Views
3 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Orió ja fa part de miPep SolàEls poetes són receptius a tots els senyals delmón. D’entre ells, n’hi ha alguns que estan condemnatsa cercarconstantment,elseuanhel és incommensurableiviuen sempre en lacarència d’algunacosa.Nomésde tant en tant els és donat detrobar l’oasi on poder reposar.Aquest és el casdeJoanVinyoli,el qual anomenava “besllums de permanènciafeliç”aquestsmomentsd’assosseciplenitud.Aquests poetes són homes desmesurats,il∙limitats en el seupropòsit,d’unavitalitatextraordinària:semblenvenirdemoltllunyicarregar alessevesespatlles totalahumanitat queels haprecedit.Sónhomesaquielscremenelsmotsi,defet,elscremalavidamateixa.Lacombustióvital,transubstanciadaenparaules,ésprecisament allòquedónasentitalasevavida.Però això té perills:Hölderlinhi va perdre el seny i es va recloure a la torre deTübingen.Vinyoli,comell,vatransitarper lestenebres.Enaquestshomes,lesdimensionstemporaliespacial nopoden ser rígides.Necessiten transgredir‐lesperdonarcabudaatotalasevapotènciavital.EnVinyoli,elsrecordsilamemòriapujavenperformarpartmoltactivadelpresent,ielpresentdeseguidadeixava de ser‐ho perquè “tot és ara i res”.Quantal’espai,eldelaterraselifeiapetit,iperaixòmirava enlaire i entravaenressonànciaamb el celiels seusobjectes.Vinyoli teniauna sensibilitat còsmicai“sentia”elmoviment delsastres.Desdebenjove,enacostar‐selesdatesdelsolstici,tanteld’estiucomeld’hivern,sesentiaenvaïtperunavibracióprimigènia.Així hoescriviaal’amicÒscarSamsóenels anys de guerra civil,els de la indigència moralcol∙lectivamésextrema,referint‐sealanitdeSantJoan:“És unahoraplenadepressentimentsque esmostren sobretot dinslasuprematensiódeles nitsestelades”.I ho certificava,anys més tard, el1975,en unadedicatòriaaVicenç Altaió:“Tutenstotalavida per endavant.Jo tinc la mort ala cantonada,però men’escapo mirant potser la claror d’aquestsdiesque són prop del Solstici d’Estiu,quea miemtrasbalsamoltdesqueerajove.”PeròhemderecórreralsversosdeVinyolipertrobar‐hi els senyals més contundents d’aquestaconvivènciadelpoetaambelmónastral.AlanitdeVinyolis’hiacostumaaentrartravessantunperíodede temps tambémàgic,eldel crepuscle,nomenystrasbalsador.Certament,“lasecretafont del’èxtasidelvespre”éslaportad’accésalanit.EnElCallat,elllibreon laindagaciólíricadelpoetaassoleixelvolmésvertiginós,lesestrellesnoformenpartd’unpaisatgequehadesercontemplatsinó que són un agent interlocutor.En aquest cas,però,són feridores perquèla seva resposta ésunaveritatfredai nohi harespostessatisfactòriesalespreguntes pregones. Cap certesa és perdurable,només el “crit salvatge” delshomesque,com ell,interroguen.Quedarà, només, l’opció de tornar‐se“pasturade silencid’estrelles”.Ésjusten aquestllibrequehipublicaelpoema“Gall”,escritsotal’influxdelsefectesexcitantsd’unanitproperaaladeNadali,pertant,alsolsticid’hivern.Vinyoli pretenia escrutar “el secret altíssimcòsmic i ancestral de les constel∙lacions i lesgalàxies” i el seudiàleg estel∙lar prenia més forçaenelsCantd’Abelone,elsegon delsseusllibresmístics,osigui,sensualmentalats.Enelprimervers,jas’adreça a la constel∙lació d’Orió, la de presènciamés imponent en lesnostres nits hivernals,per demanar‐liqueaturielseuvol,ques’eixampliiquecreïmés nit, on es pugui perdre, o fondre, la vida delpoeta.Éssensdubte,unaaltramodalitatdelshabitualsimpulsosdeVinyolidedissoldre’senlanaturalesa.Desig que serà satisfet uns cants més endavant,quandirà:“Arasóctemplederosada/iOriójafapartdemi”.Elpoetaha passatde volerfondre’senlanit aconvertir‐seentemplederosadai acon‐130

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐tenir, ell mateix, la constel∙lació. Les expectativesinicialss’hanvistdeltotsuperadespercausadel’extraordinàriaforçavitaldeVinyoli il’incommensurableanhel que esmentàvem al començament.Arribatsenaquestpunt,siel vertigen no enshoimpedeix,jahipodem posar aquellaltrevers,aradelllibreCercles:“Heaturatelvoldelesestrelles”.Elmagiàdela nit gosava imaginar queaturavael movimentdelavoltacelesteitotaixòambelpoderdelaparaula.Aquest desig ascensional de Vinyoli, aquestímpetu totalitzador,fruitd’unaintensaexperiènciacòsmica,el portaren a fer‐se amic del llamp, comNietzsche.Peraixòialtrescosestrobemtanavinentque hagués desitjat morir d’aquest raig fulgurantqueconnectaelcelilaterra.“Morird’unllampéselquevull,nopasalllit,ansapleboscentrelesbèsties.”EsculturaConstel∙lacióVinyolid’EnricPladevall,instal∙ladaaReus131

el-proces-vi-3
1iKBMzl
Poesia
Joves poetes del XXI
Treball - Hermeneia