6 ❙ DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005Maria Josep Andreo, en una classe d’anglès amb un grup de primer d’ESO del CEIP Voltreganès. Aquesta és la punta de l’iceberg de la feina de professora./ A.A.«Associen substituta amb disbauxa»Maria Josep Andreo, professora interina d’anglès al CEIP Voltreganès, explica què representa no ser una docent titular i comreparteix el seu horari laboral. Tanta feina hi ha a dins com a fora de les aulesA.A. / Les Masies de Voltregà● «Treballava a l’acadèmia Openingde Vic i d’un dia per l’altrevaig haver de deixar la feina perquèem va sortir una substitucióper deu dies.» Així de precipitadava ser per a Maria Josep Andreo laseva entrada al món de la docència.S’havia apuntat a les llistesun parell d’anys després d’acabarla carrera de filologia anglesa itan bon punt va rebre aquella trucadala seva feina va prendre uncamí diferent. Aquella substitucióde deu dies (que al final es vaallargar per un mes) casualmentva ser en un institut de Santa Colomade Gramenet, la ciutat onhavia nascut i crescut. «Desprésvaig anar a Vilafranca del Penedès,vaig tornar cap a Badalona,l’any següent em va tocar a Cardedeu,després vaig tenir moltasort i vaig poder anar a Centelles,llavors a Taradell, i aquest curs aFITXA– NOM:Maria Josep Andreo– LLOC I DATA DENAIXEMENT:Santa Coloma deGramenet, 1974– ON VIU:A Seva (Osona)–CENTRE ONTREBALLAACTUALMENT:IES Voltreganès, a lesMasies de Voltregà– QUINES CLASSES FA:Professora d’anglès a1r d’ESO i també facrèdits variables a 2ni 4t d’ESO. És tutorade 1r A i cap deldepartament deLlengües Estrangeresles Masies de Voltregà. He voltat,però hi ha hagut gent que ho ha fetmolt més», comenta. Ara que viua Seva està contenta de poder treballaral CEIP Voltreganès, a lamateixa comarca.Aquesta professora consideraque tots els centres tenen similituds,però diu que cadascun és unmón. «El primer problema ambquè et trobes és que no coneixesels noms dels nens i nenes. Tot ique sembla una ximpleria, això ésmolt important, perquè si no deseguida associen la substitutaamb la disbauxa.»Presentar-se com a professoratemporal no és fàcil: «Com que tunomés ets la persona que cobreixla plaça del professor titular, elsalumnes et posen a prova per veurefins on poden arribar: no et fancas, no volen treballar, miren deprendre’t el pèl... I una vegada jaus coneixeu mútuament, és horade deixar-ho i anar a un altrelloc.»No només és fer classeLa Maria Josep diu que a la majoriade centres fan el possible peracollir els interins i substituts. Toti així, matisa: «Com a interinaveus que curiosament sempre ettoquen els pitjors horaris, elsgrups més difícils... Normalments’intenta repartir, però t’adonesque hi ha casualitats que es repeteixenmolt sovint.» En el que hiha igualtat respecte als professorstitulars és en els horaris. Els quetreballen a jornada completa tenenestipulades a la setmanadivuit hores lectives amb elsgrups, més sis hores de visitesamb els pares, reunió de tutors...A part, hi ha sis hores més al centre,controlables, que el professordedica a alguna activitat relacionadaamb la docència o el centre.I, finalment, es preveuen set horesmés (per acabar de fer les 37), quees treballen a casa per corregirexàmens i treballs o prepararclasses.Hem pogut comprovar que laMaria Josep passa per aquestesfacetes en un sol matí. El dimecresque quedem amb ella, la sevajornada comença a les nou delmatí amb una reunió de tutors a lasala de professors. Parlen de lesactivitats escolars programades ide pautes de funcionament intern.A les deu, classe d’anglès amb lameitat d’un grup de primerd’ESO —avui toca estudiar elpresent simple i repartir els exàmenscorregits a final de classe,amb les consegüents mostresd’alegria i les inevitables reclamacions–.I cap al migdia, reunióamb una mare. Aquesta rai. Perquède pares, com de fills, n’hi haper triar i remenar...
presència · Del 9 al 15 de desembre del 2005 DOSSIER / INTERINS I SUBSTITUTS ❙ 7Ferran Crespo / Director de l’IES Voltreganès«A l’interí l’has d’orientar i no deixar-lo sol»A.A. / Les Masies de Voltregà● Aquest és el tercer curs quefunciona el CEIP Voltreganès, ales Masies de Voltregà. Un centrede recent creació on de momentes pot cursar fins a quart d’ESO.Actualment hi ha 170 alumnesmatriculats, però les perspectivessón de començar a fer-hi el batxilleratl’any que ve i superar els300. De la vintena de professorsque hi treballen, gairebé un 50%són interins. Un nombre que tampocés massa habitual, segons elseu director, Ferran Crespo.— No és un inconvenientaixò a l’hora d’organitzar elsdepartaments a l’inici de curs?— «Depèn. És un inconvenientperquè s’ha d’elaborar i preparartot, però també és un avantatge,perquè tot és nou. És el moment,doncs, de marcar les líniesmestres del nostre projecte.»— Els arriben ben preparatsels professors substituts iinterins per fer classe?— «Sí. La majoria de professoratque ve com a interí ja sol veniramb una mica d’experiència,perquè prèviament ha estat en algunaltre centre. A més a més,com que per mala sort la seva plaçano és segura, els interins solenser persones que tenen una predisposiciónatural a treballar més.Perquè els agrada el projecte, encarano han tingut temps de cremar-sei són gent activa.»— Diuen que com que sónels últims d’arribar els toquenels pitjors horaris i grups.— «Això sol passar, però siun centre s’ho mira d’aquesta maneraté garantit no tenir gaire èxit.És veritat que a un interí sovint seli dóna l’últim que queda, però nohauria de ser així. I això només sesoluciona d’una manera: amb unbon pla d’acollida. Quan l’interíarriba li has de dir de manera clarai precisa què ha de fer, l’hasd’orientar i no deixar-lo sol.»— En tenen algun, vostès,de pla d’acollida?— «Tenim un protocol d’acollidaque encara estem elaborant,tant per a professors, com per aalumnes. Pensem que quan unprofessor arriba no es pot quedara peu dret al passadís a veure si algúli diu alguna cosa. S’ha de pla-Ferran Crespo, director de l’IES Voltreganès, creu en un bon pla d’acollida per al professorat. / A.A.«QUAN UNPROFESSORARRIBA NO ESPOT QUEDAR APEU DRET ALPASSADÍS AVEURE SI ALGÚLI DIU ALGUNACOSA. S’HA DEPLANIFICAR QUIL’ATENDRÀ I QUÈFARÀ»nificar qui l’atendrà i què farà.Haurà d’ensenyar-li el centre i elsegüent pas ja serà incorporar-loràpidament a l’equip docent perquèno se senti exclòs.»— Però això no deu ser elmés habitual...— «Com que tu tens la urgènciad’atendre una classe que no téprofessor, la temptació que es téés de dir: de pressa, ja pots entrar adins a l’aula. No. Si convé val lapena que el primer dia se li digui:no cal que entris a classe i abansparlem una mica. Jo crec que aixòal final es rendibilitza. Segur.»— I durant el curs els fanalgun tipus de seguiment?— «Això es fa amb tots, nonomés amb els substituts i interins.Periòdicament tenim reunionsd’equip docent per fer preavaluacionsi establir acords comuns,i en què cada professor exposaen quin punt del temari estroba, com pensa recuperar elsalumnes que van més enrere... Elcontrol sempre hi és. En els casdels professors substituts, la coordinadorapedagògica parla ambells abans de marxar per veurecom ha anat i demanar-los en quinpunt del temari han acabat.»— Tenen dificultats pertrobar substituts, pel fet de noestar a l’àrea metropolitana?— «Jo no n’he trobat. Vuit onou anys enrere era més complicat,però ara jo veig que la velocitatde substitució és adequadíssima.Si la baixa es produeix el dillunsi jo ho comunico el mateixdia, sé que el dimecres probablementla plaça quedarà coberta.»«Si és una baixaprogramada, vamolt bé»● Que el professor substitutes trobi més o menys còmodeen el lloc de treball depèn demoltes coses. Una d’aquestescoses és l’estat en què elprofessor titular deixa lamatèria. «Si és una baixaprogramada, que estiguiprevista, i et deixen molt benespecificat on estan, va moltbé. Durant aquells quinze diespots seguir millor la matèria iacabar el que t’han dit. Ara bé,si la baixa no estava prevista,costa una mica més, perquèno saps on estan els alumnesni què fan exactament. Peraixò, com que normalment nohi ha un contacte directe entreel titular i el substitut, avegades aquest últim no témés remei que localitzar-lo.«Encara que estigui de baixa,l’has de trucar i que et posiuna mica en situació.» Ens hoexplica Laura Cesari,professora de ciènciesnaturals a segon i tercerd’ESO del mateix IESVoltreganès.Aquesta jove de 28 anys fados anys que és substituta. Lavan començar a cridar al capd’un any d’estar apuntada a laborsa de treball. Aquest cursestà cobrint una mitja jornada.«A vegades compensa méstenir una certa estabilitat totl’any i a prop de casa, encaraque només sigui per mitjajornada, que no pas anarvoltant tot el curs.» SegonsCesari, que també ha fetclasses de tecnologia iformació professional, el quemarca la diferència entre uncentre i un altre no és tan eltipus d’alumnat o la zona onestà, sinó el nombre de líniesde l’institut i el d’alumnes peraula. Ho diu amb coneixementde causa, ja que en dos anys imig ha passat per nou institutsdiferents. De Manresa a SantPere de Ribes, passant perArenys de Munt, Sant Joan deVilatorrada o Vilafranca delPenedès. Ella es mostraesperançada amb la LOE i elnou sistema d’oposicions queen surti i el pacte d’estabilitatdel Departament d’Educacióde Catalunya. / A.A.