Views
3 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐EstimatArthur,Noséperquèt’heposatunahenelteunom.Herebutlatevapostal.Jonotincgavinesperòtincfulles.Josócunafullasecaarrossegadapelvent.Latevapostalésmoltbonica,molt,decontingutiimatge.Aquestafullabeuaraambtuunaginebraambgel...Aquestapostalmevaésvivaimorta. EstranyacosaComjo. viurePetons56

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Record de Joan VinyoliMiquel DesclotNo vaig començar a tractar Joan Vinyoli fins pelfebrer de l’any 1977, mentre jo encara escrivia lespoesiesdel meullibreCançonsdelallunaal barret.Al capde pocs mesosemvaigtraslladaraCastellardelVallès,perlacomoditatdeviuremésapropdelaUniversitat Autònoma, on treballava de professordesdelatardordel 1975,iperaixòapartir d’aquellmoment una part del nostre contacte va serepistolar(en aquellaèpoca,lagent escrivíem cartesamb tota naturalitat),però aviat la meva donai jovamcomençar abaixaraBarcelonadetanten tantperanar aveureelpoetaalcarrerdeCastellnou.Laveritat és que des del primer moment ens vamavenircomsienshaguéssimconegutdemoltsanys.A ell li agradava el tracte amb els joves —enparticular, amb les joves—, que evidentmentl’afalagavai l’estimulava.Lasevasalut,però,jaeramolt precària, i aquelles visites eren com unafinestraobertaalmóndesd’uncertenclaustramentforçat,cadavegada méspenósi inevitable.A cadavisita,ésclar,dedicàvem una bona estonaalsseusúltimspoemes,que ell ensllegiaamb veuseguraiclara, i sobretot amb una convicció incontestable.Vansermomentsmoltintensos,demaloblidar.Benalcomençamentd’aquellaamistat,arrand’una lectura sistemàtica de tota la seva obra, jovaigesbossar l’esborranyd’unassaigsobreuntemarecurrent en la seva poesia, que vaig encapçalaramb eltítolViatgeala llavor,inspirat per uncontedel cubàAlejoCarpentierquedeviahaverllegitfeiapoc.Tot itractardelaseva poesia,haviade serunassaigcreatiumésquenopasunestudi;untextliterari,doncs,mésquenopasacadèmic.Quanl’hivaigsotmetre,però,jaemvaigadonarquelaideal’haviadecebut:m’hivacomençaraposar pegues,aintroduir‐hicorreccions,aproposarcanvis.Emvaquedarbenclarqueelqueellesperavademieraunestudiinopasunassaig,unaobradelprofessor universitarimés que no pas del poeta encara jove que jo era.“Em produeix una gran satisfacció i m’ajuda aprosseguir lamevadifícil tascaveure quepersonesjoves i preparades com tu s’interessen tan seriosamentperlamevapoesia”m’escriviaamitjan agostdel1979.Aquelladivergènciadecriterisemvadesanimarfins al punt dedeixar adormir l’esborranyenun calaix,amb l’esperançadereprendre’l algundia,tot i que en realitat continuava sense intenció deconvertir‐loenunestudiacadèmic.Empensoquejocompreniaproulanecessitatqueelpoetasentiadeserreconegutperlauniversitatalaqualellnohaviatingutaccés,però al meutornjo sentiavivamentlanecessitat de defugir l’academicisme universitariquesemprem’hasemblat unaamistatperillosapera la poesia.Al llarg dels mesos següents, el poetaem vareclamar amablement més d’una vegadalacontinuaciód’aquelltextembrionari,peròjoel vaigferpassarllastimosamentambraons.Ésclarqueemsabiagreufer‐logruard’aquellamanera,però elcasésquejonosabiadonar‐lilasatisfaccióqueellesperava.Alcap d’uns mesos,per acabar‐ho d’adobar,vaigmarxar aAnglaterra a treballar alauniversitatdeDurham durant unany,quefinalmentenvanserdos,i aquellcanvi radicaldevidaem vafer oblidardespietadamentel“deute”impagat.Però,en canvi,nosaltresensvamcontinuar escrivintiell encaravaser prou amable d’enviar‐me poemes recents,queemvanferunabonacompanyiaenaquelleslatitudsnòrdiques. Sempre més he lamentat no haver‐losabut complaure com ell hauria volgut. Endescàrrec,livaigescriureunpoemadesdeDurham,que esva publicar dinsel meullibreJuvenília, l’any1983.Entornarjod’Anglaterra,perl’estiudel1982,encaraensvam veurediverses vegades,peròlasalutcada vegada més fràgil delpoeta ho feia mésimésdifícil.Aixíitot,aquellamalasalut haviaesdevinguttanacceptada,tanhabitual,tan“amiga”,queen arribar‐li la mort poc desprésde complir elssetantaanysem vaagafar desprevingut com si l’haguésfulminatunllamp.57

el-procc3a9s-5-publicacioweb
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica
LA POESIA TRES VECES REBELDE DE ZHARA EL HASNAUI - RUA
Antologia de poemes de revolta de Joan Brossa
4. El optimismo vital de la lírica de
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears