Views
2 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐nombre infinit d’universos,/ i infinits déus, tots infinits,”(p.95,I);“Iaquell/Déu,comelseuUniversrealietern,/ésunàtomen un món d’universos./Inextricablement[...]/hihad’altresRealitats.”(199,II).Elpropòsit d’exposaren unarticlel’argument delatragèdiafàusticadePessoaéstanttemerari i forassenyatcom intentarprendre‐li aFaustlacopaambquèpretén beure’s l’enteniment;tractarderepetirl’anatema que,contrael déu suprem,proferiren elPrometeu alliberat de Shelley o l’Empèdocles deHölderlin; esforçar‐se a transcriure el retrunyir delmartellqueclavàelsgrillonsambquèPrometeufoucrucificat sobre la roca del Caucas i Crist, sobre lacreu; o mirar de plasmar, en llenguatge humà, laremorde lesfunestesalesdel’àligadevoradoradelfetge de Prometeu. Un batent d’ales nefast quetambé sent,com presagi anunciador del seu final,Jokanaan,elprofetaqueencarnaSantJoanBaptistaenl’obraSaloméd’OscarWilde,quanel“tocatpelditdeDéu;aquellenlabocadel qual Déuha posat lessevesparaules”intueixl’arribadadelamort enunaremoraladaque,comunecobrunzent,romanpresentalllargdetoteldrama.Elmateixfragorobscurd’alesqueelPrometeualliberatdeShelleyreconeix,endevinantenl’estrèpitdelvoll’arribadadelatropade Fúries enviades, a través de l’infern, per Zeusamb la intenciódesumar als turmentsdel seu coscrucificat l’horror delpensament,el mateixhorrorilúgubreanunciqueel Faust pessoàsemblaadvertirenelfinaldelIIIacte:“Sentopassarelventdelanit./Sesenten l’aire,ialt,l’embat/denoséquèennoséquè.”(p.287,II).Elbrogitalabatentnoésl’únicsoque,desdelrerefonsdelprosceni,s’escoltacomunaremorconstantenlatragèdiafàusticadePessoa.Elcoprepetitiuque profereix, contra la tarima teatral d’aquestdramaestàtic,elbastódelafilosaambquèelDestíilaTristesateixeixenlaxarxadelavidaielmantelldelaSolitudoelvestitdeldolor,respectivament,esdevépronunciament d’aquella “hora fugissera” ambquèPessoaconclouunadelesodesqueintegren“Elpoeta es un fingidor”, signades per l’heterònim RicardoReis;ambuncopsecreiteratiu,d’unagravetatsonorapuntualquecontrastaambelmésvaguezumzeig,pesant tot i alat,ambquèlamort s’apropa;talcomelmateixPessoaexpressaenunversde“Pasdeleshores”quesignasotal’heterònimÁlvarodeCampos,“instantsquepasseusensepasalat”.Lafugacitat amb què transcorre la vida humana i laproximitatdelamort ‐gairebésempreacompanyadadel’epítetèpicqueenlatradiciómitològicagregaprecedeix l’aparició del déu Hares, “el queavança”,tot atansant‐seversFaust,ambelsbraçosobertsolacabelleraestesasobreelsbraçoscomunbressol‐,esfan presentseneldecursdelscincactesque componenlatragèdia, mitjançant el recurs insistentdel’autor al camp semàntic del teixit (filar,teixir,xarxa,vestit,mantell,etc.),atravésdelqualelpoetaassoleixl’efecte de perpetuarel so d’aquestfilar evocador de les Parques, les tres deïtatshel∙lèniquesfiladores del Destí queapareixen enlasegona part del Faust deGoethe.La presència deltranscursdeltemps,explicitadaen el Faust pessoàdeformaanàlogaaladeGoethe,amb lesaccionsiels ormeigs propis a l’activitat del teixir i el filardeles Parques,obeeixa un dels trets definitoris delmite del doctor Faust, el termini de vint‐i‐quatreanysqueestableixelpacteambeldiable,alcòmputdelqualelnigromanthauràdelliurarlasevaànimaaMefistòfeles. L’adveniment d’aquest moment ésassenyalat, en les diferents reinterpretacions delmite, a través del rellotge de sorra (Anònim dels.XVI publicataFrankfurt deMainiDoktorFaustus,de Thomas Mann), el rellotge mecànic (La tràgicahistòriadelDr.Faust,deMarlowe)oelretrunyirdelscascs d’un corser nocturn: “O lente, lente currite,noctisequi!“(Marlowe).Elressò deles diferents versions clàssiquesiromàntiques delatragèdiadePrometeu,delesreinterpretacionsdelmitedeldoctorFaustidetantesaltresobresqueelgeniliterarioccidentalhaproduïtper explicar lamaledicció,la condemna,lasolitudilamortdelquihaexceditelslímitsdelconeixementhumàis’hafetigualalsdéuss’escola,sigil∙losamentisubtil,enelsversosdeldramasubjectiupessoà,totinfonental lectorla sensació queel seu autor,ambl’escriptura d’aquesta tragèdia, ha acomplert elpropòsitquemotivàelFaustdePáulValeryasignarelpacteambMefistòfeles:“quequihagillegitaquestllibrejanoenpugui llegir capaltre”i,alhora,n’hagipogutllegir,enlessevespàgines,tantsd’altres.EnundelsDiàlegsdelsdéus,deLluciàdeSamosata,en què Prometeu conversa amb els olímpics a quiZeushaencomanat aplicarl’execuciódelseucàstig,Hermes i Hefest, l’autor samosatenc incideix en larellevància amb què Hermes precisa l’alçada de laroca sobre la qual ha de ser clavat el tità, mesuracalculadaambelpropòsitd’impedirqueelshumanspuguin socórrer el seu protector. En la posició enquè esmantésuspèsPrometeu,sense gairebé podertocar,nidepuntetes,depeusaterra,nonoméss’incrementael dolor del crucificatque,així penjat,hauràde suportar el pes del seu cosenelsbraçoslligats pels grillons; sinó que, precisament, per la176

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐distànciaqueel separadelasuperfícieterrestre,esmanifesta la incapacitat humanaper comprendreiaproximar‐sealdolordelcondemnat. L’aïllament de Faust vers els homes, ambelsqualsdeclarano poder‐seagermanar,totrenuncianta l’amor de Maria; és no només respectealshumans vivents sinó,també, contra els qui,abansque ell,sondejaren elsmisterisicompilaren llur recercaen els llibres. Els autors laveu delsquals, atravésdelalectura,podrienfer‐losortirdelseupensamentmonològic és rebutjada, tot radicalitzantaixílasevasolitud:“Vaigcremarllibres,papers,/vaigdestruir‐ho tot per quedar‐me ben sol” (p. 219, III);“Vaigtancar,trèmul,elsllibres“(p.59,I)i“Nollegeixo.Horesintèrmines,perdut/detot,excepted’unadolorosaconsciènciabuidademimateix”(p.61,I).La lletania i la incomprensió que separa alshumans del qui, abans que abandonat pels déus,haviaestatelseuconfidentihaviacompartitlasevasubstànciaíntimas’estableixdeformarecíprocaenelmitedeFaust.Elpactequevinculaeldoctorambel diable‐figuraaquestaque enla versió pessoanaés part inherent a l’ànima “sempre vigilant” deFaust‐ és constatat, al final del III acte,mitjançantclàusules formals pròpies del llenguatge contractual:“Sia:”“vistque”,etc.,atravésdelesqualsFausts’obliga no només aser apartat del tracte dels humans,sinótambé de l’univers sencer i de tot allòcreat:“prenc sobre mi el dol/ del’indesxifrableodi/infinit a l’Univers sencer”; “oh mars, sol, estrelles,vents,/ [...] jo us dono vida només per odiar‐vos.”(p.279,III).ElpaisatgeermisecdeldesertdelCaucasonés encadenat Prometeu és expressat en el dramametafísic dePessoaenla vacuïtat il∙limitadadel’abismealfons delqual ésprecipitadalaconsciènciade Faust:“hora rerahora,enla mevaestèril ànima/més profundl’abismeentreelmeu ésser i jo/s’obre,ienaquell [...] abismeno hiha res.”(p.63,I); “Peròavuicapimatge,caprostre/evocoenmi...Nomésundesert on/nohihacolordesorral,niunairemort pucsomiar...Sinótenintnoméslaidea,tenintdelcolordelpensament només,/ vacu, buit, sense calor, ni fred,senseposició,ni direcció, ni [...]/ només el vacu llocdelpensament”(p.65,I);“quèhihapermisinovacuïtat/almón[...]onemdestinares?/Elbuit?Elsilenci?Lafoscor?(p.277,II).La buidor que envaeix l’ànima de Faust ésanàloga,nonomésal desertcaucàsic,sinótambéala creu de Crist: “l’esfereïda commoció que neix/ ensentir la follia del buit;/ l’horror d’una existència incompresa/quanal’ànima arriba des d’aquell horror/fadetotdolorhumàunail∙lusió./Aquestéselsupremdolor,laveracreu./Volerdesdenyarelteusantorgull,oh,Crist!”(p.59,I).Malgrat el pactemitjançantel qualFaust renegadetotallòcreatideclaraelseuodialavidaialmón, tot i les constants imprecacions que etzibacontra lahumanitat: “Odio el món./Sigui joel destructor!SiguijoDéu‐ira”(p.393,V),comsucceeix,enturbulentsmomentsde deliri,també al titàPrometeu(eldeP.ShelleyenlamalediccióquellançacontraZeus:“Enviadesdelatevatorreetèria/lestevesrabents crueltats per esclafar l’home” i al d’AndréGidé quan,davant el públic assistent al’espectaclepirotècnicon el titàpresentalasevaàliga:“Noestimoels homes, estimo allò que els devora”), finalment,l’heroitràgicesreconciliaambelmón,itrobal’assossegament del seuesperit en lamort.Enl’últimacte,Pessoaposa en els llavis d’una “veu queparladesdelatenebra”:“Prouséquel’obraacabaenlatristesa,/peròéselfer‐laallòquefabellesa,/prouséquela mortéselseufiliel dolor/constant en elfilar.Però filaambamor”(p.387,V).El contrast d’aquestaestrofa referent a la noció abstracta d’unamor a la humanitat i a l’acte de “filar” com ametàfora de la producció literària o artística ambaquells paràgrafs del Diari del desassossec i delsassajossobreelgeniilafolliaenquèl’autorlisboetareflexionasobrelaincapacitat delgeniperestimarisobre l’aïllament i l’egotisme que el caracteritzen,totimpedintquepuguisentir‐seagermanatambelsaltresindividus,ensindueixadestacar,d’entretotsells,aquellenquèPessoaconfessaquelainhumanitatdelgeni sorgeixenvirtutd’aquellgran amorperlahumanitatque,precisament,l’impulsaacrearartper a l’home.(PESSOA,F.: Escritos sobreGenio ylocura,p.57).LatragèdiasubjectivaquePessoacomposàalllargdevint‐i‐sisanysconverteixelpersonatgemíticdeFaust enl’heterònimenveu delqual ambmajorhorrorontològicimésextremaiinsuportabletensiónerviosa s’expressa l’autor, tot perpetuant en elscinc actesde quèconstaeldramalavivènciafugaçd’aquellinstantqueBernardoSoares,heterònimdelDiarideldesassossec,experimentaunatarda,enmigd’un pont, en un lapse de temps que anomena“moment lustral”,viscut pel comptable tan efímeramenti inefableque,després,no pot ni dir,ni expressar;tot i qualificar‐lo com un estat insà, fruitd’una malaltia o indisposició de l’ànima en què laconsciència profunda desperta d’una somnolènciaperpètua,existirenlavidaactivacomdinsunsomnialiè,perassistiralarevelaciódelaveritatúltimadel177

el-procc3a9s-5-publicacioweb
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
4. El optimismo vital de la lírica de
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica
LA POESIA TRES VECES REBELDE DE ZHARA EL HASNAUI - RUA
Maragall traduït - Biblioteca de Catalunya
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...