Views
2 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐chièilquarto?ÉMagdalena,nãoé?Non loso,nonlo so...Vediamo,pagina37,ah,si,ecco!Peppe.Dime,Antonio.Elcuarto...,bien,setratade...setratade unaamiga.¿Unaamiga? Si,bueno,yasabes:ellibroesloquetuvesenél.Lanitdel’estrena,alMaldà,joactuavagairebétotal’obradarrerauntul,desd’onse’mfeiadifícildistingir lacaradelsespectadors.Peròalfinal,quanel tul s’aixecavai tot quedavaaldescobert,mentrejo escoltavadecaraalpúbliceltextdelMissatgedela penombra,quejohaviaposaten boca delpersonatgedela Isabel,vaig poder veure de coa d’ull,assegutsalatercerafila,passadís,l’Antonioi laZé,agafatsdelamà,pràcticament senserespirar,sotalamirada atenta deCarlosGumpert,queelsacompanyava.Aquellanit justificava d’un cop totes lesperipècies que jo havia passat,i passaria, al CírcolMaldà.Paro davant d’unacapella dins de la qual hihal’estàtuad’unsantqueportaunamenadedestralde mànec llarg. La base del pedestal és plenad’exvots.Aquests exvots em fan pensar en algunacosa. Però quina? A l’interior del santuari de SantSalvador,d’Artà,elmeu poble,hihaunapetitasalad’exvots, amb les fotografies, els agraïments, elsbraços, cames o caps de pepes desemmotllades...No, però no, clar que no. Els exvots em porten aunes líniesdel Missatgedesdela penombra!Arahoveig!És difícil dir comestàfeta lameva penombra iquèsignifica. És com un somni que saps queestàssomiant,ienaixòconsisteixlasevaveritat:enserrealforadelreal.Lasevamorfologiaésladel’iris,omillor,la de les gradacionslàbils que deixen de ser mentresón,comeltempsdelanostravida.M’éspossiblederecorre’l,aquesttempsquejanoésmeuiquehaestatnostre, i quecorre lleuger a l’interior delsmeusulls,tan ràpid que joentreveig paisatges i llocs quehemhabitat, moments quehem compartit i finsi tot lesnostres converses d’aleshores, te’n recordes?, parlàvemdelsparcsdeMadridid’unacasadepescadorson hauríemvolgut viurei dels molins devent,i delspenya‐segatsdamuntlamarenunanitd’hivern,quanvammenjarfarinetes,i dela capellaambels exvotsdels pescadors, verges de rostre popular i nàufragscomatitellesqueessalvendeltemporalagafant‐seaunraigdellumplogutdelcel.Ésevident que torno aser davant d’una tabucchiada.He d’estar atent. Què són aquestsexvots?O millor,quiés aquest sant? M’acosto lentamenta l’estatueta i, ràpidament, sota els peus,sobrelabasede marbre,unaplaquetadezincambuna inscripció, São Judas Tadeu. Com un llamp,m’amagodins lacapella perpoder connectar‐me ainternetatravésdelmòbil,novullmolestarelsquatrefeligresos que practiquen la seva espiritualitatescampats pels bancs de la basílica,amb la mevadistorsió tecnològica. Google, Sant Judes Tadeu.Formàpart delsdotzeapòstols.Se’lsol representaramb una alabarda, una arma alta, amb forma dedestralper unabandaipunxegudaperl’altra.Judesés una paraula hebrea que significa alabances siendonades a Déu. Però la paraula Tadeu prové de lallengua aramea i significa el valent, l’home de pitrobust. Encara que també se’l va conèixer com aJudes Lebbeu, i Lebbeu, en canvi, significal’homedelcortendre.Arapla!Miri,volquelidiguiunacosa?,lidiuelpintorcopistaalpersonatgeprotagonistadeRèquiem.Crec quel’herpeszòsterésunamicacomelremordiment:roman adormit a dins nostrei un bondia es desperta i ens ataca i un altrecop estorna aadormirperquèaconseguimdecalmar‐lo,peròsempreelportemadins,nohiharesa fercontrael remordiment.Totalmentposseïtperlasensaciódetransitarentreel reali l’irreal,o millor,de transitar dins allòreal foradel real,he arribat,gairebésense adonarme’n,caminant com un somnàmbul, al CemitériodosPrazeres,alapart oestdelaciutat.Passoperlaportaladaiabansdedirigir‐mealJazigodosescritores,aladretadel’entradadelcementiri,m’assecunsinstantsa un dels bancs del corredor central, perairejar‐me una mica.Crec que un dels motius pelsqualsnodeixodevisitar aquestcementiriésaquestmissatge quees dóna al visitant desde totsels indretspossibles:rellotgesdesorraambunesalesderatpenatilainscripciótempusfugit.Hisónal’entrada,alacapella,sobre certestombes,també.L’advertènciaqueeltempsfuig,rebudaentrelaquietuddelsmortssempreemresulta,nosensecertafantasia,regeneradora.Assegutalbanc,propdel’oficina,emveal caplaprimeravegadaquevaigveniraquí,amb en Xicu i en Pep Oliver, l’escenògraf deRèquiem.Havíem vingutafertot elrecorregut delanovel∙la,amb el llibre a lamà.Enarribar acadaundelsescenarisreals,llegíem el capítol corresponentenveualta.Aquí,aPrazeres,desprésdellegir el divertidíssimcapítol del conserge del cementiri,vambuscar,ansiosos, el jazigo 4664,on,segons la novel∙la,reposaTadeus.TadeusWaclawSlowaky,filldepolonesos emigrats a Portugal,que havia fet d’escriptor.Iquèescrivia?,vapreguntar el conserge.Vaescriurepàgines molt bellesen portuguès; no,bellesno és la paraula,eren pàgines amargues: ell era unhomepled’emociói d’amargura.Hevingut perfer‐li170

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐unapregunta.Icreuqueell lirespondrà?Miriqueelsmortssónmoltssilenciosos,joelsconec.Almenyshointentaré:ell va morir sensedir‐meres, sap? Bé, bé,deixi’mveure quètenim per aquí,va dir el consergementreobria unfitxer.Silva,Silva,Silveira,Slowaki:ésaquí!CarrerU,dreta,número4664.Éscapicua.Alseuamicliagradavenlesbromes?Crec que tots tres, mentre caminàvem pelscarrersdelcementirimésbonic queconec,buscantaquellescoordenadesdeficció,crèiemrealmentqueexistialapossibilitatd’arribardavantdeljazigo4664del carrerUdretadel CemitériodosPrazeres,aLisboa,itrobar lainscripcióTadeus Waclaw Slowaky.Decebuts, vam córrer cap a l’oficina amb el llibreobert pelcapítoldel cementiri,assenyalantla pàginaamb el dit, com una reclamació,davant els ullsd’assaciament delveritableconserge:jácátêmvindomuitaspessoascomolivro!TampocelSarrabulhos’haviadeixatdescobrirfàcilment. El Sarrabulho, un guisat portuguès,originari del nord del país, ple de contrastostabucchians.Unplatambunsingredientsquetallenl’alè, quasi fins a la nàusea, però amb un resultatfinalsuauirefinatalpaladar quefaqueuntinguilasensació en provar‐lo, sobretot si ha assistit alprocés delcuinat,deser objecte d’algunamenadesomieig. Així,doncs,anemamenjar,vadirTadeus,anema dinaraquíasota,aCalCasimiro.Escolta,noetpotsimaginar el quet'espera,ahir vaig encarregarperami un sarrabulhoalamaneradeDouroqueelsàngelshicantaven,ladonadeCasimiroésdeDouro,ifaunsarrabulhodedaltdetot!nosésim'explico.Vamsortir cap al carrer.Caminàvem agafatsdelbraç ielsnostres passos seguienel mateixritme.AraTadeussemblavamésseriós,menysburleta,comsialgunacosaelpreocupés.Quèet passa,Tadeus?livaigdemanar.Nohosé,vadir ell,tal vegadatinc unatacdemelangia,sentonostàlgiad'aquellstempsqueanàvemaixí per la ciutat, te'n recordes? En aquellaèpocatoteradiferent,totbrillavamés,comsifosmésnet.Eralajoventut,vaigdirjo,erenelsnostresulls.Und’aquestsestiusquehevisitat Lisboavaigtrucar l’Antonio a casa seva. Pensava que seguramentserien al seu refugi d’estiu de l’Alentejo, unpaisatge d’arrossars il∙luminats pel ponent portuguès,d’unabellesa singular,prop deles platgesdeComporta.Però noeraaixí,encaraerenalaciutat.Peppe,¿conocesunpequeñorestaurante,enlaRuadeDomPedroVquesellama,AntigaCasaFazFrio?Lo conozco: delante del Pavilhâo Chinês. Ecco! Josabia que l’Antiga Casa Faz Frio coincidia bastantambladescripcióqueTabucchifadeCalCasimiro,ala seva novel∙la.Podemos comer juntos enese curiosolugar a las dos: ¿qué te parece? Me parecebien,peronomeharáscomersarrabulho,¿verdad?Després de dinar vaig acompanyar‐lo acasaseva. De fet, johavia volgut quedaramb ell per acomentar‐liquem’haviatrucatPedroLuísLadróndeGuevara,catedràtic defilologiaitalianaalaUniversidadde Múrcia, i m’havia insinuat de programarSomnisdesomnis, el meu espectaclesobre el llibredeTabucchidelmateixtítol,comapart d’unesjornadesque ell volia proposar a l’entorn de l’obrad’AntonioTabucchi, però que després no ho haviaacabat de concretar perquè, segons ell mateixm’haviacomentat, no s’havia pogut posar en contactedecapmaneraambl’Antonio.LaZéhaviapreparatcafè,sèiemalsofàialesbutaquesquehihaviaal costat d’unmagnífic dibuixverticalquerepresentavaelpoetaFernandoPessoa–no recordo el nom del dibuixant, un dels seusamics,probablement.Joportavalesbutxaquesplenesdedevedés gravats,però ells volien sentir deviva veu com havia convertit aquelles cinc narracionsd’unapàginaimitjaenunespectacledeteatreque durava vuitanta minuts.Tots dos em miravenamb gran curiositat,amb els ulls amples i un migsomriureinsinuatalsllavis.Vaigtractarderesumirelmeu procésdramatúrgic,dissimulant malamentelsnervisi,comsempreque em trobo en aquestcompromís,em vaig perdre pel camí i vaig tractar decentrar la meva explicació en la part musical. Soncinco actores y una cantante que se acompaña alpiano.Lostemas musicales se entrecruzan con lasfrasesdelospersonajes,adquiriendoasíuncaràcterdramatúrgico. Es como si fuera un concierto en elcual los instrumentossolistassonlasvoces narrativasdelos actores.Tots dos em miraven fixament,cadavegadaamblamiradamésobertaielsomriuremés ample,com dos entabanats, però jo no sabiacertsiaquellamiradaerad’estuporodesorpresa,decuriositat,potser;aixíqueamblesúltimesparaulesse’mvaanarentretallantlaveu,comunautòmatdejoguinaal queseli acabalacorda.Y¿quéesloquecantan?, va preguntar de sobte l’Antonio amb unembadalimenttotal.Bueno,vaigdir,puescantanLapantera rosa y Noche de ronda con el cuento deCecco Angiolieri,Quéserà,seràyBluemoonconelde Leopardi,Autumn Leaves con el de Maiakovski,Sia bonga babá y Manhã de carnaval con el dePessoayAlgocontigoyAfelicidadeconeldeFreud.Vamosallamarporteléfono aPedroLadrón,vadirTabucchi,mentre prenia una petitaagenda que hihaviaalcostatdel’aparell.Vamosaver,vadir,men‐171

el-procc3a9s-5-publicacioweb
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
4. El optimismo vital de la lírica de
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica
LA POESIA TRES VECES REBELDE DE ZHARA EL HASNAUI - RUA
Maragall traduït - Biblioteca de Catalunya
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...