12.07.2015 Views

Mestres nòmades - VilaWeb

Mestres nòmades - VilaWeb

Mestres nòmades - VilaWeb

SHOW MORE
SHOW LESS
  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

4 ❙ DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005«Cada curs ésuna constantrenovació»Maria Rosa Casas fa quinze anys que ésmestra interina. D’experiència com adocent, doncs, no li’n falta. Aquest any estàal CEIP Puig-agut de ManlleuA.A. / Manlleu● Nou del matí al CEIP Puigagutde Manlleu (Osona). A lesaules dels més petits, el tragí habitual:rebombori de cadires, batesque es corden, maletes que espengen... Som a la classe delsdofins, a P5. Amb la insistènciade la mestra i l’ajuda dels darrersefectes de la son, a poc a poc lamainada es va situant al seu lloc.Llavors arriba la Maria Rosa idiu en veu alta els noms d’unsquants nens i nenes que s’enduràcap a una altra aula. A la classedels tigres després farà el mateix.En total en reuneix tretze:en Pau, en Marc, en Mohamed,la Sandra, en Juan Elías... Ambl’esmorzar sota el braç, i fent algunaessa pel passadís, se’n vana repassar lletres i paraules.Maria Rosa Casas és mestrade suport de P5 (tutoria compartida).Pertany a l’àrea de llenguatgeverbal i escrit, llenguatgematemàtic i plàstica (a més amés de fer plàstica a P4). Fa 26anys que es dedica al món de ladocència. Uns quants dies. Elseu primer contacte amb l’ensenyamentva ser en una guarderia,on va treballar dotze anys. Des-FITXA– NOMMaria Rosa Casas– LLOC I DATA DENAIXEMENTGurb, 1952– ON VIUA Manlleu– CENTRE EN EL QUALTREBALLAACTUALMENTCEIP Puig-Agut deManlleu– QUINES CLASSES FAMestra de suport aP5 (tutoriacompartida). Àrea dellenguatge verbal iescrit, llenguatgematemàtic i plàstica.També fa classes deplàstica a P4. Tambéestà en la comissióde constructivisme(aprenentatge delectoescriptura)– QUANTS ANYS FAQUE ES DEDICA A LADOCÈNCIA26– QUANTS ANYS FAQUE ÉS INTERINA15prés li va sortir la possibilitat depresentar-se a la prova per a majorsde 25 anys i estudiar magisteriamb un pla especial. Un copacabada la carrera, per diversesraons va deixar la guarderia i esva apuntar a les llistes per entrara treballar en una escola pública.«Va ser una ocasió per veure diferentssistemes i maneres detreballar», explica. Ara ja fa 15anys que forma part d’aquestaborsa de treball i, malgrat teniruna dilatada carrera professional,encara és interina. Però noes rendeix. Maria Rosa Casas(Gurb, 1952) continua presentant-secada any a les oposicionsamb l’esperança d’aprovar-lesalgun dia i aconseguir una plaçafixa. «Alguns anys hi he treballatmolt, hi he invertit molteshores i, quan tenia els fills petits,em prenia molt temps d’estaramb la meva família, però m’hihe anat presentant.» Aquestamestra pensa que el factor sortno l’ha acompanyat i que el sistemad’avaluació actual no és elmés idoni per saber si un professionalés apte o no per a exerciraquesta professió.Ella creu que avui hi ha moltagent que acaba la carrera que téuna gran facilitat per omplir programacionso redactar gransprojectes escrits. Però el dia a diat’ensenya que no tot és com s’escriual paper. «La realitat és moltdiferent, contínuament has d’estarimprovisant perquè una activitatque tenies programadad’una manera t’adones que, pelfactor que sigui, s’ha de canviar»,explica. Per això ella consideraque seria molt més realistauna avaluació in situ, sobre elterreny de joc. O si no, en casoscom el seu, que fossin els mateixosequips directius dels centreson s’ha treballat durant méstemps els qui fessin la seva avaluaciói d’aquí se n’extraguésuna nota mitjana. «Al capdavallmateixa durada que l’equip directiu.»En aquest sentit ens subratllaalgunes xifres. De tots els nomenamentsd’interins en vacantsd’enguany, gairebé un 53% hanrepetit en el mateix centre que elcurs anterior. Dels que no hancontinuat al mateix centre, un 6%han canviat de centre dins el mateixmunicipi i un 17% han canviatde municipi però dins de lamateixa comarca que el curs escolaranterior.En el cas de les Illes Balears,la Conselleria d’Educació i Culturael 2004 va signar un pacted’estabilitat amb els sindicats en«PROCUREMANARTREBALLANTPERQUÈ CADAVEGADA LESDESTINACIONSDELS INTERINSSIGUIN DE COM AMÍNIM DOSCURSOSESCOLARS, AMBLA FINALITAT DEDONARESTABILITAT ALESPLANTILLES»virtut del qual 2.700 interins tenengarantida la feina fins al curs2007/08. Aquest curs escolar, ales Illes Balears disposen de3.033 docents interins (1.195 deprimària i 1.838 de secundària),segons dades de la mateixa conselleria.Al País Valencià, el nombretotal d’interins per al mateixcurs és de 8.161.Tot i que es parla de xifres importantsi que d’oferta i demandade substituts sempre n’hi haurà,el cas és que actualment encara hiha certs problemes per trobar professorso mestres d’algunes especialitats.Per exemple, a les IllesBalears reconeixen que tenen«especials dificultats amb la contractacióde mestres d’audició illenguatge». En el cas del sistemaeducatiu andorrà, les mancancesvénen a l’hora de cobrir les placesde mestres de llengua francesa ode qualsevol especialitat en llenguafrancesa. Pel que fa als professors,del que hi ha més mancançaés dels de llengua catalana ianglesa. Un idioma, aquest últim,que junt amb l’ensenyament musical,a Catalunya també està notantun dèficit de docents. «El temade l’anglès el portem bastantmalament», diu Delmiro Campos,responsable de substitucionsde primària als serveis territorialsde Barcelona Comarques.Per resoldre aquesta situació,Imma Tomàs, inspectora d’Educaciód’Andorra, explica com hofan: «Les places que queden deserteses cobreixen amb personaleventual, normalment seleccionantcurrículums.» Campos tambéexplica que, en aquests casos,es parla amb el director del centreen qüestió i se li demana si és imprescindibletenir l’especialitat.Queixes i inquietudsEn els darrers mesos, i amb el re-

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!