11.07.2015 Views

Programa-ERC-i-JERC-Sabadell-2015

Programa-ERC-i-JERC-Sabadell-2015

Programa-ERC-i-JERC-Sabadell-2015

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Lluita contra la corrupcióAra més que mai, la credibilitat de l’ajuntament està sota sospita per l’esclat delcas Mercuri i totes les seves ramificacions que mostren, més enllà del quepugui ser perseguit per la llei, una manera de fer política – caciquisme,clientelisme, opacitat... -, a l’altre extrem dels valors republicans que propugna<strong>ERC</strong>: meritocràcia, honestedat en la gestió pública, salvaguarda de l’interèsgeneral, gestió responsable de tots i cadascun dels euros del pressupostpúblic. Sense transparència no hi pot haver confiança. El dret efectiu a latransparència és un dret que permet protegir-ne d’altres, dificulta la corrupció i,en definitiva, legitima la democràcia i el bon govern.El nou govern municipal mostrarà una tolerància zero amb l’incompliment de lallei en l’exercici de les funcions públiques, especialment a nivell de partitspolítics, càrrecs electes, càrrecs de confiança, institucions i organismesmunicipals.Democràcia representativa, participativa i directaLa deliberació sobre qualsevol aspecte controvertit de la política municipalrequereix sempre d’una praxi habitual d’informació del govern que ajudi a laformació d’opinió lliure de la ciutadania i els seus grups. Aquesta actitud detransparència i pedagogia serà, alhora, la garantia de qualitat de la mateixadeliberació i farà que el ciutadà sigui copartícip i coresponsable de lesdecisions.Pressupostos participatiusEls sabadellencs i sabadellenques tenen dret no només a saber en què esgasta fins a l’últim euro dels seus impostos, sinó també a decidir en la mesuraque això sigui possible, com es gastarà i, a posteriori, comprovar queefectivament s’està fent així.Administració eficaçLa crisi econòmica i la caiguda dels ingressos municipals derivats de l’activitatimmobiliària han posat la hisenda local en una situació precària. Caldesenvolupar un nou model de les finances locals. En aquest escenari ésimportant mantenir l’austeritat i, sobretot, una gestió eficaç dels recursospúblics. Un ajuntament sanejat ens permetrà fer front a nous projectesd’inversió importants i necessaris per al desenvolupament econòmic.L’ajuntament ha de continuar aplicant mesures de racionalització de ladespesa. La nostra proposta ha d’expressar una veritable vocació d’austeritat,honestedat, eficiència, rigor i transparència en la gestió dels recursos públics.El pressupost municipal ha de ser com la motxilla de l’excursionista: ha decontenir tot el que sigui necessari, i res del que es pugui prescindir.5


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Referent èticL’ajuntament ha de ser un referent ètic en la seva actuació. Com aadministració pública més propera a la ciutadania, ha d‘actuar en l‘exemple i enconseqüència amb aquelles actituds i valors que vol fomentar en la societat. Atall d‘exemple, ha de ser sensible amb la conciliació entre la vida laboral ipersonal dels seus treballadors i treballadores i promoure la compra ètica delsseus serveis, pensant també en el foment de l‘economia social. Això incloutambé incrementar progressivament la gestió dels recursos financers del‘ajuntament a través d‘entitats bancàries ètiques.Objectius i Propostes Auditar l’estat de comptes de l’Ajuntament com a primera mesura delnou govern municipal, d’una manera exhaustiva i amb la participació deles entitats i la ciutadania.1. Creació d’un equip de treball que incorpori càrrecs electes,funcionaris, entitats, associacions i ciutadans a títol personal, queparticiparà en tot el procés d’auditoria, per assegurar unesconclusions objectives i imparcials.2. Publicació i exposició pública dels resultats de l’auditoria. Restablir la confiança de la ciutadania en les institucions públiquesmunicipals, creant un sistema de control cogestionat pels càrrecselectes, les entitats, les associacions els funcionaris i els ciutadans, quedificulti enormement la corrupció, i garanteixi la transparència a tots elsàmbits de la gestió municipal.3. Compliment de tots els requisits de les lleis de transparència, tantl’espanyola 19/2013, com la catalana 19/2014, que estableixenmecanismes de garantia del dret a la transparència i al bongovern exigint que els ens locals construeixin portals web detransparència i facin publicitat activa de tota la informaciórellevant. També requereixen que els ens locals facin un registrede grups d’interès i estableixen mesuren que propiciïn el bongovern amb el foment de la participació i la col·laboracióciutadana.4. Implantació i compliment de tots els punts de la Carta deCompromís per la Qualitat Democràtica i el Bon Govern (adjuntaen annex).5. Creació de la Regidoria de la Transparència, dotada de recursosde personal i econòmics suficients per poder desenvolupar lessegüents funcions:- Seguiment de la despesa, dels processos de concurrènciapública i de les adjudicacions.- Orientació i assessorament en temes relacionats amb latransparència i la qualitat democràtica per a partits polítics,6


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>càrrecs electes, càrrecs de confiança, institucions iorganismes municipals.- Garantia de publicitat i fàcil accés al conjunt de dades iinformació de l’Ajuntament.- Garantia d’accés a informació agregada, filtrada, i a latraçabilitat de tota la despesa pública de l’Ajuntament através del web municipal.6. Creació del Pacte per la Transparència que, coordinat amb laRegidoria de la Transparència, participarà en totes les polítiquesdestinades a garantir la transparència de les institucions públiquesen totes les seves actuacions, lluitar contra la corrupció i lesmales pràctiques de govern i garantir el compliment de la llei19/2014. Aquest Pacte per la Transparència estarà format perrepresentants dels partits polítics, de les administracionspúbliques, de les entitats i associacions de la ciutat i de laciutadania a títol personal.7. Adopció de criteris comuns, amb la col·laboració de l’Escolad’Administracions Públiques de Catalunya, i impuls de lacentralització dels processos de selecció per a la millor eficiència imajor transparència dels processos de contractació, promoció igestió dels funcionaris públics.8. Compliment i, sempre que sigui possible, reducció dels terminismàxims que estableix la llei 19/2014 per facilitar la informaciósol·licitada pels canals establerts tant a regidors com a entitats iciutadania.9. Limitació a 2 mandats i declaració patrimonial abans d’assumir idesprés de deixar un càrrec electe.10. Millora dels processos de concursos públics i de subvenció:planificació temporal, publicació de la informació, anuncisfàcilment accessibles, licitacions, criteris d’avaluació i de selecció,justificació pública de l’adjudicació final.11. Garantia d’imparcialitat en les subvencions públiques municipals,assegurant sempre la independència de les entitats perceptores.S’intentarà evolucionar l’actual model de subvencions a lesentitats locals, a un model en què els contractes programa o elsconvenis de col·laboració siguin l’eix de la relació, allà on siguipossible.12. Prohibició de sol·licitar informes a empreses, consultors oassessors externs a la funció pública. Només s‘encarregaranaquells informes imprescindibles, autoritzats amb la signatura delregidor i acompanyats d‘un informe preceptiu signat pel màximresponsable de la funció pública en aquell departament, on esreconegui que l‘administració no disposa internament dels mitjanso la capacitat per redactar-lo ella mateixa.7


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>13. Manteniment d’un registre d’empreses contractades, ambinformació detallada sobre les contractacions.14. Decisió de contractes importants de l’ajuntament amb lasupervisió de la Regidoria de la Transparència i del Pacte per laTransparència.15. Centralització de les compres de l’administració pública mitjançantuna plataforma electrònica pública per garantir la transparència detotes les compres. Aquesta centralització facilita la fiscalització,disminueix els casos de corrupció, promou la simplificació en lacontractació, en disminueix els costos i permet unificar lademanda de necessitats. A més, tot el procés és públic i elsciutadans poden fer-ne el seguiment mitjançant plataformeselectròniques.16. Creació d’un codi ètic i d’austeritat que catalogui i reglamenti l’úsdels espais i mitjans públics, incloent-hi eventuals vehiclesoficials, regals institucionals, convits institucionals, etc.17. Fiscalització de l’oportunitat i despesa dels viatges oficials.18. Revisió dels principals contractes vigents de l’Ajuntament perveure les condicions pactades, com s’han adjudicat, etc.19. Seguiment de la resposta de les diferents institucions públiquesmunicipals a les demandes rebudes des de la ciutadania.Elaborar un pressupost municipal auster i socialment compromès; iimplicar-hi i coresponsabilitzar-ne el conjunt de la ciutadania en la sevaelaboració, el seguiment i la posterior avaluació.20. Preparació d’un pla, en col·laboració amb entitats, associacions,ciutadans a títol personal i funcionaris municipals, per a laprogressiva implantació de pressupostos participatius, consideranttotes les fases, des de les deliberacions prèvies que inclouen elmodel de ciutat, fins a l’elaboració, el seguiment i la posterioravaluació.21. Implantació dels pressupostos participatius segons el placonsensuat. S’estudiarà la possibilitat de traslladar la definiciód’una part del pressupost als districtes.22. Introducció de mecanismes que reparteixin la càrrega fiscal enfunció de la capacitat de pagament i econòmica, per aconseguirun sistema fiscal municipal més just, simple i equitatiu.S’utilitzaran mecanismes com ara les subvencions i lesexempcions per a determinades situacions personals o familiarsdel subjecte passiu (desnonaments o situacions de pobresaextrema). Complementàriament, es promourà la tarifació social ales taxes i preus públics per accedir als serveis públics. D’aquestamanera, aconseguirem els objectius bàsics d’una política fiscalsocialment compromesa, financerament eficient i fiscalmentresponsable.8


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>23. Contenció de la pressió fiscal dins d’uns límits raonables ipriorització de la despesa i la inversió orientades a complir elsobjectius socials del present programa municipal.24. Revisió dels criteris d’aportació mínima per part dels usuaris d’unservei, en cadascuna de les prestacions rebudes per part del’Ajuntament.25. Revisió dels salaris dels càrrecs electes, implantant una retribucióúnica i de càlcul simple, sense retribucions extres per participar enòrgans o comissions municipals, controlant especialment lesincompatibilitats de càrrecs i les autoritzacions d’activitats.26. Racionalització de càrrecs de confiança política. La sevacontractació ha de quedar justificada per criteris objectius decompetències professionals, formació i experiència.27. Gestió de part dels recursos financers de l‘ajuntament a través del‘anomenada banca ètica, amb el triple objectiu de ser mésresponsables en quant a la gestió dels recursos, fomentarl‘economia productiva, i afavorir entitats financeres que destinencrèdit de manera prioritària a projectes socialment responsables idel tercer sector.28. Prestació de serveis amb municipis veïns , si és possible, com amesura per guanyar eficiència i possibilitar estalvis en la prestacióde serveis públics municipals.29. Auditoria dels serveis públics: en cas que les empresesprestadores de serveis públics obtinguin beneficisdesproporcionats per la prestació d’un servei o que el servei tinguiun cost excessiu per al consistori, caldrà estudiar les formes perevitar-ho, entre les quals, la municipalització dels serveis públics omancomunar els serveis amb altres municipis.Facilitar el seguiment i control de la gestió municipal i dels comptes a laciutadania, els agents socials i els econòmics, amb la rendició decomptes i l’obertura de dades municipals, en formats accessibles iinterpretables, que siguin útils i actualitzats, i que cobreixin el plad’actuació municipal, l’execució dels pressupostos municipals, elsconvenis, els contractes, les relacions de llocs de treball i lesmodificacions dels treballadors públics, la declaració patrimonial delscàrrecs públics, la prestació de serveis i els seus costos.30. Publicació del compte general al web un cop aprovat pel ple i,complementàriament, proporcionar periòdicament la informació demanera entenedora per fer-ne el seguiment.31. Seguiment amb rigor de la planificació i l’execució pressupostàriesi publicar al web totes les actuacions que generin obligacionseconòmiques.32. Publicació de butlletins informatius de la situació econòmicamunicipal simples i entenedors. Amb aquesta finalitat, el govern9


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>municipal adoptarà les mesures per fer comprensible elpressupost municipal, alhora que s’augmentarà la transparència ila qualitat de la documentació i de la informació econòmicasubministrada als càrrecs electes municipals i a la població.33. Coordinació amb el secretari i l’interventor municipals per facilitarlosles tasques en el marc d’un escrupolós compliment de la llei.34. Potenciació de la oficina d’atenció ciutadana i del portal web de latransparència com a garantia d’accés a ciutadans i entitats a lainformació relativa a l’activitat municipal.35. Suport pedagògic, assessor i d’anàlisi de les polítiques públiquesmunicipals, per als instruments de representació efectiva i activade la ciutadania (consell de ciutat i els diferents consellssectorials i possibles ciutadans a títol personal).36. Aplicació de mecanismes d’especial transparència en els criterisd’adjudicació municipals; això és, dels ajuts, sobretot pel que fa al’habitatge, de les places en centres educatius i dels serveissocials bàsics. Assegurant que aquests criteris siguin objectius ifàcilment quantificables i, en la mesura que això sigui possible,prèviament consensuats amb les parts implicades.37. Rendició de comptes anual de l’estat d’execució del PAM (Plad’Actuació Municipal).38. Rendició de comptes de la destinació i de les actuacions de lesentitats subvencionades.39. Publicació de les agendes dels alts càrrecs de la ciutat així comde l’alcalde.40. Celebració de rodes de premsa després de cada junta de governexplicant els diferents temes que s’ha abordat.Optimitzar els processos interns de l’administració municipal per fer-losmés eficients, reduir despesa i millorar les gestions amb els ciutadans,les entitats i les empreses.41. Implantació de l’administració electrònica a fi de millorar l’atencióa la ciutadania i que aquesta pugui dur a terme la majoria detràmits amb l’administració electrònicament.42. Anàlisi dels tràmits municipals de tota mena per buscar la manerad’agilitzar-los i simplificar-los i, aprofitant les TIC, ferl’administració més propera i amable, donant una informaciócompleta, clara i entenedora dels tràmits a la ciutadania.43. Modernització de les TIC al consistori, aprofitant-les peraconseguir un estalvi econòmic important i més simplificacióadministrativa.44. Reducció dels costos TIC mitjançant els mecanismes de lacompra agregada.45. Donar prioritat a l’ús del programari lliure en català i també l’ús deles eines que posa a disposició el Consorci AOC per treure’n el10


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>màxim profit. Aposta pels treballadors públics i per la sevaprofessionalització en la direcció pública.46. Establiment d’una comunicació fluïda entre funcionaris municipalsi regidors, per poder aprofitar la visió i l’experiència delsfuncionaris, imprescindible per a la tasca que han dedesenvolupar els polítics a l’administració municipal.47. Revisió de l’organització interna municipal per millorar els fluxos iels processos, i orientar-los a donar resposta a les necessitatsdels ciutadans.48. Creació de canals directes perquè els funcionaris se sentin segursi amb la confiança necessària per proposar millores a fi que laprestació dels serveis públics sigui més efectiva.49. Integració dels funcionaris municipals en els òrgans departicipació ciutadana perquè s’impliquin en la millora il’optimització de la gestió municipal.50. Creació de la carpeta ciutadana, on es trobaria tota la relació delciutadà amb l’ajuntament (peticions, multes, impostos, gestions,etc.) de lliure consulta per a l’usuari.Augmentar les aptituds, capacitats i motivació dels funcionaris del’administració municipal, com a mesura imprescindible per aconseguir laseva necessària col·laboració en la millora del servei a la ciutadania il’optimització dels processos.51. Impuls de la carrera professional dels funcionaris mitjançant laformació continuada, amb cursos i màsters, finançats parcialment.52. Intercanvi d’experiències amb funcionaris d’altres administracionsi d’altres països.53. Establiment de criteris clars per a la promoció interna i la creacióde noves places de funcionari, amb la meritocràcia i laprofessionalitat com a factors fonamentals de decisió.Deixar de pagar el deute il·legítim.54. Col·laboració amb les entitats i associacions que estan treballanten aquest àmbit, com ara l’Observatori Ciutadà Municipal.55. Anàlisi realista i amb el suport jurídic corresponent, del deute del’Ajuntament per determinar quina part es pot consideraril·legítima.56. Presa de les mesures per reduir el deute considerat il·legítim.1.2 Participació ciutadanaVisióEns trobem davant un context que pot semblar paradoxal, per una banda, lamanca de credibilitat de l’acció política i de la figura del polític i per l’altra, la11


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>implicació cada vegada més gran per part de la ciutadania en la vida pública,així com la demanada creixent de participació en la presa de decisions i en elcontrol de l’acció dels ajuntaments i les institucions en general.Des d’Esquerra defensem la necessitat que la societat guanyi espais desobirania en l’exercici diari de la democràcia i hi participi més activament.Creiem que no es poden construir pobles o ciutadanies a partir de dinàmiquesdels uns contra els altres o dels uns al marge dels altres, i defensem laconstrucció ciutadana amb els uns i els altres, en benefici de l’interès comú.Pensem que tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i,per tant, en el nostre país i en la nostra ciutat, afebleix la consciència nacional isocial.Entenem la participació com un element imprescindible a l’inici, al mig i al finaldels processos polítics; entenem que cal ser flexible i incorporarnecessàriament nous punts de trobada amb representants electes, de lasocietat civil i de la ciutadania en general. En definitiva, entenem la participacióciutadana com un element més de la qualitat de vida del conjunt d'habitants de<strong>Sabadell</strong> i de la qualitat democràtica de la nostra ciutat.ObjectiusEls nostres objectius principals són:Garantir el compromís de l’Ajuntament, com a administració méspropera, amb els anhels i necessitats dels ciutadans i ciutadanes, idonar sortida a les demandes de participació ciutadana.Fomentar i facilitar la participació ciutadana de forma activa, cercantmecanismes que ens permetin resoldre les limitacions del propi sistema.Assegurant una bona combinació de democràcia representativa,participativa i directa. Respectant els diferents nivells de participació quecada ciutadà i/o col·lectiu vulgui exercir.Contribuir a generar coresponsabilitat i sinergies positives entre elsdiferents actors de la societat civil i les institucions.Incorporar la societat civil en la presa de decisions i en l'elaboració iavaluació dels pressupostos.12


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Garantir la informació total i absoluta sobre l’acció del govern, aixícom la inclusió de la iniciativa ciutadana, la necessària deliberació de lespolítiques públiques durant tot el procés i finalment, la seva validació.Tècnicament, pensem que cal treballar per aconseguir espais querealment siguin útils i defensem que per aconseguir-ho caldrà laimplicació de tots els protagonistes així com una reflexió i anàlisiprofunda dels mecanismes i potencials de què disposem en aquestmoment, per determinar què cal modificar, canviar i/o introduir.Propostes1. Promoure un pacte local per a la millora democràtica que aplegui el plemunicipal, actors socioeconòmics i ciutadania i que revisi els òrgans iinstruments presents amb vista a la seva adaptació a les demandesactuals.2. Revisar el reglament d’organització municipal (ROM), amb vista aadaptar-lo a les noves necessitats i donar la flexibilitat suficient perincorporar elements de democràcia deliberativa i directa i més implicacióde la societat civil organitzada i la ciutadania en general a la políticamunicipal.3. Crear dinàmiques i instruments de representació efectiva i activa dela ciutadania, mitjançant la creació/revisió de consells sectorials,territorials i veïnals de participació que tindran en el consell de ciutat lamàxima representació.4. Assajar polítiques de democràcia 2.0, com ho poden ser el vot perInternet, o les consultes.5. Promoure la introducció de pressupostos participatius, tant en lafase d'elaboració com en la d'avaluació posterior.13


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>2. Salut, cohesió social i drets civils2.1 SalutVisióEl sistema sanitari públic català ha patit greus problemes derivats de la crisieconòmica iniciada el 2008. Uns problemes que s’han agreujat per unaimportant manca de finançament degut a la mala distribució fiscal del governespanyol, i degut a unes polítiques d’austeritat molt agressives, en especialdurant l’exercici de govern 2011-12 a la Generalitat de Catalunya. Malgrataquests problemes, el sistema sanitari català continua sent universal, i és undels sistemes de més èxit a tot el món: un dels més eficients i que dóna un delsmillors resultats. Un bé fabulós que cal cuidar, millorar i defensar.El sistema sanitari depèn en gran part dels recursos fiscals provinents de ladistribució feta pel govern espanyol. A nivell de competències i gestió, qui témés a dir és el govern de la Generalitat de Catalunya. En canvi, els organismesmunicipals no tenen competències pel que fa als aspectes estrictes definançament. Malgrat que els municipis no tenen gran capacitat de decisiófinancera en els temes referents al sistema sanitari, els resultats d’aquestapolítica afecten i molt a la vida diària dels nostres conciutadans. Sigui quinasigui l’atenció o servei que es requereixi, una disminució en la qualitat iefectivitat del servei afecta molt directament a la vida de tots i cadascun delsveïns de <strong>Sabadell</strong>.El sistema sanitari català permet la provisió de serveis sanitaris a diferentsentitats; unes de titularitat pública com l’Institut Català de la Salut, que a<strong>Sabadell</strong> proveeix serveis d’Atenció Primària, i altres que es regeixen pel dretprivat de característiques variades i que per norma general són institucionssense ànim de lucre. En el cas nostre, aquesta entitat és la CorporacióSanitària del Parc Taulí, la qual procedeix de la fusió de diverses entitats lesquals han condicionat la composició del màxim òrgan de govern que és elConsell de Govern, on hi ha 9 membres amb capacitat de decisió; 6 pertanyena la Generalitat de Catalunya (entre ells el president) 1 de la UniversitatAutònoma i 2 de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> (l’alcalde com a vicepresident i unregidor com a vocal).Malgrat que, com ja s’ha dit, els municipis no tenen capacitat financera enl’àmbit sanitari, sí que és cert que els Ajuntaments tenen marge per apressionar, influir, donar suport i incidir en pro d’un millor servei cap als seusconciutadans. I el que és cert és que, en el passat -abans dels consistoris del’alcalde Bustos- els responsables polítics municipals de <strong>Sabadell</strong> han assumitmés responsabilitat i lideratge en aquest àmbit. I més responsabilitat es traduïaen incidència política i pressió amb l’objectiu que les decisions que es prenien a14


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>nivell de política sanitària, fos d’acord amb l’objectiu de millorar l’atenció i elsserveis que els sabadellencs i sabadellenques volem. De fet sense aquestcompromís no s’hauria pogut constituir el Consorci Sanitari del Parc Taulí ambrecursos procedents d’entitats molt diverses i sovint enfrontades, en dates tantallunyades com a mitjans dels anys vuitanta.Des d’<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> apostem per tenir una visió clara sobre com volem quesigui el sistema sanitari públic català a <strong>Sabadell</strong>. I això implica conèixer béquines són les necessitats de la ciutadania, quines són les febleses delsserveis a <strong>Sabadell</strong>, saber bé com s’organitza el sistema, i influir allà on calguiperquè aquest escenari canviï, cada vegada cap a millor.Actualment el sistema sanitari a <strong>Sabadell</strong> presenta diferents debilitats que demanera molt clara caldrà abordar en els propers quatre anys. Els principalsproblemes són: llistes d’espera massa llargues –molt més llargues que a laresta del país-, una de les ràtios de llit per ciutadans més baixa de Catalunya, iunes instal·lacions i recursos insuficients per al volum de persones que calatendre –especialment en el cas de l’Hospital Taulí-. A aquests problemes calafegir-ne d’altres de caràcter més organitzatiu: òrgans de govern de perfil baixon no s’ha exercit la influència que l’Ajuntament podia per la seva participaciónominal, manca d’un model clar, grans corporacions amb ànim de lucre i decapital estranger gestionant grans instal·lacions o problemes organitzatius quees tradueixen en problemes per als usuaris. Davant d’aquesta situaciól’Ajuntament no pot mirar cap a un altre cantó. Cal mirar el problema de cara,assumir responsabilitat, i treballar perquè la situació canviï.Objectius: Disposar d’un model clar de sistema sanitari i serveis per a laciutat, un model que ha d’estar consensuat amb experts i agents clau dela ciutat.Presència de l’Ajuntament en tots els espais clau de decisió sobre elsistema sanitari a la nostra ciutat, una presència que s’ha dedesenvolupar amb persones expertes i preparades i, a ser possible,vinculades i compromeses amb <strong>Sabadell</strong>. Aquestes persones han depoder defensar els interessos dels nostres conciutadans de la millormanera possible.Conèixer de prop tant les necessitats com els greuges que moltesde les persones que viuen a la nostra ciutat pateixen quan fan ús delsserveis sanitaris.15


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Defensar la qualitat professional de la corporació pública del Taulí idels seus treballadors.Defensar públicament i en els estaments que calgui, la igualació deles ràtios i la inversió a <strong>Sabadell</strong> amb la resta de Catalunya.Exercir la màxima influència possible on l’Ajuntament hi tingui unapresència nominal i una capacitat decisòria d’acord amb lescaracterístiques societàries d’aquestes entitats, especialment pelque fa al Consell de Govern del Parc Taulí i altres òrgans de governrepresentació d’aquesta entitat (Consell d’Administració UDIAT, Conselld’Administració <strong>Sabadell</strong> Gent Gran, Patronat Fundació Parc Taulí) onno hi ha representació per part de l’Ajuntament.Propostes:1. Treballar per a l’increment dels recursos destinats a <strong>Sabadell</strong>,especialment aquells destinats a la corporació pública del Taulí. Per ferhocaldrà, en un primer moment, aconseguir fer públiques i de fàcilaccés les dades clau sobre els recursos destinats i els resultatsaconseguits pel sistema sanitari a <strong>Sabadell</strong>. En segon lloc, caldràdefensar una millora d’aquests indicadors tant en els espais de decisiómunicipals com en aquells espais d’àmbit nacional.2. Vetllar per recuperar la capacitat de decisió lligada al territori,especialment en el cas de l’atenció primària.3. Millorar encara més per potenciar i augmentar els lligams queactualment ja té el Taulí amb el món universitari, especialment ambla Universitat Autònoma de Barcelona.4. Creació d’un espai de participació ciutadana on es donin a conèixerels principals indicadors de salut de la ciutat, i on s’escoltin i recullinles principals necessitats i queixes de la ciutadania en l’àmbit de Salut.5. Potenciar la recerca aplicada al Taulí, de tal manera que s’aprofitiaquesta activitat i aquest coneixement per reactivar l’economia.16


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>2.2 Acció SocialEls últims anys han estat fortament marcats per les conseqüències socials de lacrisi. Ràpidament es pot fer referència a dades que ho exemplifiquen: a<strong>Sabadell</strong> durant l’any 2014, 2.500 persones van necessitar ajut per podermenjar mensualment (segons dades del Rebost Solidari), es van produir 61desnonaments (segons dades de la PAH <strong>Sabadell</strong>) i es van comptabilitzar18.305 persones en situació d’atur (un 17,2% de taxa d’atur). La situació ésalarmant, però encara apareix com a més alarmant quan ens adonem que defet, abans de la crisi la situació social ja mostrava moltes febleses. En són unexemple la taxa de risc de pobresa, que l’any 2007 ja se situava a Catalunya enun 18,2%, o el gran volum de persones que vivien situacions de dependència ique difícilment tenien accés a recursos o serveis públics per poder pal·liar laseva situació.Durant anys i anys els serveis socials i les polítiques socials es van focalitzar adonar una resposta assistencialista als problemes de la ciutadania. Aixòsignifica que davant de situacions de privació i d’exclusió social, els governs eslimitaven a pal·liar la situació però no varen fer res per evitar que aquestproblema es resolgués a mitjà i llarg termini. Es tractava d’unes polítiques queno solucionaven el problema d’arrel i l’únic que feien era evitar un mal major,deixant la situació cronificada. Amb el temps, especialment a partir dels anys90, les polítiques socials van canviar. L’objectiu ara era evitar aquestacronificació de les situacions de pobresa, privació i exclusió. En lesintervencions de l’àmbit social es buscava apoderar les persones que patienaquestes situacions perquè el dia de demà no les haguessin de tornar a patir.Es tractava de capacitar-les, potenciar les seves competències específiques itransversals, de tornar-les a connectar amb la societat. Es tracta d’un avençmolt important en el concepte de política social. No obstant això, es unaestratègia que no funciona quan el sistema està massa tocat i no retorna a lespersones allò que es mereixen. Si el sistema no permet donar una bona feina aalgú que està sobradament capacitat, per molt apoderament que es faci, lapolítica social fracassarà.Actualment ens trobem en aquesta situació. La crisi ha posat en perill el conjuntdel sistema. Les persones que no poden tirar endavant, que pateixen perarribar a finals de mes i fins i tot per menjar, no són analfabets sense capacitatsper a relacionar-se. Són persones capacitades, moltes d’elles amb estudisuniversitaris, que han treballat, i que tenen moltíssim per aportar a la nostrasocietat. I malgrat aquestes capacitats, el sistema no els garanteix una vidadigna. Per aquesta raó, des d’<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> apostem per una política socialamb un doble enfoc. D’una banda, donar resposta a totes les necessitatssocials existents, tant les derivades de la crisi com les ja existents prèviament iagreujades per l’actual situació. D’altra banda, desenvolupar una política global17


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>orientada a reduir les desigualtats a llarg termini, intentant donar la volta a unsistema que de per sí castiga les persones i no els dóna oportunitats. Peraquesta raó, dos dels grans pilars d’aquest programa són el pla d’èxit educatiu iel pla de reactivació econòmica. Amb el primer es vol lluitar contra lesaltíssimes taxes d’abandonament escolar que pateixen especialment els noisde barris, un abandonament escolar que mina el futur d’aquests nois, de lesseves famílies, dels nostres barris i del conjunt de la ciutat. Amb el segon pla esvol aconseguir potenciar empreses i sectors econòmics que siguin intensius enllocs de feina i que a la vegada puguin tenir un llarg recorregut en l’actualcontext d’alta competitivitat econòmica. Una tasca gens senzilla però que volemdesenvolupar amb el consens i la implicació del conjunt de la ciutadania,organitzacions socials i món empresarial.Pel que fa a les polítiques socials estrictes, l’objectiu final ha de ser dignificar iclarificar aquests serveis. Que siguin eficients, eficaços, i que s’orientin, com jahem dit, a apoderar les persones destinatàries. Tot i que la situació és difícil,cal assumir la responsabilitat de dignificar els serveis de l’àmbit social, dotar-losd’una cartera de serveis clars, amb uns criteris d’accés iguals i clars per atothom.De manera més concreta, les principals polítiques socials s’han de dirigir alssegüents perfils:- Dirigir polítiques altament efectives i ràpides a les persones quepateixen situacions d’emergència social, més concretament alssegüents perfils: Famílies/persones desnonades, famílies/personesamb situació de privació alimentària (sense capacitat per comprarmenjar), infants en edat de creixement en una llar on es pateix situacióde pobresa (al voltant del 25%), persones immigrades sense papers enregla, poc entorn social, i dificultats per accedir a ajudes de qualsevoltipus, gent gran que viu sola amb situacions complexes, persones sensesostre.- Dirigir polítiques socials dignes i de qualitat i orientades al’apoderament de diferents perfils de persones que pateixen riscd’exclusió social: Famílies/persones amb risc de perdre l’habitatge oamb condicions d’alt risc (vivint en un espai ocupat, pagant quotesd’hipoteca o lloguer amb un percentatge de renda disponible inferior al60%), adolescents i joves que han abandonat prematurament el sistemaeducatiu i que no tenen suficient qualificació per accedir al mercatlaboral (al voltant del 22%), joves qualificats però en atur de llargadurada i poca experiència laboral en el seu àmbit, persones immigradesamb baixa o mitjana qualificació i en situació d’atur, joves amb situaciólaboral no estable i càrregues familiars (amb fills), persones de 30 a 67anys en situació d’atur de llarga durada, gent gran amb baix nivelld’ingressos i poc entorn social, especialment els que viuen sols,18


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>persones amb discapacitat amb un suport familiar que no pot costejaractivitats de suport a la seva dependència, famílies monoparentals ambproblemes per a la criança dels infants, joves amb discapacitat subjectesde serveis complementaris d’ajustament personal i social, que podenentrar a l’empresa ordinària i estan en situacions laborals precàries, al’atur i amb les entitats SIL sense recursos de seguiment.Objectius:Construir una ciutat que resolgui els problemes dels sabadellencs isabadellenques en situacions de precarietat, risc d’exclusió oemergència social, com poden ser casos de manca de treball, dificultatper mantenir l'habitatge, necessitats socials bàsiques, la mobilitat, oproblemes de convivència.Fer de <strong>Sabadell</strong> una ciutat preocupada i ocupada en les personesamb dependència i la gent gran. Apostarem per fer possible que lespersones grans o dependents visquin amb dignitat i de maneraadequada fins el darrer moment en els seus domicilis si aquest és el seudesig.Treballar des de una visió transversal les polítiques d'inclusiósocial; salut, educació, habitatge, ocupació, gènere, per garantir unavida autònoma, activa i digna.Desenvolupar polítiques de prevenció de noves formes d’exclusiósocial com l'analfabetisme digital, potenciant l'accés de la ciutadania ales tecnologies de la informació i comunicació, per evitar una novaexclusió social.Elaborar amb caràcter d'urgència el pla Local transversal d'inclusióLocal.Treballar colze a colze amb les entitats del tercer sector i altresagents de la societat civil, ja sigui per analitzar les necessitats socialscom per fer-hi front.Clarificar i dignificar l’accés als serveis socials i els criteris d’accésper al conjunt de la ciutadania.Impuls de la inserció laboral, especialment per a perfils de personesamb risc d’exclusió.19


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Propostes :1. Compromís de presentar al gener de l'any 2016 una cartera local deserveis socials que duri per al conjunt de la legislatura. La cartera deserveis especificarà quin serà el conjunt de serveis socials bàsics iespecialitzats als que podran accedir els ciutadans i ciutadanes de<strong>Sabadell</strong>. La cartera haurà de contenir, entre d’altres, els següentselements:- Els criteris d'accés, el funcionament, les prestacions econòmiquesi materials- Els valors i objectius que regiran els serveis inclosos en la carteralocal- Els drets i deures de les persones usuàries- Els compromisos d'avaluació, transparència i qualitat2. Creació d’una finestreta única en l’àmbit social, representada per unaoficina d’atenció a l’usuari de les polítiques socials amb l'objectiu degarantir els drets de la ciutadania i el compliment de la cartera de serveissocials local.3. Desenvolupament de Plans Municipals d'Ocupació concretant nousmodels de desenvolupament i creació d'ocupació de qualitat, uns plansque s’hauran d’elaborar i implementar de manera coordinada per lesdiferents regidories i serveis del consistori municipal. Entre d’altres, esproposa:- Plans de millora urbana i rehabilitació de barris i edificis com aespais de creació d'ocupació- A través de Promoció Econòmica, impulsar un pla d'emergènciacontra l'atur juvenil amb polítiques actives d'inserció i ambitineraris de suport integral a col·lectius amb més dificultatsd'inclusió social4. Creació d’un fons municipal per a la garantia de drets bàsics.Aquest fons també estarà inclòs a la cartera de serveis socials, i estaràregulat per un reglament especial d’ajuts econòmics que recolliràl’objecte de l’ajut, les condicions que han de complir les persones peraccedir al fons. Entre d’altres, el fons ha de cobrir les situacions deprivació dels següents drets:- Dret a l'alimentació bàsica de totes les persones (encol·laboració amb el Rebost Solidari)20


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>- Garantia dels subministraments bàsics, especialment elsenergètics. Aquests ajuts s’acompanyaran de plans contra lapobresa energètica que estableixin mínims de consum energèticper a les persones i famílies, i s’impartirà formació per a una bonautilització de la energia als domicilis, tot fomentant també larehabilitació d'habitatges en pro d’un menor consum.- Situacions de violència per raó de sexe, gènere, raça oprocedència.- Situacions de privació d’habitatge.5. Equip de resposta ràpida a situacions d’emergència social. Creaciód’un equip interdisciplinari municipal dedicat a detectar situacionsd’emergència social i a la ràpida i efectiva resposta. Aquest equiptreballarà en estreta col·laboració amb l’entramat associatiu i del tercersector municipals, especialment a l’hora de detectar situacionsd’emergència de manera prematura.6. Impuls de la inserció laboral amb cursos dirigits a apoderar imillorar l’ocupabilitat de les persones en risc d’exclusió social,aquells que pateixen una situació d’atur de llarga durada opersones amb discapacitat. Els programes d’inserció laboral aniranespecialment dirigits a reforçar les competències transversals així coml’autonomia de les persones. Aquests programes d’inserció laboral esdissenyaran i executaran de manera conjunta amb el servei de promocióeconòmica, amb l’objectiu de garantir al màxim un alt percentatged’inclusió laboral amb èxit un cop les persones acabin el programa.7. Oficina de promoció del lloguer social d’origen privat. A <strong>Sabadell</strong>existeix un alt nombre de pisos buits que no estan disponibles ni en elmercat de lloguer ni en el de compra. Es crearà una oficina que oferirà alpropietari uns ingressos estables i una garantia respecte l’estat del seupis. A canvi, l’Ajuntament podrà posar aquests habitatges en el mercatde lloguer a uns preus assequibles per a la població. Aquesta oficinalocal s’haurà de coordinar amb el servei d’aquestes característiques jaexistent de la Generalitat de Catalunya (Xarxa de mediació).8. Elaboració d’un mapa de recursos públics i privats no lucratiusdirigits a les persones més necessitades. Aquest mapa hauria deservir per millorar la coordinació entre les pròpies entitats i dels serveissocials públics amb els recursos del territori.9. Potenciar el punt de voluntariat municipal, especialment a l’horad’aconseguir donar un valor afegit a serveis o recursos de les pròpiesentitats del municipi.21


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>10. Potenciar el paper dels educadors de carrer, com una figura clau pera detectar de manera prematura situacions d’emergència o exclusió,especialment en el cas d’adolescents i joves.22


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>2.3 DonaVisióLes dones no som un col·lectiu, som quasi el 52% de la població de <strong>Sabadell</strong>, ino som totes iguals ni volem el mateix.El salari mitjà de les dones és un 25% inferior al dels homes. Per aquest motiu,tenim unes prestacions d'atur el 15% més baixes i unes pensions un 31%inferiors a les d’ells. D’altra banda, som líders en contractes a temps parcial:més del 75% d'aquests contractes són nostres. Cobrar menys i treballar menyshores ens fa perfectes candidates per deixar el treball remunerat i treballar acasa quan les necessitats familiars ho requereixen.En aquests moments de crisi i de retalles dràstiques, l’estat del benestar noméss’aguanta perquè tenim súper dones o perquè aquestes sacrifiquen la sevavida professional i les seves aspiracions personals en favor de la família. Lesdones, les mares i les àvies de família estan fent front a durs reptes familiars,socials i econòmics. Això està creant també un greu impacte en la salut demoltes d’elles, en un moment on els recursos econòmics són els més limitatsdels últims anys.Davant de la situació actual de desigualtat, perquè les dones puguemesdevenir allò que volem ser, necessitem un compromís més gran per part deles administracions, donat que per aconseguir-ho, sovint, triar significarenunciar a moltes coses molt importants per a nosaltres.Des de la candidatura d'Esquerra <strong>Sabadell</strong> promourem noves i ambiciosespolítiques per contribuir a acabar amb aquestes desigualtats, i estar al servei deles necessitats i aspiracions de les dones de <strong>Sabadell</strong>. Perquè no només depèndels diners, sinó de com aquests s'inverteixen. Per això és del tot necessariconèixer les nostres necessitats de primera mà i ser propers tant en l’espai comen l’atenció.A la candidatura d’<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> estem plenament compromeses amb la novarepública catalana i amb les dones. Una república que reconegui els drets iresponsabilitats de les dones sobre el propi cos, perquè les dones sabem elquè volem i no necessitem ni volem actituds patriarcals que decideixin pernosaltres.ObjectiusReduir la situació de precarietat laboral de les dones23


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Millorar la conciliació de vida laboral amb la vida familiarLluitar per l’eradicació de la violència masclista: en la prevenció il’atenció a les dones i els seus infantsReduir l’impacte de la crisi en la salut de les donesConèixer de primera mà els neguits, necessitats i somnis de les donesde <strong>Sabadell</strong>Incloure la perspectiva de gènere en el disseny i implementació de totesles polítiques municipals: urbanisme, mobilitat, accessibilitat, seguretat,participació, serveis socials, atenció a la diversitat, coeducació, gestiód’equipaments culturals... entre d’altresPropostes concretes1. Polítiques d’ocupació específiques per a les dones2. Nou pla d’escoles bressol adequat a les necessitats actuals de lesfamílies3. Servei de suport que ajudi a negociar millors horaris laborals amb lesempreses per facilitar la vida familiar i permetre uns horaris mésracionals4. Programes específics de suport a les famílies monoparentals5. Protocols d’actuació per evitar la feminització de la pobresa, enespecial per a les dones grans.6. <strong>Programa</strong> de suport a les dones i les famílies desallotjades de casaseva7. Concentració dels serveis en espais d’atenció de proximitat a cadadistricte8. Revisió de les funcions i modernització de la taula d’igualtat de laciutat9. Primer Fòrum Local de Dones <strong>Sabadell</strong>enques24


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>10. Seguiment de tots els projectes municipals perquè no s’oblidi unaperspectiva de gènere en la seva elaboració i implantació.11. Pla de treball amb adolescents i joves per a la igualtat de gènere i encontra de la violència contra les dones.12. Pla de prevenció de salut per a dones13. Pla de potenciació de la participació i reconeixement de les dones detotes les edats en la vida pública i privada de <strong>Sabadell</strong>:associacionisme, esport, cultura, història, etc.2.4 Gent granVisióEn l’àmbit de la gent gran, la línia de base per garantir que totes les personestenen una mínima qualitat de vida són les pensions. Actualment a <strong>Sabadell</strong> hiha 35.867 persones més grans de 65 anys, i la manera per garantir un mínimde benestar a totes elles són les pensions. Malauradament les pensions no sóncompetència municipal ni competència de la Generalitat de Catalunya. Noobstant això, existeixen 4 grans necessitats de la gent gran sobre les que elgovern municipal sí que pot influir.La primera de les necessitats se situa en el paper de la gent gran com apersones actives i implicades. Especialment aquelles persones que finalitzen laseva vida laboral i que per primera vegada disposen de temps lliure i unapensió, tenen l’oportunitat d’implicar-se, participar i ser un actiu molt importantper a la societat. Per a aquest perfil les polítiques d’envelliment actiu sónimportants. La gent gran no necessita en aquests casos una políticaassistencialista sinó un tipus de política que els situï al centre.Una segona necessitat, que apareix amb força especialment en les personesde més de 70 anys, és la soledat. D’acord amb les xifres de l’IDESCAT, a<strong>Sabadell</strong> hi ha aproximadament un 22% de persones grans que viuen soles enun habitatge. En total, 7.890 persones de més de 65 anys viuen soles a<strong>Sabadell</strong>. Aquesta situació, moltes vegades, sol conduir a la persona que viusola a patologies psicològiques, aïllament, i a d’altres problemes de caràcterfísic. En aquest cas, caldrà desenvolupar polítiques per evitar l’aïllament ifomentar la vida comunitària i les relacions interpersonals d’aquestes persones.25


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>En tercer lloc, cal destacar les persones grans que pateixen una situació dedependència, principalment degut a diferents graus de discapacitat o altresmalalties. Com a societat és molt important que ens preocupem d’aquestespersones, i que siguem capaços de donar-hi resposta. Una resposta que had’anar més enllà de la família, on idealment el sector públic ha de ser el màximresponsable, i on el Tercer Sector ha de ser un aliat clau. El sector públic ha detreballar dur per detectar aquests casos, conèixer les necessitats, i articular lamillor resposta possible.Finalment, una de les necessitats que està aflorant amb força és la de lespersones grans que pateixen maltractaments. Uns maltractaments sovintefectuats per gent propera, de la pròpia família. L’administració pública –iconcretament els serveis socials i de salut- han de tenir la capacitat de detectaraquests casos i donar-hi una resposta el màxim d’efectiva possible, i si convé,reeducant i intervenint amb els cuidadors no professionals que tenen curad’aquestes persones.Més enllà de totes aquestes necessitats descrites fins ara, n’hi ha una quepassa per sobre de tot. Una necessitat que provoca una forta angoixa en lespersones que ho pateixen. Es tracta de les persones grans que, desprésd’haver treballat tota la seva vida, es troben amb una pensió que han decompartir amb els seus fills/es i nets/es perquè aquests no tenen feina nisuficients recursos. Es tracta d’una situació que es viu amb molta angoixa idesesperació. I a <strong>Sabadell</strong>, hi ha moltes persones grans que es troben enaquesta situació. En aquests casos la millor política per a la gent gran és ladignificació de la vida dels seus fills i filles. I això es fa a través de les polítiquessocials, les polítiques educatives i la política de reactivació econòmica.Objectius i propostes:1. Fomentar la vida comunitària entre les persones grans als diferentsbarris de la ciutat.2. Generar polítiques d’envelliment actiu amb l’objectiu que les personesgrans s’impliquin i esdevinguin agents actius de la societat.3. Impulsar polítiques que afavoreixin la relació intergeneracional entre lagent gran i la gent jove. Compartir temps i experiències.4. Generar espais de convivència i comunicació entre persones grans quevisquin soles a casa.26


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>5. Detectar i donar la millor resposta possible a les persones grans ambdependència.6. Afavorir el voluntariat actiu en casals, centres cívics i associacions.7. Facilitar la mobilitat i promoure l’accés a activitats i serveis ambdescomptes per contribuir amb les persones grans amb menys recursos.8. Impulsar la participació de les entitats de gent gran en els aferscol·lectius de la ciutat.9. Potenciar l’atenció domiciliària, com aquell aspecte que pot donar mésqualitat de vida, sempre que les condicions de la persona gran hopermetin.10. Adequar els espais domèstics de les persones grans a les sevesnecessitats per evitar riscos innecessaris (arranjament d’habitatges).11. Programes de promoció del voluntariat de la gent gran, especialment enl’àmbit educatiu.12. Facilitar els àpats en centres de dia i residències a les persones granque ho sol·licitin amb el corresponent informe dels Serveis Socials.27


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>3. L’èxit educatiu i la cultura3.1 EducacióVisióEls principals indicadors sobre educació, a <strong>Sabadell</strong> i a Catalunya, són moltcomprometedors. Són unes dades preocupants principalment per dosaspectes. En primer lloc, perquè indicadors clau sobre l’èxit o no del sistema nosón gaire esperançadors. Per exemple, el percentatge d’abandonament escolara Catalunya se situa en el 24,7%. Això vol dir que gairebé una quarta part delsnois i noies que estudien, com a molt, obtenen el graduat escolar i prou. Sicomparem aquesta dada amb la mitjana europea, veurem que estem més d’un10% per sobre, ja que els països de la Unió Europea tenen de mitjana un12,0%. L’indicador ens mostra que massa nois i noies estan acabant la sevaetapa educativa sense un nivell d’estudis suficient, una situació que els passaràfactura a ells, a les seves famílies, i al conjunt del país. Un segon aspecteimportant és l’alta desigualtat que trobem en aquests indicadors. Especialmenta ciutats com <strong>Sabadell</strong>, podem observar com l’abandonament escolar o elsmals resultats educatius no es distribueixen per igual als barris, sinó que esconcentra. Hi ha barris completament afectats per un problema de baixosresultats educatius.Davant d’aquest escenari cal treballar de valent per canviar la situació. Laprimera de les raons per fer-ho és que els baixos resultats educatius,especialment dels barris més afectats, limita la igualtat d’oportunitats delspropis nois i noies i de les seves famílies. L’educació és la clau per lluitar afavor de les oportunitats d’aquestes persones i per lluitar en contra de lesdesigualtats. Més educació és menys desigualtats. I menys desigualtats i méseducació, són més capacitats per a una societat que sigui capaç de prosperareconòmicament i superar els reptes del seu futur. Amb l’educació tots higuanyem.A l’hora de poder fer aquest canvi a nivell educatiu cal més recursos, peròtambé una acció millor i un sistema més capaç. L’actual sistema educatiu estàpoc adaptat a les necessitats i reptes de la societat actual. Cal un sistema mésflexible, més obert, amb mètodes pedagògics més oberts i basats en l’evidènciad’impacte. Evidentment aquest canvi de sistema educatiu no es pot fer percomplet des d’un municipi, bàsicament perquè la llei no dota d’aquestescompetències exclusives als municipis. Tot i això, l’Ajuntament sí que pot i had’implicar-se en els processos de millora col·laborant amb el Departamentd’Ensenyament. Pot ser l’agent que s’activi, pressioni i vetlli perquè l’accióeducativa doni els millors resultats possibles perquè la política educativa28


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>orientada a l’èxit escolar s’abordi des de la coresponsabilització de lesadministracions.Per poder desenvolupar una política que realment produeixi impacte caldrà quel’acció política sigui el més professional possible, i caldrà que es lideri des d’unenfocament d’obertura, oferint al conjunt d’agents de la societat civil i de lesinstitucions educatives, eines i recursos que s’alineïn amb uns objectiuseducatius clars i consensuats. En aquest cas cal fixar-se en projectes referentsque han tingut un gran èxit en altres part del món. Un exemple pot ser lainiciativa Strive Together, que va aconseguir la implicació de múltiples agentspúblics i privats a Cincinnati i Kentucky (Estats Units) i va assolir en 5 anysincrementar el percentatge de graduació als instituts en un 11%. Un altreexemple, més proper, poden ser la posada en marxa dels plans educatiusd’entorn a Catalunya entre els anys 2005 i 2008, una política pública d’èxit peròque va tenir molt poc recorregut en el temps.Segons diversos estudis, existeixen determinats factors que de maneraprovada, milloren l’èxit educatiu de les persones. Entre aquests factors podemtrobar l’educació 0-3 anys, les competències cognitives de les famílies, ladignificació i posada en valor de l’àmbit educatiu, i determinades metodologiespedagògiques innovadores, metodologies dotades d’evidència internacionalsobre el seu impacte. L’acció política doncs, no només haurà d’estar guiada peruns principis de consens, colideratge i implicació d’agents públic i privats, sinóque s’haurà de subjectar en el reforçament i promoció dels factors que s’handescrit.La voluntat d’<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> és doncs generar un canvi significatiu a nivelleducatiu. I es vol generar aquest canvi perquè considerem que l’educació és lapunta de llança per aconseguir una societat més pròspera i menys desigual.Per aconseguir-ho, i d’acord amb múltiples referents que ja han abordat aquestrepte, volem implicar el conjunt de la ciutadania, agents i organitzacionspúbliques i privades. I també volem promocionar aquella sèrie de bonespràctiques i metodologies que, de manera evident, s’ha demostrat quepermeten millorar l’èxit educatiu. El nostre compromís és treballar ambl’administració educativa per reduir en un 10% l’abandonament escolar, persituar-lo a nivells europeus, però fer-ho de tal manera que s’igualin elsindicadors dels barris de la nostra ciutat.Objectius Elaborar un Pla Estratègic per a l’Èxit Educatiu a <strong>Sabadell</strong>.Consensuar l’estratègia i objectius amb els principals agents de laciutat, siguin públics, privats o de la societat civil. Entre d’altres, cal29


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>implicar centres escolars, instituts, escoles bressol, Generalitat deCatalunya, organitzacions del Tercer Sector, associacions de barri,esplais, voluntariat, cambres de comerç, comerços i empreses privades.Creació d’una oficina de suport al pla per a l’èxit educatiu, quearticuli el conjunt d’objectius i els dugui a la pràctica. L’oficina s’ha deconsolidar com un referent útil per al conjunt d’actors implicats,començant per les escoles i instituts. Aquesta oficina també coordinaràel conjunt d’agents socials i individus que volen col·laborar en accionseducatives a favor de l’èxit i la reducció de l’abandonament.Donar suport en forma de recursos econòmics i/o de personal alsprincipals agents que s’impliquin de manera més directa en el Pla.Rendició de comptes periòdica sobre la marxa del Pla d’ÈxitEducatiu i dels seus objectius. En aquest seguiment constant del Placaldrà implicar de manera activa els principals agents de la ciutat.Treballar de manera estratègica per barris amb l’objectiu de garantirque es millora l’equitat en els resultats educatius dels nois/es de tots icadascun dels barris.Millorar la coherència entre el sistema educatiu i les sortidesprofessionals, així com articular unes polítiques efectives per millorar latransició escola-treball.Abordar les necessitats educatives des d’una perspectiva holística,tenint en compte que les necessitats educatives no són només encompetències específiques sinó també en competències transversals, ique la intervenció ha de comptar amb la implicació d’actors que van mésenllà de l’escola o institut (entitats, pares, serveis socials, comerços,etc.)Comprometre el consistori municipal a la consecució d’unsindicadors consensuats en pro de l’èxit educatiu en el termini de 4anys.Reduir la desigualtat existent les oportunitats educatives i en elsresultats educatius existents entre els diferents centres i barris.Reduir l’abandonament escolar i situar-lo com a mínim en la mitjanaeuropea.30


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Generar referents educatius. En les famílies on els nois/es mostrenmés risc de fracàs escolar hi ha manca d'aquests referents. Caldràtreballar per millorar les capacitats parentals i per generar altresreferents educatius més enllà de la família.Treballar sentiment de ciutat, considerant que aquesta identitat deciutat pot actuar com un factor de millora de la motivació cap al’aprenentatge.Impuls de la llengua catalana com a llengua vehicular, com a factorclau d'equitat i d’igualtat d’oportunitats.PropostesEl conjunt de propostes que es recullen estan d’acord amb la visió i objectiusplantejats. Aquest conjunt d’accions no es pretenen desenvolupar de maneraaïllada, sinó que formaran part d’un pla de ciutat, que portarà per nom Plad’Èxit Educatiu. El conjunt d’accions hauran de ser consensuades i executadesde manera conjunta amb agents públics, privats i de la societat civilsabadellenca. Les propostes del pla es presenten classificades en tres factorsclau: definició d’una estratègia col·lectiva i seguiment constant, suport per a unsistema preparat per a l’èxit educatiu i per a les necessitats educatives, ireconeixement i promoció de l’excel·lència educativa.Definició d’una estratègia col·lectiva i seguiment constant:1. Consell participatiu per a l’èxit educatiu. El consell estarà format per unsecretariat amb representants clau de la ciutat, i tindrà un segon espaiparticipatiu on podran participar el conjunt d’agents que ho desitgin.2. Trobada anual del consell participatiu per a l’anàlisi dels indicadors claude pla d’èxit educatiu, així com per prendre mesures per a la sevamillora continua.Suport a un sistema preparat per a l’èxit educatiu i per a les necessitatseducatives3. Plans Educatius d’Entorn adaptats a cada barri, amb objectius iindicadors educatius concrets. Els plans han d’implicar el conjuntd’agents de cada barri per a desenvolupar activitats i dinàmiques detreball col·laboratives orientades als objectius educatius.4. Potenciació de les Aules Obertes amb conveni amb l’ajuntament, ambl’objectiu de millorar l’atenció i acompanyament que es fa amb els nois i31


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>noies que tenen dificultats per acabar l’educació obligatòria o que tenendèficits d’aprenentatge, mitjançant la utilització d’espais municipals il’articulació de la participació voluntària de les petites empreses delmunicipi.5. Demanda d’Aules d’acollida, especialment en aquells barris amb méspoblació nouvinguda. (Les crea el departament d’ensenyament)6. Oficina Tècnica de Suport per al conjunt d’agents implicats en el pla,aportant recursos tant econòmics com de personal professional.7. Generar espais i canals de connexió i coordinació entre escoles i agentsclau: serveis socials, famílies, centres oberts, i esplais, entre d’altres.8. Obertura de patis de les escoles i instituts en horaris no lectius per aactivitats d’oci i lleure, especialment per a aquelles que conflueixin ambels objectius educatius.9. Potenciar la Formació Professional de manera proactiva des del'Ajuntament, concentrant-la en els sectors d'especialització que es volenpotenciar a la ciutat. Aquesta potenciació hauria de tenir un lideratgepolític directament de l'alcalde, anant més enllà del rol tècnic. Implicaciód’empreses en la formació dual.10. Fomentar la formació dual en la Formació Professional i en laProfessionalització Bàsica.11. Continuar i potenciar el Vapor Llonch, i estudiar la possibilitat d'exportarel model cap a altres barris, tot lligant aquest tipus d’estratègia iintervenció molt més als centres.12. Potenciar les escoles bressol, tot tenint en compte la seva importànciacom un agent clau per a l'equitat educativa. Etapa clau per al futur.Importància de facilitat accés i de la seva gratuïtat.13. Suport a escoles d'educació especial.14. Potenciar la formació professional inicial adaptada a l'alumnat ambdiscapacitat i afavorir-ne la inserció laboral.Reconeixement i promoció de l’excel·lència educativa15. Creació d’un premi anual per als docents i iniciatives pedagògiques mésinnovadores i d’impacte del municipi.32


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>16. Celebració anual d’una Jornada d’Èxit Educatiu per fomentar lacol·laboració, on es convidarien referents en l’àmbit educatiu ipedagògic.17. Recursos i suport econòmic i de personal perquè centres educatiusimplementin noves metodologies pedagògiques dotades d’evidència enquant al seu impacte en els resultats educatius.18. Donar suports específics a les escoles de mares i pares. És necessariatribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistemaeducatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions comunes entitats que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzardeterminades activitats en els centres.3.2 CulturaVisióLa cultura ha d’esdevenir un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar, jaque verterbra la societat, la dota d’uns trets d’identificació col·lectiva i afavoreixel creixement personal. Invertir en cultura és una manera d’invertir en la pròpiasocietat, d’aportar-li recursos per afavorir la cohesió de la comunitat i evitarl’exclusió o la intolerància. La cultura ens fa ser qui som.Un municipi culte és un un municipi més lliure, més just i més obert. Així, lespolítiques culturals d’ordre municipal han d’anar destinades a facilitar elcontacte entre els creadors, els dinamitzadors, les organitzacions i els espaisculturals. La societat catalana en general, i la sabadellenca en particular,compten amb un associacionisme de primer ordre, en molts casos vinculat al’àmbit cultural, i aquest és un actiu que cal tenir en compte. Els ajuntaments,defugint les polítiques intervencionistes, han d’esdevenir un punt de trobadadels diversos actors culturals del municipi i han d’aportar-los els recursos i lesinfraestructures necessàries que facin possible que la programació culturalsigui plenament transversal i arribi a tots els punts de la ciutat.Alhora, cal trencar els estereotips que associen la inversió en cultura a unadespesa poc productiva. L’aportació de la cultura a l’economia del territori, jasigui a través de la pròpia indústria cultural o bé amb el valor afegit que potrepresentar per al sector turístic i del lleure, és notable, de manera que unabona política cultural de l’Ajuntament pot afavorir-la encara més.33


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong><strong>Sabadell</strong> ha estat un referent cultural per al conjunt dels Països Catalans.Destacats pintors, músics i escriptors –i de manera especial la Colla de<strong>Sabadell</strong>– van ser un revulsiu per a la ciutat i per al país i van permetre, desd’una visió crítica i transgressora, renovar el pensament col·lectiu i la percepcióde l’entorn. Aprofitar aquest bagatge i projectar-lo en la societat actual pot serun bon punt de partida per a una política cultural renovada, ambiciosa, inclusivai cohesionadora.ObjectiusFer que <strong>Sabadell</strong> esdevingui de nou un referent cultural a nivellnacional.Identificar un tret distintiu que permeti dotar <strong>Sabadell</strong> de personalitatpròpia en l’àmbit cultural.Incentivar l’interès per la cultura com a instrument d’enriquiment personali de cohesió social.Gestionar l’oferta cultural sabadellenca de manera integrada, fentdifusió conjunta de totes les iniciatives que es duguin a terme a la ciutat.Fomentar els vincles entre cultura i educació en el marc de l’elaboracióde plans d’entorn.Donar suport explícit a la cultura de proximitat, prioritzant els creadorssabadellencs i actuant de pol d’atracció per a la resta de la comarca.Recolzar les iniciatives culturals promogudes per les entitats de la ciutat,especialment entre el jovent.Donar suport a les fires tradicionals i artesanes per contribuir a lacreació d’una marca catalana de qualitat.Incentivar la cultura popular i donar suport a les entitats que hi treballen.Recuperar la memòria històrica local.Recuperar el patrimoni industrial com a font de personalitat col·lectiva.Garantir la renovació dels fons bibliogràfics, amb especial atenció a lesobres dels autors sabadellencs.Afavorir l’intercanvi cultural amb la resta dels Països Catalans.34


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Facilitar les gestions administratives en l’organització d’actes culturals.Posar el carrer a disposició de les entitats per a la programaciód’espectacles.Racionalitzar les taxes municipals relatives als espectacles.Diposar d’equipaments culturals arreu de la ciutat oberts a les iniciativesdels creadors i les entitats locals.Aprofitar els centres cívics i els equipaments públics infrautilizats per ala realització d’activitats de caire cultural.Propostes1. Elaborar un mapa cultural de <strong>Sabadell</strong>, amb l’objectiu de diagnosticarconjuntament amb la societat civil i dissenyar una estratègia conjunta.2. Creació d’un Consell Local per la Cultura format per representants del’Ajuntament, les associacions culturals, els programadors i els creadorsamb l’objectiu de fer l’elaboració i el seguiment d’un pla municipal dedinamització cultural.3. Elaboració d’un pla municipal de dinamització cultural que marquiles línies mestres de la política cultural a <strong>Sabadell</strong>.4. Signatura d’acords de col·laboració amb les associacions culturalsi els programadors amb l’objectiu de coordinar les activitats ques’organitzen a la ciutat.5. Establiment d’una normativa procedimental que faciliti els tràmitsen l’organització d’esdeveniments culturals i que afavoreixi lesexpressions culturals al carrer.6. Habilitació d’equipaments públics per posar sales i espais polivalentsa disposició d’entitats i creadors.7. Creació de programes de suport a l’ensenyament artístic per garantirque tota la població de <strong>Sabadell</strong> hi pugui tenir accés.8. Promoció de l’obra dels autors locals a través d’un web municipal queserveixi de punt de trobada de creadors i programadors.9. Elaboració d’un pla de foment de la lectura en col·laboració amb elscentres educatius i les biblioteques.35


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>10. Elaboració d’un pla de recuperació de la memòria històrica quereflecteixi la personalitat de la ciutat i permeti cohesionar-la a l’entornd’uns referents col·lectius.11. Elaboració d’un pla municipal de protecció d’espais, edificis ibotigues històriques que contempli la possibilitat d’oferir suporteconòmic per a la seva conservació.12. Elaboració d’un pla de dinamització dels museus locals que permeticoordinar-ne les activitats i obrir-los a la ciutat.13. Creació d’un espai periòdic de debat entre les diverses cultures queconviuen a <strong>Sabadell</strong> amb l’objectiu d’afavorir els intercanvis i lavertebració a l’entorn de la cultura catalana.14. Establiment d’exempcions fiscals per als comerços i empresesrelacionats amb l’activitat cultural.15. Establiment d’acords amb altres municipis d’arreu dels PaïsosCatalans per afavorir l’intercanvi d’iniciatives culturals.3.3 Mitjans de comunicacióVisióEl dret a la lliure informació és un dels pilars fonamentals de tota societatdemocràtica. El rol que desenvolupen els mitjans de comunicació haesdevingut clau en la configuració de l’imaginari col·lectiu i en l’autocentramentd’una societat, és a dir, en la capacitat d’interpretar el món des d’una òpticagenuïna, basada en la pròpia personalitat.A nivell local, els mitjans de comunicació són una eina imprescindible peracostar la realitat de la població als seus ciutadans. La capacitat d’adaptar elscontinguts informatius a l’entorn més immediat els permet cohesionar lapoblació i dotar-la d’uns referents comuns, alhora que dóna a la ciutadania lapossibilitat de participar-hi més activament, servint de canal a través del qualhom pot donar a conèixer iniciatives d’àmbit local que en altres mitjans decomunicació no tindrien cabuda. A <strong>Sabadell</strong>, les èpoques de màxima creacióintel·lectual i cultural s’han caracteritzat per la complicitat i el compromís delsmitjans de comunicació locals. Aquesta simbiosi és la que ha estat capaç debastir una personalitat sabadellenca clarament definida.36


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>A l’ensems, cal tenir en compte que els mitjans de comunicació públics no hande respondre a interessos econòmics, sinó que han de ser una porta d’accés ala informació i a la cultura des de la proximitat, la professionalitat, latransparència i la independència política.En el cas català, a més, els mitjans de comunicació tenen un paper addicionaldestacat en la normalització de la llengua. Per a aquelles persones d’entornsno catalanoparlants, disposar de mitjans de comunicació en català és un factordecisiu en l’aprenentatge de la llengua. Així, els mitjans de comunicació sóntambé instruments d’integració lingüística i, per tant, de cohesió social.<strong>Sabadell</strong>, amb una part majoritària de la població amb arrels fora dels PaïsosCatalans i, per tant, amb una llengua inicial diferent a la catalana, necessitadisposar d’uns mitjans de comunicació de qualitat i en català.ObjectiusPromoure els mitjans de comunicació de proximitat com a instrumentper a la cohesió social i la creació de referents col·lectius d’àmbitsabadellenc.Dotar els mitjans de comunicació locals dels recursos necessarisperquè siguin sostenibles econòmicament establint uns mecanismes definançament clars, previsibles i fàcilment entenedors.Establir el català com a llengua vehicular dels mitjans de comunicaciópúblics, garantir-ne la qualitat lingüística i afavorir uns hàbits d’ús propisd’una llengua normalitzada.Afavorir la reciprocitat de les emissions de ràdio i televisió amb altresterritoris dels Països Catalans.Garantir una visió autocentrada del país i la cultura i obrir les portes atotes les cultures i identitats que conviuen a <strong>Sabadell</strong>.Afavorir la creació de continguts audiovisuals de qualitat i l’intercanviamb altres mitjans de comunicació locals d’arreu dels Països Catalans.Donar suport a les iniciatives de creació audiovisual en català quepermetin normalitzar la llengua en aquest àmbit.Garantir la lliure informació i blindar els mitjans de comunicació localscontra la ingerència i la manipulació políticaPropostes37


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>1. Crear un sistema de finançament basat en l’objectivitat i previsible enfunció de la qualitat, audiència i promoció de la llengua a tots els mitjansde comunicació.2. Fer públiques totes les despeses en comunicació per part del’ajuntament i posar-les a lliure disposició de tota la ciutadania.3. Reformular la comunicació que des de l’ajuntament es realitza de lainformació cap als mitjans i la ciutadania (<strong>Sabadell</strong> a prop, AjuntamentInforma, rodes de premsa setmanals amb el que s’ha aprovat a la juntaportaveus etc.).4. Tornar a proporcionar dades diàries de les principals incidències de laciutat (policia, bombers, obres etc.)5. Augmentar la proximitat entre el govern i la ciutadania amb laincorporació del 2.0.3.4 LlenguaVisióLa llengua catalana es troba en una situació paradoxal. Tot i que elconeixement del català augmenta, el seu ús social retrocedeix. És a dir, mai nohi havia hagut tants parlants de català i, de fet, tots els estudis indiquen que lescompetències lingüístiques actives (parlar, escriure) i passives (entendre, llegir)dels catalans envers la llengua pròpia del país mostren una tendència a l’alça,només frenada per l’arribada de persones procedents d’arreu del planeta queencara no s’han integrat lingüísticament. Tanmateix, aquests mateixos estudismostren que l’ús social del català recula o, en el millor dels casos, es mantéestancat. Així, tot i que cada vegada hi ha més persones capacitades per parlarcatalà, cada vegada són menys les que, a la pràctica, el fan servir.Aquesta situació és la conseqüència directa de les polítiques de repressiólingüística dutes a terme els darrers tres segles pels Estats espanyol i francès,unes polítiques que han buscat l’arraconament i l’extinció de la llenguacatalana. El català es troba immers en un procés de substitució lingüística, enquè molts dels seus espais normals d’ús han estat ocupats per una altrallengua. La justícia, l’empresa, l’oci, la indústria cultural o els mitjans decomunicació són alguns dels àmbits en els quals la llengua continua tenint unpaper secundari o, fins i tot, residual.38


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Emperò, és en l’ús interpersonal on el català mostra una feblesa més gran. Lesraons són diverses, però les podem sintetitzar en la manca d’un Estat català, elfet que la llengua pròpia no sigui estrictament necessària i la perpetuació delshàbits de submissió lingüística dels catalanoparlants.La manca d’un Estat propi i la invisibilització a què sotmeten la llengua elsEstats espanyol i francès fa que, per a les persones nouvingudes, el catalàsigui quelcom completament desconegut. En conseqüència, la integraciólingüística d’aquestes persones es fa per norma general en castellà, tretd’aquells casos –i <strong>Sabadell</strong> no n’és un– en què arriben a poblacions on elcatalà és clarament la llengua predominant.Alhora, i tot i que la legislació lingüística vigent al Principat reconeix el dret ausar el català i el seu caràcter preferent en l’administració, l’educació i elsmitjans de comunicació de titularitat pública, la llengua catalana es veusobrepassada pel marc legal espanyol, que estableix gairebé 500 lleis inormatives que fixen l’ús del castellà. A la pràctica, aquesta situació fa que elcastellà sigui una llengua necessària per viure i treballar a Catalunya i, per tant,àmpliament present en l’espai social. El català és, en canvi, una llengua útil,certament, però no estrictament necessària.Finalment, els hàbits lingüístics de les persones catalanoparlants, fortamentarrelats i propis de tota llengua minorada, es caracteritzen per l’aplicaciósistemàtica d’allò que la sociolingüística anomena la norma de convergència,és a dir, el canvi de llengua en situacions en què hom considera quel’interlocutor pot no ser catalanoparlant d’origen. En lloc de fer un ús normal dela llengua pròpia, utilitzant-la en qualsevol context i amb qualsevol persona, elsparlants nadius hi renuncien i es passen a la llengua predominant, afavorint-nela presència social i, lògicament, reduint el pes de la llengua del país.Si bé és cert que aquests factors incideixen negativament en l’ús del català,també cal reconèixer que hi ha hagut avenços notables en diversos aspectesdel procés de normalització lingüística, i que el català és actualment unallengua de prestigi, amb un ampli suport social, apresa per les persones que nola tenen com a llengua inicial –una part majoritària de la població de Catalunyai, especialment, de <strong>Sabadell</strong>– i amb capacitat d’atracció a l’hora de transmetrelageneracionalment. El català és, en el conjunt de les llengües del món, una deles 100 llengües més parlades i està entre les vint primeres en l’àmbit editorialo a la xarxa. Donar a conèixer aquesta realitat, transmetre la idea que el catalàés una llengua minorada però no minoritària, amb un pes específic comparableal de moltes llengües d’Europa que són oficials d’Estats independents, pot seruna font d’autoestima col·lectiva i pot servir per esperonar els nous catalans –itambé els catalanoparlants d’origen– a fer un ús desacomplexat de la llengua.39


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Hem de tenir en compte, també, que la realitat sociolingüística del país estàconformada per parlants de gairebé 300 llengües diferents, moltes de les qualstenen milers de persones que les utilitzen diàriament. Aquesta realitat tambéés, a una escala menor, la de <strong>Sabadell</strong>. En aquest context, i partint del respectei l’interès envers la diversitat lingüística, cal adoptar les mesures necessàriesper fer que el català esdevingui la llengua comuna dels sabadellencs isabadellenques, el punt de trobada de les diverses comunitats lingüístiques.La llengua és, sense cap mena de dubte, un element clau en la integració deles persones nouvingudes i, per tant, en la cohesió social. L’aplicació d’unapolítica lingüística oberta i inclusiva és una peça clau en tot programa social il’objectiu fonamental ha de ser que tota la població se senti el català com aquelcom propi, independentment de la llengua que parli habitualment. Nomésaixí aconseguirem que el català esdevingui una llengua plenament normal, comho són el danès a Dinamarca o l’alemany a Àustria.ObjectiusNormalitzar l’ús del català en l’administració i dotar-lo del caràcterpreferent que li correspon.Facilitar l’aprenentatge del català, especialment entre les personesnouvingudes.Fomentar el voluntariat lingüístic en els àmbits educatius, professionals iassociatius.Donar suport a les empreses i els comerços perquè puguin oferir elsseus serveis en català.Fomentar el compromís de les empreses envers la llengua en el marc dela responsabilitat social corporativa. Establir el català com a llengua vehicular normal dels mitjans decomunicació de titularitat pública.Fomentar l’ús del català en les activitats culturals i de lleure,especialment en els entorns on la presència del català és menor.Impulsar campanyes de sensibilització que generin complicitat envers lallengua i difondre recursos materials que en facilitin l’aprenentatge in’afavoreixin l’ús.40


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Donar suport específic a la creació cultural en català i a la seva difusió.Prioritzar la contractació pública de productes i serveis respectuososamb la realitat lingüística.Propostes1. Creació d’un Consell Local per la Llengua format per membres delConsorci per a la Normalització Lingüística i de les entitats que treballenpel català i representants dels àmbits educatiu, cultural, esportiu,sindical, empresarial i comercial i de les associacions de veïns i delscol·lectius d’immigrants i que tingui com a objectiu l’elaboració i elseguiment d’un pla municipal de dinamització lingüística.2. Elaboració d’un pla municipal de dinamització lingüística adequat ala realitat sabadellenca i que estableixi els objectius prioritaris i lesactuacions necessàries per assolir-los.3. Dotació de recursos econòmics per al desenvolupament del plamunicipal de dinamització lingüística.4. Contractació d’un tècnic lingüístic que sigui el responsable de laimplementació del pla de dinamització lingüística.5. Establiment del requisit lingüístic en l’accés als llocs de treball del’Ajuntament i per als treballadors de les empreses subcontractades.6. Priorització de la compra de productes etiquetats en català per a lesdependències de l’Ajuntament.7. Introducció de programari en català en els sistemes informàticspúblics.8. Incorporació de clàusules lingüístiques en la contractació pública.9. Tramitació en català de tots els processos judicials en què prenguipart l’Ajuntament.10. Informació de la normativa lingüística vigent en la concessió dellicències i permisos a negocis i empreses, i dels recursos públics quetenen a la seva disposició per poder-la complir.11. Foment del voluntariat lingüístic en els àmbits empresarial iassociatiu.41


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>12. Desenvolupament de plans d’entorn en col·laboració amb l’àread’Educació per promoure l’ús del català fora de l’àmbit estrictamenteducatiu.13. Desenvolupament de plans d’acolliment lingüístic en col·laboracióamb l’àrea de Serveis socials que permetin la plena integració de lespersones nouvingudes.14. Establiment del català com a llengua vehicular dels mitjans decomunicació públics i foment de l’ús del català en el conjunt de mitjansd’àmbit local.15. Foment de les iniciatives destinades a donar suport a la creacióliterària i musical en català, amb especial atenció als autorssabadellencs.16. Contractació preferent d’espectacles i activitats culturals en català,sense prejudici de les altres llengües.17. Suport a les iniciatives d’intercanvi cultural amb la resta delsPaïsos Catalans i que afavoreixin la normalització de la llengua arreudel territori.18. Compliment de la llei de la llengua de signes catalana (LSC) iinformació pertinent als usuaris.3.5 EsportsVisióL’esport, al nostre país, és un fet social sobradament conegut per tothom, peròtambé necessita gaudir del reconeixement social que mereix, pel paper que técom a motor de canvi. L’esport és un motor de canvi individual, ja que la sevaincorporació a l’estil de vida de les persones els permet gaudir de més qualitatde vida. L’esport també és un motor de canvi social, perquè permet enfortir lacohesió social dels nostres pobles i barris mitjançant la incorporació delprojecte esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, amb lapromoció de la salut per l’esport o amb la incorporació de les personesnouvingudes a la ciutadania plena, fent servir l’esport com a eina desocialització i d’arrelament al país.L’esport és motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació iriquesa, que articula un complex sector productiu i de serveis. L’esport és unmotor del teixit cívic i associatiu de les nostres viles i ciutats, un teixit que no técomparació en quantitat i en extensió i que és la base de l’assoliment dels42


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>resultats esportius d’alt nivell de l’esport català. Per això és cabdal donar elsuport que mereixen els clubs i les entitats esportives.L’esport de base:L’esport base ha de ser tractat com a esport de formació. Cal partir de l’òpticaque no sols es tracta d’ensenyar la pràctica d’una disciplina esportiva, sinótambé de transmetre, mitjançant l’esport, un seguit de valors i coneixementsmés enllà del mateix esport. La incidència de l’ajuntament es pot visualitzar enla cessió qualitativa i quantitativa d’instal·lacions, en les transferències correntsals clubs esportius per aquest concepte i en la formació als educadors ientrenadors dels clubs.L’esport de competició és una eina de promoció del municipi i, partint d’aquestabase, el consistori ha d’avaluar les prioritats de donar suport concret en aquestàmbit. Difícilment els ajuntament poden esdevenir patrocinadors principals oúnics d’esdeveniments esportius de competició i, a més, no és gensrecomanable que en siguin.Objectius:- Promocionar i donar suport a l’esport de base.- Ajudar a estructurar l’entramat d’organitzacions esportives de talmanera que aprofitin sinergies, recursos, i que tothom s’alineï cap auns objectius que beneficiïn el conjunt. Cal incentivar les col·laboracionsi cooperació entre entitats esportives, aconseguint una estratègia winwin.- Fomentar la idea de l’esport com un àmbit on treballar valors,competències transversals i l’autonomia de les persones, enlloc d’unàmbit estrictament competitiu. Cal treballar amb aquesta òpticaespecialment en l’àmbit educatiu i del lleure.- Generar sinergies entre el món educatiu i dels serveis socials icomunitaris amb el món esportiu. Aquestes sinergies s’hauriend’acabar traduint en programes esportius dirigits a infants i adolescentsque viuen en entorns desfavorits o amb risc d’exclusió, i hauriend’ajudar-los al creixement personal i emocional.- Treballar per garantir unes instal·lacions esportives de qualitatd’accés públic, i treballar especialment per a la sostenibilitat de les jaexistents.43


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>- Potenciar l’esport inclusiu, de salut i ciutadà, tot potenciantl’esport com una activitat que permet millorar els hàbits saludablesde la ciutadania. Per a potenciar l’esport en aquesta vessant caldràcomptar amb la col·laboració i treball transversal d’altres organismes,com podrien ser els CAP (Centres d’Atenció Primària).Propostes1. Simplificar i objectivar les convocatòries de suport econòmic als clubs iles entitats esportives en base al percentatge de nens escolaritzats almunicipi.2. Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a elementvertebrador de l’estructura esportiva de la ciutat.3. Dotar els clubs del material esportiu necessari perquè puguinimplementar programes esportius de qualitat.4. Donar difusió i rellevància institucional a la participació dels clubs i elsesportistes del municipi en esdeveniments esportius internacionals deles seleccions catalanes reconegudes.5. Desenvolupament de programes d’esport com a activitats extraescolaron es treballin valors de convivència, coresponsabilitat o solidaritat.Aquests programes s’hauran de desenvolupar en estreta col·laboracióentre escoles, entitats esportives i els AMPAs.6. Desenvolupament de programes d’inclusió social orientats a reduirl’abandonament escolar o pal·liar altres situacions socials de risc.Aquests programes haurien de tenir com a especial referent l’esport.L’Ajuntament hauria de liderar aquests programes on a través de l’esports’intervingués a aquest perfil d’infants i adolescents.7. Desenvolupar un pla específic de lluita contra l’obesitat infantil,mitjançant els clubs esportius i els centres educatius del municipi.8. Treballar per continuar desplegant carrils bici.9. Promoure activitats ciutadanes de promoció de l’activitat física i l’esport,com ara caminades o bicicletades populars.10. Incorporar el municipi al Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) dela Generalitat de Catalunya.44


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>11. Desenvolupar activitats esportives específiques per als col·lectius dediscapacitats.4. Foment de l’economia productivaVisió:<strong>Sabadell</strong> és una ciutat que ha patit la crisi de forma profunda , que presentauna taxa d’atur del 17’2%, gairebé tres punts per sobre la mitjana catalana i unaimportant pèrdua de pes industrial, sobretot en relació a la indústria productiva.Es vol dur a terme un PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA per generar uncanvi significatiu en la situació socioeconòmica de la ciutat, un canvi que ha deportar nous llocs de treball, captar noves inversions i activitats i aconseguiravançar en la justícia social. Per fer-ho, es treballarà de manera estratègica,rendint comptes a la ciutadania i implicant els agents clau que facilitin aquestcanvi. Es duran a terme actuacions en dues línies bàsiques: Pla de foment de l’economia productiva Impuls de l’ocupacióLa mesura proposa una nova estructura organitzativa que s’ajusti alsrequeriments necessaris per produir aquest canvi.ObjectiusEl repte central que es proposa abordar és generar un canvi significatiu en lasituació socioeconòmica de la ciutat. L’Ajuntament situarà com a principalaquest objectiu orientant les diferents estructures a assolir aquest canvi ambuns resultats concrets. Generar un canvi significatiu en la situació socioeconòmica de laciutat:o Reactivar la creació de llocs de treballo Aconseguir la implantació de noves inversions i activitatso Aconseguir avançar en la justícia social a nivell municipal a travésde la reactivació econòmica, especialment entre els col·lectiusmés vulnerables: joventut, persones en risc d’exclusió, personesdiscapacitades, etc.o Impulsar les pràctiques basades en la democràcia econòmica enl’àmbit empresarial Promoure el lideratge de <strong>Sabadell</strong> en el seu entorn45


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Dinamitzar l’esfera socioeconòmica com a agent proactiu des del’administració pública, tot actuant amb un nou estil i forma de relacióentre l’Ajuntament i la resta d’agents.Propostes:4.1 Organització de la promoció econòmicaPer executar aquesta estratègia i acabar generant el canvi esperattreballarem a nivell de tres estructures. Una d’elles ja existent però quecaldrà sintetitzar quant a processos, l’Ajuntament, i dues estructuresnoves: l’Oficina de Dinamització Empresarial i el Consell de PromocióEconòmica.Ajuntament:Treballarà per sintetitzar els processos burocràtics i administratius, aixícom per generar els incentius necessaris per promoure el canvisocioeconòmic:1. Generació d’incentius a les empreses, entitats i cooperatives ambimpacte social (entre d’altres: contractació d’aturats en llarga durada,alt respecte pel medi ambient, inserció laboral de persones en riscd’exclusió social o discapacitat, eficiència energètica, etc.)2. Foment i sensibilització d’iniciatives socials i de l’economia social isolidària.3. Inserció de clàusules socials en la contractació pública del’Ajuntament.4. Agilització de tràmits i millora dels que impliquen diferents serveis del’Ajuntament garantint una relació fluida i efectiva de l’Ajuntamentamb l’empresa.Consell de la promoció socioeconòmica a <strong>Sabadell</strong>:Organisme autònom de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> amb un consell queperiòdicament marcarà les prioritats estratègiques i que seranexecutades per un equip propi i professional de l’organisme. L’organismeaporta fluïdesa, flexibilitat i poc caràcter burocràtic. El consell tindrà laparticipació d’agents claus de la ciutat (empreses destacades,universitats, institucions i Ajuntament).Les funcions i actuacions del Consell seran:5. Generar marca i posicionament de ciutat.46


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>6. Acordar accions de reactivació de l’economia i generació de llocs detreball.7. Establir accions de promoció i projecció externa de la ciutat.8. Impulsar un pla local d’innovació.9. Captar inversions i activitats singulars.10. Dinamitzar el mercat laboral i les borses de treball amb empreses delmunicipi i l’entorn.11. Adequar l’oferta de FP i necessitats empresarials. Focalitzar la FP enels sectors d’especialització i apostar pel model dual. Cercar demanera proactiva centres educatius i empreses. Implicació i lideratgede l’equip de govern anant més enllà del perfil tècnic.12. Cercar facilitats per a la formació dual, pràctiques, aprenentatges,etc.13. Lideratge en projectes del Vallès.14. Identificar agents clau que puguin potenciar els sectors de la ciutat.15. Establir relació amb entitats de l’àmbit econòmic a nivell nacional ique són clau per al desenvolupament econòmic municipal.16. Treballar en la millora de les infraestructures i xarxes decomunicacions.17. Potenciar el comerç urbà i de proximitat.18. Garantir la definició d’un model comercial estratègic.19. Potenciació i innovació dels mercats.Oficina de dinamització empresarial:Oficina emmarcada en l’entramat institucional de l’Ajuntament de<strong>Sabadell</strong> que tindrà com a objectiu la sintetització burocràtica iadministrativa dels processos de l’Ajuntament. Les funcions principals del’oficina seran:47


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>20. Atenció als ciutadans per qualsevol tema relacionat amb les activitatssocioeconòmiques a fi d’agilitzar les tramitacions (projectes,llicències, consultes)21. Resoldre amb èxit les gestions (finestreta única business friendly).4.2 Dinamització socioeconòmica:En l’àmbit de la dinamització socioeconòmica caldrà desenvolupar les següentsactuacions:22. Identificació i valorització de les empreses i iniciatives de la societatcivil i vincular-les a la dinamització socioeconòmica i la promoció de<strong>Sabadell</strong>23. Reconeixement i difusió d´èxits empresarials (exportació, innovació,economia social, avenços en sostenibilitat i medi ambient, etc.)24. Col·laboració i coordinació amb projectes concrets entre centresuniversitaris, centres de recerca, formació professional, empreses,institucions, entitats, voluntariat i Ajuntament.a. Garantir la transferència del coneixement i bonespràctiques entre agents.25. Realització d’un Pla de promoció del comerç urbà.26. Accions per promoure la cooperació entre empreses (i d’altresorganitzacions)27. Generació d’eines de suport al primer sector econòmic de la ciutat(els autònoms, empresaris individuals i microempreses) fomentantels ajuts necessaris, bonificacions fiscals, facilitats per a instal·lacionsen espais desocupats, per crear xarxes i plataformes de col·laboraciói sinergies mútues entre ells mateixos i amb les mitjanes i gransempreses de <strong>Sabadell</strong> i l’entorn.28. Creació d’un espai de “Noves Experiències Empresarials” per donara conèixer noves empreses, nous lideratges i la nova indústria.29. Impuls del clúster científic-sanitari, biotech amb alta implicació delParc Taulí reforçant la seva capacitat tractorab. Revisió del pla general d’usos del Ripoll.c. Foment d’espais per a la trobada i el treball en xarxaentre microempreses, empreses mitjanes, grans, i altrestipus d’agents. Connectar especialment grans motorsempresarials amb altres empreses.d. Reactivació del clúster aeronàutic amb la col·laboracióUAB-Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.48


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>4.3 Foment de l’ocupacióEn l’àmbit del foment de l’ocupació caldrà desenvolupar les següentsactuacions:30. Coordinació i cooperació constants amb l’oferta formativa iuniversitària.31. Creació d’un Consell de la FP format per l’ Ajuntament, empresesmotor de la ciutat, institucions econòmiques, sindicals, etc. per talque s’adeqüi les necessitats empresarials amb les ofertes formativesi s’impulsin fórmules i proves pilot de formació dual, aprenentatges,etc.32. Execució de polítiques que permetin mantenir els desocupats actiusja sigui establint noves formes d’aprenentatge per aquells col·lectiusamb més dificultats o activant-los en accions properes a les sevescomunicats de manera que actuant en elles millorin les sevescapacitats i guanyin en apoderament.33. Acompanyament proactiu d’empreses i altres organitzacions en prode la seva sostenibilitat i maximitzant el seu potencial, així com deprojectes emprenedors. La pro activitat implica que l’organismeautònom anirà a cercar organitzacions i persones que tinguinpotencial i els oferirà l’acompanyament.34. Posta en marxa d’un servei de suport a les entitats socials, ambl’objectiu d’assessorar-les i donar-los suport empresarial, des d’unassessorament comptable, jurídic, recursos humans, accés a ajuts,plans estratègics, etc.. des d’una visió d’estratègia empresarial isostenibilitat.35. Foment i difusió de l’economia social i solidària, establint un suportdecidit cap aquestes empreses.36. <strong>Programa</strong> de transició de l’atur al treball.37. Foment de l’esperit emprenedor i la creativitat en els centresescolars.38. <strong>Programa</strong> d’acompanyament i potenciació dels nous emprenedors.49


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>5. La ciutat republicana5.1 Urbanisme i espai públicVisió:<strong>Sabadell</strong> i la resta de ciutats i viles que configuren el Vallès sumem més de1.300.000 persones, fet que representa el 17,3 % de la població de Catalunya,un espai que produeix el 16,7% del producte interior brut català (PIB) i queconfigura un mosaic d’un gran patrimoni cultural, agrícola, forestal i natural.No podem viure més d’esquena a la realitat que ens envolta, hem de tenir moltclar que formem part de la zona industrial més important del sud d’Europa, fetque ens ofereix unes enormes possibilitats econòmiques, que disposem derecursos humans, que tenim un motor educatiu de primer ordre com laUniversitat Autònoma, que disposem d’espais agrícoles per reactivarl’economia de proximitat, que tenim espais naturals de qualitat per potenciar ellleure i el coneixement de la natura, que tenim un potencial cultural contrastat.Per tot això, hem de liderar conjuntament amb la resta de ciutats queconfiguren el Vallès tot aquest potencial. Hem de col·laborar i no competir, i peraixò els lideratges han d’ésser compartits.Volem un lideratge on l’acció social, econòmica i ambiental sigui al centre deles decisions estratègiques que es produeix al Vallès, perquè és la clau del’èxit. Per tant, calen les accions educatives lligades al mercat laboral, laparticipació de la universitat com a locomotora formativa, la cultura tradicionalcom a lligam de les nostres viles, la millor política ambiental dels espaisagrícoles que ens envolten, millorar la protecció dels espais que ens fan defrontissa amb l’espai urbà, amb una política energètica comuna que tendeixi al’autosuficiència i a la utilització de matèria de proximitat com la biomassa, unapolítica de residus comuna on l’objectiu no ha d’esser un altre que tendir alresidu zero des de l’educació i dotar al ciutadà dels recursos per poder fer-ho.Pels ciutadans i ciutadanes de <strong>Sabadell</strong> aquest espai és el seu mercat laboralnatural, el seu espai social de relació i el seu espai de lleure més pròxim.Totes aquest polítiques públiques només podem realitzar-se amb lacol·laboració dels agents implicats al Vallès. Cal que fem del Vallès un espaique lideri la construcció nacional.Perquè la nostra ciutat lideri el Vallès, cal que l’urbanisme torni a ésserprotagonista en la nostra ciutat, cal que aquest reculli tots els objectius i lideri la50


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>construcció del <strong>Sabadell</strong> del segle XXI. Perquè és des d’aquesta disciplinaintegradora que dotarem la ciutat del instruments necessaris per poderdesenvolupar-nos d’una forma sostenible. Cal aplicar polítiques orientades capa la sostenibilitat, tenint en compte que el concepte sostenibilitat es refereix a lamateixa activitat humana que integra els objectius ambientals, econòmics isocials. Si el desenvolupament humà no és sostenible, pot quedar seriosamentlimitat qualsevol d’aquests tres aspectes, en forma de manca de recursos, degreus riscos ambientals, de pèrdua de qualitat de vida o de desigualtats socialsi econòmiques.L’Urbanisme per <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> és aquell que esta subjecte a un veritablecontrol democràtic i amb un fort contingut social. La clau d’aquest controldemocràtic de les accions en el mon de l’urbanisme no és altre quel’apoderament ciutadà en la presa de decisions i la fiscalització dels processosurbanístics.Per això per <strong>ERC</strong> és fonamental la màxima transparència en tots els processosque es realitzen des de l’Administració. Per tant, els organismes ambcompetències urbanístiques han de tenir les parets de vidre i abandonarl’opacitat vers els ciutadans. Per això, també cal una implicació dels ciutadans(coresponsabilitat) en la comprensió de la disciplina urbanística.Un dels nostres principals objectius és millorar les eines que permetin alsciutadans poder entendre, avaluar i opinar sobre tots els processos urbanísticsque s’han de produir a la nostra ciutat.Aquest nou urbanisme no pot oblidar la incorporació dels reptes tecnològics isocials presents en les aportacions al voltant del concepte i el paradigma de lesciutats intel·ligents. Perquè les ciutats no són intel·ligents sinó que són els seusciutadans qui les fan intel·ligents.Ens trobem en un moment clau, com en l’any 79, on la ciutat necessitava unlideratge fort amb un full de ruta clar amb una visió de la ciutat que s’havia deplanificar per aconseguir allò que era necessari per <strong>Sabadell</strong>. Fet que es vaanar perdent per la desídia dels governants de la ciutat. Avui necessitem unaltre cop un lideratge fort i un altre full de ruta. Per això des de la planificacióurbanística, ens dotarem d’un nou instrument de planejament que siguicomplert i no parcial com l’actual, un instrument que ens defineixi el camí cap al<strong>Sabadell</strong> del futur, una ciutat que lideri econòmicament, que sigui socialmentjusta i que sigui un referent ambiental.Tenim en l’actualitat un Pla General que és va aprovar el 1993 i del que es vafer un text refós l’any 2000 i que durant aquests anys ha patit nombroses51


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Dignificar els espais públics de la ciutat amb l’objectiu de fer d’aquestsespais un pilar fonamental de la cohesió social del municipi.Potenciar les illes de vianants, en aquells espais on es pugui intervenir,amb l’objectiu de teixir espais socials de relació.Dotar els espais industrials dels serveis i de les connexions necessàriesper aconseguir que siguin competitius, la indústria també forma part dela ciutat, i per tant, cal que dignifiquem aquests espais.Garantir que tots els processos urbanístics que es realitzin a la ciutat,puguin ser consultats fins a l’últim detall.Propostes:1. Començar els treballs inicials de la redacció del POUM, en aquest procés laparticipació de tots els agents implicats és fonamental a l’hora d’aconseguir laprimera diagnosi de la ciutat i poder determinar quins han d’ésser el objectius.2. Manteniment i conservació dels espais públics amb un diàleg constant amb elsveïns.3. Repensar amb els veïns i les veïnes espais per poder implementar els espaisd’illa com ha passat al carrer creueta, i que esdevingui una veritable prova pilotper a d’altres espais de la ciutat, sectors com per exemple Sector Creu Alta,Covadonga, Les termes, Avda. Barberà /Eixample, Concòrdia, Gràcia, etc.4. Redefinir els usos industrials i residencials al sector d’Hostrafrancs, per ferd’aquest sector un pol d’atracció d’empreses d’alt contingut tecnològic.5. Garantir la neteja i el bon estat dels espais públics, com per exemple delsbarris com Can Gambús.6. Elaborar un nou Pla de Protecció del Patrimoni de la ciutat.7. Potenciar el patrimoni agrícola de la ciutat fomentant l’economia de proximitatentre productors i consumidors.8. Potenciar el rodal i la seva protecció com l’espai singular de la ciutat onl’activitat econòmica del sector agrari, l’ús social i cultural, el coneixement i elrespecte ambiental siguin un referent a la ciutat.9. Realitzar un protocol de transparència de tots els expedients urbanístics, lligata la Regidoria de Transparència.53


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>10. Elaborar una Ordenança Municipal de Tramitació de Llicències peradministració Electrònica, on el tècnic va aportant la documentació al’ajuntament i va validant el checking de la documentació pendent.5.2 HabitatgeVisió:Des d’Esquerra, defensem que l’habitatge és una peça fonamental en laconfiguració de l’espai públic, i per tant en la cohesió social de la ciutatMalauradament ha estat l’accés i la conservació de l’habitatge, molt lligat al’evolució de la renda familiar i la seva capacitat econòmica, el fet que haprovocat que l’habitatge sigui més un luxe que no un dret, i per tant, ha estatuna de les principals preocupacions dels nostres ciutadans a l’hora d’abordar elseu dia a dia. Per contra, el Pla d’habitatge existent no ha servit per donarresposta a les demandes socials que es generaven com a conseqüència de labombolla immobiliària i dels seus efectes socials.Estem immersos en un canvi radical del paradigma en les polítiques d’habitatgedels darrers anys, hem passat de la construcció a la gestió i la rehabilitació delparc actual. Cal recordar i tenir molt present que ha estat la societat civil la queha respost d’una manera més contundent a l’hora de resoldre les situacionssocials més complicades, i que l’ajuntament en molts dels casos no ha estat al’alçada, ja sia per falta de voluntat o per incapacitat jurídica, però sigui comsigui l’ajuntament de la ciutat ha de liderar i treballar amb la societat civil perdonar resposta a l’actual situació de l’habitatge. Per això, des d’<strong>ERC</strong>, l’accés aun habitatge digne és una prioritat en el nostre model de ciutat i per tant desocietat que volem. Per això estarem al costat i ajudarem la societat civilperquè a <strong>Sabadell</strong> no es produeixi cap desnonament.Perquè per nosaltres l’accés a l’habitatge, i la bona gestió del parc d’habitatgestant públic com privat son la clau a l’hora de dotar els ciutadans i ciutadanes dela seguretat per fer front al dia a dia.Per nosaltres un agent fonamental per aconseguir això és VIMUSA, unaempresa que esta en una situació complicada econòmicament, però que ningúdubta de la funció social que ha fet i que pot fer en el futur més immediat. Peraquest motiu és prioritari recapitalitzar-la i redefinir-la, perquè sigui uninstrument que lideri un desenvolupament sostenible i que reactivieconòmicament el sector, que teixeixi socialment l’espai públic i que sigui unreferent en les polítiques ambientals d’autosuficiència energètica.54


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Propostes1. Un nou Pla de l’habitatge que reculli l’actual realitat i doni solucionsreals.2. Potenciar conjuntament entre l’Ajuntament (Serveis Socials) i VIMUSAuna Oficina local d’habitatge, des d’on s’assessorarà al ciutadà des de laproblemàtica dels desnonaments per hipoteques o impagament delloguers, a la incorporació d’un habitatge a la borsa de lloguer.3. Crear una oficina de rehabilitació que lideri aquesta nova manerad’entendre el sector de la construcció.4. Recapitalitzar VIMUSA com l’eina clau, instrument de cohesió social. Calredefinir-la per perquè sigui el referent en el lideratge de les inversions ala ciutat, molt lligat a la rehabilitació.5. Els ajuts o els estímuls a la rehabilitació: prioritats específiques(patologies estructurals, accessibilitat, eficiència energètica, ascensors) iels àmbits territorials.6. Exigir un nou impuls a les inspeccions tècniques de l’edificació per saberl’estat real del parc immobiliari de la ciutat.7. Elaborar un Pla Integral d’Actuació dels edificis públics amb unaprogramació d’accions i calendari d’actuacions basat en un estudi ireconeixement de tot el Parc amb anàlisi tècnic-econòmic d’actuacions arealitzar i el seu retorn econòmic.8. Realitzarem un Pla d’eficiència energètica dels edificis públics amb puntsde control on els ciutadans puguin conèixer de primera mà quins són elsconsums reals dels edificis públics.5.3 MobilitatVisió:La mobilitat és un element clau per vertebrar socioeconòmicament el Vallès, jaque son milers els viatges quotidians que es realitzen diàriament dins d’aquestespai geogràfic. Per això creiem que calen polítiques de mobilitat amb una visió56


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>supramunicipal per aconseguir una veritable xarxa de modes de comunicació alVallès. En aquest sentit <strong>Sabadell</strong> juga un paper clau, ja que essent un delseixos distribuïdors d’aquest fluxos de mobilitat, esdevé en part un punt decongestió que cal repensar i millorar, ja que afecta a la resta de la mobilitatinterna de la ciutat.Un element clau és la connexió de la B-124 (Carretera de Castellar del Vallès)amb la Ronda del Nord, ja que això permetrà planificar l’estratègia d’unamobilitat equilibrada a la ciutat. Ens permetrà treballar un eix principal com és laGran Via i repensar com ha d’ésser la nova funció d’aquesta via, ja que noincorporarà part del trànsit comarcal com fins ara, i pot esdevenir un eix decohesió i no un element de fractura com en l’actualitat. Desprès podrem actuaramb eficiència sobres la resta de vies urbanes principals com la carretera deBarcelona-Terrassa i la Ronda Ponent.Volem a la nostra ciutat una mobilitat equilibrada, on cap dels transports públicssigui preferent als altres, sinó que volem construir les condicions perquè cadamitjà de transport tingui els seus espais de transit adequats.Entenem la funció de la mobilitat dins la ciutat com un dels elements clau al’hora d’aconseguir una distribució de la ciutadania més justa, que permetiequilibrar les oportunitats i les llibertats de tots els ciutadans del nostremunicipi.Creiem que cal treballar amb entitats com la Plataforma pel Transport Públic, jaque han estudiat a fons com millorar el transport públic a la ciutat, analitzaremamb ells com poder implementar les mesures que proposen a la ciutat.El desplaçament més sostenible és el que no es produeix o que podem fer mésproper, per la qual cosa la planificació de la ciutat i el pla de mobilitat són peçaclau per a una mobilitat sostenible i amable.Per això volem potenciar els espais d’illa interiors on els tipus de transport méseficients i sostenibles són anar a peu i en bicicleta i el transport motoritzat no ésel protagonista.Objectius:Impulsar la connexió de la B-124 (Ctra. Castellar) amb la Ronda Nord,com element clau de la millora de la mobilitat interna de la ciutat.Redefinició de la xarxa de transport públic millorant la coordinació i lacobertura en tots els barris, amb l’objectiu d’augmentar el nombred’usuaris.Potenciar els aparcaments dissuasius perimetrals als espais méscèntrics.57


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Dignificar les parades de transport col·lectiu públic urbà quant aseguretat, comoditat i informació.Instaurar camins escolars segurs com a itineraris preferents escollitsentre els recorreguts més utilitzats pels infants per anar al seu centred’ensenyament.Canvis en la jerarquització viària en els espais d’illa, aquests es podenassolir a partir d’actuacions toves i barates dins l’àmbit urbà, a través depetites modificacions en la circulació, a partir d’actuacions mitjançant elmobiliari urbà i pintura vial. És fonamental i econòmicament molt factible.Promoure l’ús de la bicicleta en la trama urbana i en desplaçamentsinterurbans curts i planers, amb la creació, consolidació o extensió d’unaxarxa de carrils bici coherent i segura que tingui en compte la suficiènciai la continuïtat dels itineraris.5.4 La gestió dels recursos: Energia, Aigua i ResidusVisióSi volem aconseguir un desenvolupament fonamentat en la sostenibilitat, lagestió dels recursos com l’aigua, l’energia i els residus és un tema cabdal i pertant, cal treballar per planificar polítiques que canviïn l’actual sistema de gestióque no potencia en cap cas aquests objectius. Per això, calen polítiques claresdel foment de l’estalvi i de la generació d’aquest recursos. Aquestes polítiquesha d’ésser abordades també des de l’àmbit de l’educació, on la formació ésclau perquè les accions que s’ han d’implantar siguin efectives.L’aigua és un element preuat i cada cop més car per a l’administració i per alsciutadans, i per tant, cal trobar la forma de gestionar-la de la manera méscompetitiva i menys costosa possible. La Gestió de l’aigua no és només reduircostos i millorar-ne l’eficiència, sinó que també és aplicar mesures que ajudin amillorar-ne la sostenibilitat:Alhora cal tenir molt present que la Directiva de Residus de la UE estableix queels residus deixen de ser-ho per esdevenir recursos aprofitables, i quan algúdisposa d’un recurs, ni l’enterra ni el crema, sinó que mira de treure’n el màximprofit possible, per això els residus els hem de concebre com un recurs. Caltenir present que ha arribat el moment de passar de la «gestió dels residus» ala «gestió dels recursos». L’augment del consum s’ha traduït històricament en58


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>un increment continu en la generació de residus, especialment pel que fa alsenvasos i embalatges, que posa en crisi el sistema de gestió.Una de les qüestions estratègiques més importants en aquest moment és lageneració i el consum d’energia a les ciutats. Cal treballar per assolir unsistema de proveïment energètic suficient, de qualitat, provinent de fontsrenovables i amb un baix impacte en el medi ambient, ja que les ciutats hanestat concebudes des de l’inici fins a l’actualitat per consumir sense mesura tottipus d’energia. Per això volem començar a planificar com s’han de produir elscanvis d’aquest paradigma i en un futur no gaire llunyà tenir una ciutat el màximd’autosuficient energèticament.Objectius:Cal treballar en el consum d’aigua públic, en la seva eficiència, i vetllarper la qualitat de l’aigua que es consumeix a la ciutat en els espaispúblics, i vetllar també pel servei d’abastament d’aigua al ciutadà.Fomentar l’estratègia del Residu Zero, per produir cada cop menysresidus i, per altra banda, aconseguir que la totalitat dels residus tinguinuna continuïtat en el cicle d’aprofitament.Aconseguir una ciutat productora d’energia, que implanti l’energiarenovable en els edificis i espais públics i ho fomenti en els espaisprivats. Cal potenciar la facturació per “balanç net” amb comptadorsintel·ligents, ja que volem construir una ciutat on els usuarisesdevinguem tant productors com consumidors amb l’objectiud’equilibrar la producció i la demanda d’energia a les llars.Potenciar les energies existents com són la solar tèrmica, la fotovoltàica,la geotèrmica, mini-eòlica i la biomassa, en aquest senti és ja un clargenerador d’economia local i supramunicipal. En tenim exemples clarson s’han implicat tots els agents (treballador/propietaris/administracions)i que comencen a generar expectatives de consolidació. Cal, doncs, unaaposta clara des de l’Administració per la biomassa.Propostes1. Cal actualitzar el pla municipal d’usos de l’aigua, amb especial èmfasi enla reutilització d’aigües depurades o de menor qualitat per als usos queho permeten —reg, neteja de vials, etc.59


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>2. Fomentar la instal·lació i l’ús d’aparells reductors del consum d’aiguaentre el veïnat —filtres d’aireig d’aigües, cisternes de doble descàrrega,etc.3. Controlar la qualitat de l’aigua, tant de l’aigua potable, com de les fontsnaturals i la de les piscines públiques.4. Elaborar un pla de mesures preventives per al manteniment de laqualitat dels recursos hídrics locals.5. Fomentar la separació de xarxes d’aigües grises i negres en els noushabitatges, així com la doble xarxa de pluvials en les noves promocionsurbanístiques6. Promoure el consum racional per contribuir a un canvi de culturarespecte als hàbits i les polítiques de reciclatge.7. Establir un pla ciutadà per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, lesempreses i el comerç local per avançar cap a aquests objectius.8. Impulsar la reutilització i el reciclatge dels envasos i fomentar larecuperació dels hàbits tradicionals no malbaratadors de recursos —cabàs, bossa del pa, etc.9. Establir mecanismes de coordinació amb els comerços per col·laboraren l’establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos.Facilitarem la tasca al comerç amb assessorament i suport tècnicdirecte.10. Elaborar un pla local d’estalvi i eficiència energètica. Les experiènciesmunicipals indiquen que tant abasten el sector públic com el privat(comerços, per exemple), mitjançant la introducció de mesures defoment com ara auditories gratuïtes, fins i tot amb plans d’ocupació localper a la formació de tècnics que puguin efectuar aquestes tasques.11. Elaborar un mapa local de potencial energètic renovable, per conèixerles potencialitats de la ciutat, prioritzant l’aprofitament solar, eòlic de labiomassa i, allà on sigui possible, de la geotèrmia.12. Elaborar un pla de millora de l’enllumenat públic per a la reducció deconsum energètic i completar l’adaptació a la Llei de contaminaciólumínica.60


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>13. Promoure localment la iniciativa privada per a la producció d’energiadistribuïda a escala micro, mini i comercial i l’aplicació de criteris itecnologies de la gestió intel·ligent de xarxes.14. Fomentar la construcció d’edificis municipals amb criteris ambientals —bioclimàtics i de funcionalitat. Promoure modificacions en lesinstal·lacions municipals per anar incorporant criteris de sostenibilitat.15. Establir bonificacions de l’impost de circulació als vehicles queconsumeixin exclusivament o prioritàriament energies renovables.16. Fomentar, mitjançant subvencions directes o bonificacions de l’impostd’obres, la incorporació d’energia solar tèrmica.17. Promoure les cobertes fotovoltàiques sobre equipaments públics osostre de promoció pública —habitatges o polígons—, mitjançant lafórmula de lloguer de sostres, extensiu a sostres privats.5.5 La ciutat Intel·ligentVisió:Un projecte smart city ha de ser el motor de transformació, amb uns nousserveis que busquin no només la millora sinó l’excel·lència dels mateixos. Laciutat “intel·ligent” i/o “amable” és aquella que implementa les eines en l’àmbitde les noves tecnologies per situar al ciutadà com a corresponsable en lagovernança dels nostres municipis, i que per tant, sap aprofitar els avantatgesque aquestes ens ofereixen, amb l’objectiu de fer de les ciutats i viles territorismés eficients, tant a nivell econòmic, social com mediambiental.Hi ha un ús i abús del terme smart i una clara utilització del mateix per maquillarserveis i polítiques en què la innovació és escassa. És cert, però, que seguir enaquest marge d’indeterminació permet a moltes ciutats autodenominar-se smartamb un lleuger bany de màrqueting i poca tecnologia o innovació afegida en laprestació dels serveis.El concepte de smart cities va de coses útils i senzilles i no d’aplicacionstecnològiques que envaeixen el nostre dia a dia. Per això crear un ecosistemaa la ciutat, on s’identifiquin les capes d’intel·ligència, es coneguin els recursos ies perfili la cadena de valor, tant per al ciutadà que busca qualitat de vida, comel ciutadà que busca oportunitats empresarials, és la clau per avançar cap auna ciutat intel·ligent real.L’estratègia de la ciutat intel·ligent, passa per conèixer al ciutadà i les sevestendències, és per tant "l’estratègia del ciutadà hiperconnectat", la que ajudarà61


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>a entendre i configurar les noves ciutats i viles del futur amb la intel·ligènciaciutadana. És una obvietat, però en el concepte de ciutat intel·ligent el ciutadàha de ser el protagonista actiu, no n’hi ha prou amb generar un procésd’orientació tecnològica de la ciutat intel·ligent, sense abans conèixer quin és elseu perfil, el seu valor, el dels seus ciutadans i quin és el veritable paperd’aquest, dins de l’ecosistema real que es configura en una ciutat intel·ligent.Des d’<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> volem liderar la reformulació dels espais de la ciutat, ambuna ciutadania que evoluciona en els seus hàbits urbans i als que caldonar resposta i als que hem de fer corresponsables amb la sevaparticipació. Per tot això, hem de tenir un eix estratègic tecnològic enfocat atot el municipi i que sigui eix cabdal en l’evolució dels propers anys. Aquest eixha de garantir a la ciutadania per sobre de tot, qualitat de vida, tot aportantmillores substancials al municipi. Volem la nostra ciutat o vila sostenible,autosuficient i altament productiva. Volem un municipi connectat(tecnològicament) amb el seu territori i el seu entorn, que tingui un paper clauen el creixement del mateix i que esdevingui un dels millors indrets on viure enharmonia. Les smart city no són un mer canvi de tecnologia. La nostra visió ésentendre’l molt més enllà, tot tenint en compte conceptes d’inversió social i decapital humà. Aquesta ha de ser la ciutat intel·ligent de debò.La connectivitat que s'ha convertit en el veritable motor de la hiperconnexióciutadana, és ja gairebé un servei bàsic, i aquesta pot dotar de gransoportunitats: per a la millora sanitària, educativa, escalabilitat dels models denegocis i una infinitat d’opcions en l’àmbit de la innovació social i sobretot decom redissenyar els serveis públics.També hem de tenir molt present que la generació de dades (de tots els tipus)que en els propers anys es produirà, serà un nova font de recursossocioeconòmics que les administracions competents hauran de tractar-les comuna part més dels recursos existents en les ciutats i les viles del nostre país,com ara tractem l’aigua, l’energia o els residus.Objectiu: Apostar per la tecnologia amb la finalitat d’aconseguir una majoreficiència energètica, i en conseqüència una major rendibilitateconòmica.Fomentar el coneixement i la innovació per esdevenir un pols d’atraccióeconòmica i on la transparència i la qualitat democràtica es recuperi coma valor del nostre municipi.62


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>Disposar d’una Plataforma de control de les dades que constantment esgeneren en un municipi. És important saber com les obtenim, on lesguardem, com les tractem i qui hi te accés.Disposar i desenvolupar una visió d’smart city que vagi més enllà de lamera tecnologia.Propostes:1. Desenvoluparem una plataforma de control de les dades, des del’administració, per poder tenir el control del seu ús, ja que en elspropers anys la generació de dades anirà en augment de maneraexponencial.2. Potenciarem el Sistemes d’Informació Geografica (GIS) que enspermeten, a part de tenir tota la informació per capes especifiques comper exemple la topogràfica, o la urbanística, tenir geolocalitzar totsaquells elements físics del nostre municipi, i que ens permetran millorarla gestió de cadascun d’ells, així com planificar les nostres futuresaccions. Podem tenir localitzat tots els arbres, el parc mobiliari, elsequipaments, etc.3. La recollida de residus és un dels sectors on més s’està implementant latecnologia, bàsicament en l’aplicació de sensors ja sigui en elcontenidors que ens permeten el control del volum ocupat, o bé en elscamions, per tal de poder controlar el pes de cada contenidors recollits.L’objectiu: reduir al màxim els desplaçaments dels camions de recollida,alhora que aquest fet significa una reducció en l’emissió de gasoscontaminants.4. Farem un canvi progressiu cap a la tecnologia d’il·luminació led, ja queaquesta tecnologia permet una eficiència en el consum energètic moltimportant. Ara bé, aquest canvi ha d’ésser planificat i segons un criterisd’eficiència, hem de tenir molt present quin és l’estat de l’amortització detecnologies encara existents al municipi i que encara s’han delrendibilitzar abans de ser substituïdes.5. Controlarem el consum energètic en els equipaments públics,optimitzant els consums energètics, els consums d’aigües, etc. per tal defomentar l’estalvi econòmic i augmentar la rendibilitat dels equipaments.63


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>6. Pel que fa a la mobilitat podem implementar sensors en el vehiclespúblics, taxis, etc. I així geolocalitzar-los en tot moment, i poder donarservei de l’estat del transport públic a la ciutadania.7. Dotarem de wifi lliure en els busos, per atreure els joves a l’ús d’aquestservei.8. Motoritzarem determinades zones blaves mitjançant sensors d’ocupació,permetent múltiples solucions. Poden desenvolupar-se en determinadeszones o pàrquings, lligat a la gestió de la mobilitat, o zones preferencialsper residents on disposin d’un temps gratuït limitat d’estacionament, otambé lligades al comerç.9. Potenciarem l’obertura de les dades que es generen al nostre municipi,el conegut Opendata. Aquest fet que ha de permetre al ciutadà teniraccés al màxim nombre de dades possible, alhora que també ha d’ésseruna plataforma d’informació per tal de poder desenvolupar futuresactivitats econòmiques pels ciutadans. Parlem per exemple,d’aplicacions mòbils que permeten als ciutadans independentment delseu emplaçament conèixer on són els autobusos en tot moment i a quinadistància tenen la parada més pròxima. Aplicacions que ens permetencomunicar a l’ajuntament qualsevol desperfecte en el mobiliari urbà. Endefinitiva tot allò que es pugui desenvolupar amb les dades que esgenera en el municipi, ja sia, des de l’ajuntament o des del món privat.64


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>6. La construcció nacional des del municipiVisióEn les properes municipals no només decidirem com volem que sigui el nostremunicipi, també tenim l'oportunitat d'iniciar el procés constituent del nou país.Els nous ajuntaments protagonitzaran la fase decisiva del procés. I en aquestprocés serà clau disposar d'alcaldes, regidors, consistoris i municipiscompromesos amb l'exercici del dret a decidir i l'assoliment de laindependència, fent costat a la majoria social i a les institucions de laGeneralitat: el President i el Parlament.Sabem que no serà un camí planer, el desafiament democràtic a l'Estat per dura terme la terme la transició, enllestir les estructures d'Estat i referendar lafutura constitució catalana, requerirà de fortalesa i del compromís personal iinstitucional de tots nosaltres i dels càrrecs electes municipals. Els ajuntamentsseran una eina, sens dubte decisiva per engegar el procés constituent iculminar-lo amb èxit.Per nosaltres la independència és una oportunitat per generar nous motlles pera la política municipal, l'oportunitat de superar totes les barreres que avuicondicionen els governs de les nostres ciutats, començant pel finançament i lescompetències i l’oportunitat per dur a terme noves polítiques socials, culturals ieconòmiques, per apoderar els ciutadans, propiciar la participació política, latransparència i la lluita contra la corrupció ... en definitiva, per posar la políticaal servei de la gent.ObjectiusDes d'Esquerra defensem aquesta oportunitat històrica i apostem fermamentper assolir-la. Per això treballem per:Aconseguir la independència i la possibilitat de renovació i de canvique el procés constituent implica.Dotar el nou estat de les eines necessàries per construir un estatsocialment i econòmicament més just i pròsper.Per aquest motiu considerem plenament necessari que l'Ajuntament de<strong>Sabadell</strong> s'impliquin en:65


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>El procés d'autodeterminació, des de la defensa del dret a decidir i elple respecte als drets democràtics de cada un dels ciutadans iciutadanes de <strong>Sabadell</strong>.En la construcció del nou estat, apostant pel protagonisme delsciutadans i ciutadanes, de les entitats i del propi ajuntament enaquest procés, com a principal valor de canvi i construcció d'unanova realitat nacional i social.Propostes concretesEn conseqüència, els càrrecs municipals electes d'Esquerra Republicana enscomprometem a dur a terme les següents accions:1. Participació pro-activa dels municipis i els seus representants enl'Associació de Municipis per la Independència (AMI).2. Refermar les mocions de suport al dret a decidir, suport a la sobiraniaindividual i col·lectiva dels ciutadans de Catalunya i de suport al procéscap a la independència que ja han estat aprovades al Ple del’Ajuntament.3. Exercir i fomentar la unitat d'acció amb totes les forces polítiques irepresentants electes compromeses amb el procés i amb el dret adecidir.4. Facilitar l'acció i cooperar amb les organitzacions de la societat civilsobiranista: AMI, ANC, Òmnium, Sobirania i Justícia, Catalunya diuProu.5. Exercir la sobirania fiscal des de l’ajuntament en coordinació amb laGeneralitat i la societat civil sobiranista.6. Donar suport i posar-se a disposició de les principals institucions del país(Presidència del Govern i Parlament) durant tot el procés constituent,des de la declaració fins la proclamació de la independència.7. Cooperar amb el Govern de la Generalitat en la construcció de lesestructures d’estat i la internacionalització del procés constituent.8. Fomentar el posicionament de les organitzacions municipalistes (AMC iFMC) a donar suport al procés.66


Una #novaciutat en un #noupaís amb un #nougovern- <strong>Programa</strong> <strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong>9. Participar pro-activament en la constitució d’una “Assemblea de càrrecselectes” com a eina d’expressió de la voluntat democràtica irepresentativa.67


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong><strong>Programa</strong> per a les eleccions municipals a <strong>Sabadell</strong> de <strong>2015</strong>Índex1. Introducció2. Municipis lliures: el nucli de l’emancipació material del joventa. Formació i educaciób. Habitatgec. Treballd. Salut3. Municipis republicans: el jovent, protagonista del canvia. Participació políticab. Associacionismec. Transparència, governança i noves tecnologies4. Municipis inclusiusa. Feminismeb. LGTBc. Immigració i interculturalitatd. Oci i jovente. Cooperacióf. Esportg. Cultura5. Municipis sosteniblesa. Sostenibilitat i ecologismeb. Mobilitat65


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>1. IntroduccióEn els últims anys el jovent sabadellenc hem vist com de manera constant la política de la ciutat va a laderiva i no ofereix cap perspectiva de futur als joves. L’atur juvenil, la corrupció, l’exili forçós... sónqüestions que ens afecten directament i que semblen no tenir solució si les coses no canvien de rumb.Cal que la ciutat recuperi els referents dels que ha estat privat i per això és necessària una candidaturaque tingui en ment un nou model de ciutat.Patim una crisis democràtica que afecta la nostra sobirania nacional com a poble. Aquesta crisi, en el casdels Països Catalans, té una doble arrel. D’una banda, la nostra pertinença a Estats que han negathistòricament la nostra capacitat de decidir com a poble. D’una altra, la concentració de cada cop méspoder en mans d’oligarquies econòmiques i financeres tant als Països Catalans com a arreu del món,que volen influir sobre les nostres vides sense rendir comptes davant de ningú.No obstant, el jovent de l’esquerra independentista creiem indispensable que, per tal de revertir aquestesdues crisis, hem de fer sentir la nostra veu i participar d’aquells espais de decisió política més propers ala ciutadania i que poden permetre un canvi més ràpid de les nostres condicions de vida: els municipis.Històricament, l’esquerra independentista ha estat un moviment republicà fortament municipalista,ancorat en la creença que l’alliberament nacional i social del nostre poble es donarà només apoderantles classes populars des dels espais més propers a les seves vides quotidianes.Així doncs les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> vetllarem perquè des de l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong> puguem estar al’avantguarda en tot allò que afecta al jovent per preparar-nos per la creació d’un nou estat català. Coma una de les grans ciutats del País, <strong>Sabadell</strong> ha d’estar compromesa amb el procés de construcciónacional. Un procés on els joves han ser-ne protagonistes i que ens permeti tenir eines per sortir el mésaviat d’aquesta crisi que tant durament s’ha acarnissat amb els joves. Només des de l’apoderamentjuvenil ens podrem emancipar com a persones i ser protagonistes de les nostres vides66


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>2. Municipis lliures: el nucli de l’emancipació material del joventa. Formació i educacióL'educació és l'eix vertebrador per al desenvolupament de qualsevol societat, per tant, ha de ser una deles màximes prioritats en la política sabadellenca. Volem aconseguir un país amb una escola pública dequalitat, laica, en català i coeducadora. Per això, hem de començar a treballar des de l’Ajuntament, coma administració més propera a la ciutadania, que garanteix la cohesió social a través de la inclusió entots els aspectes.Els nous reptes socials i educatius necessiten una ciutadania implicada i activa en l'educació dels nostresinfants i joves. Des de l’Ajuntament, doncs, cal fomentar unes estructures dinàmiques i adaptables a lesnecessitats de cada moment, tot fomentant la participació ciutadana en l'educació dels nostres infants ijoves al llarg de tota la seva vida.L’educació és la millor eina per trencar amb la perpetuació dels rols de gènere i classe i és per això quel’Ajuntament ha de lluitar en contra de les desigualtats i procurar una educació el màxim d' equitativa, nosexista i socialment justa.<strong>Sabadell</strong> compta amb una taxa d’abandonament escolar per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Calque l’Ajuntament ataqui de socarrel aquest problema potenciant els programes de formació professionali garantint a la vegada que no siguin un mètode d’explotació per a joves que acabi substituint llocs detreball qualificats i millor remunerats. La formació professional d’aquesta ciutat necessita un reenfocamentja que actualment gran part de la oferta es troba desfasada respecte a possibles sectors estratègicsemergents.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Crear una plataforma on hi participin tots els agents educadors de la ciutat, docents, alumnat, equipsdirectius, Ajuntament, entitats de lleure educatiu, entitats de cultura, escoles de música/dansa, per tal deconsensuar els valors i principis en educació de les escoles del municipi. Vertebrar a través de laplataforma accions i programes que ataquin les problemàtiques que es donen en els centres educatius.- Posar a disposició del jovent una oferta d’activitats extra curriculars que permetin complementar la sevaformació en altres àmbits fora de les escoles, garantint l’accés universal mitjançant preus adaptats alsrecursos familiars o subvencions (tarifació social).- Potenciar l'associacionisme juvenil com a espai d’educació integral infantil i juvenil. Desenvolupar elpotencial educatiu, transformador i d’aprenentatge i servei de l’associacionisme a través de formacions ivisibilitat, entre d’altres estratègies que n’assegurin el suport i l’autonomia a la vegada.- Habilitar sales d'estudi, en especial en èpoques d'exàmens, tot adaptant els horaris a les necessitatsde les persones joves.67


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Impulsar la col·laboració entre el jovent, tractant de garantir mecanismes d’ajuda entre el propi alumnat.Per això cal crear borses de repàs als instituts, on les persones que desitgin rebre classes de repàs puguinaccedir a totes les persones que ofereixen ajuda en l’estudi. Cal impulsar la promoció de grups d’estudi ales sales habilitades per als estudiants.- Buscar mecanismes i eines a través de les possibilitats municipals per tal d'oferir ajuts o beques perquècap jove es quedi exclòs dels estudis post-obligatoris per motius econòmics.- Fomentar la creació d'un consell d’alumnat municipal com a ens de representació de l’alumnat i procurar,així, per la participació juvenil a més de fomentar l'associacionisme i la participació en tots els àmbits dinsdels centres educatius per tal que tots i totes les joves esdevinguin ciutadans crítics i compromesos.- Formar la comunitat educativa sobre mediació per als casos d'abús escolar, així com en la prevencióde violència masclista entre els i les joves. Continuar formant a alumnes com a mediadors de conflictesen els centres educatius.- Per tal de garantir l’accés igualitari en l’educació, és necessari la creació de beques de transport i títolde transport urbà i interurbà per tal que els i les joves puguin arribar als seus centres educatius.- Continuar impulsant la creació d’una xarxa de patis oberts que ofereixin activitats pels infants i joves alspatis de les escoles en l’horari no lectiu.- Vetllar perquè a tots els centres educatius municipals no s’hi imparteixi una educació sexista iestereotipada. Promoure l’educació específica a instituts en temàtiques de gènere. Fer xerrades i tallerssobre: relacions afectives i sexuals no abusives, micromasclismes, pressió estètica, trastorns alimentaris,noves masculinitats, etc. Així com promoure formació a les AMPAs sobre estereotips I educació nosexista.- Promoure des de l’Ajuntament la desobediència davant de la LOMQE i oferir suport als centres educatiusper a que no l'apliquin.- Evitar la cessió de terrenys públics per a la instal·lació d'escoles privades o concertades i garantir queel sòl destinat a instal·lacions educatives ocupin centres públics.- Revisar el Pla de formació professional de <strong>Sabadell</strong> i adequar-la a les necessitats del jovent sabadellenc.- Desenvolupar la modalitat de FP dual que compagina l’aprenentatge de l’alumnat en els centreseducatius professionals i a l’empresa. Els joves que s’hi acullin faran una estada en empresescol·laboradores que s’iniciarà amb un contracte laboral. L’ Ajuntament ha de pressionar a les empresesper a que es compleixin unes condicions justes i supervisar el desenvolupament del programa per a queno esdevingui un espai més de precarització juvenil. Així mateix, l’Ajuntament ha de garantir la qualitatde la formació rebuda als centres de treball.68


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>b. HabitatgeL’accés a l’habitatge és un element primordial per fer real l’emancipació dels i les joves, i actualmentencara es troba fora de l’abast de les possibilitats del jovent dels Països Catalans. El de l’habitatge no ésun problema aïllat, sinó que està estretament vinculat a la situació dels altres elements fonamentals del’emancipació com són l’atur i la precarietat laboral, que aboquen al jovent a no poder accedir a unhabitatge digne perquè no pot generar recursos estables i suficients.Des de fa més de 10 anys, l’accés a l’habitatge ha estat un dels temes principals de l’agenda de lespolítiques de joventut, si bé és cert que el context ha anat variant i hem vist com hem transitat des d’unasituació basada en l’especulació immobiliària, amb una contínua pujada dels preus, a una situació actualsorgida d’aquesta crisi ferotge que vivim amb un parc de pisos desocupats en mans dels bancs, mentrees produeixen execucions de desnonaments que estan deixant milers de persones sense casa.El que continua igual és la disminució de la renda de les persones joves i la manca de recursos econòmicsi financers per part de les persones per accedir a l’habitatge.El dret a l’habitatge digne està recollit als estatuts d’autonomia de Catalunya, del País Valencià i de lesIlles Balears, i és per tant, un deure de l’administració dur terme les mesures adients per garantir aquestdret, així com per generar les oportunitats per accedir a l’habitatge. L’administració ha de ser proactivaen tots els fronts per tal de combatre les mancances i debilitats d’aquest dret.Des de les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> no apostem pel model únic basat en la compra d’habitatge que va alimentarla bombolla immobiliària ni en l’endeutament a través de les hipoteques que ha comportat que moltespersones quedin al carrer per no poder front als pagaments.Existeixen diferents models que permeten l’accés a l’habitatge més enllà de la compra. El model del’habitatge de lloguer evita que les persones joves hagin d’endeutar-se quasi de per vida per tal d’accedira un habitatge i permet una major capacitat d’acció política a les administracions públiques per tal degarantir l’accés de tothom a l’habitatge. Cal dedicar especial atenció a l’habitatge protegit i concebre’lcom un estoc social al servei de diverses generacions, en especial i de forma prioritària, al jovent. Aixímateix, en els últims mesos s’ha obert un gran ventall de possibilitats per tal de desenvolupar nous modelsd’accés i tinença d’habitatge com la masoveria urbana, la cessió d’ús, el dret de superfície o la copropietatentre d’altres.Per això, les J<strong>ERC</strong> proposem:- Impulsar a nivell municipal l’aplicació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya amb visió de mesuresper garantir l’habitatge a través del Pla Local de Joventut, així com el Pla Local d’Habitatge.- Millorar el sistema d’assessorament i d’informació actual del Servei d’Atenció Jove (SAJ) i treballar enxarxa amb altres agents per a que la informació arribi al màxim de joves.- Dotar al SAJ de capacitat de gestió en la tramitació de sol·licituds en temes relaciones en accés i ajudesa l’habitatge jove.69


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Replantejar la borsa d’habitatge jove existent a <strong>Sabadell</strong> per tal de poder actualitzar-la i adaptar-la a lesnecessitats dels joves de la nostra ciutat.- Pressionar als grans propietaris d’habitatge, com els bancs, per obtenir convenis que garanteixin pisosper a joves amb un lloguer per sota de mercat per tal de que aquests hi puguin accedir. Cal afavorirl’activació d’habitatges desocupats per augmentar el parc de lloguer social.- Revisar l’impacte i efectivitat que han tingut les multes als propietaris per habitatge buits des de la sevaimplementació.- Fomentar el model de lloguer com a modalitat de tinença més flexible i amb capacitat d’adaptació a lesnecessitats juvenils, a través d’afavorir l’activació d’habitatges desocupats per augmentar el parc delloguer social.- Preservar el sòl i els parcs d’habitatge de propietat pública mitjançant règims de tinença que no suposinla pèrdua de la propietat.- Atribuir a l’Ajuntament el paper de diàleg, mediació i sensibilització en conflictes amb els propietaris,siguin particulars o entitats financeres, i la ciutadania. D’aquesta manera l’ajuntament s’ha de transformaren un agent actiu i que vetlli pels interessos del ciutadans per tal de garantir-los-hi un habitatge digne.Parant especial atenció als casos de desnonaments de primer habitatge.- Desenvolupar mesures específiques com ajuts i subvencions per a la població jove.- Assessorar i donar les eines necessàries, a través del SAJ, per a poder accedir a l’habitatge per mitjàde models de masoveria tant urbana, cooperatives d'habitatge en cessió d’ús, copropietat i dret desuperfície.- Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a l’eficiència energètica i minimitzin la necessitatde nou sòl, tot recuperant els centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat, etc.- Desenvolupar mesures per recuperar habitatges buits i posar-los al servei de la ciutadania, en especialals segments de població amb dificultats econòmiques. Procurar que promocions privades sense vendrepassin a règim de lloguer protegit —amb o sense opció de compra—a través de tasques de mediacióamb els propietaris.- Obligar els nous parcs d’habitatge la implementació d’un model arquitectònic sense barreres i adaptata l’entorn.c. TreballEl jovent dels Països Catalans som un dels col·lectius que més hem patit la crisi econòmica mundial queens afecta des de fa 8 anys. Una crisi causada per un model econòmic i productiu enfocat en benefici deles entitats financeres i el gran capital, que estan imposant el cost de la crisi a les classes treballadoresdel nostre país, eludint les seves responsabilitats.70


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>L’atur és una de les conseqüències més greus de la crisi, amb especial incidència entre les personesjoves, amb uns nivells d’atur d’aquest col·lectiu dels més alts de la Unió Europea. A més ens trobem quela immensa majoria dels llocs de treball són precaris. Aquesta precarietat ve caracteritzada per salaris demisèria, temporalitat, inseguretat... sumat a altres factors com l’elevat preu de l’habitatge o el salvatgeencariment dels estudis desemboquen en una generació sencera que no pot iniciar el seu projecte devida.<strong>Sabadell</strong>, com moltes d’altres viles i ciutats està expulsant a les persones joves i condemnant-les a unexili forçós cap a altres indrets més pròspers.Cal fer de <strong>Sabadell</strong> una ciutat d’oportunitats apostant de manera decidida per les organitzacionsd’Economia Social que ens portin a un canvi del model econòmic dominant i que ha estat el causant dela crisi dels últims anys. A la vegada cal impulsar mecanismes democràtics en la presa de decisions dinsles empreses, garantint un major control de la reinversió de beneficis pels treballadors.Des de les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Afavorir l'acompanyament al jovent en la cerca de feina, transformant les eines disponibles a <strong>Sabadell</strong>:Servei d’Atenció Juvenil, les oficines del SOC i el Vapor Llonch. Per tal de reforçar l'orientacióprofessional, caldrà introduir aquest acompanyament als centres educatius, d'acord amb el consellescolar i els representants de l’alumnat, millorant l'accés dels i les joves a la informació sobre oportunitatsprofessionals.- Desenvolupar les polítiques públiques per rescatar les persones amb la contractació directe detreballadors i treballadores de <strong>Sabadell</strong> i la comarca. Aquests llocs de treball han de ser de qualitat i calprioritzar aquelles persones que requereixin d’una primera o d’una nova oportunitat per introduir-se almercat de treball.- Les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> defensem un model de polítiques públiques executades per l’Administració. Tot iaixí en els excepcionals casos que no sigui possible assumir la gestió directa del servei, cal garantir lescondicions laborals dels treballadors i treballadores de les empreses concessionàries, introduint lesclàusules necessàries als plecs de contractació. Aquestes clàusules hauran de ser fiscalitzadesactivament per l’Ajuntament de <strong>Sabadell</strong>.- Impulsar anàlisis de l’economia de <strong>Sabadell</strong> i la comarca des de les agències de desenvolupament localper detectar els nous sectors econòmics que es poden desenvolupar.- Posar a disposició del jovent una oferta de formació contínua al llarg de la vida per adaptar elsconeixements i competències als requisits del teixit productiu del territori.- Incrementar i millorar els mecanismes públics d’intermediació laboral, per tal d'evitar el recurs aempreses de treball temporal (ETT) i agències de col·locació privades, per tal de garantir que no esprodueixin pràctiques que contribueixin a la precarització del treball juvenil.71


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Fomentar o crear borses de treball municipals per a joves, garantint que aquestes no es converteixin enuna font de major precarietat laboral per al jovent.- Facilitar al jovent la informació i les eines necessàries per tal que tingui accés al programa de GarantiaJuvenil, adaptant la seva aplicació a la realitat de <strong>Sabadell</strong> colze a colze amb entitats juvenils.- Potenciar projectes on existeixi una inserció social real per a persones amb diversitats funcionals i aixícom també per a persones amb situació de risc d’exclusió social treballant, sempre que es pugui, amb lacol·laboració de les entitats especialitzades.- Crear i fomentar iniciatives i espais de co-working jove que ajudin als emprenedors a reduir les despesesde local i manteniment.- Impulsar la contractació amb igualtat de gènere i vetllar perquè les empreses concessionàries de serveispúblics també l’apliquin.- Garantir la igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a llocs de major responsabilitat, tant en l'administraciócom a les empreses concessionàries. Cal evitar els sostres de vidre i terres de fang.Emprenedoria jove i foment de l’autoocupacióDavant una situació en què les empreses existents no estan contractant més treballadors i treballadores,una sortida possible és l’autoocupació. L’emprenedoria no és la solució definitiva al problema del’ocupació juvenil sinó que calen polítiques públiques que afavoreixin el creixement econòmic sostenible.Per això, ja que és una via que pot contribuir a aquest canvi, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Proporcionar assessorament a aquelles persones que volen iniciar un projecte empresarial, per a quèconeguin totes les oportunitats, ajuts, subvencions, però també els possibles riscos que comporta iniciarun negoci.- Fomentar les entitats de l’Economia Social com les cooperatives a l’hora d’assessorar sobre nousprojectes, garantint d’aquesta manera l’arrelament de l’economia al territori i la reinversió dels recursosen benefici del propi territori.- Perseguir les pràctiques que obliguen als treballadors a convertir-se en falsos autònoms amb un solclient per tal de traslladar les càrregues fiscals al treballador.Treball i medi ambientDes de l’ecologisme municipalista hem d’apostar per la creació de llocs de treball basats en la reduccióde la mobilitat de treballadors, potenciar sectors laborals de baixa agressió ambiental i que valoritzin(nova vida) els residus, cobreixin les necessitats dels ciutadans i assegurin la salut pública (ex.72


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>contaminació atmosfèrica), potenciar sectors i empreses que no agreugin l’espoli Nord-Sud. En definitiva,fomentar la consciència social verda.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Promocionar empreses d ‘I+D lligat a la formació professional en temes de reutilitzar residus per temesenergètics o materials (com reciclar asfalt o materials de construcció).- Que les empreses agrícoles arrelades a la comarca entrin dins d’una consciència socialment verda ipuguin subministrar als menjadors públics (escoles i altres).d. SalutLa salut és un element indispensable per a l’autonomia de totes les persones, però en el cas del jovent,la promoció d’hàbits saludables és especialment rellevant a l’hora de prevenir possibles problemes desalut. El jovent s’enfronta a una sèrie de problemes que han tendit a estar ignorats per les administracionspúbliques, ja que han optat per invisibilitzar el problema o combatre els efectes, però no les causes.Els ajuntaments han d’apostar per les polítiques enfocades en la reducció de danys en drogues tant enl’usuari com en la comunitat i abandonar qualsevol política repressiva, les quals s’han demostrat totalmentineficaces per a la resolució d’aquesta problemàtica com avalen els diferents informes d’experts de lesNacions Unides.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Treballar per tal que el jovent tingui tota la informació possible sobre els efectes, riscos i conseqüènciesde l’abús dels tòxics. Cal que l’Ajuntament col·labori amb les entitats.- Impulsar, allà on hi hagi problemàtiques de venda i consum elevats, les sales de consum habilitadesamb professionals que supervisin i garanteixin consums higiènics i en condicions dignes, tant pels usuariscom per la comunitat. El treball amb mediadors/es i educadors/es de carrer és una bona eina per tald’evitar conflictes derivats d’aquesta problemàtica.- Vetllar per tal que l’administració local tingui un diàleg fluid amb els clubs i associacions cannàbiques,garantint el seu normal funcionament, però exigint-los que compleixin amb totes les normatives que esvagin establint.- Apostar clarament perquè l’Ajuntament doti la ciutat de centres i espais terapèutics de rehabilitació iinserció del jovent que pateix addicció sempre que sigui possible, per tal de garantir que tothom tinguiaccés a la desintoxicació.Un altre aspecte de salut amb especial incidència en el jovent el qual les administracions no han prestatla suficient atenció ha estat la sexualitat. La prevenció d’embarassos no desitjats i de les ITS (infeccions73


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>de transmissió sexual) no es pot enfocar des d’una visió de la por a la sexualitat. Per això, algunespropostes que es poden portar a terme des dels ajuntaments són:- Apostar per una política d’educació en la sexualitat afectiva dels i les joves, posant al seu abast tota lainformació sobre mètodes anticonceptius i hàbits per desenvolupar una sexualitat saludable, tot trencanttabús i estereotips de gènere en les relacions sexuals.- Proporcionar informació sobre els diferents mètodes d’IVE i realitzar acompanyament durant el procési postintervenció a través de personal mèdic i psicològic especialitzat, per a persones a partir dels 16anys.- Treballar amb programes on es fomenti l'autoestima i les habilitats socials. En un moment com l'actualen que moltes persones joves es troben amb unes enormes dificultats per desenvolupar els seusprojectes vitals, les administracions públiques no poden deixar de banda els problemes de salut mentalderivats de les dificultats personals del jovent, com són les crisi d'ansietat o les depressions.- Potenciar l’esport com una eina de foment de la salut física i mental del jovent, així com un importantelement socialitzador, integrador i de promoció de valors de cooperació i treball en equip.- Promoure hàbits alimentaris saludables, per tal d’evitar trastorns de la conducta alimentària coml’anorèxia, la bulímia o la vigorèxia, així com evitar els problemes d’una mala alimentació del jovent quepot portar problemes de salut derivats de l’obesitat.74


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>3. Municipis republicans: el jovent, protagonista del canviSer republicà no és el simple resultat d'oposar-se a un sistema monàrquic, tot i que quan un és republicàno pot sinó oposar-se a la monarquia. Precisament, en aquest apartat es recullen alguns dels àmbits quedefineix l'esperit del republicanisme, tot entenent-lo com la tradició de pensament que pretén una societatlliure, sense dominació de ningú sobre els altres, que ressalta la importància d'implicar-se políticament ique cerca l’interès superior del bé comú. En aquest apartat, doncs, traslladarem aquests principis adiferents àmbits cabdals pels nostres municipis: la participació, l'associacionisme i la transparència.e. Participació políticaL’emancipació juvenil no només té a veure amb la formació, l’habitatge o el treball, sinó també en el fetque el jovent participi de les decisions que l’afecten a ell i al seu entorn. En aquest sentit, les J<strong>ERC</strong> creiemque només a través de la participació efectiva del jovent a les nostres viles i ciutats podrem realmentcanviar i millorar el nostre entorn. Per això, assumint responsabilitats en les administracions locals,assumirem la participació com una forma de governar i entendre la política.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Des dels espais de responsabilitat, impulsar la participació com a espai bilateral d’intercanvi entre laciutadania i administració local, i no com a un element merament justificatiu d’una decisió ja presa o unespai d’informació unidireccional.- Treballar per donar solució a la necessitat d’educar en participació ja que entenem que cal estendre lacultura de la participació perquè aquesta pugui desenvolupar-se sense limitacions. En aquestsentit, defugirem de polítiques d’aparador o que, inclús incorporen mala praxis, com l'aprenentatgeservei o pràctiques curriculars, que sovint només beneficia al contractant i que serveix per retallar drets ioportunitats al jovent, per potenciar d'altres com la tasca a desenvolupar per delegats/des, representantsescolars als Consells de Centre o Municipals. Així doncs, treballarem per fomentar una culturaparticipativa i la predisposició dels i de les joves a adoptar posicions més actives, compromeses i crítiquesamb el seu entorn; com per exemple la participació en l’elaboració dels pressupostos.- Potenciar el Consell de Joves de <strong>Sabadell</strong> (CJS) com a espai autònom de participació i d'apoderamentjuvenil. Els CJS ha de ser un interlocutor necessari en totes aquelles polítiques que duem a terme des del’ajuntament i que afectin a les persones joves. Des de l’Ajuntament reforçarem els recursos econòmics ifomentarem que més organitzacions juvenil el coneguin.- Co-coordinar el Pla Local de Joventut amb el CJS definint les prioritats polítiques i fent posteriormentl’avaluació amb el jovent organitzat. Totes les polítiques recollides al PLJ han d’anar acompanyadesd’unes partides pressupostàries concertades amb l’associacionisme juvenil.75


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>f. AssociacionismeUn dels objectius que tenim com a organització republicana és que el jovent pugui dur a terme els seusprojectes de vida en llibertat, alhora que es preocupa pels afers comuns. Això es vehicula, especialment,a través de l’associacionisme. És per això, que esdevé cabdal potenciar aquelles inquietuds d’un joventcada vegada més actiu i que vol participar del seu entorn mitjançant associacions juvenils, ja siguinformals o informals. A més a més, l’associacionisme és una escola de ciutadania, un agent detransformació social i un espai cohesionador. Creiem fermament en els valors que li són intrínsecs i, pertant, creiem fermament en la necessitat d’implementar estratègies per promoure’l, donar-li suport i un fortreconeixement social.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Fomentar i reconèixer socialment l’associacionisme a través de les següents propostes:● Permetre i fomentar l’entrada de l’associacionisme democràtic i voluntari als centres educatius.En aquest sentit, promourem que es doni informació a l’alumnat sobre el món associatiu ivetllarem per una major vinculació entre les organitzacions juvenils i els centres.●●Ajudar, amb tots els recursos tècnics i econòmics que tinguem a l’abast, a aquelles persones queestiguin interessades en organitzar-se associativament.Posar de manifest arreu del nostre municipi els valors de l’associacionisme per tal d’augmentarel seu reconeixement social.- Donar suport a l’associacionisme a través de les següents propostes:●●●Posar a disposició del teixit associatiu els recursos econòmics, tècnics i materials necessaris pera reforçar la seva tasca transformadora.Promoure la cessió d’espais en desús i acondicionar-losper a que les entitats els puguin gestionar.Facilitar l’ús i garantir que hi hagi suficients equipaments per donar resposta a les necessitats deljovent organitzat, ja que les múltiples formes d’acció i expressió de l’associacionisme sovintnecessiten fer ús de l’espai públic i, especialment, disposar d’equipaments. Per reforçar els valorsd’aprenentatge i d’autoorganització inherents a l’associacionisme, també fomentarem que ellideratge d’alguns d’aquests equipaments sigui de les organitzacions juvenils.Fomentarem la coneixença mútua entre organitzacions i reforçarem projectes interassociatius jaque estem convençuts que l’associacionisme és més fort quan forma una xarxa cohesionada.- Donar una importància cabdal a l’associacionisme educatiu. Creiem que l’associacionisme educatiu, perla seva importància estratègica i les seves particularitats, requereix una potenciació addicional. Caltreballar per a donar suport a aquelles organitzacions de base associativa, democràtica i voluntària queeduquen a través del lleure i la cultura a infants i joves. Els Agrupaments Escolta i els Esplais han estat76


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>cabdals, no ja només per potenciar una concepció oberta i inclusiva de la cultura catalana, sinó per ajudaren la creació d’una ciutadania activa i responsable. S’han d’impulsar, doncs, plans locals de dinamitzacióde l’associacionisme i vetllar per a què disposin dels recursos necessaris per a dur terme la seva tascad’educació crítica i compromesa amb el seu entorn.g. Transparència, governança i noves tecnologiesLes J<strong>ERC</strong> som republicans perquè compartim una manera d’entendre i de fer en la política. Les personeselectes són els ciutadans i les ciutadanes que, compromesos amb les persones i el seu poble, donen unpas endavant per representar-se com a ciutadania a les institucions i assumir la responsabilitat de lagestió del bé públic. Compartint aquest punt de partida, no podem sinó abraçar la transparència delsprocessos i de la presa de les decisions, com a mecanisme d’apoderament de la ciutadania i condicióindispensable per a la participació. A més a més, les noves tecnologies han de permetre estendre aquestprincipi a tota l’administració, oferint una informació útil i manejable a la ciutadania.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Assumir totes les responsabilitats acompanyades de transparència. Per això l’aplicarem, entesa com undels pilars bàsics de la democràcia, tan des de les administracions com des del propi partit.- Garantir que tota la informació sigui oberta a tothom: fer accessible i intel·ligible la informació del’administració a la ciutadania i especialment al jovent, i especialment, publicant en espais de fàcil accésles activitats i processos realitzats per l’Administració.- Treballar per impulsar les noves tecnologies dins de l'administració. El desenvolupament de lestecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) han originat grans canvis en la societat i, per aquestmotiu, des dels ens locals haurem d’impulsar nous mecanismes que s’adaptin a aquesta nova situaciósocial. Això ho volem fer principalment a través de:●●Potenciar la governança electrònica i administració electrònica mitjançant la xarxa, creant i/oreforçant portals que permetin una millor prestació de serveis públics, un millor accés a lainformació i simplificant els tràmits administratius.Potenciar els recursos que posen al nostre abast les noves tecnologies per tal de fomentar ifacilitar la participació ciutadana. L’ús de les TIC en l’àmbit municipal pot permetre incrementarla col·laboració i intervenció ciutadana, una comunicació més propera, la creació de nous espaisde participació i l’oportunitat d’arribar a sectors de la població que normalment es mantenenallunyats dels ens públics.- Utilitzar el llenguatge no sexista en totes comunicacions internes i externes de l’Ajuntament i promoureel seu ús entre el personal del consistori, entitats, partits polítics, empreses i persones del municipi através de campanyes o oferint formacions.77


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>4. Municipis inclusiusLa construcció d’una ciutadania inclusiva en els nostres municipis és una de les feines cabdals que tenimcom a organització i com a país. En la lluita per la igualtat i l’alliberament de les persones, un estatusciutadà inclusiu i uns municipis on hi càpiga tothom en són condicions necessàries. Això inclou tantpolítiques actives en el camp de la igualtat entre homes i dones o entre persones amb diferentsorientacions sexuals, com en el camp de les persones migrades i que fa poc que s’han instal·lat a lesnostres viles i ciutats.Aquestes polítiques cal que s’apliquin tenint en compte la intersecció de diferents eixos de desigualtattals com el gènere, l’ètnia, la identitat de gènere, l'orientació sexual, l'expressió de gènere, la diversitatfuncional o l’edat, que ens afecta especialment com a joves.h. FeminismePer tal d’aconseguir una societat amb una ciutadania lliure i apoderada és imprescindible que prenguemconsciència de les múltiples discriminacions i opressions de gènere que sorgeixen del sistema patriarcali que patim especialment les dones. Les opressions de gènere i les relacions de poder entre homes idones es manifesten en totes les esferes de les nostres vides pel caràcter cultural i estructural que tenen.És per això que les polítiques transversals de dones, donada la proximitat amb la ciutadania, esdevenenuna eina clau per a combatre totes aquestes discriminacions podent desenvolupar, per exemple, accionsintegrals contra la violència. Només treballant fort des dels municipis podrem aconseguir la igualtatefectiva als Països Catalans i que la ciutadania pugui desenvolupar-se lliurement a les seves viles iciutats.Cal utilitzar una estratègia dual per aplicar les polítiques transversals de dones: en primer lloc, és un reptede primer ordre aconseguir la transversalitat de la perspectiva de gènere en totes les polítiques i accionsdels nostres municipis i, en segon lloc, cal desenvolupar polítiques específicament dirigides a promourela igualtat i combatre les discriminacions per raó de gènere que patim les dones.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Aplicar la transversalitat de la perspectiva de gènere a partir d’instaurar a tot el personal de l’Ajuntamentuna cultura de compromís amb l’eradicació de la discriminació per raó de gènere fent formacionsespecífiques. Consolidar un personal tècnic d’igualtat (agents d’igualtat).- Potenciar la regidoria de Drets Civils perquè treballi contra la discriminació per raó de gènere així comcombatre els estereotips en les seves pròpies publicacions i comunicacions.- Crear un Pla d’Igualtat intern adreçat al personal de l’Ajuntament per tal d’aconseguir la igualtat efectivaentre dones i homes de la institució i esdevenir un exemple de bona pràctica al municipi. Garantint, perexemple, flexibilitat horària per conciliar la vida personal, associativa, familiar, laboral i formativa delpersonal de l’Ajuntament i de les empreses públiques municipals (polítiques per a nous usos del temps).78


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Elaborar un protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe en l’àmbit laboral a l’Ajuntament ambuna plantilla superior a vint-i-cinc persones treballadores.- Incorporar dones a tots els nivells de l’organigrama municipal aplicant accions positives si és necessari.I promoure l’apoderament de les dones a partir de la participació activa a tots els espais participatius.- Elaborar un Pla local de dones amb la participació de tot el consistori, associacions i moviments socialsfeministes i dotar-les de pressupost. Aquesta ha de ser l’eina per a implementar la transversalitat delgènere en el disseny i implementació de totes les polítiques municipals en tots els àmbits- Establir mesures integrals de prevenció, detecció i sensibilització de la violència masclista.- Garantir els drets de les víctimes a l’atenció, assistència, protecció, recuperació i reparació. I reforçarels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones –SIAD o PIAD– ja siguin municipals o supramunicipals ales persones menors de 18 anys.- Realitzar campanyes de sensibilització i prevenció contra tots els tipus de violències de gènere imanifestacions del sexisme. Visibilitzar les que més es manifesten com és la violència masclista en l’àmbitde la parella i les relacions sexoafectives, ja sigui del tipus física com del tipus psicològica (com elsmicromasclismes).- Vetllar per tal que tant l’ajuntament i els mitjans de comunicació del municipi ofereixin uns continguts imaterials no sexistes i garanteixin una visibilitat normalitzada de dones joves en l’esfera pública.- Reconèixer i valoritzar el paper i contribució de dones al municipi. Ja sigui a través d’activitatssocioculturals, d’homenatge o, per exemple, a través del nomenclàtor assignant noms de dones a carrersi espais públics i incorporar fons documental i narrativa feminista a les biblioteques municipals.- Impulsar en el teixit empresarial economies feministes socials i solidàries de consum responsable iiniciatives que possibilitin la coresponsabilitat, la redistribució equitativa del treball productiu i reproductiui combatre la divisió sexual del treball.i. LGTBI+És molt important que construïm una ciutat on tota la ciutadania pugui viure la seva identitat sexual lliurede discriminacions per raó d’identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere.És per això que cal fer polítiques LGTBI+ per a combatre l’homofòbia i la transfòbia així coml’estigmatització que puguin patir les persones LGTBI+. Això només ho aconseguirem arran de qüestionarde manera transversal l’heteronormativitat que culturalment imposa el nostre sistema heteropatriarcal quepressuposa una orientació sexual, identitat de gènere home-dona i aparences o expressions de gènereúniques, i que crea unes relacions de poder i privilegis entre les persones que s’adeqüen als paràmetresheteronormatius i totes les persones LGTBI+.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:79


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Potenciar la transversalitat de la perspectiva de gènere a partir d’instaurar a tot el personal delsajuntament una cultura de compromís amb l’eradicació de la discriminació per raó d’identitat sexual(orientació sexual, expressió de gènere i identitat de gènere) fent formacions específiques. Consolidar unpersonal tècnic d’igualtat (agents d’igualtat).- Potenciar la regidoria que s’encarrega de Drets Civils i treballa contra la discriminació per raó d'identitatde gènere, orientació sexual o expressió de gènere.- Elaborar un protocol contra l’assetjament per identitat de gènere, orientació sexual o expressió degènere en l’àmbit laboral als ajuntaments amb una plantilla superior a vint-i-cinc persones treballadores.- Col·laborar amb les entitats LGTBI+ de <strong>Sabadell</strong> considerant-les agents vàlids per la elaboració deprotocols en contra l’assetjament per identitat de gènere orientació sexual o expressió de gènere- Realitzar campanyes de sensibilització i prevenció contra l'homofòbia i la transfòbia o qualsevol altradiscriminació per raó d'identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere. Especialment enaquells espais que més es manifesten com són els centres escolars i els espais d’oci nocturn.- Promoure l’educació específica a instituts en temàtiques LGTBI+. Fer xerrades i tallers sobre salutsexual incloent la diversitat sexual, bullying homòfob, etc. així com promoure xerrades a les AMPAs sobreestereotips de gènere i la diversitat sexual.- Facilitat l’accés a instituts a entitats que vulguin treballar els àmbits anteriorment citats.- Dinamitzar el teixit associatiu de temàtica LGTBI+. Assegurar la seva incidència en les polítiquesmunicipals i la participació dels actors joves.- Vetllar per tal que tant els ajuntament com els mitjans de comunicació del municipi ofereixin unscontinguts i materials lliures de discriminació per motius d’identitat i expressió de gènere o d’orientaciósexual, i que garanteixin una visibilitat normalitzada de totes les persones amb identitats sexuals LGTBI+joves en l’esfera pública.- Vetllar perquè els formularis i registres municipals contemplin la diversitat d’identitats de gènere i defamílies LGTBI+.- Incorporar fons documental i narrativa LGTBI+ a les biblioteques municipals.- Treballar a través del sistema de Xarxa Antirrumors per crear agents que actuïn en contra de les actitudsLGTBfòbiques.j. Immigració i interculturalitatEn el context de crisi actual, els fluxos migratoris en els Països Catalans han canviat àmpliament i aixòens fa replantejar profundament les polítiques municipals en aquest aspecte.80


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>Les J<strong>ERC</strong> creiem que és des dels ajuntaments, com a administracions més properes a la ciutadania, quecal fer la major tasca de formació i conscienciació per tal d'afavorir la cohesió social i una visió en positiude la interculturalitat a la nostra ciutat. A més, un altre dels motius que ens porten a definir aquest com elnostre objectiu principal és evitar la irrupció a <strong>Sabadell</strong> de partits declarats racistes.Les J<strong>ERC</strong> creiem que les polítiques d’immigració s’han de fer en base a una anàlisi el més objectivapossible de la situació, per tal de garantir les actuacions més eficients i eficaces i així assegurar el màximbenestar de la població, tingui l’origen que tingui.Cal apostar per una inclusió efectiva dels migrats, que actualment són un col·lectiu molt heterogeni tantpel seu origen com per la seva situació als Països Catalans.Cal apostar per unes polítiques que permetin que l'origen i la cultura no siguin cap barrera per poderexercir els drets i deures ciutadans. Aquest tipus de polítiques són les que anomenem com a interculturalsi tenen la voluntat de crear una societat que reconegui i acomodi la diversitat cultural, lingüística i religiosai, alhora, d’enfortir llaços comuns entre les persones, tant a l’esfera pública com a la privada.El fet de no poder definir i executar un model propi de polítiques migratòries fa que no es puguindesenvolupar alguns aspectes en aquest sentit més coherents amb els nostres principis i coherents ambla realitat. Malgrat aquestes restriccions, els ajuntaments tenen molt a fer per assegurar la correctainclusió del jovent migrat al nostre país mitjançant aspectes com la participació social, la formació i laconvivència de diferents cultures. En aquest sentit, detallem algunes actuacions importants a nivellmunicipal.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Fomentar la visió positiva de la interculturalitat com a aspecte enriquidor de la societat, tot mostrant laseva importància al conjunt de la població, especialment al jovent.- Vetllar perquè el teixit associatiu del municipi sigui un espai de convivència i participació lliure dexenofòbia amb l’objectiu de facilitar i millorar la cohesió social. Cal potenciar el teixit associatiu com aeina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat.- Promoure campanyes municipals de convivència, tolerància i respecte fent especial èmfasi en elscentres educatius públics.- Reconèixer la tasca d’entitats de la ciutat que treballin a favor de la interculturalitat i facilitar el seu accésals centres educatius per tal que puguem treballar plegats en l’eradicació d’actituds xenòfobes en lapoblació jove.- Vetllar perquè els serveis d’atenció ciutadana tinguin incorporada la perspectiva intercultural. Elaborarplans d’actuació específics entre els centres educatius, les famílies, el teixit associatiu i els ajuntament.- Potenciar la figura dels mediadors culturals per a resoldre problemes de convivència entre joves.81


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Fomentar el treball de l’Ajuntament amb els mitjans de comunicació locals per tal d’evitar tractamentsracistes i xenòfobs ens els missatges mediàtics.k. Oci i joventL’oci és un espai fonamental dins la vida del jovent i és un compromís primordial garantir a tots elsciutadans una oferta lúdica i de lleure de qualitat, cívica i responsable. En una societat cada dia mésconscienciada en la defensa dels seus drets, les J<strong>ERC</strong> també reivindiquem l’oci com un àmbit que ha depermetre, des de la igualtat i unes pautes adequades, desenvolupar i realitzar en condicions de llibertatles activitats de lleure que cadascú consideri millors. La ciutat actualment compta amb la major ofertad’oci privat concentrat a Zona Hermètica, amb tots els inconvenient que això genera, i en segon lloc, imenor nombre, al centre de la ciutat, amb una oferta de més proximitat i inclusiva. L’ imminent trasllat dela Zona Hermètica a Sant Pau del Riu Sec hauria de permetre obrir un debat de ciutat sobre el modeld’oci pel qual ha d’apostar el nostre Ajuntament.Des de les J<strong>ERC</strong> considerem que l’oci ha de ser accessible per a tothom i no solament basat en la ofertaprivada.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Promocionar l’oci responsable entre els joves de la ciutat. Dur a terme campanyes de conscienciació enbons costums i pràctiques ciutadanes adequades.- Fer front a problemàtiques com ara la conflictivitat, el soroll, la brutícia…a través de la mediació entreles diferents parts afectades.- Desenvolupar normatives per afavorir l’oci que fomenti valors cívics i restringir l’existència d’espais queafavoreixin conductes discriminatòries (normatives que afavoreixin l’oci en català, que previnguindiscriminacions per raó de gènere o d’ètnia, incorporar la perspectiva de la diversitat funcional…).- Afavorir amb polítiques de descomptes al jovent l’accés a les diferents formes d’oci.- Oferir, per tal de garantir la millor celeritat i seguretat als usuaris, unes xarxes de transport nocturn útilsa la ciutadania i adaptades a les seves pràctiques d’oci. El transport públic ha de tenir una freqüènciaadequada per tal que sigui còmode a l’usuari i s’ha de garantir tant la connexió urbana com la interurbana.- Fomentar la creació d'espais pel jovent i desenvolupar les seves activitats d'oci relacionades amb lacultura i l'associacionisme, com són els bucs d'assaig, pels grups de música locals o sales de concertsautogestionades.- Donar suport a les iniciatives que provinguin des de les entitats juvenils per a crear espai d’ociautogestionats assegurant la màxima participació del moviment associatiu a la ciutat.82


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Condicionar el suport a les activitats dutes a terme a la ciutat, com per exemple en el marc de la FestaMajor, a aquelles organitzacions que s’estructurin democràticament.- Obrir i actualitzar el model de festa major per tal que hi participin més entitats juvenils. Cal diversificarla oferta d’oci per als joves per evitar que la única opció sigui el consum d’alcohol.l. CooperacióEn els darrers anys, les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament s’han vist fortamentmalmeses per l’impacte de la crisi i les retallades que han fet que les partides pressupostàries en aquestterreny s’hagin vist reduïdes. A més, l’aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat del’administració local aprovada pel govern espanyol posa en perill aquest tipus de polítiques a nivellmunicipal. Així doncs, en un moment on les polítiques públiques en matèries de cooperació aldesenvolupament i la solidaritat internacional estan sota una forta amenaça, creiem prioritari, impulsaraquest tipus de polítiques. Ho creiem així perquè considerem la cooperació com una forma prioritària perreduir les desigualtats a nivell global, especialment en un moment on les crisis globals posen en mésevidència les desigualtats entre nord i sud.Des de les J<strong>ERC</strong> creiem en l’impuls municipalista de les polítiques de cooperació al desenvolupamentcom una eina, de transformació i d’identificació del jovent cap a una mentalitat crítica, solidària iintegradora.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Dedicar l’1% del pressupost municipal a les polítiques de cooperació per al desenvolupament, totestablint uns plans d’actuació municipal, amb la participació del teixit associatiu municipal. Aquests planshan d’impulsar el codesenvolupament com una eina per articular un vincle entre els joves migrants delmunicipi i els seus països d’origen.- Marcar una estratègia clara de sensibilització entre el jovent dels nostres municipis i ciutats, per crearuna cultura ciutadana compromesa amb el desenvolupament, la cultura de la pau i la defensa dels dretshumans des de l’àmbit municipal fins a l’internacional.m. EsportL’esport al nostre país és un fet social sobradament conegut per tothom, però també necessita gaudir delreconeixement que mereix. Entenem que l’esport és un motor de canvi social, ja que permet enfortir lacohesió social dels nostres barris a través de la incorporació del projecte esportiu del municipi al projecteesportiu dels centres docents.83


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>L’esport pot esdevenir una eina d’impuls del teixit cívic i associatiu de la nostra ciutat, un teixit que no técomparació en quantitat i en qualitat. Per això, és cabdal donar el suport que es mereixen els clubs i lesentitats esportives.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Estudiar la possibilitat d’establir una nova modalitat de quota única que permeti l’accés a tots elsequipament esportius municipals.- Objectivar els ajuts econòmics als clubs i entitats esportives. D’aquesta manera, es facilitarà la sevatasca i podran implementar programes esportius de més qualitat.- Incrementar la participació de les entitats esportives de caire juvenil al Consell de l’Esport del VallèsOccidental. A més a més, prendre com a interlocutors l’associacionisme educatiu (caus, esplais i casals)a través de la seva representació al Consell per tal de poder definir i avaluar de manera conjunta lespolítiques esportives municipals.- Promoure l’extensió dels plans d’esport escolar a tots els centres educatius públics creant associacionsesportives escolars als centres i promovent l’activitat física i esportiva per a tots els nois i noies. A més amés cal garantir l’accés a tothom independentment del seu nivell socioeconòmic.- Potenciar, d’acord amb els centres docents i les associacions esportives escolars, la pràctica esportivaen horari extraescolar.- Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars de <strong>Sabadell</strong> a la pràctica esportiva de les entitatsi de la ciutadania, tant en horari nocturn com diürn.- Desenvolupar activitats esportives específiques per als col·lectius amb diversitat funcional.- Crear una xarxa d’activitats extraescolars vinculades als centres públics amb la intenció de coordinar lademanda i economitzar recursos. (passar a educació)n. CulturaLa cultura és un element que pot esdevenir cohesionador, unificador, aplegador, obert i inclusiu, a més amés de reconeixent arreu del món del nostre país. Tal com passa amb l’esport, l’associacionisme, l’oci,la llengua i altres sectors, la cultura és una pedra angular de l’emancipació social, tan individual comcol·lectiva,ja que permet: el desenvolupament de l’esperit crític; l’obertura cap a altres cultures, tradicionsi maneres de veure i entendre el món; informar-se i formar-se la seva pròpia opinió, anant a contracorrentdel pensament dit ‘políticament correcte’; i moltes altres coses que ens permeten definir-nos com apersones distintes, sobiranes i lliures. Però la cultura és també una eina contra l’exclusió, l’odi i la voluntatd’uniformitzar la gent, salvant així la diversitat que caracteritza la nostra identitat. El símbol d’aquesta84


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>obertura i diversitat és la llengua, parlada per aproximadament 10 milions de persones i la novena mésparlada de la Unió Europea.Com a jovent socialista, republicà i independentista, les J<strong>ERC</strong> volem una política cultural ambiciosa, quepermeti un accés universal.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Promoure un increment de les despeses corrents en cultura, així com les inversions en equipamentsculturals per tal de garantir un bon accés i unes bones condicions de servei a tots els ciutadans iciutadanes.- Potenciar tarifes preferencials per a joves en els esdeveniments i llocs culturals (cinemes, teatres,biblioteques, museus…).- Crear esdeveniments periòdics, amb un caire lúdic, per fer descobrir la cultura a les persones joves quehi tenen un difícil accés i, alhora, facilitar que el seu interès pugui introduir-los en diferents camps de lacultura, com podria ser l’art, entre d’altres.- Impulsar les parelles lingüístiques joves per permetre als joves immigrants que s’integrin més fàcilmenti organitzar esdeveniments relacionats amb la llengua, fets pels joves i dirigits als joves.- Oferir locals amb lloguers preferencials a disposició dels joves artistes a preus per sota dels de mercat.- Fomentar l'existència d'entitats de cultura popular i tradicional dels Països Catalans, facilitant l'accésd'aquestes als recursos municipals.85


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>5. Municipis sostenibles<strong>Sabadell</strong> ha de tendir cap a l’autosuficiència en els recursos en la mesura que sigui possible, i ha detendir a l’harmonia dins l’entorn en el qual s’ha desenvolupat i crescut. Un dels eixos bàsics peraconseguir aquests objectius és l’educació dels nostres infants i joves en aquests valors.L’educació en els valors de la sostenibilitat i d’una societat verda permetrà posar en relleu la importànciaque les generacions més joves sàpiguen obrar amb respecte envers el medi ambient i els recursosnaturals. Incidir en campanyes formatives a escoles i instituts sobre l’estalvi, el respecte a l’entorn i elfuncionament de l’ecosistema, explotar la possibilitat d’utilitzar horts i petites granges urbanes per al’educació dels infants i de cooperar amb empreses i entitats relacionades amb la temàtica, etc., sónalgunes de les accions que podríem impulsar per assolir els objectius proposats.D’altra banda, a la necessitat de mobilitat que tenim les persones i, específicament, un jovent que volemancipar-se i participar de la societat, cal respondre amb accions clares i concretes. Cal estudiardiferents fórmules que ajudin el jovent a desplaçar-se amb facilitat, autonomia, seguretat i sostenibilitatambiental.o. Sostenibilitat i ecologismeCal sensibilitzar el jovent amb la racionalització i l'estalvi de recursos energètics i hídrics, i amb la reduccióde residus. Així mateix, cal promoure una relació entre les persones joves i l'entorn natural basat en elrespecte i el benefici comú.L’aigua és un dret humà, un servei bàsic i públic. La seva gestió cal fer-la des del sector públic juntamentamb la participació ciutadana, que ha de poder prendre decisions estratègiques per a millorar la gestiódes d’un punt de vista col·lectiu.Així mateix, el nostre clima mediterrani està caracteritzat per un desigual règim pluviomètric, per la qualcosa, malgrat que a <strong>Sabadell</strong> no tenim un dèficit hídric tan important com en altres zones del país, en serdependents d’altres conques caldrà impulsar mesures d’estalvi per ser més autosuficients.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Tendir cap a la municipalització de la gestió del servei d’abastiment d’aigua.- Estudiar models de gestió de l’aigua participades per tots els agents implicats (associacions, comissionsciutadanes, empreses...) i que englobi des de la planificació fins al control.- Apostar per l’estalvi eficient i l’ús racional d’aigua. Alguns exemples concrets serien:● La instal·lació de filtres difusors als habitatges i als equipaments públics. Promoure la instal·lacióde sistemes de recollida d’aigua de la pluja per a circuits d’aigües grises.● Localització i la posterior reparació dels principals punts de pèrdua d’aigua de la xarxa dedistribució..● Incentivar el rec amb aigües de tipus residuals, no aptes per al consum humà.86


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>●Promoure l’ús d’asfalts drenants que estalviïn aigua per al rec i alimentin els aqüífers del Vallès.El residu zero és l’objectiu al qual hem de tendir, seguint la regla de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar.Primer, la reducció consisteix en fer pedagogia i educar en els valors de la racionalització del consum,tant a les escoles com en els centres juvenils i equipaments públics. Cal generar els menors residuspossibles i aprofitar els recursos que tenim. Segon, la reutilització consisteix en retornar l’envàs o el residugenerat després del consum, o fer-lo servir per a altres utilitats en el nostre entorn. Per últim, el reciclatge,que mitjançant la gestió de residus municipals cal separar els diferents tipus de residus per tal derecuperar la gran majoria de materials.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Apostar des de l’Ajuntament per una gestió dels residus municipals que sigui eficient i que realmentrepercuteixi el menor possible en el nostre entorn.- Fomentar el consum de productes a granel amb envasos reutilitzables.- Treballar amb escoles i instituts per tal d’incrementar la sensibilitat respecte el concepte “residu zero”.És a dir, incentivar el jovent a adquirir hàbits de reducció, reutilització i reciclatge.- Coordinar amb els comerços i establiments l’adopció de mesures dirigides en aquest sentit.- Fomentar l’ús de material reciclat per part de l’Ajuntament.Respecte a les fonts d’energia i als recursos, cal apostar per una producció energètica centrada en doseixos: l’equilibri entre la producció sostenible i la producció local, i l’eficiència energètica. Per aquestmotiu, proposem:- Fer incidència en el jovent per tal d’educar en els valors de la racionalització en el consum d’energia ien l’eficiència energètica.- Fer un Pla local d’eficiència energètica que tingui com a principal objectiu, la instal·lació d’enllumenateficient de baix consum a tota la nostra ciutat.- Reduir la intensitat lumínica de determinades zones poc transitades durant la matinada.- Impulsar contractes d’energia elèctrica amb proveïdors que ofereixen una energia de baixa emissió decontaminants i sostenible, tot estudiant i impulsant mesures d’autosuficiència energètica local, com lapromoció d’habitatge autosuficient.- Promoure diversos tipus de producció d’energia renovable a petita escala (descentralitzat) per al consumdels edificis municipals (energia solar i biomassa) tot incentivant i promovent-ne la implantació en edificisprivats.- Lluitar contra la pobresa energètica.87


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>Hem d’entendre l’entorn natural com un espai de treball, d’oci, de coneixement i de socialització, sempredes del respecte envers el medi.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Integrar l’ecodiversitat en els municipis, amb diferents tipus de conservació a través de gestió de lesparcel·les i parcs urbans i periurbans de <strong>Sabadell</strong>.- Donar valor a la riquesa natural i paisatgística de <strong>Sabadell</strong>, estenent la senyalització patrimonial (naturali arquitectònica) també al rodal.- Obrir nous senders i camins que acostin la ciutadania al nostre entorn natural des del respecte i elconeixement del territori.- Prestigiar, positivitzar i recolzar les professions desenvolupades al medi rural, ja sigui del sector primari(ramaders, agricultors...) o terciari (guies turístics, restauradors, hotelers...).- Promoure empreses i cooperatives de serveis agrícoles, ramaders i forestals.- Aprofitar l’estat dels boscos de la ciutat arran de les ventades per encetar un nou model de gestió méseficient, aprofitant la biomassa, reforestant amb espècies autòctones i fomentant la silvicultura per aixítreure rèdit econòmic dels nostres boscos i alhora prevenir-ne possibles incendis.- Promoure l’activitat agrària a les zones urbanes i periurbanes per tal de donar l’oportunitat a la ciutadaniad’adquirir aliments de proximitat (sobirania alimentària).- Estimular al sector ramader l’ús dels boscos, ja que comporta alimentació ecològica i la ja esmentadaneteja natural de boscos.- Motivar la instal·lació d’horts urbans en solars abandonats de la ciutat tot motivant la seva funciódidàctica i cohesionadora.- Donar empenta a l’ús social que han adquirit les zones fluvials de la nostra ciutat els últims anys totremarcant la seva funció com a àrea periurbana, en aquest sentit cal:- Acabar amb el trànsit rodat en totes les àrees del Parc Fluvial del Ripoll que no estiguin catalogadescom a industrials.- Millorar la gestió dels col·lectors, evitant així els abocament d’aigües residuals en episodis de plugestorrencials.- Netejar els talussos de residus i fomentar l’educació mediambiental dels veïns de la zona fent-los veureel valor patrimonial del seu entorn.88


Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya<strong>Programa</strong> Eleccions Municipals <strong>Sabadell</strong> <strong>2015</strong>- Enllestir el Parc Fluvial del Riu Sec fent-hi millores paisatgístiques amb l’arranjament d’hortes i talussosi la plantada de vegetació autòctona i de ribera.p. MobilitatDesplaçar-se als llocs d'estudi, de treball i de lleure és una necessitat bàsica del jovent i cal fomentar quees faci d'una manera sostenible, atractiva i econòmica. Per això, la potenciació de la xarxa de transportpúblic i la promoció de vehicles no contaminants han de marcar la política de mobilitat a la nostra ciutat.Per això, les J<strong>ERC</strong> <strong>Sabadell</strong> proposem:- Treballar per reduir la necessitat de desplaçament lluny del lloc de residència. Cal fomentar l’estudi, eltreball i el lleure a prop de casa, així com apropar el comerç al ciutadà a nivell de barris.- Implementar una taxa que fixi un preu més econòmic que la tarifa estàndard adreçada a estudiants ijoves en situació d’atur a través, per exemple, d’una targeta jove del transport. Per a les zones on elsistema és el tarifari integrat.- Cal estudiar la possibilitat d’implementar un servei de bicicletes públiques.- Ampliar els horaris del transport públic —bus i tren— per tal de facilitar la mobilitat al lloc de feina od’estudi del jovent.- Ampliar l’oferta de transport públic nocturn per facilitar la mobilitat dels i les joves durant la nit a travésd’una oferta de transport públic adaptada a les seves necessitats.- Promoure el servei de transport col·lectiu en les diverses festes majors i esdeveniments de la ciutat pertal de minimitzar l’ús del vehicle privat, conjuntament amb campanyes de responsabilització.- Afavorir l’ús de vehicles no contaminants. Establir un pla de mobilitat urbana que prevegui incrementarl’ús de transport d’emissions 0 (anar a peu i la bicicleta), transport públic tot creant illes de vianants a lesciutats i pobles, aparcament segur per a bicicletes properes a equipaments públics i d'interès municipal,estacions de transport públic i creació de carrils bici funcionals.- Fomentar, mitjançant campanyes a instituts i escoles i entre els i les joves en general, l’ús de transportpúblic i sostenible.89

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!