11.07.2015 Views

II Jornades de Creativitat i Conflicte. L'art - Escola de Cultura de Pau

II Jornades de Creativitat i Conflicte. L'art - Escola de Cultura de Pau

II Jornades de Creativitat i Conflicte. L'art - Escola de Cultura de Pau

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Aquest qua<strong>de</strong>rn ha estat realitzat per Alba Sanfeliu (albasanfeliu@gmail.com) amb lacol·laboració especial <strong>de</strong> Roberta Bacic, Ivet Oriols, Cécile Barbeito, Carles Vidal, EvaVilanova, Mireia Riera, Raquel Cano, Debby Holtzman, Eugènia Boada i Marta Mercadé.Desembre 2009.Fotografia <strong>de</strong> la portada Arpillera Xilena, anònima, feta el 1980 a Santiago <strong>de</strong> Xile en un <strong>de</strong>lstallers recolzats per la Vicaria <strong>de</strong> la Solidaritat. Deixa testimoni d‟un fet polític <strong>de</strong> grantranscendència en la vida <strong>de</strong>l país. A partir <strong>de</strong>l cop d‟estat <strong>de</strong> l‟11 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1973 es vaviure en permanent estat d‟emergència. El 1980 la ciutadania va ser convocada a ratificar unanova constitució elaborada per la dictadura. L‟arpillerista va <strong>de</strong>ixar testimoni en la seva obra <strong>de</strong>la vivència repressiva a la qual es confrontaven els qui s‟oposaven a aquest nou instrument quesolidificava el règim <strong>de</strong> Pinochet. Aquesta constitució encara regeix al país avui dia. Gentilesa<strong>de</strong> Roberta Bacic, foto <strong>de</strong> Martin Melaugh.Disseny <strong>de</strong> la portada: Lucas Wainer.1


Presentació <strong>de</strong> les jorna<strong>de</strong>s:“En la creació tenim obertes incalculables possibilitats.En la <strong>de</strong>strucció, només una”.Yehudi Menuhin.Les Segones <strong>Jorna<strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> <strong>Creativitat</strong> i <strong>Conflicte</strong> <strong>de</strong> la UAB perseguien l‟objectiu <strong>de</strong> mostrar l‟artcom un procés creatiu vinculat a la construcció <strong>de</strong> pau, compartint experiències creatives,investigar i experimentar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> tot el cos les característiques vincula<strong>de</strong>s al pensament i alprocés creatiu, a nivell individual i <strong>de</strong> grup, així com analitzar la relació entre creativitat itransformació noviolenta <strong>de</strong> conflictes.En la construcció d‟una cultura <strong>de</strong> pau és fonamental aprendre a gestionar els conflictes <strong>de</strong>forma positiva, <strong>de</strong>senvolupant la creativitat i la imaginació per i<strong>de</strong>ar solucions. L‟art és font <strong>de</strong>creativitat, d‟empatia i <strong>de</strong> noviolència, que ens permet expressar-nos, comunicar i <strong>de</strong>scobrir-nosa nosaltres mateixos.En el <strong>de</strong>curs d‟aquestes Segones <strong>Jorna<strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> <strong>Creativitat</strong> i <strong>Conflicte</strong> <strong>de</strong> la UAB varem compartiralgunes reflexions, eines i estratègies per treballar la creativitat <strong>de</strong>s d‟una perspectiva positiva<strong>de</strong>l conflicte, analitzant el paper <strong>de</strong> l‟art en la construcció d‟una cultura <strong>de</strong> pau.El nombre total d‟assistents en aquestes va ser <strong>de</strong> 110 participants als tallers, més d‟altresassistents a les taules rodones <strong>de</strong>l matí.EstructuraEl procés artístic i creatiu no es pot comprendre com alguna cosa que neix als nostres caps. Laracionalitat és només un element <strong>de</strong> l‟experiència humana però és aquell element que més<strong>de</strong>sitja exercir el control sobre els altres. El procés artístic s‟endinsa més enllà <strong>de</strong>l que es potcomprendre racionalment, en les nostres emocions, passa pel nostre cos i torna a un lloc <strong>de</strong>comprensió on po<strong>de</strong>m analitzar-lo, pensar-lo a fons i donar-li significat.Durant els dos dies <strong>de</strong> <strong>Jorna<strong>de</strong>s</strong> es van combinar les reflexions teòriques i les experiènciesartístiques, a partir <strong>de</strong> taules rodones, amb els tallers pràctics sobre alguns <strong>de</strong>l processosartístics i creatius que ens han <strong>de</strong> servir per fer front als conflictes <strong>de</strong> forma noviolenta.Tots els participants van po<strong>de</strong>r assistir a les taules rodones a més a més <strong>de</strong>ls tallers pràcticsque es van oferir <strong>de</strong>: Teatre <strong>de</strong> l‟oprimit; Expressió plàstica; Musicoteràpia i conflicte; Expressiócorporal i moviment i Jocs cooperatius.Per concloure la jornada, el primer dia es va dur a terme un espectacle <strong>de</strong> „Contacontes per lapau‟ a càrrec d‟Agustí Farré. El segon dia es van fer les „Clownclusions‟ a càrrec <strong>de</strong> PabloVega, posant fi a les <strong>II</strong> jorna<strong>de</strong>s.A més a més, a la sala en la que es van dur a terme les jorna<strong>de</strong>s, es van mostrar duesexposicions fotogràfiques:- Exposició <strong>de</strong> fotografia d‟AK BENN, que en Olof significa „un pas més‟, sobre uns tallers d‟artefímer que es va realitzar a la ciutat <strong>de</strong> Dakar, al Senegal, a la platja, en un penya-segat <strong>de</strong>roca basàltica, on els infants aprenen a jugar col·lectivament; també que cal arriscar-se i estardisposat a començar <strong>de</strong> nou; a més <strong>de</strong> recordar que les sorpreses vénen <strong>de</strong> la simplicitat. Per amés informació: - Exposició <strong>de</strong> fotografia anomenada I TU QUÈ MIRES?, a càrrec <strong>de</strong> Carola Pagani.És un reportatge realitzat entre el 2006-08 a la residència Albatros <strong>de</strong> Barcelona, on <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa 5anys, 19 persones amb discapacitat intel·lectual es troben per participar d‟un projecte <strong>de</strong>3


creació <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong>l teatre social, li<strong>de</strong>rat per l‟Associació <strong>de</strong> teatre social Transformas, i <strong>de</strong> lamúsica, on experimenten i interpreten les seves pròpies inquietuds amb l‟objectiu d‟incidir enles habilitats socials i <strong>de</strong> comunicació <strong>de</strong>l grup, donant veu a les seves necessitats a través <strong>de</strong>lteatre. El reportatge es centra en la fase <strong>de</strong> formació <strong>de</strong>l grup teatral, seguint totes les etapes.Les imatges pretenen obrir una finestra sobre un espai i un temps on persones, ambdiscapacitat i no, es troben per treballar col·lectivament amb un projecte <strong>de</strong> creació a partir <strong>de</strong>les diferents capacitats <strong>de</strong> cada un.Relacionat amb aquesta exposició, el segon dia <strong>de</strong> les jorna<strong>de</strong>s, posant fi a totes les taulesrodones, aquesta companyia van dur a terme un espectacle en directe, amb la participació <strong>de</strong>la Rafi, la Montse i la Núria fent d‟actrius, l‟Andrea al saxo i el Rafaël a l‟acordió.4


Programa <strong>de</strong> les jorna<strong>de</strong>sHorari 3 <strong>de</strong> novembre 4 <strong>de</strong> novembre9:30 - 10 Presentació <strong>de</strong> les jorna<strong>de</strong>s. TAULA RODONA 2: L‟experiènciaartística en contextos <strong>de</strong> violència.10 -11,30 Ponència inaugural a càrrec <strong>de</strong>Roberta Bacic „Arpilleres: Amanda Gascó, directora i guionistaquotidianitat, testimoni, memòria, <strong>de</strong>l documental “La guerra dibuixada”.resistència”.Ismael Guzmán, ONGD Creart.11,30 -12 Descans Descans12 -13,30 TAULA RODONA 1:TAULA RODONA 3:Art i construcció <strong>de</strong> pau: un Experiències d‟art i construcció <strong>de</strong>apropament <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents disciplines pau a Catalunya.a partir <strong>de</strong> la reflexió i <strong>de</strong>bat entre els Dolors Bonal, Projecte Xamfrà.talleristes convidats.Natalí Rocha, Art a les escoles. LaCasa Amarilla.Antonio Masegosa.Mohamed Soulimane, Orquestra Àrab<strong>de</strong> Barcelona.13,30 – DinarDinar15‟3015‟30 – TALLERSTALLERS18‟30 Teatre com a intervenció social Teatre com a intervenció social(amb un (Teatre <strong>de</strong> l‟oprimit) Carles Vidal (Teatre <strong>de</strong> l‟oprimit) Carles Vidal<strong>de</strong>scans) (Impacta teatre)(Impacta teatre)Expressió plàstica: Eva Vilanova Expressió plàstica: Eva Vilanova(Marabal)(Marabal)Musicoteràpia i conflicte: Claudia Mejía Musicoteràpia i conflicte: ClaudiaExpressió corporal i moviment: Raquel MejíaCano i Debby Holtzman (Pedagogia en Expressió corporal i moviment:moviment)Raquel Cano i Debby HoltzmanJocs cooperatius com a eina per a (Pedagogia en moviment)educar per la pau: Sheila Vilaseca. Jocs cooperatius com a eina per aeducar per la pau: Sheila Vilaseca.19 – 20 TANCAMENT DEL DIATANCAMENT DE LES JORNADESEspectacle: Conta contes per la pau. Clownclusions PabloAgustí Farré5


Ponència inaugural a càrrec <strong>de</strong> Roberta Bacic “Arpilleres:quotidianitat, testimoni, memòria, resistència”.Texto <strong>de</strong> Roberta Bacic 1 . Fotografias <strong>de</strong> Martin Melaugh y Colin Peck(Texto base <strong>de</strong> la ponencia, en preparación para una futura publicación).El origen <strong>de</strong> las arpilleras se remonta a textiles con aplicaciones <strong>de</strong> América Latina. Provienen<strong>de</strong> una tradición chilena utilizada por mujeres, una antigua técnica regional <strong>de</strong> aplicaciónpictórica <strong>de</strong> Isla Negra, un pequeño pueblo <strong>de</strong> la costa <strong>de</strong> Chile. Como soporte se utilizaba latela <strong>de</strong> arpillera (tradicionales sacos <strong>de</strong> papas o harineros), y el término acabó dando nombre aeste tipo particular <strong>de</strong> tapiz.Más a <strong>de</strong>lante, para conseguir el efecto tridimensional <strong>de</strong> las arpilleras, las mujeres recurrierona formas más creativas, novedosas e innovadoras. Se les ocurrió sobreponer y coser pequeñasmuñecas, objetos, piedrecillas, etc. Violeta Parra, la renombrada folklorista chilena, ya antes <strong>de</strong>que las arpilleras se convirtieran en un género <strong>de</strong> por sí, creó este tipo <strong>de</strong> arte en tiempos quese encontraba enferma y no podía cantar. En una ocasión se le preguntó como <strong>de</strong>finiría sutrabajo textil al bordar con lana o hilo sobre las telas y ella respondió: “Las arpilleras son comocanciones que se pintan “Gracias a las arpilleras muchas mujeres chilenas pudieron <strong>de</strong>nunciar y enfrentarse a ladictadura <strong>de</strong> Pinochet a contar <strong>de</strong> fines <strong>de</strong> 1973. En el momento que fueron hechas, lasarpilleras mostraban lo que realmente estaba pasando en la vida <strong>de</strong> las mujeres en el día a día;hoy son un testimonio presente y un aporte a la memoria histórica <strong>de</strong>l país. Las arpilleras sontambién expresión <strong>de</strong> la tenacidad y la fuerza <strong>de</strong> las mujeres chilenas en su lucha incansablepor la verdad y la justicia y por romper el código <strong>de</strong> silencio impuesto sobre ellas y sobrenuestro país.Las temáticas que trataron estas mujeres chilenas en las arpilleras fueron muy diversas:representaciones <strong>de</strong> escenas cotidianas <strong>de</strong> la vida <strong>de</strong> las mujeres, sus experiencias y puntos<strong>de</strong> vista acerca <strong>de</strong> la dictadura, situaciones <strong>de</strong> vulneración a los <strong>de</strong>rechos humanos, mensajes<strong>de</strong> paz, <strong>de</strong> diálogo, propuestas políticas, reconciliación y llamados a la hermandad.Las arpilleras expuestas y que se presentan hoy son principalmente chilenas y peruanas, conalgunas hechas recientemente por mujeres europeas que se <strong>de</strong>jaron inspirar y tocar por lasque respon<strong>de</strong>n a los tiempos <strong>de</strong> la dictadura chilena que duró <strong>de</strong> 1973 al 1990.Estas piezas textiles no respon<strong>de</strong>n a un concepto único, tampoco a una narrativa lineal, menosa una técnica clásica en materia <strong>de</strong> costura, generalmente relegada a la labor doméstica <strong>de</strong> lamujer y el rol social que se le ha asignado. Así como las vemos en esta sala, la unidad <strong>de</strong> ellasresi<strong>de</strong> en la fracturación <strong>de</strong> todos sus elementos conceptuales, narrativos, estéticos y <strong>de</strong>costura. En este contexto esta presentación también tomará este formato siguiendo lasfracturas y no una lógica lineal.¿Qué ha hecho a estas arpilleras trascen<strong>de</strong>r su lugar <strong>de</strong> origen? ¿Su espacio? ¿Su contextopolítico? ¿Su estética? Ellas nos expresan una(s) vivencia(s), una experiencia(s) concreta(s) yse la(s) expone sin tapujos, en forma directa y unívoca. Hay <strong>de</strong>terminación en lo que se quiere<strong>de</strong>cir/contar/transmitir y también en lo que se <strong>de</strong>sea que el otro – nosotros o quienes las ven -sepa. Por otro lado, su fuerza está en lo que sacan <strong>de</strong> nosotr@s, lo que provocan en quien lasve y en las reacciones y conductas que resultan <strong>de</strong> verlas.Al buscar un título para esta presentación – y en el contexto <strong>de</strong> lo que nos convoca - lassegundas Jornadas <strong>de</strong> Creatividad y Conflicto, optamos por “Arpilleras: cotidianeidad,testimonio, memoria, resistencia”.1 Roberta Bacic es chilena y actualmente vive en Irlanda <strong>de</strong>l Norte. Es profesora universitaria y su vida la ha <strong>de</strong>dicado ala investigación <strong>de</strong> temas sobre los <strong>de</strong>rechos humanos, sobretodo cómo la violación <strong>de</strong> los Derechos Humanos haafectado a las personas. Entre otras activida<strong>de</strong>s fue investigadora en la Corporación Nacional <strong>de</strong> Reparación yReconciliación en Chile. Actualmente ejerce como curadora <strong>de</strong> distintas exposiciones <strong>de</strong> tapices, telas, quilts,arpilleras… realizadas en países afectados por la violencia.6


CotidianeidadMario Bene<strong>de</strong>tti, poeta y escritor uruguayo recientemente fallecido, en su publicación <strong>de</strong> 1979,titulada cotidianas, pareciera hablar por las arpilleras, darles voz.La vida cotidiana es un instante<strong>de</strong> otro instante que es la vida total <strong>de</strong>l hombrepero a su vez cuántos instantes no ha <strong>de</strong> tenerese instante <strong>de</strong>l instante mayor . . .la vida cotidiana es también una suma <strong>de</strong> instantesalgo así como partículas <strong>de</strong> polvoque seguirán cayendo en un abismoy sin embargo cada instanteo sea, cada partícula <strong>de</strong> polvoes también un copioso universocon crepúsculos y catedrales y campos <strong>de</strong> cultivoy multitu<strong>de</strong>s y cópulas y <strong>de</strong>sembarcosy borrachos y mártires y colinas . . .El aporte <strong>de</strong> estas arpilleras parece residir en la capacidad que tienen <strong>de</strong> integrar losacontecimientos represivos - aquellos que irrumpen y <strong>de</strong>scarrían las rutinas pre<strong>de</strong>cibles <strong>de</strong> lavida - en el contexto más amplio <strong>de</strong> la vida misma.James Young nos hace presente que en el cómo integramos nuestras memorias traumáticas alcontexto <strong>de</strong> la vida en su totalidad, nos da una pauta a lo que enten<strong>de</strong>mos por salud mental ywell- being/bienestar. Sin embargo el cómo integramos las vivencias <strong>de</strong> l@s <strong>de</strong>más a nuestravida es algo muy distinto.Susan Saphiro, 2005, p 32 nos dice: “El hogar no es un lugar don<strong>de</strong> nos olvidamos o aislamos<strong>de</strong>l mundo exterior. Es UN lugar EN el mundo. Un lugar don<strong>de</strong> el mundo externo tambiénexiste como una internalización <strong>de</strong>l mundo exterior”.TestimonioEl <strong>de</strong>bate y la reflexión sobre la posibilidad o imposibilidad <strong>de</strong> brindar testimonio acerca <strong>de</strong> la“verdad”, los silencios, los lapsus y la posibilidad <strong>de</strong> “escuchar”, tienen su origen en nuestromundo occi<strong>de</strong>ntal a partir la experiencia <strong>de</strong>l nazismo y los <strong>de</strong>bates que ésta ha generado.Los testimonios provienen <strong>de</strong> los sobrevivientes que son testigos <strong>de</strong> hechos. A partir <strong>de</strong> esaexperiencia vivida se tornan en potenciales testigos, capaces <strong>de</strong> aportar con su testimonio.“Testigo” es aquella persona que ha vivido acontecimientos y pue<strong>de</strong>, en algún momentoposterior, narrar o dar testimonio (Jelin 2002). Este testimonio se da - en este contexto - enprimera persona por cuanto el narrador ha vivido la experiencia <strong>de</strong>scrita.Jelin también nos hace presente que la noción <strong>de</strong> ser testigo/dar testimonio pue<strong>de</strong> provenir <strong>de</strong>un observador externo, alguien que se ha hecho testigo y presente en tanto testigo observador.Es el caso <strong>de</strong> los sobrevivientes y familiares <strong>de</strong> las víctimas ausentes. La importancia <strong>de</strong> estossobrevivientes resi<strong>de</strong> en el que se convierten en potenciales testigos validadores <strong>de</strong> que unhecho - muchas veces negado – si ocurrió. Las arpilleras dan esta posibilidad y lo son.Jorge Semprún Maura <strong>de</strong> nacionalidad española se trasladó con su familia a Francia y luego ala Haya en los comienzos <strong>de</strong> la Guerra Civil. Su padre fue diplomático y representó al gobiernorepublicano hasta 1939. Cuando Los Países Bajos reconocieron el gobierno <strong>de</strong> Franco, lafamilia se fue en calidad <strong>de</strong> refugiados a Francia. Hizo estudios académicos en la Sorbona.Cuando los nazis ocuparon Francia se enroló al partido comunista para luchar en la resistencia.En 1943 fue arrestado por la Gestapo y <strong>de</strong>portado al campo <strong>de</strong> Concentración <strong>de</strong> Buchenwald.Semprún 1977, en su libro Literature of Life nos dice:7


“Comienzo a dudar en la posibilidad <strong>de</strong> contar la historia. No es que no sea posible <strong>de</strong>scribir loque nos ocurrió, simplemente era insoportable”En este contexto – una vez más – las arpilleras nos ayudan en la narrativa <strong>de</strong> estas memorias.Sus figuras cándidas, dulces, humanizadas, tiernas, que nos impulsan a tocarlas, a acercarnos,invitan a que nos aproximemos a estas experiencias y así transformemos lo insoportable ensoportable; haciéndonos partícipes <strong>de</strong> los eventos en vez <strong>de</strong> alejarnos. Por otro lado, sucandi<strong>de</strong>z hace insostenible no acercarse a su situación <strong>de</strong> personas víctimas y asumir unapostura ante lo vivenciado.Estas arpilleras fueron hechas en respuesta a la dictadura osituaciones <strong>de</strong> guerra, ya sea durante o <strong>de</strong>spués <strong>de</strong> los hechos. Eltema <strong>de</strong> la guerra y la violencia son los que le dieron vida y son –por lotanto - parte material <strong>de</strong> lo que fue el campo <strong>de</strong> batalla. “Son untestimonio material <strong>de</strong> la guerra” Steve Zeitlin 53.MemoriaLa memoria es la capacidad mental que posibilita a un sujeto registrar, conservar y evocar lasexperiencias (i<strong>de</strong>as, imágenes, acontecimientos, sentimientos, etc.). El Diccionario <strong>de</strong> laLengua <strong>de</strong> la Real Aca<strong>de</strong>mia Española la <strong>de</strong>fine como: «Potencia <strong>de</strong>l alma, por medio <strong>de</strong> lacual se retiene y recuerda el pasado».Elizabeth Jelin en su libro, Los trabajos <strong>de</strong> la memoria, 2002, nos señala que en nuestro mundoocci<strong>de</strong>ntal la “cultura <strong>de</strong> la memoria” se da en respuesta, o como reacción a los cambiossumamente rápidos sin anclaje o raíces profundas. Nos hace presente que en este contextocultural la memoria cumple un rol muy significativo como mecanismo simbólico que fortalece elsentido <strong>de</strong> pertenencia a grupos o comunida<strong>de</strong>sEs en este escenario en el que sitúo las arpilleras y éstascobran vida, como si fuesen esas raíces que requerimospara vivir y aire a respirar. En este contexto los significados<strong>de</strong>l pasado se sitúan sin lugar a dudas en nuestro presentey se vinculan con el futuro que <strong>de</strong>seamos. En el cono sur <strong>de</strong>América Latina se da muy claramente esta asociación <strong>de</strong>relacionar las experiencias <strong>de</strong> pasadas violaciones a los<strong>de</strong>rechos humanos con un sentido profundo <strong>de</strong> <strong>de</strong>sear unfuturo distinto don<strong>de</strong> se viva una cultura <strong>de</strong> respeto por los<strong>de</strong>rechos humanos. Elizabeth Jelin también nos dice alrespecto: “la experiencia es pasado presente cuyos eventoshan sido incorporados y pue<strong>de</strong>n ser recordados”. Sostiene,a<strong>de</strong>más, que el trabajo <strong>de</strong> la memoria es el <strong>de</strong> incorporarlaa la actividad que genera y transforma el mundo social.Susan Saphiro, una filósofa post-holocausto – citada por James Young, en el catálogo <strong>de</strong> <strong>de</strong> laexposición “Weavings of War” 2005, nos aporta esta experiencia-reflexión: “La vivencia <strong>de</strong>lduelo requiere por un lado externalizar la memoria <strong>de</strong> la pérdida y el que los <strong>de</strong>más – nosotros(los otros) – la internalicemos”.Se hace fundamental citar aquí a Marjorie Agosín, quien es, ante todo, poetisa, colectora <strong>de</strong>arpilleras, escritora y mucho más. Por su pertinencia al tema <strong>de</strong> la memoria extraigo y leo paraUds. <strong>de</strong> CIRCLES OF MADNESS, Mothers of the Plaza <strong>de</strong> Mayo. By Marjorie Agosín, 1992.With photographs by Alicia D‟Amico and Alicia Sanguinetti, White Pine Press, USA, el poema:8


MEMORIALLa memoria como un trozo <strong>de</strong> lienzo impreciso y belloacumulando los rescoldos <strong>de</strong> la ira,las bellezas <strong>de</strong> una ternura amplia ydibujadaen la raíz misma <strong>de</strong> una espada <strong>de</strong> fe se extien<strong>de</strong> paraser una mesa don<strong>de</strong>cada uno escribe lo que quiereo no quiere recordar:una espalda <strong>de</strong> ma<strong>de</strong>ra lisa para inventar losmapas <strong>de</strong> las cosas queridas,la memoria volando en el revés mismo <strong>de</strong>l cielooscura y luminosadoblada y siemprehaciéndose a sí mismacomo un collar <strong>de</strong> palabrasentre las piedras cautivadas,las que nada pue<strong>de</strong>n <strong>de</strong>cir.ResistenciaIsabel Allen<strong>de</strong>, en la introducción al libro “Tapestries of hope, Threads of Love” también <strong>de</strong>Marjorie Agosín señala: “Con sobras género y puntadas simples, las mujeres bordaron lo queno se podía expresar en palabras, <strong>de</strong> allí que las arpilleras se convirtiesen en una formapo<strong>de</strong>rosa <strong>de</strong> resistencia política”.Marjorie expresa en lenguaje poético que “las arpilleras florecieron en medio <strong>de</strong> una naciónsilenciada, y <strong>de</strong>s<strong>de</strong> los patios interiores <strong>de</strong> la iglesias y barrios humil<strong>de</strong>s, historias hechas <strong>de</strong>tela y hebra narraban lo prohibido”.Quisiera referirme a otro ámbito <strong>de</strong> resistenciaantes <strong>de</strong> terminar mi presentación. Se refiere ala posibilidad que se ha dado con las arpilleras<strong>de</strong> sacarlas más allá <strong>de</strong> las esferas <strong>de</strong>l mundo<strong>de</strong> la solidaridad, <strong>de</strong> las afinida<strong>de</strong>s sociopolíticas,<strong>de</strong>l apoyo humanitario, paraconvertirlas en protagonistas en espaciosjamás antes imaginados que ya hemos visto enel power point. Han sido exhibidas en museos,salas <strong>de</strong> arte, universida<strong>de</strong>s, centroscomunitarios y han recorrido el mundo. Estaránen el Museo <strong>de</strong> la Memoria que Chile inauguraen enero <strong>de</strong>l 2010 y en marzo <strong>de</strong>l 2010 unanueva muestra “Arpilleras embajadoras en elbicentenario” comenzarán una gira por lasEmbajadas <strong>de</strong> Chile en Londres, Nueva York,Dubai, Berlín para terminar en Derry <strong>de</strong> Irlanda<strong>de</strong>l Norte. Se han resistido a ser trabajos textiles<strong>de</strong> mujeres confinadas a los espacios que la sociedad les asigna.En su <strong>de</strong>ambular han provocado y animado a mujeres <strong>de</strong> otros lugares que ahora han hechoarpilleras que muestran sus luchas, sus discursos, sus recuerdos, sus alegrías, sus penas, susposturas políticas y mucho más.9


Para más información:The Art of Survival. International and Irish Quilts. Arpilleras que claman, cantan, <strong>de</strong>nuncian e interpelan, Roberta Bacic.Conversant sobre l‟arpillera <strong>de</strong> l‟Associació d‟Artesanes Kuyanakuy, Perú, Roberta Bacic i AlbaSanfeliu / Conversando sobre la arpillera <strong>de</strong> la Asociación <strong>de</strong> Artesanas Kuyanakuy, Perú,Roberta Bacic y Alba Sanfeliu. (català) (castellà)Visitant l‟exposició: The art of survival, international and irish quilts, Alba Sanfeliu/ Visitando laexposición: The art of survival, international and irish quilts, Alba Sanfeliu(català) (castellà)Fils <strong>de</strong>l <strong>de</strong>stí: Testimonis textils <strong>de</strong> violència, esperança i supervivència, Alba Sanfeliu./ Hilos<strong>de</strong>l <strong>de</strong>stino: Testimonios textiles <strong>de</strong> violencia, esperanza y sobrevivencia, Alba Sanfeliu. (català) (castellà)10


Taula rodona 1: Art i construcció <strong>de</strong> pau: un apropament <strong>de</strong>s<strong>de</strong> diferents disciplines a partir <strong>de</strong> la reflexió i <strong>de</strong>bat entre elstalleristes convidats.Ponents:Carles Vidal, (CV) taller <strong>de</strong> teatre <strong>de</strong> l‟oprimit. Periodista. Durant 7 anys va estar dirigint elprograma d‟Educació per a la pau a l‟<strong>Escola</strong> <strong>de</strong> <strong>Cultura</strong> <strong>de</strong> <strong>Pau</strong>. Autor, actor i director.Actualment forma part <strong>de</strong> la companyia Impacta Teatre. Eva Vilanova, (EV) taller d‟expressió plàstica. Llicenciada en pedagogia. Postgraduada enTeatre en la intervenció socioeducativa. Formació continuada en expressió i pedagogia. En elsdarrers anys s‟ha especialitzat en la pedagogia <strong>de</strong> l‟expressió. Membre fundadora <strong>de</strong>l‟Associació <strong>Cultura</strong>l i Cia <strong>de</strong> Dansa-Teatre Marabal. Claudia Mejía, (CM) taller <strong>de</strong> musicoteràpia i conflicte. Llicenciada en Pedagogia Musical a laUniversitat Pedagogia Nacional <strong>de</strong> Bogotà. Ha participat en la implementació <strong>de</strong>ls programes<strong>de</strong> formació musical <strong>de</strong> la Fundació Nacional d‟Orquestres Infantils i juvenils BATUTA i <strong>de</strong> laFundación Música en los Templos, a Bogotà, Colòmbia. Del 1999 al 2006 va coordinar elPrograma Nacional <strong>de</strong> Cors <strong>de</strong> l‟àrea <strong>de</strong> música <strong>de</strong>l Ministeri <strong>de</strong> <strong>Cultura</strong> <strong>de</strong> Colòmbia.Raquel Cano (RC) i Debby Holtzman (DH) (Pedagogia en moviment, ),taller d‟expressió corporal i moviment.Raquel Cano és llicenciada en Pedagogia per la Universitat <strong>de</strong> Granada. Ha realitzat el Màsteren Dansa Moviment Teràpia a la UAB.Debby Holtzman és llicenciada en disseny gràfic, especialitzada en el món infantil i l‟animació.Ha realitzat el Màster d‟Art Teràpia Transdisciplinària i Desenvolupament Humà.Sheila Vilaseca, (SV) taller <strong>de</strong> jocs cooperatius com a eina per a educar per la pau. Llicenciadaen dret. Màster en Pràctica jurídica, Postgrau <strong>de</strong> Cooperació al <strong>de</strong>senvolupament per laUniversitat <strong>de</strong> Barcelona (Món 3) i LLM in International Human Rights (Essex University). Ha fetel Màster en Resolució <strong>de</strong> <strong>Conflicte</strong>s (URL). Ha treballat com a mediadora comunitària icoordina un programa <strong>de</strong> gestió <strong>de</strong> conflictes a l'<strong>Escola</strong> Guinardó (on exerceix també <strong>de</strong>mediadora escolar). És docent <strong>de</strong> diversos cursos <strong>de</strong> resolució <strong>de</strong> conflictes i professora <strong>de</strong>lMàster <strong>de</strong> Resolució <strong>de</strong> conflictes <strong>de</strong> la URL.Marta Mercadé (MM), mo<strong>de</strong>ració.Art i construcció <strong>de</strong> pau: un apropament <strong>de</strong>s <strong>de</strong> diferents disciplines a partir <strong>de</strong> lareflexió i <strong>de</strong>bat entre els talleristes convidats.En aquesta taula rodona es va reflexionar al voltant <strong>de</strong>l paper <strong>de</strong> l‟art, <strong>de</strong> diferents disciplinesartístiques, en la construcció <strong>de</strong> la pau i en la transformació <strong>de</strong> conflictes.La primera pregunta que es va dirigir als ponents va ser „què aporta treballar per a la pau <strong>de</strong>s<strong>de</strong> les vostres disciplines?‟ i els diferents talleristes van posar èmfasi en les següentsqüestions:- Segons Eva Vilanova, significa treballar sense prejudicis previs amb un nou codi, mésenllà <strong>de</strong> la teoria, permet reflexionar <strong>de</strong>s d'un nou punt <strong>de</strong> partida.- Segons Claudia Mejía, les disciplines artístiques po<strong>de</strong>n facilitar processos terapèuticsdavant <strong>de</strong> certes experiències viscu<strong>de</strong>s, a la vegada que la música pot ser una eina <strong>de</strong>sensibilització, una mitjà <strong>de</strong> convocatòria, d‟expressió i d‟unió. És també un espaicol·lectiu en el que es potència la imaginació, la creativitat, amb la possibilitat <strong>de</strong> po<strong>de</strong>rcrear nous escenaris.11


- Des <strong>de</strong> la dansa, tal i com va comentar Raquel Cano “el cos vol dir també ment, iànima. Treballant-ho integralment, permet extrapolar-ho a fora <strong>de</strong> manera racional,permet l'expressió <strong>de</strong> la ment. La dansa és el paper i el creador (és mitjà i fruit alhora)”- De la part <strong>de</strong>l teatre, Carles Vidal va emfatitzar en el po<strong>de</strong>r noviolent <strong>de</strong> l‟acte creatiu,que actua com a plataforma <strong>de</strong> canvi. El treball artístic trenca amb la racionalitat.- Finalment la Sheila Vilaseca va remarcar la importància <strong>de</strong>ls jocs cooperatius com aentrenament per a viure cooperativament, permetent entendre també que no només ésèticament <strong>de</strong>sitjable, sinó que permet veure que treballar en conjunt és millor quetreballar individualment.Partint <strong>de</strong> les reflexions pròpies <strong>de</strong>ls àmbits en els que treballen, també es va reflexionar alvoltant <strong>de</strong> les resistències que tots ells i elles s‟han trobat en el seu dia a dia i que perjudiquenal seu treball diari creatiu, ressaltant a la rutina com un <strong>de</strong>ls factors perjudicials; també elscurrículums tancats en el sistema educatiu, que busquen constantment valoracionsquantitatives posant atenció en els resultats més que en el procés; també la gran resistència alcanvi <strong>de</strong>l professorat o l‟anestèsia <strong>de</strong> la curiositat per part <strong>de</strong> l‟alumnat; també les resistènciesque un mateix sovint s‟imposa, la <strong>de</strong>sconfiança, la por, els prejudicis, i finalment la pèrdua <strong>de</strong>les ganes d‟arriscar-se.De totes maneres, els ponents van consi<strong>de</strong>rar <strong>de</strong> gran importància la necessitat <strong>de</strong> crear espaisi iniciatives creatives conjuntes, apostant per l‟enfortiment i la creació d‟estructures queconsolidin aquestes iniciatives relaciona<strong>de</strong>s amb la construcció d‟una cultura <strong>de</strong> pau.12


Taula rodona 2: L‟experiència artística en contextos <strong>de</strong>violència.Ponents:Amanda Gascó, co-directora i co-guionista <strong>de</strong>l documental „La Guerra Dibuixada‟, juntamentamb Xavier Cortés. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, a més a més d‟haver cursat elMàster en teoria i pràctica <strong>de</strong>l documental creatiu.Ismael Guzmán, llicenciat en Psicologia; a més a més d‟haver cursat postgraus <strong>de</strong> PedagogiaTeatral a l‟institut <strong>de</strong>l Teatre <strong>de</strong> Vic i actualment està cursant un doctorat en Psicologia <strong>de</strong> laComunicació, Interacció Social i Desenvolupament Humà a la UAB. Actualment col·labora ambun projecte <strong>de</strong> Cooperació Internacional per la ONGD CREART en programes d‟intervenciópsicosocial utilitzant les arts amb objectius terapèutics a Gaza (Palestina ).Alba Sanfeliu, presentació <strong>de</strong> la taula.Eugènia Boada, mo<strong>de</strong>ració.L‟experiència artística en contextos <strong>de</strong> violència:Presentació:En aquesta taula rodona es va reflexionar sobre el tema <strong>de</strong> l‟experiència artística en contextos<strong>de</strong> violència a partir <strong>de</strong>l gènere <strong>de</strong>l documental i <strong>de</strong>l dibuix, amb la participació d‟AmandaGascó i Ismael Guzmán.En aquesta sessió es van veure alguns fragments <strong>de</strong>l documental que va co-digirir l‟AmandaGascó <strong>de</strong> „La guerra dibuixada‟, realitzat el 2006, (Producció executiva: Carolina Miralles.Producció: Visual Producciones, TVE i TVV) i que es centra en les activitats artístiques,concretament <strong>de</strong>l dibuix, que els infants van realitzar durant la Guerra Civil Espanyola, recollintla història <strong>de</strong>ls seus autors a nivell actual.El documental, com a gènere cinematogràfic o televisiu, en aquest cas, ens va permetreintroduir-nos en una realitat propera, com van ser les intervencions artístiques que es van dur aterme a Espanya durant la Guerra Civil Espanyola en les anomena<strong>de</strong>s „Colonias Infantiles‟,centres d‟acollida on els infants rebien educació, menjar i atenció mèdica, a més a més <strong>de</strong>realitzar activitats artístiques com van ser tallers <strong>de</strong> dibuixos per narrar les situacions viscu<strong>de</strong>s.Sobre aquest tema concretament, cal <strong>de</strong>stacar també altres documentals com són:- J‟ai <strong>de</strong>ssiné la guerre. Les <strong>de</strong>ssins d‟enfants dans les guerres <strong>de</strong> 1900 a 2000, realitzatper Guy Baudon.- Verdad Inocente, <strong>de</strong> Manu Leguineche, 2001. Sobre els dibuixos <strong>de</strong>ls infantsafganesos que viuen en camps <strong>de</strong> refugiats al Pakistan.- El curtmetratge <strong>de</strong>l director i guionista Eduardo Carrillo titulat Pequeñas voces, uncurtmetratge en el que dibuixos d‟infants <strong>de</strong>splaçats a Bogotà cobren vida enanimacions digitals en 3D i 2D.La Guerra Civil Espanyola va ser una <strong>de</strong> les primeres guerres en les que es va començar autilitzar el dibuix amb infants per tal <strong>de</strong> narrar el què estaven vivint. Malauradament, no haestat la última. Les guerres segueixen sent dibuixa<strong>de</strong>s a arreu per molts infants, com perexemple a Sierra Leona, Croàcia, Israel, Palestina, Bòsnia, Angola, Ruanda, Colòmbia...L‟art, i concretament el dibuix, es pot configurar, amb finalitats lúdiques o terapèutiques comuna forma d‟intervenció psicosocial per narrar i expressar el què s‟ha viscut. El contingut <strong>de</strong> lamajoria d‟aquests dibuixos és molt fort, les atrocitats dibuixa<strong>de</strong>s ens po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> pedra. Detotes maneres, es converteixen en po<strong>de</strong>rosos missatges antiguerra, on els infants són els qui13


ens expliquen les seves històries, el què han viscut, el què els ha passat... versions que sovintes <strong>de</strong>sconeixen.Per una altra banda, aquests dibuixos els hem <strong>de</strong> veure com una recuperació, ja que mitjançantel dibuix, els permet explicar què és el què han viscut, i <strong>de</strong> mica en mica <strong>de</strong>sprendre‟sd‟aquestes dures vivències, tal i com ens explicarà l‟Ismael Guzmán.Desenvolupament:“Als dotze anys ja sabia dibuixar com Rafael.Vaig tardar tota la vida a aprendre a pintar com un nen”.PicassoAmanda Gascó, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> veure els fragments <strong>de</strong>l documental, va començar a explicar elsorígens d‟aquest. Sense esperar-ho, la i<strong>de</strong>a d‟enregistrar-lo “li va caure a les seves mans”. Totva començar arrel d‟una trucada <strong>de</strong> telèfon, i amb els anys, amb el <strong>de</strong>scobriment <strong>de</strong> dibuixos<strong>de</strong> la Guerra Civil Espanyola a Estocolm. A partir d‟aquí, va començar el procés <strong>de</strong> recercad‟altres dibuixos, <strong>de</strong>scobrint-ne una part important als Estats Units d‟Amèrica i també a laBiblioteca Nacional d‟Espanya.Segons ella, els objectius d‟aquest va ser mostrar els dibuixos fets per infants com un al·legaten contra <strong>de</strong> la guerra. Per una altra banda, treure <strong>de</strong> l‟oblit una joia <strong>de</strong> la història: la primeraguerra dibuixada per infants. Tal i com va comentar “La memòria històrica contribueix a la pau.Si no es tanquen les feri<strong>de</strong>s tanca<strong>de</strong>s, que<strong>de</strong>n aquí. Crec que els dibuixos en ells (els 15xiquets entrevistats, l‟any 2005 tenien una mitjana <strong>de</strong> 85 anys) han fet un efecte terapèutic. Elque han aconseguit ha estat recordar una cosa completament oblidada. Per a mi ha estat moltimportant, el dibuix ha obert la clau i la memòria”. A més a més, cal <strong>de</strong>stacar també la funció<strong>de</strong>ls dibuixos com a crònica històrica <strong>de</strong> la situació infantil, a partir <strong>de</strong> les representacions enaquests (bombar<strong>de</strong>jos, violacions als drets humans, armes...). I per una altra banda, aquestsdibuixos es configuren també com a <strong>de</strong>núncia i conscienciació <strong>de</strong> tota aquella gent que estàadormida, tal i com va comentar.La presa <strong>de</strong> contacte per i<strong>de</strong>ntificar als autors <strong>de</strong>ls dibuixos es va fer a partir <strong>de</strong> la informacióque apareixia en aquests. A partir d‟aquí, va començar un procés <strong>de</strong> recerca <strong>de</strong>lsprotagonistes. La reacció d‟aquests una vegada trobats, al principi, tal i com ella comenta “Era<strong>de</strong> por, <strong>de</strong>sprés es convertia en una alegria immensa <strong>de</strong> que la gent s‟interessés per les seveshistòries. Es convertien en els xiquets i xiquetes <strong>de</strong>ls moments que van ser”. Tal i com ella vacomentar, no va ser possible comptar amb la col·laboració <strong>de</strong> tots els protagonistes contactats,“Els que surten al documental crec que tenen les feri<strong>de</strong>s cicatritza<strong>de</strong>s. Molts d‟altres no. Vanser dibuixos espontanis, els infants ho recor<strong>de</strong>n com un moment d‟esbarjo”.Aquesta taula rodona es va complementar amb la intervenció <strong>de</strong> l‟Ismael Guzmán sobre elpaper <strong>de</strong> les activitats artístiques en contexts <strong>de</strong> violència i concretament <strong>de</strong>l dibuix. Tal i comva expressar “El dibuix inclou la sinceritat, l‟espontaneïtat, el reflectir. Mitjançant la paraula ésdifícil <strong>de</strong>scriure. L‟infant elabora l‟experiència. A vega<strong>de</strong>s és inevitable no „influenciar‟ en eldibuix. L‟i<strong>de</strong>al és <strong>de</strong>ixar lliurement que l‟infant dibuixi. És interessant fer un diàleg, elaborar undiscurs, que l‟infant s‟expressi. El nen es re-exposa en una situació, en un context segur. Un artterapeuta ha <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r i<strong>de</strong>ntificar la personalitat <strong>de</strong>ls infants, característiques <strong>de</strong>l traç,espontaneïtat <strong>de</strong>l nen, quin concepte té l‟infant <strong>de</strong>l què és art... El dibuix li permet alliberar-se,connectar-se amb la part inconscient, irracional, per re-elaborar-se... elaborant el seu discurs.Re-experimentar la situació, una manera d‟anar-se re-elaborant. L‟infant pot anar incorporantcoses noves, expressant <strong>de</strong>sitjos, anhels... és important que el nen pugui elaborar”.Una <strong>de</strong> les altres reflexions comparti<strong>de</strong>s per l‟Ismael van ser arrel <strong>de</strong> la pregunta per saber ambquines dificultats s‟havien trobat treballant amb el context Palestí. Tal i com va comentar “Lametodologia que fèiem servir era l'art (el teatre, la música i l'expressió plàstica perquè permetenla capacitat d'i<strong>de</strong>ntificar les emocions en l'entorn) per a treballar els aspectes <strong>de</strong> lesexperiències <strong>de</strong> bombar<strong>de</strong>jos a través <strong>de</strong> dinàmiques <strong>de</strong> grup i <strong>de</strong> confiança. Ens varemadonar <strong>de</strong> que és molt important tal i com nosaltres plantejàvem l'exercici als infants. A laformació que fèiem als treballadors socials també ens varem trobar amb dificultats per a14


expressar els sentiments i xocaven amb la concepció que tenien <strong>de</strong> l'art com a quelcom cuidat itècnic i el que plantejàvem era que fos lliure i espontani. Els nens i nenes esperen a veure quèpenses d'ells. A Gaza hi ha una situació d‟incertesa. S‟han immunitzat. Hi havia la dificultatd‟obtenir materials El procés artístic permet elaborar la situació. Hi ha una part catàrticad'expressió <strong>de</strong> sentiments però també té una part productora. A mesura que s'estableix mésconfiança, els dibuixos són més elaborats, i contenen més <strong>de</strong>talls: nens jugant a jueus ipalestins, etc. veus que tot es normalitza molt ràpid”.Per a més informació:Llibres <strong>de</strong> dibuixos d‟infants <strong>de</strong> la Guerra Civil Espanyola:They still draw pictures, d‟Anthony L. Geist i Peter N. Carroll, pròleg <strong>de</strong> Robert Coles,fotografies <strong>de</strong> Robert Capa. Publicat per la Universitat d‟Illinois Press, Urbana i Chicago, 2002.Lo que yo he visto <strong>de</strong> la guerra. Los dibujos infantiles <strong>de</strong> la colección Brauner, 1937-1938.Diputación Provincial <strong>de</strong> Guadalajara. Servicio <strong>de</strong> <strong>Cultura</strong>. España, 2006.A pesar <strong>de</strong> todo dibujan… La guerra civil vista por los niños . Biblioteca Nacional, Madrid, 2006.Pàgines web <strong>de</strong> dibuixos d‟infants <strong>de</strong> la Guerra Civil Espanyola:UCSD Man<strong>de</strong>ville special collections library. They still draw pictures, drawings ma<strong>de</strong> by spanishchildren during the spanish civil war: Childrens drawings of the Spanish civil war. Avery architectural & fine arts library:American Friends Service Committee: They still draw pictures: Fonds Alexan<strong>de</strong>r Macleod (f 126). les archives publiques <strong>de</strong> l‟ontario commémorent l‟artd‟enfants <strong>de</strong> la guerre civile d‟Espagne:Llibres <strong>de</strong> dibuixos d‟infants d‟Israel i Palestina:Turbulent times, prophetic dreams. Art from israeli and palestinian children. Harold S.Koplewicz, M. D, Foreword by Gail Furman, Ph. D. Devora Publishing. 2000, Printed in Israel.Faithful witnesses, palestinian children recreate their world. Kamal Boullata. Preface: JohnBerger. Olive Branco Press, an imprint of interlink publishing group, Inc. NY. 1990.Pàgines web <strong>de</strong> dibuixos d‟infants <strong>de</strong> Palestina:WBUR arts scene: Voices from Palestine:Project hope: 15


Taula rodona 3: L‟art i la construcció <strong>de</strong> la pau a Catalunya.Ponents:Mohamed Soulimane (M.S): músic <strong>de</strong> l'Orquestra Àrab <strong>de</strong> Barcelona (OAB)Antonio Masegosa (A.M): Del projecte: “I tu què mires?” on el grup Transformas treballa elteatre <strong>de</strong> l'oprimit amb grups <strong>de</strong> disminuïts psíquics <strong>de</strong> la residència Albatros(). I <strong>de</strong>l projecte:“Pallapupas, Pallassos d‟Hospital” on es treballa amb malalts als hospitals()Nieves Baptista (N.B) i Natalí Rocha (N.R): <strong>de</strong>l projecte “Art a les Escoles” <strong>de</strong> la CasaAmarilla. Dolors Bonal (D.B) <strong>de</strong>l projecte Xamfrà, que apropa la música la dansa i el teatre a nens inenes <strong>de</strong>l Raval <strong>de</strong> Barcelona. Eugènia Boada, mo<strong>de</strong>ració.L‟art i la construcció <strong>de</strong> la pau a Catalunya:En aquesta taula rodona l‟èmfasi es va posar en experiències que vinculen l‟art i la construcció<strong>de</strong> pau a Catalunya. Cada un <strong>de</strong>ls ponents convidats van presentar-se a sí mateixos i també alprojecte al qual representen, emfatitzant sobretot en les motivacions que van tenir per iniciaraquests projectes, així com les modificacions d‟aquestes veient les necessitats que cal afrontaren el dia a dia, i les dificultats amb les quals s‟han trobat per seguir endavant. Algunes <strong>de</strong> lesi<strong>de</strong>es principals transmeses pels ponents van ser:Mohamed Soulimane, músic <strong>de</strong> l‟Orquestra Àrab <strong>de</strong> Barcelona va venir en representació alprojecte que va néixer fa quatre anys i mig per iniciativa <strong>de</strong> quatre marroquins li<strong>de</strong>rats per ellmateix, el director musical <strong>de</strong> la banda. El projecte, <strong>de</strong>l que formen part un total <strong>de</strong> 7 músics, esva iniciar tot coincidint amb els atemptats terroristes <strong>de</strong> Madrid. Arrel d‟això, la família <strong>de</strong>lMohamed, per por, va <strong>de</strong>manar-li que retornés al Marroc, però ell va tenir la necessitatd‟explicar què és la cultura àrab. Tal i com es pot llegir a la pàgina web <strong>de</strong>l grup “La nostramúsica és una eina important per explicar la nostra cultura en un moment <strong>de</strong>licat políticament,a on l‟Islam se l‟i<strong>de</strong>ntifica amb terrorisme, violència i radicalitat. Per a nosaltres és just elcontrari i això és el què intentem transmetre amb els nostres ritmes, lletra i música”. El què fal‟orquestra és crear una petita aliança <strong>de</strong> civilitzacions a través <strong>de</strong> la música, <strong>de</strong>l respecte i <strong>de</strong>l‟amor. La música segons ell permet l‟apropament, entre el grup i el públic, durant els concerts.La principal motivació <strong>de</strong> l‟OAB era “po<strong>de</strong>r menjar a finals <strong>de</strong> mes”. Actualment els membres <strong>de</strong>l‟orquestra veuen que aquesta motivació hi ha mesos que es fa possible, i d‟altres no, peròvaloren que amb el seu treball po<strong>de</strong>n transmetre amor (absent en les relacions humanes), i lainjecció moral que reben <strong>de</strong>l públic és el què els fa continuar.Tal i com va <strong>de</strong>clarar, una <strong>de</strong> les principals dificultats amb què s‟han trobat és que “La músicaen aquest país, o viure <strong>de</strong> la música és molt difícil perquè hi ha poc suport <strong>de</strong> les institucions.Estudiar música és molt car (...). Cal tenir un disc i que el 40% <strong>de</strong> les lletres siguin en català pertenir subvencions, però nosaltres fem música, i és un llenguatge universal. Fa 5 anys que somorquestra resi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l'auditori <strong>de</strong> música, però això et permet fer-hi un o dos concerts a l'any,no et donen diners. Tot ho fem nosaltres. Jo critico a les institucions perquè cal suport aaquesta via per arribar a la pau i el respecte mundial”.Antonio Masegosa va ser un <strong>de</strong>ls altres ponents d‟aquesta taula rodona i es va presentardient que té formació teatral i que més tard es va anar introduint en el tema <strong>de</strong> la salut mental.És el coordinador artístic <strong>de</strong> Pallapupas Pallassos d‟hospital, i responsable <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong>teatre social, treballant amb col·lectius <strong>de</strong> salut mental. El treball <strong>de</strong>l “tu a tu”, és el què l‟anima16


a continuar dia rere dia, animant a que els participants expliquin les seves experiències isensacions al grup, donant-ho a conèixer a la societat.Respecte a les dificultats amb què s‟ha trobat per continuar amb els seus projectes ha estatsobretot, centrant la seva resposta en el projecte que li<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> „Pallapupas‟ que “El personalsanitari entengui que això contribueix a fer canvis als diagnòstics que ells fan. El teatre és unaeina molt important. Això no s'estudia a medicina, tot i que ara es comença a fer”.També es va convidar a Nieves Baptista i Natalí Rocha, representants <strong>de</strong> la Casa Amarilla,una entitat cultural sense ànim <strong>de</strong> lucre que té la finalitat principal <strong>de</strong> contribuir i promourel‟apropament i intercanvi artístic i cultural entre els pobles d‟Amèrica Llatina i Catalunya, com aaportació a l‟enfortiment intercultural. Concretament van venir a presentar el projecte “Art a lesEscoles”, focalitzat a actuar en escoles <strong>de</strong> barris en els que resi<strong>de</strong>ixen un alt ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong> poblaciómigrant, amb la finalitat <strong>de</strong> donar eines a alumnes i professors a partir <strong>de</strong> l‟expressió plàstica icorporal, per tractar les diferències racials i socioculturals com a factor positiu per tal d‟afavorirla convivència i la interculturalitat, treballant l‟auto coneixement, i el respecte propi i <strong>de</strong> l‟altra.Tal i com van comentar les representats <strong>de</strong> l‟organització, “En moments <strong>de</strong> conflicte, esmanifesten les emocions <strong>de</strong> ràbia i tristesa, i aquestes po<strong>de</strong>n provocar moviment o paràlisi. Peraixò calen aquests processos que serveixen per a treballar en el registre <strong>de</strong> respostes, per agenerar noves maneres <strong>de</strong> reaccionar”. Elles van centrar l‟atenció en el taller “L‟autoretrat i elretrat com a forma d‟autoexploració”, que forma part <strong>de</strong>l projecte „Art a les escoles‟.Respecte a les motivacions que van impulsar a Natalí Rocha a apostar per la utilització <strong>de</strong>lllenguatge artístic en el seu dia a dia, va comentar que fa anys, treballant a Veneçuela ambinfants amb pocs recursos econòmics, es va adonar que es podia fer quelcom més a part <strong>de</strong>l‟art, veient que aprenia <strong>de</strong> sí mateixa a través seu, i que els infants aprenien d‟ella.Posteriorment, va formar-se en educació emocional.Una <strong>de</strong> les principals dificultats que ha hagut d‟afrontar al llarg <strong>de</strong>ls seus 15 anys <strong>de</strong> carrera, ésque es troba amb infants que li diuen que no saben dibuixar. Comenta haver-se adonat que elsistema d‟ensenyament s‟instal·la d'una forma rígida: l'expressió artística correcta, exacta, etc.Tal i com va dir, “Es reprodueixen estereotips, s'aprenen conceptes rígids i a través <strong>de</strong> lamemorització. La pauta <strong>de</strong> l'educació estandarditza el coneixement i fa que tothom ho hagid'aprendre tot al mateix ritme, sense respectar les característiques i ritmes individuals. Com aexemple, veiem que la majoria d‟infants dibuixen els mateixos arbres, les mateixes cases, etc.No hi ha lloc per a l'exploració, la flexibilitat adaptada al grup, i el tenir en compte que cadaintegrant és únic/a. També veig un <strong>de</strong>sconeixement i <strong>de</strong>sautorització <strong>de</strong> les arts com a via <strong>de</strong>coneixement i d'expressió ja que s'associa a allò lúdic. Cal estimular als nens i nenes i <strong>de</strong>ixaraquest espai”.Dolors Bonal, professora <strong>de</strong> música, va ser una <strong>de</strong> les altres participants <strong>de</strong> la taula. Quan esva jubilar va <strong>de</strong>cidir iniciar el projecte anomenat „Xamfrà‟, ara fa cinc anys, un centre <strong>de</strong> músicai escenes al barri <strong>de</strong>l Raval <strong>de</strong> Barcelona. Recuperant el significat <strong>de</strong> la paraula „Xamfrà‟, es vai<strong>de</strong>ar el projecte com un punt <strong>de</strong> trobada. Actualment hi participen uns 210 infants (<strong>de</strong>ls 5 als 20anys), que po<strong>de</strong>n participar i compartir tallers <strong>de</strong> música, <strong>de</strong> dansa, <strong>de</strong> teatre... L‟organitzacióes planteja el treball coral (en grup). Tal i com ella va expressar “L'educació a través <strong>de</strong> l'art ésel camí. La música requereix un esforç i necessita uns espais <strong>de</strong> tranquil·litat per a po<strong>de</strong>rescoltar i crear. Sòcrates va dir: „l'educació a través <strong>de</strong> l'art i la música és <strong>de</strong> la majorexcel·lència‟. El ritme i l'harmonia arriben al nucli <strong>de</strong> l'ésser humà. La música acompanyadad'una ètica, farà que els nens i nenes comencin a tenir espais <strong>de</strong> silenci i treball, i que mésendavant en els seus espais d'oci, els utilitzin en activitats creatives. A Xamfrà els grans aju<strong>de</strong>nals petits. La i<strong>de</strong>a és que hi hagi un calidoscopi dins <strong>de</strong>l Xamfrà, i també es treballa amb lesfamílies, que ara comencen a entendre què és el que fem”.En referència a les motivacions que la van portar a apostar per aquest projecte van ser perquèés una “Somiatruites”, tal i com ella es va <strong>de</strong>finir, afegint “La motivació em ve <strong>de</strong> pensar enaquest món amb guerres, separacions, tant lliure i tant poc just. Aquest nens i nenes tenen elsmateixos drets <strong>de</strong>ls infants que fa tants anys es van escriure i no se'n fa gaire cas. Tenen eldret a l'educació artística, etc. igual que la resta. Les institucions no se'n cui<strong>de</strong>n massa (hi ha17


un exemple d'una escola <strong>de</strong> l'Hospitalet, però en calen més). També per utopia: en Galeano diuque la utopia no es troba, es busca, i que és això el que fa caminar”.Finalment Dolors Bonal va comentar que algunes dificultats amb que s‟han trobat és que elsinfants els hi arriben <strong>de</strong>seducats, i que cal donar eines per a recuperar el què per<strong>de</strong>n amb unaeducació tancada, amb la televisió, etc. Tal i com va expressar “Cal recuperar aquells ulls quesàpiguen mirar, i les orelles que saben escoltar. Jo dic: „la música per a l'esperança il'esperança per a la música‟. Cal transformar la societat injusta en una d'equitativa”.18


TALLERS:Els tallers que es van dur a terme a les <strong>II</strong> <strong>Jorna<strong>de</strong>s</strong> <strong>de</strong> <strong>Creativitat</strong> i <strong>Conflicte</strong> van ser elssegüents:- Taller <strong>de</strong> teatre com a intervenció social (Teatre <strong>de</strong> l‟oprimit) a càrrec <strong>de</strong> Carles Vidal(Impacta teatre)- Taller d‟expressió plàstica impartit per Eva Vilanova (Marabal)- Taller <strong>de</strong> musicoteràpia i conflicte impartit per Claudia Mejía- Taller d‟expressió corporal i moviment a càrrec <strong>de</strong> Raquel Cano i Debby Holtzman(Pedagogia en moviment)- Taller <strong>de</strong> jocs cooperatius com a eina per a educar per la pau a càrrec <strong>de</strong> Sheila Vilaseca.19


TALLER: TEATRE COM A INTERVENCIÓ SOCIAL (TEATRE DEL‟OPRIMIT)Resum <strong>de</strong>l taller: Carles Vidal, responsable <strong>de</strong>l taller.El teatre <strong>de</strong> l'oprimit és un mèto<strong>de</strong> teatral sistematitzat pel dramaturg brasiler Augusto Boal enels anys 1960. Les tècniques per a <strong>de</strong>senvolupar-lo, que reben influència <strong>de</strong> el Teatre èpic <strong>de</strong>Bertolt Brecht, comprenen, entre d‟altres, el Teatre invisible, el Teatre imatge i el Teatre fòrum, itenen per objectiu transformar a l'espectador en protagonista <strong>de</strong> l'acció dramàtica i, a travésd'aquesta transformació, ajudar a l'espectador a preparar accions reals que li condueixin elpropi alliberament.OBJECTIUS GENERALS:Experimentar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> tot el cos les característiques vincula<strong>de</strong>s al pensament i al procéscreatiu.Analitzar la vinculació entre creativitat i la transformació noviolenta <strong>de</strong> conflictes.Valorar el potencial <strong>de</strong> l‟expressió i el teatre social com a eines d‟educació en i per alconflicte.Experimentar l‟ús <strong>de</strong>l teatre social com a eina <strong>de</strong> transformació noviolenta <strong>de</strong> conflictes.ACTIVITAT I DESENVOLUPAMENT DEL TALLEREl taller es va realitzar en dues sessions <strong>de</strong> 3 hores, i les activitats que es van dur a terme vanser:1.- Jocs <strong>de</strong> presentació i coneixement- “Caminar per l‟espai”: per parelles caminen per l‟espai amb dues consignes. Ho han<strong>de</strong> fer <strong>de</strong>l bracet i sense <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> caminar. Po<strong>de</strong>n compartir qui són, què fan i algunasituació en la que s‟hagin sentit oprimits o oprimi<strong>de</strong>s: és tracta d‟un treball perabandonar el pensament cognitiu i endinsar-nos en l‟artístic. Alhora busquem trencaramb la linealitat en el treball comunitari. Les persones i els grups tenen el seu propirellotge i no els po<strong>de</strong>m fer creure que si fan A i <strong>de</strong>sprés B, aconseguiran C. D‟altrabanda estem en un treball on es dona molta importància al reconeixement <strong>de</strong> l‟altre iaixò inclou també l‟opressor.2.- Com neix el Teatre <strong>de</strong> l‟oprimit? Per què Teatre “DEL” Oprimit?3.- Jocs i tècniques <strong>de</strong> <strong>de</strong>smecanització:- “Ganes d‟explicar”: per parelles, una vol arribar a l‟altra banda i l‟altra mira d‟impedirli.Després el que camina endavant té alguna cosa molt important que explicar i l‟altra hiposa resistència: lligat amb el paper <strong>de</strong>l clown, el sempre sí, les ganes d‟explicar,d‟exhibir-se. Busquem trencar amb les pors i el sentit <strong>de</strong>l ridícul.- “Els gots”: per parelles, una d‟elles porta un got ple d‟aigua, l‟altre li vol treure. Tot ha<strong>de</strong> passar en càmera lenta: el got com un tresor. No busquem artistes en el sentitprofessional sinó el sentit artístic que tots i tots portem al nostre interior, el nostretresor.- “Traslladar”: una persona puja dalt d‟una cadira. El grup ha <strong>de</strong> respondre al seu <strong>de</strong>sigd‟arribar com vulgui a l‟altra banda <strong>de</strong> la sala, sense imposar-li res: ningú millor que unmateix sap el que l‟oprimeix i el que l‟allibera. Tota persona que forma part d‟unconflicte hauria <strong>de</strong> formar part <strong>de</strong> la seva solució.- “Lluita en el centre”: al so <strong>de</strong>l picar <strong>de</strong> mans <strong>de</strong>l facilitador, el grup escenifica unalluita en el centre a càmera lenta: jo no puc reconèixer els meus drets i els <strong>de</strong> les20


persones amb les que em sento solidari si no entro en confrontació amb aquells que elsviolen. El TO busca una nova correlació <strong>de</strong> forces, en el que s‟intenta utilitzar la força<strong>de</strong> la part oprimida per a cridar l‟atenció <strong>de</strong> l‟opressor. No busquem l‟eliminació <strong>de</strong>l‟opressor (persona) sinó <strong>de</strong> l‟opressió (el problema)4.- Teatre Imatge:Coneixerem diferents tècniques <strong>de</strong> Teatre Imatge treballant amb opressions reals.- La imatge <strong>de</strong> les imatges.- Imatge i contraimatge.5.- Teatre Fòrum:Aprofitant opressions <strong>de</strong> l‟apartat anterior coneixerem algunes “Tècniques d‟assaig” a l‟hora <strong>de</strong>construir una peça <strong>de</strong> Teatre Fòrum.- La frase clau.- Para i pensa.- L‟assaig mut.21


TALLER: CREACIONS COL•LECTIVES:DEL COS A LA PLÀSTICA COM A EINA PER TREBALLAR ELCONFLICTEResum <strong>de</strong>l taller: Eva Vilanova Serichol, responsable <strong>de</strong>l taller.Dues sessions on juguem amb el cos i la plàstica. La fusió <strong>de</strong> disciplines artístiques(expressió corporal i expressió plàstica) ens aju<strong>de</strong>n a treballar la creativitat davant <strong>de</strong>situacions <strong>de</strong> conflicte -prevenció, resolució i múltiples solucions-. El treball corporal enspredisposa a engegar el procés creatiu plàstic.OBJECTIUS GENERALSEnfortir les habilitats socials, estratègies personals i col·lectives davant la <strong>de</strong>tecció,resolució i solucions possibles a un mateix conflicte.Potenciar la riquesa artística que ens aporta la fusió <strong>de</strong> dues disciplines -expressiócorporal i expressió plàstica-.Provocar l'estat creatiu.(Re)<strong>de</strong>scobrir l'art que tots portem dins -habilitats creatives- per treballar el conflicte.Passar-ho bé jugant amb l'art.ACTIVITAT I DESENVOLUPAMENT DEL TALLEREl taller es realitza en dues sessions <strong>de</strong> 3 hores. Fem un recorregut iniciant un treball <strong>de</strong> joccorporal previ per arribar a plasmar i<strong>de</strong>es, al voltant <strong>de</strong>l conflicte, a través <strong>de</strong> creacionsplàstiques.Les sessions es distribueixen en:Treball previ corporal -habilitats <strong>de</strong> confiança, escolta, empatia, grup i comunicació noverbal-.Creacions plàstiques col·lectives -habilitats socials, escolta, diàleg, consens-.De la praxis a la reflexió -aterrem la vivència creativa-.1a SESSIÓObjectius Treballar l'escolta grupal a través <strong>de</strong> jocs corporals. Facilitar nous llenguatges per comunicar i<strong>de</strong>es, pensaments, conflictes, solucions ... Introduir eines <strong>de</strong>l teatre imatge per entrar en contacte amb continguts relacionats ambel conflicte. Facilitar eines plàstiques per plasmar i<strong>de</strong>es.DesenvolupamentLa primera part <strong>de</strong> la sessió ha estat protagonitzada per una bateria <strong>de</strong> jocs corporals: Jocs <strong>de</strong> presentació (massatge amb colors, bateig miner, zip zap, camina<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l'1 al 3-ritmes-). Jocs teatre imatge per trobar situacions conflicte (estàtues en cercle/ hores <strong>de</strong>l dia,accions quotidianes). Estàtues amb un punt <strong>de</strong> contacte, estàtues complementaries peranar exercitant l'escolta grupal i la complementació a les i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> l'altre. Creacions <strong>de</strong> quadres col·lectius. Primer <strong>de</strong> situacions imaginàries i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>situacions <strong>de</strong> conflicte. Posem en pràctica alguna situació <strong>de</strong> conflicte tot creantimatges estàtiques <strong>de</strong> 3 moments: Imatge prèvia al conflicte, imatge <strong>de</strong>l moment <strong>de</strong>lconflicte i imatge d'una possible solució al conflicte.22


Tenim 3 imatges sense veu que ens mostren una evolució <strong>de</strong>l conflicte, amb aquestestreballem plàsticament distribuïts en 4 grups <strong>de</strong> treball -cada grup amb un conflictediferent triat pel ells mateixos-.La segona part <strong>de</strong> la sessió ha estat un apropament a l'expressió plàstica:Cada grup recupera les imatges estàtiques <strong>de</strong> cada conflicte. Teatre imatge.Triem un <strong>de</strong>ls tres moments i plasmen la i<strong>de</strong>a en forma <strong>de</strong> mural. Utilitzem la tela itècnica <strong>de</strong>l collage amb contrast <strong>de</strong> colors. En la creació plàstica cada grup treballaindividualment però se'ls convida a utilitzar el cos per crear formes i continguts quereflecteixin la i<strong>de</strong>a que volen mostrar.En aquesta primera sessió <strong>de</strong>ixarem preparats els fons <strong>de</strong>l murals, les formes i imatgesretalla<strong>de</strong>s i prepara<strong>de</strong>s per enganxar-les i distribuir-les en l'espai al llarg <strong>de</strong> la segonasessió. Cal que estigui ben sec.Per acabar la primera sessió fem una reflexió <strong>de</strong> la dinàmica emprada, l'enfocament imetodologia. És una sessió <strong>de</strong> continuïtat i per tant la reflexió final la <strong>de</strong>ixem per la segonasessió. Tanquem amb una massatge corporal grupal.AvaluacióLa predisposició <strong>de</strong>l grup ha facilitat molt el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la sessió.El consens i la presa <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisions constants alhora <strong>de</strong> treballar ha estat present <strong>de</strong> formaimplícita. Aquest fet ens ha fet reflexionar <strong>de</strong> com i quines maneres cada grup havia gestionatcada pas que <strong>de</strong>cidia tirar endavant. Es valora molt positiu el fet d'analitzar el transfons <strong>de</strong> laproposta i tot el que pot <strong>de</strong>svetllar.A nivell teòric fem esment a Augusto Boal i el teatre imatge com a eina que ens permetapropar-nos al conflicte per <strong>de</strong>sprés treballar-ho plàsticament. Boal ens facilita trobar elcontingut amb el cos, <strong>de</strong>sprés nosaltres treballem amb altres eines.2a SESSIÓObjectiusRecuperar el joc corporal per apropar-nos <strong>de</strong> nou al grup.Provocar l'estat creatiu a través <strong>de</strong> petites consignes plàstiques.Re <strong>de</strong>scobrir la creativitat que tots portem dins.DesenvolupamentLa primera part <strong>de</strong> la sessió la <strong>de</strong>diquem a perfilar el mural <strong>de</strong>l dia anterior. Retallem, distribuïm en l'espai, enganxem, <strong>de</strong>staquem les imatges que consi<strong>de</strong>rem <strong>de</strong>major importància amb negre -color que havíem suprimit fins al moment-. Creemcontrast.La segona part <strong>de</strong> la sessió la <strong>de</strong>diquem a la recerca d'una escenificació plàstica queincorpori el mural:Recuperem les dues imatges <strong>de</strong>l dia anterior, les que no s'han plasmat en el mural,i lesescenificarem amb materials <strong>de</strong> reciclatge que trobem dins l'aula. Caldrà que cadaimatge representi bé la i<strong>de</strong>a. Tindrem en compte els materials que utilitzem; textures,dureses, ... Els tipus <strong>de</strong> materials també ens donen informació <strong>de</strong>l que volemtransmetre.Cada grup ens mostrarà la seva instal·lació que reflexa els tres moments -previ aconflicte, conflicte i una solució-.Farem un passeig per cada una d'elles comentant iaportant reflexió. Simulant que estem en un museu que ens mostren situacions <strong>de</strong>conflicte i on cada grup se'l convida a pensar en possibles solucions a cada un <strong>de</strong>lsconflictes que visualitza.23


Per acabar es <strong>de</strong>ixarà un temps perquè cada grup aporti noves solucions als conflictes <strong>de</strong>lsaltres i les plasmarà <strong>de</strong> forma escrita. En acabat compartim tot el material sorgit i fem reflexiófinal <strong>de</strong> la dinàmica, continguts i possibilitats que ens aporta treballar amb la fusió <strong>de</strong> duesdisciplines -cos i plàstica- en la recerca <strong>de</strong> solucions davant d'un conflicte, ...També es comenta alguna bibliografia general; Augusto Boal, Christine Poultes, Taro Gomi,Paty Martos, ...AvaluacióEn general es valora el fet novedós <strong>de</strong> fusionar les disciplines, s'obre una escletxa a novesmaneres <strong>de</strong> treballar i el grup es mostra molt predisposat a seguir investigant en aquesta línia.METODOLOGIA GENERALDes <strong>de</strong>l primer moment molt pràctica, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l joc corporal i plàstic, amb la utilització <strong>de</strong>l recursmusical com a complement. Des <strong>de</strong> la provocació amb petites consignes perquè el grup anéscaminant sol i creant continguts a través <strong>de</strong> propostes artístiques.24


TALLER DE MUSICOTERAPIA I CONFLICTEClàudia Mejía, responsable <strong>de</strong>l taller.Resum <strong>de</strong>l taller: Cécile Barbeito.A partir <strong>de</strong>l taller ens aproximarem, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la teoria i la pràctica, a entendre i vivenciar elsefectes <strong>de</strong> la música en l‟ésser humà a nivell social, afectiu, psicològic i físic; reflexionar sobreles nocions <strong>de</strong> conflicte, les seves característiques i les seves fases en les societats mo<strong>de</strong>rnes;trobar la relació entre la música i el conflicte i a establir els diferents rols que es po<strong>de</strong>n donar enaquesta relació; conèixer els possibles efectes <strong>de</strong>l conflicte armat; reflexionar sobre el paper <strong>de</strong>l‟art en la reconstrucció <strong>de</strong> societats en conflicte, i vivenciar varies propostes <strong>de</strong> treballmusicterapèutic, orienta<strong>de</strong>s a la provenció, atenció en crisi o participació en processos <strong>de</strong>transformació social.OBJECTIUS GENERALS:- Introduir-se en la utilitat <strong>de</strong> la musicoteràpia.- Conèixer les característiques <strong>de</strong>l conflicte i els seus efectes sobre les persones.ACTIVITAT I DESENVOLUPAMENT DEL TALLER: DIA 11. Formació <strong>de</strong> grup Ronda <strong>de</strong> presentacions Activitat <strong>de</strong> massatges per parelles per a trencar el gel i tenir el cos més <strong>de</strong>spert i flexible2. Introducció a la musicoteràpia Ronda <strong>de</strong> paraules per dir, en un sol mot, una paraula que relacionem amb la música.Les paraules recolli<strong>de</strong>s permeten entendre les diferents dimensions <strong>de</strong> la música:HORIZONTALJERÁRQUICODISFRUTECONOCIMIENTOESPACIO DERELACIÓNCREACIÓNMÚSICAFont: Claudia MejíaESPACIO DECOMUNICACIÓNCOHESIÓNSOCIALSENTIDO DEPERTENENCIACOMUNIDADExpresiónINTERPRETACIÓNI<strong>de</strong>as,pensamientosSensaciones,sentimientos Audició psicològica: escoltem 6 peces <strong>de</strong> música, reflectint com ens sentim dibuixant en unpaper. Les peces <strong>de</strong> música mostren una progressió <strong>de</strong> més tranquil·les a més anima<strong>de</strong>s. Enacabar l‟audició cada persona mostra els dibuixos explicant com s‟ha sentit. Quins sentimentsens ha generat la música?25


Efectos <strong>de</strong> la músicaDimensión RespiraciónFisiológica Presión sanguíneaDimensiónEmocionalDimensiónSocialDimensiónPsicológicaFont: Clàudia Mejía.Ritmo cardíacoOndas cerebralesActividad muscularSistema inmunitarioEstados <strong>de</strong> ánimoExpresión <strong>de</strong> emociones profundasComunicación y expresión <strong>de</strong> estado emocionalEvocación <strong>de</strong> emociones y sentimientosLa escuchaEl diálogo y la comunicaciónLa expresión individual <strong>de</strong>ntro <strong>de</strong>l colectivoEl <strong>de</strong>sarrollo <strong>de</strong> habilida<strong>de</strong>s sociales (solidaridad, respeto,reconocimiento)Equilibro, serenidad, armonía.La atmósfera para la meditación, la reflexión y laexploración sobre el sentido <strong>de</strong> la vidaSentimiento <strong>de</strong> tranquilidad y seguridadSentimiento <strong>de</strong> cohesión con el entorno3. Introducció al concepte <strong>de</strong> conflicte Dinàmica per introduir el conflicte: es formen 4 grups que han <strong>de</strong> cantar una cançó a capella:Grup 1: “Mi caballo siempre fiel”Grup 2: “Trota y galopa por el jardín”Grup 3: “Nunca se cansa siempre avanza”Grup 4: “mi caballo fiel”.Després <strong>de</strong> fer diverses proves per provar el cant a capella, una persona <strong>de</strong> cada grup surt <strong>de</strong>l‟espai i rep la instrucció <strong>de</strong> boicotejar el que canti el seu propi grup (adormint-se, cridant queno canten bé, cantant una altra cosa, fent coses per distreure, etc.).Es reprèn <strong>de</strong> nou el cant amb els elements distorsionadors per veure com fa cada grup per aafrontar el conflicte.Avaluació: Què ha passat durant la dinàmica? Quina ha estat la reacció <strong>de</strong> cada grup? S‟hamirat <strong>de</strong> resoldre el conflicte integrant a la persona distorsionadora o excloent-la? Quinesformes diferents s‟han trobat per a afrontar el conflicte?Característiques i fases <strong>de</strong>l conflicte: Des d‟una dimensió positiva és un factor <strong>de</strong> canvi i transformació. Permet visibilitzar la diferència, la contradicció, la insatisfacció. Pot resoldre‟s a través <strong>de</strong> processos <strong>de</strong> reflexió, diàleg, participació i acord. La por, la incapacitat o la manca d‟experiència en aquests processos po<strong>de</strong>n fer <strong>de</strong>lconflicte, un caldo <strong>de</strong> cultiu per relacions <strong>de</strong>sequilibra<strong>de</strong>s (abusador-abusat; victimarivíctima). És així com el conflicte passa <strong>de</strong> la fase latent, a la crisi, a l‟enfrontament violent. Cada persona escull un instrument i toca al seu ritme tenint en compte la resta <strong>de</strong>l grup, pera representar la diferència <strong>de</strong> formes d‟expressar-se que pot donar-se en harmonia.DIA 21. Formació <strong>de</strong> grup: Activitat <strong>de</strong> massatges per parelles per a trencar el gel i tenir el cos més<strong>de</strong>spert i flexible2. El treball com a educadora musical en context <strong>de</strong> conflicte armat26


TRATAMIENTODEL TRAUMASENSIBILIZACIÓNSOCIALIntroducció al treball <strong>de</strong> la Clàudia com a professora <strong>de</strong> música a Colòmbia, i com a monitoraen un projecte <strong>de</strong> corals a diferents ciutats <strong>de</strong> Colòmbia, explicant quines situacions l‟han portata voler utilitzar el po<strong>de</strong>r curatiu <strong>de</strong> la música.Explicant com n‟era d‟inadaptat arribar a les comunitats rurals volent ensenyar música clàssica,amb un llenguatge completament aliè als seus interessos i coneixements, ha ressaltat lanecessitat <strong>de</strong> que el llenguatge musical s‟adapti al context en el que s‟aplica. És important queper fer educació musical, per connectar amb les persones amb les que es treballa, escomuniqui amb un llenguatge que els sigui proper.Partint <strong>de</strong> l‟experiència dolorosa d‟un noi d‟un <strong>de</strong>ls grups en els que treballava que es vasuïcidar en sentir-se exclòs <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> ser expulsat <strong>de</strong> diversos entorns que li eren propers,reflexiona sobre el valor afegit que té el fet <strong>de</strong> participar en un espai <strong>de</strong> cura, d‟afecte, queproporciona un ambient d‟afecte.Finalment, l‟exemple d‟un altre membre d‟una coral, amb pocs coneixements musicals, vacontinuar voluntàriament un projecte quan se‟n van acabar els fons, fa veure com és importantvalorar el que pot aportar cadascú, i valorar els seus punts forts, i també que formar a lespersones en les seves capacitats permet fer que els projectes continuïn, malgrat les dificultatsexternes.3. Característiques <strong>de</strong>ls conflictes armats- La majoria es caracteritzen per ser interestatals, amb enfrontament entre forces arma<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l'estat i grups irregulars.- És la població civil la més afectada (mort, segrest, <strong>de</strong>saparició, violació, mutilació,<strong>de</strong>splaçament)- L'instrument bèl·lic més utilitzat és l'armament convencional, i dins d'aquest, les armeslleugeres (que són les causants <strong>de</strong>l 90% <strong>de</strong> les víctimes mortals).- Les causes més comunes <strong>de</strong>ls principals conflictes armats po<strong>de</strong>n classificar-se en: po<strong>de</strong>rpolític, autonomia – in<strong>de</strong>pendència i els recursos, el territori i la població“Els processos <strong>de</strong> pau i <strong>de</strong> reconstrucció o rehabilitació postbèl·lica serien en el millor <strong>de</strong>lscasos, els escenaris conclusius d'una etapa <strong>de</strong> <strong>de</strong>strucció i Mort”.4. Música i pau: què pot aportar la música en contextos <strong>de</strong> conflicte armat? Per formar parelles, cada participant ha d‟imaginar un color i fer que el seu cos reflecteixiaquest color. A continuació, les persones s‟han d‟agrupar amb aquelles altres que creuen quetenen el mateix color. Les parelles s‟han <strong>de</strong> posar cara a cara, fent <strong>de</strong> mirall. Una persona esmou mentre l‟altra imita el seu moviment, al ritme <strong>de</strong> la música. En segon lloc, les personesseuen al terra, donant-se l‟esquena, i agafant-se les mans, fent moviments amb els braços ambla música. Per acabar, i encara amb rerefons musical, les parelles s‟han <strong>de</strong> passejar per lasala, fent que un <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> la parella camini amb els ulls tancats mentre l‟altra la guiaperquè no topi amb cap persona o obstacle. Per acabar l‟exercici, s‟avalua qui s‟ha sentitcòmo<strong>de</strong> portant el moviment, i qui <strong>de</strong>ixant-se portar, i perquè.Què pot aportar la música en aquests contextos?PARA QUÉ CÓMO OBJETOCONCIERTOS MASIVOSCANCIONES (PROTESTA, NUEVACANCIÓN)PROPUESTAS PEDAGÓGICASMUSICOTERAPIAARTE TERAPIA· Visibilizar los conflictos· Sensibilizar a la comunidad interna y externa· Lograr apoyo económico· Reconocerme y reconocer al otro· Reconstruir canales <strong>de</strong> comunicación (expresar con criterio)· Reestablecer lazos <strong>de</strong> confianza· Respetar la diversidad· Generar colectivo· Favorecer la creatividad y la toma <strong>de</strong> <strong>de</strong>cisionesconsensuadas· Apoyar los procesos terapéuticos <strong>de</strong> carácter psicológicos ysociales27


TRANSFORMACIÓNSOCIALPROYECTOS· Precisar el enfoque colectivo consolidando agrupacionesmusicales.· Conocer el lenguaje <strong>de</strong> la música· Expresar a través <strong>de</strong> la creación e interpretación colectiva· Estructurar proyectos que engloben la dimensión personal y lacolectiva, que <strong>de</strong>n campo a la imaginación, que trasciendan yse estructuren <strong>de</strong>s<strong>de</strong> lo local, que generen re<strong>de</strong>s y queinvolucren y movilicen a la comunidad.Font: Clàudia Mejía.La Imaginación Moral, procés <strong>de</strong>finit per John <strong>Pau</strong>l Le<strong>de</strong>rach i que consisteix en:- Capacitat d'imaginar-se a si mateix en relacions (xarxes)- Voluntat d'acceptar la complexitat i no emmarcar el repte com una polarització dual, (visióperifèrica, serendipia)- Actes d'enorme creativitat (art i pau)- Voluntat d'arriscar-se (vocació)“Transcendir la violència requereix imaginació, el que es tradueix en actes creatius” (John <strong>Pau</strong>lLe<strong>de</strong>rach)Definició <strong>de</strong> Musicoteràpia Social i Comunitària: Praxis que es <strong>de</strong>senvolupa en els espais<strong>de</strong> participació social, política, cultural, religiosa, laboral, comunal. Un territori disciplinari que éspolític, que atén a la cerca <strong>de</strong>l bé comú.Objectius <strong>de</strong>l Musicoterapeuta a la Comunitat: Disponibilitat, el silenci <strong>de</strong> l‟escolta,discriminació <strong>de</strong> fenòmens sonors, creativitat <strong>de</strong> les consignes, legitimitat donada pelcompromís amb les tasques; generar espais d‟expressió; recuperació i creació comunitària;encontre i diàleg interior i amb l‟altra; llaços i xarxes socials entre amics i altres actors <strong>de</strong> lacomunitat. La musicoteràpia comunitària es sustenta en el paradigma reflexió-acció, onl‟aspecte sonor és via d‟anàlisis i actuació a nivell social i comunitari.Es distingeixen dos nivells d‟anàlisi i actuació: Comunitari barri, comunitat (assemblea,menjador, fàbrica, centre, universitat); Social. Massiu. Col·lectiu, anomenat poble o grancomunitat.La Musicoteràpia comunitària procura: Generar participació, organització; Propiciar unai<strong>de</strong>ntitat personal i col·lectiva respectant la diversitat; Profunditzar la consciencia eco -socio -política i cultural: Expressar els malestars i protestes; Compartir vivències "litúrgiques" d‟unitat;Promoure la realització <strong>de</strong>ls projectes.Tècniques <strong>de</strong> la Musicoteràpia Comunitària: Es centra en accions sonores i musicalsparticipatives, col·lectives, expressives, d‟unitat, <strong>de</strong> reflexió; Improvisacions sonores i musicalscol·lectives; Cant responsorial i <strong>de</strong> consignes polítiques; Orientació <strong>de</strong> l‟acció musical; Cantcol·lectiu <strong>de</strong>l cançoner <strong>de</strong> la comunitat.Enfocaments Metodològics: Conèixer i reproduir un mo<strong>de</strong>l; Conèixer, reproduir mo<strong>de</strong>l ireflexionar.IMITEM, PREVENIM, CONTROLEM, INTERVENIM, PRESERVEM, CONSERVEMI<strong>de</strong>ntificar o <strong>de</strong>tectar necessitats, conèixer diversos mo<strong>de</strong>ls, reflexionar, adaptar, imaginar,proposar, arriscar, transformar.PROVEÏM, PARTICIPEM, EMPODEREM, CONSENSUEM, TRANSFORMEM Després <strong>de</strong> veure el vi<strong>de</strong>oclip <strong>de</strong> la cançó “Errante diamante” <strong>de</strong>l grup <strong>de</strong> música colombiàAterciopelados (http://www.youtube.com/watch?v=i1e1qdr1WwI) com a mostra <strong>de</strong> la incipientmúsica compromesa a Colòmbia, es contextualitza el ví<strong>de</strong>o en la realitat <strong>de</strong> les persones<strong>de</strong>splaça<strong>de</strong>s a causa <strong>de</strong>l conflicte armat a Colòmbia.28


SocialesSocialesPsicológicosPsicológicosFísicosFísicos5. Conseqüències <strong>de</strong>ls conflictes armats L‟estrangulador estrangulat: en cercle, cada participant ha <strong>de</strong> caminar agafant pel coll – peròsense tocar-la – a la persona <strong>de</strong>l davant. Poc a poc, les persones <strong>de</strong>l cercle comencen acaminar, mirant alternativament a la persona que estrangulen i a la persona estrangulada.Aquesta dinàmica permet introduir el tema <strong>de</strong>ls efectes <strong>de</strong>ls conflictes armats. Aquests són:InmediatosDesplazamientoAgresiones sexuales (niños, niñas ymujeres) ViolaciónNiños y niñas combatientesTorturaDesapariciónSecuestroMutilaciónA posterioriFalta <strong>de</strong> vivienda, alteración <strong>de</strong> hábitos alimenticios y<strong>de</strong> higiene, trashumancia, pérdida <strong>de</strong> empleos,<strong>de</strong>sescolarización. ManipulaciónEmbarazos no <strong>de</strong>seados, infecciones,<strong>de</strong>sgarramientos, lesiones. Desestructuración <strong>de</strong> launidad familiar (prostitución)Pérdida <strong>de</strong> capital humano, preservación <strong>de</strong> losimaginarios <strong>de</strong>l conflictoDaños físicos y psicológicosTortura, muerteTortura, hambre, fatiga, cansancio, muerteIncapacida<strong>de</strong>s físicas, alteración <strong>de</strong> las funcionesmotricesMuerteInmediatosTristezaRabiaFrustraciónImpotenciaAngustiaMediano plazoTrastorno <strong>de</strong> estrés postraumáticoTrastornos emocionalesDepresiónAnorexia, bulimiaAnsiedadMiedo Pérdida <strong>de</strong> valores como medio <strong>de</strong> compensación -Sed <strong>de</strong> venganza egoísmoTrastornos <strong>de</strong>l sueñoTrastorno <strong>de</strong> la alimentaciónResilienciaBaja autoestimaEmpobrecimiento <strong>de</strong> la imagen corporalDesestabilización, <strong>de</strong>sadaptaciónPérdida <strong>de</strong> la confianza en la gente y en lascosas. Desesperanza. ApatíaInmediatosDestrucción <strong>de</strong> las re<strong>de</strong>s socialesDescomposición <strong>de</strong> la estructura familiarA posteriorMarginalidad, aislamiento, miedoDelincuenciaDestrucción e imposición <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>losproductivos. Perdida <strong>de</strong> riqueza.DesconfianzaPérdida <strong>de</strong> los recursos <strong>de</strong>l entorno, tantosociales como ecológicosPobreza, mendicidadAislamientoPobreza, mendicidad, <strong>de</strong>sarraigoNO PROYECTO DE FUTUROFont: Clàudia Mejía.29


Per concloure el taller i per tal que cadascú tregui les emocions que s‟han viscut al taller,s‟ofereix primer un espai per a que tothom alhora faci els sons, digui paraules, canti cançons,etc. que vulgui per <strong>de</strong>sfogar-se, o expressar com s‟ha sentit durant el taller. En segon lloc, cadapersona escull un instrument <strong>de</strong> percussió i expressa el que vol o necessita treure a través <strong>de</strong>l‟instrument, sense que hagi <strong>de</strong> sonar bé. Després d‟això, per tal d‟acabar tots coordinats, es fauna ronda on cada persona una a una marca un ritme que tots els altres participants hand‟acompanyar amb el seu instrument.30


TALLER D‟EXPRESSIÓ CORPORAL I MOVIMENTResum i avaluació <strong>de</strong>l taller per Raquel Cano i Debby Holtzman (Pedagogia en moviment,responsables <strong>de</strong>l taller).El arte es una manera <strong>de</strong> enten<strong>de</strong>r la vida, <strong>de</strong> relacionarse con ella, pone <strong>de</strong> manifiesto loverda<strong>de</strong>ro, lo vivo. La forma <strong>de</strong> relacionarnos a través <strong>de</strong> éste es más humana; motiva aexpresar lo bello y no bello <strong>de</strong> una manera constructiva, por ello es una forma <strong>de</strong> construirespacios y estados <strong>de</strong> paz, <strong>de</strong> entendimiento.Nuestra propuesta fue la <strong>de</strong> experimentar con el arte, po<strong>de</strong>r vivirlo e integrarlo, por lo que eltrabajo llevado a cabo en estas jornadas fue experimental, y posteriormente racional, paraobtener conclusiones que facilitasen herramientas, las cuales pudiesen ser incorporadas alcampo profesional <strong>de</strong> cada uno/a <strong>de</strong> los integrantes.Nuestra herramienta principal <strong>de</strong> acción es el arte <strong>de</strong>l movimiento. Y <strong>de</strong>s<strong>de</strong> la disciplina <strong>de</strong> ladanza y el movimiento se pudieron construir bases sobre el concepto <strong>de</strong> construcción <strong>de</strong> paz.El tiempo que <strong>de</strong>dicamos en esta formación se basó en la búsqueda <strong>de</strong>l entendimiento propiovivencial <strong>de</strong>l significado que tiene el conflicto en uno/a mismo/a. Esta dinámica <strong>de</strong> trabajo fueacogida por las/los participantes <strong>de</strong> una manera comprometida, por lo que observamos quemuchos <strong>de</strong> las personas integrantes <strong>de</strong>l grupo pudieron enten<strong>de</strong>r lo que significa actuar enmateria <strong>de</strong> resolver un conflicto <strong>de</strong>s<strong>de</strong> un lugar don<strong>de</strong> las palabras no existen, don<strong>de</strong> losacuerdos y la comunicación se establece <strong>de</strong>s<strong>de</strong> el lenguaje primitivo <strong>de</strong>l cuerpo. Esta nuevavisión <strong>de</strong>l otro como un ser más completo ofreció un lugar <strong>de</strong> respeto al conflicto y a suresolución, una lectura <strong>de</strong> cuales son las necesida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> uno mismo y las necesida<strong>de</strong>s <strong>de</strong>aquél que tiene el conflicto y el <strong>de</strong>sequilibrio que impi<strong>de</strong> la comunicación y la paz.La primera parte <strong>de</strong>l trabajo utilizamos el concepto <strong>de</strong> “Empatia Corporal” como unaherramienta que pone <strong>de</strong> manifiesto la capacidad <strong>de</strong> escucha y acción que hay en cada uno <strong>de</strong>nosotros/as cuando nos encontramos frente a un conflicto. El cómo resolverlo <strong>de</strong>s<strong>de</strong> nuestrapercepción corporal (sensorial-mental-emocional). Ello ofreció una manera responsable ycoherente <strong>de</strong> actuación frente a la resolución <strong>de</strong> conflictos.En la segunda parte <strong>de</strong>l taller quisimos ofrecer un espacio y un tiempo don<strong>de</strong> jugar con dosritmos diferentes, con la finalidad <strong>de</strong> experimentar en el propio cuerpo lo que es el conflicto enforma <strong>de</strong> movimiento robótico, lo mas parecido al movimiento autómata, repetitivo, y laliberación <strong>de</strong> dicho conflicto a través <strong>de</strong> soltar y liberar para llegar a la forma <strong>de</strong> liviandad,ligereza y juego a través <strong>de</strong>l movimiento “liviano”, lo más parecido a estado <strong>de</strong> tranquilidad opaz.Para <strong>de</strong>jar una impronta sobre éste concepto <strong>de</strong>l que hablamos, conflicto versus paz, usamosel dibujo como prolongación <strong>de</strong>l movimiento originado en el trabajo. Un momento más <strong>de</strong>introspección reflexión artística sobre como entien<strong>de</strong> nuestro cuerpo estos conceptosuniversales y básicos.Este primer ritmo corporal <strong>de</strong>l que hablamos lo <strong>de</strong>nominamos “cortado”, éste motivaba a laspersonas a rescatar el movimiento robótico. Otra pauta importante para la dinámica fue laforma <strong>de</strong> traslación en el espacio; proponíamos dificultad, como si el aire que nos ro<strong>de</strong>atuviésemos que empujarlo, rescatamos la imagen <strong>de</strong> “empujar un piano”. Ello provocaba en elestado corporal, anímico y racional dificultad, una tensión, una forma <strong>de</strong> bailar el concepto <strong>de</strong>“conflicto”.La forma con romper con el conflicto fue ayudar al cuerpo a liberar la tensión a través <strong>de</strong>movimiento energético. Lo más parecido al trance primitivo. Este agotamiento y liberación físicaprodujo ligereza, tranquilidad y sosiego. Imprescindible para que el cuerpo se mueva <strong>de</strong>manera pacífica, en escucha, receptivo.El resultado final, la impronta que sirvió para hacer el cierre, fue el trazo que salió <strong>de</strong> las manos<strong>de</strong> los/as participantes siguiendo el movimiento interno. Estas obras sirvieron para verbalizar31


estados, sensaciones, impresiones, <strong>de</strong>s<strong>de</strong> una posición no intelectual, en la mayoría <strong>de</strong> suscasos, lo que fomentó una información muy valiosa para cada uno y para el grupo.Pudimos observar como en el <strong>de</strong>sarrollo <strong>de</strong> las dinámicas se dieron algunas dificulta<strong>de</strong>s yresistencias, por lo que fue un material valioso a la hora <strong>de</strong> conseguir conclusiones y resultadosen la construcción <strong>de</strong> paz. Podríamos <strong>de</strong>cir que:El juicio <strong>de</strong> valores o juez interior fomenta el conflicto con uno mismo y con el entorno:Para encontrar el movimiento liviano y libre que proporciona sensación y sentimiento <strong>de</strong> paz, eljuicio es un gran impedimento. Produce bloqueo, y se resuelve cuando se comparte con elgrupo, con los <strong>de</strong>más. Un entorno seguro y <strong>de</strong> contención nos sirvió para resolver ésteconflicto.Los limites: Qué alguien proponga unos límites pue<strong>de</strong>n vivenciarse como algo invasivoo coercitivo. Cuando la confianza no se <strong>de</strong>posita en la persona guía/instructora/mediadorapue<strong>de</strong> darse una incomodidad y actuación “agresiva” por parte <strong>de</strong> la población a la que nosdirigimos. Esto es algo que po<strong>de</strong>mos verlo en algunas poblaciones, don<strong>de</strong> lo “impuesto” pue<strong>de</strong>ser motivo <strong>de</strong> conflicto y rebelión. No tener los límites claros o luchar contra ellos, impi<strong>de</strong>n elencuentro con uno mismo y con el momento presente, lo que nos pue<strong>de</strong> ocasionar no actuaren consonancia con lo que ocurre en realidad. La resolución <strong>de</strong> ello comprobamos que fuece<strong>de</strong>r el espacio para que esto suceda, o sea señalar que se pue<strong>de</strong>n trasgredir ciertos límites yofrecer confianza <strong>de</strong>smontando creencias y miedos en hechos que no pertenecen al momentopresente.Trabajar con la creatividad y el arte significa exponerse, <strong>de</strong>jar salir lo que hay en cadauno/a. Ello es un motivo para protegerse y entrar en conflicto con lo <strong>de</strong> fuera.Otros resultados que pudimos concretar al finalizar las sesiones <strong>de</strong> creatividad y movimientofueron los <strong>de</strong> compenetración, entendimiento, diversión y conexión con el otro. Lo que nosconduce a verificar que el arte y la creatividad fomentan espacios gratificantes y <strong>de</strong> paz.En un corto espacio <strong>de</strong> tiempo vimos la construcción positiva <strong>de</strong> lazos e interrelaciones entrelas personas. La vinculación es una <strong>de</strong> las primeras premisas que hemos <strong>de</strong> seguir en cuanto aintervención con cualquier población. Sin una vinculación positiva no hay posibilidad <strong>de</strong> unaacción positiva y constructiva socioeducativa posible. Y es el arte <strong>de</strong>l juego y <strong>de</strong>l movimiento laque proporcionó un tipo <strong>de</strong> encuentro i<strong>de</strong>al para construir vínculos fuertes y sólidos, vínculosverda<strong>de</strong>ros y <strong>de</strong> confianza.Es importante la función que tuvo el grupo, y fueron importantes los momentos en los que éstepodía contenerse a si mismo, es <strong>de</strong>cir, como la vivencia <strong>de</strong> uno/a le servía al/la otro/a. Aquí<strong>de</strong>sarrollamos el concepto <strong>de</strong> solidaridad entendida como unidad grupal. Dón<strong>de</strong> uno se vereflejado en el otro, don<strong>de</strong> uno es con el otro y dón<strong>de</strong> los apoyos que se crean son <strong>de</strong>s<strong>de</strong> elentendimiento más profundo, todos crecen juntos y no como entes individuales, el valiosoreflejo <strong>de</strong> ver que mis conflictos son como los <strong>de</strong> mi compañero y juntos crecer. “Si vienes aquípara ayudarme regresa por don<strong>de</strong> viniste, si me ayudas porque crees que tu propiasupervivencia <strong>de</strong>pen<strong>de</strong> <strong>de</strong> la mía po<strong>de</strong>mos empezar a enten<strong>de</strong>rnos” (Aborigen Australiana).Lo que aportó la danza y el movimiento como recurso creativo en el ámbito <strong>de</strong> la no violenciay/o paz fue:- La expresión <strong>de</strong> las emociones, lo que ayudó a crear un clima abierto <strong>de</strong>comunicación y a „<strong>de</strong>sencorsetar‟ un poquito más el cuerpo.- Un estado <strong>de</strong> conciencia mayor tanto <strong>de</strong> uno mismo como <strong>de</strong>l entorno.- Interactuación a través <strong>de</strong>l juego y la mirada inocente, proporcionando un encuentrosano y positivo.- Reflexión grupal <strong>de</strong> las emociones que se <strong>de</strong>spiertan cuando empatizo con el otro,como medio <strong>de</strong> interactuación responsable y coherente.- Descarga y recarga <strong>de</strong> energía, lo que proporcionó sensaciones <strong>de</strong> felicidad ysosiego.32


- Una nueva presencia corporal, emocional, sensorial y racional, <strong>de</strong>s<strong>de</strong> don<strong>de</strong> construirlos nuevos discursos y valores.La evolución como grupo fue positiva, y también variable. En un comienzo se crearonvinculaciones muy fuertes entre parejas y jugaron a todo como un grupo abierto. Después sedio un trabajo más introspectivo, por lo que el grupo se replegó hacia otro lugar. Pero engeneral, hubo una buena comunicación e interactuación entre los miembros <strong>de</strong>l grupo.Finalmente fue un grupo <strong>de</strong> mujeres, es algo que suele ocurrir, la danza y el cuerpo siguesiendo un ámbito don<strong>de</strong> pocos hombres se acercan.Nuestra experiencia es positiva en cuanto pudimos observar como surgieron todo tipo <strong>de</strong>formas <strong>de</strong> conflicto, los cuales pudieron ser resueltos <strong>de</strong> manera creativa, e incluso diríamos,sirvieron como motor <strong>de</strong> impulso hacia lo nuevo y lo próspero, <strong>de</strong> reconciliación entre laspartes.Queremos señalar algunas vivencias concretas que nos parecieron curiosas para <strong>de</strong>stacar.Dentro <strong>de</strong>l grupo hubo gente que venía <strong>de</strong> diferentes campos <strong>de</strong> estudio y trabajo y condistintas vivencias. Señalamos el caso concreto <strong>de</strong> dos chicas que venían <strong>de</strong> la universidad <strong>de</strong>económicas. Para ellas la experiencia que estaban viviendo en las jornadas fue lo masparecido a estar en otro planeta. Señalaron por ejemplo como las personas en esta universidadse tocaban y se sonreían, se vinculaban, tenían propuestas <strong>de</strong> trabajo “raras”. Para ellas en suámbito cotidiano <strong>de</strong> su universidad esto no tenía cabida. Consi<strong>de</strong>ramos que en el ámbito <strong>de</strong> laeconomía seria muy importante acercar lo humano y es por tanto <strong>de</strong> gran utilidad abrir estosencuentros al resto <strong>de</strong> las universida<strong>de</strong>s, para que todo el que pueda tenga accesibilidad a ello.Otras personas se reafirmaron en el campo <strong>de</strong> la expresión a través <strong>de</strong>l arte, y en éste caso <strong>de</strong>lmovimiento, como vía <strong>de</strong> construcción y <strong>de</strong> conocimiento hacia la educación. Otrosencontraron bibliografías y nuevos autores don<strong>de</strong> experimentar y seguir investigando.Otras personas sonrieron, se emocionaron, otras no hablaron, otras asentaron, pero todas semovieron hacia fuera y por supuesto también hacia a<strong>de</strong>ntro.Para seguir en el camino <strong>de</strong> la construcción positiva <strong>de</strong> nuestros espacios, una alternativa muyconsi<strong>de</strong>rable es la <strong>de</strong> movilizarnos, y en todos los sentidos, movilizar el cuerpo, las emociones,las i<strong>de</strong>as, los pensamientos, todo ello nos ayuda a ver y vernos <strong>de</strong> maneras diferentes, <strong>de</strong>crearnos y recrearnos constantemente para así aportar todo lo bueno que tengamos y accionara través <strong>de</strong> caminos siempre en consonancia con lo que nos ro<strong>de</strong>a en cada momento.33


TALLER DE JOCS COOPERATIUS COM A EINA PER AEDUCAR PER A LA PAUTaller a càrrec <strong>de</strong> Sheila Vilaseca.Resum <strong>de</strong>l taller: Mireia Riera Sant.El taller “El joc com a eina <strong>de</strong> prevenció <strong>de</strong> conflictes” ha sigut un espai en el que s‟ha pogutexperimentar com, a través <strong>de</strong>l joc, es po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>scobrir elements que operen en totes lessituacions <strong>de</strong> conflicte. S‟ha vist com el joc ens permet treballar per crear les condicionsbàsiques per una convivència pacífica.Objectius:- Descobrir, a través <strong>de</strong>l joc, com es po<strong>de</strong>n promoure unes relacions cooperatives que ensajudin a gestionar els conflictes <strong>de</strong> manera dialogada.- Aconseguir coneixements sobre els pilars <strong>de</strong> la prevenció <strong>de</strong> la violència (educacióemocional, legitimació, comunicació a<strong>de</strong>quada, pertinència, etc).Base teòrica <strong>de</strong>l joc i la resolució <strong>de</strong> conflictesTot el taller ha estat una contant <strong>de</strong> referències <strong>de</strong> com jugar i construir la <strong>Pau</strong>. Ha estat untaller molt pràctic i vivencial i molt útil per persones que en el seu dia a dia treballen is‟enfronten amb microconflictes (mestres, educadors...). S‟ha parlat <strong>de</strong>l joc com a eina <strong>de</strong>transformació social, sobretot si <strong>de</strong>senvolupem jocs cooperatius o jocs que s‟encabeixen dinsd‟aquests paràmetres <strong>de</strong> valors, per jugar i construir la pau:- Creixement: El joc construeix una felicitat <strong>de</strong> sòlids ciments que comporta intensitat,curiositat, evasió positiva <strong>de</strong>l dia a dia i, en <strong>de</strong>finitiva, llibertat i plaer.- Diversitat: El joc, igual que les persones, és únic i irrepetible, perquè mai es <strong>de</strong>senvolupa<strong>de</strong> la mateixa manera. Cada partida serà diferent.- Integració: El joc afavoreix la integració <strong>de</strong>ls participants <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l coneixement, l‟escolta,l‟entesa i l‟acceptació <strong>de</strong> les normes i dinàmica <strong>de</strong>l joc- <strong>Creativitat</strong>: El joc possibilita l‟aportació constant <strong>de</strong> noves solucions, i<strong>de</strong>es i diferentsmaneres <strong>de</strong> jugar.- Transformador <strong>de</strong> conflictes: En el joc es prenen <strong>de</strong>cisions, s‟abor<strong>de</strong>n situacionsproblemàtiques i s‟elaboren estratègies d‟acció davant d‟aquestes.- Participació: El joc és un instrument <strong>de</strong> comunicació, escolta, socialització i interacciósocial.- Cooperació: En el joc cooperatiu es busca una fita comuna que només és possible arribarhimitjançant l‟activitat conjunta <strong>de</strong> tots els participants.- Interculturalitat: El joc ajuda a <strong>de</strong>scobrir, conèixer i respectar diverses maneres <strong>de</strong> ser,viure, pensar i actuar.Activitats realitza<strong>de</strong>sEl taller ha començat amb una sèrie <strong>de</strong> jocs <strong>de</strong> coneixement i <strong>de</strong> confiança per treballarhabilitats <strong>de</strong> resolució dialogada <strong>de</strong> conflictes (confiança, comunicació no verbal, empatia,escolta activa...). L‟objectiu d‟aquests primers 20 minuts ha estat crear un clima <strong>de</strong> moltaconfiança entre tots els assistents, augmentant el sentiment <strong>de</strong> pertinença al grup. La majoria<strong>de</strong> jocs han estat físics, on s‟està a l‟escolta <strong>de</strong> la força <strong>de</strong> l‟altra mentre que s‟afirma la pròpiaforça.34


Amb els jocs <strong>de</strong> contacte (Boles <strong>de</strong> paper i Castell <strong>de</strong> cartes) s‟ha dividit el grup en 3: 2 equipscontrincants i un grup d‟observadors.Els jocs realitzats ens ha posat cara a cara amb actituds molt competitives i individualistes.L'objectiu competitiu <strong>de</strong>l joc és incompatible amb la cooperació entre els dos grups, i això dónacom a resultat uns castells més petits que els que es podrien haver fet cooperant i senseesbatussar-se. Si en lloc <strong>de</strong> dir que no hi ha normes, n‟haguessin consensuat algunes, elconflicte s'hauria resolt d'una manera molt diferent.Quan feia uns 20 minuts que es jugava, s‟ha iniciat un <strong>de</strong>bat, començant amb els apunts <strong>de</strong>lsobservadors i continuant amb els comentaris <strong>de</strong>ls jugadors <strong>de</strong> tots dos equips.S‟ha fet èmfasi en els sentiments i les reaccions que hi ha hagut durant el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong>ljoc, tothom ha coincidit que l‟agressivitat i la competitivitat que portem a dins es multiplica ambsituacions on tot s‟hi val i on el teu objectiu és incompatible amb el <strong>de</strong> l‟altre i els recursos sonescassos i repartits en <strong>de</strong>sigualtat; i aquestes actituds agressives davant <strong>de</strong>l conflicte mai elsolucionen, sinó que l'empitjoren.La causa <strong>de</strong> l'aparició <strong>de</strong> la violència és, principalment, una injustícia estructural (uns tenenmaterial millor que els altres).Hem analitzat el conflicte que s'ha produït, i les seves causes i comparant-lo amb realitats <strong>de</strong>lnostre món comparables al conflicte que ha tingut lloc.Simbolismes <strong>de</strong> les dinàmiques:L'objectiu <strong>de</strong> guanyar l'altre representa la competitivitat típica <strong>de</strong>l neoliberalisme (elsestats més rics, generalment occi<strong>de</strong>ntals, volen seguir sent els més rics).El repartiment injust <strong>de</strong>l material simbolitza la violència estructural <strong>de</strong>l món (injustíciaeconòmica).Les actituds <strong>de</strong>ls jugadors són, tot sovint, comparables a les actituds <strong>de</strong>ls països (noreconeixement <strong>de</strong> la injustícia, sentiments <strong>de</strong> superioritat i inferioritat, tendència a la<strong>de</strong>fensa "armada", negativa a cooperar <strong>de</strong> veritat, sentiment <strong>de</strong> bondat <strong>de</strong> l'equip Aquan en realitat fa una caritat misèrrima, etc.).Amb els jocs <strong>de</strong> comunicació s‟ha treballat l‟escolta, el saber-te fer entendre eliminant canals<strong>de</strong> comunicació, diferents estils <strong>de</strong> comunicació, quins elements afavoreixen la comunicació?Amb els jocs d‟emocions s‟ha tornat a treballar la confiança i el coneixement mutu (senseconeixement, l‟empatia és més difícil que aparegui), s‟ha atreballat el fet <strong>de</strong> que les mateixessituacions po<strong>de</strong>n provocar diferents sentiments i per tant diferents reaccionsLa resta <strong>de</strong>l taller ja s‟ha centrat tot amb els jocs cooperatius, tant dinàmics com <strong>de</strong> taula, ones treballa l‟organització <strong>de</strong>l grup, la creativitat i imaginació, l‟equilibri <strong>de</strong>l grup, el foment <strong>de</strong> laconfiança mútua i tots els paràmetres <strong>de</strong> valors per jugar i construir la pau esmentatsanteriorment35

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!