Views
2 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐l'Oliver,enBenguerelienSales.Esveuquelacrostai lacarcúndia van omplir la sala,i queprecisamentl'Oliver vaenaltir en Sales per la seva condició decatòlic practicant,deixant entreveure que per aixòIncertaGlòriaeratanitanbona.Alatarda,elmeupareelsvaacompanyaraprendrecafèaCalella,ivamanteniraquestdiàlegambl'Oliver,quevadispararlaprimerafrase:⎯Vostèescriupoesia?⎯Devegades.⎯Iquiliagrada?⎯Elsclàssics.⎯Noelsimitimai!⎯Decapdelesmaneres,nopateixi.I,jaquehisom,quèn'opinadelPoemadeMontserrat?Aquelldolldellengua,ladecosesquejohiheaprès...⎯Allònos'haviad'haverpublicatmai!Poesiadesaldo!Oliverescontradeia.Espicava.Erad'unanticlericalismeferotge, criticava, se'n reia d'alguns.Vinyoli,encanvi,diu el meupare,mainodeiapenjamentsdeningú.SidecasmenysteniaunamicaenTomàsGarcés(l'homesuportavaelmalnomd'ElGrilldelapoesiacatalana),peròhofeiaperquèvaserunamoda,un tic del'època,allòdefotre'samb enGarcés.Vinyoli era pulcre, gens vanitós. Els paresdisseccionavenambellelfranquisme,l'exili,latascade Joan Fuster, estipulaven els compendis del quecalia fer. A diferència d'un Oliver, o d'un Pedrolo,Vinyoli no perdiael temps lluint‐se,del palfranctirador.I arribem al poema quevadedicar als meuspares,alamevamare.AquelldiaVinyolitrontollava.Eren quartsde dotze del matí.Al bar Tothora,alaseva taula, la rastellera de gots era una processómortuòria.Els pares se li van asseure a tocar.Vanentaular conversa. Vinyoli els va parlar de la sevadona, de problemes amb en Serrahima, i de lestemptacionsdesuïcidi.Deiaquenoesveiaambcordeseguir.Esqueixavaquenoteniaundéu,unagafador,noen trobavacap i voliaestimbar‐se,espadatsdeBegur,mar enllà,elseu mar.Vaagafar lesmans de la meva mare i li va dir que els seus ullsverds eren com no sé què.També li va preguntarcomemdiriajo,queeradinslapanxa,iellali vadirque em diria Marçal, petit homenatge a un pobledelsterraprimsonesfeiateatreindependent.El meu pare va demanar tres ginebres. Ialeshores li vadir queno es matés,que mésvaliaescriureunpoema.Ullsmolls.Embriaguesa.Vinyoli,unamàagafantlamàdelamevamare,ambl'altravaescriureEl suïcidi encarano.Recitat dememòriapelmeupare,faaixí:Illavorsquèfarem?sitotesmor,siunpoetaesmor,quedelspoetesnose'nparlagaire,iellshosóntotperquèfanlliurelaparaula,ifanlliureselspobles. Jono,sócunpoetapetit,emanatdelssomnisilesimatges tanmateixmoltnecessarialcontextdelavida. Not'oblidisd'aquestnidel'altre. Totsaneminterpretantunsomni. QuèéslaMort?NocregueuenlaMort. Lavidaperdamunttot Dona'mlamà,Elisendaunmomentmés. Queavuiencaranovullmorir‐me.Després el van acompanyaral'HotelBegur iel vandeixar alaseva cambra.Abansd'acomiadarse,Vinyoliels va repetir queelspoetesfaran lliuresels pobles. Els seus amics eren aremullar‐se a SaTuna. L'última vegada que el pare va veure enVinyolivaseralcarrerdeTusetdeBarcelona,davantde la Cova del Drac. El poeta prenia vi i sortia deveureDersuUzalaal cinema.El parelivapreguntarper l'alcohol. Ell va dir quenomés vi,que l'aiguardenteracosapassada,iqueelfilmlihaviasemblatunameravella.112

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Curs de crueltatPau Vadell i Lucia PietrelliAUNJOVECorre,nocaiguis,cremapernores,provanteljocdifícildeserunhome;afanya’t,fesuncursdecrueltatambtumateix,peròsomriualsaltres.Inhala,quannopuguismés,lamàscaradamuntlatauladelquiròfan.Deixaquevaginfent.Esperasolslasortdenotornarmaimésarespirarl’aireinfestatquejaetmatàprimer,inot’enganyisquantad’altresvides.Entroaunbar.Nosésivullunaginebraounacopadevi.M’agradariaserméscategòric,poderdirles coses claresals joves,com unJoanVinyoli embriagaten el tasser i vivint els poemes no com unerror,sinócomunavivènciamés.“A mi el que em va portar a escriure va serunafrasedeRilkellegidaalarevistaD’acíd’allà:“lapoesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències”.”(Simó,Isabel‐Clara:“Joan Vinyoli:la paraulaen el temps”, Canigó, núm. 659, 24 de maig de1980).Joan Vinyoli és un i ésdos. Dins de la sevaextensaobrapoèticaespresentacomelpoetadeladobleactitud,elpoetaqueacaronaelsdosextremssenseacabardelliurar‐seacapdelesduespossibilitatsperquèésjustamentlacordafluixaquehiapareixenmiglaque li permet abocar‐sea ambduesiaprofundir‐les.Per una banda,allò inassolible, impalpable,introbable i contínuament desitjat i, perl’altra,elselementsde laquotidianitatmésdomèstica,la successió inexorable dels dies amb la sevapròpiacontingènciafeta de llums petites i de fetscomuns. La sentència, moltes vegades empradacomacosdelpoemao comaversfinal,tambétorna,detantentant,profètica,unaprofeciaquealhoraés una ordre i una exhortació cap a un Tu que,explicitatono,sempretéunespaipropialcostatdelJopoètic.Per aVinyoli,lapassióilasaviesasónelsdosmotorscapaçosd’engendrar paraules,ambunaconsciènciaquepotsertrontollaipassad’unacondicióal’altrasensedetenir‐neunalucidesatotal,perventuraamb la creença queaquests dos estats tenenpermísper anar agafats delamàiguanyar alternativamentlacarreracrueldelapoesiaqueéslavida.RilkeabansiCarlesRibadesprésrepresentenles duesprimeres personalitatsque varen ser capacesd’estirarelpoetacapalapoesiaiésaixíque“peraVinyoli,com per als millors romàntics, la poesiatornaaésserelfetessencialdelavida,elresumdetoteslesaltresactivitats.I,talcomveiemenaquells,tendeixadonarescalfhumàalaintuïciómetafísica”(Bofill,Jaume‐Comas,Antoni:“Unsegledepoesiacatalana”,Destino,Barcelona1968).Unullcapalceli l’altrecap aterra,penetrantelsdosmisterisambsenzillesa,calculant el pes de les coses amb clarividència.O també un ull cap a fora i l’altre cap adins,comalespinturesfemeninesd’AmedeoModiglianionl’ull obert analitzalarealitat exterior il’ullrepresentat com un cercle negre i impenetrablesimbolitza l’anàlisi interior, l’endinsament en l’alquímiaquedualatransformacióconstant.Vinyoliescriuambunaànsiadeconeixementquenocauenlainquietud,sinóqueesmantéquasisempremesuradaitransparent,llibrerere llibre.Lavidailapoesiasónquasiindestriablesdinsdelasevaproducció que “concep la poesia [...] com unaeinaindagatòriaideconeixementsobreunmateixisobreel móni com unaformaderealització espiritual.[...]Lapoesiaés,peraVinyoli,una via d’arrelamenten la realitat i de transcendència d’aquesta”(Noudiccionaridelaliteraturacatalana,Barcelona,Ed.62,2000).EnelpoemaAunjoveesfaclaralavoluntatd’entrardinsdelavidad’unaltre,d’unTu cabalós,ideqüestionarl’existènciaapartir d’unacertesaqueVinyoli pareix posseir: mai no serem homes i lesmàscaresmai no acabaran detapar‐nos del tot.Lacrueltat,lamisèriai lesindigènciessocials cadadiaensafectaran.113

el-procc3a9s-5-publicacioweb
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
Antologia de poemes de revolta de Joan Brossa
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
LA POESIA TRES VECES REBELDE DE ZHARA EL HASNAUI - RUA
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica