el-proces-publicar-def-web2
Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐més tard aquest apropament a la perspectiva mallarmeana,en favor d’una no del tot explícita peròmoltmatisadafunciódelesvivènciesdinselpoema,i d’una redefinicióde lasevafunció mésenllàdelamera “catarsi” 8 o el pur joc), els seus termes enspermeten entendre perfectamentl’apropiació delacançódeShakespearecomaimatgedel’autonomia(absolutaorelativa)delpoemarespectealarealitat,especialmentrespectealabiografiadequienserial’autor; una autonomia, però, que no significa unapèrduaderelacióambella,sinómésaviatalcontrari.Ésadir,l’ingrés,atravésdelpoema,enunaformadevisiódiferentdel’habitualonl'experiènciapersonalesredimeix,adquireixunsentit,ion elsubjectees retroba, plenament integrat. Un domini màgic,en definitiva,elaborat amb els materials de lamateixavida.1CitolatraducciódeJaimeGildeBiedma.2Xavier Macià, enlaseva edicióde l'obra poètica deVinyoli,ensinforma delvessantbiogràfic d’aquest poema (tambéexplicat,peraltra banda, perPepSolà).Aquest“algú”(visible,d’altrabanda, desd’“Algúm’ha cridat”,primerpoemadelrecullElCallat,finsa “ElegiadeVallvidrera,VII”;perbé queenelcasquecomentem és,de fet,unafiguraciódeljopoètic,que capala meitatdelpoema passa aadreçar‐se,enprimerapersona,aun“tu”indeterminat)esrelacionariaambIsabelAbelló, amb qui Joan Vinyoli va tenir una intensa relació entre 1937 i 1942, i que seria “el detonant” del procés de“conversió”a la poesia queVinyolimateixsituavaentre PrimerdesenllaçiDe vidaisomni; ésa dir, l’abandódelapoesiacom a disciplinaestètica(lligada, sota l’advocacióalpoema‐cosa rilkeà, aunesdeterminadesreglesd’art)perlapoesiacomaformadevidaiderecercadel’altre.Maciàtambé indica,però,unaaltraqüestió:AbellótambévaintroduirVinyoliala lectura d'autorsanglesoscom KeatsoShakespeare. Ésa partirdelatrobada ambella que Pròsper esdevéuna figuraemblemàticaperaVinyoli,gairebéunàlterego,unaimatged'allòqueperaellésunpoeta.3Malgrattot,laveritatésquehihapocacosaadir,respectealtemaqueensocupa,sobre“Campanes”,que aprofitadelpoemad’Arieljustl’onomatopeiafinal.4Posatsadonardetalls:elquartvers,“Nothingofhimhathdothfade”,enrimaambel“corallmade”delsegon,presentaunproblema altraductorcatalà.Ferraté tradueix“senseque enellhihagidefalt”,introduintunarcaismeforçat;Vinyolirealitzaundesplaçamentd’elementsiunavariacióde sentit:“niunamicadelqueésenellmortal/nos’haperdut”.El“resd’ell”quenos’haperdutesdevéaixímésespecífic: ara ésnomésallòqueeramortalenl’homemort,deixantunanotablellibertat, de fet, per a determinarquè hipodia d’haverimmortal(i sihihavia algunacosa;encascontrari,tindríem unaexpressiósinònimadel’original;ateamentsinònima,afegiríem,enlamesuraqueelpoemadeShakespearesemblaindicarque lamort éstotal, que tot s’hi podria perdre)enla persona. Enqualsevol cas, quanta l’expressió,la versió deVinyoliresultaforçamésnatural,totmantenintl’esquemaderimesil’isosil∙labismedel’original.5 Passa que,molt probablement,Vinyolinoésaquídeltot fidedigne. XavierMacià parla d’unasèrie de poemesinèdits,escritsentre1955i 1960(entre ElCallatiRealitatsi, pertant, enundelsperíodesde “silenci”delpoeta), iposteriormentrecuperatsambtotdevariacions,entre elsqualshi haelgermendeLlibred’amicialgunspoemesque reapareixeran,uncopsuperadal’èpocadelrealisme històricproposatperCastelletiMolas,dinsderecullscom Cantsd’Abelone,CerclesoElgriu.Entreaquestspoemesn’hiha un,“Le vierge,le vivace et le belaujourd’hui”, format per tresseccions, que aniranapararcom a poemes independents, respectivament, a Domini màgic, Ahorespetites i Vent d’aram. El primerd’aquestspoemesés,defet,unaversióprimigèniade“Cançódemar”:Peraquinajoiosamarhevingut,/francderecances,pelcamíflairós,/ matinalment,sorprèsquejofos/unaltre, pur,alliberat,resolut?//Queveloçmentlliscavasense por/perlafinorporosadel’asfalt,/caponeldéusalobreservaendalt/lateranyinafoscadelsormeigs.//Quanheprovatambpeuardentelun/ del’aiguasoma gorgolantalgual, /entre conquilles,nacresi palets, / he vistlaprimavera de lesalgues. Caprastre,doncs,delacançód’Ariel,independentmentde sipodem valorar‐ne la cita comaconclusiónecessària,ono,delpoema.Naturalment,podementendrelesparaulesdeVinyolidesdelaperspectivadepensarqueelpoemanovaestaracabatfinsquenos’hivaincardinarlacitad’Ariel,queenserial’únicfinalpossible.6Totila distància d’aquestaformulaciórespecteala qualtrobemenDominimàgic(ialade Carner,que hibuscava unaconciliacióentre lesexigènciesde la mètrica i la rima, osiguieltreballde la intel∙ligència, ilacondiciód’expressióde lainterioritat,ésa dir,lacontemplació),aquestaseriamatisable perunesafirmacionsposteriors, dinslesmateixescartesaMartíiPol.7Pera aquestàmbit,sovintVinyoliadoptaràeltermedeJ.V. Foix,el“realpoètic”(ambtot, siVinyoli lliga aquestespaiamblaimatgedelamort,Foixdelqueparlaésd’unexili;entotsdoscasos,metafòricamentparlant,clar).Enaquestsentit,ireprenentallòquedèiemalprincipidelnostretextrespecteal’autodidactismedelpoeta,resultasorprenentadonar‐sedecomarribaa recollirtotd’elementsdeMaragall,Carner,Riba,FoixiFerrater(ésadir,dels“palsdepaller”,perdir‐hoaixí,delapoesiacatalanadelsegleXX, almenysde lafeta alPrincipat),assumint‐loscoma propisifiltrant‐losenla seva obrapersonal.8 Ensreferim a una carta a Martí i Pol, no datada, que trobem en el volum de correspondència citat. Vinyoli semblaconfondre‐s’hi, en realitat, respecte al terme “catarsi”, en proposar superar‐lo per tal d’accedir al “canvi de vivènciesdoloroses,tràgiquesinclús,enformaalliberadora”,“quealavegada,evidentment,hadecomplirlafunciópurificadoraperalmateixautoriperalsaltres”; ésadir,proposacomasubstituciódelacatarsiquelcomqueés,bàsicament,unadefinicióbencanònicad’aquesttermearistotèlic.140
Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐141
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐
Elprocés.Revistacontracultural‐