Views
3 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐que provenen delvuit‐centsiencaraperviueniquees circumscriuen als espais méspopularsde laciutat,és a dir, al triangle del "vici" que formen lesRambles, el carrer Nou (aleshores del Conde delAsalto) i el Paral∙lelfinsal mar.Uns estrats,doncs,deculturapopulardefacturavuitcentistai,pertant,empeltatstantdetòpicsromànticscomdelesfontsméspopularitzadesdelModernismequevanfentlaviu‐viuper lasenzillaraóqued'unanysençà,enespecial,desdelaRevolucióIndustrial,alesgransciutatscomaBarcelona,augmentaconsiderablementla població i prolifera un conglomerat de gent decapamitjanaibaixaquefinsaleshoreshaviaromàsalmargede l'accésalacultura,quearacomençaademanarproductesd'ociientreteniment.Iésquelacombinaciód'unasèried'esdevenimentssocioculturals—laprogressivaalfabetitzaciódelsindividus;laincorporaciódeladonaalavidasociali,moltparticularment,a la lectura(un incís,les dones són lesgranslectoresdel moment,això sí,d'un tipusmoltparticular d'obres);la lentaperò uniforme reduccióde les jornades laborals i, per tant, l'existència detemps lliure, etc‐— afavoreixen el terreny per alademanda social o comunitària de productesd'oci id'entretenimentper partd'un gransectordepoblacióamb inquietudsculturals i amb afanyde saber,deconèixercoses,deformar‐seid'informar‐se.Quinsproductesomanifestacionsartístiquesi/oculturalsintentendonarrespostaal capicasal aaquestademandaenunmoment enquèencaranohafetlasevaapariciólaràdio(quenoinicialessevesemissionsfinsal 1924)ni,moltmenys,latelevisió,iquenoexisteixnialesbecerolesunaindústriaculturalautòctona amb unamica de cara i ulls? Doncs,bàsicament,laculturaescritailaculturaaudiovisual.De la primera en destaca, sens dubte, en un llocmolt destacat, la premsa periòdica,l’única font deconeixement,deformacióid’informacióal’abastdegairebétoteslesbutxaquesi,doncs,laprincipaleinade formació dela gran massa. Per posar‐hi xifresique els lectors se'n facin una idea, cal fer esmentque al llarg de la dècadadels deu del segleXX espubliquenaBarcelonaentredeuiunavintenallargadecapçaleresd'apariciódiària,un40%delsqualsdetendència progressiva.Però també contribueixen aaquesta formació, molt a pesar dels noucentistes,lesnovel∙les,enespecial,jabenentradalasegonaiterceradècadadesegle,lesnovel∙lesdegènere(rosa,detectivesca,etc.),aixícoml'esclatquesignifical'aparició de les primeres col∙leccions de novel∙lacurta de tipus i temàtica variada. Mentre que pelque fa ala cultura audiovisual,cal tenir present elpaper conformador del gust que forneix el teatre,tambéde facturavuitcentista,i,en especial,l'augequeperaquestsdiesconeixenlesdiversesbarraquesdel Paral∙lel idel districtecinquè destinades a l'entretenimentiqueposenal'abast delpúblicciutadàmultitud de gèneres, des del cuplet autòcton alsespectacles de vodevil, majoritàriament importatsde França, passant pels espectacles de revista,lesvarietats,elmusic‐hallilesprimeresmanifestacionsde la indústria cinematogràfica d'importació, a laqual deseguidaseliafegeixenlesprimeresproduccionsautòctones.I,totplegat,ambunaltreafegit conjuntural,fruitdel'esclat delaGranGuerral'any1914idetotel que comportaa casa nostra la neutralitat espanyola,entrealtres, la possibilitat de negoci industrialvenentproductesaunialtrebàndoli,pertant,l'augmentdelaproducció,quenosemprevaacompanyadad'un augment equitatiu de sous per a lapoblació obrera,però quesí quefa arribardiners apleret a casanostraqueels enriquits fabricants esgastenentotamenadetugurisquenotanquenlesportes encap moment de lanit,per no parlar delsdinersquetambéreparteixen acor quèvolslesambaixadescontendents per afavorir el discurs arafrancòfilaragermanòfiliquetambéfaaterraraBarcelonatotaunafaunainternacionald'entretingudes,espies, excontendents, aristòcrates estrangers,mandatarisinternacionals,etc.ambganesdegresca154

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐i que també animen fins a extrems insospitats lavida nocturnaciutadana.Rasi curt: a Barcelona,opotser millor,en unespai molt concret delaciutat,el triangle "del vici", aquests dies de mitjan anysdeu,delsque,simésnoacasanostra,sónelsfeliçosanysdeu,delaneutralitat,elsdinersadojoilesnitssense fi,elsmassmedia,enun obrir itancar d'ulls,proliferen,esmultipliquenicomencenaconèixerunèxitpopularsenseprecedents.I el queresultamésimés significatiu per a allò que motiva aquestes línies:bonapartdels principals protagonistes, en elseupaperdeproductorsiprimeresfiguresd'aquestesproduccions,sónunconjuntdepersonatgesque,desprésd'unabreui fugisseraetapabohèmia,idesdel'anonimat,escalenposicionsiagafen lesregnesd'aquestestratdeculturapopularideconsum.Quisón aquests personatges? Peresmentarne,ara, a penes un tercet, doncs,per exemple,enJosepAmichiBert,lleidatà,quevasignarlapràcticatotalitat dels seusescrits ambel pseudònim d'Amichatis,iquealmargedelessevapuntualescripturadecupletsidelasevanotabletascacomaguionistaicomadirectordefilmografiacatalana,vaesdeveniralllargdelasegonailaterceradècadesdesegleel dramaturg méspopular del Paral∙lel,fent parellaambJosepSantpereilessevestemporadesestablesde vodevil català,primer al teatreNou i posteriormental Teatre Espanyol. O el granollerí ManuelFontdevila,periodista, barrilaire i sobretot engiponadorisalvadordediaris.O,finalment,LluísCapdevila,elpríncepdelabohèmiabarcelonina,que,mésenllàdelasevaparticipacióenlaconfecciódemultituddeplataformesperiòdiques,tocatoteslesteclesi tant fabrica produccions per a l'escenacomercialdelParal∙lel,ambtítolstantsignificatiuscomL'aucade la cupletista (1919) i Les dones del music‐hall(1920),ambduesescrites encol∙laboracióamb ManuelFontdevila, com conrea a bastament la novel∙la,llargaicurta,peral granpúblic,itant encatalàcomencastellà,ambtítolscomRosadepasión(1916), LaVenuscoixa (1924), Memòriesd'un llit dematrimoni(1926),Venusielsbàrbars(1929)o Homed'amorid'aventura(1935).Arabé,més enllà delconreu d'aquestesdisciplines,que en la majoria dels casos no s'esdevéfinsafinalsdelsanys deuprincipisdelsanys 20,laprincipal ocupació que tenen els "bohemis" iadlàters (és a dir, els Francisco Iribarne, FernandoPintado, Agustí Piracés,Àngel Samblancat, MateoSantos,BrauliSolsona,JoanTomàsiRosich,etc.)éslatascapublicista,ésadir,l'escripturadetextosdetotamenaperalapremsaperiòdica.Iquandiemdetota mena,volemde dir això,detota mena:cròniquesliteràries, crítiques teatrals, articles polítics,contes, textos humorístics, satírics i galants (quannodirectamentpornogràfics),proclamespolítiques,manifestos,elquecalgui.Iaixòendiaris,enrevistesculturals, en setmanaris polítics, en revistes d'art icinematografia,enmagazins,enrevistesdebarrila,atotarreuonuspugueuimaginarinosolsenplataformesja existents sinó, en molts casos, en plataformesd'expressió creades per ells mateixos comara"Arlequí","Nanu","Bohemia","Margot",etc.Amb això el que vull dir és que tot i fer esmentaaquestspersonatgescoma"bohemis"nocalfer‐selaideaqueestemparlant d'artistespurs,cregutsdelvalorsuprem del'arti quefessindelaprofessiódefeartísticaunareligió,ésadir,quenogosessinvendre's laploma al millor postor, sinó mésaviat tot el contrari, va tractar‐se d'una colla degent,dejoves(per aquestsdiesdemitjananysdeudel segleXXtots tenen entrevint itrentaanys)noprecisament de casa bona, pobres,desvergonyitsipintorescos, la majoria molt populars i divertits,gentapassionadacapaçde vendre’sl’oficii l’enginyper dos –i fins i tot, un‐ ous ferrats, i que bàsicament,alcapdavall,uncopabandonadesunescertesínfules i pretensions artístiquesqueels duren apenesquatre dies, van esdevenir professionals de la155

el-procc3a9s-5-publicacioweb
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...
4. El optimismo vital de la lírica de
Maragall traduït - Biblioteca de Catalunya
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Antologia de poemes de revolta de Joan Brossa
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica