Núm. 51 - Sarrià de Ter

Participaciói tolerància~ ajuntamentParlem de Sarrià ~ 5116Aquests dies estem vivint un momenthistòric per Sarrià de Ter; no emrefereixo pas al recent relleu de l’alcalde,faig al·lusió a un esdevenimentque és clau per al futur del nostrepoble i és l’elaboració del PLA D’OR-DENACIÓ URBANÍSTICA MUNICI-PAL.La vigent llei d’urbanisme regula l’elaboraciód’aquests Plans, que són l’instrumentd’ordenació urbanística integral,tenint en compte que segonsdefinició de la mateixa llei, ...”l’urbanismeés la funció pública mitjançantl’exercici de la qual les administracionspúbliques competents en lamatèria planifiquen o defineixen elmodel urbanístic de ciutat i el desenvolupen,amb la participació dels propietarisi de la resta d’operadorspúblics i privats”.Estem, per tant, en un moment importantper a Sarrià, ja que a través delPrograma de Participació Ciutadana,tots els veïns i veïnes hauran pogutformular aquells suggeriments, iniciativesi propostes que hagin cregutnecessàries, amb l’objectiu de posarde manifest llurs interessos particularso generals. En definitiva, aquestaés l’eina de la qual s’ha de valer l’ajuntamentper a la redacció del plaurbanístic.Aquest Pla ha de definir el model depoble que volem per al futur, preveient,segons el preàmbul de lamateixa llei, ...”un desenvolupamenturbanístic sostenible, sobre la base dela utilització racional del territori, percompatibilitzar el creixement i el dinamismeeconòmics necessaris amb lacohesió social, el respecte al mediambient i la qualitat de vida de lesgeneracions presents i futures”.Ja la lectura del preàmbul de la llei,Lluís Aymerich i VinyalsRegidor portaveu de CiUde l’Ajuntament de Sarriàsembla que et tranquil·litza i que nocal fer gaires més consideracions,perquè, amb el seu pronunciament afavor d’aquests principis bàsics, etquedes bocabadat pensant que, ambtanta bona intenció, l’urbanisme delsnostres municipis no pot fallar de capmanera. Però, com és sabut, les lleises fan perquè serveixin de marc d’actuaciói dins dels paràmetres que s’hiestableixen, cada persona, entitat oadministració hi desenvolupi els seuslegítims interessos.Com és evident, cada veí o veïna deSarrià pot tenir una visió ben diferentde l’urbanisme del nostre poble, jasigui en funció dels més legítims interessosparticulars, o de la idea mésobjectiva en defensa d’interessosgenerals. És per això que no resultafàcil la planificació urbanística delnostre municipi, així com la de qualsevolaltre.Malgrat això, així com la llei defineixuns principis i eixos bàsics sobre elsquals s’ha de regir l’urbanisme d’undeterminat sector geogràfic, de lamateixa manera hi ha d’haver perSarrià de Ter un marc preeminent iunes línies bàsiques que facin les funcionsde principis irrenunciables pelmanteniment d’un Sarrià que contemplil’equilibri del territori per a usosresidencials, industrials, parcs i jardinsi d’equipaments. Per exemple, permantenir aquest equilibri no és suficientdeterminar el percentatge generala reservar per a zona verda i serveis;cal regular que aquests espaisestiguin situats estratègicament pertal que els nuclis de població tinguinun esponjament adequat per a la qualitatde vida dels seus habitants, i juntamentamb els espais destinats aequipaments i altres serveis facin d’elementintegrador amb altres nuclis japresents o de futur.Seguint amb la regulació d’aquesteslínies bàsiques, és d’absoluta necessitatestablir els límits del que ha de serel sòl urbanitzable i no urbanitzableper tal de preservar l’important espainatural que ens envolta i que tant estimem.Així mateix ha de regular lesdensitats màximes d’habitatges perhectàrea i les alçades dels edificis,elements que definiran el nostremodel de poble.Convé doncs, quetothom tingui la plena llibertat demanifestar el seu criteri pel que fa atots aquests conceptes, perquè l’esdevenidordel nostre poble sigui elresultat de l’autèntica voluntat delsseus veïns.Això, dit així, sona molt bonic i podriasemblar tan natural i fàcil de dur aterme que tothom seria capaç d’afirmarque estem en el millor dels móns,amb un model de gestió democràticagairebé perfecte, on cada veí poguésdonar la seva idea o opinió i fos recollidaper construir aquell poble idealamb el qual tots somiem. Però tampoccal que siguem ingenus, totssabem que les coses no són així defàcils, per més que s’opini, per mésencert que es tingui amb determinadespropostes i per més raonadesque siguin totes elles, és evident queno tot es pot fer a gust de tothom.Ens agradi o no aquesta és la realitat,la pluralitat de persones i llurs formesde pensar són tantes com diverses, iper tant impossible de satisfer-lestotes. Tanmateix no és pas aquesta laqüestió inquietant, ans al contrari, si