Núm. 51 - Sarrià de Ter

Can Mitjans, Can Ramió i Can Ramon de l’obra.Cases que es tiraran a terra quan la construcció de l’autopista. c. a. 1970Tancar una etapa,obrir un projecteRoger Torrent i RamióRegidor portaveu d’ERCesquerra@sarriadeter.com~ ajuntamentParlem de Sarrià ~ 5114El 1916, un Reial Decret canviava elnom de Sarrià de Baix pel de Sarriàde Ter. Unes dècades després, arribavaa aquest Sarrià de Ter la meva àvia.Va fer-ho de molt jove, procedentd’un altre municipi paperer, Gelida.Seguia al meu besavi, treballador dela Torras. Quan parlo amb ella el primerque surt és allò que el pobled’ara no s’assembla gens al pobledels seus records. La vida, en aquellmón rural, era una lluita quotidianaper aconseguir uns mínims. Unsmínims per poder viure, per poderanar tirant.En aquells anys, també, Sarrià de Tercontemplava l’arribada de laRepública. Aquest va ser un intensperíode polític que es va traduir, alnostre poble, en una intensa activitatmunicipal. En aquell curt període dela nostra història, els sarrianencs i lessarrianenques van començar a gaudirde polítiques centrades en els serveisa les persones. La República ens portava,doncs, la voluntat de milloraraquella existència tan dura i de resoldreles dificultats que passava tanta itanta gent. Un exemple d’aquestespolítiques el trobem en l’escolaritzacióuniversal a través de la creaciód’una escola pública. Els veïns i veïnesvan començar a gaudir de l’ajuntamentcom una institució amb l’únicobjectiu de millorar la seva vida quotidiana.De fet, el lema dels regidorsd’aquell ajuntament era: “si ens faltainstrucció per a poder resoldreassumptes un bon xic compromesos,ens sobra valentia i honradesa per portar-losa terme”. La Guerra va estroncarde forma violenta i traumàtica aquestavoluntat.En l’evolució d’un poble hi hamoments d’acceleració, de velocitatconstant i moments de frenada sobtada.Els inicis de la recuperació socialde la maltempsada de la Guerra i lapostguerra no va començar a venirfins ben entrats els anys 50.Precisament, ara fa cinquanta anys,s’iniciava la construcció de les casesde Sarrià de Dalt. La construcció de105 cases no només representava laconsolidació d’un nucli important aSarrià de Dalt, sinó que suposava l’expansióurbanística d’un poble que,poc a poc, anava canviant el seu perfilrural per un de més urbà. Malgrataquest creixement, Sarrià va haver deconviure amb mancances pel que faals serveis bàsics. Tal i com m’hacomentat l’alcalde d’aquells anys, enMartí Ballada, no era senzill poderrespondre a uns dèficits amb lamigradesa de recursos dels ajuntamentsd’abans.Ja entrats els anys 70, es construïenels habitatges de la Rasa i el Pla del’Horta. Sarrià creixia demogràficamentgràcies als nous sarrianencs isarrianenques procedents de la immi-