
A. Orientats a les persones
B. Orientats a la societat
C. Orientats a les organitzacions
– La dignitat humana
– La defensa dels drets
– La solidaritat
– La professionalitat
– La voluntarietat
– El compromís democràtic
– La implicació social
– La col·laboració
– La transparència
– La responsabilitat social
– La iniciativa
– L’orientació al servei de les persones
– La participació i la descentralització
– La transparència
– L’eficàcia i l’eficiència
– La millora contínua
– La gestió de la globalitat de la missió
Els compromisos i els valors expressats en aquesta CARTA
DE QUALITAT els aplicarem d’acord amb els objectius, les
característiques i les prioritats de cada entitat, buscant
sempre el rigor, la transparència i la participació màxims
en la nostra gestió. Fem de les persones l’eix central de les
nostres entitats i impulsem sempre la seva participació
activa.
Finalment, ens comprometem a fer pública aquesta
CARTA DE QUALITAT dins i fora del tercer sector social
de Catalunya i a comunicar a la societat els avenços que
obtinguem en el futur en la millora de la qualitat i la transparència
de les nostres entitats.
Todos estos compromisos los fundamentamos en los
siguientes valores, que asumimos de forma colectiva:
A. Orientados a las personas
B. Orientados a la sociedad
C. Orientados a las organizaciones
- La dignidad humana
- La defensa de los derechos
- La solidaridad
- La profesionalidad
- La voluntariedad
- El compromiso democrático
- La implicación social
- La colaboración
- La transparencia
- La responsabilidad social
- La iniciativa
- La orientación al servicio de las personas
- La participación y la descentralización
- La transparencia
- La eficacia y la eficiencia
- La mejora continua
- La gestión de la globalidad de la misión
Los compromisos y los valores expresados en esta CARTA
DE CALIDAD los aplicaremos de acuerdo con los objetivos,
las características y las prioridades de cada entidad,
buscando siempre el rigor, transparencia y participación
máximos en nuestra gestión. Hacemos de las personas el
eje central de nuestras entidades e impulsamos siempre su
participación activa.
Finalmente, nos comprometemos a dar a conocer esta
CARTA DE CALIDAD dentro y fuera del tercer sector social
de Cataluña y a comunicar a la sociedad los avances que
obtengamos en el futuro en la mejora de la calidad y la
transparencia de nuestras entidades.
C. COMPROMISOS ORIENTATS A LES
ORGANITZACIONS
Ens comprometem...
12. A promoure la cultura i el reconeixement de la qualitat
a les nostres organitzacions.
13. A basar tota la nostra actuació en principis i valors
clarament definits.
14. A implicar la direcció de les organitzacions en l’impuls
de la qualitat i a donar prioritat i assignar recursos a la
gestió de la qualitat.
15. A nomenar responsables de qualitat a les nostres
organitzacions i a crear comissions de la qualitat o equips
de millora.
16. A millorar i a demostrar l’eficàcia i l’eficiència de les
nostres organitzacions.
17. A fomentar la capacitació dels nostres voluntaris i professionals
per millorar la nostra acció.
18. A impulsar processos d’avaluació mitjançant sistemes
d’indicadors i sistemes d’informació i a afavorir els processos
de millora contínua aplicant sistemes d’avaluació
interna i externa.
C. COMPROMISOS ORIENTADOS A LAS
ORGANIZACIONES
Nos comprometemos...
12. A promover la cultura y el reconocimiento de
la calidad en nuestras organizaciones.
13. A basar toda nuestra actuación en principios y
valores claramente definidos.
14. A implicar la dirección de las organizaciones en el impulso
de la calidad y a dar prioridad y asignar recursos a
la gestión de la calidad.
15. A nombrar responsables de calidad en nuestras
organizaciones y a crear comisiones de la calidad o
equipos de mejora.
16. A mejorar y a demostrar la eficacia y la eficiencia denuestras
organizaciones.
17. A fomentar la capacitación de nuestros voluntarios y
profesionales para mejorar nuestra acción.
18. A impulsar procesos de evaluación mediante sistemasde
indicadores y sistemas de información y a favorecer
los procesos de mejora continua aplicando sistemas de
evaluación interna y externa.
Barcelona, 13 de desembre de 2007. F
Barcelona, 13 de diciembre de 2007. F
Representants de diferents entitats i federacions que
les agrupen, en l’acte de signatura d’un document a favor
d’una gestió eficaç, transparent i eficient del tercer sector.
16 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
17

ATENCIÓ
T Bruna Monfort
La llei de la dependència
La ley de la dependencia
realització de les diferents activitats de la vida diària com
menjar, anar al lavabo, dutxar-se, vestir-se, desplaçar-se
dins i fora de la llar... En cas de discapacitat intel·lectual o
malaltia mental, es valora la capacitat de prendre decisions.
Es té en compte la realització correcta o incorrecta de
diversos ítems de cada tasca, ja sigui per causa física o
psíquica (falta de coherència o iniciativa). Quan una persona
no és capaç de dur a terme alguna activitat, s’ava-
La llei de la dependència
pretén universalitzar les
prestacions socials a les
persones en situació de
dependencia. Per accedir-hi
s’ha de presentar la sol·licitud
corresponent i sotmetre’s a
un procés d’avaluació.
El instrumento de valoración que establece la ley es el
baremo de valoración de la dependencia. Este baremo
valora la realización de las diferentes actividades de la vida
diaria como comer, ir al lavabo, ducharse, vestirse, desplazarse
dentro y fuera de casa... En caso de discapacidad
intelectual o enfermedad mental, se valora la capacidad de
tomar decisiones.
Se tiene en cuenta la realización correcta o incorrecta de
varios ítems de cada tarea, ya sea por causa física o psíquica
(falta de coherencia o iniciativa). Cuando una persona
no es capaz de llevar a cabo alguna actividad, se evalúa
qué grado de apoyo tiene que recibir. Puede ser que sólo
necesite una simple supervisión con órdenes verbales, una
ayuda física parcial o máxima, o en los casos de trastorno
de comportamiento, una ayuda especial.
La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia
personal i l’atenció a la dependència, té l’objectiu
d’ajudar les persones que estan en situació de dependència
i proporcionar-los una variada cartera de serveis i
prestacions.
La Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la
autonomía personal y la atención a la dependencia, tiene
por objetivo ayudar a las personas que están en situación
de dependencia y proporcionarles una variada cartera de
servicios y prestaciones.
Per accedir a les ajudes cal presentar la sol·licitud que
trobareu al centre d’atenció primària, als serveis socials o
al web de PRODEP, entre d’altres, i adjuntar-hi l’informe de
salut del metge i el certificat d’empadronament.
Un cop presentada la documentació al Registre dels
Serveis Territorials, les sol·licituds es deriven als diferents
serveis de valoració de la dependència (SEVAD) per tal
que un tècnic valorant de la Generalitat vagi al domicili
habitual de la persona i passi el barem de valoració de
la dependència (BVD) o l’escala de valoració específica
(EVE) en el cas de 0 a 3 anys per fer la proposta del grau i
el nivell de dependència.
Posteriorment, el SEVAD fa arribar l’expedient de la persona
i sol·licita al PRODEP (òrgan de la Generalitat encarregat
de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les
persones amb dependència) que elabori i enviï al domicili
la resolució del dictamen de grau i nivell.
Un cop rebuda aquesta carta els serveis socials municipals
es posen en contacte amb el sol·licitant i la família
per elaborar conjuntament el Pla Integral d’Atenció (PIA)
i determinar així quines ajudes els van millor entre les que
els pertoquen pel grau de dependència.
L’instrument de valoració que estableix la llei és el barem
de valoració de la dependència. Aquest barem valora la
Para acceder a las ayudas es necesario presentar la solicitud
que encontraréis en el centro de atención primaria, en
los servicios sociales o en la web de PRODEP, entre otros, y
adjuntar el informe de salud del médico y el certificado de
empadronamiento.
Una vez presentada la documentación en el Registro de
los Servicios Territoriales, las solicitudes se derivan a
los diferentes servicios de valoración de la dependencia
(SEVAD) a fin de que un técnico valorador de la Generalitat
de Cataluña acuda al domicilio habitual de la persona
y pase el baremo de valoración de la dependencia (BVD)
o la escala de valoración específica (EVE) en el caso de
0 a 3 años para hacer la propuesta del grado y el nivel de
dependencia.
Posteriormente, el SEVAD hace llegar el expediente de la
persona y solicita al PRODEP (órgano de la Generalitat
encargado de la promoción de la autonomía personal y la
atención a las personas con dependencia) que elabore y envíe
al domicilio la resolución del dictamen de grado y nivel.
Una vez recibida esta carta los servicios sociales municipales
se ponen en contacto con el solicitante y la familia para
elaborar conjuntamente el Plan Integral de Atención (PIA)
y determinar así qué ayudas les van mejor entre las que les
corresponden por el grado de dependencia.
Atenció de persones amb
dependència a l’Associació
Esclat.
lua quin grau de suport ha de rebre. Pot ser que només
necessiti una simple supervisió amb ordres verbals, una
ajuda física parcial o màxima, o en els casos de trastorn
de comportament, una ajuda especial.
Com a tècnica valorant de la dependència del SEVAD 3 de
Barcelona del Consorci Sanitari Integral, crec que aquesta
llei recull les necessitats de la gent que es troba en situació
de dependència i les seves famílies.
Tot i que el procés des que es lliura la sol·licitud fins que
s’ha elaborat el PIA, com tots els tràmits administratius,
pot semblar una mica lent per als sol·licitants, és una de
les lleis més ràpides en el seu desenvolupament. És una
mesura que intenta englobar les diferents ajudes establertes
fins ara i tenir una visió més global de la persona, la
seva situació i totes les necessitats que té. F
La ley de la dependencia tiene
como objetivo universalizar
las prestaciones sociales entre
todas las personas en situación
de dependencia. Para acceder
a ellas hay que presentar la
solicitud correspondiente y
someterse a un proceso de
evaluación.
Atenció de persones amb dependència a l’associació Esclat
Como técnica valoradora de la dependencia del SEVAD 3
de Barcelona del Consorcio Sanitario Integral, creo que
esta ley recoge las necesidades de la gente que se encuentra
en situación de dependencia y sus familias.
Aunque el proceso desde que se entrega la solicitud hasta
que se ha elaborado el PIA, como todos los trámites administrativos,
puede parecer un poco lento para los solicitantes,
es una de las leyes más rápidas en su desarrollo. Es una
medida que intenta englobar las diferentes ayudas establecidas
hasta ahora y tener una visión más global de la
persona, su situación y todas las necesidades que tiene. F
18 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
19

ASSOCIACIÓ
T Joan Bertran
President d’Esclat
Visita del president Montilla
Visita del presidente Montilla
El Molt Honorable Senyor José Montilla, president de la
Generalitat de Catalunya, va visitar els centres de l’Associació
Esclat situats al districte del Guinardó de Barcelona, en
compliment d’una promesa que ens havia fet, per conèixer
de prop la nostra realitat i donar el suport de la més alta
institució de Catalunya als projectes de l’Associació.
El Muy Honorable Señor José Montilla, presidente de la Generalitat
de Cataluña, visitó los centros de la Asociación Esclat situados en el
distrito de El Guinardó de Barcelona, en cumplimiento de una promesa
hecha en su día, para conocer de cerca nuestra realidad y dar el apoyo
de la más alta institución de Cataluña a los proyectos de la Asociación.
Montilla, en un moment de la
seva visita a les instal·lacions
de la nostra associació.
amb els treballadors del centre. Finalment el president
Montilla es va voler fotografiar amb el grup d’Esclatec.
ba con los trabajadores del centro. Finalmente el presidente
Montilla se quiso fotografiar con el grupo de Esclatec.
La visita, que es va produir el proppassat 12 de desembre
de 2007, es va iniciar al centre Esclatec. El president,
acompanyat de diversos empresaris i directius de fundacions
i empreses que donen suport a la nostra entitat, va
poder veure el treball dels nois i les noies del centre i el
funcionament del Departament de Recerca (per al qual
també va prometre suport institucional), mentre escoltava
les explicacions del director, Xavier Caballero, i parlava
La visita, que se produjo el pasado 12 de diciembre de
2007, se inició en el centro Esclatec. El presidente, acompañado
de varios empresarios y directivos de fundaciones
y empresas que dan apoyo a nuestra entidad, pudo ver el
trabajo de los chicos y las chicas del centro y el funcionamiento
del Departamento de Investigación (para el que
también prometió apoyo institucional), mientras escuchaba
las explicaciones del director, Xavier Caballero, y habla-
La comitiva estava formada pels membres dels òrgans de
govern d’Esclat, per les regidores de les Corts i del Guinardó
i altres autoritats locals, la delegada del Govern a
Catalunya, el responsable de Projectes Estratègics del Departament
d’Acció Social i Ciutadania, el director de l’Obra
Social de Caixa Catalunya, executius de Caixa Catalunya i
“la Caixa” i alts directius de grans empreses i fundacions
implicades en el projecte.
Després es va passar al Centre Ocupacional Esclat-2, situat
a uns cent metres de l’anterior. Aquí el president i els
acompanyants, conduïts per Marisol Àlvarez, directora del
centre, van poder veure la feina que es fa en els diferents
La comitiva estaba formada por los miembros de los órganos
de gobierno de Esclat, por las concejalas de Les Corts
y El Guinardó y otras autoridades locales, la delegada del
Gobierno en Cataluña, el responsable de Proyectos Estratégicos
del Departamento de Acción Social y Ciudadanía,
el director de la Obra Social de Caixa Catalunya, ejecutivos
de Caixa Catalunya y “la Caixa” y altos directivos de grandes
empresas y fundaciones implicadas en el proyecto.
Después se pasó al Centro Ocupacional Esclat-2, situado
a unos cien metros del anterior. Aquí el presidente y los
acompañantes, conducidos por Marisol Àlvarez, directora
del centro, pudieron ver el trabajo de los diferentes talle-
20 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
21

tallers, comunicació, reciclatge, ventalls, informàtica, etc.,
així com la feina de fisioteràpia i logopèdia. Un dels usuaris
del centre va obsequiar el president i els acompanyants
amb objectes elaborats al mateix Esclat 2. A la biblioteca
del centre, el president va poder saludar també un grup
d’alumnes de l’escola Esclat, acompanyats del seu director,
Jesús Simon, que tot i la distància del centre educatiu,
situat a les Corts i, per tant, fora de l’itinerari de la visita,
van voler participar també en aquest acte.
A continuació el grup es va traslladar al centre de dia
Cades, on va ser rebut per Jordi Gonzàlez Barrufet, en
representació de la directora, Montse Mateo, absent per
malaltia. Aquí es va poder veure la intensa feina que es du
a terme amb els usuaris amb necessitats de suport generalitzat:
el president va fer preguntes als responsables i
també es va adreçar als usuaris, mostrant un gran interès
per tot el que visitava.
Finalment, en una de les sales del centre de dia es va fer
la presentació del projecte de la residència Esclat Marina,
a càrrec de la directora d’Esclat, Lola de la Fuente, i de les
arquitectes del projecte, Anna Renau i Sara Bartomeus.
Es va demanar suport a tots els presents per tirar endavant
aquest emblemàtic i ambiciós projecte, que dotarà la
ciutat de Barcelona d’un dels equipaments més moderns
i acollidors per a les persones amb discapacitats greus.
res, comunicación, reciclaje, abanicos, informática, etc., así
como el trabajo de fisioterapia y logopedia. Uno de los usuarios
del centro obsequió al presidente y a los acompañantes
con objetos elaborados en el propio Esclat-2. En la biblioteca
del centro, el presidente pudo saludar también a un grupo de
alumnos de la escuela Esclat, acompañados por su director,
Jesús Simon, que a pesar de la distancia del centro educativo,
situado en Les Corts y, por lo tanto, fuera del itinerario de
la visita, quisieron participar también en este acto.
A continuación el grupo se trasladó al centro de día Cades,
donde fue recibido por Jordi Gonzàlez Barrufet, en representación
de la directora, Montse Mateo, absente por
enfermedad. Aquí se pudo ver el intenso trabajo que se
lleva a cabo con los usuarios con necesidades de apoyo
generalizado: el presidente preguntaba a los responsables
y se dirigía a los usuarios, mostrando un gran interés por
todo lo que visitaba.
Finalmente, en una de las salas del centro de día se hizo la
presentación del proyecto de la residencia Esclat Marina a
cargo de la directora de Esclat, Lola de la Fuente, y de las
arquitectas del proyecto, Anna Renau y Sara Bartomeus.
Se pidió apoyo a todos los presentes para sacar adelante
este emblemático y ambicioso proyecto, que dotará la
ciudad de Barcelona de uno de los equipamientos más
modernos y acogedores para las personas con discapaci-
La resposta d’empresaris, directius i autoritats va ser més
que positiva.
El Molt Honorable Senyor José Montilla s’hi va mostrar
molt interessat, va donar suport al projecte i va encoratjar
la societat civil a col·laborar amb Esclat i a buscar nous
patrocinadors per fer-lo realitat al més aviat possible amb
la col·laboració de tots.
L’acte es va cloure amb una copa de cava. Vam rebre les
felicitacions del president Montilla i també dels representants
presents de les empreses i entitats financeres
col·laboradores, i vam brindar per poder iniciar les obres
de la residència Esclat Marina durant el primer trimestre
del 2008, però, sobretot, per tenir-les enllestides abans
que s’acabi el 2009.
Cal afegir que, ja al carrer, uns i altres encara manifestaven
la seva agradable sorpresa per la magnífica feina dels professionals
de l’Associació Esclat amb aquestes persones i
per la satisfacció que manifesten.
El president va marxar i ens va assegurar que ens retrobaríem
a la inauguració d’Esclat Marina.
Esperem que sigui el 2009. F
dades graves. La respuesta de empresarios, directivos y
autoridades fue más que positiva.
El Muy Honorable Señor José Montilla se mostró muy interesado,
dio su apoyo al proyecto y animó a la sociedad civil a
colaborar con Esclat y a buscar nuevos patrocinadores para
hacerlo realidad lo antes posible con la colaboración de todos.
El acto se cerró con una copa de cava. Recibimos las felicitaciones
del presidente Montilla y también de los representantes
presentes de las empresas y entidades financieras
colaboradoras, y brindamos por poder iniciar las obras de
la residencia Esclat Marina durante el primer trimestre de
2008, pero, sobre todo, por terminarlas antes de que se
acabe el 2009.
Cabe añadir que, ya en la calle, unos y otros todavía manifestaban
su agradable sorpresa por el magnífico trabajo de
los profesionales de la Asociación Esclat con estas personas
y por la satisfacción que manifiestan.
El presidente se marchó y nos aseguró que nos reencontraríamos
en la inauguración de Esclat Marina.
Esperemos que sea en el 2009. F
Instants de la visita de Montilla a Esclat.
Per a la nostra entitat, ha significat una gran satisfacció rebre la
visita del president de la Generalitat de Catalunya.
22 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
23

ASSOCIACIÓ
T Jesús Simón
a les noves tecnologies, a la revisió dels vells conceptes
i al foment i l’aplicació de noves aportacions teòriques.
Ha estat aquest caràcter innovador el que ens defineix
com a una associació moderna, dinàmica i creativa i el
que ha possibilitat la realitat de la construcció d’un nou
centre educatiu al barri de les Corts a base d’il·lusió, esforç
i constància.
sa, abierta a las nuevas tecnologías, a la revisión de los
viejos conceptos y a la aplicación de nuevas aportaciones
teóricas. Ha sido este carácter innovador lo que nos define
como una asociación moderna, creativa y dinámica y lo
que ha posibilitado la realidad de la construcción de un
nuevo centro educativo en el barrio de Les Corts a base de
ilusión, esfuerzo y constancia.
Inici de les obres de la nova
escola al carrer Guitard
Inicio de las obras de la nueva escuela de la calle Guitard
El proper curs obrirà la nova escola Esclat, que estarà
situada al carrer Guitard, les obres de la qual van començar
el desembre de 2007. L’edifici tindrà 900 m2 de superfície
dividits en dues plantes, més el pati.
El próximo curso abrirá sus puertas el nuevo centro educativo Esclat,
que se situará en la calle Guitard. Las obras empezaron en diciembre
de 2007 y han supuesto la construcción de un nuevo edificio de 900
m2 de superficie con dos plantas, además del patio.
L’Associació Esclat, que en 2007 commemorà el 30è
aniversari de la seva fundació, té per objectiu, entre
d’altres, millorar, renovar i innovar l’atenció a les persones
amb discapacitat i les seves famílies oferint-los
serveis de qualitat, ja siguin educatius, socioocupacionals
i assistencials (serveis d’habitatges i residències),
d’inserció social, recerca i disseny o suport familiar.
La millora de les instal·lacions del centre Esclat ha estat
un dels projectes més anhelats de l’Associació Esclat.
Som conscients que al llarg de trenta anys les necessitats
educatives del nostre alumnat s’havien de traduir
en la creació d’equipaments moderns que estiguessin
en consonància amb les necessitats dels nous reptes
socioeducatius que han de caracteritzar el nou mil·lenni.
Volem que aquesta escola sigui un paradigma dels serveis
educatius adreçats a persones amb pluridiscapacitats.
L’experiència acumulada a llarg d’aquests trenta
anys i el caràcter reflexiu i innovador de l’equip de
professionals s’ha de posar al servei d’aquesta població
que tant s’ho mereix.
La cerca de nous indrets al llarg de tants anys per ubicar
la seu de la nova escola va culminar amb l’acord
del Ple municipal del districte de les Corts que es va
celebrar el dia 7 de juliol de 2005 i que va acordar, per
unanimitat, la concessió d’una antiga finca (planta baixa
i pis, més 550 m2 de pati) de Telefónica, que permetrà la
costrucció d’una nova escola al carrer Guitard-Marquès
de Sentmenat. Des de l’elaboració del projecte bàsic
fins a la consecució del projecte executiu, el disseny de
les noves instal·lacions s’ha fet d’acord amb la normativa
del Reial decret 299/1997, de 25 de novembre, que
en l’article 14 defineix quines han de ser les condicions
dels edificis escolars.
La Asociación Esclat, que en 2007 conmemoró el 30
aniversario de su fundación, tiene por objetivo, entre otros,
mejorar, renovar e innovar la atención a las personas con
discapacidad y sus familias ofreciéndoles servicios de calidad,
ya sean educativos, socio-ocupacionales y asistenciales
(servicios de viviendas y residencias), de inserción
social, investigación y diseño o apoyo familiar.
La mejora de las instalaciones del centro Esclat ha sido
uno de los proyectos más anhelados de la Asociación
Esclat. Somos conscientes de que a lo largo de treinta años
las necesidades educativas de nuestro alumnado se tenían
que traducir en la creación de equipamientos modernos
que estuvieran en consonancia con las necesidades de los
nuevos retos socioeducativos que deben caracterizar el
nuevo milenio. Queremos que esta escuela sea un paradigma
de los servicios educativos dirigidos a personas con
pluridiscapacidades. La experiencia acumulada a lo largo
de estos treinta años y el carácter reflexivo e innovador del
equipo de profesionales se debe poner al servicio de esta
población que tanto se lo merece.
La búsqueda de nuevas localizaciones a lo largo de tantos
años para ubicar la sede de la nueva escuela culminó con
el acuerdo del Pleno municipal del distrito de Les Corts
que se celebró el día 7 de julio de 2005 y que acordó, por
unanimidad, la concesión de una antigua finca (planta baja
y piso, más 550 m2 de patio) de Telefónica, que permitirá
la construcción de una nueva escuela en la calle Guitard-
Marquès de Sentmenat. Desde la elaboración del proyecto
básico hasta la consecución del proyecto ejecutivo, el
diseño de las nuevas instalaciones se ha realizado de
acuerdo con la normativa del Real Decreto 299/1997, de
25 de noviembre, que en su artículo 14 define cuáles deben
ser las condiciones de los edificios escolares.
Les obres de construcció de la nova escola Esclat, situada
al carrer Guitard de Barcelona, van començar el mes
de desembre de 2007 amb l’objectiu d’acabar-les l’abril
de 2008, a fi i efecte d’obrir les seves portes el setembre
del 2008.
Cal que els terminis i les dates es compleixin, atès
que un cop acabades les obres s’haurà de presentar
al Departament d’Educació la sol·licitud del permís
d’obertura del nou centre. El control també és molt important,
ja que s’ha de complir la normativa vigent.
Innovar vol dir construir des de l’experiència pensant
en perspectiva de futur. Innovar implica renovar les
accions de millora i aprofitar les sinèrgies que se’ns
ofereixen per tal d’incorporar de la xarxa social els nous
reptes d’una societat moderna, plural i diversa, oberta
Las obras de construcción de la nueva escuela Esclat,
situada en la calle Guitard de Barcelona, empezaron el mes
de diciembre de 2007 con el objetivo de terminarlas en
abril de 2008, para poder abrir sus puertas en septiembre
de 2008.
Es preciso que los plazos y las fechas se cumplan, dado
que acabadas las obras se tendrá que presentar al Departamento
de Educación la solicitud del permiso de abertura
del nuevo centro. El control también es muy importante, ya
que se tiene que cumplir con la normativa vigente.
Innovar quiere decir construir desde la experiencia pensando
en perspectiva de futuro. Innovar implica renovar
les acciones de mejora y aprovechar las sinergias que se
nos ofrecen con objeto de incorporar de la red social los
nuevos retos de una sociedad moderna, plural y diver-
El nou centre tindrà cinc aules i tots els equipaments
prescrits per la normativa del Decret 299/1997. La
nova escola disposarà aproximadament d’uns 900 m2
dividits en dues plantes. A banda de les estances que
marca el decret esmentat (despatxos, sala de professors,
menjador, sala polivalent, sala d’infermeria, aula
de fisioteràpia i logopèdia, cuina, magatzem i vestidors),
el nou centre disposarà d’una aula destinada a
les noves tecnologies i a l’ensenyament de noves àrees
del coneixement com ara la domotització. En aquesta
nova aula, que a la vegada serà un espai “flexible”, els
alumnes tindran l’oportunitat de familiaritzar-se amb
totes els avenços tecnològics de control de l’entorn
que facilitin les tasques quotidianes i afavoreixin una
qualitat de vida més alta. Disposar de dispositius de
telecontrol de l’entorn, d’ordinadors intel·ligents i de
perifèrics adaptats configurarà nous entorns de treball
El nuevo centro contará con cinco aulas y todos los equipamientos
prescritos por la normativa del Decreto 299/1997.
La nueva escuela contará aproximadamente con unos
900 m2 divididos en dos plantas. Aparte de las estancias
que marca dicho decreto (despachos, sala de profesores,
comedor, sala polivalente, sala de enfermería, aula de
fisioterapia y logopedia, cocina, almacén y vestuarios), el
nuevo centro dispondrá también de un aula destinada a las
nuevas tecnologías y a la enseñanza de nuevas áreas del
conocimiento, como por ejemplo la domotización. En esta
nueva aula, que a la vez será un espacio “flexible”, los alumnos
tendrán la oportunidad de familiarizare con todos los
avances tecnológicos de control del entorno que faciliten
las tareas cotidianas y favorezcan una mayor calidad de
vida. Disponer de dispositivos de telecontrol del entorno,
de ordenadores inteligentes y periféricos adaptados
configurará nuevos entornos de trabajo y nuevas tareas de
24 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
25

Dues vistes de l’edifici del
carrer Guitard, en obres.
Recreació virtual que mostra com serà el nou equipament.
i noves tasques d’aprenentatge que formaran part de
l’acció curricular dels alumnes. Aquesta aposta per innovar
les accions pedagògiques del nostre alumnat és
el resultat de la reflexió sobre les noves perspectives de
futur. La consolidació del desenvolupament de noves
tecnologies aplicades no només en el camp educatiu,
sinó a totes les àrees del coneixement humà ha de constituir
una millora de la qualitat de vida de les persones.
L’era del coneixement i de la informació ens ha de
deixar un substrat de saviesa que transformi aquesta
allau d’informació i coneixement en un ús pragmàtic
adreçat a la millora de la relació, de la qualitat de vida
i de l’increment de la societat del benestar de totes les
persones, amb discapacitat o sense.
Una altra proposta innovadora de les noves
instal·lacions serà la construcció d’una sala
d’hidroteràpia. El foment de la qualitat de vida ha de
passar, necessàriament, per l’increment d’activitats
adreçades a la millora de la salut dels nostres alumnes.
Les persones amb discapacitat motora milloren el
desenvolupament motriu i l’estat de salut (circulació
sanguínia) amb l’ús i el tractament dels suports hidroterapèutics.
Tal com indica etimològicament, el nom
‘hidroteràpia’ és l’aplicació tòpica de l’aigua amb finalitats
terapèutiques.
Així mateix, el nou centre ens permetrà mantenir i amaprendizaje
que formarán parte de la acción curricular de
los alumnos. Esta apuesta por innovar las acciones pedagógicas
de nuestro alumnado es el resultado de la reflexión
sobre las nuevas perspectivas de futuro. La consolidación
del desarrollo de las nuevas tecnologías aplicadas no sólo
en el campo educativo, sino en todas las áreas del conocimiento
humano debe constituir una mejora en la calidad
de vida de las personas. La era del conocimiento y de la
información nos debe dejar un substrato de sabiduría que
transforme este alud de información y conocimiento en
un uso pragmático dirigido a la mejora de la relación, de la
calidad de vida y del incremento de la sociedad del bienestar
de todas las personas, con o sin discapacidad.
Otra propuesta innovadora de las nuevas instalaciones
será la construcción de una sala de hidroterapia. El fomento
de la calidad de vida debe pasar, necesariamente, por el
incremento de actividades dirigidas a la mejora de la salud
de nuestros alumnos. Las personas con discapacidad
motora mejoran su desarrollo motriz y el estado de salud
(circulación sanguínea) con el uso y el tratamiento de los
soportes hidroterapéuticos. Tal y como indica etimológicamente,
el nombre ‘hidroterapia’ es la aplicación tópica del
agua con finalidades terapéuticas.
Asimismo, el nuevo centro nos permitirá mantener y ampliar
los servicios a la comunidad educativa. La ubicación
urbana de la escuela en el barrio de Les Corts es la más
pliar els serveis a la comunitat educativa. La ubicació
urbana de l’escola al barri de les Corts és la més adequada
per desenvolupar la nostra pràctica educativa.
Aquesta situació ens permet compartir i impulsar projectes
educatius inclusius de la xarxa i serveis educatius.
Així mateix la nostra escola ha de ser generadora
d’esdeveniments interactius com els esportius o socials,
com per exemple projectes educatius d’acció recíproca
adreçats a les guarderies, escoles de la xarxa pública
i privada concertada. També ens permetrà mantenir
relació amb els equipaments públics del barri com ara
amb el poliesportiu de l’Illa Diagonal i les pistes esportives
de la Ciutat Universitària (esport adaptat i natació),
el Centre de Recursos Pedagògics del districte, l’Equip
d’Assessorament Psicopedagògic de les Corts o entitats
del barri com el Casal de Joves.
El Departament d’Educació ja està assabentat del nostre
projecte. És a les seves mans l’expedient que confirmarà
aquest trasllat el mes de setembre del 2008, data
significativa perquè les obres han d’estar acabades.
La gestió per finançar part del cost de la construcció
de la nova escola és una tasca feixuga. És clar que les
diferents administracions i el sector públic ens hi han
d’ajudar. Fem una crida solidària adreçada a les entitats
privades, administracions públiques i empreses perquè
ens ajudin a dur a terme el nostre projecte. F
adecuada para desarrollar nuestra práctica educativa. Esta
situación nos permite compartir e impulsar proyectos educativos-inclusivos
de la red y servicios educativos. También
nuestra escuela debe ser generadora de acontecimientos
interactivos como los deportivos o sociales, como por
ejemplo proyectos educativos de acción recíproca dirigidos
a guarderías, escuelas de la red pública y escuelas
privadas concertadas. También nos permitirá mantener relación
con equipamientos públicos del barrio como con el
polideportivo de la Illa Diagonal y las pistas deportivas de
la Ciudad Universitaria (deporte adaptado y natación), el
Centro de Recursos Pedagógicos del distrito, el Equipo de
Asesoramiento Psicopedagógico de Les Corts o entidades
del barrio como el Centro de Jóvenes.
El Departamento de Educación ya ha sido informado de
nuestro proyecto. Ya tiene en sus manos el expediente que
confirmará el traslado en el mes de septiembre de 2008,
fecha significativa, ya que las obras deben estar terminadas.
La gestión para financiar parte del coste de la construcción
de la nueva escuela es una tarea difícil. Está claro que las
diferentes administraciones y el sector público nos tienen
que ayudar. Hacemos un llamamiento solidario dirigido a
las entidades privadas, administraciones públicas y empresas
con el fin de que nos ayuden a llevar a cabo nuestro
proyecto. F
26 Esclat La Revista La millora de les organitzacions socials
27

C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 GIRONA
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
info@lacapsa.net
www.lacapsa.net
EQUIPAMENTS DE MOBILIARI ESPECIALITZAT
EQUIPAMENT INTEGRAL DE COL·LECTIVITATS
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia - Centres ocupacionals - Escoles d’adults - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS
C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 GIRONA
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
info@lacapsa.net
www.lacapsa.net
AMPLIA GAMA EN EXPOSICIÓN (400 M2 APROX.) DE:
- SILLAS DE RUEDAS AUTOPROPULSABLES. TRANS
PORTE. PASEO. CONVENCIONALES Y LIGERAS.
- SILLAS ELÉCTRICAS DIFERENTES MARCAS Y MODELOS.
- SILLAS PARÁLISIS CEREBRAL.
- SISTEMAS Y AYUDAS PARA BAÑO Y ASE-PERSONAL.
- AYUDAS PARA ACTIVIDADES DIARIAS (LECTURA, ESCRITURA,
MANUALIDADES, ALIMENTACIÓN, ASEO, ETC.).
- SOMOS ESPECIALISTAS EN SISTEMAS DE SEDESTACIÓN
(BUENA POSTURA CORPORAL).
¡TODA PERSONA PERTENECIENTE A LA ASOCIACIÓN TENDRÁ DERECHO A UN DESCUENTO!
¡PARA UN BUEN SERVICIO DE ATENCIÓN LE RECOMENDAMOS ACUERDE CITA PREVIA!
Subministrament, instal∙lació
Subministrament, instal∙lació
instal·lació restauració i restauració de tot tipus de
Suministro, Instalación y Restauración de todo
de i restauració tot
tipo
tipus de tot tipus de
de
de
PARQUET parquets
PARQUET
PARQUET
de 35 anys d’experiència
Més de de 35 35 anys anys d’experiència d’experiència
Exposici
Exposici ó :
Exposició:
Avda Generalitat 61
Avda. . Generalitat 61 61
EXPOSICIÓN Y VENTA:
Viladecans
08840 Viladecans
Barcelona
C/ ARIZALA, 21
Avda. Tel: 93-6581083
GENERALITAT, 61
Teléfono: 93 333 32 15
Teléfono: 10 83
BARCELONA
Fax:
Fax: VILADECANS
93-6584189
93-6584189
: (Barcelona)
E-mail: jordig2001@yahoo.es
E-mail : jordig2001@
yahoo.es
EQUIPAMENTS DE MOBILIARI ESPECIALITZAT
EQUIPAMENT INTEGRAL DE COL·LECTIVITATS
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia - Centres ocupacionals - Escoles d’adults - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS
SERVIM A:
Tolrà, 9 i 11 - 08032 BARCELONA - Tel. 93 358 56 01
ASOCIACIÓN SAN GUILLERMO
CENTRES FASIA
ESCOLA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
ESCOLA BARCANOVA
ESCOLA GUIMBARDA
ASSOCIACIÓ REL
ESCOLA CARRILET
LA CUINA CASOLANA
Servei exclusiu a grans col·lectivitats
CENTRES ESCLAT I ESCLAT 2
ESPECIALITZATS EN
CENTRES ESCOLARS
Variadores
y servomotores
Control de movimientos
con rapidez y precisión
C/ Alfonso XII, 345 08912
Badalona (Barcelona)
Tel: 93 460 16 31
Fax: 93 399 96 08
e-mail: infranor@infranor.es
web: www.infranor.es
La millora de les organitzacions socials

La millora de les organitzacions socials
31

CENTRO ESPECIAL DE EMPLEO / CENTRE ESPECIAL DE TREBALL
ESCLATEC
DECLARADO DE UTILIDAD PÚBLICA / DESCLARAT D’UTILITAT PÚBLICA
Adaptamos nuestros productos a sus necesidades / Adaptem els nostres productes a les seves necessitats
Departamento I+D+I propio / Departament d’R+D+I propi
www.esclatec.com
Plaça Guinardó 8,
08041 Barcelona
tel. 93 433 40 66
esclatec@suport.org
www.esclatec.com
Nuestros productos en investigación:
-Silla de ruedas electrónica 4x4
-Silla electrónica omnidireccional
-Carrito de la compra motorizado
Els nostres productes en recerca
-Cadira de rodes 4x4
-Cadira de rodes omnidireccional
-Carret de la compra motoritzat