Views
2 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Tristany. Una evocacióRaül GarrigasaitVoralacasadel’EstanydeLloberola,al’altaSegarra,hi ha un lloc que no surt als mapes: el Clot delsMorts. Les històries que l’envolten, difícils d’encaixar,nosempresemblenpossiblesdinsunaúnicarealitat.Propd’allà,unaprimaveradefagairebédossegles,el cabdillcarlí MiquelTristanyelMancoielsseus homes esvan enfrontar auna tropa governamentalcomandada per Antonio van Halen, futurbombardejadordeBarcelona.Elscarlinsvanvèncer,peròelMancono vasobreviurealasevapròpiavictòria.Envaprendreel relleu el seugermà,mossènBenet.Diuenquetresanysméstard,unaltrediadeprimavera,mossènTristanyvacombatreallàmateixlesforcesd’AntoniNiubò;aquestcophivandeixarlapell el comandant governamental i quatre‐centssoldats seus. Després d’aquella dolça venjança, aSolsonavanrebreTristanycomunheroi.CarlesMariaIsidredeBorbó,devisitaperlesterrescatalanesque li proclamaven fidelitat, va obrir els braços alcanonge guerriller, esforçant‐se a fer veure que escomprenien, i elvaascendir amariscal decamp.ABenetTristany,elClot dels Mortsl’haviafet capdepartidail’haviaglorificat.Avuinohihamanerad’esbrinaronés,ellloc,sinoésperlesindicacionsd’alguniniciat que no sé si existeix. En menys de dossegleselsmortshanaprèsacallar.Tristany havianascut a mig diade camí delClot dels Morts, en una masia immensa d’Ardèvolquedesdellunysemblaunafortalesa,elmateixanyque a Parísla Revolució guillotinavaRobespierre.Itambévaserexecutatamig diadecamí d’allà,alaplaçadelCampdeSolsona,amb un cerimonialmeticulósquevaquedargravatalamemòriadelspresents.Previstl’afusellamentperalessisdelatarda,les campanes van començar a tocar a morts a lestres,escampant silencipelscarrerstortuosos.Brutiensangonat, van escortar Tristany dos soldats decavalleria muntats, un piquet de deu Mossos d’esquadra,unaltrepiquetd’un oficialivint homesdelRegimentdelaConstituciócompassatspelrum‐rumdeltambordestemprat,unaltrepiquetdecavalleriarere els grinyols del clarí també destemprat, unacolumnasensefi ambtoteslestropesdelscoronelsBaixeras i Ríos i del comandant Orozco.Al lloc del’execucióvan obligar‐loaseured’esquena,malgratlessevesprotestes,ilivanposaralcostatelcadàverdel Ros d’Eroles, l’altre guerriller indòmit. La carnedificantdelsrebelsvaserexposadatotelvespre.Elcanongehaviacaigut alesmansdelscristinsalesVilesdeLlanera,segonsl’informedelcoronelBaixeras; alguns historiadors han desplaçat lasevacapturamésalnord,alaViladeLlaneraoGolade Bous, confosos per la semblança lingüística oatretspelmagnetismedeldolmenmonumentalques’alça allà a la vora.Al Ros d’Eroles l’havien mortamb poqueshores dediferència a canBorrellesdeClariana; tot i que els informes oficials afirmavenquelihaviendisparatuntret,deseguidavacórrerlaveu que l’havien assassinat a cops de baioneta,almateixllit on el tenien prostrat unesfebres,sensehonor. Així les figures fascinants es van envoltantd’històriesméstravades,ambmésflairededestí.Entre aquells límits geogràfics, a través deltel dels anys, les gestes del canonge guerriller esveuenborroses.Esdiuquepotsernohi vaser,enlavictòriasobrelestropesdeNiubòalClotdelsMorts,perquè aquell matí era a Solsona i va arribar amisses dites, com altres vegades. I el topònimpotser el va inventar algun historiador de cor novel∙lesc,massadominat per l’amor dels llocs,i peraixò nosurt als mapes.Delcert sabem quealllargdelasevavidaderevoltaTristanyvasaquejardesenesdecasesivamatarofermatarcentenars,potsermilersdecristins.Mésenllàdelsnombres,entenimalgunes imatges inoblidables, fermentades a lesfondes oen les històriesde vora el foc,o sorgides182

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐d’una conversa entre amics entusiasmats.ContenquemossènTristany,cofatambunagorrablavaqueli tapavaamitgeslatonsura,amb duestercerolesiun sabre penjats als malucs, alentiael pas del seucavall,desmuntavaiordenavaalssoldatsqueresessinel rosari.Eren homesesparracats,sorneguers,isomreien, però obeïen. Tristany també somreia.Llunyal’esquerras’alçavalaserradelPortdelComte,bruscai fosca,que li avivavamalsrecords;aladretase liestenien com un entramatdecatifeslesterres aturonades on havia crescut, amb sembratstendres i carrasquesques’arrupien,amb lesmasiesque tenien totesun nom,un grapat dexafarderies,bones gallines, bons porcs, un hereu que rumiava,bones llangonisses penjades a assecar. Els soldats(toti queésexageratanomenar així aquells homessense sentit de l’ordre),entonant l’avemaria,s’imaginavenunadonzellaplenadegràcies—«presumidasou vós entretotes lesdones»—,li demanavenquepreguésper ells—«pe‐ca‐dors!»—araienl’horadelamort,quese’lsacostavacomunaamanttorbadora.Repetint‐se, repetint‐se,el temps tambées retardava,s’espesseïa, fins que arribavael glòriai elcanonge elcelebrava disparant un tret enlaire. Eltret beneïael momentiellloc i lesblasfèmiesdelssoldats i els centenars de cadàvers revolucionarisques’amuntegarienalapròximabatalla.Comenelprincipi,araisempre,pelsseglesdelssegles.***A laCatalunya central la primera guerracarlina vaesclatar com una perdigonada: desenes de violènciesespontànies,malcomunicades,vanemergirdesobte.Lesvilesilesciutatsestavensotadominigovernamental;elsboscosielsviaranyserendelscarlins.Elsreialistes, que sobre el paper lluitaven perl’absolutismei contralarevolució,noactuaven sotmesosacapautoritat.Aquellaviolènciadisseminadas’endinsavadevegadesenunavila,hiexecutavaalgunsmilicians,robavaarmesiqueviuresidesapareixiadinselboscoentreelstossalsangulosos.Barcelonahaviaquedat desguarnida;gairebé toteslesforcesdel’ordrehavienestat enviadesamuntanyaimiravend’orientar‐seenunterritoridesignesmuts,amb l’ajuda de mapes imprecisos, sense acabar‐sed’entendreambelscristinsqueelsrebien.Lapaperassacreixent de l’Estat modern s’enfrontava alsrenecs familiars,els despatxos alsnoms clavatsalsindrets, les estratègies planificades a les partidesanàrquiques.Lluitantpel poder absolutd’unrei,elsprimerscarlinsdefensaven unsobiràremot ipaternal,tan absent com el Déu dels catòlics. Als seusenemics els arrossegava l’afany d’expandir l’aparellburocràtic de l’Estat, un afany que els llibresd’història,peralgunaraó quesem’escapa,anomenenliberalisme.Éselmateixzelque,enlògicapugnaamblesvellesprerrogativesdel’Absolut,exclaustravamonjos i saquejava monestirs. Com quan eldolor ens revolta el cos i clavem cops a la paret ovomitem amb unaforça quedesconeixíem,els carlinsvanesclataramb elsdesficis dela modernització.Reconfortaimaginar‐loscom una cosa mortaiabsurda,ofeliçmentsuperada,però elsrevivimperdinscadacop quesentim ambuna repugnànciaíntimal’expansió d’una forma de poder més precisasobre nosaltres, cada cop que entreveiem les esquerdesdelsmitesdelaIl∙lustracióidelsEstatsques’hirepengen.Commésavançavaelconflicte,mésesforçosfeienalgunscarlinscatalansperdotar‐sed’estructurespermanents,d’unadireccióclara.Capalasegonameitatdelaguerraesvan multiplicar elspapersque ho documenten.Si els esforçosvan ser inútilspotser no és solament per la incompetència delsaristòcratesielscatedràticscerverinsquevanintentarposar‐seal capdavant del carlisme.Potser lajerarquiaiaquellsguerrillersestrambòticsquecombatienasangcalentaperlajerarquiaeren,enelfons,irreconciliables. Potser havien sentit dir a algunfilòsofquel’esperitdelahistòriaobrialesportesdelfuturalsliberalsilestancavaalscarlins;ohosabienambl’estómac,comsesabenlescosesimportants,ivolienaprofitarmentrepodienelplaerdelalluitaenllocdeflorir‐seentrediscussionspolítiques.Peraalgúqueveniadelnord,peraunmilitarhabituatalallegendàriadisciplinaprussiana,totallòhaviade semblar benbé d’un altremón.El príncepFelixvon Lichnowky explica a les seves memòriesque, en arribar a Solsona amb la comitiva reial, esfeiacreusdel’«anarquiasenselímits»enquèvivienels combatents carlins.A un altreseptentrionalastorat,WilhelmvonRahden,seli envolavalaimaginació:«Bonapartd’aquestestropescatalanesencaravivieniguerrejavenenunestatmigsalvatge.Elsgenets semblaven centaures,perquèanaven gairebédespullats i majoritàriament cavalcaven a pèl.Anaven armats amb llances i algunsfins i tot ambarcs,buiracsifletxes;alsmalucselsonejavenflassadesde colors.Els soldats d’infanteria,com els beduïns,quasi només tenien unes escopetes allargadesquearribavenmoltlluny,algunes amb panydemetxa,i alcostatdretelspenjavaunganivet lluent.Sovintnomésdisposavendetresoquatrecartutxos,183

el-procc3a9s-5-publicacioweb
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
LA POESIA TRES VECES REBELDE DE ZHARA EL HASNAUI - RUA
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica
4. El optimismo vital de la lírica de
Maragall traduït - Biblioteca de Catalunya
Antologia de poemes de revolta de Joan Brossa