Pla Local de Joventut 2012-2015 - Ajuntament de Reus

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015de joventut es duen a terme polítiques de joventut sinó que des de totes les àrees iregidories, però si que és des de joventut que es coordinen totes aquestes actuacions,s’aporten els criteris tècnics, el coneixement de la realitat juvenil, la visió dels joves, lesseves necessitats...Es treballa doncs transversalment des de totes les àrees per tal d’incidir en tots elsàmbits de la vida dels joves; i això vol dir per tant, que el Pla Local de Joventut quepresentem és un pla integral de tot l’Ajuntament de Reus.El Pla Local de Joventut que presentem és un document de planificació estratègicaintegral que respon a:- un diagnòstic compartit de la realitat juvenil del municipi fet demanera participativa amb joves i tècnics del municipi (què passa, perquè passa i què s’està fent) amb voluntat d’integrar en un mateixdocument totes les actuacions en matèria de joventut que es realitzenal municipi, les necessitats que es detecten i les possibles propostesd’acció per fer front a aquestes necessitats.- un disseny on es tracen les grans línies d’actuació prioritàries que estreballaran durant els properes quatre anys per donar resposta a larealitat observada fruit de les conclusions de la diagnosi realitzada.- un model d’avaluació que ens permetrà respondre si s’han acomplertels objectius que ens havíem marcat i fins a quin punt hem modificatla realitat sobre la que preteníem actuar.1.1. PROCÉS DE DEFINICIÓ DEL PLA LOCAL DE JOVENTUTEl Pla que presentem és un pla que es comença a gestar ja a finals del 2011, ambl’avaluació final del Pla Local anterior 2008-2011.El 2008 es va iniciar una nova etapa en les polítiques de joventut a nivell municipalcentralitzant dins d’un sol departament tot el que feia referència a polítiques dejoventut, després d’uns anys de dispersió, per donar visibilitat i lideratge a aquestaaposta estratègica de treballar amb polítiques públiques destinades a joves.5

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20151.2. CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUESReus és la capital de la comarca del Baix Camp i alhora una de les capitalseconòmiques del territori, que sobrepassen la pròpia comarca. El sector terciari és elque predomina en l’economia de la ciutat.La població de Reus compta amb un total de 106.709 habitants el 2011 segons lesúltimes dades del Banc d’estadístiques de municipis i comarques, Idescat.L’evolució de la població a la ciutat de Reus des de l’any 1981 ens mostra (figura 1)un creixement progressiu (si bé no sempre constant, amb oscil·lacions de la taxad’increment brut) fins l’any 1996, quan es situa per sobre dels 90.000 habitants.Després de l’únic període de suau decreixement de la població (1996-2001), esprodueix un pronunciat creixement entre 2001 i 2010, període en el que s’assoleixamb molta diferència la màxima taxa d’increment brut que s’havia donat des de 1981,i durant el qual es superen per primera vegada els 100.000 habitants.Figura 1: Evolució de la població del municipi. 1981 - 2010habitants120.000100.00080.00060.00040.00020.00001981 1986 1991 1996 2001 201076543210-1increment a (1)HabitantsIncrement a(1)Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.(1) Increment anual brutSi ens fixem (figura 2) en el detall del citat període (i l’allarguem fins a l’any 2011),observem que el creixement es produeix entre el 2001 i el 2008 - essent el 2008 l’anyen que supera la frontera dels 100.000 habitants – mentre que entre el 2008 i el2009 s’inverteix la tendència i es produeix el primer període de decreixementpoblacional, si bé gairebé insignificant (600 persones), tendència que es manté fins a8

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Figura 3: Estructura de poblacióGràfic 1.3. Piràmide de població de REUS 2010De 80 a 84 anysde 70 a 74 anysDe 60 a 64 anysDe 50 a 54 anysDe 40 a 44 anysDe 30 a 34 anysDe 20 a 24 anysDe 10 a 14 anysDe 0 a 4 anys6000 4000 2000 0 2000 4000 6000homesdonesFont: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.Figura 4: Piràmide de població de la comarca. Figura 5. Piràmide de població de Catalunya.2010 2010De 80 a 84 anysde 70 a 74 anysDe 60 a 64 anysDe 50 a 54 anysDe 40 a 44 anysDe 30 a 34 anysDe 20 a 24 anysDe 10 a 14 anysDe 0 a 4 anys12000100008000 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000 8000 10000homes donesDe 80 a 84 anysde 70 a 74 anysDe 60 a 64 anysDe 50 a 54 anysDe 40 a 44 anysDe 30 a 34 anysDe 20 a 24 anysDe 10 a 14 anysDe 0 a 4 anys400000 300000 200000 100000 0 100000 200000 300000 400000homes donesFont: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padrócontinu de població. Idescat.Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padrócontinu de població. Idescat.Aquesta estructura poblacional clarament envellida és la que també ens mostren elsíndex de població de 2010 (figura 6), amb valors molt elevats d’envelliment (relacióentre la població major de 64 anys i la menor de 15) i dependència, tan juvenil(relació entre la població menor de 15 anys i la d’entre 15 i 64 anys) com global(població menor de 15 i major de 64 en relació a la resta – d’entre 15 i 64 anys -).10

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Figura 6: Índexs de població. 2010Habitants Índex de Índex Índex de2010 dep. juvenil d'envelliment dependènciaREUS 106.622 25 84 47BAIX CAMP 190.440 28 85 46Catalunya 7.512.381 25 108 54Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat.Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys / població de 15 a 64 anys)*100Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100Pel que fa concretament a la població jove, i en lògica consonància amb lo exposat,el pes d’aquest col·lectiu en relació al global de la població ha perdut pes en elsdarrers anys, després d’haver-se mantingut força estable les dues dècades anteriors, sibé amb valors absoluts màxims a mitjans dels 90 (figura 7). El procés d’envellimentde la població a partir d’aquest moment, davallant el valor global de la població jove ala vegada que seguia augmentant la població (com hem pogut observaranteriorment), suposa la lògica pèrdua de pes relatiu a la que hem fet referència.Aquesta evolució negativa del pes absolut i relatiu de la població jove al llarg delperíode és molt similar al que s’observa pel conjunt de la comarca i CatalunyaFigura 7: Evolució de la població jove del municipi. 1981 - 201023.00022.00021.00020.00019.00018.00017.0001981 1986 1991 1996 2001 201030,0025,0020,0015,0010,005,000,00jovesproporció jovesFont: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.Pel que fa als joves, Reus l’any 2010 compta amb un total de 19.842 joves de 15 a 29anys, dels 106.622 habitants que té el municipi.Això representa doncs un índex de joventut del 18,61%11

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Figura 8: Població jove de 15 a 29 anys per grups d'edat. Municipi, comarca i Catalunya. 201015-19 20-24 25-29joves %joves joves %joves joves %jovesREUS 5.641 28,43 6.246 31,48 7.955 40,09 100,00BAIX CAMP 9.516 27,85 10.768 31,52 13.881 40,63 100,00Catalunya 342.687 26,32 405.040 31,11 554.111 42,56 100,00Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.Per finalitzar ens fixem en les dades referents a les migracions, tan internes comexternes.Abordant les migracions internes, la tendència és clara a un saldo negatiu els darrersanys (des del 2005, enfront un saldo positiu en períodes anteriors), ja que elsindividus que arriben des d’altres parts de Catalunya i Espanya decreix, mentre que elsindividus que marxen és creixent, per tots els grups d’edat.Figura 9:Evolució de les migracions internes dels joves de 15 a 29 anys per grups d'edat a Reus2002 a 2009. (dades absolutes)80070060050040030020010002002 2003 2004 2005 2009arriben 15-19marxen 15-19arriben 20-24marxen 20-24arriben 25-29marxen 25-29Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades de Moviments migratoris. IdescatPel que fa a la immigració externa, i observant la proporció de joves de nacionalitatestrangera en relació al conjunt de la població i al conjunt de la població jove, mostraun llarg període de creixement des d’una perspectiva temporal àmplia (figura 10), enespecial durant el període 2001-2010.12

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Figura 10:Evolució de la proporció de joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera en relacióal conjunt de la població (%PNE/ total P) i al conjunt de la població jove (%JNE/J)a Reus, 1996-2001-201035,0030,0025,0020,0015,0010,005,000,001996 2001 2010%PNE/total P%JNE/JFont: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.L’estructura de la població jove en relació a l’origen, resultant d’aquests moviments depoblació (figura 11) mostra una població jove dominada per una clara majorianascuda a Catalunya i una important presència de joves nascuts a l’estranger, essentmolt poc important la presència de joves nascuts a la resta d’Espanya. La diferènciamés important que aquesta estructura mostra en relació al conjunt de la poblaciósegons l’origen, és precisament aquesta presència de persones nascudes a la restad’Espanya, que és pràcticament igual a la de nascuts a l’estranger si tenim en comptetota la població. Així, la proporció d’immigrants és força similar si tenim en comptenomés joves o tota la població (vora el 60%, però major entre els joves), però els quiconformen aquesta població són a parts iguals espanyols i estrangers per al conjuntde la població, i molt majoritàriament estrangers si ens fixem només en la poblaciójove.Figura 11: Població del municipi segons lloc de naixement. 2010 (percentatges)total població60,3020,5519,14CatalunyaResta de l'EstatEstrangerde 15 a 2965,384,3330,290% 20% 40% 60% 80% 100%Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.13

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Si observem (figura 12) els continents de procedència dels joves de nacionalitatestrangera, veiem una majoria de joves africans (sobretot marroquins), seguit de jovesde la resta de la Unió Europea (romanesos sobretot) i Amèrica del Sud (sobretotcolombians i bolivians). Els procedents d’Àsia, Amèrica del Nord i Canadà, i els païsoseuropeus que no formen part de la UE són poc significatius. Finalment, comparant-hoamb el conjunt de Catalunya, veiem una presència relativa major d’africans i menor desud-americans i asiàtics a Reus.Figura 12:Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen. Reus,Baix Camp i Catalunya. 2010 (percentatges)100%90%80%70%60%50%40%30%20%10%0%1891.2842402.3231291.532REUS BAIX CAMP CatalunyaÀsia i OceaniaAmèrica del SudAmèrica del N. i C.ÀfricaResta d'EuropaUE-15 menys EspanyaFont: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.Així doncs, en nombres absoluts, Reus l’any 2010 compta amb un total de 5.697 jovesde 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera, del total de 19.842 joves que hi ha almunicipi.Això representa un índex d’immigració juvenil del 28,71%.Si tenim en compte la comarca, observem que la majoria de joves estrangers eslocalitzen a Reus ja que a la comarca es comptabilitzen 9.429 joves de nacionalitatestrangera dels quals 5.697 es troben a Reus.14

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Taula 1.8. Dades generals sobre la població i els joves estrangers. Municipi, comarca i Catalunya.2010PNE JNE JNE (-rUE) %PNE/total P %JNE/J %JNE/PNEREUS 20.565 5.697 4.165 19,29 28,71 27,70BAIX CAMP 36.317 9.429 6.179 19,07 27,60 25,96Catalunya 1.198.538 345.544 263.335 15,95 26,54 28,83Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.PNEJNEJNE (-rUE)%PNE/total P%JNE/J%JNE/PNEPoblació de nacionalitat estrangeraPoblació jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangeraPoblació jove de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte els de la resta de la UEProporció de població de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al conjunt de la poblacióProporció dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total dels jovesProporció dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera respecte al total de població de nacionalitat estrangeraPel que fa al factor corrector de mobilitat, que fa referència als desplaçamentsresidència/estudis i residència/treball, ens trobem que les dades no són accessiblesal web de l’Idescat i les dades més recents que ens han fet arribar des de laCoordinació Territorial de Joventut de Tarragona són del cens 2001. Aquestes dadessón de deu anys enrere, per tant valorem que no podem referenciar-nos a elles nitenir-les en compte com a criteri per valorar el Pla Local de Joventut.RECURSOS1.3. CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA REGIDORIA DE JOVENTUTRECURSOS HUMANSEl departament de joventut necessita d’un equip consolidat de professionalsespecialitzats i que gaudeixin d’un reconeixement tècnic; ja que desenvoluparpolítiques de joventut no es pot fer amb qualsevol tipus de personal sinó que esrequereixen determinats coneixements i aptituds imprescindibles per tal de dedicar-sea la recerca , disseny, direcció, aplicació o avaluació de plans, programes o projectesdestinats a les persones joves. Fet reconegut a la mateixa llei 33/2010, de polítiquesde joventut.El departament de joventut disposa d’un referent tècnic que és el coordinador deldepartament que té la missió de planificar, executar i avaluar les polítiques de joventut15

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015que es fan a nivell municipal en coordinació amb la resta de departaments i regidoriesque conformen l’entramat municipal.Actualment l’equip de professionals amb els que compta el departament de joventutés força inestable i un dels reptes d’aquest Pla ha de ser consolidar aquesta estructurade personal a quatre anys vista, per tal d’apostar definitivament per les polítiques dejoventut i reconèixer l’important paper que desenvolupen a la ciutat.L’any 2012 el departament de Joventut compta amb:Personal propi: Una regidor de Joventut compartit amb Cultura Una tècnica superior de joventut amb responsabilitats de coordinació deldepartament a jornada completa (categoria laboral A1). Un tècnic auxiliar de joventut amb tasques de control pressupostari iadministració, a jornada completa (categoria laboral C). Una auxiliar tècnica amb responsabilitats de coordinació del Serveid’informació juvenil i dinamització de projectes a jornada completa (categorialaboral D).Personal externalitzat: Un dinamitzador juvenil amb responsabilitats de dinamització i execució deprojectes de participació i cultura, a jornada completa (categoria laboral C). Una informadora juvenil especialitzada en mobilitat internacional responsabledels aspectes comunicatius i les eines 2.0 del departament així com delprograma de descentralització als Instituts i suport en projectes de lleure, ajornada completa (categoria laboral C). Dos orientadors laborals responsables del Servei de treball i emprenedoria del’Oficina Jove del Baix Camp, al 80% de la jornada (28 hores setmanals),(categoria laboral B).RECURSOS FINANCERS- Pressupost global del consistori: 111.959.669,31€ (any 2011 2 )- Pressupost de l’àrea de joventut: 194.991€ (cap. 2) + 114.740,79€ (cap. 1) = 309.731,79€ 32 El pressupost de l’Ajuntament de Reus per l’any 2012 està pendent d’aprovació, per tant l’any dereferència pel tema pressupostari a l’hora d’elaborar el PLJR sempre és el 2011.16

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Segons aquestes dades veiem que el pressupost del departament de joventutrepresenta un 0,28% del total del pressupost de l’Ajuntament de Reus.RECURSOS INFRAESTRUCTURALSCasal de Joves La Palma: equipament juvenil que s’erigeix com a espai dereferència de les polítiques de joventut municipal, centre on conflueixen totesles activitats, programacions, informacions, interessos juvenils, ofertes i serveispels i les joves. L’equipament és des d’on es desplega el Pla Local de Joventut ion treballen els tècnics encarregats de dissenyar-lo, executar-lo i avaluar-lo.L’equipament és el lloc on s’ubiquen els principals serveis d’assessorament iatenció directa al jove i els principals projectes i activitats i des d’on sorgeixen ies coordinaran les accions i programes que es desenvolupen en altres espais iequipaments de la ciutat.En aquest espai trobem:- dependències tècniques del departament de joventut- Servei d’Informació Juvenil: acollida i primera informació al jove- Oficina Jove del Baix Camp: servei d’orientació i assessoramentespecialitzat amb els servies d’habitatge, salut, treball i emprenedoria iiniciatives juvenils relacionat amb temes culturals, de participació iassociacionisme.- espai d’ús per a entitats i col·lectius juvenils- sales d’ús polivalent per a diferents activitats i formació- 3 bucs d’assaig insonoritzatsLa Palma: espai multifuncional amb diferents aules per a realitzar activitats,cursos i tallers, un espai exterior per a la organització de diferentsesdeveniments i una sala de concerts interior. Aquest és un espai municipalgestionat per l’IMAC no exclusiu per a joves però a disposició de les diferentsàrees i departaments municipals, entitats, associacions i col·lectius per a larealització de diferents actes.3 Cal tenir present que en aquests càlculs no es tenen en compte totes les despeses que es destinen ajoventut des de l’Ajuntament de Reus, ja que caldria sumar aquí la resta de capítols referents amanteniments, edificis, material fungible, electricitat,...17

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Els 6 Centres Cívics de la ciutat repartits per tot el territori municipal oberts atots els ciutadans de la ciutat que disposen de diferents espais i serveis. ElsCentres Cívics de la ciutat disposen de diferents espais que poden ser utilitzatsper a realitzar diferents activitats i són seu de diferents entitats juvenils.2. MARC TEÒRICEl marc teòric fa referència als principis i valors en els que ens basem per adesenvolupar el Pla Local de Joventut, és a dir, en aquest apartat queda recollit elmarc conceptual i ideològic que guia tot el Pla Local de Joventut de Reus 2012-2015.El PLJR s’emmarca dins els principis del Pla Nacional de Joventut 2010-2020 fruit delconsens de tots els agents socials, institucionals i polítics que treballen amb polítiquesde joventut de Catalunya. Alhora el PLJR també neix d’un procés de consulta irecollida de propostes realitzat durant tres mesos amb joves, associacions juvenils,representats juvenils de tots els partits polítics que estan a l’ajuntament i tècnics iprofessionals que treballen amb joves al territori.QUÈ ENTENEM PER JOVES I POLÍTIQUES DE JOVENTUT ?Segons la llei 33/2010 de polítiques de joventut d’1 d’octubre, els joves es defineixencom aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos formatius, d’inserciólaboral i d’emancipació domiciliària, de les quals es deriven unes identitats i actitudssimilars. Tot i l’aparent homogeneïtat, la diversitat i les desigualtats socials fan que noexisteixi una joventut sinó diverses “joventuts”. Tot i això, els joves incorporen lacircumstància comuna de trobar-se subjectes a desigualtats per raó de l’edat.Conformen un col·lectiu que es defineix per unes circumstàncies que li dificulten elple exercici de la ciutadania, i és per això que té la necessitat de veure garantit l’accésals recursos socials, polítics, econòmics i culturals necessaris per exercir aquestaciutadania.La llei fixa el concepte administratiu de joves en el tram d’edat entre els 16 i els 29anys, tot i que en el nostre cas el PLJR també vol treballar amb el col·lectiu de joves18

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015adolescents (12 a 16 anys) i amb el col·lectiu de 29 a 35 exclusivament per temesd’emancipació (treball i habitatge).Així doncs, els joves són un sector de la ciutadania amb entitat pròpia i diferenciada iunes circumstàncies i necessitats específiques, sobre els que cal intervenir tenint encompte la realitat desigual que viuen respecte altres col·lectius i dins el propicol·lectiu. Per tant doncs, quan parlem de polítiques de joventut, parlem de polítiquessocials.Les desigualtats que afecten als joves tant són desigualtats intrageneracionals(desigualtats internes dins el propi col·lectiu de joves), com desigualtatsintergeneracionals (desigualtats respecte altres col·lectius). Aquestes desigualtats sónles que justifiquen la necessitat de realitzar polítiques de joventut. En aquest sentit, lespolítiques de joventut cal veure-les com polítiques socials de modificació detrajectòries vitals i no polítiques de millora de la qualitat de vida.Les polítiques de joventut doncs, tenen com a objectiu l’emancipació de la gent jove,emancipació entesa com a capacitat d’exercir la plena ciutadania i capacitat perconstruir i desenvolupar en igualtat d’oportunitats el propi projecte de vida i poderincidir en la vida col·lectiva participant en la construcció de projectes col·lectius.Es tracta de proporcionar elements que permetin als joves posar en pràctica els seusdrets com a ciutadans i garantir que tenen totes les eines i elements al seu abast perescollir i construir el seu propi projecte de vida.Si ens fixem en la construcció social del concepte joventut trobem que la societat jafet de la joventut un model d’ideal vital. Ser jove “mola”, és un temps en el que tot éspossible i en el que s’experimenta i es passa per norma general “molt bé”. Lapublicitat és un clar reflex d’aquesta idea: la joventut és creativa, emprenedoria,enrotllada, idealista, plena de vitalitat,... La idea de joventut actualment està moltmarcada per models de consum i models d’oci: un és jove si compra productes perjoves i es comporta com se suposa que els joves haurien de fer-ho.En canvi, la realitat és molt diferent de la imatge que s’ha creat de la joventut. Elsjoves es troben en una situació de precarietat i vulnerabilitat molt alta i trobennombroses dificultats per construir un projecte autònom de vida.Els joves són els que pateixen de manera més accentuada la precarietat, latemporalitat al mercat laboral, l’augment del preu de l’habitatge, l’allargament de19

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015l’etapa formativa i això comporta un retard de l’edat d’emancipació dels joves que faque el període anomenat joventut s’allargui significativament, comença abans (ambl’ESO als 12 anys) i s’acaba més tard. Aquest fet afecta els valors predominants delsjoves en l’àmbit cultural: hedonisme, presentisme, diversió, ociositat, improvisació...Una joventut allunyada de l’autonomia (una casa i un projecte de vida propi) quebusca espais d’autonomia en el mercat de consum, ja sigui mitjançant la recreaciód’identitats específiques (tipus de roba o música que s’escolta), o a través del’apropiació simbòlica d’espais o moments dels dia determinats (concentracions enzones d’oci, apropiació de la nit com a espai propi de la joventut) o a partir de lapersonificació d’espais tals com l’habitació dins la llar familiar o l’adquisició d’un cotxe.En definitiva, quan parlem de joves i joventut ens referim a un període de construcciódels projectes de vida, un moment de canvis, experimentació i mobilitat; per tantdoncs un període d’oportunitats i de construcció del propi projecte de vida i alhora deconstrucció/transformació de la societat de la qual es forma part.En l’escenari de crisi i retrocés de drets socials en els que ens trobem té més sentitque mai dedicar esforços a desenvolupar polítiques de joventut per tal deproporcionar elements que permetin als joves superar les desigualtats en les que estroben a l’hora de construir el seu projecte de vida i de posar en pràctica els seus dretscom a ciutadans.ATENCIÓ A LA DIVERSITATEstem en una societat diversa i multicultural, plena de diversitat però també ambgrans desigualtats socials i amb exclusió social. Els joves als que va destinat el PLJRsón joves diversos amb realitats força diferents; per tant cal definir per cada actuació oprograma a quins a realitat ens adrecem, amb la màxima precisió possible i assegurarnosque els continguts s’adaptaran amb èxit al públic concret al qual ens dirigim. Caltenir en compte aquesta diversitat de la que parteixen els joves ja que aquesta afectaels interessos així com les seves condicions de vida.És en aquest sentit doncs, l’atenció a la diversitat que ens plantegem com a ideatransversal que guia tot el PLJR, vol dir que no tot serveix per tots els joves i per tantles actuacions s’hauran de focalitzar i adaptar segons a quins joves pretenem arribar.20

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Els factors i variables més importants que diferencien als joves i que hem de tenir encompte són:- l’edat: no és el mateix dirigir-se a joves de 12 a 16 anys que a joves de 18 a 29, perexemple.- els factors socioeconòmics: on trobem grups socials amb comportaments ioportunitats diferents.- el gènere: tenir en compte la perspectiva de gènere i la mirada “femenina” i“masculina” de la realitat per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en totes lesaccions i propostes, tenint en compte les diferències i respectant les identitats.- els orígens culturals: incorporar la perspectiva intercultural a totes les actuacions quees duen a terme amb la intenció d’afavorir la integració de les diferents cultures peravançar cap a una societat de tothom i per a tothom. Estem parlant de treballar perbuscar allò que ens uneix, allò que ens fa iguals com a éssers humans més que fixarseen les diferències, és a dir, introduir pràctiques d’inserció de la diversitat culturalque no emmascarin desigualtats socials i que es basin en el foment de la igualtatentre tots els joves que vulguin participar independentment de la seva procedència oel seu origen.- la zona de residència o espai de referència: centre - perifèria- la pertinença o no a grups associatius o grups no formals...Des d’aquí quan parlem d’atenció a la diversitat entenem que es tracta de tenir encompte a l’hora de treballar amb joves que cal atendre’ls en funció de les sevescaracterístiques específiques; tenint en compte que no hi ha joves problemàtics ialtres que no; sinó que la diversitat és una característica consubstancial dels joves i entot cas el que hem de fer és fer-la aflorar associada a la idea de riquesa social icultural.COHESIÓ SOCIALCohesionar vol dir construir espais compartits i de relació que creen sentiment decomunitat i identificació entre els joves- la cohesió social s’aconsegueix compartint temps i espais, dialogant i respectantnosuns als altres.21

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015- la cohesió social trenca amb els estereotips i afavoreix l’acceptació de l’altre il’entesa mútua.- afavorir la cohesió entre els joves no significa eliminar els conflictes sinó aprendrea gestionar-los a través de vies no violentes com la mediació on es tracta d’escoltartotes les parts i arribar a un acord que satisfaci a tothom.Quan parlem de cohesió social estem fent referència a la necessitat d’arribar a tots elsjoves sense distinció de sexe, procedència, situació socioeconòmica i aconseguir queaquests es sentin còmodes, es sentin part activa de la ciutat i s’identifiquin ambaquesta.En definitiva, treballar per a la cohesió social significa afavorir el desenvolupamentpersonal i social dels joves. Es tracta de fer èmfasi en cada programa, projecte iactuació per integrar el foment de la cohesió social i buscar aquells aspectes queuneixen als joves, fent evident que cadascú pot mantenir els seus particularismes peròque alhora és imprescindible un marc compartit que és el projecte en comú desocietat en el qual cal que tots podem col·laborar en construir-la, gaudir-ne i canviarla.Els diferents programes, projectes i serveis han de tenir en compte doncs la diversitatdel col·lectiu juvenil i les seves diferents necessitats per tal de que totes les actuacionsque es duguin a terme siguin integradores i responguin a les expectatives delsdiferents joves que hi ha a la ciutat.TRANSFORMACIÓEntenem que les polítiques de joventut han de treballar per transformar realitats itrajectòries de vida; per tant apostem fort per la idea que els joves estan en unmoment de construcció dels propis projectes de vida però alhora de construcció delprojecte de societat del que formen part, per tant entenem que és imprescindibleempoderar els joves en aquest sentit, com a agents de canvi social, impulsant per tantde manera transversal en totes les accions i projectes del PLJR el seu paper actiu coma ciutadans del conjunt de la societat; oferint espais per a la seva participació en lapressa de decisions, així com oportunitats per donar rellevància a la seva visió delmón.22

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015QUALITAT I VISIBILITATEs tracta d’apostar per la qualitat i no per la quantitat de programes o serveis quepodem oferir; al igual que no es tracta d’arribar al màxim de joves possibles sinóarribar a aquells joves destinataris de l’acció que hem planificat per les sevescaracterístiques concretes. Des del moment que ens plantegem actuar a nivell decanvis d’actituds, d’hàbits, de promoure valors, de prestar serveis de primeranecessitat... no podem pensar que això ho aconseguirem sense prioritzar la qualitat iprofessionalitat que cal per a la prestació d’aquests serveis i l’execució d’aquestesaccions; més que pensar en la quantitat d’usuaris atesos, que ens pot portar a deixarde banda el treball de proximitat, l’atenció a la diversitat i en definitiva a la consecuciódels nostres objectius finals.Al mateix temps moltes vegades els recursos i mitjans destinats a atendre els joves esposen en una segona línia de prioritats i es considera que els pocs recursos que s’hidestinen poden suplir-se amb voluntariat dels professionals que hi treballen i moltaimaginació. Cal fugir radicalment d’aquest plantejament i garantir que totes lesactuacions dirigides a joves, els recursos i serveis comptin amb la mateixa qualitat quela resta d’actuacions que es realitzen des de qualsevol altra àrea o departamentmunicipal, tant pel que fa a infraestructures, com en la qualitat i quantitat delsprofessionals que hi treballen.Quan parlem de visibilitat fem referència al fet de canviar la imatge negativa quesovint s’associa amb els joves als diferents mitjans i espais de comunicació, onnormalment apareix el binomi: joves i problemes. Es tracta de canviar aquesta imatgenegativa i utilitzar tots els canals i les eines de comunicació de les que disposem pertal de promoure els serveis i recursos que es gestionen des de joventut i promoureque es coneguin, difonguin i visibilitzin totes les iniciatives i projectes juvenils positiusque es realitzen a la ciutat, ja sigui a iniciativa de l’administració municipal com anivell d’associacions o a iniciativa individual.ESPECIALITZACIÓ, PROXIMITAT I INNOVACIÓLes polítiques de joventut han de garantir l’exercici de la ciutadania del col·lectiu jove iper tant cal que els serveis que s’ofereixen als joves siguin especialitzats, ambprofessionals especialistes i dissenys acurats, ja que es tracta de garantir la igualtatd’oportunitats entre els joves. S’aposta per especialitzar els serveis i oferir una atenció,23

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015• Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya: Exploració deDades Estadístiques -EDE, i Observatori Català de la Joventut (Sistemad’Indicadors de la joventut de Catalunya i Informes trimestrals de l’Enquesta dePoblació Activa).• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): Banc d’Estadístiques deMunicipis i Comarques, Indicadors dels municipis catalans (Google Public DataExplorer) i Indicadors de Conjuntura Econòmica.• Instituto Nacional de Estadística (INE).• Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC): Observatori Catalàde l’Esport.• La Caixa: Anuari Econòmic Espanya 2011.• Centres d’estudis i fundacions: Fundació Jaume Bofill, Gabinet CERES, Centred’Estudis i Recerca Sindicals (CERES-Comissions Obreres).• Premsa i recursos de la xarxa: www.reus.cat, blog Open Data (www.ara.cat)• Ajuntament de Reus: Memòries i informes de diferents serveis locals (Oficinad’Habitatge de Reus, REDESSA, IMFE-Mas Carandell, Oficina Jove, ConsellMunicipal de Joves) i Plans locals municipals (Pla Local d’Habitatge, Pla deSalut Pública, Pla d’acció en VIH/Sida).Dades quantitatives subjectives• Enquesta de la Regidoria de Joventut: Enquesta telemàtica on-line deresposta voluntària; dissenyada, difosa i buidada (Annex) per la Regidoria deJoventut entre els mesos de setembre i novembre de 2011 4 .4Per consultar els buidatge de l’Enquesta realitzada anar a l’annex 1.25

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015PARTICIPACIÓ DELS TÈCNICS I PROFESSIONALS: els tècnics i professionals hanparticipat de manera col·lectiva a través dels 2 tallers de debat realitzats.TÈCNICA ÀMBITS PERFIL DELS PARTICIPANTSTallers participatius(espais col·lectius dedeliberació i consens)1. Educació i formació, Treball,Habitatge, i Mobilitat(10 participants)2. Salut, Esport, Cultura i oci, iParticipació(15 participants)Tècnics i professionals delsserveis i recursos que actuen anivell local, en els àmbitscorresponents• Documentació específica:- Estudis i informes: Direcció General de Joventut (Col·lecció d’estudisde l’Observatori Català de la Joventut), Fundació Jaume Bofill,Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.- Premsa i recursos de la xarxa: www.reus.cat, blog Open Data(www.ara.cat), Diari El Punt (edició digital), Federació de Municipis deCatalunya.- Plans locals i estratègics municipals: Pla Local d’Habitatge, Pla deSalut Pública, Pla d’acció en VIH/Sida, Reus Demà , Pla Local Joventut2008-2011.- Relació de serveis i recursos adreçats als joves a nivell municipal queconstitueixen la visualització de les polítiques de joventut de Reus.Per tant doncs a l’hora d’elaborar la diagnosi s’ha volgut fer una recerca intensiva pertal de poder incorporar tot el que s’està fent pels joves a nivell municipal a l’hora quehem volgut incorporar totes les veus amb el procés participatiu realitzat (joves detotes les edats, associats o no i tècnics i professionals) per tal de tenir una base sòlidaque guia les línies d’actuació, objectius i actuacions del PLJR 2012-2015.En definitiva s’ha apostat per un treball interdepartamental, ja que s’han tingut encompte totes les àrees i departaments i els diferents plans i programes que hi ha a28

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015l’Ajuntament de Reus; interinstitucional, ja que s’ha comptat amb la coordinació isuport dels diferents organismes supramunicipals que tenen relació amb aquest tema;i participatiu, perquè hem intentat recollir les opinions, necessitats i demandes delsdiferents perfils de joves de Reus i dels tècnics i professionals que treballen ambaquests.L’anàlisi de la realitat realitzat, partint doncs d’una diagnosi participativa, no ens ha fetoblidar de distingir entre dues òptiques complementàries i necessàries per al dissenydel PLJR:- les demandes explícites d’alguns joves- les necessitats implícites de tots els jovesI és que el PLJR no recull demandes i les executa sinó que es planteja des delconeixement de necessitats no explícites, és a dir, mancances existents en els àmbitsde la vida dels diferents perfils que composen els joves de Reus què vol per als joves(posicionament polític) i què pot i què no pot fer (segons els recursos disponibles).Pel que fa a l’estructura, la diagnosi s’ha realitzat en base als àmbits d’acció local queafecten als joves de forma més directe: Educació i formació, Treball, Habitatge,Mobilitat, Salut, Espot, Cultura i Oci i Participació. A aquests s’hi afegeix un breu anàliside diversos àmbits transversals: Cohesió social i el Casal de Joves com a equipamentreferent de les polítiques municipals de joventut.Evidentment aquests àmbits aborden aspectes que en ocasions van més enllà del’acció exclusiva del departament de Joventut (altres àrees de l’Ajuntament, altresadministracions que actuen a nivell local) d’acord amb la lògica transversal i integralinherent a les polítiques de joventut i que traslladem al PLJR.Per a cada un dels àmbits, es tracten separadament dos aspectes estretamentrelacionats:• La realitat juvenil existent, amb l’objectiu de fer un anàlisi que ens aproximi ala realitat (condicions de vida, necessitats, problemàtiques) dels joves delmunicipi en relació a l’àmbit en qüestió, identificant les seves causes i efectes.29

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015• L’acció local que pretén actuar-hi, amb l’objectiu d’obtenir una visió generaldel que s’està fent a nivell local (polítiques, serveis, recursos), i adreçat alsjoves, per a actuar en aquest àmbit.Per a abordar cada un d’aquests aspectes, es posen en relació i es tracten de formaconjunta totes les dades, informacions, discursos i argumentacions recollits a través deles fonts, mitjans i tècniques utilitzades.3.2. ANÀLISIAquest punt fa referència al gruix de la diagnosi, on es posen en relació dadesquantitatives i qualitatives i es fan relacions i s’ajunten aspectes i observacionsrealitzades. Per cadascun dels àmbits en que s’ha dividit la diagnosi es té en comptel’anàlisi de la realitat i l’acció local que es realitza i d’aquesta manera s’han identificatels principals aspectes clau o idees força per cadascun dels àmbits.L’informe de diagnosi amb l’anàlisi complet es pot consultar a l’annex 2 d’aquestdocument i hem descartat de posar-lo aquí per tal de no doblar innecessàriament lainformació que conté el document base del PLJR.3.3. CONCLUSIONS DIAGNOSIEn aquest apartat presentem les conclusions de la diagnosi realitzada de manerasintètica per a cada àmbit.Els continguts s’han organitzat per àmbits i cada àmbit té uns aspectes claus (ideesforça) que surten de la diagnosi i dels quals se’n desprenen necessitats iproblemàtiques que ens serveixen per a articular les propostes del PLJR 2012-2015.Alhora aquests aspectes clau es presenten ordenats en tres nivells de prioritat, enfunció de la importància i pes que els participants els han donat al llarg de tot elprocés. Aquesta importància, apunta el nivell de prioritat que han donat elsparticipants del procés a cadascun dels aspectes i per tant a la necessitat d’actuarsobre aquestes mancances i necessitats.Nivells de prioritat:30

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015 prioritat elevada prioritat normal prioritat baixaEDUCACIÓ I FORMACIÓ Cicles Formatius de Grau Mitjà com a alternativa al BatxilleratSón vistos com una alternativa vàlida i necessària, tot i que existeixi encara un certdesprestigi social d’aquests itineraris, i en ocasions no suposin un més fàcil accés almercat laboral, al que potser no s’adeqüen suficientment. Educació superior: cost, ajudes i compatibilitat amb el treballProblemàtica important en relació a les possibilitats dels joves d’accedir i cursarensenyaments superiors: augment de costos, manca i complexitat d’ajudes públiques,i dificultat de compatibilitzar estudis i treball. Coordinació centres educatius - agents externs que actuen en contextformalManca d’optimització d’una àmplia sèrie de recursos oferts per part d’agents externsals centres educatius, per problemes de coordinació. Fracàs escolarLa consciència envers la problemàtica del fracàs escolar és vista com a insuficient(envergadura i conseqüències) entre els propis agents educatius. Continuïtat dels programesLa temporalitat de molts programes (en especial els dirigits a atendre els joves quedeixen l’itinerari obligatori formal) provoca una manca de continuïtat que deixa jovesdesatesos i desmotivats. Educació superior: vies d’accés i ofertaL’actual equitat d’accés amb independència de l’itinerari seguit és valora moltpositivament, però es considera que hi ha una manca de diversitat d’oferta(especialitzacions i àmbits d’estudi), tan pel que fa a CFGS com universitaris.31

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015 PEE (Plans Educatius d’Entorn)Es consideren una eina molt vàlida i existeix preocupació envers la disminució derecursos que poden buidar-los de contingut. Formació ocupacional i continuadaBona oferta de l’IMFE, tot i que a vegades insuficient i poc adequada a necessitatsreals dels joves i del mercat laboral. Dificultat per cursar ensenyaments d’idiomes permitjans públics, amb insuficients places a l’Escola Oficial d’Idiomes. Educació obligatòriaExisteixen suficients places i centres, però es detecten algunes problemàtiques en elseu si: conflictivitat i (en part per culpa de l’actitud dels joves alumnes) davallada denivell educatiu general i grups i joves que es queden enrere i queden fora de l’itinerariformatiu. Espais d’estudiManca de sales d’estudi i/o espais públics habilitats més enllà dels centres i del seuhorari limitat. Oferta d’educació no formal i informalExistència d’una àmplia oferta d’educació no formal i informal, no prou coneguda nivalorada entre la ciutadania. Competències transversalsNo es potencien prou les competències transversals al llarg de tot l’itinerari formatiu, ino queda clar quins agents locals se n’ocupen.TREBALL Accés al món laboral: requisits i condicionsEl primer accés (o retorn) al món laboral és molt complicat, perquè es valora mésl’experiència que la formació, i precisament el temps dedicat a aquesta és el queimpossibilita adquirir experiència.32

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015 Condicions laborals i trajectòriaLa inestabilitat (temporalitat, tipus de contractes,…) i precarietat (no reconeixementde la formació en el sou, horaris,…) dels llocs de treball que ocupen els joves és allarg termini, i les possibilitats de millora es perceben com a més lligades afavoritismes que a l’esforç i resultats individuals. Coordinació entre serveis i adequació d’aquests a les necessitatsManca de coordinació entre serveis i recursos similars que depenen d’administracionsdiferents, amb risc de solapament i no optimització d’esforços.L’orientació dels serveis a vegades no s’adequa a les necessitats reals dels usuaris. Relació dels agents locals amb el teixit empresarial localManca de relació amb el teixit empresarial més immediat a l’hora de desenvolupartasques de foment de l’ocupació. Relació oferta – demanda mercat laboralLes necessitats del mercat (ofertes) no coincideixen amb els perfils formatius delsjoves (demanda), i hi ha un problema de sobreformació entre els joves. Emprenedoria i autoocupacióEncara no es percep com una alternativa a l’abast, degut a la manca de mitjans perengegar (els riscos que suposa, i manca de suport) i al desconeixement i mancad’informació accessible. Accés dels joves als serveis i recursosLa complexitat de tràmits per accedir a alguns serveis esdevé un fre de cara alspossibles joves usuaris. Treball submergitMoltes opcions de treball a les que poden accedir els més joves (en especial les quepermeten compatibilitzar amb estudis – entrenaments, repàs,… -) són treballsubmergit, sense contractes ni cotització. Ocupació en l’àmbit públic33

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Les ofertes públiques d’ocupació dirigides a joves es caracteritzen per la mateixatemporalitat que les privades, i es creu que l’accés va lligat a favoritismes i a relacionsclientelars. Publicació d’ofertesEn molts casos les ofertes que es publiquen en borses, premsa,… estandesactualitzades o fins i tot són enganyoses.HABITATGE Emancipació: condicionants i oportunitatsL’allargament de l’etapa formativa i les condicions laborals precàries situen els jovesen un poder adquisitiu inferior al dels preus de l’habitatge (si bé la crisi els ha fetbaixar), provocant una emancipació tardana. LloguerL’opció del lloguer guanya força entre els joves com a aposta d’habitatge estable(acord amb els seus plantejaments vitals) però diverses circumstàncies la segueixenmarcant com a opció de provisionalitat (percepció tradicional): durada dels contractes,estat dels habitatges, manca de garanties,… Ajudes i foment de l’emancipacióEs valoren positivament les ajudes al lloguer, però es consideren insuficients, pocdifoses, d’accés complicat i excessivament restrictiu, i funcionament lent i ineficaç.Existeix la percepció que els habitatges de protecció oficial (HPO) de lloguer nomésvan dirigits a usuaris de Serveis Socials (quan a nivell local n’hi han de reservats aljoves com a destinataris únics).Bona acollida d’iniciatives com el descompte municipal de l’IBI, però desconegudesentre els joves. CompraEls elevats preus de compra i de les hipoteques, situen l’opció de la compra(anteriorment majoritària) com inabastable pels joves.34

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015 Habitatges buitsEls habitatges buits per motius especulatius i de desconfiança dels propietaris esveuen com una bona oportunitat per a facilitar l’accés dels joves a l’habitatge. Serveis: Coneixement per part dels joves i coordinació entre agentsEls serveis locals no són coneguts per part de joves que arriben a la ciutat per motiusd’estudis o laborals.Existeix un contacte i comunicació fluïda entre l’Oficina d’Habitatge i l’Oficina Jove pertal de derivar les consultes dels joves sobre aquest tema. AlternativesNo són contemplades entre joves, població ni administracions, alternatives com lamasoveria urbana o rural, regularització d’ocupacions, cessió d’espais i propietatspúbliques,… DesnonamentsNo existeix cap assessorament ni suport per part de l’Administració als afectats per laproblemàtica dels desnonaments.MOBILITAT Circulació amb bicicletaCirculació amb bicicleta no resolta tot i l’intent ben valorat de carril bici, que resultaperò ineficaç: amb manca de continuïtat i connectivitat als trams de la perifèria, i nooperatiu al centre, on provoca rebuig per part dels vehicles, congestió i por davant l’úsde la bicicleta. Transport públic interurbàMolt bona valoració de la targeta ATM que és percebuda com a molt útil i ambdescomptes raonables, si bé no específicament per joves.35

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Funcionament molt deficient de la línia amb Tarragona (horaris, freqüències,retards,…) i males connexions regionals amb la comarca, el litoral, o Valls i terres del’Ebre. Transport públic urbàMolt correcte en quan a línies, parades i freqüència de pas, però desconeixement del’existència d’avantatges específics per a joves, i certa sensació de manca deconnectivitat amb els barris. Mobilitat nocturnaCorrecte a nivell interurbà (si bé horaris poc amplis, i preu excessiu), i mancançaimportant a nivell urbà, amb la inexistència de transport públic. Aparcament i trànsit al centreProblemàtica de l’aparcament per excés de preu dels soterrats i ampli abast(superfície i horaris) de la zona blava, i excés de circulació de vehicles pel nucli urbà(sobretot casc antic). Mobilitat per estudisManca de facilitats: ni connexions bones amb centres educatius del territori, ni ajudeseconòmiques. Mobilitat exterior per oci o voluntariatRecursos com el Voluntariat Europeu són ben valorats a nivell tècnic, però són forçadesconeguts i desperten poc interès entre els joves.SALUT Orientació i problemàtiques abordades en la prevencióBona tasca de prevenció en sexualitat i consum de drogues, ben orientada a l’eleccióresponsable, però els canvis de comportament depenen de la pròpia voluntat i arribenamb l’experiència i vivències personals.36

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Prevenció però excessivament limitada a aquests dos aspectes, i inexistència deprevenció i serveis que actuïn en altres problemàtiques entre els joves: trastornspsicològics i del comportament, alimentació,… Comportaments sexuals de riscPersisteixen els comportaments sexuals de risc, i cada vegada es donen en edats mésprematures.No existeix un accés tan fàcil al preservatiu com uns anys enrere. Accés a determinats serveisDificultat d’accés a determinats serveis d’assessorament en salut, des de la perspectivade l’usuari per motius lligats a la vergonya o a l’estigmatització. Consum de drogues il·legalsConsum generalitzat i socialment acceptat de drogues toves (marihuana i haixix).Consum cada vegada més prematur de drogues toves, amb alta presència en elscentres educatius. Coordinació entre serveisManca coordinació entre els diversos serveis que actuen en salut jove a nivell local. Programes d’oci alternatiu (Nits Q, Altersuer)Són projectes amb plantejaments molt vàlids per suplir la manca d’oci alternatiu delsjoves majors de 16 anys, però són estacionals i estan mancats de la continuïtatnecessària per consolidar-se. Avaluació de programesManca avaluació sistemàtica d’alguns serveis i recursos, per valorar els seus resultats ieficiència, a poder ser en termes comparables. Consum de drogues legalsEl consum d’alcohol s’ha generalitzat i ha augmentat els darrers anys entre els joves:és poc regular, s’associa a l’oci nocturn, i es percep com un comportament de poc ocap risc per a la salut.37

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015 Teixit associatiu i iniciativa dels jovesExisteix un teixit associatiu ric i iniciativa per part dels joves, tot i que mancacoordinació i treball conjunt dels diferents agents per tal d’aprofitar oportunitats isinèrgies.ESPORT Disponibilitat d’equipaments i instal·lacions públiquesLes noves instal·lacions són ben valorades, però estan saturades d’usuaris i segueixhavent-hi demanda no coberta de pràctica esportiva.Inexistència d’una piscina esportiva pública municipal (i excessiu cost de les privadesper als joves).Els espais públics oberts per a la pràctica esportiva espontània i informal tenen unagran acceptació, però són insuficients i sovint en mal estat.Impossibilitat d’ús en determinades èpoques de l’any de l’Skate Parc, per motiusclimatològics. Avantatges per als joves en l’accés a instal·lacionsL’elevat cost i inexistència d’avantatges específics per als joves limiten l’accésd’aquests a la pràctica esportiva. Teixit associatiu i clubsTeixit fort i ampli, que està vivint moments de dificultat per motius econòmics. Esport com a transmissor de valors i hàbits saludablesAmb un correcte enfocament i el capital humà necessari, l’esport és una granoportunitat per a la transmissió de valors socials i foment d’hàbits saludables. Esports majoritaris vs minoritarisExcessiu tractament preferencial a esports majoritaris (en especial futbol) en quan ales instal·lacions i espais destinats a la seva pràctica i suport i reconeixementinstitucional.38

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015 Sensibilitat envers les persones discapacitadesExisteixen encara instal·lacions públiques no adaptades, i el volum de pràcticaesportiva del col·lectiu de discapacitats és molt baix. Pràctica esportiva femenina vs Pràctica esportiva masculinaPersistència d’una important distància entre el volum de pràctica esportiva masculina ifemenina.CULTURA Oferta i iniciativa cultural sorgida dels jovesAlt volum d’iniciativa i activitat cultural entre els joves (associats i no associats), queno aconsegueix vehicular l’Administració.Excés i complexitat de tràmits, legalitats, burocràcia i poca receptivitat, que frenen lesiniciatives de joves i entitats.Dificultats per accedir a la utilització de certs espais i infraestructures, en especial la viapública.Manca de suport a la creació artística local i falta de mitjans a l’abast dels joves talentslocals per promocionar-se i donar-se a conèixer.Bona valoració de la disponibilitat de murs alliberats per a fer graffitis, peròinsuficients.Manca de mitjans de difusió de la pròpia activitat. EquipamentsInfrautilització d’alguns equipaments existents (Parc de la Festa, La Palma).Manca d’espai polivalent per a realitzar activitats de format mitjà. Oferta cultural dirigida a jovesOferta dirigida específicament a joves com a buit important en el marc de les gransactivitats culturals (festa major,…), limitada a concerts poc variats i concentrada enuna determinada època de l’any (bon temps).No adequació de l’oferta impulsada a nivell institucional als interessos reals dels joves,i poca voluntat d’implicar-los.39

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Manca de coneixement d’algunes de les activitats per canals poc clars i efectius dedifusió, i dificultat d’arribar a tots els col·lectius de joves.Preocupació envers les retallades i com aquestes estan afectant i afectaran a lacultura, si no s’és conscient de la seva gran importància. Oci nocturnBona aposta del Parc de la Festa, amb equilibri oci nocturn juvenil i convivència veïnal,però desaprofitat.Augment positiu d’oferta i alternatives d’oci, concentrades al casc antic, però mancad’opcions en hores més avançades de la nit.Manca de diversitat d’opcions d’oci, amb domini del model d’oci consumista i faltad’alternatives.La iniciativa dels locals d’oci nocturn com a agents culturals que organitzen activitatstopa sovint amb les restriccions i manca de suport institucional. Activitats d’ociCert desconeixement de les activitats dels Centres Cívics i del Casal de Joves, que noes perceben com un referent d’oci juvenil.PARTICIPACIÓ Associacionisme juvenil i suport institucionalBon estat de l’associacionisme juvenil tot i els reptes als quals s’enfronta (dificultatseconòmiques, caiguda de la participació,…), i valoració positiva del suport del’Administració local, tot i que limitat a la creació i no al suport de l’activitat, i massacentrat en les subvencions i poc recolzament amb espais, materials i infraestructures. Accés a espais i infraestructuraManca de més espais i facilitat d’accés als mateixos, tan per realitzar activitats com perla pròpia activitat ordinària (despatx, magatzem,…) de les entitats. Tràmits, permisos i receptivitat40

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Complexitat de tràmits per l’obtenció de permisos per realitzar determinades activitats(sobretot nocturnes), quan involucren més d’una Regidoria, i poca receptivitat per partd’aquestes.Unidireccionalitat de les propostes de col·laboració i manca de receptivitat davant lainiciativa de les entitats. Difusió de les activitats de les entitatsDificultats de les entitats per donar-se a conèixer entre els joves, per desconeixement imanca de mitjans. Contacte i col·laboració entre entitatsBaix nivell de contacte i col·laboració entre entitats juvenils, i manca de mitjans perfomentar-la. Desmotivació i no adequació d’einesEls joves, sobretot els de la franja de menys edat, no estan motivats envers laparticipació, i no s’aconsegueixen adequar les eines (canals, missatges,…) perincentivar-la.Oportunitat que suposen les tecnologies 2.0 (xarxes socials,…). El Consell Municipal de JoventutManca d’informació en relació a la seva naturalesa, funcionament, funcions, utilitat,… ipercepció de que està desnaturalitzat i no és prou vàlid com a òrgan d’assessoramenti consulta. Nova realitat de participació col·lectivaSorgeixen noves formes de participació en grups informals i espontanis, no constituïtscom a entitats, als quals no arriba el suport de l’Administració. Participació com a incidència en polítiques municipalsManca d’espais per a una participació encarada a la interlocució, expressió denecessitats i implicació en presa de decisions per part dels joves, i manca de motivaciódels joves per participar-hi. Concepte de participació41

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Existeixen diverses visions (concepcions, graus, formes) de la participació, que sovintno coincideixen entre els diversos agents, i no es transmeten correctament als joves. Participació individualEl foment de la participació no contempla la possibilitat de la participació individual.ÀMBITS TRANSVERSALS: COHESIÓ SOCIAL I CASAL DE JOVESS’ha cregut necessari afegir un apartat amb aquests dos àmbits transversals, ja que sibé han aparegut ja al llarg de l’anàlisi, és interessant tractar-los mencionar-los perseparats per recollir algunes aportacions rellevants.La cohesió social es tracta des d’una perspectiva centrada en la diversitat d’origendels joves i en la dualitat centre- perifèria.El Casal de Joves, com a equipament de referència juvenil des del juliol del 2010. Integració i convivència amb joves nouvingutsEl nivell d’interacció i convivència entre joves nouvinguts i autòctons és baix, i es limitasovint als contextos formals (educació i treball), si bé es considera que aquestacircumstància va més lligada al nivell socioeconòmic que a l’origen.Persistència, entre part de la població jove, de perjudicis i estigmes en relació alscol·lectius de joves nouvinguts.La participació de joves nouvinguts en la vida associativa (oportunitat per a laintegració i convivència) és molt escassa: Les entitats no saben com arribar a aquestscol·lectius, i existeix la sensació que aquests tampoc no hi tenen massa interès. Centre i barris de la perifèriaLa manca de cohesió social entre barris de la perifèria i centres deixa els primers llunydels serveis i activitats impulsades per l’Ajuntament, especialment a nivell cultural,impedint alhora que es beneficiïn del suport institucional en les seves iniciativesculturals. El Casal de Joves com a equipament juvenil de referència42

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015El nou equipament és molt ben valorat pels que el coneixen, i soluciona algunesmancances històriques de la ciutat, però existeix la sensació que bona part dels jovesel desconeixen o no saben quins recursos, activitats, serveis hi poden trobar.Existeix la percepció que els espais existents al Casal es podrien optimitzar amb unmajor ús, i que les entitats juvenils no poden disposar-ne de forma prou directa.4. MISSIÓLa missió del PLJR fa referència a la finalitat última que pretén acomplir el Pla.La missió del Pla Local de Joventut de Reus 2012-2015 és situar el departament dejoventut com el contacte i porta d’entrada única per a tots els joves a les polítiques dejoventut que es desenvolupen des de l’Ajuntament de Reus; en tant que departamentque coordina totes les actuacions i la que aporta els criteris tècnics pel que fa apolítiques de joventut, el coneixement de la realitat juvenil, la visió dels joves, lesseves necessitats, la seva veu, les seves aportacions, etc…En definitiva, es tracta de poder detectar necessitats, recollir propostes i orientarpolítiques destinades a crear i consolidar serveis, programacions, actuacions i recursosque facilitin les condicions necessàries, reduint o eliminant dificultats o desigualtatsque tenen a veure amb les respectives situacions econòmiques, socials i culturals;perquè els joves puguin desenvolupar el seu projecte de vida en igualtatd’oportunitats, autonomia i capacitat crítica.Al mateix temps el Pla Local de Joventut de Reus 2012-2015 ha d’afavorirl’apoderament dels joves com a protagonistes en la generació i desenvolupament dedinàmiques positives, de convivència i de participació que incideixen en l’entorn pertal de transformar-lo.5. PRINCIPIS DEL PLACom a eina a través de la qual s’executaran les polítiques de joventut, el Pla Local deJoventut de Reus parteix d’uns principis transversals que han d’orientar qualsevol43

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015actuació, programa o projecte dirigit a joves que es realitzi a nivell municipal en elspropers anys.Difusió i coneixement: imprescindible treballar perquè els diferents perfils de jovestinguin un coneixement major i millor dels serveis i recursos locals que tenen al seuabast, treballant per potenciar una informació actualitzada i descentralitzada, i lapotenciació de les TIC com a eina fonamental.Proximitat en l’accés: vetllar per la màxima proximitat en l’accés a qualsevol recurs oservei, reduint les barreres (tan físiques com psicològiques) que poden suposar lacomplexitat de tràmits i burocràcia, la manca de suports virtuals dels serveis,…Adequació a les necessitats reals: fomentar una major adequació dels recursos i elsmitjans, procediments, eines, tipus d’atenció,… que es dirigeix als joves, en base al’actualització dels mateixos a partir de l’observació de la realitat i el contacte iinteracció amb els propis usuaris.Coordinació entre serveis i col·laboració amb agents locals: treballar perquè lesaccions siguin el més coordinades possibles entre els diversos serveis i recursosexistents (per poder evitar solapaments i optimitzar esforços), i fomentar el contacte icol·laboració amb gran diversitat d’agents locals (centres educatius, empresaris, clubsesportius, comerciants, propietaris d’habitatges,…) exercint de mediador entre aquestsi els joves sempre que sigui necessari, i dotant la seva tasca d’un clar enfocamentcomunitari.Impuls i potenciació de la iniciativa juvenil: situar la iniciativa juvenil (tan associadacom individual) en un lloc protagonista de l’acció, basant el suport que se li dóna enla facilitació (tràmits, espais i infraestructura,…) i en l’evitació d’obstacles valorant-hocom a enriquiment de la comunitat.Col·laboració, coorganització, cogestió i coresponsabilitat: valorar l’oportunitat il’exercici de ciutadania que suposa tan pels joves com per l’administració un majorgrau de col·laboració, cercant models de treball conjunt en la coorganitzaciód’activitats i cogestió d’espais i infraestructures, basat en la coresponsabilitat.44

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20156. OBJECTIUS6.1. OBJECTIUS TRANSVERSALS DEL PLA1. Impulsar i promoure els recursos i serveis per facilitar la igualtat d’oportunitatsentre els joves a l’hora de construir el seu projecte de vida.2. Fomentar la participació dels joves en el seu entorn social com a agentsprotagonistes del canvi social.3. Consolidar el Casal de Joves com a equipament de referència dels joves delmunicipi i augmentar-ne els usos i serveis que ofereix.4. Impulsar la co-responsabilitat i el treball en xarxa en les polítiques de joventut a laciutat com a única manera de fer front a les necessitats dels joves de manera integral.6.2. OBJECTIUS ESTRATÈGICS1. Garantir l’accessibilitat de tota la informació i els recursos a l’abast dels joves,prioritzant la qualitat, l’ús de les noves tecnologies, els mitjans de comunicacióespecialitzats i la proximitat. (INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ)2. Generar i facilitar l’accés dels joves a tota mena de recursos, que assegurin laseva suficiència i èxit educatiu, lluitant per disminuir el fracàs escolar i perfacilitar la transició educativa cap al món laboral. (EDUCACIÓ I FORMACIÓ)3. Promoure i facilitar les eines perquè els joves accedeixin al mercat laboral ambcondicions justes i igualtat d’oportunitats (TREBALL)4. Facilitar oportunitats per l’accés dels joves a l’habitatge (HABITATGE)5. Promocionar entre els joves els hàbits de vida i conductes saludables totempoderant-los en la gestió de la seva salut. (SALUT)45

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20156. Potenciar i promoure les opcions de mobilitat que tenen els joves, tant a nivellmunicipal com exterior (MOBILITAT)7. Promoció de l’esport entre els joves com una pràctica socialitzadora i saludableen el temps lliure (ESPORT)8. Fomentar la participació juvenil tant en la vessant de desenvolupament del’autonomia personal com en la vessant de la participació en l’entorn social icomunitari (PARTICIPACIÓ)9. Promocionar les diferents expressions culturals juvenils i afavorir els espais derelació i creació cultural entre els joves. (CULTURA I OCI)7. LÍNIES ESTRATÈGIQUES D’ACTUACIÓ I EIXOS DE TREBALLDels objectius estratègics que hem marcat pel Pla Local de Joventut 2012-2015 se’nderiven els 9 eixos de treball. Al mateix temps els vuit eixos sorgeixen de les dueslínies estratègiques que marquen el Pla i que orienten totes les actuacions i projectesque se’n deriven.Línies estratègiquesd'actuacióEixos de treball1. Informació i comunicació2. Eduació i formacióEMANCIPACIÓ3. Treball4. Habitatge5. Salut6. MobilitatPARTICIPACIÓ7. Esports8. Foment de la participació i cohesió social9. Cultura i oci46

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Quan parlem d’emancipació estem fent referència àmbits troncals que permeten eldesenvolupament del propi projecte de vida i que tenen a veure amb les diferentstransicions que els joves experimenten en aquesta etapa: laboral, domiciliaria,educativa,... Es tracta de poder garantir que els joves de Reus tinguin els recursossuficients per desenvolupar amb èxit i llibertat el seu projecte vital, intentant reduir oeliminar els condicionants que sovint resten oportunitats a molts joves. És a dir, estracta de treballat perquè els joves aconsegueixin exercir els drets i deures que suposala plena ciutadania.Amb la línia estratègica de participació fem referència a la part més social dels joves,aquella que els ha de convertir en protagonistes de l’entorn on viuen i els ha de situarcom a agents del canvi social. Es tracta de que els joves expressin opinions, actituds,idees, valors, iniciatives i tinguin la capacitat de construir tots aquests continguts pertal de crear espais d’expressió dins la comunitat com un terreny de relació de tots elsciutadans.8. CRITERIS METODOLÒGICSInterdepartamentalitatEl Pla Local de Joventut de Reus 2012-2015 planifica a grans trets les líniesestratègiques, els eixos de treball, els objectius i les possibles actuacions dirigides alsjoves per tal d’aconseguir satisfer les necessitats detectades durant els propers anys.Aquesta és una planificació a quatre anys vista i per tant anualment, partint d’aquestabase es prioritzaran els temes sobre els quals es considera més urgent actuar i esdissenyaran els projectes concrets a treballar amb les aportacions del treball del dia adia amb la resta d’àrees i regidories municipals.Als joves els afecten tots els temes per tant la intervenció en matèria de joventut téuna clara vocació transversal i persegueix el treball coordinat i en xarxa entre elsdiferents departaments municipals, tot i que som conscients de les dificultats que aixòsuposa i que no sempre és possible. El treball amb els altres departaments vindràdeterminat per les actuacions que es duguin a terme, ja que n’hi haurà quecomptaran amb la col·laboració d’altres departaments, àrees i/o organismes i d’altresque es realitzaran en exclusiva des del departament de joventut.47

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Tenint en compte les limitacions, si que crearem un òrgan transversal de joventut: laTaula interprofessional de joventut; formada per interlocutors tècnics de cada àrea,departament i regidoria amb l’objectiu de dur a terme un seguiment i avaluaciógeneral del Pla; i que es reunirà com a mínim un cop l’any:ÀreaRegidoria i/odepartamentDepartament/OrganismeÀrea de Benestar Social Serveis Socials Pla d’inclusió socialParticipació iCiutadaniaCentres CívicsCooperació i SolidaritatConvivència iImmigracióFamília i Gent gran Salut PúblicaRegidoria adjunta de Regidoria de Cultura i IMACCoordinació i organització JoventutServei de BibliotequesInstitut Municipal de MuseusÀrea d’Ensenyament ipolítica lingüísticaEducacióFormacióIMFE Mas CarandellPlans d’EntornPolítica LingüísticaRegidoria de formacióper la integracióÀrea de promoció Regidoria d’empresa i REDESSAeconòmicaocupacióÀrea de Medi Ambient Medi AmbientÀrea d’arquitectura i HabitatgeOficina d’habitatgeUrbanismeÀrea d’esports Esports RELLSARegidoria Adjunta deSeguretatGuàrdia UrbanaEn aquesta taula interprofessional de Joventut hi haurà un representant de: serveissocials, pla d’inclusió social, centres cívics, cooperació i solidaritat, convivència iimmigració, salut pública, cultura, educació, IMFE Mas Carandell, Pla educatiud’entorn, REDESSA, Oficina d’habitatge, esports i Guàrdia Urbana.Altres eines de treball en xarxa i transversal són els diferents grups de treballtemàtics, per àmbits que es convoquen per actuacions concretes que integren lacol·laboració entre diferents departaments. Aquests es composen dels tècnics dels48

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015departaments implicats i es reuneixen amb la periodicitat necessària que requereixcada intervenció.Al mateix temps cal tenir en compte les diferents comissions i plans de treballtransversal que ja existeixen a nivell municipal, dels quals el departament de joventuten forma part. En aquestes des de joventut s’aporta la visió i necessitats dels mésjoves perquè siguin tinguts en compte en les diferents accions transversals dirigides ajoves que es realitzen a la ciutat.La col·laboració que s’estableix entre els diferents departaments i serveis depèn del’acció a desenvolupar i per tant existeixen diferents nivells de col·laboració:• Coordinació: un servei o departament assessora sobre aspectes específics de laseva àrea al departament que lidera l’execució de l’acció. (Nivell 1)• Disseny conjunt: el servei o departament intervé en la creació del projected’execució de l’acció al mateix nivell i amb la mateixa capacitat de decisió que elservei o departament que lidera l’execució de l’acció. (Nivell 2)• Aportació de recursos infraestructurals: el servei o departament cedeix l’úsd’espais que gestiona per a l’execució de l’acció. (Nivell 3)• Aportació de recursos humans: el servei o departament intervé en l’execució del’acció amb el treball de personal propi o adscrit. (Nivell 4)• Aportació de recursos econòmics: el servei o departament finança la totalitat ouna part de l’acció amb diners de les seves partides pressupostàries. (Nivell 5)• La col·laboració global: el servei o departament participa en el disseny de l’acciói aporta tota mena de recursos per a la seva execució. Es situa, per tant, al mateixnivell de responsabilitat sobre l’acció que el servei o departament que el lidera. (Nivell6)A l’hora de descriure els programes queda reflectit el nivell de col·laboració delsdiferents serveis o departaments per cada actuació.Mantenir aquesta estratègia d’intervenció ens aporta diversos beneficis:49

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015- Optimització de recursos humans- Col·laboració de serveis o departaments diversos en l’execució d’actuacions queafecten directament la política municipal de joventut amb el consegüent reforç de lacoherència en les línies d’actuació dels diferents departaments municipals.- Implicació dels serveis de joventut en camps d’actuació que, tot i estar directamentrelacionats amb el món dels joves, tradicionalment han quedat fora del seu abast acausa de les estructures organitzatives de l’administració pública.InterinstitucionalitatTotes les actuacions que surtin del Pla Local de Joventut seran liderades perl’Ajuntament de Reus, però tant en el disseny, execució com avaluació de lesmateixes, és necessari comptar amb col·laboracions externes. Per tant, a més decomptar amb la resta d’àrees i departaments municipals s’incorporaran aportacionsd’altres institucions per tal de reeixir en els nostres objectius.En aquest sentit per la mateixa elaboració del pla s’han adoptat les líniesmetodològiques que marca la Direcció General de Joventut per a l’elaboració de planslocals i s’han adequat les intervencions als reptes del Pla Nacional de Joventut deCatalunya 2010-2020, alhora que en tot moment s’ha comptat amb el seu suporttècnic.Per altra banda el Pla ha comptat amb la necessària col·laboració de diferentsinstitucions o organismes que treballen directa o indirectament amb i per als joves alterritori, com pot ser el Consell Comarcal del Baix Camp, la Diputació de Tarragona,l’Oficina de treball de la Generalitat de Reus i les diferents entitats, associacions ifundacions que també treballen en aquest sentit al nostre territori.Pel que fa a l’execució del Pla, hi ha una part significativa de les seves actuacions quecompten amb la col·laboració i coordinació amb institucions del territori, en els eixosd’educació, treball, habitatge, foment de la participació,... així com amb el suport ques’espera de la Direcció General de Joventut per a l’execució dels diferents projectes.En darrer terme, les diverses institucions seran implicades també en l’avaluació de lesactuacions en què col·laborin i del Pla en el seu conjunt, tant per mitjà decomunicació bilateral com mitjançant la presència en els diferents grups de treballconstituïts per aquesta finalitat.50

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Participació jovePer al Pla Local de Joventut de Reus la participació és una línia d’actuació, per tant ésun element molt important a tenir en compte i que impregna tot el Pla. Una gran partde les actuacions del PLJR tenen com a finalitat el foment de la participació i laimplicació dels joves, per tal de crear i consolidar una xarxa social que permeti que elsjoves s’erigeixin com a part protagonista de les actuacions a ells destinades,aconseguit així l’èxit en la seva execució.Per tal de treballar la participació juvenil es compta amb tot una línia estratègicad’actuació a través de la qual es volen posar en marxa diferents programes i projectesencaminats a aconseguir augmentar la participació juvenil, treballar amb aquesta coma procés d’aprenentatge i acostar als joves el funcionament de l’administració, alhoraque acostar aquesta última al funcionament dels joves i apropar així posicions i trobarfórmules consensuades de treball i funcionament conjunt.Per altra banda també comptem amb la xarxa humana de tècnics dels diferentsdepartaments que entren en contacte diàriament amb joves de la nostra ciutat arreudel territori i en els seus diversos àmbits i amb els que ja s’ha començat a treballar iamb els que cal sumar esforços per consolidar aquesta xarxa: dinamitzadors alsinstituts, dinamitzadors als carrers i centres cívics, educadors socials als barris,educadors de carrer, tècnics que duen a terme assessoraments i acompanyament alsjoves, entrenadors esportius, monitors, etc...Alhora hi ha un seguit de recursos que ens donen la oportunitat de cultivar laparticipació, apropar posicionaments i engrescar als joves, com són el Casal de JovesLa Palma, altres equipaments municipals ja existents amb usos juvenils i diferentsesdeveniments de caire cultural, formatiu i de lleure. En aquest sentit es tracta depoder treballar participadament amb els joves tant pel que fa a la seva gestió, usos,programació, etc... La realització d’activitats esportives, formatives o de lleure no sónun objectiu per si mateixes sinó que esdevenen mitjans per aconseguir altres objectiuscom són l’educació en valors, la participació, la cohesió social, el coneixement delterritori, etc...La participació es potenciarà en una diversitat de formes: promoció del’associacionisme; interlocució amb els joves perquè ens facin arribar les sevesdemandes i la seva visió de la ciutat i les polítiques que s’hi apliquen; novestecnologies i mitjans de comunicació com eines on tenir feedbacks i interlocució amb51

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015els joves; promoció d’iniciatives juvenils per tal de que puguin desenvolupar els seusprojectes i compartir-los amb la resta de la ciutat; participació en la presa de decisionsi cogestió o gestió compartida d’algunes actuacions o esdeveniments.En darrer terme remarcar el fet que tot el Pla s’ha concebut des de i treballant per aobrir perspectives i adaptar-nos a les noves i diverses maneres de participar que tenenels joves; entenent que aquests són un col·lectiu molt divers i que aquesta diversitatés un aspecte enriquidor del nostre teixit social.52

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20159. LÍNIES D’ACTUACIÓ I PROGRAMESLíniesestratègiquesd'actuacióEMANCIPACIÓEixos detreball1. Informació i comunicació2.Eduació iformacióObjectius Programa ActuacionsGarantirl’accessibilitat de totala informació i elsrecursos a l’abast delsjoves, prioritzant laqualitat, l’ús de lesnoves tecnologies, elsmitjans decomunicacióespecialitzats i laproximitat.Generar i facilitarl’accés dels joves aServei d'informació JuvenilSuma't a l'institutAcollida i primera informacióCampanyes d'informació específiquesTarjeta Jove de ReusGuia de Serveis i recursos per jovesAssessorament i informació en temes educatius i formatiusElaboració de materials de difusióVisites guiades al Casal de JovesDescentralització als instituts: EPI JoveDescentralització a altres equipament sActivitats dinamitzadores i tallers formatiusZona d'estudiZona WiffiAccés lliure a internetPunt TIC i formacions estables en noves tecnologiesServei d'autoconsulta i préstec de materials i documentsAssessorament en Mobilitat InternacionalExpedició de carnets internacionalsServei de ViatgetecaWeb joventut ReusNewsletter joventutEspais telemàtics d'informacióCampanyes informativesFormació educació per l'emancipació53

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015tota mena derecursos, queassegurin la sevasuficiència i èxiteducatiu, lluitant perdisminuir el fracàsescolar i per facilitarla transició educativacap al món laboral.Espais d'estudiTreball en XarxaEstudiants en pràctiquesFormació representants estudiantsEntitats als institutsHabilitar espais d'estudi en equipaments municipalsDifusió dels espais d'estudi existentsTreball de les competències transversalsCoordinació centres educatius- agents externsPlans Educatius d'EntornCatàleg activitats i recursos educatius (ARE)Guia educació secundària obligatòria i post-obligatòriaComissió de seguiment del fracàs escolar3. Treball4.HabitatgePromoure i facilitarles eines perquè elsjoves accedeixin almercat laboral ambcondicions justes iigualtat d’oportunitatsFacilitar oportunitatsper l’accés dels jovesServei de treballi emprenedoriaOficina JoveServeiOreintació i assessorament sociolaboral personalitzatAtenció i assessorament on-lineMediació en el mercat de treballAtenció a consultes juridicolaboralsFoment de l'emprenedoria: informació, orientació, finançament, acompanyamentRecull i enviament diari d'ofertes de feinaDinamització del blog tauler d'anuncis (gestió d'ofertes i demandes) del Servei de treballPrograma d'activitats de formació sociolaboralXerrades i tallers als institutsProgramació de formacions per a col.lectius amb dificultats d'insercióCreació de materials de difusióCatàleg de recursos per l'ocupacióDiagnosi de les necessitats laborals al territoriMediació amb empreses localsEspai de coordinació virtual de tots els serveis i recursos del municipiEspais de trobada entre empreses, agents locals i jovesJornada sobre autoocupació i joves emprenedorsOrientació i assessoramentInformació de promocions de protecció oficial54

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20155. Salut6. Mobilitata l’habitatge d'habitatgeOficina JoveInformació de les ajudes existents referents a habitatgeTauler d'anuncis per compartir pisTallers formatiusGestió de l'oferta i la demanda de pisos de lloguerInformació i assessorament en lloguer d'habitatges i ajutsBorsa JoveTramitació d'ajutsd'habitatgeAssegurances de caució i multiriscMediacióPromoció i foment del lloguer com a alternativa establePromocions HPOFomentSubvenció IBI per jovesd'alternativesServei d'assessoramen en cas de deute hipotecariElaboració cens d'habitatges buitsInformació i assessorament individualitzatServei de salutOficina JoveRealització de campanyes de sensibilització puntualsTallers i activitats de sensibilització i prevenció de riscos per joves i famíliesCoordinació amb programes de salut per joves transversalsAltersuer,Oferta d'activitats ludicoesportives descentralitzadesPromocionar entre programa d'ociOferta de tallers ludicoformatiusels joves els hàbits de alternatiu i5nits, activitats noscturnes alternativesvida i conductes saludableOferta de tallers de sensibilitzaciósaludables totempoderant-los en laEspai de consulta i assessorament sobre droguesDrogoaddicionsgestió de la sevaServei de drogodependències: Centre d'atenció i seguiment (CAS)salut.Atenció directa i confidencial per joves en salut sexual i reproducitvaTarda JoveAssistència ginecològicaNits Q: programa prevenció i reducció de riscos en l'oci nocturnPrevenció de nitCampanyes i taules preventives en espais d'oci nocturnFormació en prevenció i reducció de riscos associats a la festa i al cosnumPotenciar teixit associatiu per treballar prevenció i entron saludablePotenciar i promoure Mobilitat Servei de viatgeteca i turisme juvenil55

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015PARTICIPACIÓ7. Esports8. Foment de la participació icohesió social9. Cultura i ociles opcions demobilitat que tenenels joves, tant a nivellmunicipal comexteriorPromoció de l’esportentre els joves comuna pràcticasocialitzadora isaludable en eltemps lliureFomentar laparticipació juveniltant en la vessant dedesenvolupament del’autonomia personalcom en la vessant dela participació enl’entorn social icomunitariPromocionar lesdiferents expressionsculturals juvenils iafavorir els espais derelació i creaciócultural entre elsjovesinternacionalMobilitat urbanaMobilitatsostenibleEsport i valorsDinamitzaciód'equipamentsesportiusInterlocucióPromocióiniciatives juvenilsFomentparticipació iassociacionismeJoves creadorsProgramacióServei de voluntariat europeuDescomptes transport urbà: Tarjeta Jove de ReusServei de préstec de biciletesCarril biciPrograma "Esport a l'escola"Xarxa d'esport als barrisPatis obertsAmpliació horaris instal.lacions esportivesManteniment i augment dels espais públics oberts pràctica esportivaRecull activitats esportives de la ciutatSkate parcConsell Municipal de JoventutComissions temàtiquesEnquestes i grups de debatCreació de canals de participació 2.0Programa de subvencions per activitats d'interés juvenilServei d'iniciatives juvenilsCessió d'espais per entitats i col.lectiusCogestió programació i usos Casal de JovesAssessorament a entitatsEspais de difusió per entitats i col.lectius juvenilsOficina d'entitatsCentre de recursos per entitats juvenilsCreART! Mostra d'artistes juvenilsParets lliures per graffitisConcurs disseny gràfic programa Casal de JovesReussona, Concurs de música per jovesCatàleg JoveServei de dinamització cultural "Viver de projectes"Taller formatius56

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015trimestral Casalde JovesBucs d'assaigCasal de JovesFoment delsespais iequipamentsmunicipalsGransesdevenimentsde ciutatActivitat de lleure educatiuNoves tecnologiesActivitats d'ociCoprogramació d'activitats amb associacions i entitats juvenilsProgramació d'activitats per joves als Centres CívicsBucs d'assaig insonoritzats per assajarServei d'enregistrament de maquetes i projectes musicalsServei assessorament musicalActivitats dinamitzadores i tallers formatiusTauler d'anuncisHemeroteca musicalCessió d'espais per activitats culturalsGuia telemàtica d'espais i equipaments de la ciutatCoprogramació amb entitats d'activitats culturals i d'oci en diferents espais municipalsFesta Major de Sant Pere i els jovesFesta Major de Misericòrdia i els jovesFestivals Cos i TrapeziFestivals culturals de la ciutat i els joves (Estiu, curtmetratges, jazz,…)57

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Línia estratègica: EMANCIPACIÓEIX 1: INFORMACIÓ I COMUNICACIÓPROGRAMA 1.1: SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENILObjectius1. Detectar necessitats, inquietuds i problemàtiques dels joves de Reus2. Consolidar el Servei d’Informació Juvenil com a espai de referència de tota lainformació,serveis i recursos a l’abast dels joves a nivell municipal.3. Oferir un primer assessorament, orientació i acompanyament al jove en totsaquells temes que siguin del seu interès.4. Ampliar i especialitzar els àmbits informatius del Servei d’Informació Juvenil.5. Creació i manteniment d’eines comunicatives estables per difondre lainformació6. Promoure actuacions de descentralització de la informació als diferents espaisde trobada dels joves de la ciutat.7. Utilitzar les TIC com a canals de comunicació i accés a la informació bàsics iimprescindibles.8. Garantir l’accés i la formació en referència a les TIC a tots els joves que honecessitin.Actuacions:1.1.1. Acollida i primera informació1.1.2. Campanyes d'informació específiques1.1.3. Targeta Jove de Reus1.1.4. Guia de Serveis i recursos per joves1.1.5. Assessorament i informació en temes educatius i formatius1.1.6. Elaboració de materials de difusió1.1.7. Visites guiades al Casal de Joves1.1.8. Descentralització als instituts: EPI Jove58

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20151.1.9. Descentralització a altres equipament s1.1.10. Activitats dinamitzadores i tallers formatius1.1.11. Zona d'estudi1.1.12. Zona Wiffi1.1.13. Accés lliure a internet1.1.14. Punt TIC i formacions estables en noves tecnologies1.1.15. Servei d'autoconsulta i préstec de materials i documents1.1.16. Assessorament en Mobilitat Internacional1.1.17. Expedició de carnets internacionals1.1.18. Servei de Viatgeteca1.1.19. Web joventut Reus1.1.20. Newsletter joventut1.1.21. Espais telemàtics d'informacióEIX 2: EDUCACIÓ I FORMACIÓPROGRAMA 2.1 : SUMA’T A L’INSTITUTObjectius0. Donar a conèixer l’oferta educativa formal i no formal i els recursos i serveisque existeixen al territori1. Educar per a l’emancipació: treballar competències per l’autonomia itransversals2. Impulsar i fomentar els contactes per a la realització de pràctiques mésadequades als estudis que s’estan cursant3. Oferir formació i empoderar els representants dels estudiants per tal defomentar el sentit i el seu paper dins i fora dels centres4. Acostar i donar a conèixer les entitats juvenils municipals als institutsActuacions:2.1.1. Campanyes informatives2.1.2. Formació educació per l’emancipació59

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20152.1.3. Estudiants en pràctiques2.1.4. Formació representants estudiants2.1.5. Entitats als institutsPROGRAMA 2.2 : ESPAIS D’ESTUDIObjectius1. Promoure espais per poder estudiar adequats als joves i propers a ells2. Donar a conèixer els espais d’estudi que existeixen a la ciutatActuacions:2.2.1. Habilitar espais d’estudi en equipaments municipals2.2.2. Difusió dels espais d’estudi existentsPROGRAMA 2.3 : TREBALL EN XARXAObjectius1. Fomentar i donar valor a l’ensenyament de competències transversals dinsl’educació obligatòria2. Augmentar la coordinació entre centres i agents externs de diferents àmbitsamb recursos diversos3. Augmentar el contacte i treball conjunt del centre amb el seu entorn immediat4. Coordinar l’oferta de recursos externs que s’ofereixen als centres educatius5. Augmentar el coneixement que tenen els joves dels centres, estudis, serveis irecursos educatius que ofereix la ciutat6. Fer més visible la problemàtica del fracàs escolar entre els agents educatiuslocalsActuacions:2.3.1. Treball de les competències transversals2.3.2. Coordinació centres educatius- agents externs2.3.3. Plans Educatius d’Entorn60

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20152.3.4. Catàleg activitats i recursos educatius (ARE)2.3.5. Guia d’educació secundària obligatòria i post- obligatòria2.3.6. Comissió de seguiment del fracàs escolar.EIX 3: TREBALLPROGRAMA 3.1 : SERVEI DE TREBALL I EMPRENEDORIA OFICINA JOVEObjectius1. Oferir assessorament, orientació i acompanyament als joves en la recerca defeina.2. Fomentar el diàleg entre els sectors de l’educació i el treball per tal de millorarla transició escola- treball i augmentar-ne les correspondències.3. Posar a l’abast del jove la informació i assessorament necessaris en temesjurídics referents als drets laborals.4. Fomentar l’emprenedoria i autoocupació entre els joves.5. Creació d’una programació estable de tallers formatius de contingut pràctic perjoves6. Establir mecanismes d’informació i suport (atenció propera, recursosd’orientació,..) que afavoreixin un més fàcil accés dels joves als serveisexistents tenint en compte els col·lectius amb necessitats especials.7. Augmentar el coneixement i recull d’ofertes de treball per a joves al territori.8. Afavorir la coordinació entre els diferents organismes que treballen per lainserció laboral dels joves.9. Fomentar espais de relació i trobada entre els agents locals i el teixit empresariallocal.Actuacions:3.1.1. Orientació i assessorament sociolaboral personalitzat3.1.2. Atenció i assessorament on-line3.1.3. Mediació en el mercat de treball3.1.4. Atenció a consultes jurídicolaborals61

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20153.1.5. Foment de l’emprenedoria: informació, orientació, finançament,acompanyament3.1.6. Recull i enviament diari d’ofertes de feina3.1.7. Dinamització del blog tauler d’anuncis (gestió d’ofertes i demandes) delServei de Treball3.1.8. Programa d’activitats de formació sociolaboral3.1.9. Xerrades i tallers als instituts3.1.10. Programació de formacions per a col·lectius amb dificultats d’inserció3.1.11. Creació de materials de difusió3.1.12. Catàleg de recursos per l’ocupació3.1.13. Diagnosi de les necessitats laborals al territori3.1.14. Mediació amb empreses locals3.1.15. Espai de coordinació virtual de tots els serveis i recursos del municipi3.1.16. Espais de trobada entre empreses, agents locals i joves3.1.17. Jornada sobre autoocupació i joves emprenedorsEIX 4: HABITTAGEPROGRAMA 4.1 : SERVEI D’HABITATGE OFICINA JOVEObjectius1. Facilitar i garantir que els joves tinguin accés a tota la informació referent alsrecursos existents lligats a l’accés a l’habitatge.2. Treballar coordinadament amb la Oficina d’habitatge de Reus per posar a l’abastdels joves tots els recursos i ajudes referents a l’habitatge al seu abast.3. Posar en contacte joves que volen compartir pis al municipi.4. Oferir tallers de contingut pràctic referents a l’emancipació residencialActuacions:4.1.1. Orientació i assessorament4.1.2. Informació de promocions de protecció oficial4.1.3. Informació de les ajudes existents referents a l’habitatge62

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20154.1.4. Tauler d’anuncis per compartir pis4.1.5. Tallers formatiusPROGRAMA 4.2 : BORSA JOVE D’HABITATGEObjectius1. Facilitar l’accés a l’habitatge de la població jove2. Treballar per la sensibilització i dignificació de l’habitatge de lloguer3. Oferir pisos de lloguer amb avantatges econòmics, jurídics i tècnics pels joves4. Oferir garanties pel que fa al cobrament i al bon ús de l’habitatge als propietaris5. Facilitar l’entesa directa i eficaç entre arrendatari i arrendadorActuacions4.2.1. Gestió de l’oferta i la demanda de pisos de lloguer4.2.2. Informació i assessorament en lloguer d’habitatges i ajuts4.2.3. Tramitació d’ajuts4.2.4. Assegurances de caució i multirisc4.2.5. MediacióPROGRAMA 4.3 : FOMENT D’ALTERNATIVESObjectius1. Potenciar l’opció del lloguer com una alternativa estable i duradora2. Donar a conèixer i augmentar la promoció d’habitatges de protecció oficial3. Fomentar mesures de reducció i descompte per joves en la compra d’unhabitatge4. Crear serveis de mediació per casos de desnonament o deute hipotecari5. Promoure l’elaboració d’un cens dels habitatges buits del municipiActuacions4.3.1. Promoció i foment del lloguer com a alternativa estable4.3.2. Promocions HPO4.3.3. Subvenció IBI per joves4.3.4. Servei d’assessorament en cas de deute hipotecari63

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20154.3.5. Elaboració d’un cens dels habitatges buitsEIX 5: SALUTPROGRAMA 5.1: SERVEI DE SALUT OFICINA JOVEObjectius1. Posar a l’abast dels joves tota la informació i recursos necessaris.2. Sensibilitzar a la població jove sobre els problemes de salut que afecten demanera més rellevant als joves i fer que tinguin la màxima informació al seuabast.3. Promoure l’adopció d’hàbits saludables4. Fomentar la coordinació i el treball en xarxa entre els diferents serveis irecursos existents.Actuacions5.1.1. Informació i assessorament individualitzat5.1.2. Realització de campanyes de sensibilització puntuals5.1.3. Tallers i activitats de sensibilització i prevenció per joves i famílies5.1.4. Coordinació amb programes de salut per joves transversalsPROGRAMA 5.2: ALTERSUER, PROGRAMA D’OCI ALTERNATIU I SALUDABLEObjectius1. Promoure i facilitar un oci alternatiu i saludable en contraposició a l’oci deconsum generalitzat que trobes en el mercat2. Possibilitar la incorporació de persones en situació de dificultat social aaquestes activitats d’oci saludable3. Oferir alternatives d’oci a menors i joves adolescents en horari nocturn4. Fomentar l’obertura d’espais i equipaments públics en horaris de tarda inocturn per la interrelació de diferents col·lectius de joves.64

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20155. Augmentar el coneixement que tenen els joves sobre els problemes relacionatsamb el consum de drogues.Actuacions4.2.1. Oferta d’activitats lúdicoesportives descentralitzades4.2.2. Oferta de tallers ludicoformatius4.2.3. 5nits, activitats nocturnes alternatives4.2.4. Oferta de tallers de sensibilitzacióPROGRAMA 5.3: DROGOADDICIONSObjectius1. Promoure i fomentar els espais d’assessorament especialitzat en drogues2. Potenciar els serveis especialitzats en l’atenció i seguiment dedrogodependènciesActuacions5.3.1. Espai de consulta i assessorament sobre drogues5.3.2. Servei de drogodependències: Centre d’Atenció i Seguiment (CAS)PROGRAMA 5.4: TARDA JOVEObjectius1. Seguir amb la tasca de prevenció en sexualitat entre els joves2. Potenciar la prevenció de comportaments sexuals de risc entre els jovesActuacions5.4.1. Atenció directa i confidencial per joves en salut sexual i reproductiva5.4.2. Assistència ginecològica65

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20155.5: PREVENCIÓ DE NITObjectius1. Augmentar els programes i propostes de prevenció de riscos en el context del’oci nocturn2. Oferir recursos sobre prevenció de riscos als agents que treballen en els espaisd’oci nocturn del municipi3. Implicar el teixit associatiu local en la prevenció de riscosActuacions5.5.1. NitsQ: programa de prevenció i reducció de riscos en l’oci nocturn5.5.2. Campanyes i taules preventives en espais d’oci nocturn5.5.3. Formació en prevenció i reducció de riscos associats a la festa i al consum5.5.4. Potenciar el teixit associatiu per treballar la prevenció i els entornssaludablesEIX 6: MOBILITAT6.1: MOBILITAT INTERNACIONALObjectius1. Oferir els recursos, l’assessorament i l’acompanyament al jove en temes demobilitat i turisme juvenil.2. Promoure la mobilitat europea entre els joves.Actuacions6.1.1. Servei de viatgeteca i turisme juvenil6.1.2. Servei de voluntariat europeu66

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20156.2: MOBILITAT URBANAObjectius1. Promoure el transport públic com a mitjà de transport prioritari entre els jovesActuacions6.2.1. Descomptes transport urbà: Targeta Jove de Reus6.2: MOBILITAT SOSTENIBLEObjectius1. Potenciar i promoure l’ús de la bicicleta com a mitjà normalitzat i sostenibleActuacions6.2.1. Servei de préstec de bicicletes6.2.2. Carril biciLínia estratègica: PARTICIPACIÓEIX 7: ESPORTS7.1: ESPORT I VALORSObjectius1. Augmentar la pràctica d’activitats físiques i esportives de caire lúdic i educatiuentre els joves fora de l’horari lectiu dins el centre escolar.2. Potenciar la funció educativa, cohesionadora, saludable i preventiva de l’esport.3. Facilitar l’accés de tots els joves a la pràctica esportiva, prestant especial atencióa la integració del col·lectiu de noies i d’alumnes nouvinguts67

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20154. Aprofitar l’esport com a mitjà per a educar en valors als joves perquèesdevinguin ciutadans actius, crítics, responsables, respectuosos i participatius ambel seu entorn.Actuacions7.1.1. Programa “Esport a l’escola”7.1.2. Xarxa d’esports als barri7.2: DINAMITZACIÓ D’EQUIPAMENTS ESPORTIUSObjectius1. Augmentar la pràctica esportiva entre els joves fora dels circuits formals i en elseu espai d’oci.2. Facilitar l’accés de tots els joves a la pràctica esportiva aprofitant elsequipaments i instal·lacions esportives existents3. Potenciar l’esport com a eina per treballar valors i hàbits saludables entre elsjoves.4. Fomentar l’autoorganització i la participació activa dels joves a través de lespràctiques esportives en el seu temps d’oci.5. Augmentar els usos i potenciar els espais públics per practicar esport a l’airelliure a la ciutatActuacions7.2.1. Patis oberts7.2.2. Ampliació horaris instal·lacions esportives7.2.3. Manteniment i augment dels espais públics oberts a la pràctica esportiva7.2.4. Recull activitats esportives de la ciutat68

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20157.2.5. Skate ParcEIX 8: FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ I COHESIÓ SOCIAL8.1: INTERLOCUCIÓObjectius1. Consolidar el Consell Municipal de Joventut com a espai d’interlocució principalentre l’ajuntament i els joves organitzats en entitats i associacions juvenils2. Promoure iniciatives de foment de la cultura participativa, entesa com a procésd’aprenentatge, entre els joves.3. Impulsar canals d’interlocució amb diferents perfils de joves per tal de conèixeren cada moment la realitat dels joves de Reus.4. Impulsar canals i eines de participació i interlocució menys formals i flexiblesper tal d’adaptar-nos a les noves realitats i noves formes de participació.Actuacions8.1.1. Consell Municipal de Joventut8.1.2. Comissions temàtiques8.1.3. Enquestes i grups de debat8.1.4. Creació de canals de participació 2.08.2: PROMOCIÓ INICIATIVES JUVENILSObjectius1. Donar suport i promoure la programació d’activitats d’interès juvenil per part deles associacions juvenils de la ciutat.69

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20152. Promoure i facilitar la realització d’iniciatives juvenils creatives, innovadores id’interès social per a la ciutadania.3. Facilitar l’accés i utilització dels espais i equipaments existents a les entitats pera la realització d’actes públics que enriqueixen la programació cultural i de lleurede la ciutat.Actuacions8.2.1. Programa de subvencions per activitats d’interès juvenil8.2.2. Servei d’iniciatives juvenils8.2.3. Cessió d’espais per entitats i col·lectius8.3: FOMENT PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISMEObjectius1. Facilitar la participació continuada dels joves en les accions a ells adreçades pertemes i àmbits de treball específics.2. Donar suport i promoure l’associacionisme juvenil, tant a l’associacionismeformal i organitzat, com a aquell més informal.3. Donar suport a la difusió de les activitats de les entitats perquè puguin arribarals joves als quals es dirigeixen.4. Facilitar que les entitats juvenils tinguin un espai on trobar-se i desenvolupartasques de gestió del dia a dia.5. Rendibilitzar els recursos que es tenen per tal de que es puguin cedir a entitatsper a la realització de les seves activitats.Actuacions8.3.1. Cogestió programació i usos Casal de Joves70

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20158.3.2. Assessorament a entitats8.3.3. Espais de difusió per entitats i col·lectius juvenils8.3.4. Oficina d’entitats8.3.5. Centre de recursos per entitats juvenilsEIX 9: CULTURA I OCI9.1: JOVES CREADORSObjectius1. Fomentar la creació artística juvenil i difondre-la en els circuits culturalsnormalitzats.2. Augmentar els espais d’expressió artística a la ciutat3. Estimular processos creatius entre els joves4. Potenciar i promoure la música entre els joves5. Afavorir el contacte entre joves amb propostes culturals a oferir i tècnics oprogramadors d’actes culturals.6. Afavorir l’accés de tots els joves a la cultura, donant suport tant al consumcultural com a les iniciatives de creació cultural dels joves.Actuacions9.1.1. CreART! Mostra d’artistes juvenils9.1.2. Parets lliures per graffitis9.1.3. Concurs de disseny gràfic programa Casal de Joves9.1.4. Reussona, Concurs de música per joves9.1.5. Catàleg Jove, centre de recursos per artistes i programadors culturals71

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20159.1.6. Servei de dinamització cultural “Viver de projectes”9.2: PROGRAMACIÓ TRIMESTRAL CASAL DE JOVESObjectius1. Consolidar una programació regular i periòdica, amb activitats formatives, delleure i oci dirigides a joves2. Promoure complicitats i vies de cooperació amb les associacions i entitatsjuvenils a l’hora de programar activitats dirigides a joves3. Fomentar la programació d’iniciatives i activitats en aquelles èpoques de menysprogramació.4. Descentralitzar la programació d’activitats per joves a diferents espais iequipaments per tal de que més joves en puguin sortir beneficiats.Actuacions9.2.1. Tallers formatius9.2.2. Activitats de lleure educatiu9.2.3. Noves tecnologies9.2.4. Activitats d’oci9.2.5. Coprogramació d’activitats amb associacions i entitats juvenils9.2.6. Programació d’activitats per joves als Centres Cívics9.3: BUCS D’ASSAIG CASAL DE JOVESObjectius1. Esdevenir un espai de referència en l’àmbit de la música a nivell local.2. Oferir recursos tècnics i infrastructurals per a l’assaig musical de grups,col·lectius i persones a nivell individual72

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20153. Oferir formació de manera no reglada als joves amb inquietuds musicals.4. Donar suport especial a noves formacions i grups novell i promocionar elsgrups i usuaris dels bucs.5. Propiciar la trobada i intercanvi d’experiències amb grups d’altres ciutats,regions i/o països.6. Facilitar informació als grups sobre temes relacionats amb el món musical.Actuacions9.3.1. Bucs d’assaig insonoritzats per assajar9.3.2. Servei d’enregistrament de maquetes i projectes musicals9.3.3. Servei d’assessorament musical9.3.4. Activitats dinamitzadores i tallers formatius9.3.5. Tauler d’anuncis i intercanvi musical9.3.6. Hemeroteca musical9.4: FOMENT DELS ESPAIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALSObjectius1. Facilitar l’accés a espais i equipaments municipals per a manifestacions culturalspúbliques i sense ànim de lucre2. Donar a conèixer i posar a l’abast dels joves informació de tots els espais iequipaments ja siguin públics, d’entitats o privats que es poden utilitzar.3. Impulsar la cogestió, codecisió i coresponsabilitat en la programació d’activitatsi gestió d’espais entre Ajuntament i entitats.Actuacions73

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20159.4.1. Cessió d’espais per activitats culturals9.4.2. Guia telemàtica d’espais i equipaments de la ciutat9.4.3. Coprogramació amb entitats d’activitats culturals i d’oci en diferents espais9.5: GRANS ESDEVENIMENTS DE CIUTATObjectius1. Promoure i dinamitzar la participació dels joves en els principals esdevenimentsfestius de la ciutat2. Desenvolupar iniciatives per la introducció dels diferents col·lectius juvenils alsdiferents festivals i programes culturals que es realitzen a nivell de ciutat.3. Crear espais de relació, complicitat entre joves, entitats i Ajuntament a l’hora deprogramar l’oferta cultural de la ciutat.Actuacions9.5.1. Festa Major e Sant Pere i els joves9.5.2. Festa Major de Misericòrdia i els joves9.5.3. Festivals COS i Trapezi9.5.4. Festivals culturals de la ciutat i els joves (Estiu, Curtmetratges,Jazz,...)10.TRANSVERSALITAT DELS PROGRAMES D’ACTUACIÓA continuació es defineixen per cadascuna de les actuacions a desenvolupar, elsorganismes i/o departaments responsables de desenvolupar les accions (en negreta eldepartament o organisme que lidera l’acció) així com aquells departaments i/oorganismes que hi col·laboren i el nivell de cooperació que tenen per a cada actuació.74

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Líniesd'actuacióEixos detreballPrograma Actuacions Departaments, organismes i institucions implicadesNivell decooperacióEMANCIPACIÓEMANCIPACIÓ1. Informació i comunicació2. Eduació i formacióServei d'informació JuvenilSuma't a l'institutEspais d'estudiTreball en XarxaAcollida i primera informacióJoventutCampanyes d'informació específiquesJoventutTarjeta Jove de ReusJoventut, Reus Transport S.A , Cultura, IMAC, IMFE Mas Carandell,Esports1Guia de Serveis i recursos per jovesJoventutAssessorament i informació en temes educatius i formatius Joventut, Ensenyament, IMFE Mas Carandell 1Elaboració de materials de difusió Joventut, altres departaments 1Visites guiades al Casal de JovesJoventutDescentralització als instituts: EPI Jove Joventut, Ensenyament 1, 2Descentralització a altres equipament s Joventut, Participació 2 ,3Activitats dinamitzadores i tallers formatiusJoventutZona d'estudiJoventutZona WiffiJoventutAccés lliure a internetJoventutPunt TIC i formacions estables en noves tecnologiesJoventut, Direcció General de Telecomunicacions i Societat de laInformació2Servei d'autoconsulta i préstec de materials i documentsJoventutAssessorament en Mobilitat InternacionalJoventutExpedició de carnets internacionalsJoventutServei de ViatgetecaJoventutWeb joventut ReusJoventutNewsletter joventutJoventutEspais telemàtics d'informacióJoventutCampanyes informativesJoventutFormació educació per l'emancipació Joventut, Ensenyament, entitats juvenils 1Estudiants en pràctiques Joventut, Ensenyament 1Formació representants estudiants Joventut, Ensenyament, Participació 2Entitats als instituts Joventut, Entitats Juvenils 1Habilitar espais d'estudi en equipaments municipals Joventut, Participació i Cultura 6Difusió dels espais d'estudi existentsJoventut, CulturaTreball de les competències transversalsJoventut, EnsenyamentCoordinació centres educatius- agents externsJoventut, EnsenyamentPlans Educatius d'Entorn Ensenyament, Joventut, altres departaments 1Catàleg activitats i recursos educatius (ARE) Ensenyament, Joventut, altres departaments 2Guia educació secundària obligatòria i post-obligatòria Ensenyament, Joventut 1Comissió de seguiment del fracàs escolar Ensenyament, altres departaments 275

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015EM AN CIPAC IÓEM AN CIPA CIÓ3. Treball4. H abitatgeServei de treball iemprenedoriaOficina JoveServei d'habitatgeOficina JoveBorsa Joved'habitatgeFomentd'alternativesOreintació i assessorament sociolaboral personalitzat Joventut, IMFE Mas Carandell 2Atenció i assessorament on-line Joventut, IMFE Mas Carandell 2Mediació en el mercat de treball Joventut, IMFE Mas Carandell 2Atenció a consultes juridicolaboralsJoventutFoment de l'emprenedoria: informació, orientació, finançament, acompanyament Joventut, REDESSA 1Recull i enviament diari d'ofertes de feinaJoventutDinamització del blog tauler d'anuncis (gestió d'ofertes i demandes) del Servei de treball JoventutPrograma d'activitats de formació sociolaboralJoventutXerrades i tallers als instituts Joventut, IMFE Mas Carandell 6Programació de formacions per a col.lectius amb dificultats d'insercióJoventutCreació de materials de difusióJoventutCatàleg de recursos per l'ocupació Joventut, IMFE Mas Carandell 2Diagnosi de les necessitats laborals al territoriJoventutMediació amb empreses locals Joventut, IMFE Mas Carandell 2Espai de coordinació virtual de tots els serveis i recursos del municipiJoventutEspais de trobada entre empreses, agents locals i jovesJoventutJornada sobre autoocupació i joves emprenedors Joventut, REDESSA 1Orientació i assessorament Joventut, Oficina de l'habitatge 2Informació de promocions de protecció oficial Joventut, Oficina de l'habitatge 2Informació de les ajudes existents referents a habitatge Joventut, Oficina de l'habitatge 2Tauler d'anuncis per compartir pisJoventutTallers formatius Joventut, Oficina de l'habitatge 1Gestió de l'oferta i la demanda de pisos de lloguerOficina de l'habitatgeInformació i assessorament en lloguer d'habitatges i ajuts Oficina de l'habitatge, Joventut 1Tramitació d'ajutsOficina de l'habitatgeAssegurances de caució i multiriscOficina de l'habitatgeMediacióOficina de l'habitatgePromoció i foment del lloguer com a alternativa estable Joventut, Oficina de l'habitatge 2Promocions HPOOficina de l'habitatgeSubvenció IBI per joves Oficina de l'habitatge, Joventut 1Servei d'assessoramen en cas de deute hipotecariElaboració cens d'habitatges buits Oficina de l'habitatge, Joventut 276

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015E M A N C IP A C IÓ5 . S a lu t6 . M o b ilita tServei de salutOficina JoveAltersuer, programad'oci alternatiu isaludableDrogoaddicionsTarda JovePrevenció de nitMobilitat internacionalInformació i assessorament individualitzat Consell Comarcal del Baix Camp, Joventut i Salut Pública 2,3Realització de campanyes de sensibilització puntuals Salut Pública, Joventut 6Tallers i activitats de sensibilització i prevenció de riscos per joves i famílies Joventut, Consell Comarcal dl Baix Camp 6Coordinació amb programes de salut per joves transversals Joventut, Salut Pública i altres departaments i organismes 1Oferta d'activitats ludicoesportives descentralitzades Esports, Joventut, Salut Pública, Benestar Social 6Oferta de tallers ludicoformatius Joventut, Esports, Salut Pública 65nits, activitats noscturnes alternatives Joventut, Esports, Salut Pública 6Oferta de tallers de sensibilització Salut Pública, Joventut, Esports 6Espai de consulta i assessorament sobre drogues Salut Pública, Joventut 1Servei de drogodependències: Centre d'atenció i seguiment (CAS) SAGESSA, Salut Pública, Joventut 1Atenció directa i confidencial per joves en salut sexual i reproducitva Salut Pública, Joventut 1Assistència ginecològica Salut Pública, Joventut 1Nits Q: programa prevenció i reducció de riscos en l'oci nocturnJoventut, Salut Pública, Cultura, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra,entitats juvenils i locals d'oci nocturn del municipi6Campanyes i taules preventives en espais d'oci nocturn Salut Pública, Joventut i Cultura 1Formació en prevenció i reducció de riscos associats a la festa i al cosnum Joventut, Salut Pública 2,4Potenciar teixit associatiu per treballar prevenció i entron saludable Joventut, Salut Pública,Guàrdia Urbana, entitats juvenils 2Servei de viatgeteca i turisme juvenilJoventutServei de voluntariat europeuJoventutMobilitat urbana Descomptes transport urbà: Tarjeta Jove de Reus Joventut, Reus Transport S.A 2Servei de préstec de bicicletes Joventut, Medi Ambient 1Mobilitat sostenibleCarril bici Medi Ambient, Joventut 177

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015Líniesd'actuacióEixos detreballPrograma Actuacions Departaments, organismes i institucions implicadesNivell decooperacióPARTICIPACIÓ8 . Fo m ent d e la p articip ació i co h 7 esió . Esp so o rts cialEsport i valorsDinamitzaciód'equipamentsesportiusInterlocucióPromoció iniciativesjuvenilsFoment participaciói associacionismePrograma "Esport a l'escola" Esports, Ensenyament, Joventut 1Xarxa d'esport als barrisEsports, Ensenyament, Benestar Social, Participació, Pla InclusióSocial, JoventutPatis oberts Ensenyament, Esports,Joventut 1Ampliació horaris instal.lacions esportives Esports, Joventut 1Manteniment i augment dels espais públics oberts pràctica esportiva Esports, Joventut 1Recull activitats esportives de la ciutat Esports, Joventut 1Skate parc Via Pública, Esports, Joventut 1Consell Municipal de Joventut Joventut, Participació 1Comissions temàtiquesJoventutEnquestes i grups de debatJoventutCreació de canals de participació 2.0JoventutPrograma de subvencions per activitats d'interés juvenilJoventutServei d'iniciatives juvenilsJoventutCessió d'espais per entitats i col.lectiusJoventutCogestió programació i usos Casal de JovesJoventutAssessorament a entitatsJoventutEspais de difusió per entitats i col.lectius juvenilsJoventutOficina d'entitatsJoventutCentre de recursos per entitats juvenilsJoventut278

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015PARTICIPACIÓ9. Cultura i ociJoves creadorsProgramaciótrimestral Casal deJovesBucs d'assaig Casalde JovesFoment dels espais iequipamentsmunicipalsGransesdeveniments deciutatCreART! Mostra d'artistes juvenils Joventut, Cultura, Centres Cívics 1Parets lliures per graffitis Joventut, Guàrdia Urbana, Via Pública 2Concurs disseny gràfic programa Casal de JovesJoventutReussona, Concurs de música per joves Joventut, Cultura, Coordinadora de Barraques de Reus 1Catàleg JoveJoventutServei de dinamització cultural "Viver de projectes"JoventutTaller formatiusJoventutActivitat de lleure educatiuJoventutNoves tecnologiesJoventutActivitats d'oci Joventut, entitats juvenils 2Coprogramació d'activitats amb associacions i entitats juvenils Joventut, entitats juvenils 2Programació d'activitats per joves als Centres Cívics Centres Cívics, Joventut 1Bucs d'assaig insonoritzats per assajarJoventutServei d'enregistrament de maquetes i projectes musicalsJoventutServei assessorament musicalJoventutActivitats dinamitzadores i tallers formatiusJoventutTauler d'anuncisJoventutHemeroteca musicalJoventutCessió d'espais per activitats culturalsJoventutGuia telemàtica d'espais i equipaments de la ciutat Joventut, altres departaments i entitats juvenils 1Coprogramació amb entitats d'activitats culturals i d'oci en diferents espais municipals Joventut, entitats juvenils 6Festa Major de Sant Pere i els joves Cultura, Joventut 1Festa Major de Misericòrdia i els joves Cultura, Joventut 1Festivals Cos i Trapezi CAER, Cultura, Joventut 1Festivals culturals de la ciutat i els joves (Estiu, curtmetratges, jazz,…) Cultura, Joventut 179

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-201511. TEMPORITZACIÓ201220132014 2015Eixos de treball Programa Actuacions 1r 2n 3r 4rt 1r 2n 3r 4rt 1r 2n 3r 4rt 1r 2n 3r 4rt1. Informació i comunicació2. Eduació i formació3. TreballServei d'informació JuvenilSuma't a l'institutEspais d'estudiTreball en XarxaServei de treballi emprenedoriaOficina JoveAcollida i primera informacióCampanyes d'informació específiquesTarjeta Jove de ReusGuia de Serveis i recursos per jovesAssessorament i informació en temes educatius i formatiusElaboració de materials de difusióVisites guiades al Casal de JovesDescentralització als instituts: EPI JoveDescentralització a altres equipament sActivitats dinamitzadores i tallers formatiusZona d'estudiZona WiffiAccés lliure a internetPunt TIC i formacions estables en noves tecnologiesServei d'autoconsulta i préstec de materials i documentsAssessorament en Mobilitat InternacionalExpedició de carnets internacionalsServei de ViatgetecaWeb joventut ReusNewsletter joventutEspais telemàtics d'informacióCampanyes informativesFormació educació per l'emancipacióEstudiants en pràctiquesFormació representants estudiantsEntitats als institutsHabilitar espais d'estudi en equipaments municipalsDifusió dels espais d'estudi existentsTreball de les competències transversalsCoordinació centres educatius- agents externsPlans Educatius d'EntornCatàleg activitats i recursos educatius (ARE)Guia educació secundària obligatòria i post-obligatòriaComissió de seguiment del fracàs escolarOreintació i assessorament sociolaboral personalitzatAtenció i assessorament on-lineMediació en el mercat de treballAtenció a consultes juridicolaboralsFoment de l'emprenedoria: informació, orientació, finançament, acompanyamentRecull i enviament diari d'ofertes de feinaDinamització del blog tauler d'anuncis (gestió d'ofertes i demandes) del Servei de treballPrograma d'activitats de formació sociolaboralXerrades i tallers als institutsProgramació de formacions per a col.lectius amb dificultats d'insercióCreació de materials de difusióCatàleg de recursos per l'ocupacióDiagnosi de les necessitats laborals al territoriMediació amb empreses localsEspai de coordinació virtual de tots els serveis i recursos del municipiEspais de trobada entre empreses, agents locals i jovesJornada sobre autoocupació i joves emprenedors80

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20155 . S alu t 4. H ab ita tge6. MobilitatServeid'habitatgeOficina JoveBorsa Joved'habitatgeFomentd'alternativesServei de salutOficina JoveAltersuer,programa d'ocialternatiu isaludableDrogoaddicionsTarda JovePrevenció de nitMobilitatinternacionalMobilitat urbanaMobilitatsostenibleOrientació i assessoramentInformació de promocions de protecció oficialInformació de les ajudes existents referents a habitatgeTauler d'anuncis per compartir pisTallers formatiusGestió de l'oferta i la demanda de pisos de lloguerInformació i assessorament en lloguer d'habitatges i ajutsTramitació d'ajutsAssegurances de caució i multiriscMediacióPromoció i foment del lloguer com a alternativa establePromocions HPOSubvenció IBI per jovesServei d'assessoramen en cas de deute hipotecariElaboració cens d'habitatges buitsInformació i assessorament individualitzatRealització de campanyes de sensibilització puntualsTallers i activitats de sensibilització i prevenció de riscos per joves i famíliesCoordinació amb programes de salut per joves transversalsOferta d'activitats ludicoesportives descentralitzadesOferta de tallers ludicoformatius5nits, activitats noscturnes alternativesOferta de tallers de sensibilitzacióEspai de consulta i assessorament sobre droguesServei de drogodependències: Centre d'atenció i seguiment (CAS)Atenció directa i confidencial per joves en salut sexual i reproducitvaAssistència ginecològicaNits Q: programa prevenció i reducció de riscos en l'oci nocturnCampanyes i taules preventives en espais d'oci nocturnFormació en prevenció i reducció de riscos associats a la festa i al consumPotenciar teixit associatiu per treballar prevenció i entron saludableServei de viatgeteca i turisme juvenilServei de voluntariat europeuDescomptes transport urbà: Tarjeta Jove de ReusServei de préstec de biciletesCarril bici81

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-20152012 2013 2014 2015Eixos de treball Programa Actuacions 1r 2n 3r 4rt 1r 2n 3r 4rt 1r 2n 3r 4rt 1r 2n 3r 4rt7. Esports8. Foment de laparticipació i cohesiósocial9. Cultura i ociEsport i valorsDinamitzaciód'equipamentsesportiusInterlocucióPromocióiniciatives juvenilsFomentparticipació iassociacionismeJoves creadorsProgramaciótrimestral Casalde JovesBucs d'assaigCasal de JovesFoment delsespais iequipamentsGransesdevenimentsde ciutatPrograma "Esport a l'escola"Xarxa d'esport als barrisPatis obertsAmpliació horaris instal.lacions esportivesManteniment i augment dels espais públics oberts pràctica esportivaRecull activitats esportives de la ciutatSkate parcConsell Municipal de JoventutComissions temàtiquesEnquestes i grups de debatCreació de canals de participació 2.0Programa de subvencions per activitats d'interés juvenilServei d'iniciatives juvenilsCessió d'espais per entitats i col.lectiusCogestió programació i usos Casal de JovesAssessorament a entitatsEspais de difusió per entitats i col.lectius juvenilsOficina d'entitatsCentre de recursos per entitats juvenilsCreART! Mostra d'artistes juvenilsParets lliures per graffitisConcurs disseny gràfic programa Casal de JovesReussona, Concurs de música per jovesCatàleg JoveServei de dinamització cultural "Viver de projectes"Taller formatiusActivitat de lleure educatiuNoves tecnologiesActivitats d'ociCoprogramació d'activitats amb associacions i entitats juvenilsProgramació d'activitats per joves als Centres CívicsBucs d'assaig insonoritzats per assajarServei d'enregistrament de maquetes i projectes musicalsServei assessorament musicalActivitats dinamitzadores i tallers formatiusTauler d'anuncisHemeroteca musicalCessió d'espais per activitats culturalsGuia telemàtica d'espais i equipaments de la ciutatCoprogramació amb entitats d'activitats culturals i d'oci en diferents espais municipalsFesta Major de Sant Pere i els jovesFesta Major de Misericòrdia i els jovesFestivals Cos i TrapeziFestivals culturals de la ciutat i els joves (Estiu, curtmetratges, jazz,…)82

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-201512. MODEL D’AVALUACIÓParàmetres de l’avaluació:L’avaluació ens serveix com a eina imprescindible per comprovar el grau d’assolimentdels objectius i saber si el que hem planificat està ben planificat i si dona solucions alsproblemes i necessitats dels joves o cal que redefinim les intervencions o lesreorientem per tal d’assolir els objectius fixats.Per tant, l’avaluació ens serveix per anar revisant l’aplicació del pla i les sevesintervencions i permet introduir millores i adaptacions en qualsevol moment en casque sigui necessari.Hi ha una sèrie de dades bàsiques generals que es recolliran per a cada actuacióoperativitzades amb indicadors i segons quina acció s’avaluï es tindran en compteindicadors específics que fan referència a aquells actuació en concret.Les dades bàsiques a recollir al llarg de tot el Pla són:• Quantitatives (perfil dels usuaris): edat, sexe, municipi i zona/barride residència, nivell d’estudis, tipus de servei usat, freqüència ihorari d’ús…• Qualitatives: nivell de satisfacció (opinió sobre horaris, ubicació,serveis prestats, professionals, recursos disponibles i eficàcia delsserveis), mancances, suggeriments…Agents de l’avaluacióPer a realitzar l’avaluació comptarem amb diferents agents, tants com persones queparticipen d’alguna manera o altre en els diferents projectes del Pla. L’avaluació seràliderada per l’equip tècnic de joventut i el regidor de joventut, i a aquesta primerainstància s’hi incorporaran totes aquelles persones que han intervingut en eldesenvolupament del Pla Local de Joventut, ja que considerem imprescindiblecomptar amb la participació de tots els professionals que hi intervenen (tècnicsd’altres àrees, regidors, agents socials implicats, col·laboradors externs, entitats,institucions, administracions...) i sobretot comptar amb els joves, que són els últimsdestinataris d’aquest Pla.83

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015En aquest sentit s’ha elaborat un sistema a través del qual es tracta de valorarl’execució i els resultats de les accions del Pla a diferents nivells:• Intern: la valoració de l’equip tècnic de joventut amb els professionals responsablesde l’acció concreta, si és que són diferents als tècnics de joventut.• De participació: duta a terme pels responsables de les instàncies col·laboradores(entitat, col·lectiu, grup de joves o joves individuals). Una avaluació per a cadainstància col·laboradora. Es valoren els mateixos aspectes que en la fitxa interna(excepte les dades quantitatives), però des del punt de vista del col·laborador.• Transversal: és la que fan en els diferents òrgans i grups de treball transversal formatspels representants tècnics dels serveis o departaments municipals que participen del’organització de l’acció.Temporització de l’avaluacióReferent a com durem a terme l’avaluació i amb quina periodicitat establim quatrenivells d’avaluació ben diferenciats. Els descrivim breument en els següents apartats.1) Avaluació continuada de cada actuació: es tracta de realitzar un seguimentde cada acció del Pla, sense però que aquesta tasca es converteixi en unacàrrega de feina; sinó que aquesta avaluació es concep com una partquotidiana de la feina. Aquesta avaluació es durà a terme amb unes fitxes devaloració de l’execució i resultats de cada acció. Hi a tres models de fitxadiferents per els diferents tipus de participació en el projecteFitxa interna: aquesta fitxa és la que omplen els professionals de l’equiptècnics de joventut amb els responsables tècnics que participen deldesenvolupament directa de l’acció. Aquesta fitxa té en compte latemporització, el compliment del pressupost, els aspectes organitzatius, laimplicació dels col·laboradors, la coordinació entre departaments i els resultatsde l’acció pel que fa a participació i modificació de l’escenari de partida.Fitxa de col·laboració: aquesta és la que omplen els responsables de lesassociacions, organismes, entitats, joves a nivell individual que col·laboren enl’acció. En aquesta fitxa es valoren sobretot aspectes qualitatius, funcionamentorganitzatiu, valoració de la col·laboració, funcionament de l’actuació, ...Fitxa de satisfacció dels usuaris o participants: en aquestes fitxes es tracta84

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015de recollir la valoració dels beneficiaris de l’acció, els participants de l’activitat oels usuaris del servei, es tracta d’obtenir la perspectiva dels participants directesde l’actuació. Opinió sobre horaris, ubicació, recursos disponibles, mancances,suggeriments, etc.2) Avaluació anual de cada projecte: a finals d’any el grup de treballcorresponent a cada àmbit compost pels diferents tècnics dels departamentscol·laboradors avaluaran en una reunió totes les actuacions executades delprojecte, tenint en compte les fitxes d’avaluació recollides per a cada acció iintroduint les propostes de cara al desenvolupament de futures actuacions o lacontinuïtat de les mateixes.3) Avaluació anual del conjunt del Pla Local de Joventut: cada final d’anys’elaborarà una memòria anual prenent els elements recollits fins el moment:fitxes d’avaluació de cada acció, conclusions de les reunions dels grups detreball realitzades, valoració interna global de l’equip tècnic de joventut ivaloracions anuals de la taula de diàleg interprofessional de joventut. Aquestaavaluació farà especial atenció al grau de desenvolupament de les accions delPla local de joventut i l’acompliment dels seus objectius4) Avaluació final del Pla local de joventut 2012-15: al llarg de l’any 2015s’elaborarà un recull de les tres memòries anuals dels anys anteriors i esrealitzarà una avaluació global de tot el Pla que servirà per començar atreballar en els eixos i àmbits de treball del proper Pla Local. Per aquestaavaluació es tindrà en compte: tots els indicadors recollits en les avaluacionsanuals, la despesa global del pla, el nombre de joves als que s’ha arribat ambles diferents actuacions realitzades, el total d’usuaris atesos, els recursoshumans utilitzats, els equipaments utilitzats i la projecció de nousequipaments, el percentatge d’accions i programes executats amb èxit i lespropostes i suggeriments que es deriven de les diferents reunions dels grupsde treball tècnics i dels grups de treball amb joves.Aquesta avaluació final també contempla un procés de consulta i debat juvenilper tal de veure en quin sentit ha canviat la realitat juvenil des d’abansd’aplicar el Pla i amb l’aplicació d’aquest. Aquest treball permetrà veure quinesnecessitats persisteixen, quines hi ha de noves i en quines s’està treballant de85

AJUNTAMENT DE REUSREGIDORIA DE CULTURA I JOVENTUTPla Local de Joventut 2012-2015manera adequada, observacions que guiaran l’establiment de noves líniesd’actuació per l’actualització del nou pla local pel següent període.86