GIMBERNAT 44-100-EDITORIAL.p65 - Acadèmia de Medicina de ...

Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-07181

2 Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-0718

GIMBERNATRevista Catalanad’Història de la Medicina i de la Ciència2005 (**). Volum XLIVGimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-07183

4 Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-0718

GIMBERNATRevista Catalanad’Història de la Medicina i de la CiènciaBibliografia Històricade la Sanitat CatalanaVolum IV (Ro-Z)2005 (**). Volum XLIVGimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-07185

El Seminari Pere Mata, de les Unitats de Medicina Legal i Laboral iToxicologia i d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona,fou creat en ocasió del centenari de la mort de Pere Mata i Fontanet(Reus, 1811 - Madrid, 1877) que fou catedràtic de Medicina Legal, com aeina per a facilitar la publicació de llibres i la difusió de l’activitat científica.Publicacions del Seminari Pere Mata, de la Universitat de Barcelona.Any 2005.Número 113.© Seminari Pere MataUnitat d’Ensenyament i Recerca de Medicina Legal i Laboral i ToxicologiaUER d’Història de la MedicinaDepartament de Salut Pública.Universitat de Barcelona.c. Casanova 143. 08036 Barcelona.I.S.S.N: 0213-0718Dipòsit legal: B-38.174-19846 Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-0718

GIMBERNATREVISTA CATALANA D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIAÒrgan d’expresió de:Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona.Societat Catalana d’Història de la Medicina. Acadèmia de Ciències Mèdiquesi de la Salut de Catalunya i de Balears.Seminari d’Història de la Medicina de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona.Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat Rovira i Virgili.Unitat de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat de Lleida.Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del Bages.Unitat d’Història de l’Odontologia de la Facultat d’Odontologia. Universitat de Barcelona.Consell DirectiuJacint Corbella i Corbella (Director)Manuel Escudé i AixelàJosep M. Massons i EsplugasJosep M. Calbet i CamarasaManuel Camps i SurrocaJosep M. Ustrell i TorrentJosep M. Sánchez RipollésLluís Guerrero i SalaJoan Pujol i RosConsell Editorial:Moisès Broggi i VallèsEdelmira Domènech i LlaberiaManuel Camps i ClementeSimeó Selga i UbachConrad Curtó i SolerRafael Albiol i MolnéDaniel Montañà i BuchacaJordi Pau i RoigéJosep Tomàs i CabotFrancesc Buqueras i BachJosé Manuel López GómezCarles Hervàs i PuyalJaume Bech i BorràsJaume Roca i TorrasVíctor Marí i BalcellsJosé Luís Ausin i HervellaSecretari d’edició: José Ramón Alonso CarneroGimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-07187

TAULA GENERAL DE L’OBRAVol. 1 (Gimbernat 16, 1991), lletres A-F, números 1 a 2581Lletra A núms. 1 a 408 ................... pàg. ..................... 1Lletra B 409 a 821 ................... pàg. ................... 55Lletra C 822 a 1806 ................... pàg. ................. 109Lletra D 1807 a 2068 ................... pàg. ................. 241Lletra E 2069 a 2140 ................... pàg. ................. 277Lletra F 2141 a 2581 ................... pàg. ................. 287Vol. 2 (Gimbernat 29, 1998), lletres G a Mc, números 2582 a 4826Lletra G núms. 2582 a 3333 ................... pàg. ................... 11Lletra H 3334 a 3445 ................... pàg. ................. 108Lletra I 3446 a 3527 ................... pàg. ................. 123Lletra J 3528 a 3860 ................... pàg. ................. 135Lletra K 3861 a 3886 ................... pàg. ................. 175Lletra L 3887 a 4343 ................... pàg. ................. 179Lletra M Mc4344 a 4826 ................... pàg. ................. 237Vol. 3 (Gimbernat 36, 2001), lletres Me a Ri). números 4827 a 7054Lletra Me núms. 4827 a 5271 ................... pàg. ................... 11Lletra N 5272 a 5425 ................... pàg. ................... 73Lletra O 5426 a 5613 ................... pàg. ................... 94Lletra P 5614 a 6635 ................... pàg. ................. 117Lletra Q 6636 a 6661 ................... pàg. ................. 258Lletra R Ri 6662 a 7054 ................... pàg. ................. 261Vol. 4 (Gimbernat 44, 2005), lletres Ro a Z. números 7055 a 9502Lletra Ro núms. 7055 a 7562 ................... pàg. ................... 11Lletra S 7563 a 8558 ................... pàg. ................... 77Lletra T 8559 a 8869 ................... pàg. ................. 215Lletra U 8870 a 8943 ................... pàg. ................. 260Lletra V 8944 a 9359 ................... pàg. ................. 272Lletra W 9360 a 9401 ................... pàg. ................. 329Lletra X 9402 a 9430 ................... pàg. ................. 335Lletra Y 9431 a 9453 ................... pàg. ................. 339Lletra Z 9454 a 9502 ................... pàg. ................. 342Publicacions del Seminari Pere Mata .................................................... 349Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-07189

10 Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-0718

EXPLICACIÓHem arribat a un primer acabament d’aquesta obra que ha sortit bastant llarga,ja ho pensàvem, i ha ocupat quatre números de la revista Gimbernat, i un conjuntde més de mil dues-centes cinquanta pàgines. S’hi apleguen nou mil cinc-centstreballs sobre bibliografia històrica de la sanitat catalana, que ara es poden trobarreunits en una sola obra, partida en quatre volums en la part escrita, peròconsultables més junts a la xarxa, a partir de l’esforç de RACO (Revistes Catalanesd’Accés Obert), l’ajut de la Biblioteca de la Facultat de Medicina delcarrer de Casanova, i també de les pròpies webs de la Reial Acadèmia de Medicinade Catalunya i del Seminari Pere Mata del Departament de Salut Públicade la Universitat de Barcelona.Diem que és un primer acabament perquè, essent una obra ordenada de maneraalfabètica, hem arribat fins als autors de la lletra Z. Però resta encara una certapart per fer. D’una banda els treballs publicats sense signatura, sense nom d’autor,o anònims. Els indicarem com a s.a. (sense autor). D’altra perquè entre el primeri l’últim volum han passat bastants anys, en els quals alguns dels autors ja indexats,en particular els del primer de 1991, han publicat més treballs, i a més també hiha autors nous. Entre les fitxes ja recollides hi ha material per un altre volum.Som conscients que la utilitat d’aquesta obra seria més gran si anés acompanyadad’índex dels continguts, tant pel que fa als títols com als comentaris. Esperemque el progrés en les tècniques d’indexació ens permeti fer-ho. De tota manerahem preferit dedicar la feina a fer la recollida i comentari dels treballs, tot i sabentque els índex són importants i útils.Els ajuts pel finançament directe de la publicació han estat bàsicament del seminariPere Mata, de la Unitat de Medicina Legal, Laboral i Toxicologia de la Facultatde Medicina de la Universitat de Barcelona, que ara dirigeix el professor EmiliHuguet. Des d’aquí el nostre agraïment a tots els qui ens han ajudat.Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-071811

Al llarg d’aquest temps cercant i recollint treballs hem enriquit el nostre coneixementde les fonts bibliogràfiques. Volem indicar el paper, que cada vegada és mésimportant, de les publicacions que no són dedicades inicialment a la pròpia històriade la medicina, ni tan sols de medicina, des de les publicacions comarcals a lesrevistes generals i fins a la premsa diària. La tasca de recollida ens ha portat auna obertura més gran pel que fa a la valoració de les publicacions. També, i aixòmés en els últims anys, a considerar la importància de la informació gràfica.Encara queda un treball important, i dispers, de buidatge.Es deia, en l’explicació del primer volum que aquest recull era “Una eina detreball”. Esperem que ho continuï essent.12 Gimbernat, 2009 (*), vol. 51, pàg. 9-10, ISSN: 0213-0718

Ro 7055. ROBERT (i YARZÁBAL), Bartomeu:"El Instituto Médico de Barcelona y el doctor don Pedro Mata"El Compilador Médico, 23 de novembre de 1868, núm. 82, pp. 218-221.Sobre les relacions ideològiques entre Pere Mata i l'Institut.7056. ROBERT i YARZÁBAL, Bartomeu:“Programa de Patología interna aplicado en la Facultat de Medicina deBarcelona”Barcelona, 1875.7057. ROBERT (i YARZÁBAL), B.(artomeu):"Necrología del doctor don Narciso Carbó de Aloy, Presidente que fue de laEconómica Barcelonesa de Amigos del País"Barcelona (Tipogr. La Académica) 1898, 36 pp.Narcís Carbó (1826-1890) fou catedràtic de Terapèutica i president de la RAM.Nota necrològica àmplia.7058. ROBERT (i YARZÁBAL), Bartomeu:"Necrología de Narciso Carbó de Al.oy"La Independencia Médica, 21 de Gener de 1898.Nota necrològica breu7059. ROBERT (i YARZÁBAL), Bartomeu:"La nueva casa Provincial de Maternidad y Expósitos"La Vanguardia, 10 d'agost de 1895, p. 4.Notícia sobre la Casa que s'està construint a Les Corts de Sarrià per a substituir ladel carrer de Ramelleres.7060. ROBERT ( i YARZÁBAL), Bartolomé:"Dr. D. Jaime Pi y Suñer. Discurso necrológico"Barcelona, (Fed. Sánchez), 1898.Acta de la sessió pública de 25 de juny de 1898, fet a la RAM de Barcelona.7061. ROBERT (i YARZÁBAL), Bartomeu:"Recuerdo necrológico de Jaime Pi i Suñer"Revista de Ciencias Médicas, 25 d'Agost de 1898.97062. ROBERT (i YARZÁBAL), Bartomeu:"Necrología del Dr. D. Agustín Feliu y Basora"Bol. Of. Col. Med. Barcelona, 1898, juny, pp. 227-231.11

Nota sobre aquest metge que havia exercit a Mayagüez, Puerto Rico.7063. ROBERT (i YARZÁBAL), Bartomeu:"XIII Congreso Internacional de Medicina"La Vanguardia, 5 d'Agost de 1900.Es el primer d'una sèrie de cinc articles, publicats els dies 5, 9, 12, 15 i 21 d'agostde 1900, fent la crònica del Congrés, celebrat a París.7064. ROBERT (i YARZÁBAL), Bartomeu:“Solemne sesión pública... para honorar la memoria de D. Francisco Salvà yCampillo”Barcelona (RAM de B) 1901.7065. ROBERT ( i YARZÁBAL), Bartomeu:“Balance del Siglo XIX”.Barcelona, Universitat de Barcelona, Seminari Pere Mata, núm. 20, 1985. Edició acura de J. M. Calbet i J. Corbella.Recull d’articles publicats pel doctor Robert al diari La Vanguardia entre el 6d’agost i 27 d’octubre de 1901.Tracta de diversos aspectes de la medicina del segleXIX.7066. ROBERT ( i YARZÁBAL), Bartomeu:“Sobre la medicina de hoy, 1893”Barcelona, Universitat de Barcelona, 2001, Vol. 11. Edició a cura de J. Corbella.Reproducció del discurs inaugural de curs a la Universitat, dins d’un contextcommemoratiu de la Universitat de Barcelona recollint una selecció dels millorsdiscursos inaugurals.7067. ROBLES GONZÁLEZ, Elena:“La transición de la mortalidad infantil y juvenil: la experiencia de lascomarcas meridionales valencianas, 1838-1960”in Población valenciana: pasado, presente y futuro. Alicante, Institut de CulturaJuan Gil-Albert, Seminari d’Estudis sobre la Població del País Valencià, 1998, pp.197-216.7068. ROBLES SEGUÍ, A:"Las teorías educativas del frenólogo Mariano Cubí y su influencia enCataluña a finales del siglo XIX"Perspect. Pedagog. 1983, 13 (5), 463-475.7069. ROBUSTÉ SUÑÉ, Teresa:"Petita història d'un laboratori farmacèutic: Drovisa"BSA-HCFC, 1997, núm. 16, pp. 116-119.12

Aportació al coneixement d'un laboratori fundat pel metge Josep M. Massons iEsplugas.7070. ROCA, Salvador:"Los farmacéuticos de Barcelona se trasladan a la antigua sede de Fecsa"La Vanguardia, 30 de Desembre de 1996, p. 24.Sobre el pas de la seu col·legial del carrer Pau Claris al carrer de Girona.7071. ROCA i ARMENGOL; Jordi:"La pesta al Baix Gaià el 1651"in XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Valls, 1989, vol. III, pp. 333-342.Aportació documentada sobre la pesta de mitjans del segle XVII al Baix Gaià.7072. ROCA I BALASCH, J:“Ramon Turró, l’opció del mètode científic en l’estudi del comportament humà(1a. part)”Quaderns de Psicologia, 1981 (octubre), 4, pp. 5-287073. ROCA I BALASCH, J:“Ramon Turró, l’opció del mètode científic en l’estudi del comportament humà(2a. part)”Quaderns de Psicologia, 1981, II, pp. 5-367074. ROCA i BALLBER, Salvador:"Aigües minero medicinals. Balnearis de Catalunya"Barcelona (Impr. V. Badia Cantenys) 1917.7075. ROCA i CENDRA, Maria Teresa:"Antropologia de la salut a Montblanc"Aplec de Treballs, 1982, 4, 27-38Dades sobre medicina popular en el primer quart del segle XX: guaridors iremeiers, pastors, remeis casolans, oracions i devocions. Referència de malaltiesi situacions (embaràs, part, infantesa). Els noms populars de les plantes.7076. ROCA-CUSACHS i COLL, Alejandro:"Estudio sobre la vida y obra de Joan Freixas i Freixas (1860-1933)"Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, II, 155-160.Valoració de l'obra del Dr. Freixas, metge pràctic de gran prestigi, preocupat pelpaís, president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i del II Congrés de Metges deLlengua Catalana. Relació de la seva obra escrita. Valoració de l'aspecte humà.7077. ROCA i FERRERAS, Narciso:"Elogio del Dr. D. Agustín Yáñez i Girona"13

Barcelona (J. Jepús) 1885.Llegit a la primera sessió pública del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona el 3 demaig de 1884.7078. ROCA i GIFRÉ, Esteban:"Notas para una biografía y bibliografía de Turró"TCHCM, 1933, 1, 555-569.Visió de conjunt d'alguns aspectes de l'obra de Ramon Turró.7079. ROCA i GIRONA, J:"La salut a Alcover al segle XIX. Anàlisi dels pressupostos del sant Hospital dePobres de la vila d'Alcover (1847-1863). Algunes consideracions sobre elsconceptes de salut i malaltia al segle XIX"Butlletí Centre Estudis Alcoverencs, 1984, Octubre-Desembre, núm. 28.Estudi detallat dels pressupostos de l'Hospital i referències sobre el seufuncionament. Visió social i humana.----------* Ara segueix el recull de treballs del doctor Josep M. Roca i Heras (Barcelona,1863- id. 1930), molts en forma de notes curtes publicats a la revista de l’Acadèmiade Ciències Mèdiques, escrits amb grafia prefabriana, i posant un o els dos cognoms.Sovint duen només, com a títol genèric, el de “Notes medicals històriques”7080. ROCA (i HERAS), Josep M:"La primera dissecció humana a Barcelona"La Renaixensa. 15 de Gener de 1899, p. 350-351.Referència a la dissecció practicada el 15 de març de 1442, segons consta en el'Dietari de l'antich consell barceloní'.7081. ROCA i HERAS, Josep M:"Als metjes catalanistes”Joventut, vol. I, 1900, p. 161.7082. ROCA i HERAS, Josep M:"Als metjes catalanistes”La Renaixensa, 28 d'abril de 1900, pp. 2.649 - 2.650Reproducció d'un article publicat a 'Joventut' on dóna orientacions sobre elcomportament deontològic i social dels nostres metges.7083. ROCA i HERAS, Josep M:"El gran mestre" (Perpetuïna)”Joventut, 9 d'abril de 1903. Reproduït a Aplèc, p. 138-139.Nota breu sobre el Dr. Bartomeu Robert en el primer aniversari de la seva mort.14

7084. ROCA, J.M:"Els malalts pàries"Barcelona (Tip. L'Avenç) 1908. Repr. a Aplèc, 197-233.Discurs presidencial en la inauguració de curs a l'Ateneu Barcelonès (29-10-1908).Referència a la situació social dels malalts de lepra en el decurs de la història.Algunes dades sobre la situació a la Catalunya medieval.7085. ROCA, J.M:"Per què Molière es befà dels metges"An. Med. 1911, (12), p. 721. Repr. a Aplèc, pp. 253-300.Text del discurs inaugural de curs a l'Acadèmia i Laboratori de CiènciesMèdiques (25 de Novembre de 1911).7086. ROCA i HERAS, J.M:"Aplèc"Barcelona (Imp. Casa Caritat) 1912. 304 pp.L'autor "aplega" un recull de més de 30 articles i "sòlts", publicats en diversesrevistes, principalment a La Renaixensa des de gener de 1899. Molts d'ells són detema no mèdic, sinó polític. També hi ha alguns articles històrics i algun record delDr. Robert.7087. ROCA i HERAS, Josep M:"La medicina catalana en temps del rei Martí"Barcelona (Tip. L'Avenç) 1914. Segona edició B. (Fidel Giró Impr.) 1919. 190 pp.La segona edició fou presentada en ocasió del III Congrés de Metges de LlenguaCatalana (Tarragona, 1919), del que el Dr. Roca i Heras fou president. És una"novella edició augmentada per l'autor". Porta el subtítol ben intencionat"Remembrem lo passat". És un estudi molt extens d'aquest aspecte concret delnostre passat, imprescindible pel coneixement de la medicina catalana medieval. Ésun clàssic de la historiografia mèdica catalana.7088. ROCA i HERAS, Josep M:"Una monja metgessa"Barcelona (Tip. L'Avenç) 1916. 28 pp.Text del discurs presidencial, a l'Ateneu Barcelonès, del curs 1915-1916.7089. ROCA, Josep M:"Notes històriques. Medicina Legal"An. Ac. Lab. Cienc. Med. Cat. 1918, (10, crònica) 229-237.Notes sobre medicina legal: matrimoni de Joan I i Violant de Bar i sobredeontologia mèdica. Entorn de la mort de Ferran el Catòlic i l'oferiment de serveismèdics fets per mestre Diego.15

7090. ROCA i HERAS, Joseph Mª:"Ordinacions de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (anyMCCCCXVII)" (copiades textualment del manuscrit original i prologades perJ.M.R.)Barcelona (Assoc. Gral. Metges de Llengua Catalana) (Fidel Giró Impr.) 1920. 138+ XLVIII pàgs.L'obra està dividida en tres parts. 1) Estudi previ extens molt documentat sobre elshospitals medievals de Barcelona previs al de Santa Creu (pp. 1-67). 2) Apèndixdocumental amb transcripció de 18 documents (pp. 69-138). 3) Transcripció de lesordinacions de 1417.7091. ROCA i HERAS, Josep M:"Lo bressol del Hospital de la Santa Creu"Anuario del Hospital de la Santa Cruz, 1921-1922, pp. 5-87.Estudi molt extens sobre els orígens de l'hospital.Font molt valuosa d’informació.7092. ROCA i HERAS, Josep M:"Mestre Guillem Colteller (segle XIV)"IV Congr. Metges Llengua Catalana, Girona 1921. vol. 2. Apèndix, pp. I-XLI.Estudi extens sobre aquest metge gironí preocupat per qüestions d'higiene isalubritat pública. Transcripció i publicació facsímil d'un escrit dirigit al reid'Aragó.7093. ROCA i HERAS, Joseph Mª:"Mestre Guillem Colteller. Metge dels reys d'Aragó Pere III i Johan I"Barcelona (Imp. Badia) 1922. 53 pp.7094. ROCA, Josep M:"Notes medicals històriques"An. Cienc. Med. 1922, cobertes, pp. 53-65.Nota sobre la confirmació que, a instància del síndic Cosme Amiguet, féul'emperador Carles V al Col·legi de Metges de Barcelona.Amb aquest títol genèric, a vegades sense més, inclou referències a documens antics,sovint de la baixa edat mitjana o del renaixement. Altres vegades hi ha unaexplicació.7095. ROCA, J.M:"Notes medicals històriques"An. Cienc. Med. 1922, (4), p. 198.Transcripció d’un document de l’any 1453 a Girona, amb una nota de l’apotecariFrancesc Reixach.16

7096. ROCA, J.M:"Notes medicals històriques. De com s'iniciaren les visites d'inspecció a lesprostitutes barcelonines en llurs bordells"An. Cienc. Med. 1922, pp. 293-295.Aporta un document de 24 de novembre de 1582.7097. ROCA, Josep M:"Pere III higienista (notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1922, (3), 131-133.Recull de 4 notes breus transcrivint documents: 1) "Pere III higienista"; 2)"Honoraris dels metges cirurgians militars en lo segle XIV"; 3) "Punició d'unintrús"; 4) "Falsa acusació".7098. ROCA, Joseph M:"Un cirurgià barber barcelonès de la XVª centúria"Barcelona 1923. sep. Butlletí R.A. Bones Lletres de Barcelona. núm. 81, 20 pp.7099. ROCA, J.M:"Tribut al mestre (Cajal)"An. Cienc. Med. 1923, (1), pp. 25-40.Records personals sobre l'etapa en que Santiago Ramon i Cajal fou professor a lafacultat de medicina de Barcelona. Roca es declara deixeble seu. Iconografia. Textdel discurs llegit el 24 de gener de 1923.També fou editat com una monografia, moltben impresaHi ha una edició, a cura de Mercè Durfort, i a càrrec de l’Institut d’EstudisCatalans.7100. ROCA, J.M:"Medicaments reyals (notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1923, (1), p. 51-52.Sobre la preparació d'un electuari per a Jaume II.7101. ROCA, J.M:"(Notes medicals històriques). Malalties que anulaven la venda d'esclaus"An. Cienc. Med. 1923, (5), p. 169-173.Referència a vendes d'esclaus fetes l'any 1430 a Barcelona.7102. ROCA, J.M:"Notes medicals històriques"An. Cienc. Med. 1923, (6), p. 191-192.Sobre una exposició dirigida per l'Hospital de la Santa Creu a Felip Vè.17

7103. ROCA, J.M:"Honoraris cobrats en dinesades (notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1923, (8), p. 261-265.Sobre uns honoraris reclamats pel cirurgià de Prades(a) del Conflent Bernat Carolvers 1747.7104. ROCA, J.M:"Peste bubònica (Notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1923, (10), p. 365.Carta del primogènit d'Aragó escrita a Vic el 26 d'agost de 1385 entorn de la pesta.7105. ROCA, J.M:"Iguales (notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1924, (1), 13-14.Contra la imposició d'un cirurgià per a fer el seguiment d'una cura.7106. ROCA, J.M:"Frau quirúrgic"An. Cienc. Med. 1924, (2), 66-67.Falsa extracció d'un ferro de sageta per un cirurgià intrús (any 1302).7107. ROCA, J.M:"Mestre Guillem Çagarriga. Metge de cirurgia. (notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1924, (4), 194-195, i (5), 270-271.Nota sobre aquest cirurgià que l'any 1398 va assistir el rei Martí.7108. ROCA, J.M:"De com Esculapi, Déu de la medicina a Grècia, esdevingué Déu de la medicinaa Roma (traduït d’Ovidi)"An. Cienc. Med. 1924, (11), 503-505.7109. ROCA, Josep M:"Com castigaren les autoritats municipals barceloneses el vici de sodomia en losegle XV..."An. Cienc. Med. 1924, 505-506.7110. ROCA, J.M:"Epidèmia de glànola a Barcelona (segle XVI). (Notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1925, (1), p. 4-11; (2), p. 66-69; (3), p. 111-114; (4), p. 153-156;(5), p. 209-213.Dades sobre l'epidèmia de l'any 1589. Dades d’interès sobre aquest flagellPublicat també com a separata, B (Imp. Badia) 1925, 27 pp.18

7111. ROCA, J.M:"(Notes medicals històriques). Flors de veritat."An. Cienc. Med. 1925, (7), p. 303-305.Transcripció d’un text curt, per conservar la bellesa de la pell, juntament amb altresdeu notícies molt curtes.7112. ROCA, J.M:"(Notes medicals històriques). Tractat de les orines d'Isaach."An. Cienc. Med. 1925, (12), 489-492.Comentari sobre un manuscrit de la universitat de Barcelona.7113. ROCA, J.M:"Munificència reyal envers un metge migeval català"An. Cienc. Med. 1926, (1), pp. 5-6.Pagament a Bernat Minguet.7114. ROCA, J.M:"Un metge busca rahons"An. Cienc. Med. 1926, (2), pp. 1-4.Nota sobre el metge igualadí Johan de Navyon, de les darreries del segle XV.7115. ROCA, J.M:"De lèxich catalanesch"An. Cienc. Med. 1926, (3), pp. 1-2.7116. ROCA, J.M:"Notes medicals històriques. Gratificacions, honors i honoraris mèdichs ametges reyals migevals"An. Cienc. Med. 1926, (5), pp. 1-6.Noticies principalment en el regnat de Jaume II.7117. ROCA, J.M:"Notes medicals històriques. Rey justicier y magnànim"An. Cienc. Med. 1926, (6), pp. 1-4.7118. ROCA, J.M:"El primer Col·legi de Metges de Barcelona"But. Sind. Metges Catal. 1926, 7, (67), p. 1-2.Esmenta que l'autorització per a constituir gremis de metges és obra de Pere III, el23 de maig de 13417119. ROCA i HERAS, Josep M:"L'Hospital de la Santa Creu"19

But. Sind. Metges Cat. 1926, juny, núm. 71, pp. 19-30.7120. ROCA, J.M:"Intrusisme"An. Cienc. Med. 1926, (9), pp. 3-6.7121. ROCA, J.M:"Notes medicals històriques. Metges juheus"An. Cienc. Med. 1926, (11), pp. 5-6.7122. ROCA, Joseph Mª:"L'Hospital mitgeval de Sant Macià"Barcelona (Imp. Vda. Tasso) 1926.Publicat a: “Anuario del Hospital de la Santa Cruz. Barcelona, 1923-1924-1925”.pp. 5-37.Estudi extens d’aquest hospital. Treball important.7123. ROCA, Josep M:"L'Hospital migeval de Santa Maria"But. Sindicat Metges Catal. 1926, VII, núm. 75, (novembre), pp. 8-16. (i febrer1927, núm. 78, pp. 17-25.)Publicat també com a separata. Barcelona (Impr. Vda. L. Tasso) 1926, 35 pp.Notícia sobre aquest hospital creat el 24 d'octubre de 1256.7124. ROCA i HERAS, Josep M:"Orígens del Hospital de la Santa Creu"An. Hosp. Sta. Cruz S. Pablo, 1927, I, (1), p. 67.7125. ROCA, J.M:"Comptes medicals i paramedicals pagats per la reina Elionor muller de PereIV (Notes medicals històriques)"An. Cienc. Med. 1927, (2), 73-76.7126. ROCA i HERAS, Josep M:"Concòrdia entre la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona i l'Hospitalde la Santa Creu"An. Hosp. Sta Cruz y S. Pablo, 1927, I, (6) i 1928, II, (2), 144-146.Transcripció de la concòrdia feta l'any 1402.7127. ROCA i HERAS, Josep M:"Sanitat y cultura de Johan I"Mem. R. Acad. Bones Lletres de Barcelona, 1929, t. XI, 467 pp.20

7128. ROCA (i Heras), Josep M:"Notas sobre los orígenes del Hospital de la Santa Cruz"An. Hosp. Sta. Cruz y S. Pablo. 1951, núms. 65-66.Còpia d'un text antic de Roca i Heras.7129. ROCA i MUNNER, A:"Homenatge pòstum al Dr. Lluís Barraquer i Roviralta"An. Hosp. Sta. Creu i S. Pau, 1931, V (28), novembre, p. 213-217.Lluís Barraquer (1885-1928) fou un dels primers especialistes en neurologia aCatalunya, amb tasca àmplia a l’Hospital de la Santa Creu.7130. ROCA PLANAS, P:"Breves datos acerca de la tuberculosis en Gerona"Girona (Impr. la Edit. Gerundense) 1927, 8 pp.----------* Josep Roca i Roca (Terrassa, 1848 – Barcelona, 1924) fou escriptor, principalmentdramaturg, i periodista. A La Vanguardia va escriure durant alguns anys unacrònica, usualment el diumenge o dimarts, amb el títol “La Semana en Barcelona”,on explicava diversos fets de la ciutat. Hi ha petits subtítols en l’encapçalament.Alguns dels seus escrits estan relacionats amb notícies de medicina. Sovint sónnotícies, a vegades curtes, sense títol específic i dins de la mateixa crònica, que avuisón font històrica.7131. ROCA i ROCA, Josep:"El Hospital Clínico y el nuevo Colegio de Medicina"La Vanguardia, 16 d'abril de 1893, p. 1.Protesta contra la parsimònia en l'inici de les obres de l’Hospital.7132. ROCA i ROCA, Josep:"El discurso del doctor Robert"La Vanguardia, 30 d'abril de 1893, p. 1.7133. ROCA i ROCA, Josep:"Baños árabes"La Vanguardia, 6 d'agost de 1893. pp. 1-2.Sobre la higiene i els banys de Barcelona. Referència als establiments dels doctorsNunell i Castellarnau7134. ROCA i ROCA, Josep:"El doctor don Luis Comenge. Perfiles biográficos"La Vanguardia, 7 de gener de 1894, p. 1.Notícia de l'ingrés de Lluís Comenge a la R. Acadèmia de Medicina.21

7135. ROCA i ROCA, Josep:"La nueva Facultad de Medicina y el Hospital Clínico"La Vanguardia, 23 de desembre de 1894, p. 4.Nota sobre la construcció d'aquest edifici7136. ROCA i ROCA, Josep:"Guia de Barcelona y sus alrededores. Barcelona en la mano"Barcelona, 1895. 408 pp.Entre les pp. 365 i 388 inclou notícia de 223 metges barcelonins de l'època.7137. ROCA i ROCA, Josep:"En la Real Academia de Medicina"La Vanguardia, 6 de gener de 1895, p. 1.Sobre la recepció de Josep Antoni Barraquer i Roviralta.7138. ROCA i ROCA, Josep:"Laudables tentativas en el hospital de niños pobres"La Vanguardia, 13 de gener de 1895, pp. 1-2.Nota sobre l'Hospital de Vidal Solares i l'oferta de J. Ferran de sèrum antidiftèric.7139. ROCA i ROCA, Josep:"Inauguración de las obras de la nueva facultad de Medicina y HospitalClínico"La Vanguardia, 30 de juny de 1895, p. 4.Nota sobre l'inici de les obres el 25 de juny de 1895. Es preveia la inauguració alcap de quatre anys.7140. ROCA i ROCA, Josep:"El doctor Montserrat y Archs. Bosquejo necrológico"La Vanguardia, 3 de novembre de 1895, p. 4Nota breu sobre aquest metge i botànic, membre de la Reial Acadèmia de Ciències iArts.7141. ROCA i ROCA, Josep:"Don Juan Marsillach"La Vanguardia, 8 de març de 1896, p. 4.Necrològica breu del doctor Joan Marsillach (1821-1896) que fou professorsubstitut de Fisiologia i autor d’un Vademècum del Practicant.7142. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología. El doctor don José Vilardebó"La Vanguardia, 25 d'octubre de 1896, p. 4.22

Notícia de la mort del doctor Josep Vilardebó (n. 1815), regidor de l’Ajuntamentamb l’alcalde Rius i Taulet. Metge de Sanitat Militar, va participar en l’expedició aMèxic del general Prim, de qui era seguidor.7143. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología de Francisco Santacana"La Vanguardia, 10 de gener de 1897.Nota breu sobre aquest apotecari de Martorell que fou un col·leccionista de rajoles.7144. ROCA i ROCA, Josep:"La peste bubónica"La Vanguardia, 31 de gener de 1897, p. 1.Nota històrica sobre les epidèmies de pesta a Barcelona.7145. ROCA i ROCA, Josep:"La Academia de Higiene de Cataluña: utilidad de sus concursos"La Vanguardia, 7 de febrer de 1897, p. 1.Nota breu sobre l'activitat en pro de la salut pública d'aquesta entitat.7146. ROCA i ROCA, Josep:"Centenario de la creación del cuerpo de alumnos internos de la Facultad deMedicina"La Vanguardia, 14 de març de 1897, pp. 1-2.Nota breu sobre el cos d’alumnes interns de la Facultat de Medicina, creat en tempsdel Col·legi de Cirurgia, el 1797. Referència a l’edifici de l’antic Col·legi i els seusnoms, i després facultat.7147. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología. El doctor Pi y Suñer"La Vanguardia, 25 d'abril de 1897, p. 2.Nota ran de la mort de Jaume Pi i Suñer, catedràtic de Patologia General.7148. ROCA i ROCA, Josep:"En la Real Academia de Medicina"La Vanguardia, 30 de maig de 1897, p. 1.Nota sobre l'ingrés a l'Acadèmia de Josep Roquer i Casadesús. Nota biogràficabreu.7149. ROCA i ROCA, Josep:"El Hospital de Niños Pobres de Barcelona"La Vanguardia, 6 de juny de 1897, pp. 1-2.Nota sobre aquest hospital dirigit pel doctor Vidal Solares i la seva tascaassistencial i social.23

7150, ROCA i ROCA, Josep:"Una visita al manicomio y a la granja de sant Genís"La Vanguardia, 6 de juny de 1897, p. 2.Nota ran de la mort de l'apotecari Feliu Soler i Català, que havia estat membre del'Ajuntament de Barcelona i va impulsar la construcció del manicomi de SantAndreu de Palomar.7151. ROCA i ROCA, Josep:"Don José de Letamendi"La Vanguardia, 11 de juliol de 1897, p. 1.Referència biogràfica ran de la mort de Letamendi.7152. ROCA i ROCA, Josep:"Nota necrológica: don José Mª Guardia"La Vanguardia, 26 de setembre de 1897, p. 2.Nota ran de la mort d'aquest metge menorquí resident a París. J. M. Guàrdia iBaguer (1830-1897). Fou un notable políglota.7153. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología. El doctor Griñán"La Vanguardia, 27 de desembre de 1897, p. 4.Pau Griñan i Carbonell, nat a Santiago de Cuba el 1846, moria a Barcelona el1897. Fou professor ajudant de Jaume Pi i Sunyer.7154. ROCA i ROCA, Josep:"El doctor don Francisco Vidal Solares y el Hospital de Niños Pobres deBarcelona"La Vanguardia, 27 de novembre de 1898, pp. 1-2.Comentari extens sobre l’obra del doctor Vidal Solares i el seu hospital, rand’haver-se-li atorgat la gran creu de Beneficència. . Elogi de la seva obra social.7155. ROCA i ROCA, Josep:"El nuevo alcalde. Datos biográficos"La Vanguardia, 19 de març de 1899, p. 1.Nota breu sobre Bartomeu Robert.7156. ROCA i ROCA, Josep:"Nota necrológica. El doctor Parellada y Roig"La Vanguardia, 19 de març de 1899, p. 2.Notícia del doctor Cristòfol Parellada, exercint molts anys a Vilanova i la Geltrú.Fou diputat provincial, en la línia de Víctor Balaguer. Va ser director de SanitatMarítima del port de Barcelona i va escriure sbre l’epidèmia de còlera de 1885.24

7157. ROCA i ROCA, Josep:"Significación del doctor Robert en el Ayuntamiento"La Vanguardia,15 d'octubre de 1899, p. 2.Nota llarga sobre l’obra del doctor Bartomeu Robert com alcalde, ran de la sevadimissió. Elogi d ela eva posició i considera que fou “víctima de la política”7158. ROCA i ROCA, Josep:"El balneario de Boulou"La Vanguardia, 5 d'agost de 1900, p.1.Nota sobre el balneari del Voló (Vallespir).7159. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología: El doctor don Carlos Ronquillo"La Vanguardia, 24 de setembre de 1900, p. 1.Carlos Ronquillo i Morer (nat l’any 1838) féu una tasca social i sanitària moltimportant.7160. ROCA i ROCA, Josep:"El discurso del doctor Robert"La Vanguardia, 9 de desembre de 1900, p. 4.Nota breu sobre el discurs inaugural fet a l'Ateneu Barcelonès.7161. ROCA i ROCA, Josep:"Nota necrológica: El doctor Antonio Anet y Codina"La Vanguardia, 8 d'abril de 1901.Fou un dels primers en utilitzar directament pus de les vaques per a aplicar lavacunació.7162. ROCA i ROCA, Josep:"Caldas de Malavella"La Vanguardia, 18 de juny de 1901, p. 4.Nota sobre el balneari, les aigües de Vichy i el metge director Josep Gelabert iCaballeria.7163. ROCA i ROCA, Josep:"Los Hospitales de Barcelona"La Vanguardia, 21 de gener de 1902, p. 4.Es fa ressò del testament de Pau Gil, mort a París el 30 d'abril de 1897, fentdonació d'un capital per a construir l'Hospital de Sant Pau.7164. ROCA i ROCA, Josep:"La nueva Facultad de Medicina y el Hospital Clínico inhabilitados25

definitivamente"La Vanguardia, 11 de març de 1902, pp. 1-2 .Lamenta que no es disposi del medis per a poder-se inaugurar.7165. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología: Don Manuel Vives y Farreras"La Vanguardia, 4 de març de 1902, p. 4.Nota sobre aquest metge, antic president de l'Acadèmia Mèdico Homeopàtica.7166. ROCA i ROCA, Josep:"Muerte del doctor Robert"La Vanguardia, 15 d'abril de 1902, pp. 4-5Comentaris sobre el doctor Robert i la seva obra, ran de la seva mort.7167. ROCA i ROCA, Josep:"El doctor Recasens y Giol"La Vanguardia, 19 de maig de 1902, p. 4.Nota biogràfica breu del doctor Sebastià Recasens, ran d'haver guanyat lacàtedra d'obstetrícia de Madrid.7168. ROCA i ROCA, Josep:"Notas necrológicas: el doctor Sentiñón"La Vanguardia, 21 de desembre de 1902, p. 5.El recorda com a metge, sociòleg i poliglota.7169. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología: el doctor don José Roquer Casadesús"La Vanguardia, 27 de gener de 1903, p. 4.Nota sobre aquest acadèmic, especialista en ORL.7170. ROCA i ROCA, Josep:"Necrología: el doctor don Juan Giné y Partagás"La Vanguardia, 3 de març de 1903, p.4.Nota recordant l'obra del doctor Giné, que fou degà de la faculta de medicina.7171. ROCA i ROSELL, Antoni:"Un investigador internacional"Avui, 12 de febrer de 1987, p. 26.Comentari sobre l'obra de Francesc Duran i Reynals (1899-1958) i la sevaprojecció.7172. ROCA i ROSELL, Antoni:“Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró”26

Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Centenaris, nº 1, 1988, 215 pp.Estudi ampli d’aquesta institució, que fou un nucli important de recerca7173, ROCA i ROSELL, Antoni:"Ciencia y sociedad en la época de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)"in Sánchez Ron, JM; "Ciencia y Sociedad en España" Madrid (CSIC - Edit ElArquero), 1988, pp. 223-252.7174. ROCA i ROSELL, Antoni (coord.):“Cent anys de Salut Pública a Barcelona: 1891-1991”Barcelona (Institut Municipal de la Salut), 1991, 223 pp.Aplec d’un conjunt notable de treballs sobre el tema7175. ROCA i ROSELL, Antoni"La higiene urbana com a objectiu: notes sobre la història de l'InstitutMunicipal de la Salut (1891-1936)"in Roca i Rosell, Antonio, (coord.) Cent anys de Salut Pública a Barcelona.Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1991, 223 pp. v. pp. 75-103.Amb referències a l'obra de Lluís Comenge en la higiene municipal.7176. ROCA, Antoni:"Recuerdo del origen de la física aplicada en Cataluña. Historia de la primeraradiografía española"La Vanguardia, 12 d’Agost de1994, p. 36.Notícia dels inicis de la radiologia a Catalunya el febrer de 1896. Comunicació a laRACA de 10-2-1896. Treballs d'Eduard Lozano i Eduard Fontseré. Fotografiad'ambdós.7177. ROCA i ROSELL, Antoni:"Cent anys del descobriment dels raigs X. La seva recepció a Catalunya”in Puig-Pla, C; Camós, A; Arrizabalaga, J; Bernat, P (coords): "Actes de les IIITrobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica als Països Catalans", Barcelona(Soc. Cat. Hist. Cienc. i Tècnica) 1995, pp. 321-329.Valoració de l’article del Diari de Barcelona del 17 de gener de 1896,com a probable font primària d’informació a Barcelona. Signat amb elpseudònim Roger de Flor. Està dins de la secció científica setmanal deldiari “La Ciencia amena”.7178. ROCA i ROSELL, Antoni:"Actualitat de les aportacions de Francesc Duran i Reynals"Annals de Medicina, 1999, 82, pp. 358-360.27

7179. ROCA i ROSELL, Antoni:“Las Sociedades Científicas de l’IEC: asociacionismo e investigación científica”Arbor, maig 1999, núm. 641, p. 16.7180. ROCA i ROSELL, Antoni:“La SCHCT (1991-2003) como punto de encuentro y difusión”Llull, 2003, vol. 23, núm. 56, pp. 663-680.7181. ROCA i ROSELL, Antoni (coord):“L’aportació cultural i científica de l’Institut d’Estudis Catalans (1907-1997):Simposium”Barcelona (IEC) 2001, 178 pp.7182. ROCA, Antoni; GLICK, Thomas F:"Francesc Duran i Reynals (1899-1958)"Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Col.lecció Gent de la Casa Gran, nº 1, 1987(1986), 251 pp.Estudi molt ampli de l’obra d’aquest científic català que treballà als EEUU fentinvestigació bàsica sobre oncologia. Hi ha una gran quantitat d’informació.7183. ROCA SABRIÀ, J:"La cirugía en el Hospital de Niños Pobres de Barcelona"Archivos de Gineco. Obster. Pdiatr. 1904, p. 29.7184. ROCA i TEY, Ll; ROCA i IGLESIAS, J:"Estudi de les causes de mort a l'edat mitjana de la vida (20 a 40 anys), durantel període 1871-1880 a la vila de Masnou"Gimbernat, 1990, 13, pp. 235-242.Gairebé el 38% de la causa de mort era per tuberculosi.7185. ROCA i TORRAS, Jaume:"Història de la Veterinària catalana. El veterinari avui"Dovella, 1998, núm. 61, pp. 29-35.Estudi compacte del tema, amb esment, en l’última part, de més d’una vintena de lespersonalitats més importants de la història de la veterinària a Catalunya.7186. ROCA TRAVER, F. A. :“La peste de 1642-1648 en Valencia y el Hospital de Sant Roch del Pla deCastellón de la Plana”Anales de la Real Academia de Cultura Valenciana, 2000, núm. 75, pp. 185-220.7187. ROCA DE VINYALS, Ricard:"In memoriam. Santiago Ramón y Cajal"28

An. Hosp. Sta. Creu i Sant Pau, 1935, IX, núm. 53, pp. 529-531.Text breu ran de la mort de Cajal. Inclou fotografia.7188. ROCAMORA, Joan:"Panorama del exilio médico hispánico en la Argentina"Cuadernos Hispanoamericanos (Madrid) 1989, Núm. 473-474.7189. ROCAMORA, Joan“Catalanes en la Argentina. En el centenario del Casal de Catalunya”Buenos Aires (Artes Gráficas El Fénix), 1992, 339 pp.Treball extens, bàsic, ric en dades. Hi ha nombroses referències a la tasca d’algunsmetges catalans, de Bialet i Massé a Joan Cuatrecasas, Emili Mira, i altres.Iconografia.7190. ROCHA, Alfredo:"El Dr. D. Francisco Esquerdo Rodoreda (26 de noviembre de 1883 - 27 dejulio de 1956)"Med. Clin. 1956, 27, (5), 371-373.Nota necrològica extensa, ran de la seva mort, sobre el doctor Paco Esquerdo,personalitat important de la medicina interna catalana del seu temps.7191. ROCHA CARLOTTA, Alfredo:"La dinastía de los Esquerdo en la medicina barcelonesa"Act. I CIHMC, Barcelona 1970, II, 87-97.Valoració dels metges Esquerdo i la seva importància a la nostra medicina. PereEsquerdo i Esquerdo, que fou l'internista de més nomenada local després de la mortdel Dr. Robert. Àlvar Esquerdo i Esquerdo, cirurgià a l'hospital de Santa Creu.Francesc Esquerdo i Rodoreda, professor de Patologia Mèdica a Sant Pau i ambl'Autònoma (1934), i el seu germà Pere, farmacèutic i analista, mort, relativamentjove, als 37 anys.7192. ROCHA, Alfredo:"Preclaro profesor"La Vanguardia, 18-3-1971, p. 5.Nota breu sobre el prof. A. Pedro i Pons, ran de la seva mort. Activitat a la RAM deB i recordatori del mestratge de Francesc Esquerdo.7193. ROCHA, Alfredo:"La última lección del profesor Josep Trueta"La Vanguardia, 21 de gener de 1977.Article sobre alguns aspectes de la vida i obra de Josep Trueta.29

7194. ROCHE, Michel de la:"Historical account of the life and trial of Michael Servetus"London, 1711-1712.7195. RODA i SAFONT, Amparo; ROJO i MORENO, Magdalena; VILLALBAi BARNÉS, Maria Teresa:"Revista de los Servicios Sanitarios y Demográficos municipales deBarcelona (1929-1935)"Gimbernat, 1996, 26, 219-230.Anàlisi detallat d’autors i de temes.7196. RÓDENAS CERDÀ, Juan:“Las epidemias pestilenciales en Elche a través de su historia”Elx, Institut Municipal de Cultura, Col·lecció Temes d’Elx, nº 39, 2001, 85 pp.7197. RODERGAS i CALMELL, Josep:"Els pseudònims usats a Catalunya (recull de 3800)"Barcelona (ed. Millà) 1951.Inclou pseudònims utilitzats per sanitaris catalans.7198. RODRIGO, Antonina:"Doctor Trueta. Héroe anónimo de dos guerras"Esplugues de Llobregat (Plaza i Janés eds.) 1977.Estudi extens de la vida i obra del doctor Trueta. v.t. la cita següent7199. RODRIGO, Antonina:“Biografía del doctor Trueta. Héroe anónimo de dos guerras”Madrid (Ed. Vosa S.L.) 1997, 370 pp.7200. RODRIGO, Antonina"Una revolución en la traumatología mundial"Tele/eXprés, 20 de gener de 1977, p. 3.Visió de la vida i obra de Josep Trueta ran de la seva mort.7201. RODRIGO, Antonina"Trueta: un coloso de la cirugía"La Vanguardia, 20 de gener de 1977.Article a tota pàgina, amb una il·lustració, on es recorden aspectes de la vida iobra de Josep Trueta i Raspall, ran de la seva mort.7202. RODRIGO, Antonina"Trueta, el gran catalán universal"Tele/eXprés, 21 de gener de 1977.30

Article amb il·lustracions, i a tota pàgina, on es valora l'obra i figura de JosepTrueta.7203. RODRIGO, Antonina"El teatro Principal Palace"La Vanguardia, 18 de gener de 1981.Article il·lustrat que fa referència a l'antic teatre de la Santa Creu que eraadministrat per l'hospital. Síntesi històrica de la seva evolució.7204. RODRIGO, Antonina:"Gent nostra: Trueta"Barcelona (Edicions Nou Art Thor) 1984. 32 pp.Biografia breu, il·lustrada, de Josep Trueta.7205. RODRIGO LIZONDO, Mateu:"La protesta de Valencia de 1318 y otros documentos inéditos referentes aArnau de Vilanova"Dynamis, 1981, I, 241-273.Aportació de 15 documents (13 d'ells inèdits) procedents del protocol del notarivalencià Jacme Martí (entre 1299 i 1322). Donen notícia de la persecucióinquisitorial a que fou sotmès Arnau després de la seva mort. Algunes dadessobre familiars directes. 69 + 28 notes. 15 documents a l'apèndix.7206. RODRIGO LIZONDO, Mateu:“El mercedari fra Joan Gilabert i l’Hospital dels Innocents de València”in M. Rosselló Mesquida; R. Soriano Sánchez (coords), De hospitium, folls imalalts: l’Hospital General de València. València, Ajuntament de València,2002.7207. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Apología del Dr. D. Vicente García Salat”Valencia (Impr. Manuel Alufre) 18967208. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Efemérides médico valencianas”Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 1899-19907209. RODRIGO PERTEGÁS, José:“La Triaca en Valencia”Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 1901, núm. 267210. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Recuerdo apologético del maestro en medicina Domingo Ros de Ursins,31

archiatro de los Reyes de Aragón”València, Instituto Médico Valenciano, Imp. M. Alufre, 1902, 35 pp.Discurs d’obertura del curs de l’Instituto Médico Valenciano, el día 18 d’octubrede 1902.7211. RODRIGO PERTEGÁS, José:“El Dr. Guillén y Marco. Necrología”Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 1913, p. 2887212. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Discurso leído en la solemne sesión que celebró la Real Academia deMedicina como homenaje póstumo al Dr. Villanueva”Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 1915, junio, p. 3437213. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Historia de la antigua y real Cofradía de Nuestra Señora de los Inocentes,Mártires y Desamparados de la venerada imagen y de su capilla”Valencia (Impr. Hijo de F. Vives Mora), 1922, XIII + 337 pp.7214. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Mal de sement”Valencia (Impr. Hijo de F. Vives Mora), 19227215. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Boticas y boticarios: Materiales para la historia de la Farmacia en Valenciaen la centuria décimo-quinta”Valwencia (Centro de Cultura Valenciana) s.a. (1924)7216. RODRIGO PERTEGÁS, José:"Hospitales de Valencia en el siglo XV. Su administración y condicioneshigiénicas” Bol. R.A. Historia, 1927, 90, (2), 561-609.Estudi molt extens i clàssic sobre el tema7217. RODRIGO PERTEGÁS, José:"El mal de bubas en Valencia a mediados del siglo XV"Anales Centro Cultura Valenciana, 1928, I, 143-149.7218. RODRIGO PERTEGÁS, José:“Discurso necrológico del Dr. D. Faustino Barberá Martí”Anales Centro Cultura Valenciana, 1929, (enero-junio), núm. III32

7219. RODRÍGUEZ, Francesca:"Red de seguridad en el antiguo Hospital del Tórax"La Vanguardia, 29 de desembre de 1998, (Vivir en... p. 6)Notícia de l'estat lamentable de l'edifici. Fotografia.7220. RODRÍGUEZ, Francesca:"El Govern pide al municipi 2.000 millones por el Hospital del Tórax"La Vanguardia, 31 de desembre de 1998, (Vivir en... p. 4)Notícia de la ruïna de l'edifici, (construït el 1946 per a tractar tuberculosos), i del'oferta de l'Ajuntament de Terrassa per 50 milions. Fotografia.7221. RODRÍGUEZ, Joaquín:“Cólera morbo en Valencia”Bol. Inst. Med. Valenciano, 1885, vol. V, pp. 137-140.7222. RODRÍGUEZ, Silvia:"Jacint Corbella, Premi Bages"Regió 7, 17 de novembre de 1990, p. 29.Entrevista amb aquest metge manresà en ocasió de la designació com a PremiBages de Cultura 1990.7223. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Orientacions per a l'estructuració psiquiàtrica a Catalunya”in Monografies Mèdiques, 1932, 61-627224. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"La neurologia a Catalunya"Butll. Sind. Metg. Catalunya, març 1934, (163), pp. 4-11Breu referència al naixement de la neurologia catalana. Algunes de les sevespersonalitats.7225. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"La neurología en Cataluña"Rev. Med. Barcelona, 1934, 21, 246-256.Explicació, relativament concisa, de l’evolució de l’especialitat a Catalunya, desde l’escola de Lluís Barraquer i Roviralta. Evolució posterior.7226. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Nota necrológica"Arch. Neurobiol. 1959, t. 22 (3), pp. 293-295.Nota necrològica de Lluís Barraquer i Ferré33

7227. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Historia de la neurología española"Arch. Neurobiol. 1961, 24, (2), pp. 181-196 i (4), pp. 400-418.Informació extensa sobre el tema, remarcant la participació primària delsneuròlegs catalans.7228. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Las bodas de oro de la Asociación de neuropsiquiatras barceloneses y elpensamiento neurológico 'nostras'"Anales de Medicina, Especialidades, XLVIII, 1962, pp. 223-231.7229. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"El profesor E. Mira López"Anales de Medicina, 1965, 51, pp. 280-286.Expressó del seu record personal d’Emili Mira, company d’especialitat i amb quiva compartir les tasques a l’Autònoma.7230. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"La neurología del profesor Bartolomé Robert"Arch. Neurobiol. 1967, 30 (3), 216-222.7231. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Disquisiciones subjetivas en torno de una gran escuela profesional"Bol Inf RAMB, gener març 1968, (1), pp. 7-9Referència a l'escola de patologia digestiva creada per Francesc Gallart i Monés.7232. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"En torno al progreso de la especialidad neurológica en Cataluña"Anal. Acad. Cienc. Med. Cat. Bal. 1968, pp. 163-1767233. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Lo que yo conozco de la vida del profesor Giné y Partagás"Anal Med Cir, 1969, 49, pp. 357-361.Nota sobre el doctor Joan Giné i Partagàs, en part procedent del record del seupare, que en fou deixeble directe.7234. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"La pequeña crónica en glosa de un hospital barcelonés: el InstitutoNeurológico Municipal. I. Antecedentes"Anal Med Cir, 1969, 49 (216), pp. 419-4267235. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Fechas históricas de la Academia"34

Bol Inf RAMB, abril-juny 1969, pp. 9-10.Dades sobre el naixement de la RAM de Barcelona .7236. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Reflexiones sobre la evolución de la neurología clínica en Cataluña"Anal Med Cir, 1971, pp. 259-2637237. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Eduardo Bertrán y Rubio y la neurología de su tiempo"Anal Med Cir, 1971 (225), pp. 265-269.Nota sobre aquest metge que va ser un dels impulsors de la neurologia il’electroteràpia a Catalunya i fou president de l’Acadèmia de Medicina.7238. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Pequeña crónica en glosa de mi vinculación al Hospital Psiquiátrico de SanBaudilio de Llobregat"Arch Neurobiol, 1971, 34 (2), pp. 161-168.7239. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Orígenes del movimiento pro-higiene mental en España. Notas históricas"Anal Med Cir, 1973, (232), pp. 113-1187240. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Luis Trias de Bes, académico"Inform Colegial, octubre 1974, núm. 45, pp. 11-12.Nota breu sobre Trias de Bes, acadèmic i president del Col·legi de Metges.7241. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Una pequeña evolución de mi llegada como alumno a la Facultad deMedicina"Bol Inf RAMB, 1974, juliol-setembre, pp. 10-13.Breu record de Marià Batllès i Bertran de Lis, catedràtic d'anatomia.7242. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí et al.:"Importancia y trascendencia de las principales sociedades neurológicasfundadas en Barcelona"Anal Med Cir, 1974, (237), pp. 301-3207243. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"La 'pequeña' y aleccionadora crónica que jamás supo escribirse y ha debuscarse todavía en los llamados archivos vivientes"Bol Inf RAMB, 1975, juliol-setembre, pp. 11-12Nota històrica sobre la RAM de Barcelona.35

7244. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"El II congreso internacional de Historia de la Medicina Catalana"Bol Inf RAMB, 1975, juliol-setembre, pp. 14-15Nota breu sobre el II Congrés d’Història de la Medicina Catalana, celebrat aBarcelona, a la seu de l’Acadèmia de Medicina, que fou presidit per ManuelCarreras Roca.7245. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Entrañas del X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana"Bol Inf RAMB, 1976 octubre-desembre, pp. 5-7.Subratlla la relació de l'Acadèmia amb aquest congrés i el I i II Congressosd'Història de la Medicina Catalana.7246. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"L'Institut d'Estudis Catalans"Bol Inf RAMB, 1976, octubre-desembre, pp. 1-2.Menció de l'Institut de Fisiologia.7247. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí:"Yo fui profesor titular de la cátedra en la Facultad de Medicina de laUniversidad Autónoma de Barcelona (1933-1939)"Anal Med Cir, 1978 (251), pp. 19-40Referència extensa del seu record com a professor de Neurologia a la UniversitatAutònoma. Detall de l’organització de la universitat i valoració del què varepresentar. .7248. RODRÍGUEZ ARIAS, Bel·larmí; et al.:"Trabajos sobre epidemiología y medicina social en Cataluña e historiacontemporánea de la terapéutica"Anal Med Cir, 1978, (251), pp. 41-75Conjunt heterogeni de tres treballs. El segon, fet per M.L. Ortún, tracta de“Aproximación al estudio de la enfermedad en Barcelona, en relación con elorigen social de los enfermos y a través del ejemplo del Hospital de la Santa Cruzdurante el primer cuarto del siglo XIX”, pp. 62-687249 a 7260. RODRIGUEZ ARIAS, Bel·larmí:Discursos de resposta a membres numeraris numeraris de la Reial Acadèmiade Medicina de Barcelona (o de Catalunya) en l’acte del seu ingrés:Francesc Buscarons (1962), Antoni Subirana (1964), Josep Sèculi (1970), PereMartínez Garcia (1970), Ferran Josa (1973), Joan Obiols (1977), Antoni CarrerasVerdaguer (1979), Joan Cuatrecasas (1980), Jacint Corbella (1985), AlfonsGregorich (1988), Lluís Barraqueer Bordas (1988) i Angels Calvo (1995).36

Durant un espai de més de trenta anys va fer 12 discursos de resposta. En tots ellshi ha una semblança personal i de l’obra del nou acadèmic.7261. RODRÍGUEZ CLAVEL, JR:"Anàlisi de la producció documental municipal en els àmbits de la sanitat,beneficència i assistència social"Lligall, Rev. Cat. Arxivística, 1994, 8, pp. 73-155.7262. RODRÍGUEZ CROS, Josep R:"Llevadores a l'arxiu parroquial de Vinaròs (1539-1800)"Gimbernat, 1993, 19, pp. 249-258.Aportació al coneixement de l’activitat i formació de les llevadores.7263. RODRÍGUEZ CROS, Josep R:"Aspectes sanitaris de l'arxiu parroquial de Vinaròs (1539-1800)"Barcelona, tesi UB, 1993, 2 vols. 773 pp.Hi ha una revisió de 37.996 inscripcions o registres, d’ells 7.051 d’òbits i ambaportació de dades sobre 119 sanitaris. Valoració especial de la submersió com acausa de mort violenta, valorant-ne els aspectes laborals, en relació a pescadors imariners.7264. RODRÍGUEZ DE VILLALPANDO, Manuel:"Lazareto de Mahón"Maó (Impr. P.A. Serra) 1813.És el treball clàssic sobre el Llatzeret, poc després de la seva fundació.7265. RODRÍGUEZ DE VILLALPANDO, Manuel:"Literatura médica (Estudio crítico de la Toxicología General o Tratado delos venenos de Orfila)"Maó, (Impr. P.A. Serra) 1816, 16 pp.7266. RODRÍGUEZ DE VILLALPANDO, Manuel:"El doctor Orfila en la Facultad de Madrid"Gaceta Médica, 1846, octubre, núm. 64 i 65.7267. RODRÍGUEZ DE VILLALPANDO, Manuel:"Sobre las cartas del señor Orfila"Gaceta Médica, 1846, desembre, núms. 70, 71, 72.7268. RODRÍGUEZ DE VILLALPANDO, Manuel:"Rasgo generoso de D. Mateo Orfila"Gaceta Médica, 1853, núm. 2. p. 9.37

7269. RODRÍGUEZ DE VILLALPANDO, Manuel:"Muerte y exequias del doctor Orfila"Gaceta Médica, 1853, núm. 9, p. 65.7270. RODRÍGUEZ DOMINGUEZ, Sandalio:"Aportaciones psicológicas de Pedro Hispano, Arnau de Vilanova y RamonLlull"in Sáiz, M; Sáiz, D (coords): "Personajes para una historia de la psicología enEspaña" Madrid (Pirámide) 1996, 45-62.7271. RODRÍGUEZ ETCHART, Carlos:"Pi Suñer"Revista del Ateneo Hispanoamericano (Buenos Aires), 1919, novembredesembre,any II, núm. 5, pp. 323-326.Discurs pronunciat en la recepció que l'Ateneu va oferir a August Pi i Sunyer, randel seu viatge a l’Argentina7272. RODRÍGUEZ GARCIA, I:"Arnaldo de Vilanova"Actualidad Médica (Granada), 1959, 35, 363-373.7273. RODRÍGUEZ MAFFIOTE, C:"Consideraciones acerca de la obra 'Libro de Anathomia del hombre' deBernardino Montaña de Montserrate"Acta Med. Tenerife, 1978, núm. 39, pp. 87-92.Nota sobre aquest metge, de probable origen català, que fou metge de la cort iexercí, entre altres llocs, a Valladolid, en el segle XVI.7274. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:“Dictamen acerca de las condiciones higiénicas que han de reunir los edificiosdestinados a Casa de Maternidad y Expósitos de la provincia de Barcelona”Barcelona, 1883.7275. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Mercadal Martín"Gaceta Médica Catalana (GMC), 1887, (233), pp.130-131.Nota necrològica extensa, encapçalant la revista, d’aquest metge, mort el 24 defebrer de 1887, que havia exercit a Barcelona i en els últims temps a SantaPerpètua de Moguda, on va morir per una nefritis crònica. Iconografia.7276. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Pi y Molist"GMC, 1892 (361), p. 417.38

Nota breu, ran de la seva mort el 30 de juny de 1892.7277. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Antonio García Carrera"GMC, 1892, (365), pp. 584-586.Nota necrològica, ran de la mort d’aquest catedràtic de la facultat de medicinade Granada, el 27 de setembre de 18927278. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Carta abierta. Señores socios de la Academia de Higiene de Cataluña"La Vanguardia, 13 de juliol de 1894, pp. 1-2.Extensa nota entorn del cas Willie, que marca una fita en la psiquiatria catalana7279. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"¡Pi y Suñer!"GMC, 1897 (476), pp. 257-258Necrològica de Jaume Pi Suñer, mort a Roses, el 16 d’abril de 1897.7280. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"¡Federico Castells Ballespí!"GMC, 1897 (485), pp. 545-546.v. t. Bol Of Col Med Barcelona, 1897, setembre, pp. 269-272.Nota necrològica ran de la seva mort, de qui fou secretari de redacció de laGMC. S’obre una subscripció en favor de la vídua i fills.7281. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Colegio de Médicos de Barcelona"GMC, 1898, 31 de gener, pp. 64-657282. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Necrología del Dr. D. Jaime Pi y Suñer"Bol Of Col Med Barcelona, 1898, juny, pp.231-2437283. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"El Dr. D. Carlos Silóniz Ortiz"GMC, 1898 (496), p. 128Nota, ran de la mort el 22 de febrer de 1892, d’aquest antic catedràticd’anatomia de Barcelona. Valoració del seu “Tratado de anatomía descriptiva”.7284. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Nuestros muertos y nuestros vivos. El Dr. Pi y Suñer"GMC, 1898 (503), pp. 331-339.Estudi ampli de l’obra i vida de Jaume Pi Suñer, que fou catedràtic de Patologia39

General, llegit en la sessió necrològica del Col·legi de Metges de Barcelona deldia 3 de gener de 1898.7285. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"El Dr. Pujadas y Mayans"Rev. Frenopática Española, 1908, VI 63) (març)Biografia d'aquest psiquiatre que ha estat font important per a la majoria delsestudis posteriors.7286. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Carta abierta"La Vanguardia, 15 d'octubre de 1910, pp. 1-2Carta als qui havien estat els seus alumnes amb motiu de la propera celebraciódel Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi.7287. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"¡Calvet Nava!"GMC, 1911 (809), p. 200Nota necrològica per la mort, el dia 10 de març de 1911, d’Isidre Calvet Nava,explicant el llarg patiment causat per la malaltia.7288. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"¡Pi y Morell!"GMC, 1911 (816), p. 441Necrològica per la mort d’Enric Pi i Morell, metge encara jove, que col·laboravaa la GMC.7289. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"¡Luis Gausa Rull!"GMC, 1913 (861),p.357Necrològica per la mort de Lluís Gausa i Rull. Estudiant de sisè any de medicina,per causa d’una infecció originada per una puntura quirúrgica.7290. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Suñé y Molist"GMC, 1914 (898), p. 241Necrològica de Lluís Suñé i Molist, especialista en Otologia, i secretari de laReial Acadèmia de Medicina de Barcelona.7291. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael, (coordinador):“Epidemia de tifoidea de 1914”Gaceta Médica Catalana, 1915, núms. 905 a 912Coordina l’edició a la revista d’un estudi molt extens, de més de dues-centes40

pàgines, distribuït en una vintena de capítols, de longitud molt diversa i autorsdiferents, estudiant l’epidèmia de febre tifoide de Barcelona de l’any 1914.7292. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"¡Comenge!"GMC, 1916 (926), pp. 41-42Necrologia de Lluís Comenge, historiador i higienista, col·laborador de la GMC,al que l’autor qualifica de “home bo, savi i modest, tres qualitats que són rares,sobretot juntes”.7293. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Suárez de Figueroa"GMC, 1918 (974), p. 41.Necrològica per la mort de J. Suárez de Figueroa, el 2 de gener de 1918, mortper la “grippe (neumonía)”. Fou col·laborador de la GMC, trebvallantprincipalment sobre tenes de higiene i aigües.7294. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Galcerán Granés"GMC, 1919 (997), p. 5.Necrològica d’Artur Galceran, mort el 9 de gener de 1919, psiquiatre icol·laborador de la GMC.7295. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Historia de la Gaceta Médica Catalana"GMC, 1919 (núm. 1.000) pp. 156-183Explicació llarga, distribuïda per anys, on explica els fets més importants de larevista que va dirigir des del seu inici.7296. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, Rafael:"Algunos datos relativos a la gripe. Historia de las epidemias"GMC, any 42, tom 54, 1919 (999), 73-82GMC, 1919, (1001), 195-203GMC, 1919, (1002), 234-243GMC, 1919, (1003), 270-278GMC, 1919, (1004), 301-312GMC, 1919, (1005), 336-349GMC, 1919, (1006), 366-378GMC, 1919, (1007), 411-419GMC, 1919, (1008), 440-453GMC, any 42, tom 55, 1919, (1009), 12-26 (és el segon volum de l’any 1919)GMC, 1919, (1010), 46-58.GMC, 1919, (1011), 84-89.41

GMC, 1919, (1012), 116-130.GMC, 1919, (1013), 151-161GMC, 1919, (1014), 197-210 (en aquest número es dóna notícia de la mort deRodríguez Méndez) .GMC, 1919, (1015), 227-235.GMC, 1919, (1016), 260-265.GMC, 1919, (1017), 301-307GMC, 1919, (1018), 331-336 (conclusió)Treball molt ampli, amb referències històriques molt extenses de la grip. Lesepidèmies en el món. Dades sobre brots a Catalunya. Ric en documentació. Es vapublicar fragmentat en quinze números de la revista, del 999 al 1018, els últimsdesprés de la mort de l’autor.7297. RODRÍGUEZ MÉNDEZ, R; TURRÓ, R; LÓPEZ BREA, C; FARGAS,MA; CARDENAL, S:"Exposición a la Junta de Sanidad"La Vanguardia, 26 de maig de 1915, pp. 14-15Consideracions sobre la passada epidèmia de febre tifoide a Barcelona.7298. RODRÍGUEZ MOLINA, Luis Felipe:"El profesor Joaquín Albarrán y Domínguez"La Habana (Tip. Molina y Cia) 1930, 31 pp.7299. RODRÍGUEZ MORINI, Antonio:"La nueva Facultad de Medicina y el Hospital Clínico de Barcelona"(I) Gac. Med. Cat. 15 de gener de 1905, pp. 5-11 i segs.Fa un retrat depriment de l'antiga facultat del carrer del Carme. Tresfotografies. Segueix la descripció en els articles següents(II) GMC, 31 de gener de 1905, pp. 33-40(III) GMC, 15 de febrer de 1905, pp. 65-71(IV) GMC, 28 de febrer de 1905, pp. 97-1027300. RODRÍGUEZ MORINI, Antonio:“La psiquiatría en Cataluña”Anales de la Sociedad de Psiquiatría y Neurología, 1918-1919, (37), pp. 9-417301. RODRÍGUEZ MORINI, A:"El antiguo manicomio de San Baudilio y el moderno Sanatorio Frenopáticode Nuestra Señora de Montserrat"Barcelona, 1929.(Ind. Graf. H.J. Thomas) 60 pp.7302. RODRÍGUEZ MORINI, A:“Contribución de los antiguos psiquiatras catalanes a la Higiene42

Mental”Revista Mèdica de Barcelona, 1932, Julio-Desembre, tom XVIII, pp. 508-512.7303. RODRÍGUEZ NOZAL, Raúl:“Orígenes, desarrollo y consolidación de la industria farmacéutica española(1850-1936)”Asclepio, 2000, 52, (1), pp. 127-159.7304. RODRÍGUEZ OCAÑA, Esteban:"La dependencia social de un comportamiento científico: los médicosespañoles y el cólera de 1833-35"Dynamis, 1981, I, pp. 101-130.Article en el que es fa referència a alguns metges i publicacions catalanesentorn del problema del còlera.7305. RODRIGUEZ OCAÑA. E:“La constitución de la medicina social como disciplina en España (1882-1923)”Madrid (Miniserio de Sanidad y Consumo) 1987.7306. RODRÍGUEZ OCAÑA, Esteban:“Los inicios de la estadística demográfico-sanitaria en Barcelona. Lacontribución de José Nin y Pullés (+1892)”in Actas del VIII Congreso Nacional de la Medicina. Murcia-Cartagena, 18-21Dicembre 1986. Murcia, Universidad de Murcia, 1988.7307. RODRÍGUEZ OCAÑA, Esteban:"La grip a Barcelona: un greu problema esporàdic de salut pública.Epidèmies de 1889-90 i 1918-19"in Roca Rosell, Antonio (coord), Cent anys de Salut Pública a Barcelona.Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1991, pp. 131-156.7308. RODRÍGUEZ OCAÑA, Esteban:“Paz, trabajo, higiene. Los enunciados acerca de la higiene industrial en laEspaña del siglo XIX”in. R. Huertas et al. “Medicina social y clase obrera en España (siglos XIX yXX)”. Madrid (Fundación de Investigaciones Marxistas), 1992, vol. 2. pp. 383-406.7309. RODRÍGUEZ OCAÑA, E; ORTIZ GOMEZ, T; GARCIA-DUARTE ROS,O:"Los consultorios de lactantes y gotas de leche en España"Jano, 24 d'octubre-4 de novembre de 1985, núm. 663, pp. 1.066-1.072.43

Es fa referència a l'hospital de nens pobres de Barcelona, fundat per F. VidalSolares; a l'Institut de Puericultura de Reus, fundat el 1918 i a la Gota de Llet iCasa de Maternologia de Barcelona.7310. RODRÍGUEZ PORTILLO; M:“Servet y su obra”Gaceta Med. Esp. 1935, 10 (núm. 103), pp. 197-200.Nota breu sobre l’obra de Miquel Servet7311. RODRÍGUEZ REBOLLO, M:"Recuerdo de un cazador de microbios. Jaime Ferran"Ciencias, 1969, 34, pp. 107-1117312. RODRÍGUEZ RIVERO, P.D:"Elogio del Dr. Lorenzo Campins y Ballester"Caracas (Tipogr. Americana) 1935, 20 pp.Petit fulletó que recorda el mallorquí Llorenç Campins (1732-1785) com a primerprofessor de medicina a Veneçuela.7314. RODRÍGUEZ TEJERINA, José Maria:"Juan Pardo y Nicolás Clergue, médicos del Bajo Medievo, en el epistolariodel lulista mallorquín Arnaldo Descós"Medicamenta, t. 47, núm. 439, pp. 291-294.(Nota: L'autor signa més sovint: José María R. Tejerina )7315. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El profesor Matas: actualidad de sus antiguos métodos de aneurismorrafiaArch. Iberoam., Hist. Med. 1950, II (2), 628-6317316, RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La medicina medieval en Mallorca"Felanitx (Impr. J. Llopis) 1962, 168 pp.Tesi doctoral de l'autor. Després reprèn el tema7317. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La escuela mallorquina de Anatomía y Cirugía"Act. I Congr. Nac. Hist. Med. Esp. Madrid, 1963, pp. 171-175.7318. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:" La casa y la biblioteca de León Mosconi, famoso médico judío que vivió enMallorca en el siglo XIV"Medicamenta, 1963, núm. 390, pp. 226-231.44

7319. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Don Francisco Puig: maestro jubilado"Bol. Inf. Consejo Gral. Col. Médicos España, 1964, (maig), 17, 180.7320. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Ramon Llull, descubridor de América"Baleares, (Palma de Mallorca), 21 de gener de 19687321. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El fuego de san Antonio"Baleares, 31 de gener de 19687322. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Caracoles medicinales"Baleares,11 de maig de 19687323. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La trepanación prehistórica en Mallorca"Asclepio. Arch. Iberoam. Hist. Med. 1969, vol. XX.7324. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Don Fernando Weyler y Laviña, médico y escritor del siglo XIX"Medicina e Historia, 2ª época, 1972 (núm. 17).7325. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La medicina antigua en Mallorca"in Mascaró, J (dir): "La Historia de Mallorca” Palma de Mallorca, (Graf.Miramar) 1972, 192 pp. 148 il·lustracions.Correspon al vol. Vè de l'obra general.7326. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La medicina medieval en Mallorca"in Mascaró, J (dir): "La Historia de Mallorca” Palma de Mallorca, 1978.Correspon al vol. VIIIè de l'obra.7327. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La medicina en Mallorca a finales del siglo XVIII"Palma (Impr. Mossèn Alcover) 1973, 43 pp.Discurs llegit a la RAM de Mallorca el 25 d'octubre de 1973.7328, RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El doctor Cabanellas y la peste en Sevilla del año 1800"Act. IV Congr. Esp. Hist. Med. Granada, 197345

Comentari sobre el treball d’aquest metge mallorquí, ran de l’epidèmia de 1800.7329. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El libro de Damián Carbó. Problemas amorosos en la Mallorca del sigloXV"Diario de Mallorca, 15 d'octubre de 19757330. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Discurso de ingreso en la Maioricensis Schola Lullistica"Estudios Lulianos, 1975, XIX; fasc. 1-3.7331. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El doctorado en medicina en la Universidad de Mallorca"Act. II Congr. Int. Hist. Med. Catalana, Barcelona, 1975.7332. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El pensamiento médico de Ramon Llull en la época de Miramar"Actas II Congr. Intern. Lulismo, Mallorca 1976, I, pp. 71-76.v.t. Act.- V Congr. Esp. Hist. Med. Madrid, 1977.7333. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Andanzas y trabajos del doctor don Lorenzo Campins y Ballester"Med. Hist. 1976, (2ª ep), núm. 58.7334. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Barberos, médicos, cirujanos y boticarios en la Leyes Palatinas de Jaime II"Act. 27 Congr. Int. Hist. Med. Barcelona, 1980.7335. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca a losciento cincuenta años de su fundación (1831-1981)"Act. II Congr. Nac. RRAA de Medicina y Cirugía. Palma de Mallorca, Graf.Capo, 1981, pp. 33-46.7336. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Cajal en Mallorca"Act. II Congr. Nac. RRAA de Medicina y Cirugía. Palma de Mallorca, Graf.Capo, 1981, pp. 159-170.Viatge d'estudi de Cajal a Mallorca, molt poc conegut. Va estar al LaboratoriBiològic Marítim de Porto Pi7337. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:" Historia de la Medicina en Mallorca" vol. I: "De sus orígenes hasta el siglo46

XVI"Palma ( Sa Nostra - Tall. Grafic Roman) 1981, 249 pp.Estudi extens i detallat del tema amb gran quantitat d'informació, que recull enpart estudis anteriors de l'autor.7338. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"En torno a los niños mallorquines del Bajo medioevo"Jano, 8-14 abril 1983, núm. 563, pp. 133-142.Anàlisi de la morbi-mortalitat infantil d'aquest període7339. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Crónica de la sífilis en Mallorca"VII Congr. Nac. Hist. Med. Alicante, 1983, Resum. s.p.El manuscrit de 1571 "De morbo gallico" del P. Joan Binimelis, sacerdot i metge.L'obra de Francesc Puig. El cançoner. Altres aspectes.7340. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Historia de la Medicina en Mallorca. vol. II. Del Barroco a la Ilustración"Palma (Sa Nostra) 1984, 307 pp.En la mateixa línia de documentació de la referència del primer volum.Imprescindible pel coneixement del tema.7341. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Los inicios de la historia de la medicina en Mallorca"Palma de Mallorca, Real Academia de Medicina y Cirugía, 1985, 41 pp.Discurs llegit a la RAM de Mallorca el 24 de gener de 1985.7342. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Historia de la Medicina en Mallorca. III. El siglo XIX"Palma (Sa Nostra) 1986, 331 pp.Forma conjunt amb els dos anteriors. Hi ha una gran quantitat d'informació.Molt il·lustrat. Bons índex en tots ells. Bibliografia abundant. El conjunt dels tresvolums és bàsic per a conèixer el passat de la medicina a Mallorca.7343. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"La cirugía antiséptica en Mallorca"Medicina Balear, 1986 (gener-abril), I, (1),pp. 47-48.Valora uns articles de Rafael Ribas Sampol el 1885 en la introducció a Mallorcade l'antisèpsia.7344. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Ibn-al-Nafis, Ramon Llull y Miguel Serveto"Med. Balear, 1987, II, (2), 65-6747

7345. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El Marqués de Comillas. Historia de un buque hospital"Med. Balear, 1988, III (1), pp. 63-68.Història d'un vaixell que comptava amb un equip mèdico-quirúrgic complet.Finalment formà part del contingent que, dirigit pel capità Bayo, intentàconquerir Mallorca quan la guerra civil.7346. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Tratamiento seguido a los náufragos quemados del crucero Baleares"Med. Balear, 1988, III (2), p. 123.7347. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Unas memorias del Dr. Méndez"Med. Balear, 1988, III, (3), p. 173.7348. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El doctor Warschawski"Med. Balear, 1988, III (3), p.174.7349. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Historia y enfermedad"Med. Balear, 1989, IV (1), 67-68Relació de malalties importades després del descobriment d'Amèrica. Breureferència a Mallorca7350. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Javier Garau y Salvador Dalí"Med. Balear, 1989, IV, (2), p. 132.7351. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Villalonga versus Marañón"Med. Balear, 1990, V (3), 35-36Comentari d'un article publicat a la Rev. Balear de Medicina (abril, 1933) perLlorenç Villalonga titulat "Contra Marañón".7352. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Compañeros desaparecidos: Victoriano Fernández Vilà (1910-1991)"Med. Balear, 1991, VI (1), p. 56.7353. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"El Hospital Militar de Palma de Mallorca durante la guerra civil"Med. Balear, 1992, VIII, (1), pp. 37-4048

7354. RODRÍGUEZ TEJERINA, José M:"Don Emilio Darder, médico y político"Med. Balear, 1992, VII, (2), 121-124.Nota biogràfica d'aquest metge, nascut el 1895 i mort afusellat el 1937.Haviaestat alcalde de Palma de Mallorca.7355. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:"Materials per a l'estudi de la terapèutica farmacèutica al País Valencià(segle XIX) (I)"in Actes VI CHMC, Barcelona 1990, Vol. I. Gimbernat, 1990, 13, pp. 243-248.En aquesta comunicació es posa de relleu el Formulari de l’Hospital General deValència i els catàlegs de proveïdors farmacèutics com a font d’informació del’estudi de la terapèutica farmacèutica valenciana.7356. RODRÍGUEZ(-CORTELLES) i MARTÍNEZ, Salvador:“Estudi de la Farmàcia de l’Hospital General de València als segles XVII iXVIII”Tesi Facultat de Farnàcia, Univ. Barcelona, 1992. 2 vols. 590 pàgs. Dirigida perElvira Bel i Prieto.Estudi molt complet i detallat sobre el tema. Font important de dades.7357. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:"De l'aprenentatge a la formació científica: els estatuts dels Col·legid'Apotecaris i del Colegio de Farmacéuticos de València"Act. XIV Congr. Metges i Biol. Llengua Catalana. Palma de Mallorca, 1992, t. II,pp. 795-799. (v.t. Resums, p. 81)Notícia del primer Col·legi d'apotecaris i dels estatuts del 1864.7358. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:"Materials per a l'estudi de la terapèutica farmacèutica al País Valencià(segle XIX) (II)"in Actes VII CHMC, Tarragona 1992, Vol. III. Gimbernat, 1993, XIX, pp. 259-271.Continuació de l’estudi de documents sobre la terapèutica farmacèuticavalenciana: en aquesta segona part es presenta el cas de la població de Lludient.7359. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:"Societat i formació mèdica: l'Hort de les Herbes de València"Gimbernat, 1993, XIX, pp. 273-286.Referència extensa al Jardí Botànic de València.49

7360. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:"Notes sobre la teràpia rural al País Valencià: Lludient i la Pobla deVallbona (1830 i 1844)"in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. I. Gimbernat, 1994, XXI, pp.235-245.Comunicació que estudia la medicació destinada a aquestes dues poblacionsrurals valencianes en el segle XIX amb caràcter de servei benèfico-social.7361. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:"Els medicaments servits a la Real Botica del Hospital de S. Fernando(Novembre 1809)"in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. I. Gimbernat, 1994, XXI, pp.246-252.Comunicació que s’apropa a l’estudi de la terapèutica hospitalaria pel cas del’Hospital de San Fernando, tot partint d’una llista de medicaments elaboradal’any 1809.7362. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:"L'organització de l'apotecaria de l'Hospital General de València segonsun contracte de finals del segle XVIII"BSA-HCFC, 1994, núm. 6, pp. 55-58.7363. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:“Els Arxius hospitalaris com a fonts històriques: una descripció del’encetament de la Guerra de Successió a l’arxiu de l’Hospital General deValència (1600-1799)”BSA-HCFC, núm. 9, vol. 4, 1995, pp. 45-497364. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:“La fundació del Col·legi de Farmacéutics de València: l’expedientd’aprovació dels estatuts (1862-1864)”BSA-HCFC, núm. 10, vol. 4, 1995, pp. 67-71.7365. RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEZ, Salvador:“Aproximació histórico-farmacèutica a la València del 1931”BSA-HCFC, Any VIII, núm. 20, maig-agost 1999, pp. 64-71.7366. RODRÍGUEZ-CORTELLES (i MARTÍNEZ), S(alvador):"Aportació a l'estudi dels laboratoris farmacèutics del País Valencià: el"Laboratorio Cavacases"BSA-HCFC, Any VIII, núm. 21, set.-des. 1999, pp. 53-55Nota sobre la creació i activitat del laboratori l'any 1918.50

7367. ROF CARBALLO, Concepción:"Biografía y labor docente de Francisco Carbonell y Bravo"Girona (Graf. Gispert) 1975Treball important, extens i documentat sobre Francesc Carbonell, un delscientífics catalans de més nivell del seu temps. Iconografia.7368. ROGENT, Elíes; DURAN, Estanislau:"Bibliografia de les impressions lul·lianes"Barcelona (IEC) 1927, XVI + 406 pp. (pròleg de Ramon d'Alòs-Moner)Treball bàsic en el seu temps pel coneixement de la difusió de l'obra escrita deLlull.7369. ROGER"L'antic hospital"La Veu de Catalunya, 23 de novembre de 1928Nota sobre l'Hospital de la Santa Creu.7370. ROIG, Montserrat:"El doctor Alsina i Bofill. Un metge català"Serra d'Or, 1973, novembre, pp. 27-31Josep Alsina Bofill presidí l’Institut d’Estudis Catalans. Entrevista llarga7371. ROIG, Montserrat:“El doctor Jordi Gol o l'autonomia del cos humà”in "Retrats paral·lels", 13, pp. 58-74.Publ. Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d'Or, 1978.Nota molt extensa sobre la personalitat del metge Jordi Gol i Gurina i les sevesidees sobre la malaltia.7372. ROIG i BORONAT, J:"Trueta, un exemple a seguir"in Roigé i Solé, J (coord.): Josep Trueta (1897-1977). En homenatge. Barcelona(Fundació Barcelona) 1996, pp. 101-104.7373. ROIG ESPERT, B. ; SANZ GASCÓN, N.:“Estudio del cólera de 1885 en Sueca”Quaderns de Sueca, Vol. 12, 1997, pp. 141-174.7374. ROIG i GARCÍA, Josep:“La mortalidad en la ciudad de Tarragona (1871-1900)”Barcelona, tesi, UB: 1985, 458 pp. (dir. J. Corbella)Estudi molt extens aprofitant les dades que dóna la instauració del Registre Civildes de l’any 1871. Font important d’informació sobre l’estat sanitari de la ciutat.51

7375. ROIG i GARCIA, Josep; MERINO i PALOMAR, Purificación:“Mortalitat per verola a la ciutat de Tarragona. Anys 1871-1900”Gimbernat, 1985, IV, pp. 315-322.Estudi de l’impacte de la verola sobre la mortalitat a la ciutat de Tarragona afinals del segle XIX.7376. ROIG i GARCIA, Josep; MERINO i PALOMAR, Purificación:“Mortalitat per xarampió a la ciutat de Tarragona, anys 1871-1900”Gimbernat, 1986, V, pp. 341-346.Continuació de l’article sobre l’impacte de la verola en la mortalitat a la ciutat deTarragona, ara centrat en el xarampió durant el mateixos anys.7377. ROIG i QUERALT, Francesc:"Canongins il·lustres. Tomàs Dolsa i Ricart (La Canonja, 1819-Barcelona,1909)"La Canonja (Centre Est Canongins Ponç de Castellví) Circ. Inf. 3, 1983.Dades sobre el doctor Tomàs Dolsa, fundador del Frenopàtic de Les Corts.Rectificació de dades sobre el seu naixement i del lloc de la seva mort, respecte afonts anteriors.7378. ROIG i QUERALT, Francesc:"El metge Tomàs Dolsa i Ricart"Diario Español, 29 de novembre de 1983Dades sobre el doctor Dolsa, metge psiquiatre (1819-1909).7379. ROIG i QUERALT, Francesc:"Antoni Mir i Casases i l'entorn educatiu de la seva època"in Adserà,J (ed): "Actes celebrats en el IV centenari de l'Hospital nou de sant Paui santa Tecla" (Tarragona, 1992), pp. 56-61.7381. ROIG i QUERALT, Francesc:"Homenatge al doctor Daniel Recasens i Comas (1899-1975)"in Adserà, J (ed): "Actes celebrats en el IV centenari de l'Hospital nou de sant Paui santa Tecla" (Tarragona, 1992), pp. 114-118.Conferència pronunciada el 20 d'octubre de 1988.7382. ROIGÉ i SOLÉ, J (coord):“Josep Trueta (1897-1977). En homenatge”Barcelona (Fundació Barcelona) 1996. 200 pp. .Amb aquest llibre, d’homenage al doctor Josep Trueta, en el centenari de la sevamort, s’encenta la sèrie que el Col·legi de Metges de Barcelona dedica cada anyal centenari d’un personatge o institució de la nostra medicina. Recull un aplec52

de col·laboracions de valor divers.7383. ROIGÉ i SOLÉ, Jaume:“Josep Trueta, el metge, l’investigador, el símbol. Als 25 anys de la sevamort”Servei Inform. Col·legial, 2002, núm. 102, pp. 35-36Breu record de la personalitat de Josep Trueta7384. ROLDÁN BARRERA, Aurea:“Los niños abandonados en la Catalunya del siglo XVI”Barcelona, tesi llicenciatura (UAB), 1982. 151 pàgs. Director Ricard GarciaCárcel.7385. ROLDÁN BARRERA, Aurea:"Els nens abandonats a la Catalunya del segle XVI"L'Avenç, 1983, desembre, núm. 66, pp. 62-66.Bona aportació en que s'estudien el nombre d'infants abandonats, la mortalitat,la geografia de l'abandó i els seus mòbils.7386. ROLDÁN GUERRERO; Rafael:"La farmacia y los farmacéuticos militares en la guerra de liberación deEspaña"Madrid, 1953, 711 pp.Algunes referències a farmacèutics catalans.7387. ROLDÁN GUERRERO; Rafael:"Diccionario biográfico y bibliográfico de autores farmacéuticosespañoles"Madrid, 1958-1975, 4 vols: 802 + 652 + 606 + 772 pp.Obra clàssica pel coneixement del tema. Nombroses referències a farmacèuticscatalans. Nivell important d'informació de la vida i els treballs publicats delsautors esmentats. Obra molt completa pel seu temps.7388. ROMA i CASANOVAS, Francesc:"Francesc Pujol i Algueró, un excursionista en el seu temps"Barcelona (Publ. Abadia de Montserrat, Llibre de motxilla) 1994, 92 pp.Referència a l'obra excursionista del metge Francesc Pujol (Móra la Nova,1896 - Barcelona, 1975).7389. ROMA I RIU, Josefina:“Els sants protectors contra la ràbia”Gimbernat, 1986, V, pp. 347-356.Nombroses referències a la malaltia. Esment de la licantropia. Sants protectors53

coneguts a la península: sant Pere, sant Blai i santa Quitèria. Altres advocacionseuropees. A Catalunya goigs a Santa Quitèria en nou pobles.7390. ROMAN, Joana Maria:"In memoriam. Dr. D. Francisco Medina Martí"Med. Balear, 1989, IV (3), p. 208.7391. ROMANO:"Gratitud a Fleming"Destino, 23 d'abril de 1955, núm. 924, p. 27.Sobre el projectat monument a Fleming que Rafael Llimona volia erigir aBarcelona.7392. ROMANO, David:"Metges jueus a Catalunya"L'Avenç, 1985, abril, núm. 81, pp. 66-67.Visió molt succinta del tema. Esmenta a Jafudà, fill d'Astruc Bonsenyor, SullamDeuslogar de Cervera, Samuel Abenmenassé, Alatzar Abenardut, Na Floreta,Cresques Abnarrabí, i algun altre.7393. ROMANO, David:"Per a una història de la Girona jueva"Girona (Ajuntament de Girona) 1988, 2 vols.Aporta en facsímil estudis sobre els antics jueus gironins.7394. ROMERO, F:"Entrevista"in Ambit d'Investigació i Difusió Maria Corral. Butlletí Informatiu, 1981 (2,maig), pp. 5-6.Entrevista amb Jordi Gol, on es tracten diversos aspectes de la vida.7395. ROMERO GONZÁLEZ, Juan:“Condiciones de vida de la clase obrera en el País Valenciano (1880-1923)”Saitabi, 1977, vol. 27, pp. 165-180.7396. ROMERO MAROTO, Martín:"Historia de la Odontopediatría española entre 1400 y 1800"Zaragoza (Libros Pórtico) 1994, 282 pp.Fa referència a uns pocs autors catalans, més en la part d’apèndix biogràfic (pp.241 i segs): Joan Carles Amat, Jaume Bonells, Agustí Ginesta, Ignasi Lacaba.Antoni Monravà, Francesc Piguillem, i algun altre.54

7397. ROMERO MAROTO, Martín:"Aspectos odonto-pediátricos en la obra de Antonio de San Germán"Med. Hist, 1995 (3ª época), núm. 60,Comentari d'un text d'Antoni de San German que fou catedràtic del Col·legi deCirurgia de Barcelona.7398. ROMERO MAROTO, Martín; SÁEZ GÓMEZ, José Miguel; MARSETCAMPOS, Pedro:"El 'Tentamen medicum de morbo miliari infantum, muguet, millet,blanchet, gallico idiomatae apellato" (1786) de Francisco Sanponts"Asclepio, 1997, 49 (1), pp. 61-77.Anàlisi del treball de Francesc Sanponts i Roca, que va guanyar el primer premi dela R. Societat de Medicina de París. Estudia el problema del muguet en els nens, is’accepta que és la primera descripció a Espanya.7399. ROMERO i MARTIN, Juan José:"Medicina i actitud popular. La epidemia de 1821 en Barcelona"Gimbernat, 1992, 18, pp. 97-100.Assenyala les discrepàncies entre l’opinió popular i l’actitud d’alguns facultatius.7400. ROMEU, Juana:"La mujer y la ciencia. La doctora Trinidad Sais de Llaberia"El Dia Gráfico, 13 de gener de 1921, p. 9.Nota breu sobre aquesta metgessa. Inclou fotografia.7401. ROMEU LLORACH, Jordi:“Medidas y prevenciones ante la epidemia de fiebre amarilla en los inicios delsiglo XIX (Baix Maestrat, 1801-1804)”In I Congrés d’Història del Maestrat. Vinaròç, Ajuntament de Vinaróç, 1987, pp.241-250.7402. ROMPEL, Joseph:“Villanovanus, Arnaldus (Arnaldus of Villanueva, or Villeneuve, orBachuone)” in “The Catholic Encyclopedia, New York, Robert Appelton Co.1912, XV, pp. 429-430.Article relativament breu dins d’aquesta enorme enciclopèdia del catolicisme,marcant encara la importància d’Arnau, aquí més des del punt de vista teològic,quan feia sis-cents anys de la seva mort.7403. RONQUILLO MORER, Carles:"Preceptos de salubrificación y beneficencia aplicables a las epidemias deBarcelona en general y a las de fiebre amarilla en particular"Barcelona (Tip. N. Ramírez) 1871, 32 pp.55

7404. RONQUILLO MORER, Carles:"Necrológica del higienista P(edro) F(elip) Monlau"Barcelona, 18717405. RONQUILLO MORER, Carles:“La prostitución en Barcelona”Barcelona (Impr. J. Balmas Planas) 1889.7406. RONQUILLO MORER, Carles:"Necrología del doctor D. Pedro Fábregas y Blanqué"Bol. Col. Med. Barcelona, 1898, març, 111-1167407. ROQUÉ i PAGANI, Pere:“Necrología de D. José Roure”.1861.7408. ROQUÉ i PAGANI, Pere:“Análisis cuantitativo del agua mineral sulfurosa de Bañolas”1862.7409. ROQUÉ i PAGANI, Pere:“Hidrometría o ensayo analítico de las aguas potables de Barcelona”Barcelona, 1864.7410. ROQUÉ i PAGANI, Pere:“Hidrometría o ensayo analítico de la aguas potables de Gerona, Mataró,Villanueva y Geltrú e Igualada”Barcelona, 1866.7411. ROQUÉ i PAGANI, Pere:"Hidrotimetría o ensayos analíticos de las aguas potables y no potables deCataluña"El Compilador Médico, 8 de gener de 1866, núm. 13, pp. 257-272Informació sobre algunes fonts urbanes de Barcelona, Tarragona, Girona ialtres poblacions catalanes7412. ROQUÉ i PAGANI, Pere:“Análisis hidromético de las aguas de los pozos de que actualmente seabastecen los vecinos de Gerona …”Barcelona, 1868.56

7413. ROQUER i CASADESÚS, Josep:Necrología de D. Augusto Cantó y Mas”Barcelona, 1880.7414. ROQUER i CASADESÚS, Josep:"Necrología del Dr. D. José Petit y Pons"Bol. Of. Col. Med. Barc. 1898, maig, 179-1867415. ROQUER i SOLER, Santiago:“El procés d’envelliment de la població de la Conca de Barberà durant elsúltims cent anys”Aplec de Treballs, 1982, núm. 4, pp. 141-1567416. ROQUER TORRENTS; Joan:"Bosquejo necrológico del Dr. D. Antonio Mendoza y Rueda"Barcelona (Impr. J.J. Roviralta) 1873.Nota sobre aquest catedràtic de cirurgia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia,de la que fou impulsor, poc després de la seva mort.7417. ROSADO BATEA, Maria Isabel:“La Farmacia del Hospital General de Valencia (1788-1868)”Univ. de Valencia, tesi de doctorat, 1989.7418. ROSADO BATEA, María Isabel:“Evolución del instrumental del laboratorio empleado en la Farmacia delHospital General de Valencia (1791-1868)”in M. Valera, López Fernández (coords), Actas del V Congreso de la SociedadEspañola de Historia de la Ciencias y de las Técnicas. Murcia, 18-21 diciembre1989. Murcia, DM-PPU, 1991.7419. ROSADO BATEA, María Isabel; FRESQUET FEBRER, José Luis:“Aspectos de la evolución de la terapéutica farmacológica en España: losmedicamentos de la Farmacia del Hospital General de Valencia (1797-1868)”in M. Valera, López Fernández (coords), Actas del V Congreso de la SociedadEspañola de Historia de la Ciencias y de las Técnicas. Murcia, 18-21 diciembre1989. Murcia, DM-PPU, 1991.7420. ROSADO BATEA, M. Isabel; SOLER SÁIZ, M. Carmen; VIDAL, M. C.:“Aspectos sanitarios en la región levantina en la primera mitad del sigloXIX”in Estudios sobre Historia de la Ciencia y de la Técnica, IV Congreso de laSociedad Española de Historia de la Ciencia y de las Técnicas. Valladolid, Juntade Castilla y Léon, 1988.57

7421. ROSADO BATEA, Mª I. ; VIDAL CASERO, Mª C. :“Paludismo en el siglo XVIII: graves epidemias de tercianas afectaron al esteespañol en los años 1784 y 1785”in Actes IV CHMC, Poblet i Tarragona, 7/9-VI-1985, Vol. I. Gimbernat, 1985,IV, pp. 323-332.Comunicació sobre l’important impacte del paludisme a Espanya amb especialatenció als casos d’epidèmies tercianes a València (1784) i a Catalunya (1785).7422. ROSADO BATEA, Mª I. ; VIDAL CASERO, Mª C. :“Problemática del arroz en Valencia. Legislación de su cultivo en el sigloXIX”in Actes IV CHMC, Poblet i Tarragona, 7/9-VI-1985, Vol. II. Gimbernat, 1986,V, pp. 357-365.Article sobre les qüestions sanitàries que despertava el cultiu de l’arròs aValència durant el segle XIX. 24 notes bibliogràfiques.7423. ROSAL, J; ALTÉS, J; BASSA, A; BUADAS, J:"Terminologia popular mallorquina i pràctica mèdica"XIV Congr. Metges i Biòlegs Llengua catalana, 1992, Resums, p. 89.7424. ROSAL de ROSALES, Joaquima:"El primer dispensari antituberculós"Feminal, 26-30 maig 1909, pp. 4-5Article sobre el dispensari del passeig de Sant Joan de Barcelona. Fotografiesdels metges Xalabarder, Soley i Presta7425. ROSAL de ROSALES, Joaquima:"Página triste. Norberto Font y Sagué"La Vanguardia, 26 d'abril de 1910, p. 6.Article ran de la mort d'aquest estudiós de la geologia i de la ciència aCatalunya7426. ROSEL SÁEZ, Emilio José:"Fuentes bibliográficas para el estudio de Arnaldo de Villanova"Zaragoza (San Francisco S.A. Esp. Art. Graf) 1975, 38 pp.7427. ROSEL SÁEZ, Emilio José:"Fuentes bibliográficas para el estudio de Miguel Servet"Zaragoza (San Francisco S.A. Esp. Art. Graf) 1975, 29 pp.7428. ROSELL ABAURREA, Francisco:"Los grupos sanguíneos en la Edad Media Catalana"58

Barcelona, tesi (Medicina) UAB, 1991. (dir. Domènec Campillo)Anàlisi de 149 mostres de restes òssies medievals a Catalunya. Estudi del sistemaABO. S’observa un predomini del grup O (87.24 %), molt diferent de ladistribució actual. Característiques semblants a la població vasca antiga.Comentaris en relació al moviment de població.7429. ROSELL i PUJOL, J.A:"Médicos en la guerra civil española"Jano, 1996, núm. 1177, p. 59.7430. ROSELLÓ, Carles, CAHISA, Manuel; HERVÀS, Carles; COROMINAS;Josep M:"50 anys de mortalitat de l'Hospital Sant Jaume d'Olot durant el segleXVIII"in V CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1988, Vol. I. Gimbernat, 1988, IX, pp. 313-322.Estudi de la mortalitat, entre els anys 1724 i 1773, a l’Hospital de Sant Jaumed’Olot, a través del llibre d’òbits de l’hospital.7431. ROSELLÓ, Oriol:"Entrevista amb el Dr. Jordi Gol i Gurina"in "Jordi Gol i Gurina (1924-1985)"Barcelona (La Llar del Llibre) 1986, pp. 11-29.Entrevista feta l'any 1981 en que parla de molts aspectes del seu treball i lesseves idees7432. ROSELLÓ MESQUIDA, M. ; SORIANO SÁNCHEZ, R. (coords):“De hospitium, folls i malalts: l’Hospital General de València”València, Ajuntament de València, 2002, 143 pp.7433. ROSELLÓ MESQUIDA, M. ; SORIANO SÁNCHEZ, R. (coords):“Catálogo de piezas. De hospitium, folls i malalts: l’Hospital General deValència”In Roselló Mesquida, M.; Soriano Sánchez, R. (coords), De hospitium, folls imalalts: l’Hospital General de València. València, Ajuntament de València,2002.7434. ROSELLÓ MIR, Jaume; GARCIA MAS; Alejandro; BOSCH FIOL,Esperanza:“La ‘Soziedad frenológica mallorquina’”Rev. Hist. Psicol. 1991, vol. 12, núms. 3-4, pp. 181-1927435. ROSELLÓ MIR, Jaume; MUNAR ROCA, Enric; BOSCH FIOL,Esperança:59

“Antecedentes históricos de la psiquiatría y la Psicología en Menorca (s.XVIII y XIX)”Rev. Hist. Psicología, 1992, vol. 13, núms, 2-3, pp. 277-284.7436. ROSELLÓ, J; MUNAR, E; BOSCH, E:"Apunts històrics del consum de licors espirituosos i tabac de pota aMenorca"Act. XIV Congr. Metges i Biol. Llengua Catalana. Palma de Mallorca, 1992, t. I,pp. 543-546. v.t. Resums, p. 61Destaquen l'ús terapèutic com a preservatius de malalties respiratòries. Opinionsd'alguns metges francesos i anglesos del segle XVIII. Consum per dones i infants7437. ROSELLÓ MIR, Jaume; PERELLÓ, H; HORRACH, M; ROSELLÓ, C:“El sonambulismo según Pere Mata; un estado intermedio de la razón”Rev. Hist. Psicol. 1995, vol. 16 (3-4), pp. 217-224.7438. ROSELLÓ i OLIVÉ, Ramon:"Necrología del doctor D. Antonio Sánchez-Comendador y Pagniucci"in "Acta de la sesión pública que en 25 de junio de 1898 celebró la la RAM deBarcelona..."Barcelona (Tip. F. Sánchez) 1898, pp. 7-25.En memòria d'aquest farmacèutic, membre numerari de la R. Acadèmia deMedicina de Barcelona des de l'any 18767439. ROSELLÓ OLIVÉ, Ramon:“Saneamiento del Bajo Llobregat y modo de evitar las inundaciones que lecausa su río”Barcelona (Impr. Inglesa) 1913, 58 pp.7440. ROSELLÓ RODRÍGUEZ, Carles:“Aspectes sanitaris de l’arxiu parroquial de Sant Esteve d’Olot en el SegleXVIII”Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina, 1994. (dir. J.Corbella)Revisió de 67.633 inscripcions, d’elles 36.441 òbits, i aporta dades sobre 457sanitaris.7441. ROSIQUE CEBRIAN, doctor"Cátedra de Higiene"La Vanguardia, 25 de desembre de 1913, p. 18Referència a una excursió científica que organitzà la càtedra d'Higiene de laFacultat de Medicina, dirigida per R. Rodríguez Méndez.60

7442. ROSIQUE CEBRIAN"Real Academia de Medicina. Cientocincuentenario de su fundación"Gaceta Med. Catal. 1921, núm. 1049, pp. 152-154.7443. ROSSELL VILÀ, M:"Hombres del 88. Francisco Darder"La Vanguardia, 15 d'abril de 1918, p. 5.Comentari extens sobre Francesc Darder (+ 1917), metge i veterinari, directordel Zoo de Barcelona i que feu una tasca important de repoblació de peixos delsrius de Catalunya.7444. ROSSELLÓ BORDOY, G:"La preparació d'aixarops i tisanes al món islàmic: al-Surra i els filtresincorporats a ceràmiques andalusines"Act. XIV Congr. Metges i Biol. Llengua Catalana. Palma de Mallorca, 1992, t. I,pp. 533-541.7445. ROSSELLÓ i LLITERAS, Joan:"Servicio y Sanidad en el convento de Santo Domingo de Palma (s. XV)"in "La vida quotidiana dins la perspectiva històrica". terceres Jornades d'Estudishistòrics locals. Inst. Est. Bal. Palma, 1985. pp. 233-241.Anàlisi de les funcions dels metges segons sant Vicenç. Infermeria del convent iles seves despeses. Serveis dels metges i els barbers.7446. ROTÉS QUEROL, Jaume:"Actualidad de una enfermedad histórica"La Vanguardia, 20 de maig de 1962, p. 39Sobre la gota.7447. ROTH, Helga:"Évaluation statistique des mandibules fossiles. L'homme de Tautavelcomparé avec autres groupes évolutifs (étude préliminaire)"Mémoire de DEA (Univ. de Provence) 21 juin 1978, 33 pp.7448. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Història de les epidèmies del segle XIX a Manresa”Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, 1988.7449. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:"Aspectes de l'evolució sanitària a Manresa durant el segle XIX"Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 7, 1990.61

7450. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:"La salut pública manresana del segle XIX"Manresa, Centre Estudis del Bages, Monogràfics, núm 4,1990, 134 pp.7451. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:"Perfil biogràfic del Dr. Manuel Soler i Camillo (1862-1895)"in Actes VI CHMC, Manresa 1990, Vol. I. Gimbernat, 1990, 13, pp. 249-255.Perfil biogràfic d’aquest metge, membre corresponent de la Reial Acadèmia deMedicina de Barcelona, que exercí, en part, a la ciutat de Manresa i on destacàen la seva lluita contra una epidèmia de còlera l’any 1885: el·laborà un primerquadre demogràfic de l’epidèmia. Fou partidari de la vaccinació anticolèricaimpulsada pel Dr. Ferran.7452. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Aspectes biogràfics del metge Josep Arola i Sala. Manresa (1874-1933)”Dovella, 1992, núm. 41, pp. 17-18.Nota breu sobre aquest metge manresà, de considerable prestigi local i ideologiaprogressista.7453. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Aspectes històrics de la salut laboral a Manresa”Dovella, 1993, núms. 43-44.7454. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Anotacions històriques i reflexions sobre el dispensari municipal deManresa”Dovella, 1996, núm. 52, pp. 26-28.7455. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Prevenció sanitària a Manresa davant les epidèmies de pesta bubònica del1809, 1817, 1819 i 1820”in Actes IX CHMC, Blanes, 31-V/ 1 i 2-VI-1996, Vol. I. Gimbernat, 1996, XXV,pp. 205-208.Notes sobre la prevenció davant de les epidèmies de pesta preses a Manresa desdel 1809, data de la constitució de la Junta de Sanitat d’aquesta ciutat.7456. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Biografies sanitàries de metges manresans: Francesc Costa i Salvatella iRicard Costa i Pons”in Actes IX CHMC, Blanes, 31-V/ 1 i 2-VI-1996, Vol. I. Gimbernat, 1996, XXV,pp. 209-211.Notes biogràfiques i professionals d’aquests dos metges manresans.62

7457. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“1902. Tifus i mort a Santpedor”Manresa, Centre d’Estudis del Bages, Quaderns, nº 13, 1996, 52 pp.7458. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Aspectes biogràfics del metge de Manresa Pere Pallàs i Valls”Gimbernat, 1997, XXVII, pp. 143-147.Notes biogràfiques d’aquest metge manresà, nascut l’any 1880 a la ciutat deManresa. Una de les seves principals preocupacions fou la salut pública com hodemostra la seva producció periodística i la publicació, l’any 1909, d’unaTopografia Mèdica de Manresa. En l’aspecte professional exercí la cirurgia itambé es dedicà a l’ensenyament.7459. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“La Sanitat a Manresa: recull gràfic 1876-1976”Manresa, Angle/Centre d’Estudis del Bages, Col·lecció Fotografia Històrica, nº 6,1998, 153 pp.Obra important per l’aportació de molt material gràfic de considerable valor dinsde la historiografia local.7460. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:Hospital de Sant Andreu; anàlissi d’una transformació”Dovella, 1997, núm. 58, pp. 55-59 i 1998, núm. 59, pp. 3-467461. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“Actuacions del metge manresà Pere Pallàs i Valls”Dovella, 1998, núm. 61, pp. 25-27.7462. ROTLLAN i VERDAGUER, Armand:“El metge Ricard Canals i Mayner: una aproximació biogràfica (1905-1963)”Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, Publicacions de l’Arxiu de lesCiències de la Salut. Quaderns, nº 2, 2003, 27 pp.7463. ROURE, Conrad:"El cólera de 1854"El Diluvio, 18 de gener de 19257464. ROURE, Conrad:"El Hospital de la Santa Cruz (1854-1856)"El Diluvio, 25 de gener de 19257465. ROURE i ROSÉS, J:"La campaña contra el cáncer"63

La Vanguardia, 8 d'abril de 1925, p. 5.Rèplica d’un metge a un article publicat pocs dies abans, al mateix diari per J.Escofet, sobre “El terror sanitario”, que atacava les campanyes d’informaciópreventiva.7466. ROVIRA i ANGLADA, J. M:"La botica Gibert de Torredembarra"BSA-HCFC, 1994, núm. 7, pp. 53-56.Sobre la nissaga d'apotecaris iniciada per Antoni Gibert i Roig a les darreries delsegle XIX.7467. ROVIRA i GÓMEZ, Salvador J:"Una hisenda vuitcentista tarragonina: el mas de l'Hospital (1810-1856)"Quaderns Hist. Tarraconense, 1984, 4, 201-206Dades sobre la hisenda que la família Cases, de Tarragona, va fer donació al'Hospital de sant Pau i santa Tecla de Tarragona l'any 1810. Dades entorn del'economia i de la hisenda i de l'hospital. Pèrdua amb la desamortització de1855.7468. ROVIRA i OLIVER, Rosal·lí:"El doctor González Prats"Gac. Med. Catal. 1920, núm. 1.037, pp. 129-130.7469. ROVIRA i VIRGILI, Antoni:"Història Nacional de Catalunya"Barcelona, edicions Pàtria, 1922 1er. Volum, 661 pàgines. .Història extensa, monumental, de la que es van publicar set volums, i el vuitè vaquedar tallat per la guerra. Gran quantitat d'informació. Edició molt acuradai amb moltes il·lustracions. Nombroses dades d'interès mèdic, en particular en elvolum I, que tracta de les restes antigues.7470. ROVIRA i VIRGILI; Antoni:"Domènec Martí i Julià (1861-1917)"La Humanitat, 23 de juny de 1936Nota sobre aquest metge psiquiatre i la seva obra com a nacionalista català7471. ROVIRA i XATART, Maria Àngels:“Pere Gonzàlez i la seva obra”Barcelona, tesi (UB, Fac. Farmàcia) 1989Estudi extens sobre Pere Gonzàlez i Juan, farmacèutic, deixeble de Ramon Turró,director del Laboratori Municipal de Barcelona de 1926 a 1939, i membrenumerari de la R. Acadèmia de Medicina de Barcelona64

7472. ROVIRALTA, Emili:"Los difíciles inicios de la cirugía pediátrica en España"Barcelona, 1985Breu fulletó de 34 pàgines, on es valora l'obra de Joan Córdoba Rodríguez, comcapdavanter de l'especialitat entre nosaltres, i el suport de l'Institut Policlínicfundat a Barcelona el 1925, sota la inspiració de la Clínica Mayo als USA.7473. ROZMAN, Ciril:"1998: Any A. Pedro i Pons"Avui, 28 de març de 1998, p. 30Anàlisi ampli, d'una pàgina sencera, de l'obra de Pedro i Pons, com a metge,mestre, investigador i home. Fotografia.7474. ROZMAN, Ciril:"Pedro Farreras Valentí, un gran clásico de la medicina hispana"Jano, 1998, v. 54, núm. 1258, pp. 8-9.Semblança breu del doctor Farreras7475. ROZMAN, Ciril:"Pedro i Pons. L'últim gran clàssic de la medicina catalana"Dovella (Manresa), 1999, núm. 66, pp. 41-46.Breu esbós biogràfic. Referència de Pedro i Pons com a mestre i investigador7476. ROZMAN, Ciril:"Agustí Pedro i Pons i l'escola d'hematologia"Revista RAM de Catalunya, 1999, 14 (3), pp. 70-76Visió de l'obra de Pedro i Pons, com a mestre i impulsor dels estudis de lesmalalties de la sang i com a creador d'escola.7477. ROZMAN, Ciril:“Agustí Pedro i Pons i l’Escola d’Hematologia”in. Corbella, J; Roigé, J (coords.): “Dr. Pedro Pons (1898-1971). EnHomenatge”. Barcelona Col. Of. Metges Barc. 2000, pp. 39-497478. ROZMAN, Ciril:“Ricard Castillo i Cofiño (1926-2001)”Rev. RAM Catalunya, 2002, 27 (3), 104-105Necrològica del doctor R. Castillo, acadèmic numerari, personalitat important del’hemoteràpia a Catalunya.7479. ROZMAN, Ciril:“En record del prof. Ricard Castillo i Cofiño”Ser. Inf. Col·legial, 2002, núm. 102, p. 6765

Nota en record de Ricard Castillo, cap del servei d’Hemoteràpia de l’HospitalClínic.7480. ROZMAN; Ciril; FOZ, Màrius:"Medicina Clínica: 50 años"Med. Clin. 1993, 100, pp. 17-18Nota breu sobre l'origen de la revista i el seu significat.7481. ROZMAN, Ciril; FOZ, Màrius:"1998: el año del doctor A. Pedro-Pons"Medicina Clínica, 1998, 111, núm. 20, pp. 783-784.7482. RUANO GIL, Domingo:"Necrológica del prof. Dr. Manuel Taure Gómez"An. Med. Cir. 1982, 60, (262), 109-111.Referència breu a alguns aspectes de l'obra de M. Taure, catedràtic d'Anatomia, ial seu enfocament de l'embriologia i la bioradiologia.7483. RUANO GIL, Domingo:"Salvador Gil-Vernet, un modelo de tenacidad"La Vanguardia, 1 de novembre de 1987, p. 59Nota necrològica ran de la mort d'aquest catedràtic d'anatomia de Barcelona.Fotografia.7484. RUART i GÜIXENS, Jaume:"La Tropa del Cordó de Sanitat de la Marina. Anecdotari vendrellenc"El tres de vuit (El Vendrell), 1982 (20), 8.Document de la Junta de sanitat de 1819. Duana a la platja de sant Salvador.7485. RUART i GÜIXENS, Jaume:"Quelcom més sobre la Tropa del Cordó de Sanitat (2a. part). Anecdotarivendrellenc"El tres de vuit, 1982, (22), 8.Document sobre guàrdies armades a la zona de marina per a mantenir lavigilància sanitària.7486. RUART i GÜIXENS, Jaume:"Les víctimes del cólera de 1911"El tres de vuit, 1984, (121, p. 10), (122, p. 6), (123, p. 10)Dades sobre l'epidèmia. Relació d'òbits i enterraments entre l'11 d'agost i el 21de setembre de 1911.7487. RUART i GÜIXENS, Jaume:66

"La sanitat cent anys enrera"El tres de vuit, 1985 (147), p. 7.Dades sobre la població del Vendrell els anys 1881 i 1882 i altres pobles de lacomarca. referència a les causes dels òbits.7488. RUART i GÜIXENS, Jaume:“Allò que succeí al Vendrell l’any 1911”Miscel·lània Penedesenca, 1991, núm. 14, pp. 405-430.Notícia molt àmplia sobre l’epidèmia de 19117489. RUBIO, Enrique:"Una obra maravillosa"Solidaridad Nacional, 10 de febrer de 1951Notícia d'un sanatori per a tuberculosos pobres a Vallvidrera.7490. RUBIO, Enrique:"Un pulmón de acero español"Solidaridad Nacional, 18 de gener de 1952Construït a Barcelona, es vol regalar al Clínic.7491. RUBIO, Enrique:"Los voluntarios de la sangre"La Prensa, 24 de maig de 1961, p. 12Entrevista amb el doctor Miserachs, on es defensa la necessitat de comptar ambdonants de sang.7492. RUBIO, Enrique:"Un 'lugar para todos' en el Hospital de san Pablo"La Prensa, 29 de maig de 1961, p. 16.7493. RUBIO, Enrique:"Dolor y esperanza en el Hospital de san Pablo"Diari de Barcelona, 1 de setembre de 1962, p. 23.7494. RUBIO, Enrique:"Tu sangre puede salvar una vida"Diari de Barcelona, 30 de març de 1963, p. 45.Interviu amb el doctor Miserachs, en la que defensa la necessitat de comptar ambBancs de sang a Catalunya.7495. RUBIO, Enrique:"Un médico barcelonés afirma: Poseo el medio para salvar a miles de víctimasdel gas"67

El Noticiero Universal, 3 de maig de 1972, p. 31.Entrevista amb Fèlix Basterra, inventor d'un dispositiu anti-gas. Fotografies.7496. RUBIÓ i ALBARRACÍN, J.E:"Les raons necessàries segons l'Art Demostrativa"Studia Lulliana, 1993, 33 (88), pp. 77-98.7497. RUBIÓ, Jordi:Introducció a l'edició facsímil de Bernat de Granollachs: "Lunari e repertori deltemps" Barcelona, Les Belles edicions, 1948.7498. RUBIÓ i BALAGUER, Jordi:"La Lògica del Gazzali posada en rims per En Ramon Llull"Ana IEC, 1913-1914, pp. 311-354.7499. RUBIÓ i BALAGUER, Jordi:"Los Códices Lulianos de la Biblioteca de Innichen"Rev Filosofia Esp, 1917, 4, 303-340.7500. RUBIÓ i BALAGUER, Jordi:"Notes sobre la transmissió manuscrita de l'opus lul·lià"Franciscàlia (Barcelona), 1928, 335-348.7501. RUBIÓ i BALAGUER, Jordi:"Ramon Llull i el lul·lisme"Barcelona (Dep. Cultura Generalitat - Publ. Abadia de Montserrat) 1985, 464 pp.Aplec de 20 treballs sobre Llull publicats per l'autor entre 1910 i 1976. Pròleg deLola Badia. Edició pòstuma (l'autor va morir el 1982).7502. RUBIÓ i BELLVÉ, Mariano:"Orfila y el crimen Lafargue, notas relativas a este célebre proceso precedidasde la biografía del insigne doctor Mateo Orfila, hijo preclaro de Mahón"Maó, (Impr. Fàbregues), 1892. 110 pp.7503. RUBIÓ i BELLVÉ, Mariano:"El Doctor Mateo Orfila. Estudio biográfico de este químico ilustre, hijopreclaro de Mahón"Maó, 1893. (2a tirada).7504. RUBIÓ i BORRÀS, Manuel:"Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera"Barcelona. (Llibreria Verdaguer) 1915-1916. 2 vols.Estudi molt extens, bàsic encara pel coneixement de molts aspectes de la història de68

la universitat de Cervera. Molta documentació. Considerable informació sobre lafacultat de medicina i els seus professors. Fonamental per conèixer la universitatde Cervera.7505. RUBIÓ i CARNÉ, Jordi:"Vida i obra del Dr. Domènec Martí i Julià"Act. I CIHMC, Barcelona 1970, III, 304-317.Estudi relativament extens de l'obra de Martí i Julià (1861-1917), com a psiquiatrei com a nacionalista català. President de la Unió Catalanista (1903). Director del'Institut Frenopàtic. President de la Societat de Psiquiatria i Neurologia.Valoració de la seva obra des del punt de vista de la medicina actual (1970).7506. RUBIÓ i CARNÉ, Jordi:"La lluita contra el pensament màgic a Catalunya. De la hipnosi a lasofrologia. Aproximació electroencefalogràfica"Act. II CIHMC, Barcelona 1975, II, 283-290.S'aporten dades sobre el desenvolupament d'aquests aspectes a Catalunya.Referència a les obres de Marià Cubí; la Patologia Psicològica de J.B. Peset iVidal (1859), catedràtic de València. Menció de les idees de Giné i Partagàs,Bertran i Rubio, Vilató, Ribera i Baylina i altres autors més recents.7507. RUBIÓ i LLUCH, A:"Notes sobre la ciència oriental a Catalunya en el XIV sigle".Estudis Universitaris Catalans, 1909, 3, 389-398 i 485-488.Hi ha un apèndix de J.R.B. "Metjes i cirurgians juheus" pp. 489-497.7508. RUBIÓ i LLUCH, Antoni:"Documents per l'història de la cultura catalana mig-eval"Barcelona, 1908-1921, 2 vols.Llibre clàssic on s’aporten notícies d’interès mèdic.7509. RUBIÓ i ORS, Joaquim:"El daguerrotipo y sus primeros ensayos en Barcelona y Madrid en noviembrede 1839"D. de B., 3 d'octubre de 1897, pp. 11.453-11.455v.t. 8-X-1897, pp. 11.659-11.662 i 10-X-1897, pp. 11.759-11.762.Valora el paper de Pere Felip Monlau en la introducció de la fotografia aEspanya.7510. RUBIO VELA, Agustín:"Peste negra, crisis y comportamientos sociales en la España del siglo XIV. Laciudad de Valencia (1348-1401)"Univ. de Granada,1980, 160 pp.69

Estudi de la pesta del segle XIV que afectà València, i tota la Corona d'Aragó. 157notes i un apèndix amb 30 documents.7511. RUBIO VELA, Agustín:"Una fundación burguesa en la Valencia medieval: el hospital de En Clapers(1311)"Dynamis, 1981, I, 17-49.Notícia extensa de l'hospital creat per Bernat dez Clapers, que encomanà als juratsde València. Notícia sobre el fundador, que era un mercader ric. Context històricde la fundació. Taules dels ingressos econòmics els anys 1384 i 1385. 106 notes.Transcripció de dos documents.7512. RUBIO VELA, Agustín:"La asistencia hospitalaria infantil en la Valencia del siglo XIV: pobres,huérfanos y expósitos"Dynamis, 1982, 2, 159-191.Estudi extens i documentat. Protecció als infants a la València medieval.Assistència a l'hospital d'en Clapers. Dades econòmiques. Nens abandonats, orfes,i fills de pares indigents o malalts. Alletament, dides, ajudes familiars. Treballimportant per conèixer aquest aspecte de l'assistència social i sanitària. 145 notes.7513. RUBIO VELA, A:“Autobiografia i ficció en l’Espill de Jaume Roig. A propósit de l‘episodi enl’Hospital”L’Espill, 1983, núms. 17-18, p. 135.7514. RUBIO VELA, A:“Un Hospital medieval según su fundador: el testamento de Bernat dezClapers (Valencia, 1311)”Dynamis, 1983, III, pp. 373-3877515. RUBIO VELA, Agustín:“Pobreza, enfermedad y asistencia hospitalaria en la Valencia del siglo XIVValencia, Institución Alfonso el Magnánimo, (Estudios Universitarios, 10), 1984,255 pàgs.Treball basat en l’estudi de l’hospital fundat a València l’any 1311 per Bernat desClapers. Remarca el seu origen laic. Visió social de la funció dels hospitals, enrelació principalment amb la pobresa. .7516. RUBIO VELA, Agustín:“Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianaspara el socorro de los huerfanos”in Violència i marginació en la societat medieval. Revista d’Història Medieval, 1,70

1990, pp. 111-153.7517. RUBIO VELA, A.(Agustí) :"Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Nuevasaportaciones"Estudis Castellonencs, 1994-1995, 6, pp. 1179-1222.7518. RUBIO VELA, A.(Agustí) :“El hospital medieval de El Puig: esbozo de su historia”Estudis Castellonencs, 1996-1997, 7, pp. 5-147519. RUBIO VELA, Agustín:“Beneficencia y hospitalidad en la ciudad de valencia durante la Baja EdadMedia según las fuentes archivísticas”Memoria ecclesiae, 1997, núm. 10 pp. 15-607520. RUBIO VELA, Agustí:“La red hospitalaria medieval de la ciudad de Valencia”in M. Rosselló Mesquida; R. Soriano Sánchez, De hospitium, folls i malalts:l’Hospital General de València.València, Ajuntament de València, 2002.7521. RUBIO VELA, Agustín; RODRIGO LIZONDO, Mateu:“Els beguins de València en el segle XIV. La seua casa-hospital i els seusllibres”Miscel.lània Sanchis Guarner, 1984, 1, pp. 327-341.7522. RUCABADO, Ramon:"L'Hospital en l'aire"La Veu de Catalunya, 18 de desembre de 1930Referència a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.7523. RUCABADO, Ramon:"Ropa y carbón"Diario de Barcelona, 10 d'agost de 1941.Sobre la fortíssima crisi econòmica de l'Hospital de Sant Pau.7524. RUCABADO, Ramon:"Un simple papelito"El Correo Catalán, 6 de setembre de 1941.Crida a l'esperit caritatiu per l'ajuda als hospitals.71

7525. RUCABADO, Ramon:"El tejado y la despensa"Solidaridad Nacional, 2 d'octubre de 1941.Crida a la caritat per ajudar els hospitals barcelonins.7526. RUCABADO, Ramon:"La campanilla"Diario de Barcelona, 18 de desembre de 1943.Sobre les atencions dispensades per l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.7527. RUCABADO, Ramon:"Cocina caliente"Diario de Barcelona, 23 de desembre de 1944.Nova crida als barcelonins per ajudar les institucions hospitalàries.7528. RUCABADO, Ramon:"El dulce sabor"Diario de Barcelona, 11 de gener de 1946.Fa una crida pel sosteniment dels hospitals.7529. RUCABADO, Ramon:"La Cruz Roja entre las flores"Diario de Barcelona, 4 de juny de 1953.Sobre els hospitals barcelonins.7530. RUDE, F:"La naturalisation française de Michel Servet"in "Autour de Michel Servet et de Sebastien Castillion". Harlem (B., Becker) 1953,pp. 130-141.7531. RUDE, F:"Michel Servet et l'astrologie"Bibl. d'Humanisme et Renaisance, 1958, 20, 377-388.7532. RUDOLFER, N:"Discurso póstumo en homenaje a E. Mira"Arquiv. Brasil. Psicotecnica, 1964, 16 (2-3), 198-201.7533. RUFFET, L:“Calvin et Servet”.Leçon publique faite à l’École de Théologie évangelique de Génève, le 8 octobre1909. Revue Chrétienne, 57, 1910, pp. 137-146Génève, 191072

7534. RUIBAL, Alvaro:"Gaspar Casal y el 'Mal de la rosa'"Destino, 4 de juliol de 1942, núm. 259, p. 7.Referència breu a la vida i obra de Casal.7535. RUIBAL i MORELL, A:"Dalmau, maestro"La Vanguardia, 26 de gener de 1989, p. 24Nota necrològica ran de la mort de Miquel Dalmau i Ciria, internista de l'escolad'Agustí Pedro i Pons.7536. RUIBAL i MORELL, A:"Un recuerdo"La Vanguardia, 27 de juny de 1989, p. 8Record amb motiu dels 25 anys de la publicació de la monografia sobre lessíndromes paraneoplàsiques, de Pere Farreras i Miquel Dalmau.7537. RUÍZ, M; PRETEL, A:"Estado actual de la investigación sobre paleopatología y antropologíaibéricas"in Pérez-Pérez, A (ed.): "Salud, enfermedad y muerte en el pasado. Consecuenciasbiológicas del estrés y la patología" Barcelona (Fund. Uriach 1838) 1996, p. 337.7538. RUÍZ, Ramiro:"Ferran ante la ciencia"Rev. Valenciana Cienc. Med. 1907, 9, 359-361.7539. RUÍZ CABALLERO, Manuel; QUIJANO-PITMAN, Fernando:"La primera pericardiotomía"Medicamenta, 1972, 59, (498), 317-318.Record de la pericardiotomia feta pel cirurgià Francesc Romero, "médecin deCatalogne" l'any 1815, i que fou recollida pels metges francesos Husson i Mérat, aParis el mateix any.7540. RUÍZ CABRIADA, Agustín:"Pedro Felipe Monlau y Roca"in "Biobibliografia del Cuerpo facultativo de archiveros, bibliotecarios yarqueólogos. 1858-1958" Madrid, 1958, pp. 662-668.7541. RUIZ i CALONJA, Joan:“Arnau de Vilanova i la seva obra”dins de “Història de la Literatura Catalana”, Pròleg de Jordi Rubió, Barcelona73

(Teide) 1954, pp. 59-66.7542. RUÍZ LARA, Rafael:"Luis Barraquer Ferré"Arquiv. Neuropsiquiatria, 1952, 10 (2), 127-138.Inclou una fotografia.7543. RUÍZ MORENO, Aníbal:"La medicina en la legislación medieval española"Buenos Aires (El Ateneo) 1946. 202 pp.7544. RUÍZ MORENO, Aníbal:"El juicio de insania de don Ginés Rabaza"Archiv. Iberoam. Hist. Med. 1952, 4, 3-39.Comentari aprofundit sobre la declaració de malaltia que va incapacitar GenerRabassa per assistir al compromís de Casp, en el qual es decidí la successió del reiMartí i el canvi de dinastia a la Corona d’Aragó.7545. RUÍZ OGARA, Carlos:"La obra psiquiátrica de J. Giné y Partagàs"An. Med. Cir. 1969, 49, (215), 323-325.Revisió molt breu dels principals aspectes de la psiquiatria catalana del segle XIX,amb esment de Cubí, Mata, Pi i Molist, Letamendi, Giné.7546. RUÍZ i PABLO, Ángel:"El Hospital de la Santa Cruz"La Vanguardia, 24 d'agost de 1922, p. 10Elogi del servei hospitalari.7547. RUÍZ i PORTA, Juan:"Tarraconenses ilustres. Apuntes biográficos"Tarragona, 1891.Notícia de molts personatges, entre ells alguns metges.7548. RUÍZ i REQUENA, Ramon:“El sistema de sanajament del municipi de Santa Pola (el Baix Vinalopó).Evolució històrica i problemàtica ambiental actual”in: Barona, J.Ll; Cortell, J; Perdiguero, E: “Medi ambient i salut en els municipisvalencians. Una perspectiva històrica”. Sueca (Seminari d’Estudis sobre la Ciència)Ajuntament de Sueca, 2002.74

7549. RUÍZ RODRIGO, C:“Política y educación en la II República (Valencia, 1931-1936)”València (Univ. València) 1993Interès sobre temes d’higiene escolar7550. RUÍZ RODRIGUEZ, José:"Gaspar Sentiñón"La Vanguardia, 24 de desembre de 1902, pp. 1-2Article necrològic ran de la seva mort. Explica que des de la mort de la seva fillaúnica no volgué sortir de la seva botiga d'aigües minerals.7551. RUÍZ SIMON, Josep M:"De la naturalesa com a mescla a l'Art de mesclar (sobre la fonamentaciócosmològica de les Arts lul·lianes)"Randa, 1986, 19, 69-99.7552. RULL, Joan de, CABOT, Josep:“Estudio demográfico médico del quinquenio de 1883 a 1887”Barcelona (Impr. Prov. Casa de Caridad) 1889, 35 pp.Dades sobre demografia promogudes pel doctor Rull, catedràtic d’obstetrícia.7553. RULL i HUCH, Josep:"L'acció sanitària en equip a la Conca de Barberà durant la guerra civil"Act. II CIHMC, Barcelona 1975, II, 55-62.Es comenta l'organització que feren diversos metges, per treballar en equip a laciutat de Montblanc i comarca, quan la guerra del 36-39. Informació sobre elsaspectes professionals, torns de guàrdia, formació d'una junta mèdica. Aspectesètics i deontològics, econòmics i altres.7554. RUMBAU, Montserrat:“La Barcelona de fa 200 anys”Barcelona (Tibidabo), 1990, 352 pp.7555. RUMBAU, Montserrat“Com erem fa 700 anys: una crònica de la vida quotidiana a la coronacatalanoaragonesa del segle XIII”Barcelona (Tibidabo) 19967556. RUMEU DE ARMAS, Antonio:"La inoculación y la vacuna antivariólica en España"Valencia (ed. Saber) 1940. 69 pp. v.t. Medicina Española, 1940, 4, pp. 46-59, 143-154, 233-241, 317-329 i 392-410.75

7557. RUSIÑOL, Albert:"Lo doctor Robert"Ilustració Catalana, 31 de gener de 1904, any II, núm. 35, pp. 67-68.Article necrològic breu.7558. RUSIÑOL, Albert:"La comissió del monument al doctor Robert"La Vanguardia, 30 d'octubre de 1910, p. 4.Carta oberta a les autoritats, poc abans d'inaugurar-se el monument".7559. RUSSI i TINTORÉ, Antonio:"Viaje de José de Letamendi a bordo del Ictíneo o barco-pez"Med. Hist. 1972, (15), p. 29.Resum curt d'un treball no publicat sobre la submersió de l'Ictíneo l'any 1860.7560. RUTLLAN, J:"El Instituto Barraquer. Fomento y difusión de la oftalmología”Biograma, núm. 4, pp. 182-186.7561. RUTLLAN, J:"El árbol de la ciencia de los Barraquer"Biograma, 1974, núm. 152.Referència a la genealogia mèdica dels Barraquer7562. RUYRA, Joaquim:"Josep Roig i Raventós. L'encís de la mar"El Eco de Sitges, 1920, XXXV, núm. 1.790, p. 1.Referència breu a alguns aspectes de la personalitat de Roig i Raventós, metgepediatre i novel·lista.76

S7563. S. :“Médico y reporter circunstancial”Destino, núm. 712, 31 de març de 1951, p. 10.Entrevista amb Josep Mª Cañadell que havia guanyat un premi de reportatgesperiodístics. Fotografia.7564. S. :“Las marmotas permitiéronle al doctor Cañadell descubrir la naturaleza dela exoftalmia endocrina”Destino, núm. 983, 9 de juny de 1956, p. 26.Notícia del premi “Leonardo Torres Quevedo” atorgat a Josep Mª Cañadell i aJoaquim Barraquer.7565. S:“Muertes súbitas”Revista Seminario de Información Artes y Letras. 13-19 abril 1957, any VI, núm.261, p. 20Entrevista amb el doctor Agustí Pedro i Pons entorn del tema de les mortssobtades.7566. SABARA, J. B. M. :"Llibre d'ensenyaments delectables" (Sefer Xaaxuïm) traducció d'I. GonzàlezLluberaBarcelona, Edit. Alpha, 1931, 191 pàgs.Traducció de l'obra d'aquest autor jueu català del segle XII (n. a Barcelona, c.1140) en que hi ha nombroses referències a temes mèdics.7567. SABATÉ, Joan:“San Baudilio de Llobregat: Actividades de la Clínica A durant el año (agosto1967-agosto 1968”Labor Hospitalaria, any XXI, núm. 128, novembre-desembre 1968, pp. 465-467Dades sobre el funcionament del sanatori menta.l7568. SABATÉ, Josep“Tarragona. La deficiente asistencia sanitaria”Destino, núm. 1998, 21 de gener 1976, pp. 54-55.77

7569. SABATÉ i AUGÉ, Núria“Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la Cerdanya. Segles XVI, XVII,XVIII i XIX”Tesi doctoral. Fac. Farmàcia. UB. 1998 (dir. J. Corbella).7570. SABATÉ i BOSCH, Josep Maria:"Notícia a l'entorn de la caritat i beneficència a Tarragona a la fi de l'anticrègim: la Casa Hospital dels pobres infants orfes de Tarragona"Act. Primer Cong. Hist. Moder. Catalunya, Barcelona, 1984, 2, 682-684.Nota breu sobre aquesta institució fundada el 1553. Un dels primersadministradors fou el metge Gaspar Barat. Dades sobre el funcionament,estructuració i règim econòmic.7571. SABATÉ i BOSCH, Josep Maria:“Preus i salaris de metges a la segona meitat del segle XVIII”Galens, Juliol 1987, núm. 8, pp. 28-29Comentari sobre honoraris per actes quirúrgics de l’any 1774.7572. SABATÉ i BOSCH, Josep M:“Medicina social a la primera meitat del segle XX”Gimbernat, 1992, volum XVII, pp. 319-324.Referència a la Societat Marítima i Protectora, entitat de Socors Mutus deTarragona.7573. SABATÉ i BOSCH, Josep M:“Algunes dades a l’entorn de la transformació urbana de la ciutat deTarragona; una geografia centenària”Gimbernat, 1992, volum XVII, pp. 325-341.Referència als factors climàtics i demográfics de Tarragona a la segona meitatdel segle XIX..7574. SABATÉ i BOSCH, Josep M:“Notes per la història econòmica de la sanitat. El pressupostos dels hospitalsmilitars durant la guerra del francès”in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Gimbernat, 1995, 23, pp. 219-224.Comunicació dedicada a presentar diferents aspectes relacionats amb elfinançament de l’assistència mèdica a Catalunya en època de la Guerra delFrancès, entre el 14 de juny de 1810 i el 31 de desembre de 1811.7575. SABATÉ i BOSCH, Josep Maria :“De la mort, els metges i els capellans: cementiris fora villa”Galens,Tarragona, Maig 1998 , pp. 26-27.78

Sobre pastorals per procurar l’erecció de cementiris fora de les esglésies.7576. SABATÉ i BOSCH, Josep M:“Aspectes sanitaris de Benicarló i els pobles del seu entorn en el primer terçdel segle XIX: notícia del Bosquejo Topográfico de la Villa de Benicarlóconsiderado física y médicamente con relación à los pueblos limítrofes dePeñiscola, Vinaróz y Calig d’Antonio Balaciart”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Gimbernat, 2004, volum 41, pp. 293-301.Comunicació que estudia la Topografia mèdica de Benicarló escrita per AntonioBalaciart per ser la segona memoria més antiga del País Valencià conservada.7577. SABATÉ i BOSCH, Josep Maria; QUILEZ i MATA, Julio Luís:“Notícia dels farmacèutics de Tarragona a les acaballes del segle XIX:curricula”BSA-HCFC, 1995, núm. 9, pp. 50-52.Notícia relativament breu dels farmacèutics exercint a la ciutat de Tarragona, ennombre de 21, per ordre alfabétic, des de Francesc Casas Giménez fins a LlorençViñas Tey. Es basa principalment en documentació municipal dels anys 1904 i19057578. SABATÉ i BOSCH , Josep Mª; QUILEZ i MATA, Juli:“L’epidèmia de còlera a Tarragona l’any 1854-1855”in Jornada Commemorativa del XX aniversari dels Congressos d’Història de laMedicina Catalana. Gimberbat, 1995, volum XXIV, pp. 231-236.Es valora l’impacte del còlera a la ciutat de Tarragona a partir de dades extretesdel llibres d’òbits i del “Llibre de notes, 1743-1864”. Es posa de relleu, segonsl’autor, la poca implantació de mesures higièniques.7579. SABATÉ i BOSCH, Josep Mª; QUILEZ i MATA, Juli; SABATÉ i FORT,Jesús:“Higiene i salubritat a la Tarragona del tombar el segle (s. XIX-XX): algunsaspectes”in Actes IX CHMC, Gimbernat, 1996, 25, pp. 213-219.Comunicació que posa de relleu el retràs que es vivia a la ciutat de Tarragona enqüestions d’higiene i salubritat.7580. SABATÉ i BOSCH, Josep M; QUILEZ i MATA, Juli; SABATÉ i FORT,Jesús :“L’església i la farmàcia a les acaballes de l’Antic Règim”BSA-HCFC, 1997, núm. 16, pp. 140-144.Es comenta una circular de l’arquebisbe Romualdo de Mon y Velarde (1805)defensant la vacunació antivariòlica.79

7581. SABATÉ i BOSCH, Josep; SABATÉ i FORT, Jesús:“L’apotecari del Castell: una farmàcia reusenca”BSA-HCFC, 1997, núm. 16, pp. 182-188.Dades sobre aquesta farmàcia i els seus propietaris, la creació dels LaboratorisKlam, i principalment sobre l’ “Almendrina”, iniciada en el primer quart delsegle XX, i que ha tingut una llarga difusió.7582. SABATÉ i BOSCH, Josep; SABATÉ i FORT, Jesús:“Alguns aspectes de la Sanitat i la Higiene: El Milà, La Masó i Valls (1861-1934)”dins Actes XIe CHMC, Gimbernat, 2000, 34, pp. 129-145.Comunicació on es posa de relleu l’activitat de les Juntes Locals de Sanitatd’aquestes tres poblacions de l’Alt Camp.7583. SABATÉ i BOSCH, Josep M. ; SABATÉ i FORT, Jesús :“Manual casolà de Medicina. “El llibre del Prior”: segle XVIII”Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, nº 3, 2002, 128 pp.Estudi extens sobre el tema. El treball va guanyar el premi Oleguer Miró.7584. SABATÉ i BOSCH, Josep M; SABATÉ i FORT, Jesús:“Notícia d’un contracte col.lectiu de conducta: Vilaverd (Tarragona),1933”dins Actes XIIIe CHMC, Gimbernat, 2004, 41, pp. 285-287.Nota sobre un contracte firmat el 2 de juny de 1933 entre el Dr. Josep Roig iDomingo i la població de Vilaverd per tal d’assegurar l’assistència mèdica alshabitants de dita població: presentació de les clàusules.7585. SABATÉ i BOSCH, Josep M; SABATÉ i FORT, Jesús:“Notícia d’un elemental tractat de “flobotomia” en base al que fou undocument inèdit del segle XVIII”dins Actes XIIIe CHMC. Gimbernat, 2004, 41, pp. 289- 292.Notes sobre un tractat mèdic anteriorment comentat pels mateixos autors.7586. SABATÉ i BOSCH, Josep M; SABATÉ i FORT, Jesús; SÀNCHEZCONEJERO, Carmen:“Alguns aspectes històrics i sanitaris de Reus en el primer quart del segle XIX.Notícia del Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus enCataluña de Jaume Ardèvol”dins II Jornada d’Història de la Medicina de Reus i Comarques Veïnes. AndreuPujol- J.M. Sánchez Ripollès (eds.). 2001, pp. 127-144.7587. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:80

“Trets característics de la medicina noucentista”Gimbernat, 1988, volum 10, pp. 291-302.El període que va des del 1900 al 1939 representà per la medicina catalana unperíode de transformacions i avenços gràcies a la presència de professionals quecontribuïren a crear una medicina catalana: implicats, en major o menor grau,en el projecte polític catalanista impulsaren la modernització de la ciencia il’assistència mèdica a Catalunya des d’una perspectiva nacional.7588. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Los primeros catedráticos de pediatria”Archivos de Pediatria, 1989, 40, 405-414Breu història e la càtedra de Pediatria de la UB, des del seu inici, a finals delsegle XIX fins el 19397589. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Las instituciones de protección y promoción de la infancia y adolescencia enCataluña a principios del siglo XX”I Congreso Estatal sobre la infancia maltratada, Barcelona, 1989, Libro deresúmenes, pp. 331-332.Nota breu sobre aquest tema7590. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Una experiència universitària alternativa: l’escola lliure de medicinacatalana (1903-1933)”in Història de la Universitat de Barcelona. I Simposi. Barcelona, 1990, pp. 445-455.Valoració d’algunes activitats docents enfocades en part per fora de lesinfluències clàssiques. L’Acadèmia de Ciencies Mèdiques. Els seus laboratoris. ElSegon Congrés Universitari Català (1918). La Universitat Autònoma (1933).7591. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Ciència i modernisme”(Ciència), 1991 (VII) pp. 410-414Una visió diferent del període modernistaque valora el paper important de laciència a l’època i el diàleg positiu que hi hagué entre ciència, arts i literatura.7592. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Three heterodox sanitary movements in the 19th century”Act. ·2 Congr. Intern. Histoire de la Médecine, Anvers, 1990, Bruxelles (Soc. Int.Hist. Med, 1991), pp. 571-576.S’analitzen algunes característiques de tres moviments sanitaris del segle XIX,d’origen francès, anglès i alemany i les seves repercussions a nivell general.81

7593. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya: 1914-1924”Tesi doctoral. Universitat de Catalunya, 1992, 520 pp. (dir. J. Corbella)v. t. Barcelona, Publicacions de La universitat de Barcelona, col.l.ecció de TesisMicrofixades, nº 2044, 1993.7594. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Pere García Faria i els orígens de l’enginyeria sanitària”Gimbernat, 1994, volum XXII, pp. 227-236.Estudi sobre aquest enginyer de canals, camins i ports que contribuí decisivamenta l’impuls de mesures higièniques a la ciutat de Barcelona.7595. SABATÉ i CASELLAS, Ferran:“Cinquanta anys de revistes mèdiques a la demarcació de Tarragona (1887-1937)”dins Actes XIIIe CHMC, Gimbernat, 2004, 41, pp. 393-399.Comunicació on es presenten les publicacions existents a la demarcació deTarragona durant cinquanta anys, sota forma de fitxa tècnica.7596. SABATÉ i CASELLAS, Ferran, PÉREZ, C:“Las primeras sociedades de especialistas en Cataluña (1911-1936) y susignificación”in Francesc Bujosa i Homar, et al. (eds) Actasdel IX Congreso Nacional deHistoria de la Medicina. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 1991, IV,pp. 1493-1501.Referència de les societats de Psiquiatria, ORL, Pediatria, Biologia, PatologiaDigestiva, Oftalmologia, Dermatologia, Cirugia, Odontologia,7597. SABATÉ i CASELLAS, Ferran; SIERRA i VALENTÍ, Xavier:“La defensa nacional ?”Gimbernat, 1994, volum XXII, pp. 223-226.Comentari d’un article d’Ignasi Valentí i Vivó publicat a La IndependenciaMédica de Barcelona, el 21 d’octubre de 1899. Aquest article de crítica almilitarisme és un exemple de l’activitat social i política d’aquest metge catedràticde Medicina Legal durant quaranta anys, interessat per l’impacte sanitari en lesqüestions socials.7598. SABATÉ i FORT, Jesús:“Notes a l’entorn de la sanitat tarragonina: biografies mèdiques segonsllibres antics”dins Actes XIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Barcelona 2000. VolII. Gimbernat, 2001, volum XXXV, pp. 85-98.Sobre orientacions de l’Església de Tarragona per buscar bones dides i82

l’assistència als hospitals militars.7599. SABATÉ i FORT, Jesús:“Entitats i institucions sanitàries de les comarques meridionals (s. XIX-XX)”in II Jorn. Hist. Med. Reus i comarques veïnes, Valls (Graf. Darc SL) 2001, pp.115-126.Esmenta breument l’activitat de diverses institucions, entre elles DispensariAntipalúdic d’Amposta-L’Aldea; Dispensari antituberculós i Institut Pere Mata,de Reus; Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu de Calafell.7600. SABATÉ i FORT, Jesús:“Entitats i institucions sanitàries de la ciutat de Tarragona (s. XIX-XX)”dins Actes XIIIe CHMC, Gimbernat, 2004, 41, pp. 331-339.Comunicació on es presenten, a partir de l’obra del Dr. Fr. Vives i Recasenspublicada l’any 1929, les institucions sanitàries de la ciutat de Tarragona:Assamblea de la Creu Roja, Beneficència de l’Ajuntament; Dispensari antiveneri;Hospital militar; Hospital de Sant Pau i Santa Tecla; Junta Provincialantituberculosa; Sanatori marítim;7601. SABATÉ i FORT, Jesús; SABATÉ i BOSCH, Josep M. :“L’Església i la Farmàcia a les acaballes del Antic Règim”in Actes III Jornades d’Història de la Farmàcia Catalana, Barcelona, 19 i 20-IV-1997.7602. SABATÉ i FORT, Jesús; SABATÉ i BOSCH, Josep M:“Dos exemples de la implicació eclesiàstica en qüestions sanitàries a lesacaballes de l’antic règim (1805 i 1808)”in Actes X CHMC, Lleida-Alcarràs, 9-11 d’octubre de 1998. Gimbernat, 1998,volum XXX, pp. 359-364.Comunicació que marca la col.laboració existent entre l’autoritat civil il’Església en matèria sanitària, inclús en els moments de conflicte, per tald’estendre les millores en aquesta matèria. Les autoritats eclesials s’implicarencom ho demostra el cas tarragoní aquí estudiat mitjançant les cartes pastorals.7603. SABATÉ i FORT, Jesús; SABATÉ i BOSCH, Josep Mª:“Remeis i receptes: notícia d’un receptari inèdit del segle XVIII”BSA-HCFC, Maig-Agost 1999, núm. 20, pp. 49-56.Comentari d’un volum relligat en pergamí i de 160 pàgines dipositat a l’ArxiuComarcal de l’Alt Camp (Valls).Procedeix de la infermeria de Poblet i era del Fr.Miquel de Tarragona, mort el 1862 als 102 anys. Índex detallat del seu contingut.7604. SABATÉ i FORT, Jesús; SABATÉ i BOSCH , Josep M:“Lèxic farmacèutic segons un receptari inèdit del segle XVIII”83

in Actes IV Jornades d’Història de la Farmàcia Catalana, Tarragona, Maig 1999.BSA-HCFC, Maig-Agost 1999, núm. 20, pp. 57-62.Breu comentari d’un vocabulari farmacèutic d’un receptari del s. XVIII, basat enel contingut del treball anterior.7605. SABATER, Jaume :“El doctor Sabater i Vallès”in Sànchez Ripollés, JM, Metges de la ciutat de Reus, 1998, pp. 123-132.Nota sobre el pneumòleg reusenc Jaume Sabater i Vallès, evocat pel seu fill.7606. SABATER, Primitiu:“Concepció d’un projecte d’organització i ordenació hospitalària”Tortosa, 1931.7607. SABATÉS, A. : (SABATÉS MALLA, Àngel)“Turró, el de la IV Asamblea Nacional Veterinaria”Rev. Vet. de España, Juny 1926, Vol. XVIII, núms. 11-12.7608. SABATÉS i MALLA, Àngel“L’Escorxador de Barcelona”Rubí (Impr. Casanovas) 1934, 11 pp.Annals de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, 1934, XVI, pp. 283-291Comunicació llegida a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona l’1 d’octubre de1934.7609. SABATÉS MALLA, A. :"Leandro Cervera Astor"An. Med. Cir., 45, 1965, núm. 189, 201-204Comentari sobre alguns aspectes de l'obra de L. Cervera, sobretot en el seuvessant de veterinari, títol que va obtenir abans que el de metge i que fou el que lipermeté l'ingrés a la R. Acadèmia de Medicina de Barcelona (1933).7610. SABATÉS MALLA, Àngel:El profesor Turró, académico y algo más”in Homenaje a la memória de Don Ramón Turró Darder en conmemoración delprimer centenario de su nacimiento (1854-1954). Barcelona, Col. Of. de Veter.,Linotipia Moderna, s.d. , pp. 38-53.7611. SABRIÀ AYNET, J. :"EL Colegio de Gerona de la Universidad de Montpellier para estudiantes demedicina"II Reunión Nac. de Méd. Escrit., Mérida, 1975, 133-137Article sobre el Col·legi fundat per Joan Bruguera l'any 1452. Dades sobre el seu84

funcionament i els últims col·legials.7612. SABRIÀ i PAU, Salvador:“L’Hospital de Malalties del Tòrax, un centre per reivindicar”.Al Vent (Terrassa), gener 1979, núm. 18, pp. 25-287613. SACS, Joan:“L’hospital de la Santa Creu”Mirador, 5-XII-1929Particularitats de l’edifici hospitalari.7614. SACS, Joan (Feliu Elies):“L’Art i els metges”Mirador, 18-I-1934.Afinitat de les arts i la medicina a casa nostra.7615. SÁEZ i AGUELO, J. L; ROMEU i MARÉ, M; MONTAÑÉS iBONCOMPTE, M. Dolors; COLLADO i CUCÓ, A; COLOMÉS i FIGUERA, Ll:“Anàlisi de la mortalitat al voltant de l’epidèmia gripal de 1918, en elmunicipi de Vandellós-Hospitalet”Gimbernat, 1992, volum XVII, pp. 343-350.Article sobre l’impacte de la grip espanyola en aquesta població catalana.7616. SÁEZ GÓMEZ, J. M. ; MARSET CAMPOS, P. ; CRESPO LEÓN, F. :“El cólera de 1885 y las polémicas doctrinales en la prensa”Llull, 1997, núm. 20, pp. 273-291.7617. SÁEZ GÓMEZ, J. M. ; MARSET CAMPOS, P. ; CRESPO LEÓN, F. :“Disputas científicas sobre el tratamiento del cólera durante la epidemia de1885 y su reflejo en la prensa diaria”in Jesús Castellanos et al. (coords): Varia histórico médica. Málaga (Soc. Esp.Hist. Med), 2001,7618. SÁENZ DIEZ, J. J. :Ramón Llull, un medieval de fronteraMadrid, Anaya & Muchnik, 1995, 159 pp.7619. SÁENZ GUERRERO, Horacio:“La eutanasia, ¿una dimisión?”La Vanguardia, 8-II-1987.Transmet les opinions que tenia Agustí Pedro i Pons ( + 1971) sobrel’eutanàsia.85

7620. SÁENZ GUERRERO, Horacio:“Fascinadoramente diverso”La Vanguardia, 18-V-1990.Article sobre la personalitat d’Antoni Puigvert, ran de la seva mort.7621. SÁENZ GUERRERO, Horacio:“La obra de los Barraquer: 50 años”La Vanguardia, 15-X-1991, p. 17.Recordatori de l’activitat a la Clínica Barraquer des dels temps d’IgnasiBarraquer. Valoració de la seva importància social.7622. SÁENZ GUERRERO, Horacio:“Una gran obra médico-científica”La Vanguardia, 13 de junio de 1995, p. 23.En relació als 25 anys de l’Escola dHematologia Farreras Valntí i el seuPatronat.7623. SÁENZ DE TEJADA, Manuel:“La Puda de Bañolas, aguas sulfurosas cálicas. Guía del bañista y brevereseña de esta estación hidro-mineral”Madrid, 1877.7624. SÁENZ DE TEJADA, Manuel:“Memoria de los baños de Bañolas”Boletin de Sanidad, 1887, tomo 2, pp. 227-2347625. SAFONT, S. ; ALESAN, A. ; MALGOSA, A. ; ISIDRO, A. ; CAMPILLO,D. :“El individuo femenino CLS-1033 de La Solana (Cubelles, Barcelona, seglesVI-VII). Estudio patológico preliminar”in Macías, M. M. ; Picazo, J. E. (edits), La enfermedad en los restos humanosarqueológicos. Act. IV Congr. Nac. Paleopatología. San Fernando, Ayuntamientoy Universidad de Cadiz, 1997, pp. 195-198.7626. SAFORCADA (i Ademà), Manuel:“Orfila, creador de la Toxicologia”Ars Médica, abril 1934, núm. 103, pp. 135-140Discurs llegit en català el 2-III-1934 en la sessió inaugural de l’AssociacióCultural d’Amics de França.7627. SAFORCADA, Manuel :“El Dr. Wifredo Coroleu”Rev. Med. Legal, 1951, VI, pp. 241-245.86

Nota necrològica. Fotografia.7628. SAFORCADA, Manuel :“Homenaje a Orfila”Forenses, Madrid, 31-III-1953, Any X, núm. 200.7629. SAGARRA ÀLAMO, Ramon:“Els doctors Artís i Sol: metges de la primera meitat del segle XIX. Arbresgenealògics”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 407-408.7630. SAGREDO, Maria L. de:“Una nueva institución. Las enfermeras de Santa Madrona”La Vanguardia, 31-X-1917, p. 4.Referència al primer curs d’infermeria realitzat a Barcelona, començat el 24d’abril de 1917. Referència al Dr. Pijoan Soteras i el programa del curs.7631. SAGREDO, M. L. de:“Inauguración de curso. Enfermeras del Montepío de SantaMadrona”La Vanguardia, 4-XII-1919, p. 6.Referència al cur que fa el Dr. Pijoan, en el claustre baix de Santa Anna.7632. SAGRERA, Jordi; AMICH i RAURICH, Narcís M:“Algunes dades sobre la higiene i la salubritat a la ciutat de Girona en elssegles XIII i XIV”Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 1998, núm. 39, pp. 87-1107633. SAGRERA, José M.; GRAU, Albert de; ORIELL, Jorge:"Comas i Prió pioneros de la Radiología catalana"Primer Cong. Inter. Hist. Med. Cat., Actes III. 140-141, Barcelona, 1970.Nota molt breu sobre l'obra de Cèsar Comas i Llaberia i Agustí Prió i Llaberia,que introduïren el febrer de 1896, les aplicacions clíniques dels raigs X entrenosaltres. .7634. SAGRERA MALARET, José M. :“El doctor Alfonso Balcells Gorina”Barcelona, Boletín de información, Supl. An. de Med., Abril 1955, nº 4.7635. SAHUC, Bonaventura :“Historia de la calentura que se padeció en Barcelona en el año 1821, desdeprimeros de agosto hasta últimos de noviembre”87

Periódico de la Sociedad de Salud de Cataluña, 1821, pp. 245-278.7636. SAUCH i GUINART, Pere :“Acta de la sesión pública que la Académia de Medicina y cirugía deBarcelona celebra el dia 23 de octubre de 1845 com motivo del elogioHistórico del Dr. D. Buenaventura Sauch y Guinart”Barcelona, J. Torner, 1845, 49 pp.7637. SAISSET, E. E. :“Michel Servet”Revue des Deux Mondes, 31, 15 de febrer i 1 de març de 1848.7638. SÁIZ ROCA, Dolores; SÁIZ ROCA, Milagros :“La Psicología y la Psiquiatría en la España de principios de siglo a través dela revista Gaceta Médica Catalana (1878-1921)”in M. Valera; López Fernández (eds), Actas del V Congreso de la SociedadEspañola de Historia de las Ciencias y de la Técnica. Murcia, 18-21 diciembre1989. Murcia, D.M- P. P. U, 1991.7639. SÁIZ, Dolores; SÁIZ, Milagros :“Emilio Mira y la psicotecnia”in Sáiz, M. ; Sáiz, D. (coords), Personajes para una historia de la psicología enEspaña, Madrid, Pirámide, 1996, pp. 375-398.7640. SÁIZ, Milagros:“Nuevos datos sobre la obra de Ramón Turró”Revista de Historia de la Psicologia, 1989, Vol. 10, nº 1-4, pp. 179-188.7641. SÁIZ, Milagros :“Ramón Turró. Una aproximación historiográfica-bibliométrica”Barcelona, tesi (UAB), 1989.7642. SÁIZ, Milagros :“Un análisis de las obras de mayor impacto de Ramon Turró i Darder”Butll. Univ. Psicologia, 1989, (5), pp. 5-10.7643. SÁIZ, Milagros :“La presencia de Wilhelm Wundt en la obra de Ramon Turró”Rev. Hist. Psicol., 1990, 11 (3-4), pp. 171-179.7644. SÁIZ, Milagros :“Posiciones ideológicas de Ramon Turró con respecto a la psicología”in II Congr. Col. Of. Psicólogos, Area 6: Psicol. Teórica. Madrid, Col. Of.88

Psicólogos, 1990, pp. 27-30.7645. SÁIZ, Milagros :“Anàlisis de las influencias en la obra de Ramon Turró”Rev. Hist. Psicol., 1991, 12 (1), pp. 83-100.7646. SÁIZ, Milagros :“La influencia de Claude Bernard en la obra de Ramon Turró”in Valera, M; López, C (coords), Actes V Congr. Soc. Esp. Ciencias y Técnicas.Barcelona, PPU, 1991, pp. 846-859.7647. SÁIZ, Milagros :“Ramón Turró, padre de la psicología experimental catalana”in Sáiz, M; Sáiz, D (coords), Personajes para una historia de la psicología enEspaña. Madrid, Pirámide, 1996, pp. 219-242.7648. SÁIZ ROCA, Milagros; SÁIZ ROCA, Dolores:“Las Revistas de Psicología y Pedagogía como fuente documental primariapara la comprensión de los inicios de la psicología aplicada en España”in II Congr. Col. Of. Psicólogos. Area I: Psicología y Profesión. Madrid, Col. Of.Psicol., 1990, pp. 90-94.7649. SÁIZ, Milagros; SÁIZ, Dolores :“Emilio Mira i López, pionero de la psicología aplicada en España eIberoamérica”Rev. Hist. Psicol., 1992, 13 (4), pp. 93-100.7650. SÁIZ, Milagros; SÁIZ, Dolores :“El establecimiento de la Psicología científica en España”Barcelona, Avesta, 1993.7651. SÁIZ, Milagros; SÁIZ, Dolores :“Revisión de la postura metodológica de Ramón Turró a propósito de suobra inédita La Psicología según W. Wundt”Rev. Hist. Psicol., 1993, 14 (3-4), pp. 153-161.7652. SÁIZ, Milagros; SÁIZ, Dolores :“La Psicología según W. Wudt. Mecanoscrito inédito de RamónTurró”Rev. Hist. Psicol., 1995, 16 (1-2), pp. 21-50.7653. SÁIZ, Milagros ; SÁIZ, Dolores :“El laboratorio de Psicología Experimental de la Mancomunitat de Catalunya”89

Rev. Hist. Psicol., 1996, 17 (3-4), pp. 54-62.7654. SÁIZ, Milagros; SÁIZ, Dolores :“Personajes para una historia de la Psicología en España”Madrid, 1996, Pirámide, 524 pp.Obra amb 28 capítols, dels quals tenen més interès pel que fa a la psicologia o lapsiquiatria catalanes el númeross 2 (Arnau de Vilanova i Ramon Llull), 7 (PereMata), 8 (Cubí i la frenologia), 12 (Ramón Turró), 22 (Emili Mira) i 28 (MiquelSiguan).7655. SÁIZ ROCA, Milagros; SÁIZ ROCA, Dolores:“El trabajo experimental de George Dwelshauwers en su etapa barcelonesadel laboratorio de Psicología Experimental de la Mancomunidad deCataluña”Rev. Hist. Psicol. 1997, 18, (1-2), 323-3347656. SÁIZ, Milagros; SÁIZ, Dolores:“La introducción y difusión de las ideas psicológicas en Cataluña a través delanàlisis de su príncipales publicaciones periódicas”Revista de Historia de la Psicología, Vol. 24, núm. 2, 2003, pp. 209-253.7657, SÁIZ, M. ; SÁIZ, D. ; DEL BLANCO, R. ; DUGO, B. ; MULBERGER, A.“Emilio Mira y López. Nuevos datos bibliográficos”Rev. Hist. Psicol., 1991, 12 (3-4), pp. 211-220.7658. SÁIZ, M.(ilagros); SÁIZ, D.(olores); DEL BLANCO, R. ; DUGO, B. ;MULBERGER, A. :“La II y VI Conferencias Internacionales de Psicotecnica celebradas enBarcelona: algunas de sus repercusiones en el ámbito social e institucional”Rev. Hist. Psicol., 1994, 15 (3-4), pp. 227-237.7659. SÁIZ, Milagros; PERALT, A; TRUJILLO, J.L:“Aproximación a los inicios de la mediación psicológica en Cataluña”Rev. Hist. Psicol., 1995, 16, (3-4), pp. 41-52.7660. SALA, Joan; SIMÓ, Josep:“La Cirurgia general digestiva a la Catalunya del segle XX: els antecedentsimmediats”Annals de Medicina, 2000, vol. 83, núm 2, pp. 67-707661. SALA, Lluís:90

“El P. Francisco de Barbens y su visión psicopedagógica”Estudios Franciscanos, 1975, (76), pp. 269-303.Biografia d’aquest caputxí que fou un expert en l’assistència del malalt mental. Elseu nom era Ramon Janer (1875-1920).7662. SALA, S. :“Más sobre la epidemia reinante”Girona, Vídua i Fill de J. Franquet, 1919,14 pp.7663. SALA CATALÀ, José:"El evolucionismo en la práctica científica de los biólogos españoles del sigloXIX (1860-1907)"Asclepio, 1981, 33, 81-125Visió genèrica del tema des de punt de vista de la història de la ciència. Referènciesa R. Turró i A. Pi i Sunyer.7664. SALA CATALÀ, José :“Cambio de paradigma y polémica científica entre los biólogos españoles(1860-1922)"Asclepio, 1982, 34, 239-263.Estudi extens amb visió científica general. Referències a J. Pujiula, Letamendi i al'escola d'A. Pi i Sunyer (pp 256-257).7665. SALA CATALÀ, J:“Ideología y ciencia biológica en España entre 1880 y 1881. La difusión de unparadigma”Madrid (CSIC) 1987, 135 pp.7666. SALA y FARGAS, José:"Contrata farmacéutica de illo tempore"El Rest. Farmac., 1917, 72 (22) 625-627Fa referència a un dels contractes professionals que els apotecaris van tenir ambels seus clients fins ben entrat el segle XX.7667. SALA I PATAU, Emili :“El tomb de la meva, a la cirugia d’avui”Barcelona, RAM de Catalunya, 1994, 55 pp.Discurs d’ingrés a la RAM de Catalunya el 29 de maig 1994.7668. SALA I PATAU, Emili :“Necrològica. Antoni Llauradó i Tomàs (1909-1997)”Rev. RAM de Cat. 1998, 13 (1), pp. 48-49.Nota sobre aquest cirurgià, que fou cap de servei de l’Hospital de Sant Pau i91

membre numerari de la RAM de C7669. SALA I PONS, C. :“Vida acadèmica de Cajal a Barcelona”Annals de Medicina, 1935, pp. 1217-1222.7670. SALA I QUEROL, Josep M. :“El hospital del Sagrado Corazón”La Vanguardia, 29-XII-1910, p.2Nota sobre l’activitat i necessitats econòmiques d’aquest hospital.7671. SALA I XAMPENY, J. M. :“Evolució de la pediatria a Catalunya”Bellaterra, tesi doctoral, UAB, 1983.7672. SALADRIGAS, Robert:“El Rosselló a l’altra banda de la frontera”Tele/eXprés, 11 de juny de 1975, p. 17Notícia i record de l’obra de Francesc Català, metge i poeta rossellonès.7673. SALADRIGAS, Robert:“Dias de varia luz. Historia y ficción en el último premio Eugenio Nadal”La Vanguardia, 23 de abril de 1881, p. 44Comentari sobre la novel·la “Concerto grosso”, de Joan Ramon Zaragoza iRubira, que va guanar el premi Nadal. L’autor, historiador de la medicina,d’origen valencià i amb treballs sobre la medicina catalana, i posteriormentprofessor de Terapèutica Física de la facultat de medicina de Sevilla.7674. SALAMERO CASTILLON, F. :"Los comienzos en las Academias de Medicina y sus iniciadores. Ensayo"Anal. Med. Cir, Any XXXVIII, núm. 169, pp. 46-62. Barcelona, Gener-Febrer1962.Aporta una visió molt general sobre el començament i els primers fruits de lesinstitucions acadèmiques.7675. SALAMERO i REYMUNDO, Francisco; SALAMERO i PRAT, F.:“Principals malalties, pestilències i hospitals a la ciutat de Barcelona,esmentats a les Rubriques de Bruniquer, Cerimonial dels MagnifichsConsellers i Regiment de la Ciutat de Barcelona (1249-1714)”S. i, s.n. 2002.Premi de Medicina i Sanitat Comarcal 2002, de la Reial Acadèmia de Medicina deCatalunya.92

7676. ALAMERO REYMUNDO, Francesc:“Aportació d’Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1642) a la història de lamedicina barcelonina”Gimbernat, 2003, 40, 45-54Comentari sobre les dades relatives a la medicina que es poden trobar a lesRúbriques” de Bruniquer.7677. SALARICH, J. :“Sobre el empleo del agua fría. Carta abierta al Dr. D. Jaime Queraltó”Gac. Med. Cat. , 1893, 375, pp. 67-70Entorn de l’obra de Francesc Micó, n. a Vic el 1528.Sobre el metge vigatà del segle XVI Francesc Micó i el seu treball sobre lautilització de l‘aigua freda. .7678. SALARICH, Joaquim:“Apunts sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebradas aguasminerales”Barcelona, Impr. De J. Sala, 1881, 16 pp.Referència sobre aquestes aigües7679. SALARICH, Josep:“Sant Julià de Vilatorta. Guia del Foraster”Vic, Imp. R. Anglada, 1898, 74 pp.Referència a les aigües d’aquesta població.7680. SALARICH i GIMÉNEZ, Josep:“Aguas salinas-sulfuro-yodo-bromuradas de Sagalés de Tona y suproyectado d’Establecimiento Balneario (Memória médico-topográfica)”Vic, Imp. R. Anglada y Pujals, 1877, 40 pp.Estudi relativament extens sobre el tema7681. SALARICH i GIMÉNEZ, Josep:“Mémoria médico-topográfica del agua sulfuródica-sulfhidratada de SantaAna o Puda de Vich”Vic, 1881.7682. SALARICH i GIMÉNEZ, Josep:“Aguas minero-medicinales de San Andrés de Tona. Examen comparativo delos manatiales de Segalés y de Ullastres”Barcelona, (Est. Tip. Suc. N. Ramírez), 1883, 19 pp.7683. SALARICH i TORRENTS, J. :"Lluís Barraquer i Roviralta. Galeria d’occitans il.lustres"93

La Medicina Catalana, Barcelona, 1934, Vol. III, pp. 129-130Nota sobre aquest metge que fou un dels capdavanters de la neurologia aCatalunya. Fotografia.7684. SALARICH i TORRENTS, Joaquim:“El primer quinquenni de l’Hospital Comarcal de Vic”s.i; s.n; 1936, 11 pp.7685. SALARICH i TORRENTS, Joaquim:“La teoria d’un metge vigatà”Ausa, III (1958-1960), pp. 135-140 i 178-184Comenta, en la primera part de l’article, l’obra publicada per Josep Pascual el1783 on aconsellava aixecar els malats del llit. En la segona, part es fa ressò dela polèmica entre Josep Pasqual i Campo i Gaspar. Armengol sobre la toxicitatd’alguns medicaments.7686. SALARICH i TORRENTS, Joaquim:"Leandro Cervera Astor"Anal. Med. Cir. , 1965, núm. 189, 204-210Record d'alguns aspectes de l'obra de L. Cervera, en el seu temps d'estudiant com acol·laborador de la Societat de Biologia de Barcelona, com impulsor d'aspectes dela medicina social i del treball en el camp agrícola. La seva col·laboració amb R.Turró, obra escrita, aportació a la Fisiologia i altres aspectes.7687. SALARICH i TORRENTS, Joaquim :"Biografia del doctor Don Francisco Salamero Castillón"Anal. Med. Cir, 1970, L, núm. 220, 291-296.Nota necrològica ran de la mort de F. Salamero amb menció de la seva obraassistencial, científica i docent.7688. SALARICH i TORRENTS, Joaquim :"La gran vàlua clínica del mestre Prof. Ramon Torres i Casanovas"Anal. Med. Cir., 1970, L , 355-360Record de l'obra de R. Torres (1877-1923), catedràtic de cirurgia de la Universitatde Barcelona i de l'escola que inicià amb els seus deixebles; A. Cortès i Lladó,Hermini Castells, August Brossa i altres.7689. SALARICH i TORRENTS, J. :"Notas sobre los hospitales comarcales de la Diputación de Barcelona"Primer Cong Inter. Hist. Med. Cat., Barcelona, 1970 Actes IV, 167-172.Tracta de la política sanitària de la Diputació de Barcelona des de l'any 1928 enque fou creat l'Hospital comarcal de Vilafranca del Penedès, i els d'Igualada i Vic(1930-31). Dades sobre la seva organització i balanç del primer quinqueni.94

7690. SALARICH i TORRENTS, J. :"Vicente Carulla Riera"Anal. Med. Cir. (Segona època); LII, 229: 193-199; Barcelona, 1972.Comentari necrològic sobre V. Carulla, com a catedràtic de Terapèutica Física(1948); membre de la R. Acadèmia (1951) i protagonista d'una intensa tascacol·legial.7691. SALARICH I TORRENTS, Joaquim :"Nota biográfica del doctor don Manuel Bastos Ansart"Anal. Med. Cir.; (Segona època); LIII, 232: 187-194; Barcelona, 1973.Comentari sobre l'obra de M. Bastos professor auxiliar de cirurgia a Madrid, iresident a Barcelona en la postguerra civil. Fou també acadèmic d'honor de la R.Acadèmia de Barcelona.7692. SALARICH i TORRENTS, Joaquim :"Pere Piulachs i Oliva (1958-1976)"Anal. Med. Cir., 1976, 56 (246) 290-296.Text de la sessió necrològica que la Reial Acadèmia va dedicar a P. Piulachs quefou catedràtic de cirurgia a Barcelona i comentari de les seves publicacions, iaspectes docents, humans i humanístics.7693. SALARICH i TORRENTS, Joaquim:"El professor Josep Trueta i Raspall"An. Med. Cir., 1977, 57 (250), 264-274.Text de la sessió necrològica que la R. Acadèmia va dedicar a J. Trueta en recordde la seva tasca científica, aquí i a fora, en el servei de l'Hospital de Sant Pau icom a professor a Oxford.7694. SALARICH i TORRENTS, Miquel S:“Esbozo biográfico del Dr. D. Martín Genís y Aguilar”Vic, Imp. Portavella, 1948, 30 pp.7695. SALARICH i TORRENTS, Miquel S:“D. Joaquin Salarich y Verdaguer, proyección familiar del abuelo”Vic, Imp. Portavella, 1949, 23 pp.7696. SALARICH, Miquel S: ( SALARICH i TORRENTS, Miquel S.)“Francisco de P. Campà y Porta (1838-1892)”Ausa, 1953, I, núm 5, pp. 215-220Notícia sobre el doctor Francesc Campà, catedràtic d’Obstetrícia de València,d’on fou degà de la facultat, i de Barcelona. Fotografia. Dades sobre antecedentsmèdics familiars a la ciutat de Vic.95

7697. SALARICH, Miquel S: ( SALARICH i TORRENTS, Miquel S.)“El Dr. Cándido Bayés i Coch”Ausa, Tom II (1955-1957), pp. 218-221Biografia i fotografia d’aquest metge nascut el 1867 i mort el 1955. Nat aTaradell on el seu pare Antoni Bayés i Fuster exercia la medicina. Instalada lafamília des del 1870 a Vic, es va convertir en una personalitat vigatana.7698. SALARICH, Miquel S. : ( SALARICH TORRENTS, Miquel S.)“Josep Giró i Torà”Ausa, 1958-1960, Tom III, núm. 25, pp. 65-69 i 98-101Biografia d’aquest apotecari que va ser catedràtic d’Història Natural al seminari.Nat a Vic el 1813 i mort el 31 de desembre de 1881. Amic de Balmes i successord’ell a la càtedra de matemàtiques. Impulsor del Museu d’Història Natural de Vic.7699. SALARICH I TORRENTS, Miquel S. :"Medicina vigatana. La vacunació antiverolosa a Vich a principis del seglepassat"Ausa, 1958-1960, Tom III, núm. 32, pp. 387-391.Comentari sobre la publicació, entorn de l’any 1805, d’un opuscle del cirugià deVic Ramon Vila sobre la vacuna. Vila va ser un impulsor de la vacuna a Osona.7700. SALARICH I TORRENTS, Miquel S. :“Antoni Ribot i Fontserè (1813-1871)”Ausa, vol. IV (1961-1963), núm 35, pp. 26-29.Nota biográfica d’aquest metge nat a Borrassà i que va exercir a Vic i aBarcelona. Remarca la seva col.laboració en periòdics progressistes del seutemps, així com el seu empresonament i exili cubà.7701. SALARICH I TORRENTS, Miquel S. :“Història del Círcol Literari de Vich”Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, nº 4, 1962, 340 ppValora l’obra del seu avi i metge de Vic Joaquim Salarich i Verdaguer.7702. SALARICH I TORRENTS, M. S. :“Una figura eminente de la obstetricia catalana. El doctor Francisco de P.Campà y Porta “Annales de Med.., Maig 1966,Vol. 52, pp. 227-240.V. t. Boletín Asociación de Obstetricia y Ginecología., Gener-Març 1966, Vol.VII, núm. 1, pp. 46-59.Estudi biográfic. Fotografia.96

7703. SALARICH i TORRENTS, Miquel S. :"Dades sobre el còlera de Vic) l'any 1854"Ausa, Tom V, 1965 (52) 228-237.Article basat en un treball de l’avi de l’autor, Joaquim Salarich i Verdaguer. Elsafectats van ser 672 persones de les que en van morir 370. Aportació de documentsmunicipals de l’època i algunes receptes pel còlera.7704. SALARICH i TORRENTS, Miquel S. :"La figura obstètrica desconeguda de Josep Duch (1817-1877)"Primer Cong Inter. Hist. Med. Cat. Barcelona, 1970, Actes, volum II, pp. 344-352.Aportació al coneixement de l'obra obstètrica de Josep Duch, metge de Vic i queexercí vint-i-cinc anys a Centelles (Osona). Valoració de la seva obra : 'De laversión podálica y de los casos de distocia que reclaman dicha operación'(Barcelona, 1861)".7705. SALARICH i TORRENTS, Miquel S. :“Cronologia bibliogràfica de Joaquim Salarich i Verdaguer”Vic, Imp. Anglada, 1971, 24 pp.7706. SALARICH i TORRENTS, M. S. :"Ventura i desventura d'un professional insigne"Med. i Humanitats, Supl. de Pulso del Progr. Méd. (s.i.) pp 7-12.Nota sobre l'obra de Segimon Malats, veterinari n. a Vic i mort el 1826, que vaintroduir en la terapèutica el nomenat 'Bàlsam de Malats', molt utilitzat peltractament de les ferides durant tot el segle XIX. Fotografia.7707. SALARICH i TORRENTS, Miquel dels Sants; YLLA-CATALÀ i GENÍS,Miquel S :“Vigatans il.lustres”Sant Hipòlit de Voltregà (Vic), Patronat d’Estudis Ausonencs (Imp. Planas), Col.Osona a la butxaca, 5-6, 1983, 324 pp.Recull de biografies de personatges vigatans entre els que hi ha Joaquim Salarichi Verdaguer i altres metges.7708. SALARICH i VERDAGUER, Joaquim:“Memoria acerca del cólera morbo epidémico observado en Vich en elaño 1854”1855, 67 pp.7709. SALARICH i VERDAGUER, Joaquim:“Apuntes y consideraciones acerca el cólera morbo epidémico”Mermòria llegida al Cercle Literari el 6-10-18651865.97

7710. [SALARICH i VERDAGUER, Joaquín]:"Médicos ilustres. El doctor Joaquín Salarich Verdaguer, precursor de lamedicina del trabajo"Gacet. Méd. Espa. (Sec. Paramèdica); XLIV, 523: 89-90; Madrid, 1970.Comentari sobre l'obra 'Higiene del tejedor' que ha estat considerada com unaobra clàssica en la medicina del treball catalana.7711. [SALARICH i VERDAGUER, Joaquim]La Veu de Montserrat, 8-III-1884, núm 10Nota necrológica breu.7712. [SALARICH i VERDAGUER, Joaquim]La Previsión, Barcelona, Abril 1884, núm. 19.Nota necrológica breu.7713. [SALARICH I VERDAGUER, Joaquim]Revista de la Cambra Agrícola Ausetana, Octubre-Novembre 1916, núm 122.Article en homenatge i record d’aquest metge vigatà7714. [SALARICH i VERDAGUER, Joaquim]“Obra cultural i patriótica de Joaquim Salarich i Verdaguer”Vic, Tip. Balmesiana, 1916, 6 pp.Nota biográfica .7715. [SALARICH i VERDAGUER, Joaquim]“El médico y escritor D. Joaquin Salarich y Verdaguer”Revista Ilustrada , Novembre-Desembre 1919, núm 125Article en record i homenatge del metge vigatà.7716. SALARICH i VERDAGUER, J.“Lo lliri de vespella”Barcelona, Imp. La Renaixensa, Col.lecció Lectura popular, núm. 124, s.d.Inclou fotografia i noticia biográfica de l’autor.7717. SALAS i PUIG-DURAN, Sílvia:“Raimundo Duran i Obiols (1792-1858). Esbozo bibliográfico”Gimbernat, 1993, volum XX, pp. 125-142.Article que retrata la vida i l’activitat professional d’aquest metge que exercíprincipalment a Barcelona i que fou, per un temps, metge a la cort de Ferran VII.Metge de gran prestigi, no únicament peninsular.7718. SALAS-SALVADÓ, Jordi; GARCIA-LORDA, Pilar; SÁNCHEZ98

RIPOLLÉS, Josep M; et al. (edits, coords)“La alimentación y la nutrición a través de la historia”Barcelona (Glosa) 2005, 488 pp.7719. SALAS VIVES, Antoni:“Cordons sanitaris (Mallorca , 1787-1899)”Dins XIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Pollença, 2002. Volum I.Gimbernat, 2002, volum XXXVII, pp. 55-82.Comunicació que presenta els diferents casos de cordons sanitaris instaurats aMallorca entre els anys 1787 i 1899.7720. SALAVERRIA, José Mª:“Cajal y el emigrado”La Vanguardia, 2-VII-1921, p. 8.7721. SALAVERT FABIANI, Vicente Luís:“Notes sobre la sanitat pública municipal a la València dels segles XVI i XVII:les competències del mustassaf en matèria de mercats i conservació delscarrers”Afers, 1987, núms. 5-6, pp. 223-2717722. SALAVERT FABIANI, Vicente Luís:“Baja Edad Media. Los saberes médicos y su enseñanza”in J.M. López Piñero (edit) ‘Historia de la medicina valenciana’ Valencia (VicenteGarcia), 1988, vol. 1, pp. 71-877723. SALAVERT FABIANI, Vicente Luís:“Siglo XVI. La enfermedad y su prevención”in J.M. López Piñero (edit) ‘Historia de la medicina valenciana’ Valencia (VicenteGarcia), 1988, vol. 1, pp. 143-150.7724. SALAVERT FABIANI, Vicente Luís;“La política urbana en la Valencia del siglo XVI”in Horacio Capel Sáez, José Maria López Piñero, José Pardo Tomàs (coords)‘Ciencia e Ideología en la ciudad”. Coloquio Interdepartamental. Valencia(Generalitat Valenciana) 1992.7725. SALAVERT FABIANI, Vicente Luís:“La institucionalització de l’activitat científica al Regne de València (seglesXVI-XVII)”Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 1993, núm. 13, pp. 395-403.7726. SALAVERT FABIANI, V. L. :99

“Aspectos de la comunicación científico técnica entre la Corona de Aragón eItalia en el Renacimiento”in Sarasa, E; Serrano, E. (coords), La Corona de Aragón y el Mediterráneo. SiglosXIV y XVII. Zaragoza, Instituto Fernando el Católico, 1997, pp. 103-127.7727. SALAVERT FABIANI, V. L. :“La institucionalizació de l’activitat científica”in Serra, E. ; Torres, X. (edits), Història, política, societat i cultura dels PaïsosCatalans. Volum 4, Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII.Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1997, pp. 258-271.7728. SALAVERT FABIANI, V. L. :“La vida quotidiana a la València dels segles XVI i XVII”Afers, 1997, núm. 27, pp. 439-452.7729. SALAVERT FABIANI, V. L. :“Los médicos frente a las epidemias en la València del siglo XVI”in López Piñero, J. M. (coord.), Estudios sobre la profesión médica en la sociedadvalenciana (1329-1898). Orígenes históricos del Colegio Oficial de Médicos deValència. València, Ajuntament de València, 1998, pp. 161-194.7730. SALAVERT FABIANI, Vicente Luís:“Cap a una ciutat moderna, oberta i higiènica. Eusebi Estada (1843-1917) i latradició higienista del seu temps”Afers, 2004, vol. 19, núm. 49, pp. 535-5537731. SALAVERT FABIANI, V.L; LÓPEZ TERRADA, M.L; AGUIRREMARZO, C.R; et al.“Bibliografia histórica sobre la ciencia y la técnica en España. 2000”Cronos, 2001, vol. 4, núms. 1-2, pp. 163-2647732. SALAVERT FABIANI, Vicente Luís; NAVARRO PÉREZ, Jorge:“La sanitat municipal a València (segles XIII-XX)”València, (Inst. Alfons el Magnànim), 1992, 232 pp.Estudi extens en el que Salavert descriu les edats mitjana i moderna, i Navarro lacontemporània. Anàlisi de nombrosos aspectes d’higiene, beneficència, assistència,lluita contra epidèmies i activitat d’algunes institucions.7733. SALAVERT FABIANI, Vicente Luis; SOLER SÁIZ, M. Amparo; LÓPEZTERRADA, María Luz; PARDO TOMÀS; José:“Bibliografia histórica sobre la ciencia y la técnica en España. 1990”Asclepio, 1991, vol. 43, núm. 2, pp. 233-291100

7734. SALAZAR PALAU, August:“Quinta de Salud “L’Aliança”: 80 años”Todo Hospital, Setembre 1985 , núm. 19, pp. 13-18 .Entrevista al Dr. Salazar, que dirigí la institució molts anys.7735. SALCEDA i CASTELLS, Josep :“Antoni Gimbernat y Arbós”Revista de Cambrils, Desembre 1956, núm. 40, pp. 6-7.7736. SALCEDA i CASTELLS, Josep :“Els cirugians cambrilencs del segle XVIII”Revista de Cambrils, Novembre 1972, núm. 19, p. 5.7737. SALCEDA i CASTELLS, Josep :“Honores a Gimbernat después de su muerte”Revista de Cambrils, Desembre, 1974, núm. 36, pp. 14-15.7738. SALCEDO y GINESTAL, Enrique :"Estudio bio-bibliográfico de D. Antonio de Gimbernat y Arbós"a Obras de D. Antonio de Gimbernat (Madrid, Biblio. Clás. de la Med. Esp. 1926-1927), vols. I, 7-406; II, 220-266.Treball important sobre l'obra de Gimbernat i la seva influència en el progrés de lacirurgia.7739. SALCEDO, Dr. :"El doctor Cardenal y Pujals"Doc. Méd. Arch. Méd. Biog., 1953 (23)Nota breu sobre alguns aspectes de l'obra i vida de Lleó Cardenal, barceloní,catedràtic de cirurgia i rector de la Universitat de Madrid.7740. SALES, Joan :“Noticia biográfica”in Màrius Torres. Poesies. Barcelona, Ariel, 3ª edició, 1953, pp. 9-36.V.t. afegit a la 4ª edició. Barcelona, Ariel, 1964, pp. 35-71Estudi extens sobre Màrius Torres, metge i poeta, malalt de tuberculosi, que moría Puig d’Olena. .7741. SALES, Joan :“De Carles Riba a Màrius Torres”in Homenatge a Carles Riba. Barcelona, Ed. Janés i Oliver, 1954, pp. 301-310.7742. SALES, Joan :101

“Cartes a Màrius Torres”Barcelona, Club Editor, 1976.7743. SALES, Joan :“Màrius Torres i la Guerra”Quaderns de Ponent, 1983 (3-4), pp. 73-76.7744. SALES, (Mn.) Jordi :“Jaume Solà. Un metge del segle XVII. Biografia”Barcelona, La Hormiga de Oro, 1974, 68 pp.Estudi biogràfic d'aquest metge (1634-1714), nascut a La Roca del Vallès, en elque es valora fonamentalment la seva tasca assistencial.7745. SALES, Núria:“Els segles de la decadència (s. XVI-XVIII)”In Pierre Vilar, Història de Catalunya, vol. IV, Barcelona, Edicions 62, 1989Referència a la pesta de 1647-1655.7746. SALGADO, Antoni ; SEMIR, Vladimir (de):“Francesc Vilardell, metge, català i internacional”Medicina i Sanitat, Març-Abril 1988, núm. 1, pp. 30-37.Entrevista i cinc fotografies de Francesc Vilardell i Viñas, especialista enpatologia digestiva i acadèmic. .7747. SALGADO LATORRE, Josep:“Oraciones curativas, curadores y otros”*in Treballs Canongins. La Canonja [Centre d’Estudis Canongins Ponç deCastellví] 1985, pp. 245-266.Dades sobre oracions dites a La Canonja amb intenció guaridora, i conegudesper mitjà d’alguns veins del poble.7748. SALGOT, M; FOIX, M.A:“La hidrologia i el farmacèutic a les Primeres Jornades d’Història de laFarmàcia Catalana”BSA-HCFC, 1994, vol. 3, núm. 5, pp. 49-527749. SALINAS, Carlos:“Descripción de los fondos benéfico-sanitarios del Archivo Municipal deCampello”in A. Benito; FX Blay; J. Lloret (edits): ‘Beneficència i Sanitat en els municipisvalencians’. Alcoi (Seminari d’Estudis sobre la Ciència. Assoc. Cultural Alcoiàd’Estudis Històrics i Arqueològics, 1999.102

7750. SALLERAS, M. :“Bibliografia lul.liana (1974-1985)”Randa, 1986, núm. 19, pp. 153-185Actualització de la bibliografia lul.liana.7751. SALLERAS, Víctor :"El doctor Juan Puig Sureda"Doc. Méd. Arch. Méd. Biog. 1952 (18), s. p.Notícia breu d'alguns aspectes de l'obra de Puig Sureda portada a cap a l'Hospitalde Sant Pau de Barcelona. Iconografia.7752. SALLÉS i PLANAS, Lluís:“Les morts violentes a Solsona de 1565 a 1665”Gimbernat, 1988, núm. X, pp. 303-306.Estudi sobre les morts violentes a Solsona a partir dels llibres d’òbits: s’especifical’impacte en el total de la mortalitat i les diferents causes expressades en elsregistres.7753. SALLÉS i PLANAS, Lluís:“Persones dedicades a la sanitat a Solsona del 1565 al 1700”Miscel. Est. Bagencs, 1990, núm. 7, pp. 193-202Referencia a 123 persones relacionades a la sanitat en aquest període. Dadessobre 20 sanitaris i apotecaris, principalment els Pallarès; també cirugians idoctors en medicina. Iconografia.7754. SALLÉS i PLANAS, Lluís:“Morts violentes a Solsona de 1666 a 1700”Gimbernat, 1990, núm. XIII, pp. 257-260.Continuació de l’article sobre mort violenta a Solsona (1565-1665) publicat a larevista Gimbernat (1988, vol. X).7755. SALLÉS i PLANAS, Lluís:Aspectes sanitaris de l’Arxiu parroquial de Solsona: 1565-1700Tesi Doctoral, UB, Departament de Salut Pública i Legislació Sanitaria, 1994.v. t. Barcelona, Publicacions de La universitat de Barcelona, Col.lecció tesisdoctorals microfitxades, nº 2501.7756. SALLÉS i PLANAS, Lluís:“Les nissagues sanitàries a Solsona de 1565 a 1700”Gimbernat, 1994, volum XXII, pp. 237-241.Estudi d’alguns casos de nissagues médiques a Solsona en els segles XVI i XVII: lesmés rellevants, per l’autor, són els Pallarès, els Busquets i els Miquel.103

7757. SALLÉS i PLANAS, Lluís:“Els arxius parroquials font d’informació socio-sanitària dels nostresavantpassats”Dovella, 1996, núm. 52, pp. 34-36.7758. SALLÉS i VERDAGUER, F.; MARTINEZ i SALLÉS, J. E. :"Notícia de la traducció al català de la 'Pharmacopoea Cathalana SiveAntidotarium Barcinonense, Restitutum et Reformatum' de Joan d'Alòs"Gimbernat, 1985, IV, 333-338Dades sobre Joan d'Alòs (1617-1695) i els receptaris a Catalunya. Relació delsautors citats7759. SALMERÓN, Pilar:“L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: 600 anys d’història”Butlletí de la Societat d’Amics de la Història i de la Ciència Farmacéutica Catalana(BSA-HCFC), 2001, núm. 26, vol. 10, maig-juny 2001, pp. 61-63.Breu sinopsi històrica d’aquest hospital7760. SALMERÓN VARGAS, Inocencio:“El còlera a l’Hospitalet”Xipreret, setembre 1976, núm. 76, pp. 13-15.Nota breu. Es refereix a l’Hospitalet de Llobrergat.7761. SALMÓN MUÑIZ, Fernando:“Los sentidos en el galenismo bajo medieval latino: la vista en la obra deArnau de Vilanova (c 1240-1311)”Actes IX CNHM, 2-1989, III, pp. 1093-1109.Anàlisi del tema. Estudi de les diverses fonts de l’acte de la visió (92 notes).7762. SALMÓN MUÑIZ, Fernando:“La obra médica de Arnau de Vilanova en Montpellier”in Le Blevec, D (edit): “L’Université de Médecine de Montpellier et sonrayonnement (siècles XIII-XIV)”Turnhot, 2001, pp. 7-21(v.t. Annals de Medicina, 2001, març-abril, vol. 84, núm. 2, pp. 113-115)7763. ALÓ, I. :“D. Josep Maria Martí”Ceretania (Puigcerdà), 1918, núm. 586.Sobre l’apotecari i polític Joep M. Martí i Terrada.7764. SALÓ, MIQUEL et al. :“Hospital de Nuestra Señora del Sagrado Corazon de Jesús”104

Diario de Barcelona, 25-VI-1879, pp. 7287-7288.Sol.licita ajuda económica.7765. SALORD, Rafael:“Notas sobre la química de Orfila”.Menorca, 1953, núms. 3699-3701.7766. SALORD, Rafael:“Orfila humanista”Menorca, Març 1953, núm 3712.7767. SALTOR, Octavi:“El médico psicólogo”Recull, 1961, vol. XXX, núm 960, p. 4.7768. SALTOR, Octavi:“Roig y Raventós, médico de cuerpos y almas”Destino, 3-IX-1966, Any XXIX, núm. 1517, p. 14Roig i Reventós vist com a home, com a metge i com escriptor. Fotografia.Article on es valora l’obra mèdica i literària de Josep Roig i Raventós ran de laseva mort.7769. SALTOR, Octavi :"El doctor Josep Roig i Raventós, ciutadà honrat de Barcelona"Miscel·lanea Barcelonensis, Any VII, 1968, (18), 105-122.Treball relativament extens on es valora particularment el vessant literari com aprosista i novel·lista de Josep Roig i Raventós.7770. SALTOR, Octavi:“Puig-Sureda, bisturí número uno”Destino, núm. 1728, 14-XI-1970, pp. 56-58Breu nota biogràfica sobre Joan Puig-Sureda i Sais.7771. SALTOR i SOLER, Octavi :"Dos metges lletraferits de la 'colla del Colon': l'historiador Josep M. Roca, i elmestre en Gai Saber Josep Estalella i Arnó. Vida i obra"Ana. Med. Cir. 1971, 51 (223) 81-94.Comentari ajustat sobre alguns aspectes literaris de dos metges: Josep M. Roca iHeras (1863-1930), historiador de la medicina i Josep Estadella (1880-1951),poeta i polític, que fou ministre del govern de la República.7772. SALTOR i SOLER, Octavi :"El metge poeta lleidatà Josep Estalella i Arnó"105

Act. III Cong. Hist. Med. Cat. (Lleida, 1981), p. 330-331.Nota sobre aquest metge que fou mestre en Gai Saber i polític.7773. SALTOR, Octavi, et al.“75è aniversari de la mort del Dr. Bartomeu Robert”Quadern del Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, vol. I, 1977.7774. SALVÀ CAMPILLO, Francesc :“Pensamientos del Dr. D. Francisco Salvá y Campillo sobre el arreglo de laenseñanza del arte de curar”Barcelona, 1812, 120 pp.7775. SALVÀ LADARIA, Luis :"Bosquejo histórico de la morbería mallorquina y el Hospital de SantaCatalina"Min. Menarini, 1984, 17 (132), 18-22Nota breu sobre el tema.7776. SALVÀ i MIQUEL, J. A. :"Dr. Jesús Isamat Vila"Ana. Med. Cir. (1982), 60 (262), 120-121.Referència breu de l'activitat de J. Isamat, professor a la Facultat de Farmàcia imembre de la Reial Acadèmia.7777. SALVÀ i MIQUEL, Josep Antoni:“In memoriam. Agustí Pumarola i Busquets. Barcelona 1920- 1987”Rev. RAM de B, 1987, 2 (1), p. 59.Visió de l’obra de Pumarola, catedràtic de Microbiologia a Salamanca iBarcelona (1963). Deixeble de Covaleda,, creador d’ escola. Record de les sevesclasses. Tasca científica. Fotografia.7778. SALVÀ i MIQUEL, Josep Antoni:“In memoriam. Antoni Carreras i Verdaguer (1893-1989)”Rev. R A M de B. , 1990, 5 (1), pp. 57-58.Valoració de l’activitat del Dr. Carreras com a dermatòleg i venereòleg.Director de l’Hospital de la Madalena , de la lluita antivenerea. Aspectesfamiliars. Membre de la RAM de B. (1979). Fotografia.7779. SALVÀ i MIQUEL, Josep A. :“El Cercle Medical. El professor Deffontaines i la medicina catalana”Dins Miquel Porter i Moix (coord.), Memòries dels Cercles de l’Institut Francès.Barcelona, Hacer, 1994, pp. 83-91.106

7780. SALVÀ i MIQUEL, Josep A:“Necrològiques. Santiago Vidal Sivilla (Talarn, 1916 – Barcelona, 2000)”Rev. RAM de Cat. 2001, núm. 2, pp. 78-79Nota necrològica breu sobre el doctor Vidal Sivilla, catedràtic de Fisiologia de laFacultat i acadèmic.7781. SALVÀ i MIQUEL, J. A. ; LLOVERAS, G. ; CASASSAS, O. :“Homenatge acadèmic a l’Hble. Sr. Josep Laporte i Salas, ofert per lesuniversitats catalanes”Bellatera, UAB, 1995.7782. SALVADOR, R. :"In memoriam. Dr. Vicente Artigas Riera (1908-1975)"An. Hosp. Sta. C. y San Pab., 1975, 35, p. 177.Nota necrològica breu d'aquest cirurgià que fou Cap del Servei d'Urgències deSant Pau. Fotografia.7783. SALVADOR, Rosa :“Otro Sant Pau”La Vanguardia, 28-VII-1997, Vivir en Barcelona, p. 1.Notícia sobre el projecte de construcció d’un nou hospital, substituint els anticspavellons modernistes de Domènech i Muntaner.7784. SALVADOR, Rosa :“Bellvitge emprende su primera gran reforma en 25 años construyendo unnuevo hospital”La Vanguardia, 16-VIII- 1997, Vivir en Barcelona, pp. 1 i 3.Notícia del nou projecte de reforma de l’Hospital de Bellvitge, que al cap d’unquart de segle s’ha fet insuficient. Fotografia de maqueta.7785. SALVADOR, Rosa :“El Clínic pasa a Sanitat”La Vanguardia, 24-X-1997, Vivir en Barcelona, p. 1.Comentari sobre les dificultats del Clíinic i la possibilitat que passi a dependre dela Generalitat.7786. SALVADOR, Rosa :“Sanidad de segunda. Barcelona renuncia a reformar la atención primariaante la oposición de los médicos”La Vanguardia, 10-XI-1997, Vivir en Barcelona, p. 1.Notícia de dificultats sobre l’organització de la sanitat.7787. SALVADOR, Rosa :107

“La Alianza negocia ceder a un fondo inglés parte de su hospitalcentral”La Vanguardia, 17-XII-1997, Vivir en Barcelona, p. 3.Dades sobre la conversió de la gestió, per qüestions econòmiques. Fotografia.7788. SALVADOR, Rosa :“El Gobierno autoriza al Clínic a crear un consorcio para dar entrada a laGeneralitat”La Vanguardia, 17-XII-1998, p. 32.Dades de la situació i negociació sobre el futur de l’Hospital.7789. SALVADOR, Rosa :“Entrevista a Miquel Bruguera, presidente del Col·legi de Metges deBarcelona”La Vanguardia, 24 de febrer de 2000, p. 30Comentari sobre la manca d’inversions en la sanitat pública, que provocafrustració entre els metges. Anàlisi extensa del tema. Fotografia.7790. SALVADOR, Tomàs:“Nuestros hospitales”La Vanguardia, 26-XI-1963,p. 15.7791. SALVADOR de les BORGES, P. (OFM) :“Arnau de Vilanova moralista”Barcelona, Inst. d'Est. Cat., 1957, 122 pp.Monografia extensa -premi Jaume Serra i Hunter, 1956- en la que estudia en detalldiversos aspectes de l'obra d'Arnau: la medicina medieval relacionada amb lamoral mèdica. Anàlisi concret de certs punts de deontologia professional (mentides,honoraris, drets i obligacions del malalt, relacions amb metges jueus i altres).També sobre avortament, dejuni, supersticions, fetilleria, ... Dedica un extensapartat a les idees d'Arnau sobre reforma social.7792. SALVADOR DURAN, Josep:“La farmàcia hospitalària al segle XX a Catalunya i Balears”Annals de Medicina, 2000, 83 (4), pp. 193-1957793. SALVADOR ESTEBAN; Emilia; BENÍTEZ SÁNCHEZ-BLANCO, Rafael:“La inmigración catalana en Valencia según las fuentes del Hospital General(1557-1849)”Pedralbes, 1998, núm. 18, pp. 121-132.7794. SALVAÑÁ, Joaquim Mª:“Recuerdos botánicos de Igualada. Flora aqualatense póstuma de D. José108

Bausili y Salamanca”Mem. R ACA de B. , vol. II, pp. 1-32Dades sobre l’herbari recollit l’any 1778 i ampliat per Salvañá.7795. SALVANS, Joan R. :“Catalans notables: Martina Castells de Constantí”Curiositats de Catalunya, Any I, núm. 31, 29-VIII-1936, pp. 153-155Gravat i petita nota biogràfica d’aquesta metgessa.7796. SALVAT i BOVÉ, Joan:“Recuerdos del tiempo viejo. Cementerio de Tarragona”Diario Español, 1 de novembre de 1981, p. 32Comentari sobr pestes antigues. El fossar al costat de la catedral. Inici delcementiri el 1809. Cessió a l’hospital de sant Pau i Santa Tecla. Una fotografia.7797. SALVAT ESPASA, Manuel:"El doctor Ll. Verderau i Solà"An. Ac. i Lab. de Cien. Mèd. de Cat., 1915 (1) pp.17-25 (crònica)Necrologia de L.Verderau (1875-1914) ran de l'endèmia de tifoidea. Valoració dela seva aportació mèdico-legal i oftalmològica.7798. SALVAT (ESPASA), M. :"El Dr. G. Estrany"An. Ac. i Lab. de Cien. Mèd. de Cat., 1918, (8), p. 181-199 (crònica)Escrit relativament extens sobre Geroni Estrany, n. a Cartagena de pares catalansel 1857 i mort el 1918. Referència al seu treball com anestesista a la ClínicaFargas i la seva intervenció en el Congrés de Radiologia i Electroteràpia.7799. SALVAT ESPASA, Manuel:“El segundo Congreso Nacional de Obstetricía, Ginecología y Pediatría”La Vanguardia, 20-V-1911, p. 7.Referència a aquest congrés celebrat a Madrid, amb participació d’alguns metgescatalans: Recasens, Fargas, Martínez Vargas...7800. SALVAT, Manuel:“La mortalidad infantil en el distrito primero municipal de Barcelona”Barcelona, Imp. Salvat y Cia, 1915, 46 pp.7801. SALVAT i ESPASA, Manuel:“Mortalitat infantil per tuberculosis a Catalunya”Barcelona (Tip. Occitana), 1930, 14 pp.7802. SALVAT i ESPASA, Manuel :109

"Miquel A. Fargas i Roca"La Med. Catalana, 1935, V, 121-122.Nota breu sobre aquest catedràtic de Ginecologia a la facultat de Barcelona.7803. SALVAT i ESPASA, M:"El antiguo hospital de la Santa Cruz. Nacimiento de una especialidad"Ana. Med. Cir., 1958, XXXIV, 389-399Aporta algunes notes sobre aquest antic hospital barceloní i dóna també algunareferència sobre el naixement de la pediatria com a especialitat mèdica.7804. SALVAT NAVARRO, A. :"Antonio Riera Villaret"An. Acad. Med., Barcelona, 1932, XIV, 324-329Notícia sobre l'obra de Riera Villaret com a catedràtic d'anatomia. Referència a larevista 'La Medicina Científica' que ell impulsà, i a la seva activitat com a secretaride la Facultat durant deu anys.7805. SALVATELLA i SERRA, Jordi:“Raconets de la Clínica Mèdica "A"”in Jacint Corbella; J. Roigé (coords), Dr. Pedro Pons (1898-1971), en homenatge.Barcelona, Col.legi de Metges de Barcelona, 2000.Salvatella feia, amb freqüència annual durant un temps, llibres de versos sobre elsmetges de la Clínica Mèdica A, quan es feia alguna representació teatral a càrrecd’ells mateixos. Són difícils de trobar.7806. SALVATIERRA LÓPEZ, C; TORIBIO SANJAUME, N; CHIMENOSKÜSTNER, E. :“Estudio del desgaste dentario en restos humanos procedentes de lanecrópolis tardoromana de Can Trullàs (Granollers, Barcelona)”in Villalaín Blanco, D. ; Gómez Bellard, C. ; Gómez Bellard, F. (edits), Act. IICongr. Nac. Paleopatología. Valencia, Asoc. Esp. Paleopatol./Univ. Valencia,1996, volum I, pp. 253-262.7807. SAMARANCH i ALBI, Marià:“Proyecto razonado de una ley para la creación de un cuerpo de médicosmunicipales en España”Barcelona, 1901, Tip. Salvat i Cia, 64 pp.Un dels primers projectes de creació del cos mèdic municipal fet per aquestmetge que exercia a Santa Margarida i els Monjos (Penedès).7808. SAMPELAYO, Carles:“Dr. Pedro y Pons”Tele/eXpres, 13-V-1970, p. 14.110

7809. SAMPIETRO i SOLANES, Maria J. :“L’aigua de Roses i l’aiguardent a les apotecaries de Mallorca, de1350 a 1550”dins Actes XIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Barcelona, 2000.Volum I. Gimbernat, 2000, volum XXXIV, pp. 15-30.Comunicació que estudia l’ús d’aquests productes per les botigues d’ apotecaris deMallorca al llarg de la Baixa Edat Mitjana: des d’un producte medicinal a undestinat a ser consumit com a beguda.7810. SAMPIETRO i SOLANES, Maria J. :“La destil.lació a les apotecaries de Mallorca als segles XIV i XV”Butlletí de la Societat d’Amics de la Història de la Ciència FarmacèuticaCatalana, BSA-HCFC, Any IX, núm. 22, gen.-abr. 2000, pp. 24-36.Estudi de la destil·lació de les apotecaries mallorquines a través de l’inventari debotigues i obradors entre els anys 1349 i 1537.7811. SAMPIETRO i SOLANES, Maria J. :“Plantes i altres medecines simples en ús a Mallorca baix medieval irenaixentista. Els remeis importants. El primer medicament americà”Estudis Baleàrics (IEB), 64/65, Palma de Mallorca, 2000.7812. SAMPIETRO i SOLANES, Maria J. :“Una prospecció en l’obra farmacèutica de Joan Antoni Brotat i Terrers(Palma, 1700-1787): les plantes americanes (I)”Dins Actes XIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Pollença, 2002.Volum I. Gimbernat, 2002, volum XXXVII, pp. 173-185.Comunicació que estudia el tractament donat a les plantes d’origen americà perl’apotecari Joan Antoni Brotat i Terrers en les seves obres, PharmacopeaMaiorencis (1778) i Materia Medica (1781): totes dues obres considerades de lesprimeres produccions en l’àmbit farmacèutic, a Mallorca.7813. SAMPIETRO i SOLANES, Maria J. :“Noves dades biogràfiques sobre l’apotecari mallorquí Joan Antoni Brotat iTerrers (1700-1787): cap a una valoració de la seva materia mèdica inèditacom la pharmacopea maioricensis”in V Jornades d’Història de la Farmacia Catalana, El Masnou/Barcelona, 17 i 18-XI-2001. BSA-HCFC, Any XI, núm. 30, set.-des. 2002, pp. 59-63.7814. SAMPOL i VIDAL, José :Recuerdos de juventud de un médico viejoPalma de Mallorca, 1956.Llibre on l'autor fa una sèrie de confessions entorn d’alguns punts sobre111

l'assistència professional i a la seva evolució al llarg del temps segons la sevaexperiència personal.7815. SAMSÓ, Juli :“Ciència àrab i Renaixement”L’Avenç, Novembre 1979, núm, 21, pp. 42-46.Article en el que entre altres aspectes posa en relleu la contribució de Ibn-al-Nafis i M. Servet en el coneixement de la circulació pulmonar.7816. SAN AGUSTÍN, Artur:“Retratos. Al doctor Puigvert ningún dictador le ha dictado nunca nada”El Noticiero Universal, 29 de març de 1982, p. 17Entrevista, amb nombrosos aspectes anecdòtics de la persoanlitat de Puigvert.Caricatura.7817. SAN AGUSTÍN, Artur:“La industria farmacéutica no nada en la abundancia”El Periódico, 29 de maig de 1987, p. 60Entrevista amb Joan Uriach, membre d’una nissaga de farmacèutics. Referènciesa la biotecnologia, com a tema el seu discurs d’ingrés a la R. Acadèmia deMedicina. Fotografia.7818. SAN AGUSTÍN, Artur:“El modernisme és terapèutic”El Periòdico de Catalunya, 30 de maig de 2003, p. 7Breu entrevista amb el dermatòleg Josep M. de Moragas, membre del Patronat del’Institut d’Investigació de l’Hospital de sant Pau.7819. SAN MARTIN BACAICOA, Imelda :"La lepra en la España del siglo XIX"València, Cátedra e Instituto de Historia de la Medicina, 1966, 164 pàgs.Fa una selecció bibliogràfica sobre el tema, i aporta un conjunt de dades d’interèssobre aquesta malaltia infecciosa.7820. SAN MARTIN CASAMADA, Ramón :"El professor Fidel E. Raurich y Sas"An. Med. Cir. 1978, 58 (254) 274-282Comentari sobre l'activitat de F. A.. Raurich, catedràtic de Tècnica Física a laFacultat de Farmàcia de Santiago (1925); professor a diferent nivell a Madrid(1928-1940) i catedràtic a Barcelona (1940-1962). Membre de la RAM de B.(1945).7821. SAN MARTIN, R. :112

"Dr. D. Jesús Isamat Vila"An. Med. Cir. ,1982, 60, (262), 121-124Remarca alguns aspectes de J. Isamat com a professor de la Facultat de Farmàciade Barcelona i membre de la RAM de B.7822. SAN MARTIN I CASAMADA, R. :“In memoriam. José Luis Gómez-Caamaño (1909-1984)”Rev. de la RAM de Barcelona, 1986, I (1), p. 58.Necrológica de J. L. G.C. Estada a Madrid fins a la guerra civil. Record de la sevatasca com a historiador de la farmàcia, i membre de la RAF de Barcelona (1971) ila RAM de Barcelona (1983). Fotografia.7823. SAN RICART, R. :“Parlament en l’acte d’homenatge que l’Institut Municipal de Barcelona vadedicar al doctor Cardenal”But. del Sind. de Metges de Catalunya , Abril 1926, núm. 68, pp. 26-31.Inclou una breu biografia de S. Cardenal.7824. SANAHUJA, Pedro :“Historia de la Beneficencia en Lérida. I. La Almoina de la Catedral”Lleida, I. E. I. , 1944.Llibre molt interessant per a l'estudi de la pobresa a Lleida i el coneixementd'algunes mesures que es van adoptar per a fer front a aquesta xacra social.7825. SANAHUJA, Pedro:“La casa de huérfanos de Lérida y el P. Juan de Cárdenas, O.F.M.”Archivo Ibero-Americano Hist. Med. , 1949, pp. 73-115.7826. SÀNCHEZ, Jordi:“Balnearis i context urbà”in Jerónimo Bouza et al: “Historia termal de Caldes de Montbui”Caldes Montbui (Ajuntament de Caldesde M) 20027827. SÁNCHEZ, Myka:“José Espriu: el poeta utópico de la medicina cooperativista”La Vanguardia, 3-X-1989.Article breu sobre la personalitat d’aquest metge que ha promogut elcooperativisme mèdic.7828. SÁNCHEZ, Paloma; SARRÀ, Esther:“El ressò de la construcció de l’Hospital de Sant Pau a la premsa satírica de laciutat. Una curiosa anècdota històrica”in Lourdes Figueras; M. Manadé (coords), L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,113

1401-2001. Barcelona, Lunwerg editores, 2001.7829. SÁNCHEZ ADELL, José:“Hospitales medievales en las comarcas castellonenses”in Colegio Oficial de Médicos de Castellón (ed), I Centenario. Colegio de médicosde Castellón. Léon, MIC, 2000.7830. SÁNCHEZ i AGUSTI, Ferran :“Història de l'Hospital de Sallent”Sallent, Inst. Arq, Hist. i C. Nat. Quaderns est. Sallentins, núm. 3, 1983, 48 pàgs.Monografia en la que estudia diversos documents sobre l'hospital des de la meitatdel segle XIV. Venda de béns per a fer reparacions a l'edifici (1433); pas a un noulloc al carrer del Pont (1567) i al de Sant Benet (1641); intent de supressió (1846);pas a l'ajuntament (1853); estudi de censals; llegat de l'arquebisbe de Palmira,Fèlix d'Amat (1827) i altres aspectes. Iconografia.7831. SÁNCHEZ i AGUSTÍ, Ferran:“Notícia del cólera i d’altres epidèmies”Sallent, Imp. Moms, 1987, 193 pp.Treball dedicat a l’estudi de les epidèmies que van afectar a Sallent i al Bages, iespecialment la de còlera de 1854.7832. SÁNCHEZ, Ferran:“Metges sallentins. XV-XIX”L’Esparver (Sallent), 1987 (74), pp. 15-18Article on es recullen els noms de metges que han exercit a Sallent entre els seglesXV i XIX.7833. SÁNCHEZ i AGUSTÍ, Ferran:“1809. Morí de tifus el timbaler del Bruch?”Misc. Est. Bagencs, 1990, 7, 203-208.7834. SÁNCHEZ i AGUSTÍ, Ferran (edit):“Topografia mèdica de Sallent. 1897. Emili Bové i Piqué”.Sallent (L’Esparver) 1993.7835. SÁNCHEZ ALDEGUER, J. :“Jaime Ferran a Marsella a través de una correspodència inèdita (septembre1884)”Act IX CNHM, 1989,Vol IV, pp. 1507-1510.7836. SÁNCHEZ ALDEGUER, J. :“Nuevas aportaciones sobre los trabajos de Jaime Ferran en los inicios de la114

inmunoterapia humana (1883-1887)”Tesi Doctoral, Barcelona, 1992.7837. SÁNCHEZ ALDEGUER, J. ; GORINA, N. :“Nuevas aportaciones aobre los trabajos de Jaime Ferran en los inicios de lainmunoterapia humana ”in Carrillo, J. L. ; Olagüe, G. (edits), Actas del XXXIII Congreso Internacional deHistoria de la Medicina. Sevilla-Granada, 1992. Sevilla, SEHM, 1994, pp. 1177-1182.7838. SÁNCHEZ ARCAS, Ruperto :“Historia de la operación cesárea en España”Madrid, Edit. Marban, 1950, 89 pàgs.En aquest llibre sobre l'operació cesària es citen alguns metges catalans.7839. SÁNCHEZ ARCAS, Ruperto :“La sustitución de las matronas por los cirujanos en Europa y en España(Siglo XVII y sucesivos)"Acta Obst. y Ginecol. Hisp-Lusit; XVIII, 4: 235-248; Madrid,1970.Es donen una sèrie de dades i precisions sobre el canvi assistencial a les parteresque es va iniciar al segle XVII i que s'aniria imposant molt lentament.7840. SÁNCHEZ-BLANCO, Francisco:“Michael Servets Kritik an der Trinitätslehre: Philosophische Implikationemund historische Auswirkungen”Frankfurt, P. Lang, 1977.7841. SÁNCHEZ-BLANCO, Francisco:“El pensamiento filosófico de Miguel Servet”Villanueva de Sijena, Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet, 1978.7842. SÁNCHEZ-BLANCO, Francisco:“La conciencia del cuerpo: los escritos autobiográficos de Santiago Ramón yCajal”Asclepio, núm. XXXVI, 1984, pp. 239-252Comentaris sobre els escrits autobiográfics d’aquest autor.7843. SÀNCHEZ i CERVELLÓ, Josep:“Molt més que un manicomi: 100 anys de l’Institut Pere Mata”Plecs d’Història local. Abril 1997, núm. 68. L’Avenç, núm. 213.7844. SÀNCHEZ DE TOLEDO, Josep:“La qualitat humana i professional de Jordi Prats (1928-1998)”115

Annals de Medicina, març 1999, vol. 82, núm. 3.Nota necrològica extensa sobre Jordi Prats i Viñas, cap del servei de Pediatria del’Hospital Germans Trias, de 1988 a 1998. La seva oerientació professional i elseu mestratge. Referència a la’obra “Quimioteràpia antineoplàsica” publicada, encatalà, el 1976. Fotografia7845. SÁNCHEZ DÍAZ, Marga:“L’epidèmia de grip a Igualada l’any 1918”in Ustrell, J. (dir.), Història de les Ciències de la Salut a l’Anoia. 1998, pp. 185-198.Antecedents, evolució i projecció de l’epidèmia en la premsa i la política locals.7846. SÁNCHEZ FERRÉ, Pere :“Ramon Llull i l’alquimia”L’Avenç, Juliol-Agost 1999, núm 238, pp. 13-20.Ressalta la importancia i ressò de l’obra alquimica de Llull a Europa entre elssegles XIV i XVIII.7847. SÁNCHEZ GARCÍA, R. :“El problema social de la lepra en Alicante. Fundación del Sanatorio deFontilles y reacción social ante esta institución”in Actes del VIII Congreso Nacional de Historia de la Medicina. Murcia, 18-21 dediciembre de 1986. Murcia, Universidad de Murcia, 1988.7848. SÁNCHEZ GOZALBO, A.:"La sanidad en el Castellón trecentista (Veterinarios, médicos y boticarios)"Bol. de la Soc. Castell. de Cultura, 1972, 48, 246-258.Es fa una referència a diversos aspectes de la sanitat de Castelló de la Planadurant el segle XIV.--- SÁNCHEZ GRANJEL, Luis: v. GRANJEL, Luis S.7849. SÁNCHEZ GUISANDE, G. :“Las gotas de leche. Resumen sintético de su desenvolvimiento”Puericultura, Octubre 1922, núm. 22, pp. 206-208; Desembre 1922, núm. 24, pp.227-229.Considera al Dr. Vidal Solares com el primer en establir les gotes de llet al’Hospital de Nens pobres de Barcelona l’any 1890.7850. SÁNCHEZ GUISANDE, Gumersindo:“Historia de la Medicina”Buenos Aires, Ed. Atlántida, 1945, 351 pp.Bastantes referències de metges catalans, espanyols i hispanoamericans.116

7851. SÁNCHEZ-GRANJEL SANTANDER, Luís; GRANJEL, LUÍS S. :”El cólera y la España ochocentista”Salamanca, Universidad de Salamanca, 1980, 50 pp.Inclou referències a Jaume Ferran i Clua.7852. SÁNCHEZ MALDONADO, Gabriel :“Mateo José Buenaventura Orfila"Primer Cong Int. Hist. Med. Cat., Actes, III, 1971, 385-386.Esmenta alguns aspectes de l'obra d'Orfila: inici a Barcelona, formació a París, iel seu mestratge.7853. SÁNCHEZ MARTIN, M.L. :"Evocación de Gaspar Casal y Julián (1680-1759) en el bicentenario de sumuerte"Rev. Soc. Venezol. Hist. Med. , 1959, VII, 85-111.Evocació extensa de la vida i l'obra d'aquest metge nascut a Girona i que vaexercir a Astúries.7854. SÁNCHEZ MARTINEZ, G. :“Francisco Suñer y Capdevila. Una Propuesta materialista para la segundamitad del siglo XIX español: “Guerra a DIOS, a la Tisis y a los Reyes”Universidad de Madrid, Tesi de Licenciatura, 1985.7855. SÁNCHEZ MIÑANA, Jesús:“La colaboración del Dr. Salvá i Campillo con el Memorial Literario deMadrid (1786-1790): una ventana sobre el paisaje científico y sus figuras en laCataluña de finales del XVIII”Barcelona (Univ. Politécnica de Catalunya) 2000.7856. SÁNCHEZ-MOSCOSO HERMIDA, Angustias :“Interés documental y valor decorativo de las muestras de cartonaje de losLaboratorios Claramunt en el registro de nueve especialidades opoterápicasen 1926”BSA-HCFC, 1997, núm, 16, pp. 120-127Valoració de les etiquetes com a font de dades de les indicacions i dosis delsmedicaments. A més dels Laboratoris Claramunt (c. Bailén 8 de Barcelona),informa sobre etiquetes del Institut Márquez de Màlaga, els Laboratoris Jesbende Barcelona i els Lipoides Iscovesco, de Francesc Uriach, de Barcelona.Iconografia abundant.7857. SÁNCHEZ-MOSCOSO HERMIDA, Angustias :“Historia de una especialidad opoterápica barcelonesa: Grupo de tres117

opoterápicos (1927)”BSA-HCFC, 1997, núm. 16, pp. 128-131.Notícia sobre tres preparats opoteràpics: Ovarina, Nefrina i Tiroidina, elaboratspels Laboratoris Jesben (Passeig de Gràcia, 53, Barcelona), portats per JesúsBenavides i Joan B. Sabaté. Dades del registre de 1927. Dos canvis de domicili.7858. SÁNCHEZ PÉREZ, Jesús M. :"Don Salvador Cardenal y Fernández, cirujano español del siglo XIX"An. Univ. Madrid (Sec. Ciencias), III, 1934, 249-269. V. t. Trab. Crít, C. Hist. M.,1935, V, 78-98.Estudi relativament extens de l'obra de Cardenal. Detall de tècniques quirúrgiquesi d'algunes publicacions.7859. SÁNCHEZ OCAÑA:“Letamendi el gran aristócrata espiritual, ejemplo de sabiduría, de voluntady rectitud”ABC, 21-V-1930.Breu record d’alguns aspectes de la personalitat de Josep Letamendi.7860 a 7863. SÁNCHEZ REAL, José :“Epidemias en Tarragona …I. El aislamiento era la mejor defensa”Referència a les epidèmies de 1348, 1592 i 1650. Aïllament com a mecanisme dedefensa del contagi. El valor de les muralles. Tancament de portals. Guàrdies.Prohibicions als pescadors. Altres mesures.II. En 1348 hubo que ampliar el cementerio”Gran mortalitat. Manca de notaris i capellans. Dades també sobre l’epidèmia de1592.III. En 1650 faltaron medicos y enterradores”Inici de l’epidèmia l’abril. Manca de metges, de medicines i d’enterramorts.Pregàries. El braç de santa Tecla. Baixa del contagi l’agost.IV. En la epidemia de 1592 la villa de Alcover ayudó a Tarragona”Referència a Joan Anglès, cirurgià; a Pere Riber i Joan Anguera, ja morts,apotecaris. Dades del Llibre del Consulat.Diario Español, 19,20,21 de novembre de 1947 i 19 de desembre de 1947.7864. SÁNCHEZ REAL, José:“Los judios de Tarragona”Boletin Arqueológico de Tarragona, XLIX, IV, 1949.Referencia a algun sanitari.7865. SÁNCHEZ REAL, José:“Curiosa inspección farmacéutica en 1522”Diario Español, 11-VII-1950118

Dades sobre les ordinacions de 1433 fetes pels consellers de Barcelona.Referència a un treball de Lluís Camós i Cabruja sobre “La Farmaciabarcelonesa en el siglo XV”. Exercici de la professió. Garantia dels medicaments.Receptes. Altres aspectes.7866. SÁNCHEZ REAL, José:“La Torre Grossa -IV”Diario Español, 25-VIII-1950Quart d’una serie de sis artícles dedicat a la Torre Grossa, al portal de SantFrancesc com a talaia, d’origen medieval. Es feu servir des de cap el 1600 com adipòsit de pólvora. El 3-IX-1700 gran temporal, hi caigué un llamp i el polvoríexplotà. Grans destroses a la ciutat, en molts edificis entre ells l’hospital queestava proper:”haverse arruïnat... lo hospital”. Discusions sobre si els morts s’hand’enterar en el cementiri de la parròquia o al de l’hospital.7867. SÀNCHEZ REAL, J. :“El teatro Romano de Tarragona. IV”Diario Español, 14-IV-1951.Quart d’una serie d’articles sobre el teatre romà de Tarragona. Referència. aescrits del metge Agustí M. Gibert, publicats a Diario de Tarragona els dies 3, 5 i7 d’agost de 1919, sobre el tema, identificant algunes de les restes. Altres articlesel 8 i 11 d’agost.7868. SÁNCHEZ REAL, José :"La duración de la vida en los primeros siglos de nuestra era"Tarragona (Inst. Est. Tarraco. R. B. IV), 1955, 12 pàgs.Comentari sobre els treballs que Babil Illana, Bellido i M. Fusté han dedicat aaquest tema.7869. SÁNCHEZ REAL, José :“In memoriam. El doctor Vilaseca”Diario Español, 4-V-1975.Nota sobre Salvador Vilaseca Anguera, ran de la seva mort.7870. SÁNCHEZ REAL, José :"Los médicos de Tarragona (siglos XIV-XVII)".Tarragona, Inst. Est. Tarrac. R.B., IV, 1976, 47 pp.Treball molt ric en informació de base, en el qual es dóna relació d'un nombreelevat de metges que van exercir a Tarragona en l’extens període esmentat,detallant les fonts documentals, en 188 notes. Permet, a més a més, treure'n unavisió de l'estat social de l'assistència mèdica i les estructures a Tarragona.7871. SÁNCHEZ REAL, José :119

"Médicos y cirujanos de Montblanc. Siglos XVI-XVII"Gimbernat, 1984, volum II, pp. 245-448.Resum breu d'una comunicació sobre el tema.7872. SÁNCHEZ REAL, José :"Estado sanitario de Tarragona a fines del siglo XVI"Gimbernat, 1984, volum II, pp. 249-252.Resum breu d'una comunicació sobre el tema.7873. SÁNCHEZ REAL, José :"Cirujanos de Tarragona. Siglos XIV-XVII"Gimbernat, 1984, volum II, pp. 253-256.Resum breu d'una comunicació sobre el tema.7874. SÁNCHEZ REAL, José :"Contratación de cirujanos en tiempos de peste. Reus, 1530"Gimbernat, 1984, volum II, pp. 257-260.Resum breu d'una comunicació sobre el tema.7875. SÁNCHEZ REAL, José :"Estado sanitario de Tarragona a fines del siglo XVI"Quaderns d’Història Tarraconense, V, 1985.7876. SÁNCHEZ REAL, José :“Médicos y cirujanos de Montblanc. Siglos XV-XVIII”Butlletí Arqueológic, Tarragona, època V, anys 1986-1987, núms. 8 i 9, pp. 153-217.Estudi extens. Valuosa aportació sobre sanitaris de Montblanc i de comarquesveïnes.7877. SÁNCHEZ REAL, José:“Noticias de cirujanos de Tarragona y su campo (S. XIV-XVII)”Quaderns d’Història Tarraconense, Institut d’Estudis Tarraconenses RamonBerenguer IV, 1988, VII, pp. 97-111.Estudi sobre les condicions de treball dels cirugans d’aquells segles.Identificació nominal d’un bon grapat dels mateixos.7878. SÁNCHEZ REAL, José:“La cirugia rural en la segunda mitad del siglo XVIII”Actes I Jornades d’Hist. de la Med. Tarraconense, Abril 1989, volum II.Notícia sobre quatre cirurgians: Joan Cendrós, Josep Tarragó, Francesc Martin iAntoni Coy.120

7879. SÁNCHEZ REAL, José:“Un médico del siglo XVIII. Juan Cuscullana de Montblanc”Actes I Jornada d’Hist. de la Med. Tarraconense, Abril 1989, volum II. s.p.Nota sobre aquest metge que segons l’autor va néixer a l’Espluga de Francolí el1680.7880. SÁNCHEZ REAL, José:“Obra menor”Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses/Diputació de Tarragona, 1990, 279 pp.Recull d’uns 70 treballs publicats al Diario Español de Tarragona entre 1947 i1960. D’ells, alguns en relació amb la medicina, la farmàcia i la sanitat:epidèmies i altres aspectes.7881. SÁNCHEZ REAL, José:“Historia de la medicina tarraconense”Gimbernat, 1992, volum XVII, pp. 25-32.Visió general amb esment principal de l’època romana (Musa; T. C. Apolinar) ide la medieval, amb els hospitals.7882. SÁNCHEZ REAL, José :“Los primeros apotecarios de Tarragona, siglo XIV”BSA-HCFC, Gener-Abril 1999, núm. 19, pp. 39-46.Probable influència de la pesta de 1348 en un canvi d’orientació dels apotecaris.Dades sobre Antoni Roca, Guillem Martí i Antoni Mallola, els tres de l’any 1386.Apèndix amb cinc documents.7883. SÁNCHEZ REAL, José ; SÁNCHEZ BELTRAN, M. José :“El médico, inspector farmacéutico”Actes I Jornades d’Hist. de la Med. Tarraconense, Abril 1989, volum II. s.p.Nota sobre unes normes d’inspecció farmacèutica dictades de formacircumstancial a Tarragona el 1522.7884. SÁNCHEZ RIPOLLÈS, J. M. :"Tres documents mèdics del segle XVII de Valls"Gimbernat, 1985, volum IV, p. 357-366.Aportació de tres documents: ‘Memòria dels morts a la morberia a la vila de Vallsen lo temps de contagi' (1632; un altre relacionat amb l'hospital de pobres, i l'altreamb una visita (1680).7885. SÁNCHEZ RIPOLLÈS, Josep Mª:“Dades i esdeveniments mèdics del segle XVIII a la comarca de l’Alt Camp”Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina de Reus, 1986.Tesi doctoral de l’autor. Valls (Inst. Estudis Vallencs), 1989, 316 pp. (Col.121

Biblioteca Estdis Vallencs, núm. 25). 27886. SÁNCHEZ RIPOLLÈS, Josep Mª:“Ordenances de l’Hospital de Sant Roc de l’any 1804”Cultura, Gener 1987.7887. SÀNCHEZ RIPOLLÈS, Josep M. :“Notícies mèdiques inèdites d’Alcover”Butlletí CEA, Alcover, 1987, núm. 37.Notes sobre sanitaris d’Alcover del segle XVIII.7888. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“L’any del còlera a Valls (1854). Apunts per a intentar explicar el fracás en laprevenció de la SIDA”XXXV Assamblea Intercomarcal d’Estudiosos, vol. III, pp. 343-348. Valls, 1989.Nota breu sobre el cólera de 1854 a Valls. A l’apèndix son citats els malaltsingressats a l’hospital durant aquella epidèmia.7889. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“En Narcís Oller i la medicina”XXXV Assamblea Intercomarcal Estudiosos. Valls, 1989 vol. III, pp. 339-342.Article on s’estudia la relació del novel.lista vallenc Narcís Oller amb elsaspectes mèdics i psicològics d’algunes de les seves criatures literàries.7890. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Metges del Pallars (segle XVIII). “Carta doctoratus universitatis et generalisstudii ilerdensis”XXXVI Assamblea Intercomarcal d’Estudiosos. Tremp, 1990. Resums, s. p.Notícia d’un document pel qual l’Estudi General de Lleida dona el titol de Doctoren Medicina a Miquel Rovira l’any 1704.7891. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Història de les leptospirosis”XXXVII Assamblea Intercomarcal d’Estudiosos, Amposta, 1991, I, Resum, p. 40.Notícia de la primera descripció d’un cas humà al Delta de l’Ebre pel Dr. Vila(n. Tortosa, 1881-1963). Col.laborà amb Pittaluga en la lluita contra elpaludisme.7892. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Noticies de Pere Güell, primer president de la Real Academia de Medicinade Barcelona”Rev. RAM de Barcelona, 1991, núm. 6 (1), pp. 45-46Dades sobre Pere Güell (nat a Alcover, 4-VII-1722). Documents trobats a l’Arxiu122

d’Alcover. Aspectes familiars.7893. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Epidemiologia”Gimbernat, 1992, volum XVII, pp. 33-38.Segona ponència del congrés de Tarragona de 1992. Visió succinta i general dela història de l’epidemiologia.7894. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Notes extretes de l’obra de Friedrich Hoffman”in Actes VII CHMC, Tarragona 1992, Vol. III. Gimbernat, 1993, volum XIX, pp.287-289.7895. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Notícies médiques transmeses per Chateaubriand”In Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. I. Gimbernat, 1994,volumXXI, pp. 253-257.7896. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:·El doctor Pere Mata”Nou Diari, 29 de setembre de 1994, p. 32.Notícia sobre l’obra de Pere Mata, catedràtic de Medicina Legal. Fotografia.7897. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Anotacions mèdiques: història de la medicina”Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 1a. ed. 1995, 163 pp; 2 ed., 2002, 219 pp.Text compilat per J. M. Sànchez Ripollès, amb sis col·laboradors en la primeraedició i vuit en la segona. Recull aspectes monogràfics, puntuals i curs, de lecturafàcil, en nombre de gairebé 150, referents a aspectes molt diversos de la història dela medicina, incloses moltes referències a la catalana. Té la intenció de ser unllibre útil pels estudiants de la facultat de medicina de Reus.7898. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Alguns hospitals de la corona catalano-aragonesa”in Actes IX CHMC, Blanes, 31-V i 1i 2-VI-1996, Vol. I. Gimbernat, 1996, volumXXV, pp. 221-226.Comunicació sobre notícies de diferents hospitals medievals situats a les ciutatsde: Girona, Saragossa, Vic, Reus i Tarragona.7899. SÀNCHEZ RIPOLLÈS, Josep M. :“Els primers malalts de l’Institut Pere Mata. Teoria de la Ciència”.Valls, Graf. DARC, 1996, 100 pp.123

7900. SÀNCHEZ RIPOLLÈS, Josep M. :“El metge crioll Cosme Argerich acadèmic de la Reial Acadèmia deMedecina de Barcelona”Rev. RAM de Cat., 1996, 11 (3), pp. 185-186.7901. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Notícies del doctor Josep Masdevall”Gimbernat, 1997, volum XXVII, pp. 95-98.Notícia biográfica d’aquest metge empordanès de les acaballes del segle XVIII.Metge de cambra reial fou nomenat Inspector General d’Epidèmies del Principat.Fou l’autor d’una relació de les epidemies de “calenturas pútridas y malignas”que l’autor presenta.7902. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Infantesa i jovenesa del doctor Rodríguez Méndez (1845-1919)”Gimbernat, 1997, volum XXVII, pp. 121-123.Dades sobre els primers anys del doctor Rafael Rodríguez Méndez, que foucatedràtic d’Higiene de Barcelona i rector de la seva universitat.7903. SÀNCHEZ RIPOLLÈS, Josep M. :“Metges de l’entresegle XIX-XX”in Sànchez i Ripollès, JM; Altés, P. (coords), Metges de la ciutat de Reus, 1998,pp. 43-54.Referència entre altres, a Antoni Aluja, Alexandre Frias, Francesc Fortuny,Francesc Tosquelles i Jaume Aiguader.7904. SÀNCHEZ RIPOLLÈS, Josep M. :“L’esperit del doctor Jaume Aiguader i Miró”in Sànchez i Ripollès, JM; Altés, P. (coords), Metges de la ciutat de Reus, 1998,pp. 85-106.Recull algunes idees i criteris d’Aiguader exposades en les presentacions de lesMonografies Mèdiques.7905. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep M:“Carta doctoratus in sacra medendi sciencia et curandi persona MichaelisRovira in villa de Sanahuja Urgellensis diocesis populati”in X CHMC, Lleida/Alcarràs, 9/11-X-1998. Gimbernat, 1998, volum XXX, pp.365-368.Transcripció d’aquest document d’atorgament del grau de doctor en medicinaque va tenir lloc a la ciutat de Lleida, l’any 1704.7906. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep M:124

“Creixement vegetatiu a la Catalunya rural del segle XVIII”in X CHMC, Lleida/Alcarràs, 9/11-X-1998.Gimbernat, 1998, volum XXX, pp.369-372.7907. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep M.“Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Una història de cent anys (1898-1998)”Tarragona (COMT) 1998, 220 pp.Història detallada del Col·legi al llarg del primer segle d’existència. Bonainformació.7908. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep M.“A la medicina de la Corona Catalano-aragonesa”Valls (Gràfiques DARC), 2001, 233 pp.Recull de diversos treballs. Comença amb la 2a. edició d’una nove·la historica“Diari d’un metge de Valls” (pp. 11-97). Inclou també el relat “Memòries d’unmetge rural” d’Antonio Jiménez, i altres assaigs.7909. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Alguns internistes catalans (1900-1936)”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 11- 24.Comunicació on s’exposa l’evolució de la medicina interna catalana: es fa mencióentre altres dels doctors Francesc Ferrer i Solervicens,. Esquerdo, Freixas iFreixas, Agustí Pedro i Pons, de Barcelona. També s’esmenten altres deTarragona, Reus, Lleida i Girona; i diferents dates claus en l’evolució del’especialitat. També dedica un espai a la Revista Annals de Medicina.7910. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“D’aquí i d’allá”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 35-39.Referències a diversos autors. Tricot-Royer, 1925; Josep Torredamé, 1914 tesi;Ramon Sarró, monografia de 1940; i tres llibres de medicina oriental.7911. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Alguns llibres del seminari Pere Mata”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 49-68.Notes sobre els treballs publicats pel seminari Pere Mata del departament deMedicina Legal i Laboral i d’Historia de la Medicina de la Facultat de Medicinade Barcelona.125

7912. SÁNCHEZ RIPOLLÈS, Josep Mª:“Sobre la història de la psiquiatria i altres temes (publicacions del seminariPere Mata)”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 69-93.Article que passa revista de les publicacions del seminari Pere Mata pel que feiaa la materia de psiquiatria.7913. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Dues relacions: la del Dr. Pittaluga amb Vilaseca, i la del Dr. Carbonell ambCaldes de Boí”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 95-97.Presentació de dues relacions sobre el paludisme. La primera impulsada des delServei Tècnic de Paludisme, organisme de la Mancomunitat, depenent de lasecció de Ciències de l’IEC (fins 1920), sobre els focus de paludisme a Vila-seca.La segona sobre les aigües del balneari de Caldes de Boí, l’any 1832.7914. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª:“Discipuli Dixerunt”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 109-115.Comentaris sobre treballs de recerca en història de la medicina, presentats a laFacultat de Medicina de la URV.7915. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª; ALBIOL i MOLNÉ, Rafael:“Malalts i metges del dispensari antiveneri de Tarragona (1939-1949)”Gimbernat, 1996, volum XXV, pp. 227-232.Nota biogràfica de Felip Dulanto Escofet i de Joan Solsona Isern i de la sevaactivitat en el dispensari de lluita contra les malalties venèries.7916. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª; ALTÉS i SERRA, P: (coords.):“Metges de la ciutat de Reus”Universitat Rovira i Virgili, 1998, 160 pp.Reunió d’una dotzena de treballs monogràfics sobre metges dela ciutat de Reus,dels segles XIX i XX, explicant aspectes de la seva obra escrita o assistencial, orecords personals, i amb vuit fotografies. Recull les aportacins a la Jornadamonogràfica del gener de 1998.7917. SÁNCHEZ RIPOLLÉS, Josep Mª; CORONAS RIBA, J.M. :“L’hospital “Joan XXIII” de Tarragona”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 31-33.126

Notes sobre aquest hospital inaugurat l’any 1968.7918. SÁNCHEZ RUBIO, Eduardo :"Bibliografía médica española contempóranea"Madrid, Tip. Viuda e Hijos de Manuel Tello, 1909, 441 pp.Recull de molts treballs publicats a tot l'estat a les darreries del segle XIX icomençament del XX. Les cites es fa a la manera pròpia del temps. Els temes estanrelativament barrejats i no hi ha índex, el que fa difícil la consulta del text que, ambtot i això, és una font de dades valuosa. Moltes referències a treballs d’autorscatalans.7919. SÁNCHEZ RUÍZ, Luis:“La asistencia sanitaria en el Hospital General de Valencia en el siglo XIX”Tesi Doctoral. Universitat de València, Departament de’Història de la Ciencia iDocumentació, 1995.7920. SÁNCHEZ VILANOVA, Llorenç:“Lluís Casanovas i Borrell. Metge i historiador. Biografia”La Pobla de Segur, (Imp. Torres) Història i Cultura del Pallars, 1988, 80 pp.Es un recull de la vida i obra d’aquest metge que va exercir a La Pobla deSegur on va tenir una projecció social d’un cert relleu.7921. SANCHIS, Ima :“No envejecen los años sino los daños”La Vanguardia, 15 de juliol de 1998, p. 60.Entrevista amb Javier de Benito, cirurgià plàstic.Fotografia7922. SANCHIS, Ima :“Mariano de la Cruz, psiquiatra, gastrónomo y crítico taurino”La Vanguardia, 24 de desembre de 1998, La Contra, p. 80.Entrevista extensa, amb fotografia en color, amb aquest psiquiatre icol.laborador del propi diari.7923. SANCHIS, Ima :“Para hacerse oir hay que llegar alto”La Vanguardia, 15 de juliol de 2000, p. 80Entrevista amb Federico Mayor Zaragoza, farmacèutic, ex director de la Unescoi embre d’honor de la R. Acadèmia de Medicina de Catalunya. Fotografia.7924. SANCHIS, Ima :“Los vi morir a todos”La Vanguardia, 6 de febrer de 2001, p. 84.Entrevista amb el doctor Moisès Broggi. Fotografia127

7925. SANCHIS, Ima :“Milagros no se pueden hacer”La Vanguardia, 23 de maig de 2001, p. 80Entrevista amb Jaume Planas, cirurgià plàstic, arran dels seus 86 anys.Iniciador de la Clínica Planas l’any 1971. Fotografia.7926. SANCHIS, Ima :“Temor y temeridad van unidos”La Vanguardia, 3 de novembre de 2001, p. 68Entrevista amb Antoni Bulbena, president de la Societat Espanyolad’Epidemiologia Psiquiàtrica, i director de l’Institut de Psiquiatria de l’IMAS.Fotografia7927. SANCHIS, Ima :“Todo iría mejor si mandaran las mujeres”La Vanguardia, 25 de novembre de 2001, Revista, pp. 12-13Entrevista amb Jordi Sabater Pi, professor emèrit del departament de Psiquiatriai Psicobiologia de la Universitat de Barcelona. Introductor de l’etologia aEspanya. Dues fotografies.7928. SANCHIS, Ima:“Ya se ha iniciado la revolución de los niños”La Vanguardia 30 d’agost de 2002, p. 64Entrevista amb Dolors Canals, metgessa i biòloga, exiliada molts anys a Amèrica,ran de la guerra civil. Esment dels seus treballs sobre aspectes psiquiàtrics ieducatius en nens de menys de tres anys.Fotografia.7929. SANCHIS, Ima :“Existe un gen del amor”La Vanguardia, 1 d’agost de 2003, p. 56Entrevista amb Santiago Lario, internista, nascut a Vic, que defensa la teoria quel’amor és genètic Fotografia..7930. SANCHIS, Ima :“Hemos doblado la vida de una mosca”La Vanguardia, 24 de novembre de 2003, p. 60Entrevista amb Jioan Modolell, bioquímic, especialista en Biologia deldsenvolupament, premi de la Fundació Catalana per a la Recerca l’any 2003.Fotografia.7931. SANCHIS, Ima :128

“El cuerpo no es tonto”La Vanguardia, 25 de maig de 2001, p. 84Entrevista amb Jorge Pérez Calvo, metge especialitzat en medicina natural.Fotografa.7932. SANCHIS, Ima :“Los niños obesos lo serán toda la vida”La Vanguardia, 24 d’abril de 2004, p. 76Entrevista amb Francesc-Xavier Pi-Sunyer, professor d’Endocrinloogia de laUniversitat de Columbia, nascut a Barcelona i exiliat el 1939 i visquent la majorpart de la seva vida a New York. Fotografia.7933. SANCHIS, Ima :“No sabemos lo que comemos”La Vanguardia, 7 d’abril de 2004, p. 56.Entrevista amb Jaume Miquel Salsas, metge pediatre d’Alcanar, expert enalèrgies alimentàries infantils. Fotografia.7934. SANCHIS BAYARRI, V. :"Ferran y el cólera del 85 en Valencia"Separat de An. Univ. Valen., volum XXV, 1952 (Cuad. III).Treball en el que es fa ressò de la tasca duta a terme per Jaume Ferran durantl'epidèmia de còlera del 1885.7935. SANCHIS BAYARRI, V. :“Ferran y la epidemia colérica de 1885 en Valencia”Med. Española, XXVII, 1952, pp. 298-315.Referència extensa sobre el tema7936. SANCHIS i GUARNER, Manuel :"Antics llibres de medicina en llengua catalana"Col. Quart Creixent, 3, 1957, 47-51.Treball que ofereix una bona munió de llibres mèdics antics amb força interèshistòric.7937. SANCHÍS MORENO, Francisco J. :“La descripción del Hospital General de Valencia a la luz de un plano de 1749hallado en el A.R.V.”Estudis Castellonencs, Vol. 8, 1998-1999, pp. 727-734.7938. SANCHÍS MORENO, Francisco J. :“Hallazgo de un plano del Hospital General de Valencia datado en 1749”Cronos. Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, vol. 2,129

1999, pp. 373-376.7939. SANCHO de SAN ROMÁN, R. :"Vida y obra de Gaspar Casal"Salamanca, Pub. Sem. Hist. Med. Univ. Salamanca, 1959. Estudios II, num. 3, pp153-184.Estudi documentat amb bona aportació bibliogràfica, amb particular atenció a lavida de G. Casal i del seu llibre 'Historia natural y médica del Principado deAsturias', fent un repàs analític de les seves quatre parts fonamentals. Text d'interèsper comprendre l'obra de Casa i els seus estudis sobre la pelagra o mal de la rosa.7940. SANCHO de SAN ROMÁN, Rafael :"La obra psiquiátrica del doctor Pi y Molist"Salamanca, Pub. Sem. Hist. Med. Univ. Salamanca, 1959. Estudios, t. II, núm. 5,pp. 225-248.Estudi monogràfic breu, però molt detallat i amb riquesa de notes sobre l'obra dePi i Molist (1824-1892), dedicant atenció més acurada als fets relatius al'assistència del malalt mental. Bona bibliografia.7941. SANCHO de SAN ROMÁN, Rafael :"La obra psiquiátrica de Giné y Partagás"Salamanca, Pub. Sem. Hist. Med. Univ. Salamanca, 1960, I, núm. 3, 82 pàgs.Monografia extensa en la qual analitza molts aspectes de l'obra de Joan Giné(1836-1903), un dels motors de la nostra psiquiatria.7942. SANCHO de SAN ROMÁN, Rafael :"Pedro Mata y el somaticismo psiquiátrico"Cuad. Hist. Med. Esp. (Salamanca, 1962) I, 1, 25-60Estudi sobre Pere Mata i les seves idees en relació amb la malaltia mental.Valoració de diversos aspectes de la personalitat de P. Mata: científica, mèdica,psiquiàtrica, mèdico-legal, així com a filòsof, escriptor i polític. Anàlisi moltacurada de les seves idees psicològiques i psiquiàtriques. Bona bibliografia.7943. SANCHO de SAN ROMÁN, Rafael :"Gaspar Casal y el concepto de histeria en la medicina española del sigloXVIII"Actes Primer Cong. Esp. Hist. Med. Madrid, 1963, 277-279Comenta breument les idees de Gaspar Casal en el capítol 'De las pasioneshistéricas de este país' (pàg. 133-140) de l'edició de 1762, del text fonamentald'aquest autor. Les divideix en tres tipus.7944. SANCHO de SAN ROMÁN, Rafael :"Catálogo de las Disertaciones y Memorias publicadas en el siglo XVIII por las130

Academias de Madrid y Barcelona y por la Sociedad Nuestra Señora de laEsperanza"Cuad. Hist. Med. Esp., 2, 1963, 209-219.En aquest treball són esmentades una sèrie de memòries i dissertacions de lesquals són autors metges catalans.7945. SANCHO de SAN ROMÁN, Rafael :"Literatura neurológica en un período de la España contemporánea"Act. IV Cong. Esp. His. Med. Granada, 1973, II, 111-117.Estudi de les publicacions neurològiques entre 1901 i 1936. Algunes referències aautors catalans: Rodríguez Morini, Barraquer Ferré, Subirana Oller, Roig iRaventós, Galceran, Rodriguez Arias i altres.7946. SANCHO MAS, F. :“El Instituto Balear de vacunación”Palma de Mallorca, 1896.7947. SANCLEMENTE, Vicenç:“Puigvert, un metge i un home especial”Diari de Barcelona, 6 de novembre de 1988, (Crònica, Diumenge, p. 18).Text ampli, de pàgina senera, amb una visió personal de Puigvert i amb tresfotografies.7948. SANJUAN MONTSERRAT, F. :“Fallecimiento del director del museo municipal, doctor Vilaseca”La Vanguardia, 15-IV-1975.Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.7949. SANMARTÍ GREGO, Enric :“Salvador Vilaseca i Anguera, 1896-1975”Speleon, 1975-1976, núm. 22, pp. 277-281.Notícia del Dr. Vilaseca, metge i prehistoriador, ran de la seva mort. Esmentamés d’un centenar de publicacions.7950. SANMARTÍ GREGO, Enric :“Historia de las exxcavaciones ampuritanas”La Vanguardia, diumenge 10 d’abril de 1983, suplementDades sobre les excavacions. Refrència breu a l’Esculapi.7951. SANPERA i ROSINYOL, Ignasi :"Alguns aspectes de la medicina de Poblet"Primer Cong Int. Hist. Med. Cat. Barcelona, 1971. Actes IV: 173-177.Estudi breu sobre la importància de la medicina als cenobis catalans,131

principalment a l'edat mitjana. Valoració de quatre aspectes: arquitectura, normesi hàbits, llibres i escrits i els metges i altres fets. Importància de l'Hospital dePobres (1204). Record de Dom Bartomeu Conill, metge i abat de Poblet.7952. SANS i SABRAFEN, Jordi :“Pere Farreras Valentí”Med. Hist., 1994, núm. 54, (3ª època), pp. 1-2.7953. SANS i SABRAFEN, Jordi :“Llengua, ciència, medicina i societat”Barcelona, Publicacions Acad. Ciències Mèdiques Cat. Bal. , 1997, 14 pp.Text de la conferència pronunciada ran de la presentació de l’edició catalana deltractat de Medicina Interna de Farreras i Rozman.7954. SANS i SABRAFEN, Jordi :“L’emprenta del mestratge d’Agustí Pedro i Pons”Annals de Medicina, 1998, vol. 89, núm. 2. p. 82.Record de la vàlua del professor Agustí Pedro i Pons com a mestre i professor.7955. SANS i SABRAFEN, Jordi :“El mestratge de Pedro Pons i la seva obra. Influència sobre la medicinacatalana”Rev. de la R. A. de Med. de Catalunya, 1999, volum 14, núm. 3, pp. 77-84Comentari relativament extens sobre la importància del mestratge del doctor Pedroi Pons com a catedràtic de medicina interna i cap de clínica.7956. SANS i SABRAFEN, Jordi:“El gran ‘Tratado de Patologia y Clínica Médicas’, d’Agustí Pedro i Pons”in AA.-VV. “Dr. Pedro Pons (1898-1971). En homenatge”. Barcelona (COMB)2000, pp. 51-60.7957. SANS i SABRAFEN, Jordi:”L’evolució de l’ús del català en medicina a Catalunya durant el segle XX: elllarg camí d’una bella i expressiva història”Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Monografies de les Seccions de Ciències, nº17, 2004.7958. SANS SOLÀ, I. :"El doctor P. Barceló"Doc. Méd. Arch. Méd. Biog., 1953 (28) s. p.Nota breu sobre la vida, obra i personalitat del reumatòleg Pere Barceló iTorrents. Iconografia.132

7959. SANT i MASOLIVER, Francesc:“L’anatomia patològica en la premsa mèdica catalana durant el segle XIX”Treball de recerca, UAB, 2002.Dovella, 2003, núm. 82, pp. 41-447960. SANTACATALINA ALONSO, Isabel:“El curso de Psicologia (1849) de Pedro Felipe Monlau”in El científico español ante su historia. La ciencia en España entre 1750-1850.Madrid, Diputación provincial de Madrid/Agisa, 1980, pp. 261-266.7961. SANTALÓ i PUIG, M. Lluïsa; USTRELL i TORRENT, Josep M:“Inicis de la radiologia odonto-estomològica a Catalunya”Gimbernat, 1994, volum XXI, pp. 258-271.Article sobre la introducció de la radiologia en la disciplina odonto-estomològica aCatalunya.7962. SANTALÓ i PUIG, M. Lluïsa; USTRELL i TORRENT, Josep M:“Evolució tècnica dels raigs X i la seva influència en la radiologia odontoestomatològicaa Catalunya (1895-1953)”in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. II. Gimbernat, 1995, volumXXIII, pp. 225-236.Article que amplia l’anterior.7963. SANTALÓ i PUIG, M. Lluïsa; USTRELL i TORRENT, Josep M:“Josep Boniquet i Colobrans, anys 1856-1914, en l’odontologia catalana de faun segle”in IX CHMC, 31-V i 1/2 –VI-1996, Vol. I. Gimbernat, 1996, volum XXV, pp.233-240.Nota extensa sobre aquest estomatòleg, fill de Ramon Boniquet, cirurgià aGirona, d’origen francès (n. Pau),. Relació de les seves publicacions. Formaciód’un Museu Estomatològic, amb catàleg de 60 peces.7964. SANTAMARÍA ARANDES, Álvaro :“La peste negra en Mallorca"VIII Cong. Hist. de la Corona d’Aragó, II-1, pp. 103-130. València 1969Estudi extens de l'epidèmia de pesta del segle XIV a Mallorca, que fou un delsprimers llocs afectats. Relat de la confusió sanitària i administrativa, lesrepercussions en la vida quotidiana i la davallada demogràfica. Apèndix amb vuitdocuments. Dades i xifres sobre la pèrdua d'habitants en diferents poblacions.7965. SANTAMARÍA (ARANDES), Álvaro:“La asistencia a los pobres en Mallorca en el bajomedievo”Anuario de Estudios Medievales, 13, 1983, pp. 383-406.133

7966. SANTAMARÍA HERNÁNDEZ, M. Teresa:“El Humanismo médico en la Universidad de Valencia (siglo XVI)”Tesi Doctoral. Universidad de Valladolid, Facultad de Filosofía y Letras, 1998.7967. SANTASUSAGNA, J. :“Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins l’any 1900”Reus, 1949. Reed. 1982.Biografies d’alguns metges reusencs.7968. SANTI, Francesco; ““Arnau de Vilanova. L’obra espiritual”València, (Diputació Prov. València). Història i Societat, 1987, núm. 5.7969. SANTI, Francesco:“La represa degli studi su Arnaldo de Vilanova. Propettive storiogtafiche epublicazioni recenti”Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 1989, núm. 3, pp. 7-187970. SANTI, Francesco:“Note sulla fisionomia di un autore. Contributo allo studio dell’ ‘Expositiosuper Apocalypsi’”In J. Perarnau (edit). Actes I Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau deVilanova. Barcelona (IEC) vol I, 1995, pp. 345-376.7971. SANTIN REL, José:“La medicina del trabajo en Catalunya”Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona, Càtedra d’Història de la Medicina, 1976.7972. SANTIÑÀ i BRAGULAT, Joan :“Doctor Francisco de Sojo Pratdesaba”Anales de Medicina, Juny 1948, núm. 402, pp. 232-236.Necrologia d’aquest metge que fou encarregat de la càtedra d’ORL de Barcelonaa la dècada dels anys 20’s.7973. SANTOJA CARDONA, Josep Lluís:“L’Hospital Municipal d’Alcoi i la confraria assistencial de Nostra Senyoradels Desamparats”in Angel Benito, Francesc X. Blay, Joan Lloret (edits): ‘Beneficència i Sanitat enels municipis valencians (1813-1942)’. Alcoi (Seminari Estudis sobre la Ciència)1999, pp. 283-290.`7974. SANTOJA CARDONA, Josep Lluís:134

“Salut i medi ambient. Els informes oficials sobre els corregiments d’Alcoi iXixona (1764-1787)”in Barona, J. Ll.; Cortell Moya, Josep; Perdiguero Gil, Enrique (eds), Medi ambienti salut en els municipis valencians. Una perspectiva històrica. Sueca, Seminarisd’Estudis sobre la Ciencia, Ajuntament de Sueca, 2002.7975. SANTONJA, P. :“Arnau de Vilanova y el pensamiento islámico”Dynamis, Vol. 10, 1990, pp. 39-62.Estudi ampli de les diverses influències ideològiques que van gravitarsobre l’obra d’Arnau.7976. SANTONJA, Pedro:“Arnau de Vilanova i la influència del pensament jueu en els seus tractatsespirituals”Afers, 2001, vol. 16, núm. 39, pp. 457-476.7977. SANTONJA, Pedro:“La influencia del pensamiento judío en la obra de Arnau de Vilanova, médicoy escritor espiritual”Helmantica, 2001, t. 52, núm. 157, pp. 101-130.7978. SANTONJA, Pedro:“Las influencia de la cultura judía en la obra de Arnau de Vilanova (¿1238?-1311): la espiritualidad de su tiempo”Valencia (Biblioteca Valenciana) 20017979. SANUY i RUBIES, V. :“L’Hospital de Sant Joan de Balaguer”But. Sind. Met. C. (BSMC; Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya), Octubre1929, núm. 110, pp. 20-28.Tres fotografies.7980. SANVICENS MARFULL, Alejandro :“Un médico filósofo español del siglo XVIII. El doctor Andrés Piquer”Barcelona, C.S.I.C., 1953, 216 pàgs.Una aportació detallada sobre aquest metge nascut a Fòrnols (Matarranya) i queva exercir a València. Es valora fonamentalment el seu aspecte com a filòsof.7981. SANVICENS, Alejandro :"Intento de sistematización de la filosofía de Letamendi"Folia Clín. Intern.; XIX, núm. 7-8: 390-400; Barcelona, 1969.Resum global d'alguns aspectes del pensament filosòfic de Josep de Letamendi,135

amb l'exposició de les dificultats d'abordatge de la seva ideologia.7982. SANXO, P.A. :“Quant deuen tenir tancades les barberies”Bol. Soc. Arq. Luliana (BSAL; Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana),s.d., XII, pp. 170-171.Sobre una normativa dictada el 1440 relativa als dies i horaris de treball de lesbarberies.7983. SANZ y DÍAZ, José :"Médicos medievales. Arnaldo de Vilanova catalán"Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1956, VII (25), 27-28.Nota molt breu sobre Arnau de Vilanova7984. SANZ EGAÑA, Cesáreo:“Glosas de un lector de la filosofia de Turró”in Homenaje a la memória de Don Ramón Turró Darder en conmemoración delprimer centenario de su nacimiento (1854-1954). Barcelona, Col. Of. deVeterinarios, Linotipia Moderna, s.d., pp. 10-17.7985. SANZ SERRULLA, F. Javier; USTRELL i TORRENT, Josep M:“Juan Bautista Gariot (1761-1853). Su vida y su obra”in VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vo. II.Gimbernat, 1995, volum XXIII,pp. 237-244.Notes biogràfiques i professionals d’aquest important odotònleg originari deFrança i que exercí a la cort espanyola.7986. SARACIBAR, José M. ; RODRIGUEZ PINO, Narciso :"Estudio de la vida y la obra del médico del siglo XVIII Andrés Piquer"Trab Crít. Hist. C.M., 1935, 5, 107-145Estudi relativament extens fet d'una tirada i sense cap subdivisió de l'obra d'AndreuPiquer. Relació d'obres seves.7987. SARDÀ i JANSÀ, Mª Núria; MASQUÉ i TELL, Jordi; BALSELLS iVIRGILI, Àngel:“Estudis de la mortalitat infantil al poble de Maspujols (Baix Camp) durantels anys 1768-1851”Actes I Jornada d’Hist. de la Med. Tarraconense, Abril 1989, vol. II. s.p.Dades a partir del llibre d’òbits parroquial.7988. SARGATAL, Alfred:“Cronologia”in Marius Torres. Poesies. Barcelona, Ariel (Clàssics Ariel, núm. 3), 1977, pp. 25-136

30.7989. SARGATAL; Lluís:“Entrevista con el profesor don Agustín Pedro Pons”La Vanguardia, 7 de maig de 1959, p. 21.Amb motiu de celebrar-se el dia mundial del càncer7990. SARGATAL; Lluís:“Ante el día mundial contra el càncer”La Vanguardia, 17 de maig de 1959, p. 19Entrevista amb el Dr. Lluís Guilera i Molas, director del servei de cancerologia del’Hospital de sant Pau.7991. SARGATAL, Lluís:“Entrevista con el doctor Soler-Roig”La Vanguardia, 20 de maig de 1959, p. 25Amb motiu del Dia mundial del càncer7992. SARGATAL, Lluís:“Entrevista con el profesor don Antonio Puigvert”La Vanguardia, 21 de maig de 1959, p. 21Entrevista entorn del problema del càncer en urologia.7993. SARGATAL; Lluís:“La enfermedad vista por un médico de cabecera”La Vanguardia, 28 d’abril de 1960, p. 21Entrevista amb Agustí Pedro i Pons, amb motiu del dia mundial del càncer.7994. SARMET, Jean-Benjamin:“Reflexions sur le fléau de la Catalogne”Marsella, Ricard, 1822.Sobre l’epidèmia de febre groga a Barcelona el 1821.7995. SARRET i ARBÓS, Joaquim :"Jueus a Manresa"Manresa, Imp. A. Esparbé, 1917, 65 pàgs.El capítol quart conté un petit apartat dedicat als metges jueus, esmentant a mestreCresques Malet, Vital Caravida, Astruc Juseff, Bonjuà Baró i altres.7996. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“Precaucions contre la pesta. Segle XVI”EL Pla del Bages, 2-8-1918, 15, p. 2.137

7997. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“Història de Manresa. Monumenta Historica Civitatis Minorisae”Manresa, 1921-1925, 5 vols.Obra monumental, en cinc volums, que intenta ser una història completa de laciutat amb les dades del primer quart del segle XX. Algunes referències a lamedicina, i principalment en el volum tercer. És un clàssic de la historiografiamanresana. Caixa de Manresa en va fer una reedició facsímil.7998. SARRET i ARBÓS, Joaquim :"Història de la indústria, del comerç i dels gremis de Manresa"Vol. III de Monumenta Historica Civitatis Minorisae (Manresa, Imp. de Sant Josep,1923) 298 pàgs.El capítol quinzè (pàg. 139-156) comprèn una relació bastant extensa de metges,cirurgians i barbers i d'apotecaris que exerciren a Manresa des del segle XIV alXIX.7999. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“La peste negra de l’any 1348 a Manresa”Pàtria, (Manresa) 28-1-1925, 6, p. 1204.8000. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“Curiositats históriques. Escorterats i penjats a la forca”Pàtria, 1926 , 7 (18 i 22-11-1926), pp. 2312 i 2315.8001. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“Oleguer Miró y Borrás “Rev. Ilustrada Jorba, Abril 1926, 199, p. 28.8002. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“Oleguer Miró i Borràs. Un deure”But. Centr. Excur. Com. Bages, 1926, 22 (100), pp. 229-230.8003. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“L’Hospital de Manresa”But. Sind. Metg. Cat, Setembre 1927, 8 (85), pp. 4-12Inclou nou fotografies.8004. SARRET I ARBÓS, Joaquim :“L’Hospital de Sant Andreu”El Pla de Bages, 1927 (18-10-1927), 24, pp. 1-2 ; (19-10-1927), pp. 1-2.8005. SARRET i ARBÓS, Joaquim :138

“En Josep Esteve i Seguí. Record i honorament”But. Centr. Excur. Com. Bages, 1928, 24 (117), p. 149Nota sobre aquest farmacèutic manresà, figura de la cultura progressista local, rande la seva mort. Importància de la tertúlia a la seva rebotiga de la plana de l’Om.8006. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“Testament dels segles XIV i XV. Vestit de morts”But. Centr. Excur. Com. Bages, 1929, 25 (131) pp. 132-133.8007. SARRET i ARBÓS, Joaquim :“La Revista Ilustrada Jorba”Rev. Ilustrada Jorba, Juny 1933, 285, pp. 378-380.Record de la RIJ en el seu 25e aniversari. Dades sobre Oleguer Miró.8008. SARRET i ARBÓS, Joaquim :"Hospital de Sant Andreu de Manresa"Manresa, 1940.Fa una bona relació de l'hospital de Sant Andreu de Manresa des dels seus orígens,tot comentant una sèrie de vicissituds.8009. SÀRRIAS MOSSO, Ignasi :“El farmacèutic Cristóbal Sàrrias Cano (1867-1960) quelcom més que l’homede la Bayer”BSA-HCFC, maig-agost 1999, núm. 20, pp. 32-36.Nota biogràfica d’aquest farmacèutic andalús llicenciat a Barcelona (1892) quefou responsable de la casa Bayer a Catalunya.8010. SÀRRIAS MOSSO, Ignasi :“El Formulario para uso de Cristóbal Sarrias. Barcelona”BSA-HCFC, 2001, Vol. 10, núm. 26, pp. 53-61.Reproducció d’algunes fòrmules magistrals que preparava Cristòfol Sarrias Cano(1867-1960), farmacèutic de Barcelona.8011. SARRIÓN, M. Del Carme:“El Hospital de San Pablo necesita ayuda”Momento, 23 de Febrer de 1956.Nota sobre la manca de mitjans pels mil malalts ingressats a l’Hospital.8012. SARRÓ, Ramon :“Analogias en las ideas de Letamendi y Weizsaerker sobre antropologíamédica”In Weizsaeker, von, Problemas clínicos en la medicina psicosomática. Barcelona,1946.139

8013. SARRÓ, Ramon :“La estafeta de los muertos (el espíritu humorista en la medicina española afines del Ochocientos)”Medicina Clínica, 1943, I (1), pp. 62-67.8014. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Origen y visión de la Academia de Ciencias Médicas"a "Libro de oro...." Barcelona, 1953, pp. 33-40Evoca els temps de la fundació de l'Acadèmia i Laboratori pels anys setanta delsegle XIX ,i molt ràpidamen,t la seva evolució.8015. SARRÓ, Ramon ; FARRERAS, Pere :“Homenaje al Profesor D. Agustín Pedro-Pons”Medicina Clínica, 1953, XXI (6), pp. 385-386.8016. SARRÓ BURBANO, Ramon :“El punto de partida antropológico de Ramón Turró”in Homenaje a la memoria de D. Ramon Turró Darder en conmemoración delprimer centenario de su nacimiento (1854-1954). Barcelona, Col. Of. de Vet.,Linotípia Moderna, s. d. (1954), pp. 71-72.8017. SARRÓ i BURBANO, Ramon :“El sistema mecánico antropológico de José de Letamendi”Barcelona, 1963, 124 pp.Discurs de recepció a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, que foucontestat per Alfred Rocha. Anàlisi molt detallada d'algunes concepcions deLetamendi. Important per aprofundir en el pensament d'aquest i situar-lo en elcontext mèdic històric del seu temps. El valora com avançat a moltes ideesposteriors més en el camp de la psicologia.8018. SARRÓ, Ramon :“Epístola de amable discrepancia a José Pla, sobre su artículo Lademencia de los tertulios”Destino, núm. 1444, 10 d’abril de 1965, p. 45.Evocació de les figures de Turró, Letamendi i Pi i Molist.8019. SARRÓ, Ramon :“José Letamendi y Eugenio d’Ors (I)”Destino, núm. 1450, 22 de maig 1965, p. 27.8020. SARRÓ, Ramon :“José Letamendi y Ramon Turró (II)”140

Destino , núm. 1451, 29 de maig de 1965, pp. 30-31.8021. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Sexología letamendiana"Ana. Med. Cir., 1966, 46, núm. 197, 295-297.Article breu en el que revisa les idees de Letamendi en aquest camp, a partir deltext de l'Aforística (vol. II de la Clínica General), del Canon (1894) i lacomunicació 'La veritá sulle aberrazioni i delitti nell' ordine sessuale' presentada alcongrés de Roma de 1894. Esmenta el seu valor anticipatori d'idees, per exempleen els conceptes edipians i de sublimació.8022. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Hipocratismo y antropologización en la medicina letamendiana"Fol. Clí. Int. 1967, 17 (2), 61-73. I 27 (2), 61-73.Valoració de Letamendi dintre del pensament neohipocràtic. L'antiletamendisme iel seu significat.Característiques de l'hipocratisme. Contribució al coneixement dela tipologia i la fisiognòmica.8023. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"De la alquimia a la Psicología"Doctor, juliol de 1968, pàgs. 25-35.Article extens, amb dues parts. La primera: "Psicoanálisis jungiano: dobleinterpretabilidad" per R. Sarró, i la segona: “Revisión de conceptos" per A.Cardoner. Hi ha alguna referència a l'obra d'Arnau de Vilanova. Moltesil·lustracions del Rosarium Philosophorum.8024. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Ante el Primer Congreso de Historia de la Medicina Catalana"Ana. Med. Suplem. núm. 128, X, octubre 1969, pp. 29-31.Primer anunci del Primer Congrés d'Història de la Medicina Catalana. Ja i hiapareix una de les idees bàsiques dels congressos catalans: la de que els aspecteshistòrics de cada especialitat mèdica són més ben estudiats i valorats pels propisespecialistes.8025. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Historia de la Medicina Catalana en la era merista"Ana. Med. Suple. núm. 134, IV, 1970, 30-38.És el segon anunci del Primer Congrés d'Història de la Medicina Catalana.Insisteix en la idea exposada en la crida inicial (cal una història de cadaespecialitat a càrrec dels propis especialistes). Hi ha també una primera relació,prou llarga, de comunicacions rebudes.v.t. Actes Primer Cong. Int. Hist. Med. Cat., I, 10-19.141

8026. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"El área mediterránea como 'intelligible field of historical study'"Not. Méd. del 5 de juny de 1970, pàg. 3.Text inicial dels treballs del Primer Congrés d'Història de la Medicina Catalana(Barcelona, 1970), amb la intenció de remarcar les relacions mediterrànies irecordar el nostre passat.8027. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Cinc fites de la Medicina psicològica a la Catalunya d'antany i d'enguany"Actes Primer Cong. Hist. Med. Cat. I: 29-43; Barcelona, 1970.Discurs del president del congrés, pronunciat en castellà, on es valoren algunsaspectes psicològics de l'obra de Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Lluís Vives,Josep de Letamendi i Eugeni d'Ors.8028. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"El Malleus maleficarum (1486) y la primera revolución psiquiátrica. (Españacomo cuna de la psiquiatría)".Act. Primer Cong. Hist. Med. Cat., II: 160-209, Barcelona, 1970.Estudi extens i general sobre el tema. Estudi del Malleus i de l'obra de J. Weyer.Trastorns mentals en sotmesos al tribunal de la Inquisició. Relacions amb labruixeria. Referències estatals i catalanes. Repressió contra els jueus.8029. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Reflexions personals sobre la Història de la Psiquiatria a Catalunya des del1940 fins al moment present"Actes Primer Cong. Hist. Med. Cat.. III: 247-255, Barcelona, 1970Record d'alguns treballs propis en relació amb la història de la psiquiatriacatalana, en la que esmenta quatre mestres principals: Mata, Letamendi, Giné i Pi iMolist. Menció de molts altres psiquiatres catalans.8030. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"La generación psiquiátrica de Lafora, Sacristán, Sanchís Banús y Mira"Actes Primer Cong. Hist. Med. Cat., III: 326-330, Barcelona, 1970.Comentari sobre aquest grup generacional. Visió personal d'alguns aspectes del'obra de Mira i la seva interrelació amb els psiquiatres esmentats.Característiques comunes dels quatre membres del grup.8031. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Affinités entre l'hippocratisme de Montpellier et celui de Letamendi"Actes Primer Cong. Hist. Med. Cat., IV: 389-406, Barcelona, 1970.Assenyala les relacions científiques i ideològiques que durant molts anys hi haguéentre la medicina catalana i l'escola de Montpeller.142

8032. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"La conducta de los médicos en la última enfermedad de Felipe II (Enjuiciadapor los académicos humanistas de 'La Estafeta de los Muertos' 1890)"Ana. Med. Cir.; Segona època, LIV,235, 55-67, 1974.Comentaris sobre algunes opinions de Lluís Comenge i E. Pi i Molist. Referències aLetamendi.8033. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"Etapas de la psiquiatría española desde el Renacimiento hasta los umbralesdel siglo XX"Med. e Hist. (1977), núm. 75, 16 pàgs.Visió general del tema. Referències al Pare Jofre, Lluís Vives, Pere Mata. Giné, Pii Molist, Ribera Baylina i altres.8034. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"El lloc de l'obra d'Henry Ey en la psiquiatria contemporània"Ana. Med. Cir. 1978, 58 (254), 293-302.Recordatori de l'obra d'Henry Ey (1900-1977) nascut a la Catalunya nord, i autorde treballs bàsics sobre les al·lucinacions. El considera com "un dels gransteoritzadors de la psiquiatria". Valoració del significat i importància de la sevaaportació científica.8035. SARRÓ i BURBANO, Ramon :“Unificación de la psiquiatría y el psicoanálisis. La gran obra del psiquiatracatalán Henri Ey”La Vanguardia, 7 de desembre de 1978, p. 21Comentari extens sobre les idees d’Henri Ey, nascut a Banyuls dels Aspres,professor de psiquiatria a París, Dr. Honoris Causa per la Unicversitat deBarcelona (1972), amb un discurs sobre “L’arbre de Ramon Llull refleurit”. Laseva trajectòria científica.8036. SARRÓ i BURBANO, Ramon :"In memoriam. J. Obiols Vie (1919-1980)"Med. Clín. vol 76, núm. 1 del 10 de gener de 1981, pàgs. 45-47.Necrológica, acompanyada de fotografia del qui havia estat catedràtic dePsiquiatria a Barcelona. Resum del seu currículum vitae i comentari sobre la sevatesi doctoral i el discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.8037. SARRÓ, Ramon :“La aportación del profesor Juan Obiols (1919-1980) a la investigaciónfenomenológica de los delirios endógenos (comentarios al caso Júlia) (Inmemoriam)”Medicina Clínica, 76 (1), p. 47.143

V.t. Rev. De Psiq. y Psic. Med. de Europa y América Latina, 1981, XV (2), pp.119-122.8038. SARRÓ i BURBANO, Ramon :“El surrealismo y la psiquiatría”La Vanguarda, 11 d’abril de 1989, p. 6L’obra de Sigmund Freud i d’André Bréton com a iniciadors de la psicoanàlisi i elsurrealisme. Comentaris en relació a la seva influència sobre l’obra de SalvadorDalí.8039. SARRÓ i BURBANO, Ramon :“Mi camino hacia Freud”La Vanguardia, 30 de març de 1990, `. 16Referència al seu contacte amb Freud, la psicoanàlisi amb Helen Deutsh, latornada a Barcelona. Algunes referències autobiogràfiques.8040. SARRÓ, Ramon :“La teoria de Henry Ey”La Vanguardia, 21-VI-1990.Valoració del lloc que té Henry Ey dintre de la història de la psiquiatria. El seuTraité des hallucinations (1973). Visió de la seva personalitat i ideespsiquiàtriques.8041. SARRÓ i PALAU, J.A:“En memoria de don Xavier Vilanova”La Vanguardia, 3 de juny de 1965, p. 37Nota necrològica de Xavier Vilanova i Montiu, catedràtic de Dermatologia deBarcelona.8042. SARRÓ, (i Palau) Manuel:“Recuerdo entañable del profesor Piulachs”La Vanguardia, 17 de setembre de 1989, p. 15.Valoració del Dr. Pere Piulachs i Oliva, catedràtic de cirurgia de la Facultat deMedicina de Barcelona, com a científic i com a mestre. Testimoni personald’admiració. .8043. SARTON, George:“Introduction to the History of Science”Baltimore (Williams and Wilkins Co) 1927-1948 (3 vols, in 5)Potser és el text més clàssic d’Història de la Ciència. Referències a la medicinamedieval catalana. . Hi ha reimpressions pòstumes (Sarton morí el 1956), de 1968 i1975.144

8044. SARTON, G. :"Arnold of Villanova"Intr. to the History of Science (Baltimore, 1953, II, segona part, 893-900).Valoració de la influència i significat de l'obra d'Arnau de Vilanova en el contextde la cultura medieval europea.8045. SASTRE, Alfonso :“Flores rojas para Miguel Servet”Madrid, (Ed. Rivadeneyra), 1967.8046. SASTRE, Alfonso:"Servetus o el español errante"Bol. Inf. Cjo. Gral Col. Méd., núm. 103, de l'1 de desembre de 1971, pàgs. 30-37.Reproduït de Triunfo, núm. 475, del 6 de novembre de 1971, pàgs. 26-29.Article extens sobre l'obra de Servet amb una visió general. Inclou deu citesbibliogràfiques. Iconografia.8047. SASTRE, Josep M. :“El problema hospitalari tarragoní resolt d’acord amb l’estament mèdic”But. Sind. Metg. Catalunya, Desembre 1927, núm. 88, pp. 6-8.Una nova normativa per l’ingrés de malalts als hospitals.8048. SASTRE, Josep M. :“L’homenatge al Dr. Damià Martí i Boix de la Selva del Camp”But. Sind. Metg. Catalunya, Novembre 1928, núm. 99.8049. SASTRE i MOLL, Jaime:“Los pobres y su asistencia hospitalaria en Menorca. La captación de limosnaspor órdenes religiosas”Meloussa, 2001, núm. 5, pp. 9-15.8050. SASTRE PIQUÉ, José M. :"Dr. D. Jaime Peyrí Rocamora, hijo espiritual de Tarragona"Doc. Méd. Arch. Méd. Biog. 1952 (15).Text del discurs necrològic llegit el 25 de juny de 1952 a l'Ajuntament deTarragona. Dades sobre alguns aspectes de la seva personalitat. Anecdotari.8051. SAU, Joan :“Josep Pascual i Prats”El Autonomista, Octubre 1931, pp. 1-3.8052. SAU, J. :145

“Biografia de Josep Pascual i Prats”Barcelona, 1932, Tip. Occitània, 11 pp.8053. SAU i SANTALÓ, Joan :“Topografía médica de la comarca de Camprodón”Sant Feliu de Guíxols, Imp. Octavi Viader, 1928, 136 pp, més un apèndix ambquadres estadístics.Es fa una bona aportació a un millor coneixement de la patologia i l'antropologiad'una part d’aquesta comarca. Premiada per la RAM de Barcelona el 1927.8054. SAULEDA, Narcís :“Bonaventura Gombau i Lleonart”El Rellotge, Sant Pol de Mar, Gener 1980, núm. 20.Sobre aquest apotecari catalanista.8055. SAULEDA i ROIG, Jaume; LEGARRE i BEGUÉ, Frederic:“Aspectes sanitaris de l’arxiu parroquial de Sant Pol de Mar (s. XVIII)”Gimbernat, 1997, volum XXVII, pp. 47-64.8056. SAUGAR, Gregório :“Una noche en … un dispensario”La Noche, 15 de maig de 1928, p. 3.Article a tres columnes on es reviuen fets anecdòtics de l’asssitència sanitària enel dispensari del carrer de Barbarà de Barcelona.8057. SAVALL i VALLDEJULI, Josep Antoni :“Discurso sobre la necesidad de una farmacopea nueva en la ciudad deBarcelona y Principado de Cataluña”Barcelona, Imp. Francesc Surià, 1788, 28 pp. i 4 fols. S.n.8058. SAVIGNE, E. J. :“Le savant Michel Servet, victime de tous les fanatismes”Vienne, (H. Martin, ed.), 1907.8059. SAYÉ, Lluís:“Els serveis sanitaris i la lluita antituberculosa”El Molí, 31 d’octubre de 1933, p. 13.8060. SAYÉ, Lluís:“Treballs del Servei d’Assistència social dels tuberculosos i de la Càtedra deTisiologia de la Facultat de Medicina”Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1934-35, vol. I.146

8061. SAYÉ, Lluís:“La vacunación del Calmette-Guerin , B.C.G, en Barcelona, 1924-1954”Destino, 6 de novembre 1954, núm. 900, p. 23.8062. SAYÉ, Lluís:“La acción antituberculosa internacional”Destino, 17 de novembre 1956, núm. 1006, pp. 30-31.Amb una estadística de mortalitat per tuberculosis a Barcelona entre els anys1928-1933 i 1954.8063. SAYÉ i SAMPERE, Lluís :"A la memoria de seis maestros desaparecidos"Med. Clín., 1957, 29, 6, pp. 416-422.Referència a un grup de patòlegs i tisiòlegs que van influir en la medicina del país.8064. SAYÉ, Lluís:“La tuberculosis en Barcelona y en los alumnos de la Universidad”Destino, 29 de març de 1958, Any XXII, núm. 1077, pp. 11-128065. SAYÉ, Lluís:“Porvenir de la tuberculosis humana”Destino, 7 de febrer 1959, Any XXIII, núm. 1122, pp. 12-13.Inclou estadistiques sobre la tuberculosis a Barcelona entre 1950 i 1957.8066. SAYÉ, Lluís:“La obra realizada durant 40 años por la Union Internacional encontra la tuberculosis”Destino, núm. 1221, 31 de desembre 1960, pp. 36-37.Fa una serie de referències a la ciutat de Barcelona.8067. SAYÉ, Lluís:“Les noves orientacions de la lluita antituberculosa i la seva aplicacióa Catalunya”Monografies médiques, 1968-1969.8068. SAYÉ i SAMPERE, Lluís :"Augusto Pi y Suñer"Ana. Med. Cir., 45, 1965, núm. 189, pp. 215-217.Nota breu arran de la mort de Pi i Sunyer, en la qual es valora una part de la sevaobra: estudi sobre la funció renal i la inervació vegetativa. Menció d'alguns delsseus llibres.147

8069. AYRACH, Juame-P. ; MADUEÑO, Eugenio:“Doctor Manresa: un médico famoso cuando la tisis hacia estragos”La Vanguardia, 31-X-1983, p. 16..Article entrevista on es segueix la trajectòria biográfica de Gerard Manresa iFormosa. Fotografia.8070. SCHACHT, Joseph :"Ibn al-Nafis, Servetus and Colombo"Al-Andalus, 1957, XXII, 317-336.Escrit relativament extens on es relaciona l'obra d'aquests tres autors en funció deldescobriment de la circulació de la sang, amb anterioritat a Harvey.8071. SEBASTIÀ, Cori:“Reus ret homenatge als metges més destacats de la història de la ciutat”El Punt, (diari comarcal), 5-III-1998, p. 3.Notícia sobre la Jornada d’Història de la Medicina de Reus, i la presentació delllibre, Metges de la ciutat de Reus, coordinat per J. M. Sànchez i Ripollès.8072. SEBASTIÀ JORBA, Juan:“Bosquejo biográfico del profesor Orfila. Sabio español”Rev. Med. Legal. Madrid, Març-Abril 1953, Año VIII, núms. 84-85.8073 SEBASTIAN LÓPEZ, Santiago:“El Hospital de la Santa Cruz y San Pablo como imagen de la ciudad idealcristiana”Traza y Baza, 1974, núm. 5, pp. 41-61.Estudi sobre l’hospital, fet aquest historiador de l’art (1931-1995) en la revista dela que fou fundador i director.8074. SECALL i GÜELL, Gabriel"Els metges jueus de Valls"Cultura, Valls, segona època, núm. 368, 1978, gener, pàgs. 11-14.Dades sobre alguns metges de Valls, en els segles XIV i XV.8075. SECALL i GÜELL, Gabriel"La medicina i els antics hospitals de Valls"Valls, Jove Cambra, 1980, 94 pp.Un excel·lent treball per a conèixer la importància que va tenir l'exerciciprofessional mèdic a la capital de l'Alt Camp.8076. SECALL i GÜELL, Gabriel :"Els jueus de Valls i la seva època"Valls, Institut d'Estudis Vallencs, 1980, 477 pàgs.148

Estudi extens i molt documentat. Dedica un capítol, el vuitè, als metges jueus deValls (pàgs. 155-180). Treball important que proporciona moltes dades.8077. SECALL i GÜELL, Gabriel:“Noticia histórica de les jueries medievals de la Conca de Barberà (seglesXIII-XV)in Aplec de Treballs, 1981, 3, pp. 203-223. Montblanc.Hi ha dades sobre alguns metges. Interès a Sarral, on hi ha una comunitatpetita, però s’hi troben dos cirugians.8078. SECALL i GÜELL, Gabriel :“Les jueries medievals tarragonines”Valls, 1983, 619 pp.8079. SECALL i GÜELL, Gabriel:“La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt (1347-1350). Aportacióhistórica”Aplec de Treballs, núm. 5, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, pp. 191-215.Montblanc, 1983.Article on dóna noticies de la jueria de Santa Coloma. Referències a les pestes de1384 i alguns sanitaris com mestre Bonjuà Astruch i mestre Abraham Boniach.8080. SECALL i GÜELL, Gabriel:“Aspectes sobre economia de la comunitat jueva de Valls a través del LiberJudeorum (1314-1328)”Quaderns de Vilaniu, Miscel.lània de l’Alt Camp (I.E. Vallencs), 1984, pp. 123-148.Aportació extensa i important sobre les persones, les relacions socials , els oficis il’economia, de part de la població de Valls en el segle XIV.8081. SECALL i GÜELL, Gabriel:“Els bordells medievals de Valls i el seu món”Quaderns Hist. Tarraconense, 1984, 4, pp. 131-135.Dades sobre els bordells del carrer de les fembres i de l’Horta de Paborde, enels segles XIV i XV. Interès principalment social del tema.8082. SECALL i GÜELL, Gabriel :"La medicina jueva a les comarques tarragonines"Gimbernat, 1984, vol. II, pp. 261-280Estudi detallat del tema. Dades sobre metges jueus a Tortosa, Tarragona, Valls ialtres poblacions. Condicions de l'exercici de la medicina.8083. SECALL i GÜELL, Gabriel :149

"Metges i cirurgians hebreus de Santa Coloma de Queralt (s. XIV-XV)"Gimbernat, 1985, IV, 339-348.Relació de nombrosos metges i cirurgians relacionats amb aquesta vila durant labaixa edat mitjana. Nota sobre els hospitals.8084. SÈCULI i BRILLAS, J. :"Evocación del académico honorario don Cayetano López y López"Ana. Med. Cir., 1971, 51.(224), pp. 135-139.Comentari sobre alguns aspectes de l'obra d'aquest acadèmic, deixeble de RamonTurró, inspector de Sanitat Pecuària a Barcelona (1910), membre de la ReialAcadèmia de Medicina de Barcelona (1927), i honorari a partir del 1931 en haverpassat a Madrid. Esment dels seus treballs a la Societat de Biologia, de Barcelona.8085. SÈCULI i BRILLAS, José :"Turró veterinario"Ana. Med. Cir. , 1977, 57 (247), pp. 52-58.Referència als anys de Turró a Madrid (1874-1884), l'activitat del laboratorimunicipal, les discussions amb Ferran, la relació amb el seu oncle Antoni Darder,director de la col·lecció zoològica, i la seva tasca com a president del Col·legi deVeterinaris, de Barcelona (1905-1915).8086. SÈCULI I BRILLAS, Josep“Turró y Riera”Acad. Cienc. Veterinarias (Madrid), 1984, I, pp. 443-462.8087. SÈCULI i BRILLAS, Josep:“Aportació a la coneixença del Dr. Josep Presta i Corbera, primer veterinaria la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona”in Actes V CHMC, Barcelona, de 3 a 5 de Juny 1988, Vol. I, Gimbernat, 1988,volum IX, pp. 323-331.Notes sobre el primer veterinari membre de la Reial Acadèmia de Medicina deBarcelona, el Dr. Josep Presta, des del 1877 fins a la seva mort l’any 1888.L’article informa sobre les seves aportacions científiques..8088. SÈCULI i BRILLAS, Josep:“El tractament de la rabia i el mercuri”Gimbernat, 1988, volum X, pp. 307-313.Treball sobre el tractament de la ràbia amb mencions dels estudis i disposicionslegals preses a Catalunya. L’autor fa menció de la cauterització, promoguda a casanostra, per l’obra de J. A. Capdevila (1787).8089. SÈCULI i BRILLAS, Josep:150

“El Laboratori Municipal i Turró”in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. I. Gimbernat, 1994, volumXXI, pp. 272-281.Comunicació que ressegueix la relació que hi ha entre. Ramon Turró i Darder i elLaboratori Municipal, a través de la seva tasca bacteriológica, tot analitzant lesaportacions bibliogràfiques.8090. SÈCULI i BRILLAS, Josep:“Mariscal, manescal, veterinaris. Segimon Malats”Jornada Commemorativa del XXV aniversari dels CHMC, Barcelona, 9-VI-1995.Gimbernat, 1995, volum XXIV, pp. 237-244.Notes biográfiques dedicades al veterinari Segimon Malats i Codina (SantaEugènia de Berga 1756-Madrid 1826). L’autor posa especial èmfasi en mostrar lesnombroses crítiques, injustes, de que fou objecte.8091. SÈCULI i BRILLAS, Josep :“In memoria. Gabino-José Sanz”Rev. RAM de Cat., 1996, núm. 2, p. 127.Nota necrològica breu d’aquest veterinari, membre corresponent de la RAM deCatalunya.8092. SÈCULI i BRILLAS, Josep :“Miquel Luera i Carbó (1929-1996)”Rev.RAM de Catalunya, 1996 (3), pp. 191-192.Nota necrológica breu d’aquest membre corresponent de la RAM de Catalunya.8093. SÈCULI i BRILLAS, Josep :“Pasteur i la Veterinària”Rev. RAM de Catalunya, 1996 (1), pp. 23-28.Nota sobre la repercussió de l’obra de Pasteur en la medicina i la veterinaria.8094. SEDÓ i LLAGOSTERA, Salvador :“El mejor homenaje”Diario Español, 15-IV-1975.Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.8095. SEDÓ i LLAGOSTERA, Salvador :“Fa més de seixanta anys!”Reus, 19-IV-1975.Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.8096. SEGRET i RIU, Manuel :"Aportacions a la història de la vila de Sant Llorenç de Morunys i comarca"151

Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1978.Llibre que recull la història de la població i rodalia que comprèn diferentsaspectes. Entre ells fa menció dels capbreus dels segles XIV, XVII i XVIII, en elsquals s'esmenten els noms d'alguns metges i cirurgians de la localitat.8097. SEGUÍ MARCO, Guillermo:“La epidemia de fiebre amarilla de 1870 en Alicante”Tesi de llicenciatura, Alacant (Univ. Alacant), 1983Anales de la Univ. de Alicante. Historia Contemporánea, núm. 2, 1983, pp. 109-1438098. SEGUÍ i POU, Enric:“Necrologia. El Dr. D. Isidor Martínez y Roig”Gaceta Sanitària de Barcelona, Juliol 1908, pp. 121-125.Metge del cos mèdic municipal. Inclou fotografia.8099. SEGUÍ i POU, E. :“El company. En Rafael Galés i Ràfols honorat pel seu poble”But. Sind. Metg. Catalunya, Octubre 1927, núm. 86, pp. 13-14.Metge de Gelida, va ser nomenat fill predilecte.8100. SEGUÍ i POU, E. :"El doctor Gallart Monés como condiscípulo y amigo"Ana. Med., 1960, 279-282.Record del doctor Gallart en la seva etapa d'estudiant a la Facultat, amb algunesanècdotes de l'època.8101. SEGUÍ i POU, E. :“Sesion necrológica dedicada a la memoria del Prof. D. F. GallartMonés”Anales de Medicina, 1963, vol, XLIX, pp. 278-293.Sessió necrológica celebrada el 31 de maig de 1960.8102. SEGUÍ VIDAL, G. :“La influencia castrense en el Beat R. Llull”EL, 1957, 1, pp. 351-370 ; 1958, 2, pp. 245-272.8103. SEGURA I BENEDICTO, Andreu.“Ecologia y salud en nuestro entorno”La Vanguardia, 24-IX-1980.Article en el que es fa ressó dels temes entorn a l’ecologia i salut que havien deser tractats a l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana.8104. SEGURA SALADO, Josep :152

“L’hospital militar de Palma”dins Actes XIIe CHMC, Pollença, 2002. Volum II. Gimbernat, 2002, volumXXXVIII, pp. 75-93.Comunicació que ressegueix la historia d’aquesta institució sanitària des del segleXVIII fins el XX.8105. SELGA i UBACH, Simeó :"Un metge rural: 'El metge Cots' Ricard Cots i Parcerisas, metge de Viver iSerrateix (1857-1933)"Actes Primer Cong. Int. His. Med. Cat., Barcelona, 1970, vol II, pàg. 98.Menció breu de la personalitat del metge Cots, de gran fama a les comarques deBages i el Berguedà. Valora la seva religiositat i alguns dels seus llibres. Enrealitat es tracta de Ricard Cots i Escrigas.8106. SELGA i UBACH, Simeó :"Jeroni de Moragas. Vivències manresanes (a cura de …)"Manresa, Bausili Ind. Gràf., 1973, 80 pàgs.Recull de diferents aspectes de la vida i l'obra de Jeroni de Moragas (1901-1965)relacionats amb la ciutat de Manresa. Recull també (pàgs. 9-20) l'article 'Quatreestampes de Joan Casasayas' del propi Moragas.8107. SELGA i UBACH, Simeó :"Vivències manresanes de Jeroni de Moragas"in Actes Primer Cong. Int. Hist. Med. Cat., Barcelona 1970. Vol. III, pp. 339-340.Nota breu en la que es comenta la relació d'aquest metge amb Manresa. Menció del'obra de Joan Casasayas, taula sobre infància abandonada i altres aspectes.8108. SELGA i UBACH, Simeò:“Figueras i Amat, un pediatre de comarca”But Soc Cat Pediatria, 1974, p. 424.8109. SELGA i UBACH, Simeó:“El metge Cots, Ramon Cots i Escrigas (1857-1933), estudiós de la medicinaempírica”Gimbernat, 1986, volum VI, pp. 325-336.Dades sobre el metge Cots, de Sant Joan de l’Herm.8110. SELGA i UBACH, Simeó:“La qüestió dels albats i mortalitat infantil 1722-1770. Parròquia de SantPere i Sant Feliu i sufragània de Majà (municipi de Sant Mateu de Bages)”in Actes VI CHMC, Manresa 1990, Vol. III. Gimbernat, 1991, volum XV, pp. 255-261.153

8111. SELGA i UBACH, Simeó:“Jaume Herms i Mateu, ‘metge carismàtic’”Dovella, 2000, núm. 68, pp. 39-478112. SELGA i UBACH, Simeó ; LLATJÓS i PLANAS, Ramón :“Crónica resumida del Santuari del Miracle com a sanatori antibuberculósl’any 1936-1937”in Història de la Medicina al Solsonès. Solsona, 1995, pp. 26-28.Del mateix treball se’n va fer una Nadala de 36 pàgines, il.lustrades ambfotografies (Manresa, imp. de Sant Josep, 1995).8113. SELLA, Ventura:“En la mort del Doctor Sebastián Lorente”L’Eco de Siges, 15 de març de 2003, p. 3.Nota necrològica sobre aquest metge, que exercí a Sitges.8114. SELLA i MONTSERRAT, Antoni:“El metge de confiança”Diari de Vilanova, 20 d’abril de 2001, p. 43.Nota biogràfica i fotografia del metge Joan Benaprès i Palet (1872-1967)8115. SELLAS GARRIGA, Joaquin :“Sesión necrológica a la memòria del Dr. D. Delmiro de Caralt Sanpera”Anals Medicina, vol. XXXII, Juliol 1945, núm. 367, pp. 297-303Sessió necrológica celebrada per l’Associació d’oftalmologia del 23-II-1945.8116. SELLAS GARRIGA, J. :"Historia del Casal del Médico"a "Casal del Médico: Memoria de los actos celebrados con motivo del XXVaniversario de su fundación" (Barcelona, 1958, 78 pàgs) pp 25-37.Aporta algunes dades sobre la significació del Casal del Metge.8117. SELLAS GARRIGA, J. :"Sesión necrológica dedicada al Dr. D. Melchor Parrizas Torres"An. de Med.; LIII, 3:288-293; Barcelona, 1967.Nota breu en la que es fa un record sobre alguns fets que va protagonitzar aquestmetge.8118. SEMINÉRIO, F. L. P. :“Emilio Mira y Lopez e a psicología contemporânea. Una interpretaçao”Arquivos Brasileiros de Biologia Aplicada, 1978, 30 (1-2), pp. 31-36.8119. SEMIR, Marc de :154

“El Clínico cumple medio siglo”Diario de Barcelona, 9-I-1957, p. 4.Nota sobre el cinquantenari de l’Hospital.8120. SEMPAU, J. :“D. Juan Giné y Partagás”Lloyds. Periódico mercantil, financiero y político independiente, Any I, núm. 13.Barcelona, 28-XI-1890.Nota biogràfica breu acompanyada d’un retrat a la ploma de Giné, que signaCastelucho.8121. SEMPERE, Joaquim:“Ideari de Ramón Turró”Barcelona, Edicions 62, Col.lecció Antologia Catalana, nº 18, 1965, 124 pp +taules.Estudi extens important sobre el pensament de Turró.8122. SEMPERE CORBI, J. :“Como nació, como era, como funcionaba el hospital dels Folls de SanctaMaria dels Inoscents”Disc. RAM de Valencia, 1959.8123. SEMPERE SOLER, Jorge:“El archivo de historias médicas del servicio de neuropsiquiatría del HospitalProvincial de Valencia, en el periodo 1931-1936”Tesi Doctoral. Universitat de València, Departament d’Història de la Ciència iDocumentació, 1995.-----------Andreu Avel·lí Artís (1908-2006), emprà el pseudònim de “Sempronio”, fouperiodista, cronista de la ciutat de Barcelona, i en bastants dels seus articles, al llargde gairebé cinquanta anys, fa referència a la medicina local.8124. SEMPRONIO :“El mercadillo de los glóbulos”Diario de Barcelona, 27-X-1953.Comentari sobre els donants de sang.8125. SEMPRONIO :“Llora la inmunización”Diario de Barcelona, 24-III-1955.Sobre la campanya de vacunació contra la verola.155

8126. SEMPRONIO :“Los muebles del doctor Cardenal”Diario de Barcelona, 1-XII-1955.Notícia de l’Hospital del Sagrat Cor.8127. SEMPRONIO :“La nevera vacia”Diario de Barcelona, 10-III-1956.Sobre els donants de sang a Barcelona i la seva escassa generositat.8128. SEMPRONIO :“Novedades en el Hospital”Diario de Barcelona, 30-XI-1956.Reformes i adquisicions a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.8129. SEMPRONIO :“El “flash” en la barriga”Diario de Barcelona, 19-VII-1957.Nota sobre fotolaparoscopia a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.8130. SEMPRONIO :“A un metro de la bomba”Diario de Barcelona, 4-III-1959.Referència a la bomba de cobalt de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.V. t. Diario de Barcelona, 20-II-1959.8131. SEMPRONIO :“¿Se unirán los hospitales?”Diario de Barcelona, 6-XI-1959.En pro de una reestruturació hospitalària defensada per L. Trias de Bes.V.t. Diario de Barcelona, 30-X-1959.8132. SEMPRONIO :“Medio siglo de peregrinar a Lourdes …”Destino, 13-II-1960, núm 1175, p. 22.Sobre l’associació Hospitalitat Diocesana de la Mare de Déu de Lourdes.8133. SEMPRONIO :“Esperanza para unos pobres”Diario de Barcelona, 8-IV-1960.Constitució de la Societat d’Ajuda a la Paràlisi Mental.8134. SEMPRONIO :156

“Psiquiatras desde 1401”Diario de Barcelona, 15-IX-1960.8135. SEMPRONIO :“Los doctores Castro Llorens y Trias de Bes, en la Real Acadmia deMedicina, abren el corazón para nosotros”Destino, 1-IV-1961, núm. 1234, p. 24.Comentaris sobre la cirurgia cardíaca catalana.8136. SEMPRONIO :“Nocturno médico”Diario de Barcelona, 19-XII-1961, p. 4 i pp. 32-33.Reportatge de la festa celebrada per “La Hora XXV””.v.t. La Vanguardia dels dies 16-XII-1962, p. 23 i 20-XII-1964, p. 44.8137. SEMPRONIO :“La Angiología, en la persona de su padre, el doctor Martorell, se nos hahecho académica”Destino, 23-VI-1962, núm. 1298, p. 43.Entrevista amb Ferran Martorell amb motiu del seu ingrés a la RAM.8138. SEMPRONIO :“La doctora Duran y Reynals recuerda a su esposo, el demostrador delorigen virásico del cancer”Destino, 7-VII-1962, núm. 1300, p. 21.8139. SEMPRONIO :“El infausto calmante”Diario de Barcelona, 5-VIII-1962, p. 4.Comentari sobre dos casos registrats a Barcelona de teratologia deguts a lathalidomida.8140. SEMPRONIO :“El doctor Simón de Guilleuma”Destino, 9-II-1963, núm 1331, p. 24.Fotografia i entrevista amb aquest metge entorn de la seva col.lecció d’ulleres.8141. SEMPRONIO :“El viejo y eterno hospital”Diario de Barcelona, 25-VI-1963, p. 4.Sobre l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona.8142. SEMPRONIO :157

“Entrevista con el Dr. Cartañà sobre la playas contaminadas delBogatell”Destino 14-IX-1963, any XXXVI, núm. 1362, p. 24.8143. SEMPRONIO :“Homenaje a tres Bedeles de Medicina”Destino, núm. 1373, 30-XI-1963.Homenatge fet a aquests bidells de la Facultat de Medecina: Luis Colmenar,Francesc Jofre i Ventosa, Nicasio Garcia de Avila i Josep Rafi. En realitat forenquatre. Aleshores estaven adscrits a les càtedres de Medicina (Prof. Pedro Pons),Farmacologia (Prof. Valdecasas), Dermatologia (Prof. Vilanova) i Obstetrícia iGinecologia (Prof. Usandizaga).8144. SEMPRONIO :“Siguem forts, amb el doctor Pedro i Pons”Destino, 7-XI-1969.8145. SEMPRONIO :"Trueta, 'at home'"Tele/Exprés del 8 de gener de 1970, p.8.Comentari amb Josep Trueta sobre alguns aspectes de la seva vida i la sevaactivitat a Oxford.8146. SEMPRONIO :“La vejez, en la Academia”Tele/Exprés, 8-I-1970, p. 23.Referència a l’ingrés del Dr. Alsina i Bofill a la RAM de Barcelona.8147. SEMPRONIO :“Dels hospitals, per amunt”Destino, 27-II-1970.8148. SEMPRONIO :“… y el sillón académico de Alsina y Bofill”Destino, 24-XII-1970, núm. 1728, p. 20.8149. SEMPRONIO :“Mister Trueta, en la Academia”Destino, núm. 1735, 2-I-1971, p. 15.Nota sobre l’ingrés de Josep Trueta a la RAM.8150. SEMPRONIO :158

“Pedro Pons, un corazón que falla”Destino, núm. 1747, 27-III-1971, p. 60.Nota necrológica breu d’Agustí Pedro i Pons.8151. SEMPRONIO :“Un libro de tumba”Tele/Exprés, 19-IX-1971, p. 8.8152. SEMPRONIO :“Historia e historias del centenario hospital”Destino, núm. 1783, 4-XII-1971, p. 45.Comentari entorn de la publicació del llibre Història de l’Hospital de la SantaCreu i de Sant Pau i sobre Joan Freixas.8153. SEMPRONIO :“Clar i català”Barcelona, Dopesa, 1972, 181 pp.Recull d’alguns articles publicats a Tele/Estel durant l’any 1970, algúns d’ellsrelacionat amb la medicina catalana.8154. SEMPRONIO:“El doctor Gudel y las Casas de Socorro”Tele/eXprés. 21 de gener de 1972, p. 6Dades sobre el començament del que després foren els Dispensaris Municipals. Eldoctor Jorge Gudel, d’origen aragonès, . Relació amb els doctors Guillem Lòpez iEstanislau Andreu. Les primeres Cases. Altres dades.8155. SEMPRONIO :“El ojo clínico del doctor Trias de Bes”Destino, núm. 1795, 26-II-1972, p. 35.Nota motl breu sobre Lluís Trias de Bes.8156. SEMPRONIO :“El poeta Cid vuelve al Borne médico”Destino, núm. 1811, 17-V-1972, p. 39.Nota ran de la publicació d’un llibre de Felip Cid.8157. SEMPRONIO :“El doctor Mira, rehabilitado”Destino, núm. 1812, 24-V-1972, p. 17.Nota breu sobre Emili Mira.8158. SEMPRONIO :159

“Monumento a Ferran y lápida para Pitarra*”Destino, núm. 1831, 4-XI-1972, p. 45.Nota breu sobre un monument erigit a Horta en honor de Jaume Ferran i Clua.8159. SEMPRONIO :“Intermezzo médico, con Trueta y Sarró”Destino, núm. 1834, 25-XI-1972, p. 34.Nota breu ran d’un discurs pronunciat per Josep Trueta.8160. SEMPRONIO :"Nuestra antigua medicina"Tele/Exprés del 8 de juliol de 1973, p. 6.Comentari sobre el llibre 'Història de la Medicina a la Corona d'Aragó' d'AntoniCardoner. Valoració de la importància de l'obra.8161. SEMPRONIO :“El doctor Pi y Figueras y su castillo”Destino, núm. 1871, 11-VIII-1973, p. 18.Sobre la relació de Jaume Pi i Figueras amb Pals.8162. SEMPRONIO :“Cornudella, el payés de Juneda”Destino, núm. 1891, 29-XII-1973, p. 13.Referència a la recepció a la RAM de Josep Cornudella.8163. SEMPRONIO:“Historiador de la Medicina”Tele/eXprés, 5 d’octubre de 1974, p. 8.Referència extensa al doctor Manuel Carreras Roca i alguns dels seus llibres.8164. SEMPRONIO :“Puigvert y los educadores ”Destino, núm. 1949, 8-II-1975.Recull l’opinió d’Antoni Puigvert sobre un aspecte de la vida cultural delmoment.8165. SEMPRONIO :“El doctor Cardoner, figura de primera plana”Destino, núm. 1950, 15-II-1975, p. 33.Comentari breu ran del llibre Història de la Medicina a la Coronad’Aragó8166. SEMPRONIO :160

“Bípedos, con Trueta”Destino, núm. 1956, 29-III-1975, p. 30.Comentari ran de la publicació del llibre de Trueta, ‘La estructura del cuerpohumano’.8167. SEMPRONIO :“Trias Fargas en la Academia de Medicina”Destino, núm. 1956, 29-III-1975, p. 30.8168. SEMPRONIO :“La medicina catalana, con Cela y Botella Llusià”Destino, núm. 1966, 11-V-1975, p. 20.Nota breu sobre el II Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana.8169. SEMPRONIO :"Sayé biografiado"Tele/Exprés del 3 de juliol de 1975, p. 6.Comentari sobre el llibre que Cornudella havia dedicat a l'estudi de l'obra de Sayé.8170. SEMPRONIO :"Su lápiz, doctor"Tele/Exprés del 13 de gener de 1976, pàg. 7Nota sobre Remigi Dargallo, mort el 1972, que en els seus anys joves havia estatcaricaturista del "Papitu" amb el pseudònim de Remigius.8171. SEMPRONIO :“Psiquiatra en la Academia”Destino, núm. 2058, 16-III-1977, p. 46.Nota sobre l’ingrés de Joan Obiols i Vie a la RAM.8172. SEMPRONIO :"Pere Mata, el avanzado"Tele/Exprés del 13 de gener de 1978, p. 7.Nota breu sobre la ideologia progressista de Pere Mata (1811-1877), ran de lacommemoració del centenari de la seva mort a la Reial Acadèmia de Medicina deBarcelona.8173. SEMPRONIO :“Santa Madrona, una gran família”La Vanguardia, 16-V-1984.Article on es mesura la trajectória de la Clínica de Santa Madrona amb motiu delseu tancament.161

8174. SEMPRONIO :“En la muerte de Alfredo Rocha, artista y humanista”La Vanguardia, 30-III-1987.Article en record de l’obra d’aquest metge ran de la seva mort.8175. SEMPRONIO :“Pedro Pons, un mago”La Vanguardia, 26-X-1998, p. 31.Record del doctor Agustí Pedro i Pons i el prestigi ciutadà, ran del centenari delseu naixement.8176. SEMPRUN, Alfredo :“En el corazón de Barcelona, un remanso de paz”ABC, 28-X-1960.Sobre l’antic hospital de la Santa Creu.8177. SENA, F. : (Frederic Sena Fernández)"VI siglos del Hospital de Vich"Ausa, 1955, núm. 13, 121-126.Seguiment de l’hospital de Vic, des de l’any 1348 fins 1953. Fundat el segle XIVgràcias al testament de Ramón de Terrades, sembla que fou acabat el 1348. Cita unbenefactor del segle XVII: Pere Ramis i altres del segle XVIII. Durant la Guerradel francès es va convertir en hospital militar de les forces ocupants.8178. SENA, Federico :"Cosas de médicos en el Vich del siglo XVIII"Ausa, 1961-1963, vol. IV, núm. 37, 85-94.Fa referència a alguns aspectes de la vida professional mèdica de Vic, durantaquell segle.8179. SENA, Federico :"La pequeña historia de la Cofradia de San Cosme y San Damián"Ausa, 1965, vol. V, núm 51, pàg. 182-191.Article sobre la renovació l’any 1591 de la Cofradia de Metges, cirugians,apotecaris, cerers i adroguers de Vic. Cita alguns noms dels seus membres delsegle XVII i d’algunes fòrmules farmacèutiques. Iconografia.8180. SENA, Federico:“Dades sobre el còlera de l’any 1854”Ausa, 1965, núm. 52, pp. 228-2378181. SENA, Federico :162

“Un proceso de brujas de 1620”Ausa, vol. VI, (1968-1971), núm. 60, p. 53-62.Relació sobre tres dones: Francesca Trèmol, “la Becoda”, Margarida Joaneta iAntònia Rosquelles que foren acusades de tractar amb el dimoni. Algunestranscripcions del procés i de tortures. Iconografia. Treball amb 19 notes.8182. SENA, Federico :“Dades per a una història de la sanitat a Vic”Ausa, vol. XII, 1987, (núm. 118-119), pp. 215-221.Recull de tres documents sanitaris: el primer de 1784 d’Antoni Millet sobre elvalor terapèutic de les aigües termals. El segon de 1803 d’Antoni i Josep Pasqualsobre una epidèmia no identificada. El tercer de 1810 sobre la prevencióepidèmica per un grup de metges vigatans.8183. SENDER, Ramón J. :"Miguel Servet ayer y hoy"El Noticiero Universal, 12 de febrer de 1981, p. 11Visió de la personalitat de Servet per un coterrani seu. Notícia sobre l'EsglésiaUnitària i els seus adeptes.8184. SENENT-JOSA, Joan :“Font i Sagué i la Renaixença de les Ciències Naturals a Catalunya”L’Avenç, 1978, núm. 12, pp. 6-10.Article il.lustrat amb fotografies de Norbert Font (1874-1910) autor delvolum, Història de les Ciències Naturals a Catalunya del segle IX al segleXVIII (Barcelona 1908).8185. SENENT-JOSA, Joan :“Les ciències naturals a la Renaixença”Barcelona, Dopesa , 1979, 14 pàgs.Resum breu i documentat de la ciència a Catalunya des de les darreries del segleXVIII a començament del XX, amb al·lusions forçosament reduïdes d'algunesinstitucions mèdiques: Col·legi de Cirurgia, Reial Acadèmia de Medicina,Laboratori Municipal, i de persones: Bahí; Salvà i Campillo; Santpons; Carbonell iBravo; Ferran, Turró i altres.8186. SENTIÑÓN, G. :“¡ José de Letamendi!”G.M.C. , 1897, núm. 491, p. 421.8187. SENTÍS, (i ANFRUNS), Carles :“Con Trueta se fue un experiencia”El Correo Catalàn, 21-I-1977.163

Article ran de la mort de Josep Trueta.8188. SENTÍS, Carles:“Marañón i els seus amics catalans”Avui, 2 de juny de 1987, p. 15Referèncias a les afinitats catalanes de Marañón. Relació amb August Pi-Sunyer,Agustí Pedro i Pons, Josep Alsina i Bofill, Frandesc Vilardell i altres.8189. SENTÍS, Carles :“Just Cabot a Montparnasse”Avui, 3-I-1993, p. 13.Just Cabot fou un metge que no va exercir mai la professió. Va dirigir la revistaMirador i tingué un gran prestigi intel.lectual.8190. SENTÍS, Carles :“Alsina Bofill, vist de prop”Avui, 5-IX-1993, p. 128191. SENTÍS, Carles :“F. Rubió i Tudurí, agitador cultural”Avui, 1-V-1994, p. 12.Record d’aquest farmacèutic i metge, creador d’un fundació, i la seva relacióamb Menorca. Morí als 93 anys.8192. SENTÍS, Carles :“Dos flamantes nonagenarios”La Vanguardia, 23-V-1998, p. 19.Referència als aniversaris, i activitats, de Sempronio i Moisès Broggi.8193. SENTÍS, Carles :“Metge de poble”Avui, 12-VIII-2001.Medicina i literatura. El metge Tomàs Pagès i Fontgivell nat a Riudoms i queexercí a Capellades. Referència a l’avi metge, Jaume Sentís i Grau.8194. SENTÍS, Carles:“Josep Maria Dexeus Trias de Bes”La Vanguardia, 25 de gener de 1995, p. 17Article sobre Josep M. Dexeus i la seva nissaga, ran del seu ingrés a la R.Acadèmia de Medicina. .8195. SENTÍS ANFRUNS, Luis :164

“Passi-ho bé, doctor Ferràndiz”La Vanguardia, 2-III-1982.Article necrológic en record de Vicenç Lluís Ferràndiz i Garcia, que va exercir lamedicina naturistav.t. Carta al Director, amb el mateix títol, a El Noticiero Universal, 12 de gener de1982, p. 13. .8196. SENTÍS i BONET, Jordi :“Homenatge al doctor Joan Casanovas i Guinjoan”in Adserà i Martorell, Josep, Actes celebrats en el IV Centenari de l’Hospital Noude Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona, 1992, pp. 103-106.Conferència pronunciada el 28 de setembre de 19888197. SENTÍS I BONET, Jordi:“Informe resum del Congrés”Gimbernat, 1992, volum XVII, pp. 41-42.Resum molt breu de les activitats del VII Congrés d’Història de la MedicinaCatalana ((Tarragona, 1992)8198. SENTMENAT DEL ROMEO, Montserrat de :“Llamamiento a favor del Hospital de San Lázaro”La Vanguardia, 1-VI-1934, p. 17.8199. SERAFÍN CANALS, Anna; PUMAROLA I BATLLE, Martí:“La epidemia de carbunco registrada en el obispado de Solsona en el año1783”in Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (ed), V Jornades Nacionals deHistòria de la Veterinaria (Barcelona, 17-18 de novembre 2000).Barcelona,Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, 2000.8200. SEREÑANA i PARTAGÀS, Prudenci :“La prostitución en la ciudad de Barcelona (estudio como enfermedadsocial y considerada como origen de otras enfermedades dinámicas,orgánicas y morales de la población barcelonesa)”Barcelona, Imp. Suc. Ramirez i Cia., 1881.8201. SEREÑANA (i PARTAGÀS), Prudenci :“Congreso Médico y Farmacèutico en la Exposición Universal de Barcelonadel 9-15 de setiembre de 1888”La Independéncia Médica, 12-IV-1888.V. t. Núms. 28, 50 i 51 del mateix any.8202. SERGI, S. :165

"La mandíbula de Bañolas"Rev. di Antropologia (Roma), 1917-1918, 22, pàgs. 311-315.Petit estudi on assenyala la importància que per a la paleoantropologia del nostrepaís té la troballa del maxil·lar inferior en estrats corresponents al neolític aBanyoles.8203. SERRA, Àngel:“Estudi de les aigües de Manresa en relació Amb el tifus”Manresa (Impr. i Llibreria Boixeda), 1927, 28 pp.8204. SERRA, Consol:“El llarg camí dels Annals”Annals de Medicina, 1998, vol. 82, núm. 1, p. 1218205. SERRA, E:“La casa dels infants orfes de Barcelona (1652-1653). Esbós d’aproximació auna font per a l’estudi de la beneficència a la Barcelona del segle XVII”Act. I Congrés Història Moderna de Catalunya, Barcelona, (UB), 1984, vol. 1, pp.627-633,8206. SERRA BALABRE, Maria Luisa :“Exposición iconográfica y bibliográfica de Orfila”Maó, Ateneu Cient. Liter. i Artístic, 1953, 81 pàgs.Escrit amb motiu de l'exposició del llibre mèdic antic de les biblioteques de Maó,reuneix una bona informació bibliogràfica sobre el toxicòleg menorquí.8207. SERRA I BARCELÓ, Jaume :“Postura de la societat mallorquina devant alguns pautes sexuals (s. XVI-XVII)”in La vida quotidiana dins la perspectiva histórica. Terceres Jornades d’Est. Hist.Locals. Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1985.Estudi dels comportaments sexuals i les seves desviacions en base a ladocumentació judicial.8208. SERRA BENASSAR, Guillermo :“Prolegómenos de Anatomía”Palma de Mallorca, 1897, 149 pp.Entre les pàgines 11 i 56 inclou una biografia de Josep de Letamendi.8209. SERRA i BOLDÚ, Valeri :“L’Oleguer Miró ”Rev. Il. Jorba , Abril 1926, 199, p. 38.Nota necrológica breu.166

8210. SERRA i BOLDÚ, Valeri :“La última obra de Roig y Raventós : Nuvolades”El Eco de Sitges, 1929, XXLV, núm. 2224, pp. 1-2.8211. SERRA i CAMPDELACREU, José :“Bosquejo biográfico de D. Joaquín Salarich y Verdaguer. Con notíciasexpositivas, críticas y bibliográficas de sus obras, escrito en cumplimiento delacuerdo del M. I. Ayuntamiento de esta ciudad 10 de marzo de 1884.”Vic, Imp. Ramon Anglada, 1885, 162 pp.Segueix un catàleg dels escrits de Salarich i unes poesies en honor seu.8212.SERRA i CIFRÉ, Francesca Maria :“Contribució a l’estudi de les crisis demogràfiques a Mallorca:Alcúdia”in La vida quotidiana dins la perspectiva històrica. Terceres Jornades d’Estudishistòrics locals. Palma de Mallorca, Inst. d’Est. Baleàrics, 1985.Estudi sobre les crisis de població d’Alcúdia i les seves causes.8213. SERRA i COMA, Roser:“La Junta del Morbo i el canvi de cementiri a la localitat de Calders: duespropostes per la millora de la salut pública”in Actes VI CHMC, Manresa 1990, Vol. IIII. Gimbernat, 1991, volum XV, pp.263-268.Comunicació que presenta i estudia les mesures de salut pública, preses a Calders,per combatre la peste (1631, 1651-54), i els efectes de la Guerra del francès,amb eltrasllat del cementiri, a causa de l’elevada mortalitat.8214. SERRA i COMA, Roser:“Mostra de remeis casolans de l’època moderna”Miscel. Est. Bagencs, 1990, 7, 209-215.Pistes sobre medecines populars des del segle XVI (remei contra el mal de tinya)procedents d’un manuscrit que es troba a Can Serra, de Calders, sense data8215. SERRA CRESPO, M. :“Cincuenta aniversario de la vacunación anticolérica”El Diluvio, 31-III-1935.8216. SERRA ESTURI, M. :“Bona recordança”Rev. Il. Jorba, Abril 1926, 199, pp. 31-32.Sobre Oleguer Miró.167

8217. SERRA i FONTANELLES, Jaume :“Escarbando en el pasado. El Dr. Claveria, número 1 del colegio”Inform. Colegial, Maig 1974, núm. 40, pp. 8-12.Entrevista i fotografia amb Josep Claveria i Ventura, amb motiu de fer 99 anys iser el número 1 dels metges col·legiats a Barcelona.8218. SERRA i FONTANELLES, Jaume :“Una difícil actitud”Inform. Colegial, Juliol 1974, núm. 42, pp. 5-9.Entrevista amb el cirurgià Victor Salleras i Llinares.8219. SERRA GODAY, R.; LLORENS ARTIGAS, J; TÀPIES, A. :"Aspectos artísticos del doctor Reventós"Ana. Medicina, 1968, suple. (2), 37-41.Informació breu sobre alguns aspectes de l'interès artístic de Jacint Reventós iBordoy, i de la seva relació amb Picasso.8220. SERRA I HUNTER, Jaume :“L’obra filosòfica de Turró”Rev. de Catalunya, 1928, núm. 51, pp. 209-238.8221. SERRA i HUNTER, Jaume :“Figures i perspectives de la Història del pensament”Barcelona, Polonio & Margelí, 1935, 96 pp.Inclou entre les pàgines 75 i 79 un capítol sobre “Característiques fonamentalsde la filosofia de Ramon Turró”.8222. SERRA IGLESIAS, Jaume :“Documentación referente a la epidemia colérica de la ciudad de Igualada enel año 1885”Igualada, N. Poncell, 1885, 31 pp.Dades sobre efectes demogràfics i despesa econòmica per vencer l’epidèmia.8223. SERRA DE MANRESA, Fra V. :“Un cas d’institucionalització del servei d’assistencia als empestats de ladissetena centúria, protagonitzada pels caputxins de Catalunya”Pedralbes, 1993, núm. 13- II, pp. 185-190.8224. SERRA de MARTÍNEZ, Josep Maria :“La Medicina luliana. Apunts i comentaris”Barcelona, Estudis Franciscans (N. Poncell Imp.), 1924, 31 pàg.Un bon resum d'alguns aspectes de la filosofia i el pensament lul·lians relacionatsamb la medicina.168

8225. SERRA de MARTÍNEZ, Josep Maria :“El arte médica del beato Raimundo Lulio”Higia, Març 1935, núm. 3, pp. 24-25.8226. SERRA i PAGÈS, R. :“El doctor Oleguer Miró i Borrás”Rev. Il. Jorba, Abril 1926, 199, pp. 28-30.Necrològica.8227. SERRA-RAFOLS, J. de C. :“El poblament prehistòric de Catalunya”Barcelona, Ed. Barcino, 1930, 176 pàgs.Text important en el seu temps, en el qual dóna notícia dels coneixements sobre lapoblació primitiva de Catalunya i d'escasses troballes. Iconografia i bibliografia.8228. SERRA i VILARÓ, J. :“En la mort del patriarca”Rev. Il. Jorba, Abril 1926, 199, pp. 32-33.Recordatori d’Oleguer Miró i Borrás que havia estat ànima i director de laRevista Il.lustrada Jorba, de Manresa, ran de la seva mort.8229. SERRA i VILARÓ, J. :“La civilització megalítica a Catalunya”Solsona, (edit. Museu de Solsona), 1927, 351 pp.8230. SERRA i VILARÓ, J. :“Una nova publicació d’en Salvador Vilaseca, de Reus”La Cruz de Tarragona, 18-VII-1934.V. t. Diari de Reus, 20-VII-1934.8231. SERRACLARA i PLA, M. Teresa; MARTÍ i AIXELÀ, Montse:“Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Història, arquitectura, art”Barcelona (Fundació Privada Hosp. de Sant Pau) 2001.Sobre la intervenció de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner i els escultorsEusebi Arnau i Pau Gargallo en la construcció d’aquest hospital.8232. SERRALLACH, F. :"Notas históricas de los distintos servicios: urología"a Hospital Clínico, Cincuentenario... , pp 165-169Es comenta amb una certa extensió l'evolució del servei d'urologia de l'HospitalClínic de Barcelona, amb menció més detallada d'E. Sacanella, M. Serès i S. GilVernet.169

8233. SERRALLACH, Narcís :“Alvar Presta i Torns”But. Sind. Met. de Catalunya, Juliol 1934, núm. 34, pp. 4-6.“Biografia d’Àlvar Presta (1868-1933), que fou president de’Acadèmia de Ciències Mèdiques i del F.C. Barcelona”.8234. SERRAMALERA i COSP, Pere :“Gaietà Benaprès i Mestre (1848-1907)”But. Grup Estudis Sitgetans, 1983, març, núm. 25, i novembre, núm. 26Estudi, en dues parts, sobre el metge Gaietà Benaprès. ,8235. SERRAMALERA i COSP, Pere :"Sitges en el porvenir i Gaietà Benaprés i Mestre. Una vida al servei de Sitges"Sitges, Imp. Ab. de Poblet, 1984, 40 pp.Dades sobre la vida de Gaietà Benaprés (1848-1907) metge i figura destacada dela vida sitgetana. Dóna un reflex de Sitges a les darreries del segle XIX.Iconografia.8236. SERRAMALERA i COSP, Pere :"Metges, cirurgians i apotecaris sitgetans. Segle XVII"Gimbernat, 1986, volum V, pp. 367-377Dades sobre tretze sanitaris sitgetans del segle XVII, entre ells Francesc Llopis iJoan Grana cirurgians; Francesc Fabra, metge i Josep Puig, apotecari, tots ells devida local intensa.8237. SERRAMALERA i COSP, Pere :“Un cas de “vomit negre” a Sitges durant l’epidèmia de 1821”Gimbernat, 1986, volum VI, pp. 337-342.Referència d’un cas a Sitges. Transcripció de l’informació del llibre d’òbits de laparròquia (5-VIII-1821) de la defunció d’una noia de 18 anys, i veïna de Sitges.8238. SERRAMALERA i COSP, Pere :“Metges, cirugians i apotecaris en la villa de Sitges durant el segleXVII”Gimbernat, 1988, volum IX, pp. 333-345.Dades sobre sanitaris sitgetans del segle XVII. Complementa en bona part unarticle anterior, amb títol semblant.8239. SERRAMALERA i COSP, Pere :“Estudis demogràfics de la vila de Sitges dels segles XIV al XVII”in Actes VI CHMC, Manresa 1990, Vol. II. Gimbernat, 1990, volum XIV, pp.271-283.170

Comunicació que presenta l’evolució demográfica de la vila de Sitges al llarg dequatre segles.8240. SERRAMALERA i COSP, Pere; ESCUDÉ I AIXELÀ, Manuel M. :“Miquel de Cassador, doctor en medecina i botifler”in Actes VI CHMC, Manresa 1990, Vol. I. Gimbernat, 1990, volum XIII, pp. 261-287.Perfil biográfic d’aquest metge sitgetà declaradament partidari de Felip V, dins delcontext d’atenció sanitària dels anys de la Guerra de Successió.8241. SERRANO, Anna :“Esa cosa absurda: un poeta lírico”El Observador, 29-XII-1992, p. 52.Article dedicat a Màrius Torres en celebrar-se el cinquantenari de la seva mort.8242. SERRANO, Mar:“Aspectes científics i organitzatius del termalisme i de la hidroteràpiacontemporanis”in Jerónimo Bouza, et al. ‘Història termal de Caldes de Montbui’. Caldes deMontbui (Ajuntament de Caldes), 2002.8243. SERRANO, Maria Dolors :“Luís Daufí, con secreta esperanza”La Vanguardia, 23-XII-1967, p. 33.Article on es fa un comentari sobre la vida i l’obra de Lluís Daufí amb motiu dela seva anunciada anada a la Universitat de Michigan.Fotografia.8244. SERRANO i PIÑOL, M. Teresa; PÉREZ i VILA, Félix-Carlos:“Estudios de la mortalidad en Figueró en los años 1871-1900”Gimbernat, 1987, volum VII, pp. 289-305.Análisi de 451 inscripcions d’òbits. Detall de vuit microepidèmies i agulles demortalitat. Neumonia i diagnòstics equivalents: 46 òbits; feridura, 44; infeccionsintestinals, 41, d’elles 38 % en nens; tuberculosi, 22; mort violenta 14; diftèria,10. Altres causes. Valoració per edats i sexe. Taules gràfiques.8245. SERRAT, Jordi :“Un simposi estudia l’obra de Nahmànides, un gironí universal”Avui, 8-XI-1994, p. 4Breu referència al metge Mose Nahman, també conegut com Nahmànides,Ramban, o Bonastruc de Porta.8246. SERRAT, Jordi :171

“Es epidèmies ena Val d’Aran errasèren fòrça familhes”Avui (Auè), 25-IV-1998, p. II.Entrevista, en el suplement en llengua aranesa de l’Avui, amb J. Riera Socasau,metge aranès, autor del llibre ‘Era sanitat ena Val d’Aran, sègles XVII e XVIII’.Fotografia.8247. SERRAT I PUIG, Manuel :“Catalans notables: Martí Genís i Aguilar”Curiositats de Catalunya, 27-III-1937, núm. 61.8248. SERRATE, José M. .“En el álbum del Hospital de Niños Pobres”Diario de Barcelona, 19-VI-1904, p. 7470.Nota curta sobre l’obra de Francesc Vidal Solares i el seu hospital de nens.8249, SERRATE AGUILERA, Ramon:“Fer investigació des del silenci”Avui, 25 d’octtubre de 1987, p. 30.Breu nota necrològica ran de la mort de Salvador Gil Vernet, catedràticd’anatomia i mestre d’urologia.8250. SERRATS OLLÉ, J. :“Conversaciones: Garcia-Valdecasas”Tele/Exprés, 9-I-1974.Entrevista amb motiu del discurs pronunciat per F. Garcia-Valdecasas:“Tratamiento farmacológico de la agresividad”. En aquell moment era elcatedràtic més polèmic de la Facultat i exrector.8251. SERRES i SENA, Eduard:“Joan Domenech i Miró”Boletin Arqueológico (Tarragona), 1978, 141-144, pp. 190-192.Nota necrológica sobre el Dr. Domènech. Valoració de la seva vinculacióciutadana. Fou president del Col.legi de Metges de Tarragona.8252. SERRES i SENA, Eduard; SÁNCHEZ, REAL, José:“La Cofradía de los Santos Cosme y Damián de Médicos y Farmacéuticos deTarragona”Circular Farmacéutica, 1950, VIII, núms. 76. 77. 78. i 79.8253. SERVET, Miquel :“Restitución del cristianismo”Edició d’Ángel Alcalá. Primera traducció castellana d’Ángel Alcalá i Luis Betes.Edició, introducció i notes d’Ángel Alcalà. Madrid, Fundación Universitaria172

Española, Col. Clásicos Olvidados, 1980.Hi ha una molt completa notícia biográfica de Servet.8354. SERVIÀ, Josep M. :“Llorenç Villalonga, premio Josep Pla de novela catalana”La Vanguardia, 11-I-1974, p. 49.Article amb una entrevista amb aquest metge psiquiatre i escriptor tot analitzantla seva obra.8255. SESÉ, Teresa:“Jaime Salom, un dramaturgo adicto al estreno mundial”La Vanguardia, 2 de febrer de 1992, p. 54.Notícia extensa sobre Jaume Salom, metge oftmòleg, autor d’una obra teatralextensa i amb èxit, amb difusió internacional. Fotografia. .8256. SESER PÉREZ, Rosa:“Memòries sanitàries dels pobles del Districte de Dènia conservades a l’arxiumunicipal de Dènia, 1894-1924”Aguaits, núm. 16, 1999, pp. 105-106.8257. SEVILLA I MARCOS, Josep M. :“Ramon Llull. L’Art Compendiosa de la Medecina”Barcelona, Fundació Museu d’Història de la Medicina, 1987, 166 pp.8258. SHAMPO, M. A. ; KYLE, R. A. :“Miguel Servetus”JAMA, 5-II-1982, 247 (2), p. 641.8260. SHAMPO MA, KYLE RA:“Ophthalmologist devised method of lens extraction”Mayo Clin. Proc. April 1987, 62 (4), p. 312.Inclou una nota biográfica de J. A. Barraquer.8261. SIBONI, Lluís; BELLOGIN, Angel :“Un boticario y varios farmacéuticos. Perfiles y semblanzas professionales osiluetas y bocetos del natural de distinguidos farmacéuticos contemporáneos”Barcelona, Imp. P. Ortega, 1888, 782 pp.8262. SICART, H. :“La hospitalización en Barcelona”La Vanguardia, 17-VI-1913, p.5.8263. SICART, H. :173

“Els feministes catalans”Feminal, núm. 100, 25-VII-1915.Fotografia del metge H. Sicart i comentari del discurs d’Higiene de l’Alimentacióaplicada a la Economia domèstica donat a “La Llar” durant l’hivern 1914-1915.8264. SIERRA, Eduardo :“El mundo de Ramon Llull”Historia y Vida, 1985, núm. 205, pp. 64-68.8265. SIERRA GARCIA, Antonio :"Introducción de la asepsia en España. León Cardenal"Primer Cong. Int. Hist. Med. Cat. Barcelona, 1970, vol. II, 297-299Visió succinta de l'obra de Lleó Cardenal i Pujals (1878-1960), fill i deixeble deSalvador Cardenal. Catedràtic de cirurgia a la Facultat de Medicina de Madrid(1913-1939) i rector. Valoració de la seva influència per a introduir les idees sobreasèpsia. Menció d'alguns deixebles.8266. SIERRA VALENTÍ, Xavier :“L’obra dermatológica de Giné i Partagàs”Gimbernat, volum XXII, 1994, pp. 243-251.Article que presenta l’aportació de Giné i Partagás a l’especialitat de ladermatología.8267. SIERRA VALENTÍ, Xavier :“Història de la Dermatologia”Barcelona, Lab. Menarini, 1994, 339 pp.Obra extensa, valuosa, molt completa, i·lustrada. Inclou alguna referènciacatalana.8268. SIERRA VALENTÍ, Xavier:“Los coetáneos de Juan Azúa en Cataluña: de Giné y Patagàs a Jaume Peyrí”in X. Sierra, Juan Azúa y su tiempo. Madrid, Ed, Saned, 1999, pp. 61-77.8269. SIERRA VALENTÍ, Xavier:“Cien años de dermatología, 1900-2000”Madrid, Aula Médica, 2001.8270. SIGERIST, Henry E. :"Bedside Manners in the Middle Ages: The treatise 'De Cautelis medicorum'attributed to Arnald of Villanova"a On the History of Medicine, Nova York, 1960, pp 131-140.Unes pàgines plenes d'interès, que el reconegut historiador de la medicina residentals Estat Units, va dedicar a Arnau de Vilanova, com a figura representativa de174

l'edat mitjana.8271. SIGMOND, George :“The unnoticed theories of Servetus”Londres, 1826, J. H. Burn edit., 72 pàgs. Hi ha una segona edició del 1828.Fa una relació de les teories de Servet respecte a la circulació menor, tot valorantaquesta aportació en el camp científico-mèdic.8272. SIGUAN i SOLER, Miquel :“Ideas psicológicas en la obra de Ramón Turró”Rev. Hist. Psicol., 1980, 1 (3-4), pp. 323-351.8273. SIGUAN, Miquel :“La Psicologia a Catalunya”Barcelona, Edicions 62, Col·l. Llibres a l'Abast, núm. 161, 1981, 268 pàgs.Estudi extens sobre els antecedents històrics de la Psicologia a Catalunya, en laqual s'analitzen en detall les contribucions de Ramon Llull, Marià Cubí, Pere FelipMonlau, Pere Mata, Josep Letamendi, Ramon Turró i Emili Mira entre altresautors.8274. SILES GONZÁLEZ, J:“Evolución histórica de una profesión multidisciplinar: la enfermeria y lasalud pública en la España contemporánea”Alacant Sanitari, 1990, núm. 7, pp. 15-18.8275. SILES GONZÁLEZ, J:“Evolución histórica de la ‘industria de las nodrizas’ en Alicante (1868-1936)”Actas II Congr. Historia Social de España: El trabajo a través de la historia.Córdoba (Asoc. Esp. Hist. Social, Fund. Pablo Iglesias, 1996, pp. 367-374.8276. SILES GONZÁLEZ, José; GARCÍA HERNÁNDEZ, Encarnación:“Fuentes en la historia de los hospitales de Alicante (siglos XIII al XVIII)”in I Cogreso Nacional de Historia de Enfermería. Libro de Ponencias yComunicaciones. Barcelona, E. U. Enfermería Univ. Complutense/ E. U.Enfermería del HospitalGeneral Universitario de Valencia, 1996.8277. SILÓNIZ, Carlos de; BATLLÉS I BERTRAN DE LIS, M. :“Homenaje a los Dres. Gimbernat y Letamendi”Barcelona, 1894, Imp. Henrich i Cia, 50 pp.Discursos pronunciats a la Facultat de Medicina de Barcelona el 13 d’octubre de1894.8278, SILVA ARAMBURU, J. :175

“El Sello de Barcelona”Solidaridad Nacional, 14-XI-1945.Proposa una postal a favor dels hospitals barcelonins.8279. SIMBOR ROIG, Maria Josep:“L’Hospital d’Innocents, folls e orats de València: fonts i bibliografia”Tesi de llicenciatura. Univ. València, 1992.Revista d’Història Medieval, 1996, núm. 7, pp. 212-2208280. SIMÓ, Domingo :“Notas históricas sobre el 'Hospital de Ignoscents, folls e orats' de Valencia”València, Ins. Psiq. P. Jofre, Inst. Alf. el Magn. Diputació Provincial, 1954.Mencionat també a Arch. Neurobiol. 17, 1954, 105-114.Considera al P. Jofre com un dels iniciadors del tractament científic dels alienats.La seva tasca va tenir influència no solament en la ciutat valenciana sinó arreu deles terres de la Corona d'Aragó.8281. SIMÓ, Joan :“Francesc Abel, téologo, médico y sociólogo al servicio de la bioética”Compartir, 1995, núm. 17, pp. 29-32.Entrevista i fotografia.8282. SIMON CASTELLVÍ, Josep M. :“Un ejemplo para la medicina catalana”La Vanguardia, 2-XI-1997, p. 44.Referència al doctor Pere Tarrés i Claret. Fotografia.8283. SIMON (de Guilleuma), J. M. :"Notes per a la història de les ulleres. Escultura catalana quatrecentista"Anal. Med. 1922. Crònica, 181-201, i 1923, 215-229.Estudi aprofundit sobre el tema. Iconografia sobretot de personatges representatsen obres d'art del segle XV amb ulleres.8284. SIMON, J. M. :"Les ulleres en el segle XVII"Anal. Med. 1923, 389-413.Continuació del treball anterior. Estudi de l'obra com a òptic de Barcelona, deDaza Valdés, nascut a Sevilla el 1623. Anàlisi aprofundit del tema.8285. SIMON, J. M. :"Alcoatí. Llibre de la figura del uyl”, text català traduït de l'àrab per MestreJoan Jacme i conservat en un manuscrit del XIV segle a la BibliotecaCapitular de la Seu de Saragossa. Ara exhumat i presentat per Lluís Deztany,176

ibliòfil. Amb una notícia històrico-medical del Dr. Josep M. Simon deGuilleuma, oculistaBarcelona, 1933.Text important per a conèixer la història de l'oftalmologia a casa nostra durantl'edat mitjana. Importància de l'aportació de l'òptica i l'oculística àrabs.8286. SIMON, José M. :"La curación de las cataratas del rey don Juan II"Bol. R. Aca. B. L. de Barcelona, 24. 1951-1952, 250-257.Nota sobre la curació d'unes cataractes que van afectar a Joan II. Referència a latècnica utilitzada.8287.SIMON DE GUILLEUMA, Josep M. :“De l’ús de les ulleres en els països de la Confederació catalanoaragonesaen el segle XIV”(Separata ), pp. 485-501.Aportació de notes sobre una comanda d’ulleres feta per la casa reial catalanal’any 1355.8288. SIMON de GUILLEUMA, José M. :“Crescas Abnarrabí, médico oculista de la aljama leridana”Separata Rev. De l’Inst. Arias Montano, CSIC, fasc. 1, any XVIII, pp. 83-97.Madrid-Barcelona, 1958.8289. SIMON de GUILLEUMA, José M. :“Juan Roget, óptico gerundense, inventor del telescopio y los Roget deBarcelona constructores del mismo”Boletin del Instituto Municipal de Historia de Barcelona, núm. 75, Barcelona,octubre 1958.8290. SIMON de GUILLEUMA, José M. :"Jaime de Bofill, cirujano del emperador Carlos V"Medicamenta, 32, 1959 , 349, pp 316-320.Notícia d'aquest cirurgià que es va posar al servei de Carles V.8291. SIMON de GUILLEUMA, José M. :“Juan Roget, óptico español inventor del telescopio”Actes IXe Congrés International d’Histoire des Sciences, (1959), pp. 708-721.(separata)SIMON i TARRÉS, A. :“La plaga de llagosta de 1684-1688 a Catalunya”Rev. Girona, 1981, núm. 94, pp. 19-21177

8292. SIMON i TARRÉS, A. :“Una topografia mèdica de Girona de l’any 1812”Revista de Girona, 1984, núm. 106, pp. 75-80.8293. SIMON i TARRÉS, A. :“Els anys 1627-1632 i la crisi del segle XVII a Catalunya”Estudis d’Història Agrària, 1992, núm. 9, pp. 157-180.8294. SIMON i TARRÉS, A. :“La població catalana a l’època moderna: síntesi i actualització”Manuscrits, 1992, núm. 10, pp. 217-258.8295. SIMON i TARRÉS, Antoni :“Aproximació al pensament demogràfic de Catalunya”Barcelona, Curial, 1995, 172 pp.Amb nombroses referències al pensament de metges sobre qüestionsdemogràfiques.8296. SIMÓN TOR, Josep M. :“La cirurgia catalana als segles XIV, XV i XVI”Gimbernat, 2003, XL, pp. 27-40.Article que estudia la història de la cirugía catalana i la seva docència al llarg detres segles.8297. SIMÓN TOR, Josep M. ; SIMÓN CASTELLVÍ, Josep M. ; SIMÓNCASTELLVÍ, Sara Isabel; SIMÓN CASTELLVÍ, Guillermo; SIMÓN.CASTELLVÍ, Cristina:“Els cirugians de Saragossa i València a la Baixa Edat Mitjana”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 303-312.Comunicació que estudia l’evolució de la pràctica quirúrgica a Saragossa i aValència al llarg dels segles XIV, XV i XVI.8298. SINGER, D. W.:“The testamentum attribut to Raymond Llull”Archeion, 1928-1929, núm. 9, pp. 43-52.8299. SINUES RUÍZ, A, :“La Farmacia militar en Cataluña durante la guerra de la Independencia"Barcelona, Pub. Sem. Hist. Farm., (Imp. La Polígrafa), 1959, 89 pàgs.V.t. Act. IX Cong. Int. Hist. Ciencias, Barcelona-Madrid, 1959, pp325-326.178

Monografia extensa en que tracta sobre molts aspectes del tema. Algunes relacionsamb la medicina i l'exèrcit.8300. SIQUOT, Roberto :“Homenaje de la Sociedad de Beneficencia del Hospital Español de Rosarioen memoria de los doctores Jaime Ferran y Santiago Ramón y Cajal”Rosario de Santa Fe, 1952, s.p.Fet en ocasió del centenari del naixement d’aquests investigadors.8301. SIRVEN, J. :“Notice sur la fondation de l’hôpital St. Jean, de l’hospice de la Miséricordie,et du Dépot de Charité de Perpignan”Soc. Sc. Lit. Pyr. Orient., 1856, núm. 10, pp. 544-558.V.t Perpignan (Imp. J. B. Alzine), 1856, 20 pp. (in 8º).8302. SIRVEN, J. :“Éphémérides de l’hôpital St. Jean et de l’hospice de la Miséricorde dePerpignan (1116-1850)”Soc. Sc. Litt. Pyr. Orient. 1859, nº 11, pp. 309-350; 1860, nº 12, pp. 195-208;1863, nº 13, pp. 129-158.V. t. Perpignan (Imp. J. B. Alzine), 1857, 46 pp; 1859 20 pp.8303. SISTAC i SANVISEN, Dolors :“Josep Estadella i Arnó, poeta de Lleida”Lleida, Inst. d'Est. Ilerdencs, 1979, 240 pp.Estudi aprofundit de l'obra de Josep Estadella amb referències breus a la sevaactivitat com a metge i com a polític. Interessant per a conèixer la sevapersonalitat.8304. SIVILLA, Tomàs: (Tomàs Sivilla i Gener)“Apuntes históricos sobre el hospital de Barcelona”Memoria de la Academia, Tomo III, 1880, pp. 41-70. Barcelona, Imp. J. Jesús.Memòria llegida a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 10 de desembrede 1869.8305. S. L. :“Ciudad y egoismo”La Vanguardia, 25-XII-1920, p. 12.Sobre l’activitat de l’Hospital d’Infants pobres de Barcelona que dirigia VidalSolares.8306. S. M. (Silvestre de Maliante):179

“En ocasió de l’homenatge a Pere Alsius i Torrent”Rev. de Banyoles, 1982, 37 (616-617), p. 41.8307. S. M. (Silvestre de Maliante):“Apunts per a una biografia de Pere Alsius”Cartipàs de la Festa major. Banyoles, Sant Martirià, 1982, 6 pp.8308. SMITH, MM. :“The Real Expedición Marítima de la Vacuna in New Spain and Guatemala”Philadelphia, The American Philosophical Society, 1974, 74pp.Transactions of the American Philosophical Society, new series, vol. 64, Part I,1974.8309. SMITH, R. S. :“Barcelona Bills of mortality and population, 1457-1590”Journal of Political Economy, 1936, núm. 44, pp. 84-93.8310. SOBREQUÉS i CALLICÓ, Jaime :"La peste negra en la península ibérica"Anuario de Est. Mediev., núm. 7, pp. 67-101; Barcelona, 1970-71.Es fa una revisió del tema, que tantes transcendències havia de tenir en terrescatalanes, de la pesta del segle XIV. Referències a la demografia i a la política.8311. SOBREQUÉS, Jaume:“La epidemia que ensombreció el mundo medieval”El Observador,( El Domingo) 21 d’abril de 1991, p. XIVReferència a la pesta negra de 1348 i les acusacions contra els jueus.8312. SOBREQUÉS i CALLICÓ, Jaume :“L’ús social del catalá”Avui, 25-X-1992.Crítica de l’obra: ‘La llengua nacional de Catalunya’, del metge i polític JoanColomines.8313. SOBREQUÉS i VIDAL, J. :“Censo y población de los habitantes de Gerona en 1462”AIEG, 1951, VI, pp. 193-246.8314. SOBREVÍA CLAVERA, Andrés:“El cultivo de l’arroz de secano en Cataluña (1778-1839). Una propuestaagronómica al problema del paludismo”Asclepio, Tomo 2004, LVI, 2, p. 169-196.Estudi extens, molt documentat, amb 91 notes. S’analitza l’intent de combatre el180

paludisme mitjaçant el cultiu de l’arròs en terra de secà. Es valora la visiópreventiva de la sanitat des del punt de vista de l’agronomia.8315. SOCIAS, Arnaldo :“Ferran y la investigación”Microbiología Española, 1952, núm. 1-2.Nota biogràfica. Fotografia.8316. SOJO, Doctor:“Necrológica. Luis Suñé i Molist”Archivos de Rinologia, Laring. y Otología, Gener 1915, núm. 190, pp. 92-98.8317. SOJO, Francesc :“D’història mèdica catalana. Aclariment d’un fet”La Veu de Catalunya, 6-VII-1913.Comentari sobre la creació de la Societat Mèdica el Laboratori, precisant unesdades d’August Pi i Sunyer. Aquest contestà el 9 de juliol de 1913.8318. SOJO i BATLLE, Fco de :“Del espíritu de la cirugía contemporánea”Barcelona, Imp. de Redondo y Xumetra, 1884, 54 pp.Discurs d’ingrés a la RAM de Barcelona el 7 de juny de 1884. Contestat perJoan Giné i Partagàs.8319. SOL, Romà :“Quatre polítics lleidatans”Lleida, Ajuntament de Lleida, Col.lecció La Banqueta, 1987.Inclou la trajectòria política d’Humbert Torres i Barberà (pp. 65-81).8320. SOL, Romà; TORRES, M. Carme :"Humbert Torres, alcalde popular de Lleida"in Humbert Torres. Lleida, 1982, pp. 51-58.Notícia de l'activitat del metge Humbert Torres i Barberà, com alcalde de Lleidaper elecció popular (1917-1920) i de l'obra feta en aquest període.8321. SOL i CLOT, Romà :"Publicacions periòdiques lleidatanes de tema mèdic"Gimbernat, 1985, III, 427-431.Notícia breu de quinze publicacions mèdiques, des d'un primer "Boletín Clínico deLérida" l'any 1888, i "La Unión Médica" de 1895. Dades sobre alguns dels seusimpulsors: Camil Castells, Francesc Fontanals i altres.8322. SOL ORTEGA, Juan :181

“Contribución al homenaje a Ferran”Barcelona, El Anuario, 1907, 45 pp.8323. SOLÀ, Fortià :“Història de Sallent”Vic, Imp L. Anglada, 1920, 425 pàgs.Història extensa de Sallent en la qual es dóna una relació concreta de setzecirurgians barbers, vint-i-quatre metges i vint-i-nou apotecaris que van exercir aSallent (Bages) des del segle XV a l'època en què s'edità el llibre.8324. SOLÀ, Fortià :“Com el vaig conèixer”Rev. Il. Jorba, 1926, (199, abril), p. 36Necrològica d’Oleguer Miró i Borràs.8325. SOLÀ i ABADAL, Josep :“El médico improvisado en tiempo de cólera epidémica”Manresa, Imp. Roca, 1885.8326. SOLÀ i ESPRIU, Ricard :“La tuberculosis en Barcelona durante el séptimo decenio. Datos estadísticosy causas que la favorecen”Barcelona, 1909.L’autor exercia la medicina a Arenys de Mar. Próleg de R. Rodriguez Méndez.8327. SOLÀ PÀMPOLS, Pascual; ARGANY SOLÉ, Alberto :"Trascendencia histórica del Estudio General de Lérida"Ana. Med. Cir.; Segona època; LI, 240: 143-152, Barcelona, 1975.Comentari breu sobre alguns aspectes de la medicina lleidatana antiga.8328. SOLANA, Joan :“Lluís Juncà, metge”El Bagant, 1982 (12), pp. 13-15.Dades sobre el metge Lluís Juncà i Juscafresa, que exercí durant nou anys aUlldemolins abans de la guerra civil. Problemes quan la guerra i la seva anada aBanyoles.8329. SOLANA, Marcial :"Miguel Servet"in ‘Historia de la Filosofía española del siglo XVI’. Madrid, 1941, I ,629-681.Referència relativament extensa a l'obra filosòfica i teològica de M. Servet i laseva relació amb l'activitat científica que va dur a terme.182

8330. SOLDEVILA, Carles :“Noble remanso”Destino, 29-III-1958.Sobre el pati de l’antic hospital de la Santa Creu.8331. SOLDEVILA, Ferran :“Barcelona sense universitat i la restauració de la universitat de Barcelona(1714-1837). Contribució al centenari.”Barcelona, Tip. Emporium, 1938, 214 pp.Referència a l’Acadèmia de Medicina, Col.legi de Cirugia, estudis farmacèutics,ensenyament i altres aspectes sanitaris.8332. SOLDEVILA, Ferran :“La mort de Ferran d’Antequera a Igualada”Miscelania Aqualatensia, 1949, pp. 25-31.Nota breu, en el primer númerod’aquesta revista sobre la malaltria de Ferran I,que morí el 2 d’abril de 1416 a Igualada. Detalls de l’últim mes de la seva vida,amb una revifalla curta. Dades cl´niques sobre el mal de pedra i les retencionsd’orina (més de cinquanta hores) del rei.8333. SOLDUGA CAMARERO, Francisco Javier:“La farmàcia del Pallars entre los siglos XVII y XX (1605-1955)”Barcelona, Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, 2001.Discurs llegit, el dia 11 de juny de 2001, en l’acte d’ingrés com a Acadèmiccorreponent de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.8334. SOLDUGA CAMARERO, Francisco Javier:“Ricardo Portella Torruella: médico y doctor en farmacia”BSA-HCFC, Any 12, núm. 32, Maig-Agost 2003, pp. 27-28.Notícia de Ricard Portella, n. Tremp, 1880. Metge el 1901, i després farmacèutic.Morí el 1927. Relació d’algunes publicacions i fotografia.8335. SOLDUGA CAMARERO, Francisco Javier:“La primera farmacéutica doctora en farmacia”Rev. R. Acad,. Farmacia Catalunya, 2003, núm. 25, p. 7.Dades sobre Zoe Rossinyach, primera doctora en farmàcia de tot l’Estat espanyol.8336. SOLDUGA CAMARERO, Francisco Javier:“Domingo Vidal Abad, cirujano, catedrático del Real Colegio de Cirujía deBarcelona, profesor y vice-rector de Cádiz, autor del primer tratado deforensía en España y de la primera descripción de las aguas y los bañostermales de Boí”BSA-HCFC, 2004 (gener-abril), any 13, núm. 34, pp. 31-37.183

Dades sobre D. Vidal. La seva resposta al qüestionari de Francesc de Zamorasobre les aigües de Boí. Dibuix de l’edifici dels banys a l’època (finals segle XVIII).Fotografia de la placa que Vilaller va dedicar a Domènec Vidal (1741-1800) l’any1984.8337. SOLDUGA CAMARERO, Francisco Javier:“La saga Bastús y, probablemente, el primer licenciado en Farmacia enEspaña”BSA-HCFC, 2004, (setembre-desembre)m núm, 36, pp. 38-438338. SOLDUGA CASTELLS, F. :"La dermatologia a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau"Sant Pau, 1984, 5, (3), 97-100.Referència a l'antic hospital de mesells o de Sant Llàtzer, i a la tutela de les donespúbliques (1582-1913). Menciona alguns metges: J. Giné i Partagàs, Pau Umbert,Miquel Horta, S. Noguer i altres. Detalls sobre el funcionament del servei al'hospital del segle XX. Iconografia.8339. SOLÉ i BALCELLS, Francesc:“El com i el perquè de les malalties de la pròstata”Discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 27 d’abril de1897. Resposta d’Angel Ballabriga. .Algunes referències a la Fundació Puigvert, en la part introductòria8340. SOLÉ i BALCELLS, Francesc X.“La Urologia que jo he viscut”Annals de Medicina, 2000, vol. 85, núm. 3, pp. 125-127.8341. SOLÉ i LLENAS, J. :“El Instituto Neurológico Municipal de Barcelona. Notas históricas”Moncada i Reixac, Graf. Rimont, 1998, 160 pp.Recull de vivències personals de l’autor sobre el seu pas per l’Institut Neurològic.8342. SOLÉ i MASERES, Maties :“Salvador Vilaseca i el Museu-Arxiu”Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 1996, núm. 14,pp. 7-9.Nota breu sobre el museu i l’obra de Vilaseca.8343. SOLÉ i MASERES, Maties :“La restauració de l’Hospital de Santa Magdalena”Espitllera, 1982, núm. 1, pp. 15-16. Montblanc.184

8344. SOLÉ i PLA, Joan :"Mestre Arnau de Vilanova"La Med. Catalana, 1937, VII, 393-394.Nota curta sobre el valor de l'obra d'Arnau de Vilanova.8345. SOLÉ i SABARÍS, Lluís :“La vida atzarosa del geòleg barceloní Carles de Gimbernat (1768-1834)”Barcelona, R. Ac. Farmàcia, 1982, 69 pàgs.Discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de Farmàcia. Estudi molt acurat de l'obra deCarles de Gimbernat, fill d' Antoni, com a geòleg i metge. Comentari de la sevaprojecció europea (Baviera, Itàlia, Suïssa).8346. SOLE i SABARÍS, Lluís; WEIDMANN, Mara :"La première carte géologique de la Suisse, par le géologue catalan Carles deGimbernat (1768-1834)"Eclogae Geologicae Helvetiae. 75, 1982, (2) 227-232.Carles de Gimbernat, fill del cirurgià Antoni fou també metge, però excel·lí com ageòleg. En el treball es valora i reprodueix el mapa geològic de 1834, que és elprimer que es féu amb aquesta intenció, de Suïssa.8347. SOLÉ i SABATÉ, Josep :“La psiquiatria de postguerra contra la ciència analítica d’EmiliMira”La Vanguardia, 24 defebrer de 1987, p. 43.Article on es perfila la trajectoria vital, política i professional d’Emili Mira i Lópe.Fotografia, El defensa front a atacs d’orígen polític: “el destacat especialista foudenunciat pel seu progressisme”.8348. SOLÉ i SAGARRA, J. :"El reino catalano-aragonés en el progreso de la medicina"Med. Clín., Gener 1945, Any III, T. IV, núm. 4, pp. 70-72.Nota breu on es vol remarcar la importància de l'aportació d'alguns autorsmedievals.8349. SOLÉ i SAGARRA, J. :“Las supersticiones médicas de Cataluña”Anales de Med. y Cir, XXI, 25, 1947.8350. SOLÉ i SAGARRA, J. :“Una servidora ilustre, la primera doctora española en medicina”Notas Médicas de la Clínica de Nuestra Señora del Perpetuo Socorro, Lleida, 1950,núms. 58-59.Tot i seguint nombrosos escrits anteriors, erròniament considera a Martina185

Castells Ballespí com la primera doctora en medicinaa Espanya.8351. SOLÉ i SAGARRA, J. :"Necrología. Emilio Mira López"Archiv. de Neurobiol.; XXVII, núm. 4, pp. 343-345. Madrid, 1964.Nota ran de la mort d'Emili Mira sobre l'interès i la influència de l'obra delpsiquiatre Emili Mira.8352. SOLÉ SAGARRA, J. ; et al. :“Sesión necrológica en homenaje a los Profesores E. Kretschmer y E. Mira”Anales de Medicina, Vol. LI, 1965, pp. 109-112.8353. SOLÉ i SAGARRA, J. :"Metges famosos de l'Estudi General de Lleida"Primer Cong. Int. His. Med. Cat., I: 127-131; Barcelona, 1970.Nota breu sobre alguns metges lleidatans: A. Monravà, Josep Alsinet, PereCastelló, els Castells; i el llegat de Jaume d'Agramunt, del segle XIV.8354. SOLÉ i SAGARRA, J. :"Els Castells, Metges de Lleida del segle XIX"Primer Cong. Int. His. Med. Cat., I: 132-138; Barcelona, 1970.Dades sobre Martí Castells i Melcior, fill i nét de metges, i els seus fills Camil,Frederic, Rossend i Martina Castells i Ballespí. Referència a l'obra escrita decadascun d'ells.8355. SOLÉ i SAGARRA, J. :“Supersticions mèdiques de les terres lleidetanes”Bol. Inst. Imform. Del Centre Comarcal Lleidetà, 1973, IX, 187, pp. 4-6.8356. SOLÉ i SAGARRA, J. :"In memoriam. Dr. Emilio Mira López"Clínica. y Laboratorio, 1974, T. LXXVII, núm. 432, pp. 304-305.Article semblant al dedicat abans també al Dr. Mira López, publicat l’any 1964.8357. SOLÉ i SAGARRA, José:“La lucha contra los transtornos del espíritu en tierras leridanas”Ilerda, 1982, XLIII, pp. 457-480.Article encapçalat amb una notícia autobiogràfica. Després dóna una visió generalde l’evolució de la psiquiatria a les terres de Lleida, des de l’edat mitjana.8358. SOLÉ i SAGARRA, José:“Historia vivida de la psiquiatría: 1935-1940”Imp. Psiquiatria, 1989, 1 (3), pp. 116-119.186

Referència a l’ensenyament d’Emili Mira a la Universitat Autònoma. La psiquiatriade guerra i la intensitat de la simulació. Notícia d’alguns psiquiatres exiliats. Inicia Santa Coloma.8359. SOLÉ i SAGARRA, José:“Historia vivida de la psiquiatría: 1940-1945”Imp. Psiquiatria, 1990, 2 (1), pp. 11-14.Record personal del seu període de formació a l’Alemanya hitleriana. Metgeasssitent a Heidelberg.8360. SOLÉ i SAGARRA, José:“Historia vivida de la psiquiatría: 1945-1950”Imp. Psiquiatria, 1990, 2 (4), pp. 199-204.Record de la seva activitat personal. Exercici a Lleida i a diferents ciutatscatalanes. Referència a la situació de l’especialitat a Catalunya i a Espanya, i enalgunes institucions.8361. SOLÉ i SAGARRA, José:“Historia vivida de la psiquiatría: 1950-1955”Imp. Psiquiatria, 1991, 3 (3), pp. 162-165.Records personals de la seva activitat en el període descrit. Referència a diversesoposicions, entre elles la de catedràtic de psiquiatria de Barcelona (1950).Assistència al Congrés de Paris de 1950. Alguns aspectes de la PsiquiatriaBiològica. Un cert anecdotari personal picant.8362. SOLÉ i SAGARRA, José:“Fundación y puesta en marcha de la Sociedad Española de Neuropsiquiatriainfantil”Rev. Psq. Infantil-Juvenil, 1991 (2), pp. 87-90.Menció dels primers psquiatres infantils a Barcelona. Geroni de Moragas, LluísFolch i Camarasa, J. Còrdoba, el propi autor en el servei del Prof. Ramos. Inici dela societat entre els anys 1949 i 1952; primers presidents; Còrdoba i Moragas.8363. SOLÉ i SAGARRA, José :“Vivències mèdiques lleidatanes”in X CHMC, Lleida i Alcarràs, 9/11-X-1998. Gimbernat, 1998, XXX, pp. 373-384.Notes autobiogràfiques del dr. Josep Solé i Sagarra.8364. SOLÉ i SAGARRA, J:“Dos termes: Records de La Canonja i remeis antics”Act. XI Congr. Hist. Med. Cat. Barcelona, 2000; v. Gimbernat, 2001, 35, pp. 41-48187

8365. SOLÉ i SAGARRA, J:“Records d’una vida dedicada a la psiquiatria”Act. XI Congr. Hist. Med. Cat. Barcelona, 2000; v. Gimbernat, 2001, 35, pp. 201-212.8366. SOLÉ i SAGARRA, J. :“l’Institut Frenopàtic de Barcelona”dins Actes XIIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja 2004.Volum I. Gimbernat, 2004, volum XLI, pp. 103-108.Comunicació sobre el funcionament de l’Institut Frenopàtic de Barcelona, a partirdels records professionals del doctor Josep Solé Sagarra.8367. SOLÉ i SANTOLL, N. :“L’obra epidemiològica del mestre Jaume d’Agramont (segle XIV)”Gimbernat, 1988, volum X, pp. 315-323.Article sobre l’obra epidemiológica de Jaume d’Agramunt.8368. SOLER-ÁLVAREZ, Eliseu Antoni“Metges altafullencs segons les investigacions de Danon i Bretós”La Tartana (Altafulla), 1984 (26), 40.Referència dels metges d’Altafulla citats en el llibre de Josep Danon: “ Aportacióa l’estudi social de la medicina a Catalunya (1768-1827)”.8369. SOLER i BALAGUERÓ, Maria; ROVIRA i MARSAL, Joan:"Supòsits relacionats amb els enterraments de l'ermita de Sant Bartomeud'Altorricó (Llitera)"Gimbernat, 1984, II, 281-290.Descripció dels enterraments d'un nucli de població desaparegut al segle XVI.Descripció de les troballes, que permeten una datació i altra documentació.8370. SOLER BAYONA, M. Carme:“Aspectos del intento de creación de un Colegio de Farmacia en Valencia en elsiglo XIX”in M. Valera, López Fernández (eds), Actas del V Congreso de la SociedadEspañola de Historia de las Ciencias y de las Técnicas. Murcia, 18-21 diciembre1989. Murcia, D.M-P.P.U, 19918371. SOLER BAYONA, M. Carme:“La medicina valenciana a través de la "Crónica Mèdica"Tesi Doctoral. Universitat de València, 1992.Estudi aprofundit de la segona i tercera època (1907-1909; 1928-1939) d’aquestapúblicació mèdica valenciana. Completa l’investigació, que Sanchis Aldas realitzà,per la primera època.188

8372. SOLER CORNET, Joan:“Estudio de la apoplejía cerebral en la comarca del Bages”Manresa (Impr. San José). 1926, 110 pp.Tesi doctoral de l’autor, després figura important de la medicina manresana, sobrela feridura, que era molt freqüent en el seu medi.8373. SOLER CORNET, Joan:“Estadístiques del servei de cirurgia, de ginecologia, d’obstetrícia i operacions,efectuades a càrrec del Dr. Joan Soler i Cornet”Annals de l’Hospital de sant Andreu (Manresa), 1936 (gener), any 1, pp. 22-23.8374. SOLER DOPFF, C. :"Angel Sabaté Malla. In memoriam"Ana. Med. Cir., 49, 1969, núm. 211, 17-21.Text necrològic breu sobre aquest veterinari, director de l'escorxador de Barcelona(1933) i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.8375. SOLER DOPFF, C. :"Evocación o simbolismo de la fecha 2 de julio de 1770 para la Academia"Ana. Med. Cir., 1970, núm. extr. 79-81.Evocació breu de les dates de 2 de juliol de 1770 en què es féu una primera sessiócientífica 'preparativa' i de 9 de juliol del mateix any, en la qual Pau Balmes va feruna comunicació:'Observación de un tétanus'.8376. SOLER DURALL, Carles :“Francisco Duran-Reynals”Destino, Any XXII, núm. 1095, 2-VIII-1958, pp. 11-12.Necrològica. Amb quatre fotografies.8377. SOLER GARDE, Francisco:“Necrologia del Excmo. Sr. Dr. D. Casto López Brea”Anal. R. Acad. Medicina Barcelona, 1922, p. 107-111.Estudi relativament extens sobre aquest metge, que fou director de l’hospitalmilitar de Barcelona, i acadèmic, ran de la seva mort.8378. SOLER i GARDE, Francesc :“Los médicos militares españoles en América”Barcelona, Bellsoley y Llauper, 1926, 16 pp.Discurs pronunciat l’onze de gener de 1926 a la Universitat de Barcelona on esvalora la influència dels Reials Col.legis de Cirurgia i l’obra de Virgili iGimbernat.189

8379. SOLER i GARDE, Francesc :“Discurso necrológico a la memoria del Muy Ilustre Señor Doctor Don JuanColl y Bofill”Barcelona, J. Horta Imp., 1927, 12 pp.Llegit a la RAM de B, el 26 d’abril de 1924.8380. SOLER i GARDE, Francesc :“Sanidad militar. Páginas históricas. Bocetos y siluetas. Homenaje al Excmo.Sr. Inspector de Sanidad Militar Dr. D. José Alabern Raspall con motivo desu jubilación del cargo de Médico de cámara”S.i., s.d, 20 pp.Discurs llegit el dia 16 d’abril de 1929 a l’hospital militar de Barcelona. Inclounotícies biogràfiques de J. Alabern, Josep Amer, P. Virgili, A. Gimbernat, F.Canivell i altres.8381. SOLER GODES, E. :“El hospital de “ignocents, folls e orats” de Valencia, celebra su 550aniversario”Destino, any XXIII, núm. 1132, 18-IV-1959, p. 26.Nota breu.8382. SOLER i JULIÀ, J. :“Adolf Pujol i Brull. Sessió necrológica. In memoriam”An. Hosp. Sta. Creu i Sant Pau, 1932 (6), p. 140; (7), p. 81.8383. SOLER i LLOPART, Albert:“Sobre Llull y algunas ediciones”La Vanguardia, 27 de novembre de 1986, p. 44.Comentaris sobre l’obra de Llull, ran de la reproducció facsímil, de l’edició deMallorca de 1906. Una il·lustració.8384. SOLER i MARCH, Leonci:“Malalt encara ...”Revista Ilustrada Jorba, Abril 1926, 199, p. 27.8385. SOLER i MASFERRER, Narcís :“Pere Alsius prehistoriador”Quaderns, 1986-1987, pp. 31-46.Anàlisi extensa de l’obra de Pere Alsius i Torrent (1839-1915) farmacèutic i quedescobrí la mandíbula de Banyoles. Valorat com un dels creadors dels estudis deprehistòria a Catalunya. Bibliografia extensa amb referències de 16 treballsd’Alsius.190

8386. SOLER i MASFERRER, Narcís :“Bibliografia de Pere Alsius i Torrent (Banyoles 1839-1915)”Quaderns, 1986-1987, pp. 92-97.Referència detallada dels treballs de Pere Alsius i Torrent, farmacèutic, quedescobrí la mandíbula de Banyoles l’any 1887. Els publicats són més de 70,alguns en diversos fragments. Publicà sobretot a La Renaixença de Barcelona, alprincipi; al ‘Semanario de Bañolas’ i alguns amb carácter pòstum a ‘GazetaBanyolina’. També hi ha una àmplia bibliografia sobre Pere Alsius.8387. SOLER i MEDINA, Albert :“L’aportació catalana en el desenvolupament de l’homeopatiainternacional”in Actes VI CHMC, Barcelona 1990, Vol. I. Gimbernat, 1990, volum XIII, pp.289-292.Notes sobre les aportacions catalanes al coneixement i difusió de l’homeopatia desde mitjans del segle XIX fins l’any 1924: any del Congrés Internacional del’especialitat a Barcelona on es gestà la fundació de l’Associació Internacional i esfundà la Lliga Homeopatica Ibero Americana.8388. SOLER i PALET, J.“Un antich morbo”La Ilustració Catalana, Any XIII, núm. 293, 30-IX-1892, pp. 274-275.Notícia d’una epidèmia de pesta el 1560.8389. SOLER i PALET, J. :“Lo morbo al sigle XVI”La Veu de Catalunya, Any II, núm. 33, 14-VIII-1892, pp. 387-388 ; núm. 37, 11-XII-1892, pp. 434-437.Notícia d’una epidèmia de pesta que hi hagué a Terrassa.8390. SOLER i PALET, Joseph :“Cent biografies terrassenques”Barcelona, 1900.Llibre en el que recull el nom i la tasca que van realitzar un grup de sanitaristerrassencs.8391. SOLER i PLA, Joan :“Història de la filosofia catalana. Mestre Arnau de Vilanova”Criterion. Rev. Trimestral de Filosofia, Barcelona, Any VIII, Juliol-Agost 1932,fasc. 30, pp. 279-294.Article iniciat en la mateixa revista, núm 24, p. 62.8392. SOLER i ROIG, Joan :191

“Los hijos de la caridad en las prisiones de Barcelona”Diario de Barcelona, 13-XI-1904, pp. 11.835-11.836.Notes sobre aspectes de la vida de les recluses: vicis, menjar i patologies.8393. SOLER ROIG, J. :“Recordando la inauguración de unas nuevas salas de operaciones”El Correo Catalán, 24-XI-1966, p. 18.Notes de record personal sobre uns quirófans a l’Hospital de la Santa Creu.8394. SOLER SÁIZ, M. Amparo; LÓPEZ TERRADA, Maria Luz; PARDOTOMÀS, José; SALAVERT FABIANI, Vicente L:“Bibliografia histórica sobre la ciencia y la técnica en España. 1991”Asclepio, 1992, vol. 44, núm. 2, pp. 223-3018395. SOLER i SEGON, Joan Ramón :"Paper del Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat de Catalunya a laguerra civil espanyola. 1936-1939"Gimbernat 1985, volum IV, pp. 349-355.v. t. In Actas del VIII Congreso Nacional de Historia de la Medicina. Murcia 18-21de diciembre de 1986. Murcia, Universidad de Murcia, 1988.Aportació de dades i comentaris sobre el tema. Referència a nombrosos sanitaris.8396. SOLER i SEGON, Joan Ramón :"Organización de la Sanidad Militar en el ejército de la República durante laguerra civil española 1936-1939"Gimbernat 1986, volum V, 379-388,Visió general de l'organització sanitària de l'exèrcit republicà. Poques referènciesa Catalunya.8397. SOLER SERRANO :“Dr. Olivé Gumà”El Correo Catalán, 9-IV-1946.Entrevista amb aquest metge de la plaça de braus de Barcelona8398. SOLER SERRANO, Joaquin:“Antonio Puigvert: ‘De un barbero sale un cirujano’”El Noticiero Universal, Cuaderno del Ocio, s.d., pp. 8-9Reportatge extens, a doble pàgina, molt ilustrat on, entre mltes altres coses,Puigvert recorda que el seu avi era barber, el pare fou barber i metge, i ellcirurgià.8399. SOLEY i GELY, Victor :“La lucha contra la tuberculosis. Necesidad de hacer algo práctico en192

Barcelona”La Vanguardia, 26-VI-1903, p. 3.Demana la implantació de sanatoris per salvar els 2000 tísics que morienanualment a Barcelona.8400. SOLEY i GELY, Victor :“La lucha contra la tuberculosis en Barcelona”Barcelona (Imprenta Francisco Badía), 1904, 82 pp.8401. SOLEY i GELY, Victor :“La lucha antituberculosa en Barcelona”La Vanguardia, 28-IX-1908, p. 1.Resum de la tasca del Patronat de Catalunya Antituberculós.8402. SOLEY i GELY, Víctor:“Estado actual de la lucha antituberculosa en Barcelona”Act. I Congreso de la Tuberculosis, Zaragoza, 1908, II, 42-57.8403. SOLEY i GELY, Victor :“Patronato de Catalunya para la lucha contra la tuberculosis”Barcelona (Imprenta Francisco Badía), 1910, 32 pp.El doctor Víctor Soley i Geli (1863-1942) era secretari del Patronat. Fou presidentde l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya8404. SOLEY i GELY, Victor :“Patronato de Catalunya para la lucha contra la tuberculosis. Granjasanatorio de Tarrasa”Medicina Social, 1911 (1), 3-7; (2), 23-25.8405. SOLIVERES, Gaspar de :Oración fúnebre en las solemnes exequias celebradas en el dia 10 de mayo de1853,..., por el alma del Excmo Sr. Doctor D. Mateo OrfilaMaó, Imp. J. Ignasi Serra, 1843, 16 pàgs.Necrològica de Mateu Orfila ran de la seva mort. Reivindicació de la seva arrelmenorquina i breu descripció de la tasca com a toxicòleg.8406. SOLSONA i CLIMENT, Francina :"Apunts mèdics en temps de la Guerra del Francès"Gimbernat, 1984, volum II, pp. 291-294.Resum d'una breu comunicació sobre el tema.8407. SOLSONA MOTREL, Fernando:“Actualidad de Miguel Servet”193

Boletín Hospital Miguel Servet de Zaragoza, 1984 I, (1)8408. SOLSONA MOTREL, Fernando:“Monumento a Miguel Servet en la ciudad de Annemasse”Heraldo de Aragón, 12 de octubre de 19888409. SOLSONA MOTREL, Fernando:“Miguel Servet (1511-1553), cifra del humanismo”in “Aragón en el mundo” Zaragoza (Caja Ahorros de la Inmaculada), 1988, pp. 9-188410. SOLSONA MOTREL, Fernando:“La contribución de Serveto a los conocimientos fisiológicos y médicos”in “Sigena y Serveto”, Barcelona (Centro Aragonés) 1988.8411. SOLSONA MOTREL, Fernando:“Miquel Servet”Zaragoza (Diputación General de Aragón) 1988, 168 pp.Estudi monogràfic detallat, ampli, sobre la vida, l’obra, la contribució a la ciènciai el pensament, la projecció de la seva personalitat, i una petita antologia de textos.Bibliografia abundant. És un estudi important per a conèixer l’obra de Servet.Bona iconografia.8412. SOLSONA, Fernando :“Introducción a la medicina en Zaragoza entre 1870 y 1970”Act. IX C. N. H. M., 2-1989. II, pp. 391-401.Menció breu d’alguns professors catalans de la Facultat de Medicina deSaragossa: Bellido, Santiago Pi Sunyer, Piulachs, Pie, i també d’aragonesos aCatalunya: Martínez Vargas, Bonafonte, Iranzo, Joaquim Tornos...8413. SOMOLINOS, Germán:“Los monumentos a la memoria de Miguel Servet”Gaceta Médica Española, 1961, 91, pp. 285-2898414. SOMOLINOS PALENCIA, J. :“Reminiscencias de un exilio. Los médicos y la medicina en la Guerra Civilespañola”Monografias Beecham, 1986, pp. 345-346.8415. SORIA, Assumpta:“Francisco Vila-Abadal enterrado en Vidrà. Murió un resistenteantifranquista”Catalunya,- CE, 18 de setembre de 1978, p. 3.194

Notícia de la mort i enterrament de Francesc Vila-Abadal, de nissaga de metges,dedicat a la medicina i la politica. La seva relació personal amb el presidentTarradellas. Fotografies.8416. SORIANO, Lourdes; SABATÉ, Glòria; BELTRAN, Anna Mar:“Textos mèdics inèdits medievals en català (segle XIV-XV)”Romance Philology, 2003, 56 (2), pp. 319-354.8417. SOROA y PINEDA, Antonio de :"Pasado y futuro del Real Colegio de San Carlos"Medicina de España; II, 6: 43-65; Madrid, 1966.Visió global del tema. Dades sobre l'època de la fundació: Gimbernat, Castelló, ialtres. Iconografia. Reproducció dels medallons amb nombrosos metges d'origencatalà.8418. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Un recuerdo de la solemne fabricación de la Triaca Magna en Barcelona en1740”Minutos Menarini, núm. 163, Maig 1989, pp. 4-9.8419. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :"Controvèrsia entre apotecaris de Barcelona entorn a la Triaga Magna a lesdarreries del segle XV"Gimbernat 1986, volum V, pp. 389-394.Polèmica sobre la carn de l'escurçó, a la composició a la triaga, entre elsapotecaris Pere Camps i Pere Matheu d'una banda i Genís Solsona i Pere Rosselde l'altra, l'any 1492. Apèndix documental.8420. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Notes sobre la farmàcia a Girona durant el segle XIV”Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Nº 30, 1988, pp. 227-232.8421. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Sobre el pretendido ámbito de Pharmacopea Matritensis y la no oficialidadde Pharmacopea Catalana”Circ. Farm., 1991 (311), pp. 239-252.Defensa la Farmacopea Catalana de Joan d’Alòs com ús habitual a partir de1686.8422. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Notes sobre conductes mèdiques catalanes pels volts del 1750”Gimbernat, 1992, volum XVIII, pp. 157-167.195

8423. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Els apotecaris de Barcelona dels volts del 1500”But. Soc. Amics Hist. Cienc. Farm. Cat., 1992 (1), pp. 33-42.Notícia de 75 apotecaris i especiers de l’època a Barcelona, posats per ordrealfabètic, des de Joan Alzina a Miquel Vinyals. .8424. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Pere Jutge (?-1316), l’apotecari barceloní amic d’Arnau de Vilanova quejau a Santes Creus”But. Soc. Amics. Hist. Cienc. Farm. Cat. (BSA-HCFC), núm. 3, Any II, 1993, pp.49-57.Dades sobre Pere Jutge, que morí el 30 de gener de 1316. Benefactor de SantesCreus. Estudi de la relació amb Arnau de Vilanova. Algunes dades familiars.8425. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Tot vindicant l’antiguitat de la farmàcia hospitalària barcelonina”BSA-HCFC, núm. 4, 1993, pp. 48-52.Notícia d’un primer llibre de l’especiaire, a l’hospital de Santa Creu, acomençaments del segle XV8426. SORNÍ I ESTEVA, Xavier :“Raons històriques del patronatge farmacèutic barceloní de laMagdalena”Monografia Soc. Am. Hist. Cienc. Farm. Cat., La Bisbal, Graf. Gispert, 1994, pp.15-23.8427. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Alguns gravats de Ricart d’interès farmacèutic”BSA-HCFC, núm. 5, 1994, pp. 62-63.Enric Cristófol Ricart (1893-1960) va destacar com a gravador al boix. Assití ala tertúlia d’una farmàcia de Vilanova, can Galceran. Molts dels seus gravatsestan dedicats a la farmàcia.8428. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Notes per l’estudi de les professions mèdiques a Vilanova i la Geltrú a laBaixa Edad Mitjana”in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. II. Gimbernat, 1995, volumXXIII, pp. 245-254.Comunicació sobre l’exercici de la professió mèdica a les poblacions de la Geltrú iVilanova de Cubelles, avui Vilanavo i la Geltrú.8429. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“En el 550 aniversari de la creació del Col.legi d’Apotecaris de la ciutat de196

Barcelona”BSA-HCFC, 1995, núm. 10, pp. 26-34.Record de la creació del Col·legi l’any 1445, amb capacitat d’elegir cònsols. Elpas de la Confraria a Col·legi. Evolució.8430. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Joan d’Alòs: restitució i reforma de l’antidotari barceloní (1686)”in Actes IX CHMC, Blanes, 31-V i 1/2-VI-1996, Vol. II. Gimbernat, 1996,XXVI, pp. 43-49.Comunicació sobre l’obra de Joan d’Alós, Pharmacopea Cathalana ..., impresaper primera vegada l’any 1686, a la ciutat de Barcelona.8431. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :.“Notes sobre conductes mèdiques catalanes pels volts de 1750”Gimbernat, 1992, volum XVIII, pp. 157-167Remarca la importància de l’estudi de les “Cartas de la Real Audiencia”, avui al’Arxiu de la Corona d’Aeragó, per a l’estudi del tema. Esment de 116 conductesen diferents pobles de Catalunya, referides a sanitaris (metges, cirurgians,apotecaris i manescals).8432. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“El carrer dels Apotecaris de la ciutat de Barcelona”Barcelona, s.i., 1997, 60 pp.Discurs d’ingrés, com a acadèmic corresponent, a la RA de Farmàcia deCatalunya llegit el 30 de gener de 1997.8433. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Apunts d’un segle del Col.legi Oficial de farmacèutics de la província deBarcelona”Barcelona, Col.legi Oficial de Farmacèutics, 1998, 187 pp.8434. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Els apotecaris i l’apotecari de l’Hospital de Santa Creu entre 1526 i 1658”Barcelona, [Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya], 2001Discurs llegit, el dia 19 de novembre, en l’acte de recepció com acadèmic numeraride la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.Discurs de resposta a càrrec delDr. Josep M. Suñé Arbussà.8435. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Pasqual Pérez, de fadrí major de l’apotecaria de l’Hospital de Santa Creu deBarcelona a prevere i infermer (segle XVIII)”in BSA-HCFC, 2001, vol. 10, núm. 25, pp. 44-47.Explica el cas en que l’apotecarii primer de l’hospital es vol fer eclesiàtic, i les197

passes que hagué de fer.8436. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“L’inici de la fabricació de sifons a la farmàcia de la Santa Creu de Barcelona”BSA-HCFC, Vol. 10, núm. 25, 2001, pp. 62-63.Inici de la fabricació pròpia de sifons a l’Hospital el novembre de l’any 1878.Iconografia.8437. SORNÍ i ESTEVA, Xavier:“Francesc Carbonell i Bravo (1768-1837), una vida i una obra per explicar”Discursos en commemoració dels 200 anys de la publicació de l’obra de FrancescCarbonell i Bravo ‘Elementos de Farmàcia fundados en los principios de laquímica moderna’” Barcelona, Consell interacadèmic de Catalunya, 2002. pp. 7-22Edició per a commemorar el treball de Carbonell. Sessió conjunta de les ReialsAcadèmies de Ciències i Arts, Medicina i Farmàcia.8438. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Documents gràfics de l’any 1907 de la Farmàcia Novellas”in BSA-HCFC, 2003, vol. 12, núm. 32, pp. 31-36La Farmàcia, situada a la Rambla de Catalunya núm. 77, fou inaugurada l’11 degener de 1902. La fundà Antoni Novellas i el 1927 la traspassà a Antoni de Bolós,la família del qual encara la manté. Sis fotografies de 1907 i altres de 1933.8439. SORNÍ i ESTEVA, Xavier :“Notes per a la història de la premsa farmacèutica col·legial catalana anteriora la Guerra Civil”in “Premsa farmacéutica corporativa catalana”, monografia (Soc. Amics HCFC,2003, 51 pàgs. v. p. 9-17.8440. SORNÍ i ESTEVA, Xavier; CASAS i PLA, Jaume:“Filatèlia i medallística sanitària”in “El Museu Cusi de Farmàcia” (dir. M. Ylla i X. Sorní), Barcelona (R.A.Farmàcia de Catalunya; AlconCusi) 2004. pp. 91-94Esment breu de peces d’aquest tema en el museu, entre elles algunes procedents delDr. Jarne, de Jaca.8441. SORNÍ i ESTEVA, Xavier; ORRIOLS i VIDAL, M.L. :“Casuística de la mortalitat infantil a Vilanova i la Geltrú entre els anys 1841i 1844”in Actes IX CHMC, Blanes, 31-V i 1/2-VI-1996, Vol. II. Gimbernat, 1996, volumXXVI, pp. 29-42.Comunicació que aporta dades demográfiques registrades en llibres civils. Es faespecial atenció al nombre de morts i a les seves causes, entre la població menor198

de 14 anys.8442. SORNÍ ESTEVA, Xavier; PÉREZ-BASTARDAS; Alfred; CASAS, Jaume:“Premsa farmacéutica corporativa catalana”Monografia Soc. Amics HCFC, 2003.8443. SORNÍ i ESTEVA, Xavie; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :“La Farmàcia en Barcelona desde Jaime I a Jaime II (1213-1327)”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1983, 34 (135), pp. 59-103.8444. SORNÍ i ESTEVA, Xavie; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :“Barcelona. Baja Edad Media. ¿Especieros o boticarios?”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1983, 34 (núm. 136), pp. 139-149.8445. SORNÍ i ESTEVA, Xavie; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :“La Farmàcia en Barcelona desde Alfonso el Benigne a Pere elCerimoniós”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1983, 34 (núms. 141-142), pp. 67-69.8446. SORNÍ i ESTEVA, J. ; SUÑÉ i ARBUSSÀ, J.M. :“Las receptes de mestre Miquel”IV Congr. Esp. Hist. Farmacia. Castellón, 1984, s.p.8447. SORNÍ i ESTEVA, J. ; SUÑÉ i ARBUSSÀ, J.M. :“El carrer dels speciers de Barcelona”IV Congr. Esp. Hist. Farmacia. Castellón, 1984, s.p.8448. SORNÍ i ESTEVA, J. ; SUÑÉ i ARBUSSÀ, J.M. :“Algunas notícias de Guillem Jordà, botánico de Jaume II, a comienzos delsiglo XIV”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1985, XXXVI, núm. 144, pp. 213-216.8449. SORNÍ i ESTEVA, Xavie; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :“La Farmacia en Barcelona desde Joan I a Martí l’Humà (1387-1410)”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1986, 37 (núm. 145-146), pp. 3-9.8450. SORNÍ i ESTEVA, Xavie; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :“La Farmacia en Barcelona desde Ferran I a Alfonso el Magnànim(1414-1458)”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1986, 37 (núm. 148), pp. 275-287.8451. SORNÍ i ESTEVA, Xavie; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :199

“Un llibre rar i enigmàtic: el Liber in examen apothecariorum (Barcelona,1521) d’en Pere Benet Matheu”Revista de Libreria Antiquaria, abril 1986, núm. 11, pp. 18-23.8452. SORNÍ i ESTEVA, Xavier; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :“El mortero de Antoni Lonc (siglo XIV)”Act. Congr. Hist. Farm., Granada, 1986, pp. 405-406.8453. SORNÍ i ESTEVA, Xavier; SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M. :“Notas sobre conducta de boticarios en poblaciones catalanas a mediados delsiglo XVIII”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1987, 38 (núms. 151-152), pp. 219-2778454. SORNÍ i ESTEVA, Xavier : SUÑÉ i ARBUSSÀ, Josep M.“Aproximació a “Theorica y practica de boticarios” de Fra Antoni Castell(Barcelona, 1592)”Gimbernat, 1992, volum XVIII, pp. 101-118.Estudi extensa sobre aquesta obra. Castell apotecari de Montserrat. Catalanitatde l’obra. Innovacions de Castell. Raresa i localització d’exemplars. 25 citesbibliogràfiques.8455. SORNÍ i ESTEVA, Xavier; YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Splendum est per artem. Consideracions entorn de la frase llatina de l’escutde la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya”Rev. R. Acad. Farm. Catalunya, 2002 (23), 37-388456. SORNÍ i ESTEVA, Xavier; YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Commemoració dels 200 anys de la publicació de l’obra de FrancescCarbonell i Bravo Elementos de farmacia fundados en los principios de laquímica moderna”Rev. R. Acad. Farm. Catalunya, 2002 (23), 39-418457 SOTERAS GIBERT:“El profesor Dr. D. Jaime Peyrí”Laboratorio. Revista de Ciencias Biológicas y de Medicina Experimental. 1931,169, pp. 5283- 5286.8458. SOULA, Camille:“Occitània Mèdica. “Le XXVème anniversaire de la Societat de Biologia deBarcelona”La Medicina Catalana, 1937 (núms. 51-52), 183-184També dins Actes XIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Barcelona,2000. Volum I. Gimbernat, 2000, volum XXXIV, pp. 277-280 .200

Treball de Soula, professor de Tolosa de Llenguadoc, en l’aniversari de la Societatde Biologia, el 14 de desembre de 1937, en que fa l’elogi dels metges catalans i laseva resistència en favor de la República.8459. SOUTULLO LOPEZ, Angel:"Notas para el estudio de la Psiquiatria española (siglo XIX)"Trab. Crít. Hist. C. M. (1935), IV, 305-311.Menciona alguns psiquiatres d'origen català, la tasca dels quals va ser de granimportància en l'engegament i sedimentació de l'especialitat psiquiàtrica.8460. S. P. :“Recordant al Dr. Duran Jordà”L’Informador (Martorell), 10-IX-1993.8461. "SPECTATOR" :"En el centenario de la muerte de un sabio: Mateo José Buenaventura Orfila yRotger"Cjo. Gral. Col. Méd. Bol. Cient. e Inf. (1953), XIV, 69, 47-50.Es fa ressò de l'obra de Mateu Orfila realitzada a París, amb motiu del centenaride la seva mort.8462. "SPECTATOR" :"El azaroso periplo de la teología de Miguel Servet"Cjo. Gral. Col. Méd. Bol. Cient. e Inf. (1959), XXII, 133, 53-56Relaciona les preocupacions teològiques que van turmentar la vida de Servet ambel seu descobriment de la circulació menor.8463. SPIELMANN, J. ; SEBESTYEN, M. :“Michael Servetus Physiologie im Lichte seiner Antropologie”Clio Medica, 1983, 18 (1-4), pp. 43-68.8464. STANLEY, W.M; CASALS, J; ORÓ, J; SEGURA, R:“Virus y càncer. Homenaje a F. Duran Reynals”V Congreso Nacional de la Sociedad Española de Bioquímica, Barcelona, 1971.Llibre extens, de 452 pàgines, on es recullen d’una banda aportacions sobre l’obrade Duran Reynals; a més alguns treballs de Duran entre 1929 i 1959, que esreprodueixen, i aportacions tècniques al congrés. Bona iconografia.8465. STORCH, Edna P. von; STORCH, Theo J. C. von :"Arnold of Villanova on epilepsy"Ann. of Medical History (New. series) 1938, X, 251-260.Referència a la tasca d'Arnau de Vilanova en la descripció de la síndromeepilèptica.201

8466. STORCH i PLA, Josep:“Memoria que expresa las observaciones y particularidades ocurridas en laClínica General Médica de la Facultat de Medicina de Valencia, 1846 a 1847”Barcelona, Imp. Roberto Torres, 1849.8467. STORCH i PLA, Josep:“Memoria que manifesta el resultado de la Clínica Especial Médica de laFacultad de Medicina de Barcelona, 1847 a 1848”Barcelona, Imp. Roberto Torres, 1848.8468. STEINSCHNEIDER, Moritz :“La bibliothèque de Léon Mosconi. Notice bibliographique”Revue d’Etudes Juives, v. 40, 1900, pp. 62-73Notícia de la biblioteca d’aquest metge mallorquí, d’origen jueu, del segle XIV,que passà a l’Europa Oriental.8469. STREIFF, E.B. :“Homâge à Hermenegildo Arruga”Modern Problems in Ophthalmology, 1979, 20, XXV-XXX.8470. STRINGA, G. :“Josep A. Trueta”Archivo Publi di Chirugia, 1978, núm. 29, pp. 427-428.8471. STRUBELL i TRUETA, Miquel :“Josep Trueta, un llegat d’optimisme i fe en el país”Avui, 16-I-1987.Article en record de l’obra de Josep Trueta amb motiu del desè aniversari de laseva mort.8472. STRUBELL i TRUETA, Miquel :“Fragments del pensament de Josep Trueta”in Roig i Solé, J. (coord), Josep Trueta (1897-1977). En homenatge . Barcelona,Fundació Barcelona, 1996, pp. 79-84.8473. STRUBELL i TRUETA, Miquel :“Ens han robat el passat”Avui, 19-I-1997.Breu record de Josep Trueta i Raspall.8474. SUÁREZ, Manuel :"Su proyección en la pediatria internacional"202

Doc. Méd. Archi. Méd. Biog. ,1955, 46 s. p.Valoració de la projecció exterior dels treballs de Rafael Ramos, catedràtic depediatria a Barcelona. Assistència a congressos.8475. SUÁREZ de FIGUEROA, J. :“La invasión de roedores en la provincia de Barcelona desde el punto de vistasanitario y su relación con la pasada epidémia. La epidémia de fiebre tifoideaen Barcelona (1914-1915)”Barcelona, Tip. La Académia, 1915.8476. SUÁREZ de FIGUEROA y CAZEAUX, José :“Contribució a l’estudi del paludisme a la província de Girona”in ‘Ponències del Segon Congrés de Metges de Llengua Catalana’ Barcelona (Impr.Vda. Castenys) 1917, pp. 211-2188477. SUÁREZ de FIGUEROA y CAZEAUX, José :“Estudio higiénico y médico del partido judicial de Tortosa con un resumen deaguas potables de los partidos de Falset y Gandesa”Barcelona, Imp de P. Ortega, 1918, 218 pàgs.Es tracta d'un estudi molt complet sobre els habitatges, l'alimentació, la patologia,l'urbanisme, les aigües i altres aspectes de les terres de l'Ebre.8478. SUÁREZ SAAVEDRA, Antonio :“Resumen biográfico del Dr. Francisco Salvá y Campillo”Diario de Barcelona, 27-VII-1876, p. 8579.Surt a Revista de Telégrafos. El treball és destinat al Museu South Kensington deLondres.8479. SUBIAS FAGES, A. :“Sesión necrológica dedicada al Dr. Agustín Alomar Fábregas que fue elprimer presidente de la Asociación de Oncología”An. Med. (sec. Esp), Barcelona, Març 1969, Vol. 55, núm. 1, pp. 13-18.8480. SUBIAS FAGES, A. :"Sesión necrológica dedicada al Prof. Dr. Luis G. Guilera Molas"Ana. de Medicina; LVI, 2: 120-124, Barcelona, 1970.Recordatori de l'obra de Lluís Guilera del servei d'Oncologia de l'hospital de SantPau. Catedràtic d'Anatomia Patològica a Granada (1929) i a Sevilla (1941),sempre per poc temps, dedicà tota la seva vida a l'estudi del càncer.8481. SUBIRÀ, M. E. :“Estudi d’elements traça en la població talaiòtica de l’illot de Porros*(Mallorca)”203

Tesi Doctoral. Bellaterra, UAB, 1989, 131 pp.8482. SUBIRÀ, M. E. ; MALGOSA, A. ; CAMPILLO, D. :“Paleopatología del cráneo en los individuos procedentes de la necrópolistalayótica de "S’Illot de Porros" (Mallorca)”in Francesc Bujosa i Homar, et al. (eds), Actes IX Congreso Nacional de Historiade la Medicna. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 1991, IV, pp.1529-1538.Análisi de 230 cranis. Les lesions més interessants són: trepanacions en 2casos; osteomes, 7; tumors de parts toves, 3; traumatismes, 1: aprimamentbiparietal, 1; erosions craneals: 3 ; osteoporosi hopertròfica i cribaorbitària.8483. SUBIRÀ i ROCAMORA, Manuel:“El Doctor Salvador Vilaseca i Anguera, metge i psiquiatre”Lo Nunci. Butlletí del Centre d’Amics de Reus, XVI, núm. 64, 2n semestre 1996,pp. 43-55.8484. SUBIRÀ i ROCAMORA, Manuel :“Pere Domingo. Semblança biogràfica”Barcelona, Institut d’Estudis Catalans , 1998, 22 pp.Conferència feta el 17 de juny de 1996 en record de Pere Domingo i Sanjuan(1886-1979), que fou president de l’Institut d’Estudis Catalans del 1970 al 1974.8485. SUBIRÀ i ROCAMORA, Manuel:“La fabricació de sifons a les oficines de farmàcia i als serveis de farmàciahospitalaria”in V Jornades d’Història de la Farmacia Catalana, El Masnou/Barcelona, 17 i 18-XI-2001. BSA-HCFC, Any XI, núm. 30, set.-des. 2002, pp. 69-76.8486. SUBIRÀ i ROCAMORA, Manuel:“Els medicaments en el cançoner popular català”in VI Jornades d’Història de la Farmacia Catalana, El Masnou/Barcelona, 15 i 168-XI-2003. pp. 23-25Counicació breu sobre el tema. Reproducció dels “Goigs dels Hipofosfits SantJordi”8487. SUBIRANA, A. :"El paper dels especialistes catalans en el desenvolupament de la simbiosi otoneuro-oftalmològica"Primer Cong. Int. His. Med. Cat., III: 30-32, Barcelona, 1971.Comentari sobre l'intent, l'any 1932, d'establir una col·laboració entre neuròlegs,oftalmòlegs i especialistes en oto-rino-laringologia. Constitució de la societat sota204

la presidència de F. Casadesús. Menció de molts dels que hi van participar.8488. SUBIRANA i DOMÈNECH, M:“Biografia del Excmo. Dr. Antonio Subirana (1903-1992), académico denúmero de la R. Acad. Med. de Cataluña”in F. Bermejo Pareja (coord) “La Neurología española al final del milenio. Historiay porvenir”. Barcelona (Fund. Uriach) 1999.8489. SUÑÉ ARBUSSÀ, Josep M. :"Panorámica del medicamento en la época fundacional de la Academia deCiencias Médicas"Ana. Medicina, 1973, 1187-1203.Text del treball fet en ocasió del centenari de l'Acadèmia, amb una revisió de lalegislació sanitària de l'època, de les farmacopees i medicaments utilitzatsaleshores.8490. SUÑÉ, J. M. :“Un formulario de Hospitales impreso en Cervera a principios del siglo XIV”Bol. Soc. Esp. Hist. de la Farm., XIV, 96, 1973, pp. 169-175.8491. SUÑÉ, José M. :"Los formularios del Nosocomio general de Barcelona en el siglo XVIII"Med. e Historia; Segona època, núm. 33, Barcelona, Març 1974.Estudi de diversos formularis com el de Milans i Rossell del 1749. Una"Synopsis..." anònima anterior, on hi consta també Antoni Tomàs i altres.Important per a conèixer la farmàcia hospitalària a casa nostra, a la meitat delsegle XVIII.8492. SUÑÉ ARBUSSÀ, Josep M:“La Historia de la Farmacia y la Legislación Farmacéutica en los planes deestudio de la Facultad de Farmacia”Barcelona (Fac. Farmacia) 1974, 57 pp.8493. SUÑÉ ARBUSSÀ, Josep M. :“Las concordias de Barcelona del siglo XVI”Barcelona, Romargraf, 1977, 98 pp.Discurs d’ingrés a la RA de Farmacia, llegit el dia 17 de març de 1997. Foucontestat pel Dr. Alfonso Del Pozo Ojeda..8494. SUÑÉ ARBUSÀ, Josep M (edit):“Concordiae apothecariorum Barchinone”Barcelona (Univ. Barcelona. Facultat de Farmàcia), 1980.Edició d’un text clàssic. Suñé fa la presentació extensa, 17 pàgines, de la205

Concordia.8495. SUÑÉ ARBUSSÀ, Josep M:“Un enigma històric farmacèutic: Pere Benet i Matheu i el seu ‘Liber inexamen apothecariorum’”Circ. Farm. 1985, (287), 149-158.8496. SUÑÉ ARBUSSÀ, Josep M:“Un formulari d’hospital barcelonès del segle XVII: el ‘Particularesmedicamentorum’ de l’Hospital General de la Santa Creu de de l’apotecariJoan Pasqual Llobet”Barcelona (R. Acad. Farmàcia de Barcelona) 1988, 58 pp.8497. SUÑÉ, José M. :“La Concordie Apothecariorum Barchinonense de 1511”Minutos Menarini, núm. 161, Febrer 1989, pp. 4-8.Nota breu sobre aquesta Concòrdia.8498. SUÑÉ ARBUSSÀ, Josep M. :“Un formulari manuscrit del segle XVIII de Manresa”Miscel.lania Est. Bagencs, 1990, 7, pp. 217-230.Anàlisi del manuscrit amb 91+119 receptes, i d’un altre fulletó amb 23 receptes,que havien estat dels apotecaris Jaume Arsaguet, Ignasi Oller i Dionís Bertran,de Manresa.8499. SUÑÉ ARBUSSÀ, Josep M. :“La Biblioteca del Museu Cusí de Farmàcia”in Ylla-Català i Genís, Miquel; Sorní i Esteva, Xavier (edits): ‘El Museu Cusí deFarmàcia’, Barcelona, (Reial Acad. Farmàcia; AlconCusi), 2004. pp. 101-120Descripció succinta de la biblioteca, que té més de nou mil volums. Hi ha unavintena d’il·lustracions, la majoria de llibres antics. Descripció de les obresconsiderades més importants.-----------Ricard Suñé i Álvarez (Barcelona, 1913-1952), fou periodista, va publicar demanera principal en El Correo Catalán i fou cronista de Barcelona. Entre la sevaobra molt extensa, hi ha al·lusions a la medicina catalana.8500. SUÑÉ, Ricard :“El Hospital d’en Colom”El Correo Catalán, 14-II-1943.206

8501. SUÑÉ, Ricard :“De las epidémias del ochocientos barcelonés”El Correo Catalán, 7-XII-1944.8502. SUÑÉ, Ricard :“Hospital de Santa Cruz”El Correo Catalán, 20-I-1945.Nota sobre la seva fundació.8503. SUÑÉ, Ricard :“Aquellos doctores …”El Correo Catalán, 31-VIII-1945.Metges vuitcentistes.8504. SUÑÉ, Ricard :“Frenología”El Correo Catalán, 30-I-1946.8505. SUÑÉ, Ricard :“Estampas barcelonesas. Consells dels Metges.”El Correo Catalán, 21-II-1946.8506. SUÑÉ, Ricard :“Médicos polifacéticos”El Correr catalan, 21-III-1946.Nota breu sobre Letamendi i el metge Tusell de l’Hospital de la Santa Creu.8507. SUÑÉ, Ricard :“La casa de convalecencia”El Correo Catalán, 26-III-1946, p. 2.De l’Hospital de la Santa Creu.8508. SUÑÉ, Ricard :“Terapéutica ochocentista”El Correo Catalán, 30-III-1946, p. 2.Adoracions als sants segons els mals.8509. SUÑÉ, Ricard :“Caso del Dr. Letamendi”El Correo Catalán, 2-IV-1946, p.2.8510. SUÑÉ, Ricard :“Más cosas del Dr. Letamendi 2”207

El Correo Catalán, 25-IV-1946.Transcriu la Poesia “Lo sobrevivent” de Letamendi.8511. SUÑÉ, Ricard :“La fiebre amarilla de 1821”El Correo Catalán, 8-X-1946.8512. SUÑÉ, Ricard :“El cuento de la peste de 1821”El Correo Catalán, 5-XII-1947.Comentari sobre l’opinió pública durant aquella epidèmia.8513. SUÑÉ, Ricard :“Breve anecdotario … epidémico”El Correo Catalán, 12-V-1948.Sobre epidemies del s. XIX que van succeïr a Barcelona.8514. SUÑÉ, Ricard :“El municipio heroico de 1821”El Correo Catalán, 7-VII-1948.Sobre l’epidèmia de febre groga a Barcelona.8515. SUÑÉ, Ricard :“La ciudad triunfante”El Correo Catalán, 26-IV-1949.Sobre una epidèmia de pesta a Barcelona durant el segle XVII.8516. SUÑÉ, Ricard :“Hospital de los pobres …”El Correo Catalán, 10-V-1950.Sobre l’esperit benèfic de la ciutat de Barcelona.8517. SUÑÉ, Ricard :“Recordando al senyor metge”El Correo Catalán, 27-IX-1950.Sobre els metges vuitcentistes.8518. SUÑÉ i MEDAN, Lluís :“El Dr. Ricard Botey (1855-1927)”Barcelona, An. Med. , vol. XXII, 1928, pp. 353-365.Treball llegit el dia 29 de març de 1928 en ser colocat el retrat de Botey en elsaló de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Nota biográfica en record ihomenatge de R. Botey i Ducoing, i la seva tasca en impulsar208

l’otorinolaringologia al nostre país. Fotografia.8519. SUÑÉ i MEDAN, Lluís :“Ricard Botey”Annals de l’Ac. de Medicina de Barcelona, 1934, vol. XVI, pp. 163-172.Nota biogràfica8520. SUÑÉ i MEDAN, Luis :"El Doctor D. Alvaro Presta Torns"Comunic. Acad. Cièn. Mèd. Barcelona, 1944, I, 6, 219-230. Publicat també a Doc.Méd. Arch. Méd. Biog. (1955), 47, s.p.Recordatori d'aquest metge que havia estat president del F.C. Barcelona, així comde la seva tasca a l'interior de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. de la que va sernepresident. La seva obra en el camp de l'oto-rino-laringologia.8521. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“La ciencia y el positivismo en nuestros días. Su estado en España”La Independéncia Médica, 1876, Any XII, pp. 45-48; 57-59; 69-71.Visió general de les ideologies en la medicina, amb referència a la catalana.8522. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“El nuevo anastésico de Paul Bert”Gaceta Médica de Cataluña, 1879, 2, pp. 481-483.8523. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“La inoculación preventiva, contra el cólera morbo asiático”La Renaixença, 28-X-1886, pp. 6961-6965.Crítica de l’obra del mateix títol de Ferran, Gimeno i Paulí. (v.t. amb grafiaSunyer)8524. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“Desde Bruselas”La Renaixença, 15-IX-1888, pp. 5586-5587.Referència del Quart Congrés d’Otologia celebrat a Brussel.les on Suñé era l’únicrepresentant estatal. v.t. pp. 5668-5670.8525. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“Opinions d’un capellà sobre las causas de la tisis pulmonar”La Renaixença, 1890, pp. 673-677.8526. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“Apéndice reseñando los principales hechos históricos de la Corporacióndesde que fue fundada en el siglo XVIII hasta nuestros dias”.209

Barcelona, 1901.Discurs llegit el 25 de febrer de 1901 a la RAM.8527. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“Los desiderata del doctor Giné”La Vanguardia, 6-III-1903, pp. 1-2.Article escrit ran de la mort de Giné. Valaració de l’Institut Mèdic i laconstrucció de la nova Facultat.8528. SUÑÉ I MOLIST, Lluís :“Sobre las virtuts del bàlsam del Perú en la cicatrisació de les ferides”An. Med., 1907, pp. 741-746.Nota sobre una memòria que el metge de Calaf, Domènech J. Capdevila va enviara l’Acadèmia l’any 1830.8529. SUÑÉ MOLIST, Lluís :“De higiene urbana retrospectiva”La Vanguardia, 27-II-1912, pp. 6-7; 24-III-1912, p. 13; 25-III-1912, p. 2; 30-III-1912, pp. 8-9.Fa referència a una exposició que va fer a la RAM Antoni Mendoza el 15 d’abrilde 1865 sobre higiene urbana.8530. SUÑÉ I MOLIST, Lluís :“Medicina catalana antiga”Annals de Medecina, Juliol 1914, pp. 209-231.Normes donades pel Col.legi de Medicina de Barcelona contra la pesta el 1652.8531. SUÑÉ i MOLIST, Lluís :"Medicina catalana antiga"Annals Aca. i Lab de C. Mèd. de Cat i Bal., 1914, sec. Crònica, pàgs. 197-209 i(1915) 355-365.Aportació a un millor coneixement de la nostra medicina. A l'última part es fa unatranscripció dels 'Apuntaments per lo bon Govern dels Hospitals o morberia donatsper lo Colegi de doctors de Medicina’ (1651).8532. SUÑÉ, Luis : (SUÑÉ I MOLIST, Lluís)"El Dr. Emerenciano Roig y Bofill"Doc. Méd. Arch. Méd. Biog. (1953), 22, s.p.Reproducció del discurs llegit a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques el 16 de maig de1903. Dades sobre aquest metge i valoració de la seva activitat com a clínic. Citaalguns treballs. Iconografia.210

8533. SUÑÉ y MOLIST, L."El Doctor Ricardo Botey"Doc. Méd. Arch. Méd. Biog. (1953), 28, s.p.Reproducció d’un fragment del discurs de contestació al d'ingrés a la ReialAcadèmia de Medicina de Barcelona (1905). Valoració d'alguns aspectes de l'obrade Ricard Botey en el camp de l'oto-rino-laringologia. Iconografia. Aquestareproducció és pòstuma, perquè Suñé Molist morí l’any 1914.8534. SUÑÉ MOLIST, L. ; COMENGE, L. :“El doctor Bertrán Rubio”Barcelona, La Academia, 1911, 69 pp.Biografia d'aquest metge que va ser impulsor de l'aplicació de l'electricitat a lamedicina i visió de la seva tasca en el camp de la neurologia.8535. SUÑER, Frederic:“Un palafrugellenc il.lustre, gran persona i bon català”Salut Catalunya, 1993, volum 7, núm. 6, pp. 270-271.Referència a l’ingrés de Josep Alsina i Bofill a la RAM.8536. SUÑER i CASADEVALL, M. MARTA; ALSIUS i SUÑER, Rosa;ALSIUS i SUÑER, Mercè :“Pere Alsius i la cultura popular”Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 1987, pp. 63-72.Referència a un dels manuscrits inèdits de Pere Alsius i Torrent, que descobrí l’any1887 la mandíbula de Banyoles8537. [SUNYER, Dr. Lluís] : (esmentat també a Suñé i Molist, L)“La inoculación preventiva, contra el cólera morbo asiático”La Renaixença, 28-X-1886, pp. 6961-6965.Comentari crític d’aquest llibre de Ferran Gimeno i Paulí.8538. SUNYER PI, Jaume :“José Vidal Munné, 1896-1958”Cifra Médica, Abril 1958, pp. 4-6.8539. SUNYER PI, Jaume :“Francisco Duran y Reynals”Cifra Médica, Abril 1959, núm. 32, pp. 2-4.8540. SUNYOL, E. :“Joaquim Marsillach”La Ilustració Catalana, Any IV, núm. 92, 15-VIII-1883, pp. 227-230.Article necrológic de Joaquim Marsillach (mort l’11 d’agost de 1883). Metge i211

crític musical. Gravat d’aquest metge a la primer plana.8541. SUREDA BLANES, F. :“El Beato R. Llull. Su época, su vida, sus obras, sus empresas”Madrid, 1934.8542. SUREDA BLANES, F. :“Cábala y lulismo”Studia Monographica et Recensiones edita a Majoricensi Schola Lullistica, II,Palma de Mallorca, 1948, p. 16 i s.8543. SUREDA i BLANES, Josep :“Un comentario en el centenario de Orfila”Palma de Mallorca, 1953.8544. SUREDA i BLANES, Josep :“Las Académias médicas de Mallorca (1788-1831)”Palma de Mallorca, Imp. Mossèn Alcover, 1960, 61 pp.8545. SUREDA i BLANES, Josep :“La creació científica”Palma de Mallorca, Ed. Moll, 1963, Col·l. Les Illes d'Or, núm. 83, 134 pàgs.Recull de quatre treballs sobre el tema, l'últim dels quals 'En el centenari d'Orfila'(pàgs. 111-134) en fa un comentari sobre la vida i l'obra d'aquest.8546. SUREDA i BLANES, Josep :“Orfila i la seva època, 1787-1819”Barcelona, Ed. 62, 1969, Col. Cara i Creu, núm. 15, 203 pàgs.Estudi extens amb algunes notes de la vida d'Orfila, fins a l'època del seunomenament com a catedràtic de la Facultat de Medicina de París. Útil per aconèixer les seves vinculacions amb la nostra terra. L'estudi de la seva obra quedafora del tema i de la intenció de l'autor.8547. SUREDA i BLANES, Josep :“Un anti-lullista del segle XVIII: el doctor Piquer i Arrufat”Est. Lulianos, 1971, XV, 2-3, pp. 129-142.8548. SUREDA i BLANES, Josep :“Mallorquins d'ahir”Palma de Mallorca, Ed. Moll, 1974, 164 pàgs.Notícia entre altres de Llorenç Campins i Ballester (1732-1785) -pàgs. 18-28- quefou el primer catedràtic de medicina de Caracas (1763).212

8549. SUREDA TRUJILLO, Joana“Historia de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca”Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1977.Aporta un conjunt de notícies sobre l'establiment d'aquesta institució, la sevaevolució i trajectòria així com sobre els principals acadèmics.8550. SUREDA TRUJILLO, Juana :"Nota para el estudio histórico de la Real Academia de Medicina y Cirugía dePalma de Mallorca"Min. Menarini, 1980, 13 , 108, 3-11.Nota sobre el tema on destaca alguns punts bàsics de l'evolució d'aquestainstitució.8551. SUREDA TRUJILLO, Juana :“Aspectos históricos de la crenoterapia en Mallorca”Minutos Menarini, 1990, 169, pp. 9-12.Notícia del manantial de la Font Santa de Camps. Iconografia.8552. SUREDA TRUJILLO, Miguel Juan :"Peste en Mallorca. Año 1820"Min. Menarini, 1979, 12, 101, pp. 3-9Nota breu sobre aquesta important epidèmia que va afectar a l'illa de Mallorca.8553. SURINYACH, R. :“¿Es peligroso comer habas?”Destino, núm. 866, 13-III-1954, p. 11.Sobre el favisme a Catalunya.8554. SURINYACH i OLLER, Ramon :“Memòries. Joventut. Guerra. Medicina en pau”Barcelona, Vicens Vives, 1990, 262 pp.8555. SURROCA, Joan:“La població del segle XXVIII a Torroella de Montgrí”(separata sense dades)Dades sobre natalitat i mortalitat. Gràfica de baptismes, enterraments imatrimonis. Agulles de mortalitat. Epidèmies.8556. SURROCA, Joan:“La població del segle XIX a Torroella de Montgrí”(separata sense dades)Dades sobre natalitat i mortalitat. Gràfica de baptismes, enterraments imatrimonis. Epidèmies.213

8557. SURROCA i SENS, Joan:“El conreu de l’arròs a l’Empordà durant el segle XVIII”in Estudis d’Història Agrària, 1979, vol. 2, pp. 73-94.8558. SUSANNA i LÓPEZ, Alina ; VIDAL i VALLS, Joan ; USTRELL iTORRENT, Josep M. :“Manuel Gomis i Sentís (1881-1963), dentista i poeta, en la Igualada deprincipis de segle”in USTRELL, J. M. (dir), Història de les Ciències de la Salut a l’Anoia. Barcelona,Fundació Uriach 1838, 1998, pp. 293-298.214

T8559. T.- I., J. : (les inicials corresponen a Josep Tarín Iglesias)“El problema del Hospital Clínico”El Correo Catalán, 13 de Novembre de 1945.Article a quatre columnes que inclou una entrevista amb Vicenç Carulla directorde l’Hospital.8560. T.M.G.F.D. :“Comentarios recientes de la prensa sobre el monumento al doctor Robert”Destino, núm. 1948, 1 de febrer de 1975, p. 17.Recull de notes periodístiques sobre la reposició del monument i relació dels quivan fer-ne la crida.8561. T.V.O:“Estatua a Robert”El Eco de Sitges, 1 de setembre de 1907.8562. TABÉ, Maties :“Aguas minerales del Estany (Manresa)”Barcelona, Imp. L. Tasso, 1883, 126 pp.8563. TABÉ, Matias; DE CLASCÀ, Antonio:“Aguas minero-medicinales del Estany descubiertas en 1852”Barcelona (Tipolitografia Luis Tasso) 1890Descripció i anàlisis de les aigües de les fonts. Projecte de creació d’un balneari.No va tirar endavant8564. TALAMANTE SERULLA, Susana:“Estudio epidemiológico de mortalidad y morbilidad por brucelosis en Españay en Valencia: 1943-1992”Tesi Doctoral (1994). Universitat de Valencia, Departament de MedicinaPreventiva, Salut Pública, Bromatologia, Toxicología i Medicina Legal, 5microfitxes, 1996Estudi principalment des del punt de vista epidemioògic, amb una breu referènciaretrospectiva8565. TALLADA, J. M. :“Demografia de Catalunya”Barcelona,[Museu Social ], 1918 [79 pp].215

8566. TÀMARO, Eduard :“Frontís de la nova Farmàcia del Dr. Andreu en la Rambla de Sant Josep”La Ilustració Catalana, Any III, núm. 66, 15-VII-1882, pp. 195 i 205.Gravat d’aquesta façana.8567. TÀMARO, Eduard :“Donya Martina Castells y Vallespí, doctora en medicina”La Ilustració Catalana, any V, núm. 104, 15-II-1884, p. 34.Necrológica de Martina Castells i Ballespí. Gravat seu a la portada.8568. TARÈS I MARTÍ, Joan :“Història de l’hospital de l’Espluga de Francolí”Ajuntament de l’Espluga del Francolí, Gràfiques Moncunill, SAL, 1992,16 pp.Treball acompanyat de 10 fotografies editat amb motiu de la rehabilitació de l’antichospital de l’Espluga.8569. TARÍN IGLESIAS, José :“El hogar del Herido”El Correo Catalan, 30-IV-1939.Referència a l’Hospital Militar organitzat per les tropes d’ocupació.8570. TARÍN IGLESIAS, José :"El hospital de la Santa Cruz en un momento crucial de su historia"An. Med. Cir., 1967, 47, núm. 21, pp. 201-213.Comentari sobre la significació de l'Hospital de la Santa Creu en la vida deBarcelona. Referència a algun aspecte d'aquest hospital durant la Guerra delFrancès; les seves dificultats econòmiques; les rifes dels porcs de Sant Antoni ialtres aspectes.8571. TARÍN IGLESIAS, José :"Existe la posibilidad de que Cervantes estuviere internado en el Hospital dela Santa Cruz"La Vanguardia del 17 de desembre de 1967, p. 55.Notícia sobre les recerques a l'Arxiu de l'Hospital dels ferits de Lepanto, queforen assistits a Barcelona.8572. TARÍN IGLESIAS, José :“Augusto Pi Sunyer médico, humanista y sembrador de ideas”Destino, núm. 1542, 25 de febrer de 1967, p. 38-40.Comentari sobre la projecció externa de l’obra d’August Pi i Sunyer. Quatrefotografies.216

8573. TARÍN IGLESIAS, José:“Anécdotas y leyendas del Hospital de Santa Cruz”In “El Hospital de la Santa Cruz y San Pablo. El Hospital deBarcelona”, Barcelona, Ed. Gustavo Gili, 1971, pp. 79-89Capítol del llibre suntuós, dedicat a l’Hospital de sant Pau, patrocinat per PauPicasso, en record de Jacint Reventós, i a benefici de l’hospital. Record entrealtres dels baciners de la santa Creu, el Corralet, el llibre de Suñé Molis sobre elsMisteris de l’Hospitalt, i altres aspectes.8574. TARÍN IGLESIAS, José :"José Estadella, poeta y político leridano"El Noticiario Universal 6 de juny de 1981, pàg. 13.Article sobre diversos aspectes de la vida de Josep Estadella, mestre en GaiSaber, metge a Lleida i ministre de Treball i Sanitat de la República.8575. TARÍN IGLESIAS Manuel:"Los beneficios del Sol"La Vanguardia del 28 de març de 1971Comentari sobre algunes opinions d'Agustí Pedro i Pons.8576. TARRADELLAS, Josep :"El meu amic Humbert Torres"in Humbert Torres. Lleida, 1982, pp. 59-61.Breu recordatori personal de l'activitat d'Humbert Torres com a home polític imembre de la Joventut Republicana de Lleida.8577. TARRAGÓ, J. F. :“Notícias sobre la epidemia de cólera en Lérida el año 1835”Lleida, 1979.8578. TARRAGÓ VALENTINES, José Fernando :"Hospitales en Lérida durante los siglos XII al XVII"Lérida, Col. Of. de Méd. 1975, 102 pp.V.t. Anales Col. Of. de Méd. de Lérida, 1975, p.159-249.Referència als diversos hospitals de la ciutat i dels pobles veïns. Dades sobre mésde trenta hospitals, dels que divuit són del segle XII. Treball important pelconeixement del tema. Bibliografia i iconografia.8579. TARRAGÓ VALENTINES, José Fernando :"Aportaciones varias para la Historia de la Medicina en Lérida y suscomarcas"Anales, 1976, Ilustre Col. Of. de Méd. Prov. de Lérida (Lleida, 1976, GràfiquesLarrosa), pàgs 132-213.217

Estudi molt extens que tracta d'aspectes diversos de la medicina lleidatana.Història dels hospitals dels segles XII al XVI (Hospital primer de Nicolau;Hospital de Pere Moliner i altres). En una segona part hi ha una bibliografiaextensa de la medicina lleidatana. Aspectes diversos recollint una vintenad'estudis breus (195-213).8580. TARRAGÓ VALENTINES, José F. :“Un estudio inédito sobre hospitales antiguos de Lérida. Original delhistoriador Mariano Olives”Ilerda, 1976, núm. XXXVII, pp. 9-58.Transcripció d’un text del lleidatà Marià Olives i Roca (1787-1845) sobre elsantics hospitals de Lleida. El primer que menciona és del segle XII : Hospital delpare de Bernarda.8581. TARRAGÓ VALENTINES, José Fernando :"Segunda miscelánea sobre historia de la medicina en Lérida (siglos XII alXVIII)"Anales Col. Of. Méd. Lér.,1977, p. 135-178.Treball en dues parts. La primera és un nou recull bibliogràfic (p. 135-162)sobre medicina lleidatana. La segona és un conjunt de notícies esparses, algunesmolt curtes. Relació d'alguns metges de Lleida (1300-1965). Iconografia.8582. TARRAGÓ VALENTINES, J. F. :"Noves aportacions a la història dels antics hospitals de Lleida"Anales Col. Of. Méd. Lér.,1977, p. 179-211.Conjunt de dades diverses sobre hospitals de Lleida: H. de Nicolau; Moliner;Pere de Tarascó; Sant Martí; la Trinitat i altres. Germandats hospitaleres.Iconografia.8583. TARRAGÓ VALENTINES, José F. :"Un informe sobre el Hospital de Santa Maria de Lérida escrito en el sigloXIX por Mariano Olives"Asclepio, 1980, núm. 32. 453-465 (466).Notícia breu d'aquest informe (1835) i de la personalitat de Marià Olives,historiador lleidatà. Transcripció del document.8584. TARRAGÓ VALENTINES, J. F. et al. :“XXXVIII Exposición Bibliográfica Leridana. Historia de la Medicina enLérida y sus comarcas”Lleida, 1977.Conjunt de treballs sobre història de la medicina lleidatana, on es fa algunareferència a diversos aspectes de la mateixa.218

8585. TARRATS i BOU, Francesc :“Els treballs d’arqueologia d’Anton Mir i Casases”in Adserà Martorell, Josep, Actes celebrats en el IV centenari de l’Hospital Noude Sant Pau i santa Tecla. Tarragona, 1992, pp. 53-55.Breu comentari sobre l’obra arqueológica de Mir i Casases, metge iprofessor d’institut.8586. TARRATS FONT, Julio E. :“Memoria biográfica del Dr. Carlos Gimbernat”Barcelona, 1881, 19 pàgs. Publicada a La Renaixensa, any XI, 1881, pp. 1-19.Llegida el 26 de novembre de 1880 a l’Associació Catalanista d’ExcursionsCientífiques. Notícia biogràfica d'aquest metge que va destacar per la sevatasca com a geòleg exercida en part a Suïssa.8587. TARRÉS i CLARET, Pere :“Diari de guerra (1938-1939)”Montserrat, Publicacions de l’ Abadia de Montserrat, 1979, 320 pàgs.Edició pòstuma (l'autor morí el 1950) de les impressions durant vuit mesos: delmaig de 1938 al gener de 1939, del metge i soldat Pere Tarrés i Claret en elsfronts de Catalunya. És un relat viu de les condicions sanitàries i vitals de l'últimany de la guerra a Catalunya.8588. TARRUELLA, J. : (TARRUELLA i ALBAREDA, Josep)“Lo credo científich”La Renaixença, 15-III-1899, pp. 1688-1692.Article en lloança de Santiago Ramón y Cajal.8589. TARRUELLA i ALBAREDA, J“Als metges catalanistes”Joventut, vol. I, 1900, p. 178.8590. TARRUELLA ALBAREDA, J“Pseudo-ciència”Joventut, vol. II, 1901, p. 573.8591. TARRUELLA, J. :"El professor Ramon Turró. El mestre"Annals de Ciències Mèdiques, Març 1923, crònica, pp. 283-295.Elogi gairebé ditiràmbic de la persona i l'obra de Ramon Turró.8592. TARRUELLA, J. :"El Dr. J.A. Barraquer"An. de C. Mèd.,1924, 5, pp. 241-244.219

Nota breu sobre la tasca i la vida d'aquest metge oftalmòleg.8593. TARRUELLA, J. :“Nosaltres som nosaltres”Annals de Ciències Mèdiques, Abril 1925, pp. 204-208.Resposta en contra d’un article signat per Un Asclepiade, estampat a La Clínica,que atacava l’escola mèdica catalana. Cal dir que Un Asclepiade era un anticdirector dels Annals.8594. TARRUELLA, J. :"El Dr. Cardenal, acadèmic"An. de C. Mèd., Desembre 1925, (Vol. XVIII), pp. 521-524.Elogi dedicat al cirurgià Salvador Cardenal.8595. TARRUELLA, J. :"El Doctor Pagès"Ann. C. Mèd., 1926, 4, p. 1-3.Record elogiós del doctor Pagès.8596. TARRUELLA, J. :“El Dr. Baldomer Comulada”Anals de Ciències Mèdiques, Març 1927, pp. 142-144.Nota necrològica sobre aquest metge. Inclou fotografia.8597. TARRUELLA, J. :"El doctor Hermenegildo Puig y Sais"Doc. Méd. Arch. Méd. Biog., 1955, 43, s.p.Reproducció de la necrològica llegida a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques elmaig de 1942. Record personal d'aspectes de la vida d'aquest metge que foupresident de la institució.8598. TARRUELLA i ALBAREDA, Josep; PRESTA, A. ; PROUBASTA, Felip:“Contribución al estudio del paludismo en Barcelona”Barcelona, Francisco Badia, 1903, 24 pp.8599. TARRÚS I GALTER, Josep :“L’enterrament neolític de la fàbrica Agustí (Banyoles)”Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Girona, volum XXVII, 1984, pp. 9-16.Noticia de la troballa d’un esquelet força complet del neolític mitjà.8600. TASIS, Rafael :“Josep Roig i Raventós, metge i novel.lista, home bondados”Tele-Estel, 1966, any I, núm. 7, p. 11.220

Nota necrológica en record d’aquest metge, acadèmic i escriptor.8601. TATJER I MIR, Mercè:“La innovación médica en la ciudad del siglo XIX: los establecimientoshidroterápicos de Barcelona (1845-1901)”in H. Capel, J. M. López Piñero, J. Pardo (coord), Ciencia e ideología en laciudad. València, 1991, Generalitat Valenciana, 1992, pp. 257-263.Referència, entre altres, a Manuel Arnús, Joaquim Delhom, Antoni Pujadas, JoanGiné i Partagàs.8602. TATJER i MIR, Mercè“Caldes de Montbui entre les viles termals catalanes i peninsulars”in “Història termal de Caldes de Montbui” Caldes, Ajuntament, 2002, pp. 227-254.Valoració de diversos aspectes de les aigües de Calde, els seus balnearis i laimportància per a la salut.8603. TÉBAR HURTADO, Javier :« Servir es reinar » : protecció social, política sanitaria i sindicalisme enl’administració pública a Catalunya, 1936-1996”.UAB, Treball de Recerca, Departament d’Història Moderna i Contemporània, 1996,120 ff.8604. TEISSIER, O. :“Les hommes illustres du Var. Arnaud de Villeneuve médecin alchimiste(1240-1313)”Toulon, Imp E. Aurel, 1858, 75 pp.Atribueix, avui es considera que erròniament, un origen provençal a Arnau deVilanova.8605. TEIXIDÓ I MASIP, M. Lourdes:“Vint anys de paidopsiquiatria a l’Hospital Infantil de la Valld’Hebron”Bellaterra, UAB, Tesi doctoral, 1992, 2 vols.8606. TEIXIDÓ I MONTALÀ, Jaume :“Els antecedents mèdics de la família Giné”Gimbernat, 1999, volum XXXI, pp. 111-114.Estudi genealògic de la familia Giné. És el cas d’una familia de propietaris agrarisque per contactse familiars donarà quatre metges en els segles XVIII i XIX. De totsells destaca Joan Giné i Partagàs (1836-1903).221

8607. TEJERA, Enrique :"El Dr. Pi Suñer que yo conocí"a August Pi i Sunyer, Caracas, Terra Ferma, 1974, p. 15-22Text del discurs pronunciat a l'acte de recordatori de Pi i Sunyer, organitzat perla Fundació Eugenio Mendoza. El treball va sense títol (La referència a aquest ésa la pàg. 11). Es comenten principalment els primers anys que Pi i Sunyer vapassar a Veneçuela.8608. TEJERA, E.; GARCIA AROCHA, H.; GRANIER-DOYEUX, M. :"L'obra del mestre a l'Institut de Medicina Experimental de Caracas,Veneçuela, vista per autors veneçolans"¨a August Pi i Sunyer. L'home i l'obra. Barcelona, l956, pp. 227-240.Recull fragmentari de tres aportacions: un parlament d'Enrique Tejera (1965),antic ministre d'Educació; un altre d'Humberto Garcia Arocha (1965) i un tercerde Marcel Granier-Doyeux (1954). Interessant per a conèixer l'abast de l'obra dePi i Sunyer a Veneçuela.*** TEJERINA, José Maria R. Veure: RODRÍGUEZ TEJERINA, J.M.8609. TERMES, Josep :"Catalunya i els seus metges socials en el segle XIX"Annal. Med., 1972, núm. extra., p.116-121.Comentari sobre l'obra d'alguns metges catalans del segle XIX preocupats perqüestions socials: Monlau, Salarich, Sentiñón, Garcia Viñas, Giné i Partagàs,Valentí i Vivó, i altres.8610. TÉLLEZ CARRASCO, Pedro J. :"España en la Historia de la asistencia psiquiátrica"Atti. del Primo Congresso Eur. di Storia Ospitaliera; p. 1270-1272; ReggioEmilia, 1962.Aportació on dóna una visió molt general sobre el tema.8611. TEMKIN, Owsei :"Was Servetus influenced by Ibn al-Nafis?"Bull. His. Med., 1940, 8, 731-734.Article on es pregunta l'autor sobre la possibilitat que Servet hagués pogutconèixer el text del metge àrab sobre la circulació de la sang.8612. TEN ROS, A. ; ARAGÓN, M. C. :“Catálogos de las revistas científicas y técnicas publicadas en España duranteel siglo XIX”Valencia, IEDHC, 1996, 165 pp.222

8613. TERMENS i GRAELLS, Miquel :“Bibliografia de la Comarca de l’Anoia”Barcelona, Fundació S. Vives i Casajuana, nº 92, 1985, 431 pp.Hi ha algunes referències a aspectes sanitàris.8614. TERRACINE, S. :"Medici ebrei minori in Spagna del IX al XV secolo"Riv. Storia della Med., 1940, IV, p. 129-151.Fa una bona relació de metges jueus que entre aquests segles van exercir a lapenínsula i en els que hi inclou alguns originaris de terres catalanes.8615. TERRADA, Maria Luz :"La anatomia normal y patológica en la España de Carlos II"Actes II Cong. Esp. Hist. Med. Salamanca, 1965, I, p. 359-367.Referència extensa a l'obra de Joan d'Alòs, galenista moderat i obert a lesnoves idees.8616. TERRADA FERRANDIS, Maria Luz :"La Anatomía microscópica en España. La doctrina de la fibra y lautilización del microscopio en España durante el Barroco y la Ilustración"Cuad. His. Med. Esp. (1969), Monograf., núm. X, Salamanca; 75 pàgs.Treball on aporta notícia sobre la tasca que van realitzar alguns anatòmicscatalans.8617. TERRADA FERRANDIS, M. Luz; CAMPOS ORTEGA, José Antonio;MARCO CUÉLLAR, Roberto:"El interés hacia la histología en la medicina española del siglo XVIII"Act. I Cong. Esp Hist. Med. Esp., Madrid, 1963; p. 177-180.Visió global del tema. Algunes referències a autors catalans: Monravà(1725). Valoració de la fibra com element anatòmic; Francesc Puig (Osteología,1768); el tractat de Bonells i Lacaba (1796-1800) i el tractat de tumors deDomènec Vidal (1782).8618. TERRADA, M. L. ; LOPEZ PIÑERO, J. M. ; NAVARRO, V. :“El periodismo médico en España (1736-1969). Estudios bibliométricos”Valencia, 1979.8619. TERRADA FERRANDIS, M. Luz; MARCO CUÉLLAR, Roberto;CAMPOS ORTEGA, José Antonio :"Nota previa acerca de la Histología española del siglo XIX anterior a Cajal"Act. I Cong. Esp. His. Med., Madrid, 1963, pp. 495-501.Entre els antecedents s'esmenta l'obra de Carles Silòniz, catedràtic d'anatomia aBarcelona sobre les aplicacions del microscopi (1859); l'estudi de J. Balcells; la223

memòria de Vilató (1878-1889); l'atles de Valentí Vivó (1878), i escrits deGil Saltor i Lavall (1889).8620. TERRADES, Dolors :“Les epidèmies de còlera a Banyoles en el segle XIX”Rev. de Girona, 1982, núm. 101, p. 351-356Dues gràfiques sobre mortalitat en el període 1852-1856 i en el brot de 18858621. TERRADES, F. ;"El Dr. M.A. Fargas"Ann. Ac. i Lab. C. Mèd. (1917), 2, Crònica, p. 25-41Text del discurs necrològic llegit en col.locar el retrat de Fargas al saló de sessionsde la Reial Acadèmia de Medicina.8622. TERRADES, Francisco :"Miguel Fargas"Acta Ginec. Obst. Hisp. Lusit (1958), VII, 23-30Estudi breu de l'obra de Miquel A. Fargas, com a introductor entre nosaltres de laginecologia moderna. Valoració dels aspectes científics, quirúrgics i pedagògics.Fotografia.8623. TERRADES, Francesc :“Compendi de la pesta (Mallorca per Gabriel Guasp, 1590)”Palma de Mallorca, Edició facsimil, 1981.Reproducció facsímil d’aquest Compendi, compost per Francesch Terrades,prevere de Mallorca i doctor en medicina.8624. TERRAFETA I BADIA, R. :“Mossén Jaume Arbós i Tor (1824-1882) un voltreganès oblidat”Sant Hipòlit de Voltregà, Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, 1989.Biografía d’aquest químic.8625. TERRERS, Antoni:“Memoria en que se pondera la necesidad que hay de que se establezca en laisla de Mallorca una cátedra de Clínica, como la que se ha fundado en Madrid,para la más perfecta instrucción de los alumnos de la Académia médicoPráctica balear”1799.8626. TERRERS, Antoni:“Proyecto de reglamento para la observación y gobierno de los profesorestitulares de todos los pueblos de la provincia de Baleares”1834.224

8627. TERRES, Francesc Maria:“Discurso en que se pone de manifiesto los graves perjuicios que resultan de lavecindad del terreno llamado El Prat y la mucha utilidad que podría resultar ala salud y el abasto del reino su exterminio”1797.8628. TERRES i MAS, Valentí:“Disertación médico práctica contra el uso de los cauterios en las calenturaspútrido malignas que han reinado epidémicamente en esta isla de Mallorcaen los años 1793, 1794 y 1795”1796.8629. TEXIDOR y COS, Juan :"Fundación del antiguo Colegio de Boticarios de Gerona"El Rest. Farm. (1881), 37, (18), 273-279 i (19) 289-295.Notícia amb un cert detall de la fundació d'un Col.legi on es van formar algunesgeneracions d'apotecaris catalans.8630. TEY i FREIXA, R.(oser) :“Una aproximación a la enfermería medieval: el Hospital d’en Colom en elaño 1375”in I Cong. Nac. Hist. Enfermería. Libro de Ponencias y Comunicaciones.Barcelona, 1996, pp. 33-38.8631. TEY i FREIXA, Roser; CAMP i SANZ, M. Àngels:“L’Escola d’Infermeria Santa Madrona: 80 anys al servei de la societatcatalana”Barcelona, Associació d’Exalumnes de l’Escola Universitaria d’Infermeria SantaMadrona, 1997, 87 pp.8632. THARRATS, Josep; THARRATS, Joan Josep :“Perfils i semblances”Girona, Ajuntament de Girona, 1990, 192 pp.Entre les pàgines 85-91 fan un perfil de Dalmau i Pla.8633. THÉODORIDÈS, Jean :“Un précurseur roussillonais au traitement des maladies infectieuses par lesantibiotiques: Pomayrol”Perpignan, Archives des Pyrénées Orientales, 1959, num. 4, pp. 198-199.8634. THOMASA DE SUBIRÀ, Lluís:“Topografia médica de la vall de Torelló”225

Barcelona 1950Premiada per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona8635. THOMASA DE SUBIRÀ, Lluís“La Vall de Torelló”Barcelona (Bilb. Selecta) 1963.Estudi extens, basat en bona part en l’enfocament d’una topografia mèdica, ambalgunes dades interessants sobre aspectes sanitaris.8636. THORNDIKE, Lynn :"Translation of a letter from a physician of Valencia to his two sons student atToulouse 1315 a. D."Ann. of Medical History, N.Y, new series, 1931, III, 17-20.Article en relació amb els estudis realitzats a Tolosa de Llenguadoc, per unsestudiants procedents de València.8637. THORNDIKE, Lynn :"Alchemical works adscribed to Arnald of Villanova"a “A History of magic and experimental science”, N. Y. 1947, segona edició, III,52-84.Treball on es fa una referència a la història de l‘alquimia durant l'edat mitjanaessent un dels seus més destacats membres Arnau de Vilanova.8638. TIERNO GALVÁN, Enrique; MORODO, Raul :“Estudios de pensamiento político”Madrid, Tucar, 1976, 248 pàgs.Conjunt de dotze estudis, dels quals el tercer, és dedicat a 'Jerónimo de Merola ysu República original sacada del cuerpo humano' (1587). Havia estat publicat el1952 a la Revista Int. de Sociología de Madrid. És un estudi molt detallat, amb163 notes, de l'obra i pensament de Merola, que fou metge nascut a Balaguer.8639. TIMONER SAMPOL, Gabriel; GAMUNDI GAMUNDI, Antoni :“L’obra de Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona (desembre1887-abril 1892)”dins Actes XIIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Pollença, 2002. Vol.II. Gimbernat, 2002, volum XXXVIII, pp. 247-265.Anàlisi sobre l’activitat científica que realitzà Santiago Ramón y Cajal aBarcelona.8640. TIRANT :“Carnet del caminante. Roig i Raventós”El Eco de Sitges, 1966, LXXIV, núm. 3882, p. 1.226

8641. TOBES MENDEZ, José :"Breve estudio y comentarios sobre la primera obra de obstetriciapublicada en España (siglo XVI. Año 1541)"Clínica y Labor. 1943, 36, 232-240.Article en el que fa referència a l'obra del mallorquí Damià Carbó, autor d’untext per a divulgar els coneixements obstètrics i pediàtrics del seu temps.8642. TODA i GÜELL, Eduard :"El doctor Joseph Ribera y Sans"Castell de Sant Miquel d'Escornalbou, 1930, 52 pp.J. Ribera i Sans que fou catedràtic de cirurgia a Madrid, durant la seva infantesava residir a l'Espluga de Francolí. Juntament amb Eduard Toda i Antoni Gaudívan idear la restauració del monestir de Poblet. La seva biografia és escrita perun amic de la seva joventut.8643. TOJA, D. I. ; GARCIA MORO, C. :“Estudio de seis cráneos de la basílica paleocristiana de Bobalà (Serós,Lérida)”Trab. Antropologic, 1987, 21 (1), pp. 85-92.8644. TOLIVAR FAES, José :“Los enfermos del Dr. Casal”Oviedo, Inst. Est. Asturianos, 1981, 238 pàgs.Estudi dividit en tres parts: 1/ Malalties que esmenta Casal en la seva obra, 2/Els seus malalts, i 3/ Amics i altres personatges relacionats amb ell.Bibliografia. Iconografia.8645. TOLL i CLAVERO, Josep R. :“Notes sobre mortalitat infantil, maternal i incidència de venturers (1567-1800) a Sant Celoni”Gimbernat, 1990, volum XIV, pp. 285-296.Resum de les dades sobre aquesta part de la seva tesi de doctorat. Taules.Referència extensa als venturers.8646. TOLL i CLAVERO, Josep R.:“Aspectes sanitaris de l’Arxiu Parroquial de Sant Martí de Sant Celoni :1567-1800”Barcelona, Universitat de Barcelona, Col.lecció tesis doctorals microfitxades, nº153, 1993.Revisió de 20.001 inscripcions de baptismes, matrimonis i defuncions, i aportadades sobre 243 sanitaris227

8647. TOLLIN, Henri :“Melanchton und Servet”Berlin, Mecklenburg, 1876.8648. TOLLIN, H(enri):“Michel Servet”Rev. Scientifique France et Étranger, 1880 (25) 18, pp. 1180-1187. Paris.8649. TOLLIN, H(enri) :“Trois médecins du XVIe siècle, Champier, Fuchs et Michel Servet”Rev. Scientifique France et Étranger, 1885 (35) 9, pp. 613-626.8650. TOLLIN, Henri :"Die Entdeckung des Blutkreislaufs durch Michael Servet (1511-1553)"Jena, H. Oufft, ed., 1876, 81 pàgs.Estudia i resumeix amb un cert detall la vida i l'obra de Miquel Servet.8651. TOLÓS i SUBIRATS, Casimir :"L'Hospital Municipal d'Infecciosos de Barcelona des de la seva fundació(1914) fins el 1939".Gimbernat, 1984, volum II, pp. 295-302.Estudi breu d'alguns aspectes de la història d'aquest hospital. Referència a lafebre tifoide de 1914; l'epidèmia de grip de 1918 i del 1928-1929; pesta bubònicade 1931 i altres notícies.8652. TOLOSA, E.: (TOLOSA COLOMER, Eduard)“Primeros pasos de la Neurocirugia en el antiguo hospital de la Santa Cruzbajo el impulso de Luis Barraquer-Roviralta”Med. Clin., 1950, núm. 15, pp. 383-385.8653. TOLOSA, E: "Cincuenta aniversario de la fundación de la Asociación.Introducción"An. Med., 1962, 48, 2, 213-214.Notícia molt breu sobre l'associació de neurologia amb motiu del seu cinquantèaniversari.8654. TOMÀS, Joan :“Un justíssim elogi”Butlletí Mancomunitat Farmacèutica Catalano-Balear, Gener 1924, núm. 59, pp.819-820.Reproducció d’un escrit publicat a La Veu de l’Empordà en record delfarmacèutic Estanislau Vayreda.228

8655. TOMÁS ÁVILA, Andrés :"El hospicio de niños huérfanos de Tarragona"Bolet. Arqueológico; LXII-LXIII, núms 77-84; Tarragona, 1962-1963 (edit. el1966).Notícia sobre la institució, creada el segle XVI: el seu emplaçament i estructurade l'edifici; règim interior de govern; disciplina i aspectes econòmics. Fou tancatel 1846, reobert el 1849 i tancat definitivament l'any 1936. Apèndix amb elreglament de 1817.8656. TOMÀS i CABOT, Josep :"La Asociación de Cibernética Médica de Barcelona"Primer Cong. Int. His. Med. Cat., II, 142-151, Barcelona, 1970.Dades sobre l'inici de la cibernètica a Catalunya. Visita de Norman Wiener (1962).Creació de l'Associació de Cibernètica Mèdica (1961) a l'Acadèmia de CiènciesMèdiques. Cita els iniciadors: S. Montserrat, A. Sanvicens, S. Samsó i algunaltre. Relació amb altres institucions.8657. TOMÀS i CABOT, Josep :"Apèndix bibliogràfic. 1981"dins de l'obra de J. Aiguader: 'Miquel Servet'. Barcelona, Ed. Teide, 1981.Estudi molt acurat (pàgs. 239-275) dels escrits sobre l'obra de Servet, ran de lareedició del text de Jaume Aiguader. Indispensable per a qui vulgui aprofundir eltema.8658. TOMÀS I CABOT, Josep :“Història y medicina en tierras leridanas”La Vanguardia, 10-VI-1981.Article que fa referència als resultats del Tercer Congrés d’Història de laMedicina Catalana que es va celebrar a Lleida el mes de juny de 1981.8659. TOMÀS i CABOT, Josep :"Aportacions per a una biografia del Dr. Robert"Gimbernat, 1984, volum II, pp. 303-322.Detall d'alguns aspectes de la vida de Bartomeu Robert: baptisme, padrins,estudis primaris i secundaris, expedient acadèmic, documents sobre algunsaspectes docents, obra escrita i full de serveis.8660. TOMÀS i CABOT, Josep :"Cataluña y el interés por la ciencia"La Vanguardia del 17 de juny de 1984, p. 38.Referència de dos treballs relatius a la història de la ciència a Catalunya: la'Història de les Ciències Naturals a Catalunya, del segle IX al segle XVII' de N.Font i Sagué (1908, reedició facsímil,1978) i el 'Diccionari Biogràfic de Metges229

Catalans" de J.M. Calbet i J. Corbella (tres volums, 1981-1983).8661. TOMÀS i CABOT, Josep :“Notes sobre la Manresa del bienni progressista (1854-1856)”Miscel. Est. Bagencs, 1985, 4, pp. 195-208.Referències, entre altres fets, a l’epidèmia de còlera de 1855. Els metges AntoniLlansó, Pere Arola, Francesc Bonvehí, Venanci Soler, Joaquim Serra, JoaquimSuaña, Tomàs Pujol, Josep Solà i Abadal autors d’un fulletó, “El médicoimprovisado en tiempos de cólera”.8662. TOMÀS i CABOT, Josep :“Orfila, el menorquín que conquistó la gloria en París”La Vanguardia, 19-IV-1987.Nota sobre Orfila, ran del segon centenari del seu naixement. Fotografia.8663. TOMÀS i CABOT, Josep :“Metges catalans a Amèrica. Una nova font d’informació”Gimbernat, 1988, volum X, pp. 325-326.Referència al llibre “200 catalans a Amèrica” i al “Diccionari de Catalunya iAmèrica”, previst en ocasió del 5è centenari de la data de 1492.8664. TOMÀS i CABOT, Josep :“Los médicos y la historia”La Vanguardia, 29-V-1988.Article que fa referència a la pròxima inauguració del Cinqué Congrés d’Històriade la Medicina Catalana que va presidir Didac Parellada.8665. TOMÀS i CABOT, Josep :“Flores en la Académia”La Vanguardia, 12-VI-1988.Article escrit ran de la clausura del Cinquè Congrés d’Història de la MedicinaCatalana.8666. TOMÀS i CABOT, Josep :“Relación entre virus y tumores”La Vanguardia, 20-XI-1989.Article que fa referència a la vida i obra de Francesc Duran i Reynals.8667. TOMÀS i CABOT, Josep :“Ramón y Cajal vivió el año cumbre de sus investigaciones en Barcelona”La Vanguardia, 4-XII-1988, p. 7 de Cultura.Valoració dels treballs de Cajal l’any 1888, quan era catedràtic a Barcelona.Fotografia .230

8668. TOMÀS i CABOT, Josep :“La etapa barcelonesa de Cajal”La Vanguardia, 27-XII-1989.Article on es perfila el pas de Cajal per la ciutat de Barcelona i la seva vinculacióamb la Facultat de Medicina.8669. TOMÀS i CABOT, Josep :“Gimbernat y la cirugía catalana”La Vanguardia, 28-II-1990.Article en record de la personalitat de Gimbernat i la seva significació en lacirurgia catalana.8670. TOMÀS i CABOT, Josep :“Jaume Ferran y sus discutidas vacunas”La Vanguardia, 14-III-1990.Valoració de la difusió europea de l’obra de Ferran. Comissió francesa perestudiar la seva vacuna. Dificultats. Viatge per estudiar la peste d’Oporto (1899).8671. TOMÀS i CABOT, Josep :“La cirugía a través del tiempo”La Vanguardia, 11-IV-1990.Nota breu comentant el llibre, ‘Història de la cirugia’, del Dr. Jacint Dargallo iReventós. Menció del seu pare Remigi Dargallo, metge i també dibuixant,conegut amb el nom de "Remigius".8672. TOMÀS i CABOT, Josep :“Medicina y sociedad en Cataluña”La Vanguardia, 16-V-1990, Supl. Salud y Calidad de Vida, p. 8.Comentari del llibre ‘Història de la medicina catalana sota el franquisme’ deJacint Reventós, Anna Garcia i Carme Piqué.8673. TOMÀS i CABOT, Josep :“Los médicos analizan su pasado”La Vanguardia, 6-VI-1990,Article que fa referència a la propera inauguració del sisè congrés d’Història dela Medicina Catalana que s’haurà de celebrar a Manresa.8674. TOMÀS i CABOT, Josep:“La sanidad en las flotas del Mediterráneo (siglo XVI)”in Ernest Berenguer Cebrià (coord.), Felipe II y el Mediterráneo. 1999, pp. 349-354.231

8675. TOMÁS GONZÁLEZ, Fernando :"Miguel Servet"Bol. Soc. Esp. His. Farm., 1961, 12, 46, pp 60-70.Esmenta breument la vida i l'obra de Servet.8676. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“Notas acerca de la introducción de los Rayos Röntgen en Mallorca”Actes Segon Cong. Int. Hist. Med. Cat. (CIHMC), II, pp. 311-315. Barcelona,1975.Dóna notícia d’un conjunt de treballs apareguts a la Revista Balear de CienciasMédicas, els anys 1896 i 1897, sobre la introducció i utilitat de la nova tècnica.Es comenta la introducció del primer aparell a les Illes i els treballs de PereJaume i Matas.8677. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“Notas acerca de la vacunación antivariólica en Mallorca”Actes Segon Cong. Int. Hist. Med. Cat., II, pp. 317-323. Barcelona, 1975.Es dóna notícia de les primeres informacions a Mallorca sobre la vacuna (1800),l’activitat del metge Francesc Oleo i Carrió (1801), l’edicte de 1805 i la creacióde l’Institut Balear de Vacunació directa (1885).8678. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“Medicina y médicos. Mallorca siglo XIX. Notas para su estudio”Palma de Mallorca, Imp. Moderna, 1976, 98 pp i 13 d’il.lustracións (8 làmines).Estudi de diversos aspectes de la medicina mallorquina del segle XIX: vacunacióantiviariòlica, seroteràpia antidiftèrica, antisèpsia, anestèsia i inici de lautilització dels Raigs X.8679. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep:“Notas sobre la medicina mallorquina decimonónica”Baleares Médica, Desembre 1980, p. 9.Nota sobre institucions mèdiques mallorquines dels segles XVIII i XIX.8680. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep:“Medicina social. Primeras colonias escolares en Mallorca”Baleares Médica, Abril 1981, p. 9.Nota sobre les primeres colònies, organitzades per la Diputació, l’any 1893.8681. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep:“La Real Academia de Medicina y Cirugia de Palma de Mallorca y la cienciamédica del siglo XIX. Notas para el estudio de su contribución”Act. II Cong. Nac. RRAA de Med. y Cir., Palma de Mallorca, 1981, pp. 53-55.232

8682. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep:“La Real Académia de Medicina y Cirugia de Palma de Mallorca. Catálogode los discursos inugurales (1831-1981)”Act. II Cong. Nac. RRAA de Med. y Cir., Palma de Mallorca, 1981, pp. 57-67.8683. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“Es grip de l’any 18 a Llucmajor”Llucmajor, Imp. Moderna, 1982, 30 pp. i un apèndix.Discurs llegit com a pregó de les festes, el 27 de setembre de 1981. Estudidetallat de l’epidèmia de 1918 a Llucmajor, que ocasionà seixanta nou víctimesmortals entre el 3 d’octubre i l’1 de desembre de 1918.8684. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep:“Medicina y Sociedad. El Colegio de Médicos de Baleares (1882-1982)”Palma de Mallorca, Imagen 70, 1985, 188 pp.Història del Col.legi de Metges des de la seva fundació. Fotografies. Catàleg delsdiscursos inaugurals de curs.8685. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“Retratos: Pedro Alcover Sureda”Med. Balear, Volum I, núm. 1, Gener-Abril 1986, p. 50.Entrevista amb aquest metge que tenia 92 anys i va morir poc després, el 19d’abril de 1986.8686. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep:“Presència del Dr. Ferran a Mallorca”Gimbernat, 1986, volum VI, pp. 319-324.Importància del Col.legi Mèdico-Farmacèutic de Palma, fundat el 1882. La RevistaBalear de Medicina, Farmacia y Veterinaria fou creada el 1885. Repercussió delstreballs de Ferran i difusió a Mallorca. Estada de Ferran (1892) per estudiar elroget dels porcs. Introducció d’una vacuna eficaç amb baixa de la mortalitat del 48al 8 % .Vacunació anttuberculosa. Nou viatge el 1921.8687. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“El doctor Ferran en Mallorca”Med. Balear, Vol. II, núm. 1, Gener-Abril 1987, p. 63.Ferràn anà a Mallorca invitat per Joan Munnar i Bennasar. Allí lluità contra elroget dels porcs, juntament amb August Marije i Julià Mut i Mandilego.8688. TOMÀS I MONTSERRAT, Josep :“Innovaciones y progresos médicos en Mallorca (1898-1989)”Palma de Mallorca, 1990.233

Discurs RAM de Mallorca , llegit el 25 de gener de 1990.8689. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“Médicos y sociedad en Mallorca. 1936-1944”Palma de Mallorca, Ed. El Tall, 1991.8990. TOMÀS i MONTSERRAT, Josep; TOMÀS i SALVÀ, Macià:“Publicaciones médicas periódicas en Mallorca (1831-1989)”Act. IX CNHM, 2-1989, III, pp. 1111-1117.v.t. Med. Balear, Vol. V, núm. 1, Gener-Abril, 1990, p. 36.Valoració de les publicacions de la RAM; Col.legi de Metges; sindicats de Metges ialtres revistes. Valoració de la ‘Revista Balear de Ciencias Médicas’ (1885-1936).Menció de ‘La Abeja Médica Española’ de meitat del segle XIX, que publicàmemòries de les Acadèmies de Barcelona i Palma.8691. TOMÀS i ROSÉS, Critòfol:“Noticia individual de las aguas minerales de Pedret: estramuros de laciudad de Gerona, en el Principado de Cataluña. Análisis de sus elementos yconstitutivos: ostentación de sus virtudes medicinales: méthodo de usarlos ymodo de contrahacerlos en los lugares que carecieren de su ausilio”Girona, 1787.V. t. El Memorial Literario, Febrer-Març 1788En algun lloc l’autor consta com a Thomas8692. TOMÀS i ROSÉS, Critòfol:“Resumen del análisis de las aguas minerales de Tortosa”Diario de Barcelona, 8-VI-18018693. TOMÀS i SALVÀ, Macià:“L’Orde antonià i l’ergotisme gangrenós o "foc de sant Antoni": Mallorca1230-1851”Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, Departament de Salut Pública iLegislació Sanitària, 1992. (director: J. Corbella)Anàlisi molt detallada de les dades clíniques antigues sobre el foc de sant Antonia Mallorca, i els cultius de cereals i ldes importacions pel consum.8694. TOMÀS i SALVÀ, Macià:“El foc de Sant Antoni a Mallorca. Medicina, història i societat”Palma de Mallorca, El Tall, 1996. 169 pàgs.Text basat pràcticament en la tesi de doctorat de l’autorque permet difondre elsresultats importants pel coneixement del passat sanitari de l’illa de Mallorca, desde l’Edat Mitjana fins el segle XIX. .234

8695. TOMÀS i SALVÀ, Matias :“L’hospital Reial del foc de Sant Antoni de Viana a Ciutat de Mallorca(1230-1850)”Gimbernat, 1989, volum XII, pp. 237-248.Article que mostra l’evolució d’aquesta institució hospitalària mallorquina.8696. TOMÀS i SALVÀ, Macià ; TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“Mallorca y el doctor Orfila”Med. Balear, Maig-Agost 1988, Vol. III, p. 125.8697. TOMÀS i SALVÀ, Macià ; TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“El Libro de las Medicinas de las Casas y Hospital de San Antonio de Viana ide Pedro de Padua de Mallorca (1777-1818)”Act. IX CNHM, 1989, IV, pp. 1547-1550.V. t. Med. Balear, Gener-Abril 1990, Vol. V, núm. 1, p. 41.Anàlisi del contingut del Llibre de Receptes amb 90 folis. El primer apotecari fouBartomeu Clar i després Onofre Jaume. Hi ha 789 receptes i 2262 substàncies.Els principis actius són 216.8698, TOMÀS i SALVÀ, Macià ; TOMÀS i MONTSERRAT, Josep :“L’alimentació al Llatzaret en temps de pesta. Mallorca 1652”Act. XIV Cong. Metg. I Biol. Llengua Catalana, Palma de Mallorca, 1992. Palmade Mallorca, 1995, I, pp. 475-478. (v.t. Resums, p. 51)Anàlisi de documentació de l’Arxiu Diocesà de Mallorca. Llibre de sagramentsquan l’epidèmia de pesta de 1652. L’alimentació dels acollits. Canalsd’adquisició i distribució dels queviures. Dieta bàsicament poc variada: rica enhidrats de carboni i deficitària en greixos i proteïnes.8699. TOMLISON , Wallace; PERRET, J. J. :“Rudolph Matas father of cardiovascular surgery”Actes del XXVII Cong. Int Hist. Med. Barcelona, 1980, I, pp. 211-216.Aporta dades sobre l’obra de Rodolf Matas i Jordà (1860-1957), nascut a NovaOrleans, de família catalana, gran impulsor de la cirugia vascular i especialmentdel tractament dels aneurismes.8700. TORNER (i SALLÈS), Jaume:“Del Bages a l’Amèrica del Nord”Barcelona, 2001, 154 pp.Autobiografía.8701. TORNER, Jaime:“Diálogo silencioso”Barcelona, 2002, 366 pp.235

8702. TORNER, Jaume:“El Casal Verge de Montserrat de Balsareny i els seus metges (1947-1966)”Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, Publicacions de l’ArxiuHistòric de les Ciències de la Salut. Quaderns, nº 7, 2005, 28 pp.8703. TORNOS SOLANO, Joaquín :“Reflexiones sobre la medicina y el ejecicio profesional en nuestros dias”.Barcelona, Real Académia de Medicina de Barcelona, 1981.Discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el día 29 denovembre de 1981.8704. TORNOS SOLANO, Joaquín :“Homenaje en memoria del Prof. Manuel Usandizaga”Act. Obst. Ginec. Hisp. Lusit., 1982, pp. 433-435.Recordatori breu d’alguns aspectes de l’obra de Manuel Usandizaga (1898-1982), com a catedràtic a Saragossa i a Barcelona, i cap del Departament deMaternitat de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona.8705. TORNOS SOLANO, Joaquín :“Homenatge al prof. B. Rodriguez Arias”Rev. RAM de B., 1991, 6 (3), pp. 176-177.Record de l’activitat del Dr. Rodríguez Arias a la RAM de B., com a membrecorresponent (1932), numerari (1955) i secretari (1963).8706. TORO, Joaquim :“Gent nostra. Mata”Barcelona, Edicions Nou Art Thor, 1987, 50 pp.Biografia molt il.lustrada sobre Pere Mata i Fontanet (Reus 1811-Madrid 1877).8707. TORO MÉRIDA, JOAQUIN:“Pedro Mata i Fontanet: vida, obra y pensamiento (1811-1877)”Madrid, Tesis doctoral, Facultat de Filosofia (Història de la Filosofia Española),Universidad Complutense, 1984Estudi molt extens analitzant els diversos aspectes de la vida de Pere Mata i el seupensament.8708. TORO MÈRIDA, Joaquín“Pedro Mata y Fontanet, médico madrileño”in “Madrid en la sociedad del siglo XIX. La ciudad y su entorno”. Madrid(Consejería de Cultura), 1986, (2vols) vol. I, pp. 286-298236

8709. TORO MÉRIDA, Joaquin ; PRIETO ALBERCA, Ascensión:“Pedro Mata y Fontanet. Vida, obra y pensamiento”Madrid, (Prial), 1986.8710. TORRADEMÉ (i MOLINÉ), Josep:“Sobre la lluita antipalúdica i la regressió de l’endèmia al Delta de l’Ebre”Práctica Médica, Any II, núm. 20, 1934, pp. 379-387.8711. TORRAS, P. : (TORRAS i PASCUAL, Pau)“Congreso Médico de Barcelona”Revista de Ciencias Médicas, 1888, núm. 18, pp. 568-571; núm. 19, pp. 582-586;núm. 20, pp. 629-632; núm. 21, pp. 668-672; núm. 22, pp. 700-705; núm. 23 (27),pp. 730-733.Relació extensa de les activitats del Congrés.8712. TORRAS i ENRICH, Margarida:“Situació hospitalària a Igualada durant la Guerra Civil”in Ustrell, J. M. (dir), Història de les Ciències de la Salut a l’Anoia. 1998, pp.111-118.8713. TORRAS i SERRA, Marc :“Els béns de l’hospital de Sant Andreu de Manresa en el segle XVII”Gimbernat, 1990, volum XIII, pp. 293-303.Detall de l’inventari dels béns segons un document del notari Rafael Torras(inventaris, 1601-1606. S’esmenten 72 objectes a l’entrada, la sala i la cuina.8714. TORRAS i SERRA, Marc:“El mobiliari de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa en el segleXV”Miscel. Est. Bagencs, 1990, 7, pp. 231-245.Detall dels mobles de l’hospital en un inventari del 1419. Comanda del 1420. 15llits de post amb màrfegas; 8 matelassos; 38 flassades; 20 parells de llençols, ialtres. Tres apèndixs documentals.8715. TORRAS i SERRA, Marc :“Els béns mobles de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa en el segle XVIII”Gimbernat, 1992, volum XVIII, pp. 119-130.Dades segons un protocol del notari manresà Josep Escorsell, del mes de gener de1760. Transcripció en apèndix.8716. TORRAS i SERRA, Marc :“Una oració del segle XVII per curar el mal d’ulls”Gimbernat, 1992, volum XVIII, pp. 131-132.237

Nota breu del document. Transcripció de l’oració8717. TORRAS i SERRA, Marc :“Inventari dels béns d’un cirugià del segle XV”in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. I. Gimbernat, 1994, volumXXI, pp. 282-287.Inventari dels béns de Joan Bassa, barber i cirurgià de Manresa, fet el gener de1438, després de la seva mort. Transcripció íntegra del document.8718. TORRAS i SERRA, Marc :“Les declaracions de béns de metges i apotecaris de Manresa en elsegle XV”in Actes VIII CHMC, Barcelona, 3/5-VI-1994, Vol. I. Gimbernat, 1994, volumXXI, pp. 288-292.Dades a partir dels “llibres de manifests”, o de declaracions, fets de cara a unaposterior valoració per a pagament d’impostos. Primera llista, de 1408-1411, enque s’esmenten 10 sanitaris, que declaren entre 120 i 1398 lliures. Altresreferències de 1453 i cap a 1480 i 1490, amb xifres relativament inferiors. Relaciónominal dels sanitaris8719. TORRAS i SERRA, Marc :“Inventari del fons de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa”Manresa, Arxiu Històric de la Ciutat, Col. Inventaris i Catàlegs, nº 4, 1996, 65 pp.8720. TORRAS i SERRA, Marc :“Els hospitals medievals de Manresa”Gimbernat, 1997, volum XXVII, pp. 11-20.V. t. Dovella, 1998, núm. 61, pp. 9-14.Referència a l’Hospital de Sant Andreu, creat el 1300, i el de Santa Llúcia, del1260. Quatre fotografies, corresponents a sales i consultoris, de l’any 1916.8721. TORRAS TRIAS, Joan :“Visión arquitectónica de la Real Academia de Medicina deBarcelona”An. Med. Cir., 49, núm. 216, 1969, pp. 427-442.Estudi de l’edifici amb les seves successives utilitzacions: Col.legi de Cirurgia,Facultat de Medicina, Escola Normal de Mestres i Reial Acadèmia de Medicina(1929). Es comenta amb cert detall l’època de la seva construcció.8722. TORRE, José Luís de la :“Bruixeria i superstició en la Inquisició catalana (segle XVIII)”L’Avenç, núm. 61, Juny 1983, pp. 50-54.Breu recorregut sobre la bruixeria i les seves connotacions médico-legals.238

8723. TORRE i DEL CERRO, Antonio de la:“Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona”Barcelona, Universitat de Barcelona, 1971.8724. TORRE DIAZ, José Luis :“El delito de brujería en el Tribunal de la Inquisición de Barcelona duranteel siglo XVII”Act. Primer Cong. Hist. Moderna Cat.. Barcelona, 1984, II, pp. 479-485.Dades sobre trenta sis actes de bruixeria, dels quals deu corresponen alBarcelonès, cinc a la Noguera i tres al Bages. Predomini femení (75%). No hi hacondemnes capitals. Dades sobre tortura i sobre diversos processos.8725. TORRELLA i PINEDA, Josep. :“Els 70 anys de la Mútua”Sabadell, Fundació Amics dels Arts i de les Lletres de Sabadell, 1988, 216 pp.Visió històrica de la Mútua Sabadallenca d’Accidents de Treball i de Malaties.8726. TORREILLES, Abbé S. :“L’Université de Perpignan”Soc. Sc. Litt. Pyr. Orient., 1892, 33, pp. 273-386.V. t. Perpignan. C. Latrobe, 1982, 114 pp.8727. TORREILLES, Abbé S. :“La peste de 1632 et le voeu de la ville de Perpignan”Semaine Religieuse de Perpignan, 1901, pp. 209-214, 229-234, 248-253, 270-280.8728. TORREILLES, Abbé S. :“Mémoire d’un chirugien au XVIIe siècle (Jérôme Cros à Perpignan)”Rev. Hist. Arquéol. Roussillon, 1903, 4, pp. 167-182, 199-215.8729. TORREILLES, Abbé S. :“La peste de 1563 à Perpignan”Rev. Hist. Arquéol. Roussillon, 1904, 5, pp. 361-372.8730. TORREILLES, Abbé S. :“Les pauvres et l’hôpital de Perpignan au XVIe siècle”Rev. Hist. Arquéol. Roussillon, 1905, 6, pp. 193-200, 225-232, 257-264, 353-666.8731. TORRENT, Joan :“Liceistas y cruzados”Destino, núm. 909, 8-I-1955, pp. 10-11.Sobre la rivalitat entre els teatres del Liceu i el Principal (o de la Santa Creu)239

elacionat aquest últim amb l’Hospital de la Santa Creu.8732. TORRENT CASADEMONT, V. :“La Fiebre tifoidea y su desarrollo en la comarca de Manresa”Manresa, Imp. San José, 1919.Es tracta de la tesi doctoral de l’autor.8733. TORRES (i BARBERÀ), Humbert :“Una polèmica. La gestió municipal del Alcalde popular Dr. HumbertTorres”Lleida, Biblioteca Joventut de Lleida, Imp. Joventut, 1921.8734. TORRES, Humbert :“La salut a Lleida”Lleida, 25-VI-1927, núm. 50.Consideracions sobre l’estat sanitari de Lleida.8735. TORRES, Humbert :“A propòsit del tercer aniversari de Monografies Mèdiques”Lleida, 10-IX-1929, núm. 103.8736. TORRES, Humbert :“Els serveis Antiveneris de la Generalitat de Catalunya”La Humanitat, 16-VIII-1938; 25-VIII-1938 i 2-IX-1938.Abans i després de la República.8737. TORRES, José Manuel :“La fotografía médica en el siglo XIX: el caso de Cataluña”Jano, 23/28-XI-1986, volum XXXI, núm. 752, pp. 60-69.Sobre la introducció de la fotografia entre l’estament mèdic català.8738. TORRES, José Manuel :“La introducción de la fotografía en el hospital de la Santa Creu (1874-1897)”Actes Congr. Inter. Hist. Catalunya, La Restauració (1875-1923). 1992, pp. 571-575.Es valora l’activitat dels doctors Joan Soler i Buscallà i Joan Giné i Partagàs.8739. TORRES AMAT, Fèlix :“Memorias para ayudar a formar un Diccionario de los escritores catalanes ydar alguna idea de la antigua y moderna literatura en Cataluña”Barcelona, 1836, 719 pp.Text encara avui bàsic com a font d’informació. És un dels clàssics de la nostra240

ibliografia. S’ha reeditat en facsímil (Curial, Documents de Cultura, 1973) juntamb el Suplement fet per Joan Corminas.8740. TORRES i CARRERAS, (Ramon):“A la memòria del Dr. August Prió i Llaberia”Annals de Medicina, Abril 1932, Vol. XXVI, pp. 229-232.8741. TORRES GOST, Joan :“Un médico de la Armada del siglo XVIII. D. Miguel Cabanellas Cladera.Estudio biográfico. Ideas epidemiológicas de la época”Rev. Gral. de Marina, CLXII, pp. 693-699. Madrid, 1962.Aporta una sèrie de dades sobre l’activitat d’aquest metge del segle XVIII.8742. TORRES GOST, Joan :“El médico Cabanellas, un epidemiológo del siglo XVIII: estudio biográfico”Madrid, Gaceta Médica Española, 1962, 32 pp.8743. TORRES LÓPEZ, Antonio J. :“Raimundo Lulio y la Medicina”Actualidad Médica, Granada, 1947, 33, pp. 639-655.Article breu sobre les aportacions de Ramon Llull en el camp específic de lamedicina del seu temps.8744. TORRES MARTY, Luis :“El profesor Rafael Ramos”Doc. Méd. Arch. Méd. Biog., 1951, 8, s.p.Nota breu sobre la personalitat i obra de Rafael Ramos, catedràtic de Pediatria aBarcelona.8745. TORRES MARTY, Luis :“Trayectoria científica del maestro”Doc. Med. Arch. Méd. Biog., 1955, 46, s.p.Valoració de l’obra de Rafael Ramos (1907-1955), catedràtic de Pediatria aBarcelona (1940), ran de la seva mort.8746. TORRES MARTY, L. :“Notas históricas de distintos servicios. Pediatría y Puericultura”in Jornadas Conm. del 50 aniversario del Hospital Clínico y Provincial deBarcelona. Barcelona, 1959, pp. 125-132.Es descriu l’evolució del servei de Pediatria de l’Hospital Clínic de Barcelona, ila seva càtedra des de l’inici de l’ensenyament el 1892 fins el 1957. Es fa mencióde l’obra d’A. Martínez Vargas i R. Ramos, i més breument de la de P. MartínezGarcia i G. Vidal Jordana.241

8747. TORRES MENÉNDEZ, J. :“Breve estudio y comentarios sobre la primera obra de obstetricia publicadaen España (siglo XVI. Año 1541)”Clínica y Laboratorio, XXXVI, 1943, pp. 232-240.Sobre Damià Carbó.8748. TORRES i PERENYA, Màrius; MIRÓ i CABESTANY, Francesc :“La Universidad de Lérida y la medicina catalana de su tiempo”Trabajos Cátedra Historia Crítica de la Medicina. (TCHCM), 1936, 7, pp. 225-246.Visió general de la universitat lleidatana i més especialment de la seva Facultatde Medicina i alguns dels seus professors fins a la seva desaparició el 1714.8749. TORRES i SANS, X. :“Actituds populars davant la pesta: d’untures i tarambanes”L’Avenç, Octubre 1985, núm. 86, pp. 66-69.8750. TORRÓ GIL, L. :“Epidemia i lluita contra la mortalitat al País Valencià Foral Modern. El"morbo" de 1600 a la vila d’Alcoi”in Josep Bernabeu Mestre (coord), El papel de la mortalidad en la evolución de lapoblación valenciana. Alacant, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1991.8751. TORROELLA, Dr. :“L’Acadèmia y Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya”Ilustració Catalana, Any IV, núm. 144, 4-III-1906, pp. 133-136.Article, il.lustrat amb setze fotografies, sobre l’activitat i objectius d’aquestainstitució.8752. TORROELLA, J. B. :“Pere Alsius y Torrent”Armonia, Girona, 15-VIII-1906, 2 (22).8753. TORROELLA, Joan B. :“El Estudi General o Universitat Literària de Girona”Girona, Imp. P. Torres, 1902.Treball que fa referència als estudis de nivell universitari que s’havien realitzat ala ciutat de Girona. També fa una referència al Col.legi Bruguera.8754. TORTOSA, F. ; CALATAYUD, C. ; LÓPEZ, M. J. ; PASTOR, J. C. :“E. Mira y López en la Psicologia internacional”Rev. Hist. Psicol., 1989, 10 (1-4), pp. 189-200.242

8755. TORTOSA, F. ; CARBONELL, E. ; MONTEVERDE, H. ; MONTORO, L. :“La profesionalización de la psicología aplicada a la conducción en España:del perceptotaquímetro de Mira al ordenador”in Valera, M. ; López, C. (coords), Act. V Congr. Soc. Esp. Ciencias y Técnicas.Barcelona, PPU, 1991, pp. 833-845.8756. TORTOSA DURAN, José :“Aportación documental para el estudio de la protección sanitaria en el sigloXVI”Ilerda, 1972, núm. XXXIII, pp. 253-274.L’autor recull documentació de l’època en la que es veu la preocupació de lesautoritats per establir unes normes per a prevenir a Lleida de la pesta. Lesnormes més riguroses es van adoptar a la ratlla de França i a la Vall d’Aran.8757. TOSELLI, J. B. :“Biographie niçoise ancienne et moderne, ou Dictionnaire historique de tousles hommes qui de sont fait remarquer par leurs actions, leurs écrits, leurstalents, leurs mérites et leurs erreurs dans la ville et le comté de Nice”Nice, Imp. Soc. Typogr., 1860, 2 vols, 384 i 355 pp.S’hi inclou, errònimaent segons l’opinió actual, Arnau de Vilanova (volum I, pp.35-38).8758. TOSQUELLES, F.:“Maestros y amigos”Rev. del Dep. de Psiq. de la Facultat de Med. de Barcelona, Octubre-Desembre1973, 1, pp. 52-58.Record d’Emili Mira i López.8759. TOST i PUNYET, Modest :“L’Eladi Vila Cunyer és mort?”But. Sind. Metg. de Catalunya, Març 1926, núm. 67.Utilitzà el pseudònim de Bentham en algun dels seus escrits.8760. TOST i PUNYET, Modest :“Pere Virgili”But. Sind. Metg. de Catalunya, Maig 1927, núm. 81, pp. 16-18.Fotografia.8761. TOST i PUNYET, Modest :“De l’homenatge al Dr. Estadella”But. Sind. Metg. de Catalunya, Setembre 1928, núm. 97.Amb motiu d’haver estat proclamat mestre en Gai Saber.243

8762. TOST i PUNYET, Modest :“Sisè Congrés de Metges de Llengua Catalana”But. Sind. Metg. de Catalunya, Maig 1930, núm. 117, p. 2.8763. TOST i PUNYET, Modest :“L’hospitalització dels malalts”La Publicitat, 21-I-1932.8764. TOUS i BIAGGI, F. :“El Doctor Durán y Trincheria”Rev. Ciencias Médicas, Setembre 1911, tom. XXXVII, núm. 9, pp. 385-387.Necrològica. Fotografia.8765. TOUS i BIAGGI, F. :“La epidemia actual de gripe”Rev. Esp. de Med. y Cir., novembre 1918, núm. 5, pp. 225-232.Referència breu a l’epidèmia de grip a Barcelona durant l’any 1918.8766. TRABAL, J:“Miguel Servet i la circulació de la sang”Lleida, 1927, (54), pp. 6-98767. TRABAL, Josep A. : (TRABAL i SANS, Josep Antoni)“Importancia de la Sanitat interior”La Humanitat, 28-VI-1932.Assenyala les cases higièniques de la Catalunya futura.8768. TRALLERO, Miquel:“Relación sucinta de la campaña sanitaria de Barcelona y su provincia en elaño 1911, durante el mando del Excmo. Sr. D. Manuel Portela, GobernadorCivil”Barcelona, 1912.8769. TRALLERO, Miquel:“Algunos datos demográficos. La epidemia de fiebre tifoidea en Barcelona(1914-1915)”Barcelona, Imp. La Academia, 1915.8770. TRENCHS i ÒDENA, Josep :“El monasterio de Ripoll y la peste de 1348”An. Inst. de Est. Gerundenses, XXI (1972-1973), pp. 103-115.Nota sobre la petició presentada per l’abat el 10 de novembre de 1348 entorn a244

l’ocupació de càrrecs vacants.8771. TRENCHS i ÒDENA, José :“Documentos vaticanos de los años de la peste negra referentes a la diócesis deLérida”Ilerda, 1974, núm. XXXV, pp. 203-233.Aportació documental sobre diversos nomenaments eclesiàstics a les terres deLleida deixats vacants a conseqüència de la pesta (s. XIV).8772. TRENCHS i ÒDENA, Josep :“Documents de la família d’en Pere Virgili a Vilallonga del Camp”Miscel.lània Salvador Vilaseca. Boletín Arqueológico, Tarragona, IV, 1976-1977,pp. 133-140, 237-249.Relació de dotze documents. Entre ells esmenta nou metges i cirugians relacionatsamb la família: Jaume Esteva, Josep Gatell, Geroni Artal, Geroni Aguader, JosepCarnicer, Anton Carnicer, Antoni Blanc, Josep Anton Bassa, Francesc Sales.Bibliografia.8773. TRENCHS i ÒDENA, Josep :“Un document de l’any de la peste negra datat a l’Espluga deFrancolí”Aplec de Treballs, núm. 1. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc,1978, pp. 85-89.Transcripció del document del 24 de juliol de 1348 en el que Sanç López deAyerbe, arquebisbe de Tarragona, suplica a Climent VI que atorgui l’església del’Espluga a Bernat de Montells.8774. TRENCHS i ÒDENA, Josep :“La archidiócesis de Tarragona y la peste negra: los cargos de lacatedral”in VIII Cong. de la Corona de Aragón, II, 1, pp. 45-64. Valencia, 1969.Estudi de les modificacions en els càrrecs eclesiàstics del Capítol de Tarragonaque va provocar la peste de 1348. L’arquebisbe va refugiar-se a l’Espluga deFrancolí. En molts registres notarials del Camp (de Tarragona) es parla de“l’any de les mortaldats”. Els clergues foren probablement menys afectats, en elseu conjunt, que la resta de la població. Apèndix amb sis documents.8775. TRENCHS i ÒDENA, J. ; LARA PEINADO, F:“La Casa de Caridad y la cofradía de los clérigos pobres, dos institucionesmedievales leridanas”Ilerda, núm. XXXVI, 1975, pp. 7-36.245

La Casa de Caritat ja és citada el 1180. El 1174 es fundava una infermeria per amalalts i vells eclesiàstics. Més tard va ser dirigida per una confraria que tenial’hospital al barri de la Zuda.8776. TRENCHS i ÒDENA, J. ; LARA PEINADO, F. : “Documento inéditosobre la venta del hospital de Pedro Moliner de la ciudad de Lérida (1459)”Ilerda, núm. XXXVII, 1976, pp. 59-68.8777. TRIADÚ, Joan :“Joan Sales i Màrius Torres”Avui, 12 gener 1977, p. 17.Sobre la correspondència, abundant, entre Joan Sales i Màrius Torres8778. TRIADÚ, Joan :“Entre l’exili i el silenci”Avui, 14 març 1982, p. 24.Sobre Màrius Torres, metge i poeta8779. TRIADÚ, Joan :“La vocació absurda de poeta líric : Màrius Torres”Avui, suplement cultural, 28 març 1982, p. 22.8780. TRIADÚ, Joan:“Màrius Torres, amb apassionament”Avui, (Cultura), 22 de novembre de 1992, p. 238781. TRIADÚ, Joan :“Entre la màgia i l’absurd”Avui, 22 novembre 1992, p. 23.Article que recorda els cinquanta anys de la mort de Màrius Torres. Fotografia.8782. TRIADÚ, Joan :“L’escriptor i la novel.la de postguerra”Avui, 1-III-1997, p. 43.Referència a l’obra de Llorenç Villalonga.8783. TRIADÚ, Joan:“La novel.la catalana de postguerra”Barcelona (Edicions 62) 1982Hi ha tres capítols dedicats a l’obra de Llorenç Villalonga.246

8784. TRIAS, A.“Professor Josep Trueta”in Roig i Solé, J. (coord), Josep Trueta (1897-1977). En homenatge. Barcelona,Fundació Barcelona, 1996, pp. 105-107.Alguns records sobre Trueta, començant per la primera visita que va Trueta fer aBarcelona després de la guerra, per a veure la seva mare. Records d’Oxford.8785. TRIAS, Ramon:“Un home de fermes conviccions”Salut Catalunya, 1993, núm. 7, pp. 273-274.Breu record de Josep Alsina i Bofill.8786. TRIAS DE BES (i GIRÓ), Luis:“El doctor Ferran”Rev. Serv. Sanitar. y Demogr. Munic. Barcelona, 1930, gener, núm. 4, p. 263Nota necrològica breu8787. TRIAS DE BES, Luis:“Sir Alexander Fleming y su penicilina”La Vanguardia, 26-V-1948, p. 1.Record de la visita d’Alexander Fleming a Barcelona.8788. TRIAS DE BES, Luis:“Veinticinco años del Hospital de Infeciosos al servicio de la ciudad”in Actos commemorativos del XXV aniversario. Barcelona, Hospital Municipal deInfecciosos, 1954.8789. TRIAS DE BES, Luis:“Fabián Isamat Vila”An. Med. Cir., 1964, 44 (184), pp. 275-278.Nota necrológica de F. Isamat membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1951),notable internista, deixeble de Ferrer Solervicens, i cap de servei de l’Hospitald’Infecciosos de Barcelona.8790. TRIAS DE BES, Luis:“Sobre el bicentenario de la Real Academia de Medicina”Prof. Médica, núm. 953, 12-VI-1970, p. 28.Article breu sobre l’inici de les tasques de la Reial Acadèmia de Medicina deBarcelona i menció d’algunes modificacions estatutàries.8791. TRIAS DE BES, Luis:“Semblanza necrológica del doctor Julio García Sánchez-Lucas”An. Med. Cir., 1970, 50 (220), pp. 287-290.247

Recordatori breu d’alguns aspectes de l’obra d’aquest catedràtic d’Histologia iAnatomia Patològica, de Barcelona (1942-1969) i membre electe de la R.Acadèmia. Comentari sobre la seva etapa a Valdecilla.8792. TRIAS DE BES, Luis:“Carlos Soler Dopff”An. Med. Cir., LII (229), pp. 205-208. Barcelona, 1972.Comentari sobre l’obra de Carles Soler, membre de la Reial Acadèmia deMedicina i metge de l’Ajuntament de Barcelona, que es va dedicar a qüestions demedicina del treball i d’higiene.8793. TRIAS DE BES TRABAL, XAVIER :“Pi i Figueras y Trueta”La Vanguardia, 3-IX-1991.Article amb records personals d’aquests dos metges catalans.8794. TRIAS FARGAS, Carles et al. :“Cartas cruzadas entre don Ramón Prieto Bances, ministro de InstrucciónPública de la 2ª República y don Antonio Trias Pujol, Patrono de laUniversidad Autónoma corriendo el año 1935”Barcelona, s.ed., 1973.8795. TRIAS MAXENCS, Alfons :“Els Annals de l’Acadèmia”Annals de Medicina, Any XXII, núm. 4, Abril 1928, pp. 207-222.Article en el que fa una ullada al significat dels Annals que es publiquen sota elpatrocini de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.8796. TRIAS MAXENCS, Alfons :“Bibliografia mèdica catalana (1907-1931)”Annals de Medicina, núm. 26 (1), 1932, pp. 9-112.Recull dels treballs mèdics publicats en català entre els anys 1907 i 1931 en lesrevistes i publicacions catalanes. Aportació molt important pel coneixement de lacatalanització de la nostra medicina. Està agrupada per especialitats.TRIAS MAXENCS, Alfons :“XXV anys d’Annals de Medicina”Annals de Medicina, núm. 26 (6), 1932, 315-332.Trias Maxencs va ser un dels redactors que va impulsar més la catalanització delsAnnals, i en aquest article fa un balanç de la seva evolució.8797. TRIAS MAXENCS, Alfons :248

“Bibliografia mèdica catalana”Actes Primer Cong. Int. Hist. Med. Cat., IV. Barcelona, 1970, pp. 377-379.Resum de la bibliografia mèdica catalana recollida per l’autor. A la ja publicada el1932 (període 1907-1931) hi va afegir la corresponent als anys 1932-1970, amb1848 fitxes, essent un total, entre els dos períodes, de 4032 fitxes.8798. TRIAS MAXENCS, Alfons :“La Medicina i la Universitat Autònoma de Barcelona, anys 1933-1935”Barcelona, 1975.8799. TRIAS MAXENCS, Alfons :“L’Escola d’Infermeres de la Generalitat de Catalunya”Segon Cong. Int. Hist. Med. Cat. (CIHMC), II. Barcelona, 1975, pp. 153-157.Dades breus sobre l’origen de l’ensenyament de les infermeres a Catalunya:Escola de Santa Madrona (1915); Escola de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923) i de la Generalitat de Catalunya (1937-1939). D’aquesta, situada a l’edificide l’Escola Industrial, en fou director B. Pijoan i Soteres (que havia estat tambémotor de les altres). A. Trias i Maxencs en fou secretar. Explica el pla d’estudis idona algunes dades sobre el seu funcionament.8800. TRIAS i MAXENCS, Alfons ; DOMINGO I SANJUAN, Pere :“La lluita antipalúdica al Baix Llobregat”Actes II Cong. Int. Hist. Med. Cat. (CIHMC). Barcelona, 1975 pp. 329-334.Nota sobre les tasques de la comissió encarregada d’erradicar el paludisme al BaixLlobregat, iniciades l’any 1921 i la intervenció de Gustau Pittaluga.8801. TRIAS i MAXENCS, Alfons :“El segell ProInfancia a Catalunya”La Medicina Catalana, abril-maig 1937, núm. 43-44. pp. 506-511Explicació detallada sobre què és aquest segell, creat per Decret de la Conselleriade Sanitat i Assistència Social de 13 de març de 1933, amb la finalitat de recaptarrecursos per a les necessitats d’Higiene Social de la Infància. Antecedent:, aquesttema en altres països; obra feta en diverses poblacions (Arenys de Mar, Terrassa).Iconografia8802. TRIAS MERCANT, S. :“El microcosmos lul.lià del Prof. Pring-Mill”EL, 1974, 18, pp. 52-61.8803. TRIAS MERCANT, S. :“Ramón Llull (1232/35-1315)”Madrid, Ed. del Oreto, 1995, 93 pp.249

8804. TRIAS i PUJOL, Antoni :“L’ensenyament de la Medicina en la nova Universitat Autònoma deBarcelona”Barcelona, 1934.8805. TRIAS i PUJOL, Antoni :“L’autonomia de la Universitat de Barcelona”Barcelona, 1935.8806. TRIAS i PUJOL, Antoni :“Experiències sobre l’ensenyament de la Medicina durant l’autonomia de laUniversitat de Barcelona (del 1933 al 1939)”Actes primer Cong. Int. Hist. Med. Cat., IV, pp. 203-223. Barcelona, 1971.Referència extensa, amb records personals de l’autor –que en fou un delsprincipals promotors-, de les modificacions en l’ensenyament a la UniversitatAutònoma de 1933. Dades sobre professorat, exàmens, ensenyamentd’especialitats, cursos monogràfics, recerca, participació dels estudiants i altresaspectes.8807. TRIAS i PUJOL, Joaquim :“El doctor Cardenal, maestro”An. R. Ac. Med. Cir., 1928, pp. 10-14.Nota breu sobre el mestratge de Salvador Cardenal i la seva profunda influència enla cirugia catalana.8808. TRIAS i PUJOL, Joaquim :“Antonio de Monravà i Roca”La Med. Cat., 7, 1937, pp. 517-518.Nota sobre el valor de l’obra d’Antoni Monravà, professor de cirurgia a Lisboadurant el segle XVIII.8809. TRIAS i PUJOL, Joaquim :“La vida de l’Acadèmia”in Libro de Oro … 1953, pp. 15-18.Evocació personal i breu d’alguns aspectes de la història de l’Acadèmia deCiències Mèdiques, en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari.8810. TRIAS TEIXIDOR, Anna :“Arnaldi de Vilanova. Regimen Sanitatis ad Regem Aragonum. Edició crítica icomentaris”.Tesi doctoral., Universitat de Barcelona, 1991.8811. TRIAS TEIXIDOR, Anna (ed):250

“Arnaldi de Vilanova. Regim Sanitats ad Regem Aragonum (Un tractat dedietètica de l’any 1305)”Barcelona, EDT Micropublicacions, 1994, 433 pp.8812. TRILLO :“El Asilo de San Juan de Dios. Las obras realizadas”El Correo Catalán, 29 de maig de 1930.Projectes i objectius de l’Hospital.8813. TRINCHET, Ramón :“Mateu Josep Bonaventura Orfila”La Medicina Catalana, 1933, I, pp. 285-286.Nota sobre la vida d’Orfila i el significat de la seva obra. Fotografia.8814. TRISTAN :“El centenario del doctor Orfila”Destino, núm. 815, 21-III-1953, pp. 3-4.Dues fotografies i nota biogràfica sobre Mateu Orfila i Rotger (1787-1853).8815. TROMPIZ, G. :“Don Santiago Ramón y Cajal, el hombre, el sabio, el artista”Folia Clin. Int., Setembre 1975, 25 (9), pp. 491-497.8816. TROPÉ, Hélène:“Folie et société à Valence (XVè-XVIIè siècles). Les fons de l’Hôpital desInnocents (1400-1512) et de l’Hôpital Général (1512-1699)”Thèse, Paris III (Univ. Sorbonne Nouvelle) 1992Tesi doctoral de l’autora que està en la base de les publicacions següents8817. TROPÉ, Hélène. :“Locura y sociedad en la Valéncia de los siglos XV al XVII: los locos delHospital de los Inocentes (1410-1512) y del Hospital General de Valencia”Valencia, Diputación de Valencia, 1994, 433 pp.8818. TROPÉ, Hélène:“Locura y sociedad en la Valéncia de los siglos XV al XVII: los locos delHospital de los Inocentes (1410-1512) y del Hospital General de Valencia”In La locura y sus instituciones. Actas de las II jornadas de Historia de laPsiquiatría. Valencia, Diputación de Valencia, 1997, 141-1548819. TRUC, E. :“La personnalité scientifique de J. Albarran (1860-1912)”Monspeliensis Hippocrates, 1960, III, p. 29.251

Nota en record de la vida d’Albarran que va fer els seus estudis a la Facultat deMedicina de Barcelona i que fou el principal impulsor de la urologia a París.8820. TRUETA, Amèlia :“El carrer Josep Trueta”Avui, 31-X-1992, p. 14.Comentari sobre el canvi de nom del carrer Wad-Ras, de Barcelona pel de JosepTrueta.8821. TRUETA, Josep:“The Spirit of Catalonia”Oxford, 1946.L’original està escrit en anglès. Segona edició, Mèxic, 1950, traduït per VicençRiera Llorca. Tercera edició, Barcelona (Selecta) 1977. Veure els comentaris en lareferència d’aquesta edició8822. TRUETA i RASPALL, Josep :“Michael Servetus and the discovery of the lesser circulation”Yale Journal of Biol. Med., 21, 1948, pp. 1-15.Article de caire divulgatiu en el que Trueta reivindica de cara al món anglèsl’aportació de Servet en el descobriment de la circulació menor.8823. TRUETA i RASPALL, Josep :“Ramón y Cajal, the First Centenary of his Birth”The Lancet, II (1952), pp. 281-283.8824. TRUETA i RASPALL, Josep :“The contribution of Michael Servetus to the scientific developement of theRenaisance”Brit. Med. J. , 11, 1954, pp. 507-510.Un article de Josep Trueta en el que posa en relleu la importància de l’aportacióservetiana.8825. TRUETA i RASPALL, Josep :“En la mort del Dr. Duran-Reynals”Vida Nova, 1958, 5, núm. 15, pp. 41-42.Nota necrológica breu de la mort a New Haven de Francesc Duran i Reynals(1899-1958) que en el text és anomenat Frederic. Record de la seva obra i el seutreball als Estats Units.8826. TRUETA i RASPALL, Josep :“August Pi i Sunyer, metge de capçalera i mestre”in August i Pi i Sunyer. L’homme i l’obra. Barcelona, 1966, pp. 217-225.252

Recordatori de l’etapa d’estudiant de l’autor i el mestratge que exercí Pi iSunyer, que fou company de carrera del pare de Josep Trueta i metge decapçalera de la seva família. Comentaris sobre la seva obra fisiològica.8827. TRUETA i RASPALL, Josep :“Reflexiones sobre el exilio de Luis Vives en Oxford”in Homenaje a Xavier Zubiri. Madrid, Diana Art, 1970, pp. 695-709.Comentaris sobre el significat de l’exili anglès de Lluís Vives i la sevaimportància en la cultura de l’època.8828. TRUETA i RASPALL, Josep :“Els orígens de l’assistència social de l’educació moderna i LluísVives”Actes Primer Cong. Int. Hist. Med de Catalunya, I, pp. 315-319. Barcelona, 1970.Visió breu dels vessants sociológics de l’obra de Lluís Vives, assenyalant la sevaulterior influència. Comentari sobre els projectes d’ajut als pobres del “Desubventione Pauperum”, i dels deures de l’Estat envers els seus ciutadans.Reproducció del prefaci del llibre que considera com la primera pedra de lasociologia moderna.8829. TRUETA i RASPALL, Josep :“La contribució de la cirugia al progrés de la ciència mèdica”Barcelona, Imp. Altes S.L., 1970.Discurs d’ingrés a la RAM, com acadèmic d’honor, llegit el 20 de desembre de1970.8830. TRUETA i RASPALL, Josep :“La obra de Antonio Trias y Pujol”La Vanguardia, 25-VII-1970, reproduït a La Vanguardia, 10 de juliol de 1988,sec. Dominicial, pp. 80-81.Recordatori de l’obra d’Antoni Trias, catedràtic de cirugia a Salamanca iBarcelona; de l’obra d’altres cirugians a Catalunya i dels anys de l’exili.Iconografia.8831. TRUETA i RASPALL, Josep :“Un ejemplo”La Vanguardia, 18-III-1971, p. 5.Nota sobre Agustí Pedro Pons, que ”fou un home de seny” ran de la seva mort,on fa un record dels anys d’esttudiant.8832. TRUETA i RASPALL, Josep :“Emilio Mira com a innovador”Rev. Dep. de Psiquiatria. de la F. de Med. de Barcelona, 1973, I, 1, pp. 59-63.253

8833. TRUETA i RASPALL, Josep :“Intuición creativa y sentido práctico”La Vanguardia, 17 de juny de 1973, pàg. 50Article sobre la vida i l’obra del metge oncòleg Francesc Duran i Reynals, ran dela celebració a Barcelona d’un Simposi Internacional sobre la relació entre virusi càncer. Fotografia..8834. TRUETA i RASPALL, Josep :“Els origens del “Welfare State” i de les lleis socials: Lluís Vives”Actes Segon Cong. Int. Hist. Med. Cat.(CIHMC)., I. Barcelona, 1975, pp. 39-47.Analitza algunes de les idees socials de Lluís Vives i la seva possible influència aAnglaterra ran de l’estada que va fer al Col.legi Corpus Christi d’Oxford. Es fareferència a les seves idees sobre els pobres, la pobresa i l’assistència delsmalalts mentals.8835. TRUETA i RASPALL, Josep :“L’esperit de Catalunya”Barcelona, Ed. Selecta, 1977, 241 pàgs.Llibre important del nostre exili (primera edició a Oxford, 1946 en anglès, i lasegona edició a Mèxic el 1950). Capítols dedicats a Joan Lluís Vives i a MiquelServet (pp. 187-202). Valoració de l’obra d’aquest últim “que va néixer en lazona mitgera entre Catalunya i Aragó, habitada originalment per catalans”.Editat també, posteriorment, per l’Institut d’Estudis Catalans.8836. TRUETA i RASPALL, Josep :“Fragments d’una vida. Memòries”Barcelona, Edicions 62, 1978, 440 pp. i index.Extensa autobiografia que va des dels seus antecedents familiars lleidatans, alsanys d’estudiant i de metge a l’Hospital de Sant Pau. La relació amb el seumestre Corachan, la guerra, l’estada a Oxford i el seu retorn a Catalunya.8837. TRUJILLANO IZQUIERDO, U. :“Ferran. Su obra sanitària”Madrid, Dirección General de Sanidad, 1945. 138 pp.Estudi de la vida i obra de Jaume Ferran i Clua: dades biográfiques, treballssobre vacunació, estudis sobre ràbia, tètanus, tifus, pesta, tuberculosis, etc.Comentaris sobre els seus conceptes higiènics i d’immunitat. Valoració delsignificat filosòfic de la seva obra i les repercussions que tingué.8838. TRUJILLO BENCOMO IZQUIERDO, Neldo:“Aspectos sanitarios de los archivos parroquiales de Arenys de Mar y deArenys de Munt en el siglo XVIII”254

Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina, 1991. (2 vols) 753pp. (dir. J. Corbella)Anàlisi de 31.745 partides d’òbits, baptismes i matrimonis, en els llibresparroquials, 20.504 d’Arenys de Mar i 11.241 d’Arenys de Munt. Referència de143 noms de personal sanitari, entre ells el metge Francesc Bellsolell, i de 160morts violentes.8839. TRUJILLO CUBAS, A. :“Notas sobre el Instituto Frenopático de Barcelona”Actes Primer Cong. Int. Hist. Med. Catalunya, III, pp. 270-277. Barcelona, 1971.Notícia de l’activitat assistencial de l’Institut Frenopàtic de les Corts. Durant elperíode 1863-1870 el diagnòstic més freqüent era monomania. Anys després el demania i més tard el de paràlisi general progressiva. Estudi de l’evoluciód’aquestes entitats. Valoració de les concepcions etiològiques i influència de lesescoles estrangeres.8840. TUBAU, Enric :“Las horas en el Hospital de la Magdalena”El Día Gráfico, 25-IV-1928.8841. TUBAU, Dolors :“Un llegat valuós: la vella farmàcia Pallarès de Solsona”Regió 7, 23-V-1993. pp. 6-7.Referència a la documentació guardada a la farmàcia Pallarès. Quatrefotografies.8842. TUIXANS i PEDRAGOSA, Joaquim :“Apuntes topográfico-médico de Badalona”.Badalona, 1902.Aportació important per a un millor coneixement de la patologia i aspectesantropológics propis de Badalona a les darreries del segle XIX.Premi en elconcurs de Topografies de la RAM de Barcelona de l’any 1902.8843. TUIXANS i PEDRAGOSA, Joaquim:“Apuntes para una Topografía médica de Montserrat”manuscrit, 105 pàgs. Arxiu RAM de Catalunya.Treball presentat al concurs de premis de l’any 1903, sense premi (ja eraAcadèmic corresponent per un premi anterior).8844. TUIXANS (i PEDRAGOSA), Joaquim :“Noticiari de la familia del mestre Arnau de Vilanova: metge valencià(Segle XIII)”Villareal, Imp. J. A. Botella, 1926, 16 pp.255

Intent d’aportar una série de notícies entorn de la familia d’aquest metge.8845. TUNEU i TORRES, Joan :“Ramon Cots i Escrigas, estudiós de l’Agricultura”Gimbernat, 1986, volum VI, pp. 343-350.Dades sobre alguns aspectes de l’obra del metge Ramon Cots i Escrigas (1857-1933), en relació a la vida de pagès. Referència a uns “Apunts d’agricultura” , de345 pagines manuscrites. Conjunt de consells tradicionals, observacions i dadesd’experimentació.8846. TUNEU i TORRES, Joan :“La importància de Gironella en la vida del Metge Cots. Ramon Cots iEscrigas, 1857-1933”Gimbernat, 1991, volum XV, pp. 269-286.8847. TUNEU VALLS, Ana“Vida y obra del Dr. Jaime Peyrí i Rocamora (1877-1950)”Tesi doctoral presentada a la Universitat del País Basc, Sant Sebastià, 1998.Anàlisi extensa de l’obra de Jaume Peyrí, primer catedràtic de Dermatologia deBarcelona, que ha estat la base d’alguns gtreballs posteriors de l’autora.8848. TUNEU VALLS, Ana:“Vida y obra del doctor Jaume Peyrí Rocamora (1877-1950)”Actas Dermo-Sifiliográficas, 2001, 92, 53-65Nota àmplia sobre Jaume Peyrí. Fotografies.8849. TUNEU VALLS, A:“Inicios de la enseñánza dermatológica en Cataluña. Creación del servicio dedermatología del Hospital Clínico de Barcelona”Dermatologia, 2002, vol. 10 (1), pp. 11-15Breu record d’alguns catedràtics, principalment Joan Giné i Jaume Peyrí.8850. TUNEU i VALLS, A; URKÍA ETXABE, J. M. :“La proyección internacional del profesor Jaume Peyrí i Rocamora, Jefe delServicio de Dermatología del Hospital Clínico y primer catedràtico deDermatología de Barcelona”Monogr. Dermatol., 2001, 14, pp. 294-309.8851. TUÑÓN DE LARA, R. :“El cólera y la vacunación anticolérica. Informe presentado al Excmo.Ayuntamiento de Sevilla sobre el estudio de la epideémia y el procedimientoprofiláctico del Dr. Ferran”Sevilla, 1885.256

8852. TURBON, Daniel :“Frecuencias de trepanación en la edad del Bronce en Cataluña”Pirene, núm. 13-14, 1977-1978, pp. 61-66Estudi detallat i documentat sobre la trepanació practicada en terres catalanesdurant el neolític i començament de l’Edat dels Metalls.8853. TURBON, Daniel:“Les restes humanes de Can Cuca”Fonaments: prehistòria i món antic als Països Catalans, 1980, núm. 2, pp. 69-708854. TURBON, Daniel:“Antropología de Cataluña en el II milenio a. C”.Barcelona, Universitat de Barcelona, 1981, 303 pp.8855. TURBON, Daniel:“El esqueleto de El Roc del Migdia (11520 +/- 220 BP) (Vilanova de Sau,Barcelona)in Act. III Cong. Antrop. Biol. de España. Santiago, 1982, pp. 905-914.8856. TURBON, Daniel :“La mandíbula de Bañolas 100 años después de su descubrimiento”Los Trabajos de Antropología, Barcelona, 1987, pp. 77-84.8857. TURBON, Daniel :“El passat biológic de l’home a Catalunya”Cota Zero, 1989, núm. 5, pp. 65-71.8858. TURBON, Daniel; CAMPILLO, Domingo; CASES, José Luis;CAMACHO, Luis:“Probable aneurisma cavernoso retroocular derecho con osteoma reactivo,en el individuo número 7 de la necrópolis visigótica de Clúnica (Burgos)correspondiente a los siglos V-VI”Empúries, 1983-1984, núms. 45-46, pp. 342-3508859. TURBON, Daniel; MAJÓ; T; ANFRUNS, J:“Aspectos demográficos de la población neolítica de Catalunya”Rubricatum: revista del Museo de gavà, 1996, núm. 1-2, pp. 563-5708860. TURCHINI, J. :“Le Collège de Girone”Monspeliensis Hippocrates, núm. 6, Desembre 1959.Discurs amb motiu de la col.locació d’una placa commemorativa.257

8861. TURRÓ (i DARDER), Ramon :“La fórmula de la vida del doctor Letamendi”El Siglo Médico, 1882, pp. 280-281, 314-316.Publicat també a la Revista de Higiene y Sanidad Pecuarias, 1926, pp. 629-671.8862. TURRÓ Ramon :“Comentarios a los trabajos del Dr. Ferran, sobre la epidemia de la Casa deCaridad”Gac. Med. Cat., 31-VII-1892.Article crític sobre les aportacions bacteorológiques de Jaume Ferran i Clua.8863. TURRÓ i DARDER, Ramon :“Rèplica al Dr. Ferran”Barcelona, Tobella i Costa Impresors, 1905, 70 pp.Crítica a Jaume Ferran al qui acusa d’imprudent i es recolza en el testimoni deCajal.8864. TURRÓ, Ramon :“La peste de Barcelona”Gac. Med. Cat., 15-IX-1907.Article escrit ran d’un brot de pesta que va afectar la ciutat de Barcelona.8865. TURRÓ, Ramon et al. :“La epidemia de fiebre tifoidea en Barcelona 1914-1915”Separata de Gaceta Médica Catalana. Barcelona, La Academia, 1915, 212 ppEs va publicar a la GMC, en una sèrie de vint capítols, dels números 903 a 910de la revista, fets per diferents autors, en el primer semestre de l’any 1915. Elprimer és de Ramon Turró i tracta de “El origen de la epidemia” (pp. 82-89). Eltreball XIV, de Joaquín Cebeira, (pp. 149-156), tracta de “La epidemia en elHospital Clínico”. El conjunt el coordina Rafael Rodríguez Méndez, director dela revista.8866. TURRÓ, Ramon :“De Cajal a … Xénius”La Publicidad, 21-V-1917, p. 3.Article on es fa una valoració de la ciència moderna a Catalunya.8867. TURRÓ, Ramon :“Epidemias y endemias tíficas en Barcelona”Barcelona, Impr. De Joaquín Horta, 1917, 23 pp.8868. TUSQUETS, J. :258

“Posició de Ramon Llull en el problema de l’eternitat del món”Criterion, 1925, I, pp. 95-114.8869. TUSQUETS, J. :“Assaigs de crítica filosófica. Balmes, Ortega, Turró”Barcelona, 1928.259

8870. UBACH, Lluís:“L’Hospital-Casa de Caritat de Sant Llàtzer de Terrassa”But. Sind. Metges Cat. , Desembre 1929, núm. 112, pp. 22-28.Article acompanyat de cinc fotografies.8871. UBIETA ARTETA, A. :“Cronología del desarrollo de la peste en la Península ibérica”Cuadernos de Historia de la Revista Hispania, 1975, pp. 47-66.8872. UDAONDO, Enrique:“Diccionario biográfico colonial argentino”Buenos Aires, 1945, 980 pp.Inclou alguns sanitaris catalans que van exercir a l’Argentina.U8873. UDINA i MARTORELL, Frederic:“Josep Cornudella, un prohombre que desaparece”La Vanguardia, 11-XII-1985, p. 23.Article en ocasió de la mort del Dr. Cornudella (1895-1985). Recordatori de laseva obra a l’hospital de Sant Pau i de la seva participació en l’impuls culturalde Juneda (Les Garrigues) i Sant Vicenç de Montat (Maresme).8874. UDINA i MARTORELL, Frederic:“Notes de la Universitat Autònoma de Barcelona”Bellaterra, UAB, 1995, 190 pp.8875. UGALDE, Antonio, HOMEDES, Núria :“La diàspora catalana als Estats Units en el segle XX: el procés migratori i lacontribució dels científics catalans en el camp de la salut”Gimbernat, 2003, XXXIX, p. 237-257.Aportació extensa, ran del congrés de Pollença sobre nombrosos metges catalansque han anat als Estats Units, entre ells Francesc Duran Reynals, Jordi Folch iPi, Santiago Grisolia, Angel Pellicer, Josep G. Llauradó, Núria Homedes, JoanSabater, Gabriel Virella, Carles Vallbona, Valentí Fuster, David Cardús.Referències a la seva productivitat científica i relació amb Catalunya.8876. ULECIA, Julio:“El dispensario para niños enfermos del doctor Vidal Solares”Diario de Barcelona, 7-I-1892, pp. 308-309.Notícia del dispensari. Reproduït del Boletín de la Revista de Medicina y Cirugíaprácticas.260

8877. ULLERSPERGER, J.B:“Die Geschichte der Psychologie und der Psychiatrik in Spanien von deraltesten Zeiten bis zur Gegenwart”Wurzburg, 1871Llibre fet a rel d’un viatge de l’autor que va restar gairebé desconegut a Espanyafins a la traducció de 1954. Font important de dades.8878. ULLERSPERGER, J. B. (Johann) :“La historia de la psicología y de la psiquiatría en España desde los másremotos tiempos hasta la actualidad”Madrid, Alhambra, 1954, 206 pp.Edició espanyola del text d’Ullersperger, publicat el 1871 a Wurzburg en llenguaalemanya. La traducció, notes, próleg i apèndix són a càrrec de Vicent Peset iLlorca. És un estudi metòdic, bastant complet, si es té en compte l’època en quefou escrit. Bàsic per determinats aspectes. Iconografia d’interès.8879. UMBERT i TORRESCASANA, E. :“El doctor Enrique Bassas Grau”AMB, s.a., 66-67, s. p.Nota breu de l’obra del Dr. Bassas, dermatòleg.8880. UNZETA MERINO, M. C. ; HERVÀS PUYAL, C. ; VILLAR LANDEIRA,J. M. :“María Oliveras, pionera de la neuroanestesia en Cataluña”Rev. Esp. Anestesiol., 1996, 43 (10), pp. 360-363.Nota sobre aquesta metgessa, capdavantera en les tècniques d’anestèsia enneurocirurgia a Catalunya.8881. URBANO FLORES, M. A. ; MARTÍN GALLARDO, M. J. ; ESCUDEROMENDO, A. :“El romaní als manuscrits catalans dels segles XV-XVII, conservats a laBiblioteca de Catalunya”Gimbernat, 1992, XVIII, pp. 187-193.Anàlisi de tres manuscrits sobre les propietats medicinals del romaní. Ampli ústerapèutic. Detall de les principals indicacions.8882. URBANO, M. A. ESCUDERO, A; BORDAS, M; MARTIN, MJ:“Llibre de les medecines particulars de Ibn Wafid: análisis”BSA-HCFC, 1995, núm. 9, pp. 53-56.Anàlisi d’aquest text clàssic, a partir de l’edició que en féu Lluís Faraudo deSaint-Germain, publicada el 1943, amb traducció catalana del text àrab.261

8883. URECH i CIFRÉ, Casimiro:“Memòria del Hospital General de las islas Baleares”Palma de Mallorca, Imp. de Pedro José Gelabert, 1878, 158 pàginesTé un llarg subtítol explicatiu: “Noción histórica sobre su origen, patronato,prerrogativas, culto y economía...”8884.URGELL, Melani d’:“Adéu a un junedenc meritíssim”La Mañana, Lleida, 12-XII-1985, p. 13.Nota necrológica de Josep Cornudella i Capdevila.8885. URIA, Lluís :“Entrevista a Joan Clos, alcalde de Barcelona. Debemos despertar”La Vanguardia, 28-IX-1997, Vivir en …, p. 13.Entrevista a Joan Clos, metge, en fer-se càrrec de l’alcaldia de Barcelona,substituint a Pasqual Maragall. Fotografia.8886. URIA, Lluís :“Casas i Maragall, hombres fuertes del equipo de Clos”La Vanguardia, 1-X-1997, Vivir en …, p. 5.Notícia del nou equip municipal de Barcelona, en el que Clos, alcalde, i XavierCasas, primer tinent d’alcalde, són metges. Fotografia.8887. URIACH i MARSAL, Joan :“La història del medicament a Catalunya”Gimbernat, 1988, X, pp. 327-330.Notes dedicades als antecedents dels laboratoris farmacèutics i de la indústriafarmacèutica catalana: les adrogueries.8888. URIACH i MARSAL, Joan:“Manresa, a la Biblioteca Uriach”Gimbernat, 1991, XV, pp. 287-289.Breu descripció dels impresos -68 en total- dipositats a la Biblioteca Uriach, delCentre de documentació d’Història de la Medicina de Manresa. Són datats aManresa entre el 1773 i el 1832. La majoria és documentació oficial tocant temessanitaris, de la professió mèdica …, etc.8889. URMENETA, F. de :“Letamendi, antropólogo y humanista”Fol. Clin. Int., 1967, 27 (2), pp. 103-108.Consideracions sobre alguns aspectes teòrics de l’obra i pensament deLetamendi.262

8890. URTEAGA GONZÁLEZ, Luis:“Miseria, miasmas y microbios. Las topografías médicas y el estudio delmedio ambiente en el siglo XIX”Geo Crítica, Cuadernos Críticos de Geografia Humana, Septiembre1980, (IX) núm.29, 52 pp. Universitat de Barcelona.Estudi des d’un punt de vista general i social de les qüestions de les malaltiestransmissibles, epidèmies i salubritat. Valoració de les topografies. Relacióextensa de topografies a la bibliografia.8891. URTEAGA GONZÁLEZ, Luis:“Barcelona i la higiene urbana en l’obra d’en Monlau”in R. Grau et al., El naixement de la infraestructura sanitària a la ciutat deBarcelona. Estudis i Recerques, Sèrie Salut Pública, 1987, núm. 6, pp. 29-37.8892. URTEAGA GONZÁLEZ, L. ; NADAL, E. :“En los orígenes de la estadística municipal: la creación de los servicios deestadística del Ayuntamiento de Barcelona”in Capel, H. ; López Piñero, J. M. ; Pardo Tomás, J. (coords), Ciencia e Ideologíaen la ciudad (II). I Coloquio Internacional. Valencia, Generalitat Valenciana,Conselleria d’Obres Públiques, 1994, Vol. 2, pp. 87-101.8893. USANDIZAGA BEGUIRISTAIN, José Antonio:“Notas históricas de los distintos servicios: Obstetrícia”in Hospital Clínico Cincuentenario …. 1957, pp. 141-142.Descripció breu de l’evolució de la càtedra d’obstetrícia de la Facultat deMedicina de Barcelona, amb esment de l’obra dels professors Bonet i Amigó,Nubiola i Usandizaga.8894. USANDIZAGA BEGUIRISTAIN, José Antonio:“Ha muerto don Manuel”Acta Obstetr. Ginecol. Hisp. Lusit., 1982, pp. 441-447.Evocació humana i familiar de la personalitat de Manuel Usandizaga Soraluce(1898-1982), en la sessió necrològica de la RAM de Barcelona.8895. USANDIZAGA CALPARSORO, Manuel; COLL FIOL, Carmen:“José Rives y Mayor”Med. Hist., Desembre 1975, núm. 52.Estudi de l’obra de Josep Rives que fou catedràtic de Clínica Quirúrgicad’operacions al Col.legi de San Carlos de Madrid. Detall d’un manuscrit i de lesseves comunicacions i censures a les Juntes Literàries del Col.legi. L’operació aGimbernat.263

8896. USANDIZAGA SORALUCE, MANUEL:“Tocólogos catalanes de otros tiempos”in III Cong. Hispano Portugués de Obstetricia y Ginecología. Barcelona, 1950.Programa, s.p. (10 pàgines fol.)Visió breu de conjunt dels principals trets de la història de l’especialitat aCatalunya, des d’obres medievals (Sheshet Benvist) fins a la meitat del segle XIX.Iconografia abundant.8897. USANDIZAGA SORALUCE, MANUEL:“Catálogos de los libros españoles de pediatría anteriores a 1850”Barcelona, 1952, 37 pp.8898. USANDIZAGA SORALUCE, MANUEL:“El doctor Pedro Castelló y Ginestá”AMB, 1952, 12, s.p.Dades sobre la família de Pere Castelló, la seva assistència a Ferran VII i lafamília reial. Iconografia.8899. USANDIZAGA SORALUCE, MANUEL:“A la memoria del profesor Rafael Ramos Fernández”AMB, 1955, 46, s.p.Recordatori personal de l’etapa de catedràtic de Salamanca, del projecte decreació d’un gran hospital infantil a Madrid. Altres aspectes. Text de la sessiónecrológica a la Facultat de Medecina de Barcelona el 6-V-1955.8900. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“La obstetricia de Damián Carbón (1541)”Med. Esp. 1942, VIII, 47, pp. 539-544.Nota sobre el llibre de Damià Carbó i Malferit (1541), un dels primers en tractartemes obstètrics en llengua vulgar, no llatina.8901. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“Historia de la Obstetricia y de la Ginecología en España”Santander, Aldus, 1944, 361 pp.Text important. De fet és la primera història específica i àmplia d’una especialitata Espanya. Ha tingut una gran influència indirecta en treballs ulteriors sobrehistòria de les especialitats. Bàsic pel coneixement del tema. Nombrosesreferències a fets relacionats amb la medicina catalana. Iconografia abundant.Bibliografia i índex molt acurats. És un clàssic de la historiografia mèdicaespanyola.8902. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :264

“Historia del Real Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid”Madrid, CSIC, 1948, 129 pp.Treball interessant, però breu per l’abast del tema, sobre diversos aspectes del’organització i professors del col.legi de San Carlos. Gran participació decatalans des de la seva fundació. Relació de memòries presentades. Fontimportant d’informació.8903. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“Juntas Literarias del Real Colegio de Cirugía de Barcelona”Barcelona, RAM de Barcelona, 1956, 67 pp.Discurs d’ingrés a la RAM de Barcelona. Contribució ibàsica pel coneixement del’activitat científica de l’antic Col.legi de Cirugia de Barcelona. Hi ha un apèndixamb el títol de 188 memòries, entre 1765 i 1835, presentades a les Juntesliteràries. Bons índexs de noms i de matèries. Hi ha un comentari previ extens,sobre el contingut d’aquestes memòries, que analitza per temes. Bàsic pelconeixement de la medicina catalana de l’època. Fou contestat per Víctor Conill iMontobbio.8904. USANDIZAGA SORALUCE, MANUEL:“Damián Carbón”in XV Cong. Int. Hist. Med., Madrid, 1956, 7 pp.Monografia breu en que estudia l’obra de Damià Carbó, autor del Libro del artede las comadres (1541).8905. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel et al. :“Homenagem a Escola Ginecologica Obstetrica da Universidade deBarcelona”in Acta Gynaecologica et Obstetrica Hispano Lusitana, 1958, 7(6), pp. 335-394.Contribució monogràfica a l’estudi de l’escola barcelonina d’obstetrícia iginecologia. Conjunt de sis treballs de: Usandizaga, Amigó, Garriga Roca, AgustíPlanell i Conill Serra.8906. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“La ginecología española en el siglo actual”in “Homenagem …”. Acta Gynaecologica et Obstetrica Hispano Lusitana, 1958,7(6), pp. 7-22.Visió global de la ginecologia a Espanya en el segle XX, seguint el mètodegeneracional. Nombroses referències a ginecòlegs catalans: Fargas, Bonet,Recasens, Nubiola, Conill, Emili Gil Vernet.8907. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“Historia del Real Colegio de Cirugía de Barcelona (1760-1843)”Barcelona, Instituto Municipal de Historia, 1964, 242 pp.265

Monografia en que es fa un estudi molt complet, amb riquesa de documentació,sobre l’organització i activitat del Col.legi de Cirugia de Barcelona. El treball esdedica principalment a les estructures i deixa de banda les persones i la sevaobra. Hi ha una part rica d’apèndix, amb fonts importants.8908. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“Tocólogos catalanes de otros tiempos”Med. Hist., 1966, 23.Referència a diversos metges catalans, d’interès per la història de l’obstetricia,sobretot la seva activitat al Col.legi de Cirugia. S’esmenten, entre altres: D.Carbó; A. Amiguet; J. Poch; J. Alsinet; A. Monravà; P. Virgili; J. M. Capdevila;F. Borràs; A. Mayner; F. Gispert; V. Grasset.8909. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“La práctica de la litotomía por los cirujanos catalanes de los Reales Colegios(1750-1827)”Asclepio, 1966-1967, 18-19, pp. 313-339.Una primera part del treball fa referència a les diverses tècniques i instrumentalde la litotomia. Una segona part estudia l’aportació dels cirugians del ReialCol.legi de Barcelona: P. Virgili, A. Gimbernat, J. Rives, J. Torner, R. Vidal, A.San German, C. Oliveras i altres. 10 figures. 20 cites.8910, USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“La Urología de los médicos y cirujanos catalanes ilustrados (1750-1827)”Medicina Clínica, 1969, 53, pp. 407-419.8911. USANDIZAGA SORALUCE, Manuel :“Cuidados a la madre y el recién nacido según el arte medievalcatalán”Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, II, pp. 323-335.Publicat també, in extenso, i amb riquesa iconogràfica, Acta Obstetr. Ginecol.Hisp. Lusit., 1970, supl. Núm. 4, pp. 3-73.Estudi extens, amb moltes il.lustracions (51 figures) de representació del part o del’atenció als infants en pintures medievals catalanes8912. USANDIZAGA, Manuel :“Víctor Conill Montobbio (1886-1970)”An. Med. Cir., 1970, 50, 220, pp. 297-305.Discurs necrològic a la RAM de Barcelona. Particular valoració de la sevapersonalitat humana i docent. Estudi de la seva obra científica.266

8913. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“El balneario de Vallfogona de Riucorb”Asclepio, 1980, 32, pp. 467-484.Notícia del balneari i del Congrés de la litiasi biliar que s’hi féu el 1935. Esmentaalguns metges: Ciriaco Giner, Llorenç Sicart, Florenci Figueras, Miquel Torelló iCendra, Antoni Mundo, entre altres.8914. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“Santa Apol.lònia”Igualada, Periòdic de l’Anoia, 4-II-1984.Sobre aquesta santa, que és patrona dels odontòlegs8915. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Les aigües medicinals del balneari de Vallfogona de Riucorb”Vallfogona de Riucorb, Centre Cultural M. Vicenç Garcia, 1984, 22 pp.8916. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Las aguas minero medicinales de Vallfogona de Riucorb”Vallfogona de Riucorb, Centre Cultural M. Vicenç Garcia, 1984, 21 pp.Versió castellana8917. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“Les aigues medicinals”in Vallfogona de Riucorb. Santes Creus, Fundació [d’Història i Art] Roger deBelfort, 1984, pp. 135-154.Estudi sobre les aigües de Vallfogona: les fonts Salada, Pudosa i Ferrosa. El RDde 7-VII-1903 i la declaració d’utilitat pública. Notes sobre alguns metgesdirectors: Miquel Torelló i Cendra (n. Igualada 1899-Llorac 1936); Josep Martí iMorera (L’Albió 1898) i Antoni Mundo Fuertes (n. València 1907).8918. USTRELL i TORRENT, Josep M:“Associacions odontológiques catalanes (de l’inici al 1936)”Gimbernat, 1985, IV, pp. 367-377.Dades sobre nou associacions, des de l’Institut Estomatológic de Barcelona(1879) i el Cercle Odontològic de Catalunya (1879). Esment de l’obra de SimeóBruguera entre altres. Dades més recents.8919. USTRELL i TORRENT , Josep M:“Ampliació de dades sobre el Balneari de Vallfogona”La Segarra, Santa Coloma de Queralt, 1986, 81, p. 17.Ampliació del treball de l’autor, de 1980, sobre tema. Metges que hi han exercit.8920. USTRELL i TORRENT, Josep M:267

“Memòria del doctor Josep Martí Morera”Avui, 12-IX-1987, p. 17.Article ran de la mort d’aquest metge on es valora la seva aportació a lahidroteràpia i les seves col.laboracions al setmanari Pamflet, amb el pseudònim“Orfila”.8921. USTRELL i TORRENT, Josep M:“Odontologia preventiva i social (1900-1936)”Gimbernat, 1987, VII, pp. 307-314.Les places de dentista municipal de Barcelona (1906). Inspecció odontològicaescolar. Un servei d’odontologia a Sant Pau (1913). Cercle odontològic deCatalunya. El Dr. Carol Montfort. Evolució de l’ensenyament.8922. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Simó Virgili. Un dentista català del segle XIV”Annals de Medicina, Juny 1988, vol. LXXIV, núm. 6, pp. 160-161.Informació sobre un queixaler barceloní de la segona meitat del segle XIV.8923. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“El Dr. Antoni Anglada i Torres (1850-1919) en els inicis del’estomalogia catalana”Gimbernat, 1988, IX, pp. 347-359.Nota biogràfica de l’estomatòleg Antoni Anglada i Torres, impulor del’especialitat a casa nostra.8924. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Evolución histórica de la profesión dental en Cataluña (1760-1937). Historiadescriptiva de la evolución de sus estudios y de la importancia de lasasociaciones”Barcelona, Tesi Doctoral, U.B., 1988, 2 vols, 290 pp. i 306 pp.Estudi molt ampli sobre el passat de l’odontologia a Catalunya, font important dedades, bàsic pel coneixement del tema.8925. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“Orígens del col.legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya”Barcelona, 1988.8926. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“Història general de l’odontologia. Aportació al Mil.lenari de Catalunya”Barcelona, Universitat de Barcelona, s.d, curs 1988-1989, 209 pp + il.lustracions.Llibre fet amb intenció docent des de la nova Facultat d’Odontologia de laUniversitat de Barcelona.268

8927. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Tercer aniversari d’una advocació”But. Col. Of. D’Odont. i Est. (COEC), Barcelona, Març-Abril 1989.8928. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“El metge Martí d’Albió (1898-1987)”Actes I Jornads d’Hist. de Med. Tarraconense, Abril 1989, Vol. I. s.p.Nota sobre el metge Josep Martí i Morena i la seva defensa de la hidroteràpia.8929. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“La Confraria de Santa Apol.l.lònia de Barcelona”Barcelona, Lab. Inibsa, 1991.Conferència pronunciada el 9 de febrer de 1990 a la Facultat d’Odontologia dela UB, en el campus de Bellvitge.8930. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“Història entorn de Santa Apolonia i la seva Confraria a Barcelona”But. COEC , 1994, 57, pp. 14-19.8931. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Contribució al coneixement odontológic en la Catalunya de l’Edat Mitjana”in IX CHMC, Blanes 31-V i 1/2-VI- 1996, Volum I. Gimbernat, 1996, XXV, pp.241-252.L’evolució en el coneixement i en l’exercici de l’Odontologia, a Catalunya, alllarg de l’Edat Mitjana.8932. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“El català i l’odontologia: un lligam científic a través de les publicacions”Arxius d’Odontologia, Abril 1997, 1, pp. 23-30.8933. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“Història de l’Odontologia”Barcelona, Universitat de Barcelona, 1997, 228 pp.Inclou referències a odontòlegs catalans.8934. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Odontologia forense en la identificació del bisbe Irurita. Un treball inèditdel Dr. Joan Carol Monfort”Gimbernat, 1997, XXVIII, pp. 239-246.Nota sobre l’identificació, a través de l’estudi odontològic (1943), del bisbeIrurita, assassinat en temps de la Guerra Civil (1936).269

8935. USTRELL i TORRENT, Josep M. (dir):“Història de les Ciències de la Salut a l’Anoia”Barcelona, Fundació Uriach 1838, 1998, 364 pp.Recull de comunicacions presentades a les Jornades d’Història de les Ciències dela Salut de l’Anoia (Igualada, 5-6 d’octubre de 1996).Important per a conèixeraspectes històrics de la medicina a l’Anoia.8936. USTRELL i TORRENT, Josep M.:“Miquel Torelló i Cendra (1899-1936), pediatre i metge del balneari”in Ustrell, J. M. (dir), Història de les Ciències de la Salut a l’Anoia. Barcelona,1998, pp. 262-292.Fotografia i estudi detallat de la vida i obra d’aquest pediatre.8937. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“El doctor Joan Carol i Montfort i la Catalunya del seu temps”Barcelona, 2000, 156 pp (edició biligüe català-castellà).Premi Lluís Sayé 1999 de la RAM de Catalunya.Biografia d’un dels més prestigiosos odontòlegs catalans, nascut a Manresal’any1889 i mort a Barcelona el 1986. Iconografia.8938. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Influència de la cirugia europea en l’odontologia catalana del segle XVIII”in XI CHMC, Barcelona 2000, Volum I. Gimbernat, 2000, XXXIV, p. 73-78.Estudi sobre l’influència de l’odontologia italiana i francesa a Catalunya iprincipalment de la segona en el segle XVIII: en aquest període destacà lainfluència de l’obra de Gariot, Bourdet i Fauchard.8939. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Dades històriques de l’odontologia relacionades amb les Illes Balears”in Actes XII CHMC, Pollença 2002, Vol. II. Gimbernat, 2002, XXXVIII, p. 117-128.Article sobre l’evolució, a Catalunya, del reconeixement acadèmic i social del’odontologia a partir segle XIX (l’any 1875 es crea el títol de Cirugía dentista)fins entrat el segle XX, tot posant de relleu la contribució dels metges de les Illes.8940. USTRELL i TORRENT, Josep M. :“Joan Carol Murillo (1917-1997) i la seva aportació a l’ortodòncia. Vida iobra”Gimbernat, 2003, XL, pp. 199-212.Perfil professional d’aquest odontòleg, membre d’una nissaga d’odontòlegs.Especialitzat en l’ortodoncia: la seva aportació es pot resumir en la invenció deltractament amb Plaques selectives, la fundació, amb altres professionals, de laSociedad Española de Ortodoncia (SEDO) i la tasca docent en el Servei270

d’Estomalologia de l’Hospital de Sant Pau, que havia estat creat pel seu pare.8941. USTRELL i TORRENT, Josep M. ; SANZ SERRULLA, F. Javier:“Aproximació a l’obra científica del Dr. Joan Carol Montfort (Manresa1889-Barcelona 1986)”in Actes VIII CHMC, Barcelona 3-5 de juny 1994, Volum I. Gimbernat, 1994,XXI, pp. 293-302.Aproximació a l’obra científica de l’odontòleg Joan Carol Montfort. L’article vaencapçalat per una nota biogràfica i professional. Els camps d’estudi retingutsper Ustrell són: la Hstòria de la Odontología; els Estudis Docentsd’Odontologia; l’Estomatologia General; l’Anatomia, Histologia i FisiologiaDental; la Radiología; la Patología Dentaria; la Patología Tumoral i la CirugíaOral i Maxil.lofacial entre molts d’altres.8942. USTRELL i TORRENT, Josep M. ; TORNÉ DURAN, Sergi :“Pere Carol Martí (Sabadell 1852-Barcelona 1923) en els inicis del’odontologia a Catalunya”in Actes VIII CHMC, Barcelona 3-5 de juny 1994, Volum II. Gimbernat, 1995,XXIII, pp. 255-262.Nota sobre la vida i obra d’un dels impulsors de l’odontologia a Catalunya, elDr. Pere Carol Martí. Treballà per la consolidació de la professió tant a nivellcatalà com espanyol: autor d’una extensa obra i promotor d’institucions (CírculoOdontológico de Cataluña) i publicacions (Lanceta, portaveu de dita insttuició).Exercí a Barcelona i a Manresa.8943. UTRILLO, Jaume:“El Dr. Ignasi Melé”Monografies Mèdiques, 1928, núm. 18.Nota breu sobre el Dr. Melé, nat a Cervera,ran de la seva mort. Exercí trenta-setanys de metge a Tossa,. Tasca arqueológica i formació d’un museu.271

V8944. V. :“El hospital comarcal de Santa Cruz como símbolo de la tradición médica”Diario de Barcelona, 19-XI-1972, p. 39.Nota sobre aquest hospital de Vic. Donació de Ramón Terrades (1348).Antecedents. Construcció. L’hospital en el segle XVII. El cirugiá Silvestre Martí.Altres dades.8946. V.C.S: (Vicenç Coma i Soley)“La lluita contra la mortalitat infantil”Esplai, 1936, núm. 217, p. 52Valoració de l’obra de Roig i Raventós8947. VACA MIQUEL, Joan Manuel ; ALAEJOS ESTÉBANEZ, Antonio;LLORENTE DE LA FUENTE, Alberto :“Las publicaciones anestésicas en la Fraternidad Médica”Gimbernat, 1990, XIV, pp. 297-301.Es refereix a publicacions de Valladolid8948. VALDEÓN BARUQUE, Julio:“La muerte negra en la península”Historia 16, núm. 56. any 1980, pp 60-66Notícia sobre la peste del segle XIV, amb alguna referència a la Corona d’Aragó8949. VALDEÓN, J. :“ El impacto de la peste”Historia 16, núm. 56. any 1980, pp. 67-72Sobre la peste negra del segle XIV8950. VALDEÓN, J. :“La muerte negra. El impacto de la peste”in “La peste negra”. Cuadernos de Historia 16, , núm. 17, 1985.8951. VALDECASAS, F.G: (Francisco Garcia-Valdecasas) (v.t. García-Valdecasas)“José Antonio Salvá Lacombe (1955-1991)”Rev. R. Acad. Med. de Barcelona, 1991, 6 (3), 191-192Nota necrològica sobre el professor Salvà, catedràtic de cirurgia de la UAB imembre corresponent de la RAM de Barcelona. Format principalment al’Hospital de la Vall d’Hebron, fou cap de servei de Cirurgia, C, a l’Hospital de272

Can Ruti de Badalona. Autor de 235 publicacions i director de 46 tesis dedoctorat.8952. VALDECASAS, F.G: (Francisco Garcia-Valdecasas)“La transfusión sanguínea en Barcelona y el Dr. Antonio ArmengolPeracaula”Rev. R. Acad. Med. de Barcelona, 1996, 11 (3), 169-174Nota sobre la intervenció del Dr. Armengol en el desenvolupament de lestransfusions, més a l’Hospital Clínic, en els anys quaranta.8953. VALDERAS, José M. :“La recepció de la teoria evolucionista a Catalunya. Darwin i Letamendi”L’Avenç, Abril 1982, núm. 48, pp. 29-31.Valoració del discurs de Letamendi sobre l’origen de l’home pronunciat deu anysabans (1867) que fos traduït al castellà el llibre de Darwin, L’Origen de lasespécies. Es considera com a punt d’inici de la recepció a Catalunya deldarwinisme.8954. VALENCIANO GAYÁ, L. :“Mira y la Asociación Española de Neuropsiquiatras”Rev. Dep. Psiq. Fac. Med. Barcelona, 1973, 1, pp. 64-67.8955. VALENCIANO GAYÁ, L. :“Origen y desarrollo de la psiquiatría madrileña”Act. IV Cong. Esp. Hist. Med., Granada, 1973, II, pp. 153-164.Valoració de Pere Mata com iniciador dels estudis de psiquiatria a Madrid.Influència sobre J.M. Esquerdo i Jaime Vera. Estudi de les seves idees.8956. VALENTÍ, Casimir:“El cólera, presevación y curación”Torroella de Montgrí, 1886.Metge de la població. Dóna notícia de l’epidèmia que patí Torroella l’any 1885.8957. VALENTÍ VIVÓ, Ignasi :“Un mestre català metje antropólech del sigle XV. Geroni Merola”Barcelona, Tip. Miquel Borràs, 1899, 22 pp.En honor de Geroni Merola, nascut a Balaguer .Conferència feta al Centre Escolar Catalanista. Estudi de l’obra de Merola,Republica original treta del cos humà (1587). Valoració de l’obra. Treballinteressant, curiós per la seva ortografia, abans de la normalització. És una deles primeres monografies mèdiques en català.8958. VALERA CASAS, Augusto:273

“Joan M. Mateu Aragonés. Diagnóstico precoz del cáncer”El Noticiero Universal, 1-XI-1973, p. 15.Entrevista amb aquest ginecòleg.8959. VALERO RIBAS, Jaume:“Leandre Cervera, humanista”Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, IV, pp. 70-72.Nota breu sobre L. Cervera i l’escola de Fisiologia de Barcelona. Notíciad’alguns dels seus amics en diverses facetes de la cultura.8960. VALETA COMA, Anna :“De Freud al análisis ontológico de la locura: Ramón Sarró Burbano”Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Psicología, 1986 (1987), 2vols., 990 f.8961. VALLADARES, F. :“Entrevista con el doctor José Maria Caralps”Tribuna Médica, 1984, 1038: 19.8962. VALLEJO NÁJERA, Antonio:“Evolución histórica de las ideas psiquiátricas hispanas”Gac. Med. Esp., 1949, 23, 269, pp. 41-46.8963. VALLÈS, Edmon :L’Hospital Clínic de Barcelona, ahir i avui./ El Hospital clínico, ayer y hoyBarcelona, Edicions 62, 1980, 127 pp.Llibre amb text bilingüe, però eminentment gràfic, en el qual s’explica breumentl’estructura de l’hospital. Hi ha una visió retrospectiva extensa en forma defotografies comentades i una visió actual del mateix tipus. Recollida iconogràficaimportant.8964. VALLÈS i PUJALS, J. :“Les Cases Provincials de Caritat i de Maternitat”.Barcelona, Imp. Casa de la Caritat, 1918.8965. VALLÈS i RIBÓ, Josep:“Breve reseña histórica del antiguo colegio de Farmacéuticos de Barcelona”Barcelona, Col. Farm. De Barcelona, 1906, 42 pp.Text del discurs llegit el 16 de setembre de 1906.8966. VALLÈS i ROVIRA, Isidre:“Les primeres proves aèries a l’Estat espanyol”L’Avenç, Març 1986, núm. 91, pp. 10-19.274

Valora la participació en els assaigs inicials d’Antoni Martí i Franquès i delsmetges Salvà i Santpons.8967. VALLÈS i XIRAU, Jaume:“Josep Cuatrecasas i Arumí (12-III-1903 - 24-V-1996)”IEC, Memòria curs, 1995-1996, pp. 147-148.Nota sobre aquest farmacèutic i botánic.8968. VALLÈS i XIRAU, Joan; CAÑIGUERAL i FOLCARÀ, Salvador:“Algunes notes sobre la producció científica empordanesa”Gimbernat, 1986, VI, pp. 351-357.Dades sobre alguns científics empordanesos: Josep Masdevall, Narcís Monturiol,Estanislau Vayreda. Llocs de formació dels científics: fins 1840 Montpeller seguitde Barcelona (42 %, 27 %). Després predomina Barcelona (60%), seguit deMadrid (15%). Els llocs de treball. Producció escrita. Idioma: predomini delcastellà.8969. VALLÈS i XIRAU, Joan :“Antoni Cebrià Costa i Cuixart (València, 1817-Barcelona, 1885). Laprimera flora de Catalunya”in Camarasa, J. M. ; Roca i Rosell, A. (dirs), Ciència i Tècnica als PaïsosCatalans. Una aproximació biogràfica als darrers 150 anys. Barcelona, FundacióCatalana per a la Recerca, 1995, vol. I, pp. 217-247.8970. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un llinatge il.lustre de la medicina catalana (Nota prèvia)”in Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, pp. 180-182.Nota breu introductòria sobre el llinatge dels Oms, metges de Blanes duranttretze generacions, del segle XVI al XX. Estudi de l’obra de Lluís Oms iGarrigoles.8971. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Notes sobre una biblioteca mèdica catalana”Act. II CIHMC, Barcelona, 1975, II, pp. 235-252.Estudi dels llibres que formen el Llegat Oms i Burcet a la Biblioteca pública deGirona, recollits durant diverses generacions de metges de la família Oms, deBlanes, que exerciren la professió per espai de més de tres segles. Es detallennoranta obres de tema mèdic, entre elles 3 incunables i 45 del segle XVI.8972. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un llinatge il.lustre de metges de la Selva: els Oms de Blanes”in XXVIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Santa Coloma de Farners,Octubre 1983. Quaderns de la Selva, núm. 1, pp. 121-128.275

Relació de més d’una dotzena de metges d’aquesta nissaga que van portar unabranca a Puerto Rico.8973. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“L’Hospital d’Olesa de Bonesvalls”Gimbernat, 1984, II, pp. 323-338.Notícia de l’Hospital d’Olesa des de la seva fundació el segle XIII, per deixa deGuillem de Cervelló. Vida de l’hospital. Obligacions de l’hospitaler.Administració. Referència de les fonts documentals.8974. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Pòrtic”Gimbernat, 1985, IV, pp. 3-4.8975. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Comentaris sobre un manuscrit català de cirugia del segle XVII”in Actes IV CHMC, Poblet 7-9 de juny 1985, Vol. I. Gimbernat, 1985, IV, pp.379-388.Notícia d’un Tractat de Sirugia (manuscrit 1673 de la Biblioteca Universitària deBarcelona), probablement un recull d’apunts tret d’un text o explicacions deFrancesc Puig. Anàlisi del contingut.8976. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“El Eco de París. Revista Mèdica Cubana”Gimbernat, 1986, VI, pp. 359-375.Dades sobre aquesta revista mensual, impresa a Paris, editada entre març de1858 i febrer de 1859. Ressó del moviment científic d’Europa. Análisi de lesseccions i dels autors.8977. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Crónica del IV Congrés d’Història de la Medicina Catalana”Gimbernat, 1987, VII, pp. 29-31.Referència als actes del Congrés celebrat a Poblet, del 7 al 9 de juny de 1985 iclausurat a Tarragona.8978. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“El Doctor Antoni Campmajó i Tornabell”Gimbernat, 1987, VIII, pp. 205-226.Conferència, pronunciada a la Societat Catalana d’Història de la Medicina, enmemòria del Dr. Antoni Campmajò i Tornabell, especialista en ORL.8979. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Els Congresos d’Història de la Medicina Catalana”276

Gimbernat, 1987, VIII, pp. 319-329.Article on es repassa la història dels Congressos d’història de la medicinacatalana realitzats fins aleshores .8980. VALLRIBERA I PUIG, Pere:“L’obra mèdica de dos cirugians catalans del 1700. Anton de Borja i CarlesPallejà”Barcelona, Seminari Pere Mata, 1987, 130 pp.Llibre en el que aporta dades sobre els escrits d’aquests dos cirurgians catalansdel segle XVIIII.8981. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“L’hospital d’Olesa de Bonesvalls. La seva activitat a mitjan segle XVIII”Actes XXIX Assamblea Intercomarcal d’Estudiosos, Sitges, 1984. Sitges, Grupd’Estudis Sitgetans, 1988, pp. 277-283.8982. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un manuscrit medieval català sobre sexologia, Speculum al foderi”Gimbernat, 1989, XII, pp. 249-257.8983. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Notes sobre exàmens de cirugians a Barcelona al segle XVII”in Història de la Universitat de Barcelona. I Simposium, 1988. Barcelona,Universitat de Barcelona, 1990, pp. 457-466.Dades sobre els exàmens. Els inscrits en els llibres de matrícules . Relaciópuntual de 142 joves cirugians inscrits i amb algunes dades personals (ciutatd’origen, data d’inscripció, com on feien les pràctiques).8984. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Nous comentaris sobre l’edició catalana de la cirurgia de Guy de Chauliac”in Actes VI CHMC, Manresa 1990, Vol. II. Gimbernat, 1990, XIV, pp. 303-307.Comentaris al voltant de l’edició en català de l’“Inventari o col.lectori deCirugía” de Guy de Chauliac, editada aproximadament l’any 1492, a Barcelonaper Bernat de Casaldòvol. Posa de manifest la vitalitat de la llengua catalana.8985. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un manuscrit medieval català sobre ventoses”Gimbernat, 1992, XVIII, pp. 207-216.Estudi d’un manuscrit català de les darreries del segle XIV conservat a laBiblioteca Nacional de Madrid.8986.VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Literatura mèdica medieval catalana. Speculum al Foderi: transcripció i277

estudis mèdics d’un text del segle XV sobre sexologia”Barcelona, Tesi, UB, 1993.8987. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un cas de reanimació per boca a boca en el segle XVIII”Rev. RAM de Catalunya, 1994, 9 (2), pp. 83-88.Referència al metge menorquí Miquel Oleo i Quadrado com un dels capdavantersen la utilització d’aquesta tècnica. .8988. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Casimir Roure i Bofill. Comentaris al seu llibre Consideraciones sobre lafiebre amarilla editat a l’Havana”in Actes VIII CHMC, Barcelona 3-5 de juny 1994, Vol. I. Gimbernat, 1994, XXI,pp. 303-312.Comentaris de l’obra del metge-militar Casimir Roure i Bofill, nascut aBarcelona l’any 1836, “Consideraciones sobre la Fiebre Amarilla y reglashigiènicas para preservarse de esta enfermedad” (1884): resultat d’una àmpliaexperiència viscuda a l’illa de Cuba. Una obra cabdal en l’estudi d’aquestamalaltia, que tan nefastos resultats causava, ja que en el moment de publicar-seno se’n coneixien les causes, i que venia a sumar-se a una comunicació de l’any18818989. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Las Ciencias Médicas, una revista poc coneguda del segle XIX”Gimbernat, 1994, XXII, pp. 253-260.Comunicació sobre la revista "Las Ciencias Médicas. Revista Mensual de suProgreso" (1894-1896), editada a Barcelona i dirigida per Manuel Chia, queanys més tard dirigiria "El Sentido Catòlico de las Ciencias Médicas" o (a partirde 1911) "Las Ciencias Médicas" (criterio católico): col.laboradors, temàtiques,números, etc.8990. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Josep Tàpies i Vila. L’aportació d’un metge de Vilanova i la Geltrú a laReial Acadèmia de Medicina de Barcelona”Reembres, Peces d’Història i Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1994, núm. 4, pp. 3-8.Referència a un manuscrit on es tracta d’una intoxicació per nou vòmica.8991. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Lluís Gausa i Barceló. La seva aportació a la Reial Acadèmia de Medicinade Barcelona”Reembres, Peces d’Història i Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1994, núm. 5, pp. 7-18.Comentari de dues comunicacions presentades a la RAM de Barcelona els anys278

1832 i 1835.8992. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Notes per una història de la cirugia catalana a través dels seus textos”in Actes VIII CHMC, Barcelona 1994, Vol. II. Gimbernat, 1995, XXIII, pp. 9-37.Referència a la literatura quirúrgica catalana entre els segles XIV i XVIII.8993. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Notas sobre el antiguo Colegio de cirujanos de Barcelona a finales del sigloXVIII”Barcelona Quirúrgica, 1995, 38 (2), pp. 58-65.8994. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“El col.legi de cirugians de Barcelona als últims anys del segle XVIII”in VIII CHMC, Barcelona 3-5 de Juny 1994, Vol. II. Gimbernat, 1995, XXIII, pp.263-272.Notes sobre la vida de la institució Antiguo Colegio de Cirujanos de Barcelona ala qual estaven obligats a inscriure’s tots els cirurgians. Els professionals inscritsi l’exercici de la professió. Coneixement d’aquesta institució a través del recull dedocumentació enviada i rebuda pel gremi de cirurgians, “Libro de Gobierno”,entre els anys 1796 i 1799.8995. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“La Societat Catalana d’Història de la Medicina”in Jornada Commemorativa del XXV aniversari dels Congressos d’Història de laMedicina Catalana. Gimbernat, 1995, XXIV, pp. 31-56.Dades extenses sobre l’activitat de la Societat fins aleshores. Interessant per aconèixer el seu treball.8996. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Joan Gonzàlez. L’aportació d’un cirugià de Vilanova i la Geltrú a la ReialAcadèmia de Medicina de Barcelona”Reembres, Peces d’Història i Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1995, núm. 7, pp. 3-6.Comentari d’una comunicació presentada sobre el tema d’un abscés l’any 1848.8997. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Vilanova i la Geltrú i la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona”Reembres, Peces d’Història i Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1995, núm. 8, pp. 3-8.8998. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Josep Baroy, un metge humanista del segle XIX”Gimbernat, 1995, XXIV, pp. 245-249.Notes sobre l’obra mèdica del Dr. Joseph Baroy (n. 1807) que exercí al Masnou.279

Envià nombroses comunicacions de caire medico-científic a la Reial Acadèmia deMedicina de Barcelona. Membre de diferents entitats mèdiques, també tractàtemes humanístics: aprenentatge del llatí i de la història de la medicina al llargdels estudis mèdics.8999. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Una controvèrsia del segle XVIII sobre l’ús terapèutic del plom”BSA-HCFC, 1996, núm. 11, pp. 59-63.Notícia, entre altres, del text de Mitjavila sobre el plom (1791), i de l’escrit elcoronel Dumont. Controvèrsia.9000. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“El doctor Joan Baptista Parcet i Fàbrega, metge de Sant Genís de Vilassar.Una personalitat del Maresme del segle XIX”Barcelona, Seminari Pere Mata, núm. 71, 1996, 94 pp.Estudi sobre la nissaga dels Parcet, principalment Joan Parcet i Fàbrega (1814-1891), que exercí a Vilassar. Anàlisi dels seus treballs, col·laboracions en revistesmèdiques del seu temps. Relació amb la Reial Acadèmia de Medicina deBarcelona.9001. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“El doctor Lluís Oms i Garrigolas: una personalitat de la medicina de Blanesdel segle XIX”in IX CHMC, Blanes 31-V i 1 i 2-VI-1996, Vol. I. Gimbernat, 1996, XXV, pp.11-28.Notes sobre l’obra mèdica del Dr. Lluís Oms i Garrigolas (1811-1884) en elcontext del segle XIX, d’impuls de la Medicina Catalana, i de la medicinaexercida a Blanes.9002. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un estudi sobre l’aigua de Vilanova i la Geltrú al segle XIX”Reembres, Peces d’Història i Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1996, núm. 10, pp. 15-20.Comentaris a treballs de Pere Roqué i Paganí.9003. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Revista Mèdica Rural. Una publicació mèdica de Blanes del segle XIX”in IX CHMC, Blanes 31-V i 1 i 2-VI-1996, Vol. I. Gimbernat, 1996, XXV, pp.253-266.Breu estudi d’aquesta publicació mèdica apareguda entre els anys 1896 i 1897 ala població de Blanes.9004. VALLRIBERA i PUIG, Pere:280

“Antoni Badruna, cirurgià de Calella del segle XIX”Gimbernat, 1997, XXVII, pp. 115-119.Article que presenta una comunicació, enviada pel cirurgià Antoni Badruna desde Calella, a la Reial Academia de Medicina de Barcelona, l’any 1841, sobre uncas clínic, ocorregut l’any 1837.9005. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un manuscrit català sobre cirugia”Gimbernat, 1997, XXVIII, pp. 83-92.Estudi del manuscrit “Chirurgia Practica Moderna” (1730), d’Anton de Borja,cirurgià de Rubí,i que es troba a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll9006. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“La medicina catalana durant la guerra de 1936-1939”Serra d’Or, Abril 1997, núm. 448, pp. 32-33.Referència a Josep Trueta i Frederic Duran i Jordà.9007.VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Notes sobre un receptari català del segle XV”BSA-HCFC, 1997, núm. 16, pp. 81-86.Notícia d’un receptari en català, amb 163 receptes, conservat a la BibliotecaNacional de Madrid.9008. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“A propòsit de l’etimologia d’un terme del llenguatge científic: pultàcea”in Estudis de Llengua i Literatura en honor de Joan Veny. Barcelona,Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, vol. II.9009. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Comentaris sobre una revista del segle XIX: El Especialista MédicoFarmacéutico”BSA-HCFC, 1998, núm. 17, pp. 79-83.Anàlisi detallada d’una revista apareguda a Barcelona el 1886.9010. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“La nissaga dels metges Petit a Sant Feliu de Codines. Aspectes mèdics amitja segle XIX”Barcelona, PPU/Ajuntament de Sant Feliu de Codines,1998, 146 pp.Estudi extens sobre aquesta nissaga de metges que exercí a Sant Feliu deCodines, principalment Ignasi Petit, amb un vessant literari important, traductordel Quixot, i Joan Petit i Aguilar, autor d’un treball sobre el trismus dels nadons,lliurat a l’Acadèmia de Medicina el 1793.281

9011. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Pròleg”in Ustrell, J. M. (dir), Història de les Ciècies de la Salut a l’Anoia. Barcelona,1998, pp. 7-10.Discurs del President de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, on fa unbreu repàs de la seva trajectòria.9012. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Un manuscrit quirúrgic medieval català”Gimbernat, 1999, XXX, pp. 385-397.Comentari d’un fragment de la Cirugia Magna de Lanfranc, traduïda al català.9013. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“El doctor Pere Parcet i Viñuales, introductor a França del mètode deGimbernat de la intervenció de l’hèrnia crural”Gimbernat, 2000, XXXIII, p. 233-252.Notes i transcripció de la tesi, versió catalana, dedicada al mètode de Gimbernatd’intervenció de l’hernia crural.9014. VALLRIBERA i PUIG, Pere:“Les topografies mèdiques de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya”Barcelona, Universitat de Barcelona, Seminari Pere Mata, núm. 86, 2000, 146 pp.Treball important en el qual es fa el catàleg de les Topografies Mèdiquespresentades a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Explicació decadascuna d’elles i índex detallats. És un element bàsic pe a conèixer l’estat de lamedicina en les comarques de Catalunya, principalment en el segle XIX. Ha estatuna bona font d’informació per a treballs posteriors9015. VALLRIBERA I PUIG, Pere:“La Cirugía Parva de Lanfranc”Manresa, Col.legi Oficial de Metges de Barcelona/Mútua Manresana, 2002, 116pp.Premi d’Història de la medicina catalana Oleguer Miró i Borràs, 1998.Estudi sobre l’única traducció en català de l’obra “Cirugía Parva” de Lanfrancrealitzada pel cirurgià Guillem Salvà, l’any 1329.9016. VALLRIBERA I PUIG, Pere; CALBET I CAMARASSA, Josep M. :“La mort violenta a l’Espluga del Francolí (1730-1899)”XXXV Assamblea Intercomarcal d’Estudiosos, Vol. I, pp. 99-111. Valls, 1989.Estudi de les morts violentes en aquesta població durant més de 150 anys. Se’nrecull un total de 250, que representa el 3,77 % del total de la mortalitat.282

9017. VALLRIBERA I PUIG, Pere; CORBELLA, Jacint; ESCUDÉ, Manuel:“Una topografia mèdica de Tremp”Collegats. Annuari del Centre d’Estudis del Pallars, Lleida, Arts Gràf. Bobalà,1992, pp. 337-348.Comunicació presentada a la XXXVI Assamblea Intercomarcal d’Estudiosos ones comenta la Topografia Mèdica de Tremp, d’A. Roure i Giol, presentada el1889 a la Real Acadèmia de Medicina de Barcelona.9018. VALLRIBERA i PUIG, Pere; ESCUDÉ i AIXELÀ, Manuel :“L’obra manuscrita de Miquel Oleo i Quadrado a la Reial Acadèmia deMedicina de Barcelona”Act. XIV Cong. Metges i Biòlegs Llengua Catalana, Palma de Mallorca, 1992, II,pp. 719-731.Notícia de l’obra d’Oleo que es divideix en tres apartats: epistolari extens ambFrancesc Santpons i Roca, secretari de l’Acaèmia; un treball sobre el tètanusneonatorum (en el que cal ressaltar l’extraordinària descripció que fa de laterapèutica boca a boca, que indica en aquesta patologia) i manuscrits nooriginals sobre medicina i terapèutica.9019. VALLRIBERA i PUIG, Pere; HERVÀS i PUYAL, Carles:“Presentació i estudi d’un receptari anònim del segle XVIII”BSA-HCFC, 1994, núm. 6, pp. 35-46.Anàlisi d’un manuscrit amb 60 receptes mèdico-farmacèutiques. Estudi detallatdels agents terapèutics, d’origen botànic, animal o inorgànic, i de les indicacionsterapèutiques. Transcripció del text.9020. VALLRIBERA i PUIG, Pere ; MORROS i MESTRES, Benvingut :“Una aportació d’Andreu Piquer a la Història de la Medicina”Gimbernat, 1988, IX, pp. 361-378.Dades sobre Andreu Piquer (nat a Fòrnols, Matarranya). Anàlisi de la"Medecina Vetus et nova" (1735). Les traduccions d’Hipocrates. Valoració delllibre a la seva època.9021.VALLS, Magí:“L’última novel.la de J. Roig i Raventós”El Matí, 27-XI-1930, p. 15.9022. VALLS, Magí:“La rica pobra i altres contes”El Eco de Sitges, 1936, LI, núm. 2594, p. 1.Referència a una novel.la de J. Roig i Raventós.9023. VALLS Y BONET, Pedro:283

“Elogio fúnebre del M. I. S. Dr. D. Pedro Vieta y Gibert”Barcelona, Imp. Joaquim Bosch, 1857, 24 pp.Treball llegit el 29 de juny de 1857 a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amicsdel País. Recordatori de l’obra del Dr. Vieta († 1856), catedràtic de Físicaexperimental de la Junta de Comerç (1814); cirugià i membre de la RAM deBarcelona (1833), de la qual fou vicepresident.9024. VALLS I BROQUETES, Orenci:“Topografia mèdica d’Esparraguera”Esparraguera, 1936.9025. VALLS I TABERNER, Ferran :“L’Hospital del Coll de Balaguer, fundat per l’infant fra Pere d’Aragó”Estudis Franciscans, 1927, núm. 39, pp. 104-110 i 215-219.V. t. Obra selecta. Madrid-Barcelona, CSIC, 1961, vol. IV, pp. 337-339.9026. VALLVERDÚ, Josep:“Màrius Torres i Lleida”Serra d’Or, Desembre 1967, IX, pp. 77-79.Iconografia. L’avi Marià, metge. Records de família.9027. VALLVERDÚ, Josep:“Màrius Torres, sempre”in De Morera i Galicia a Guillem Viladot. Lleida, (Dilagro), Col.lecció Culturade Ponent, 1980, pp. 39-54.9028. VALTUEÑA, José Antonio:“Miquel Servet. Superviviente de una intolerancia”Noticias Médicas, 15-VI-1972, núm. 1174, pp. 19-30.Text del discurs d’ingrés de l’autor a la Societat Espanyola de Metges Escriptors.Estudi extens de l’activitat de Servet i dels monuments en record seu.9029. VALVERDE, José Luis:“Bibliografia española de Historia de la Farmàcia”Granada, Universidad de Granada, 1971, 120 pp.Recull important, de 1500 treballs, bastants d’ells relacionats amb la farmácia, lamedecina o la sanitat catalanes. Index detallat. Eina útil de treball.9030. VALVERDE, J. L. ; ALARCÓN, J. :“El protomedicato en Cataluña. Algunos aspectos sobre su establecimiento yadministración por el de Castilla”Bol. Soc. Esp. Hist. Farm., 1977, 30, pp. 33-43.284

9031. VALVERDE, José Luis; BAUTISTA MÉNDEZ, Teresa:“Estudio del Formulario medical de embarco para uso de los Cirujanos de laArmada durante la navegación de 1789”Act. XXVII Cong. Int. Hist. Med. (CIHM), Barcelona, 1980, I, pp. 420-425.Es comenta aquest formulari i les normes que el·laboren diferents metges delCol.legi de Cadis, entre ells Francesc Canivell.9032. VALVERDE, José Luis; GARCIA REJON, E. :“Introducción a la homeopatía en España”Cuad. Hist. Med. Esp., 1970, 9, pp. 121-155.Estudi extens d’alguns aspectes de l’exercici pràctic de l’homeopatia en el segleXIX. Competència entre metges i farmacéutics: episodis de L’Havana (Dr.Cruxent), Tarragona, Igualada. Informe de la RAM de Barcelona.9033. VALVERDE, José Luis; VIDAL CASERO, Mª Carmen:“Notas sobre médicos y cirujanos que trabajaron para el Jardín Botánico deMadrid”Act. XXVII Cong. Int. Hist. Med., Barcelona, 1980, II, pp. 650-655.S’esmenten nombrosos metges i cirugians, entre ells Josep Quer, MiquelBarnadas i Antoni Palau i altres.9034. VAN DER LINDE, A:“Michael Servet, een brandoffer der gereformeerde inquisitie”Gröningen, 1981Crítica en contra dels mèrits de l’obra servetiana.9035. VAQUER BENNASSAR, Onofre:“L’alimentació a la Mallorca de l’antic règim”in ‘La Vida quotidiana dins la perspectiva històrica’. Terceres Jornades d’EstudisHistòrics locals, Inst. Estudis Baleàrics, 1985.Anàlisi dels aliments emprats segons els estaments socials.9036. VAQUER BENNASSAR, Onofre:“Una sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI”Palma , Impr. Es pes de sa palla, 1987.Tesi doctoral de l’autor. Cita els sanitaris de l’època.9037. VAQUER BENNASSAR, O.“La peste de 1652 en Mallorca”in I Congreso Hispano-Luso-Italiano de Demografia Histórica, Barcelona 22-25-IV-1987. Publicat a: Bol. Soc. Arqueol. Luliana, 1989, 45, pp. 233-247.9038. VAQUER i CATÀ, Josep:285

“El Sant Sant Hospital de Begur”Begur, Parroquia de Begur, 1990, 109 pp.Història detallada de l’Hospital de Begur. S’inicia per una donaciótestamentària del metge de Begur Francesc Comas i Ros, l’any 1744. Problemesper la interpretació del testament. Donació d’un begurenc de Nova Orleans en elsegle XVIII i de Joan Forgas a finals del XIX. Activitat quan la guerra civil de1936-39.9039. VARGAS GONZÁLEZ, A:“La Beneficiencia infantil en la Barcelona del siglo XVIII. El Hospital deNostra Senyora dels Nens Orfes. 1700-1730”Act. I Congr. Hist. Moderna Catalunya, Barcelona, 1984, vol. I, pp. 627-633.v.t. L’Avenç, 1986, març, núm. 91, pp. 54-57.9040. VAYREDA i OLIVAS, Pere:“En Vayreda i l’excursionisme”Rev. D’Olot, 1926, novembre, p. 6.Sobre l’apotecari Estanislau Vayreda (1848-1901)9041. VÁZQUEZ DOMÍNGUEZ, Antonio:“Nota para la vida y obra del caballero Masdevall”Arch. Iberoam. Hist. Med., 1952, IV, pp. 285-289.9042. VÁZQUEZ DOMÍNGUEZ, Antonio:“EL Colegio Mayor de Medicina de Gerona en Montpeller”Arch. Iberoam. Hist. Med., 1952, IV (2) pp. 589-592.9043. VÁZQUEZ PRADA, Ricardo:“Homenaje científico al Dr. Obiols”La Vanguardia, 8 de març de 1981Nota on es fa ressò de la mort de Joan Obiols i de l’homenatge que li va tributarla Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica9044. VÁZQUEZ-QUEVEDO, Fco.:“La Cirugía en España. Enseñanza institucionallizada, corrientes científicas,escuelas, técnicas y protagonistas”Barcelona, Iatros Ediciones, 1994, 126 pp.9045. VÁZQUEZ-QUEVEDO, Fco.:“Dos escuelas de cirugía: Madrid y Barcelona. Sesquicentenario: Ribera ySans y Salvador Cardenal”Santander (Acad. Cienc. Med. Cantabria), diciembre 2003. monografía núm. 180.286

9046. VÁZQUEZ RODRÍGUEZ, A:“La formación del médico en la Universidad de Cervera”Arch. Iberoam. Hist. Med. 1953, V; pp. 177-2039047. VÁZQUEZ SANS, Juan“Ramón y Cajal”La Vanguardia, 26 d’abril de 1922, p. 10Breu glossa biogràfica, ran de la seva jubilació com a catedràtic de la universitatde Madrid.9048. VÁZQUEZ SANS, Juan“In memoriam. El doctor Calleja”La Vanguardia, 14 de març de 1923, p. 9.Necrologia de Carles Calleja i Borja Tarrius, catedràtic d’Histologia deBarcelona.9949. VÁZQUEZ SANS, Juan“A la memoria del llorado maestro. El marqués de Carulla”La Vanguardia, 10 de novembre de 1923, p. 11.Necrologia de Valentí Carulla i Margenat (1864-1923), catedràtic de Terapèuticai Rector de la Universitat de Barcelona.9050. VÁZQUEZ SANS, Juan“In memoriam. D. Alfredo Opisso”La Vanguardia, 9 de juliol de 1924, p. 10.Nota ran de la mort d’Alfred Opisso, metge i periodista, col·laborador assidu deLa Vanguardia.9051. VÁZQUEZ SANS, Juan“El concurso de médicos municipales. A la opinión””La Vanguardia, 14 de setembre de 1925. p. 15.Sobre el resultat d’unes oposicions9052. VÁZQUEZ SANS, Juan“En defensa de la justicia. Un movimiento cívico-profesional. 1925-1932”,Barcelona, Tipogr. A. Ortega, 1932, 380 pàgines. “. Pròleg de G. Marañón”Entorn d’unes oposicions mèdiques i la Beneficència Municipal de Barcelona. .9053. VÁZQUEZ DE LA TORRE GIL, Aurelio:“Biografía, labor cientifica, docente, académica política y humanística deAugusto y Santiago Pi Suñer”Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina, 1982 (dir. M.Carreras Roca)287

9054. VEGA, F:“Josep Trueta. Un tardío desagravio”Profesión médica, núm. 1310, 9 de febrer de 1978.9055. VEGA i CASTELLVÍ, Xavier:“Llengua i utopia: el curs de llengua universal del Dr. Pere Mata”Revista de Catalunya, 1991, núm. 56 (octubre), pp. 21-33.Relació amb Bonifacio Sotos Ochando i la seva llengua universal. Cita de llibrede Mata per J.L. Borges. El llibre “Curso de Lengua Universal”, Madrid, 1862.9056. VEGA DÍAZ, Francisco:“Miguel Servet entre la condenación y la gloria”Clavileño (Madrid), 1955, VI, (34), pp. 6-199057. VEGA DÍAZ, Francisco:“Propuesta para una interpretación antropobiográfica de Miguel Servet”Villanueva de Sijena (Inst. Estudios Sijen. M. Servet), 1977.9058. VEGA DÍAZ, Francisco:“Restitución de Servet”El País, 8 de noviebre de 1980.9059. VELA i AULESA, Carles:“La primera especieria de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, 1401-1414”BSA-HCFC, 2001, núm. 27, pp. 51-60Notícia de sis especiers que van treballar a l’Hospital a començament del segleXV9060. VELA i AULESA, Carles:“L’Obrador d’un apotecari medieval segons el Llibre de comptes deFrancesc ses Cames (Barcelona, 1378-1381)”Barcelona, CSIC/Institució Milà y Fontanals, Anuario de Estudios Medievales.Anejo, nº 53, 2003, 397 pp.9061. VELASCO i CANALDA, Joan:“Notes biogràfiques, medich-científiques i polítiques del Dr. BartomeuRobert”Barcelona, 1910, (s.i.) 8 pp. Fotografia.Biografia de Robert, vist com a metge i polític. Notícia de la seva mort.Fotografia a la portada.288

9062. VENDRELL, J:“Impresiones sobre una excursión científica”La Vanguardia, 7 d’octubre de 1915, p. 6.Sobre una visita als balnearis de Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavellai de Montbui, i de La Garriga.9063. VENDRELL i GILI, Josep M:“Narciso Gay y Beyà”Destino, núm. 1840, 6 de gener de 1973, p. 3.Breu nota biogràfica d’aquest frenòleg.9064. VENTALLÓ, Joaquim:“Cómo dió a conocer a los ingleses en 1946 lo que era Catalunya”La Vanguardia, 20 de gener de 1877, p. 5.Nota breu ran de la mort de Josep Trueta, amb referència al seu llibre “TheSpirit of Catalonia”9065. VENTALLÓ, Joaquim:“El catalán universal que fue el doctor Josep Trueta”Destino, núm. 2102, 25 de gener de 1978, p. 21Article escrit en el primer aniversari de la mort de Josep Trueta9066. VENTALLÓ, Joaquim:“Jordi Gol i Gurina, present”La Vanguardia, 14 d’agost de 1984Article en record de la personalitat d’aquest metge i de la seva obra.9067. VENTALLÓ, Joaquim:“La personalitat del doctor Trueta”La Vanguardia, 13 de gener de 1987Article escrit en record del desè aniversari de la mort d’aquest cirurgià.9068. VENTALLÓ, Joaquim:“L’Hospital modernista de Sant Pau”La Vanguardia, 9 d maig de 1989, p. 57Valoració arquitectònic de l’hospital. Comentari del llibre de Consol Bancells iMarés “Sant Pau, hospital modernista”Nota: Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899-Barcelona, 1996), va publicardurant bastants anys un requadre setmanal, a dues columnes, sovint extens, ondonava notícia de les publicacions catalanes. S’hi troben notícies esparses,habitualment curtes, sobre algun escrit d’interès per a la història de la medicinacatalana.289

9069. VENTOSA i ROIG, Joan:“Lo sanejament del Baix Llobregat”“Nos ab nos”, Barcelona, 9 de febrer de 1911, any 1, núm. 6, pp. 167-171Aconsella convertir els aiguamolls del Llobregat en terres fèrtils, per ajudarl’agricultura i evitar malalties.9070. VENTURA, Jordi:“No olvidemos al doctor Robert”Destino, núm. 1581, 25 de novembre de 1967, pp. 52-55.Breu biografia d’aquest metge i polític. Quatre fotografies.9071. VENTURA, Jordi:“Conversos, inquisición y cultura en Valencia”Mayurqa, 1979-1980, núm. 19, pp. 251-276.9072. VENTURA i SUBIRATS, Jordi:“Inquisición española y conversos valencianos”Primer Congrés Història del País Valencià, Actes, vol. 3, pp. 57-649073. VENTURA i SUBIRATS, Jordi:“Lluís Alcanyís, médico y escritor valenciano del siglo XV”Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 1973 (9), pp. 69-105.Estudi molt extens sobre el cas de Lluís Alcanýís, catedràtic de medicina deValència, que fou processat i executat per la Inquisició. Treball important per afer conèixer fets dels que se n’havia esvaït molt el record.9074. VENTURA i SUBIRATS, Jordi:“Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià”València (Eliseu Climent, edit. Ed. Sèrie la Unitat, 38), 1978, 204 pp.Premi octubre, Joan Fuster, 1977. Estudi molt important sobre el tema. Detallextens del procés de Lluís Alcanyís (pp. 53-101). El cas de Lluís Vives. Llista decatedràtics de medicina de València (p. 114). Francesc Allepús, condemnat amort pel foc al braser, 1489. Notícia sobre altres metges.9075. VENTURA i SOLÉ, Daniel:“La capella de Sant Roc”Cultura (Valls), 1980, (391)Breu història: de la capella de l’antic hospital de sant Roc de Valls.9076. VENTURA i SOLÉ, Daniel:“L’antic Hospital de Sant Roc de Valls”Cultura (Valls), 1984, (435) pp. 34-35Breu història sobre aquest hospital.290

9077. VENY i CLAR, Joan:“Regiment de preservació de pestilència” de Jacme d’Agramont (s. XIV).Introducció, transcripció i estudi lingüistic”Tarragona (Diputació Provincial), Impremta Sugrañwes, 1971, 200 pp.Treball aprofundit que representa la posta a disposició del gran públic d’un textmedieval fonamental per a la nostra història sanitària.9078. VERDAGUER; Joaquim:“Un menorquí indòmit”Palma de Mallorca (Edit. Moll) 1959, 104 pp.Biografia del metge Josep Miquel Guàrdia, integrat a la cultura francesa, quevisqué molts anys a París.9079. VERDAGUER, Màrius:“Sang viva”El Eco de Sitges, 1929, any 44, núm. 22-28, p. 1.Referència a una obra de Josep Roig i Raventós.9080. VERDAGUER, Pere:“Joaquim Salarich i Verdaguer, periodista vigatà”‘La Comarca de Vic’, núm. 946, 30 d’agost de 1933.Estudi de l’activitat periodística d’aquest metge vigatà9081. VERDAGUER, Pere:“Mor el president de la Unió per a la Regió Catalana”Avui, 29 de juny de 1987Nota necrològica breu, en record del metge Pere Comalada, que va tenir unaativitat política de recolzament de la cultura catalana, i en especial de la novacançó.9082. VERDAGUER; Pere:“Adéu Francesc”Avui, 23 d’octubre de 1988,Nota necrològica sobre Francesc Català, metge de Vinçà i poeta, ran de la sevamort. Fou un dels promotors més actius de la cultura catalana més enllà delsPirineus.9083. VERDAGUER i CALLÍS, N.“En Martí Genís i Aguilar”La Veu de Catalunya, any II, 8 de mag de 1892, núm. 19, pp. 225-226.Nota biogràfica breu sobre aquest escriptor i apotecari vigatà.291

9084. VERDÓS, Pere“Inauguración oficial de la Casa de Salud de Nuestra Señora del Pilar”Gaceta Med. Cat., 30-VI-1894, pp. 374-375, 391-392.9085. VERDÓS, Pere:“El distinguido y eminente clínico Dr. D. Carlos Montagut”El Criterio Católico de las Ciencias Médicas, Agost 1903, pp. 254-256.Breu biografia d’aquest clínic barceloní (Tiana 1823-Barcelona 1903) ran de laseva mort. Fou professor agregat de la Facultat de Medicina (1848) i membre dela RAM (1849, de la qual dimití poc després, el 1853, per desacords.Necrològica.9086. VERGÉS LLARDENT, R. :“El doctor Valentí Carulla Margenat, I Marqués de Carulla”AMB, 1954, 34, s. p.Nota breu sobre el Dr. Carulla (1864-1923), catedràtic de Terapèutica i rector dela Universitat de Barcelona. Iconografia.9087. VERGÉS i VERNIS, Pere:“Topografia médica de Castellar (San Esteban) o del Vallés”Barcelona, Tip. La Hormiga de Oro, 1895, 196 pp.Accésit en el concurs de premis de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona de l’any1895. Hi ha una reedició facsímil posterior, feta per l’Arxiu Històric de Castellar,1987, 214 pàgsº. relligada.9088. VERLINDEN, Ch. :“La grande peste de 1348 en Espagne. Contribution à l’étude de sesconséquences économiques et sociales”Rev. Belge de Philologie et d’Histoire, 1938, 17, pp. 103-146.9089. VERNET, Juan:“Un hombre tras una calle. El farmacéutico Francisco Carbonell”La Vanguardia, 13-VI-1976, p. 51.Comentari al llibre dedicat a Carbonell per Concepció Rof Carballo. Valoracióde l’època i significat de l’obra de Carbonell.9090. VERNET GINÉS, Juan:“Historia de la Ciencia Española”Madrid, Inst. España, 1975, 312 pp.Estudi extens i molt valuós sobre la història de la ciència espanyola. Tot i que noestudia directament la medicina, és un punt de referència bàsic per entendrel’evolució científica global del país i les relacions que pugui tenir-hi la medicinaamb ella.292

9091. VERNET, Joan:“El segle XIII: Ramon Llull i Arnau de Vilanova”L’Avenç, núm. 41, setembre 1981, p. 31-36 (pp. 563-568)Nota breu sobre aquestes dues màximes personalitats de la ciència catalana delseu temps. Es valoren principalment els aspectes relacionats amb l’aritmètica,geometria i astronomia. Referències més breus a altres aspectes científics.9092. v.t. VERNET I GINÉS, Joan:Història de la Ciència espanyolaBarcelona, Alta fulla, 1998, 312 pp. (reedició)9093. VERNET, Joan:“La introducción de los manicomios en España”Bol. De la R. Acad. de B. Letras, Barcelona, XLII, 1989-1990, pp. 21-27.Creu que els hospitals s’introduiren a la Península a través dels comerciants imonjos de la confederació catalano-aragonesa.9094. VERNET I GINÉS, Joan:“La història de la ciència al nostre país”in Camarasa, J. M. ; Mielgo, H. ; Roca, A. , Actes de les I Trobades d’Història dela Ciència i la Tècnica. Barcelona, Soc. Cat. Hist. Ciència i Tècnica, 1994, pp. 3-12.9095. VERNET, Joan ; PARÉS, Ramon:“La ciència en la història dels Països Catalans. Vol. 1, Dels àrabs alRenaixement”Barcelona, IEC/Universitat de València, 2004.9096. VERNIA MARTINEZ, Pedro:“Història de la farmàcia valenciana”València, Borgino, 1994.9097. VERNIA, Pedro:“Historia de la farmácia valenciana: siglos XII al XVIII”Valencia, Del Cenia al Segura, 1990, 250 pp.9098. VERNIA MARTÍNEZ, Pedro:“Diccionario histórico, biográfico y bibliográfico de profesionalesfarmacéuticos valencianos: del elixir teriacal a la ingeniería genética: diezsiglos de prestaciones científico-sanitarias en la Comunidad de Valencia”Valencia, Borgino, 1995, 311 pp.293

9099. VERNIA, Pedro :“Historia del Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de la Provincia deCastellón”València, Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat, 2002, 206 pp.9100. VERNIA, Pedro; VERNIA SABATER, Montserrat; VERNIA SABATER,Isabel:“Historia de la farmacia en Valencia”in Ciencias Farmacéuticas, del amuleto al ordenador. Valencia, FundaciónUniversitaria San Pablo CEU, 1998, pp.33-68.9101. VERRIÉ FAGET, F. P. :“Los hospitales barceloneses anteriores al de la Santa Cruz”Barcelona Divulgación Histórica, Ayma Editor, tom IV, 1947, pp. 177-181.9102. VERRIÉ FAGET, F. P. :“El Hospital de la Santa Cruz”Barcelona Divulgación Histórica, Ayma Editor, tom IV, 1947, pp. 182-186.9103. VERRIER, René:“Études sur Arnaud de Villeneuve, 1240-1311. 1. Ses origines. 2. Son neveuJean Blaise. 3. Son neveu Armengaud Blaise. 4. Sa famille. Avec le planchesdocumentaires”.Leiden, Ed. J. Brill, 1947-1949, 2 vols., 88 pp. i 172 pp.Estudi extens d’aspectes parcials de l’obra d’Arnau, recollits en dos volums. Enel primer estudia aspectes familiars (els orígens; els nebots Joan i ArmengolBlasi; la seva família). En el segon hi ha dues parts: el Breviarium Praticae, oArnau i Itàlia, i l’estudiant de Nàpols.9104. VERSMEE, Jean:“Attitude exemplaire des “apotecaris” catalans lors d’une epidémie de pesteà Ceret (1651-1654) »Butlletin de liaison de l’Association des Amis du Musée de la Pharmacie, t. 24,1999, pp. 44-46.9105. VIA i REDONS, Josep M. :“Aproximació modesta, però emotiva, al Dr. Alsina i Bofill en el moment dela seva mort”Salut Catalunya, Octubre-Desembre 1993, 7, pp. 266-268.9106. VIADER y PAYRACHS, J. A. :“Reflexiones sobre las enfermedades que afligen a las tropas del RealExército del Rosellón”294

Girona, 1794, Imp. A. Oliva, 86 pp.9107. VIADER (PAYRACHS), J. A. :“Memoria de los enfermedades que han afligido a los moradores yguarnición de esta plaza de Gerona, y demás pueblos de su departamentodesde junio de 1808 hasta últimos de febrero de 1810”Girona, 1810, Imp. V. Oliva, 40 pp.9108. VIADIU, Francesc:“Records íntims”in Humbert Torres. Lleida, 1982, pp. 63-65.Records de la relació personal amb Humbert Torres i Barberà durant els anys dela guerra i l’exili9109. VICENS, Toni:“L’obra d’un científic: Ramon Turró”L’Avenç, 1978, núm. 20, pp. 6-10.Article on dòna notícies biogràfiques i parla de les influències filosòfiques enl’obra de Turró. Il.lustrat amb dues fotografies.9110. VICENS I VIVES, Jaume:“La cirugia española del siglo XVIII y los médicos catalanes”Destino, núm. 580, 18 de setembre de 1948, p. 15.Comentari crític entorn del llibre de M. Usandizaga, Historia del Real Colegio deCirugía de San Carlos de Madrid (1787-1828).9111. VICENS I VIVES, Jaume:“Una historia de Olot”Destino, núm. 633, 24-IX-1949, p. 14.Comentari crític de l’obra de Joaquim Danés i Torras, Historia de Olot.9112. VICENS I VIVES, Jaume; LLORENS, Montserrat:“Bartomeu Robert i Yarzábal (1842-1902)”v. Industrials i polítics (segle XIX). Barcelona, Vicens Vives, 1991, pp. 449-452.Escrit breu on es perfila la personalitat política i social d’aquest metge.9113. VICENTE COLOMER, J. M. :“Dades estadístiques extretes de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament deTarragona (1841-1870)”Gimbernat, 1992, XVII, pp. 351-355Dades sobre matrimonis, mortalitat i natalitat, amb referència a l’analisi de33.282 registres. La població de la ciutat va pasar de 12.000 a 18.000 habitants.295

9114. VICENTE GUILLÉN, Antonio:“Aspectos sanitarios de los archivos parroquiales del Vendrell (Baix Penadès)(1500-1800)”Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina, 1987.(dir. J.Corbella)Revisa 24.494 inscripcions i aporta notícia de 184 sanitaris.9115. VICENTE GUILLÉN, Vicente:“Análisis de las memorias de la Juntas Literarias del Real Colegio de Cirugíade Barcelona”Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina, 1982.(dir. J.Corbella)Estudi de le memòries quirúrgiques presentades a les Juntes Literàries del ReialCol·legi. Bona font d’informació sobre l’estat dels coneixements dels professorsdel Col·legi.9116. VICENTE GUILLÉN, Vicente ; ROBLES MARULL, Rosa Ana de :“Actitud clínica y quirúrgica frente a las hernias. Visión según las JuntasLiterarias del Real Colegio de Cirugia de Barcelona”Gimbernat, 1985, IV, pp. 389-392.Menció d’algunes memòries tractant el tema, principalment les de Josep Torner iIgnasi Ameller.9117. VICENTE SALVADOR, Fernando :“Jerónimo Merola, médico español del siglo XVI”Arch. Iberoam. de Hist. de la Med., XII, 1960, pp. 261-272.Estudi de la ‘República original sacada del cuerpo humano’, de J. Merola(Barcelona, 1587), la personalitat de l’autor i les seves idees mèdiques.9118. VICTOR, J. M. :“Charles de Bovelles and Nicolas de Pax. Two Sixteenth century biographiesof Ramon Llull”Traditio, 1976, 32, pp. 313-346.9119. V. F. (VICTORI i AGUILERA, Francesc):“Reportatges Igualadins. Les Germandats de Malalts”Vida, Igualada, Febrer 1958, núm. 50, pp. 6-7.Nota sobre les societats mutualistes d’Igualada, i en particular la de Sant Llorenç9120. VIDAL, Darío:“Letamendi, padre de la medicina actual y creador de la ecuación de la vida”Tele/Exprés, 11-VII-1968, p. 4.Recordatori breu d’alguns aspectes de l’obra de Letamendi.296

9121. D. V. (VIDAL, Darío) :“La historia de cien vidas”Tele/Exprés, 6-X-1973, p. 4.Dades sobre el doctor Joaquim Alier († 1968), psiquiatre que exercí molts anys aIndonèsia i a Veneçuela. Director de l’Institut Pere Mata de Reus (1961).9122. VIDAL, Darío:“Santi Suròs: um médico de ver mundo”Tele/Exprés, 28-X-1974, p. 7.Entrevista amb Santi Suròs, metge, poeta i pintor, ran d’una exposició seva.9123.VIDAL, F. :“Michel Servet (1511-1553). La découverte de la circulation du sang”Chirugien-Dentiste de France, 1981, 54 (110), pp. 39-43.9124. VIDAL, J. :“La obra geològica de Pere Alsius”in “Regió volcànica catalana Olot-Girona. Expedició C-4 del XIV CongrésGeològic Internacional.” Acta rememoratiu, Olot, 1931, p. 29.Nota sobre l’obra de Pere Alsius, farmacèutic, que descobrí la mandíbula deBanyoles.9125. VIDAL, Josep M. :“Un Protomedicat a Maó”Act. XIV Cong. Metges i Biol. Llengua Catalana, Palma de Mallorca, 1992, t. II,pp. 807-816. i Resums, p. 83Proposta del Jurats de Maó al governador anglès, el 1774, de crear unprotomedicat que controli l’exercici de les professions sanitàries a Maó. Interèsen la defensa dels interessos corporatiius. Final per lisi.9126. VIDAL, Lluís Marià:“Quatre paraules sobre Pere Alsius”But. Centre Exc. Catalunya, 1915, 25 (245), pp. 190-194.Comentari sobre la personalitat i obra de Pere Alsius, descobridor de lamandíbula de Banyoles, ran de la mort.9127. VIDAL, Pierre:“Les mèdecins juifs des anciens comtés de Roussillon et de Cerdagne (XIIIe-XIVe siècle)”Rev. Etudes Juives, Paris, 1888, 16, pp. 170-175.9128. VIDAL, Pierre:297

“Les juifs des anciens comtés du Roussillon et de Cerdagne”Paris, A. Durlacher, 1888, 93 pp.Text clàssic de Pierre Vidal (1848-1929), arxiver de Perpinyà, publicatinicialment a Revue des Etudes Juives, 1887-1888, t. XV-XVI, reeditatposteriorment per Mare Nostrum, amb pròleg d’Eduard Feliu, els anys 1992 (154pp) i 2003 (160 pp)e9129. VIDAL, Pierre:“Histoire de la ville de Perpignan, depuis les origines jusqu’au traité desPyrénés”Paris, H. Weller, 1897, 550 pp.Hi ha algunes referències a l’ensenyament de la medicina i als metges (pp. 282 i284), i a les epidèmies durant els segles XVI i XVII (pp. 510-517).9130. VIDAL i AUDET, M. L. :“Dr. Francesc X. Montanyà Santamaria”Portaveu de la Comarca de Mig-Segre (Ponts), Abril 1986, núm. 100, pp. 8-9.9131, VIDAL i BARRAQUER, Francesc:“Biografia d’en Antoni de Gimbernat”Barcelona, Imp. Badia Cantenys, 1916, 19 pp i un retrat.9132. VIDAL CASERO, Maria del Carmen; BELLVER BLASCO, J:“Aportación al estudio de los profesionales sanitarios valencianos del sigloXIX”I Jornades d’Antropologia de la Medicina, Comunicacions. II Col·loqui d l’ICA,Tarragona, desembre 1982, vol. 3, 1982, (Curanderos, shamanes y medicinatradicional), pp. 398-4149133. VIDAL CASERO, Maria del Carmen: BRIONES PÉREZ, Ana Isabel“Desarrollo de la microbiología en el siglo XIX. Influencia de la vacunaFerrán en la epidemia de cólera de Valencia de 1885”Act. II Congr. Soc. Esp. Hist. Cienias, Jaca, 1982, vol 2 (1984), pp. 61-769134. VIDAL CASERO, Maria del Carmen; RIPOLL RIPOLL, José M:“Terapéutica anticolérica utilizada en el período 1880-1899”Act. II Congr. Soc. Esp. Hist. Cienias, Jaca, 1982, vol 2 (1984), pp. 297-3109135. VIDAL CASERO, Maria del Carmen: RIPOLL RIPOLL, José M:“Epidemiología del cólera en Valencia en el año 1855”Act. II Congr. Soc. Esp. Hist. Cienias, Jaca, 1982, vol 2 (1984), pp. 311-3249136. VIDAL CASERO, Maria del Carmen: BRIONES PÉREZ, Ana Isabel298

“Boticarios valencianos del siglo XIX”Act. II Congreso Soc. Esp. Hist. Ciencias, Jaca, 1982, vol. 2, (1984), pp. 491-5049137. VIDAL CASERO, Maria del Carmen:“Estudio de los anuncios publicados de índole sanitaria aparecidos en elperiódico, El Pueblo de Valencia durante el año 1903”Gimbernat, 1985, III, pp. 433-441.Dades sobre aquests anuncis, que afecten principalment a medicaments indicatspel tractament d’anèmies i patologia gàstrica.9138. VIDAL CASERO, Maria del Carmen:“Estudio de los anuncios publicados de índole sanitaria aparecidos en elperiódico, Las Provincias de Valencia en 1903”Gimbernat, 1985, III, pp. 443-452.Dades sobre el tema. Medicaments dirigits principalment a tractar afeccionsrespiratòries, de l’estómac i anèmies. Dades sobre preus de medicaments.9139. VIDAL CASERO, Maria del Carmen:“Jardines botánicos creados en España durante la Edad Media yRenacimiento. Revisión historiográfica”Gimbernat, 1985, III, pp. 453-462.Visió general. Nota breu sobre el Jardí Botànic de València.9140. VIDAL I FONT, J. :“La nostra gent. Josep Fornós i Benages*”Alhora, Gandesa, 1982, 4.Dades biográfiques sobre el Dr. Fornós (Gandesa, 1903-Barcelona, 1981),dermatòleg a Barcelona, nacionalista, arrelat a la cultura de la seva comarca.Fundador de la revista El Llamp . Record del seu pseudònim: ‘Domènec de laCastellania’.9141. VIDAL GALACHE, Benicia:“Francisco José Martinez: un ‘sevillano cruel’ al frente del Real Colegio deCirugía de Barcelona”Med. e Hist., 1990, Tercera època, núm. 33.Sobre el pas d’aquest cirugià per Barcelona l’any 1790.9142. VIDAL i HERNÁNDEZ, Josep Miquel :“George Clerghorn, un metge britànic a la Menorca setcentista”in Camarasa, J. M. ; Mielgo, H. ; Roca, A. , Actes de les I Trobades d’Història dela Ciència i la Tènica. Barcelona, Soc. Cat. Hist. Ciència i Tènica, 1994, pp. 55-72.Referència a aquest metge i a Miquel Oleo i Cuadrado.299

9143. VIDAL i HERNÁNDEZ, Josep Miquel :“Una societat mèdica a la Menorca britànica”Maó, Inst. Menorquí d’Estudis, 1998, 112 pp.9144. VIDAL i HERNÁNDEZ, Josep Miquel :“Apotecaris i farmacèutics a Menorca abans del segle XX”dins F. Bujosa, J. March, Ll. Muntaner (eds), La Farmàcia a les illes Balears.Palma de Mallorca, Cooperativa d’Apotecaris, 2000, pp. 71-88.9145. VIDAL i HERNÁNDEZ, Josep Miquel :“Rafael Hernández: un metge liberal del segle XX”Maó, Institut Menorquí d’Estudis, Col. Petit Format, nº 10, 2000, 165 pp.9146. VIDAL i HERNÁNDEZ, Josep Miquel :“Andreu Hernàndez: un apotecari menorquí il.lustrat (1744-1817)”in Actes XII CHMC, Pollença 2002, Volum I. Gimbernat, 2002, XXXVII, pp.153-171.Treball sobre la vida i l’acció professional d’aquest apotecari menorquí. Realitzàuna tasca de renovació i control en l’àmbit de la farmàcia menorquina. Tambédesenvolupà la seva activitat en el camp de la botànica9147. VIDAL i MUNNÉ, José:“La obra de Turró juzgada por sus discípulos. La obra anaflilática”Rev. Hig. Sanid. Pecuar., 1926, 16 (8-10), pp. 711-714.Comentari sobre l’activitat científica de Turró.9148. VIDAL i MUNNÉ, José:“La obra científica de Turró”in ‘Homenaje a la memòria de Don Ramon Turró Darder en commemoración delprimer centenario su nacimiento (1854-1954’Barcelona, Col. Of. de Veterinaris, Linotipia Moderna, s.d., pp. 61-67.9149. VIDAL I PLA, Rafael:“Dr. José Tarruella Albareda (1870-1957)”Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, II, pp. 171-181.Notícia de l’obra del Dr. Tarruella (Pallejà, 1870), que fou un dels capdavanteren els estudis sobre patologia digestiva a Catalunya. President de l’Acadèmia deCiències Mèdiques (1910) i del Vè Congrés de Metges de Llengua Catalana(1923). Redacció de més d’un centenar de treballs i breu judici crític de la sevaobra.9150. VIDAL REYNÉS, Jordi:300

“Gaspar Reynés Font (1884-1964) i Antoni Reynés Font (1888-1952). Vida dedos metges mallorquins”in Actes XII CHMC, Pollença 2002, Volum I. Gimbernat, 2002, XXXVII, p. 213-225.Notes biográfiques sobre aquests dos metges mallorquins.9151. VIDAL RIBAS, E. :“Congreso Internacional de la Tuberculosis”Diario de Barcelona, 15-X-1905, pp. 11185-11187.Crònica del Congrés celebrat a París, del 2 al 7 d’Octubre de 1905. Referènciesa la participació catalana de Xalabarder, Fuster, Segalà, Presta i Soley.9152. VIDAL RIBAS, E. ; SOLEY i GELY, V. :“Congreso Internacional de la Tuberculosis”La Vanguardia, 15-X-1905, pp. 6-7; v.t. La Vanguardia de 19-X-1905 i de 24-XI-1905.9153. VIDAL RIOS, Ovidio:“Apuntes para la biografía del Dr. D. Ramón Varela de la Iglesia”TCHCM, 1935, 5, pp. 251-255.Nota breu sobre el Dr. Varela (1845-1922), que fou durant molt poc tempscatedràtic de Fisiologia de Barcelona (1874-1875), i després de Santiago fins el1918.9154. VIDAL SIVILLA, S. :“Augusto Pi y Suñer. Su obra y su figura de profesor universitario”Med. Cln. 1965, 45 (2), pp. 138-146.V. t. Medicina e Historia, 1966, 26.Visió de conjunt de l’obra de Pi-Sunyer i de la seva tasca de recerca, docent,directiva, i la seva projecció exterior.9155. VIDAL SIVILLA, Santiago:“La doctrina i l’obra de Pi i Sunyer, com a fisiòleg, en el seu moment”in Centenari … 1979, pp. 113-123.Comentari relativament extens sobre el significat de l’obra d’August Pi i Sunyerdintre de la fisiologia del seu temps.9156. VIDAL SIVILLA, Santiago:“In memoriam. Francisco Buscarons (1906-1989)”Rev. RAM de Barcelona, 1989, 4 (1), pp. 55-56.Record de l’obra de F. Buscarons (nat a Saragossa, 7-II-1906); químicd’aduanes a Barcelona (1927), catedràtic de Química analítica, de La Laguna(1942) Valladolid i Barcelona (1945). Rector de la Universitat (1951-1957).301

Membre numerari de la RACA (1960) i de la RAM de Barcelona (1962).Fotografia.9157. VIDAL SIVILLA, Santiago:“In memoriam. Gabriel Capellà Bujosa (1915-1988)”Rev. RAM de Barcelona, 3 (2), pp. 127-128.Record de l’obra del Dr. Capellà (n. Palma de Mallorca, 13-VI-1915), prof. d’ORL de la Universitat Autònoma, cap de servei de Sant Pau (1965). Doctor el1948. Obra científica. Membre corresponent de la RAM de Barcelona (1954).9158. VIDAL SIVILLA, Santiago:“Josep M. Mateu Aragonès. 1927-1994”Rev. RAM de Catalunya, 1995, 10 (1), pp. 53-54.Nota necrològica breu sobre aquest metge ginecòleg, membre corresponentdel’Acadèmia9159. VIDAL SIVILLA, Santiago:“In memoriam. José M. Vilaseca i Sabater, 1905-1994”Rev. RAM de Catalunya, 1995, 10 (2), pp. 123-126.Nota necrològica sobre aquest metge radiòleg, membre numerari de l’Acadèmia.9160. VIDAL SIVILLA, Santiago:“In memoriam. José Antonio Rodríguez Soriano. 1921-1994”Rev. RAM de Catalunya, 1995, 10 (2), pp. 127-128.Nota necrològica sobre aquest metge ginecòleg, membre corresponent del’Acadèmia9161. VIDAL SOLARES, F. :“La Gota de Lleche en el Hospital de Niños Pobres de Barcelona!”Bruselas, 1907, 16 pp.9162. VIDAL SOLARES, F.:“La Gota de Leche del Hospital de Niños Pobres de Barcelona”El Médico en Casa, Juny 1914, núm. 3, pàgines centrals.Fundada el 1890 la Gota de Llet en fa una referència cronològica. Tresfotografies.9163. VIDAL-TEIXIDOR, Ramon :“Emili Mira i López i la Psicologia i la Psiquiatria catalanes”Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, IV, pp. 366-370.Nota breu sobre alguns aspectes de l’obra d’Emili Mira9164. VIDAL- TEIXIDOR, Ramon :302

“Mira, avui …”Rev. Dep. Psiq. Facultat de Medicina de Barcelona, 1973, vol. I, núm. 1, pp. 58-72.9165. VIDAL-TEIXIDOR, Ramon :“Prólogo”in E. Mira, La Psicoanàlisi. Barcelona, Ed. 62, 1974, pp. 5-12.En la reedició de la Monografia Mèdica clàssica, del mateix títol.9166. VIGNAU I BALLESTER, Vicente:“Carta a Don Juan II de Aragón, de su médico oculista fijándole día paraoperarle”Revista de Archivos, 1874, 4, pp. 135-137 i 230-231.9167. VILA, A:“In memoriam aeterna erit justus”Rev. Ilustr. Jorba, 1926, núm. 199 (abril), p. 34Necrològica breu sobre Oleguer Miró, metge manresà.9168. VILA, Enric:“Paul Jordana, gerontòleg i metge jubilat de medicina general d’Aigües-Vives”Avui, 6 de maig de 2002, p. 64Entrevista amb aquest metge, exiliat després de la guerra civil, que muntà,cinquanta anys enrere, un geriàtric a Aigües-Vives9169. VILA, Enric:“Juan Pedro Montero”Avui, 19 d’agost de 2002, p. 64Entrevista amb aquest psiquiatre, director de la Fundació Font Picant, per atractament de toxicòmans9170. VILA, Enric:“Salvi Prats”Avui, 16 de setembre de 2002, p. 64Entrevista amb aquest metge, coordinador d’urgències de traumatologia del’Hospital Clínic.9171. VILA, Enric:“Joaquim Bellmunt”Avui, 30 de desembre de 2002, p. 64Entrevista amb aquest metge, adjunt del servei d’oncologia, de l’hospital de laVall d’Hebron303

9172. VILA, Joan :“Fem positiva la lluita antituberculosa*”El Matí, 31-X-1933, p. 17.Sobre la necessitat d’aplicar la vacuna “Anti-Alfa” de Ferran.9173. VILA, Joaquim:“Joan Colomines, un teatro sin escenario”Destino, núm. 1976, 20-VIII-1975, p. 43.Comentari entorn de cinc obres de teatre escrites pel metge Joan Colomines iPuig.9174. VILA, Juan R. :“Doctor Pedro Barceló Torrent”Hoja del Lunes, 17-III-1969, p. 17.Interviu amb P. Barcelò que com a president de la Lliga Mundial contra lesmalalties reumàtiques havia assistit a un Congrés a Praga.9175. VILA, Marc Aureli:“L’home públic”in August Pi Sunyer. Homenatge … 1965, pp. 29-34.Referència breu a alguns aspectes de l’activitat, sobretot política de Pi en els seusanys de diputat, i quan la República, i a l’exili9176. VILA, Marc Aureli :“El Dr. August Pi i Sunyer frente al problema del hombre en el mundo”Caracas, 1975.9177. VILA ABADAL, Lluís:“La nostra casa”But. Sind. Met. De Catalunya, Juliol 1925, núm. 59.Proposa un homenatge als companys Higini Sicart, Pla i Armengol i Joan Freixes9178. VILA ABADAL, Lluís:“Casal del Metge. El caliu de la llar”Bt. Sind. Met. De Catalunya, Gener 1928, núm. 89.9179. VILA ABADAL, Lluís:“La casa dels Metges”Barcelona, Ed. J. Vilamala, 1928, 18 pp.9180. VILÀ I AMETLLER, Pilar:“L’Hospital de pobres de Banyoles: 1739-1804”304

Girona, Universitat de Girona, Treballs de pràcticum d’Educació Social, 1998,124 p.9181. VILA BARTROLÍ, Frederic :“Les ciencies naturals a la Universitat de Cervera”Estudis Universitaris Catalans, t. X, 1917-1918, pp. 161-175.9182. VILA BARTOLÍ, Frederico:“Reseña histórica científica y literaria de la Universidad de Cervera”Tàrrega, Imp. A.G. Camps, Segona edició,1981, 434 pp. i 10 de fotografies.Estudi molt complet sobre la universitat de Cervera, amb referència també alsestudis de medicina.9183. VILA BISA, J. :“A l’Hospital General de Catalunya”La Humanitat, 9-VIII-1936.Nota sobre el sentit humanitari dels metges de l’Hospital.9184. VILA BOVER, Miquel:“La peste negra del segle XIV a Vic”Gimbernat, 1993, XX, pp. 165-172.Article sobre l’impacte demográfic, en el segle XIV, de la pesta a la ciutat de Vica partir de les fonts de l’Arxiu episcopal de Vic9185. VILA CORO, A. :“Algunes dades per la biografia del Dr. Josep Barraquer”An. Med., 1924, 5, pp. 245-247.Nota breu sobre la vida i obra de Josep Antoni Barraquer i Roviralta, catedràticd’oftalmologia, ran de la seva mort.9186. VILA CORO, Antonio :“El Dr. Josep A. Barraquer”An. C. Med., 1927, 2, p. 77-82.Nota breu sobre el Dr. Barraquer Roviralta, oftalmòleg. Fotografia. Text deldiscurs llegit el dia 17 de Novembre de 1926 en la col.locació del retrat deBarraquer a l’Acadèmia.9187. VILA CORO, Antonio :“El doctor José A. Barraquer”AMB, 1954, 35, s.p.Nota breu. Iconografia.9188. VILA CORO, Antonio :305

“Breves notas sobre la historia de la oftalmología catalana”Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, III, pp. 27-29.Resum breu. Menció d’aportacions de Gimbernat, Domènec Vidal, Pau Anglada,Joaquim Hugas, Joaquim Soler, L. Carreras Aragó, A. Anet, J. Gelpí, Barraquer,Menacho, Delmir de Caralt i altres.9189. VILA CORO, Antonio :“Historia de la oftalmología catalana”Barcelona, s.i, 1971.Lliçó en el curs acadèmic 1970-1971 de la Secció d’Oftalmologia de l’Acadèmiade Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.9190. VILA CORO, Antonio :“Sesión necrológica del doctor Don Ramón Perpiñà Mas”Anal. Med., Vol. LX, 1974, pp. 430-431.9191. VILA i CUÑER, Eladi:“Un Congreso de médicos”La Vanguardia, 19-VI-1921.Anuncia el IV congrés de Metges de Llengua Catalana que s’havia de cel.lebrar aGirona.9192. VILA i CUÑER, Eladi:“Primer Congrés de Higiene y Saneamiento de la habitación”Las Notícias, 27-VII-1922, p. 4.Convocatòria, feta per l’Asoc. d’Hig. de Catalunya, d’aquest congrés perl’octubre de 1922, sobre el problema l’habitatge.9193. VILA FERRAN, Juan:“Vida y obra científica del investigador y académico electo doctor JaimeFerran y Clúa”An. Med. Cir. 1976, 56 (244), pp. 115-137.Comentari extens sobre diversos aspectes de l’obra de Jaume Ferran (1852-1929).9194. VILA i FONT, A. :“Metabolisme basal” pel Dr. Boi DanésLa Veu de Catalunya, 20-V-1927, p. 5.Comentari i crítica.9195. VILA I FUMÀS, Antoni:“Aspectes sanitaris de Tremp al segle XIX”Collegats. Anuari del Centre d’Est. del Pallars, Lleida, 1992, pp. 349-353.306

Comunicació presentada a la XXXVI Assamblea Intercomarcal d’Estudiosos ones comenten les principals causes de mortalitat.9196. VILA I FUMÀS, Antoni:“Aspectes sanitaris de l’arxiu de la parroquia de Sant Ot de la la Seud’Urgell: segles XVII i XVIII”.Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina, 1995.9197. VILA I FUMÀS, Antonio:“La mortalitat violenta a la parròquia de Sant Ot de la Seu d’Urgell. SeglesXVII i XVIII”Gimbernat, 1997, XXVII, pp. 51-60.Estudi sobre les causes de les morts violentes d’aquesta parròquia a partir delsarxius parroquials.9198. VILA i MEDINYÀ, Pep:“L’obra literària del Dr. Ametller i Viñas”in El doctor Josep Ametller i Viñas. Girona, Col.legi Oficial de Metges, 1980, pp.85-92.Comentari relativament extens sobre aspectes literaris de l’obra del Dr. Ametller,centrat en alguns punts: poesia “breu, però de qualitat prou remarcable”; laliteratura de viatges i l’assaig i l’edició de textos.9199. VILA MORENO, Narciso :“El professor D. Ignasio Barraquer”Rev. Gráfica Nacional Nueva España, Barcelona, Març 1941, núm. 29(extraordinari).9200. VILA MORENO, Narciso:“El professor Ignacio Barraquer”AMB, 1951, 5, s.p.Nota breu sobre la personalitat i obra del Dr. Barraquer. Anecdotari.Iconografia. Curriculum.9201. VILA i OLIVA, Felip Santiago:“Estudio médico-topográfico de Tortosa”Aquest estudi fou premiat per la RAM de Barcelona l’any 1891.9202. VILA REIG, J. :“Gaspar Casal, objeto constante de investigación histórica”An. Med, 1962, Suplement, pp. 35-37.Recordatori de la partida de baptisme de Gaspar Casal l’any 1936 a Girona.Notícia sobre la seva família, els padrins i la influència que tingueren en ell.307

9203. VILA ROVIRA, R. et al. :“Historia de la Cirugía Plástica y estética en Cataluña”Barcelona, 1986, 153 pp.Llibre amb motiu del 25 aniversari de la Fundació de la Societat Catalana deCirugia Plàstica i Estètica, 1961-1986.9204. VILA i VERNEDAS, J. :“Història de la Farmacia”Girona, Impr. T. Carreras, 1873, 16 pp.Discurs llegit en la solemne inauguració del curs acadèmic de 1873 a 1874 a laUniversitat Literària de Girona9205. VILA-ABADAL i VILAPLANA, Jordi:“Ha mort l’últim metge?”Avui, 14-XII-1985, p. 12.Valoració de la personalitat de Jordi Gol un dels últims metges de capçalera.Record de les seves actituds com a ciutadà i la seva participació en elsCongressos de Metges de Llengua Catalana, sobretot el de Perpinyà, amb la sevadefinició de salut.9206. VILA-ABADAL i VILAPLANA, Jordi:“Estudi sobre l’obra d’Antoni de San German: Tratado elemental de Afectosexternos y operaciones de cirugía, compuesto para la enseñanza de losdiscípulos”Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, II, pp. 251-259.Visió d’aquesta obra de San German (1822). Referència al paper obstructiu de lacensura, que va retrassar disset anys l’aparició del llibre. Consideració del sentitpedagògic. Es valora més com a compilació de coneixements que com ainnovació. Judici crític personal i extens de l’obra.9207. VILA-ABADAL i VILAPLANA, Jordi:“Joan Pelegrí, un referent”Avui, 29-III-1998, p. 54.Notícia de l’obra del doctor Pelegrí i la seva vàlua humana, ran de la seva mort.9208. VILADEMANY, Arnaldo de:“El gran libro de la verdadera fraternidad. Sala de Santa Eulalia”Destino, núm. 915, 19-II-1955, pp. 23-25.Article sobre la vida quotidiana a la Sala de Santa Eulàlia de l’hospital de SantaCreu, de Barcelona.308

9209. VILADIU i QUEMADA, P. :“L’Hospital de Santa Caterina i la seva renovació”Revista de Girona, 1979, 89, pp. 261-264.9210. VILADOT OLIVA, Joan:“¡¡ El doctor Andreu ha muerto !!”El Noticiero Farmacéutico, Barcelona, Octubre 1928, pp. 145-148.Necrológica breu i fotografia.9211. VILADOT i PUIG, Guillem:“Màrius Torres. Un médico que llegó al pináculo de la belleza lírica”Medicamenta (Farmacia), 1-II-1954, núm. 91.9212. VILADOT i PUIG, Guillem:“Màrius Torres, poeta”Destino, núm. 881, 26-VI-1954, p. 27.Fotografia.9213. VILADRICH, Mercè; MARTÍ, Ramon:“El Punt de Partida. Ripoll, Segle X”L’Avenç, 1981, núm. 41, pp. 21-25.Visió succinta del paper que va tenir el monestir de Ripoll en el desenvolupamentinicial de la Ciència a Catalunya.9214. VILALTA, J. :“El doctor Reventós médico hospitalario”An. Med., 1968, Suplement (2), pp. 25-27.Evocació del Dr. Jacint Reventós, cap de servei de Tisiologia de l’hospital deSant Pau.9215. VILAMITJANA, Jordi:“Josep Campistol”Diari de Girona, 2-IV-2000.Breu biografia del pediatre Josep Campistol Vila, nascut a Girona el 1922 i quevers el 1985 va patrocinar les trobades de metges de Girona i Perpinyà.9216. VILANOU TORRANO, C. (coord) :“Emili Mira. Els orígens de la Psicopedagogia a Catalunya”Barcelona, UB, Facultat de Pedagogia, 1998, 167 pp.Monografia extensa sobre Emili Mira, en la que Conrad Vilanou coordina elstreballs de deu autors.9217. VILANOU, C:309

“De la Fisiologia a la Psicotècnica. Emili Mira i la constitució de la Psicopedagiacom a disciplina científica”, in VILANOU TORRANO, C. (coord) :“Emili Mira.Els orígens de la Psicopedagogia a Catalunya”, Barcelona, UB, Facultat dePedagogia, 1998, 167 pp., pp. 41 i segs.9218. VILANOU, Conrad; LAUDO, Xavier:“Emili Mira: els orígens de la Psicologia de l’esport”Barcelona (Generalitat de Catalunya) 2004, 59 pp.9219. VILANOVA, Emili:“Pompeio Gener”La Renaixença, 31-XII-1882, pp. 8726-8728.Eliminado: 9220. VILANOVA, Xavier:“Notas históricas de los distintos servicios. Dermatología”in Hospital Clínico. Cincuentenario del Hospital Clínico y Provincial (1907-1957). Barcelona, Ed. Roca, 1959, pp. 159-162.Explica l’ensenyament de la dermatologia a la facultat. Obra inicial de J. Giné iPartagàs i de Gil Saltor. Estudi detallat de l’obra de Jaume Peyrí i Rocamora,primer catedràtic numerari de l’assignatura a Barcelona (1914-1947).9221. VILAR, Pierre:“Un médecin catalan devant le Constitucionalisme de 1810”in Homenaje a José Antonio Maravall. Madrid, 1985, I, pp. 465-478.9222. VILAR, Salvador ; SERRAT, Lluís ; FUSTÉ, Josep :“Anàlisis de l’obra escrita del Dr. Francesc de Bolòs i Germà (1773-1844)”Gimbernat, 1987, VIII, 129-135.Nota sobre aquest farmacèuic i botànic d’Olot, autor d’una obra extensa iimportant.9223. VILAR, Sergio:“Ramon Sarró, el psiquiatre més universal de Catalunya”Metge i Societat, Juliol-Agost 1988, núm. 3, pp. 28-32.Entrevista acompanyada de vuit fotografies.9224. VILAR BONET, J. :“Semblanza del profesor Pedro Farreras Valentí”An. Med Cir., 1973, 52 (232), pp. 121-134.Nota sobre la vida i obra de Pere Farreras (1916-1968). Record de la sevaactivitat a la Clínica Mèdica A. S’aporta el curriculum amb esment de 136treballs i 14 llibres.9225. VILAR i CANALES, Pelai:310

“Dades sobre els metges catalans exiliats a Mèxic”Ciutat de Mèxic, 1985.Text important per a conèixer molts aspectes de l’exili català a Mèxic ran de laguerra civil9226. VILAR DEVIS, M. :“Las pestes del siglo XVII en Valencia. Su incidencia y repercusión en elHospital General (1600-1700)”Estudis, vol. VIII, 1992, pp. 119-146.9227. VILAR i FERRAN, Joaquim:“Topografia médica de la vida de Viella y general de la Vall d’Aran”citat a Il.lustració Catalana, 1-III-1914, p. 136. Inclou Fotografia.Treball mecanografiat de 109 folis a doble cara, Rebé el premi de la RAM deBarcelona en el concurs de l’any 1913.9228. VILAR PUIG, Pelai:“L’exili espanyol i la medicina mexicana”Rev. RAM de Catalunya, 1995, 10 (2), pp. 87-95.9229. VILAR PUIG, Pelai:“El exilio español y la medicina mexicana”An. Real Acad. Nac. Medicina, 1996, 4, pp. 36-37; Real Acad. Nac. Medicina,1996, núm. Extraordinari, pp. 65-80.9230. VILARDAGA, Jacinto:“Efemèrides Bergadanas”Manresa, Imprenta i Enquadernacions S. Josep, 1919.Esmenta a Josep Storch i Pla a l’efemèrida núm. 243, i a Lluís Blanxart en la241.9231. VILARDAGA PUJOL, José M. :“Los hospitales comarcales en el área de nuestra província”San Jorge, Juliol 1954.L’autor era farmacèutic, alcalde de Berga en el període 1951-1954 i diputatprovincial. Assenyala la necessitat de potenciar i coordinar els hospitalscomarcals. Publica el treball a la revista de la Diputació de Barcelona.9232. VILARDELL PERMANYER, J. ; RODRIGUEZ ARIAS, B. :“Augusto Pi y Suñer, profesional de la medicina”An. Med. Cir., 1966, 46, pp. 277-281Text del discurs necrològic fet a la Societat Catalana de Biologia, el 10-VI-1965.Records personals sobre la tasca de Pi i la seva influència.311

9233. VILARDELL (i Viñas), Francesc:“En record del doctor Jacint Aran i Suau”Serv. Inf. Col·legial, 2002, núm. 102, p. 65Breu record d’aquest metge proctòleg.9234. VILARDELL YNARAJA, Miquel:“Morts médico-legals al terme municipal de Prats en els segles XVI, XVII iXVIII”Gimbernat, 1989, XII, pp. 259-266.Anàlisi de 7.102 inscripcions de defunció, amb 74 casos de mort violentadocumentada. El primer grup està constituït per soldats. Segueixen: ferides,submersió, precpitació,9235. VILARDELL YNARAJA, Miquel ; RIFÀ I PUJOL, M. :“El cas d’unió cefalotoracopàgica l’any 1797”Gimbernat, 1992, XVIII, pp. 169-170.Sobre un cas de siamesos descrit als llibres parroquials de baptisme de SantBartomeu del Grau (Osona).9236. VILARDELL I YNARAJA, Miquel:“Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la comarca d’Osona. ElLluçanès. Segles XVI, XVII i XVIII”Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona, Departament de Salut Pública iLegislació Sanitària, 1992. (dir. J. Corbella)Revisió de70.290 inscripcions de baptismes, matrimonis i òbits. Aporta notícia de242 sanitaris.9237. VILARDOSA I COROMINAS, Ricard:“Apunts sobre les característiques de l’ideari del Dr. Pi i Sunyer, i el seuparal.lelisme amb el de Ramon Turró”in APS. L’home i l’obra. 1966. Pp. 203-216.Interessant per conèixer alguns aspectes de les idees científiques i filosòfiques dePi i, indirectament, de Turró. És un intent de situar Pi dins del pensament catalàcontemporani.9238. VILARET I VILAR, Jordi:“El Dr. Fontanals de Lleida: un nom a recordar”Gimbernat, 1986, V, pp. 395-400.Notícia del metge Francesc Fontanals i Araujo (Lleida, 1883-1928). La sevaintervenció en diferents epidèmies. Campanyes de prevenció antitifoidea. Metgeforense. President del Col.legi de metges de Lleida.312

9239. VILARNAU, Joaquim:“Alfred Giner Sorolla. Bioquímic, farmacòleg i poeta”Avui, 7-IX-1997, p. 64.Entrevista amb aquest farmacòleg que ha treballat molts anys a Amèrica.9240. VILARRÚBIA ESTRANY, Josep M. :“Jacint Laporta, un home del barri”Diario de Barcelona, 3-XII-1989. (La Il·lustracio, p. 12)Nota sobre el D. Laporta, metge de Sants tota la seva vida (1854-1938) i de laseva obra literaria, cultural i històrica.9241. VILARRUBIAS i SOLANES, Félio A. :“Notícia histórico-arquitectónica de los edificios del Antiguo Hospital de laSanta Cruz y Casa de Convalescencia de San Pablo en la ciudad deBarcelona (1401-1928)”Barcelona, (Diputació Provincial de Barcelona) Imp. Casa Provincial de Caritat,1969, 94 pp.Comentari de caràcter arquitectònic de l’Hospital. Il·lustrat.9242. VILASECA:“¿Hospital de la Santa Cruz? ¿Hospital de San Pablo?”Diario de Barcelona, 15-III-1930.Sobre el nom tradicional de la institució.9243. VILASECA, J. M. ; INFIESTA, J. L. :“Sesión necrológica. El Dr. D. César Comas Llaberia”Boletín de la Soc. Esp. de Electr. Y Radiología, Madrid, 1956, núm. 4, pp. 7-12.9244. VILASECA, Lluïsa:“La medicina en los museos de España. Museo Arqueológico de Barcelona”Notícias Médicas, 2-III-1968, pp. 12-14.Nota sobre alguns objectes d’interès mèdic del museu. Instruments quirúrgics ihigiènics procedents d’Agullana (segles VIII-VII aC); objectes de petita cirurgiaprocedents d’Eivissa i d’Empúries; mosaic de les termes públiques de Barcelona;estàtua d’Esculapi procedent d’Empúries. Iconografia.9245. VILASECA, Marià:”Los dispensarios del hospital de Santa Cruz”La Vanguardia, 29-XI-1925, p. 13.9246. VILASECA, Marià:“Inauguración del Pabellón de santa Victória, para niños”La Vanguardia, 25-XII-1925, p. 9.313

Referència a l’Hospital de la Santa Creu9247. VILASECA, Marià:“Las Hermanas hospitalarias de la Santa Cruz”Barcelona, Ed. Políglota, 1927, 36 pp.Comentaris sobre el treball i la funció d’aquestes monges.9248. VILASECA, Marià:“La comunidad de hermanos del Hospital de la Santa Cruz”La Vanguardia, 14-X-1927, p. 4.9249. VILASECA, Marià:“Carta abierta al Dr. José M. Petit Freixas”La Vanguardia, 27-V-1928, p. 6.Sobre la lluita contra el càncer.9250. VILASECA, Mariano:“Privilegios pontificios y reales del Hospital de la Santa Cruz”An. Hosp. Sta. Cruz y St. Pablo, 1928, II, pp. 84-88.9251. VILASECA, Mariano:“Hospital de Santa Cruz y de San Pablo”Diario de Barcelona, 24-I- 1952.Petició de llençols per l’hospital feta als fabricants del ram del tèxtil.9252. VILASECA, M. C. : (VILASECA, Marià)“La Comunidad de Hermanos del Hospital de la Santa Cruz (Notashistóricas)”Annals de L’Hospital, 1927, Vol. I, p. 543.9253.VILASECA, M. C. :(VILASECA, Marià)“La Comunidad de Hermanos* del Hospital de la Santa Cruz”Annals de l’Hospital, 1928, Vol. II, p. 200.9254. VILASECA, M. C. :“Los colectores de limosna para Santa Cruz (Els baciners de Santa Creu)”Annals de l’Hospital, 1929, Vol. III, p. 76 i 137.9255. VILASECA, M. C. : (VILASECA, Marià)“Còpia de la Taula o Sumari breu de les Ordinacions”Annals de l’Hospital, 1929, Vol. III, p. 293.9256. VILASECA i ANGUERA, Salvador:314

“L’exercici de la medicina a Reus en la segona meitat del segle XV”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any II, núm. 35, Juliol 1921, pp. 212-218.9257. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Més documents inèdits per a la història de la medicina reusenca. Lesepidèmies del segle XVI (1520-1522)”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any IV, núm. 73, Febrer 1923, pp. 29-34.9258. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Bruixes i metzines, Reus 1548 (del Llibre de Consells)”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any IV, núm. 93, Desembre 1923, p. 295.9259. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Mestre Barenys, metge de Reus de 1535 a 1583”Bol. Médico de Reus, Reus, vol. XII, 1924.9260. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Origenes de la Beneficencia en Reus (Apuntes inéditos)”Bol. Médico de Reus, Reus, Any V, núm. 75, vol. XII, 1925, p. 12.9261. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Part sanitària de les Antigues Ordenacions de la vila de la Selva (1345-1525)”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any VI, núms. 121-122, 1-II-1925, pp. 29-31;15-II-1925, pp. 43-44.9262. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Dades sobre la cofradia dels Sants Metges de Reus”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any VII, núms. 145-146, 1 i 15 de febrer 1926,pp. 25-27.9263. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Notes per a la Història de la Medicina reusenca”Rev. Del Centre de Lectura, Reus, Any VII, núms. 149-151, 1 i 15-IV-1926, pp.91-94.9264. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Hospitals de Catalunya. L’Hospital Civil de Reus”Butll. del Sind. de Metges de Catalunya, Barcelona, Abril 1926, núm. 80, pp. 12-25.Il.lustrat amb sis fotografies i un plànol.9265. VILASECA i ANGUERA, Salvador:315

“Ordenacions sanitàries del Llibre de la Cadena de Reus. Segles XIV i XV”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any VII, núms. 155-156, 1 i 15-VII-1926, pp.181-187.9266. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Ordenacions sanitàries de Reus no contingudes en el Llibre de la Cadena.Segle XV”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any VII, núms. 157-158, 1 i 15-VIII-1926, pp.217-218.9267. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“La vocación de Pere Virgili”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any VII, núms. 163-164, Novembre-Desembre1926, pp.317-319.9268. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“El cirurgià Joan Carbó (Reus, 1443)”Bolet. Médico de Reus, vol. XII, núm. 42, 1926.9269. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“La leproseria de Reus. Ermita de Sant Roc”Rev. del Centre de Lectura, Reus, Any VIII, núm. 174, Octubre 1927, pp. 233-236.9270. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“L’Hospitat Civil de Reus”Butll. Del Sind. de Metges de Catalunya, Barcelona, Any VIII, 96, 1928, pp. 6-16.9271. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Institucions benèfico-sanitàries provincials. L’Institut Pere Mata, de Reus”Tarragona Mèdica, Tarragona, Any I, Desembre 1928, núm. 2.9272. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Actuació política del metges reusencs durant la Guerra de Successió”Rev. Del Centre de Lectura, Reus, Any XI, núm. 205, Maig 1930, pp. 121-125.9273. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“La peste de l’any 1530 i el pintor Jaume Segarra de Reus”.Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1952, 76 pp. i V lámines.Descripció de la pesta de 1530. Fundació de la capella de Betlem. Estudibiogràfic de Jaume Segarra. Es descriuen algunes obres de Segarra: un primerretaule a Vilaplana, no trobat; altres a l’Aleixar, Sant Vicenç de Castellvell, dos a316

Reus i el de la capella de Betlem de Reus (1531).9274. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“La veterinaria en Reus en los siglos XVI y XVII. Notas inéditas”Urbs. Boletin de la Cámara de la Propiedad Urbana, Reus, XXVI, 1955, pp. 61-81.9275. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Hospitales medievales de Reus”Reus, Associació Estudis Reusencs, 1958, 103 pp. + XII làms.Estudi detallat del tema, en el qual dedica la major extenxsió a l’Hospital de SantJoan (fins a la pàgina 87) i, molt més breument, tracta de l’Hospital deTarragona, l’hospital de fora de la vila, l’ermita de Santa Ana de Castellvell, ialtres. Iconografia d’interès.9276. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII-XVI. La Cofradiadels Sants Metges, de Reus”Reus, Assoc. Est. Reusencs/Edicions Rosa de Reus, nº 25, 1961, 178 pp. + Xlàmines.Text ric en documentació bàsica, aportant materials de primera mà i de granutilitat per conèixer el tema. És una font important.9277. VILASECA, Salvador; CAPAFONS, Francisco:“La cueva sepulcral eneolítica de l’Arbonès (término de Pradell)”Madrid, Universitat de Madrid, Trab. Prehist. Semin. Hist. Primit. Hom., pub.XXIII, 1967, 61 pp + 10 làmines.Estudi detallat d’aquesta cova prioratina, Descripció de les troballes de resteshumanes fragmentades. 136 peces dentàries, amb desgast variable i algunescàries.9278. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Dos médicos reusenses: Gabriel Muntaner Bages y Pedro Mata Ripollès”Reus, Institut Gaudí, 1969.9279. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Els doctors Alberich i Reus”Reus. Suplement especial “Any Fortuny”, núm. 1184, extraordinari de Nadal1974, pp. 12-13.9280. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Epidèmies a Reus (s. XIV-XVI). Notes d’arxiu”Tarragona, Inst, Est. Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1976, 116 pp.317

Monografia, publicada després de la mort de l’autor, en que s’ordenen materials,principalment sobre les epidèmies del segle XVI, en set rebrots. Notes sobrehigiene pública (aliments, aigües); supersticions; els cementiris. Font dedocumentació rica en dades de primera mà.9281. VILASECA i ANGUERA, Salvador:“Informació sanitària sobre el port de Salou (1805). (Metges i apotecarisreusencs (1730-1840). El Canal, Sunyer i Godoy. La Guerra napoleònica aReus, les lluites polítiques i el redreç econòmic”.Reus, Associació d’Estudis Reusencs/Rosa de Reus, núm. 51, 1976, 192 pp.Documentació extensa sobre diversos aspectes de la medicina al camp deTarragona a començaments del segle XIX. Estudis sobre els Drs. Antoni Pastells,Jaume Ardèvol, Tomàs Sol, l’apotecari Antoni Soriguera. Relacions de Godoyamb la ciutat de Reus, la Junta del Canal, aspectes de la guerra del francès i elressorgiment de Reus després de la guerra. És un conjunt important de treballs.Nombroses il.lustracions i làmines.9282. VILASECA i LLOBET, Josep M. :“Estudis sobre el Tratado preservativo y curativo de las enfermedades de losniños contingut en un llibre del s. XIX i conservat a l’arxiu del monestir deSant Joan de la Abadesses”Gimbernat, 1995, XXIV, pp. 251-257.Anàlisi d’un manuscrit, no se sap si és original o còpia d’un altre text, de més detres-centes pàgines, per a ús de Geroni Altarriba, datat el 1818.9283. VILASECA i LLOBET, Josep M. :“Baptisme i medicina en un text del segle XIX”Gimbernat, 1996, XXXV, pp. 267.280.Comentari d’un manuscrit de 1818, conservat al monestir de Sant Joan de lesAbadesses, entorn dels baptismes de necessitat.9284. VILASECA i LLOBET, Josep M. :“La documentació mèdica de l’hospital de Santa Creu de Vic 1936-1939”Gimbernat, 1997, XXVIII, pp. 203-205.Presentació del tipus de documentació existent de l’Hospital de Santa Creu deVic que es troba dipositada a l’Arxiu Històric Comarcal d’Osona: per la sevasituació i les diferents tasques que acomplia constitueix un cas interessant segonsl’autor.9285. VILASECA i LLOBET, Josep M. :“L’Hospital Internacional de Vic durant la Guerra Civil espanyola 1936-1939”Gimbernat, 1997, XXVIII, pp. 207-209.318

Petita referència a l’Hospital militar instal.lat per les Brigades Internacionals, ala població de Vic durant la Guerra Civil espanyola, i del qual només en quedenreferències orals.9286. VILASECA i LLOBET, Josep M. :“Els Annals de l’Hospital comarcal de Vic de l’any 1932”in X CHMC, Lleida/Alcarràs, 9/11-X-1998. Gimbernat, 1998, XXX, pp. 399-401.Notes sobre aquesta publicació que sembla no tingué continuitat directa.9287. VILASECA i SABATER, Josep M. :“El primer centenari del descobriment dels raigs X. Història de la radiologiadiagnòstica al nostre país. Diagnòstic per imatge”Rev. RAM de Catalunya, 1995, 10 (1), pp. 15-25.9288. VILLA RIO, Mª P:“Casal en Oviedo. Estudio documental de los médicos, cirujanos y boticariosen Oviedo en el siglo XVIII”Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos, Imp, La Cruz, 1967, 326 pp. (325 pp)La part més extensa de l’obra es dedica a Gaspar Casal, valorant les condicionsdel seu exercici com a metge municipal; sortides fora d’Oviedo; aspectesrelacionats amb la seva família, principalment el procés inquisitorial contra laseva primera esposa.9289. VILLALBA i BARNEDA, P. :“Ramón Llull: Arbor Scientiae o Arbre de sciencia”Faventia, 1995, 17 (2), pp. 69-76.9290. VILLALBÍ, Joan R. :“Una perspectiva sobre el progrés de vacunació a Barcelona: el cas de lapoliomielitis”in Cent anys de Salut Pública a Barcelona. Institut Municipal de la Salut.Barcelona, 1991, pp. 157-167.Sobre la introducció a Barcelona de la vacuna Salk.9291. VILLANUEVA, A. :“El centenario del nacimiento del professor Albarrán”Rev. Urología, México, 1961, 19 (2), pp. 59-65.9292. VILLANUEVA y ROMEA, C. :“Sur le choléra morbus et le procedé du Dr. Ferran”Madrid, 1888.9293. VILLAPLANA i SATORRE, Enrique:319

“Bibliografía histórica de la pediatría española”TCHCM, 1935, 4, pp. 119-128.9294. VILLARROEL i MORENA, J. :“La lepra, el mal bíblico incurable”La Noche, 13-VI-1931.Referència a l’Hospital de Sant Llàtzer de Barcelona.9295. VILLASANTE ARMAS, O. :“El Certamen Frenopático Español y su papel en el proceso deinstitucionalización de la psiquiatría”in La locura y sus instituciones. Actas de las II Jornadas de Historia de laPsiquiatría. Valencia, Diputación de Valencia, 1997, pp. 255-266.9296. VILLASANTE ARMAS, O. :“El primer certamen frenopático español (1883) y su papel en el proceso deinstitucionalización de la psiquiatría”Tesi doctoral. Universidad Autonoma de Madrid, 1997.Tesi dedicada al primer certamen frenopàtic espanyol impulsat per Giné iPartagás l’any de 1883, en el centre Nova Betlem de Barcelona .9297. VILLASANTE ARMAS, O. :“Primer certamen Frenopático español (1883): estructura asistencial yaspectos administrativos”Asclepio, 1997, 49 (1), pp. 78-93.9298. VILLEGAS i MARTÍNEZ, Francesc:“Santuaris marians del Bages amb tradició remeira”Gimbernat, 1991, XV, pp. 291-312.Esments a santuaris, goigs i advocacions. Referència més detallada a 28santuaris. Cita de bastants fragments de goigs.9299. VINAR, Joseph :“Raymond Llull et son oeuvre médicale”in Act. X CIHM, Madrid, 1935, t. II, fasc. 1, pp. 330-337..Visió molt global de l’obra de Llull.9300. VINARDELL i PALAU, Santiago:“Una visita al manicomio provincial de Reus”El Día Gráfico, 2-XII-1913, p. 8.Entrevista amb Emili Briansó metge del nosocomi.9301. VINAY, C. :320

“Michel Servet”France Médicale, Pais, 1906, 53, p. 231.V. t. Lyon Médical, 1906, pp. 1296-1302.9302. VINAYMA, Vicente:“Hidrología o Tratado de las aguas ferruginosas de la virgen de la Cinta deTortosa”Barcelona, Imp. M. A. Martí, 1787, 128 pp.9303. VINTRÓ, Àngel:“50 dibuixants de Catalunya que formaren època. 1867-1936”Barcelona, Ed. Glosa, 1981.Inclou una aproximació biogràfica al metge i dibuixant Ricard Opisso i Sala.9304. VINYALS, A. :“L’Homeopathie en Espagne”Barcelona, 1931.Cita a diversos metges homeòpates catalans.9305. VINYOLES, Teresa-Maria:“Les barcelonines a les darreries de l’Edat Mitjana (1370-1410)”Barcelona, Fundació S. Vives Casajuana, núm. 42, 1976, 199 pp.Estudi detallat de la realitat social de les dones a Catalunya en el períodeesmentat. Breu capítol sobre dones dedicades a la medicina (pp. 45-48).Metgesses per designació directa del rei; les dones que assisteixen els parts.Referència a les retribucions en alguns casos.9306. VINYOLES i VIDAL, Teresa-Maria:“L’alimentació a Barcelona vers l’any 1400”L’Avenç, 1980, núm. 31, pp. 44-49.Aproximació als àpats i plats més corrents del segle XV.9307. VINYOLES i VIDAL, Teresa-Maria; GONZALEZ i BETLINSKI,Margarida:“Els infants abandonats a les portes de l’hospital de Barcelona (1426-1439)”in La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval. Barcelona,CSIC, 1982, vol. 2, pp. 191-286.9308. VINYOLES i VIDAL, Teresa-Maria:“Petita biografia d’una expòsita barcelonina del segle XV”in Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez. Barcelona, Universitat deBarcelona, 1989, pp. 254-272.321

9309. VINYOLES i VIDAL, Teresa:“Alimentació i ritme del temps a Catalunya a la Baixa Edat Mitjana”Barcelona, Fundació S. Vives Casajuana, núm. 42, 1976, 199 pp.Amb referències a l’alletament dels infants i a la alimentació del malalts.9310. VINYOLES i VIVET, P. :“Ignasi Barraquer i Barraquer. Una glòria de la ciència catalana”Esplai, Il.lustració Catalana, Any IV, 22-VII-1934, pp. 346-348.9311. VINYOLES i VIVET, P. :“Recordando un vicense ilustre: Joaquín Salarich y Verdaguer”Diario de Barcelona, 18-IX-1966.9312. VIÑAS, J. :“D. Josep Ametller i Viñas”El Autonomista, Octubre 1924, pp. 26-27.9313. VIÑAS CIORDIA, M. (coord):“La recerca a la Facultat de Farmàcia de Barcelona”Barcelona, U.B., 1996, 665 pp.9314. VIÑAS i CUSÍ, Frederic :“La glànola a Barcelona. Estudi d’una de les epidèmies, 1651-1654. Acció del’administració pública en l’antigó, en lo present y en lo pervindre”.Barcelona, Imp. Casa Provincial de la Caritat, 1901, 80 pp.Fa una aportació a un millor coneixement sobre la pesta de 1651-1654 que vaafectar a Barcelona.9315. VIÑAS i CUSÍ, Frederic :“Datos históricos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona.Medidas adoptadas por el Consell de Cent para prevenirlas y dominarlas”in Ferran, J.; Viñas, F.; Grau, R. de, “La peste bubónica. Epidemia de Porto(1899) y epidemias de peste ocurridas en Barcelona”. Barcelona, Inst. MunicipalHist., 1965.Nova edició de la memòria publicada per primera vegada l’any 1907. Estudiextens, cronològic, però poc elaborat, recollint dades sobre les epidèmies depesta, amb referència més detallada a Catalunya. Informació abundant, ambtaules de mortalitat, sobretot en les dels anys 1457, 1465-66, 1475-76, 1483,1489, 1494, 1501, 1507, 1521, 1530, 1558, 1590 i altres ulerors.9316. VIÑETA, J. :“Argentona y sus aguas”Barcelona, Imp. L. Tasso, 1890, 56 pp.322

9317. VIOLE O’NEILL, YNEZ:“José Maria Benite’s informe. Alta California’s first medical account”Act. XXVII Cong. Int. Hist. Med., Barcelona 1980, I, pp. 203-206.S’esmenta breument l’obra de Pere Prat (nascut a Barcelona) que desenvolupàuna tasca mèdica activa a California en el període de la colonització hispànica.9318. VIRGILI i COLET, Antoni:“El paper de la pesta negra del 1348 sobre la demografia de Tarragona:problemes de mètode i intent de construcció”in Primer Col.loqui d’Història del Camp de Tarragona, Conca de Barberà iPriorat, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona, 1979,pp. 25-39.Incidència demográfica de la pesta negra. Dades de Tarragona. Bibliografia.9319. VISCARRI, J. ; SANROMÀ, A. ; CIRERA, P. :“Projecte de bases per una llei de Farmàcia a Catalunya”Barcelona, 1933, 43 pp.9320. VITAL, J. C. :“Emilio Mira y López”Arquivos Brasileiros de Psicologia Aplicada, 1978, 30 (1-2), pp. 5-17.9321. VITORIA, M:“Serveto y los impresores franceses”Gaceta Med. Bilbao, 1975, 72, 1005.9322. VIURA i CARRERAS, Joan:“Necrología del académico numerario Dr. Luis Suñé y Molist. Secretarioperpetuo de la Corporación (1886-1914)”Barcelona, Imp. J. Horta, 1916, 30 pp.V. t. Therapia, 1917, 9 (92), pp. 86-98; 9 (93), pp. 158-166.Llegida a la RAM de Barcelona el 22 d’octubre de 1916. Recordatori de l’obradel Dr. Suñe i Molist, membre de la RAM de Barcelona, secretari més de vint-icincanys, i capdavanter de l’ORL de Catalunya. És el text del discurs necrològic.Dades sobre facetes humanes i científiques.9323. VIUSA, S; CEBRIAN, R; SEBASTIÀ, J:“Los médicos de la beneficència municipal”La Vanguardia, 12-XI-1925, p. 11.Sobre el resultat d’unes oposicions.9324. VIVANCOS, Santiago:323

“Lluita contra la mortalitat infantil”But. Sind. de Metg. de Catalunya, Febrer 1927, pp. 3-5.Amb específica referència a Barcelona.9325. VIVANCOS, Santiago:“Els homes del Casal”But. Sind. Metg. de Catalunya, Març 1930, núm. 115, pp. 7-9.Són Puig i Sais, Josep Moll, Pere Más i Oliver, Modest Tost i Lluís Vila i Abadal.9326. VIVES, E. :“Santa Maria Cervelló: estudi antropológic del crani de la tomba 1”Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, 1981, 1, pp. 234-236.9327. VIVES, E. :“Les restes òssies del cementiri medieval de l’Esquerda (Roda de Ter,Osona). Sector I. Estudi preliminar”Ausa, Tom X, 1982, pp. 341-344.Treball amb una àmplia bibliografia, acompanyat de croquis i fotografies.Aportació d’interès per a la paleopatologia.9328. VIVES, E. :“Les restes òssies humanes de Sant Andreu de Sagàs. Estudi preliminar”Ausa, Tom X, 1982, pp. 371-373.Estudi sobre vint-i-un individus inhumats. En distingeix dotze d’adults (57,1 %) inou infantils (42,8 %). Menció d’algunes característiques dels esquelets:fractures, contusions, deformacions, artrosi i pèrdues dentàries.9329. VIVES, E.:“Les restes òssies humanes de la fàbrica Agustí (Banyoles, Gironès)”Annals del Institut d’Estudis Gironins, Girona, vol. XXVII, 1984, pp. 17-30.Estudi d’unes restes òssies del neolític. Es tracta d’un esquelet amb cranidolicocèfal de sexe masculí d’una edat aproximada de 40-50 anys.9330. VIVES, Elisenda:“Contribució al coneixement dels enterraments medievals a Catalunya iregions limítrofes”Tesi, Bellaterra, UAB, 1987.9332. VIVES i BALMAÑA, Elisenda:“La població catalana medieval. Origen i evolució”Vic, Eumo, 1990, 197 pp.Treball molt detallat i complet sobre el tema. Estudi de les necròpolis. Dadesantropológiques de la població. Paleopatologia. Estudi de la mortalitat, amb324

detall a la infantli. Cemenairis. Bibliografia extensa. Próleg de D. Campillo.9333. VIVES, Elisenda:“La població medieval als Pirineus Orientals”Gimbernat, 1997, XXVIII, pp. 17-22.9334. VIVES, Elisenda ; CAMPILLO, Domingo :“Hipertrofia de un cornete nasal en una mujer procedente del cementeriomedieval de Sant Marçal en Avinyó (Barcelona)”Actes XXVII Cong. Inter. Hist. Med. (CIHM), (Barcelona)1980, II, pp. 669-670.Nota breu sobre un cas d’hipertròfia òssia del segon cornet nasal en una dona delsegle X. Iconografia.9335. VIVES, Elisenda ; CAMPILLO, Domingo:“Otoantritis en un individuo del dólmen de Torrent (Girona)”in Actes XXVII Cong. Inter. Hist. Med. (CIHM), Barcelona, 1980, pp. 671-674.Aporta un cas, en un crani infantil del període eneolític o començament delBronze, d’otoantritis amb fistulització endocraneal que degué produir unameningitis superada.9336. VIVES, E. ; CAMPILLO, D. :“Estudi antropològic del crani i la mandíbula de Sant Sebastià del Sull(Berguedà)”Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, 1981, 1, pp. 140-144.9337. VIVES, Josep:“Prudenci Seró”in Llibre de l’any 1963. Barcelona, Alcides, 1964, pp. 52-53.Notícia de l’obra de Prudenci Seró i Navàs (Cabassers, 1883-1963), metge aGranyena, director de l’Institut de Cervera, i professor de Fitografia de laFacultat de Ciències de Barcelona. Obra com a naturalista i excursionista(Montsant principalment).9338. VIVES (i CASAJUANA), Salvador:“Memòria”An. Ac. Lab. C. Med. Cat., Setembre 1918, pp. 205-227.Sobre l’estat i funcionament del manicomi de Salt durant l’any 1917.9339. VIVES CASAJUANA, Salvador:“El Dr. D. Martí i Julià”Barcelona, La Neotípia, 1918, 28 pp..V. t. An. Ac. Lab. Cienc. Med. de Catalunya, 1918, 2, pp. 59-76.Text del discurs de la sessió necrològica a la Societat de Psiquiatria i Neurologia,325

el dia 9-XII-1917. Referència de l’obra de Martí i Julià, vist per un deixeble. S’hiinclou una relació de trenta tres treballs de Martí. Està en un número monogràficdels Anals. Segueix la reproducció de fins vuit treballs de Martí.9340. VIVES i CASAJUANA, Salvador:“El Dr. Martí i Julià”Med. Cat., 1934, 2, pp. 541-542.Nota breu sobre l’activitat de Martí, que fou director del Frenopàtic, autor d’uns“Estudis de Psiquiatria general” i col.laborador de la Revista de CiènciesMèdiques de Barcelona. Fotografia.9341. VIVES, Salvador:“Galeria d’occitans il.lustres: V. Magnan*”La Medicina Catalana, núm. 22, Juliol 1935.Notícia biográfica breu d’aquest psiquiatre nascut a Perpinyà el 1835 i mort aSuresnes el 1916. Ve il.lustrada amb una caricatura.9342. VIVES CASAJUANA, Salvador:La réforme de l’assistance psychiatrique en Catalogne”19379343. VIVES i CASAJUANA, Salvador:“Què ha fet i què farà la Generalitat de Catalunya per al malat mental”But. Sind. Metg. de Catalunya, Març-Abril 1937, núm. 196, pp. 51-53.9344. VIVES i CASAJUANA, Salvador:“Ressenya de l’obra de la Generalitat en materia d’Assitència Psiquiàtrica iHigiene Mental, a partir del 19 de juliol de 1937”But. Sind. Metg. de Catalunya, Juliol-Agost 1937, núm. 198, pp. 140-145.9345. VIVES i PUIGGRÒS, Jordi . :“Ciència, tècnica i teoria en la recerca biomèdica”Barcelona, RAM de Catalunya, 1996, 43 pp.Discurs d’ingrés a la RAM de Catalunya el 15 de desembre de 1996. Resposta deJacint Corbella.9346. VIVES RECASENS, F. :“Tarragona benéfica. Compendio histórico-práctico de las Institucionesbenéficas”Tarragona, Tip. Succ. Torres Virgili, 1929.9347. VIVES SABATÉ, Marta:“Un receptari del segle XIV a l’Arxiu Comarcal d’Igualada”326

in Ustrell, J. M. (dir), Història de les Ciències de la Salut a l’Anoia. Barcelona,1998, pp. 31-40.Referència a un manuscrit de quaranta-una pàgines, possiblement de la meitatdel segle XIV, amb receptes per l’aparell digestiu i malalties de la pell.9348. VIVES SABATER, Joan:“La lucha antirrábica y el Laboratorio Municipal”Miscellania Barcinonensia, 1966, Any V, núm. 12, pp. 21-36.Article il.lustrat amb iconografia on parla de la lluita contra la ràbia que es fa enel Laboratori Municipal de Barcelona. Valora l’obra de Jaume Ferran i Clua.Estadístiques entre els anys 1925 i 1965.9349. VIZCARRA i CLEMENTE, Jaume:“L’epidemia de pesta a Igualada l’any 1589”Barcelona, Rafael Dalmau , Publicacions de la Fundació Salvador VivesCasajuana, nº 110, 1991, 190 pp.9350. VIZCARRA i CLEMENTE, Jaume:“La pesta del 1589 en el context de les epidèmies del segle XVI a Igualada”in Ustrell, J. M. (dir), Història de les Ciències de la Salut a l’Anoia. Barcelona,1998, pp. 157-174.9351. VOGT, A:“La doctrina de la luz en Paracelso y en Miguel Servet”Folia Humanística, 1968, (64), pp. 355-3669352. VOLTES BOU, Pere:“Notas sobre los médicos barceloneses de los siglos XIV y XV”Med. Clin., Agost 1955, Any XIII, T. XXV, núm. 2, pp. 127-129.9353. VOLTES BOU, Pere:“La ciencia médica en la obra de Bernat Metge”Med. Clin., 1956, XXVII, 3, pp. 211-213.9354. VOLTES BOU, Pere:“Un remanso de paz y de historia de Barcelona”La Vanguardia, 26-VIII-1960.Reportatge literàri i gràfic sobre l’àntic Hospital de la Santa Creu.9355. VOLTES BOU, Pere:“Letamendi y los orígenes de la industria eléctrica barcelonesa”Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, pp. 458-460.Notícia sobre els orígens de la indústria eléctrica a Barcelona. Assaig del químic327

i farmacèutic Francesc Domènech (1852). Primera fàbrica el 1873. Atenció deLetamendi al cas. Comentari al seu treball “El motor del porvenir” (1889).Col.laboració en la revista, “La Electricidad” (1883)9356. VOLTES BOU, Pere:“Letamendi y los orígenes de la industria eléctrica barcelonesa”Barcelona, Divulgación Histórica*, T. XIV, 1974, pp. 132-136. (Act. I CIHMC,Barcelona, 1970, I, pp. 458-460)Comentari sobre l’interès de Letamendi pel progrés tecnológic9357. VOLTZ, F. :“In memoriam. Jordi Gallart”An. C. Med., 1923, p. 393.Nota breu en memòria d’aquest jove radiòleg que sojornà a Munich.9358. V.T. :“La etiología vírica del cancer”Cifra Médica, Abril 1959, núm. 32, pp. 10-11.Article en ocasió de l’aniversari de la mort de Francesc Duran i Reynals. Esvaloren els seus treballs sobre el tema i es descriu aquesta constant en elpensament de Duran9359. V. X. :“Al margen de la epidemia. Las victimas que quedan”La Vanguardia, 6-XI-1918.Fa referència a l’epidèmia de grip.328

W9360. WARD, A:“An impartial history of Michel Servetus”London, 17249361. WEYLER y LAVIÑA, Fernando:“Topografía físico-médica de las Islas Baleares y en particular de la deMallorca”Palma de Mallorca, Imp. P. J. Gelabert, 1854, 320 pp.Hi ha una edició facsímil, publicada a Palma (Ed. El Tall), 1992, amb un estudipreliminar de Francesc Bujosa i Homar.9362. WICKERSHEIMER, E. :“Johannes Jacobis Steintraktat. Ende des 14. Jahrhundertts”Arch. Fürr Geshiste der Med., 1910, II, pp. 41-62.Primera descripció moderna del llibre, Mal de Pedra, de Joan Jacme († 1384),nat a Lleida i professor a Montpeller.9363. WICKERSHEIMER, E. :“Dictionnaire biographique des médecins en France au Moyen Âge”Paris, Droz, 1936.Obra clàssica, en dos volums, amb un total de 781 pàgines. Hi ha una granquantitat de dades. Algunes referències a metges catalans, o que en algunmoment estaven en territori occità, relacionat amb la Corona d’Aragó o el Casalde Barcelona. Es publicà també un suplement.Hi ha una reimpressió: Genève (Librairie Droz), 1979.9364. WILBUR, E.M:“The two treatises of Servetus on the Trinity”Cambridge (Harvard Univ.), 19329365. WILLIAM(S), George A. :“Michael Servetus, physician and heretic”Annals of Med. Hist., 1928, 10, pp. 287-292.9366. WILLIAMS, George H. :“The radical reformation”Philadelphia, Westminster, 1962.Diu que Servet es basc i de Tudela.9367. WILLIS, Robert:“Servetus and Calvin. A study of an important epoch in the early history of329

the Reformation”London, H. S. King & Co., 1877, 541 pp.9368. WILSON, L. G.:“The problem of the discovery of the pulmonary circulation”Journal Hist. Med. Allied Sc., 1962, 17, pp. 229-244.9369. WINSLOW, C. E. A. ; DURAN-REYNALS, M. L. :“Jacme d’Agramont and the first of the plague tractates”Bull. Hist. Med., 1948, 22, pp. 747-765.9370. WINTERHALDER, Albert:“Duran i Reynals, la intuición creativa”Ciencia y Tecnología, La Vanguardia, 30-V-1992.Article breu il.lustrat amb una fotografia d’aquest investigador que va destacaren el camp de l’oncologia.9371. WIRTH, Rafael:“José Antonio Trueta, una forma de ser inglés”La Vanguardia, 19-X-1969, p. 27.Breu article-entrevista amb Josep Trueta amb motiu d’haver rebut el premi PereVirgili.9372. WIRTH, Rafael:“El Doctor Carrasco hombre de ciencia”La Vanguardia, 18-IV-1972.Breu esquema biográfic de Rossend Carrasco i Formiguera amb motiu delcinquantenari del descobriment de la insulina. Havia obtingut insulina poc tempsdesprés d’haver-se conegut el descobriment de Banting i Best, a Toronto.9373. WIRTH, Rafael:“El Hospital Oncológico, objetivo máximo de la ciudad”La Vanguardia, 13-V-1981.Article on es fa una petita síntesi, amb visió històrica de la construcció del’Hospital Oncològic de l’Hospitalet. .9374. WIRTH, Rafael:“Entrevista: Jordí Perelló i Gilberga*”La Vanguardia, 8-V-1989.Entrevista amb aquest foniatre i logopeda sobre la seva experiència clínicaprofessional.9375. WIRTH, Rafael:330

“El servicio de urgencias del Hospital de Sant Pau”La Vanguardia, 13-III-1992, Revista, pp. 1-3.9376. WIRTH, Rafael:“Jordi Roch, promotor de la Schubertiada en Vilabertran”La Vanguardia, 24-VIII-1997, Vivir en …, p. 2.Entrevista amb aquest metge, promotor de Joventuts musicals. Fotografia.9377. WIRTH, Rafael:“José Maria Bosch, médico que utiliza técnicas de comunicación no verbal”La Vanguardia, 10-XII-1997, Vivir en …, p. 2.Entrevista.9378. WIRTH, Rafael:“Constantí Serra, director general de l’Hospital de Vic”La Vanguardia, 31-VIII-1997, Vivir en … , p. 2.Entrevista amb aquest metge i gerent d’hospital.9379. WIRTH, Rafael:“Josep Cubells. Director de pediatria del Hospital de Sant Pau”La Vanguardia, 13-X-1997, Vivir en …, p. 2.Entrevista centrada en temes de vacunacions infantils.9380. WIRTH, Rafael:“Josep Morera, neumólogo, organitzador de simposio antitabaco”La Vanguardia, 5-IV-1998, Vivir en …, p. 2.Entrevista i fotografia.9381. WIRTH, Rafael:“Carlos Ballús”La Vanguardia, 5-VI-1998, Vivir en …, p. 2.Entrevista amb aquest catedràtic de psiquiatria, president d’un congrésd’animals de companyia.9382. WIRTH, Rafael:“Patricio Garrido”La Vanguardia, 7-VIII-1998, Vivir en …, p. 2.Entrevista amb aquest metge higienista, coordinador de les vacunacions per aviatgers i turistes. Fotografia.9383. WIRTH, Rafael:“Xavier Carrau, médico experto en homeopatía”La Vanguardia, 22-VIII-1998, Vivir en …, p. 2.331

Entrevista amb aquest metge homeòpata.9384. WIRTH, Rafael:“Andreu Coret Moreno”La Vanguardia, 1 d’agost de 1999, Vivir en Barcelona, p. 2.Breu entrevista amb aquest oftalmòleg amb motiu de la inauguració de l’InstitutOftalmòleg de Barcelona. Cinquena generació d’una nissaga de metges.Fotografia9385. WIRTH, Rafael:“Daniel Turbón”La Vanguardia, 3 de novembre de 1999, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest professor de Biologia que coordina unes jornadesd’estudis sobre els primers temps de la humanitat. Fotografia.9386. WIRTH, Rafael:“Ferran Sabaté”La Vanguardia, 5 de novembre de 1999, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest metge que presideix l’Associació d’UniversitarisAdventistes”. Fotografia.9387. WIRTH, Rafael:“Bonaventura Clotet”La Vanguardia, 19 de novembre de 1999, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest metge, de l’Hospital Germans Trias, que coordina unsimposi sobre eradicació de la sida. Fotografia9388. WIRTH, Rafael:“Josep Espriu”La Vanguardia, 30 de gener de 2000, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest metge, fundador d’Assistència Sanitària Col·legial, que vaguanyar un premi de la Fundació Aventis Donabedian. Fotografia.9389. WIRTH, Rafael:“Biel Fortuny”La Vanguardia, 20 de febrer de 2000, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest metge, gerent del Pius Hospital de Valls, que va guanyarun premi a la innovació en la gestió hospitalària. Fotografia9390. WIRTH, Rafael:“Carles Lupresti”La Vanguardia, 23 de febrer de 2000, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest metge, presient de la Societat Espanyola de Pànic i332

Agorafòbia. Fotografia.9391. WIRTH, Rafael:“Cristòbal Pera”La Vanguardia, 26 de febrer de 2000, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest cirurgià, que dirigeix un curs sobre la relació entre metgei malalt. Fotografia.9392. WIRTH, Rafael:Abel Mariné”La Vanguardia, 8 de juliol de 2000, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest catedràtic de nutrició de la Facultat de Farmàcia de laUB, que dirigeix un curs sobre aliments i factors de risc. Fotografia.9393. WIRTH, Rafael:“Josep Maria Simón”La Vanguardia, 20 d’octubre de 2000, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest membre del grup de Metges Cristians, organitzador d’unaJornada sobre antropologia sexual.Fotografia.9394. WIRTH, Rafael:“José Sánchez de Toledo”La Vanguardia, 11 de maig de 2001, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest metge, cap d’oncologia pediàtrica de l’Hospital de la Valld’Hebron, patró de la Fundació infantil Ronald McDonald, que coordina laconstrucció d’una residència per a nens en tractament oncològic. Fotografia.9395. WIRTH, Rafael:“El doctor camina sobre el ‘green’”La Vanguardia 12 de maig de 2001, Vivir en Barcelona, p. 4, secció El dedo deColón.Entrevista amb el doctor Joaquim Barraquer. Conversa, entre altres aspectes,sobre la seva afecció pel golf, com a execici per a caminar. Fotografia.9396. WIRTH, Rafael:“Demetrio Pita Salorio”La Vanguardia, 7 de juny de 2001, Vivir en Barcelona, p. 2.Entrevista amb aquest professor d’oftalmologia de la universitatd e Barcelona,amb motiu dels seus 25 anys com a catedràtic. Fotografia.9397. WIRTH, Rafael:“Antoni Bayés de Luna”La Vanguardia, 20 de setembre de 2001, Vivir en Barcelona, p. 2.333

Entrevista amb aquest catedràtic de la Universitat Autònoma, cap de servei deCardiologia de l’Hospital de Sant Pau, que presideix els actes del Dia Mundialdel Cor. Fotografia.9398. WRIGHT, Richard:“An apology for Dr. Michael Servetus”Wisbach, 1806, 458 pp.9399. WOHNLICH-DESPAIGNE, Isabelle:“Les historiens français de la médecine au XIXème siècle et leurbibliographie”Paris, Vrin, 1897, 422 pp.Recull de 7471 treballs. Indexs temàtics, ,geogràfics i personals, detallats.Algunes referàncies (44) a metges catalans i fets de la medicina catalana.9400. WROTNOWSKA, Denise:“Pasteur et Ferran y Clua, correspondance inédite”Act. XVII CIHM, Barcelona, 1980, II, pp. 699-707.Comenta l’actuació de Ferran durant l’epidèmia de còlera de 1885 a València ipart de la seva correspondència, que fou abundant, amb Pasteur.9401. WÜST VERDAGUER, Federico:“El cáncer y su hospital”La Vanguardia, 18-IV-1925, p. 12.Un estudiant demana la creació a Barcelona d’un hospital oncológic.334

X9402. X.:“Una visita al Hospital del Sagrado Corazón”Diario de Barcelona, 7-IV-1880, pp. 4139-4140.Descripció de l’Hospital.9403. X.:“La escola de veterinària en Barcelona”La Renaixença, 21-IX-1890, pp. 5897-5899.9404. X.:“El Colegio de Médicos de Barcelona”Diario de Barcelona, 2-II-1896, pp. 1683-1684.Elogi de la tasca del president Joaquim Bonet.9405. X. :“¡Letamendi!”Bol. Of. Col. Med. de Barcelona, Juliol 1897, pp. 184-187.Necrologia de Josep Letamendi. (Biografia breu ran de la seva mort).9406. X.:“Nuestros colegas. El doctor Vilaseca”Boletín Médico de Reus, Octubre 1929.Nota sobre aquest metge, psiquiatre i prehistoriador reusenc.9407. X. :“Obras en el Hospital del Sagrado Corazón de Jesús”La Vanguardia, 8-XII-1955.Impuls econòmic donat per la Caixa de Barcelona.9408. X.B.:“Dencàs regresa del silencio”Tele/Exprés, 13-X-1979, p. 4.Comentari sobre l’activitat política de Josep Dencàs, metge i conseller del governde la Generalitat, ran de la reedició del llibre que va publicar sobre els fets del 6d’octubre. Morí a Tanger l’any 1966.9409. X. M. M. :“Actes de homenatge al Dr. Pere Serramalera i Cosp”El Eco de Sitges, 5-VI-1999, p. 12.335

Nota breu sobre l’acte en record de Pere Serramalera, que exercí molts anys lamedicina a Sitges, i abans a Santes Creus. Historiador de la medicina.Fotografia.9410. . X. :“Ayuda a los hospitales”La Prensa, 5-III-1945.Crida a la caritat pública.9411. XALABARDER, C. :“El Dr. Salvat i la lluita antituberculosa”Anal. de Med., Especialidades, Vol. LVI, 1970, pp. 311-317.Record personal del Dr. Manuel Salvat i Espasa, amb qui l’autor treballà més decinquanta anys. Visió de caràcter personal de la importancia social d’aquest.Sessió necrológica del 30 de gener de 1970.9412. XALABARDER I SERRA, Avel.lí:“Reseña histórica del Hospital de la villa de Caldas de Montbuy; principalesactos de Administración y recopilación cronológica de las disposicioneslegislativas de carácter general y particular relativas al mismo y reglamentosvigentes”Barcelona, Imp. de D. Casanovas, 1914, 140 pp.9413. XALABARDER I SERRA, Avel.lí:“Caldes antic i modern. Apunts per a la història de la Vila de Caldes deMontbui”Caldes de Montbui, 1934.9414. XALABARDER I SERRA, Eduard:“Estudio sobre las epidemias del cólera morbo asiático y sus mediosprofilácticos”Barcelona, Imp. Orezzo i Gilabert, 1911, 26 pp. + una lámina.Referència breu a epidèmies colèriques a Catalunya durant 1885 i a la delVendrell de 1911.9415. XALABARDER, E. :“La fiebre tifoidea en Barcelona”Medicina Social, Desembre 1915, núm. 59.9416. XALABARDER I SERRA, Eduard:“Notes demogràfiques referents a la morbositat i mortalitat de Caldes deMontbuy”Revista Científica Profesional, 1900, III (7), pp. 133-135336

9417. XAMENA I FIOL, Pere:“Anys enrera. Segle XVI”, I i II parts“Anys enrera. Segle XVII”, I i II partsFelanitx, 1974, 1976, 1979.Inclou estudis sobre epidèmies i mortalitat.9418. XAMENA I FIOL, Pere:“Història de Mallorca”Palma de Mallorca, Ed. Moll, Segona edició, 1984.Al capítol onze dedicat a la Sanitat hi ha referències a hospitals, sanitaris iepidèmies.9419. XAMMAR, E.:“El doctor Reventós en el ambiente social”An. Med., 1968, Suplement, 2, pp. 43-48.Record personal de la seva relació amb Jacint Reventós i Bordoy: aspectesfamiliars; personalitat pública, tasca a l’Ajuntament de Barcelona (1915) com aregidor.9420. XAVIER:“El homenaje de Juneda al Dr. Cornudella”Labor, 12-X-1955.9421. XÈNIUS:“Un filósof”La Veu de Catalunya, 21-III-1906.Glosa dedicada a Diego Ruíz.9422. XÈNIUS:“En la inauguració del monument”La Veu de Catalunya, 14-XI-1910, p. 1.Glosa sobre el monument al Dr. Robert, inaugurat el 13-XI-1910.9423. XERCAVINS, F. de P.:“Interesante memoria”La Vanguardia, 14-I-1926, p. 12.Resum d’una memòria del tinent d’alcalde F. de P. Xercavius sobre l’hospitald’infecciosos; l’asil d’incurables Vista Rica i l’asil del Parc.9424. XERCAVINS I RIUS, F. :“El Instituto Mental de la Santa Cruz. Busto al Dr. Pi y Molist”Annals de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1930, Any IV, núm. 21 / T. IV,337

núm. 3, p. 223.9425. XICOTA, Josep M. :“Els hospitals de Barcelona”La Publicitat, 3 i 6-II-1935.Nota sobre la fundació de l’hospital de Santa Creu i el dèficit .9426. XIFRÓ, Alexandre; LUNA, Margarida; HUGUET, Emili; CORBELLA,Jacint:“La responsabilitat professional del dentista en l’obra d’Oscar Amoedo,L’Art dentaire en Mèdecine Légale, en el centenari de la seva publicació”Gimbernat, 1997, XXVIII, pp. 171-185.Nota sobre aquest metge cubà que va treballar a París9427. XUCLÀ, Eduard:“Una solució al problema del sosteniment dels hospitals de Barcelona”L’Opinió, 9-III-1932.9428. XUCLÀ I MAURICIO, Manuel:“Un punt d’actualitat. La reglamentació de travall de las donas y dels noys”La Renaixença, 23-I-1900, pp. 513-516.9429. XURIGUERA, J. B. :“Una figura gairebé lleidatana: Josep Falp i Plana”Boletin Interno Informativo del Centro Comarcal Leridano, Gener 1975, 18 (203),pp. 5-6.9430. XURIGUERA, Joan B. :“El poeta lleidatà Màrius Torres Pereña”Tele/Exprés, 16-VIII-1980, p. 9.338

Y9431. YAGOCÉSAR:“El Hospital de la Santa Cruz y la Casa de Convalecencia”Siluetas, Juny 1954.9432. YAGUE y ESPINOSA, J. Luis:“En torno a Miguel Serveto”Gac. Med. Esp. (Sec. Paramédica), 1958, 32 (8), pp. 176-177.9433. YANGÜELA, O. :“La fiebre tifoidea en Barcelona durante estos últimos años (1923-1930)”Revista dels Serveis Sanitaris i Demogràfics Municipals de Barcelona,Octubre1930, núm. 7, pp. 123-134.9434. YAÑEZ i GIRONA, Agustí :“Elogio histórico del Dr. Francisco Carbonell y Bravo”Barcelona, Imp. Vidua i Fills d’Antoni Brusi, 1838.9435. YAÑEZ i GIRONA, Agustí :“Colección de oraciones inaugurales leídas en el Ex-Colegio de Farmacia deSan Victoriano de Barcelona”Barcelona, Imp. Benet Espona, 1845, 60 pp.9436. YAÑEZ i GIRONA, Agustí :“Necrología”El Restaurador Farmacéutico, Febrer 1847, pp. 52-54.Nota necrològica de Francesc de Bolós, mort tres anys abans.9437. YAÑEZ i GIRONA, Agustí:Elogio Histórico del Dr. D. Francisco Bolós Germá de Minuart”Barcelona, 1847.9438. YAÑEZ i GIRONA, Agustí :“Nota sobre la Concordia Pharmacopolarum Barcinonensium”El Restaurador Farmacéutico, 1855, 11, (33), p. 131.9439. YATES, F. A. :“Assaigs sobre Ramon Llull”Barcelona, Empúries, 1985, 219 pp.Hi ha bibliografia extensa sobre Llull. Pròleg de Lola Badia339

9440. YEBRA, Guillem:“Memoria necrológica”An. Ac. Lab. C. Med., 1878, pp. 65-73.Nota necrológica de Constantí Martínez i Torner.9441. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Joaquim Salarich i Verdaguer. Erudit metge, bon patrici i cronista de laciutat”Ausa, Tom XI, 1984, pp. 271-313.Article extens on fa un resum de la cronologia bio-bibliogràfica de JoaquimSalarich i Verdaguer, mort el 7 de març de 1884. El treball és seguit de la relaciód’una exposició commemorativa en honor d’aquest metge. Cita personalitatsvigatanes del seu temps. Hi ha un bon nombre de fotografies.9442. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Un exemplar de la Concòrdia de Barcelona de l’any 1587 a la BibliotecaEpiscopal de Vic”BSA-HCFC, 1997, núm. 16, pp. 87-91.9443. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“El Museu Cusí de Farmàcia. Nova etapa”BSA-HCFC, Desembre 1999, núm. 21, pp. 46-49.El 1997 el Museu Cusí de Farmàcia fou cedit a la Reial Acadèmia de Farmàciade Catalunya. Referència al seu estat actual.9444. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Aportació a la història de la farmacia de l’Hospital de Santa Creu de Vic i elseu entorn”BSA-HCFC, Any IX, núm. 23, maig-agost 2000, pp. 54-67.9445. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Un receptari del segle XVI, la Concòrdia de Barcelona de l’any 1587, a laBiblioteca episcopal de Vic”Ausa, 2000, (145), 187-194.Es dóna notícia de l’existència d’aquest exemplar a la biblioteca de Vic. Esmentdel contingut, en especial la formulació del metge vigatà Bernat de Granollachs.9446. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Els pots de Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”BSA-HCFC, Any X, núm. 26, maig-agost 2001, pp. 43-52Ausa, 2002 (150), pp. 725-738Estudi en detall de vint pots d’apotecari que al llarg del temps guarniren lafarmàcia d’aquest hospital, fundat el 1348.340

9447. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Reglament per a hospitals militars de l’any 1739”in V Jornades d’Història de la Farmacia Catalana, El Masnou/Barcelona, 17 i 18-XI-2001. BSA-HCFC, Any XI, núm. 30, setembre-desembre 2002, pp. 64-68.9448. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“Cusí, cent anys”in “El Museu Cusí de Farmàcia”, Barcelona (R.A. de Farmàcia de Catalunya;AlconCusí) 2004. pp. 15-51Primera part del llibre dedicat al Museu, en que tracta tres temes: “De lamoderna Farmàcia Cusí a Alcion Cusí”;“El Museu Cusí. Síntesi històrica” i “Elfons museístic”. Bona iconografia.9449. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“La Farmàcia de Santa Maria la Real de Nájera”in “El Museu Cusí de Farmàcia”, Barcelona (R.A. de Farmàcia de Catalunya;AlconCusí) 2004. pp. 63-70Detall d’aquesta farmàcia que fou adquirida per Cusí i forma part moltdestacada del Museu.9450. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:“La col·lecció de morters del Museu Cusí”in “El Museu Cusí de Farmàcia”, Barcelona (R.A. de Farmàcia de Catalunya;AlconCusí) 2004. pp. 81-86Iconografia de deu morters i comentaris.9451. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel:”El material de vidre farmacèutic en el Museu Cusí”in “El Museu Cusí de Farmàcia”, Barcelona (R.A. de Farmàcia de Catalunya;AlconCusí) 2004. pp. 87-90Detall de peces de la farmàcia de Peratallada9452. YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel; ROCA i CASA, Jordi :“1348-1998. 650 anys de l’Hospital de la Santa Creu”Vic, Ajuntament de Vic (Hospital de la Santa Creu), 1998, 32 pp.Fulletó editat ran de l’aniversari de l’Hospital de Vic, amb explicació extensa iiconografia.9453. YOKOYAMA, Y; SHEN, G.; NGUYEN, H. ; FALGUERES, C. :“Datation du travertin de Banyoles à Gérone, Espagne”Cypsela, Girona, 1997, 6, pp. 155-159.La data obtinguda per a la mandibula de Banyoles és de 73000 anys (+/- 4000).341

Z9454. Z. :“Benedicció del nou hospital de Vilafranca del Penedès”La Renaixença, 9-VIII-1890, pp. 4932-4933.9455. ZAPATA, Carlos R. :“Llivia. La primera botica europea”El Médico, 13-XI-1987.Article il.lustrat amb fotografies que fa referència a l’apotecaria de Llívia.9456. ZARAGOZA i GRAS, Joana:“Un avanç en el llenguatge mèdic grec. Amb motiu d’un comentari delsllibres d’Epidèmies d’Hipòcrates”Gimbernat, 1986, V, pp. 401-409.Estudi, des del vessant filològic, dels llibres IV a VII d’Epidèmies.9457. ZARAGOZA i GRAS, Joana:“Sobre els principis i normes ètico-professionals en el Corpus Hipocràtic”in VII CHMC, Tarragona 1992, Volum III. Gimbernat, 1993, XIX, pp. 291-297.Comentaris sobre alguns aspectes dentològics de l’obra hipocràtica9458. ZARAGOZA i GRAS, Joana:“Josep Alsina i Clota, historiador de la medicina griega”in Alsina Calves, J. (ed), Recordant l’obra de Josep Alsina i Clota. Ripoll, 1996,pp. 49-60.9459. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Dos aspectos poco conocidos en la obra de Antonio Gimbernat”Medicina Española, XLIX, 286, 1963, pp. 40-60.9460. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“La electrología médica en la España del siglo XVIII”Archiv. Iberoam. Hist. Med., 1962, 14, pp. 223-242.Referència escueta a l’aportació de F. Salvà i Campillo (p. 239), i de CarlesFrancesc Ameller, a Cadis l’any 1791.9461. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Los hospitales españoles en el primer tercio del siglo XIX”Med. Esp., 1962, 48 (281), pp. 149-158.9462. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :342

“Aproximación a las fuentes históricas de la medicina hispanoromana”Bol. Soc. Esp. Hist. Med., 1964, 4 (2), pp. 29-32; (3), pp. 35-40.9463. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Aspectos médicos de la España primitiva en la Geografía de Estrabón”Asclepio, 1964, 16, pp. 205-213.Estudi interessant amb referències escasses a fets relacionats amb els PaïsosCatalans: aliments entre ceretans del Pirineu Central; plagues d’animals al campa les illes Gymnesies (Balears).9464. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Hospicios”Med. Esp., 1964, 52 (304), pp. 85-92.9465. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“El hospital de inocentes de Valencia en la obra de Lope de Vega”Med. Esp., 1964, 51 (302), pp. 413-424.9466. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Una memoria médica de Cibat sobre el trabajo de los mineros”Medicina Española, 1964, XXXVII, 51, núm. 303, pp. 489-497.Comentari sobre una aportació d’Antoni Cibat i Arnautó sobre medicina laboral isocial.9467. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“La pediatría en la España antigua”Cuad. Hist. Med. Esp., 1964, 3, pp. 197-217.Visió global del tema a la Península, amb aportació de moltes dades. Algunesreferències als Països Catalans.9468. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Los hospitales españoles medievales según los relatos de viajerosextranjeros”Med. Esp., 1965, 53 (310), pp. 56-62.9469. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“La medicina en la España antigua”Cuad. Hist. Med. Esp., 1965, 4, pp. 131-189.Resum extens del tema, que fou la tesi doctoral de l’autor. Treball molt aprofunditque posava al dia els coneixements sobre el tema. Nombroses referències alsPaïsos Catalans. 173 notes. 125 cites bibliográfiques.9470. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :343

“La medicina española medieval según los relatos de viajeros extranjeros”Cuad. Hist. Med. Esp., 1966, 5, pp. 27-76.Estudi extens i aprofundit des d’un punt de vista poc freqüent. Algunes dadesreferents als Països Catalans. Obtenció de l’”almizle” a Barcelona (p. 44);condicions d’higiene i clavegueres (p.50); hospitalitat a Montserrat i Poblet (p.57).9471. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“La medicina de la España protohistórica”València, Ed. Cat. e Inst. Hist. Med., 1967, 68 pp.Treball extens, resum de la tesi de doctorat de l’autor, en el qual estudia demanera sistemàtica els coneixements sobre la medicina a Tartessos i en els poblesceltibèrics. Vuitanta cites bibliográfiques i abundància de notes. Important perconeixer el tema. Algunes referències a fets antics en els Països Catalans.9472. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“La medicina hispano-goda según las actas conciliares”Cuad. Hist. Med. Esp., 1968, 7, pp. 15-34.Estudi detallat del tema. Referència a una resolució del Concili de Girona sobrela necessitat de batejar ràpidament nadons malalts; a qüestions de sexologia (p.26), regulades pels concilis de Tarragona i Girona; aspectes relacionats ambemmetzinaments (Concili de Lleida); dejunis, dispenses per malalties i altres.9473. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“La medicina en la Valencia antigua”Act. III CNHM, València, 1969, II, pp. 7-14.Resum breu del tema. Referència al parietal de la Cova Negra, que té una lesió;aspectes antropológics de pintures rupestres; patologia dentària; troballes de lacova de la Pastora; santuaris; làpida del Puig, i altres.9474. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Medicina y sociedad en la España de Felipe IV según los relatos de viajerosextranjeros (primera parte)”Med. Esp., 1970, 64, pp. 68-76.9475. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón ; PESET, J. L. :“Medicina y sociedad en la España del Siglo XVIII según el viaje deTowsend”Med. Esp., 1970, 63, pp. 305-318.9476. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón :“Medicina y sociedad en la España romana”Barcelona, Pulso Editorial, 1971, 237 pp.344

Estudi general i extens sobre la medicina a la Hispania romana. Hi ha unareferència, no extensa, a fets específics dels Països Catalans: obra d’AntoniMusa, instrumental procedent d’Empuries; diversos medicaments, entre ells elfonoll de Tarraco; la sal, les termes a les diverses Caldes catalanes; alguns exvots;alguns noms de metges i algun altre aspecte.9477. ZARAGOZA RUBIRA, Juan Ramón:“La medicina en la España prehistórica”Cuad. Hist. Med. Esp., 1972, 11, pp. 345-357.Visió general del tema. Referència, entre altres, a: mandíbules de Bayoles,pintures rupestres, cranis del País Valencià, trepanació.9478. ZARIQUIEY i CENARRO, Ricard:“Memòria redactada pel Dr. D. Zariquiey amb motiu del viatge realitat juntamb l’arquitecte provincial D. Josep Bori i Gensana per a visitar els asilssimilars de Suïssa i Alemanya publicada per acord de dita Junta de 23 defebrer de 1917”Barcelona, Imp. Casa de la Caritat, 1917, 114 pp.9479. ZARZOSO (ORELLANA, Alfonso)“Prevenció epidèmica i salut pública a la Barcelona del segle XVIII.”Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 1994.9480. ZARZOSO, A. :“Notes sur les effets provoqués par l’établiment du cordon sanitaire mis àl’ocasión de la peste de 1720-1722 dans les Pyrénées”Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales, 1995, 103, pp.295-305.9481. ZARZOSO, A. :“El govern econòmic de la Junta de Sanitat de Barcelona en el segle XVIII”L’Avenç, 1996, núm. 103, pp. 301-310.9482. ZARZOSO, A. :“Protomedicato y boticarios en Barcelona del siglo XVIII”Dynamis, 1996, 16, pp. 151-171.9483. ZARZOSO, Alfons:“La difusió social de la medicina en les institucions de govern de laCatalunya del segle XVIII”in Blanes, G. et al. (coords), Actes IV Trobades d’Història de la Ciència i de laTècnica. Alcoi i Barcelona, Soc. Cat. Hist. Ciència i Tècnica, 1997, pp. 671-678.345

9484. ZARZOSO i ORELLANA, Alfons“¿Obligación moral o responsabilidad política? Las autoridades borbónicasen tiempo de epidemias en la Cataluña del siglo XVIII”Revista de Historia Moderna, núm. 17, 1998-1999, pp. 73-94.9485. ZARZOSO, Alfons:“Nuisances urbaines et santé publique à Barcelone sous l’Ancien Régime”Cahiers du Centre d’Histoire Espaces et Cultures. Université Blaise Pascal. 2001,Vol. 14, pp. 81-90.9486. ZARZOSO, A:“El pluralismo médico a través de la correspondència privada en la Cataluñadel siglo XVIII”Dynamis, 2001, núm. 21, pp. 409-434.9487. ZARZOSO, A:“Mediating Medicine through Private Letters: the Eighteenth-CenturyCatalan Medical World”in W. De Blécourt i C. Usborne (eds), Cultural Approaches to the History ofMedicine. Mediating Medicine in Early Modern Europe. Basingstoke, PalgraveMacMillan, 2003, pp. 108-126.9488. ZARZOSO, A:“Poor Relief and Health Care in 18 th - and 19 th -Century Catalonia andBarcelona”in A. Cunningham, O. P. Grell, B. Roeck (eds), Health Care and Poor Relief in18 th - and 19 th -Century Southern Europe. London, Ashgate, 2003.9489. ZARZOSO, A:“La pràctica médica a la Catalunya del segle XVIII”Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2003.9490. ZARZOSO, A:“Medicina i Il.lustració a Catalunya. La formació de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona”Barcelona, Fundació Noguera/Pagès editors, 2004.9491. ZARZOSO i ORELLANA, Alfons; RIVES i SOLÀ, Susana:“Obra social de dos metges catalans (s. XIX): el Dr. Arró i Triay i el Dr.Carreras i Aragó”Gimbernat, 1992, XVIII, pp. 171-177.Referència a l’obra del doctor Francesc Arró amb dades sobre els treballadorsdels ferrocarrils i del doctor Lluís Carreras i Aragó, com a oftalmòleg, també en346

el cas dels treballadors ferroviaris.9492. ZIEGLER, J. :“Arnau de Vilanova, a case study of a theologizing physician”in Perarnau, J. (ed), I Trobades Internacionals d’Estudis sobre Arnau de Vilanova.Barcelona, IEC, 1995, T. II, pp. 249-304.9493. ZIEGLER, P. :“The Black Death”New York, 1971.9494. ZIMMERMAN, E. L. :“An early english manuscript of syphillis. A fragmentary translation fromthe second edition of Gaspar Torrella’s, Tractatus cum consiliis contrapudendagram seu morborum gallicum”Bull. Inst. Hist. Med., Baltimore, 1937, 5, pp. 461-462.9495. ZUBIRI VIDAL, Fernando:“Presencia y auge de la medicina aragonesa medieval en Montpellier”Clin. Lab., 1961, 71 (419), pp. 151-160.9496. ZUBIRI VIDAL, Fernando; PAULÍS PAGÈS, Juan:“Figuras cumbres de la cirugía española: Pedro Virgili”Clin. Lab., 1961, 71 (428), pp. 386-393.9497. ZUBIRI VIDAL, Fernando:“Historia de la Real Academia de Medicina de Zaragoza”Zaragoza, Real Academia de Medicina, 1973, 370 pp.9498. ZUBIRI VIDAL, Fernando ; ZUBIRI DE SALINAS, Ramóm:“Las epidemias de peste y cólera morbo-asiático en Aragón: Zaragoza, 1652y 1885, Caspe, 1834, Alcañiz y Jaca, 1885”Zaragoza, Institución Fernado el Católic, Col. Temas Aragoneses, nº 32, 1980,195 pp.9499. ZUBIRI VIDAL, Fernando:“Médicos aragoneses ilustres”Zaragoza, Institución Fernando el Católico/Diputación Provincial, Col. Temasaragoneses, nº 45, 1983, 395 pp.9500. ZUCMAN, J. :“Josep Trueta, 1897-1972”Rev. Chirugie Orthopédique et Réparatrice de l’Appareil Moteur, 1978, 64 (1),347

pp. 90-91.9501. ZURDO PELÁEZ, José Luis:“Aspectos sanitarios el archivo de la Iglésia de Sant Antoni Abat de Vilanovai la Geltrú en el siglo XVIII”Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Medicina, 1988. dir. J.CorbellaRevisió de 29.475 inscripcions de partides d’aquesta parròquia: baptismes,matrimonis i òbits. Aportas notícia de 244 sanitaris.9502. ZURIAGA, Manuel :“La profilaxis Ferran. El cólera experimental atenuado y la inmunidad delcólera natural”Valencia, 1885.348

El Seminari Pere Mata, de les Unitats de Medicina Legal i Laboral i Toxicologia i d’Història de laMedicina de la Universitat de Barcelona fou creat en ocasió del centenari de la mort de Pere Matai Fontanet (Reus, 1811 - Madrid, 1877), que fou professor de Medicina Legal, com a eina per facilitarla publicació de llibres i la difusió de l’activitat científica.RELACIÓ DE PUBLICACIONS DEL SEMINARI PERE MATAÚLTIMS TÍTOLS PUBLICATS86. VALLRIBERA i PUIG, Pere. Les topografies mèdiques de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.Barcelona, 2000. 146 pàgines.87. CURTO i SOLER, Conrad. Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de San Feliu de Cabrera,Sant Genís de Vilassar, Sant Joan de Vilassar i Santa Creu de Cabrils, en els segles XVII, XVII i XVIII.Barcelona, 2000. 134 pàgines.88. Programa del XI Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Barcelona, setembre-octubre de2000. 25 pàgines.89. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XXXIII. Barcelona,2000 (*). 294 pàgines.90. XXXV Aniversari de l’Escola Professional de Medicina del Treball. Facultat de Medicina.Universitat de Barcelona. 1965-2000. 34 pàgines.91. AUSIN HERVELLA, Josep Lluís. Antoni Pujadas, metge i polític del segle XIX. Barcelona, 2000. 198pàgines.92. CORBELLA, Jacint. Esquemes de Toxicologia Industrial. I Introducció. Metalls. 2000, 166 pàgines.93. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XXXIV. Barcelona,2000 (**). 300 pàgines.94. CALBET i CAMARASA, J. M. Notícia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears.Barcelona, 2001. 139 pàgines.95. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XXXV. Barcelona,2001 (*). 252 pàgines.96. MARI i BALCELLS, Victor; VALLRIBERA i PUIG, Pere. El Prat de Llobregat de fa un segle, segons unatopografia mèdica. Barcelona, 2001. 201 pàgines.349

97. CORBELLA, Jacint. Esquemes de Toxicologia Industrial II. Hidrocarburs. Barcelona, 2001. 141pàgines.98. GIL PÉREZ, Juan Ignacio. “La obra de Cayetano Garviso (1807- post. 1871). Cirujano vasconavarroliberal en América”. Barcelona, 2001. 201 pàgines.99. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XXXVI. Barcelona, 2001(**). 319 pàgines.100. CAMPS i CLEMENTE, Manuel. Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a laBaixa Edat Mitjana. Vol. I. Barcelona, 2001. 330 pàgines.101. CAMPS i CLEMENTE, Manuel. Anàlisi dels aspectes mèdics de la mort violenta a Lleida a laBaixa Edat Mitjana. Vol. II. Barcelona, 2002. 276 pàgines.102. RIERA, Carles. Els germans Batlles Torres-Amat, metges moianesos. Barcelona, 2002. 169pàgines.103. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XXXVII.Barcelona, 2002 (*). 280 pàgines.104. CORBELLA, Jacint. Històries de verins i els seus estudiosos. Barcelona, 2002. 289 pàgines.105. AUSIN i HERVELLA, Josep Lluís. Hospitals provisionals a la Barcelona del segle XIX. Les crisissanitàries. Barcelona, 2002. 158 pàgines.106. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XXXVIII.Barcelona, 2002 (**). 272 pàgines.107. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XXXIX. Barcelona, 2003(*). 313 pàgines.108. LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel. «Las topografias médicas burgalesas (1884-1917)». Barcelona,2003. 230 pàgines.109. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XL. Barcelona,2003 (**). 273 pàgines.110. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XLI. Barcelona,2004 (*). Actes del XIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana. La Canonja, juny de 2004. 429pàgines.111. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XLII. Barcelona,2004 (**). 327 pàgines.112. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XLIII. Barcelona,2005 (*). Actes de la Reunió d’Història de la Medicina de Vic. Barcelona, 2005. 304 pàgines.113. GIMBERNAT. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Vol. XLIV. Barcelona,2005 (**). 350 pàgines.350

351

352