en221-web-1

onetsoncleguill

en221-web-1

DESEMRE 2014-

GENER 2015

NÚMERO 221

#27S2015

ELECCIONS PER

LA INDEPENDÈNCIA

09 ACTUALITAT

CHARLIE HEBDO:

ATAC AL COR

DE LA REPÚBLICA

14 ENTREVISTA

JOSEP MARIA RENIU:

«EL MANDAT DEMOCRÀTIC QUE SORGEIXI

DE LES ELECCIONS DEL 27 DE SETEMBRE

SERÀ INCONTESTABLE»


LES PIULADES DEL MES

twitter.com/esquerra_ERC

EL MILLOR VÍDEO

www.youtube.com/esquerraTV

@pboschcuenca

Miquel Iceta (PSC) exposa el seu full de ruta

en un museu. Realment, no podia pas escollir

un lloc més apropiat... 10 des

@agnesrussinol

Un any després d’aprovar-se al #Parlament,

el Govern no ha mogut ni un dit per fixar el sostre

dels sous públics i eliminar les dietes 17 des

@OriolAmoros

Llibertat d’expressió, pluralisme, rebutjar la

violència, són els valors als que mai renunciarem.

Solidaritat amb les víctimes #CharlieHebdo 7 gen

@BernatGimeno

Al món hi ha més de 1.500 milions de musulmans.

35.000 són talibans i 10.000 d’Al Qaeda

#IslamNonCoupable #JeSuisCharlie 8 gen

@imartinezas

Com poden defensar la llibertat d’expressió

mentre prohibeixen portades, senyeres i partits?

Sou uns cínics. Tots amb #CharlieHebdo 8 gen

@junqueras

Ja tenim data per les eleccions que ens han

de portar a la independència. Ara no podem fallar,

està a les nostres mans #27S2015 14 gen

@AlfredBosch

Celebrem l’acord de país i ens oferim a Barcelona

com alternativa, apostant per l’esquerra que

va per feina 14 gen

CONFERÈNCIA D’ORIOL JUNQUERAS

El vídeo de la conferència «Crida a un nou país» que va dur a

terme Oriol Junqueras al Palau de Congressos de Catalunya,

en què el president d’Esquerra Republicana presentava el

full de ruta del partit cap a la independència, ha superat les

2.000 visualitzacions.

3 desembre 2014

A 42 persones els agrada

2.259 visualitzacions

ves.cat/mayM

LA NOTÍCIA + COMENTADA AL FACEBOOK

www.facebook.com/Esquerra.ERC

Esquerra Republicana de Catalunya

Una postal sobre la

desconnexió de canals en

català als Països Catalans

ha estat l’element més

comentat al Facebook.

@gcalvetbarot

Avui s’ha tancat un acord pel procés. Deixem espai

democràtic a les municipals per garantir més

projecte plural i lliure. El país hi guanya 14 gen

@JordiCalpeC

Avui les municipals són més determinants

pels municipis i pel país, a ERC treballem per una

majoria d’ajuntaments independentistes 15 gen

28 desembre 2014

A 777 persones persones els agrada

EL MILLOR COMENTARI

Esther Cardona Romeu I després

parlen del «problema catalán».

Ells sí que són un problema!

2 | ESQUERRANACIONAL | 221


SUMARI

221

DESEMBRE 2014–GENER 2015

04 TEMA CENTRAL

#27S2015 ELECCIONS

08 ACTUALITAT

12 MÓN

LA FRÀGIL AUTONOMIA DEL KURDISTAN SIRIÀ

14 ENTREVISTA

JOSEP MARIA RENIU

16 CULTURA

17 CLÀSSICS IMPRESCINDIBLES

EDUARDO GALEANO

18 FUNDACIÓ JOSEP IRLA

HISTÒRIA D’ESQUERRA A VIC

20 FENT PAÍS

BANC D’ADN PELS FAMILIARS

DESAPAREGUTS DE LA GUERRA

21 SECTORIALS

22 SECCIONS LOCALS

PIERA

23 MUNICIPIS

SANT MARTÍ DE TOUS

24 GENT D’ESQUERRA

25 TERRITORI

26 XARXES SOCIALS

EDITORIAL

ASSEGUREM LA VICTÒRIA

DEL 27 DE SETEMBRE

Oriol Junqueras

President d’Esquerra Republicana

@junqueras

Després d’unes setmanes d’incertesa, el

procés cap a la independència torna a tenir

horitzó i passos concrets per avançar.

El 9N va ser un èxit de mobilització, però

no ens va proporcionar el mandat democràtic

que necessitem. Ara ja sabem quan

l’hem d’obtenir: el proper 27 de setembre,

en unes eleccions catalanes.

Hauria estat millor no haver d’esperar

tants mesos, per l’agonia de la

situació econòmica del país i pel patiment

de moltíssima gent que ho passa

malament. Però és el millor acord possible,

i l’alternativa hauria estat fer les

eleccions al 2016.

Les eleccions del 27 de setembre,

les plantejarem com unes eleccions

constituents perquè, si es confirma la

majoria a favor de la indenpendència,

caldrà començar a exercir-la des del primer

moment. Caldrà posar en marxa

les estructures d’estat que ja tinguem i

culminar les que encara no estiguin a

punt. Al mateix temps, redactarem la

Constitució de la República catalana en

un procés que ha de ser inclusiu, especialment

amb aquells que no vulguin la

independència però acceptin la decisió

democràtica que haurem prés com a poble

i que, per tant, vulguin participar en

la definició del nou Estat.

I tot plegat, haurà de ser culminat

per un referèndum de ratificació de la

Constitució, no pas de ratificació de la

independència. Aquest pas ja l’haurem

fet el 27 de setembre, quan els ciutadans

de Catalunya escullin, amb el seu vot,

una majoria incontestable de diputats

independentistes.

Aprofitem, doncs, aquests mesos per

continuar eixamplant la base social a favor

de la independència, per créixer

i consolidar la força d’Esquerra

als municipis i per,

en definitiva, assegurar la

victòria del 27S. |

esquerra

nacional

A LES PENES, PUYALADES

Editors Oriol Amorós i Guillem Clapés

Director Sergi Sol

Redactor en cap Cristian Agudo

Redactors Raquel Correa, Oriol Duran,

Iolanda Llambrich

Disseny Glòria Comellas

Correcció lingüística Sus Martí

Traducció a l’aranès Jusèp Loís Sans i Socasau

Il·lustracions Jordi Ferrer

Tancament Santi Bracons

Redacció Esquerra–Secretaria d’Imatge i Comunicació

Calàbria, 166 08015 Barcelona

Telèfon 93 453 60 05 | redaccio@esquerra.org

Subscripcions Mònica Andújar

Telèfon 93 453 60 05 | subscripcions@esquerra.org

Dipòsit legal B–3690–1998 ISSN 2013-1550

Impressió Imprintsa Disseny original Jordi Vinyets

Tu també fas l’Esquerra Nacional: envia’ns comentaris

i suggeriments a redaccio@esquerra.org.

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 3


TEMA CENTRAL

EL 27 DE SETEMBRE ELS CATALANS PODRAN VOTAR

PER LA INDEPENDÈNCIA EN UNES ELECCIONS VINCULANTS

EN LES QUALS LES DIVERSES LLISTES SOBIRANISTES

PODRAN CONCÓRRER AMB UN FULL DE RUTA EN COMÚ

Els ciutadans de Catalunya estan cridats a les urnes el 27 de

setembre del 2015, en unes eleccions en les quals podran decidir

sobre la independència. Ens trobem davant d’una oportunitat

històrica que no podem deixar escapar, l’oportunitat de votar per

fer la independència. No ha estat senzill arribar fins aquí. Des de

les eleccions del novembre del 2012, des d’Esquerra Republicana

hem fet tot el possible per posar el futur del país en mans dels

ciutadans. Malgrat les contínues traves del Govern espanyol per

impedir l’exercici del dret a decidir dels catalans, hem persistit i

continuarem treballant per garantir aquest dret fonamental.

UNES ELECCIONS

QUE SERAN

UN REFERÈNDUM

Cristian Agudo

Redactor en cap de l’Esquerra Nacional

@cristian_agudo

L’oposició frontal de l’Estat espanyol va provocar que, malgrat

l’indubtable èxit del procés participatiu del 9 de novembre, no

generés un mandat democràtic per proclamar i exercir la independència.

Després del gran exercici de sobirania que va suposar

el 9N, calia, doncs, fer una nova passa en el procés d’independència.

Per obtenir el mandat democràtic calia, novament, posar

les urnes amb unes eleccions constituents per poder proclamar i

exercir la independència. Dues conferències, protagonitzades pel

president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d’Esquerra

4 | ESQUERRANACIONAL | 221


Artur Mas i Oriol Junqueras tanquen

l’acord per convocar les eleccions.

© Rafa Garrido | ACN

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 5


L’acord compta amb el suport

de l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI.

© ACN / Rafa Garrido

Escaneja el QR per veure

el vídeo de la conferència

d’Oriol Junqueras

Republicana, Oriol Junqueras,

establien el punt de partida de

les dues formacions polítiques

amb més suport electoral de

Catalunya. L’aposta d’Artur

Mas consistia a concórrer a les

eleccions amb una llista única

que agrupés tots els partits i

entitats de la societat civil que

donen suport a la independència.

Esquerra Republicana,

en canvi, defensava anar a les

eleccions amb diverses llistes,

agrupades sota un mateix paraigua,

per eixamplar la majo-

ria social favorable a la independència, sumant des de la diversitat

ideològica. Totes les enquestes publicades als mitjans de comunicació

apuntaven que l’opció de les llistes diverses —compartida

també per la CUP— maximitzava el nombre de vots independentistes,

i superava amb escreix els escons que s’obtindrien amb la

llista única proposada pel president Mas.

A partir d’aquí, setmanes de negociacions per arribar a un

acord per convocar les eleccions de les quals n’ha de resultar el

mandat democràtic definitiu per fer la independència. Les negociacions

van donar peu a unes tensions directament proporcionals

a la magnitud del repte històric davant del qual ens trobem.

Fins que, finalment, Artur Mas i Oriol Junqueras, acompanyats

dels dirigents de les principals entitats de la societat civil que han

donat suport al procés —Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals

(Òmnium Cultural) i Josep Maria Vila d’Abadal (AMI)— van

ARA HEM

D’EXPLICAR

EL NOU PAÍS

QUE FAREM:

MÉS JUST, NET

I TRANSPARENT

EL CAMÍ CAP A LES ELECCIONS DEL 27 DE SETEMBRE

ABRIL

14

MAIG

8

MAIG

24

SETEMBRE

11

SETEMBRE

27

DIA DE LA REPÚBLICA

CATALANA

INICI DE CAMPANYA

ELECCIONS MUNICIPALS

ELECCIONS MUNICIPALS

DIADA NACIONAL

I INICI DE CAMPANYA

ELECCIONS

AL PARLAMENT

6 | ESQUERRANACIONAL | 221


Marta Rovira

Secretària general

d’Esquerra Republicana

@martarovira

LA INDEPENDÈNCIA PER FER

UN NOU PAÍS NET I JUST

anunciar el 14 de gener que s’havia arribat a un acord per convocar

les eleccions vinculants, a les quals ERC i CiU —i les forces que

s’hi vulguin sumar— es presentaran amb llistes separades i un

full de ruta —que estan acabant de definir els partits i la societat

civil— per la independència en comú.

GUANYAREM LA INDEPENDÈNCIA

Com passa en tota negociació, tothom va haver de cedir terreny

des de les seves posicions inicials. Si depengués d’Esquerra Republicana,

les eleccions se celebrarien abans de les eleccions municipals

del 24 de maig. Però la potestat de convocar les eleccions correspon

únicament al president de la Generalitat que, finalment,

va fixar el 27 de setembre. No és, doncs, la data que voldríem, però

és el millor acord al qual es podia arribar.

L’oportunitat, a més, és històrica. Ens trobem a 8 mesos de votar

en unes eleccions per la independència de Catalunya. Aquest

temps s’ha d’aprofitar per bastir les estructures d’estat bàsiques

per exercir la independència des del primer minut. Com ja hem

dit moltes vegades, sense les estructures d’estat no podrem exercir

la independència i sense la independència no podrem construir

les estructures d’estat. Per tant, són dos processos que s’han de

dur a terme alhora.

Ara toca passar pàgina i començar a debatre sobre els avantatges

i beneficis que la construcció d’un nou país més just, net i

transparent comportarà per als ciutadans de Catalunya, i sobre

el full de ruta a través del qual concretarem la independència.

I sobretot, és l’hora de sumar. Cal eixamplar al màxim la majoria

social perquè l’independentisme aconsegueixi un triomf clar,

rotund i inapel·lable a les eleccions del 27 de setembre. I, un cop

més, la gent d’Esquerra Republicana no fallarà. Amb la il·lusió i

l’esforç de sempre, treballarem de forma incansable perquè el país

assoleixi una victòria que tenim més a prop que mai. El 27 de setembre

guanyarem la independència. |

Els ciutadans de Catalunya podrem votar

de forma vinculant, finalment, sobre la independència.

Serà el 27 de setembre. I seran

les eleccions de la nostra vida perquè

ens hi juguem, ara sí, el futur del país.

El 27S tenim a les nostres mans l’oportunitat

de millorar el benestar del conjunt

dels ciutadans i de les futures generacions.

Per això, hem de treballar des d’ara mateix

per convèncer la majoria dels nostres

conciutadans de votar sí, i també hem de

treballar per construir les estructures d’Estat

que ens permetin crear un país net de

corrupció i amb justícia social.

L’Agència Tributària és una de les estructures

clau, que ens ha de servir, d’una

banda, per reduir el frau fiscal fins a assolir

nivells europeus i impulsar la regeneració

democràtica; i, de l’altra, ens ha de permetre

tenir més recursos per fer polítiques

socials.

TENIM A LES MANS L’OPORTUNITAT DE

MILLORAR EL BENESTAR DELS CIUTADANS

I DE LES FUTURES GENERACIONS

Els recursos que generarà l’Agència

Tributària enfortiran els pilars bàsics de

l’estat del benestar, com són els serveis

de salut i el sistema educatiu. I també ens

permetrà, entre d’altres, augmentar les

ajudes a la dependència i garantir el subministrament

d’aigua, gas i electricitat en

els casos de pobresa energètica.

Necessitem un país on els nostres impostos

no acabin a les butxaques de les

grans empreses del BOE sinó que serveixin

per ajudar els qui més ho necessiten.

Un país on els càrrecs públics no cobrin, a

més del sou, una dieta per anar a una reunió

que es deriva del seu càrrec.

El 27 de setembre tenim l’oportunitat

històrica de fer la independència, és a dir,

de fer el país net i just que volem. Ara és

l’hora!

MAIG-JUNY 2014 | ESQUERRANACIONAL | 7


ACTUALITAT

ELECCIONS MUNICIPALS

DEL 24 DE MAIG: TOT A PUNT

FA MESOS QUE DES D’ESQUERRA REPUBLICANA ES TREBALLA AMB L’OBJECTIU

D’OBTENIR REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL ESPECIALMENT ALS GRANS MUNICIPIS

HOMENATGES AL PRESIDENT

MACIÀ EN EL 81è ANIVERSARI

DE LA SEVA MORT

Esquerra Republicana va homenatjar

el president Francesc

Macià el dia de Nadal, en

motiu del 81è aniversari de la

seva mort. Alfred Bosch va ser

l’encarregat de fer l’ofrena floral

a la tomba del president.

Posteriorment, es va celebrar

el també tradicional acte

d’homenatge al monument al

president Macià a la Plaça de

Catalunya.

La trobada municipalista de Castelledefels va ser el tret de sortida a les municipals. © Lluís Vilaró / ACN

Redacció

A quatre mesos vista, sembla que les eleccions

municipals apareixen com un bolet a l’agenda política,

però no, aquestes són les úniques eleccions

amb data certa i que fa mesos que des del partit

s’hi treballa. L’objectiu, l’hem situat a presentar

unes 700 llistes i a obtenir més representació institucional,

especialment als grans municipis.

Arribar al màxim nombre de persones

Més enllà del nombre de llistes i regidors, sobretot,

el que ens interessa és arribar a un nombre

de persones més ampli, establint un pacte de

coalició amb els mateixos ciutadans, fentnos

corretja de transmissió de les seves

preocupacions.

En aquest sentit, incrementarem el

nombre de pactes locals i nacionals amb

organitzacions i persones provinents de

diverses tradicions polítiques, algunes

que fa anys estaven allunyades de l’independentisme,

amb l’objectiu també

de convertir-nos en el pal de paller de

l’esquerra d’aquest país, i més tenint en

compte el paisatge atomitzat que ens quedarà

als ajuntaments. |

ESQUERRA REPUBLICANA

RECLAMA LA FI DE LA DIS-

PERSIÓ DELS PRESOS D’ETA

Els diputats Joan Tardà i Gemma

Calvet van participar a

la manifestació a Bilbao que

reclamava la fi de la dispersió

dels presos d’ETA. Segons

Tardà, «és inacceptable que el

Govern espanyol continuï aplicant

mesures inspirades en la

revenja, quan la societat basca

ja ha fet un pas determinant en

favor de la reconciliació i per

posar fi al conflicte armat».

Marc Sanglas

Secretari de Política Municipal

@msanglas

NOU PAÍS, NOUS AJUNTAMENTS

Enguany, les eleccions municipals del

maig han quedat una mica amagades a

causa del 9N i de la gestió política posterior;

el procés ha marcat l’agenda i,

tot i que hem anat treballant en l’àmbit

municipal, és evident que la situació política

nacional ha congelat el debat local.

Ara ja amb un calendari nacional clar,

les eleccions municipals tornen a sorgir

amb força, unes eleccions que per a ERC

tenen moltes lectures i objectius.

En primer lloc, recuperar i guanyar

presència en més consistoris, especialment

de grans ciutats on vam perdre

representació a les eleccions de 2011 i,

per tant, normalitzar la nostra representativitat

i, si escau, amb més fortalesa i

liderant governs municipals. I quan parlem

de liderar governs municipals no ho

fem des d’una perspectiva de quotes de

poder sinó de liderar el canvi que molts

pobles i ciutats necessiten, amb una regeneració

política com està passant en

l’àmbit nacional.

En segon lloc, els nous ajuntaments

seran molt representatius del moment

social i polític del país, per la qual cosa

aquests governs locals han de servir

també per reforçar el procés d’alliberament

nacional.

8 | ESQUERRANACIONAL | 221


ACTUALITAT

ATAC AL COR DE LA REPÚBLICA

Oriol Amorós

@OriolAmoros

«L’atac mortal contra Charlie

Hebdo ha tocat el cor de la nostra

República». Així comença

la carta que la ministra d’Educació

Najat Vallaud-Belkace va

enviar als mestres de França

per encoratjar-los a continuar

educant en els valors republicans,

la llibertat, la igualtat, la

fraternitat i la laïcitat, contra la

por i el fanatisme.

Correm el risc d’entregar-nos

a la por, a la simplificació

i banalització de l’altre.

Correm el risc de culpabilitzar

la indestriable i enriquidora

diversitat de les nostres societats.

Correm el risc d’assenyalar

el conjunt de musulmans

com una categoria única,

dibuixada per la nostra por,

negant paradoxalment la possibilitat

de llibertat dels seus

membres.

Correm el risc, també, de

rebaixar els ideals de llibertat

La secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, va participar

en la manifestació de París en defensa de la llibertat d’expressió.

© Laura Pous / ACN

i caure tan baix com per preguntar-nos

quina part de culpa

podrien tenir «els excessos» del

setmanari satíric.

Correm el risc de permetre

que el terror, el feixisme, el

fanatisme guanyin la partida i

contaminin de por, odi i venjança

societats, com la nostra,

en què les llibertats són encara

tan fràgils.

Valors republicans

La resposta és la República. La

defensa d’un poble de ciutadans

lliures que tenen coses en comú

i també són diferents. En comú,

una base de principis irrenunciables

com la llibertat d’expressió,

la llibertat de consciència i

el respecte a les opinions individuals.

Són principis que volem

i que ens permeten viure junts.

DESPRÉS DELS ATACTS

REBUTS, NOMÉS

PODEM PRENDRE

UNA DECISIÓ:

SER UN POBLE

DE CIUTADANS LLIURES

I diferents en moltes coses: origen,

religió, costums... La defensa

d’aquesta diversitat és també

un dels valors de la República,

i són aquests valors, al mateix

temps, l’únic límit de la lliure

expressió de cada diversitat.

Després dels atacs rebuts,

només podem prendre una decisió:

ser un poble de ciutadans

lliures. O haurem perdut. |

DIADA DE MALLORCA: ESQUERRA REPUBLICANA TREBALLARÀ

PERQUÈ L’INDEPENDENTISME SIGUI PRESENT A LES INSTITUCIONS

NOU MÈTODE PER DETECTAR

PISOS BUITS A BARCELONA

I FER AIXÍ UNS CENS FIABLE

Eduard López, Madiop Diagne,

Teresa Sastre i Joan Lladó.

Esquerra Republicana celebrà

el seu dinar de la Diada de

Mallorca amb les intervencions

de l’activista senegalès

Madiop Diagne, Eduard

López i Joan Lladó. Diagne

destacà: «Tenc el somni que

en aquesta nació no sigui

estrany que un senegalès

defensi el republicanisme al

costat dels seus germans mallorquins».

López destacà que

«treballarem perquè els Països

Catalans es puguin reunir

en un mateix Estat». Finalment,

Lladó digué que «les

enquestes auguren que el PP

no tornarà a governar a Mallorca».

A la tarda, Esquerra

Republicana participà en

la manifestació amb el lema

«Nou Estat en costrucció».

L’Ajuntament de Barcelona va

aprovar per unanimitat una

proposició d’ERC que amplia

els mecanismes de detecció de

pisos buits amb l’objectiu de fer

un cens que permeti implementar

polítiques actives d’habitatge

incorporant nous habitatges

al programa de cessió per a habitatges

de lloguer social i a la

Borsa d’habitatge de lloguer.

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 9


ACTUALITAT

ETH PARLAMENT APRÒVE ERA LEI D’ARAN,

QU’ARRECONEISH ETH DRET A DECIDIR DETH PÒBLE ARANÉS

Raquel Correa

@raqelcorrea

Eth Parlament de Catalonha a aprovat

eth regim especiau d’Aran, qu’establís un

regim especific entara Val d’Aran, en tot

protegir-ne eth caractèr singular, es drets

istorics, e era capacitat entà decidir era

manèra d’estructurar-se institucionaument.

«Aran ei un país pròpri. Aguesta lei

ei un pas mès entà enfortir er autogovèrn

d’ Aran, e entà protegir era identitat e era

cultura aranesa», s’a felicitat eth deputat

d’Esquèrra Josep Cosconera.

Eth tèxte incremente

es competéncies

Era lei, que substituís era de 1990, a estat

aprovada damb es vòts de toti es grops

parlamentaris e era soleta abstencion

de Ciutadans, en un procès que Cosconera

a qualificat de «generós». Eth tèxte

incremente es competéncies deth Conselh

Generau d’Aran, cree ua comission

bilaterau damb era Generalitat qu’aurà

d’aucupar-se de revisar ath modèl de finançament,

que demore pendent, e fixe er

Era Lei der Aran agranís es estruments d’autogovèrn e autrege mès oportunitats as ciutadans aranesi.

aranés —era denominacion populara der

occitan ena Val— coma lengua oficiau en

Aran e en Catalonha, amassa damb eth

catalan e eth castelhan. «Era Lei der Aran

agranís es estruments d’autogovèrn e autrege

mès oportunitats as ciutadans aranesi»,

a declarat Cosconera. Eth sistèma

d’eleccion des membres deth Conselh,

totun, non a artenhut consens e tanben a

demorat pendent.

Un còp acabats es tramits parlamentaris,

seràn es pròpris aranesi es qu’auràn era

darrèra paraula sus era naua legislacion,

donques qu’era lei prevé era convocatòria

d’ua consulta populara d’ací a sies mesi

entà refrendar eth tèxte. |

VOLEM COVERTIR UNS PRESSUPOSTOS AUTONÒMICS

EN ELS PRESSUPOSTOS DE LA TRANSICIÓ NACIONAL

Redacció

Després de tancar l’acord amb CiU per

fer unes eleccions que permetin obtenir

el mandat democràtic per la independència,

es van reiniciar les negociacions pels

pressupostos de la Generalitat del 2015 i

la Llei de mesures. Des d’Esquerra Republicana

treballem per fer, d’uns pressupostos

que se’ns van presentar com a autonòmics,

els pressupostos de la transició

nacional.

Cal que els pressupostos posin clarament

l’accent tant en les polítiques

socials destinades a les persones més desafavorides

com en la construcció de les

estructures d’estat del nou país.

Hisenda per fer polítiques socials

Sempre hem defensat que que la Hisenda

Catalana gestioni i recapti tots els impostos

de Catalunya ens permetrà dur a

terme polítiques socials que cobreixin les

necessitats reals del país. Concretament,

volem incrementar la dotació pressupostària

en àmbits socials com les ajudes a la

dependència, la renda mínima d’inserció

i la pobresa energètica, entre d’altres.

L’assoliment de la independència i

d’una societat més justa conflueixen en la

construcció de la República catalana. |

10 | ESQUERRANACIONAL | 221


ACTUALITAT

UNA NOVA RETALLADA A LES LLIBERTATS;

ARA, VIA CODI PENAL

LA REFORMA DEL CODI PENAL BUSCA DIBUIXAR UN PAÍS MÉS INSEGUR PER LEGITIMAR

UN CONTROL MÉS GRAN DE LA SOCIETAT I DE LA LLIBERTAT DELS CIUTADANS

Oriol Duran

@odtor

El Govern espanyol ha tirat

endavant la modificació

del Codi Penal. Necessita

presentar trumfos davant

del seu electorat i res més

pràctic per a ells que el debat

de la seguretat i la mà dura.

Perquè la reforma del Codi

Penal no és més que un nou

pas cap a buscar un país que

sembli més insegur per permetre

fer una legislació que

els consenti un control més

gran de la societat i de la llibertat

dels ciutadans.

Esquerra Republicana

ha presentat més de 100 esmenes

que inclouen evitar

alguns dels grans atacs a la

llibertat que proposa el PP,

com ara la «presó permannet

revisable», un simple

eufemisme per a la cadena

perpètua, i l’eliminació de les

faltes per convertir-ho tot en

El ministre de Justícia,

Rafael Català, intervé

al Congrés.

delicte —amb el que suposa

d’increment de les dades de

criminalitat, que els permetrà

donar una falsa sensació

d’inseguretat. I també s’ha

presentat un bloc d’esmenes

amb algunes propostes que

el PP ignora. Penalitzar la zoofilia

i el maltractament animal;

la banalització del nazisme

o treure del Codi Penal

la mort digna i l’avortament

són algunes de les propostes

que Esquerra ha defensat. |

EL SENAT, LA PORTA

DEL DARRERE DE RAJOY

La senadora Ester Capella va

preguntar a la vicepresidenta

del Govern espanyol quina és

la utilitat del Senat. El Senat

serveix, bàsicament, per a dues

coses: per «colar» esmenes

que no s’atreveixen a presentar

al Congrés, encara que no

guardin relació amb la llei que

es discuteix, ja que allà passen

més desapercebudes, o perquè

el PSOE inventi focs d’artifici

federals que mai durà a terme.

La senadora també va retreure

algunes imatges que el

Senat ha ofert, com ara «Rajoy

corrent a amagar-se quan

li pregunten per la Gürtel» o

«no contestar a una pregunta i

llegir una declaració demanant

perdó pels casos de corrupció».

Sense resposta

Sáenz de Santamaría va dir

que el Senat està a la Constitució

i va recordar a Capella que

el càrrec que ocupa és gràcies

a aquesta Constitució, però no

va respondre quina és la utilitat

del Senat.

LES VOTACIONS

RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT CONTRA LA INDEMNITZACIÓ DEL PROJECTE CASTOR


NO

PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT


NO

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 11


MÓN

LA FRÀGIL AUTONOMIA

DEL KURDISTAN SIRIÀ

DES DE FA MÉS DE DOS ANYS, ELS KURDS SIRIANS RESISTEIXEN LES OFENSIVES

DE L’ESTAT ISLÀMIC SENSE COMPTAR AMB UN SUPORT EFECTIU INTERNACIONAL.

EL SEU FUTUR DEPENDRÀ DE LA CAPACITAT DELS PARTITS KURDS PER UNIR ESFORÇOS

I DE L’ASSUMPCIÓ DE RESPONSABILITATS DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL

Massoud Sharifi Dryaz

és doctor

en Ciències Socials

Un any després de l’inici

de les insurreccions a

Síria contra el règim de

Bashar al-Assad (2011),

les forces

kurdes es van organitzar

ràpidament per

controlar els territoris

kurds abandonats per

l’exèrcit regular de l’Estat

Sirià. Des del juliol de

2012, els colors de la bandera

kurda —el vermell,

el groc i el verd— onegen

sobre tots els edificis públics

del Kurdistan sirià,

territori governat pels

consells locals kurds. La

comunitat kurda constitueix

més del 13 % de la

població siriana i representa

demogràficament

la minoria ètnica més

important del país.

Des de l’inici del conflicte

entre l’oposició siriana

i el règim de Bashar

al-Assad, els kurds s’han

mantingut al marge. A

causa d’aquest distanciament,

el mes de novembre

del 2013, els kurds

sirians van anunciar la

creació d’una administració

autònoma de transi-

ció en les zones de majoria kurda. Aquest

territori està constituït per tres províncies,

Djezire, Kobani i Afrin, que disposen dels

seus propis parlaments.

Les tres províncies comparteixen més

de 400 km de frontera amb Turquia, país

conegut internacionalment per la seva política

d’hostilitat envers la identitat kurda.

A més, els diferents grups que compo-

sen l’heterogènia oposició síria contra el

règim de Damasc, i que reben el suport

de les autoritats d’Ankara, també s’han

oposat a qualsevol forma d’autonomia

kurda i, fins i tot, al reconeixement de la

identitat kurda.

LA COMUNITAT KURDA CONSTITUEIX

MÉS DEL 13 % DE LA POBLACIÓ SIRIANA

No obstant, des del 2012, el potent augment

dels grups radicals islamistes a Síria

i a l’Irak, com el Front Al-Nusrah i, especialment,

l’Estat Islàmic, constitueixen

actualment el perill més important per a

la fràgil autonomia del Kurdistan sirià.

Des de fa més de 2 anys, els kurds sirians

resisteixen les ofensives de l’Estat Islàmic,

però contràriament als «peshmergues»

iraquians, ajudats per occident, els kurds

de Síria no han comptat

amb un suport efectiu

internacional.

Des del mes de setembre

del 2014, la ciutat de

Kobani, situada a la província

que porta el mateix

nom, està sent assetjada

pels membres de

l’Estat Islàmic. La caiguda

de Kobani representarà

probablement

el final de l’autonomia

kurda a Síria, així com la

consolidació i unificació

de tots els territoris ja

conquistats per l’Estat

Islàmic a la regió.

El futur dels territoris

kurds sirians alliberats

dependrà principalment

de la capacitat dels partits

kurds d’unir esforços,

així com de la manera

en què la comunitat

internacional assumeixi

responsabilitats envers

aquesta població que,

abandonada des de fa

molt temps, s’encamina

cap a un tràgic destí. |

12 | ESQUERRANACIONAL | 221


VIURE CATALUNYA

A 10.000 QUILÒMETRES

XIII Trobada Cultural dels Casals Catalans del Con Sud-americà. © Esquerra Republicana

Toni Bou

és vocal de la comissió sectorial

de Política Internacional

VAM ACONSEGUIR EL COMPROMÍS

DE LA JUTGE I EL FISCAL

DE LA QUERELLA PER L’AFUSELLAMENT

DE LLUÍS COMPANYS DE VENIR

A CATALUNYA A INDAGAR EL CAS

El passat mes de setembre, amb motiu

del viatge que vaig fer a l’Argentina amb el

doble motiu d’entrevistar-me amb la jutge

Maria Romilda Servini (querella presentada

a l’Argentina per l’afusellament del

president Companys) i assistir a Paranà, a

la XIII Trobada Cultural dels Casals Catalans

del Con Sud-americà, vaig poder

viure i entendre personalment el que significa

viure el país i els esdeveniments que

anaven succeint des de la distància.

Van ser dies durs per a tots els Catalans,

dies d’incertesa: el dictamen del

tribunal Constitucional, CiU trencava

l’acord del 9N, la gent es concentrava davant

dels ajuntaments, etc.

Vaig adonar-me que les frustracions

que nosaltres podem sentir aquí també

se senten des d’allà, i fins i tot amb més

intensitat, perquè, als sentiments d’injustícia

que tenim ja aquí, s’hi afegeix el

patiment que provoca la impotència i la

frustració que et dóna la distància, el fet

que vols fer però no pots fer, que voldries

estar allà però no hi ets.

Els ciutadans catalans de l’exterior

tenen molt clar que el sentiment de país

no mor, és evident que les identitats i els

orígens queden preservats.

A mi mateix, en la conferència que

vaig oferir a la Universitat de la Plata,

se’m va trencar la veu per l’emoció del

moment, quan estava explicant que els

catalans no som ni millors ni pitjors,

sinó que simplement volem «ser», i que

l’únic que volem és que ens deixin decidir

el nostre futur (la conferència va ser

el dia següent de la resolució del Constitucional).

Quan visites un casal català t’adones

que a 10.000 quilòmetres de Catalunya

estàs tan dintre de la terra com en la

meva estimada Muntanyola.

Tenen la sensació que se senten una

mica abandonats; cada cop que hi va algun

visitant des de Catalunya, per a ells,

és Festa grossa.

En aquest sentit, Esquerra compleix.

ERC, com a partit proper a la gent, està

amb ells, els escolta i els té en consideració.

Per a mi, el més gratificant de tot el

viatge va ser quan, a Paranà, la gent em

deia: «Gràcies Toni», «Gràcies Esquerra

Republicana, per haver vingut, per estar

amb nosaltres» (Esquerra va ser l’únic

partit que hi va assistir, malgrat que tots

els grups parlamentaris estaven convidats

a anar-hi).

ELS CIUTADANS CATALANS

DE L’EXTERIOR TENEN MOLT CLAR

QUE EL SENTIMENT DE PAÍS NO MOR

El viatge va donar molt de si, vam

poder explicar abastament a la premsa,

als polítics, etc., el que està passant a Catalunya.

El missatge, l’entenen molt bé,

només se’ls hi ha de dir que el que volem

els catalans és recuperar allò que vam

perdre fa 300 anys i que ells van aconseguir

fa 200: la independència. Vam poder

explicar que Esquerra no és un partit nacionalista,

sinó independentista.

Finalment, pel que fa al tema de la

querella, vam aconseguir el compromís

de la Jutge i del fiscal de la causa de venir

a fer la indagatòria a Catalunya la propera

primavera. |

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 13


ENTREVISTA

JOSEP MARIA RENIU

“EL MANDAT DEMOCRÀTIC QUE SORGEIXI

DE LES ELECCIONS DEL 27 DE SETEMBRE

SERÀ INCONTESTABLE”

Josep Maria Reniu

Vic, 1969

@jmreniu

Llicenciat en Ciències

Polítiques i Sociologia per

la Universitat Complutense

de Madrid. Diplomat

en Especialització en Dret

Constitucional i Ciència

Política. Actualment és

cap d’estudis de Ciència

Política i de l’Administració

de la Universitat de

Barcelona i membre del

Consell Assessor per a la

Transició Nacional.

Cristian Agudo

@cristian_agudo

Com valores l’acord al qual van arribar ERC

i CiU per convocar eleccions el 27S?

Parteixo de la base que és un acord que havia de

produir-se. No podíem estar en un escenari on

no hi hagués algun tipus de consens, encara que

fos de mínims, per facilitar que tots poguéssim

decidir el nostre futur. Per bé que hi ha alguns

elements, per exemple la concreció temporal, que

jo hauria preferit que fos molt anterior, s’ha d’avaluar

de forma positiva.

Estem davant del referèndum definitiu?

Jo entenc que sí. Més que d’un referèndum, estem

davant de la possibilitat que tots plegats puguem

decidir de manera absolutament normal sobre el

futur polític del nostre país. Les formacions que

es presentin amb un full de ruta clar seran les que

ens donaran aquesta possibilitat. Un referèndum,

malauradament, no ha pogut ser. Però la força

d’aquest mandat democràtic que sorgeixi del 27S

serà incontestable. No es pot posar en dubte.

Aquest cop, el Govern de l’Estat no té cap

manera d’evitar la votació...

No la té, perquè es convoca, a fi de comptes, un

procés electoral encara de matriu autonòmica,

d’acord amb una de les potestats que té el president

en el nostre sistema polític i les formacions

concorren amb diferents programes. No

hi ha possibilitat d’il·legalitzar ni entorpir un

procés electoral.

En aquests mesos haurem de bastir les estructures

d’estat. Quines són les imprescindibles

per exercir la independència?

Les estructures són les que hem anat reflectint

als divuit informes per al Consell Assessor per a

la Transició Nacional. Totes són rellevants. Quan

estem parlant de la construcció d’un nou estat,

no hi ha estructures de segona. Ara, sí que és cert

que n’hi ha alguna que té un paper central en el

futur funcionament d’una Catalunya com a estat

independent. Per exemple, la Hisenda pròpia,

l’Agència Tributària i la Seguretat Social són mecanismes

que, malauradament, no hem pogut

bastir encara i que en la conversió de Catalunya

en estat independent són els pilars que cal que hi

siguin perquè reforcin l’edifici.

Aquestes estructures d’estat es poden culminar

sense exercir la independència?

Hi ha un moment en què col·lisionen l’ordenament

jurídic de l’Estat espanyol i aquesta voluntat

de fer aquestes estructures d’estat. Si no tenim

competències com a comunitat autònoma per

dotar-nos d’una Seguretat Social o una Agència

Tributària pròpies i nosaltres ho volem fer, cal

produir un trencament amb la legalitat existent.

En el moment en què tinguem el mandat demo-

14 | ESQUERRANACIONAL | 221


LES MUNICIPALS

PODEN REFORÇAR

LA FERMESA

EN LA VOLUNTAT

DE SER UN ESTAT

INDEPENDENT

cràtic per esdevenir un estat independent,

quan tinguem totes aquelles estructures

d’estat que s’hagin pogut bastir

dins del marc jurídic espanyol, arribarà

un moment en què caldrà precipitar els

esdeveniments i optar per seguir només

l’empara de la legalitat catalana.

Si els partits independentistes assoleixen

la majoria al Parlament, quines

serien les passes a seguir?

Podríem parlar de tres grans moments.

Un primer moment, amb una declaració

solemne d’obertura del procés de

secessió; a partir d’aquí, ve un període

de transició en el qual s’han d’acabar de

culminar les estructures d’estat, s’ha de

cercar el reconeixement internacional i

s’ha d’obrir el procés de preparació d’una

Constitució catalana; per últim, el procés

culmina amb la proclamació de la independència

ratificant la nova Constitució.

Com creus que la independència pot

ser l’oportunitat de construir un nou

país més net i just?

És que és l’única oportunitat que tenim

per fer-ho. En un context de contínues

retallades en el nostre autogovern, és evident

que necessitem una capacitat de decisió

real sobre els recursos que generem.

I això no és només un tema econòmic.

Està en joc també el nostre model social,

com demostra l’actuació del Govern espanyol

contra el Decret de mesures contra

la pobresa energètica.

De quina manera els resultats de les

eleccions municipals poden incidir

en les eleccions del 27S?

Són dos processos diferents i que responen

a lògiques polítiques diferents, però

això no vol dir que no estiguin connectats.

Aquestes municipals poden ser un

factor que reforci la fermesa en la voluntat

de ser un estat independent. No oblidem

que el municipi és la instància més

propera al ciutadà i és en aquest nivell on

el país es comença a construir.

L’agenda política espanyola, amb eleccions

també a la tardor, pot condicionar

les eleccions a Catalunya?

Condicionar-les en sentit negatiu, en cap

cas. Al contrari. Des que es va anunciar

l’acord, la caverna mediàtica espanyola,

i PP i PSOE, han recuperat aquell argumentari

de la bilis, de l’anticatalanisme

més caspós. I això ens va bé, per mostrar

a alguns ciutadans que encara estan indecisos

que la independència és l’única

solució que tenim. |

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 15


CULTURA

LA BARCELONA DE LA GUERRA CIVIL

Primera novel·la publicada per l’exdiputat

d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya,

Miquel Àngel Estradé, que ha rebut el premi

Gregal de Novel·la Històrica 2014. Al llibre es

relata la història de dos expistolers de l’IRA que

reben l’encàrrec de venjar la mort de dos barcelonins

en el context revolucionari de 1936. Els

dos sabien que feia dos mesos que havia esclatat

la guerra. El que no s’imaginaven, però, és que

Barcelona, a la rereguarda, fos una ciutat convulsa

i en plena efervescència revolucionària. El

conflicte social i polític que ho amarava tot havia

desfermat el pitjor i el millor de cadascun dels

homes i de les dones que poblaven la ciutat.

Seguint la pista dels possibles assassins dels

dos homes, comencen un periple que els porta a

contactar amb empresaris catalanistes, republicans

desconcertats, joves exaltats d’Estat Català,

anarquistes a punt d’anar al front a combatre els

insurrectes i dirigents de la FAI. Però també amb

cambrers bocamolls, una exprostituta esdevinguda

mestressa d’un hostal i delinqüents disposats

a assaltar els estrangers desprevinguts. |

PRIMERA NOVEL·LA

DE MIQUEL ÀNGEL ESTRADÉ,

PREMI GREGAL DE NOVEL·LA

HISTÒRICA 2014

L’home impassible

Miquel Àngel Estradé

Gregal

2014

‘THE RIVER’

Balada preciosa amb l’entrada

melancòlica de l’harmònica

del Boss com a preludi

d’una bella història d’amor

que va passar prop d’un riu.

Tracta de l’inexorable pas

del temps, d’enyorament i

records de joventut.

RECOMANA

ROSA AMORÓS

Isona, 1963

Diputada al Parlament

de Catalunya

@RosaAmorosC

‘PEDRA DE TARTERA’

Obra que parla de patiment,

desarrelament i resignació.

Podria representar la biografia

de la meva àvia. Una dona

pallaresa que s’ocupa del

camp i dels 3 fills i que, quan

li maten el marit republicà,

continua endavant tota sola.

‘BLADE RUNNER’

Pel·lícula increïble que em

feia mirar sovint el cel de nit

i preguntar-me sobre el futur

de la humanitat amb una

certa expectació i incertesa.

És una profunda reflexió

sobre l’ésser humà i el seu

esdevenir com a espècie.

16 | ESQUERRANACIONAL | 221


CLÀSSICS IMPRESCINDIBLES

EDUARDO GALEANO I LA MEMÒRIA

DE L’AMÈRICA LLATINA

Gabriel Fernàndez

@GabrielFerDiaz

Parlar de l’Eduardo Hughes Galeano

sempre és un desafiament i una experiència

preciosa, ja que ens trobem davant

d’una de les personalitats més destacades

de la literatura iberoamericana dels segles

xx i xxi, amb un pensament i compromís

polític des de l’esquerra transformadora

i de ruptura, que difícilment ens

deixa indiferents.

GALEANO RESCATA LA MEMÒRIA

SEGRESTADA DE L’AMÈRICA LLATINA,

TERRA MENYSPREADA I ENTRANYABLE

Nascut a Montevideo al 1940, aquest

periodista i escriptor uruguaià encara continua

amb els seus llibres i treballs

—documental, ficció, periodisme, anàlisi

política i història— marcant el pensament

de generacions d’homes i dones.

Un escriptor especialitzat a disseccionar i

fer-nos descobrir les pitjors conseqüències

del sistema capitalista i la globalització,

els seus terribles efectes sobre els oprimits

i els més vulnerables, de forma crua però

entretinguda alhora per al lector.

Amb 14 anys, vaig apropar-me al món

de Galeano, escoltant-lo per ràdio amb la

meva mare, on ell mateix, amb la seva veu

captivant i captivadora, llegia cada dia a la

mateixa hora un fragment del seu Memòria

del foc, una obra àmpliament aclamada

pels crítics, un relat de la història d’Amèrica

que comença pels mites de «la creació» precolombins

i culmina en la dècada de 1980.

Desprès vindria El Llibre de les Abraçades, on

des de deliciosos relats breus, en els quals

«fins i tot les parets parlen», Galeano fa una

síntesi perfecta del seu imaginari més inspirat:

celebracions, succeïts, profecies, cròniques,

somnis, memòries i desmemòries.

La seva obra universalment més coneguda,

Les venes obertes d’Amèrica Llatina, és

amb la qual Galeano va irrompre al continent

i al món fen un al·legat contra l’explotació

i l’opressió dels poders estrangers

sobre els pobles llatinoamericans a partir

del segle xv. Un resum de fets de forma

èpica, amb relats fidedignes de les lluites

d’aquests pobles. Segurament per això

aquest llibre va ser proscrit a l’Argentina,

Brasil, Uruguai o Xile durant les dictadures

militars del segle passat.

Pres en el seu país després del cop militar

de 1973, va ser obligat a exiliar-se,

primer a l’Argentina i després a Catalunya

(Barcelona). Difícil d’entendre abastament

l’esquerra llatinoamericana contemporània,

sense la seva lectura prèvia. |

LES VENES OBERTES

D’AMÈRICA LLATINA

Escrit el 1971, exposa

moments degradants de

l’actuació de l’imperialisme

i les classes dominants

llatinoamericanes,

així com les lluites de les

classes oprimides per la

dignitat i la justícia social

del continent. Posa també

en evidència com són i

com s’han comportat les

oligarquies i aristocràcies

llatinoamericanes,

juntament amb els seus

socis europeus i dels Estats

Units.

L’abril de 2014, a la

«Segona Biennal del Llibre»,

Galeano va declarar:

«No seria capaç de llegir-lo

de nou. No em penedeixo

d’haver-ho escrit,

però és una etapa que,

per a mi, està superada».

Tot i així, aquest llibre

té vida pròpia i no deixa

d’alertar-nos sobre l’estupidesa

de guardar silenci

davant la ignomínia i la

injustícia.

LES VENES OBERTES

D’AMÈRICA LLATINA

Eduardo Galeano

1971

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 17


MEMÒRIA

HISTÒRIA

D’ESQUERRA A VIC

Arnau Albert

Secció d’Estudis Polítics de la Fundació Josep Irla

aalbert@irla.cat

La història política se sol escriure a través de grans noms. Així,

en l’imaginari col·lectiu d’Esquerra Republicana de Catalunya és

fàcil encadenar Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep

Tarradellas. Cadascun d’ells ens parla d’una època, simbolitza

una etapa de la nostra història. L’«Avi» és el pare de la Generalitat

republicana; Companys, el president màrtir assassinat per defensar

Catalunya; Irla —com la generació que va marxar a l’exili i la

que va posar la primera pedra de la lluita antifranquista a l’interior—

representa la Catalunya resistent i alhora silenciada i oblidada;

i Tarradellas, amb el «Ja sóc aquí», recupera una Generalitat

que esdevé l’única institució que entronca la democràcia sorgida

de la transició amb l’època republicana.

LA RECUPERACIÓ DE LA HISTÒRIA

D’ESQUERRA REPUBLICANA AL MÓN LOCAL

ÉS UN ELEMENT IMPRESCINDIBLE PER MUNTAR,

PEÇA A PEÇA, EL MOSAIC QUE DIBUIXA

LA PETITA GRAN HISTÒRIA DEL NOSTRE PARTIT

UN ACTE DE JUSTÍCIA

Aquestes grans personalitats són protagonistes d’un fet o d’un

període històric que es produeix, paradoxalment, per la feina i

el compromís de milers de persones que massa sovint queden en

l’anonimat. Perquè, si Macià pot proclamar la República catalana,

és perquè el 1931 s’escullen molts alcaldes com el de Vic, Marià

Serra i Badell, que de seguida dóna suport a la iniciativa del líder

de la recent creada Esquerra Republicana; si el franquisme assassina

Companys, és perquè representa un país on la majoria porta

dins un Salvador Dordal, regidor d’Esquerra a Vic des de 1931 i

alcalde de la ciutat entre 1938 fins al final de la Guerra, quan és

tancat a la presó valenciana de Sant Miquel dels Reis; si Irla pot

aguantar la Generalitat a l’exili, és pel compromís que mantenen

persones bragades en la lluita clandestina com el santhipolenc

Pere Puig i Subinyà; i, si Tarradellas pot tornar el 1977, és perquè

homes i dones com Joan Colom, alcaldable d’Esquerra a la capital

d’Osona el 1979, l’estan esperant.

Recuperar la memòria de Marià Serra i Badell, Salvador Dordal,

Pere Puig i Subinyà, Joan Colom i de totes les persones que

18 | ESQUERRANACIONAL | 221


Milicianes insigniant

l’alcalde Marià Serra

i Badell l’estiu de 1936

© Arxiu Miquel

Ylla i Viñas, Vic

han estirat el fil roig d’Esquerra a Vic fins els nostres dies és un

acte de justícia, un deure que tenim les generacions presents amb

els nostres antecessors i, alhora, significa reivindicar un enorme

capital simbòlic que reforça el projecte polític que tenim per als

nostres pobles i ciutats.

Així de clar ho tenia

la Secció Local de Vic

EL LLIBRE RECULL

MÉS DE 100 IMATGES

QUE IL·LUSTREN

ELS MÉS DE 80 ANYS

D’HISTÒRIA

DEL PARTIT A VIC

quan, per iniciativa de

Josep Maria Font, regidor

de la ciutat entre

1991 i 2007, va encarregar

a l’historiador Oriol

Casellas la redacció de

la història d’Esquerra a

Vic. L’edició d’aquest

llibre, amb prop de 100

imatges que il·lustren

els més de 80 anys d’història

del partit a Vic, ha

anat a càrrec de la Fundació

Josep Irla, la qual va albergar el projecte en entendre que la

recuperació de la història d’Esquerra al món local és un element

imprescindible per muntar, peça a peça, tessel·la a tessel·la, el mosaic

que dibuixa la petita gran història del nostre partit. |

FUNDACIÓ JOSEP IRLA

El llibre Història d’Esquerra a Vic d’Oriol Casellas

(irla.cat/historiaesquerravic.pdf) és

un projecte pioner que pot inspirar moltes

seccions locals d’Esquerra Republicana similars

a la de Vic. Aquelles seccions locals

que hi estiguin interessades podran comptar

amb la col·laboració de la Fundació Josep

Irla (historia@irla.cat / 93 567 78 63).

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 19


FENT PAÍS

BANC D’ADN PELS FAMILIARS

DESAPAREGUTS DE LA GUERRA

Redacció

L’any 2010, en el marc d’unes jornades

sobre fosses organitzades pel Memorial

Democràtic, en Roger Heredia i en Marc

Antoni Malagarriga, que volen trobar els

cossos de familiars desapareguts durant

la Guerra Civil, arriben a la conclusió que

cal crear un «banc genètic» dels familiars

directes dels desapareguts. Es tracta de

conservar un testimoni genètic directe per

poder comparar l’ADN dels vius amb els

dels morts, per poder localitzar amb garanties

els desapareguts.

Mesos més tard, la doctora Carme Barrot

i el doctor Manel Gené, de la Fundació

Bosch i Gimpera, els donen garanties que

és possible construir un banc d’ADN pels

desapareguts. Així doncs, el 2012 es crea

el protocol del Banc d’ADN per a la futura

identificació dels partents desapareguts a la

Guerra Civil, del qual se n’informa oficialment

la Generalitat de Catalunya.

L’arribada de comissaris de l’ONU que

observen l’incompliment sistemàtic de les

polítiques de justícia universal i desaparicions

forçades de l’Estat espanyol esdevé

un moment clau per reforçar el projecte.

INCOMPLIMENT SISTEMÀTIC

La diputada d’Esquerra Republicana Gemma

Calvet impulsa, llavors, al Parlament,

una moció que, amb el suport d’una àmplia

majoria, aprova: informar les famílies

de l’existència del banc d’ADN, modificar

la Llei de fosses per facilitar

l’obertura sistemàtica de

totes les fosses de Catalunya,

i actualitzar el

mapa oficial de fosses

comunes. Malgrat els

esforços, una nova

inspecció de Nacions

Unides, duta a terme

enguany, torna a deixar

en evidència el Govern espanyol,

amb la publicació de dos informes

que denuncien la manca d’implicació

amb les polítiques de memòria. Catalunya,

amb gran part d’aquestes competències

traspassades, però, tampoc escapa

d’aquesta mancança.

L’ESTAT ESPANYOL ÉS EL SEGON

PAÍS DEL MÓN AMB MÉS FOSSES

COMUNES PER OBRIR

Per aquest motiu, els impulsors del banc

d’ADN decideixen, d’una banda, iniciar

una campanya de micromecenatge per

produir una peça audiovisual per fer conèixer

el banc genètic i, de l’altra, portar

el cas al Síndic de Greuges perquè recordi

al Govern el seu deute prioritari envers la

identificació de les persones.

Durant els darrers trenta anys, tots els

països civilitzats que han tingut conflictes

bèl·lics han fet aquest pas. Només Espanya,

Moçambic, Cambodja i Angola han

decidit no obrir fosses. Cal remarcar que

l’Estat espanyol és el segon país del món

amb més fosses comunes per obrir, només

per darrere de Cambodja, i continuen

desaparegudes més de 115.000 persones.

Oficialment, a Catalunya, més de 4.600 famílies

busquen als seus familiars desapareguts

dins el període 1936-1977. Per aquest

motiu, el banc genètic és una eina estratègica

100 %. |

ROGER HEREDIA

IMPULSOR

Per què existeix aquesta mancança

tant a l’Estat com a Catalunya pel que

fa a les fosses comunes?

A l’Estat espanyol, i a Catalunya en

particular, la identificació de les

persones desaparegudes no té cap

prioritat davant les altres polítiques

de memòria que s’han impulsat: homenatges,

memorials, divulgació dels

fets... Tenim mitjans, tenim recursos,

tenim uns excel·lents professionals,

però ens falta la voluntat política per

coordinar-ho de forma seriosa i sistemàtica.

Com valores que el Govern espanyol

hagi limitat recentment la Justícia

universal?

És un oxímoron fet realitat, un pas

enrere i el resultat de la no-democràcia.

Els crims contra la humanitat

i les desaparicions forçades, ni

prescriuen ni tenen límit territorial,

seguiran vius mentre hi hagi persones

que reclamin el dret a la veritat.

A Catalunya encara som a temps

per ser exemplars, però de moment

només s’hi practica una política que

hem de capgirar.

Com pot col·laborar la gent amb el

banc d’ADN?

De dues maneres. En primer lloc,

ajudant-nos a fer-lo créixer. Cal informar

de l’existència del «Banc d’ADN».

En el cas de tenir parents desapareguts

entre el període 1936-1977, és

fonamental que es facin el testimoni

genètic familiar. Aquest és l’enllaç del

protocol: http://dom.cat/5br. I segon,

exigint al Govern de la Generalitat el

compliment dels acords del Parlament

i de Nacions Unides.

20 | ESQUERRANACIONAL | 221


SECTORIALS

AGÈNCIA CATALANA

DE LA SEGURETAT SOCIAL

Josep Ginesta

@JosepGinesta

AGÈNCIA TRIBUTÀRIA,

ELEMENT CLAU PER A

LA SOBIRANIA FISCAL

Xavier Martinez-Gil

@xaviermartinezg

L’acord d’estabilitat del 2012

preveia elaborar un pla i dissenyar

la Tresoreria de la Seguretat

Social Catalana. Passats

dos anys, el més calent és a

l’aigüera. L’Agència Catalana de

la Seguretat Social és fonamental

per assegurar ingressos a les

persones que viuen gràcies a la

redistribució de rendes. La seva

creació ha de permetre dibuixar

una administració eficient de

gestió dels actius i passius del

nostre sistema de protecció. I és

essencial perquè entrarà en joc

des del primer moment.

Alhora, en cas d’un hipotètic

boicot de l’Estat espanyol,

dotar-nos d’aquesta estructura

permetria tenir a punt el «calaix»

de les nostres cotitzacions.

Atès que haurem d’heretar

l’actual sistema de pensions de

repartiment, això ens permetria

que empreses i treballadors

ingressessin les seves cotitzacions

ja al calaix sobirà. I en cas

que Espanya incomplís les seves

obligacions internacionals en

matèria de drets dels treballadors,

podríem permetre’ns

pagar les pensions i prestacions

als nostres pensionistes, si

disposem d’aquest calaix sobirà.

Les nostres pensions, vista

l’evolució, sense calaix sobirà,

poc garantides estan. |

Per assegurar les nostres

pensions, ens hem de dotar

d’un calaix sobirà.

L’Administració tributària és

un element clau per avançar

en la sobirania fiscal. Ja hem

avançat en la capacitat d’exercir

la recaptació executiva dels tributs

gestionats per l’ATC. Però

encara en podem prendre més

decisions. Un aspecte previ consisteix

a preparar l’estructura de

recursos humans de l’ATC. Cal

fer-ho, però, a partir de l’actual

plantilla de funcionaris catalans.

La creació d’un cos de gestors

tributaris, l’ampliació del

cos d’inspecció i el reforçament

de les àrees de recaptació han

de ser les prioritats. Fet això,

serà el moment d’assegurar que

el sistema informàtic està en

disposició de poder «digerir» la

presentació i recaptació de tots

els tributs que paguem els catalans.

Si fem aquest pas, estarem

preparats per començar a exercir

la plena sobirania fiscal. |

Albert Castellanos

Secretari de Política Econòmica i Treball

@albertcaste

TRANSFORMEM ELS PROJECTES EN REALITATS

Ara fa un any i mig celebràvem la Conferència

Nacional per la República Catalana

amb un doble objectiu: en primer

lloc, prendre plena consciència que la

independència és una oportunitat única

per construir un nou país i, a la vegada,

tenir el coneixement més detallat

sobre totes les estructures que ens són

imprescindibles per començar a caminar

amb èxit com a nou estat. Disposar

d’una Agència Tributària de Catalunya

amb capacitat per recaptar el conjunt de

tributs generats a casa nostra o preveure

el desenvolupament d’una Tresoreria

de la Seguretat Social catalana en són

dos dels exemples més crítics.

Aquesta tasca, fins ara, ha destacat

més en el terreny de l’anàlisi que en el

de l’execució. I és que, de fet, la consecució

d’aquestes estructures requereix necessàriament

anar més enllà del marc

competencial vigent: en definitiva, exercir

la independència. Ha arribat l’hora de

transformar els projectes en realitats!

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 21


SECCIONS LOCALS

PIERA: ORDENANT EL TERRITORI

DESPRÉS DE LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA

PIERA

15.057 habitants

16

militants a la secció local

3

regidors al govern

Sopar amb Alfred Bosch i Jordi Madrid,

candidat d’ERC-Piera a l’alcaldia.

© Esquerra Republicana

Redacció

Esquerra Republicana obté representació a

Piera per primera vegada al 1999 fent coalicio

amb Els Verds (Anoia). Va aconseguir

un regidor que haurien de compartir durant

la legislatura, tot i que en la realitat el representant

d’ERC no va poder accedir mai

al lloc que li corresponia per desavinences

posteriors en la coalició. Després d’endegar

una renovació, es presenta el 2003 i obté uns

resultats espectaculars: passa a ser el primer

partit de l’oposició amb 4 regidors.

ESQUERRA REPUBLICANA

TÉ REPRESENTACIÓ

AL GOVERN MUNICIPAL DE PIERA

DES DE L’ANY 2007

Els millors resultats

A les eleccions municipals de 2007, el partit

obté a Piera els seus millors resultats:

els 5 regidors aconseguits i un pacte amb

el PSC donen la majoria qualificada per

governar Piera i tenir per primera vegada

a la història moderna un alcalde d’Esquerra

Republicana, durant el periode

2009–2011.

En les darreres eleccions, i davant la

proliferació de partits i agrupacions polítiques

noves, la fragmentació del vot ha fet

recular ERC a obtenir 3 regidors, però continua

treballant en tasques de Govern per

un acord de legislatura amb CiU. |

JOAN RAMON MUSARRO

Barcelona, 1966

President

d’ERC-Piera

Quines son les principals

línies d’actuació d’ERC

per a Piera?

Des del 2007, hem volgut

posar l’accent a ordenar el

territori molt castigat pel

boom immobiliari en els

anys previs a la crisi que

encara patim. Ara, només

ens queda treballar de

valent en l’àrea social i potenciar

al màxim la xarxa

comercial de proximitat

per intentar donar sortida

laboral a una part de la

nostra gent.

Com encareu el repte

de les eleccions municipals?

Les encarem com totes

les altres, ens presentem

perque seguim creient que

podem treballar per fer del

nostre poble un lloc millor.

Si aconseguim entrar

a les institucions municipals

amb tota la força

que ens dóna l’esquerra i

l’independentisme, serem

imprescindibles a l’hora

d’apuntalar aquest procés

d’alliberament nacional.

En què pot beneficiar, la

independència, a municipis

com el vostre?

Catalunya ha de gestionar

els seus recursos

de la manera que més li

convingui en benefici dels

ciutadans i les seves necessitats

vitals. Els ajuntaments

són la primera línea

de gestió, la mes propera

a la ciutadania, i és en

aquest àmbit municipalista

on s’han de destinar gran

part dels recursos que generem.

22 | ESQUERRANACIONAL | 221


MUNICIPIS

SANT MARTÍ DE TOUS:

TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ

Josep Maria Civis

@JosepMCivis

EXPERIÈNCIA

MUNICIPAL:

SANT MARTÍ

DE TOUS

DES DE L’AJUNTAMENT, S’HA

FIXAT L’OBJECTIU D’APROPAR

LA GESTIÓ MUNICIPAL

A LA CIUTADANIA

Per què és important planificar

els objectius a principis

del mandat municipal?

En qualsevol àmbit de gestió,

la planificació és l’eina més

potent a l’hora de marcar-nos

objectius, prioritzar-los i aconseguir

dur-los a terme, d’aquí

la importància que es faci a

l’inici de mandat. El resultat és

una gestió clara i gens erràtica

de les problemàtiques de cada

municipi, amb valor afegit

de transparència en la gestió i

imatge de professionalitat.

Com creus que s’ha de plantejar

el treball de l’equip per

aconseguir resultats òptims i

satisfactoris?

Una feina bàsica de l’alcalde és

organitzar, motivar i esperonar

l’equip de regidors. Per aconseguir-ho,

utilitzem, en essència,

dues eines: el pla d’acció municipal

i reunions de coordinació.

Pel que fa al pla d’acció

municipal anual, cada tardor

proposo als regidors marcar les

fites a aconseguir a cadascuna

de les àrees de govern. D’altra

banda, per coordinar l’equip,

fem setmanalment una reunió

conjunta, i una altra individual

amb cada regidor. El resultat

és una bona comunicació,

coordinació i gestió transversal

de totes les àrees, i assolim

en gran mesura els objectius

anuals marcats.

Com podem fer que la ciutadania

se senti més implicada

en els problemes que ens

afecten col·lectivament?

Volíem caracteritzar la nostra

acció de govern per la transparència

i per la participació

ciutadana. Així, inicialment

fèiem una xerrada anual en

què proposàvem les línies de

treball, rebíem queixes i suggeriments,

tot assolint una bona

comunicació amb els veïns.

Tot i que valorem com a positiu

aquest primer pas, al llarg

dels anys de govern hem ajustat

el format. Actualment, fem

reunions molt més properes,

per zones o barris, deixem

a criteri dels veïns la gestió

d’una partida pressupostària,

i així aconseguim apropar més

la gestió municipal. |

David Alquézar

Sant Martí de Tous, 1979

Diplomat en Enginyeria

Tècnica Industrial especialitat

en química. Impulsor

de la Secció Local de

Sant Martí de Tous i militant

d’Esquerra Republicana

des de 2007. Alcalde

de Sant Martí de Tous des

de 2007. President de

la mancomunitat Anoia

de Ponent des que es va

constituir l’any 2013.

PLANIFICACIÓ GENERAL

DEL MUNICIPI

La planificació general

del municipi ha de ser la

primera feina de tot equip

de govern. Com a primer

pas, vam fer una pluja

d’idees de tot allò que

necessitava el municipi.

Les actuacions es van

prioritzar utilitzant dos

criteris. Criteri econòmic:

coneixement de la capacitat

d’inversió anual del

municipi amb recursos

propis. I criteri de funcionalitat:

objectiu a curt termini,

complir la legalitat

i tenir tots els equipament

municipals plens

d’activitat; objectiu a llarg

termini, la millora integral

de l’equipament. Les

planificacions s’ajusten a

les voluntats i possibilitats

de cada moment, no

s’han d’entendre com a

una figura rígida. Aquesta

feina la vam posar en valor

explicant-la als veïns i

modificant-la en xerrades

d’informació pública. |

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 23


GENT D’ESQUERRA

ACTIVISTES PEL NOU PAÍS

Enric Garcia (Sant Boi de Llobregat, 1960)

Cap de torn de la Botiga Solidària-Banc d’Aliments de Sant Boi.

Militant d’ERC-Sant Boi des de 1998.

Jordi Romaguera (Tordera, 1988)

Membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Militant d’ERC-Tordera des de 2011.

LA CONSTRUCCIÓ DE

LA REPÚBLICA CATALANA

PASSA PER IMPEDIR EL RISC

DE FRACTURA SOCIAL

El voluntariat és una traducció

dels valors republicans

de solidaritat i fraternitat?

Sí ho és, tot i que, a diferència

de França, el voluntariat està

repartit en estructures laiques i

en estructures religioses. En el

cas del nostre país és diferent.

Hi ha entitats que tenen una

forta implantació al territori i

una llarga trajectòria solidària.

El nou voluntariat que s’ha incorportat

en aquestes estructures

aporta la laicitat i la fraternitat

com a valors republicans.

Sovint no tenim en compte

com la crisi afecta les famílies,

el jovent, la gent gran...

Les conseqüències de la reforma

per salvar els mercats, que

està en contra de les persones i

de les seves necesitats, ha sigut

la baixada de salaris i la precarietat

de la situació laboral,

l’increment de les despeses bàsiques

com la llum, els milers

de desnonaments duts a terme

i la falta d’oportunitats laborals

per a les persones més grans de

50 anys, entre d’altres. Hem salvat

els bancs i no les persones.

Cal que tothom aporti el seu

gra de sorra per ajudar els

altres?

Ens trobem davant d’una emergència

nacional. No podem esperar

la solució d’unes administracions

escanyades per l’Estat,

com la Generalitat i els nostres

ajuntaments. Ara és l’hora de

l’acció ciutadana. La construcció

del futur Estat català passa

per impedir el risc de fractura

social en què estem ara. |

HEM DE FER FRONT A

LA SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA

QUE ESTAN VIVINT MOLTES

FAMÍLIES DEL NOSTRE PAÍS

La PAH ha fet visible el drama

dels desnonaments.

La tasca duta a terme per la

PAH ha contribuït a apoderar

les persones que ho estan perdent

tot perquè no poden pagar

la hipoteca. És imprescindible

que cadascú pugui tenir prou

recursos per negociar el seu cas

amb el banc de forma autònoma.

I també és imprescindible

que cadascú, dins del collectiu,

participi de l’adquisició

de competències de la gent

nouvinguda al grup. L’objectiu

és sumar esforços i continuar

fent de la PAH un moviment

imprescindible en la lluita pel

dret a l’habitatge.

El Parlament de Catalunya

va aprovar la incorporació de

la dació en pagament com a

concepte al marc jurídic català.

Com valores aquest pas?

La dació en pagament és una

demanda de mínims que no solucionarà

el drama de l’habitatge.

No obstant, el fet d’haver-la

incorporat en el marc jurídic català

és un pas endavant. Amb la

dació en pagament total s’aconsegueix

que les famílies no tinguin

deute hipotecari i puguin

començar de zero amb un lloguer.

Aquest petit èxit ha d’anar

acompanyat de més accions,

algunes de les quals recollides

en la ILP que estan impulsant

la PAH, l’Aliança contra la Pobresa

Energètica i l’Observatori

DESC i que va ser admesa per

la Mesa del Parlament el passat

mes d’octubre. Hem de fer front

a aquesta situació d’emergència

que estan vivint moltes famílies

del nostre país. |

24 | ESQUERRANACIONAL | 221


TERRITORI

ADHESIONS A LA CRIDA AL NOU PAÍS

VALLS El pati de Sant Roc de

l’Institut d’Estudis Vallencs va

ser l’escenari on el 6 de desembre

passat diverses persones

de la societat civil de Valls i de la comarca

van formalitzar l’adhesió al manifest de la

Crida al nou país.

CONTRA EL CARAGOL POMA

EBRE ERC porta la lluita contra

el caragol poma a Europa.

El grup Verds–ALE va dur a

terme una jornada explicativa

del problema amb representants d’entitats

del Delta, tècnics, polítics i membres de la

Comissió.

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

RIPOLL Esquerra Republicana

dóna suport a la candidatura

de la portalada de Ripoll com

a Patrimoni de la Humanitat.

La declaració suposaria un revulsiu molt

important per a l’economia i el turisme de

Ripoll i de la comarca.

INGRESSOS DE LA TAXA TURÍSTICA

BARCELONA Els barcelonins es

beneficiaran dels ingressos

obtinguts amb la taxa turística

a proposta d’ERC. Els ingressos

percebuts per la taxa turística serviran per

aplicar mesures per a la millora de l’espai

públic i de la convivència a la ciutat.

CONVENI COL·LECTIU DELS COLLIDORS

PAÍS VALENCIÀ El president

d’Esquerra Republicana del

País Valencià, Agustí Cerdà, va

lamentar que l’acord assolit

sobre el nou conveni col·lectiu dels collidors

del camp valencià no contempli les millores

necessàries que requereix el sector.

CONSTRUCCIONS IL·LEGALS

TAGOMAGO Esquerra Republicana

va registrar una sèrie de

preguntes al Congrés espanyol

i al Parlament Europeu per la

construcció il·legal d’habitatges a l’illot de

Tagomago, situat a 1 km d’Eïvissa i que gaudeix

de la màxima protecció mediambiental.

NOVA MILITÀNCIA

SECCIONS LOCALS

AMB MÉS ALTES

DE MILITANTS »

BERGA

BERGUEDÀ

20 nous militants

PUIGCERDÀ

CERDANYA

9 nous militants

BCN.EIXAMPLE

BARCELONÈS

9 nous militants

DOSRIUS

MARESME

8 nous militants

DURANT L’AGOST, SETEMBRE, OCTUBRE I NOVEM-

BRE S’HAN REBUT 302 SOL·LICITUDS D’AFILIACIÓ.

EN TOTAL, ENGUANY JA EN SÓN 901.

Aiguafreda 1, Alcúdia 1, Alfarràs 2, Alguaire

1, Alpicat 3, Altafulla 2, Amposta 2, Arenys de

Mar 1, Artés 1, Badalona 2, Bagà 2, Balaguer 1,

Barberà V. 1, BCN.Barcelona Vella 7, BCN.Clot-

Verneda 3, BCN.Eixample 9 BCN.Gràcia 4, BCN.

Horta-Guinardó 4, BCN.Poblenou 4, BCN.Sant

Andreu 5, BCN.Sants-Montjuïc 3, BCN.Sarrià-

Sant Gervasi 4, Begues 2, Berga 20, Bescanó 1,

Bigues i Riells 2, Blanes 1, Calafell 3, Caldes de

Montbui 1, Calonge 1, Camarles 3, Cambrils 1,

Canovelles 1, Capellades 1, Cardedeu 2, Cardona

1, Castellar V. 1, Castelldefels 2, Castelló 1,

Castell-Platja d’Aro i s’Agaró 1, Castellvell del

Camp 1, Cerdanyola 1, Cervelló 6, Cornellà Ll.

2, Cubelles 1, Deltebre 1, Dosrius 8, el Masnou

1, el Pinell de Brai 1, el Prat 2, el Vendrell 2,

Figueres 2, Folgueroles 1, Gelida 1, Girona 3,

Gironella 1, Granollers 1, Guissona 1, Igualada

4, Isona i Conca Dellà 1, la Fuliola 1, la Garriga

3, la Ràpita 3, la Seu d’Urgell 2, l’Aldea 6, les

Borges B. 1, Lleida 6, Lliçà V. 1, Lloret de Mar

2, Llucmajor 1, Malgrat de Mar 1, Manacor 1,

Maó 5, Marratxí 1, Masquefa 7, Mataró 1, Mollerussa

2, Montblanc 4, Montcada i Reixac 2,

Montgat 1, Móra d’Ebre 2, Olot 2, Òrrius 1, Palamós

1, Palau-Solità i Plegamans 1, Pallejà 1,

Palma 5, Parets V. 6, Pollença 1, Premià de Mar

1, Puigcerdà 9, Quart 1, Reus 1, Riells i Viabrea

1, Riudellots de la Selva 1, Roses 3, Rubí

3, Sa Pobla 1, Sabadell 4, Salou 1, Sant Adrià

B. 1, Sant Cugat V. 2, Sant Feliu de Guíxols 2,

Sant Feliu Ll. 1, Sant Fost de Campsentelles 1,

Sant Julià de Ramis 1, Sant Pere de Vilamajor

1, Sant Quirze V. 1, Sant Vicenç dels Horts 2,

Santa Coloma de Gramenet 1, Santa Maria de

Palautordera 6, Santa Maria del Camí 1, Seròs

1, Sitges 3, Tarragona 5, Terrassa 1, Torrelles

Ll. 5, Tortosa 5, Vacarisses 2, València 1, Vall de

Camprodon 1, Vallgorguina 1, Vallirana 1, Valls

1, Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant 2, Vic 1,

Vilafranca P. 3, Vilanova del Camí 3

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 25


XARXES

INSTAGRAM I LA FORÇA DE LES IMATGES

Raül Múrcia

@Raulmuto

Instagram ha esdevingut en molt poc

temps la xarxa social fotogràfica preferida

pels usuaris a Internet, tant és així que

ha anul·lat la resta de competidores que

volien esdevenir l’alternativa. El seu èxit,

la senzillesa? Penso que aquest és un dels

punts forts; sense gaires coneixements i

amb qualsevol smartphone convencional,

et pots convertir en un veritable fotògraf

professional: fas una foto, l’enquadres, la

corregeixes una mica, li apliques algun

filtre i ja la tens, una foto digna d’un professional.

I per què no?

INSTAGRAM HA ENTRAT DE PLE EN

LA COMUNICACIÓ POLÍTICA. TRANSMET

EMOCIÓ, SENTIMENT I ESPONTANEÏTAT

Les imatges transmeten alguna cosa

que amb un text no sempre s’aconsegueix:

emoció! Instagram —al meu entendre—

és emoció, sentiment, espontaneïtat i, sobretot,

immediatesa!

I, com havia de ser, Instagram ha entrat

de ple en la comunicació política. Potser

no amb la potència que ho van fer el Twitter

o el Facebook, on tots els partits polítics

hi són representats, però cada vegada

més s’ha anat fent un forat i actualment és

una xarxa més en la qual es pensa a l’hora

de voler comunicar.

És per això que es va decidir obrir el

perfil a Instagram d’Esquerra Republicana.

Feia temps que el teníem reservat, però

es va decidir activar-lo setmanes abans de

la campanya de les europees amb l’objectiu

de fer arribar a l’electorat un altra

cara de la campanya, intentar fer arribar

la «cara b», allò que no sempre es veu,

allò que queda darrere de les càmeres i la

premsa. I aquesta idea és la que han seguit

moltes seccions locals i candidats arreu del

territori. És, potser, una de les poques vies

que tenen els polítics de fer arribar allò

que senten.

La línia a seguir en el perfil del partit

era similar a la que seguim amb l’Instagram

de l’Oriol @Junqueras, més personal

i menys artificiós del que s’acostuma a

veure en política. Potser aquí radica un

dels seus èxits, en la visió personal. L’emotivitat

de les seves frases i pensaments,

el seu dia a dia. Els actes polítics que el

porten a recórrer

el territori per

explicar-se, però

també aquells detalls

personals que

fan d’ell el que és,

una «persona que

està de polític».

L’acollida dels

igers —usuaris

d’Instagram— ha

estat sempre bona

i amb simpatia. Ha

esdevingut un espai

de recollida d’opinions

i de debat que potser

altres xarxes

no permeten.

Cal fer justícia

i recordar

que el perfil

a Instagram

del president

d’Esquerra Republicana

és el

més seguit pel

que fa a política

nacional i, fins

i tot, estatal i, si

m’ho permeteu,

mundial.

Instagram és una xarxa que, a priori,

complementa la resta, però, cada vegada

més, va adquirint vida pròpia atès el seu

discurs emotiu amb un «engagement»

cada vegada més alt. Perquè, què són les

xarxes socials sinó emoció? |

26 | ESQUERRANACIONAL | 221


INFOGRÀFICA

CONTINUEM CREIXENT A LES XARXES SOCIALS

Esquerra Republicana ha continuat progressant

a les xarxes socials durant el

2014. A Youtube, s’han superat les 700.oo

visualitzacions per segon any consecutiu.

Pel que fa a Twitter i Facebook, Esquerra

Republicana i Oriol Junqueras es consoliden

com a partit i dirigent d’àmbit català

amb més seguidors, un cop Ciutadans ja

ha fet el salt a la política espanyola.

El 2014 ha estat, a més, l’any en què Esquerra

Republicana ha afegit Whatsapp,

Spotify i Instagram a les seves eines de

comunicació. |

1.000.000

750.000

500.000

250.000

0

VISUALITZACIONS ANUALS A YOUTUBE

youtube.com/esquerraTV

Dades a 31 de desembre de 2014

715.675

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

SEGUIDORS A FACEBOOK

Dades a 31 de desembre de 2014 Dades a 20 de gener de 2015

facebook.com/esquerra.ERC

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

14.852

88.707

16.028

61.363

20.658

30.400

12.585

19.975

9.423

9.908

5.375

7.933

6.246

6.444

12.991

98.855

43.058

84.296

27.510

68.811

12.230

26.947

10.825

4.257

4.550

0

C’s

ERC

CUP

CiU

PSC

ICV

PP

Albert

Rivera

Oriol

Junqueras

Artur

Mas

Alícia Sánchez-

Camacho

David

Fernàndez

Joan

Herrera

SEGUIDORS A TWITTER

Dades a 31 de desembre de 2014 Dades a 20 de gener de 2015

twitter.com/esquerra_ERC

160.000

140.000

120.000

104.788

159.000

153.000

100.000

80.000

60.000

40.000

10.000

24.974

81.400

45.836

81.100

38.705

61.100

36.777

60.000

21.578

25.700

13.285

18.200

9.435

11.800

82.604

60.784

112.000

29.929

39.100

18.325

24.100

17.236

13.200

0

C’s

ERC

CUP

CiU

PSC

ICV

PP

Oriol

Junqueras

Albert

Rivera

David

Fernández

Joan

Herrera

Alícia Sánchez-

Camacho

Pere

Navarro

Miquel

Iceta

DESEMBRE 2014-GENER 2015 | ESQUERRANACIONAL | 27


2014, UN ANY

QUE CONTINUA

More magazines by this user
Similar magazines