Mestres nòmades - VilaWeb

6 ❙ DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005Maria Josep Andreo, en una classe d’anglès amb un grup de primer d’ESO del CEIP Voltreganès. Aquesta és la punta de l’iceberg de la feina de professora./ A.A.«Associen substituta amb disbauxa»Maria Josep Andreo, professora interina d’anglès al CEIP Voltreganès, explica què representa no ser una docent titular i comreparteix el seu horari laboral. Tanta feina hi ha a dins com a fora de les aulesA.A. / Les Masies de Voltregà● «Treballava a l’acadèmia Openingde Vic i d’un dia per l’altrevaig haver de deixar la feina perquèem va sortir una substitucióper deu dies.» Així de precipitadava ser per a Maria Josep Andreo laseva entrada al món de la docència.S’havia apuntat a les llistesun parell d’anys després d’acabarla carrera de filologia anglesa itan bon punt va rebre aquella trucadala seva feina va prendre uncamí diferent. Aquella substitucióde deu dies (que al final es vaallargar per un mes) casualmentva ser en un institut de Santa Colomade Gramenet, la ciutat onhavia nascut i crescut. «Desprésvaig anar a Vilafranca del Penedès,vaig tornar cap a Badalona,l’any següent em va tocar a Cardedeu,després vaig tenir moltasort i vaig poder anar a Centelles,llavors a Taradell, i aquest curs aFITXA– NOM:Maria Josep Andreo– LLOC I DATA DENAIXEMENT:Santa Coloma deGramenet, 1974– ON VIU:A Seva (Osona)–CENTRE ONTREBALLAACTUALMENT:IES Voltreganès, a lesMasies de Voltregà– QUINES CLASSES FA:Professora d’anglès a1r d’ESO i també facrèdits variables a 2ni 4t d’ESO. És tutorade 1r A i cap deldepartament deLlengües Estrangeresles Masies de Voltregà. He voltat,però hi ha hagut gent que ho ha fetmolt més», comenta. Ara que viua Seva està contenta de poder treballaral CEIP Voltreganès, a lamateixa comarca.Aquesta professora consideraque tots els centres tenen similituds,però diu que cadascun és unmón. «El primer problema ambquè et trobes és que no coneixesels noms dels nens i nenes. Tot ique sembla una ximpleria, això ésmolt important, perquè si no deseguida associen la substitutaamb la disbauxa.»Presentar-se com a professoratemporal no és fàcil: «Com que tunomés ets la persona que cobreixla plaça del professor titular, elsalumnes et posen a prova per veurefins on poden arribar: no et fancas, no volen treballar, miren deprendre’t el pèl... I una vegada jaus coneixeu mútuament, és horade deixar-ho i anar a un altrelloc.»No només és fer classeLa Maria Josep diu que a la majoriade centres fan el possible peracollir els interins i substituts. Toti així, matisa: «Com a interinaveus que curiosament sempre ettoquen els pitjors horaris, elsgrups més difícils... Normalments’intenta repartir, però t’adonesque hi ha casualitats que es repeteixenmolt sovint.» En el que hiha igualtat respecte als professorstitulars és en els horaris. Els quetreballen a jornada completa tenenestipulades a la setmanadivuit hores lectives amb elsgrups, més sis hores de visitesamb els pares, reunió de tutors...A part, hi ha sis hores més al centre,controlables, que el professordedica a alguna activitat relacionadaamb la docència o el centre.I, finalment, es preveuen set horesmés (per acabar de fer les 37), quees treballen a casa per corregirexàmens i treballs o prepararclasses.Hem pogut comprovar que laMaria Josep passa per aquestesfacetes en un sol matí. El dimecresque quedem amb ella, la sevajornada comença a les nou delmatí amb una reunió de tutors a lasala de professors. Parlen de lesactivitats escolars programades ide pautes de funcionament intern.A les deu, classe d’anglès amb lameitat d’un grup de primerd’ESO —avui toca estudiar elpresent simple i repartir els exàmenscorregits a final de classe,amb les consegüents mostresd’alegria i les inevitables reclamacions–.I cap al migdia, reunióamb una mare. Aquesta rai. Perquède pares, com de fills, n’hi haper triar i remenar...